Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià. És 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barres comença a desplegar el nou contracte de la Brossa. Els canvis més immediats són la recollida comercial de la fracció resta i la incorporació d'un segon encarregat a la plantilla. L'any que ve es farà una campanya informativa i progressivament s'aniran incorporant més novetats al servei.
Altafulla, la fira de Nadal comptarà amb 55 paradetes de venda i degustació de productes. La cita es complementarà amb ambientació musical i altres activitats durant les tres jornades de celebració, del 12 al 14 de desembre. I a Roda de Baral, Festival Internacional de Cinema en català, el FICCAT dedicarà la seva propera edició al cinema i la història, un eix temàtic que reivindica el poder del setè art com a eina de memòria, reflexió i construcció col·lectiva.
Això que estan escoltant és Baix Gaieldí, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous, què tal, com estàs? Molt bé, doncs aquí a punt. El dia està una mica rúfol, m'assembla, no? A veure què ens diu el Lluís Mi Pérez...
A veure si m'ha pujat algun company les cortines. Ja acabo de veure com està el carrer. Però avui ja és allò de dia... Tardor, tardor, s'aproxima el Nadal. Tapadot. Està el dia... Ens hem despertat així tapadots i freds, a més a més. Unes temperatures. Jo sortia de sal a moquet dematí per sota dels 4 graus. Només engegar el cotxe i saltar d'allò aquell... Sí.
com l'alarma aquella, no? Sí, sí, sí, que t'avisa del 3. De la temperatura. En fi, tenen sintonitzada la fulla ràdio a la torre i roda de barà ràdio amb núvols o amb el dia clar, som baixa i el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Ara ho dèiem, eh? Dijous força fred. Hem sortit de casa bastant abrigats aquest matí. Tot apunta que aquestes temperatures, que aquest dia tapadot ens acompanyarà tota la jornada. En tot cas, que ens ho asseguri el nostre home del temps preferit. Connectem tal com fem sempre amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mi Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, molts moments de núvols al llarg d'aquest dijous a les comarques de Tarragona. I de fet, a hores d'ara, tot i que hi ha algunes clarianes, de seguida s'anirà cobrint el cel. I és que venen molts núvols des de les comarques de Lleida i de l'Aragó que arribaran a casa nostra d'una forma puntual a partir del migmatí. Per tant, van dir migdia, primeres hores de la tarda, de cel força més ensopit i anubulat, carregat.
I fins i tot arribarà a plovisca ja, d'una forma efímera, passatgera, però que a ningú li sorprengui que arribi a caure alguna pluja, ja diem, molt efímera, poca quantitat d'aigua, però sí que arribaran de seguida. L'ambient força fresquet, baixa una mica la temperatura respecte a hi, i també més vent. Atenció, sobretot, a l'alt i al Baix Camp, també ja aquesta tarda i vespre, a la resta de contrades del Camp de Tarragona, perquè aquest vent serà molt fort, també aquesta propera nit, cops que poden passar fàcilment dels 90 km per hora.
N'estem pendents a la xarxa.
Va, cara dit tot això, el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous 4 de desembre. Comencem com sempre amb la més propera i agafem un diari gratuït, el que es presenta com el diari del Camp de Tarragona. El mes que avui titula 90 bombers voluntaris de Tarragona demanden la Generalitat.
Serveis públics. La reclamació col·lectiva pretén aconseguir millores en els seus drets laborals. Diuen, ja n'hi ha prou de sortir a pagar foc sense cobertura ni seguretat social, ni prevenció de riscos laborals, ni materials, ni vehicles dignes. D'altra banda, avui l'altra qüestió que destaca a la portada del mes ens porta a parlar de futbol. El somni s'esvaeix amb honor. El Reu Redis perd 0 a 2 contra la Reial Societat després d'una gran primera part de Copa.
La fotografia de portada precisament acompanya aquesta notícia. Podem veure una de les jugades del partit amb jugadors tant de la Reial com també roig i negres avui en aquest enfrontament d'ahir al vespre.
Més coses, a Tarragona, els sedats de la selecció deixen només dos candidats a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. I un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera. A Tarragona, la xarxa Santa Tecla comemora amb la seva comunitat el 25è aniversari amb un acte al port. Podem veure el logotip ben visible també al costat de la capçalera del mes. I a Tarragona, suspès el procés per escollir l'executiva de Junts perquè una candidatura s'hauria saltat la normativa dels comissis.
Un altre rotatiu dels que tenim a mà i parla de naltros dia sí dia també és el diari de Tarragona. Aquest dijous explica que no ha pogut ser. El Reus cau amb dignitat a la segona eliminatòria de Copa per 0-2 davant tot un primera com la Reial Societat i després d'una gran primera part. Moment en què dos jugadors, un del Reus Deportiu i l'altre de la Reial Societat,
Lluiten per una pilota, és la gran fotografia que avui apareix a la portada del diari de Tarragona. Més coses pel que fa a la pesta porcina, primers acomiadaments als escorxadors de Barcelona i més casos detectats. L'àrea de Corxarola ja s'han localitzat fins a 50 casos.
I tres qüestions més avui al peu mateix d'aquesta portada del diari de Tarragona. D'una banda ens parlen d'un aniversari, el de la xarxa Santa Tigla, i diuen la idea visionària. Més coses a Tarragona, se suspenen les primàries de Junts. I pel que fa a actualitat castellera ens parlen d'un nom propi, el de Gina Ford, que és la possible cap de colla de la jove.
I arrodonim aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala aquest 4 de desembre. Així que, Raquel, tu mateixa, endavant. Comencem pel periòdico, que ens diu que l'empresa mixta de Rodalies es constituirà la setmana que ve. La nova operadora iniciarà l'1 de gener les funcions internes, tot i que el servei no arrencarà fins d'aquí un any, termini que exigeix la legislació ferroviària.
L'R1, per cert, pendent de serrells econòmics il·legals per culminar el traspàs. La imatge és d'eurodiputats en un fòrum ahir a Brussel·les i diuen que com més nacionalista es torna a Europa, més regionalisme es perd.
González Pons i Javi López adverteixen al Fòrum European Bridges del fet que la centralització de la distribució dels fons comunitaris resta pes a les regions.
per al sector del vehicle que ens diu que els compradors de cotxes elèctrics rebran les ajudes al concessionari. El govern i el sector llencen el pla Auto 2030 per apujar la producció i les vendes. Avui també trobem en destacat l'entrevista el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, diu que el govern aprovarà dimarts ajudes al sector porcí i alimentari.
Per cert, que també avui parlen dels restaurants de Barcelona que penjaran el complet amb els sopars de grup Brenna de Lencs. Estudi del govern. Una de cada tres espanyoles ha patit violència de la parella o exparella. Aquesta és la dada. Una de cada tres.
I avui, a punt per la Fiscalia, que retreu els imputats en el cas Montoro, que només intentin anul·lar la causa. Doncs també apartat per anticorrupció. I avui, per cert, que també tenim els germans d'estopa. Han destacat a la capçalera del periòdico perquè han adaptat una Nadala extremenya per un anunci d'ENA, ens diuen, un anunci nadalenc.
Seguim amb el punt avui. Avui tenim aquí la imatge dels senyals que han instal·lat el parc de Collserola. Veiem aquí un cartell que diu Zona infectada, pesta porcina africana. I el titular és Prioritat contenir.
Les administracions es centren a evitar que el virus de la pesta porcina no s'estengui de collcerola. Diuen que el virus és molt contagiós i dura dies a l'ambient. Són paraules del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Urdeig.
i també expliquen que el preu de la carn de porc ja ha baixat de forma important. És el que destaca a la portada El Punt Avui, que també parla de l'any vinent, de les inversions esportives que hi haurà en diferents municipis, i d'altra banda, parlant d'esport, per cert, de l'esportiu, destaca en una de les notícies que avui trobem en el rotatiu, que Pedri i Rafinha són els líders de la recuperació
El Ministeri i les Comunitats Autònomes també aproven activar el protocol de protecció en hospitals i residències de gent gran.
Notícia de salut pública, però la imatge és molt glamurosa. Ens parlen d'una nit per celebrar les arts, perquè l'hotel majèstic de Barcelona va acollir ahir la vuitena edició dels Premis Tribut a les Arts del magazín A la Vanguardia.
I imatge també de la cantant Luz Casal. L'han entrevistat i diu que el rock és indispensable per abocar coses com la ràbia. També imatge del carrer Patrichol de Barcelona, que pateix el tancament de Comerços. I una altra instantània que trobem a la portada de La Vanguardia és d'un membre de l'OME ahir a Collserola. I expliquen que Catalunya espera permís per eliminar els sanglars de la Zona Zero.
En clau polític expliquen que junts s'obre a reprendre la relació amb el PSOE si es compleixen els acords. I també, a punt econòmic, parlen del pla de 1.280 milions per impulsar el cotxe elèctric a Espanya. I acabem amb una altra notícia econòmica que diu que el sobrecost per evitar una apagada recau en la factura de les famílies.
I acabem amb el diari Ara. El titular principal és que la Generalitat activa el suport econòmic al sector por si afectat. El govern ha obert de moment una línia d'ajuda financera directa als afectats a 20 milions d'euros. La Comissió Europea estudia si amplia a tota la província les restriccions més enllà del radi actual de 20 quilòmetres.
I la imatge és a l'interior del centre de control de la unitat militar d'emergències que ha instal·lat aquest centre Santa Perpètua de Mogoda i ahir els consellers Albert Dalmau i Núria Parlón el van visitar per conèixer l'evolució de les cerques de senglars malalts a l'àrea de restricció.
