Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià, és 5 de febrer, dia de Sant Àgata, i ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, l'Ajuntament valora la possibilitat de construir habitatge cooperatiu a la zona del Ruquisar. Aquest mateix holà municipal es va posar a disposició de la Generalitat per fer-hi habitatge protegit, però l'opció sembla que no avança i la iniciativa privada tampoc.
A Torredembarra, l'alcalde Valepino s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris de tren del municipi que reclamen una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. Davant del col·lapse del servei ferroviari ha ressorgit la reivindicació d'un servei d'autobús directe. I a Roda de Barà, el Club Llegir el Teatre celebrarà una nova sessió conduïda per Octavi Formatger. L'activitat tindrà lloc aquest dijous a les 6 de la tarda a la Biblioteca Joan Martorell Coca.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous. Bon dia i bona hora, com estem?
Doncs escolta, mira, encarrilant ja això, el mig de la setmana, ara que sembla que ja hi treballem. Doncs sí, ens ve un mes de febrer intens. Saluda la Sònia, saluda la Sònia. Jo només volia fer un apunt, eh? És que avui és dijous i ens visita el nostre jardiner de capçalera i aquí on a la torre estem molt contents perquè hem posat plantes a la nostra vida, hem posat plantes a l'estudi i mira, això ha fet un canvi. Veus que bé? Sí.
Jo aquest mes que he sigut fora, l'única planteta que tenim a l'estudi, no vegis com me l'he trobat quan he arribat. Ai, millor no ho expliquis. No, no l'explicarem. Sònia Camí, bon dia. I les plantes a l'estudi de Radegar, què tal? Doncs zero plantes tenim aquí. Fa molt envese això que ha dit la Raquel, perquè la veritat és que donen molta vida.
I oxigen. I oxigen. Que jo no tinc massa bona mà per les plantes, també ho he de dir. Estigues ben atenta després. Sí, sí, sí, sempre l'escolto. Sempre l'escolto, Joan Maria. Va, amb plantes o sense, tenen cinturitzada el de fulla ràdio a la torre i roda de barà ràdio. Som Baix, veia el dia, benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Vaig que hi ha el dia, la ràdio que informa i acompanya. Va, dijous fred, dijous passat per aigua novament. Ja fa dies que ho diem i tot apunta que aquestes temperatures o aquest pluggim ens acompanyarà al llarg de la jornada, en tot cas que ens ho asseguria el nostre home del temps. Connectem, tal com fem sempre, amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís M. Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, que hem vist la situació aquest dijous, que ja comencen a ser palesos a casa nostra. Estan arribant les primeres pluges, de moment no són gaire importants, però sí que podem dir que gran part d'aquest matí, d'aquest migdia, anirà plovent d'una forma pausada a gran part del Camp de Tarragona, amb una mica més de ganes cap a les muntanyes de Prades del Mont Sant i també a les serres interiors en general, cap al Baix Camp, també l'interior del Baix Penedès, és on tindrem una mica més de precipitació. No esperem tempestes fortes
ni grans recumulacions d'aigua. I de fet, al llarg d'aquesta tarda es començaran a obrir algunes clarianes, sobretot a Randemar. No és que hagi de ser un dia completament radiant, tot el contrari, però com a mínim aquesta tarda ha de ploure menys o el que farà serà més isolat, d'una forma més intermitent. Anirà bufant una mica de vent de garbis, sobretot ja aquesta tarda una mica més intens a les comarques interiors, més cap a la banda del Penedès. I a Randemar compta perquè hi haurà una situació esvalutada.
Un temporal de mar, fins i tot en alta mar, que serà marcat al llarg d'aquesta tarda. Amb un ambient més frasquet que hi. N'estem pendents a la xarxa?
Va, que ara ha dit tot això, el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous, dia 5 de febrer. Comencem, com sempre, amb la més propera i agafem el diari del Camp de Tarragona, el mes que avui titula Les tecnològiques reclamen un grau d'intel·ligència artificial a la Universitat Rovira i Virgili. Economia.
El Cluster Tí Catalunya Sud calcula en mig miler les vacances especialitzades a la demarcació. Més coses, avui també destaca aquesta portada del mes, que a Tarragona l'objectiu és eliminar el 70% dels coloms en dos anys. L'Ajuntament ha posat en marxa a la part alta un pla de xoc que té identificats 81 punts crítics on es començarà a actuar contra les aus.
que pot ser d'una altra manera la fotografia de portada. Avui al mes és la d'un colom sobre un mur de formigó, fotografia que ocupa gran part d'aquesta portada del rotatiu gratuït.
Fa empresa International Paper anunciar el tancament de les plantes de producció de Valls i Montblanc. La crònica social avui ens diu la incorporació de les dones al círcul de Reus, de l'exclusió a la presidència. De fet, en pàgines interiors avui podem llegir un article que precisament es fa ressò de la publicació d'un llibre que es diu La revolució silenciosa, que busca quan les dones van esdevenir sòcies de ple dret d'aquesta entitat de la capital del Baix Camp.
La crònica esportiva ens porta a parlar de futbol. El Nàstic presenta els darrers fitxatges d'hivern. Pedro Alcalá i Keilian Abdalá s'uneix a una plantilla que ha de recuperar la millor versió. Avui en l'àmbit laboral ens diuen que la immigració ja representa el 16,3% de les afiliacions al camp de Tarragona. I sota mateix de la capçalera, i podem llegir a Tarragona, dol per la mort de l'exregidor Manuel López Pasca, impulsor de la fèria d'abril a Bona Vista.
I d'altra banda, avui també la crònica municipal ens porta a Tarragona perquè finalitza la prova pilot de la pèrgola de la plaça Cursini, una instal·lació que ha costat 35.000 euros. Una altra rotatiu dels que tenim a mà i parlant d'altres és el diari de Tarragona. Raquel, coincereix gaire amb el que ara dèiem...
Doncs força, sí, el tema principal també és el dels coloms i diuen escaquimat pels coloms de Tarragona. Les accions comencen per la Part Alta i la Rambla Nova en uns 50 punts crítics. La imatge, però, és per una senyal de 30 en una de les vies a la demarcació i ens expliquen que Tarragona circula a 30 km per hora.
Les limitacions de velocitat s'extenen per totes les línies de regionals sud. És un tema que avui analitzen amb deteniment el diari de Tarragona, que la seva capçalera ens mostra la galera que arriba a Cambrils. Comença la temporada d'aquest crustàssic quilòmetre zero.
Atenció també a aquest titular. El clúster TIC no pot cobrir tota la seva oferta de treball a Tarragona. Demanen més places als estudis d'enginyeria de la URB. Calen més persones especialitzades en noves tecnologies.
Arreus, els veïns de la Font de Pensió Suïssa es queixen de l'incivisme greu. I acabem també amb aquesta notícia necrològica que també apuntava l'Eduard Mor Manuel López Pasca, exedil del PSC i expresident de la Casa d'Andalucía de Tarragona.
I arrodonirem aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'envit generalista assenyala aquest 5 de febrer, així que, Sònia, tu mateixa. Doncs comencem amb el periódico avui. ADIF és la beneficiària més gran dels fons europeus a Espanya, titula. La quantitat es reparteix a mitges entre la xarxa convencional i l'alta velocitat. El gestor ferroviari ha rebut 4.350 milions, el mateix que la resta de grans perceptors junts.
El govern estudia com compensar les empreses perjudicades per la crisi de mobilitat d'aerolies. La paràlisi bloqueja el 80% del trànsit internacional de mercaderies al port de Barcelona. També descaca la meitat dels esportistes espanyols als Jocs d'hivern són catalans.
La imatge és de la borrasca que colpeja Andalusia. Les intenses pluges del temporal Leonardo causen milers de desrotjaments i eleven el risc de desbordament de rius. I es veu en aquest cas la localitat malagueña de Huerta de la Cueva amb aquesta borrasca.
Barcelona concentra el més gran nombre d'operacions antijihadistes des del 2012. Sobre Rússia i Estats Units, la fi del Tractat de Control d'Armes Atòmiques Star 3 eleva el perill nuclear. Accés a més petits de 16, l'amo de Telegram carrega contra Sánchez per la regulació de les xarxes socials. I un febrer de cint a Barcelona com avançala de la gala dels Premis Goya.
L'avantguàrdia titula que Trump sembra dubtes sobre la netedat de les pròximes legislatives. El president dels Estats Units insisteix que sigui el govern federal el que controli els decisius comissis de mig mandat. I es veu en la imatge Donald Trump, encara de satisfet, envoltat dels seus afins al despatx oval després de firmar un decret sobre la despesa. I els seus afins ha aplaudit-lo.
El temporal Leonardo porta Andalusia al límit. El riu Guadalete es va desbordar a l'altura de Jerez de la Frontera, com s'aprecia en la imatge que es pot veure en la portada de La Vanguardia. La Generalitat reclama al govern central que pagui els costos del caos ferroviari. Els maquinistes pararan de dilluns a dimecres que ve a tot Espanya.
Guerra oberta dels amus de Telegram X contra el Pla de Sánchez sobre les xarxes. També destaca Siat, proveïdor de dones per a Epstein a Barcelona. I en esquí les pistes amb més neu des de fa 30 anys.
Continuem amb la portada de l'ara. El govern exigeix a l'Estat que pagui la factura milionària del caos de Rodalies. Romero insta al govern espanyol a assumir les despeses extraordinàries i s'han per ajudar les empreses. El Senat reclama la dimissió de Puente i els sindicats ferroviaris mantenen la vaga els dies 9, 10 i 11.
