logo

Baix Gaià al Dia


Transcribed podcasts: 106
Time transcribed: 5d 11h 17m 7s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

de la xarxa i la federació de mitjans de comunicació locals de Catalunya.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous! Baix Gaià és 19 de febrer, dia de Sant Gaví. I ara hi ha aquell que marca el ritme, és el batec del territori. A Roda de Barà han rebut la visita del director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona per abordar el futur de Calgui Bernau. Ricard Ibarra es va reunir amb l'Ajuntament per analitzar les actuacions previstes a l'edifici que ara fa un any es va ensorrar.
A Torredembarra l'oferta educativa del curs 2026-2027 a les escoles s'ampliarà amb un grup més d'i3. En total seran 7 davant dels 6 que hi ha ara, amb dos al molí de vent i l'antina i 3 a l'Antoni Roig. I a Altafulla l'Ajuntament ha activat el protocol de seguretat per una incidència informàtica. Un intent d'accés fraudulent detectat dilluns a la nit al sistema municipal obliga el Consistòria a investigar els fets i reforçar les mesures de protecció.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, analisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous. Bon dijous, malgrat el vent, eh?
No, home, no, escolta, jo avui no m'esperava que em diguessis això. Tu avui m'havies de dir, bon dijous ja tinc la maleta feta per marxar cap a Navarra. Sí, sí, tinc la maleta feta, la veritat que sí. Ara ens falta fer la maleta de la ràdio, que és la més complicada. Sort que tinc els meus estudiants en pràctiques que ens ajudaran a empaquetar aquí totes les taules de so, micròfons, perquè puguem fer un Baix Gai al dia especial.
Des de Navartur i bé, donar cabuda al màxim dèves possibles. Avui sóc aquí a la Torre amb una sensació tèrmica, que aquí al Baixgai hi ha dos graus. Ara ens dirà el Luismi que si les mínimes són de 10 o 15, però la sensació tèrmica és de dos graus només.
Després, abans d'acabar el programa, donarem alguns detalls del programa de demà, aquest especial des de Navartur. Sònia Gamí, bon dia. Bon dia. Tu la maleta, suposo que l'habitual, amb el dinar, potser, amb alguna llibreta de casa a la ràdio i de la ràdio a casa, i poca cosa més. Exacte, com a molt. Poseu-vos pedres avui a les butxaques, perquè avui sí que fa un vent tremendo, almenys aquí ara mateix a Roda, a comparació de la setmana passada que teníem l'alerta, per cert,
no era res a comparació del vent que està bufant en aquests moments a Roda de Barà. Molt de compte, eh? Sobretot molt de compte. Ja veurem si sonen els telèfons mòbils. El que sí que sona és el de Fuller Ràdio, una a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga va, aquest dijous i ara si això comença a fer baixada, moment de saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Connectem del com fem sempre amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Mi Pérez, hola, molt bon dia. Bon dia, una altra vegada xiula el vent de mestral i aquest vent de dalt que tindrem durant tot el dijous. Déu n'hi do a l'alt i al Baix Camp. Aquí tindrem ràfegues que passaran dels 100-120 km per hora fins i tot aquesta propera nit.
Alguns indrets del sud del Baix Camp, clàssics, la banda més al sud de Cambrilis aproximadament, tindran alguns cops que passaran dels 125-130 km per hora. Un vent de mestral que baixarà amb ràbia des de les muntanyes de Llevaria, des de les muntanyes de Bandallós, de la Serra de Cardó i també les muntanyes del Mont Sant, el Targonès, el Baix Penedès. Aquest vent també serà intensa estona, especialment ja aquesta propera tarda, vespre i nit. Per tant, una jornada molt ventilada
però s'endurà els núvols. Gran part d'aquest dijous estarà marcat pel sol, però sí per a un ambient més frasquet, bàsicament per a aquest vent. Ja diem, molta precaució, sobretot a l'alt i al Baix Camp. N'estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I amb aquest vent que tenim el que hem de fer ara és un cop d'ull a la premsa d'avui dijous 19 de febrer. Comencem agafant la portada del mes al diari del Camp de Tarragona que titula Memòria històrica. Identifiquen 800 noves víctimes de la Guerra Civil a Tarragona. La Generalitat les ha pogut localitzar en diversos espais del cementiri gràcies al treball encarregat a la historiadora Esther Gutiérrez. De la gran majoria se n'ha pogut determinar el nom i els gnoms i la xifra total de víctimes documentades a la ciutat supera ara les 2.300.
Més enllà d'aquesta qüestió, que és la que avui destaca principalment a la portada del diari Més, també amb certa notorietat hi llegim triar per formar. A Reus s'inaugura la fira Camins TFP amb una cinquantena de propostes formatives de proximitat per als joves.
La fotografia de portada acompanya aquest titular. Podem veure, doncs, alguns joves interessants pels estants que precisament participaven d'aquest esdeveniment. Més coses encara. A Reus, la Facultat de Medicina millora espais mentre espera el trasllat d'ubicació. Veiem, de fet, una petita fotografia amb els nous equipaments universitaris que es van inaugurar ahir.
A Tarragona, després de l'estiu, es modificarà l'accés del públic a l'arena de l'amfiteatre romà. I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. Pel que fa a tenis, taula, el Reus Ganxet suma 3 medalles a l'absolut i enceta la Copa de la Reina al Palau d'Esports. I al Camp de Tarragona, l'Ajuntament aprova la cessió dels terrenys perquè el nou institut d'escola Cap Salou pugui engegar el pròxim curs. Un altre dels rotatius de casa és el diari de Tarragona. Raquel, què ens diu aquest dijous en portada?
que el Camp de Tarragona es reivindica com a hub tecnològic. Enguany, el mapa dels hubs tecnològics del Mobile World Capital Barcelona, sí que reconeix la innovació de Reus, la Canonga i Tarragona. La imatge és per l'amfiteatre a la recerca d'un milió d'euros per poder excavar. És el tema d'obertura avui al diari de Tarragona que parla també de la recta final pel passeig de la Pineda
després d'un any d'obres. S'obriria per les vacances de Setmana Santa. A Reus, l'agrupació de Setmana Santa fa una crida a la unitat. Jaume Pinyol parla per primer cop de la crisi de la sang al diari, que també, encara en Setmana Santa, explica que el barri de Bonavista, a Tarragona, estrenarà confraria per Setmana Santa.
Encara en clau religiosa parlen de l'arcabisbe Planelles, que ha confirmat la visita del papa el 9 i 10 de juny. A l'interior explica que aquesta visita és a Catalunya, no s'hi diu pas que visiti Tarragona. Aniria a la Sagrada Família, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc i possiblement també a Montserrat.
I una notícia més, aquesta d'àmbit general, una sobre salut. Ens diuen que ha estat creada una vacuna d'ARN pel pitjor càncer de mama i l'altra en clau política, que segur la Sònia ara ens amplia, és Marlaska, que dimitirà si li demana la víctima del director adjunt operatiu.
No en tenim prou amb la premsa de casa i volem saber també de què es parla fora del territori. Així que, Sònia, fem un cop d'ull a les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs efectivament, com comentava la Raquel, Marlaska és protagonista. La Vanguardia titula que el PP concentra la pressió sobre Marlaska pel cas de l'excap policial. El ministre diu que no estava el cas de la denúncia contra el comandament per presumpta violació i Sánchez retreu als populars el doble criteri.
En portada també, Barcelona aplaudeix la música de la Pau. Dilluns va actuar l'Auditori i ahir al Palau de la Música, la West Eastern Divan Orquestra, formada per músics israelians, palestins i d'altres països de l'Orient Mitjà, va portar la seva música de la Pau a Barcelona per commemorar els 90 anys de Zubin Meta, que es veu en la imatge.
Altres temes és que una vacuna per al càncer de mama de pitjor pronòstic dona un resultat esperançador. 10 de les 14 pacients que han participat en un primer assaig del tractament aconsegueixen una immunitat duradora. També destaca que Trump última un atac a l'Iran, malgrat que Teheran va veure venços en la negociació. El Pentàgon preveu una ofensiva massiva d'unes quantes setmanes.
Els joves de Manlleu es van desmaiar pel fum abans de morir. Segons una enquesta, la meitat de l'àrea de Barcelona viu i treballa en ciutats diferents. I la pitjor crisi, Cuba, un país al pantà de la precarietat.
Passem a la portada de l'ARA. El govern respon als mestres amb 1.500 euros més de sou en 4 anys. Els sindicats titllen dinsuficient una mesura que suposaria 300 milions d'increment de despesa. La proposta inclou una lleugera reducció de ràtios d'alumnes i reforços per a l'escola inclusiva.
En portada, el PP s'abraona contra Marlaska per la crisi policial. El ministre de l'Interior assegura que desconeixia la denúncia d'agressió sexual d'un agent del cos contra el cap de la Policia Nacional cessat dimarts. Interior va apartar el seu número 2, mentre al Congrés l'oposició instava Marlaska a dimitir. Es veu la imatge de Marlaska al Congrés, en aquest cas mirant el mòbil.
Rufián demana eficiència a les esquerres en la presentació del front i Junqueras el desautoritza. Xoc d'ENA amb les aerolínies per la pujada de les tarifes per passatger. I Barcelona torna a desallotjar els expulsats de la zona franca.
El periòdico titula que la policia creu que la denunciant del DAO va patir abans altres agressions. Sánchez blinda el ministre de l'Interior davant la petició de Feijó que dimiteixi. L'agent i l'exdirector adjunt operatiu del COS havien tingut una primera relació feia uns anys, segons companys de tots dos. Marlaska relleva el comissari madreta del destituït cap policial.
