La proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, és 24 de febrer, dia de Sant Modest. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra l'Ajuntament ha demanat formalment a la Generalitat que ampliï l'oferta diària d'autobusos per anar a Barcelona. Proposa que hi hagi un bus d'anada a les 6 del matí i un altre de tornada a dos quarts de 7 de la tarda.
Altafull, al ple del consistori, ha aprovat definitivament l'últim dels sectors urbanístics de safranàs pendent de regularitzar. La cessió ha donat llum verda a incrementar l'habitatge públic i habilitar una zona de lleure propera al riu Gaià a instàncies de la Comissió Territorial d'Urbanisme.
I a Roda de Barà, la regidoria de la Dona i Igualtat, amb la col·laboració del punt d'informació juvenil, ha obert la convocatòria de la sisena edició del concurs de cartells del Dia Internacional de la Dona, una iniciativa dirigida al jovent amb l'objectiu de seleccionar la imatge oficial del 8M al municipi.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimarts. Bon dia i bona hora. Com estàs? Doncs bé, aquí a punt per la jornada. Tenim força continguts preparats i, en fi... Bé, refent-nos el fred, que Déu-n'hi-do avui han baixat força els termòmetres.
Sí, sí, sí, mira, jo quan sortia de Salamó ja de seguida s'ha encès avui aquest dematí aquella llumeta que compta que la temperatura era de menys de 4 graus i per tant circular podia comportar alguna patinada amb el cotxe. Però vaja, de ben segur que anirem una jornada assolellada com la d'aquest dilluns. Això sembla. Espero que sí.
Sonia Camí, bon dia. Bon dia, bon dia. I per la de Barà, què tal, com estàs? Doncs bé, també, aquí molt contenta amb el fred que fa. Res, home, res. Va, vinga, al migdia, a fer un vermut a la plaça. Aquí vaig al casino. Tenim solet, per tant, el solet anima, no? Però vaja, que fa molt de fred, avui.
Mira, escolta una cosa, però els estudis de Roda de Barrà, que són allà a la plaça, l'accés és per unes escales i allà al davant teniu habilitada com una terrasseta, no? Sí, ara estem en obres. Ah, esteu en obres, ara? Ara estem en obres, sí, perquè com bé sabeu teníem pedres, no?, en aquesta terrasseta, i ara ens posaran gespa. Ah, mira, no sé si es faran la piscina, l'hem demanat, però no sé si la faran.
Escolta, mira, la piscina, la piscina. Però mira, t'arregla la terrasseta. Ara quatre plantetes que arriba la primavera. El dijous li preguntes amb el Joan Maria a veure què hi pots posar. Això, quines plantetes hi podem posar? Una tauleta d'aquestes de fusta amb aquelles cadires allò tan macos i ja està. I només et falta la navareta. O potser la teniu, una navareta? La navareta la tenim, sí. Doncs ja està. Jo ja m'estic... No volem res més. Ja estic veient un baix que hi ha el dia allà des dels exteriors amb una carpa. Sònia, fem la carta al rei ja completa.
Vinga, va, animem-ho. Vinga, vermuto sense. Tots vostès tenen sintonitzat Altafulla Ràdio, una a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, que és el moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores. Avui, que ara ho dèiem, eh, a primera hora del matí, tornava a fer fresca. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Mi Pérez, hola, molt bon dia. Bon dia, una situació molt anticiclònica, molt tranquil·la, però amb més humitat que els últims dies. I, per tant, això s'està traduint en algunes boires que estan especialment sobre el mar, però que en alguns moments...
...arribaran a tensar-se també fins a la costa... ...tot just fregant la platja... ...i molt a prop del mar... ...és on tindrem l'arribada d'aquestes boires... ...denses en algun moment... ...i per tant precaució perquè de cop i volta... ...la visibilitat serà molt dolenta... ...ja diem sobretot els barris més marítims... ...de ciutats com Tarragona... ...també la banda de Cambrils, Salou, Altafulla... ...Torre d'Embarra... ...alguns quilòmetres terra endins... ...ja aquesta boira no hi arribarà... ...i el sol serà dominant... ...i per tant...
la temperatura tindrà molt de marxa per pujar aquesta tarda, una altra vegada, 20-22 graus de màxima amb molts indrets. Només tot just a tocar del mar, la temperatura avui quedarà més retallada que no pas ahir. N'estem pendents a la xarxa. Baix gaià al dia, la veu del territori.
I ara el que hem de fer és un repàs de tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 24 de febrer. Comencem per casa amb el que ens toca de més a prop i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula, pel que fa a mobilitat, PSC i comuns pacten que el bus Tarragona-Reus tinguin 90 freqüències diàries. L'acord s'inclou en la negociació dels comuns dels pressupostos de la Generalitat i també preveu recuperar la partida econòmica per al projecte del futur Institut de la Rebassada.
Més enllà d'això, avui també en gastronomia llegim Alta Cuina de Galera, primera edició del Galera Challenge Repsol de Cambrils, que s'han portat al cuiner Josep Caral. La fotografia de portada precisament acompanya aquesta notícia i podem veure diversos cuiners, alguns xefs aquí, preparant les seves delicatessens, aquesta oferta gastronòmica amb la Galera com a protagonista.
Més coses, a Reus es tanca una proposta de preacord pel conveni de la Guàrdia Urbana. Inclou un sistema d'incentius per serveis prestats a entorns nocturns, festius o durant caps de setmana. La crònica laboral ens porta fins al Baix Penedès, perquè un sindicat policial denuncia la gestió de les hores extres a la policia local del Vendrell. I en cultura ens diuen quan l'adolescent Gaudí somiava a restaurar el monestir de Poblet,
Avui podem llegir aquesta història en pàgines interiors del diari Més. En portada ens ensenyen una fotografia amb l'estat del monestir l'any 1870, que és quan el va visitar en Toni Gaudí. I un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera. La Guàrdia Urbana de Tarragona ampliarà la disponibilitat de sortides de la policia muntada.
I pel que fa a gastronomia, 16 restaurants de la demarcació de Tarragona aconsegueixen la placa de recomanats de la Guia Michelin 2026. Passin una consulta a veure si en tenen algun a la vora. Ja els asseguro que algun sí que hi és, per exemple, a Altafulla.
Seguim fent territori, però canviant de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cop en portada, què destaca? Que Lleida tindrà servei dictus 24-7 i Tarragona no. De fet, Tarragona serà l'única capital de província sense aquest servei. Els comuns van intentar introduir a Tarragona les negociacions dels pressupostos, però...
Finalment no ho van aconseguir d'aquí el titular. I la imatge és de l'any 81, és del 23-F, i el titular és Demà se sabrà tot. Pedro Sánchez decreta la desclassificació dels papers del 23-F 45 anys després del cop d'estat.
En política, el govern aprovarà els pressupostos divendres, m'atreviria a posar entre parèntesis o no, perquè el president Salvador Illa de moment no té el vistiplau d'Esquerra Republicana i diu que no esperarà a tenir la seva aprovació, almenys de forma prèvia.
En clau econòmica ens diuen que Christian Ley està interessat en International Paper, aquesta fàbrica que ha anunciat el tancament a Valls i Montblanc. Expliquen que el grup industrial Christian Ley ja és propietari també d'IQOX.
I una imatge per un terian, i ens parlen avui dels terians, els joves que s'identifiquen amb un animal i expliquen que el 7 de març hi haurà una trobada a Tarragona. També la gastronomia és portada al diari de Tarragona i expliquen que Cambrils presumeix alta cuina gràcies a la galera.