També en la portada, seguint amb aquesta crisi ferroviària, diu que ens arrisquem a la paralització d'empreses. La imatge ho diu tot. En un magatzem de Portbou s'acumulen més de 23.000 tones d'acer que no es poden fer arribar a les empreses automobilístiques pel caos ferroviari i que han de sortir amb camions més lentament per intentar que no s'aturi la producció.
També parla l'ara que mort Josefina Castellbí, pionera en la recerca antàrtica, la biòloga i oceanògrafa catalana tenia 90 anys. Sánchez va al xoc directe amb els tecnoligarques. I entrevista Carlos Cuevas, actor que estrena la pel·lícula A la Fiera, diu Porto dos anys i mig treballant sense parar.
Acabem les portades amb el punt avui que titula Sota el radar de les multinacionals. Les empreses amb capital estranger tenen una llarga tradició d'instal·lar-se a Catalunya per la seva ubicació estratègica i el potencial econòmic.
També avui podem llegir una crònica de Lluís Simón Rabaseda, El col·lapse nostre de cada dia titula, el bloqueig de mercaderies causat pel caos de Rodalies, l'última derivada d'un caos sense solució imminent. Més cròniques, una de Pere Bosch, Desfilada de consellers es titula, i una altra de David Portavella, Espelma a Junts i el 155 a Madrid.
També entrevista Miquel Reniu, contraparticip de l'AVUI, i també exdirector de Política Lingüística, el qual ha dit que aquells índexs d'ús i coneixement del català no s'han tingut més. I l'habitatge al centre del debat. Entrevistes de l'alcaldessa Maria Ferrés, de Sabadell, i el cap de l'oposició, Aurel Oriol Rifert.
I en el suplement l'esportiu Araujo recupera el somriure i amplia el ventall defensiu de Flick. El Barça vol eliminar el Madrid en els quarts de la Copa Femenina a les 9 del vespre. Aquests són els titulars d'avui dijous 5 de febrer. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
Senyora, moment d'analitzar l'actualitat. Moment ara per l'opinió. Això ho fem cada dijous, acompanyats de la periodista Marta Domènech, que és qui trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda. Com estàs?
Bon dia, doncs molt bé, aquí sota la pluja una altra vegada, eh? Sembla que la pluja no ens deixa aquest, aquest 2026. Ja ho pots ben dir, ja ho pots ben dir. En tot cas, escolta, mira, benvinguda sigui aquesta pluja mentre no faci mal o mentre no ens deixi imatges esgarrifoses com les que estem veient, per exemple, que ens arriben des d'Andalusia. Que plogui, que plogui bé i que no faci mal.
Escolta una cosa, t'hem de donar l'enhorabona a tu o a l'oficina de Europe Direct a Tarragona, així en general, a tots els que hi treballeu, a tots els que heu estat batallant tots aquests anys de trajectòria que porteu, perquè hem d'explicar que la Comissió Europea i l'Ajuntament de Tarragona han renovat el conveni que garanteix que Europe Direct sigui punt d'informació oficial sobre la Unió Europea
el nostre territori, fins al 2030. D'aquesta manera es continuarà apropant a la ciutadania els projectes, les polítiques, les oportunitats europees, amb activitats educatives, de participació, etcètera, etcètera, després d'atenció, haver implicat prop de 10.000 alumnes i més de 800 activitats organitzades en els últims 5 anys. Déu-n'hi dos. Enhorabona per la part que et toca.
Doncs moltes gràcies, i és la feina que portem fent des de l'any 2009, que és quan vam obrir per primer cop Europe Direct Tarragona, i ens hem consolidat amb aquest paper al costat de 37 centres més d'arreu de l'estat espanyol, i en total 500 a tota Europa.
L'inici d'aquests nous 5 anys, d'aquesta nova generació, la vam fer el passat dijous i divendres a Madrid amb els centres espanyols. I hem de dir en aquest cas que també estem molt contents perquè hem recuperat a Catalunya un centre...
el de Barcelona, que està ubicat a la Diputació de Barcelona i que durant vuit anys no ha estat amb nosaltres. I això també ens facilitarà molt la feina en el territori. Ara ja, depenent de l'oficina de la representació de la Comissió Europea Barcelona, tornem a ser cinc centres. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Illes Balears. Això ens fa molt felices.
Què representa per una ciutat com Tarragona tenir un punt d'informació europeu d'aquestes característiques?
Doncs és fer una aposta per una realitat, que és demostrar que som Europa, que tots som Europa i que el territori és Europa. És apropar aquest projecte a la ciutadania, fent-li veure que Europa està en el nostre dia a dia, com podem veure en moltes de les...
de les intervencions que hem tingut en els últims mesos. Vull dir, moltes de les coses, o pràcticament tot el que es decideix a Europa, d'una manera o altra, té a veure amb nosaltres. Per tant, és feina també de l'administració local, la que està més propera a la ciutadania, a l'apropar aquesta Europa a tothom. I, a l'hora, també a fomentar la participació ciutadana.
De fet, vosaltres, ara ho deies, porteu funcionant des de fa 15 anys. Creus que la ciutadania us percep com a punt de referència europeu o l'oficina de Europe d'Aire a Tarragona encara és desconeguda per una part de la societat? Sí, evidentment encara som desconeguts perquè fins que no et necessiten no et troben, podríem dir, no? Però és veritat que, tot i ens adonem que som desconeguts perquè ens ho diu la gent,
A la vegada no hi ha setmana que algú no contacti amb tu per buscar solucions a algun problema, per demanar informació i llavors et troben. Per tant, som desconeguts perquè no ens necessiten i això en part també és important.
Però sí que, per exemple, en el món educatiu, que estem fent una feina molt important des de l'any 2009, anant a les escoles, als instituts, a fer xerrades sobre com funciona Europa, què és Europa, com ens afecta, doncs crec que el nivell de coneixença és molt alt, en aquest cas, igual que des de dins de la pròpia administració.
doncs va a difondre tota aquesta activitat encara més i ja ho saps Marta que Baix gaire al dia és també l'altaveu de l'oficina de Europe Direct en aquest cas doncs un àmbit de cobertura subcomarcal com és el nostre territori tot el que vulguis explicar ja saps que aquí ho podràs fer tens les portes obertes
És que això també és una aposta que vam fer des de molt a l'inici i és que, tot i que Europe Dine en Tarragona depèn de l'estructura de l'Ajuntament de Tarragona, és veritat que des d'allà fa moltíssims anys, pràcticament des del primer moment, nosaltres donem cobertura a tota la província de Tarragona, fins allà on podem, evidentment, perquè a l'oficina...
Sóc jo sola, però sí que intentem donar cobertura a tothom. I evidentment el que és el Camp de Tarragona i com no el que és el Tarragonès, que és l'àrea que ocupa el Baix Gaià.
Va, dit això, canviem de qüestió, la novedona normalment per la Marta i tothom que al llarg d'aquests anys ha portat en aquesta oficina d'Europe Direct, però ara ens hem de centrar en l'eurobaròmetre de tardor de 2025, que es publicava fa poques hores i que ens diu què pensen avui els europeus de la Unió Europea del món i del futur que s'indueix. Hem de dir que aquest eurobaròmetre dibuixa una ciutadania que
Continua confiant en la Unió Europea i els seus valors, però que expressa també inquietud pels conflictes globals, la seguretat i el pes d'Europa en un escenari internacional que cada cop és més tens i només fa falta mirar les notícies o llegir els diaris cada dia.
En tot cas, Marta, quan mires el conjunt de dades de l'eurobaròmetre de tardor, quina fotografia general diries que es fa de l'estat d'ànim dels europeus a dia d'avui?
Mira, amb l'eurobaròmetre passa una miqueta com el que dèiem ara de la nostra oficina. Som coneguts, no suficientment, ho podríem ser molt més, però quan és necessari ens troben. Doncs aquí passa una mica el mateix. El que ens hem trobat després d'aquest eurobaròmetre és que el 89% dels ciutadans europeus ens diuen que creuen que els països de la Unió Europea haurien d'estar més units per afrontar el desafiament global
actual. I aquesta població que diu tot això, el que està demanant al final és més Europa. Per tant, som conscients que som europeus? Potser a vegades no en som prou, però sí que quan hi ha un problema anem a buscar la solució a Europa. I una mica això és el que ens diu aquest eurobaròmetre.
Quan em facilitaves tota aquesta informació, que com dèiem s'ha publicat fa escasses hores i feia una mica de revisió, i em sorprenia una combinació sobre, no sé si ara l'encertaré gaire, en tot cas ja em diràs si coincideixes tu o no, pessimisme sobre el món en general...
I optimisme pel que fa a la vida personal de cadascú. No sé si és que també tendim a mirar-nos massa el melic. No sé si estàs d'acord amb això, amb aquesta dualitat que jo hi he observat.
Sí, sí, això es nota moltíssim i ho notem especialment entre els més joves. La gent es preocupa molt de la seva situació personal i ja no et sabria dir si massa de l'entorn més proper, però sí que això està passant. Vivim potser més tancats cap a dins nostre. Això és una evidència.
La guerra a Ucraïna continua sent un dels principals reptes que es perceben, també conflictes sobre migració. Creus que aquest debat tan actual ha canviat definitivament la manera com els europeus veuen la seguretat i la política internacional?
