Estiguin a la teva vida.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, és 3 de febrer, dia de Sant Blai. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, el passeig Miramar està allà tallat el trànsit la setmana vinent i part de l'altra per obres.
L'Ajuntament ha informat que les restriccions començaran el 9 de febrer i s'allargaran fins al dia 17. Una intervenció que servirà per arreglar desperfectes que s'han detectat durant el període de garantia d'aquesta obra. Altafulla estan a punt de començar unes altres obres. A la Pallissa de Jordi, per recuperar l'utilitat d'aquest edifici, que és BC.
La rehabilitació ha de resoldre diversos problemes estructurals de l'espai abans d'acollir la futura casa de la cultura popular de la vila. I a Roda de Barà s'ha aprovat la nova ordenança de gestió de residus municipals. El nou marc normatiu regula la prevenció, la recollida i el tractament dels residus per millorar el servei i potenciar la recollida seleccionada.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Josep Sánchez, bon dia. Molt bon dia.
Què tal? Tornat a sortir el sol avui, eh? Després d'aquell dia que ahir es va acabar girant, que va la tarda vespre. Sí, s'agraeix. Jo ja he posat una rentadora aquest matí, a primera hora, per aprofitar. Veus que bé? Seria que a mi, bon dia. Molt bon dia. Jo no he posat rentadora avui, eh, Josep? Doncs, ai, era un dia per aprofitar. Jo espero que al migdia encara estigui aquest temps, aquest sol benevolent que tenim ara mateix.
Va, que de seguida connectarem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local per esbrinar el temps que ens ha d'acompanyar aquesta jornada. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Ara ho deia, més moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar aquest dimarts, a veure si la Sònia pot fer la rentadora aquest migdia. Qui ens farà sortir de dubte és en Luismi, el nostre home del temps preferit. Així que, tal com sempre fem, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luismi Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, una situació avui força més tranquil·la que no pas la d'ahir. Per tant, s'acaben en gran mesura les pluges, també s'acaben els núvols abundants i s'acaben les ventades que ahir a la tarda una altra vegada van acabar assolint. Gran part del camp de Tarragona, sobretot, va bufar més intens aquest vent.
una mica més cap a l'interior, a les muntanyes del Baix Camp, de l'Alcamp i també cap a la Conca de Barberà. Aquest matí algun núvol més baix en aquella banda del Francolí, sobretot ja en aquesta comarca de la Conca de Barberà. Després aquests núvols s'aniran trencant.
I al llarg d'aquesta tarda apareixeran noves nubulades amb peses per una mica de vent de garbí que generirà bufant i sobretot serà cap a les muntanyes temperades del Mont Sant, també fins i tot cap a la serra de Llevaria aproximadament, on tindrem algun ruixadet. S'ha de dir que seran fenòmens molt locals, poca quantitat d'aigua i sempre entremig de grans i dominants clarianes, amb una temperatura que a la tarda acabarà sent molt i molt suau. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara que ja sabem quin temps tindrem aquest dimarts, és hora de conèixer una altra cosa. Totes les informacions que els principals diaris del territori recullen a les seves portades. I comencem pels més propers. Un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona. Avui llegim. Paradores està estudiant l'opció del Banc d'Espanya. A Tarragona, l'organisme estatal està analitzant la idoneïtat de l'equipament que permet ampliar la capacitat amb noves edificacions a la part posterior de la finca.
Més coses pel que fa a tradicions. Valls estrena àliga. La imatge recupera la figura barroca de l'àliga que va ser destruïda el 1936 durant la Guerra Civil. La fotografia de portada precisament acompanya aquesta notícia. Podem veure una església de Sant Joan amb les portes obertes, una germació intentant immortalitzar aquest moment que és el de l'entrada de l'àliga precisament
el temple parruquial. Més coses en la crònica judicial. Avui explica el més. Tarragona sumarà enguany 5 nous jutjats, un d'ells mercantil. I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. Pel que fa a futbol, el màstic tanca el mercat amb l'única incorporació del jove francès Keylian Abdalà. I a Reus torna la dansa de la mort a la Setmana Santa d'enguany, un dels detonants del conflicte de la sang.
Encara tenim un altre rotatiu de casa, de referències al diari de Tarragona, que aquest 3 de febrer en portada, Josep, què destaca? Doncs el titular principal ens diu que el 30% dels morts de trànsit havien consumit drogues, segons dades de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses, la majoria són homes.
També amb un espai d'estaque a la portada trobem la imatge del dia, que és per Alberto Núñez Feijó, el líder del Partit Popular, que va compareixer ahir durant tres hores al Congrés. Feijó ante la Dana, diuen, quan la gent no donarà raó, el més honest és anar-se'n.
del líder de l'oposició en referència a Mazón, l'expresident de la Generalitat Valenciana. També ens destaca en aquesta informació de Baix, torna a l'àliga per la festa de la Candelera, amb una imatge en detall d'aquesta àliga de Baix, que recupera una reproducció de la imatge destruïda de la Guerra Civil. També destaca en la portada.
Fins demà!
I ha arribat el moment, després de repassar les portades de la premsa local, hem d'ampliar totes aquestes informacions de proximitat amb el que avui trobem a la premsa d'àmbit generalista. Així que, Sònia, sisplau, explica'ns. Doncs comencem amb la portada de La Vanguardia, titular que la crisi ferroviària paralitza l'activitat d'algunes empreses, bloqueja el port de Barcelona i el tall a la P7, dificulten el transport de matèries primeres i subministraments.
Els sectors més afectats són el químic i el logístic, seguits de la indústria agroalimentària i del tèxtil. També parla que està suprimida a l'alta velocitat Madrid-Barcelona a partir de les 8 del vespre.
Mundo Deportivo premia la màgia de la Min. La fulgurant irrupció de la Min Llamal es va celebrar ahir a la gran gala de Mundo Deportivo, que va voler premiar el seu talent amb el trofeu que li va alliurar Javier Godó, editor de La Vanguardia i president editor de Mundo Deportivo. També van ser guardonats Hansi Flick i altres jugadors del Barça, així com l'espanyol i esportistes com Toni Bou i Carolina Marín.
Més temes en portada de la vanguardia d'avui. L'executiu accepta trossejar el decret òmnibus per aprovar la pujada de les pensions. Convulsió, Amèrica Llatina, Venezuela encara espera la democràcia. Un mes després de la caiguda de Maduro, Delcy Rodríguez continua limitant l'aperturisme.
Feijó esquiva un estèril interrogatori per la dana enmig d'insults i cridòria. Sense humans titular, molt buc la xarxa on només parlen les intel·ligències artificials. També parla que els Grammy coronen Abad Bani, i en aquest cas va estar reivindicatiu. I Cas Pioner rep la cara d'un adonant que va demanar l'eutanàsia.
Passem a l'ara. Rodalies continua amb 11 línies tallades i l'alta velocitat limita el servei. Els AVE Barcelona Madrid a partir de les 8 del vespre no sortiran fins a nou avís per poder fer la revisió de la línia. Només 5 línies de Rodalies ofereixen tot el servei i l'últim tram recuperat és Figueres-Portbou.
La imatge de la portada és de l'equip mèdic i el titular és fan un trasplantament de cara gràcies a una eutanàsia. La Carmen, que es veu en aquesta imatge, diu pot tornar a menjar i beure i a respirar bé després del primer trasplantament mundial de cara gràcies a un adonant que va rebre l'eutanàsia. En l'operació feta al Vall d'Hebron hi van participar gairebé 100 professionals.
Altres temes, Feijó recorre a ETA i Adamud per desviar el focus de la Dana en una tensa sessió al Congrés. Només 15 persones surten de gasa per refar en el primer dia d'obertura. I Isenda analitza un ciberatac que hauria afectat dades de 47 milions de ciutadans.
El periódico. El govern trosseja l'escut social per salvar les pensions. Negociació contra rellotge per assegurar la pujada de la jubilació. L'executiu espanyol veu factible portar les mesures del decret òmnibus per separat, com exigeix Junts, i busca la fórmula per encaixar-hi la pròrroga dels desnonaments.