Més coses. Rute nega que Trump margini Europa en les negociacions sobre Ucraïna. En política junts no varia l'oposició, però anima Sánchez a complir tots els acords. I acabem amb els mapes gènics per estudiar malalties que tenen un viatge europeu.
I avui també una curiositat a la portada del diari Ara, que estan intentant investigar d'on surt la teoria de l'entrepà sobre aquesta qüestió de la pesta porcina, perquè diuen que la principal hipòtesi és que el virus va arribar a través de carn contaminada i s'està seqüenciant per saber-ne la soca. Són les notícies que avui destaquen en aquest 4 de desembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. Som-hi, moment ara per analitzar l'actualitat. Això, els dijous, ho fem amb la companyia de la periodista Marta Domènech, que, com tots vostès saben, trobem al cap davant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Ui, no et sentim. Marta, algun problema de... A veure, a veure. És evident que tenim algun problema. Mira, farem una cosa. Mirarem nosaltres de recuperar aquesta comunicació amb la Marta Domènech. Mentrestant, el que sí que podem fer és descobrir una pàgina musical en català, com sempre, aquestes pàgines musicals,
que els regalem el dia. Avui de protagonista tenim el Laberini Invisible, el nou doble àlbum de Jordi Pellac, un disc on conviuen folk, fosc, rock alternatiu i una narrativa que mira la realitat de costat obliqua, inquieta i tocada per una llum que fareix un treball que, sense voler semblar a ningú, ressona amb l'actitud dels grans narradors foscos, però amb una veu pròpia i molt present.
d'aquest disc, amb aquestes lletres que parteixen de sensacions molt actuals, la identitat, la informació que ens devora, la sospita constant, la idea que al món s'esquerda n'hem escollit un tema que es diu Flor de Llis. Si el sembla, l'escoltem i nosaltres ara de seguida tornem a veure si hem pogut refer aquestes connexions amb la Marta Domènech.
Fins demà!
Els nobles capitans sempre tenen gran visió, potser és perquè ells van a cavall. Nosaltres baixem pel tros d'aquesta terra que no estimen i no saben treballar. Folls d'una dotze matzina quan ens permeten subir.
Flora i es disparen just al centre d'aquest cor que ha vist el mar aixecar-se per sobre els ponts. Els que no tornaven mai no eren florets per ningú, només un nom en un paper i un silenci massa llarg que han tregat per un cartel qui li guardaven rencor per ser el primer a preguntar-se
Jo vaig besar-les totes dues sense por i entre tantes branques verdes que creuàvem el galop. Emergia del forat negre un esgarit com un odor i jo veig... Flora de llis, l'honor ha sigut meu. Flora de llis, l'honor ha sigut meu.
Ara sí, nosaltres analitzem l'actualitat i ho fem com cada dijous, acompanyats de la periodista Marta Domènech, aquí trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs? Hola, molt bon dia, aquí a punt per parlar d'Europa, un dia més. Escolta, avui hem de parlar d'una de les prioritats que s'han fixat els deputats europeus per portar els drets a les persones amb discapacitat al centre de la política de la Unió Europea durant el període...
2025-2030 es parla d'accessibilitat real, d'educació i ocupació inclusives i fins i tot d'una definició comuna de discapacitat. És una petició ambiciosa o realista?
Doncs mira, és una modificació cap a l'alça d'una estratègia que es va aprovar ja fa uns quants anys. La estratègia actual és 2021-2030 i s'ha fet una revisió per tal de millorar una mica aquests objectius.
D'aquesta manera el 2025 marca un punt d'inflexió. El Parlament demana activament una nova estratègia, que en realitat no és nova, sinó que és aquesta ampliació, i tot això sota pressió per reforçar polítiques i el que és més important, el finançament. Les polítiques han d'anar acompanyades sempre d'un finançament perquè si no sabem que queden en un circuit i no hi ha...
no hi ha manera que es puguin dur a terme. Per tant, creiem que al llarg del 2026 sí que ja hi haurà, d'alguna manera, una concreció amb un document que ens digui de quina manera abordarem en els propers anys aquest tema. De fet, el Parlament parla d'una definició comuna de discapacitat a tota la Unió Europea. Això també és molt important.
Evidentment no, perquè a no tot arreu la discapacitat està valorada de la mateixa forma. I com sabem, un dels objectius de la Unió Europea és que tots anem a la una. Aquesta unitat, per exemple, tenim una targeta sanitària única,
Tenim un telèfon d'emergències únic. Tenim ja aprovat una targeta per persones amb discapacitat que en els propers anys han de posar en marxa els diferents estats. Per tant, què menys que tenir una definició comuna de què significa, què vol dir ser una persona amb una discapacitat. No només això, sinó també els indicadors.
L'accessibilitat, la inclusió, tot això ha de tenir uns valors únics a tota la Unió Europea. Quan s'anuncien aquestes bones instencions des de Brussel·les, no ara amb aquesta qüestió, sinó generalment, la pregunta és i tot això qui ho paga i tot això qui ho controla, perquè la voluntat política sembla que hi és i que els recursos per fer realitat aquestes mesures a tot arreu...
També hi haurien de ser, però com s'autoregula o com s'autocontrola que tot això es vagi complint?
Doncs mira, precisament l'estratègia posa en èmfasi en que la implementació no pot recaure només en les institucions europees. Cal una actuació conjunta de tots els estats membres i també el que és molt important, la participació de les pròpies persones amb discapacitat i les seves organitzacions, que són les que tenen la veu, en nom de totes elles. Per tant, això inclou adaptar legislacions nacionals.
s'han d'eliminar barreres arquitectòniques o digitals, s'han d'assegurar la inclusió en l'educació. L'educació està en mans dels Estats, no en mans de la Unió Europea. La Unió Europea, en aquest sentit, pot donar unes indicacions, unes recomanacions, però han de ser els Estats els que realment es posin a treballar en aquest tema. Després tenim temes d'ocupació, de serveis socials, de garantir el reconeixement dels drets, per exemple,
en les diferents eleccions que es realitzen. A tot arreu les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets. Per tant, és una situació molt complexa en què no només hi ha d'intervenir la Unió Europea, sinó que també és molt important el paper dels Estats.
Què creus que es prioritzarà, Marta? Tu has llegit tot, eh?, i per tant controles l'assumpte. Les inversions en accessibilitat física, siguin edificis, siguin transport, o bé en els suports socials com, per exemple, l'atenció ciutadana, l'educació o l'ocupació?
És que jo crec que van de forma una mica paral·lela. No es prioritzarà un tema sobre un altre. L'accés a l'accessibilitat, nosaltres fa molts anys que ho tenim. No sé, amb algú que es vol muntar una botiga, per exemple, o un establiment de restauració, ja té unes normatives d'accessibilitat. Per tant, nosaltres això ja ho tenim assumit. Potser sí que hi haurà altres països que hauran de donar més...
més prioritat en aquest tema perquè van més endarrerits. Després, pel que fa a l'emancipació i l'ocupació, no estem tan malament nosaltres també, perquè hi ha moltes associacions, moltes entitats que amb ajuts públics estan ajudant a l'emancipació de moltes persones. A Tarragona en tenim, per exemple, moltíssims exemples de tot el camp de Tarragona.
Jo crec que és molt important primer definir què és una persona amb discapacitat, aquesta discapacitat què és i què no és, i després es vagin posant sobre la taula temes que facin que aquestes persones tinguin els mateixos drets aquí que a Itàlia, que a Polònia o que a Romania.
Això és probablement el més important. I sobretot el poder garantir una qualitat de vida i una participació social, fomentar l'autonomia d'aquestes persones i, com deia també, aquesta participació social, participació en el dia a dia de la nostra societat, però també aquesta participació política.
De fet, en relació a tot això que dius ara, les mateixes ONGs demanen mecanismes de seguiment i de participació directa del moviment en persones amb discapacitat. La veu d'aquest col·lectiu s'hauria de poder també fer escoltar en els llocs on es prenen decisions?
Doncs s'està fent. Aquest mes de novembre s'ha obert una consulta pública en la qual es dona precisament veu tant a les persones amb discapacitat com als col·lectius, com totes aquelles persones que vulguin dir alguna cosa. I sobre el resultat d'aquesta consulta pública que estarà oberta durant unes setmanes, després s'acabaran d'elaborar
les diferents estratègies. Aquí el que és més important, també el que jo crec que és molt important, perquè jo personalment cada any rebo moltes preguntes sobre aquest tema, és que finalment aquesta targeta europea de discapacitat, que hauria de ser estàndard a tots els estats membres, sigui realment una realitat, com per exemple la nova targeta d'aparcament europea, que pot facilitar
la mobilitat i garantir el reconeixement de la discapacitat quan les dues persones es desplacen d'un país a un altre. Aquí ja s'ha escoltat la veu de les entitats, això és el que demanaven les persones que treballen amb aquests col·lectius o les pròpies persones afectades. I amb aquesta consulta, que clar, la tenim oberta ara i tampoc no sabem ben bé què és el que s'està dient o el que no s'està dient, doncs acabarem de veure de quina manera es concretarà aquesta estratègia pels propers anys.
Ho seguirem de propi, ho explicarem. De fet, mira, t'anava a preguntar per quina creies tu que podia ser una de les mesures més visibles o transformadores. Jo em quedo amb això, amb aquesta targeta unificada, important. Marta, ho hem de deixar aquí, hem de fer una petita pausa. Gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta en directe a Baja i al Dia. Una abraçada ben forta.
