Vinga, seguim en directe a la sintonia del Baix Gaià en dia, ara per emprendre l'entrevista d'avui divendres, que dediquem a parlar dels Premis de Periodisme Manllé i Flaquer, que es lliuren justament aquest vespre al castell de Torre d'en Barra. En parlem amb el president del Col·legi de Periodistes, que ja ens acompanya per telèfon, l'Esteve Girà. L'Esteve, bon dia. Què tal? Bon dia, Anna, com esteu? I vosaltres? Ja ho teniu tot preparat?
Sí, pràcticament tot a punt. Ja sabem qui presentarà la gala, ja sabem què volem explicar, ja tenim a punt els finalistes i ara només falta el més important. Què és fer-ho? Que d'aquí acabarà guanyant i que tot vagi com va cada any, que serà una festassa en un espai tan especial i tan emblemàtic com el castell de Torredemarra.
La veritat és que el lloc és molt bonic, és increïble, el Castilla de Torre d'en Barra. A més, fa anys que vau decidir fer aquesta gala televisada, per tant, llueix moltíssim. I bé, enguany ja heu decidit repetir l'esquema de presentació que hi va haver l'any passat amb un tàndem format per l'actrivi peristana Fortuny i el músic Litus, tots dos ben coneguts teus i meus. I us va agradar el format i heu decidit repetir.
Sí, em va agradar molt, a mi em va agradar moltíssim, però jo podríem dir que no soc objectiu en aquest cas, sinó tot el contrari, soc bastant subjectiu perquè tinc molta relació amb l'Anna Fortuny i també amb l'ITUS, relació professional i també més enllà de la feina, però és que la veritat és que tots els organitzadors d'aquesta gala, per tant, Ajuntament de Torra d'en Barra, en primer terme, però també tots els nostres patrocinadors,
doncs a tothom li va agradar molt de fórmula i per tant hem decidit repetir. Perquè és una fórmula que jo crec, Anna, no sé si estaràs d'acord, que combina la part de reivindicar el periodisme, de fer sentir la nostra veu, de reivindicar l'ofici, que és el que intentem fer sempre en aquesta gala, però també un aspecte molt festiu, molt televisiu, va ser una gala molt divertida...
Puc dir que aquesta nit hi haurà sorpreses, que jo crec que més d'un potser li faran caure de cul. A veure, jo l'any passat... Espera, espera, que et tallo. Jo l'any passat, la imatge d'Anna Fortuny, com a periodista estressada, donant-li un altre pa al director de Repsol, em va quedar a l'ànima. Sí, aquesta va ser de les potents, no? Allò que van plantejar d'una mena de col·laboració amb el port, no? Van haver-hi coses...
interessants, però aquesta nit jo crec que més d'un periodista, i tant dels que no sigueu periodistes i ens estigueu escoltant i seguiu la gala aquesta nit per televisió, a les xarxes, a través vostra, o anant al castell, que esteu tots convidats, s'emportarà cap a casa jo crec que un llegat a nivell musical, i no dic res més, que si no ja ho... Home, és que l'Anna també canta. Sí, sí, l'Anna canta, el lit us toca i canta,
ja ho sabeu que és un cantant que ara mateix està de gira que aquesta setmana ha estat a Madrid que no para de rodar i ha creat pensant en nosaltres i a mi això em fa especial il·lusió perquè aquest any jo crec que fem un passet més endavant perquè tant l'Anna com el Litus es van sentir molt a gust l'any passat no només nosaltres vam xalar i els organitzadors i els patrocinadors i tothom jo crec que se'm va quedar content també la gent de la tele i jo crec que també vosaltres
sinó que jo crec que donen un passet més endavant. I aquí ha col·laborat també el Toni Orient Sanz, que torna a fer de guionista i de director de la Gala. Ha portat idees interessants. I tant, i tant. El Toni té molt a veure també amb tota aquesta part de sorpreses, de crear continguts nous. Ara venim d'un congrés de periodisme d'aquests 40 anys del Col·legi de Periodistes a Catalunya,
en què hem parlat molt de la creació de continguts, de tot el canvi que viu la nostra professió, de que ja els mitjans clàssics es trenquen les barreres, que hem de tenir presència a xarxes, doncs jo crec que avui també veurem cosetes d'aquestes. I el més important, que ens ho passarem molt bé, reivindicant l'ofici i reivindicant també la feinada que han fet un munt de companyes i companyes presentant els seus treballs, més de 160 treballs, 164 treballs que han optat el Premi a les diferents categories,
amb una qualitat, Anna, i no ho dic per dir, no ho dic perquè sigui el president del Col·legi de Periodistes aquí a Tarragona, no ho dic perquè formi part del jurat, la veritat, la veritat, la veritat, que hi ha hagut una qualitat que jo feia anys que no recordava, pensa que en algunes categories...