En transports, el Baix Penedès reclama tenir un autobús cada hora a Barcelona. I acabem amb un apunt de societat que ens diu que Espanya perd l'estatus de país lliure de Sarampió.
I si ampliem una mica més el camp de visió, el que hem de fer és un bon repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyara en portada, que hem de saber d'un dimarts com el d'avui. Sònia. Començarem amb la portada de La Vanguardia, que titula que ella portarà al Parlament els pressupostos sense tenir els vots d'Esquerra Republicana de Catalunya. El govern aprovarà el projecte divendres i obté el suport dels agents socials per pressionar Junqueras. Els republicans aconsellen al president que no faci el pas.
però no aclareixen si tombaran els comptes. En portada també, els narcos provoquen el caos a Mèxic després de la mort del Mencho. Diu que Shane Baum confirma la nova estratègia de mà de ferro en plena ofensiva de Trump. Es veu en la imatge que ha escollit la Vanguardia un soldat fent guàrdia davant de les restes d'un autocar calcinat completament dels aldarulls amb els narcotràfics a Cointio.
Més temes que destaca és que l'executiu desclassifica els papers del 23F 45 anys després. El britànic Mandelson detingut pel cas Epstein. Vox porta el PP a posar a zero el comptador de les negociacions.
També destaca que, sobre l'automedicació, que els metges alerten dels diagnòstics a partir de les xarxes socials. I de Sirat, a Pérez Cruz, la disputada pugna de la música als Goya. Passem a la portada de l'ara. El govern espanyol desclassifica els documents del 23F a titula. Els socis del PSOE demanen anar més enllà i desbloquejar la reforma de la llei de secrets oficials.
Els papers es podran consultar a partir del dia 25 en una web habilitada per la Moncloa. També la imatge que ha escollit l'ara és d'aquest autobús calcinat completament i el titular és La mort d'un narco porta el caos a Mèxic.
Més temes, denuncien la porta per blanqueig, cobrament de comissions i frau a Isenda Ellunega i l'oposició demana transparència. Hi ha altres temes que destaca l'ara, quart any de guerra, d'on treu Putin la carn de canó que envia a Ucraïna.
I Orbán boicoteja les ajudes a Kif i les sancions a Rússia de la Unió Europea. I finalment també destaca que el govern aprovarà els pressupostos sense esperar el suport d'Esquerra Republicana. El periòdico. El govern aprovarà divendres els pressupostos a l'espera d'Esquerra. El xoc amb els republicans pels comptes del 2026 obre una crisi entre Illa i Junqueras.
El president emplaça Esquerra a posar Catalunya per davant de tot i afirma que hi ha marge per a un acord. En portada del periòdico diu Damm, empresa de l'any. El grup d'alimentació aconsegueix el màxim reconeixement en els premis que entreguen el periòdico i el banc Sabadell, que també distingeixen l'empresària Núria Cabotí, la firma Familiar Focus i sis companyies catalanes més.
Pago la hipoteca a l'assassí de la meva germana. Les responsabilitats civils de les sentències per assassinats masclistes s'encallen en sales penals. L'advocat de la denunciant d'Alex Dao afirma que una altra dona diu haver sigut agredida també.
I a la rereguarda del Donbass ens falten armes i soldats. I acabarem amb el punt avui, que titula Escrivint l'Avui, estrena de l'exposició al Palau Robert sobre el naixement de l'Avui, que enceta la celebració dels 50 anys del diari i d'un pas decisiu en la normalització del català.
En la crònica el dia d'ahir d'Eva Vázquez, un altre crim sense resoldre. L'accés als papers del cop d'estat, més que un fet de normalitat democràtica, alimenta la sospita del complot consentit. Més cròniques que hi trobarem al punt avui. Crònica d'Anna Serrano, Illa colla esquerra i tira pel dret amb el pressupost. I una altra de David Portavell, el 23F, és desclassificat.
I en el suplement l'esportiu, un soci denuncia la porta i encén la precampanya electoral. Esgrimeix blanqueig de capital i cobrament de comissions i ell ho nega. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimarts 24 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara per l'opinió, moment ara de l'anàlisi de l'actualitat. Això els dimarts acostumem a fer-ho acompanyats del nostre col·laborador Joan Brunat, aquest periodista de tot terreny que el podem llegir pràcticament cada dia al diari de Tarragona, però aquesta setmana tenim una excepció. En Joan Brunat hi va ser ahir i el nostre convidat habitual dels dilluns el tenim avui. Marc Pérez, fanàtic dels esports. Bon dia, benvinguts. Bon dia. Com estàs?
Molt bé, i vos? També. Sí? Sí, home, medicant-se, després de tots aquests enrenous dels últims dies, ja està, ja... Escolta, com un tren. Doncs... La mercaderia. No, com un tren, però no d'aquests que xoquen i que tenen accidents i tot això, eh? Vull dir, ara ja tot encarrilat, vull dir. Bé, però passes per l'interior o per la costa, tu? Jo que per l'interior sempre.
Marc, a veure, va, parlem d'esports. Del cap de setmana esportivament, parlant de la zona Baix-Gaià, de futbol, vols destacar alguna coseta? Sempre hi ha coses a destacar, afortunadament, en el sentit positiu.
Algun titular. L'Altafulla, per exemple, fa molt dies que no guanya, això ja ho sabem. Sí, no em volia centrar en coses negatives, perquè sí, l'Altafulla... Va fer un partit contra el líder Alcalafey, però va perdre, i després teníem derbi entre la Riera i el Torra d'Embarra, un derbi que es presentava igualat, emocionant, i que va ser molt descafeïnat, pràcticament sense ocasió, massa joc directe, en fi...
el que a vegades són els duels regionals, no? Així que bé, però la gran notícia de les jornades, resulta, ha sigut la victòria del Catllà, que guanyava el camp del quart classificat, el Can Joliu, el Nastic Soccer Academy Can Joliu, 0-2, i se situa ara amb 5 punts de marge respecte al descens, que és normalment aquesta goma que s'ha situat a l'àmbit esportiu que va fent, que va retallant, però va augmentant punts, així que el tenim ben posicionat per aconseguir la permanència i és la millor notícia.
Molt bé, fantàstic. Escolta, tenim aquí, però, principalment... Mira, vens amb una indumentària que crec que acompanya, per parlar del nàstic. Vens amb una dessuadora de color grana per celebrar aquesta victòria de prestigi contra l'Atlético Madrilenyo, que...
No sé jo, ara ens ho diràs tu, si pot marcar el punt d'inflexió que estem buscant en aquesta temporada. El conjunt que dirigeix Cristóbal Páraló va mostrar aquesta capacitat de reacció, que és el que portàvem demanant de feia dies, competitivitat, i que, escolta, que algú agafés el toro per les banyes. Començo preguntant-te, guanyar el co-líder...
Té aquest valor simbòlic que pot anar més enllà del que són tres punts? Hauria de ser-ho. El que sempre et dic, no podem saber el que passarà perquè potser diumenge el nàstic la pifi a casa, però a priori hauria de ser un punt d'inflexió perquè, efectivament, jugades contra el segon classificat empatat amb el Sabadell i a casa seva, vull dir, on no havien perdut encara...
i tu en una situació molt delicada tant a nivell de resultats com de joc i sí i vas començar per darrere el marcador amb una d'aquelles jugades que li fan molt de mal al nàstic a pirota aturada, segona jugada en fi, t'acaben marcant el gol
I quan ja pensaves, no, ja hi tornava a ser, doncs el nàstic acaba remuntant, que no ho feia fora de casa des de l'1 de desembre de 2019. És que han passat molts anys. Això és prepandèmia, eh? Sí, sí, sí. Molt abans, mesos abans que s'atureix la competició, efectivament.