En portada també es veu, en aquest cas, la reunió que es va mantenir, dius Satge, Michaud de Globo i Holanda Díaz, coincideixen que la Unió Europea ha de regular les noves tecnologies per compaginar drets socials i innovació. Això va ser una nova edició de Diàlegs Impossibles organitzada pel periòdico. Les empreses han de certificar la transparència dels algoritmes i Europa s'ha de despertar amb la
hi ha o perdrà el tren de la història. Més temes que destaca el periòdico és que el govern lliga el suport dels comuns als pressupostos pendents d'Esquerra Republicana. Els republicans ultimen l'acord per crear amb l'executiu central el Consorci d'Inversions.
Els habitants de Kif es congelen pels atacs de Rússia contra el sector energètic. Parla també de tarifes anuals. Aena proposa pujar les taxes, un 3,8%, per millorar la qualitat del servei. I tendència a l'alça. Creix la donació d'habitatges condicionada a la cura dels animals de companyia.
Acabem amb el punt avui, que titula quan el menjar es fa global. Fa 50 anys es va començar a implantar els restaurants de menjar ràpid a Catalunya i ara l'oferta s'ha multiplicat. En la crònica del dia d'ahir de Lluís Simón Robeseda, el front popular de Gabriel Rufián titula. El portaveu d'Esquerra insisteix que els partits a l'esquerra del PSOE s'han de presentar plegats a les eleccions del 2027,
Més cròniques, una de David Portavella, quadre d'Assetjadors i Burka Alfons, i una altra de Marc Talós, que titula Burka, la trampa islamista. I acabem també en aquest cas amb l'apunt esportiu. Marc Síria fa entrar Messi en la precampanya. Aquests són els titulars d'aquest dijous 19 de febrer.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Vinga, va, un moment ara per l'opinió, un moment per l'anàlisi de l'actualitat, com cada dijous a baix i al dia, acompanyats de la periodista Marta Domena, que és qui trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct de Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Hola, molt bon dia. Doncs aquí, esperant no sortir volant una altra vegada, perquè Déu-n'hi-do a Tarragona com està bufant avui. Compte, compte, seny, sentit comú, pedres a les butxaques. No sé si avui sonaran les alarmes de l'ES Alert, com ens va vessar la setmana passada.
que no vam poder parlar amb la Marta perquè vam tenir una edició especial d'aquest programa amb informació de servei i amb tot el que estava succeint, no només al Camp de Tarragona, sinó també oferint una radiografia a nivell de país. Doncs això, compte, Marta, tu i tothom que ens estigui escoltant.
I tant, i tant. Perquè bufa fort, eh, avui? Bufa fort. Escolta, avui hem de parlar de seguretat diària perquè continua sent una signatura pendent a Europa. Hi han hagut avenços els darrers anys. El ritme de reducció de víctimes mortals a les carreteres, però, és insuficient per assolir l'objectiu de reduir-les a la meitat abans del 2030.
L'últim informe de la Comissió Europea alerta que gairebé 20.000 persones van morir a les carreteres europees el 2024 i que cal excel·lar mesures des de les infraestructures fins a la tecnologia dels vehicles. Marta, quan des de la Unió Europea ens diuen...
o s'admet que no s'està avançant prou ràpid, això és un toc d'alerta d'aquells que dius van de debò o és el que s'ha de dir per aconseguir aquests objectius que després sempre s'acaben allargant més del compte?
A veure, jo abans d'entrar en això, el que voldria explicar és que la seguretat viària no és una responsabilitat única de la Unió Europea, és una d'aquelles responsabilitats, d'aquelles polítiques compartides amb els Estats membres. I això vol dir que la Unió Europea en aquest cas pot reforçar la seguretat viària, però les accions, la majoria d'accions quotidianes han de venir per part dels Estats.
I això ja fa que tot vagi com una mica més lent. No és com una normativa, una directiva que és d'obligat compliment, sinó que al compartir aquestes responsabilitats, la Unió Europea ja no té el 100% de responsabilitat i, per tant, no pot anar tan ràpid com voldria.
Mireu, el que es vol és arribar a una disminució important d'aquí al 2030, però tot i així hem de recordar que una sola mort a la carretera ja és massa, però sabem que això serà impossible d'eliminar-les totes.
el que es vol és reduir molt la quantitat de morts i sobretot també de ferits greus que hi ha a les carreteres d'aquí al 2030. Des del 2019 hem reduït un 12% i això està molt per sota de la previsió que s'havia fet d'un 4,6% anual, que seria el necessari per assolir
els objectius establerts en el marc de la política de la Unió Europea en matèria de seguretat diària. Com deia, els accidents continuen sent masses a la Unió Europea i sobretot les morts són importants, però també els costos que ocasionen totes aquelles persones ferides greus que queden, que no les podem oblidar. No ens quedem només amb la xifra de les morts, sinó que hi ha moltes més víctimes
que no pas aquestes. Sovint es parla del factor humà, l'alcohol, les distraccions, la velocitat, també es fa molt d'èmfasi en l'educació i la conscienciació, però no s'ha d'oblidar que estan en auge noves formes de mobilitat, com per exemple pugui ser amb els patinets, que això també s'hauria de contemplar,
o preguntar-nos si les carreteres actuals, i em penso que a casa nostra, a Catalunya en som uns clars decimonis, estan preparades per la mobilitat que tenim a dia d'avui, amb uns alts volums de trànsit, amb vehicles de gran tonatge, etcètera, etcètera, etcètera. En tot cas, no obrirem ara aquest meló perquè no acabaríem. El que sí que vull dir és que, Marta, la Unió Europea aposta per més tecnologia als vehicles i que aquests incorporin sistemes intel·ligents.
Sí, és que és un meló que hem d'obrir perquè per aconseguir aquestes xifres, la Unió Europea proposa mesures en cinc àmbits prioritaris. Un d'ells és la seguretat de les infraestructures i els sistemes de transport intel·ligent, però també les noves formes de mobilitat. Vull dir que sí que és un meló que s'ha d'obrir. Aquestes noves formes de mobilitat també estan provocant problemes i s'han de resoldre.
I, a més a més, també ens trobem que cal garantir el compliment de les normes de trànsit. Sempre explico que fa molts anys no era així, però en aquests moments el carnet de conduir de qualsevol estat membre de la Unió Europea serveix per a qualsevol altre estat. Però hem d'oblidar que les normes de trànsit no són les mateixes. No són les mateixes les limitacions de velocitat, per exemple, amb vies ràpides a l'estat espanyol que a Alemanya.
Per tant, el que també es vol és garantir aquest compliment de les normes de trànsit. No ens pensem que quan ens posin una multa a Alemanya no ens arribaran les multes. Sí que ens arribaran. I després, la recerca en seguretat viària.
És molt important que la recerca és important en tots els àmbits i també en seguretat viària. Cal seguir buscant formes perquè aquestes infraestructures que tenim siguin cada cop més segures, perquè el transport que tenim, el transport col·lectiu, sigui cada cop més intel·ligent i segur i també perquè la seguretat dels vehicles particulars o dels camions, els autobusos, siguin reals. S'està fent molt en aquest sentit.
Hi ha un risc amb tot això, Marta, no sé si coincidiràs amb mi, que és que la tecnologia generi una falsa sensació de seguretat. Sí, jo per exemple això ho penso quan veig aquests cotxes que circulen sols. Clar, sí que és veritat que la tecnologia ens ajuda.
Però la tecnologia no som nosaltres, eh? I potser no ho havíem de deixar tot en mans de la tecnologia. Estic pensant en vehicles que s'estan venent a dia d'avui, vehicles que detecten quan obres la boca perquè es pensa que estàs badallant i per tant t'avisa, que fa un sotret si veu que t'acostes massa cap al rural de la via...
És important totes aquestes mesures de seguretat, és veritat, però el component humà també, no ho podem deixar tot en mans de la tecnologia, hem de vigilar en aquest sentit. Abans parlaves no únicament de les morts, sinó també de les lesions greus, dades així econòmiques, els accidents representen prop del 2% del PIB europeu,
No percebem la seguretat diària com un problema econòmic.
Doncs és així. Els accidents de trànsit és com dius tu el 2% del PIB de la Unió Europea. És que fins a 100.000 persones pateixen lesions greus que d'alguna manera els canvien la vida per sempre. I moltes d'aquestes lesions també ocasionen moltes despeses. Per tant, la seguretat diària no l'hem de veure com una política abstracta.
sinó que és una realitat del dia a dia. Anem a treballar, portem els fills a l'escola, agafem el cotxe per fer la compra, fem escapades a cap de setmana. Hem de valorar molt la seguretat diària i vigilar en aquest sentit. De fet, aquestes lesions greus, no només les morts quan hi ha accidents,
són l'impacte invisible d'aquesta sinistralitat, perquè pràcticament no se'n parla. En els mitjans de comunicació expliquem, quan hi ha un accident, morts i persones ferides en el seu estat de gravetat cadascú, però després poca cosa més.
Sí, sí, recordeu que hem començat parlant de gairebé 20.000 persones mortes a l'any a conseqüència d'accidents a trànsit, però és que estem dient que hi ha prop de 100.000 persones que pateixen lesions greus, que segurament els afectaran al llarg de la resta de la seva vida. Vull dir que són xifres molt, molt, molt altes i molt colpidones.