La imatge emportada és de la Carme, la dona, a qui s'ha trasplantat la cara. Imatge ahir a l'Hospital de Vall d'Hebron. Diu, cada cop m'assemblo més a mi. L'Hospital de Vall d'Hebron porta a terme el primer trasplantament de cara del món a una dona de 60 anys a partir d'una donant que va rebre l'eutanàsia.
Les bandes llatines s'expandeixen per Espanya i viren cap al crim organitzat. També parla el periòdico que les empreses europees estalvien 11.900 milions amb la reducció burocràtica. El fòrum defensa simplificar l'administració en favor del ciutadà i contra l'antipolítica.
L'IC enceta la seva més gran edició i fa de Barcelona la capital de l'audiovisual. La crisi de Rodalies congela el 80% de les mercaderies internacionals. I Prosper Puig, president de Barcelona Comerç, diu que la capitalitat del comerç portarà activitats a tot Barcelona.
Acabem les portades amb el punt avui que titula Terror d'Estat als Estats Units. La persecució salvatge d'immigrants a càrrec d'agents federals accentua la deriva autoritària del govern Trump i atia el conflicte civil. En la crònica el dia d'ahir de Xevi Sala Puig, un mal dia per als patinadors titula...
Primer dilluns amb la nova normativa Rodalies enfangada i la comissió d'investigació de la Dana encara més. I en el suplement l'esportiu, el Barça visita el perillós Albacete en els quarts de la Copa, a les 9 del vespre. Doncs aquests són els temes que destacen les portades d'aquest dimarts 3 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Un moment ara per analitzar l'actualitat. Això ho fem com cada dimarts acompanyats d'un periodista tot terreny. Publica el diari de Tarragona des de fa dècades i és corresponsal de Catalunya Cristiana a nivell de l'Arcabisbat. Tots vostès el coneixen bé. Joan Bolonat, a l'altra banda del telèfon. Molt bon dia, molt bon dimarts a Sant Blai. Avui els blaiets, per cert, no ho hem dit. Bon dia, bon dia. I el que tingui ocasió per seguir la tradició que vagi a portar
a l'església que els beneiran i diuen que això
és per prevenir el mal de gola segons el costumari popular. Doncs escolta, ja ho podem fer, ja ho podem fer, sobretot aquesta gent que es dedica a la ràdio i que xerren a tota hora. Tenir la gola ben cuidada. Escolta, Joan, avui hem de parlar d'un acte, d'una celebració que tenia lloc aquest passat dissabte a la ciutat de Tarragona i que va unir
Les Passions de Catalunya, perquè la Federació Catalana de Passions, aquest organisme que les uneix, es va reunir per celebrar el seu desè aniversari amb un acte al seminari, en què, a més a més, també es va presentar el llibre El poble en escena, Les Passions de Catalunya, Història, Teatre...
i Tradició Popular, un volum que recull la història i els orígens de les passions que formen part, precisament, d'aquesta federació. Tu hi vas ser, eh? Tu vas fer acte de presència, seguiment, i em penso que en vas extreure algunes primícies que avui ens pots explicar aquí a Baix Gai Aldia. Sí, efectivament, vaig assistir a l'acte com a informador del Seminari Catalunya Cristiana,
i d'aquest acte precisament la revista se'n fa la ressò en l'edició de paper en un parell de setmanes aproximadament. Efectivament es va presentar aquest llibre que consta d'una introducció, pròleg i epílet i 22 capítols que recullen la història i els orígens de cadascuna de les passions que formen part de la federació.
Jo crec que fins i tot les hauríem d'esmentar, aquestes que estan fregades, per dir-ho d'alguna manera. Són les passions d'Argentona, Castellbell del Camp, Castelló d'Empúries, Cervera, Constantí, Comit, El Clot de Barcelona, Esparreguera, La Bisbal, Odo Empordà, La Cava, Do del Cebre, L'Escala, Llinars del Vallès, Mataró, Llesa de Montserrat, Sant Climent de Seseves,
Sant Hilari de Sacalm, Sant Vicenç dels Horts, Ull de Cona, Glaude dels Arcs, Vilanovi i la Geltrú, Vila Sacra i Vila Sà de Mar. D'aquestes 21, fa 10 anys, van ser 6 les grans passions, diguem-ne,
com ho és, amb Esparreguera, Cervera o Llecona... Clar, ens sonen... Joan Joan, ens sonen aquests grans noms, no?, aquestes passions de referència, però n'hi ha moltes més, ara n'anomenaves algunes, que tenim aquí també molt a tocar de casa i que molts desconeixen. Has fet menció la de Castellvell al Camp o la de Constantí, per exemple, eh? Sí. Es dona una circumstància que...
en alguns d'aquests llocs, per exemple Constantí, que ho conec una mica, l'espectacle no és tal com el tenim entès en un teatre, sinó que és cosa de carrer, com es fa al camí de la creu a Altafulla, no?, en semblant. Llavors, clar, pensem que, com ens ho remarcava el Jordi Carapuig, que és el president de la graduació, de Villecona, precisament,
ens deia, diu, clar, aquí ja pleguem passions de gran format, com pugui ser l'ESO Esparretera, que ja hi intervenen, entre tot plegat, de 800 a 1.000 persones. A la de Castelló, que són 9 actors, vull dir, hi ha una diferència abismal, no?, però cadascuna té el seu...
el seu mèrit i els seus detalls interessants. D'entre les coses que avui ens pots explicar i que és el que tu em vas extreure també de la teva tasca periodística participant d'aquest acte,
És que aquesta família, que ara mateix forma 22 passions, podria ampliar-se amb quelcom que no són passions però que s'hi aproximen. No sé si ho dic bé d'aquesta manera. Sí, que més o menys estan vinculades a la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. El propi Jordi Carapuig, el president de la Federació, ens deia que seria bo poder integrar
dins la federació, doncs, espectacles o activitats com ara l'avance de la mort de Vergés, el mateix camí de la Creu d'Altafulla, les estampes de passió de Linyana, també alguna cosa relacionada amb la passió que es fa a Uliana i a Santa Maria de Palau Tordera. Per tant, seria enfortir tots aquests vínculos de...
dels pobles i ciutats que representen escenes relacionades amb la passió o directament la passió. Una cosa que es desprèn també important d'aquesta trobada dels 10 anys de la Federació Catalana de Passions és que hi ha intenció de demanar que sigui la passió declarada per l'UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Això ho vas posar, per exemple, la Rosa Maria Provencio, que és la presidenta de l'Associació Unisme Cultural Català. Evidentment, aquesta neu està compartit per la Junta Directiva de la Federació i per tot el fòrum de persones que...
representants d'aquesta mostra del teatre popular van omplir l'aula magna del seminari. Per cert, les passions o tants actes de cultura popular, que són, Joan, tu coneixes bé també, tu que ets de poble, un element de cohesió social, especialment entre generacions, això és molt important. Sí, efectivament, inclús, doncs, hi va remarcar que hi pot...
i pot col·laborar i participar de manera molt directa gent de tota ideologia, de procedència, sigui creient o no, però, clar, la passió és un fet que és el que ens relaten els evangelis i no deixin diferent a ningú. Llavors, vull dir, inclús, doncs, actualment, eh...
Segons ens explicava Jordi Garapuig, les passions viuen un moment dolç, perquè admeten els de la federació que abans del Covid-19 hi havia una petita davallada pel que fa a afluència d'espectadors a les representacions. Però, paradoxalment, després de la pandèmia hi ha hagut una extraordinària revifada i l'assistència del públic s'ha anat superant any rere any.
També el Jordi Carapuig ens deia que aquesta tasca integradora i de cohesió social fa que molts joves s'hi sentin atrets per col·laborar i participar en el muntatge de les pacients. Mostren una bona implicació, ens deia el Jordi,
el qual cosa, doncs, garanteix la radiològina nacional i la continuïtat d'aquest patrimoni del teatre i de la cultura popular que estan mostrant, no? De fet, mira, jo et volia preguntar ara per això que tu ja has mig insinuat o has dit, eh? Diries que les passions són tradició religiosa, és teatre popular, ara que en feies menció, és la identitat dels pobles? Tu com ho descriuries? Bé...
