Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torre d'Embarra, la teva ràdio de l'Oxelicat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià és 25 de març, dia de Santa Encarnació. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament haurà de fer un pla econòmic financer per incomplir l'objectiu d'estabilitat pressupostària en la liquidació de l'exercici 2025.
Es tracta d'una infracció puntual i que es deu a les execucions d'inversions que estaven pendents d'anys anteriors. Altafulla, les terrasses dels estaliments de restauració estrenaran aquesta setmana santa la renovada Plaça dels Vents. Encara mancarà l'ampliació de l'oficina de turisme i tampoc es podrà fer ús dels elements de joc infantil. I a Roda de Barà, el Club de Tenis Barà organitza una conferència sobre alimentació saludable i esport sota el títol Hàbits que poden millorar la teva salut. Tindrà lloc dissabte a les 6 de la tarda
al Museu de la Ràdio. Això que estan escoltant és Baix Gaialdia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres.
Bon dia i bona hora. T'has parat a pensar que ja han passat tres mesos de Nadal, o el que és el mateix, que en falten nou perquè torni a ser Nadal? Doncs mira, no m'ho havia pensat així en clau nadalenca, en clau de Nadal, però sí que tenim la Setmana Santa a tocar, de fet ja n'estem parlant aquests dies, i ganes de fer alguna excursioneta o alguna cosa especial, no?
Sí, sí, sí. Sònia, Camí, bon dia. Bon dia. Tu segur que fas vacances i que el tens ja tot preparat per fer grans viatges. Sí, sí, segur. Avui farem un viatge, vaig gaire al dia. Ho sé, ho sé. Però nosaltres no ens mourem de casa d'aquí. On anirem, per cert, avui, quan fem les maletes? Doncs avui anirem a Nova York amb la Clàudia, que és una noia de 21 anys, em sembla que té,
Vull dir que un viatge que ens explica amb tot detall i que ens encantarà, jo crec, pel que hem explicat. Doncs vinga, va, això serà d'aquí una estoneta aquí al programa. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Un moment per fer un cop d'ull a la previsió del temps que ens ha d'acompanyar al llarg de les properes hores, així que no els fem esperar més i connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, de mica en mica s'anirà reforçant el vent de Sarè i aquest vent de dalt.
A moltes comarques del Camp de Tarragona, Déu-n'hi-do la mestralada, especialment el Baix Camp. I ja aquesta tarda, amb ràfegues que passaran dels 80-90 km per hora, especialment al sud del Baix Camp. Però és que a la resta de comarques tarragonines també el vent s'anirà intensificant al llarg d'aquesta tarda i d'aquest vespre. És un vent que arribarà rescalfat. Per tant, avui puja la temperatura. Compte, puja la màxima, perquè a hores d'ara torna a fer força fred. I algunes temperatures voltant als 0 graus, per exemple, a hores d'ara.
a les valls de l'Alcamp o també de la Conca de Barberà. Serà aquesta tarda, quan la temperatura màxima passarà fàcilment dels 20 graus a moltes poblacions, sobretot a Randemar, però sempre amb aquest vent que serà molt insistent. De núvols poquets, alguns de prims, que simplement deixaran el sol una mica esfilagarçat. Vent que més aviat continuarà bufant també en vista de mà, amb molts indrets tarragonins. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Ha arribat aquest moment, ara que ja tenim clar quin temps ha de fer de cara a aquestes properes hores, consultem les portades de la primsa d'aquest dimecres 25 de març. Comencem pel que ens toca de més a prop, així que primer agafem el mes al diari del Camp de Tarragona, que avui titula pel que fa a Medi Ambient, la pagada del 2025 va disparar els nivells d'1,3 butadiè al Morell. L'Observatori de la Qualitat de l'Aire apunta, però, que les mitjanes de l'any passat d'aquest compost van ser més baixes que el 2024.
Les dades també indiquen un descens progressiu en la resta de compostos orgànics volàtils. Més coses a Tarragona. Els peus de l'Olga Chirinax titula el mes. Desenes d'escolars es reuneixen davant la casa de l'escriptora en l'acte de lliurament de la setena edició del Premi de Poesia que du el seu nom. La fotografia de portada acompanya aquesta notícia. És la de...
Molta canalla asseguda a terra al Passeig de les Palmeres, just abans d'aquest acte de reconeixement. En la crònica de Societat, els afectats tarragonins pel tancament sobtat de la clínica dental, hora l'estudio, s'organitzen. Més coses, política municipal, l'executiva del PSC, considera que el seu grup a Salou s'ha precipitat, demanant l'acte a la regidora Cristina Berrio.
Més coses arreus. La plantilla de la neteja reclama una reducció de la jornada laboral. Volen un estudi de viabilitat per evitar, diuen, el greuge comparatiu amb altres serveis. I a Tarragona, el Palau d'Esports Catalunya, es completa amb grades telescòpiques.
I sota mateix de la capçalera del Diari Més, avui ens expliquen que neix el Grup Més, l'empresa de premsa escrita amb major difusió a la província. I és que el Diari Més compleix 22 anys i consolida i expandeix la seva aposta per la informació de proximitat i de qualitat, ens diuen des d'aquest rotatiu gratuït. I de fet, avui, coincidint amb aquesta efemèrida i amb aquest anunci del Grup Més,
Val a dir que el diari més és doble, perquè en el seu interior hi trobem un especial en què, entre altres coses, ens parlen d'aquest nou inici del 2026, ens presenten tot l'equip, entrevisten el director general del grup, també el director del rotatiu...
ens expliquen que l'edició digital duplica la seva audiència i ens ho mostren amb xarxes, entre moltíssimes altres coses. Avui, un diari més que és el doble de Grushub, és més que l'habitual. Dit això, un altre dels rotatius que també repassem cada dia és el diari de Tarragona. En l'edició d'avui, Raquel, què hi llegim?
A veure, com ho expliquem? Perquè són paraules textuals i no és un titular allò neutre. Diuen, no hi ha un problema real de la qualitat de l'aire. Surten cometes i hem d'anar a l'interior per veure que això són declaracions de Lluís Inglada, que és coordinador de l'Observatori i director de l'àrea de territori de la Fundació Institut Sardà.
I com explicaves al diari Més, parlen d'aquests pics d'1,3 a Butadiem, que sobretot es van registrar el dia de la pagada, el mes d'abril, que va provocar un pic, segons l'informe de l'Observatori de la Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona.
Una notícia que avui aborda a doble pàgina amb els principals registres d'aquest Observatori de la Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona el 2025, veient les afectacions per municipis i per zones d'alguns dels barris de la ciutat de Tarragona.
I la imatge és d'un eclipsi solar perquè ens expliquen que l'eclipsi ja provoca especulació immobiliària. Els preus del lloguer de terrasses i apartaments pel dia 12 d'agost es disparen. I veiem a l'interior un mapa...
amb alguns preus de referència. A la ciutat de Tarragona, apartaments en dues habitacions ja ronden els 1.000 euros o els superen. A Torredambarra, un apartament d'aquestes característiques superaria els 700 euros. A Creixell, els 900. I aquí la Palma se l'emporta una vila amb tres dormitoris a Roda de Barà que ens diuen que val 2.800 euros. És el que analitza avui a l'obertura el diari de Tarragona.
També entrevisten el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, que diu que el tur serà un punt d'inflexió per la ciutat. Tot plegat amb la inauguració d'aquestes noves grades al Palau d'Esports de Tarragona, que han estat inaugurades abans de la Copa de la Reina de Bàsquet. També destaquen en portada que Salvador Illa firma avui el Consorci Patrimoni Romà de Tarracó.
i dues notícies més. Arreus, els ajuts municipals per despeses bàsiques es disparen i també parlen de la Unió Europea, que estudia prohibir les xarxes socials a menors de 16 anys. I ara revisem les portades dels diaris d'àmbit generalista per fer-nos també una bona idea de tot el que és notícia fora del nostre territori. Sònia, t'ho diràs. Doncs comencem amb la portada del periódico que titula Menys ofertes i preus més alts als dos anys de lloguer regulat.
El control només alenteix l'augment desbocat dels imports a Barcelona. 4 de cada 10 llars catalanes que viuen en arrendament destinen més del 30% de la renda a l'habitatge, segons un estudi de l'Associació de Propietaris Esbal. En portada també hi ha Jaume Collboni en una conferència d'ahir a Brussel·les que ha dit Barcelona ha tornat a Europa.
L'alcalde inaugura la nova oficina de la ciutat a Brussel·les i presenta el seu pla per a la construcció de la Unió Europea del futur. També Trump torna a ocupar les portades d'avui. Diu que es planteja desplegar 3.000 soldats. Les tropes podrien ser utilitzades per prendre l'illa de Khark, la principal terminal patroliera de l'Iran.
Sánchez es dona almenys 48 hores per remodelar el govern. Junts votarà a favor del decret anticrisi si el PSOE recolza la seva proposta sobre els autònoms. També defensa Indra afronta un consell d'alt voltatge per substituir Escribano.
I en emergències el Pla Inuncat tindrà un nou avís per intensitat alta de pluja. Passem ara a la vanguardia. Trump insisteix a negociar però prepara l'enviament de 3.000 soldats al Golf. La 82ª Divisió Aerotransportada s'unirà als mariners que hi arriben demà. El president dels Estats Units proposa una cimera de pau amb l'Iran a Islamabad.