Evidentment, la tensió geopolítica afecta aquesta sensació de seguretat quotidiana dels europeus. En el moment en què fa sis anys ja va començar la guerra d'Ucraïna és el moment en què els eurobaròmetres ens han mostrat que hi ha un sentiment de pertinença a Europa més alt. És que la guerra la tenim al costat de casa nostra, a les nostres fronteres. O sigui, no ens queda una cosa llunyana, sinó que la tenim aquí. Per tant,
Això ha fet que la ciutadania esperi que la Unió Europea protegeixi i estigui preparada per actuar. I què millor que fer-ho amb una sola veu, no només amb cadascú o cada país que està més proper a Ucraïna, sinó que la ciutadania el que demana és que Europa...
ens protegeixi a tots de la mateixa manera. És com si fos un escut per tots vosaltres. Amb tot o en paral·lel es continuen observant valors com democràcia, drets humans o l'estat de dret com el punt fort de la Unió Europea?
És que la raó de ser de la Unió Europea són els seus valors. És la part del món, el lloc del món on aquests valors tenen més sentit i on tot el que es fa, tota la seva política, tota la seva acció es basa
en aquests valors de solidaritat, de justícia, d'inclusió, d'igualtat, tots els valors que tenim recollits en la nostra Carta Europea dels Drets Fonamentals. Per tant, això és el que ens fa diferents a la resta del món. A qualsevol altre tipus d'organització supranacional que hi pugui haver, com poden ser els G20, G16 o Tans Onos, el que ens fa diferents, precisament, és aquesta...
aquest barillar perquè els valors fundacionals de la Unió Europea continuïn vigents a dia d'avui. Això sempre que aquests valors vagin acompanyats de polítiques concretes en un moment en què hi ha molta ciutadania europea que reclamen una Unió més forta i més unida. De fet, diuen això de més Europa.
Clar, a més a més dels valors hem de tenir en compte que s'ha de treballar per la defensa de la seguretat, com hem dit, també, però en temes com el de la competitivitat, que ja sabeu que és un dels reptes d'aquesta comissió que va iniciar-se el 2024 i que continuarà fins al 2030. A l'avenç de l'economia, de la indústria, hem de ser independents energèticament. Per tant, més enllà... Però tot això, fent-ho en base a aquests valors que dèiem.
Marta Domènec, ho hem de deixar aquí. Gràcies un dijous més per compartir amb nosaltres aquests minutets en directe a Bajai el dia. Una abraçada ben forta.
Gràcies i bon dia. Fins la setmana vinent. Adéu-siau. Que vagi molt bé. Ha arribat aquest moment. Nosaltres tanquem el primer tram de Baix Gai al Dia amb una nova pàgina musical en català. Avui, de protagonista, tenim la jove cantautora Naina, que presenta Vives o mortes, el seu primer treball discogràfic que compta amb les col·laboracions de Figa Flaues, Ginestar i La Fúmiga, una col·lecció de cançons que no parla de la vida i la mort en termes literals, sinó de l'energia emocional que ens mou o que ens apaga. En col·laboració amb els ballencs Figa Flaues, escoltem...
Som el pecat original. Som el pecat original. La llaveta d'una caiguda incasional. Som terrorisme emocional, amb un desplotat. La fruta prohibida, la culpa i la fa. Quantes vegades ho vam intentar? No puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què passa. Vine a mi a casa, no anem a pensar.
Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí en directe. Això és Baix, gaia al dia. Fins ara.
Es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la radio de Torradambarra.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Los Megaclásicos Latinos Solo con Alex Bisbarra La Biblia de la Música Latina Presente Los Megaclásicos Latinos
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha tornat a defensar la gestió del govern en la crisi de Rodalies. Ho ha fet al Parlament, on aquesta hora compareix a petició pròpia per donar explicacions de l'accident que el 20 de gener va provocar la mort d'un maquinista a Gerida.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Una PNQ que ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i a més que l'engestor de la infraestructura de Rodalies ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que s'ha demostrat que estava en molt males condicions. I també mobilitat avui el túnel de Renfe de Rubí per on passen les mercaderies de tota Catalunya continua tancat però Adif preveu poder-lo obrir durant el dia d'avui. Ens aplica aquesta formació l'Albert Soler des de Ràdio Rubí. Albert, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs aquest matí, a les 8 del matí, hem estat a l'entrada d'aquest túnel i un tècnic ens ha dit que la via ja està lliure. Això vol dir que ja s'hi pot circular, però que falta encara el vistiplau de DIF per donar l'ordre de reprendre el pas de mercaries. Per tant, tot aniria en la línia de pensar que durant el dia d'avui es podrà reobrir aquest túnel i, per tant, també es podrà reobrir i tornar a fer servir
la línia de mercaderies. Recordem però que quan es reobri aquest túnel només hi passaran mercaderies, ja que encara no podran fer-ho els passatgers. Per aquesta mateixa via també hi circula la R8 de Rodalies, la línia orbital que no passa per Barcelona i enllaça el Baix Llobregat amb els dos Vallesos. Cal dir també que aquest túnel de Renfe, de Rubí, té esquerdes i desperfectes des del mateix moment de la seva construcció, el 1981.
i que des del 2024 Adif va projectar unes obres de 23 milions d'euros que encara no s'havien licitat. Arran del pànic després de l'accident mortal de Jalida, però es va decidir tancar el túnel per fer-hi una actuació d'urgència. Gràcies, Albert. Bon dia. Bon dia.
I Anglès comença a recuperar el subministrament d'aigua, després que una s'hi avisava al carrer del Pla de la Cuma, amb el mateix una canonada i des del dimícris a la nit l'aigua ja arriba al dipòsit municipal i es va restablint progressivament la pressió a la xarxa. L'Ajuntament adverteix que l'aigua encara no és potable i només es pot fer servir per a usos com ara dutxar-se, netejar-ho bé, anar al lavabo, però no per beure cuina ni tampoc rentar plats o bé les dents. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal? Com estan? És dijous 5 de febril. La setmana ara sí que comença ja a fer una mica de baixada, ho dèiem a començar. En tot cas, després d'aquesta petita pausa, els agraïm que mantinguin en antena la seva sintonia de proximitat.
Fa dies que parlem de rodalies. De fet, demà en aquesta hora ja els avancem, que ens acompanyarà el programa a la portaveu de la plataforma Dignitat de les Vies, amb qui, entre altres coses, parlarem de la manifestació del dissabte a Barcelona. Doncs han de saber que per ara s'està present el mateix servei que ahir, tot i que des de l'operadora anuncien que es poden produir algunes afectacions a causa de les limitacions de velocitat a la xarxa i, de moment, no hi ha previsions de si el servei habitual es recuperarà en dies o setmanes.
Val a dir que enmig d'aquest col·lapse ferroviari al nostre territori ja hi ha molta gent que reclama una solució efectiva per poder anar a treballar a Barcelona. I l'alcalde de Torredembarra, Valer Pino, s'ha compromès a estudiar les demandes dels usuaris del tren del seu municipi. Hi ha sobre la taula un servei d'autobús directe que s'estaria estudiant i que permetria arribar fàcilment a la capital catalana, especialment a primera hora del matí. Quan tinguem més detalls de tot aquest assumpte no en tingui cap dubte que els ho explicarem.
Va, que ara canviarem radicalment de registre i anirem de calçotada. I els ho posarem molt fàcil, gràcies a una aplicació mòbil que esdevé un mapa i guia d'informació de qualitat sobre el món dels calçots i tot el que l'envolta. I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera. Vingut des del Garden Center Gaià, amb qui aprofitarem per obrir les línies del telèfon del directe. Així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer. Ens espera tot això i més aquí. Això és Baix Gaià al dia.
Segueix-nos a les xarxes socials. Instagram, arroba baix gaia punt al dia. X, arroba baix gaia al dia. I Facebook, baix gaia al dia. Va, aquest moment d'anar de calçotada.
Avui a baix veia el dia parlem de calçots, de calçotades, però sobretot com una tradició tan nostra, tan del camp de Tarragona, fa alçar el mòbil, perquè si ja ho tenim tot a la butxaca, el banc, el mitge, fins i tot anem a comprar les aplicacions dels supermercats, ara també hi tenim la calçotada. Parlem de Calçotab, la primera aplicació dedicada exclusivament al món del calçot, impulsada...
per en Gerard Canyelles, de la Riera de Gaia, l'Arnau Pérez de Tudela, de Valls, una eina que connecta restaurant, productors, forns, marques que aposta pel producte de proximitat i que vol fer créixer aquest sentiment calçotaire durant tot l'any. Ens acompanyen tots dos al directe als Estudis del de Fuller Ràdio. Bon dia, benvinguts. Bon dia. Com esteu? Avui no fa gaire dia per fer una calçotada amb aquest temps així plujós, però vaja, és un dia d'hivern i per tant no sé si...
Portem un més complicat per fer calçotades a l'aire lliure, però bueno. L'aplicació de la majoria de restaurants de Catalunya que fan calçotades, doncs també és una opció per poder anar a fer calçotades. Escolteu, d'on us ve aquesta dèria pels calçots, que sou del territori i, per tant, segur que n'heu menjat tota la vida. No sé si teniu el record del primer calçot o la primera calçotada que vau arribar a fer de canalla, però...
Aquesta afició pel calçot que us porta a tirar endavant una aplicació, d'on surt?