Pensem que estem parlant de deu anys de federació, però és que les passions es venen de representar des de fa moltíssims anys, sobretot aquestes més conegudes que tenen una trajectòria de molts anys. Què vol dir? Doncs potser inicialment, doncs, tal fet religiós i que té continuïtat, perquè no oblidem que
que tot i que s'introdueixen moltes variacions a nivell de scenografia i tecnologia, la tecnologia moderna que s'ha incorporat i tot, el fil conductor de la passió sempre és el mateix, i aquest és inalterable, no? Què vol dir, doncs, que actualment, que potser en un estat laic i secularitzat com... una societat secularitzada com és la nostra,
No deixa de tenir un component pedagògic i didàctic, si més no per conèixer els trets fonamentals de la religió cristiana, que a última hora nosaltres som de cultura cristiana com tot Europa. Per tant, com pot ser creient o no, però la història i els fets religiosos estan aquí.
per això es conserva i la gent no hi troba sentit.
passa aquesta federació per una molt bona salut, després d'aquests 10 anys, i amb aquesta mirada encara d'integrar molts altres elements, alguns que ens toquen de prop, com ara bé deies, el cas del camí de la Creu del Defulla. Això quan es podria materialitzar? No sé si ho vas poder preguntar, Joan. Jo no vaig tractar aquesta qüestió, però se m'ha curt un petit problema.
El carrer de la Creu d'Altafulla, clar, tots vosaltres sabem, vosaltres encara més, que cada any hi ha alguns anys que no s'ha representat per motius diversos, llavors no es fa sencer, sinó més algunes escenes per no perdre una mica el caliu, no? Però clar, no té una continuïtat...
diríem, escenogràfica, íntegra de tot el que és el Camí de la Creu, sinó que l'Araguens és fraccionat. Potser això llavors dificultaria una mica la integració del Camí de la Creu a la Federació Pesta, llevat que hi hagués un compromís ferm d'aquesta representació, que sou acostumbrer a ser el Tine Cressan, si no recordo malament, o en Puya, doncs...
Garantís la representació íntegra de tots els quadres que configuren el camí de la creu.
En tot cas, tot està per veure. Això és el que s'exposava aquest passat dissabte amb motiu d'aquesta celebració dels 10 anys de la Federació Catalana de Passions. Haurem de veure si tot el que es va exposar acaba complint-se o no. Joan Brunat, gràcies una vegada més per compartir tot plegat amb nosaltres.
Molt bé, gràcies a vosaltres i fins l'assemblament a dia. Que vagi molt bé, una abraçada pel Joan. Moment per tancar aquest primer tram de Baix gaire al dia, però abans de la pausa, com sempre, tenim la nostra singular pàgina musical en català. Avui escoltarem la cantautora mallorquina Maria Jaume, que acaba de publicar el single Amor d'Ultramar, la cançó amb la que inicia el compte enrere cap al seu quart disc d'estudi, que es dirà Sant Domingo Forever, que veurà la llum el pròxim dia 27 de febrer.
Amor d'ultramar és una declaració d'amor a Mallorca des de la distància. Tot i que aparentment es desigeix a una persona la cançó, és una oda a la seva terra nadal. L'anhel, la separació, la necessitat de retrobar-se en un lloc que forma part de la seva identitat. Des del punt de vista musical, aquesta cançó parteix d'una base acústica i desplega una producció innovadora a càrrec de Lluís Cabot, que integra elements de la música tradicional mallorquina dins del llenguatge pop. Així sona aquest amor d'ultramar.
Fins demà!
Fem ara una petita pausa, però els demanem que no desconnectin la seva sintonia de proximitat. Això és baix gaire al dia. De seguida tornem fins ara.
Ona la Torra, la ràdio de Torradambarra.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat.
Som a tot el país, a totes les xarxes. Som joves i som al teu mòbil i a la teva ràdio.
El magazín que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la copla. Escolta'ns, llegeix-nos, mira'ns quan tu vulguis, on tu vulguis. Cada dissabte a les 8 del matí, a la sintonia, dona la torre a la teva ràdio. Ramó de Pedra Ramó de Pedra Ramó de Pedra
Un podcast sobre el llegat hidràulic del riu Gaià, un recorregut per la biodiversitat i les construccions humanes. Per apropar-nos els elements que han permès amagatzemar l'aigua per viure i evolucionar, amb testimonis per entendre millor el patrimoni fluvial català. Riu Gaià, tot i ser un riu mediterrani... Sí, n'he fet en ferro com uns caixons. Ramon de Pedra, a la teva ràdio local i a la plataforma La Xarxa Més.
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Rodalies comença el servei avui amb les mateixes condicions que ahir. De fet, ha iniciat la jornada amb una incidència en la senyalització que ha provoca l'aturada de la circulació de trens dos vegades aquest matí. El primer tall ha estat passat des les 7 del matí i el segon cap a les 8 en tots dos casos durant uns 5 minuts per motius de seguretat. El servei ja s'ha reprès de manera gradual a totes les línies. Pere Maciès és el comissionat del traspàs de Rodalies.
El servei en aquests moments està enrestar l'air. Jo també voldria dir que la segona de les operacions, que ha estat molt breu, ha estat simplement un reajust perquè amb la primera es via part del servei que depenia d'un centre de control i l'altre de l'altre i el segon moviment simplement reajusta tot.
Renfe admet que tot i ser incidències que han estat breus tenen impacte en el funcionament del servei i no pot descartar noves afectacions durant el matí. I alcaldes i agents econòmics, socials i veïnals del Baja reclamen l'aixecament del peatge també de la C-16 a Sant Vicenç de Castellet mentre duri la crisi a Rodalies. En un manifest denunciant un tracte diferenciat respecte al garaf que recordem ha aixecat les barreres de la C-32.
I en mobilitat a la 2 hi ha molta congestió en sentit Barcelona, entre Santa Coloma de Cervelló i Castellbisbal. A la PC també destaquen diversos trams complicats, retencions intenses, sobretot a Bàrbera de Vallès, tant en sentit Girona com Tarragona. Congestió també entre Martorell i Castellbisbal cap al sud.
i un accident a la Jonquera, sentit França, també talla un carril. A la B23 es registren congestions també destacades entre Sant Felut i Obregat i Molins de Rei, i també hi ha afectacions a la C58, a la C32, a la C33 i a la C60.
I Catalunya ha registrat aquest mes de gener el nombre d'aturats més baix des del 2008 amb un 3,4% menys que ara fa un any. Malgrat això, el gener ha registrat un lleuger repunt del 0,61% respecte al desembre del 2025. Les dades confirmen la tendència habitual d'alça de l'atur al gener que repeteix cada any des de fa almenys un quart de segle, tot i que la variació interanual ha baixat en 12 dels últims 13 anys.
I dues persones han mort i dues han resultat ferides en un xoc entre dos cotxes que va tenir lloc ahir a la tarda a la carretera IBR 17, en el terme municipal de Santa Maria de Palau Tortera, Vallès Oriental. Una de les víctimes mortals hauria perdut la vida al mateix lloc dels fets, mentre que la segona ho hauria fet posteriorment en un centre hospitalari.
I pel que fa el temps, avui predominarà l'ambient a solellat arreu, amb alguns núvols al vessant sud del Pirineu Occidental, on no es descarta, de fet, algun plugim feble de cara a la tarda i al vespre arribaran també núvols de ponent que deixaran algun ruixat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal, com estan? Aquest és el seu programa de proximitat i quilòmetre zero i ara després d'aquesta breu pausa seguim en directe, així que gràcies per continuar fent-nos confiança.
Avui és dimarts 3 de febrer i el sector turístic de la Costa Daurada i de les Terres de l'Ebre ha expressat el seu rebuig a l'increment de la taxa turística acordat recentment pel PSC Esquerra i els Comuns que preveu duplicar l'impost sobre les estades en establiments turístics. La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, la FED...
Considera que aquesta mesura és inadequada i que pot tenir un impacte negatiu sobre el sector, especialment en un territori que depèn en gran mesura del turisme i que presenta una realitat molt diferent de la de grans ciutats com Barcelona. Segons ha explicat la presidenta de la Federació, Berta Cabré, el fet d'aplicar una taxa igual durant tot l'any va en contra de l'objectiu de desestacionalitzar el turisme i pot perjudicar el visitant de proximitat que acostuma a fer estades curtes fora de la temporada alta.