Marta, per acabar, tinc la sensació que aquesta pregunta te la faig moltes vegades amb temes que ens pantegues, no?, a tractar qui a Baja i Aldi, que és la mirada al futur sense tenir la bola de pedra. És realista o és massa ambiciós aquest objectiu de reduir a la meitat les víctimes el 2030, des del teu punt de vista, clar?
Mira, jo diria que cap reglament europeu pot substituir la responsabilitat individual de cadascú de nosaltres. Velocitat excessiva, alcohol, distraccions, algunes, el telèfon mòbil, no? O quan anem amb els fills que et diuen alguna cosa, que ploren, que et gires, o simplement quan estàs molt cansat i vas al volant.
La Unió Europea pot fer reglaments, pot ajudar, pot informar, però cal també consciència per part de la ciutadania. Són xifres realistes.
Bé, jo crec que són assumibles, que podria ser, però que si la responsabilitat de cadascú de nosaltres no intervé, no arribarem en aquestes xifres. Però ja et dic, insisteixo, no hi ha cap reglament europeu que pugui substituir la nostra responsabilitat individual. I quan pugem en un cotxe,
havent begut, havent consumit, això no hi ha cap reglament ni europeu, ni català, ni espanyol, ni mundial, que ho pugui resoldre. Crec que has tret la paraula clau, que és responsabilitat, responsabilitat per part de tothom, aquesta responsabilitat individual amb un mateix i també amb els altres. Tant de bo ho fóssim més i no ens perjudiquéssim ni tampoc perjudiquéssim
Aquells que també circulen per la carretera, que no només està pels que som en aquell habitacle que es diu cotxe. Sí, sí, cal accelerar les polítiques, cal fer més investigació, cal millorar les infraestructures, però també cal que cadascú de nosaltres entengui que cada trajecte que fem és una responsabilitat compartida. Marta Domènec, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Vaja ja el dia, una abraçada ben forta.
Moltes gràcies i ens veiem d'aquí una setmana. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Va, que ens plantem nosaltres a la recta final d'aquest primer tram de baix allà al dia i això vol dir que tenim nova pàgina musical en català avui amb Sopa de Cabra que celebrarà el seu 40è aniversari amb una gira especial que farà parar de Tarragona el pròxim 18 de setembre amb un concert a dos quarts de nou del vespre a la CaixaBank Tarraco Arena, una cita que s'emmarca en la programació de grans esdeveniments musicals del recinte aquest 2026.
i que és una oportunitat única per retrobar-se amb un dels grups més influents del rock català i amb un repertori que ha marcat diverses generacions. El directe repassarà grans èxits convertits en himnes populars, com el que hem escollit per avui i que ja sentim de fons l'Empordà. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara!
Somriu i diu que no té pressa. Ningú m'espera allà dalt. I en l'infern no vine.
Varen passar amb polles i anys i el siset encara aguantava. Dormint la mona a la vora del tel, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava bé amb torrat.
...y ona-la-torra.cat. Ona-la-torra, la radio de Torredembarra, la TV Radio de Proximitat. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas...
Todo por solo 40 euros al mes. Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Famílies, sóc Andrea Vidal, consultora en criança conscient i amb mirada sistèmica i al programa Coses de Crios tenim l'objectiu d'acompanyar-vos i inspirar-vos en la criança dels vostres fills. En cada capítol us proposo posar-vos les ulleres
per a veure més enllà del que podem apreciar a simple vista la vida quotidiana en la nostra criança. Podeu escoltar Goses de Criors cada setmana a la vostra ràdio local. Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. T'ho recat, ells t'ho agrairan.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Alarà. El govern de la Generalitat i els comuns han tancat un acord definitiu per als pressupostos del 2026 desencallat amb la modificació de la llei d'urbanisme que permet prohibir la compra especulativa d'habitatge. L'acord estableix que els grans tenidors no podran adquirir pisos en zones de mercat tens per especular, excepte per a ús personal per comprar edificis sense els destinats al lloguer habitual o per a una única segona residència.
Herències d'habitatges que no es destinin a ús propi hauran d'anar al lloguer amb control de rende. Salvador i la Jèssica Albiach signaran públicament l'acord al Palau de la Generalitat a les 11 del matí. I diversos pobles del Ripollès pateixen una avaria a la xarxa de telefonia que afecta sobretot el servei d'internet. La incidència es va produir ahir a la tarda i els tècnics ja estan treballant per resoldre el més aviat possible aquesta incidència. Ens amplia la informació Judit Espert.
Una nova incidència que esgotó la paciència de municipis com Campellos, on han estat quatre dies alimentant-se amb generadors, i fins dilluns a la tarda no es va recuperar la xarxa mòbil. 24 hores després, tornant a quedar sense servei. L'alcaldessa Judit Cornellà assegura que són pocs veïns, però que les afectacions són altes.
Els establiments no poden cobrar, a les feines no es pot treballar, hi ha molta gent que tenim aquí que treballa tan poc, i aquí estem incomunicats i anàvem a passar el vent. Lamenta que el consistiria destinant molts diners al soterrament de les línies de telefonia, però que les companyies continuen fent servir el cablejat tradicional. Insten a la Generalitat a actuar.
S'hauria de fer alguna cosa a nivell de la Generalitat per exigir que de la mateixa manera que els ciutadans paguem els nostres subministraments, aquestes companyies subministradores complissin amb la seva obligació. Cornellà assegura que aquesta situació seria impensable a l'àrea metropolitana i atribueix la poca implicació de la Generalitat a si pobles amb poca massa de votants.
I Protecció Civil de la Generalitat activa l'alerta del Pla Vencat per Forç Vens fins demà al migdia amb ratxes que poden superar els 100 km per hora, especialment al Pirineu, al Prepirineu i a la meitat sud i puntualment més de 120 km per hora al Camp de Tarragona. També Renfe, a conseqüència, ha modificat horaris i circulacions de quatre trens entre Catalunya i el País Valencià per l'alerta de Forbení. També s'ha suspès la circulació de trens de l'R16 entre Tarragona i Tortosa.
De moment, els bombers de la Generalitat han atès una vintena d'avisos relacionats amb aquest fort vent fins a les 9 del matí, la majoria a Barcelona, també a Tarragona i a Lleida. I el Departament d'Educació debat avui una proposta per als sindicats, que consisteix en un increment del 3,5% anual en els propers 4 anys del compliment autonòmic. També es compromet a augmentar els recursos per a la inclusió i la reducció progressiva de ràtios a les aules. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en sintonia la seva emissora de proximitat. Així que, si ens han estat escoltant, gràcies per confiar en nosaltres fins ara. I si ens estan escoltant, gràcies per confiar en nosaltres d'ara en endavant. Avui és dijous 19 de febrer i han de saber que Protecció Civil ha activat la fase d'alerta del Pla Bencat per forts vents des de la nit d'aquest passat dimecres i fins...
divendres al matí en bona part del país. Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, el vent de Ponent pot superar els 70 km per hora. Entre els territoris on es preveu que buhi fort hi ha el Camp de Tarragona, a més de les Terres de l'Ebre i al sud de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta nit, de fet, el vent ja ha començat a bufar amb força i és possible que al llarg del dia d'avui s'arribin a superar, atenció, els 125 km per hora al Baix Camp i al Tarragonès. De cara a demà, això sí, la situació, diuen els experts,
que es normalitzarà. Per tot plegat, Protecció Civil demana prudència davant l'enèsim episodi de fort vent, perquè molt albrat està malfalcat després de les pluges abundants i les darreres ventades, i també compta perquè es poden produir desprendiments de terreny. Així que, tal com diem moltes vegades, seny, sentit comú i precaució.
Vinga, però que ara deixarem de banda el vent perquè parlarem de l'aliança d'entitats sense fany de lucre del tercer sector, que busca donar veu a les iniciatives amb impacte real que es porten a terme a Tarragona i que es tinguin en compte les realitats socials de la província, la Generalitat de Catalunya. I mentrestant, si ho volen, també poden anar preparant les seves consultes sobre jardineria, perquè d'aquí una estona rebrem, com cada dijous, el nostre jardiner de capçalera i obrirem les línies del telèfon del directe per a tota aquella gent que li vulgui preguntar alguna cosa.
Ens espera tot això i molt més aquí, a Baix Gaià al Dia. Baix Gaià al Dia. T'expliquem el territori. Baix Gaià al Dia. La veu del territori.
Doncs bé, fa uns moments comentava l'Eduard Virgili aquestes ventades que ens afecten i en fem referència perquè part de les nostres convidades a l'entrevista d'ara per aquests motius sembla que han tingut dificultats per poder venir cap aquí. Hi ha transport interromput, en fi.
El que sí que podem fer és donar la benvinguda al president i fundador de Viu Lleure, que ens ve a parlar d'una nova federació d'entitats que acaben de conformar. Jesús Cayuela, molt bon dia, gràcies per venir. Molt bon dia, Raquel.
Bé, una entitat viu lleure que porta molt de temps ja treballant a diferents municipis del Baix Gaià, amb seu Altafulla, teniu activitat diària i constant a la Riera, Creixell, després també aquí a Torredambarra, Altafulla, Alcatjar, Pallaresos, Perafor, Almorell, Tarragona...
Aneu creixent, com una tacadola i aneu fent cada vegada més feina, formant molts joves també a l'educació no formal, al lleure i en tota aquesta part de tenir cura dels infants, de vetllar per un oci de qualitat. I no només els infants, perquè també teniu projectes amb gent gran. Amb gent gran, amb joves, sí, sí, sí.