Una mica una combinació de sentiment i de feina, una cosa que ens dediquem al món de la comunicació i un dia el Gerard, escoltant per la ràdio una altra aplicació del tema d'esmorzars de Forquilla, li va venir la idea i ho va comentar i ho vam tirar endavant. Va ser una iniciativa seva que vam portar a terme entre els dos.
Sí, una mica lligat al tema que ens dediquem, com deia l'Arnau, al món de la comunicació i també treballem en molts negocis i tenim molts clients dedicats al món de la gastronomia, del territori, del producte de proximitat, doncs també es van unir com les dues coses, comunicació i territori, i va sorgir aquesta aplicació.
Qui és el primer dels dos que diu això de ser una aplicació, com els esmorzars? Va ser un dia que estava escoltant la ràdio anant cap a la feina i se'm va encendre la bombeta i quan vaig arribar a la feina li vaig dir a l'Arnau, Arnau, què et sembla si fem això? I l'Arnau va dir, vinga, som-hi. I entre els dos llavors la vam anar una mica...
ideant, moldejant, veient com havia de ser perquè fos realment útil i la gent li trobés un sentit, sí, sí. Un de la Riera de Gaia, un altre de Valls, això és la combinació perfecta per tirar endavant un projecte d'aquest tipus. Bueno, feia temps que teníem ganes de fer alguna cosa amb els calçots i la calçotada. El que has comentat abans, és a dir, jo no me'n recordo quan vam fer la primera calçotada, però sempre sí que és veritat que l'han fet a Masia, al Troso, allí on hem trobat uns amics que han tingut un terreny.
Vaig treballar també molts anys en un restaurant que són amics meus de Santes Creus, és a dir, des de la primera hora del matí fent els calçots i després servint, vull dir que coneixem una mica el tema, però sí que és veritat que hi ha molta gent, tant del territori de més de pròxim d'aquí com de fora, que sempre cada any, Arnau, on podem anar a fer una calçotada? Arnau, quin restaurant? Arnau, com ho fem? Bueno, penses, bueno, doncs hi ha una certa necessitat de gent que quan ha de fer una calçotada no sap ben bé ni on t'ha d'anar,
ni quins calçots ha de comprar, ni quina salsa ha d'utilitzar. Com és que hi ha tant de desconeixement de la calçotada quan, ostres, sí, és el sentiment camp tarragoní, però... I, de fet, hi ha qui diu que les calçotades del Gaià en Amunt ja no són calçotades, són una altra cosa. No sé si esteu d'acord o no amb això, ara no us vull posar en cap compromís, però...
quan el calçot és un element identitari de Catalunya, com és que hi ha tant de desconeixement al voltant del calçot i les calçotades? Bé, no ho sé. De fet, nosaltres, abans de treure l'aplicació, també per donar solidesa al projecte, vam fer una enquesta al voltant de mil persones i, de fet, sortien uns números tant de les calçotades com de què era el coneixement de l'IGP calçot de Valls, com el coneixement de l'IGP para peges català, és a dir...
certificacions de qualitat de Catalunya que hi ha un desconeixement molt gran i la gent no sap quin és el producte de qualitat i aquí també vam voler posar aquest criteri de qualitat i introduint només aquells productors que fossin de l'IGP Calçot de Valls i de l'IGP Parapagès Català perquè si no després ens trobàvem amb
amb què podies oferir una sèrie de productors o de forns, per exemple, que potser no donaven el que havien de donar. Sobre aquesta enquesta, una mostra de 500 persones o de 500 respostes a l'enquesta, un 40%...
dels encastats no sabia ara no sé si ja ho sap però en aquell moment no sabia què era la IGP Calçot de Valls un 63% no coneixia la IGP pa de pagès català fa una mica de respecte però és el que ha comentat abans el Gerard fa molts anys que ens dediquem
el tema de la gastronomia, el tema de proximitat, el tema de territori, i sabem que has de picar molta pedra i has d'informar molt i comunicar molt perquè la gent entengui que s'ha de consumir d'aquí i que és millor per tots i que a més a més el producte acostuma a ser molt millor. I ho sabem, és a dir, cada dia ens dediquem a comunicar això. És el que més us va sorprendre dels resultats recollits per l'enquesta?
Sí, sobretot el tema de la IGP Calçot de Valls. Al final, les respostes eren de gent de tota Catalunya, però sí que a vegades parlant, més enllà de l'enquesta, parlant amb coneguts, amics d'aquí de la zona, no sabien el que era la IGP Calçot de Valls.
i com deia l'Arnau vam creure que també l'aplicació havia de tenir una mica aquesta funció de promoció, de difusió, d'explicar què és la IGP Calçot de Valls i també la IGP per la Pagès Català i el que deia l'Arnau, de posar en valor el producte de proximitat i explicar els beneficis que té aquest consum més local.
Quin percentatge hi ha de l'aplicació que té una funció pedagògica o una funció de servei ja directament a aquell usuari que busca un restaurant, un lloc o un comerç on anar a buscar aquest producte? Bàsicament, inicialment és servei, és un mapa, una guia, però sí que...
Sí que darrere hi ha tota aquesta voluntat de difondre i per això també hem creat un espai de difusió, un bloc, un lloc on anirem explicant, no només nosaltres sinó amb gent que la toca i que en sap de tot això,
de calçots, de pa, d'oli, de vi, de tot el que ens envolta en aquest territori. Si passegem per tot el camp de Tarragona, és el que tenim. Tenim ceps, tenim oliveres, tenim farina, tenim de tot això. Una mica aquesta funció pedagògica estarà dins d'aquest bloc que es diu la redalta. La redalta és el que es poda dels ceps, diguéssim,
i que d'un any a un altre quan ja està sec, doncs és amb el que es crema per fer la flama del calçot. I verdes també, no? Bé, verdes costa més. Costa més que cremin. Però fa més flama. Bé, costa més. I no es ponen tan ràpid. No es ponen tan ràpid, però costa més. Normalment el que es feia era com de bany a un altre. Redoltes pels calçots i els rabassons per després es calibar la carn. Sí, això mateix.
Aquella persona que no hagi sentit parlar de Calçotap fins ara, com l'hi descriu? Amb poques paraules perquè es faci una idea i després de l'entrevista digui jo em descarrego aquesta aplicació.
Bàsicament és un mapa on tu surts geolocalitzat en directe, on tens tu la ubicació i a prop teu pots veure quins negocis hi ha relacionats amb el món de la calçotada. Com deia l'Arnau, restaurants de Catalunya que fan calçots, productors de la IGP Calçot de Valls, forns de pa de la IGP, pa de pagès català...
llocs on venen salsa de calçot, marques de salsa de calçot, i llocs també, que també és molt interessant, on venen calçots cuits, perquè com deia l'Arnau, si no tens un tros on anar a fer una calçotada, però potser no vols anar de restaurant, pots comprar al final calçots ja fets i menjar-te'ls a casa. Bàsicament és això, és trobar tots aquests negocis al teu voltant, veure quins tens a prop, veure on pots trobar el que necessites,
I amb aquests negocis hi trobes la informació bàsica de telèfon, direcció, evidentment, perquè està en el mapa, xarxes socials, web, correu, per poder-hi contactar. Al final és connectar l'usuari amb els negocis.
Esteu contents de com han anat aquestes primeres setmanes o aquests mesos des que l'aplicació és al mercat i la resposta que heu rebut, d'una banda, per part de la ciutadania, que ja la té instal·lada, i de l'altra, no sé si heu recollit inputs d'IGPs o dels mateixos productors o restauradors. Bé, la resposta des del nostre punt de vista és molt bona, tant des d'usuaris, diguéssim, que portem al voltant de 2.500 descàrregues,
Després, els mitjans de comunicació, com vosaltres, se n'han fet ressò, vol dir que és una notícia que té interès. I després també els acompanyants d'aquest projecte, que des del primer moment hi van voler ser, com poden ser Salses Fruits, o Mas Boronat, que ens va acollir el dia de la seva presentació, o Embotits Bondó, o Forn Cisterer, o...
Dos cellers d'Humenys, per exemple, que també és el món del vi introduït aquí perquè no hi podíem posar tots els cellers. I després també la IGP Caussat de Valls i l'Ajuntament de Valls ens estan acompanyant. Estàs tocant aquí marques o empreses de primeríssima divisió, eh?
Són els referents, diguéssim, que quan els vam explicar el projecte hi van voler pujar el carro, i d'alguna manera nosaltres també ens sentim acompanyats i tranquils de saber que vas de la mà no de qualsevol, sinó dels referents de la calçotada. En aquest sentit estem molt contents.
I a nivell d'usuaris també, vull dir, molts usuaris que s'han descarregat l'aplicació, potser més coneguts, amb qui tenim més contacte, ens diuen que els serveix bastant, que els sembla útil i que l'utilitzen. I d'alguna manera també els restaurants que hi estan introduïts, n'hi ha hagut molts que ens han felicitat per la iniciativa, perquè al final pels negocis...
també és un lloc més on visibilitzar-se i on vendre el seu producte i segurament quan acabem la temporada farem una mica un recull més exhaustiu de veure com els hi ha anat però de moment la resposta és molt bona. Sí que és cert que tot aquest recull, diguéssim, nosaltres hem introduït tot el que hem trobat
de restaurants, de productors i això, d'una forma, diguéssim, de recerca. Però tots els que hem introduït hi són de forma gratuïta, i tots aquells que encara no hi siguin, ens ho poden dir, els introduïm de forma gratuïta. També hi ha l'opció, evidentment, de tenir més visibilitat, hi ha opcions que no són gratuïtes, però d'entrada, tots els productors, totes les marques i això, hi són de forma gratuïta.