Aquesta és una de les qüestions que avui tenim emportada a la plana territorial. Però ara, que enviarem radicalment de tema, dedicarem l'atenció a altres coses. Per començar, tal com fem aproximadament un cop al mes, centrarem l'atenció un ratet a la bona música de jazz. I després, com cada dimarts, tindrem una estona per fer ressonar l'eco del Gaià, eco d'ecologia, però també de medi ambient i de sostenibilitat. No s'ho poden perdre. Va, que ens espera tot això i més aquí, a Baja i al Dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Ara ho dèiem, aproximadament un cop al mes en aquest programa parlem de jazz, no ho fem sols. Ens acompanya sempre un amant d'aquesta música, ell és saxofonista, és dinamitzador cultural, és programador del cicle de concerts Altafu Jazz, que té lloc a Altafulla, un cicle que, atenció, aquest mes de febrer, aquest proper dissabte, celebra el seu 16è aniversari.
Sense més preàmbuls, Toni Pla, bon dia, benvingut. Hola, bon dia. Com estàs? Mira, bé, bé, bé. Doncs content d'estar aquí amb vosaltres d'una manera de fer una difusió, de promoure, d'apropar, diguem, el món del jazz. El jazz amb totes les seves vertents, no?
Sí, perquè el que estem escoltant és més tirant a sul. Però clar, hem escollit aquest tema, que de fet es diu White Sul, perquè és de Nando Picó, que aquest dissabte serà qui veurem sobre l'escenari acompanyat de quatre músics més. Sí, en aquest cas, d'alguna manera, sí, sí, tenim...
Un quintet extraordinari, que en fa una miqueta una fusió entre el blues, el sol, el funk, i en aquest cas estàvem sentint una peça d'un disc que també presentarà ara, un tercer disc, que presentarà aquí en Guany, en el Trafujàs.
i que després passarà per el Jambore, etcètera, per diferents llocs emblemàtics del jazz d'aquí de Catalunya, diguem, i d'arreu, i que, bueno, en aquest cas estarà en aquest escenari d'Altafujas aquí, en el casal auditori de la Violeta d'Altafulla, no?
Toni, escolta, què significa per tu arribar a aquest 16è aniversari? Quines són les emocions que tens d'un projecte que vas impulsar tu, que el vas crear, que el vas fer néixer? Sí, sí. Bé, doncs, home, la veritat és que estic content dels resultats, content d'aquesta experiència.
Està clar que qualsevol projecte, sigui el que sigui, comença caminant, comença fent i accionant coses i en aquest cas és coordinant el que és
la línia de promoció i dinamització, diguem, d'aquest col·lectiu de músics, d'aquesta forma d'expressió de l'art, que d'alguna manera, en aquest cas, està format per aquest grup Nando Picó, Quintet, i que, com en tots els denominadors comuns,
Des del principi del projecte del col·lectiu de la promoció del jazz, i amb el tema aquest del cicle permanent d'Altafú Jazz, el denominador és fes de l'art la teva expressió, en definitiva. Què et va passar pel cap un dia per dir que a Altafulla li falta un cicle de concerts de jazz?
Què et porta a iniciar aquest projecte? Bé, veure que és una vila que té uns espais naturals, la Mar de Bonics, a la vegada està ubicat en un espai geogràfic que també està molt bé, i que bé, la vila necessitava d'una forma senzilla
i propera, doncs, a apropar-se a aquest plantejament del jazz, no? I tot va començar aquí, a la pallissa de l'Era del Senyor. Després, doncs, aquí, en el casal La Violeta, doncs sí que s'havien fet concerts, però que després hi ha hagut una bona transformació, tan interior, des del punt de vista acústic, des del punt de vista sonor, etcètera.
i comoditat, climatització de l'espai, etc. que, bueno, penses que d'alguna manera és un escenari que fa que diguis anem a posar el nostre granet de sorra i amb una forma i amb un estil de música
molt especial en la qual la forma natural d'expressió és senzilla de presentar
I d'entendre també? És senzill d'entendre el jazz? Hi ha molta gent que quan sent la paraula jazz diu, ui, no, no, jo això no ho entendré o a mi no m'agrada, però dintre del jazz, ho dèiem al principi, hi ha moltes variats...
Has aconseguit, amb aquests 16 anys, o amb aquests 15 anys, eh?, els 16 se celebrarà ara aquest dissabte, has aconseguit trencar aquesta barrera que per molta gent era o es posava ella mateixa, la música de jazz? Bé, doncs, bé, sí, hi ha mostres que per dir-ho d'alguna manera o...
en les que d'alguna manera s'ha vist que públic que va començar, va ser fidel des del principi, doncs hi ha hagut una evolució amb l'aprenentatge, el coneixement del jazz, que d'alguna manera...
Al diversificar-se en el cicle d'altafujar diferents estils dintre del món del jazz, doncs aprens a escoltar altres plantejaments que no són, diguem, tan comercials i que estan i que permeten, doncs,
obtenir un coneixement més profund de tot aquest estil. A tu personalment, hi ha algun d'aquests plantejaments del jazz que no t'acabi de convèncer o que et convenci més que d'altres? Bé, tots tenen el seu interès. Vull dir, no és...
Home, sempre hi ha uns que són més... Però, per exemple, aquest que hem escoltat ara, que és aquest jazz més funky o més sul, segurament que és més agraït per aquell públic que no està acostumat a aquest tipus de música. Sí, sí, no, és un tipus de música...
En aquest cas és més fresc, més senzill, té més un ritme, més clar, més definit, apareix una miqueta al punt dels sintetitzadors, els temes rítmics, fins i tot també la veu,
amb els elements de vent, en aquest cas el saxo, no?, doncs fan que sigui molt agraït, molt senzill, fàcil, no tant a vegades més complexa com podíem tenir, per exemple, mira, fa molt poc el concert del Charles Bingo, bueno, homenatge als Charles Bingo que vam tenir el mes passat, fa poc, el dia 17 de gener, aquí també, doncs, tot i que és molt, va estar molt bé,
Però clar, és diferent. És molt maco quan entres amb aquell estil i amb aquell plantejament, doncs és una joia escoltar-lo en viu i en directe, no?
I això, llavors dius, home, el servei capta un nou referent, capta un nou plantejament, i això fa que el teu ventall de coneixement sobre aquell estil s'ampliï i sigui profitós per un mateix, no?
De fet, deies que hi ha hagut molta gent que el jazz l'ha descobert gràcies, o aquestes variants del jazz les ha descobert gràcies al cicle Altafujàs en el març d'aquests 15 anys. Parles d'un públic fidel, d'una gent que l'Altafujàs el té marcat a l'agenda. Bé, sí, hi ha qui el té marcat a l'agenda i aquí d'alguna manera ve i es troba un projecte, un plantejament
bonic, interessant i que es crea un nou membre dintre d'aquest plantejament, d'aquest cicle. Si hi ha gent públic variat, públic fidel, públic que coneix a través de la informació que rep
mitjançant les diferents xarxes, a través de les xarxes i diferents línies de promoció i comunicació,
I que fan que d'alguna manera diguis, home, pot ser interessant, no? Per exemple, l'últim dia també, doncs, som un país que el tema aquest de l'aigua ens fa por a vegades i ens costa sortir, no? Però bé, això són coses que són costums i no hi pot fer gaire coses.