Bueno, deies, com una tacada d'oli, però crec que hem de parar. De fet, aquest any ja hem reduït els municipis on fem actuacions, perquè la meva àvia, que era a Andalusia, em deia que molta barca poca prieta.
i amb l'educació crec que hem de ser conscients que tots aquests projectes han d'estar una miqueta limitats per poder oferir projectes de qualitat, que això és el que estem intentant, amb infants, amb joves, amb gent gran, i aquí a Torre d'Ambarra, per exemple, projectes com el Casal de Nadal, la Setmana Santa, projectes que no existien,
i que s'han de fer per ajudar les famílies a conciliar i per crear espais de socialització i aprenentatge per als infants, joves i gent gran. Perquè l'educació formal, la formal, la que es fa amb llibres, amb cursos, aquesta educació no acaba en tota la vida. I l'educació no formal, igual. Llavors hem d'acompanyar les persones en una societat cada vegada més individualitzada a trobar llocs de socialització i d'aprenentatge comú.
Per aconseguir aquesta finalitat heu vist necessari o que seria molt positiu poder unir esforços amb altres entitats per això avui vens aquí al programa Vaig Gallar al Dia perquè ens presenteu la FAIEC que seria la Federació d'Entitats d'Igualtat Educació i Cures o sigui, us hem de donar l'enhorabona perquè estem davant del naixement d'exactament què Jesús, què ens pots explicar?
Doncs mira, FEIEC neix amb la voluntat de promoure, enfortir les entitats del tercer sector del territori, de donar-li veu a la taula del tercer sector a Barcelona, a la Generalitat, perquè sàpiguin que aquí a Tarragona s'estan fent projectes amb un impacte real molt fort.
Amb la via que et deia dels projectes de qualitats i acotar i limitar aquests projectes en entitats petites que tenen un impacte molt real i molt impactant també.
Bé, en aquesta necessitat el que hem fet és que ens hem aglutinat, hem fet una aliança entre petites entitats, que el que intentem és que la nostra veu s'escolti allà on cal, no? Hi ha entitats com Dides, que és una entitat que treballa per abolir la violència institucional, de gènere i tot tipus de violència i desigualtats. També tenim l'entitat Todos en Azul,
que és una entitat que promou espais per a la conciliació i per a l'aprenentatge per a infants amb diversitat. Estem naltros, com a viu i lleure, també està l'entitat Logos i estem intentant que aquelles entitats que encara no ho sàpiguin, entitats petites del territori que tinguin un impacte real, puguin vindre i...
Federar-se en aquesta federació que el que cercarà sempre és ser altaveu de les seves accions. Per això igualtat, educació i cures. Perquè sabem que si treballem en aquests diferents departaments, a la Generalitat hi ha tres departaments que són aquests, si fem aquest treball de manera conjunta, el nostre impacte és molt més important.
més coordinat i podem donar respostes a les necessitats, perquè a vegades l'administració, els serveis socials, l'educació, hi ha persones, hi ha percentatges de la societat que no acaben d'encaixar en el sistema.
per diferents coses, no? I moltes vegades venen a les entitats sense feina de lucre per trobar aquesta resposta i és que les entitats sense feina de lucre són les eines que necessita el govern per arribar allà on ell no arriba. I així anem.
Per tant, un projecte innovador en el sentit que no sé si teniu referents de cap experiència que s'hagi fet en altres indrets o neix d'aquesta necessitat que vosaltres heu detectat.
Bueno, referències, sabem que hi ha altres federacions, però sobretot estan a Barcelona. Barcelona, Girona, però a Tarragona si les hi ha, si hi ha, no s'han fet escoltar massa. Perquè a nosaltres les petites no ens hem adonat. El que veiem és que a la taula del tercer sector, en aquests llocs on es decideixen les polítiques que regulen aquest sector, hi ha entitats molt grans. Però tothom
que pugui entendre una miqueta com funcionen les coordinacions d'entitats així o macroempreses, al final no pots donar una qualitat excel·lent en el teu servei. No ho pots fer perquè tard o d'hora tractaràs a les persones, als teus usuaris o a les persones que treballen amb tu, com a números.
És burocràcia i així es gestionen les grans masses de persones. Llavors, en l'educació, en l'aboliment de les violències, en el tracte de les persones amb diversitat, necessitem personalitat, necessitem que aquestes persones i aquests sectors estiguin ben...
ben acollits i ben acompanyats. Llavors aquestes entitats tan petites el que fem són projectes que de veritat tenen un impacte i que necessiten tindre veu en aquesta taula on potser és possible que aquestes persones que estan en aquesta taula facin anys o mai han fet camp de treball en el seu sector i això és molt important.
Perquè totes aquestes entitats petites del que parlem són persones que estem dia a dia treballant en el sector de manera activa. Jo, personalment, soc el monitor de l'Esplai, de l'Altafulla, cada dissabte, i l'educador de l'Espai Jova de la Riera.
I això el que em dona és que no pugui desconnectar de la realitat. I com jo, Rosa, Rosa és la presidenta d'Adides, Rosa acompanya a milers de dones
en defensar-les de la violència de tot tipus que reben, que és impressionant. M'agradaria que un dia pogués venir i et pogués explicar una miqueta quines són les seves experiències, les seves vivències i és molt impactant.
Llavors entenc que la federació, d'entrada, esteu compartint l'experiència de cadascuna d'aquestes entitats. També suposo que per cercar solucions, algunes mancances que detecteu, simplement per enriquir aquesta experiència i oferir-vos recursos que us puguin ser útils...
I no sé si també, a part de fer aquesta difusió que apuntaves al principi, per cercar suport d'administracions, perquè de vegades us venen a buscar per tal d'oferir aquests serveis on no arriba l'administració pública. Penso en els projectes de temps de cures, que això va ser a través del Consell Comarcal. Sí que està treballant amb infància,
i joventut, però anava des dels apartaments de benestar social i d'igualtat. Sí, sí, tal qual. Hem vist a nivell personal com a viu lleure, hem vist com l'administració hem pogut donar un cop de mà a l'administració en aquest aspecte creant projectes o de projectes ja creat donant més qualitat.
Ho podem fer per això, per la personalització que fem dels projectes, i és que el que busquem amb aquesta federació és precisament això, compartir recursos, saber com ens podem connectar de manera més eficient, com podem donar idees també als polítics, perquè no oblidem que els polítics són persones...
com tu, com jo, com qualsevol persona del carrer, que vol representar, o m'agradaria pensar que això és així, que vol representar el seu municipi, el seu poble, la seva gent, i necessiten idees, necessiten saber quines són les realitats. Moltes vegades ens pregunten
És cert que no responem tant com necessitarien, responem molt poc. Llavors, les entitats el que donen són aquesta realitat i els podem donar idees per modificar o adaptar les polítiques a les realitats socials coexistents en la seva societat.
Creiem que d'aquesta manera, fent aquesta federació, tindrem més potència quan a números perquè, com parlàvem abans, la burocràcia parla molt de números i parla molt de quina estadística hi ha. Nosaltres ho vam notar com a viu lleure per la declaració sobre l'essencialitat de l'educació no formal. Hem arribat...
als municipis dels nostres voltants. I ens vam adonar que necessitàvem federar-nos, necessitàvem fer un grup, una aliança, per arribar a més juny. I d'aquesta manera també ser escoltats en tots els nostres sectors, com la igualtat, l'educació i les cures, que les cures abarquen des de la inserció laboral fins a la diversitat, l'atenció a persones grans...
És un sector, deies, el tercer sector. Normalment són entitats, almenys sense ànim de lucre, les que voleu representar. Tot sovint cauen molt a la figura del voluntariat, del voluntari. Vosaltres també entenc que voleu reivindicar la professionalització...
i que hi hagi un reconeixement d'aquestes figures que esteu fent una tasca en tots aquests sentits, el de les cures, que moltes vegades està, a més, molt feminitzat, però que hi ha també tota aquesta tasca que ara per reivindicar...
Sí. Bé, és que hem de diferenciar entre entitats sense feina de lucre i només el voluntariat. El voluntariat és una tasca que es fa des de la voluntat i sense voler rebre cap mena de nòmina, de regals, de qualsevol cosa. Però una entitat sense feina de lucre el que vol dir és que l'entitat
no té fany de lucre, les persones que hi treballen tampoc tenen fany de lucre, però això no vol dir que les persones que hi treballen no tinguin dret a una nòmina. Hi ha una nòmina digna. I això també és el que defensem. En el nostre sector, el sector d'educació no formal, estem molt precaritzats. Fa poc vèiem que hi havia una vaga d'educació, on també ens sumem per dignificar. Creiem, ja ho saps, que l'estructura del sistema educatiu ha de canviar.
ha de modificar-se i adaptar-se. I així amb tots els altres sectors. Clar, a més és que esteu omplint un buit, que és molt important, i on també reivindiqueu que ha d'haver-hi un temps educatiu, des de la vessant potser més lúdica, però estem parlant de moltes hores, perquè parlem dels espais del servei de menjador,
que clar, hi ha d'haver també un monitoratge que s'ocupi la canalla, perquè no només és menjar, són dues hores, dues hores i mitja, fins i tot en algunes escoles havien estat tres. Parlem també dels temps d'acollida fins que entra la canalla, fins que comença l'horari lectiu, hi ha una hora al matí, tot sovint, o hi ha una hora després a la tarda, a part de tots aquests períodes de vacances...
de les famílies, on també s'ha de buscar aquesta activitat per garantir això, la conciliació familiar amb la part laboral. Per tant, esteu oferint això, un espai que no és una cosa puntual,
que també en setmanal, però em refereixo que esteu donant cobertura a aquesta necessitat que ocupa gran part del temps. Sí, sí, és que la societat ha canviat, ha anat canviant i ens hem d'anar adaptant. El sistema triga una miqueta.
en adaptar-se, perquè primer no podem trobar una solució a un problema que encara no tenim. Ho hem parlat moltes vegades, el tema de la tecnologia, la irrupció, com s'estan fent ara polítiques per prohibir les xarxes socials.