Va, arribat aquest moment. Som més o menys a mitja entrevista. Hem preparat un joc. Si no, això seria molt avorrit si només estem xerrant aquí i... És molt interessant, que per això us hem convidat per conèixer. Però hem preparat un joc perquè jugueu vosaltres, perquè digueu la vostra i després, mira, si tenim temps, obrirem també línies del telèfon, del directe i del WhatsApp per si algú ens vol enviar algun missatge. Aquí ja no prometo res, serà cosa de l'audiència que ens estigui escoltant.
mites i veritats del calçot, de la calçotada, d'aquest retrobament social, perquè una calçotada al final va més enllà, penso, que menjar calçots, enteular-se, aixecar el porró, és trobar-se amb la colla, amb els amics, amb la família i fer vida. Com més grossos són els calçots, millor són.
No necessàriament. És a dir, precisament l'IGP calçot de Valls marca una mica quins són els paràmetres del que ha de ser un bon calçot. Ara no te'ls sabria definir exactament quins són, però precisament per això quan un no és un expert expressament va de la mà dels experts. I llavors...
Per això és aquesta intenció d'anar, de només posar els productors d'EGP Calçat de Valls. En què s'hauria de fixar, perdona, Gerard, el consumidor quan va comprar calçots? És en la vida, és en l'origen, és en el consumidor? En l'etiqueta. En l'etiqueta EGP Calçat de Valls i que tingui, diguéssim, la veta blava. Això ja li donarà la garantia que és un bon calçot. Que no vol dir...
que n'hi hagi de bons també que no siguin IGP calçot de valls, però després no t'ho pot garantir ningú. És el mateix que si vas a un forn, no vol dir que un que no faci IGP pa de pagès català no faci un bon pa. Però és que trobes molta gent que fa o calçots o que fa pa o que fa altres productes que no tenen segell, doncs que, bueno, deixen molt que desitjar, no? Llavors, per això s'han creat aquestes marques, diguéssim, IGP i D.O.P. Va, era un mite, això.
Gerard, va, aquesta per a tu. Els calçots molt cremats per fora vol dir que quedaran dolents per dins. Veritat? Veritat?
Bueno, a veure... Jo hagués dit que era un mite. Bueno, depèn. No sé si és mite o és d'això. És a dir, això també depèn del gruix, depèn del gruix del calçot. Si és un calçot molt prim... Està fent de jutge, eh, aquí el... No, però com que ho has posat, tampoc no ha de ser ni veritat ni mentida. Vull dir que...
Quin és el punt ideal de cocció d'un calçot? O l'error més habitual quan escalibem calçots a casa? L'error més habitual?
No ho sé, jo sempre el faig de la mateixa manera. Jo sé que s'ha d'intentar sempre... Bueno, no s'han d'acabar de fer del tot quan estan al foc, perquè després quan els emboliques en paper s'han d'acabar de fer, això és un. I llavors, bueno, sé que el punt ideal, més o menys, és quan s'obren i comencen a xisclar, quan comencen a plorar, llavors ja els has de treure. Embolicats en paper de diari i una cenalla que conservi bé aquell escalfo. Sense carxofa no és una calçotada completa.
Depèn d'on vagis. És discutible. És discutible i tampoc ens volem posar en un jardí perquè... Jo la carxofa me la menjo de totes maneres i durant la temporada de carxofa, carxofa sempre. Quins elements creieu que són imprescindibles d'una calçotada perquè sigui rodona? Ara parlem del carxofa, però hi ha, per exemple, qui diu nom la llangonissa i endemè els fesols.
o qui sense la botifarra negra, o una mica de xistorra d'aquella que sua damunt de la brasa, allò no és una calçotada. O la taronja, després, per païu... Per tirar avall. Què és l'imprescindible d'una calçotada?
Una bona salsa, això és imprescindible, perquè uns bons calçots, diguéssim, d'un bon productor de calçots, que estiguin ben cuits, amb una bona flama, i després una bona carn de xai, una bona llangonissa, sobretot...
la proximitat si pot ser i altres diria que són complements que es poden anar posant digues fesou del ganxet diguen i fesous d'un altre d'un altre lloc com comentaves carxofes botifarra negra i després
la taronja, que molts restaurants estava donant talladeta, però normalment el tros es agafa una taronja i cadascú se la pela i se la menja. I, bueno, crema que m'agrada. I un porró. Un porró de vi, sobretot. Important. Vigas Luna deia això, no?, que les tres coses que ens identificaven com a...
Venen amb la indumentària. Els uïns no es veuen. Veniu amb la indumentària de l'aplicació. És una part de la frase de Bigas Luna que deia que els caussots el vi i els caussots, d'alguna manera, els castells, perdona, et fan... Surten de terra. Surten de terra i et fan mirar el cel, d'alguna manera. Llavors, aquesta és una de la... Hem agafat una part de la frase i l'hem posat darrere la samarreta. El...
Tan important és la salsa com el calçot? Ara que heu parlat de la salsa que sigui bona... Abans heu dit una... Jo crec que sí. Heu dit una marca que... Que és el camp de l'entera, eh? Figuerola del camp. És la marca de referència. Si tu no te la fas a casa ben feta, és l'única marca d'una manera de salsas que pots anar a buscar per fer una bona calçotada.
És una marca de referència, sauces fruits. I sí, sí, és importantíssima la salsa. Vull dir, sense una bona salsa jo crec que no hi ha calçotada. Amb tomàquet o sense? Aquí hi ha també la discussió, no?, de què una cosa és el romesco i l'altra és la salsa. Jo no sóc molt cuiner, llavors jo això no t'ho... La salsa de causar? Bé, una mica de tomàquet hi va.
Hi ha gent que amb això ara aquí... Aquí també crearíem una tertúlia, eh? Sí, sí, aquí també crearíem... Sí, però bueno, és a dir... També cadascú d'alguna manera va fer a la seva manera, no? A casa seva, vull dir... D'alguna manera, tot això ho anirem parlant a la Redolta i anirem a buscar els experts que ens ho expliquin, que són els que... els que d'alguna manera ens han de donar a tots, no a nosaltres, que nosaltres som uns... uns vehiculadors, diguéssim, de tot aquest canal, no som els grans experts de...
Va, mite o veritat? Els millors calçots només es mengen a Valls. Home. Mite. Jo diria que seria un mite perquè precisament aquest any el que ha guanyat el productor que ha guanyat el millor calçot, diguéssim, de l'IGP és la Torre d'en Barra, que és la Horta Torrenca. Sí, fa dos o tres anys va ser la Horta Blanc, que ara la Laura també hi era aquest any. Vull dir que
A Valls es fan bons calçots i es mengen bons calçots, però al final... És el territori IGP que té, diguéssim, aquestes condicions, aquestes quatre comarques, el Camp, Baix Camp, Terragonès i Baix Penedès, que tenen les condicions ideals. Aquesta sí que la teníem clara, era un mite. És un mite, tot i que... I l'aplicació també surt d'aquí, d'alguna manera. Nosaltres tenim com una mica d'eslògan que és de Valls al món. L'origen és Valls, on es genera tot això, on hi ha el...
Hi ha l'origen de la calçotada, però l'obrim, diguéssim, cap enfora. Va, l'última. Una aplicació mòbil pot ajudar a salvar i fer créixer aquesta tradició. Mita o veritat?
Pot ajudar a fer créixer, veritat. Salvar no crec que estigui en perill per haver-la de salvar, però fer-la créixer segur que ajudarem. Sí, hem vingut a vendre l'aplicació. Encara hem dubtat i tot. A fer-la créixer segur, perquè hi ha molta gent que és el que hem comentat, és a dir, ve a donar una resposta que en principi hi ha una certa necessitat en aquest sentit.
Escolteu, quina és la vostra millor calçotada o la vostra pitjor calçotada de restaurant, el tros, abans que en parlàvem? Hi ha gent que no ha anat, per exemple, mai a fer una calçotada en un restaurant, que sempre ha tirat cap al de fora i... Què hi dieu? Jo hi vaig anar una vegada.
perquè era el restaurant dels meus amics i perquè venien molts amics de Barcelona i ja portava 10 anys organitzant aquella calçotada i aquell any me'n vaig cansar. Però sempre a tros, diguéssim, és a dir, amics, amb família, sempre d'alguna manera és la millor manera, diguéssim, per fer aquesta festa de la calçotada.
Per mi les pitjors han sigut aquest mes de gener que hem hagut de fer, evidentment, els calçots al tros o comprar-los fets i menjar-nos-els dins de casa perquè plovia. Això sí que no deixeu. El tros, evidentment, és l'ideal, sobretot si fa un bon dia. I llavors jo t'he de dir que restaurant tampoc en fa res anar-hi, eh? Vull dir, és més còmode al final, també. Jo, per mi, mentre sigui amb la família, amb els amics i t'ho passis bé i montis un bon xou, sí, m'és igual.