Tot i que jo els recomano que és molt fàcil. Agafes un pare aigua, l'obres, te'n vas i arribes allà. Allò a vegades, allò a la màndra, la màndra humana és tremenda, no? Què té la música en directe que comunica tant? Sobretot també en el jazz, no? On segurament que es juga molt més amb la improvisació que no pas en d'altres teus la música. Sí, sí, hi ha elements... Bé, és aquell punt de llibertat d'expressió
i sintonia entre tots els membres. Cada concert de jazz és únic, a diferència d'altres concerts on puguem anar? No, no, cada concert de jazz és únic. I, evidentment, si escoltéssim un concert idèntic,
Com el que vam escoltar el mes passat, i el tornéssim a repetir ara al mes de febrer, per entendre'ns, veuríem les diferències entre aquest concert i aquest concert nou. Veuríem un estil i un tarannà que és similar, i això frapa i queda, i dius, ah, sí, això va d'això.
però evidentment hi ha diferències, sempre hi ha diferències, i l'única resposta única també és quan es crea un disc i allò queda gravat i sempre és exactament el mateix. I això és el que d'una manera també ens presenten un disc en viu i en directe, que serà qualcom diferent el disc que el tenim gravat, etcètera,
Però bé, doncs hi ha punts de referències que permeten recordar allò, no? Però que bé, doncs sí, sí, vull dir, sempre hi ha diferències i sempre és diferent, i sempre és únic. I això fa que, bé, sigui molt...
molt atraient, no?, a l'anari, com si diguéssim. Toni, què ha sigut el més complicat d'aquests gairebé 16 anys d'altafujars a l'hora de vestir tot el projecte, de tirar-lo endavant, de materialitzar-lo? Què és el que més t'ha costat personalment, tu que n'ets l'ànima? Home, hi ha... Primer... Perdó. Doncs... Consolidar una mica...
o cohesionar una miqueta un sector musical que està molt dispers, no?
fer que, d'alguna manera, es creï un escenari que realment sigui ara un referent en el món del jazz, tant aquí com a Europa, com quan es coneix a Nord-Amèrica, també. I, de fet, això, que es creï una referència d'un escenari, a la vegada, des del punt de vista més pragmàtic, des del punt de vista econòmic,
de viabilització d'aquest projecte ha estat molt complexa perquè encara ho és perquè els recolzaments el públic que assisteix fa una línia de col·laboració ha d'haver-hi
Una promoció adequada perquè això es produeixi. També és relativament complexa, i a més en el món del jazz, que és a vegades amb un públic minoritari, però que en aquest cas sempre ha estat en un nivell de...
de públic o bastant assequible, però ha costat arribar a aquest llindar perquè les coses fossin viables. Ara també he de dir que l'administració, en aquest cas, per part de la Diputació de Tarragona, ha apostat, creu en el projecte,
Hi ha un recolzament, realment un recolzament important, aquest any 25. El 26 sembla ser que també es va recolzar amb la màxima quantitat possible que es presentava al concurs, es va obtenir el màxim. Després va venir molta afluència de gent i llavors es van fer uns prorratejos, unes coses, no?
Però vull dir que amb això l'Ajuntament home, en aquest cas doncs amb el recolzament estructural econòmic econòmic
Al final sempre són els números, eh? El que més costa és que hi hagi aquesta... No, no, a vegades en un lloc de sequera molt important es podria resoldre els problemes, posant-hi quatre pous, però potser només hi ha recursos econòmics per posar-ne un, i encara que l'ideal serien quatre.
Què hem de fer? O ho deixem o comencem amb un. Però el viable és per resoldre el problema són quatre. Què hem de fer? Doncs aquí és on està una miqueta també el treball dur. Perquè està clar que... El que sí que hem vist és que totes les has pensat molt per, sobretot, atraure gent i que el projecte sigui viable...
Encara que sigui amb aquesta línia de col·laboració que deies amb un públic que paga una entrada. Recordo, per exemple, quan en els concerts se servien copes de vi, o quan l'Altafujàs es promocionava a la gran pantalla, a les sales de cinema, o quan has anat tocant unes tecles per cridar l'atenció d'una manera que potser fins al moment no s'havia fet. Sí, sí, no, s'han de...
S'han d'anar promovent, buscant diferents opcions, plantejaments, perquè per apropar, dinamitzar aquí el que estem dinamitzant, dinamitzem un...
Un projecte que és un projecte humà, perquè es fan, en aquest cas, músics, persones que han decidit, d'alguna manera, projectar el seu plantejament i amb la presentació de projectes consolidats per part amb ell i amb el...
i escollint, doncs, un escenari determinat. De fet, ara ja són molts, m'explicaves un dia fora de micròfons, que ja són molts els músics que volen venir a l'Altafujar, que et demanen de participar del cicle de concerts. Sí, sí, però clar, sí, sí, el que passa és que aquí es crea, doncs, una situació que...
Si no creix tot en la mateixa proporció, hi ha un moment determinat en què el creixement és difícil de poder-lo equilibrar. Perquè músics d'altres indrets, músics molt...
d'un dimells molt elevats, com tots en general ho han estat, perquè tothom té uns currículums en general molt bons que els hi ha permès crear o aprendre una tècnica per després projectar-la i poder expressar les coses i fer de l'art la teva expressió, que és una frase ràpida
però que té molt de significat. L'art és un punt molt sensible que cal tenir molts elements perquè, d'alguna manera, fes d'aquest aspecte la teva expressió. Això és molt difícil i representa tenir molta tècnica, molta capacitat de creativitat, que la creativitat l'obtenim
a raó d'un coneixement per fundar la tècnica, després desenvolupem la creativitat, o transformem la creativitat en tècnica i la transformem després en un resultat. Vull dir, és tot una... I llavors, clar, el fet de...
d'apropar i dinamitzar tot això és profitós, però sempre cal que es viabilitzi. Si no es viabilitza els projectes, són difícils d'aguantar.
Va, proper concert de l'Altafujàs, aquest dissabte, dia 7 de febrer, a partir de les 8 del vespre, a la violeta, Nando Picó Quintet, amb Nando Picó al saxo, l'escoltem ara mateix de fons, Toni López a la guitarra, Jota Guerra al baix, Fran Guillen a la bateria i Juan Flores a la percussió. 16è aniversari de l'Altafujàs. Sí.
aquest dissabte a la Violeta d'Altafulla. Toni Pla, escolta, per molts anys, enhorabona, que vagi molt bé aquest dissabte i que puguem seguir parlant de jazz i d'Altafujàs aquí a Baixgai al dia. Estupendo, moltes gràcies a vosaltres i a veure si podem celebrar conjuntament
amb una violeta plena de gom o gom, que ens faci gaudir d'això, i participar en aquest projecte, que no és a ser un projecte col·lectiu, que és per a tothom, i val la pena recolzar-lo d'alguna manera o altra, a més a més és beneficiós per a tothom, per a un mateix, per...
Les coses bones s'han de fer prevaldre i aguantar. Va, farem de l'art la nostra expressió. Toni Pla, una abraçada, que vagi molt bé. Molt bé, gràcies a vosaltres.
L'Eco del Gaià, un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia. L'Eco del Gaià
Doncs nova edició de l'Eco del Gaià, aquest temps que destinem a parlar del nostre entorn i ho fem amb la mà d'activistes, de persones enamorades del medi ambient, de la natura, que pertanyen a entitats que tenen projectes en marxa aquí a l'entorn més immediat, al Baix Gaià, a la comarca del Tarragonès i fins i tot, tot sovint una mica més enllà.
Avui rebem el grup d'amics de Toni Atchon, el Gata, ecologistes de Tarragona, i ens acompanya un dia més el Lluís Marsal. Lluís, benvingut. Bon any, que encara no ens havíem vist aquest 2026, i per tant això farà que avui tinguem força cosa a comentar. Gràcies per venir.
Bon dia i bon any, sí, sí, no ens havíem tornat a retrobar des del passat mes de desembre. Per això avui haurem de fer repàs d'alguns dels temes que ja veníem analitzant i que us tenen preocupats, perquè recordem que des del Gata teniu una vessant, que és aquesta...
vinculada a l'excursionisme, a tota la part de fomentar el gaudi a la natura i despertar també sensibilitat, evidentment, i això implica que també estigueu molt actius en alguns projectes per preservar l'entorn.
I avui repassarem les activitats que teniu previstes, farem balanç també de les darreres que heu fet, perquè han estat totes al Baix Gaià, i començarem pels temes d'actualitat, perquè el darrer camí que ens vèiem estava...
informant de com els camps de futbol previstos entre el terme municipal de Tarragona i el Catllà, el que és l'Anella Verda, al costat del camp de golf, tenien un informe desfavorable. Estàveu a l'espera de com podia progressar aquesta qüestió i hi ha hagut notícies.