Ja sap que hem parlat moltes vegades de quin impacte tenen les xarxes socials amb els infants, amb els joves, amb la gent gran, amb la seva capacitat d'atenció. Jo com a referent educatiu d'un espai jove he vist com ha sigut marmada la capacitat d'atenció i al final la iniciativa també.
I això és molt important. La FEIEC el que busca és suplir, és buscar aquesta modificació de les lleis per una altra via que ja no és la de sortir al carrer i fer vagues potents perquè la societat ha canviat de tal manera que no es reuneix d'aquesta manera.
i creiem que amb la FEIEC podem donar guerra, podem fer que hi hagi canvis reals, com ho deia, donant idees als polítics. No volem ser uns antisistemes de primeres, el que volem és adaptar aquest sistema que creiem que sí que pot funcionar, però s'ha d'adaptar, s'ha d'anar millorant, si és així.
Al vostre àmbit d'actuació l'heu centrat a la demarcació de Tarragona al complet o bàsicament Camp de Tarragona per tal d'anar aglutinant totes aquestes entitats. Necessitat unes quantes que sabem que tenen un treball i un impacte real però suposo que també esteu fent una crida a totes aquelles que s'hi vulguin sumar.
Sí, dintre de poquet, d'un parell de dies, farem una campanya enviant cartes de presentació a les entitats petites perquè puguin, si volen, federar-se l'entitat i tenir veu també. Sí, volem donar veu a aquelles entitats que ho necessitin.
abans deies, no, Tarragona, el camp de Tarragona, és el territori, el territori de Catalunya. Sí que sabem que hi ha moltes entitats que són federades a Barcelona, a Girona, però en aquestes zones d'aquí no trobem això. Sí que trobem que hi ha entitats petites que van a federacions que estan a Barcelona, on hi ha també entitats molt grans dins d'aquestes federacions, però la seva veu acaba apagada.
S'apaguen perquè aquestes entitats tan grans no els deixen parlar. No és que no els deixin. És lògic que una entitat que representa tants treballadors puguin tindre més veu. És lògic. I les petites?
Les que parlàvem abans, les que tenen impacte i les que estan allà treballant i s'estan adonant realment, no a través d'estadístiques, perquè nosaltres també fem molts números, a través de les enquestes que fem a les famílies, als joves, a la gent gran. Tenim moltes dades, però al final hi ha una cosa que no és tangible, que és la vida, que és la reacció de les persones i el seu convivre a la societat, no?
Per tant, avui estem anunciant aquest naixement de la FAIEC, la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, que aglutina, de moment, quantes entitats esteu ja? Les fundadores som quatre ja. Sou quatre. Sí.
I ara sabem que hi ha altres entitats que volen sumar-se i estem oberts. Tenim un correu electrònic que és informaciófeyec.com on ens poden donar totes aquelles dubtes que tinguin i que ens poden preguntar.
D'acord, doncs és important també tenir ja una via de contacte, informaciófeyec.com per tal de resoldre dubtes i de començar a rebre aquesta informació inicial sobre la Constitució d'aquesta federació que vol representar les entitats sense afany de lucre del tercer sector i alhora ajudar que siguin reconegudes i
per part de les administracions, per part de la Generalitat, sobretot, però entenc també que diputacions, consells comarcals i després també els municipis, perquè evidentment suposo que amb qui més treballeu, que va sent amb els consistoris dels pobles on aneu fent el dia a dia. No sempre és fàcil aquesta gestió, alguna vegada ho hem comentat, us trobeu
Per exemple, les licitacions que entren en una lògica que no acaba de casar amb aquest seguiment que us agrada fer a les entitats. És a dir, deies, ets referent. Aquesta paraula de referent implica una continuïtat a la vostra tasca. Si entreu en aquests concursos, en aquestes licitacions... Mercatelitzen i fan d'un servei un producte.
I fan això que sigui difícil de vegades garantir una perpetuitat, però una perllongació, una durada estable d'alguns d'aquests serveis. O sigui que també entenc que obriu aquestes vies de fer repensar alguns processos per vetllar per la qualitat del servei més que per les quantitats econòmiques. Tal qual.
Bé, és que de fet s'ha passat no a nosaltres només a Biolleure sinó a altres entitats que després d'haver estat nosaltres durant uns anys fent aquest projecte educatiu després ha vingut una entitat d'aquestes grans i la qualitat
m'invad. Però és lògic, perquè no podem tractar d'igual manera a una persona, a un equip de persones, que són 25, 50, 60, que 250, 300... No és el mateix. No arribes com a persona. El teu ideari, l'ideari d'aquella entitat, no arriba al final, perquè les persones que són contractades només veuen una entitat, una fundació, però que és una empresa.
I tu tens la sensació, ho sé perquè jo vaig treballar, tens la sensació d'estar treballant per una empresa, no per una empresa tan sense fany de lucre, que té un impacte social. I que el seu objectiu principal és aquest. I un arrelament al territori, que és el que reivindica aquesta proximitat al coneixement de l'entorn. Per això treballem molt amb els municipis, per això el que deies, amb les administracions locals, perquè al final són les que veuen les polítiques reals, el que fa falta, el que necessita.
I lluitem amb elles per defensar els seus interessos. De fet, la subvenció de temps per cures neix d'aquesta informació que anem donant a l'administració, d'aquestes necessitats que hi ha.
De fet, nosaltres cada vegada que ens reunim amb polítics de la Diputació, del Consell Comarcal, de la Generalitat, els municipis petits necessiten més subvencions per poder acollir aquests projectes del tercer sector.
Clar, per fer aquest acompanyament educatiu, no només a la infància i al jovent, sinó també a la gent gran, és evident que tal com evoluciona la societat, cada vegada hi haurà més població envellida. Teniu detectada també aquesta solitud no desitjada.
que s'ha d'abordar, s'han de començar a oferir solucions. Hi ha projectes, aquí anem parlant tot sovint, però hi haurà una necessitat creixent. Vosaltres ja esteu posant, en certa forma, eines per començar a abordar aquesta situació. Sí, de fet, mira, ara l'april, penso que és, ens n'hem de creuer amb la gent gran.
Però són com les colònies que vam fer l'any passat, Creixer i Altafulla. Doncs aquest any és un creuer. Perquè vam voler la gent gran que ve als nostres projectes. Doncs anem. Però no és com un viatge de l'incerso. Hi ha un acompanyament dels referents educatius que tenen durant tot l'any. Hi ha aquest caliu, aquest aprenentatge comú entre tots.
que és el que necessites. I aquest vincle que dèiem, que de vegades quan entres amb aquesta lògica d'un any, dos anys, el que necessita també la gent és que un cop has fet aquest vincle no es trenqui perquè ara arribarà un altre... En fi...
Podríem estar parlant aquí moltíssim, Jesús, i jo crec que reprendrem aquesta tasca que començareu a fer des de la FAIEC, des de la Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres dels components i representants que, deies, avui no ens han pogut acompanyar tots com estava previst.
Hi ha molts temes que hem d'introduir en aquest debat i des d'aquí ens agrada poder amplificar aquestes qüestions que manifesten problemàtiques, però alhora també amb aquest avançant resolutiva de fer propostes en positiu que ens donen una mica més també d'esperança, si voleu, però alhora, doncs això, en el dia a dia per tal de començar
a vestir tots aquests espais i temps de lleure en l'àmbit educatiu, en l'àmbit de les cures i alhora la igualtat, perquè és una qüestió que sempre acompanya de retruc la tasca que realitzeu aquestes entitats.
Doncs Jesús, ens hem d'anar acomiadant. No sé si hi ha alguna qüestió més que vulguis afegir, que la gent estigui pendent, que aviat suposo que també començareu a fer difusió a través de xarxes. De moment, la vostra activitat de viu lleure sí que l'anem veient, però aviat esperem tenir alguna de les imatges que fareu d'aquesta Federació d'Entitats i Igualtats, Educació i Cures.
Sí, volia afegir una coseta. Raquel, moltíssimes gràcies sempre per convidar-nos, per donar-nos aquest espai, aquest altaveu, que és molt important per nosaltres perquè ens dona peu a poder ser escoltats per a aquelles persones que ho necessitin.
Doncs un plaer, com sempre, de rebre aquí el Jesús Cayuela, president i fundador d'aquesta Federació d'Entitats d'Igualtat, Educació i Cures, amb altres entitats aquí del territori que sumen esforços, aglutinen sinergies per tal d'oferir un millor servei a les nostres comunitats. Seguirem en contacte. Moltíssimes gràcies i fins la pròxima. Adéu.
Això és Baixa i el dia, el programa d'Altafulla Ràdio Ona la Torre i Roda d'Àvara Ràdio. I el que fem nosaltres ara, aquest dijous, és agafar el relleu de la nostra companya Raquel Martínez d'Ona la Torre.
Per donar la benvinguda al nostre jardiner de capçalera, un dels nostres moments preferits de la setmana és la visita d'en Joan Maria Vidal. Això és jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gaillà del grup La Rasa.