I ho va fer amb una versió molt competitiva, com deies, amb un nivell d'intensitat propi al que ha de ser, i després, doncs, amb una alineació que tenia certs condicionants, ara ho direm, hi havia absències destacades, com Montalvo, Òscar Sanz, va debutar el xiquet de la Pobla de Mafomet, Pol Cid, que... Sí, sí, sí.
i per mi m'encanta jo ja l'he vist en diverses ocasions i crec que és el següent gran jugador de plan T que ha de fer el pas al primer equip juntament amb Oriol Sobirats que és més jovenet però ja t'he fitxat al primer equip així que doncs molt bé tot va sortir bé es diu moltes vegades que fa falta el clic creus que el clic
Amb el nàstic mai se sap, però és que hauria de ser-ho. És a dir, tu ara ja no pots passar l'oportunitat... Home, emocionalment...
Emocionament, sí, i entenc que dóna molta confiança que la gent anirà diumenge, que ves a les 4 de tarda, és una bona hora, si respecten les temperatures que estan fent aquests últims dies, crec que serà una hora molt agradable per anar al camp, per tant, entenc que hi haurà bona entrada, la gent animada per aquest resultat, i faltarà ratificar-ho. Home, el nou estadi aquest diumenge hauria de ser un aliat
Aquesta temporada ja ho és, perquè en els pitjors moments hi ha hagut entrada de gairebé 9.000 espectadors. Vull dir, el nou estadi hi és. Ara falta que l'equip li segueixi donant cosetes, no? Doncs ara crec que és un bon moment per fer un pas endavant tots plegats, però sobretot l'equip és qui ha de respondre.
Escolta, parlem de jugadors. Ara em feia referència a tu. Creus que el protagonisme que està tenint el planter aquesta temporada és fruit de la necessitat o realment és una aposta de Parralo?
Com diria un periodista que jo sé, hijos de la ruïna. Això significa que és accidental. És accidental, perquè en condicions normals, sense potser algunes lesions, sense potser sancions, com és el cas d'aquest cap de setmana, segurament jugadors no anirien apareixent. Però és veritat que a Nàstic es troba una necessitat i el planter està responent. A més a més, jugadors que...
Van destacar l'any passat amb el Joveni i la Divisió d'Honor, jugadors que en guany estan despuntant amb el filial, la Paula Mafumet, que és líder de la Lliga Lit, a veure si aconseguís l'ascença de Tercera Federació. Per allà hi tenim, per exemple, dos rodrets, Teo Pozo i Àlex Beamus, que van jugar a semifinals de Copa Catalunya amb l'Astic contra el Sabadell.
I també tenim el torrenc Roger Siuró, per destacar alguna cosa del Baix Gallà. Però sí, sí, al final també aquestes oportunitats surten en moments a vegades difícils i que els jugadors han d'aprofitar com crec que estan fent. Perquè l'altre dia també va jugar de titular Enric Pujol, que allà t'ha fitxat el primer equip...
va sortir Oriol Sobirats a la segona part, va ser titular pel CIT. Manuel Pavón, que és de Constantí, 22 anys, jugada central, a Pobla, també va tenir minuts a la segona part, vull dir que hi va fer bé. Ostres, doncs, estan demostrant que es pot confiar en ells i que el projecte d'anàstica s'ha de basar en jugadors de la casa. Això símptoma de creixement o de desequilibri perquè has de recórrer, com ara deies, per sancions o per lesions...
Agafar jugadors que al principi de temporada tu no havies contemplat.
A veure, tot és relatiu, no?, perquè hi ha situacions, et sembla, enmig del camp, els dos titulars no hi eren, els dos capitans no hi eren, van jugar Mangel, que per mi és un jugador que m'agrada molt, que està per darrere d'ells, pel que s'ho considera d'entrenador, i també va jugar Gerardo, que en comptes de ser mitja punta va jugar més d'interior, i qui va jugar en aquesta funció de mitja punta va ser Polsic, no?, perquè tingués més llibertat que allà li agrada. Eh...
I després, però bueno, això van ser sancions, i a la defensa és on has tingut problemes de lesions inesperades, amb la lesió de César Morgado, que ja veurem si torna a jugar, després també va haver una altra lesió de llarga durada...
Bé, t'has reforçat, has fitxat Hugo Pérez, que ho està fent bé, però no acaba d'explotar. Zoilo, que ara en parlem, que va ser protagonista en les dues assistències dels dos gols, doncs va jugar-se el primer partit de titular i ho va fer molt bé. És a dir que, bé, t'estàs trobant cosetes al final.
Escolta, i parlava o què? Perquè fa tres setmanes pràcticament li dèiem adeu i tu ja ens vas dir que la directiva no pot ara acomiadar el míster perquè ja va... Ja va fer fora Luiz César i per tant la cosa es complicaria en aquestes alçades de la temporada. Què...
Què et diu? Com valores la feina de l'entrenador? Complicada. Primer de tot, dic que és molt complicada la feina de Parraló perquè es troba també en una situació en què ell ho està donant tot, a vegades necessita que té decisions que a nosaltres des de fora ens costa d'entendre, però bé... Ha trobat la identitat? No.
No, encara no. Encara no, perquè sí que vens de fer un bon partit, però clar, és que els 5 anteriors van ser un desert.
crec que ell té clara l'identitat que li vol donar el Nàstic i crec que els jugadors la tenen clara o sigui, la pregunta d'identitat sí, rectifico l'ha trobat perquè ell des del primer dia sap quina identitat ha de tenir el Nàstic el problema és que aquesta identitat no s'està aconseguint reflectir el terreny de joc com a mínim fins ara, veurem si ara tindrà continuïtat que seria molt important però la veritat és que per ell és una situació complicada perquè és un club complicat el Nàstic amb
amb les seves decisions, a vegades incomprensibles, una plantilla que no sabem si dona per jugar a playoff, o per salvar la categoria, o sigui, per salvar la categoria sí, però vull dir... Home, el marge amb el descens continua sent curt, eh? Sí, sí, clar. Ara diria que són, perquè va empatar el Torremol, són 3 i 5 punts, ara?
ara no tinc el cap, eh? Ara fent els càlculs, així va empatar el Torremolinos, el Nasti va guanyar, jo diria que són 5 puntets, abans eren 2, ara són 5, jo diria. En qualsevol cas, és curt, és curt, però depens de tu mateix, vull dir, si no fas el RUC et salvaràs i fins i tot pots arribar al playoff. A partir d'aquí tens eines per lluitar-ho, per pujar? No sé, jo crec que no aquest any, però bé, el futbol és com és.
Marc, ho haurem de deixar aquí. Gràcies un dia més per comentar la jugada amb tots nosaltres.
Gràcies, com aquest tema que escoltarem ara mateix, que és una de les darreres novetats musicals en català del territori. Fins i tot, anava a dir del país, però no, no, del territori. Pàgina musical en català, avui amb els buors que han publicat això, gràcies a aquest senzill que connecta directament amb l'essència més reconeixible del grup. Un agraïment sincer i emotiu, ens diuen des de Calafell.