Gràcies i bon dia. Fins la propera setmana. Que vagi molt bé nosaltres. Com dèiem, hem de marxar un momentet res. Un parell de tres denuncis al butlletí informatiu i de seguida ens hi tornem a posar amb moltes més històries personals properes i aventures de Kilòmetre Zero. Fins ara.
Visita el Museu de la Ràdio.
La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional de llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre en avant.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Larrà. La Comissió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per a pesta porcina africana fins als 91 municipis. Brussel·les ha publicat avui el llistat de poblacions on fins al proper 28 de febrer s'hauran d'aplicar mesures d'emergència provisionals per contenir la malaltia
i ressalta que, tot i pertany a la demarcació de Barcelona, no hi apareix a zona. Tampoc hi ha, en aquest cas, el Segria. A diferència de la Generalitat, la Comissió Europea no distingeix entre zona infectada i zona de vigilància i detallar que les mesures de control s'hauran d'aplicar en 23 municipis del Vallès Occidental, 20 del Vallès Oriental, 27 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 10 del Maresme, 2 de l'Alpenedès, 2 de la Noia i, finalment, 2 del Bages. El govern havia fixat, en aquest cas, 76 municipis.
I en mobilitat, diversos accidents generen hores d'ara retencions. A la Nacional 2, encara a Cabanes, està tallada en els dos sentits de la marxa. A la BB Baixa, 1.202, a Castellbisbal, també està tallada en aquest cas on ha mort un motorista. I finalment a l'AP2, a l'Expluga de Francolín, on en aquest cas només hi ha un carril obert per un altre accident. A banda, a la C25, a Sant Lari de Sacalm, l'incendi d'un vehicle deixa només un carril obert.
i també generen ja diverses afectacions, volíem dir, per avaries, una a l'A2, al Bruc, que talla un carril, i una altra, en aquest cas, a Sant Vicenç dels Horts, també a la mateixa via. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència, en aquest cas, a la catenària entre Puigdemont i Joneda, està afectant hores d'anar la circulació de trens de les línies R13 i R14. Renfe és habilitat un servei alternatiu per carretera Coneix, Lleida i Vineixa.
I Protecció Civil ha desactivat el pla pla secta després de confirmar que l'incendi d'una sitja a l'empresa Helix Polimers de la Canonja no ha causat cap afectació personal ni cap impacte a l'exterior. L'incendi, que ha començat passades les 3 de la matinada, s'ha originat en un tank amb polimers en pols. Tot i que l'incendi ja està estabilitzat, es manté també la prealerta per seguir els travalls dels equips d'emergència fins que la situació torni a la normalitat. A hores d'anar encara hi treballen 8 dotacions que continuen refredant la zona.
I més de 600 voluntaris han participat aquesta nit en el recompte de persones que dormen al carrer a Barcelona organitzat per Arrels Fundació. L'objectiu és actualitzar les dades, dimensionar els recursos necessaris i saber on han anat les persones desallotjades d'assentaments de les darreres setmanes. Arrels preveu que la nova xifra superarà la del 2023 quan es va comptar un total de 1.384 persones.
I pel que fa el temps del cel quedarà força ennubolat durant tot el dia amb nubols que avançaran d'oes a es i amb molt poques estones de sol. Les primeres pluges arribaran ara al matí al Pirineu Occidental i alguns arribaran també al punt de la meitat oest. De cara a la tarda i sobretot al vespre la precipitació al Pirineu serà una mica més intensa i també s'estendrà cap al sector oriental. Notícies en xarxa Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal, com estan? És dijous 4 de desembre, la setmana ja comença a fer baixada, així que gràcies per mantenir sempre en antena la seva sintonia de proximitat.
Si vostès són dels que viatgen en tren i en concret utilitzen l'R13, que al Baix de Ià para les estacions de Roda de Barà i Salamó, han de saber que tots els municipis per on passa aquesta línia s'han unit per reclamar a Renfa i a DIF un servei ferroviari més freqüent i fiable. Tot i que recentment s'han reestablert els trens directes, després de mesos de transport a Sant Vicenç de Caldés,
Els ajuntaments consideren insuficients les quatre freqüències actuals i denuncien que fins i tot durant les obres el servei era millor. En una reunió a Valls, alcaldes i consents comarcals han consensuat una moció conjunta i avisen que si no hi ha resposta estan disposats a mobilitzar-se. Entre les reivindicacions es destaca la necessitat d'un tren que permeti arribar a Barcelona a primera hora del matí, reforçar les connexions del migdia i recuperar serveis perduts al llarg dels anys. També es critica que l'R13
sigui l'única línia on els treballs de manteniment es fan en horari diurn, de manera que generen més incidències. De fet, tant els batlles d'aquestes poblacions com les entitats d'usuaris coincideixen que la línia està infrautilitzada i que hauria de ser una alternativa real als col·lapses de la P7.
Seguirem de prop aquesta qüestió, però ara canviarem totalment de registre i pujarem al pic de la Mola, el sostre comarcal del Tarragonès. Els ho explicàvem fa uns dies. La nostra companya Raquel Martínez ho va fer el passat cap de setmana amb una unitat mòbil de la casa i ara ja no es bufega.
I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera, amb qui aprofitarem per obrir les lines del telèfon del directe, així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer. Ens espera, tot això i més, aquí, a Baja i al Dia.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Doncs fa uns dies en antena vaig gallar el dia, el que va començar com una joguesca, de va, ens animem a pujar al pic de la Mola. Ens ho vam prendre seriosament i en calent vam escriure els impulsors d'aquest projecte, l'Èric Vicenç i l'Oriol Silvestre, i ens trobem ja amb ells mateixos aquí començant el que serà aquest trajecte.
He de reconèixer que una mica des de la inconsciència jo m'he apuntat, però confiant que arribarem al pic. De fet, molta gent ja ho ha fet i avui volem conèixer els detalls d'aquesta ruta de la qual vam explicar els orígens en alguns altres programes, però avui parlarem de com us la vau empescar per dir, anem a fer aquest repte ni més ni menys a cada any, 365 dies, pujant al pic de la Mola. D'aquí va ser la idea...
Va sorgir una mica de tots dos, anàvem pujant per entrenar, anàvem panyant per entrenar, i un engresca l'altre, i fins a arribar bàsicament on estem. Quants quilòmetres porten les vostres cames, calculeu, ara ja pràcticament als inicis de desembre?
Home, si hem pujat més de 200 dies cadascú segur a 9 quilòmetres, 1.800 els portem, no? Sí, ha de ser els superats de sobres. Sí, sí, sí. Molt bé. És una manera de reivindicar, entenc, aquesta ruta, no?, aquest patrimoni natural aquí a la pobla i de posar potser en el mapa el que és el sostre del Tarragonès, també.
Sí, de fet, és que va començar una miqueta amb el mix que aquí a la pobla es porta molt el tema de la marató, la gent s'involucra molt, fa moltes activitats, i vam dir, fem alguna cosa per la marató, però més nostra, i és el que deia l'Oriol, com pugem i pujàvem, i sí, un amb la bici, l'altre caminant, i ara jo ja he pujat avui i tu encara no has pujat...
després els nostres camins, els camins de Creixell, i sí, finalment també, que és el sostre del Tarragonès, i hi ha molta gent de la pobla que per primer cop a la seva vida ha pujat al pic de la Mola i per què estem fent això? Però sembla que el que tinguem a prop de casa sempre té menys rellevància i necessitem anar a dues hores de cotxe per anar a veure l'altre pic.
Molt bé, així heu anat involucrant des d'entitats, gent a títol individual que s'ha sumat i heu tingut moments com molt especials també. Ho veníeu a explicar fa uns dies a Ona a la Torre amb els escoltes, el Julibert, això va ser també com un revulsiu ja en el tram final d'aquesta campanya, no?
Sí, sobretot perquè veníem d'un estiu que, clar, molt sols, la calor que feia era bastant inaguantable i, clar, vas passar molts dies que dius, o va jo, o vas tu, o anem els dos, o a la recaptació no hi havia forma que pugés. I ja quan acaba l'estiu, els Julibert ens anomenen en un concert sense nosaltres conèixer-los. Nosaltres descrivim el Julibert. Julibert diu, sí, pugem, li diem als escoltes.
Nosaltres vam escriure el Tot es mou per dir, ei, què fem aquest repte? Tot es mou, ens passa amb la Marató. La Marató diu, venim també. I nosaltres agafem això una embranzida que ens trobem amb 205 persones al pic de la Mola i 17 o 18 sortejos. Va ser una passada.
Molt bé, tot plegat, doncs això, eh?, amb aquest rerefons solidari, amb la Marató, que s'ha de celebrar ara ben aviat amb aquesta jornada forta, però que implica això, que arreu del país moltíssima gent s'apunti amb iniciatives molt, molt diverses, i aquesta que, bé, es marca com objectiu d'anar...
aconseguint com a mínim un euro de cadascuna de les persones que pugen per tal que pugueu fer aquesta aportació al final de l'any, no? Perquè la idea és mantenir aquesta ruta fins al 31 de desembre.
Tot igual fins a 31 de desembre. El que sí que hem pensat és que el dia 14, que és el dia de la Marató, i que ens ficaran per la tele i tot això el vídeo que vam fer, aquell dia farem l'ingrés del que portem total, que serà una miqueta més xulo fer-ho el dia que toca. Molt bé. Doncs una ruta que avui estem fent nosaltres, explicant-vos-la. Anem a explicar també què és el que...
Podem veure, perquè sobretot entenc que es passa per camins rurals, que és el que m'espera.