Efectivament. Ara que deies tu despertar sensibilitats, a nosaltres també ens agrada el terme despertar consciències, no? Allò, consciències adormides, doncs despertar-les que és molt important preservar l'entorn natural, no? I nosaltres com a gata que tenim aquesta doble ànima...
excursionisme i protecció de la natura, doncs ens agrada estar a aquestes dues bandes, no?, treballant aquests dos fronts, no? I bé, has dit tu que hi havia un informe desfavorable de...
el hub del nou camp de futbol a l'anella verda, no? En l'últim cop que ens vam veure, que vam poder parlar-ne, vam dir que els informes aquests esfavorables, doncs, a vegades es tenen en compte i a vegades no es tenen en compte. Doncs mira, va ser com un regal de Nadal perquè uns dies abans del dia de Nadal d'aquestes últimes festes de Nadal, doncs, va sortir la notícia que es descartava aquest informe, no?, que
s'escatava la construcció del complex esportiu de l'anella i que l'arquivis de Tarragona, que és la propietària dels terrenys, rescindiria el contracte amb l'empresa promotora. Són d'aquelles bones notícies, aquells regals que són ben rebots perquè a vegades penses que per molts informes que es facin negatius no es tenen en compte, doncs aquesta vegada sí que s'ha tingut en compte i suposo que ha tingut molt a veure amb
del fet aquest que és molt perillós que facin camps de futbol amb una proximitat d'una carretera que passen camions en matèries inflamables. Tenim el record dels Salfacs i això ningú vol que es repeteixi. Suposo que això ha tingut molt a veure.
La qüestió és de caminar. De moment tenim aquesta petita batalla guanyada i, bé, a seguir endavant, no? I una altra batalla en la qual estem immersos són els murrots de la Sabinosa, que volen fer aquest passeig de cimetes d'amplada, al costat d'aquest espai tan...
diguéssim, fràgil, no?, que és aquest aquest sistema dels morrots, esclar, aleshores, doncs, en aquest sentit, la cosa està una mica més complicada, no?, hem tingut... Amb l'afegitó que aquí parlem de diferents administracions que...
Entren en joc perquè la manifestació que vau organitzar va ser allà a les portes de la Diputació de Tarragona, però és un projecte de costes de l'Estat a tocar dels terrenys que són propietat de la Diputació, on també hi ha l'Ajuntament de Tarragona. Sí, implicada. I això fa que potser, no sé si complica la...
És complicat, perquè és clar, vol dir, la Diputació com a propietària dels terrenys cedeix aquesta part perquè costes de l'Estat faci construir aquest projecte d'aquest, diguéssim, passets marítim en cobert. Aleshores, doncs, una vegada s'hagi realitzat aquest passets en cobert, qui tindrà...
la responsabilitat del manteniment serà l'Ajuntament de Tarragona. Aleshores, clar, hi ha tres administracions i sí, sí, la cosa és complicada, no? Però bé, la qüestió és que només podem dir una cosa. A hores d'ara, som al mes de febrer ja, encara no han entrat les màquines.
Quan estava previst que entressin a... Sí, el 10 de gener. I de moment s'ha retardat. No podem dir que han guanyat perquè, esclar, en qualsevol moment poden entrar. Però el fet que no es compleixin els terminis, això ja indica que alguna cosa s'ha mogut. I perquè s'han retardat les obres, la trada de les màquines. Està prevista aquesta reunió entre la Diputació,
i costes de l'Estat per mirar de revisar aquest projecte. Perquè, esclar, amb tantes pressions, doncs, diuen, doncs, anem a parlar-ne, no? Però, esclar, ells d'entrada diuen, no, no, volem, farem retocs, no? Farem retocs, o sigui, a Diputació i Estat, farem retocs, però no volen tirar enrere del projecte, perquè nosaltres el que proposem és que no es faci res allà a la vora dels morrots.
que obrin el preventori, que hi ha camins, i allà aquests camins que ja estan fets, des que es va fer el preventori, doncs hi poden circular bicicletes, vianants, patinets, el que vulguis, no? I és una despesa que t'evitaries, no? Perquè, esclar, si costa gairebé un milió d'euros construir aquest passeig en cobert, doncs ens podem estalviar aquests diners. Obrin el preventori,
acotin el que són les construccions o sigui que ho tanquin perquè no pugui entrar la gent perquè aquells edificis estan abandonats i és un risc de ruïna aleshores doncs que ho acotin però que obrin els camins i no facin aquesta despesa bé doncs de moment aquesta reunió que és la prevista entre la Diputació Costes la que ha fet retardar aquesta entrada d'obres diuen que de moment seran per retocar coses però bé ja veurem
La qüestió és que la cosa s'està movent, perquè també en diversos mitjans de comunicació han sortit articles de defensa de la integritat de desmorzar tal com està ara. Un dels articles que estan molt satisfets es va...
Va sortir, doncs, a finals d'aquest mes de gener, al Dia de Tarragona, d'una persona que té molt a dir, que és el Toni Barà, que és biòleg, membre del GPEC, i va fer aquest article en aquest diari, titulat així, Un despropòsit d'aviar les morros de la Sabinosa. I es posa, aquest senyor, que hi entén, de la matèria, es posa els arguments perquè no s'ha de fer res allà. S'ha de preservar tal com és, perquè és un dels pocs...
llocs del ritoral que queden verges, si comencem a urbanitzar-lo, fer pistes, passeig marítims i coses així, doncs estem carregant la natura. Aleshores, doncs bé, tenim al GATA aquesta ajuda externa de gent que hi entén, biòlegs de prestigi, que ens estan donant aquest cop de mà
amb aquests arguments. Si ja teníem arguments nosaltres, que era la qüestió de la preservació d'aquest ecosistema fràgil, d'obrir el preventori, que hi ha camins per dins, que passi la gent per dins, doncs, si tenim aquesta ajuda de gent entesa, gent de prestigi, doncs bé, encara millor. Com acaba la cosa? Doncs bé, estem a l'espera. També hi ha la possibilitat de les denúncies, que és una cosa que també vam parlant, que si tiren endavant...
doncs a nosaltres encara ens queda aquesta carta de les denúncies per l'esprossa ecològica. Clar, és una carta que estan estudiant també des d'altres entitats ecologistes, ens han fet arribar informació, algunes fonts apunten que en el procediment, tant com va ser l'aprovació en el CIDA de l'Ajuntament de Tarragona, segurament hi hauria on agafar-se per fet que no va passar per ple... Bé...
Hi ha com algunes escletxes... És que és això, no? Hi ha escletxes legals, de procediments, i després també hi ha escletxes de protecció de la natura, perquè, esclar, com hem explicat des del Gata, hi ha espècies que estan protegides, que és el limonium, no?
Si entren les màquines i es carreguen aquestes espècies per fer aquest passet en cobert de 5 metres, doncs això és denunciable. Ens queda aquesta carta també, no? És allò que dius, doncs bé, ells volen tirar endavant, doncs nosaltres també tenim aquestes armes per contraatacar perquè, esclar...
És com has dit tu, hi ha diversos fronts a l'hora de denunciar, procediments institucionals no fets d'acord, després del medi ambient, en aquest cas d'espècies protegides, doncs bé, encara es queden coses, nosaltres encara...
tenim coses per dir, no? Des del GATA i des d'aquesta plataforma en la qual estem inclosos, que és el SOS, Costa i Camp de Tarragona, que estan totes les entitats incloses per defensar aquests murrots que es conservin tal com estan, no? I una última cosa, la qüestió, mira si ha pres volada, que fins i tot els comuns
presentaran una pregunta al diputat del Congrés de Madrid. Una pregunta a l'estat espanyol. Què passa amb això dels morrots? O sigui que la qüestió ha arribat a Madrid, fins i tot.
Doncs estarem alerta. Estam esperant que passarà, però de moment, de braços plegats, no ens hem quedat. Estem a tots els fronts. De fet, vau fer també continguts que van circular molt per xarxes, alguns de molt mediàtics, amb l'Anna Saballs, que la coneixem molt aquí al Baix Gaià, perquè es va implicar molt en la preservació de Sant Simplici, de recuperar tot aquest patrimoni medieval...
una gran influencer que té molta audiència i que també aquest cop de mà l'agrim molt des del Gata i dels Sosbos, Costa i Camp de Tarragona. Doncs allà es va poder veure, a vista de dron, l'impacte que té aquest projecte en una zona de valor ambiental que té just a tocar aquest preventori en un estat...
més que qüestionable, no?, d'abandonament de dècades i, en fi, és un d'aquells punts calents hores d'ara. Doncs són dos dels fronts oberts que teniu des del Gata, en aquest darrer cas, com deies, amb altres entitats i persones que s'estan involucrant en aquesta plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona.