Els americans asiàtics esperen per deixar la zona del conflicte. I es veu en aquesta imatge el setge al règim dels ayatolars. Diu que personal d'emergències, en aquest cas en la imatge, es dirigeix al cràter causat per un missil iranià a Tel Aviv. Algunes persones van resultar ferides en el nou atac.
Més temes, José Bogues cessarà després de 12 anys com a conseller delegat d'Endesa. Moteo Saboca delusia amb la bandera de la salut pública. L'acció de Puigdes dispara un 13% davant una possible OPA d'Estilauder.
Altres temes que destaca la Vanguardia és un nou rècord. Les visites a la Sagrada Família creixen pel turisme xinès. I parla també de funcionaris. 25 euros l'hora per regularitzar immigrants. Continuem amb la portada de l'Ara. El suposat gir diplomàtic de Trump no frena la guerra. Un missil iranià impacta en un barri de Tel Aviv i el Pentàgon envia 3.000 soldats d'elit al Golf.
Israel anuncia que es disposa a ocupar el sud del Líban i Esbola avisa que combatrà la invasió. Parla també que els autobusos desborden la Gran Via. Les obres de Rodalia generen complicacions a l'artèria barcelonina.
Ha emportat també l'acord per a l'escalinata més a prop. El patronat de la Sagrada Família diu que veu més a prop l'acord amb el consistori per rellotjar els veïns afectats per la construcció de l'escalinata de la façana de la Glòria. I és aquesta la imatge que ha escollit Lara en la seva portada d'aquest dimecres.
Altres temes és que les marques afectades per la possible fusió entre Puig i Stilauder, també doncs en fa ressò a l'ara, Eloi Planas es perfila per a l'Institut de l'Empresa Familiar, el president de Fluidra succedirà, Rivera, i disputa entre arqueòlegs sobre el Fòrum de Bàrcina.
Acabem amb el punt avui, titula La Mola Postmules. Un 30% menys de visitants en els dos anys sense restaurant i el pla sostenible s'encalla amb el de patrimoni del monestir i l'aparcament.
En les cròniques, la del dia d'ahir d'Irene i Casellas, La nostra memòria ho és tot titular, les tortures a la Via Laietana arriben a l'ONU, l'Argentina recorda els 50 anys del cop d'estat i Mazón reviurà la Dana al jutjat. Altres cròniques, una Dana Serrano que titula Santana o menys d'un mes a Catalunya i una de Francesc Espigà, el monstre de la repressió segons Boyer.
I l'esportiu titula que el Barça inicia el camí cap a la final de la Champions a Madrid, a tres quarts de set de la tarda. El conjunt de Pere Romeu ha de jugar tres clàssics en nou dies. I aquests són els titulars d'avui dimecres, 25 de març.
Bona tarda. Bona tarda.
Molt bon dia, gràcies. Escolta, per aquella gent que no ho sàpiga, tot i que ja ho hem explicat en alguna ocasió, ets també el president de l'Associació Turística d'Empresaris i Comerciants d'Altafulla, que va renovar la seva junta ara fa un... aviat farà un parell anys, si no recordo malament. A l'octubre he fet un any, un any i escaig, any boquet que estic de l'associació.
Bé, doncs, això, un any i escaig amb les regnes de la patronal al nostre municipi. I avui et volem preguntar per algunes qüestions que tenen a veure amb el teixit empresarial d'Altafulla. Sobretot tenint en compte que som a les portes de la Setmana Santa, un dels primers moments forts de la temporada turística. Suposo que el sector ha moltes ganes de despertar de l'hivern i que comencin a arribar visitants a Altafulla.
Sí, perquè Altafulla, com molts altres municipis, cabalca en la incertesa de què fem a l'hivern, quan acaba l'estiu, que és molt potent, i la temporada realment s'inicia de forma forta, ara per Setmana Santa. Previsions per fer-les és un mal moment, perquè a més a més hi ha tota la guerra d'Orient pel mig, i per tant hi ha aquesta incertesa de què fa part de la població...
Hi ha hagut moltes cancel·lacions arreu d'Europa, a molts països. Es parla que moltíssima gent ha cancel·lat els vols que tenia previstos i que molts altres que volien comprar-los ara no els compraran perquè s'han disparat arran de l'increnament de la benzina.
Això, això. El personal mira a la butxaca, també, eh? Clar, clar, per això. És que si els preus dels avions ja eren cars, eren abusius del tot, ara imagina't el que poden fer les companyies amb aquesta pseudo excusa barata de que s'ha pujat el combustible. De què? Serà que s'ha pujat?
però per donar encara més marge de benefici a la pròpia companyia. Per tant, hi ha incertesa al voltant de què passarà, però deixant a banda això, el Tafull és un municipi que està sempre de moda, que rep una gran part de turisme que és de proximitat, i per tant no tinc cap dubte en què la temporada, com a mínim aquesta primera part de la temporada de Setmana Santa, ha d'anar mitjanament bé o molt bé.
És un detonant del que pot passar a l'estiu, la Setmana Santa? No, jo crec que no. Això sempre s'ha especulat amb aquesta xifra que és una mica el semàfor que marca la resta de temporada, però jo crec que són dues coses separades i més en destinacions fixes com Altafulla, que sempre hi acostuma a venir gent. Quan la destinació és molt nova...
quan ha fet una promoció important perquè abans era molt desconeguda, la cosa canvia i evidentment sí que pot ser un semàfor, un punt d'inici a la Setmana Santa, de què succeirà a l'estiu. Però jo crec que s'ha de separar. A banda de què, el tipus de turisme que ve per Setmana Santa no és el mateix que arriba en temporada estiuenca.
Escolta, abans parlaves de l'hivern i de què passa amb el turisme al nostre territori. Poso damunt de la taula aquella paraula tan difícil de pronunciar. Desestacionalitzar, però això és un recurs molt fàcil de dir. Els polítics s'omplen la boca d'aquesta paraula, però està molt clar que no conseguirem desestacionalitzar el cert turisme.
Pel que deia abans, perquè la idiosincràcia de cada municipi és molt particular, perquè a Altafulla hi ve gent tot l'any. Si tu vas a qualsevol diumenge, qualsevol dissabte, migdia, a Botigues de Mar, està ple de gent passejant i molta d'aquesta gent és d'Altafulla, evidentment, però molta altra no. Gent que ve de Barcelona, gent que ve d'altres parts del Baix Gaià i d'altres indrets. Per tant, intentar tenir...
tot l'any al mateix ritme de turisme, és una cosa que és molt absurda. Entenc que els polítics ho hagin de dir perquè no tenen prou eines per tirar endavant plans eficients per tenir turisme tot l'any, però vaja, no tenen una ridiculesa.
però sí que és una mica obvi que no funciona això de la desestacionalització. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, sí. Home, clar, els que som periodistes, els que ens dediquem a la comunicació, ja fa anys que aquesta paraula la posem o la tenim en el nostre vocabulari. Escolta, aquest cap de setmana entra en funcionament la zona blava. S'estrenava el passat estiu amb aquell ball de dates que es va anar endarrerint. Ara, per primera vegada, doncs, la tindrem ja
no més aquesta Setmana Santa, perquè després tornarà a fer una parada fins, novament, Sant Joan. Com valoreu des de TEC aquesta mesura? Com a president de TEC et puc dir que la gran majoria dels comerciants no estan a favor de la zona blava, és a dir, una part d'ells entén que la zona blava ha servit per...
en regular el trànsit, en regular les places d'aparcament que hi havia a zones on normalment gent que hi viu temporalment i estacionava el cotxe 15 dies o un mes, i això tampoc era plan, però és cert que d'alguna forma ha perjudicat el comerç. I en guany tenim la sort que hem aconseguit un acord amb l'Ajuntament, després de fer una demanda en aquest sentit,
i ser escoltada, tot s'ha de dir, i que hi haurà una franja al migdia de gratuïtat, no?, perquè l'estiu passat va ser realment mortificant veure com als migdies la gent no anava consumint i a dinar ni a fer una cervesa a baix de mar perquè, en fi, perquè tot el dia la zona blava era de pagament, no?,
Per tant, l'ampliació de les zones de la zona blava, si la zona blava que ja hi ha creada no agradava, imagina't una mica el que pot pensar el comerciant si veu que amplien encara en 250 places més tota aquesta àrea. Jo crec que a Altafulla no feia falta això, crec que hi havia altres sistemes per evitar que els que abusen d'aparcar el seu vehicle a 15 dies o un mes allà, tot el temps que estan estiuejant,
el traguessin, perquè hi ha un control dels vehicles, evidentment, no calia arribar a aquells extrems, el tafulla no és Cambrils, no és Salou, no és Tarragona, a vegades ens pensem que això és Nova York, perdoni, això és un poble molt bonic, però és un poble...