Bé, ara, tal com comencem, ja passem per davant de Mas Mercader, que és una masia. Aquí, bé, la masia pertany a Creixell, la capella de la masia pertany a la Pola de Montornès. Després el que veus molt és moltes barraques de pedra seca, molt patrimoni de pedra seca que tenim per aquí. I pots veure el límit municipal entre Queixell i la Pola, altres rutes per la gent on pugen amb bicicleta o corrents o caminant. Bé, t'adones compte que tenim molta més cosa de la que ens pensàvem aquí. Ajà.
Molt bé, doncs ara ens concentrarem en caminar. Potser d'aquí una estoleta em sentireu esmofegar una mica, perquè bé, surto poc de la peixera, com diem, amb l'argot. No sé si estic prou en forma com per fer aquest recorregut i no morir en l'intent, però de seguida tornem aquí a explicar-vos què és el que estem veient.
Bé, doncs seguim gravant, aquí em diu que estem a Creixell, hem entrat al terme de Creixell, estem per un camí molt pedragós, no sé si això ha estat o és un torrent o... on ens trobem exactament? Ara aquí envoltats de bosc, oi?
Sí, ara estem en el trosset de camí que encara és pla. Aquí sempre hi ha hagut molta pedra i quan passen sobretot les motos de trial i tot això, la veritat que ho fan bastant malbé i les tornen a posar al mig, per més que les vagis apartant. Però bueno, no des d'un camí que de moment és prou plamer. O sigui, que em vagi preparant una mica, no? Sí, arribarem a una... a lo que nosaltres anomenem la taula de consens, que allí descansarem dos minutets i llavors comença... hi hauràs escalfat i llavors començarem a pujar.
Molt bé, hem passat per camps de cultiu, no?, alguns garrofes molt macos, també hem vist camps oliveres, ara anem així com la part més silvestre, veiem molt de romaní, molts arbustos per aquí, i ara estem ja a la meitat o encara no?
Encara no, encara no. Falta una miqueta, falta mig quilòmetre més, i llavors ja començarà. De sobte canvia. De tot el trosplaner que hauràs fet, començarà amb la pujada. Molt bé. Abans de començar la pujada, si a la gent li agafen ganes d'apuntar-se el repte, és bastant assequible, no?
Sí, és força assequible. Són 4 quilòmetres i mig d'anada. La meitat és pla. L'altra meitat és pujada, però no és difícil. És com anar pujant a escala, sempre dic jo. I la gent va pujant i de tant en tant s'atura. Agafes aire i segueixes.
Si algú es vol animar a apuntar-se, a veure, Oriol, què és el que hem de fer? Perquè teniu un Instagram, sobretot, no? Sí, teniu un Instagram i ens envieu un missatge al perfil i, en principi, no cal apuntar-se gairebé, només preguntar l'horari i a l'hora que sortim presentar-se allà i ja està.
Pic de la mola 365, és així de clar i meridià. I ara que estem ja en el tram final, quin balanç faríeu d'aquesta engrescada, d'aquest projecte que vau posar en marxa? Home, molt bo. Vam començar bastant fort. El que passa és que arribant ja... Arribàvem a l'estiu i a la Coló. Va pegar una baixada que ens feia de pensar, que deies l'estiu, que pujàvem pràcticament l'èric i jo sols.
I va arribar a setembre i pujar una para veritat. El balanç molt bo, molt bo. Jo no m'imaginava l'1 de gener que arribaria amb les xifres que arribem, tant de recaptació com de gent que ha pujat i ha participat. Gent que potser no ha pujat però ha participat igualment, negocis... Molt bo, la veritat que tot molt bé.
Molt bé, doncs nosaltres seguim caminant aquí, xinotxano, i jo els agraeixo que avui no estan fent un sprint perquè no em quedi jo en l'intent, i anem a això, a poc a poc, i ara us anirem explicant què veiem. Ara el paisatge comença a ser força espectacular, ja el veiem davant, no?, el pic.
Sí, ja el comences a intuir que la pujada és una d'aquelles. Sí, sí, de fet, una de les dues que estàs veient ara mateix, des d'aquí encara no veiem el pic. Però bueno, ja comencem a pujar i ja el veuràs de sobte. Molt bé, doncs va, anem a fer algunes imatges i vídeos que us compartirem a xarxes i això us fer una idea d'això que us estem explicant.
Doncs ens hem aturat aquí en una taula de pícnic, com qui diu, al costat d'una barraca de pedra seca, molt ben conservada, per cert, molt espectacular. I ara li preguntarem a l'Eric, perquè sabem que també té falera per la pedra seca i està en col·laboració amb una associació que es dedica a preservar també el patrimoni de la pedra seca. Eric, també estàs involucrat en aquest sentit, no?
Els hi dono un cop de mà, és una associació nova que nascut ara fa uns mesos, amb gent de la pobla que té molt d'interès pel tema de la pedra seca. I ara mateix, que estem en plena setmana de la pedra seca per a nivell Catalunya i Balears, és el primer any que incorporem nosaltres una ruta. I amb això sí que els hi vaig donar un cop de mà a netejar la ruta i tot això, i s'ha implicat molt tothom, com a mínim per donar a conèixer lo interessant i lo xulo que és. Després ja veurem si d'alguna forma es pot preservar.
Molt bé, sobretot parlaríem de barraques, de marges, alguna trona... Barraques és el principal, sobretot el que a la gent més li agrada és la barraca com a tal, els marges, i després hi ha també el que es diu el cucó, que vindria a ser aquella mena de por natural que feien els pagesos antigament, que de moment no el saben ni tornar a reproduir, s'ha perdut la tècnica.
Molt bé, doncs molt interessant. Això també ho podeu veure de camí al Pic de la Mola. Ara estem ja a la part de Pujada, per tant, ja noteu que em costa més parlar i agafar l'aire. Ara quan anem fent l'ascens ho anirem explicant també.
Doncs estem a la penúltima parada, pràcticament. Bueno, sí, el meu balè aguanta. Ja tenim una alçada considerable. De fet, les vistes ara són espectaculars. Veiem el mar. Veiem també la divisió entre Creixell i la pobla. I aquí, unes parets, uns marges, també preciosos, que així, des de la perspectiva que dóna l'alçada, permet fer unes panoràmiques molt, molt boniques.
I tenim, doncs, això, verd, verd, verd, i una urbanització a la vista, bé, veiem mig baix gaia, com a mínim, eh?, des d'aquí dalt, i dèieu, des d'aquí conflueixen també altres camins, perquè el pic de la Mola es pot pujar des de diversos punts, tot i que feu la ruta com més assequible i més recomanable, no?,
Nosaltres vam fer aquesta ruta perquè, a veure, és dura, però ens permet sortir des del mateix punt. Llavors, si gent com tu que ha vingut amb el cotxe, és que quedes directament en un aparcament. És fàcil per tothom. La ruta que vèiem ara mateix des d'aquí, que acabaries morint cap al castell de Monttornès, ja ens hauríem de posar tothom per dins del castell, anar a buscar aparcament, i seria una miqueta més complicada i és molt més estreta.
Hi ha gent que va des d'allà i hi ha gent que ve amb nosaltres. Al final, nosaltres vam ficar al principi una condició que seria pujar i baixar pel mateix lloc. Després vam dir, pugem tots junts i baixeu per on vulgueu. I al final hi ha gent que diu, jo és que vaig amb vigileta pel darrere i te vull donar l'euro. Al final, si és pel càncer, és igual per on vagis. Aprofita qualsevol ruta i puja. Clar. Doncs és una de les panoràmiques potser més boniques. I a banda, des d'aquí ja veiem el pic de la Mola i ara de seguida us ho explicarem.
He tingut els meus dubtes, però ja quasi ho tenim a tocar. I ara estem aquí explicant algunes curiositats, perquè podem observar moltíssimes parcel·les de marges fets amb pedra. Admirable la feinada que devrien fer aquí. Especulàvem amb l'Eri que segurament eren vinyes abans de la filoxera.
Sí, probablement, perquè per l'amplada que tenen, segons quin tipus d'arbre no el pots posar ni tampoc podrien passar. I aquí a l'esquerra els veiem una mica més amples, però és que a la dreta fan dos pams literals. Havia de ser una cosa petita. I després ja sé, perquè la meva família també té algun terreny per aquí, van intentar adaptar-ho cap a garrofer i després ja els era molt complicat amb l'aparició dels tractors i tot això, ja no podien passar. I els marges s'enfonsaven i era molt perillós vindre.
I una mica més endavant, dèiem amb l'Oriol que aquí segurament hi ha una fita de terme i aquí vau fer una mica d'investigació i heu anat a trobar fins i tot mapes que estan fets amb alçada de principis del segle passat.
És que aquí normalment hi havia molta confusió, sobretot amb gent gran, que el Pic de la Mola no pertanyia a la pobla i tal. Bé, vam fer una miqueta d'investigació per internet, no massa cosa tampoc, era massa complicat. O sigui, no vam anar a biblioteca ni res. I vam trobar uns planos de 1904, si no recordo malament,
I marcaven això, marcaven tota la línia, la divisió del terme amb Creixell, i marcaven fins al punt que es junten els tres municipis a l'altre de tot. O sigui, que en principi una tercera part del pic sí que és de la Pobla, l'altra de Creixell i l'altra de Bonastre.
Maco també, no?, que conflueixin aquí els tres termes i un punt d'unió de tres municipis. Sí, sí. També vam fer una pujada d'un diumenge amb els de Bonastre i també l'alcaldessa de Crecet també ha estat implicada, va vindre a la festa que vam organitzar. És com un punt d'unió dels tres pobles.