Des del Baix Penedès, sí, sí. Home, i des del Tafull, que el baterí el tenim aquí, el Tafull, eh? Sí, és cert, és cert, és cert. Però, d'on és el grup? Deixa, deixa estar. Posa-ho, posa-ho, va. Gràcies, i a tots vostès també, gràcies. Fem ara una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara.
Gràcies per voler estar sempre al meu costat, quan em pensava que ja havies marxat, per ensenyar-me que aquí ningú regala cap guerra, per demostrar-me que el món és massa gran, per passar-nos tot el dia plorant, i que per poder volar primer has d'estar.
Gràcies per les tardes que s'allarguen fins les tantes quan sabem que un dels dos està tocat. Saps per com admiro, l'humor que t'admiro, gràcies pel temps que m'has regalat. Gràcies per tot allò que ha de venir, gràcies per superar així tot el camí, per treure el millor de mi ballant sota la tempesta. Sota la tempesta.
Gràcies per tot allò que ha de venir. Gràcies per superar així tot el camí. Per treure el millor de mi ballant sota la tempesta.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Guai, ara he arribat aquí al cine i no sé quina pel·lícula triant, n'hi ha tantes? M'has fet córrer, eh? Això és que no escolta Sèrie R. Però què, Sèrie R? Sèrie R, el programa de cine que fan a la ràdio. Doncs ja porten 8 temporades, eh? Què dius ara?
Vuit temporades parlem de les notícies, de sèries, de totes les estrenes, tenen seccions, tenen de tot. Les estrenes te les expliquen les de cada setmana, o sigui que si ho escoltes sabràs quines pel·lícules mirar. Mira, de fet, vine amb mi, entrem en aquella i a veure si xalaràs. Sèrie R, un programa de cine en sèrie i en sèries.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Sintonitzes Ona la Torre. 107.0 FM. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat el matí amb congestió molt important als accessos de Barcelona, especialment a l'Avideu, amb 7 quilòmetres de cues cap a Nus de Llobregat, a l'Av23, amb 6,5 quilòmetres també de congestió,
i a la B-20, amb fins a 8 quilòmetres en sentit sud. També acumulen retencions destacades, la C-58, en dos dos sentits de la marxa, la C-33, Capenús de Trinitat, la P-7, entre Barberà i Santa Perpètua, en sentit Tarragona, i a banda també a la 2, continuen les complicacions per obres entre Sant Joan Despí i Sant Andreu de la Barca, amb un carril tallat.
Fora d'aquí, un accident a la C14, a la Selva del Camp, també talla la sortida i una avaria, en aquest cas amb un carril tallat a la P2, també genera afectacions a Castelldans. Finalment, també circulació intensa a la C25, sense dormir, dos hores morts.
I en clau política, el govern aprovarà els pressupostos aquest divendres en un consell executiu extraordinari sense tenir encara els vots d'Esquerra lligats. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Sabado Illa, en la signatura d'un acord per als comptes amb sindicats i patronals que preveu 900 milions d'euros en polítiques d'habitatge i 20 milions més per al pla de xoc de millora del bus interurbà. Illa estàs la mà als republicans i els ha demanat asseures a negociar-los perquè considera que Catalunya no pot esperar més temps.
I també la Generalitat proposa crear un nou IPC que incorpori el cost de l'habitatge en propietat ara exclòs de l'índex tradicional davant l'impacte creixent del preu de l'habitatge en la capacitat adquisitiva. La iniciativa forma part del número 109 de la nota d'economia i constata que entre el 2013 i el 2024 el cost de la vida ha pujat un 26,8% per sobre dels salaris.
I Ferrocarrers de la Generalitat afronta avui la primera de les cinc jornades de vaga convocades pel SEMAF avui i demà i també el 2, 3 i 4 de març per reclamar més seguretat al servei. El Departament d'Empresa i Treball ha fixat serveis mínims del 50% en hora a punta i del 25% durant la resta del dia. La setmana vinent els serveis mínims s'elebaran el 66% i el 33% coincidint amb el Mobile World Congress.
I el nou centre de salut mental de la Seu d'Urgell, ubicat a una part de l'edifici del seminari i anomenat Sant Lluís, preveu entrar en funcionament a principis de l'any 2027. L'equipament promogut pel Bisbat d'Urgell serà gestionat per la Fundació Canònica de les Germanes Hospitalàries Sant Boi. Compte amb una superfície de 5.800 metres quadrats, la qual s'està rehabilitant, i un espai exterior també de 4.900 metres quadrats.
I pel que fa al temps, avui tindrem dies assolillats, volíem dir en general, amb temperatures que poden arribar fins i tot als 23 graus.
Bona nit.
Per la seva fidelitat, és dimarts 24 de febrer i han de saber que els municipis costaners del Baix ja han fet un balanç més que satisfactori de la seva participació a la fira Navartur de Pamplona, considerada una de les cites turístiques de referència del nord de l'Estat. Tot i que encara no hi ha dades concretes d'assistència, les sensacions han estat positives, especialment...
Durant les jornades de divendres i diumenge, des de Torre d'en Barro, la regidoria de Turisme, amb Jovita Baltassar al capdavant, ha destacat la promoció de l'eclipsi solar prevista a l'agost i de les rutes ciclables del Baix Gaià, aprofitant l'impacte mediàtic del Tour de França. I per la seva banda, Altafulla, el regidor Tomàs Serra, ha valorat la fira com una bona oportunitat per fidelitzar un públic amb capacitat econòmica i interès pel territori.
Calvà Jaia continuarà la seva promoció turística aquest 2026 amb presència a la Vee Travel de Barcelona a través del conveni Corner de la Diputació i amb participació pròpia a Aratur, el saló aragonès de turisme previst a mitjans de mai. A veure si tornem a enviar una unitat mòbil del programa.
Dit això, els propers minuts. Canviarem de qüestió, ara no parlarem de turisme. De fet, conversarem amb l'escriptora tarragonina Teresa Duc. I després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del gaià. Eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Vaja, que ens espera tot això i molt més aquí, a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
I avui a Baix Gaialdia ens fa molta il·lusió rebre els estudis d'una escriptora molt estimada que és nostra. Ella és autora de capçalera de la Biblioteca Joan Martorell-Coca i ha presentat nombrosos llibres a Roda de l'Ara, establint un vincle molt especial amb els lectors d'aquí del municipi. Dimendres ens torna a visitar per presentar la seva nova novel·la, La Magatall, publicada per Terra i Nota. Ens acompanya l'escriptora Teresa Duc. Teresa, benvinguda. Gràcies per acompanyar-nos.
Hola Sònia, moltes gràcies a tu. Com estàs? Bé, molt bé. Amb ganes de presentar el nou llibre als meus lectors de roda. Molt bé. Teresa, podem dir que ja ets gairebé a casa. Què significa per tu ser autora de capçalera de la biblioteca Joan Martorell Coca?
Doncs molt, perquè podríem dir que és un lloc on em sento molt segura. Sempre dic que jo tinc un poble i una ciutat, el poble és Vimbudí, la ciutat és Tarragona, perquè allà ho hem vist de fa 40 anys, però clar, Roda és una coneixença, podríem dir, recent, de 10 anys o una miqueta més, de quan vaig estar treballant aquí a Roda, però venir per mi sempre és un gust, i vull dir més que vinc amb tota tranquil·litat com si anés a casa.
Aquí a Roda has presentat molts llibres, Teresa. Què té d'especial Roda per tu? Roda... A veure, els...