I una altra de les demandes que ens consta que s'ha escoltat també dels comerciants és que els parquímetres permetran pagament amb targeta, almenys els que són més propers a punts on hi ha establiments. Clar, no pot ser que posin parquímetres antiquats com l'any passat, que només permetien pagar amb monedes, i això també comportava que els comerços, a més de que estaven emprenyats,
perquè no estaven d'acord amb la zona blava, havien d'aguantar, entre cometes d'aguantar, els clients o no clients, gent que els entrava, demanen canvi a monedes perquè havien de pagar el parquímetre. Jo crec que si has de col·locar-ho, si has d'implantar un nou sistema...
ho has de fer en condicions. Aquest va ser un tema molt criticat quan van fer l'enquesta a l'acabar la temporada estigüent, que fes-ho, però fes-ho bé. Si ho has de fer i si ho has d'imposar, perquè en aquest poble molta cosa funciona per imposició, si ho has d'imposar, imposa-ho bé, amb aparells que realment funcionin, moderns i que permetin el pagament amb tarja. No cal que encara, a més d'emprenyar, molestis el comerciant.
Més enllà d'això, ja farem balanç, també, després de Setmana Santa, de com ha anat la zona blava. Ara, doncs, que s'estrena precisament aquest estacionament regulat en una setmana exclusivament i després farà aquesta aturada, com dèiem abans, fins a l'estiu.
Et volia preguntar també, Òscar, per la recollida de signatures, encara parlant, pel que fa a mobilitat, per la recollida de signatures que heu impulsat des de l'Associació Turística d'Empresaris i Comerciants per alguns canvis de circulació en carrers propers a la Vila Closa i específicament el que és un dels eixos comercials com el mossèn Miquel Amorós.
La campanya segueix en marxa perquè la volíem aturar, però hem vist que hi ha una presència constant de gent que vol signar i volem encara deixar-la uns quants dies més abans o recollim els fulls de signatura dels diferents comerços. Inicialment recordem que és una campanya que la fiem només per tot aquell comerç que estava afectat per la zona...
nova peatonal, és a dir, el comerç del carrer Adal, un tros del carrer Hostal, Sant Martí i Martí d'Ardenya. Però, al final, moltíssims altres comerciants associats a TECA van ser solidaris i van dir, escolteu, aquest és un problema que ens afecta a tot el municipi, per tant, també, primer, volem firmar nosaltres i, segon, volem recollir assignatures.
És un exemple més d'ara quan vam parlar amb l'empresa Focalitza, que és la que farà el pla de dinamització. És un exemple més del que li vam dir. Tingueu en compte que quan aneu a parlar amb el comerç a peu de carrer, trobareu un incendi en cada lloc, en cada carrer on aneu a parlar, perquè hi ha diferents incendis generats per l'actual equip de govern per decisions que no han estat prou encertades o han estat, per altra banda,
Una d'elles és aquesta mobilitat reduïda, aquest tancament de trànsit en aquesta zona que està comportant realment pèrdues a part del poc comerç que ja hi ha en aquesta àrea concreta. D'acord?
Es veu viable des de la teca que es faci marxa enrere cap a aquests canvis de circulació? Ho veiem molt complicat, però la nostra funció, entre d'altres, és recordar-li a l'Ajuntament que no es poden fer les coses per imposició i que a vegades no es té la raó tècnicament, o que a vegades perquè tu portis un...
una proposta o un programa electoral, que t'han votat uns quants, no vol dir que ho puguis o hagis d'implantar a la força si tens encabat part de la gent afectada en contra. Perquè aquí estem parlant de que tenen tot el comerç de la zona en contra. És poc comerç? Sí, però és tot el comerç que està en contra. I hi ha una part de l'aveïnat que també està en contra. Òbviament, que no negarem, que hi ha una part dels veïns que estan contents que aquella zona sigui piatonal perquè diuen...
que hi passa molt menys trànsit, però escolteu una cosa, abans no hi passava tant de trànsit. Abans no hi havia problemes de mobilitat, abans no hi havia problemes d'aparcament, abans no hi havia problemes de seguretat. Per tant, hem anat a tapar un problema que no existia.
I això ens ho hem de fer mirar, també, en aquest sentit. Us en sumeu? Què és el que acabarà reflectint el pla de dinamització comercial en l'entorn d'aquesta situació? Perquè això s'ha començat a treballar ara i des de Teca ja heu pogut participar. No, no, però nosaltres som optimistes. És a dir, si realment l'empresa fa la feina com la de fer, però no perquè li diguem nosaltres, una empresa quan fa un pla de dinamització...
i t'ho dic jo, que n'he fet, jo no n'he fet, però n'he hagut de desenvolupar uns quants, perquè abans d'estar a Teca, jo he estat a altres entitats comercials i de botiguers, a Tarragona especialment, i en moltíssimes, concretament a 7 o 8 diferents. Quan una empresa fa un pla de dinamització, el primer que ha de fer és anar a parlar amb el comerç d'aquell municipi afectat. Abans de parlar, o més ben dit, abans de parlar amb l'Ajuntament, que ho ha de fer,
i amb la patronal, que ho ha de fer, han d'anar a parlar carrer per carrer amb els comerciants de cadascun dels carrers, perquè cada carrer té les seves, i dius, sin gràcies, molt particulars, té la seva forma de fer les seves dinàmiques. I a partir d'aquí, si ho fan bé, hi van a parlar amb els comerciants d'Ala a la Vila, per un costat. Si van a parlar amb els de botigues de mar, per un altre. Si van a parlar amb el de la plaça dels béns, per un altre. Si van anar fent persones, la feina els pot sortir molt bé.
Si ho fan com es fa normalment, que no es fa tot això, serà, evidentment, una empestrada. Òscar, et pots quedar cinc minuts més amb nosaltres? Els que facin falta. Doncs fem res, una petita pausa, i nosaltres de seguida ens hi tornem a posar. Això és Baix Gai al Dia, el programa Magassin de Matí, del de Fulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Quatre anuncis al butllet informatiu de les 10 i aquí ens tenen a la seva sintonia de proximitat per seguir explicant i coneixent històries de quilòmetre zero al nostre territori. No marxin, no marxin.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir al centre dels teus plans. Plan Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril, el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge. Consulta tota la informació a www.torredembarra.cat
Sintonitzes Ona la Torre. 107.0 FM. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix avui al Congrés per defensar el posicionament de l'executiu contra la guerra a l'Iran. Ho fa després d'haver-se assegurat el vot favorable de Junts per Catalunya a l'Escut Social, que es votarà demà a la cambra baixa a canvi d'una rebaixa de l'IVA als autònoms. En la seva intervenció, Sánchez ha advertit que l'actual conflicte té més riscos i afectacions que la guerra d'Iraq.
Irán es una potencia militar y lleva, por cierto, 40 años preparándose para una guerra como esta. Lo que quiero decirles con todo ello es que no estamos ante el mismo escenario que en la guerra ilegal de Irak. Estamos en algo mucho peor, mucho peor, con un potencial de impacto mucho más amplio y mucho más profundo.
Tot plegat mentre en les darreres hores la Generalitat ja ha tirat endavant el paquet de 400 milions d'euros per mitigar els efectes del conflicte en l'Orient Mitjà destinats al teixit econòmic, a les famílies vulnerables i a accelerar la transició ecològica. I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el seu govern s'oposa frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia a Barcelona.
Recordem que més de 200 persones es concentren davant de l'edifici per intentar evitar aquest desnonament. A banda també la Guàrdia Urbana de Barcelona ha desplegat un altre dispositiu policial en col·laboració amb els Mossos per desallotjar dos nuclis d'assentaments que es troben al voltant del pont del treball digne al districte de Sant Andreu. Segons el consistori, l'actuació s'ha precipitat per un informe dels bombers que ha avisat que existeix un risc greu imminent per a les persones que hi viuen.
i l'accés al polígon Coll de Manya de Granolles s'ha tancat a causa d'un incendi sense ferits en dos contenidors industrials amb liti a l'empresa A3 de la zona. Hi treballen sis dotacions dels bombers i després de fer comprovacions s'ha descobert que cremaven bateries de liti emmagatzemades en dos contenidors a l'exterior de la instal·lació. Es calcula que hi ha 30 tones de material afectades i els bombers han indicat que les flames no es poden extingir amb aigua i que a res d'ara s'estan monitorant l'incendi per evitar que les flames es propaguin.
i perquè fa a la mobilitat l'accident d'un camió a la C25 a Castellfellit de Riubregós talla encara un carrer i li provoca circulació intensa en aquest punt. Un altre accident a la C58 a Ripollet ocupa el Boral i també provoca l'intitud en aquesta zona. També una altra veria, en aquest cas l'AP7 a Constantí talla encara un carrer i li provoca circulació intensa en aquest punt i a banda hi ha retencions habituals a la B10 que s'agraeix també per una altra veria que talla un carrer, també afectacions a la B20
I també a la B23 es plugues, a la C31 a l'Hospitalet i finalment a la C33 a Montcada. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Encarem ara mateix al segon tram de programa. Venim d'una petita pausa. Gràcies per no haver desconegat de nosaltres. És dimecres 25 de març.