Doncs ara que esteu citant gent que ha pujat aquí, teniu números, encara falten dies, perquè acabia el repte, però hores d'ara, quants valents o inconscients com jo hem pujat aquí? Persones diferents ho vam mirar fa poc, va, superàvem les 600 persones diferents que haguessin pujat. Hem tingut involucrat l'escola, els ametllers, el dia que vam de la marató més de 200 persones, que nosaltres no comptem, per l'1 de gener nosaltres ja vam deixar de comptar, però diferents 600.
I si volem saber alguna cosa de recaptació, la veritat és que a mitat d'estiu apostàvem, ens jugàvem, que superaríem els 2.000, ens aproparíem els 2.200 a final d'any. Ara hem superat els 3.300, amb dos dies molt xulos com aquestes. El dia 22 vam fer el sopar del repte i el dia 9 que pujava la Marató i Julibert. Allí va ser, clar, en lloc de la gent de ficar un euro, ficar-ne quatre, ficar-ne cinc, ficar-ne deu, són dies molt, molt interessants per la recaptació. Ah.
Molt bé, doncs se'ls dibuixo en somriure, parlant aquí, mirant enrere, des d'aquestes vistes tan espectaculars, perquè veiem el mar, veiem el campanar de creixell, el fons, i aquí es respira l'aire entre tanta vegetació i alhora amb aquest patrimoni que dèiem de la pedra seca, dels nostres ancestres que aquí van fer una feinada que ens deixa això amb la boca oberta.
Res, ens queda, no res, això que tenim aquí davant ja al pic, res, 5 minuts, m'hi diuen, va, que, com deia, he tingut els meus dubtes, dic a veure si serà la primera vegada que fracassen l'ascens al Pic de la Mola, però no, arribarem, vinga, va.
M'estan dient, no era per tant. No, ara que som aquí dalt, ja no. Reconforta i és la satisfacció d'haver assolit el cim. I sí, hi ha un moment de pujada que dius, vinga, va, em deixo que m'espuja una miqueta, que m'empenyeu a assolir el repte. I ara, des d'aquí, la veritat, les vistes recompensen l'esforç.
I també al trobar aquesta fita de l'Institut Geogràfic Nacional, que marca el vèrtex geodèsic. I també aquí l'agrupació excursionista de Catalunya té marcat el pic, 318 metres sobre el nivell del mar. Forma part d'aquests sostres comarcals de Catalunya. I en fi, un dia més. Per vosaltres en van ja 333. Sí, sí.
Avui és el 333. Doncs és una xifra bonica també per haver explicat aquí al programa aquesta èpica que us heu posat entre cella i cella amb una, com dèiem, vessant solidària per tal d'ajudar a la marató a investigar contra el càncer i a més a més per fer amics, perquè entenc que ho haureu fet
Coneixences, haureu fet molts vincles amb agrupacions excursionistes de tot tipus, perquè entenc que s'han sumat en aquesta cita entitats molt diverses.
Sí, normalment qui ha pujat a una altra és la Torre Camina, el grup de caminadors de Creixell, i gent que diu, avui on sortim, amb els de la Mola? Ja que estem, els hi diem alguna cosa i anem tots junts, i han fet el seu euro i la seva aportació, i sí que sempre t'han entres d'alguna cosa nova, perquè puges aquí dalt i et diuen, allò, la broma aquesta, allò és el Montmell, cap allà queda el Campanada no sé què, i penses, és veritat, quan pujàvem al principi no ubicàvem res, jo, i ara ja, quan ve gent nova, li podem explicar una miqueta.
Molt bé, doncs les vistes aquí són boniques, en veritat es poden observar molts punts que tenen el seu encant i alhora veiem aquí molta varietat de plantes i de més. Aquí s'havia patit també un incendi fa anys, per sort la natura es regenera i veiem això, molt de romaní silvestre, veiem molts
Bé, em falten paraules, eh? He d'agafar la guia del gallà per descriure, però margalló n'hi ha moltíssim, això sí. I bé, és un goig de veure el camp i les abelles, fins i tot, eh? Que aquests dies enrere parlàvem amb un apicultor de bonastre, doncs n'hi ha aquí feinejant, agafant el nèctar de totes aquestes flors...
I, en fi, anem a acabar també d'explicar el que ha suposat aquest repte que, com dèiem, heu aconseguit involucrar moltíssima gent. Ara hi ha recte final, per tant, que la gent s'engresqui, perquè almenys teniu el repte fins al 31 de desembre, o sigui, que si algú s'ho pensa és ara o mai, no? Ja veurem si vindran més reptes, però de moment...
Fem una crida, no?, a qui vulgui sumar-se, a qui contacti amb vosaltres. Sí, que us vulgui sumar, encara teniu un mes. O sigui, que no sigueu dropos, eh?, que teniu 30, 30 i 32 dies, crec, encara.
O sigui, per pujar amb nosaltres. I res, una de dues. O bé per xarxes, el nostre perfil Pic de la Mola 365, que publiquem normalment cada setmana els horaris. I si no ho teniu clar, us envieu un missatge i nosaltres contactem amb nosaltres i quedem. I res, us esperem per aquí. Porteu l'euro, eh?
Molt bé, doncs nosaltres tanquem aquest especial, gràcies a l'Èric i a l'Oriol per haver-nos acompanyat, per haver assumit també aquest repte, que des d'aquí aplaudim perquè em sembla encomiable que hagueu fet aquesta gesta, per posar en valor el patrimoni històric, natural, de la pobla, del Baix Gaià...
i a l'hora de retruc per tenir aquesta missió solidària que permet donar un cop de mà a la Marató i a totes les persones que se'n puguin beneficiar. Doncs moltes gràcies i fins la pròxima. Gràcies a vosaltres per haver vingut i col·laborat. Moltes gràcies, moltes gràcies per haver vingut i per fer difusió d'aquest repte solidari. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Ara tenim en Javi Jurió, ell ha guanyat el Premi de Fotoperiodisme a Manya i Flaquer. Javi, felicitats. Moltes gràcies, bona nit. Segona vegada que et felicito, perquè ara ho comentàvem, jo sé que et vaig entrevistar per un entrepremi, quants anys fa? Ho recordes més o menys? Crec que va ser el 22, 21, 22, sí, 22. En aquell cas per un incendi? Incendi a la Conca de Barberà, sí, correcte. I ara per una fumarada?
Per una fumarada o una apagada de llum o sí, podríem dir-li així. Més que fumarada, perquè abans em comentàvem que em sap greu per la imatge de la química, però és que realment ens ajuda molt. En aquell moment no era un accident químic.
sinó que era una parada tècnica i ens estaven ajudant a que no passés res més greu. Estem parlant d'una fotografia que vas fer publicada, ara no sé si al diari més o a La Vanguardia. La Vanguardia, sí. Coincidint amb el dia que hi va haver la gran apagada, el dia 28 d'abril, vas tenir clar quina havia de ser la foto d'aquella jornada o com va ser aquella foto, com va ser el procés?
Les fotografies en fotocloridisme hi ha un factor molt important que és la casualitat. Poden ser més bons, més dolents els fotògrafs, però la casualitat i la sort existeix i amb fotocloridisme més. Jo cada dia agafo l'AVE cap a Barcelona i de camí a l'AVE, a Perefort concretament, em vaig trobar aquesta imatge. Evidentment després no vaig poder agafar el tren perquè està tot parat,
però quan vaig veure aquella imatge i vaig dir que aquesta història d'avui va al voltant de la Química i el Port Aventura.
Portaves la càmera a sobre, per tant. Sí, sí. Companya de viatge... Bueno, no l'acostumo a agafar normalment per anar a Barcelona, perquè aquest equip hauria d'estar a la redacció a Barcelona, però aquell dia casualment la tenia a sobre, sí. Ara parlàvem de les noves tendències, els nous mitjans, l'Andreu Rauet, que ha publicat el seu treball al YouTube, la Laia Díaz, que el seu treball està difós per Instagram, la feina dels fotoperiodistes també ha canviat molt.
Almenys tècnicament. Ha canviat tècnicament, sobretot arran de les transmissions. Les transmissions, que la foto surti disparada de la càmera allà on hagi d'anar és vital, però a nivell de concepte no ha canviat tant. Pensa que nosaltres fotògrafs, potser parlo de la meva generació, no som massa instagramers.
Llavors jo el que trobo no és una crítica cap als companys, però hi ha molts fotògrafs que estan més pendents de penjar ràpid a l'Instagram que de donar-la a su propi mitjà. Bé, és una manera de treballar una mica diferent, però penso que ens hem d'adaptar com sigui. Ens vam adaptar quan 30 milions de persones van decidir ser fotògrafs amb els mòbils,
Hem sobreviscut i per molts anys que sobreviurem. Ara treballes full time a la Vanguardia, doncs, perquè tu també has sigut freelance, has treballat per empreses, has treballat per mitjans... Sí, sí, sí, sí, sí. Vam fer un canvi a la meva vida i, bueno, sí, ara estic allà i content de poder treballar i agrair a la Vanguardia, evidentment, perquè sense ells també aquest premi segurament no hauria estat possible.
T'has presentat en altres convocatòries dels Maña i Flaquer, no?, a banda del que havies guanyat. També és una manera de reivindicar-vos. Si els periodistes estem fotuts, per dir-ho d'alguna manera, és un dels missatges generals de la gala, és una professió precària, crec que el sector fotoperiodístic encara ho heu tingut sempre més complicat. Bé, ho anava a dir jo, encara pitjor, però sí, sempre ho hem tingut complicat.