Jo, Maria, bon dia, com estàs? Molt bon dia, molt bé. I altres? També, eh? Fantàstic, que bé. Véns molt de... Escolta, de xiquets de Reus, avui, d'aquest... Xiquets de Reus? Home, amb aquesta camisa de color ballant, així... No? Veig amb una camisa negra i una americana... Ah, és una americana, veus? Jo em pensava que era com una camisa més aviat texana, no? Sí, perdó, és a texana, sí, sí, caram, caram, no sabia que primer hi havia l'outfit aquí... No, però dic, mira, és un... Sí, vull dir, va molt amb el temps...
Així de... M'encanta, m'encanta, perquè diu que és una de les accions preferides i primer banalitzen a veure com veig vestit. No, no, no, veig molt elegant, escolta, tot s'ha de dir. Sí, sí, sí, després tinc una vena ara a Vallagabà.
I per això vaig potser una mica més arreglat de lo sovint amb un dia tan ventós com avui. Sí, sí, sí. Per cert, escolta, seguirem parlant de llavors perquè és un espai que vam deixar pendent fa 15 dies. Recordem, la setmana passada no vam tenir secció de jardineria perquè vam oferir un especial de baixa ja al dia amb motiu de la ventada o de la no ventada.
això que cadascú s'ho agafi com vulgui i per tant recobrarem aquest tema, també parlarem del vent perquè avui torna a fer vent però abans recordem que l'audiència d'aquest programa pot participar en directe que ens encanta que participem en directe, que truqueu i que participeu aquí a Folla Ràdio On, a la Torre o també a Ardebrà a Ràdio On
i ens encanta participar en directe si ho podeu fer trucant al 977-6506-93 977-6506-93 i fer qualsevol consulta, sugeriment o qualsevol tema relacionat amb gereneria estarem encantats que participeu i ajudar-vos, escoltar-vos, simplement també compartir algunes experiències pròpies
I tant, i si no, a través d'un WhatsApp, allò que hi ha algú que diu, no, ara jo no puc trucar, o que em fa vergonya de trucar, que ens enviï un WhatsApp al 660-355-717. 660-355-717. I si no, això, 977-65-0693.
Fantàstic. Joan Maria, escolta, comencem per això, pel que ens toca avui un dia més, que són aquestes ventades. Que cansats estem, eh? Que portem d'any? Comencen a carregar una miqueta el cap. Mira, abans en parlàvem aquí a la redacció amb un col·laborador que arribava i...
Vaja, a mi personalment, eh? Se'm posa molt aquí damunt dels ulls, aquí les celles. Doncs mira, exactament igual. Jo soc bastant antimàticament. Saps que jo, la típica gent que es pren... Hi ha gent que es pren ibuprofenes com si fos xocolatines, no ho sé, o tal. I jo ahir em feia mal al cap i aquesta part aquí davant també tocant així l'ull i tal. Sí, sí, mira.
Ara mateix m'ho noto aquí damunt. I ahir no em vaig prendre res, vaig dir, mira, em vaig anar a dormir a la nit ja, de massa nota, i m'he aixecat igual. I llavors avui m'he pres un parcet de molts d'aquests, i ara ja em trobo millor, però ostres, Déu-n'hi-do, eh? I allò que vas així, i evidentment les pressions atmosfèriques baixen, canvia amb el vent, i es nota, també es nota, i ens afecta, evidentment. A les plantes no ho s'ha afectat d'aquesta manera. Jo fa uns quants dies, que abans d'anar-me'n a dormir,
una tassa de farigola, de sopa. Vaig fer una olla de sopas de farigola i llavors, com que a casa tinc no sé quants pots d'aquells de la xocolata d'un ta,
Que els has hagut de buidar primer. Ja els vaig buidar fa temps que els vaig buidar. I ara vas canviant la xocolata per la farigola. I els tinc allí, vaig fer una olla molt gran, això de la farigola, i la vaig posar tot en poc, i abans d'anar a dormir, doncs mira, m'agrada més amb pa sec, allò, amb el plat, però doncs abans d'anar a dormir, escolta, una tassa de sopes de farigola. Hi ha una cosa que costa molt poc de fer, Eduard, que jo ho tinc fet a casa, i ho recomano molt, que és...
pots de vidre que tenim, que segur que utilitzem molt de llagums, de tomàquet o el que sigui, i algun el neteixem, doncs tenir un o dos pots amb Maria Lluïsa, un o dos pots amb llaurer, amb farigola, perquè són branques de plantes aromàtiques que tallem, que deixem secar i llavors mantenir-los. I clar, i va fantàstic perquè si els tens a mà,
es fas o els utilitzes, no? Llavors, ostres, mira, una mica de frijola, una mica de... No tant com allò verd que pots tenir a la jardinera de casa, tenir una menta, o tenir una mica lavanda, però, clar, aquestes herbes que s'utilitzen més en sec, és fantàstic tenir-les i tenir-les a mà i tenir aquests pots de vidre, que no cal que siguin de xocolata, perquè he de consumir xocolata, però poden ser el que vulgueu.
i després reomplir-nos amb planta aromàtica que després utilitzem tant per fer infusions com per cuinar i ens va fantàstic tenir-ho. I això és una cosa que, mira, que es costa molt poc tenir i quan ho tens en tres rendiment i val molt la pena. De fet, crec que hauríem de tornar una miqueta a allò que es feia abans. Sí, exacte. Sí, sí. Sí, sí, tal qual, tal qual.
I tenia a casa això, una mica de poniol, una mica de farigola. És que no és tan difícil i, a més, ajuda moltíssim. Vull dir que és molt fàcil de poder, d'alguna forma, tenir-ho a l'abast. A vegades ens trobem gent que diu, no, és que jo en pisos no puc tenir tot això, no? I doncs, mira, llauré, a tot arreu, farigola...
És fàcil d'aconseguir. El que passa és que pots anar pel de fora i anar a recollir el que vulguis? El que vull dir és que tothom gairebé en té. A casa, els avis, els pares, els tiets, no? Llaurer, estic segur que és superfàcil d'aconseguir. En qualsevols parcs tenim llaurer posat i ens surt el llaurer com una planta... Els romans ja la feien servir com una planta molt medicinal, i tenim una planta que surt molt fàcil.
No sé si realment pots agafar i collir quatre branques de farigola al bosc. No crec que estigui ben vist, però tampoc no sé. No vull posar-me un jardí que desconec en aquest sentit. Però sí que és fàcil de tenir. És a dir, no sé, clar, hi ha molta gent que té llaurea a casa o que té farigola plantada o que té espermellac.
i a més si li dius, ostres, em dones la Maria Lluïsa, que és una planta com molt desconeguda per la gent de, deixem-ho dir així, urbanita, és una planta que és superràpid, que creix molt fàcil, que s'arbustiva molt forta, quan l'agafes una miqueta fa una olor tremenda i tens unes branques tallalletes, és com una infusió de Maria Lluïsa, és una meravella, no? En canvi, si això vingués en càpsules...
i fessis un botó i tinguessis així tan sec, seria com que ens hem tornat tan còmodes que sembla com una cosa molt difícil de tenir, de fer, ara he de tenir uns pots de... En canvi, quan de debò tens les manques tallades, les tens seces, les tens posades en un pot i treus aquest rendiment així, perquè et diràs una tonteria, però a vegades agafes menjars, menjars, deixem-ho dir així, prefets, què vull dir? Unes mandonguilles, doncs no fas el típic d'agafar la carn, triturar la carn, sinó...
A vegades compres mandonguilles ja fetes, no? Sí, sí, sí. I agafes quatre pèsols, una ceba, una mica de tomàquet i ho fas, no? Doncs fa tonteria, que tens llaurer. Li poses dues fulles de llaurer i dius, però quines mandonguilles més bones, no? O posar-hi... Llavors, tarino així a mà, escolta, més magnífic. Vull dir que hem de recuperar això, però a més tenint en compte molt d'on venim, perquè a vegades ens prenem medicació, ens prenem coses i si saps d'on ve, d'on ve, d'on ve l'origen, la immensa majoria venen de planta.
Saps? O sigui, l'aspirina, l'àcid salicílic, sàlix, és un tipus de desmai, el sàlix babilònic és el desmai, i el sàlix ja es feia perquè els romans ja i els grecs sabien que sota del sàlix el mal de cap et marxava, inclús a vegades posaven una branca a la boca i et marxava el mal de cap, no? Llavors, en sintetisme, exactament la matèria prima que treu per fer-ho, no?
Què vull dir? Que en el fons ja venim d'aquí, però ens hem trobat molt còmodes i una cosa ràpida i que pugui comprar i que funcioni. I en canvi, quan veus que realment el que feies, no?, d'una infusió de farigola, el bé que senta, com et fortaleix i com va bé, clar, i parla de gent gran i diu, no, i tant, clar, ostres. I en canvi l'altre és com...