Jo no sé si tinc molts lectors o no a Roda. A les presentacions hi ha un número de lectors, d'assistents normal, però molta gent de Roda, que tampoc no la veig a les presentacions, a vegades em parla dels meus llibres, no? I bé, el fet de sentir-me així acollida i que em diguin que els agradi o que em posin objeccions, que també m'agrada que em posin objeccions al que he escrit, doncs bé, m'ha satisfà, m'ha satisfà.
Recordes la primera presentació que vas fer aquí?
Doncs mira, ara ho estava pensant. Jo crec que... Clar, la primera no va ser amb el primer llibre, que era el primer llibre que vaig publicar, que era un llibre de relats, i és que no recordo si vaig presentar el primer de la meva vida a les cadenes subtils, perquè just amb les cadenes subtils va ser quan vaig començar a tenir més relació amb Roda, en aquell moment ja no treballava, però sí que tenia molta coneixença i molta amistat amb la Teresa Ferrer,
I jo crec que el primer llibre que vaig presentar devia ser El silenci de Vallbona, que és el segon de la Mimi. Fes-nos un petit resum dels llibres que parlen sobre... Bé, que la protagonista, vaja, és la Mimi. Sí, doncs el primer és Les cadenes subtils, que vaig publicar el 2016.
Bé, la Mimí és una noia una mica nini, és a dir, que no sap què ha de fer en la seva vida, és una noia jove de 19-20 anys i a tot li agrada estudiar, no sap cap on s'ha d'encaminar i al final fa uns cursos de...
d'un FP, d'auxiliar d'infermeria, i acaba treballant en una residència. Comença de molt mala llet, vull dir, molt mal humorada, clar, no li agrada la fenya, treballar amb ells tampoc no és fàcil, ella no té cap mena de vocació, i està, bueno, que trine, no? Vull dir que està molt enrabiada sempre. Aquí, a mica en mica, es va adaptant, i va coneixent una dona que ha tingut una vida...
secreta però molt interessant, i això li demana que es cregui una mica la seva vida. I aquí ella es va interessant en tot, també va recuperant l'autoestima, que la tenia bastant baixa, també va entenent
La seva feina entenent com és el tracte amb les persones, com voldria que la tractessin a ella, perquè ella és una qualitat que té molt empàtica i intuïtiva. Haurem de resumir una mica perquè sí que aquest és el primer.
Al final en aquesta residència descobreix que fa 20 anys hi va haver un crim, no un crim, hi va aparèixer una persona morta que no se sap ben bé en situació violenta, no se sap ben bé què havia passat i ella comença a investigar pel seu compte. I llavors s'adona que amb ella el que li va és la investigació.
I bé, anem al segon llibre ja, al final descobreix qui va ser l'assassí, que aquella persona l'havien assassinat. El següent llibre és El silenci de Vallbona.
Aquest primer el vaig escriure molt seguits perquè es veu que quan escrivia el primer ja tenia el cap el segon perquè pràcticament no hi va haver pausa i vaig fer el 2016 i l'altre el 2017. Hi ha cosa que és quasi impossible de fer, almenys per mi ara. El silenci de Vallbona, ella ja sap què ha de fer amb la seva vida. Ha estudiat Criminologia i està fent les pràctiques amb un inspector a les Terres de Lleida. Quan apareixen dues monges mortes al monestir de Vallbona.
I aquí, doncs, ella, clar, vull dir, ella està fent les pràctiques, però vull dir que també ja té força vista i és l'assistenta de l'inspector. Anem a la tercera, que és la llum de l'impostor. Gràcies al que descobreix el silenci de Vallbona, ella ja s'ha fet un nom. En el temps de la llum de l'impostor, crec que en el temps del procés, jo ja he posat una presidenta...
A la Generalitat. I la presidenta sap de les seves virtuts, o sigui, les seves dues virtuts principals que són la intuïció i l'empatia, tot i que no és una noia que tingui un gran cap i sigui molt intel·ligent, però té aquestes dues qualitats que són importants per a un investigador.
Llavors la presidenta de la Generalitat de l'Itàlia encarrega una missió difícil que diu que només ella la pot fer, que és descobrir, no descobrir els jihadistes, perquè en aquell moment teníem atemptats jihadistes aquí a tota Europa, no descobrir els jihadistes sinó entendre per què.
Tenten. Què pensen els yihadistes, no? Vull dir, què és el que volen fer i per què et deriven cap al radicalisme, cap a la radicalització. I bé, després ja, finalment, el quart, aquest el vaig publicar el 2019, crec, 19-2020, perquè entre mig hi va haver un altre, i el quart el vaig publicar el 2024,
no, el 2023, perdó, que és l'Era dels Llops, i bé, ella ja és inspectora, torna a estar a Tarragona, els dos del mig havia estat a les Terres de Lleida, torna a estar a Tarragona, fa un viatge a l'Índia perquè té com una mena de crisi, perquè no acaba d'entendre, o sigui, ella té una nena petita,
i quan veu els criminals, els assassins, el seu davant, no pot deixar d'imaginar-se que aquests assassins un dia van ser criatures, com la seva nena, i llavors no entén quina deriva hi ha hagut perquè hagin arribat al punt que han arribat. Llavors això la fa feble, i els criminals ho veuen, i ella deixa de tenir aquesta capacitat que tenia de treure'ls la veritat, de poder-los...
i comença a perdre prestigi. Llavors ella s'agafa un temps de reflexió, se'n va anar a l'Índia, amb la seva família, amb el seu home i la seva nena, i quan és l'hora de marxar, que només havien de passar un mes, doncs ella diu que es queda allà. Es queda allà, coneix gent d'allà, coneix gent d'aquí també, que també estan allà, gent d'una ONG, i arriba un moment que ella torna cap aquí.
I bé, quan arriba cap aquí, doncs es comença a enfrontar a una banda de violadors en grup, i jo crec que ja fins aquí puc dir. I ara arriba l'amagatall. Entrem doncs en matèria. Com neix aquesta història, Teresa?
Com neix? És que passen tantes coses des que començo a escriure un llibre fins que l'acabo, que és que m'he oblidat, m'he oblidat de com neix. Bé, jo tenia moltes històries al cap, mai escrites, moltes històries al cap que havia sentit explicar a casa, tant de la meva mare com del meu pare.
I, bé, jo sempre dic que totes les vides tenen algo interessant, o si no, no algo, a vegades algo i a vegades molt més, no? Però llavors em va semblar que aquells personatges, vull dir, aquells avantpassats meus, fins allà on havien arribat les explicacions de la meva mare i la meva padrina,
doncs que mereixia la pena de ser explicades aquelles anècdotes i aquelles històries, no? I bueno, llavors suposo que vaig evolucionar, però com les puc muntar totes aquestes històries? Doncs, home, podria muntar una nissaga familiar des del primer record, des de la primera història que em van explicar. I vaig arribar, doncs al... A veure, deixa'm rumiar...
Bé, els avis del rabesavi de la meva mare, que es remunta això al principi del XIX i comença, o sigui, la Nisaga podríem dir comença a la Guerra del Francesc a Tarragona. Déu-n'hi-do.
Jo tinc aquestes idees inicials, a mi m'agrada sempre deixar-ho obert, no sóc capaç de fer grans esquemes al principi abans de la novel·la perquè això em tanque, llavors jo per fer això deixava obert, tinc una miqueta d'esquema, tinc unes idees i deixo que vagi fluint i que al llarg de la novel·la segurament surten coses que jo mai havia imaginat que escriuria.