Sous precaris no ho sé, freelance s'han guanyat la vida com han pogut, jo me la vaig guanyar durant molt de temps, però penso que no ha de ser una professió encara de guanyar calés. Mentre mirem la manera de guanyar calés amb aquesta professió no tindrem, no se n'en sortirem. Hem de deixar els calés a banda, anar treballant, perquè al final...
Sé que és un tòpic, però al final amb esforç. Sobretot, jo sempre ho he dit, quan he hagut de contractar o subcontractar amb algun fotògraf, jo he dit si no pensem en els calés, perquè si pensem en els calés no està centrat en el que és l'estar. Els calés i la bona feina vindran junts, segur. Javi, moltes felicitats pel premi i a disfrutar-lo. A vosaltres, moltíssimes gràcies.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Va, que és dijous i això vol dir que tenim espai de jardineria amb el nostre jardiner de capçalera. Tots vostès el coneixen bé, és un goig rebre la baixa i el dia per amb ell descobrir moltíssimes coses del món verd, del món de les plantes. És en Joan Maria Vidal...
Per cert, amb el Joan Maria Vidal, cada dijous nosaltres el que fem és obrir les línies del telèfon del directe per tots vostès. Si volen fer consultes de jardineria, si volen compartir algun coneixement amb tota l'audiència d'aquest programa que fem possible...
El de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Verà Ràdio. Si volen saludar, ja ho saben, 977-650693. 977-650693. Aquest és el telèfon del directe per poder participar a l'espai. I, a més a més, tenim també un WhatsApp. Per si volen dir la seva, a través d'una nota de veu, a través d'un comentari, enviar una fotografia. 660-355-717. 660-355-717.
en Joan Maria Vidal, el gerent del Garden Center Gaia, el nostre jardiner de capçalera, el tenim ja més que ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit. Joan Maria, benvingut. Molt bé, Eduard, què tal? Molt bé, escolta. Com estem? Fantàstic. Així m'agrada. Escolta, em deies que la gent pot participar en directe a través del fil telefònic o el WhatsApp. Sí, sí, sí. Doncs mira, si algú ens truca avui en exclusiva en aquest programa, durant aquesta secció que ens dura gairebé fins a les 11, a través del fil telefònic, el 977 65 06 93, obtindrà
...un val... ...de 30 euros... ...un val de 30 euros... ...per gastar amb qualsevol producte... ...del Garden que hi ha... ...d'Altafulla... ...així que ja ho sabeu... ...gent que escolteu... ...tant des de Roda Barà... ...des de Nova Torre... ...com Altafulla Ràdio... ...977-650693... ...i el més ràpid en trucar... ...tindrà un val... ...per gastar amb qualsevol cosa... ...que ara que hi ha paneres de Nadal... ...hi ha qualsevol cosa... ...escolta més perfectament... ...així que ja ho sabeu... ...977-650693... ...per cert que les vostres instal·lacions... ...sí... ...fan molt de goig aquests dies...
Que dius, no, mira, ara ja no és la primavera. No, no, doncs escolta, per Nadal també val la pena de visitar les instal·lacions. La veritat és que Déu-n'hi-do. A més a més, escolta, quan es fa fosc, tot s'il·lumina i ara que és Nadal s'il·lumina també amb això, amb aquesta ambientació pròpia de l'època en què ens trobem.
Sí, sí, sí. Bueno, intentem també que sigui molt bonic. Amb unes palmires, escolta, aquelles palmires a les peus de dues hores lluny, eh? Doncs mira, avui encara en posem algunes més. Sí, sí, sí. Sí, home, aprofitem que tenim unes Washington i unes palmires que són ben altes. Ens enfilem per podar-les i aprofitem per anar encargolant llum de Nadal. Molt bé. Sí, sí.
Doncs això, línies del telèfon del directe obertes des d'ara mateix, tot activat. Joan Maria, avui de què parlem? Doncs mira, la setmana passada parlàvem de la poncetia i tot com és, d'on ve i com fer-ho també. Aquelles ponceties tenim de color verd a casa i que hem d'aconseguir que es posin de color vermell per a la floració.
Però el nostre Nadal és molt més que Ponsetia. El nostre Nadal i el Nadal català, que és preciós, tenim un munt de coses i totes elles vinculades d'una forma tradicional amb la natura. Llavors, avui parlarem de tota la resta de coses que són del Nadal, que formen part del nostre dia a dia d'aquests dies de Nadal i que no som conscients, a vegades, de tanta cosa i per què ve d'on ve i com fer-ho per cuidar-ho i per tenir-ho.
Mira, m'agrada aquesta secció i m'agrada que la facis avui perquè ens trobem a les portes d'un cap de setmana llarg que és possible que qui més, qui menys, a casa, amb la família, amb la canalla... Per sebre, que si adornem, que si il·luminem, clar. Exacte. Per tant, va molt bé que avui ens ofereixis aquest espai. És perfecte. Per on comencem? A veure...
Mira, comencem per una cosa tan senzilla, de portar un mónica i tan catalana com és el tio. Sí. Sí o no? O els tions. Jo ja fa algun dia vaig sortir el de fora de Motoserra per llidar la calcó i ja vaig veure algun tio que començava ja allò a tombar per sota els garrofers. Quina sort, quina sort. A casa meva no venen els tions.
No? No, vivim una mica apartats i no venen. I hem d'anar el dia abans, un parell de dies abans, i hem de posar una trampa. Ah. Posem una trampa, però bé, eh? Tanto, eh? Però amb les trampes? Vull dir, si encara estan agafant també molts... No ho he de fer a dir, no ho he de fer a dir. Són tot això de la pista porcina. És de tions, tu. I escolta'm, però l'amaguem bé amb fulles, tal i qual, posem unes pells de mandarina, i sempre, cada any, tard o d'hora, agafem un tió, queda atrapat allà a la cama, però escolta'm, després estàs la mar de bé i la mar de ben cuidat, eh? Ja està. Superbé. Molt bé. El tió...
No és més que un agraïment a tot el que els arbres ens donen. I això, perdona, ho tornaré a dir, perquè és tan maco de català, és tan... els catalans que tinguem una cosa tan...
llogada com el tio que no ve a ser res més que on dir gràcies arbres per tot el que ens doneu. Ens doneu fruita, que ens alimenteu, ens doneu escalf, que ens serveix per escalfar a l'hivern les llars de foc i fer llenya i fer calçotades i fer tot el que faci falta. I a la vegada també ens doneu aquesta fortalesa de la fusta com per fer mobles, per fer... i estar present. I d'alguna forma...
que l'arbre encara de petit ens segueix donant aquest regal, aquest tió, que cuidem, que cuidem aquell tió, que antigament el tió em donàvem de menjar, ens feia les neules, ens feia el cava, i aquell tió ens abrigava d'una forma donant-nos calor, perquè també anava al foc, no? Sí, sí, sí. I d'aquesta forma màgica tornava al bosc.
Ara els tions, també s'ha de dir que els tions cada cop caguen més coses i més... I són més humanitzats, no? Cada cop més humanitzats, amb més ulls i més orelles... A casa meva el tió cagava els torrons, el xampany... El cava, el cava, diguem que era cava. El xampany fa més... Fa més festa.
Pels sotets i mitjons. Home, ja era molt, ja era molt. Ja està, eh? Molt bé, molt bé. El tió, jo no sé, bueno, sí, que s'alimenten... Home, clar, cada cop s'alimenten més bé. Però és cert que abans el tió era una soca i a vegades... De fet, a Lleida... El cagar, que dèiem com a cagar, era el mig de la soca. Cap a Lleida n'hi diuen la soca. Ja ha arribat la soca. Clar, clar, clar. És una soca de tronc i el regal estava...
I que bé, doncs que a vegades diem, no?, allò de les tradicions que estan molt posades, molt comercials i tal, i està d'acord, les tradicions s'han comercialitzat moltíssim, però que bé que tinguem un dia de l'aniversari per celebrar el teu dia, un dia de la mare, per poder dir a la mare que estimo i gràcies.
i dies de Nadal per poder-te ajuntar amb la família. Que bé que els catalans tinguem una festa per dir gràcies als arbres. Som molt conscients que aprofitem la sombra, que aprofitem la floració, que ens encanta, però que bé, no? Doncs deixa'm començar només pel tio i després tota la resta que l'envolta. Els nostres pessebres tenim des de molts...
Tenim des de soques també de suro, que aprofitem. Exacte, les alzines sugeres, amb aquestes llesques que surten... Precioses, una passada, sí. Doncs bé, la molsa, antigament s'anava a agafar una miqueta de molsa al bosc, hasta i es posava. Clar, hem d'entendre que els boscs ja no són el que eren i que la humanització, la gent que som, si anéssim al bosc a buscar molsa, destruiríem molt. Llavors, això està totalment prohibit...
Les molses venen de molseres que estan especificades per això, les molses s'han de comprar, perquè d'aquesta forma ens assegurem que no estem destrossant tot l'ecosistema. Hem d'entendre que el nostre bosc és un bosc lent. Puc obrir un meló, però? Ho dic perquè moltes vegades aquí, en aquesta secció, parlem... Ja ho sé, eh? Hi ha certa part de l'audiència que no li agrada quan jo relaciono l'agricultura amb la secció de jardineria. Però doncs avui... Li haurà alguna part que sí, home. Vinga, no pot agradar tothom.