No, això no funciona, no? Millor algú que em vengui de la farmàcia que tingui... Que també, eh? Vull dir, quan s'ha de recórrer els químics, doncs... No s'ha de recórrer, no? Tenir-ho com una cosa de base de dia a dia... Però bé, va, escolta'm, no som metges naltros. No, ni cuiners. Escolta, Joamanya, fa vent.
que la conversa ens ha portat aquí el vent quines precaucions hem de prendre amb dins tan ventosos els nostres jardins, patis els nostres balcons per les nostres plantes hem vist molts arbres com es tombaven perquè el terra ha quedat empavat d'aigua d'aquestes últimes pluges dels últims mesos i no sé fins a quin punt
Podem prendre alguna mesura nosaltres. Segurament, segurament el dia d'avui hi ha mesures poques perquè portem tant de vent que hi ha gairebé els tessos més alts que no tenen pes o així cauen en plantes que han anat creixent i fa bandera, fa vela i cau, no? Mira, arraconals, posar els arracons més arracerats del vent. També pensem que per molt que estigui
recent plogut i hagi plogut i tal, tot el que tenim en testos i en torretes, quan fa aire asseca moltíssim, molt. El vent és el que més asseca de tot, no? I quan acaba el vent hem de regar i això és gairebé, no? Llavors, nosaltres, a les nostres gènereies, vent, hem d'aixecar testos i regar, no? Llavors, quan acaba el vent,
automàticament rega i et trobes realment molt de planta seca i dius, però si va ploure abans d'ahir, com pot ser, no? I és que el ve n'ha secat moltíssim. Gairebé et diria que ara per ara ja està. Però sí que tenint en compte que quan fem podes, nosaltres fem podes, les fem per diverses coses. Un és per tant tenir millor fruit, l'altre de vegades perquè ens interessa tapar i tenir aquesta privacitat i tal,
i l'altra és per fer que les branques dels arbres creixin fortes i agafin aquesta fortalesa per poder aguantar coses com el vent. Quan podem, el que fem sempre quan tallem una branca és a aquella branca, li tallem pes de la punta i el que fa és engreixar-se aquella branca i rebrotar de nou. Per tant, pot aguantar molt més pes perquè està molt més gruixuda. Un tronc gros i ample aguanta molt més que un tronc primet.
Aquelles branques tenim molt llargues als arbres, que a vegades ens arriben on volem que arribin perquè et fas sombra, observem-les si creiem que aquella vara de fusta, aquell tronc de fusta més prim, aguanta tant de pes. Ostres, què ja m'interessa la sombra allà? Doncs tallem-lo a una certa allargada pensant que allò s'engreixa i rebrota, no? I ens permetre que tenim més sombra allà on volem
i que ramifiqui i que aguanti en fortalesa, no? Llavors, avui no podem podar, però les podes tenir-les. Doncs, en dies de vent com avui, a vegades tenim arbres que veiem branques que es mouen moltíssim. És a dir, que avui observem. Una observació avui de dir, ostres, hi ha aquestes branques o aquest arbre, mira com es mou, que, ostres, que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, això són senyals de dir, vale, aquest arbre està ja a un límit, de dir, si segueix creixent, si ens segueix una poda...
O la por desnatural, que vol dir que acaba trencant-se pel vent o per algun altre fenomen que dius es trenca i ve, o la trencada no la controlarem, caurà on sigui la branca o que va caient l'arbre, no? Què podem fer? És a dir, si detectem, primer de tot, com detectar el perill de caiguda d'un arbre. Una cosa és que caigui, mira, cau al mig del carrer i no enganxa ningú.
però cau al mig del carrer i enganxa una persona, o és igual, o un cotxe, i aquí ja parlaríem de danys materials, o es tomba sobre la teulada de casa, escolta, et fot una trencadissa de... Mira, quan són palmeres, les palmàcies no ens haurien de preocupar. Sobretot palmàcies, no parlo de mig de voreres, sinó palmeres plantades en jardí, o així, no en llocs asfaltats, o en llocs... Palmeres no ens haurien de preocupar, perquè són plantes que es dobleguen...
i que estan molt almatessades al pi, inclús tenen les fulles que estan partides entre elles i llavors el que fa és tenir menys resistència al vent, no? Però la resta d'arbres, que no es doblega el tronc, el que hem d'observar és que l'arbre, el tronc principal, es manté prou ferm i com a molts s'inclina allò poquet, entre 15, 15 graus, 20 graus, no? Ara, quan veiem un arbre que es comença a inclinar, que s'acosta 45 graus, és molt bèstia,
dius, uau, uau, pateix, no? Clar, un arbre a 90 graus no es pot doblegar, es trenca. Llavors, quan veiem que un arbre es doblega a 45 graus, ja és complicat. Però a vegades tenim branques d'aquests arbres. Sí, però jo et parlava més aviat d'allò que els veiem que es tomben de so carrel, no? Que veus el cul, no? Però perquè això passi, Eduard, veurem que l'arbre no es manté de peu. Quan hi fa vent, aquell arbre es comença a doblegar.
Llavors, per què? Perquè és la vela, la vela que fa l'arbre, tot el pom de fulles de l'arbre, el que fa, fa molta resistència al vent. I aquell arbre comença a tombar-se, és a dir, difícilment veurem un arbre que es manté de peu, recte, i pum, cau de cop. No. Aquell arbre primer fa la vela, aquesta vela comença a doblegar-se. Quan arriba a 45 graus, estem pensant que la força que està fent el que és el tronc, que s'està agafant les arrels, n'hem d'imaginar les arrels com que s'agafen al terra, i fa que aquell tronc es manté de peu. Aquí és un moment molt perillós, que hem de dir, hem d'actuar ja.
I què s'ha de fer en casos així? Esperar que acabi el vent, perquè no ho pots fer abans, i llavors podar, o podrem a través d'un professional si l'arbre és molt gran, o treure-li pes a l'arbre, però sobretot el que hem de fer és veure, precisament com que això és una bandera, fa banderes, aquestes banderes qui les aguanta, no? Són branques molt llargues, amb poca resistència, llavors tallar-les, que sobretot se'n va cap a un costat, que és habitual, se'n va més cap al sud, o que hi ha un altre arbre a dalt i aquest arbre ha crescut lateralment, doncs aquella branca tallar-la per la meitat.
Quan tallem i engreixem, que s'engreixa el tronc, quan tallem i s'engreixa el tronc, a banda, l'altra cosa que només passa és que s'engreixen les arrels. I les arrels també tendeixen a créixer cap allà on necessita més subjecció. Llavors, aquell arbre ha tallat cap allà i el pes va cap a aquell costat. Doncs les arrels precisament van cap a l'altra. Hem de tenir en compte que avall hi ha una cosa que no controlem, que és que no controlem...
què hi ha d'arrels a baix i cap a on van les arrels. Perquè a vegades ens trobem que sota hi ha una roca gran i l'arbre només ha pogut tirar arrel cap a un lateral o cap a un davant i aquell costat no. Llavors quan el vent bufa del costat contrari està molt més dèbil. Això ho hem d'observar molt fàcil.
Jo em pensava que ens parlaries ara de, ostres, si avui fa vent, ara estarem dos dies que no en farà i podem molt bé, però si torna a fer vent, tornem a córrer el risc perquè aquestes arrels encara no s'hauran engreixat. Em pensava que ens parlaries o que ens diries actuacions d'urgència tipus puntals o...
Mira, clar, de tot aprendre l'arbre de l'alçada que parlem de l'arbre, no? Però amb un arbre, un pi, una alzina grosseta, si veiem que es doblega bastant i hi ha branques que dobleguen molt, el millor que podem fer és precisament acabar el vent i tallar. Tallar i podar aquestes branques més gruixudes. Ni que diguessis, no sé gaire d'allà, no? Però talles una copeta de dalt que dius, és que aquesta copa es movia molt, t'asseguro que el següent vent que vindrà, allò ja no es mourà, perquè precisament li traiem la vela, no? Això és el millor que podem fer.
Posar puntals o lligams als arbres és una mesura que es fa quan l'arbre està recent plantat, que porta molt poc plantat, a vegades menys d'un any, que no ha pogut arreglar prou i que diguem que té vela suficient, però en època d'ara, que és majoria d'època fulla caduca, que porta la fulla,
o que tenim arbres de fulla perina però és l'època de menys fullatge. Haver ara de posar puntals, et diria, és perquè estàs veient que està caient. Llavors, lliguem-lo, fem el que sigui, d'acord? Però, just que passa el vent, hem de podar. Hem de podar i és urgent. L'ideal seria visualitzar ara el que més s'està movent i podar. I podar, just que passa el vent. I ja està.
Doncs vinga, seguirem aquestes pautes, aquests consells. Ens queden escassos 7-8 minuts per seguir parlant de llavors. Per parlar del tema que parlàvem. Faia un resum molt ràpid. Parlàvem de les llavors. La llavors, l'ésser viu, han estat latent. Vol dir que és un esser viu que està consumint mínima, mínima, mínima, mínima d'energia. A dins de la llavor hi ha com aquests pots que parlava l'Eduard de xocolata per ell, energia pura, en què l'ésser viu...
absorbeix, va menjant poquet a poquet amb mínim consum perquè no té gens d'activitat.
Quan nota temperatura agradable i humitat, aquesta llavor el que fa és absorbir aquesta humitat, engreixar-se i germinar. Però les plantes el que volen és que aquestes llavors arribin a llocs on elles no arriben i intentin procrear-se al màxim perquè alguna d'aquestes llavors pugui arribar a un lloc on hi hagi aigua, on hi hagi humitat, on hi hagi molt de temps i pugui germinar. Llavors, les llavors, les plantes fan diferents sistemes per adaptar aquestes llavors que arribin a tot arreu.