I anem a parlar de les darreres activitats que heu dut a terme. Si anem dues setmanes enllà, vau participar a l'excursió que ha organitzat el Club Excursionisme Torre d'en Barra, aquesta sortida que va recórrer des de Tarragona, passant per diversos municipis d'Albaixguella fins a Torre d'en Barra, aquest pont de diable Torre d'en Barra. Com va anar l'experiència?
Va anar molt bé. És el segon any en el qual col·laborem amb excursionisme a Torre d'en Barra i sembla ser que la cosa va molt bé. Està molt contents d'aquesta col·laboració. A més a més, aquesta col·laboració consisteix en que nosaltres a la primavera o a l'hivern anem a una excursió que ens proposa excursionisme a Torre d'en Barra
I cap a la tardor, doncs, ells ens venen a una excursió que proposem nosaltres, no?, aquest intercanvi, doncs, i bé, allò que fa... la Unió fa la força, no?, i en l'àmbit ecologista, com explicàvem ara, és molt important, doncs, totes les entitats unides per salvar la natura aquí al Baix Gaià i més enllà, doncs, en qüestió d'excursionisme també és molt interessant aquestes col·laboracions entre diverses entitats, perquè...
fa que la cosa sigui millor, que més gent disfruti la natura. És una marxa de 22 quilòmetres, que la gent gaudeix d'aquests paratges del Baix Gaià i molta gent que segur que no tenia consciència, doncs pren consciència del valor que tenim i quan surt aquestes caminades pensa, bé, doncs això...
Ho hem de lluitar, ho hem de preservar perquè no ho podem perdre. Si són consciències, com he dit abans, que potser estaven una mica adormides i gràcies a aquestes activitats que fa, en aquest cas, excursionisme natural d'en Barra, doncs es desperten una mica, no? Això és el que ens agrada, no? Que facin natura i també que prenguin consciència del valor que és preservar aquesta natura.
Clar, i de recuperar els camins, perquè antics camins, que alguns havien caigut en desús, va haver-hi una feina important d'algunes administracions també, de recuperar tots els camins del Baix Gaià, després aquesta anella verda, la ronda verda, és important. És molt important. També de tenir-los al dia per...
Per gaudir de la gent. I perquè no deixes un patrimoni. Aquests camins són aptes per la gent que va a passejar, a caminar, a córrer, i fins i tot apte per bicicletes, un medi també molt ecològic, i que si passa per allà on ha de passar, pels camins, doncs també és benvingut. Aleshores és una manera de disfrutar de la natura, en diverses maneres, caminant, corrents, anant en bicicleta...
És que és molt important recuperar aquests camins perquè, si ja teníem una xarxa de camins per poder gaudir-la, aquesta natura, que encara siguin més, si s'han perdut camins, restaurar-los, arreglar-los i tenir més opció.
Més camins, vaja. I més ara que estan els mitjans de transport d'aquella manera que ens ocupen els informatius dia sí i dia també. Doncs un èxit de participació. Us ho vam explicar aquí al programa, que van ser 380 participants, van haver de tancar inscripcions. Va ser tota una bona jornada que...
Molt agradable i molt ben organitzada. Es nota aquí la mà de l'experiència del centre excursionisme, que ho va tenir tot, l'habitualment... I el suport de la regidoria de l'Ajuntament. És molt important aquest suport, però l'organització va recaure en aquesta organització excursionista i aleshores va sortir tot molt bé. És per repetir un altre any i els anys que convinguin.
Fantàstic. Doncs això va ser fa dues setmanes i aquest passat cap de setmana, diumenge, us vam tenir a la desembocadura del riu Gaià. Això mateix. Vam fer una jornada, la gent del Gata, a l'hort de la símia. Vam anar...
més de 30 persones del GATA, conscienciant-nos del que és el valor de la natura, en aquest cas, l'agricultura, perquè, esclar, l'Ord de la Sínia té moltes vessants per servir això de la natura, però també fa agricultura ecològica. Aleshores, vam viure una gran jornada a aquestes terres del Gaià i de la mà del Joan Vives, que és la màter de l'Ord de la Sínia, vam gaudir
molt d'aquesta visita i van conèixer el jardí dels sentits, l'espai del benestar, els meus projectes, o sigui, de tot plegat, o sigui, des de l'agricultura i els projectes també d'aquest benestar que ara millor la gent diu, i què és això el benestar? Doncs mira, són banys de bosc,
La gent, quan està molt estressada, antigament, o encara es fa, però el que es fa sempre és pastilles, no? Vinga, va, calmants per treure aquest estrès. Doncs hi ha una altra mètode que és més natural, que és fer banys de bosc, i això també ho practiquen aquí a l'Hort de la Sínia, que també tenen com una mena de petit bosc, i allí la gent es desestressa, es relaxa,
i mira, ens va explicar el Joan Vives que al Japó ja no recepten pastilles, recepten banys de bosc als metges, quan veuen que la gent està molt angoixada, molt estressada, dic, ja s'ha acabat això, les pastilles, aneu a fer banys de bosc, i això al Japó, i bé, doncs, és una cosa a tenir en compte, si ells ja prescripció mèdica ho fan, per què no ho podem fer nosaltres, no?, tenim, doncs, això, a l'hora de la sínia, que és un lloc on pots anar a fer aquests banys de bosc, no?,
Després, doncs, també van completar la jornada, anant a l'estropoculador del Riu Gaià, pensant que la part baixa del Riu Gaià, la custòdia, la té a l'ordre de la Sínia, que és la responsable... Amb l'Associació Mediambiental de la Sínia. Això mateix, això mateix. Doncs aquesta associació és la responsable d'aquesta custòdia per preservar aquest indret, que vam gaudir molt també perquè vam veure, doncs,
fauna aquàtica, vam veure ànecs, vam veure diverses espècies d'ocells marins, o de riu, no en aquest cas, i que estaven en el seu habitat, tranquils, i vam dir, veus, això és la natura al 100%.
I després també van passar pel costat del vinyet, uns terrenys, que també és una bona notícia, està relacionada amb Ordo de la Sínia, o aquesta associació medimental, que mitjançant fons europeus, la Generalitat ha comprat aquests terrenys, el vinyet, per tornar a renaturalitzar-los, no? O sigui, es farà aquesta llacuna, es farà un sistema d'onar, i bé, això també és una cosa que ens omple la satisfacció, ho vam anar a veure, les terres encara no s'ha actuat, però...
Clar, perquè van deconstruir la fàbrica de la Roca del Gai ja fa relativament poc i encara està en procés de començar... Sí, sí, està en procés, però bé, hi ha un cartell que indica que s'ha comprat i que la destinació d'aquests terrenys és renaturalitzar-los, no? Aleshores, també aquesta part de l'excursió per part de la Gata també ens va ampliar de Goya perquè van dir, bé, mira,
una batalleta que han guanyat els càmpings, que fan molta pressió perquè ells els voldrien que aquests terrenys fossin tots càmpings. Vinga, càmpings, doncs no. Hors de la sínia, d'assistents, aquest embat dels càmpings, i Vinyat, que també se deslliurarà d'això que diguéssim...
De la pressió urbanística, no? Sí, d'aquesta pressió, això mateix, sí. Clar, és una... Ah, mira, i ara què dius això de renaturalitzar? També estan pendents del projecte de renaturalització de la platja del Miracle, perquè un cop l'any passat vam poder desfer-nos del Mamotreto...
que va ser l'anmaig que es va enderrocar, doncs ara l'Ajuntament, també mitjançant fons europeus i l'Ajuntament de Tarragona, en aquest cas, presentarà aquest projecte de renaturalitzar aquesta platja. Ens ho farà saber a les entitats ecologistes mitjançant el Consell de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona. Quan es convoca aquesta reunió, suposo que ens explicaran què és el que volen fer, però en principi l'Ajuntament ja diu que serà, doncs,
bé, doncs, restaurar el sistema d'unar, plantar arbres, i bé, doncs, una zona pel gaudir de la gent, també, com eren abans les platges, no?, que no hi havia cotxes i que la gent anava caminant, i gaudia de les platges, doncs, com eren, no?, amb pins i, bé, doncs, dunes, i bé, això, doncs, és un projecte que també està en marxa i que també, doncs, volia fer aquest incís, no?