I els expliquem que els ajuntaments d'Altafulla i Torredembarra s'assumaran aquest dissabte a la iniciativa global Hora del Planeta, que promou un gest simbòlic per conscienciar sobre l'emergència climàtica. D'aquesta manera, entre dos quarts de nou i dos quarts de deu del vespre, tots dos municipis apagaran la il·luminació d'alguns dels seus espais més emblemàtics per contribuir a la sensibilització ciutadana. En el cas d'Altafulla,
L'acció comportarà l'apagada del castell i l'església de Sant Martí, mentre que a la Torre s'apagarà la il·luminació del castell, també, i la de la Torre de la Vila i l'església parroquial. Una iniciativa impulsada pel Fons Mundial per la Natura, aquesta que vol fer veure la necessitat de reduir el consum energètic i actuar davant del canvi climàtic. Tots dos municipis
S'assumen milers de ciutats d'arreu del món que participen en aquesta acció anual. I a més a més, des de tots dos ajuntaments també es fa una crida a la ciutadania perquè s'apaguin els llums de les llars durant aquesta hora i es contribueixi en la defensa del planeta. Així que ja ho saben. Això serà aquest dissabte de dos quarts de nou a dos quarts de deu del vespre. Explica tot això. Ara de seguida canviarem de qüestió i conversarem amb la tècnica de joventut d'Altafulla. I d'aquí una estona...
També farem les maletes per pujar a l'adió i marxar ben lluny de viatge. Això sí, com cada dimecres, de viatge radiofònic, en aquesta ocasió a Nova York. Som els de baix ahir al dia. Gràcies per escoltar-nos.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. Recordaran tots vostès, però, que hem marxat fa un momentet mentre conversàvem amb l'Òscar Ramírez Bolset, que és col·laborador d'aquest programa des del dia 1. És periodista, és editor, és escriptor, comparteix amb nosaltres un espai cada dimecres. En aquesta ocasió, però,
El tenim a baix ja al dia com a president de l'Associació Turística d'Empresaris i Comerciants d'Altafulla, amb qui hem cregut oportú avui de tractar alguns assumptes que afecten directament els establiments d'aquest municipi. I, Òscar, estàvem parlant dels vehicles.
dels carnistes de circulació en alguns carrers propers a la Vilaglosa del Defulla i això ens ha permès també de posar damunt la taula el pla de dinamització comercial. Ens deies que si es fa ben fet pot ser un molt bon document però que de moment...
tot just està arrencant aquest projecte. Quines són les sensacions que heu tingut d'aquestes primeres reunions en què heu pogut participar? Hem tingut una sola reunió, ara és un document de bones intencions, per tant hem de ser optimistes, hem de confiar que l'empresa en qüestió focalitza, farà bé la seva feina i per nosaltres fer la feina bé.
vol dir, com et comentava abans, que es conversarà en diferents etapes, diferents dies, no tots de cop, amb els diferents comerciants per zones. Perquè el futur, com el veuen els comerciants dalt a la vila, no és com el veuen, per exemple, els comerciants de botigues de mar, que tenen les seves preocupacions, o els comerciants de la plaça dels béns, que tenen les seves, o el sector hoteler, que tenen les seves, i jo crec que s'han de fer...
diverses reunions, i no poques, per saber exactament com ho veu cadascun. S'ha de fer per sectors, hoteleria per un costat, comerç tradicional per l'altre, s'ha de fer per carrers, per zones, i al final, amb tota aquesta informació, més totes les eines a les quals es posen aquestes empreses que es dediquen a això, pot sortir un molt bon pla de dinamització. Per què ha de servir un pla de dinamització? Per què serveix un pla de dinamització comercial? I no sé si teniu previsió de quan podria estar llest.
No, no tenim per visió de quan pot estar llest. Per què serveix, en el cas d'Altafulla, per saber en quin moment està el comerç, per saber per què hi ha poc comerç o per què els darrers anys s'ha mort, s'ha mort vol dir que ha tancat tot el comerç que ha tancat, que això ja sabem, o almenys jo tinc de forma personal la meva opinió, però ara mateix aquesta no importa.
però per saber exactament en quin punt estem i en quin punt podem arribar a nivell comercial, de quina forma es pot potenciar més el comerç, de quina forma es pot arribar més a difondre el missatge que comprar Altafulla és saludable, que comprar Altafulla mentre passeges...
és molt bonic i que, a més a més, tens tot tipus de comerç, o quasi bé tot tipus de comerç, que t'ofereix producte de qualitat i producte de proximitat. Jo crec que aquesta és la base per fer una bona campanya. I això sí que és important, el que no entendrem és que només, perquè l'altre dia ja va començar a treure l'ombra allargada de la digitalització, no entendrem que tot passi per la digitalització del comerç. Jo crec que,
Parlo, evidentment, ara per un altre tema paral·lel, a enfocar les ajudes al comerç, com està fent ara mateix l'Ajuntament d'Altafulla. Com hem sabut, en la digitalització del comerç, a mi em sembla una rada important i un anacronisme, perquè en aquest moment, evidentment, les xarxes socials són molt potents, el missatge de màrqueting online és molt potent, però la digitalització única i exclusiva és una rada important.
i una catàstrofe per moltíssim comerç que lideren gent d'una certa edat que no està i no tenen per què estar per la labor de digitalitzar perquè la digitalització sí, és important però no és la mar dels ous. 2026 i el pla de digitalització serà ja una eina disponible?
Tant de bo, no sé quan l'acabaran. El més important és que l'acabin, un i dos, que l'executin, perquè Altafulla, pel que m'han dit, no és el primer pla que es fa, ni el segon, però tots han acabat tancats en un calaix i no s'han executat. Per tant, castar-se la pasta, que són diners de tots els ciutadans i ciutadanes d'Altafulla, per un document que ha d'acabar tancat en un calaix, no ho volem, eh? Això sí que és important, que estem contents que es faci el pla, un, però dos, estarem contents i amatents, una paraula que agrada molt els polítics, amatents, eh?,
a que s'executi.
Òscar, un parell de qüestions més i ho deixarem estar pel que fa a àmbit turístic i comercial. Aportacions de sorra a la platja previstes per ara, aquesta primera quinzena del mes d'abril, segons ens explicàvem des de l'Ajuntament, ara fa una setmaneta. I d'altra banda, a partir d'aquest cap de setmana, ja operativa la plaça dels vents, després d'aquesta reforma que s'hi està fent, de cara a que els establiments hi puguin instal·lar les seves terrasses. Quina és l'opinió que us genera des de la patronal?
Aportació de la sorra positiva, recordem que l'any passat no es va fer, l'aportació, i que al final, com no es va fer, o no es va fer quan tocava, Torna d'Embarra ja va dir que no ens donava més sorra, i a partir d'aquí crec que està bé que es faci ara, perquè és quan s'ha de fer. Jo crec inclús que s'hagués hagut de fer una mica abans, no tant a sobre de la Setmana Santa, perquè, si no, al final també és un tema que acaba perjudicant. Ja sé que això a l'equip de govern li preocupa poc, en som conscients, això, eh?
perquè no estan molt per la labor que Altafulla sigui un municipi turístic. Ho dic per això, no per res més, que ningú s'enfadi, eh? Però és cert que, vulguin o no vulguin, és un municipi turístic. I l'any passat va haver-hi moltíssima gent que va dir que no tornaria perquè la platja tenia molt poca sorra i, per tant, se n'anaven a Torre d'Embarra o al Careixell o a Tarragona o municipis del voltant d'Altafulla. Tenir una platja amb sorra és molt important. Ja sabem que la solució final passa per crear el famós invent que volen crear
perquè d'aquesta forma hi haurà més sorra. Tot això ja ho sabem, d'acord? Però mentre no arribi el famós invent, està molt clar que s'han d'anar apedassant els problemes. I per tant ha d'arribar sorra ara, i ha d'arribar moltíssima més sorra, aquella que el seu dia van pactar els que van fer el pacte de govern el 2023, i que no està arribant fins al moment aquella quantitat que havia d'arribar.
Un. Dos, plaça dels béns, que tu em preguntaves per la plaça dels béns. Aquests dies he pogut parlar amb comerciants d'aquella zona i exceptuant un comerç, he parlat amb tots, associats o no a Teca, exceptuant un comerç que és igual, no està associat a Teca i que sí que està content amb com ha quedat la plaça, els altres no estan contents com ha quedat la plaça perquè, de fet, no volien que es fessin les obres de la plaça.
I a banda que no volien les obres de la plaça perquè ja els semblava bé com estava, tot i que calia fer alguna modernització, modificació puntual, no aixecar-la i fer-la de nou, tampoc estan contents perquè han tingut moltes pèrdues, perquè s'han fet les coses malament, perquè s'ha tancat...
la plaça de cop i volta, i amb ell el tancament de la plaça ha portat el tancament també pel canvi de subministraments i canonades del carrer Llevant i d'altres carrers, doncs clar, han tingut pèrdues, hi ha un comerç que inicialment tancava per sempre, que finalment ha tornat a obrir temporalment, un altre comerç que està pensant-se si es manté obert o es tanca, és a dir, ja està prou debilitat aquest comerç
perquè estem parlant de comerços que aguanten tot l'any oberts, és el típic comerç de baix a mar que només treballa a l'estiu, com perquè a més a més se li posen encara més traves.
Dit això, més enllà del teu paper com a president de Teca, ho expliquem cada dimecres, ets periodista, ets editor, ets escriptor, col·labores amb aquest programa, i recentment has anunciat el tancament del digital Altafulles. En l'article de Cumià t'expliques que el mitjà va neix al 2020 amb la voluntat de ser un espai cultural i social, allunyat de la política, i parles també d'un projecte incòmode i crític amb la realitat local.
Creus que aquest posicionament ha condicionat la seva viabilitat?