Un alt percentatge dels boscos són privats. I tant! Tot i ser titulars de massa forestal, tenim prohibit agafar molsa o agafar... Aquest és un tema molt complicat. Realment estem obligats a tenir una massa forestal pròpia neta.
cosa que dius, clar, és caríssim, no tens rendiment, llavors, l'obligació està per llei, però no tens una obligació darrere que t'obliguen, perquè és inviable, hi ha gent que té hectàrees de bosc, a vegades inaccessible, no?,
I tens una obligació per llei, però ningú t'obliga perquè és com impossible. No, però de la mateixa manera que hi ha gent que es pren la llibertat d'anar a buscar bolets o anar a bullir espàrrecs en aquesta massa vorestal privada. Vull dir, no vull obrir més balons. Ja t'entenc, ja t'entenc. Tu vols dir, si tens un tros de bosc i tens molts, per què no podem fer-la allà? Exacte. O si hi ha... Tu ho dic més ràpid, tu tens un pi al teu jardí perquè no el pots tallar. No el pots tallar?
Pregunto? No. Sento que els que tenim motosserra... Clar, tu posa d'una altra manera. Anem a suposar que trobes oliveres mil·lenàries i les talles, per què no?
No ho sé, no ho sé. No es pot. No es pot. És a dir, els pins tenen un valor que hi ha perquè si tu posessis... Mira, a l'ésser humà tenim una cosa que és que posem les cases allí on ens rota gairebé i tenim urbanitzacions que estan al mig de bosc. No cal anar molt lluny, eh? Vull dir, el tafulló. No, no, sí, sí.
És tot un bosc que el dia que això prengui mal, prendrem mal. Llavors es tallen uns pins específics per posar les cases, però gent té pins a les cases. La pinassa que tinc i tal. No pots tallar el pi. O sigui, per normativa no pots. És una altra cosa que algú ho hagi fet i no hi ha gent de res.
Però els pins no es poden tallar, que són grans i formen una massa forestal. I si tu vas traient pins, els de pints queden més desprotegits, són menys oferts amb el vent. Al final, ho sento, eh? Proveixen tot. La llei està feta d'una manera, és a dir, t'obliguen a mantenir el bosc net, però després, quan et poses a fer la gestió forestal, compte, no sigui cas, i després veiem com les oliveres mil·lenàries d'aquí baix a l'Escènia les agafen i les penen cap a no sé on. Tot molt lògic.
Clar, Eduard, totalment, eh? Però mira, també et dic una cosa. Si tu diguessis, no, escolta, qualsevol pot anar a podar al bosc. Clar, qui sap podar i com podarien? I què triarien? Llavors no en saben. Llavors és difícil, però el sotobosc està superbrut. Està molt mal fet, molt mal fet. Llavors, es pot anar a acollir allà al bosc?
No es pot, perquè la gent que aniria a collir llenya al bosc colliria sense... Jo que cada dia feia la carretera cap a Salomó, ara que van aixamplar i van treure alguns tongs, molts dies hi ha unes furgonetes aparcades que van tallant branques de... Nosaltres aniríem... mata. La mata, ho dius molt bé. El llentiscle, no? Pistàcia, llentisca. Sí.
Bé, doncs... Però això té un altre... Sí, sí, té un altre... Hi ha molta gent sense documents, sense permisos, sense tal, vivint aquí i es guanyen la vida. N'hi ha alguns que es guanyen la vida venent droga, n'hi ha uns altres que es guanyen la vida robant.
i si em deixes dir guanyar la vida d'aquesta forma, però mal guanyar la vida, o sigui, de forma terrible, i n'hi ha que fan altres coses, que és anar a acollir una cosa que està prohibida, acollir-la, que també en podem parlar, per vendre. I on ho venen? Doncs venen a països com Holanda, països europeus, que ho fan després per fer corones de difunts.
I llavors, quan tens una corona difusa, claves amb llantiscle i pistàcia, que aguanta moltíssim, no? Clar, es guanyen la vida d'una forma que es collint mata, collint pistàcia i llantiscle. Que llantiscle també és una herba, un herbús que surt al nostre bosc, que surt en molta quantitat, però que si es deixés tallar l'ample, també passaria. El tema quin és, Eduard? Clar que abans que descollia la molça el seu tros, i abans quan tu compraves una casa en un poble, la casa venia amb un tros d'hort.
I tothom feia horta i feia casa. Però és que antigament hi havia un tros d'hort i un tros de bosc. I traies rendiment. Ara això s'ha anat perdent, no hi és. Tenim molta gent que viu en pisos, que viu en situacions aglomerades, que si surt el bosc a buscar es fan destrosses. De fet ja comença a haver digestió de muntanya per a l'hora de bolets. El lloc on la gent va a buscar bolets i hi ha destrosses.
Clar, és molt difícil. No m'hi vull posar en què s'ha de regular o no s'ha de regular, però hem de ser conscients que el nostre bosc que tenim, tenim un bosc molt preuat, molt bonic, però que és molt lent de creixement. Per què? Per sequeres i altres temperatures. Lent vol dir que portem espècies al nostre bosc que són excessivament lentes però molt sofertes i que cada vegada que tallem una branca
d'Alzina, una branca de grèvol triga barbaritat a tornar a créixer. O sigui, un grèvol, perquè faci una branca de dos pams, segurament són quatre o cinc anys. I dius, ostres, quatre o cinc anys dos pams? Però si aquestes branques...
Les compres per fer rams i les barrejar una mica d'eucalipto, una mica d'avet i és preciós, no? Tant triga. Sí, són arbres lents, són arbustos molt lents, perquè és això, no tenim molta aigua i unes temperatures molt còmodes. Temperatures molt altes i poca aigua. Llavors, tenim un creixement més lent que ens porta a una vegetació molt diferent, molt maca, però si no es cuida, no es fa...
És molt fàcil destruir-se i molt difícil de repoblar. D'on ve, per tant? O d'on s'extreu aquesta molsa? Les molses són de molceres, de llocs on realment surt molta molsa, boscos privats, que es dediquen a això.
Llavors, què vol dir? Són boscos en què hi es genera molta més pluja, no és d'aquesta zona més baixa nostra, és d'allocs molt més al nord, que es genera molta pluja i surt molta molsa. I també s'han treballat de molsa, veuen la molsa de primer any, de segon o de tercer any, saps? Clar, en canvi, un altre ha dit, escolta, jo pel meu pessebre que em vull poquet i enculls una miqueta. Jo entenc la mentalitat de dir, escolta, jo trec una miqueta de molsa i prou.
Però clar, tothom treu aquesta mica de molsa i et trobes el bosc super desballastat. Què passa? Aquesta molsa surt en llocs humits. Aquests llocs humits es manté la humificació perquè la molsa precisament ajuda a que no s'evapori. Llavors, clar, treure aquesta molsa sense coneixement provoca això. El grèvol, que és aquest de branques verdes amb fulletes vermelles, amb boletes vermelles, també triga moltíssim, és molt lent. Abans parlaves de l'antísca, de la pistàcia...
Aquí havia sigut com una mala herba o un arbús que surt molt fort, que és molt resistent. Quan surt a tombar dels marges, fan una nosa. En canvi, el galzarà o el grèvol són plantes superlentes, que costen moltíssim, que es posen precioses perquè tenen aquestes boletes vermelles, però són superlentes. En canvi, deixem de dir-te una altra cosa, una cosa que no està protegida com a tal, és el vesc.
El vesc no està protegit. El vesc és un paràsit. El vesc és això conegut en castellà com a muerda, oi, això tan típic que són remets petits, que es regalen i que donen bona sort. Blanc, fins i tot com enganxós. Amb boletes blanques que són enganxoses, que són enganxifoses, i aquestes boletes blanques són molt sequents pels ocellets.
Els ocellers la mengen i quan precisament van davant d'una branca a un pi i fan les seves necessitats, doncs queda allà, juntament amb la femta, queda la llavor que ja germina i entra dins la branca i en vez de fer les arrels al terra, les arrels van per dins els vasos de les plantes i absorbeixen la sàvia. I van creixent, creixent, creixent, creixent, fins que arriben moments en què l'hosta, el vesc, arriba a matar.
l'hostal, el pi, no? I d'aquesta manera acaba morint ell també. Però és una planta que és paràcita, és autaltona d'aquí i n'hi ha molta, doncs no està protegida. Però clar, és difícil anar a buscar-ho, has de pujar el pi, has de tallar, llavors la gent no ho fa. És com, si m'ho permets també el paral·lel, és com els pinyons. Tu vas al mercat a trobar pinyons i pinyons d'aquí
gairebé no n'hi ha, i són caríssims, gairebé la majoria són de Xina, perquè els pinyons has d'anar a les pinyes, d'uns pinyoners, has de treure els pinyons, has de pelar els, has de punxar, o sigui, és ferragós, no? Llavors, les coses difícils, la gent no ho fa, en canvi, agafem molts solterres, escolta més fàcil, anem a buscar el tio i a sobre agafem una mica de molts i agafem quatre branques. Clar, hem d'entendre que això no es pot fer, que està regulat, perquè si no, no ho faríem de forma...
Que en sapiguéssim i que es multa. Sé de gent que l'han multat per portar molsa al cotxe. Gent que feia pessebre i portaven dues caixes de molsa. Qui multa aquí? Agents rurals? Mossos? A qui correspon això? Corresponen tots. No és broma. És a dir, si et paren els Mossos perquè et paren. Perquè si hi veuen que portes molsa, el que fan és demanar-te el tiquet.
I, clar, si no tens etiqueta, automàticament no són molta. I és igual que els avets. Els avets, que a l'època estava molt de moda i ara és més típic tenir un avet de plàstic natural, però els avets naturals també són de gent cultivadors que cultiven aquests avets i, a més, amb espècies que són autòctones d'aquí. Tenim l'avis majoranis, que són d'aquí, i les conroeien expressament per anar tallant. I anar tallant o transplantant i tenir-lo, no?