El títol, evidentment, és Abocador. Què és aquest amagatall? És un lloc físic? És un espai interior? És un lloc físic, el que passa és que també hi ha un moment de la novel·la que fa referència a un espai interior, aquest amagatall que tots tenim a dins i que guardi coses que no sabrà mai ningú.
Quins grans temes travessen la novel·la? Grans temes. Ja saps que jo soc bastant dispersa i parlo sempre, parlo bastant de tot. Bé, una de les coses que m'agrada remarcar és la importància de les arrels. Ja sé què hi haurà i qui dirà, jo de la família no vull saber res.
És veritat, les famílies també porten problemes. Però bé, en aquesta novel·la hi ha 12 protagonistes perquè hi ha 12 generacions i cada generació té com si diguéssim un representant principal. L'últim, que es diu Jan, Jan Joanals, és un noi que viu al segle XXII, és a dir, al segle proper.
I perquè hem de dir que el llibre ens fa viatjar en el temps, eh? Sí, sí, el llibre barca 300 anys, des del segle XIX fins al segle XXII. I aquest noi arriba al poble bastant desquiciat, ha patit un brot psicòtic, d'aquí 100 anys no sabem com estarem, però el més probable és que estiguem pitjor que ara.
Si hem de fer cas al llibre, tremendo el que ens espera. I del que anem veient. Hi ha patit un procés de despersonalització que està patint molta gent, sobretot a ciutat, perquè és un altre ritme i cada vegada la diferència entre ciutats i pobles és més marcada.
i s'escape. Després del brot psicòtic diu que vol marxar de Ciutat, perquè Ciutat el té crucificat, se'n va cap al poble i allà arriba un moment. Ell, quan ja està una miqueta millor, decideix escriure un diari. Simplement perquè, clar, com que li ha passat tot el que li ha passat, una miqueta per veure com ell ho anirà rellegint i així potser aconseguiré entendre'm una miqueta més a mi mateix.
Llavors va escriure el diari i ell va explicant al diari el que fa, la gent que coneix del poble, després de... Sí, perdó.
la gent que coneix el poble, el que sent, vull dir, la manera que se sent, que sent que és tranquil, també s'adona que la gent del poble és molt més bona, molt menys maliciosa, això és el que pensa, eh? Això és la impressió que té ell. I bé, amb aquestes, doncs, un dia, clar, la casa està deshabitada des de la seva besàvia. Clar, una casa que no s'habita, doncs, es fa malbé. Hi ha algunes coses que necessiten una reparació mínima,
i llavors ell demana un paleta que li arregli una escala que s'enfonsi i quan va al paleta resulta que descobreix que hi ha com una mena de forat sota l'escala que hi ha alguna cosa i li diu aquí dins hi ha alguna cosa, ho tapa? diu no, no ho tapis perquè clar li pica la curiositat i ja fa uns quants dies no sap com posar-se però al final ell pica
amb el martell i, sí, sí, descobreix que hi ha un... Doncs en aquell forat és un amagatall, hi ha coses. Ell comença a trobar records, coses que han estat importants pels seus avantpassats. També troba molts llibres, perquè els llibres fa 50 anys abans que ell naixés els van prohibir i després els van cremar tots, com ha passat amb altres règims totalitaris, no?
i descobrint les arrels, descobrint les seves arrels, descobrint els seus avantpassats, totes les coses que ell coneix i les que s'imagina, doncs ell pràcticament es recupera totalment, perquè hi ha un moment que diu, sé que no em sentirem mai més sol.
que un dels problemes és la solitud, no? És el problema que tenia allà. Jo sé que no em sentiré mai més sol perquè tots els meus amants passats estan al meu darrere i m'aguanten, no? I bé, doncs ja està. Llavors el que passa és que hi ha un moment quan ja té... Llegeix llibres, que no havia vist mai un llibre, eh? Llegeix llibres, troba un poema d'un poeta conegut, troba...
diferents objectes i ell es va fent la seva pròpia història de tot el que veu i decideix escriure la història de la seva família, que són els joanals. Veiem que en el llibre hi ha poble i ciutat. És el nom propi d'un poble, evidentment, i una ciutat. Aquest fa referència. Quin poble t'imagines?
Bé, el poble, ja ho puc dir, perquè el poble és el meu, el poble és Vimbaudí, perquè clar, si és la meva, vull dir, si és la meva família, si no, això aquesta família...
Com he explicat abans, de les anècdotes que m'han explicat a casa, és la meva família. Posem-li amb un 20% de realitat i amb un 80% de ficció, que és el que a mi jo xalo fent la ficció, no la realitat. Però, bueno, passant en la realitat, m'he pogut imaginar i inventar cosetes. Llavors, el poble és Vimbodí. La ciutat és una ciutat molt gran, pot ser Barcelona, segurament. Molt bé.
Hi ha algun personatge que t'hagi marcat especialment mentre l'escrivies? Perquè hi ha molts personatges en aquesta novel·la. Sí. La veritat és que me'ls estimo tots, però potser a mi el personatge que em fa més gràcia, potser que el tinc més carinyo, és la Marieta. La Marieta és la més àvia del Jan. La més àvia. Què t'agradaria que el lector sentís o es preguntés quan tanqui el llibre?
Home, una cosa que penso que es preguntarà doncs serà segurament si aquesta societat futura que pinto si serà així realment o si serà pitjor o si serà millor, no? Però jo crec que he estat bastant lògic que penso que qualsevol que observi com anem pot arribar una miqueta a les mateixes conclusions que jo que consti que hi ha lectors que m'han dit que els sembla que m'he quedat curta tot i que el que explico és bastant greu, no?
Vull dir, canvia l'alimentació, canvia la manera de circular, canvia la manera de viure, les distàncies entre ciutats i poble encara són més grans. Els recursos naturals. Els recursos naturals també estan esgotats, han d'anar a Mart a buscar aliments, totes aquestes coses.
i segurament que n'hi ha més, però m'han dit això, que els sembla que m'he quedat curt encara perquè potser l'evolució o la regressió anirà més. Esperem que no, esperem que no, tant de bo m'equivoqui. Comentaves que tendeixes a deixar-ho obert per anar fent una mica sobre la marxa. Tot i això, tens algun ritual d'escriptura? No.
Un ritual vols dir horari? Si toca alguna cosa abans de començar? Una espalmeta? No. Sóc una persona bastant ocupada i no només amb l'escriptura. Bé, jo sempre dic que la meva escriptura no trageix de la vida.
llavors, clar, jo no podria escriure dedicant-me quatre hores o més, com hi ha escriptors que s'agafen i se'n van en un retir, i allí escriuen la seva novel·la, i per mi això jo crec que seria impossible, a menys que, caramba, que tingués tota aquella quantitat d'elements per poder fer la novel·la, que seria molt difícil de tenir-los tots alhora. Jo escric quan puc, perquè, bueno, tinc família, tinc la meva mare, tinc...
la meva neta, a vegades també l'atendre perquè està malalta o pel que sigui, m'agrada sortir amb la gent, m'agrada, jo què sé, veure'ls, xerrar, m'agrada anar al cine, si puc fer algun viatge, també fer algun viatge, clar, no tinc allò de dir venga, cada dia de 10 a 1 jo escric, no. El que passa és que això per mi té un avantatge perquè el fet de no poder escriure com vull fa que mentre no puc escriure jo vaig rumiant perquè la novel·la, quan la començo m'acompanyi sempre, m'acompanyi durant tot el temps, no?