No, no, no és un tema que hagi marcat la viabilitat. El que passa és que jo dic que Altafolles va néixer, i és així, amb la voluntat de ser un projecte social i cultural que tenia com a única premissa que no es parlava de política, per tant, no hi havia columnes d'opinió de cap partit polític, perquè vaig entendre que el joc brut ja se'l feien ells a Twitter o als plens, d'això també en parlo a l'article... Però sí, però sí que denuncies pressions i crítiques personals i manca...
de suport institucional. Bé, denuncio poca cintura política perquè penso que al final quan obres un mitjà periodístic i ets independent, en aquest sentit, el que no pot ser és que se't giri la cara pel carrer perquè publiques un article sobre la fibra òptica, i això m'ha succeït.
amb un dels representants municipals. Parlo del fet que cada cop que s'ha publicat una enquesta i no era satisfactòria, parlant de neteja, per exemple, i no era satisfactòria, doncs hi ha hagut comentaris que, a més a més, l'avantatge de tenir un mitjà com aquests és que quan t'envien comentaris en reps el correu de la persona que te'ls envia i, per tant, mirant correus, doncs he rebut correus de persones
que anaven en nom dels que hi manen ara mateix per criticar. I a més a més he tingut la tranquil·litat de poder-los publicar perquè no he tapat cap comentari ni he deixat de publicar-lo. L'he publicat i a més a més l'he contestat. Per tant, jo crec que al final, mentre tinguem un municipi tan polaritzat i polititzat per en dues bandes, perquè el problema no és de qui mana, sinó dels que també estan a l'oposició,
És a dir, és un problema global de l'actual composició de l'Ajuntament. Mentre tinguem aquest municipi tan polititzat i tan polaritzat, és impossible que tiri endavant amb ganes un projecte d'àmbit cultural i social. Jo crec que Altafulla en aquest moment, i això pot sonar molt dur que diré, no es mereixi aquest projecte,
Entenc que hi ha moltíssima gent que sí que el volia, entenc que feia molt de bé a nivell cultural, però, evidentment, la salut mental meva està per sobre de tot el que pugui jo fer o no fer. Com tinc altres mitjans de comunicació meus, on puc opinar, sortosament, perquè en sóc l'editor,
i aviat n'hi haurà un altre de nou, doncs a partir d'aquí no passa res per tancar-ne un i dedicar-me a altres tasques, i com vaig dir, i vaig tancar l'article, si algú està content perquè tanco l'Altafolles, doncs calmo que la iaia.
Valgut la pena l'experiència d'Altafulla? Amb què et quedes d'aquests 5 anys? Amb tota la gent que he pogut entrevistar, amb tota la gent, amb totes les notícies que he pogut anar publicant i amb tots els inputs que he rebut, que han sigut moltíssims, també de caire positiu, de gent que ha agraït que l'Altafulla existís perquè ha donat veu a entitats i a persones particulars vinculades al món de la cultura i al món social que d'altra forma no l'haguessin tingut.
perquè també recordem que la revista de la plaça del Pou, bàsicament, però no aquesta d'Altafulla, les revistes municipals, bàsicament són el boletín de l'alcalde, o de los concejales, és a dir, surten fotos de moltíssims regidors i de l'alcalde anunciant obra, obra, obra i obra de govern, i a vegades subvia...
que això, quan vaig arribar aquí i vaig recollir què era la plaça del Pou fa uns quants anys que existia, abans es recollien més les entitats, s'entrevistaven més, hi havia més entrevista, més ciutadans de peu. I ara això s'ha deixat a banda, hi ha una pàgina dedicada als partits polítics que entre ells s'apallissen i s'engarnissen i la resta és fotografies d'obra de govern. I al final no és això, això que ho facin quan arriba la campanya electoral.
pagant el partit, que al final també ho paguem nosaltres, que tots els partits, pagant el partit i fent-se els seus tríptics. Escolta, estarem a l'espera d'aquests nous projectes, d'aquestes il·lusions que has deixat d'entreveure per aquí, que tens previstes a cara... Sí, però no tindrà cap vinculació amb Altafulla, és a dir, com els altres projectes que tinc de comunicació, tindran abans molt més, diguem-ho, internacional, en el sentit que serà molt més genèric i, per tant, hi entrarà informació de tot tipus de qualsevol indret.
Oscar Ramiro del 7, gràcies per compartir tot això amb nosaltres. Un plaer, com sempre. Que vagi molt bé. Igualment. Nosaltres ens hem quedat avui amb aquesta pausa que hem fet així, diferent, no direm estranya, diferent d'altres ocasions. Ens hem quedat sense la pàgina musical en català, que la recuperem ara, avui amb Ginestar.
que ha publicat Perdre el cap, el darrer avançament abans de la publicació del seu cinquè treball d'estudi. Gira tot igual, però diferent, i que veurà la llum aquest proper 16 d'abril. Amb aquest nou single, els germans Serra Solses continuen definint el to emocional i sonor d'aquesta nova etapa. Perdre el cap gira al voltant dels primers moments d'una relació, aquell instant tan fràgil com intens en què l'enamorament conviu amb la inseguretat, els pensaments intrusius i el vertigen positiu.
de començar a imaginar un futur compartit sense tenir cap certesa. Una cançó que transita entre el dubte i el desig, però que acaba de cansar-se per deixar-se portar per l'amor, malgrat aquestes pors inevitables que dèiem ara dels inicis. Perdre el cap sona d'aquesta manera. Soc teva, no sé en qui m'he convertit. Diré de cop el que mai t'havia dit. Et veig després.
Vull fer-te petons tota la vida, fer un vocabular inventat. Si hi hagi un temps com noms, què passaria? Que la força es cabi pel tenat.
I jo em vaig sorprendre més, però qui no s'arrisca no.
Seria que la força es cambi per anar. I per dos mils, que el temps em passi, per anar cap al teu costat.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia. I nosaltres que ens hi tornem a posar després d'aquesta pàgina musical en català, com cada dia, avui amb els Ginestada, protagonistes, i tal com els havíem promès a l'inici d'aquest segon tram de Baix Gaià al dia, la sintonia d'Altafulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio, avui entrevistem a la tècnica de jumentut de l'Ajuntament d'Altafulla, qui ja tenim a l'altra banda del fil telefònic. Sandra Ballasté, molt bon dia, benvinguda. Hola, bon dia.
Ja tenim aquí el programa perquè estem davant d'una setmana santa en què una vegada més el Punt d'Informació Juvenil d'Altafulla ens proposa una activitat per a tots els joves del municipi. Es tracta d'un casal de primavera, no sé si ho podem dir d'aquesta manera. Sí, i tant. I hem posat una miqueta de nom més... English, dels joves pringals de fulla.
però sí, és una proposta primavera que portem per la Setmana Santa. Explica'ns què és el que heu preparat per tots els joves que hi participin. Doncs mira, hem volgut fer un format similar, el de l'estiu, en un petit format, amb quatre dies que ens queden del 30, 31, 1 i 2, en un format molt similar a l'estiu, perquè tenim diversos joves dels que van participar...
l'estiu passat, sobretot, que va haver-hi un grup molt gran i un bon ambient, i hem continuat una mica amb les dinàmiques de l'hivern i no hem parat de demanar-nos, amb el dinàmic de Déu i amb mi, que poguessin fer alguna proposta de cada setmana santa similar a l'estiu. Ja funcionaria així, en horari de matins, de 10 a 1, farem activitats dinàmiques, tallers...
algun taller creatiu també, i després l'últim dia que volem fer l'activitat bomba, que seria la sortida del càrting d'Altafulla.
Escolta, Sandra, és més complicat organitzar un casal de Setmana Santa, és a dir, un casal en quatre dies, tenint en compte que s'han de comprimir tantíssimes activitats, aquests tallers, aquestes activitats esportives, aquestes dinàmiques, aquesta sortida. Si ho comparem amb l'estiu, on hi ha molt més espai i potser es pot anar una miqueta més relaxat?
T'ho diré, un cop fem l'activitat, haurem de fer una mica de valoració, perquè ara feia temps que no es feia cap casal similar per joves, llavors en guany veurem si està molt concentrat i com ho ha portat, perquè en principi ho portem bastant similar a l'estiu i tenim les mateixes energies més o menys que l'estiu.
Les places són limitades. És un casal per joves de 12 a 16 anys. Com van ara mateix les inscripcions? I què és el que espereu? Quin és el feedback que heu tingut per part dels joves que freqüenten les vostres instal·lacions? Doncs mira, ha estat una passada, Edu, perquè vam treure les inscripcions abans d'ahir i avui portem 12 allà inscrits.
Llavors, no sé si d'aquí al divendres els hem deixat una mica més de marge perquè entre les infeccions posaré una mica ajustat a temps i de moment ja tenim 12 places ocupades i en principi procurarien que ningú es quedés fora encara que les tenim limitades com a molt a 18 places.
Què és el que busca el jove quan s'interessa per activitats d'aquest tipus en Setmana Santa? Clar, estem parlant d'adolescents joves, sí, de 12 a 16 anys, que potser ja no tenen una oferta encarada per aquestes edats, tal com estem acostumats a rebre o s'acostumen a organitzar, eh?
vinculades a extraescolars o fins i tot a AFES de centres educatius. Sí, és això. Jo crec que el que busquen és la continuació d'aquella espai de trobada on se sentin que poden ser ells i estan companys iguals, no? I ja no és el mateix, doncs això, les extraescolars on estan apuntant els pares perquè ets més petit i perquè a vegades és que no sabem on ubicar per les feines.