hem hagut de desempatar fins a tres vegades. Què dius? Això vol dir que anem fent els vots, els diferents... És a dir, que les trobades del jurat es van allargar, allargar... Espero que supéssiu bé, almenys. Es van allargar i ens ho vam passar molt bé, perquè tots vam coincidir que, ostres, que bé, la qualitat que han tingut en guany, els treballs que s'han presentat, la part difícil i feixuga, que és acabar triant, al final és un exercici de subjectivitat, en aquest cas col·lectiva, dels diferents membres dels diferents jurats de les diferents categories,
però la veritat és que ens ho hem passat molt bé, tot i que ens ha dolgut, d'entrada, deixar treballs fora de la final. Hi havia categories que teníem 6-7 candidats ferms per optar a ser finalistes. I això ha volgut dir que hem hagut de deixar fora treballs que nosaltres enteníem que per qualitat havien d'estar a la final. Però al final només en pots tenir 3. I després d'aquests 3 veurem qui acaba guanyant, però ja us avanço que en alguns casos ens ha costat molt, i us dic que fins a 3 vegades...
allò de desempatar perquè no acaben de trobar el guanyador. Ostres, quina emoció. Quina emoció. Escolta, has dit una cosa, que és un dels temes que et volia preguntar, no? Deies, el Congrés de Periodistes, que es va fer ara fa un parell de setmanes, van sortir temes molt interessants, les noves tendències, com es van diluint les fronteres, els mitjans tradicionals, xarxes, no sé què, i una de les coses que em va cridar l'atenció, quan vaig veure el llistat de finalistes, que avui recordarem també el nostre informatiu,
És que aquest desaparèixer fronteres es veu també en els finalistes, perquè tenim un treball presentat a Instagram. Tenim treballs que s'han difós per plataformes televisives com Filmin, que jo crec que no n'havíem tingut mai cap, i també fins i tot a YouTube. Ja estem fugint dels mitjans tradicionals.
Jo crec que al final el que hem de ser és un reflex de la realitat comunicativa del país i en concret de les nostres comarques, però ja ho sabeu que tenim una vocació, aquests Premis Banyi Flaquer, que organitzem conjuntament amb l'Ajuntament de Torra de Mar i amb ajuda dels nostres patrocinadors, tenen la vocació de transcendir. I jo crec que en aquesta vocació de transcendir han aconseguit, de manera natural, no forçada, acabar també traslladant el que està passant a la realitat comunicativa del nostre país i de les nostres comarques.
I d'aquí que, per exemple, un treball que ha utilitzat Instagram com un dels seus grans altaveus acabi sent finalista, en aquest cas el treball de la Laia Díaz, d'explicar la Santa Tecla a través de vídeos, a través d'uns vídeos curts però molt ben explicats, que han aconseguit seduir. Aquest treball sí que va estar en les primeres deliberacions i apareixia com a ferm candidat
a ser finalista, perquè tothom li va seduir aquesta idea d'intentar explicar allò que hem explicat tantes vegades, i Anna, tu que ets perfecta coneixedora del que és Santa Tegla i de la societat comunicativa de Tarragona, doncs explicar allò que hem explicat tantes vegades, com pugui ser la baixada de la Liga, que qui no l'ha explicat i qui no l'ha viscut, però fer-ho d'una manera diferent. I en aquest fer les coses d'una manera diferent, per exemple, també ens hem trobat aquest meravellós treball del Carles Esporrín i de la Luz López de l'ombra del fotògraf.