I no és que estic obsessionada, però sí que la tinc al cap. Llavors, bé, doncs si hi ha tres dies, per exemple, que no pots escriure en una línia, quan m'hi poso no tinc cap problema amb escriure, perquè tot allò ja ho he anat madurant, ja tinc moltes ganes de posar a mi, i aquella cosa que passa a vegades del full en blanc, doncs no la tinc jo. Quan de temps has tardat en fer aquesta novel·la, Teresa?
Mira, la primera versió posem-li mitjà any, 7-8 mesos. Després m'he passat un any i mig revisant. Déu-li-do. No sé si li pot dir primera versió perquè a vegades ho canvio tot. I també m'he adonat que a vegades vaig canviant, canviant, canviant i al final acabo posant la mateixa que havia posat. I quin ha estat el repte més gran a l'hora de fer l'amagatall?
Bueno, entendre'm una mica amb els personatges. El llibre té tres arbres genealògics, els he posat perquè n'hi ha mateixa mantenia. A veure, no és que no m'entengui, sobretot no m'entenia amb el tema de les dates, de les dates de naixement de cada un, de, clar, poder lligar. Després, el fet de ser dotze...
d'èpoques diferents, m'ha requerit 12 contextos històrics. Com tu ja saps, ja m'agrada ser fidel al context històric. Vull dir, un poc inventar la història que sigui i que sigui una cosa desboixada, no? Però el context històric m'agrada respectar-lo. Llavors, clar, he hagut de fer recerca de 12 contextos històrics i, bé, jo de vegades m'ho miro al llibre i dic, en aquesta pàgina sola hi ha quatre recerques, per exemple, no?
He vingut a fer quatre recerques, però jo a la millor la següent no n'hi ha cap, una més n'hi ha una, però la recerca de documentació ha estat un repte important.
És la part més feixuga o no? Sí, sí, sí. Sobretot al principi, que busques... No està clar el que estàs buscant, almenys en el meu cas, no està clar. Vull dir, tens una idea, però resulta que quan estàs buscant, a més també una altra, una altra de complementària, no? I llavors resulta que aquella, home, lligui, però està una mica en contradicció amb l'altre. I...
Comentàvem que hi ha 12 personatges diferents, tots protagonistes, cadascú ens explica la seva història. Veiem que cadascú té el seu caràcter, té la seva forma de ser, són personatges, jo diria, molt definits. Quin consell donaries per no perdre'ns a la lectura? Com em passa a mi, per exemple, a Teresa, que dic, ara no sé qui era aquest home, per exemple. Sí.
Bé, doncs una bona idea potser és fer-se una fotocòpia, una foto amb el mòbil, del que és el tercer quadre genealògic, perquè allí hi és tothom, és clar, jo és que jo vaig incorporant els, a més una que van apareixent els personatges, vaig incorporant els quadres, és a dir, aquí hi ha com a tres parts, la primera part,
dominen els homes, els joanals, a la segona part dominen les dones i a la tercera part ja hi ha una barreja d'homes i dones. Llavors jo el que faig és anar incorporant el primer quadre genealògic que incorporo és el dels homes, després hi ha el de les dones i també hi afegeixo el dels homes i al final el tercer és el més complet. Per tant, penso que una foto, una fotocòpia
del quadre genealògic últim, és ideal per poder... Bueno, tens dubtes, qui és aquest? Ah, doncs mira, aquest és el pare d'aquest altre, i aquest és el fill de l'altre. Molt bé, veiem que el llibre va des del naixement de Joaníc Joanals, el 1792, fins a Jan Joanals, del 2094.
Teresa, no és un embolic, aquestes dates, situar-ho tot al seu lloc? Bueno, sí, sí, ja et dic que la dificultat més gran va ser aquesta, va ser el tema de les dates, sí, sí, de poder lligar i de no dir cap disbarat, sobretot amb el tema històric, no? Vull dir, no situar el...
El Joaníc. El Joaníc és el primer, no? Sí. S'havia de situar els seus 20 anys a la Guerra del Francesc i precisament a Tarragona i no equivocam de dos anys, per exemple, no? Tan senzill com això. Les persones que han llegit el llibre, què t'han comentat, Teresa?
Bueno, sobretot me diuen que és molt diferent. Clar, ja vull pensar que el fet que sigui diferent no vol dir que els hagi agradat menys. Hi ha molta gent que estan fan de la Mimí, que allò que no és la Mimí, jo penso que no els agrada tant. Però també hi ha molta gent que m'ha dit que és el millor llibre que he escrit.
I per mi, ja que m'ha costat tant i penso que està reaixit, doncs per mi també ho és. Per mi també ho és. Tot i que jo els llibres, igual que els personatges, me'ls estimo com si fossin fills meus. La presentació serà aquest divendres a la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca. Què ens pots avançar sobre aquesta presentació?
Bé, farem més o menys com sempre, tindrem una presentadora de luxe, que es diu Sònia Camí. És com si fos la meva germana en qüestió de presentacions. Perquè, bueno, la presentació d'errada és la presentació més fàcil que faig. Perquè les altres, clar, jo m'he de preparar uns parlaments, potser la que em presenta em fa un altre parlament, ho hem de combinar, en canvi, amb la Sònia, bueno, ella va fent preguntes que...
Quasi sempre puc contestar. Sempre, sempre, respons. I bé, doncs llavors si era ella, hi haurà l'Octavi Formatger i la Lourdes Sauquer, que ja m'han llegit, no sé si un parell de vegades més també, que com que són actors doncs ho fan molt bé i també tenim molta amistat i els hi demano sempre.
I bé, després, si les persones que assisteixen volen fer preguntes o tenen dubtes o així, ho podran fer. Què és el que més t'agrada del contacte directe amb els lectors en actes com aquest?
Bueno, m'agrada veure que estan molt atents. Ah, sí, també farem una cosa que fem sempre, que és passar al book trailer, que és un vídeo que em fa jo mateixa de lo que penso que podrien ser les imatges de lo que jo explico, de les imatges del llibre. Un vídeo que duré dos o tres minuts, m'assembla.
Llavors el que m'agrada molt és veure que la gent està molt atenta quan parlem, també quan es miren el vídeo, i després també la gent es talla una miqueta, no roda, sinó tot arreu, però a mi m'agrada que preguntin, perquè és una prova que han estat atents a la presentació i que s'interessen pel llibre.
Si haguessis de definir en tres paraules aquest llibre, l'amagatall, quines serien? Tres paraules? Una frase vols dir o tres paraules? Com vulguis tu, com vulguis tu. Si vols una frase, pots fer-la. Si són més de tres, no passa res. A veure... Podríem dir que és un llibre molt treballat i crec que els lectors atents ho notaran. Ah...
Podríem dir que és un llibre que encara que no sigui novel·la negra té enigma o té intriga i que és un llibre que té algun cop d'efecte que jo crec que el lector no s'espera. Què els diries als nostres oients perquè s'animin a venir a la presentació? Doncs que a la biblioteca hi ha cadires de sobres.
Que s'ho passarà molt bé, que és una bona manera de començar el cap de setmana, perquè és divendres a la tarda, a les 6, no? Sí. Divendres a les 6 de la tarda, i que, en fi, que vinguin, que vinguin, que vinguin. Jo estic molt contenta amb la gent que m'assisteix i els lectors que tinc, però que si veniu més, jo contentíssima. Una pregunta obligatòria, després de l'amagat all, tens algun projecte ja al cap? Doncs mira, et dic la veritat, no.