Normalment tallant, no? Però ara a les festes de Nadal? La immensa majoria de vets que es venen són tallats. Que venen en aquell tros, en un taco de fusta o... Taco de fusta o una torreta plantada sense res perquè s'aguanti de peu, res més. Però també hi ha vets vius que la gent cada cop també... Ostres, però mira, en comprem i el mantenim uns anys regant-lo i aguanten molt bé. Sí? Sobreviuen aquests vets? Clar, és el que et comentava. Tenim espècies que són autòctones, que són catalanes. Hi ha una varietat que és majorani, que a més és catalana i està feta molt bé.
Que normalment ens parlen, no?, del abet... Picea, que és la típica que punxa, que les dues agulles, que porta... Aquestes cauen les punxes molt ràpid, és més econòmic, però és que es fa malbé molt ràpid, la calor no l'aguanta gens, i no l'aguanta gens ni la calor de dins de casa. I només amb les estufes, els radiadors, ja ràpid, perden la fulla. En canvi, l'abesma, Joanis, té una fulla que pel revers, per la part de sota, és més blavosa, grisàcia, blavosa, no punxa. I és un arbre que ens aguanta moltíssim. Llavors tu el tens a dins de casa...
i t'aguanta tot el Nadal sense gairebé treure cap fulla. I és un gustazo. Però és que, a més, moltes vegades aquests que vénen tallats, la gent els ha regat. Ostres, escolta'm, que m'ha viscut perquè arrelen. De nou, és difícil, eh? Però passa. Però si no tenim abets arrelats ja i plantats en test, que estan vius i aguanten moltíssim. Però, clar, si tu vas al bosc i talles un abet, que sembla una animalada, eh? Però hi ha gent gran que fa. El bosc nostre no n'hi ha d'abets.
No, però només que tinguis una mica més al nord, no cal anar gaire més al nord, o tirar una miqueta més al nord, amb cotxe, amb una oreta, et trobes a vets, i els talles, o picees, i gent que els ha portat, ara sembla l'animalada, de dir, en sèrio, no es pot fer això, no fa gaire anys era bastant habitual, encara ens trobem molt habitual, gent que agafa...
Molsa, que agafa grèvol, o ens trobem altres espècies autòctones com el galzarà, que també és collit i es fan. Doncs no. La nostra naturalesa ve del bosc, ve d'haver-ho fet dels propis jardins. Ara tenim conredors que ho fan i no són cars, de veritat.
O sigui, la molsa de compres, hi ha passeveristes que la compren en caixes senceres, que hi van quatre capes, amb una mica de molsa, temps ràpid, fet, i és una cosa econòmica. Llavors, ostres, estem protegint el bosc, estem salvant, estem ajudant, i de part estem fent aquesta contribució, és fantàstica. I una tonteria, però aquesta molsa, aquesta molsa que hem fet servir, que després el pessebre s'ha assecat, si no l'hem mullat, s'ha assecat, aquesta molsa, siguem conscients, no la llancem al contenidor.
La portem en un bosc i la deixem bo cavall en qualsevol racó costat d'un pi. Perquè hi ha espores, aquestes espores tornen a créixer i segurament estarem ajudant d'alguna forma a repoblar una altra vegada això. I suposo que de la mateixa manera que ens dius que ho portem al bosc, ho podem aplicar si tenim un jardí o un pati o un racó, aquesta mateixa molça, la podem deixar aquí?
I l'any que ve, reaprofitar-la, potser fins i tot? Ho seria fantàstic, però hem de ser conscients on podríem tenir molts. I és en llocs ombrívols i llocs humids. Per tant, els boscos nostres, a prop de les socles de pins, a la part nord del bosc, o sota unes pedres, doncs si tenim un jardí en què tenim una parada ombrívol, una part que sempre està humida, tal i qual, sota uns arbres, perfecte. Escolta'm, la deixem allà?
Quan tingui aigua, veuràs que de cop va sortir una molsa. I te'n dones compte, perquè dius, és que l'any que ve m'ha sortit una molsa, però no la puc aprofitar. És que és massa joveneta, veuràs que està rent de terra. Les molses que veiem normalment ja tenen dos dits d'amplada. I això són tres anyets, ben bo. O sigui, ara...
perquè normalment els que estigui més ben vist o prohibit els que hem anat a buscar molsa normalment agafes la molsa i fins i tot matèria orgànica arribes a agafar és a dir, hi ha un tou de tot aquest humus de tota aquesta matèria en descomposició que no sé si ajuda a agafar aquesta molsa i que tingui doblada
Algun cop hem parlat de la turba. Sí. Les turbes és aquest tipus de terra tan esponjosa, que normalment és de color negre, però també hi ha rosa, i és negra i és superesponjosa. Això ve de les molceres. Vol dir que la molça, si tu la deixessis, la deixes créixer un any, dos anys, tres anys, quatre anys, va creixent, i aquesta mica de molça que veiem al pessebre...
veuríem que sempre té aquest cruix. Més cruix no en té, però cada cop està més alta i és perquè va creixent damunt de la molsa vella i provoca aquesta fermentació que va creant-se i va fent terra, aquesta terra tan esponjosa. És molsa antiga. Llavors, aquesta matèria orgànica torba que comprem, que dóna esponjositat, és la molsa. Llavors...
Aquesta matèria orgànica que s'atreia és la part de molsa vella. Llavors la molsa acaba vivint sobre ella mateixa. Per això un bon gonriador el que sap fer és veure quan aquesta molsa comença a tenir la molsa sota per tallar-la, perquè aquí regenera de nou. Quina diferència hi ha entre una molsa, una borra...
O, no sé com diu, alguna cosa que és molt més fina, pràcticament com si fos verdet, però que no és verdet. Mira, és el tipus de creixement. Si ho visualitzéssim, si fóssim miniatures, nosaltres ho veiéssim, veuríem que allò és molt més armaci i la molsa és gairebé un arbre.
La molsa fa unes tiges, no es poden considerar tiges perquè no són llenyoses ni molt menys, però són herbàcies que fan quasi un centímetre, centímetre i mig. En canvi, aquests líquens que dius tu i aquesta sensació que algú cobreix a vegades una pedra o que queda cobert així, són líquens i fan només fulla, no són capaços de fer una branqueta amb fulla. Es passa que a visualització de l'home sembla que tot quedi baix i quedi rant, però realment té dos, un centímetre i mig de branca que creix i fa això. I aquesta branca
quan cau a terra i s'ha fet malbé, tal i qual, és la que genera amb les fulles una mica de terra, que una altra branca ja surt damunt d'aquesta branca, i va fent aquest espotjositat de molça, que dèiem. Escolta, ens queden dos minuts. Amb tot això d'en català que hi ha, també tenim l'avet típic de branques, però també es barreja molt amb eucaliptus, i cada cop tenim eucaliptus florit de Nadal, que és preciós, i eucaliptus que també els tenim amb diferents colors, i barrejar els eucaliptus amb una mica d'avet, amb una mica de grèvol, amb una mica de molça...
Mira, hi ha cada parador de botiga o cada casa que ha fet una mica de mostrador, una mica de centre, i en el centre de Nadal, al mig de la taula, tenir un centre només amb una mica d'avet, una mica d'eucalipto, una mica... Els nostres centres de gereneria en fem i és espectacular els centres d'aquests no macos que són.
Això et volia preguntar, si aquest cap de setmana així amb família, no sé quin temps ha de fer, però en tot cas, si som a casa amb canalla, dilluns no hi ha escola, és festiu. Els vostres centres de jardineria, trobarem tot això del que hem estat parlant avui? I tant, tenim molts sederimves, tenim grebol, tenim els eucaliptus, eucaliptus florita, eucaliptus de Nadal, estan preciosos, tenim les puncetis, tenim els abets...
Tenim de tot. Hi ha també les fulles de roure, la fulla de roure típica, que és marró, també són amb colors i és preciós, combinades, i fem uns colors que, si m'ho permets, és el Nadal, i és el Nadal una mica nostre. També té aquests colors, a vegades, més de tardor, Nadal, posem una mica de platejat, és que queda espectacular, de veritat.
I a més, moltes vegades hi ha gent que ens porta, a vegades, petits ornaments que té a casa. Escolta, tinc uns llaços de l'any passat que ens podem col·locar, fem corones de vent, fem moltes coses. La veritat és que has començat el programa abans dient que boniques estan les instal·lacions dels nostres centres. Dir-vos que, clar, que a mesura que el Nadal va engrescant-se i així, anem fent composicions i fent coses per molts clients, que és una meravella. Els gaudeixo moltíssim.
avui encara no li direm bon Nadal. Demà. Ja ho direm més endavant. I tant. Gràcies. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. A reveure. Tots vostès, si volen recuperar aquest espai, ho poden fer des del servei de ràdio a la carta. Tenen disponible la secció de Jardin a idioma Joan Maria Vidal i tots els altres continguts que els han estat acompanyant des que hem començat. Ara marxem, però demà ben puntuals ens hi tornarem a posar i a tots vostès els esperem curt. Salutacions, a reveure.
Ona la Torra, la radio de Torredembarra. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torre d'en Barra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra, col·labora a Càritas Parroquial de Torredembarra. La cacau en regals i mengem cosa fina i quan caiem el tió no s'alabrem un torró.
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passebre de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc. El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram arroba passebristes.tdb i al programa de les festes de Nadal. El Passebre de les Peixateries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Notícies en xarxa.