Parlàvem que totes les llavors del món són resistents al sou gàstric. I tal. Vol dir que tu menges una llavor, tal qual, i travessa tot el teu cos, l'intestí, i la deixes anar tal qual preparada ja per germinar. Llavors, clar, el que fan moltes plantes és embolcanyen la llavor amb un fruit.
un fruit que sigui atractiu, una cirera, un raïm, un vesc, un grèvol, són fruitets de colors que els ocellets, els animals herbivos o nosaltres, doncs, simplement agafem i mengem, no? Llavors, aquest ocell tranquil·lament vola o emigra i para amb una illa a descansar, doncs, quan defeca, doncs, està automàticament aquella llavor agafat un taxi i s'ha transportat, no? Llavors, parlàvem que un dels...
de manera de fer que les plantes arribin a tot arreu, és gràcies a que la llavor, tu quan te menges una poma i te'n estàs menjant la llavor, la llavor no la digereixes. El cor de la poma... Aquí parlàvem que quan menges xia o sesam o aquest tipus de llavors que estan tan de moda, o es cuinen, o es trituren, o la mastegues, o tal qual entra, no absorbeixes cap tipus de propietat. De fet, en venen de triturades, perquè la puguis també...
consumir d'altres maneres que puguis, no? Llavors, és una manera de transportar les llavors, però les plantes han enginiat diferents tipus de mètodes per transportar. Ostres, que sí que és 7 minuts, és com que vaig molt ràpid. No, doncs escolta, tranquil, si convéja recuperarem el tema. Llavors, a part d'això, també aprofita un altre sistema, que és el d'avui, que és el vent. Les plantes volen amb el vent les seves llavors.
veurem la típica dels angelets. Els angelets, sí. Que bufes i volen, no? I això, cada una que vola, és com si posessis un paraigua a cada una de les llavors. Llavors, aquella llavor és capaç de volar amb el vent, que comença a escampar, i de tot aquell munt de llavors, alguna va parar en algun lloc on hi ha terra, on hi ha humitat, i llavors, quan germina l'humitat, doncs pot germinar.
I els helicòpters, també. Exacte. A la Rambla de Tarragona, per exemple, hi ha tipuanes que fa un tipus de llavor que porta una ala. Sí. I aquesta ala, quan hi ha vent, es desenganxa de l'aire, de l'arbre, i amb l'aire vola. Arrenen a volar més de 15 i 20 quilòmetres. Hi ha arbres que fan, a més d'una ala, dues ales. I fa més tipus helicòpter encara, no? Llavors, quan tu les veus cara allà a la Rambla o a qualsevol lloc, però és que acaben com volant amb helicòpter. Per aquí fora,
l'avinguda perquè n'hi ha algú, no? Sí, sí, sí. I també cauen així amb helicòpter. Però et diré més, hi ha plantes que enginyen, aprofitant, és que hi ha molts sistemes de transport, que avui no els acabarem de dir tots, però amb el vent, hi ha plantes que encara enginyen també un sistema molt més bèstia, adaptada al seu lloc de viure. Per exemple, imagina que vius un lloc molt desèrtic.
Sí, home, el Far West. Molt bé, molt bé. Ja saps on vaig a parar. Sí, sí, l'altre dia anava cap a Salamó. I ho vas veure. Passava per la Nou i just quan arribo allí a l'encreuament de la Pobla de Montornet, allí vaig veure, dic, mira... I va passar allò, la típica bola que es veu a l'Oest. El Far West, la Nou era allà al Far West. Quan fan allò pistola en pistola i veus passar allò. Allò és una planta
que no només... És com un rostoll. És com un rostoll amb rodó, molt bé, però ja creix en forma rodona. Ah, sí? Sí. Això sí que no ho sabia, que creixia ja en forma rodona. Clar, fins i tot que no en veuràs mai cap de quadrada. No, quadrat no, però pensava que era això que a base del vent, de donar-li trompades o el que sigui, es va rodonint una miqueta el que passa amb els còdols de riu, per exemple, no? No, no, no. Saps els bombos de loteria? Sí. Doncs podríem dir que imiten això.
Aquesta planta neix en rodó. Neix en rodó, va creixent, creixent, creixent, creixent, llavors hi ha un moment en què ja para i ha tingut prou energia com per fer la floració i llavors hi ha hagut la polarització i fa les llavors. Les llavors les fa dins d'un sistema...
Perquè m'entengueu, és com una càpsula grossa en què la part de dalt hi té una tapa, però la tapa queda una mica oberta, molt poquet oberta, sí? I a dins hi ha totes les llavors, les llavors són com boletes, com de xia, més o menys, són més grans, però més o menys, no? Llavors, si tu remenes això, t'arradon en cau una. Què fa la planta? Quan ja les té totes ja, que estan les llavors ja quasi fetes, el que fa és ho dona tot pels fills.
I llavors asseca, tota la planta s'asseca, s'asseca, s'asseca, donant tota l'energia que ha absorbit a aquestes llavors. I els dona aquesta part que dèiem d'energia dins de cada una de les llavors. Llavors, quan la planta està seca, les llavors estan preparades. Llavors, la planta està quieta i quan llavors bufa prou vent, com per, carac, arrencar la planta. I la planta, quan s'arrenca, comença a girar. I comença a rodar, rodar, rodar, rodar, rodar. Quan va rodant, aquelles llavors es mouen dins del bombo.
que és cada llavor, i en aquell forader, clic, de cop cau una, i cau una altra, i llavors cau una altra, i llavors la planta mateixa s'encarrega d'acabar el vent, va i transportar-se, i d'aquesta manera s'assegura que no surten totes alhora, no surten al mateix lloc, no van a parar en un lloc més de secar, o més de roca, o més de... Alguna anirà a parar en un lloc amb més aigua i més pluja, i és una manera de com amb el vent has pogut transportar aquesta planta, aquestes llavors, i acaben escampant-se i sortint a tot arreu, utilitzant el propi creixement de la planta.
No és l'única planta que viu per entregar-se als seus fills. Les zavanes... I tant. I vius aquí a Altafulla que hem tingut també problemàtiques i així perquè es van arrancar del passeig i així. És una planta cactàcia típica que neix
en llocs on no neixen altres plantes, a vegades, rocalles, enroquers, a prop de la via del tren, també és molt típic veure-les, i és una planta que és com un cactus, com una aloe vera, com una gabe, i creix, creix, creix, creix, i arriba un moment que ja ha tingut prou substàncies de reserva, de fet, fa unes fulles que són supergruixudes, que al seu centre hi guarda substàncies de reserva, de matèria, per poder créixer. Llavors, quan ja té prou energia, llavors, a vegades triga quasi 20 anys.
Fa del centre una gran floració, molt alta, molt alta, molt alta, molt alta, molt alta, que a vegades fa 4 o 5 metres. I llavors a dalt fa la floració. És tan visible, tan maca, que gairebé es polonitza el 100% de les llavors. Llavors, aprofitant que està tan alt, aquestes fulles tan gruixudes que tenia, la que fa és assecar, assecar, assecar, asseca tota la branca de dalt, fins a tal punt que ja fa una altra cosa que és molt prodigiosa també, que és que no només té les llavors a dalt, sinó que fa que aquestes llavors comencin a germinar.
Vol dir que aquestes llavors a dalt de la flor, no només hi ha la llavor, sinó que comença a treure alguna cosa d'arrel. Algo d'arrel ja surt a dalt de la llavor. Suposo que per aquest motiu, quan veiem moltes atzavares juntes o a prop, és perquè precisament ha passat això. Exacte. Llavors, què passa? Ja germina des de dalt i quan fa molt de vent o molta pluja...
crac, es desenganxen de dalt i volen, volen una mica, no gaire. A vegades depèn del vent, pot ser quilòmetres, però si no, cauen això de 3, 4, 5 metres. Llavors és molt típic veure d'un té 20 etzevares, 10 o 20 etzevares més, que per això potser l'han declarat d'una hora d'hora perquè allà un té etzevares neixen només etzevares. Es passa que les etzevares van parar en llocs on altres difícilment neixen, no?
Però te'n dones compte que és una manera de transportar la llavor a un lloc lluny i, a la vegada, asseurar-se la resistència fent que ja germini. Ja li estic donant no només substàncies de reserva, sinó posant les màximes facilitats possibles. És apassionant el món del transport de les llavors. Escolta, en seguim parlant. La setmana que ve no passa res. Cap problema. Continuem la secció. Joan Maria Vidal, un plaer. Gràcies. Que vagi molt bé.
Nosaltres ens plantem ja la recta final d'aquesta nova edició de Baix allà al dia. Va, molt ràpid, reflexionem, Sònia, amb quina frase cèlebre tenim avui. La caritat és humiliant perquè s'exerceix verticalment i des de dalt. La solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu. Això ho va dir l'escriptor i periodista uruguaià Eduardo Galeano.
Fantàstic, reflexionem, si us plau, reflexionem. I d'altra banda, Raquel, molt ràpid també, un avançament del programa de demà des de Navartur. Doncs esperem que sí, que demà a les 10 des de Pamplona puguem oferir aquest especial per explicar que els municipis del Baix Gaià de Costa es promocionaran conjuntament per primera vegada des que van signar el conveni del Baix Gaià Turisme i per tant buscarem veus, veus que en donin fe i que ens parlin d'aquesta promoció del nostre territori.
Fantàstic, bon viatge, Raquel i companys d'Ona la Torre. Sònia, ens retrobem demà aquí a la Sintonia de Baix, que hi ha el dia a les 9 del matí. Que vagi molt bé, te reveure. Fins demà i bon viatge a Ona la Torre. Gràcies.
La compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta. Fem salut. El programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut cada setmana a la teva emissora.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torre d'en Barra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El govern de la Generalitat i Comuns