Hi ha molta memòria, històrica sí, però memòria tampoc no tan històrica, en el sentit que no es viatja tan enrere, però hi ha molts treballs periodístics que tenen aquesta voluntat de fer memòria. D'altres que fan memòria i que s'ha quedat fora per molt poc. Hi ha aquest treball meravellós dels Elois de Vandellós 1, que és recordar i recuperar aquell accident del 1989 a la central nuclear de Vandellós 1, que ara mateix està en procés
de desmantellament, i aquesta és una producció molt ambiciosa, on hi ha TV3 3Cat a darrere, i on hi ha molta feina, però hi ha també feina. I a més, si em permets, a més, en aquest cas dels Herois de Vandellós, dirigit pel Francesc Escribano, que és un súper veterà del documentalisme, no?, i trobem gent també competint a la mateixa categoria amb l'Andreu Rauet de Reus, que és algú molt més jove, no?, és bonic veure també aquesta confluència de generacions.
Sí, els avallos de Vandellós 1, Francesc Escribano, n'és el productor, és dirigit per Àlvaro Sanz, que és una persona lligada també al nostre territori, després que l'Àlvaro és fill d'un dels treballadors de Vandellós 1, i si teniu l'ocasió de recuperar els avallos de Vandellós 1, que ho podeu fer a través de la plataforma de 3CAT, són tres capítols que ha dit acabada molt la pena, doncs ho deies. Jo crec que està molt bé que pugui competir un treball d'una gran producció, amb molts recursos,
que no està parellat amb això, que pugui competir amb un treball molt més modest com l'ombre del fotògraf o amb un treball com el Laporta Gate, el Carreus 2, d'un periodista jove com l'Andreu Reuet, que publica en una plataforma com YouTube i que, a més a més, l'Andreu té el gran mèrit d'haver fet una feinada enorme descomunal, tot i no tenir massa recursos. Anna, una de les voluntats del jurat és sempre intentar valorar el periodisme i el bon periodisme, cadascú a la seva escala, no?,
Això és gairebé com allò de les colles castelleres, que per una colla castellera petita fer un castell de 7 o un castell de 8 pot ser una gesta descomunal, el que no treu que pugui ser valorada en la mateixa dimensió que una de les grans colles del país que fa un castell de 10 o un castell d'aquests de gama extra. Per tant, intentem posar una mica el termòmetre en el que està fent, tenim també la mirada posada en el que està fent gent jove, que val molt la pena...
sense que això estigui barallat amb valorar la feinada que fan periodistes també de molt més recursos.
El treball que ha tret més, almenys com a finalistes, pel que sabem nosaltres, més treballs de fora o de gent no vinculada al territori, és la categoria de periodisme turístic, que més enllà d'aquest treball de ruta per Santa Tegla que ha fet la Daia Díaz, que té el seu perfil d'Instagram de Ruta en Família, que potser molta gent la segueix, són gent que ve de fora, no?