Per aquí és molt el sentiment aquest de continuïtat, de trobar-se, de estar també amb l'equip de monitors, que s'està continuant amb ells i és com una relació molt de convivència, diguéssim, no?
Ara fa unes setmanes passava pel programa en Jesús Cayuela de Viu Lleure i ens destacava la importància de la formació en educació en el Lleure. Això és el que busca també un casal d'aquest tipus. I aquí ho has dit perfectament bé. I aprofitar per dir també que la Setmana Santa faran premonitors també a Viu Lleure
I és això, no?, coordinar diferents activitats que facin i puntencim aquesta relació i aquest vincle que es produeix en aquests espais del temps de lleure. I que és important fer incidència, no?, que l'educació continua aquí, també, no?
Això, com dèiem, serà el 30, 31, 1 i 2, és a dir, des de dilluns de la setmana que ve fins el dijous, són quatre dies de tallers creatius, d'activitats esportives, dieu també de molt de bon rotllo, perquè entenem que qui hi acaba participant són ja joves afins a l'activitat del PIG.
Sí, tot i que també he vist 3 o 4 inscripcions de joves que encara no s'han vinculat i que tenim moltes ganes també de conèixer per veure si es crea també quin vincle. Però el bon rotllo ve president per això.
podríem activitzar per això, el bon rotllo que tenim normalment en aquestes activitats, i el continuen després presents en el dia a dia. Sandra, ja per acabar, permets que preguntem per això que ens deies ara, per aquesta formació de monitors, això serà ara també aquesta Setmana Santa? Sí, és que justament parlàvem, no tinc la informació aquí, però si li voleu preguntar amb el Jesús, m'havien preguntat a mi per cursos de premonitors, per veure si fèiem alguna cosa des de l'Ajuntament o del TRAC,
i nosaltres no teníem cap ara de premonitors i li vaig preguntar amb el Jesús i crec que fan alguna cosa a Setmana Santa. Estarem compartint una mica les eres, perquè ells estaran a l'era de l'Esteve i nosaltres a l'Espai Jove, llavors estarà molt ambientat allò.
Això també és molt interessant, perquè molts usuaris d'instal·lacions de punts d'informació juvenil, no cal ara que ens fixem en el d'Altafulla, parlaves de la zona trac, per tant, Torre d'Embarra, Roda de Brau, Creixell o La Riera, molts usuaris acaben sent també els guies d'aquells que seran joves en el futur.
tal qual, és que l'hem tingut i van passant i alguns han fet de premonitors, alguns no han continuat per la via del monitoratge, però després es sent que venen a fer aquelles visites i es preocupen també de com està l'espai, com continua i després això, que ells també impulsin altres cursos que n'altres també fem i compartir amb aquestes formacions fa que els joves tinguin molt més de circuit aquí, no?
Es veu ja, com a professional, tu, Sandra, detectes aquests joves que poden ser bons monitors de cara al futur? Sí, sí, sí, també una mica dur jo crec. Ens podem equivocar, però normalment sí, perquè tu també orientes una mica, acompanyes en aquell procés. Es coneixes tant de cada tarda i del dinkle que més o menys veus qui pot també tirar i que puguin fer...
i més coses al futur, no? Segur que anirà molt bé aquesta Setmana Santa, d'una banda aquest jove espring Altafulla, aquest casal, i d'altra banda també aquesta formació encarada als futurs monitors del nostre territori, que s'organitza en aquest cas des de Biolleure, com bé ens explicava la Sandra Ballester, que és la tècnica de joventut de l'Ajuntament d'Altafulla.
Qui ens estigui escoltant ara mateix en directe o ho faci en redifusió des del servei de Ràdio La Carta i li interessi aquesta proposta per joves de 12-16 anys del dia 30 de març al 2 d'abril a Altafulla i que té un cost de 20 euros, el que pot fer és o bé adreçar-se al punt d'informació juvenil d'Altafulla, escriure un correu electrònic a pigaltafulla arroba gmail.com
o bé a través d'internet circula un codi QR o un enllaç per tramitar directament aquesta inscripció. És així de fàcil. Sandra, gràcies per atendre els micròfons del programa. Escolta, que vagi molt bé aquesta Santana Santa. Troba tu també un momentet per reposar i per agafar aire. Sí, sí, ho faré. A partir del divendres, Sant.
Que vagi molt bé, Sandra, fins a la propera. Igualment, una abraçada. La Sandra Ballastec és la tècnica de joventut de l'Ajuntament del Tefulla, el que demana el punt d'informació juvenil. Dit això, el que hem de fer nosaltres és la maleta, perquè tenim moltes ganes de marxar de viatge. La nostra companya, Sònia Camí, de Roda de Barà Ràdio, ens avançava ja a l'inici del programa, que en aquesta ocasió marxem fins als Estats Units, i en concret, a Nova York.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. On anem? A Nova York. Doncs vinga, anem, agafem maletes i avui marxem virtualment cap a Nova York. I ho fem amb la Clàudia Rosa. Clàudia, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Doncs vinga, anem a Nova York. Per què, aquest lloc, per què vas anar a Nova York?
Doncs la veritat perquè era una mica el viatge de la meva vida, va ser un regal d'aniversari i perquè em feia molta il·lusió, suposo que també era les pel·lícules. Quan vas fer aquest viatge? Doncs el vaig fer el setembre del 2024. Ets de les que planeges els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa?
Jo he estat bastant loca, de fet per anar a Nova York vaig fer inclús un Word amb els horaris de tot el que havíem de fer, quins trens, com havíem d'anar, vull dir, ho tenia tot organitzadíssim. Per tant, vas planejar amb temps aquest viatge, no? Sí, sí, sí, molt. Què no li falta mai a la teva maleta? Jo crec que l'altaveu, per posar música, perquè sempre l'altaveu o els cascos, perquè m'agrada anar amb la banda sonora de fons.
Amb qui vas fer aquest viatge? Doncs el vaig fer amb la meva mare i la seva parella, els tres. Quants dies hi vau estar? Vam estar, doncs jo crec que una setmaneta ben bona. Vam anar com de divendres a diumenge de la setmana següent o alguna cosa així vam fer. Quan viatges acostumes a fer-ho amb assegurança?
Doncs crec que sí. No he planejat gaires viatges jo sola, però és una cosa que jo crec que a casa meva sempre agafem. Explica'ns en quin mitjà de transport et vas moure des que vas sortir de casa teva fins que vas tornar.
Doncs fins a l'aeroport vam anar amb un cotxe, crec que ens va portar el meu tiet, llavors vam agafar un vol fins a Nova York, que per sort va ser vol directe, i per allà a Nova York ens vam moure bàsicament amb ferros, bé, amb el tren d'allà, i amb patinet, que és el que mai havia fet, i vam agafar patinet elèctric.
I llavors, sí que els últims dies ens vam moure una mica més de Nova York i ja vam llogar un cotxe. Llavors, per la tornada igual, vam deixar el cotxe a l'aeroport i de l'aeroport cap a casa ens vam venir a buscar. Quan vas arribar, què va ser el primer que et va sorprendre? Ui, jo vaig flipar molt amb les alçades dels edificis. O sigui, recordo la imatge de sortir de la boca de tren típica americana i mirar cap a dalt i dir, uau, vull dir, és que et sents com una formigueta, realment, perquè són molt, molt alts.
I quin paisatge o racó no oblidaràs mai? Ui, doncs jo crec que una cosa que se'm va quedar com molt gravada va ser quan anàvem cap a Las Vegas
amb la típica carretera pràcticament buida, que sembla un desert, de moltes trobes, típic restaurant de carretera dels anys 60, que jo pensava que només existien a les pel·lis, vull dir, en el meu cap allò ja no existia, era el típic que, bueno, que en el seu moment n'hi havia hagut i que a les pel·lis la creien una mica, no? Però és que tal qual, vull dir, a part hi havia una Betty Boop segant a l'entrada, com va ser tan guai, va ser com, uau, és que de veritat va ser com dins d'una pel·li.
Com era la gent d'allà? Doncs, mira, és una de les coses que més em va agradar d'allà de Nova York, és que allà la gent és autèntica, és ella i a tothom, i és igual el que fa el veí. Vull dir, tu trobaves gent arregladíssima que deies, uau, acabes de sortir d'una passarel·la i gent...
que anava amb unes sabates fetes malbé, roba de tirat, i anava tan feliç, i ningú mirava malament a ningú, i és gent com molt autèntica, vull dir, cadascú és com és, i no s'ha de tenir cap norma així, ni estètica ni tal, i em va semblar superguai. I quan a caràcter, com els descriuries?
Doncs jo, per l'experiència pròpia que tinc, la veritat és que em vaig trobar amb gent molt agradable. Vull dir, de seguida, quan veien que era guiris interessant, com molt per tu, i deia, ai, d'on és? I guau, doncs el teu anglès, tal, no sé què, vull dir, com molt... La veritat és que vaig tenir sort i ens vam trobar amb gent bastant maca. Et vas sentir ben rebuda?
Sí, la veritat és que també suposo que al ser una noia així, joveneta i tal, que no té ni una mica de vergonya, jo també de seguida parlava amb tothom i m'interessava molt els campers dels bars i coses així. Jo de seguida també dono molta conversa, llavors em vaig sentir com aquesta bona vibra de tornada. Hi havia xoc cultural?