Va, si algú vol dir la seva, dels que ens estigui escoltant, 977-650693, obrim la línia del telèfon del directe ara mateix, 977-650693, o bé que ens enviïn un WhatsApp al 660-355-717. 660-355-717, que comparteixin el...
els oients, el que desitgin, al voltant dels calçons i de les calçotades, si ens volen parlar del seu millor record, o del que no pot faltar per ells en una calçotada, vull dir, totalment lliure el comentari que es vulgui fer en torn de... Bueno, és un tema una mica... Hi ha molts temes polèmics, si amb guants o sense guants, tot aquest... En pitet o sense, asseguts o drets... Aquest tipus de coses sempre són... Bueno, i ara ha sortit
el gran llibre de la calçotada que es va presentar fa poc, i jo crec que aquí també, no?, moltes coses de, diguéssim, tirant d'història i d'experts, no?, de com és una autèntica calçotada, com, segons quines coses, doncs allí es queden clares, jo crec. Per tothom és l'autèntic, no sé si considereu amb mi, la que fa ell o ella... Sí, al final... Sí, sí, sí, al final...
L'important és que es mantingui la calçotada, que es mengin calçots i que celebrem que al final una de les coses potser principals o que més agraden, més enllà que els calçots estan molt bons, és el ritual aquest de trobar-se tots, fer tot aquest procés de coure els calçots, preparar la carn, no? Vull dir... Sí, segurament no hi ha altres menges, diguéssim, que reuneixin aquestes característiques.
Tothom en fa més o menys unes 3 o 4 a la temporada. Això és més o menys el que ens deia una mica l'enquesta, però suposo que... Jo aquest any n'estic fent més que mai, no sé si és pel tema de l'aplicació o què, però entre una cosa i una altra cada cap de setmana n'estic fent una, però mai n'havia fet tantes, però sí, sí, sí.
Comences amb molta energia i després es va calmant una mica. Escolteu, Calçotap acaba de néixer, però esteu ja pensant en noves funcionalitats d'aquesta aplicació? Sabeu cap on ha d'anar?
Sí, tenim una llista de millores i que anem parlant una mica amb els tècnics per anar introduint millores que l'usuari pugui ser una mica més interactiu o pugui tenir més incidència, pugui fer valoracions, pugui fer una mica més... que es converteixi més en... Una xarxa social? No necessàriament en una xarxa social tal com les entenem, però que sí que hi tingui la seva...
La seva incidència. És a dir, comunitat d'usuaris? Això mateix, sí. Coses d'aquest tipus i també funcionalitats d'alguna manera que puguin beneficiar a tots aquells tan productors com a empreses que hi estan vinculades. També podeus dir donar servei a ells, d'alguna manera. Botiga online, ja heu pensat?
La tenim a punt d'estar operativa, diguéssim. Hem d'acabar de veure com fem algun dels tràmits, però sí que hi haurà aquestes samarretes que hem creat i altres productes o merchandising que puguem tenir nostre i també ofertes o packs que puguin fer els acompanyants o patricionadors nostres com altres empreses del sector.
Aplicació gratuïta, hi ha també una opció premium. Per què això? Bueno, és una versió que vam posar sense anunci, com una forma més, o possible forma més de monetitzar el projecte. I això, es paga un preu molt simbòlic, no sé si és un euro al mes o deu euros a l'any,
a canvi de tindre l'opció 100 anuncis i aquí també la idea potser en un futur és afegir-hi tota una sèrie d'avantatges que no tinguin els usuaris que tinguin l'aplicació gratuïta.
Per descarregar, a veure què hem de fer. Informació de servei, ara sí, pura i dura. O anem d'adreçar l'audiència del programa que encara no tingui instal·lada aquesta Calçotap? A les botigues tant d'Android com d'IOS o directament a la pàgina web calçotap.cat.
que va ser trencada i amb dues pes al final, allà mateix tens l'accés a la descàrrega. I a tot això també hi ha, que no l'hem comentat crec, un Instagram, un perfil d'Instagram on també anem
Anem publicant contingut d'interès i anem entrevistant a productors, a restauradors, del món de la calçotada, que la gent també en segueixi, que allí aniran trobant contingut. Escolteu, no hem parlat dels figaflaues, que tenen disques la calçotada. Ara posarem la salsa. A veure si truquen.
Ah, mira, qui sap, qui sap. Us juga a favor tots aquests corrents que aparentment no tenen res a veure amb la calçotada, però que s'identifiquen perfectament amb el territori i tot aquest... Segur que tot juga a favor, és a dir, tot el que sigui sumar va bé, però haurem de veure si podem fer alguna cosa conjuntament.
Això vol dir que s'està cuint alguna cosa? No, encara no. Però bueno, són per redaltes de l'any que ve, diguéssim. Ja ho veurem. Doncs escolta, guardarem aquestes redaltes, que quedin ben resguardades, que volem veure com acaba cuallant també aquesta comunió entre Calçotapi, la Calçotada dels Firaflavos, o qui s'hi vulgui sumar. Clar que sí.
Arnau, Gerard, gràcies per compartir aquesta estoneta amb nosaltres, ha sigut un plaer que vagi molt bé i en menjar calçots, que és el que toca ara en aquesta època de l'any. Gràcies a vosaltres. Va, marxem nosaltres amb la salsa d'aquesta calçotada dels figaflaues, un element imprescindible de tota trobada, precisament per això, per aixecar-nos a Escaliba Calçots i després compartir una bona estona amb els amics, família o cadascú amb qui vulgui o pugui.
Explica la llegenda que és sagrada, única i repetible, que molt poc la coneixent i entestat del seu gust d'anar patacible, movent mar i muntanya per trobar-la val la pena que pari blau, jo sé que m'enteneu perquè per ella jo donaria la vida.
Guanzuku, mamu ser un po' sugrida. Guanzuku, menchu, menchu, no puc pasar. Praca, Suku, la bicha lo iba a ensalpicar. Guanzuku, Suku. Guanzuku, hasta tan bona la salsa. Guanzuku, manguerrutu hasta la cara. Suku. Guanzuku, que rica la ñora. Suku, no lloro casi. Praca, Suku. Ay, ay, ay.
Gràcies.
Guanzucu! Sempa casu! Que guanzucu! Sucu! Guanzucu! Guanzucu!
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
I després d'aquesta calçotada que acabem de fer en directe a Baix Gaialdia, en aquesta hora del matí toca encetar una de les seccions en què també obrirem línies al telèfon del directe perquè tota aquella gent que ho desitgi pugui participar d'aquest espai. Això és Jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gaià del grup La Rasa.
Joan Maria, benvingut, bon dia, com estàs? Molt benvingut, molt bé, Eduard, i què tal tu? Com estàs? També, perfecte. Ben tornat després d'aquests dies de pausa. Gràcies. D'aquest mes de gener t'han passat per aigua tan plujós, però que escolta... Hi ha buitaments, plou? Sí, sí. Fantàstic, tu.
Fantàstic que ens plogui ara i no prena primavera i estiu o el que sigui. La primavera també de ploure, eh? Sí, però no tant com el genès. A mi els pagesos, com ho van passar molt malament fa un parllaig o un any, escolta, que plogui, que aquesta aigua serà molt benvinguda. Mai estem contents, però sempre voldríem que ens plogui de nit, que ens plogui de dilluns o de dijous. Escolta...
I que plogui bé, molt important, que després veiem aquestes imatges que ens arriben des d'Andalusia, per exemple, que fan por, que causen estralls, que plogui i que ho faci... Que plogui, que plogui el constant que sigui, però que plogui bé, exacte, i que permeti penetrar dins d'aquest subsol.
Escolta una cosa, ara que parlem de pluja, recordo que em vas dir, serà una tardor plujosa i una primavera que a veure com vindrà. La vas clavar, jo no sé, vull dir que tens una vareta màgica o què va ser. I em recordo la primavera. Vas pronosticar i, escolta, de moment el Barça guanyarà la Champions en guany.
No, no, és a dir, no faig... No faig pronòstics de coses que no conec. Vivim de la gerineria, vivim de les plantes, ens agrada molt i depenent molt de la meteorologia. Llavors, és veritat que m'agrada... Soc una mica fanàtic de la meteorologia i m'agrada... També hi ha diferents coses que m'indiquen certes coses i que... Bueno, doncs sí, sí, sí. Me'n recordo la teva cara, ara que ho deies, me'n recordo la teva cara quan vaig dir... Mira, sé que estem passant sequera, però ens vindrà una tardor i un hivern molt plujós, no?
I em deies, tan de bo, tan de bo. És veritat, seria bo recuperar aquell moment. Va, obrim línies. Eduard, escolta, una cosa, exacte. És un espai que obrim línies, que ens agrada molt que el públic participi en directe, i avui, aquest dia així tan gris, que la gent es capfica, escolta'm, que plou, que no para de ploure, avui regalem un bal de 30 euros.
Un bal de 30 euros per gastar al nostre Garden d'Altafulla, el Garden Gaia, o el Garden de Pioles del Garden del Callà. 30 euros, que a més ara ve a Sant Valentí, 30 euros que pots gastar amb qualsevol cosa. Segona'm, és molt fàcil. Truqueu al 977-6506-93, 977-6506-93, i simplement per sortir aquí en directe, saludar-nos, comentar qualsevol cosa, ja teniu automàticament un bal de 30 euros. El primer que ho faci.
Fantàstic, molt bé. I si no també a través del filtrador de WhatsApp. WhatsApp, exacte. 660-355-717. 660-355-717. Saps què també és molt bo ara amb la pluja? T'ho diràs. Doncs com rebrota tot, com regermina tot i com ara amb l'època que dius, ostres, ara que comencen a florir ja els emellers, que comencen a florir els emellers i que estan macos, és un bon moment. Tant, però, que si fa fred després... No, et farà fred. Tranquil, home, tranquil.