Sí, perquè aquesta va ser una altra d'aquestes batalles, utilitzant els teus termes. Sí, en aquest cas guanyades. I ara ens queda la segona part, perquè es va llançar, es va enderrocar aquest Mamotreto, es va deixar tot una esplanada, però ara hi ha la segona fase, que és renaturalitzar. I en aquest sentit estem molt atents pel projecte que ens presentaran, per dir, volem així, així, així, així, i a veure si ens tindran en compte. Però de moment sembla que van per la bona direcció.
Hi ha uns quants projectes de renaturalització i, de fet, l'Ajuntament de Tarragona té fons europeus per renaturalitzar, sabem, per exemple, el riu Francolí. Sí, s'han fet una mena de meandres al final del riu perquè això fa que al riu, a fer aquests meandres, hi hagi més fauna, més lora, és una manera també de...
Renaturalitzar aquests rius, que tinguin més diversitat ecològica. Clar, i també és el torrent de la Mora, aquí ben a prop també hi ha previst un projecte similar, que en aquest cas des de l'Associació Mediambiental també estan fent accions. Això mateix.
I bé, hi ha molta feina a fer a diferents punts, però veiem que entre les entitats i tota la gent que aconseguiu implicar es va fent aquesta tasca de formigueta, podríem dir, per anar redreçant algunes actuacions que es van fer fa dècades i que no tenen l'eficiència amb la qual es van projectar, no?
No, no es van fer bé i ara doncs hem de deconstruir i en aquest cas doncs és tota la costa perquè veus el cas d'Alcanar, aquesta població que si creu el que va passar, construir al mig d'un torrent i ara cada vegada que plou doncs aquelles cases queden entrades.
i allí no tenen més remei que expropiar aquelles cases i destaurar el torrent tal com era. És que veus el que han fet a la costa i dius, però com van fer això? És que ho mires a la distància i t'esgarrafes perquè dius, com va ser possible que fessin tot això? Ara la feina que tenim és tornar a renaturalitzar els torrents, deixar-los lliures de construccions.
El torrent de la More, doncs, fer-lo també més natural perquè no passi cada 3x4 quan plou molt, que s'inunda tot, doncs, fer una actuació de renaturalització. Doncs, estem en aquest procés, no? Sí, i el mapa de zones inundables a Catalunya, Déu-n'hi-do, planteja molts reptes.
Lluís, per acabar, no sé si teniu alguna excursió prevista ara a l'agenda, igualment la gent que entri a la vostra web del Gata, perquè allà periòdicament aneu fent un recull de totes les pròximes activitats. M'agrada que m'ho preguntis perquè l'agenda que podeu trobar a la plana web, que és gata.cat,
pel proper diumenge dia 8 tenim una acció al Molí del Fort, que està a Farena, a les muntanyes de Prades, i allí hi ha un camí que diu el Camí dels Molins. Nosaltres ja fa uns quants anys que anem a fer restauració d'aquest camí. Anem, doncs,
amb eines per esporgar les meves serves, per restaurar aquest camí, i aleshores, doncs, és una tasca que, com he dit ara, doncs, fa uns anys que ho fem, i com diu el nom, camí dels Molins, doncs, al costat del riu Brujent, que és el riu que passa per allà,
doncs hi havia una sèrie de molins que es van abandonar al seu temps, el camí es va quedar també abandonat, doncs ho estem recuperant, estem recuperant aquest terreny i estem mantenint aquest camí d'això de les males serbes i d'això quan es perd un camí, no? Això serà el proper diumenge i per la gent que vingui, doncs després tenim un Gaudi que és una calçotada, doncs no sé com...
com un premi per l'esforç que s'ha fet al matí d'aquesta feina de recuperació d'aquest camí dels Molins i bé, doncs, una activitat que també porta molta gent perquè, esclar, quan fas una activitat i després tens una recompensa, doncs, en aquest cas gastronòmica, doncs, encara fan més ganes de venir a treballar a recuperar aquest camí.
Molt bé, doncs la gent que s'apunti, no? A la pàgina web. Sí, fins al proper dimecres, fins demà tenim obertes les inscripcions i bé, doncs esperem, com sempre, que vengui molta gent i fem feina per recuperar, seguir, que us recuperen, perquè ja fa uns anys que ho fem, seguir recuperant aquest camí dels Molins i bé, i a gaudir del dia i de la natura.
Fantàstic. Doncs entreu a la web i així veureu totes les activitats que tenen previstes. Nosaltres ens retrobarem d'aquí un mes, aproximadament, gràcies al Lluís Marçal, des de la Junta del Gata, per venir aquí a l'Eco del Gallà. Que vagi molt bé i seguirem en contacte. Si hi ha notícies fresques, no ens esperarem a retrobar-nos aquí un mes i ho comentarem. Sí, sí, a veure què passa amb aquests morrots. Doncs no res, gràcies per donar-nos veu i fins la propera. Que vagi molt bé, adeu-siau.
La ràdio del territori, la ràdio que et representa. Baix gaia al dia.
Ai, tot el que és bo s'acaba. Hem començat a les 9 del matí. Això és Baixa i el dia, el programa conjunt del de Fulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. I ens plantem ja a les acaballes, darrers compassos d'aquesta nova edició d'aquest espai col·laboratiu.
Clar, però que abans de marxar el que farem serà reflexionar una miqueta, això sempre, amb les frases cèlebres de la nostra companya Sònia Camí. Vaja, ella és qui ens les apropa, eh? Si algun dia ens vol deixar anar alguna d'aquestes màximes, endavant. Tu en tens alguna d'aquestes que faci servir? Jo en dic moltes, ara m'enganxes així, però sí que m'acostumo a dir frases d'aquestes cèlebres, sí.
Ah, però són frases celebres, no són cites teves. És a dir, que el dia de demà algú dirà... Això ho va dir Sònia Camí. Meves, m'he de rumiar molt, eh? No ho sé. Ara ho pensaré i si en tinc alguna meva, la diré un dia. Abans d'acabar la setmana. Va, avui amb qui reflexionem, avui?
Avui reflexionem amb Oscar Wilde, que va ser dramaturg i novel·lista irlandès, com bé sabeu, i parlem sobre la injustícia. Diu que és bastant difícil no ser injust amb allò que un estima. Clar. Sí, de vegades són més durs, no? Amb allò que estimem més, és veritat. Reflexionem.
Reflexionem, sisplau, reflexionem. La cosa avui va de justícia. Raquel Martínez, una abraçada i fins demà, passiu bé. Igualment, adeu-siau. Sònia Camí, una altra per tu a reveure. Una altra per vosaltres, adeu. I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. El de Fuller Ràdio 1 a la Torre Roda de Verà Ràdio. Baix bé el dia i torna demà a l'hora de sempre. I els esperem a tots vostès. Cordials salutacions d'un servidor, Eduard Virgili. Passiu bé.
Ona la Torra, la ràdio de Torradambarra.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia.
Guai, ara he arribat aquí al cine i no sé quina pel·lícula triar, n'hi ha tantes. M'has fet córrer, eh? Això és que no escolta sèrie R. Però què, sèrie R? Sèrie R, el programa de cine que fan a la ràdio. Però ja porten vuit temporades, eh? Què dius ara? Vuit temporades parlant-nos de les notícies, de sèries, de totes les estrenes, tenen seccions, tenen de tot. Les estrenes te les expliquen les de cada setmana, o sigui que si ho escoltes sabràs quines pel·lícules mirar. Mira, de fet, vine amb mi, entrem en aquella i a veure si xalaràs.
Sèrie R, un programa de cine en sèrie i en sèrie. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de 5 mesures per reforçar la regulació.