No, la veritat és que no. Igual en el tema de menjar és on més em vaig xocar, perquè, bueno, o sigui, no és que es mengin molt diferent, però sí que hi ha coses que aquí ni et planteges, vull dir, el d'anar una benzina i que hi tinguin una màquina esprendedora de perritos calientes, perquè aquí no se't passa pel cap. Però de tema cultural i tal, no, sí que és cert que allà tenen la religió com molt més emmarcada i molt més com...
en el seu dia a dia molt més present, però la veritat és que em vaig sentir molt còmode i molt bé. Què té aquest lloc que no té cap altre?
Doncs, bueno, per mi un dels motius principals pels quals anar a Nova York és Broadway. Crec que té com molta cultura tant del cinema com dels musicals que no es troben lloc i personalment és un tema que em crida molt l'atenció i del qual gaudeixo moltíssim i per mi és com aquesta cultura que, bueno, l'exploten al màxim i que la viuen tant i em sembla que és un lloc que si t'agrada el cinema, t'agraden els musicals, hi has d'anar.
Quin clima hi vas trobar? Doncs nosaltres vam anar de cada setembre i la veritat és que, com aquí a primavera, molt d'hora al matí, molt tard a la nit, refrescava i t'havies de ficar com un jersei i tal, però durant el dia, màniga curta, sí que si plovia, refrescava, vull dir, crec que és un lloc que sempre has de dur una desuadora o algun jerseiet a la mà. On et vas a llotjar?
Doncs en un apartament, en un poble al costat de Nova York. Vull dir, no està molt lluny, però no era Nova York, Nova York. Quan a l'idioma vas tenir algun inconvenient, algun problema?
Jo personalment no, perquè l'anglès el porto bastant bé, però sí que al final acabàvem rient perquè a vegades hi ha paraules que no et surten o que te les acabes inventant, però la veritat és que jo per sort em vaig sentir molt còmode, de fet em va anar molt bé per practicar-lo, que aquí no el practico gaire, llavors super, la veritat és que cap problema.
Ui, quan a la moneda... Jo vaig tenir molts problemes, t'he de dir, però perquè no... O sigui, perquè jo ho intentava com tot passar a l'euro i com per entendre millor els preus i tal, i era com... Ai, quin lío! Però perquè jo també soc com molt torbe amb aquestes coses. Però sí que és cert que al final, bueno, vas allà amb els dòlars i pagues i tal, però sí que com... Cada cosa que comprava intentava com fer el traspàs cap a l'euro i, bueno, em feia uns líos diossola amb això...
Ets de la que compra molts souvenirs? O sigui, sí, però per mi... Sóc la que torna a carregar de mi merdetes petitones per ella mateixa, i sí que els papes i l'àvia sempre li portes alguna cosa, però si he de comprar coses, he de dir que normalment són coses que m'emporto jo de record. Què vas comprar avant aquest viatge a Nova York?
Ui, doncs mira, vaig comprar-me una borra xulíssima de Nova York, una desuadora, que jo més em vaig quedar de record un parell de dòlars, un parell de monedetes, perquè em feia molta gràcia, i vaig anar a un musical i em vaig emportar com el típic cot del musical. Va, explica'ns què vas visitar durant aquest viatge a Nova York.
Uf, vaig visitar un munt de coses, la veritat és que cada cosa que visitava era com... Uau! Jo me'n recordo que anàvem com al típic carrer de botigues enorme de la Gran Manzana, jo anava pràcticament amb la boca oberta, i me'n recordo de veure un Sara, un Sara que dius tu, però si això està aquí, però saps què dius? Uau, mira, un Sara que... americano, saps? Vull dir, que és com... No sé, jo és que soc molt així amb aquestes coses, és com que tot em feia molta il·lusió...
Jo us recordo com la gran mansara que vaig flipar moltíssim amb la quantitat de botigues de pantallots enormes, vull dir, que vas de nit i sembla pràcticament que sigui de dia perquè hi ha tanta llum a tot arreu que és xulíssim. Llavors, de Nova York, com crec que destacaria aquell moment de nit amb tots els pantallots engegats i, òbviament, vaig anar a veure un musical perquè jo no trepitzo Nova York, si no vaig a veure tot el coi, i vam anar a veure Chicago.
I la veritat és que crec que és una cosa que no se m'oblidarà mai. Què més vas visitar? Explica'ns.
després vam fer un creuer, bueno, un creuer, un vaixell d'aquests que passeja pel riuet, i vam passar per l'estatua de la Llibertat, i he de dir que em va decepcionar bastant, perquè me l'esperava, no sé, m'esperava una estatuota allà, vull dir, tot allà és com molt gran i molt exagerat, i la veritat que l'estatua de la Llibertat va bé, però vull dir...
Em va semblar molt més interessant, segons quines gasolineres, la meitat de la carretera, que no tant l'estatuot. I llavors vam fer ruta, vam anar al port de Santa Monica, no sé com es diu, al Muelle, no sé com es diuen realment, però que hi ha com la típica fira allà, portuària, amb la Nòria gegant, i això també, jo estava vivint una millor vida, vull dir, amb Santiago de Montana en aquell moment,
Em van cantar. Després vam anar a Las Vegas amb cotxe, vam fer ruta turística per Las Vegas. Em va semblar un lloc xulíssim perquè és literalment com el món amb miniatura. Té com les típiques, les estàtues, els monuments més emblemàtics de tot arreu. Estan allà com en petit. Vull dir, jo m'enreglo a l'hora la Torre Eiffel i jo flipant. Em van dir, què és això que he vist?
I també em va encantar. I després vam anar a la costa i vam anar a Los Angeles, a Beverly Hills, a veure les Casas Ricos. Em vaig emportar un diari d'allà, d'alguna casa que hi havia per allà. Molt guai. Molt bé, molt bé. Quin va ser el moment més típic turista que vas viure?
Jo crec que vaig fer típica giri de les quals em queixo jo quan venen a Barcelona, doncs era jo allà fent fotos a pràcticament tot el que hi havia per allà. Vull dir, crec que el moment fotos va ser la meva perdició, perquè sí, feia fotos a absolutament tot, vull dir, a les rajoles de terra, a les parets, als cartells del carrer, vull dir, anava com una boja fent fotos a tot el que pillava. Quin va ser el millor moment del viatge?
sense dubte anar a veure el musical. Vam aparèixer pel carrer de Broadway, per l'entrada em vaig posar a plorar com una magdalena, i fins que no vaig sortir del musical no vaig deixar de plorar de l'emoció, perquè soc molt teatrera, m'agraden molt els musicals, i clar, era un musical que jo des de petita havia viscut molt, i llavors jo crec que va ser com el millor moment del viatge, i crec que el millor moment que he viscut fins ara. I el pitjor moment...
Ui, el pitjor moment, pues algunes discussions que vam tenir, perquè al final quan viatges amb altra gent, pues lo típic, no? Ai, és que jo vull anar això, no? Però jo vull fer això primer, però és que tu ja has fet això, és la típica llavors. Sí que vam tenir algun moment de rifirrar a fer, però bueno, que són coses que jo crec que a tothom ens passa. Vas trobar a faltar alguna cosa d'aquí? Vaig, uf, sí, el pan tomàquet.
Vull dir-te. El pa allà estava molt bo, però era tot amb molta mantega i a l'esmorzar amb una torre de pa amb tomàquet, mira que jo que digui que m'agrada el tomàquet, no m'he dit mai.
Però era com, hi havia moments de dir, és que vull menjar-me una poma, vull una amànida, si és que no demano tant, vull dir un plàtan. Però si és menjar, clar, jo estic molt ben acostumada a les meves amanides, la meva fruita, que m'agrada molt, i jo crec que és una cosa que vaig trobar a faltar de dir, perquè allà, clar, menjar-te una poma era gastar-te 7 dòlars, perquè no és una cosa que mengi molt a diari.
I alguna anècdota divertida o surrealista?
Alguna anècdota divertida i supranista? Sí. Està criticant... Bé, estàvem com a un restaurant i hi havia com una parella al costat i els estàvem criticant perquè anàvem com super extravagants i era un bar típic de carretera, la gent parava allà, doncs... Vas a la pancinera i vas al bar del costat a fer-te l'entrepà de mig matí i anaven, bé, amb unes tintes i tal, i nosaltres, jo, jo, i mira això, i mira un altre... I de cop i volta es van posar parlant espanyol.
Tant ens havien comentat pràcticament tot el que havíem dit. No es van dir res, no? No, no, però, o sigui, no es van dir res, però van... La mirada ja mataven. La mirada matava, i es van assegurar que ens haguéssim enterat que ells també parlaven l'espanyol. I va ser com, vale, bueno, perdó. Et vas perdre alguna vegada? Ah...
No, perquè jo crec, o sigui, crec que no ens vam arribar a perdre perquè no teníem un lloc concret al que anar, saps què et vull dir? Vull dir, anàvem passejant, anàvem donant voltes, sí que hi havia vegades que passàvem per al descarrer quatre vegades, que era com, vale, ja he vist les botigues, ja he vist el carrer, n'hem massa llit, però com anàvem una mica a xafardejar i a veure què ens trobem, crec que no ens podíem entendre perquè no teníem un punt d'arribar ara, saps? Vas viure alguna situació inesperada?