Sempre està... Mira, jo l'altre dia hi vaig anar a esporgar Oliveres. I ja hi va haver algú que em va dir... Ui, vegi-lo que sí, fa fred. Sempre hi haurà algú... Hi va haver algú que et va dir... Ben fet, noi, ben fet. Escolta, mira... Ningú, oi, que no? Era bé aquests dies que feia vacances i punt. Però que ningú t'ho va dir. Som així els humans. Sempre ens posem a la pitjor part, però no la... Bona, vas fer molt bé, Eduard, no preocupis, que no vindrà prou fred com per fer mal. I ja els embellers tindrem... Ara que després aquestes Oliveres es poden esporgar fins al mes d'abril. Podem anar esporgant. I tant, i tant, i tant. Vale, sí, sí, sí.
Com més aviat millor. Ja està, ja tenim aquí el criticón. No, no, no, en absolut, però si ens ve bon temps aviat, que ens vindrà bon temps aviat, la brutatada és abans. Llavors, si ho podeu fer fins al març, millor que no fins a l'abril. I ja està, però cap problema. Va, cap problema. Fins al març. Ja sóc que t'he dit que farà bon temps. Sí.
Eduard, doncs és un bon moment en què rebrota tot i és un bon moment també en què germinen les llavors. Llavors, dius, ostres, germinar les llavors? Mira, aquí som d'una manera, els catalans o espanyols és igual, no?, que és com la calor o el fred, no?, i som d'una manera que a l'hivern es fa una cosa i a l'estiu una altra. I és curiós, quan venen els anglesos, ara és l'època que planten llavors. Inclòs llavors a vegades de gespa o llavors de llocs aquests que es tira llavor al terra i com una pradera o que surten de rocalla o així, i ara és el moment, no?
Només llavors? Ens parles de només de llavors? O seria un bon moment? Sí, sí, avui parlarem de llavors. Avui volia parlar de llavors, ho volia pronunciar així, i és veritat que a vegades associem que el fred no va bé a la llavor, no? I ara és un bon moment, és ideal, és idoni, és perfecte per plantar qualsevol tipus de llavor.
Sempre llavor, eh? No afegiríem ara aquí els esqueixos que alguna vegada ens has parlat? Els esqueixos els podríem fer, però és un pèl aviat. Esperem un meset més i serà idoni, idoni, idoni, idoni. Perquè la llavor de l'esqueix es diferencia de diverses coses. L'esqueix és un tros de branca que tallem d'una planta i la posem al terra que no té res de llavor. Ai, no té res d'arrel, perdó. No té res d'arrel. El no té res d'arrel no pot absorbir res. I llavors la mica del tall que té és on absorbir la humitat i ha de produir. Però ara mateix produir a la part de dalt.
no es produeix de la mateixa forma que es farà la primera. Hi haurà més hores de llum i hi haurà més calor, menys temperatura. Llavors, produeix molt més i és molt més fàcil que germini. En canvi, una llavor, Eduard, una llavor que pot ser des d'una llavor de xia, allò tan petit que ens posem al menjar, o sesam, o sí, aquestes llavors d'ocellets, no? Però també poden ser llavors, jo què sé, un coco. Llavor també és tot el que hi ha dins les pomes, a les maduixes, al voltant... Això tan petit és un ésser viu.
És a dir, una maduixa, quan tu en el fons t'estàs menjant una maduixa, en el fons estàs menjant un munt d'éssers vius, que són cada puntet d'aquests que hi ha al voltant. La maduixa, com a tal com coneixem, la maduixa del fruit, és un òrgan carnós que envolta les diferents llavors. Tot allò és un munt de llavors. Doncs cada una és un ésser viu en estat latent. Què vol dir? Vol dir que cada llavor del món, cada llavor està viva. Està viva però està en estat latent. Estat latent vol dir... Per sempre...
És a dir, una llavor la tindrem en estat latent... Fins que pugui, és molt fàcil d'entendre. No, el que et volia dir és, acaba morint aquesta llavor? Mira, és molt fàcil d'entendre. És com si ens tinguéssim a una habitació, sí? Amb llaunes de menjar, sí?
i llavors el mínim moviment que tu facis hivernes i intentes anar menjant a poc a poc per no gastar-t'ho tot perquè no saps quan podrà sortir imagina que hi ha un refugi nuclear entenc que seria de rotllo així una llavor té substàncies de reserva que la mare li ha preparat per sobreviure i aquesta llavor el que fa és estic aquí dins i vaig consumint el mínim el mínim per què? perquè no creix perquè no hi entra sol
Perquè no té arrels, no té res que desgasti. Llavors el consum és mínim. I això permet que aguanti molt de temps. Però arribaria un moment en què aquesta menjar s'acaba. I llavors s'acaba morint. I llavors, que pel que sigui del tipus de llavors, aguanten sis mesos, set mesos, un any. I llavors són capaces d'aguantar milers d'anys. I llavors...
Perquè entenguem una mica, quan deia, és un ésser viure, està a la temps, vol dir que està viu i està esperant el moment idoni per poder germinar. Aquest moment idoni arriba amb humitat. Quan arriba amb humitat, aquesta llavor el que fa primer és agafar aquesta aigua i inflar-se. I de cop és com que, eh, arriba aigua, m'inflo perfecte. Si aquesta aigua segueix en abundant i segueix arribant, ja començo a germinar. I llavors trec arrel i ja trec el brot. I aquí et tiro endavant, d'acord? Però fins que no germina, aquesta llavor està preparada per aguantar un temps.
És per això que faríem bé? O que fem bé si abans de sembrar aquestes llavors les posem una nit en remull? És perfecte. O si les plantes quan ha de ploure. Per què? Perquè serà el remull aquest que estàs dient. El que fem és que aquestes capes del voltant de les llavors són poroses i entre l'aigua, de totes les llavors, i entre l'aigua, llavors aquest aigua permet que la planta l'absorbeixi. Tenim una trucada. Vinga, Maria, vinga-la. Punxem el telèfon del directe. Bon dia. Hola, bon dia. Amb qui parlem? Amb Xavier, eh?
Hola, Xavier. Xavier, què més? Xavier o la Hortua. Xavier o la Hortua. Tu diràs, tenim el Joan Maria aquí a la teva disposició. Molt bon dia, Xavier. Primer, benvingut i moltes gràcies per trucar en directe. Hola, Joan Maria. Així que ens encanta que participis en directe i si tens algun dubte, alguna sugerència o ens vols fer participar de qualsevol cosa que generaria seràs molt benvingut.
Bueno, no res, em feia il·lusió sortir a la ràdio, visc l'oportunitat, i dic, mira, deixa'm trucar, a més, com que tu et conec, dic, mira, així parlo amb el Joan Maria també una miqueta. Que bé, quina passada. Doncs moltes gràcies, primer, per participar en directe, segon, per saludar-nos, això ens encanta, ens encanta que ens escolteu a l'altra banda i que participeu, perquè a vegades ens consta que hi ha gent que ens truca, i que ens escolta però no truca, vull dir que ens agrada molt que truqueu, i a més, escolta, t'acabes de guanyar automàticament un val de 30 euros.
m'ha agradat molt, que l'aprofitaré segur. Doncs perfecte, doncs Xavi, ja ho saps, pots passar pel nostre Gardent d'Altafulla, o el Gardent de Callà, o el Gardent de Pioles, o el Gardent Gaià, i recollir el teu val i gastar-lo amb el que vulguis, així que podràs gaudir. Moltes gràcies per trucar, de veritat, i gràcies per ser oient del programa.
ens veiem adeu que bé ens encanta que participeu en directe els que ens escolteu de debò podeu sortir podeu saludar ens encanta que sigui així activa aquesta secció perquè m'ho diuen molt sovint t'escolto la reprogramació no et truco mai és que hi ha molta gent que ens escolta des del servei de ràdio a la carta o que ens escolta en radifusió del programa o els caps de setmana saps què podem fer ara? vinga va
Aquesta gent que ens escolteu així, si ens envieu un WhatsApp, el telèfon que ara mateix dirà l'Eduard... El 660-355-717. Però farem una cosa que no sigui ara, durant aquestes dades del programa, sinó a les repeticions de la tarda o del cap de setmana, els que ens envieu un WhatsApp tindreu un obsequi de la carta que hi ha. Vinga, va. Què et sembla? Fantàstic. Aquest cap de setmana no pararà el mòbil, eh? No, no. Torna a dir el mòbil, sisplau. 660-355-717. Doncs vinga, ja ho tenim.
Tornem a les llavors, que bé, que guai que ens truquin i participin directament, perquè a vegades és com que aquesta secció és viva i ens agrada que participeu així, fantàstic. On érem? A les llavors. A les llavors, la llavors és com si fos un ésser viu amb una mica de menjar i amb zero moviment, fins que té humitat i que de humitat li permet germinar.
Però les plantes estan dissenyades per sobreviure. Fixa't que les plantes porten molts més milions d'anys a la Terra que nosaltres. I tenen diferents sistemes per sobreviure. Aquestes llavors, a vegades aguanten sis mesos, aguanten uns anys, i a vegades aguanten milers d'anys. I a vegades no poden germinar fins al cap de 200 o 300 anys. Això és possible? Això és real.
Això és real. Caram, em sorprèn. Jo una vegada vaig trobar un sac de faves, el vaig plantar i no vaig germinar, i allò no va sortir res. Clar, la fava, fixat-hi que és una llavor, a més és molt fàcil de veure, la llavor és molt tova, és molt tova, no porta una protecció fora, no porta una closca com una vellana. No, no, clar. La vellana, o els fruits secs, tenen una closca al voltant, que el que fa és ser encara molt més resistent i fer que ella ser viu estigui encara més cuidat.