i de mitjans ja d'àmbit més general, com National Geographic i la revista Altaïr, que són referents. Això també està bé? Això està molt bé, perquè el Premi Periodístic Turístic, que jo diria que és el que té més denominació d'origen a Torre d'Ambarra, aquí sí que la petjada de la Torre hi és molt, de fet ja ho sabeu que els guanyadors, i si no ho sabeu recordem, que els guanyadors d'aquest treball, d'aquest premi, qui guanyi aquesta nit, a més a més rebrà l'encàrrec de fer un treball periodístic vinculat
amb el territori, vinculat amb Torredembarra, amb la Costa Daurada, etcètera. Per tant, aquest treball que neix d'una vocació absolutament local però que acaba tenint una transcendència global, perquè rebem treballs d'arreu del país, fins i tot també de més enllà, és a dir, tenim treballs com aquest estat finalista que el que fa és reivindicar un festival, un possible festival de cinema itinerant
a Islàndia, imagineu això el valor que té, de Torredembarra a Islàndia, o ens n'anem, per exemple, a reivindicar una regió llaonesa com és Benet. Per tant, jo crec que és això, no? Al final hem aconseguit dels Manier i Flaquer a base d'esforç, de treball, de picar molta pedra, de tenir també un dels premis més ben dotats del país a nivell econòmic. Hem aconseguit que hi hagi un renom d'aquests premis i que hi hagi molta gent que cada any ja es presenta
estiguin aquí o estiguin a vegades a Madrid o a la resta de l'estat, o per què no, a vegades també esperem rebre l'interès de periodistes de fora que posin la seva mirada a casa nostra o a coses que puguin passar a prop.
Això, crec que hi heu contribuït moltíssim al Col·legi de Periodistes a donar aquesta difusió i aquest reconeixement als premis, perquè són uns premis històrics, estem parlant de la 38a edició, poca cosa, organitzava l'Ajuntament, havia patit alguns anys de declivi fins que us hi vau sumar al carro de manera oficial al Col·legi de Periodistes i se li ha donat aquesta nova empenta, jo crec.
Sí, jo crec que tens raó quan dius que és important aquesta empenta o aquest impuls que hem donat des de l'Ajuntament, de la mà de l'Ajuntament de Torredembarra, de la mà i de la força del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona. Jo crec que la unió és el que fa la força, hi vaig al tòpic, és la unió entre una entitat...
com el Col·legi de Periodistes, que el que ha de fer és vetllar per l'ofici, reivindicar l'ofici, llitar contra la precarietat, reivindicar el periodisme ben fet, reivindicar el periodisme rigorós en un moment com l'actual de notícies falses, d'informació que acaba sent desinformació. Aquesta ha de ser la nostra missió i tenir una vocació al final global. I si això ho podem fer amb l'impuls de patrocinadors, doncs que posant-hi el seu suport econòmic, que al final també acaba sent molt transcendent,
perquè podem donar aquests premis tan ben dotats, doncs això jo crec que la suma acaba fent que els premis transcendeixin i vagin molt més enllà de casa nostra. Recordem els patrocinadors, el Rapsol, que posa els diners del premi, també col·laborar al Port de Tarragona, la Diputació i, evidentment, l'Ajuntament, que és organitzador. Esteve, ja tens preparat l'outfit per aquesta nit? Tu que ets un senyor de moda. Sí, sí. Més o menys preparat. Intentarem...
Intentarem, com sempre, donar-li una mica d'alegria, que si no ja tot plegat està prou. Només cal llevar-se avui, mirar portades de diaris o informatius d'arreu. Estem vivint uns moments convulsos, no precisament de bones notícies, de la corrupció a tot el que encara arrosseguem de la maleïda d'anar al País Valencià. Jo crec que és una bona oportunitat avui per passar-nos-ho bé, per riure una mica, per posar-nos seriosos quan calgui i haguem de reivindicar el nostre ofici
i seguir denunciant que malauradament pateix molta precarietat i malauradament moltes generacions de periodistes joves les tenen molt maldades per tirar endavant, joves i no tan joves, per poder arribar a final de mes, doncs ens posarem seriosos quan calgui, però també un puntet d'alegria i de somriure. Per tant, l'outfit també estarà vinculat a això, a intentar donar un puntet de color a la gala. Esteve Girald, president del Col·legi de Periodistes de Tarragona. Ens veiem aquesta nit. Que vagi molt bé. Una abraçada.
Moltes gràcies pel suport, Anna. Ens veiem aquest dia. Adéu-siau. Visca el periodisme. Visca el periodisme.