Sí, mira, vaig una cosa que no m'esperava gent perquè, clar,
doncs l'últim no dels americans jo sé, una mica més renciós, perdoneu. Però vaig arribar, res, el primer dia, el primer àpat que vam fer, que va ser un sopar en un pub de per allà, acabant d'arribar, supertranquils, tal, i just al costat hi havia dos homes que de primeres ja feien una pinta que dius, ai, em fa una mica de por, perquè eren típics de militars i tal, i ara que es van escoltar parlar i tal,
supermacos, ens van estar explicant, bueno, vaig atendre un munt de coses d'ells, em van donar, em van regalar, inclús, com una moneda que tenen ells allà a l'exèrcit, i em van regalar com una per mi, i va ser com, jo, en plan, igual els vaig com dotjar malament de primeres, perquè s'ha de dir que hi imposaven moltíssim, però van ser tan agradables, i d'avui, que la meva conversa vaig treure tantes coses. Vas... va ser alguna cosa, vaja, que va sortir completament diferent del que esperaves?
No sé què dir-te, no, però perquè no anàvem amb cap expectativa ni amb res, llavors sí que van sortir molts imprevistos, òbviament, que havíem d'agafar un tren i potser ens equivocavam, anàvem cap a una altra banda i coses així, però vull dir que dins de la idea que tenia jo del viatge va anar tot bastant rodat. Et vas sentir segura? Vas sentir por o tensió en algun moment?
S'ha de dir que bastant bé, menys el poble on estava jo, que vaig haver de baixar una nit a sopar, vaig baixar sola a un súper a agafar coses, i uf, a la nit impressiona, impressiona una mica segons quin personatge trobes, perquè a part allà als Estats Units el món de la droga està molt pels carrers, està molt present a la vida.
La gana de la gent, vull dir, llavors, clar, quan va quan veus gent, doncs no et preocupes perquè, vull dir, al final no et poden fer res, vull dir, semblen zombis, pobrets. Però clar, quan baixes tu sola a la nit i veus caixes plens de gent i tal, a mi és una cosa que em va impressionar molt. I sí que et faig tenir més por allà. Què és el millor que vas menjar?
El millor que vaig menjar... Ui, sí. Va ser un hot dog d'una gasolinera.
que... o sigui, era com una... o sigui, tu entraves i la benzina era una benzina de típica normal i llavors hi havia com un passadís que podies triar com la carn que volies, el pa que volies, i era com un self-service que tu anaves ficant el que et donava la gana i després com que t'ho cobraven al final. I va ser el paradís, vull dir, mai havia menjat alguna cosa que clarament no era carn, perquè anem a dir que no era carn allò, vull dir, era un...
un mejoje de coses, però estava tan bo i vaig poder ficar tantes marranades que em va encantar, em va encantar. Hi ha algun plat que no tornaries a tastar? He de dir que no, però perquè m'ho menjo pràcticament tot. Llavors, no soc molt delicada del tema de menjar, per tant, no hi ha res que digués, uah, això és que en la vida no. Vull dir, vaig menjar bastant bé. Vas provar coses noves?
Sí, moltes, i em va agradar moltíssim, perquè soc una persona que l'agrada molt el tastar aliments nous, i me'n vaig fer un tip, i sobretot begudes, rares, que aquí no tenim, i jo me'n porto la Doctor Pepper al cor per sempre, com em va agradar aquella Coca-Cola,
I un món de xutxes i coses així, o patates sabor, jo què sé, és del que et puguis imaginar. Vull dir, vaig provar tantes coses tan rares. I quan heu menjat alguna cosa més que recordis? Què acostumaves a esmorzar, per exemple, o a dinar?
Esmorzar, anàvem a bars i tal, i arrasàvem amb el que hi hagués, vull dir, menys un parell de dies que sí que vam anar com a un hotel que sí que teníem com a tipus restaurant continental. Jo me'n recordo un dia haver esmorzat pollo frito, en plan, pollastres rebostats per esmorzar i cap mena de queixa. I una de les coses que...
que sí que m'agradaria destacar el menjar és que, òbviament, jo no podia marxar allà sense anar-me a un McDonald's. L'hotificia diu, anda, no, és que el McDonald's d'allà tant realment sap diferent. Vull dir, molt fort, que és la mateixa cadena, que tu menges un nugget aquí i te'l menges a Madrid i el nugget sap exactament igual. Doncs allà no. I les begudes, una cosa que em va impactar molt, les begudes del McDonald's tenen color radioactiu. Estan
Boníssimes, eh? Però i una misma panta de color fluorescent com aquella. Com eren els horaris i costums comparats amb els d'aquí?
Doncs és una mica veritat això que Nova York és la ciutat que nunca duerme, perquè a totes hores hi ha gent. Vull dir, era una cosa que si arribàvem a les 8, arribàvem a les 10, era jantada i jantada i jantada. Vull dir, era una cosa bastant espectacular que crec que cadascú allà té rutines tan diferents i...
Crec que l'únic moment que vam veure que baixava una mica més el nivell va ser diumenge al matí i jo crec perquè tothom estava a missa. Vull dir, és l'únic que recordo de dir, uau, saps? Com ara sí que he notat que no hi ha tant... Però vull dir, és que hi havia tant de fin a totes hores i a tot arreu que és molt difícil dir o establir un horari. Perquè allà cadascú, jo et dic, viu la seva vida i fa com vol i com pot. Alguna tradició que et sorprengués especialment?
Doncs la veritat és que no, perquè no vam viure cap així de prop, llavors no recordo cap tradició, cap costum ara mateix que aprengués. Alguna conversa que recordis?
Sí, la que he comentat abans amb el Fugoma, que em van acabar regalant això i em van estar explicant un munt de coses, el servei militari... Bé, jo estava semblant una anena petita i jo, ai, sí, quant a mi vas? I la veritat que molt guai, molt guai. El viatge et va canviar d'alguna manera? Sí, jo crec que sí. També per coses a nivell personal i per la gent que m'acompanyava una mica...
Però vull dir, crec que al final t'emportes sempre a algú d'allà on vas. Llavors, no sé, jo allà vaig aprendre moltes coses, coses que jo potser no havia viscut pel meu entorn o pel que fos. Llavors jo sempre crec que de tots els viatges sempre m'intento emportar alguna coseta, per petita que sí, algun aprenentatge o alguna cosa sempre m'intento quedar. Quines recomanacions faries a algú que hi volgués anar?
que hi vagi amb molta calma, perquè Nova York estressa, estressa molt, perquè és molt gran, hi ha molta llum, molt soroll, molt de tot, llavors crec que és un lloc per anar amb calma, que si vols veure't Nova York en tres dies t'acabaràs...
angoixant més que una altra cosa, llavors, jo crec que és un viatge que l'has de gaudir i has d'anar amb tranquil·litat i veure't les coses quatre o cinc vegades i anar i tornar i provar, vull dir, que això, calma i paciència. Si fos un color, quin seria? Si fos un color, jo crec que seria verd, però verd fastuc, verd així, putantorro. I si fos una blau?
Si fos una olor, ha fregit. Si fos una pel·lícula, quin títol li posaries? Si fos una pel·lícula a Nova York, o el viatge. En general, Nova York. Uau, m'has pillat molt aquí. Doncs no ho sé, no ho sé, la veritat. Vull dir, ara mateix m'acaba de mirar moltíssim. Quina puntuació li posaries a aquest viatge?
Jo li posaria un sòlid buit, la veritat. On t'agradaria viatjar? M'agradaria molt anar a les illes gregues ara mateix. I on no viatjaries? On no viatjaria? No tornaria per Àsia, és un viatge que ja he fet i no és un lloc que vulgui tornar. Igual que Nova York, tornaria i m'agradaria. Per Àsia és un lloc que no em crida gens l'atenció.
És un viatge apte per a tothom? Sí, jo crec que sí. Al final és adaptar-te a les necessitats de cadascú, però crec que és un viatge que te'l pots prendre de mil maneres. Vull dir, pots visitar tantes coses que al final busquis el que busquis, jo crec que allà ho trobes. I quin error caldria evitar? Eh...
El tema metros, evitar comprar els tiquets allà i anar... Doncs vaig a aquest metro i no és com Barcelona, que vas i trobes la línia sempre al mateix lloc i agafes la boca. Vull dir que crec que allò dels trens sí que s'ha d'anar amb una mica més d'estudi. Doncs, Clàudia, moltíssimes gràcies per aquest viatge a Nova York. A tu. Adeu. Adeu.
Ens plantem nosaltres a la recta final d'aquesta nova edició de Baix Gai al Dia. Va que reflexionarem molt ràpid amb els 20 segons que ens queden per acabar de baixar la persiana. Sònia, t'ho diràs. Correm, correm. Avui una de Groucho Marx. Així que és una mica d'humor, eh? Diu, mai oblido una cara, però amb la seva faré una excepció. Doncs esperem que l'audiència del programa, no sé, que no oblidi les nostres veus. Que demà ens hi tornem a posar a l'hora de sempre. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acabo de passar molt bon dia. Reveure. Adéu-siau.
I a tots vostès, fins demà, a veure... Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca?
Subscreu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948. Ona la torre al teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril, el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge.
Sintonitzes Ona Latorre. Notícies en xarxa.