Una fava, l'aigua la perd molt ràpid, oi que abans dèiem l'aliment? L'aliment la perd molt ràpid, quan s'assequen, s'assequen del tot, és molt difícil. Quan s'assequen del tot, no és allò que veiem, la faveta seca, sinó a dins encara té aigua, si s'asseca més ho perd, llavors dura poc. Però hi ha plantes que el que fan és una capa al voltant de la llavor,
És a dir, com la ballana, imaginem que la part resistent de la ballana és molt més dura i molt més resistent. I fins que no es pela, es trenca, a base del desgast de l'aigua i del vent, i per aquella primera capa...
l'aigua no li arriba la llavor de dins i llavors quan ja li arriba l'aigua de dins ja pot germinar. Per què passa això? Perquè poden superar èpoques de sequera, poden superar èpoques de glaciar, èpoques difícils, incendis i tornen a germinar. Hi ha llavors que si no es cremen no surten disparades o no germinen. El pi, per exemple, s'escremen, que quan es crema surten disparades i germinen. Les plantes han dissenyat tot un sistema per fer que aquestes llavors no només puguin germinar sinó que puguin arribar a tot arreu.
Tu fixa que l'ésser humà arribava amb barco a una illa i sempre deien, tira la vista, però el que veien primer eren els arbres. I a les illes ja hi havia arbres, hi havia plantes, i arribaves i a tot arreu n'hi havia. I això és gràcies al meravellós món del transport de les llavors.
Les llavors, totes les llavors, encara que veiem que les plantes són fixes, estan clavades al terra, no es mouen, totes les llavors estan programades per arribar a altres llocs on els seus pares no hi són. I totes les llavors del món són resistents al suc gàstric. És a dir, totes les llavors que mengem, abans que dèiem això de la xia o el sèsam o així, aquestes llavors que mengem i no trenquem o no bullim o no puem... A no ser que hagin estat processades o que els acabem mastegant. Clar, clar, clar. Però tu agafes una maduixa,
i tu quan menys una maduixa potser trenques alguna llavor però evidentment la resta de llavors no les trenques doncs passen tot el teu cos i les deixes anar i quan l'afeques doncs les llavors estan allà i això està fet... Sucs gàstrics no afecten els llavors? No, en absolut estan preparades per això de fet les plantes quan fan petits fruits les fan expressament pensant en això quan et fan una cirera
o un grèvol, o un vesc, et ve l'ocellet i es menja aquella boleta, i li encanta, i automàticament la planta ha triomfat. Per què? Perquè li posa aquesta boleta, que pensa l'esforç que fa la planta, fa una llavor, però al voltant la camufla, li posa una cosa molt dolça, molt bona, perquè vinguin i se la mengin. Quan se la mengen, automàticament aquest ocells la mengen i vola, i marxa volant. Molt bé, s'alimenta del fruit, però a dins hi va la llavor.
i aquest ocell haurà volat quilòmetres, i si és migratori, encara més, i quan troba una illa, para a descansar, de feca, i automàticament aquella llavor que ha passat per tot el suc gàstric, tot l'intestí, surt, i automàticament, a més, hi ha rep a d'op, i aquella llavor troba la humitat després del suc gàstric, i ja comença a germinar, i de cop neixen plantes, en llocs on també havia arribat l'ésser humà, però els ocells sí que havien arribat.
Una altra, o sigui, és a dir, totes les llavors del món es poden transportar via el suc gàstric, o sigui, via de les menges. Tu te menges una poma i te la menges part de la llavor, anem a suposar, la llavor surt sencera. Hauràs vist el típic del blat, que menges blat i que està humit, però veus que la pell surt alcohol.
I és perquè és aquesta part resistent al suc gàstric. Llavors, les llavors, si no són cuinades o les trenques, jo què sé, ara parlem de la xia, la xia també és ben triturada, ja. I es fa precisament per aprofitar les propietats, no? Si no, tot es aguanta el suc gàstric. Però és que, a més, el transport de les llavors... Un pinyol d'oliva, també. I tant, i tant, i tant. Sí, sí, sí. Tot. Allò que te'n passes un pinyol d'oliva i te diuen sortirà un olivero... No, no, no. No, no, tots, tots. De fet, inclús el coco.
Saps què és? Però clar, faran passar-te un coco, havia de ser un dinosaure, no? Però vull dir, totes les llavors del món són resistències a subgàstic, totes, sí? Llavors, passen, no hi ha cap problema en absolut, no pateix res, i a l'inrevés l'has pogut transportar automàticament, al ficar-te'l al cos i tu moure't, la planta no es mou, però agafa aquest taxi, sí? I es mou. Totes les llavors, totes no, però la immensa majoria de llavors també floten.
floten, no? I per què volen flotar? Clar, si floten, quan hi ha pluges, i aquesta llavor ha anat a parar un lloc arribat pel que sigui, si encara no ha germinat, l'aigua la farà aixecar i la deixarà a un lloc precisament on hi ha aigua, perquè el moure's amb la flotar, la portarà a prop de rius, la portarà a riberes, a llacs, a pantans, i per tant arribarà a un lloc on t'acabarà la costa, amb un lloc que a més triomfa, perquè és un lloc on t'esric amb aigua, llavors la planta pot triomfar, no? Ostres, tant així, està enginiat això...
És tant així que encara hi ha molts més sistemes de transport de llavors. Quan vas pel bosc, o el teu gos, o un jabalí, o una guineu que vine pel bosc, se li enganxen allò als mitjons, o als animals se s'enganxen els pèls, allò tan típic als pèls, que a vegades es fa un borrissol sencer i fins que... A casa meva se n'hi diu gossets. Gossets, eh? Gossets. Molt bé, molt bé. Per això, quan vas al de fora, s'hi ha d'anar amb texans. No hi aneu amb els pantalons del xandall. Del xandall, no.
doncs si no, els mitjons, és molt típic, s'enganxa això, i a més a vegades ens ho traiem com, ostres, això, no? Però fixa-t'hi, un animal frestec normal, o un gos, no? Sí, sí, sí. No se li cauria fins que aquell cabell, a més, fa rastes i tot allò. Exacte, exacte, exacte. Llavors...
Això no és res més que una llavor. I imita... No imita, no. El velcro s'ha imitat d'això, sí? I llavors s'enganxa, s'enganxa i queda allà enganxada i es desenganxa de la planta i queda enganxat automàticament en un lloc on te sap que allò es mou. I això és un taxi, també.
és un taxi gratuït, un Uber o el que vulguis dir, que fins que a l'animal no li cau aquell pèl o a l'animal no se li cau aquella llavor que ja ha caminat unes distàncies, aquella llavor no cau allà. I de cop aquella planta ha aconseguit que les seves llavors a través de passar a diferents animals i enganxar-se el pèl funcioni. Però és que encara n'hi ha més de transport de llavors.
Doncs ho hem de deixar aquí, diantre. Mira que és molt interessant, eh? Sí, sí, i estic intentant explicar-ho ràpid, però les plantes que hi siguin a tot el món, que a totes les parts del món tinguin plantes, hagin d'arribar plantes a tot arreu i tal, és gràcies a una enginyeria que hi ha darrere i a una perfecció a l'hora de crear que tenim molt d'aprendre.
Escolta, si et sembla, dijous la setmana que ve, continuem aquest tema que és molt interessant i crec que se'ns estan acudint a tots els que t'escoltem moltes preguntes en tot de les llavors i del transport. Doncs mira, recordem d'anar-ho al WhatsApp, que encara estem fora de programa, us prometem que el pròxim dia les responem a través del WhatsApp. 660-355-717, o escrit, o una nota de veu, cadascú que vulgui. Un vídeo, el que vulgueu, i serà resolt. I a més tindreu un obsequi, així que vinga...
Us animem a tots. Joan Maria. Gràcies i molt bon cap de setmana. Igualment, a reveure. Ens plantem a la regla final del programa d'avui, però va, que abans de marxar reflexionarem amb la nostra companya Sònia Gami. Sònia, a veure, va, quina frase cèlebre ens portes aquest dijous. Vinga, avui us porto un proverbi xinès que diu quan bebeu aigua, recordeu la font. Reflexionem-hi, sisplau.
Reflexionem-hi. Reflexionem-hi, sisplau. Reflexionem-hi. Recordem les fonts quan bevem aigua. Sònia Camí, que acabis de passar un molt bon dia. Fins demà. Molt bon dia a tothom. Adeu-siau. Igualment, Raquel Martínez, d'una abraçada fins a on a la torre. Fins demà. Igualment, companys. Fins demà. Fins demà.
Nosaltres marxem, recordin, però que si volen recuperar algun dels continguts del programa d'avui, el que hem de fer és anar al servei de Ràdio de la Carta, perquè allí ho trobaran tot, el que els hem ofert aquest dijous dia 5 de febrer, o en programes anteriors, o la temporada passada. Ho tenen tot, tot, tot a la seva disposició.
I tornem demà a la mateixa hora, a la seva sintonia de proximitat, el de Fuller Ràdio, Ona La Torre i Roda de Verà Ràdio. Cordials salutacions d'un servidor, Eduard Virgili, que acabin de passar un molt bon dia per reveure.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida. Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa Més, 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les on us parla Maria Laram.