Molt bé. Vaig quedar bastant esgotada de la memòria. Vaig donar la culpa que algú hi ha forçat una miqueta massa la màquina, perquè el fet de ser així desordenada i no tenir els esquemes i tot això mòbil que teniu tot a dintre del cap, i clar, si són deu personatges és una cosa, si en són cinquanta no és una altra. I crec que vaig forçar una miqueta massa la màquina i vaig dir, però ara durant un temps només escriureu el blog,
I és el que estic fent. I no tinc cap idea, ja m'hi posaré, ja m'hi posaré, però no tinc cap idea. Però molta gent vol Mimí, però clar, Mimí, jo també me l'estimo, la Mimí, però em fa por que no sigui una saga massa llarga, no? Quatre llibres, hi haurà un altre, no? N'hi ha de més llarg, és clar que sí. Qui sap, no? Si hi haurà un altre... O Blackwater són sis llibres, sis llibrets. Doncs la Mimí també podria, no? Sí, sí.
Doncs Teresa, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquí a Baixgai al dia i recordem que la presentació serà aquest divendres a les 6 de la tarda a la Biblioteca Municipal Joan Marturi i Coca i que tothom hi està convidat i convidada. Moltes gràcies i molt d'èxit amb l'amagatall. Molt bé, Sònia, moltes gràcies a tu.
L'Eco del Gaià, el magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Doncs l'Eco del Gaià, una nova edició d'aquest temps que dediquem a donar veu a les entitats que vetllen pel territori i avui és el torn de l'Associació Mediambiental, la Sínia, que la tenim molt activa ara en aquests mesos. Bé, durant tot l'any pràcticament van fent activitats. Ara ens ho explicarà la Georgina Florejacs. Molt bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia.
Avui, dimarts, atrafegats, teniu cites a l'agenda. Què és el que teniu previst d'aquí una estoneta, exactament? Doncs mira, avui, si ens veieu, voltant pel poble, és que estem fent el seguiment de les caixes neu d'ocells i de ratpenats que estan posades a diferents parcs d'aquí.
de Torredembarra, perquè ja ho vam fer l'any passat, es van instal·lar fa uns anys, i és molt interessant fer aquest seguiment per veure si estan ocupades, quins animals, quins ocells les ocupen, o si vénen els ratpenats a l'hivern i això. I per si alguna no està bé, doncs canviar una miqueta l'ubicació, si està malmesa, doncs modificar-la i posar-la bé i això. Doncs avui és el que estem fent.
Molt bé, recordo que fa uns anys vam fer aquesta feina als horts de Caldània, que allà en teníeu posada alguna, i era com molt interessant d'observar tot el que hi havia dins, perquè, clar, són caixes que vosaltres instaleu, que s'han simplement fetes de fusta, però, clar, dins us trobeu que s'han fet el seu niu i porten material divers que troben per diferents llocs els ocells, no? Sí, sí, i depèn això de com fan el niu, tu ja saps de si és un pardal o si és l'omallarenga, que són...
Normalment els nius que posem, les caixes nius, hi ha dos tipus. Els que tenen aquest forat més petit, que són això per pardals i mallarengues, i llavors depèn de, com veiem, això que dius, depèn del que han portat el seu niu, doncs veus si és un pardal o una mallarenga. I a part hi ha unes més que són molt més grans, que és per mussol i oliva.
I aquestes petites de Pardalí i Mallarenca ja ens hi vam fixar l'any passat, avui ja verrà què ens trobem, però les que estan en parcs més urbans, per dir alguna cosa, per exemple, la que està al costat de l'Institut i així, que és un lloc que la gent hi anem i hi deixem brutís i això, doncs han utilitzat plàstics, restes de coses per fer els seus nius. Vull dir que utilitzen tot el que tenen al seu voltant i a vegades, clar, coses que dius, home, això no són ben ben naturals i que els hi poden perjudicar en certa mesura amb ells.
I per què trieu aquesta època de l'any? És moment en què no destorbeu procés de nidificació? O sigui, d'apostadors, vull dir? Sí, sí, perquè és això, no? Ara, aviat, és que ja s'intueix la primavera, no? I els animals també, i si sentiu ara, si sortiu, se senten un munt de cans de diferents ocells, no? Veiem alguns que estan ja en migració i això...
Doncs ara, que és això, finals d'hivern, és un bon moment per netejar perquè així la primavera ells la podran tornar a ocupar. I com que fan diverses postes, és millor fins a la tardor no tocar-los. Vull dir que tot l'hivern seria un bon moment per fer-ho. Nosaltres, mira, ho hem fet, ho fem ara, però qualsevol moment de l'hivern. Llavors està bé perquè bastament ens trobem que durant l'hivern són refugi d'altres animals. Doncs, per exemple, això, aquests dragonets, animals que també, dius, home, també tenen el seu benefici, perquè totes aquestes...
tant els pardals, les mallarengues, són animals insectívors que ens ajuden a controlar tant la plaga de mosquits com de plagues que tenim per fruiters, vull dir que són molt interessants que estiguin realment ben a prop nostre, que són bonics i pels seus cans. I també els dragonets, això també fan aquesta feina, per tant, que es refugin a l'hivern també és una cosa interessant.
És una feina que porteu molts anys fent des de l'Associació Mediambiental La Sínia, a molts punts citàvem els hores de Caldània. Suposo que teniu quantificades la quantitat de caixes niu que hi ha a Torredambarra. Bé, a Torredambarra i més enllà, perquè també n'heu posat molt a la vora del riu. És una feina que, clar, a còpia d'any ja deveu tenir...
desenes de caixes niu. Clar, i és veritat que ara estem fent aquesta tasca, que és molt important, de tot realment, per exemple, la Torre d'Embarra sí que ja està bé, els números i n'ha posat i les opcions estan, i com que ja has de fer el seguiment l'any passat, però hi ha algunes que no hem pogut fer-ho cada any. I en guany ens hem posat això, com a propòsit, realment, tenir al dia totes les caixes que tenim...
i si alguna està malmesa tornar-la a posar o així, perquè també ens ha passat que alguna vegada, per exemple, la que estava al parc del davant de la biblioteca, allà l'hem pres directament. Vull dir que a vegades algunes les prenen o cauen pel vent o es fan malbé pel temps que fan.
Aquest any anem fent tot el seguiment de les que tenim al voltant del riu, a diferents poblacions, a horts, a alguna escola també en tenim. Ara ho hem de posar tot ben bé fent el seguiment. A les escoles també és bonic perquè entenc que feu participar la canalla de l'activitat i els expliqueu tot el cicle vital dels ocells que hi poden viure.
Sí, i amb ells moltes vegades el que fem sobretot és menjadores, també ara per l'hivern i així, perquè t'has donat bona manera d'observar. Però sí que és veritat que hi ha alguna escola que han demanat tenir caixes niu perquè sí que ells els volen fer el seguiment i anar veient a veure qui les utilitza i això. I sí, sí, és una cosa molt bonica de fer.
Molt bé, doncs seguint pels arbres, perquè més enllà de la tasca aquesta que realitzareu durant tota la jornada de seguiment de les caixes niu, preguntar-vos pels arbres que vau plantar el passat cap de setmana, vau fer amb les dones pageses i en col·laboració amb l'esplai de la Riera de Gaillà, campi qui pugui, una nova edició de la Festa de l'Arbre a la Riera. Com va anar?
M'ha anat molt bé, i és el que recordàvem, la festa de l'arbre, hem fet coses molt diverses, des d'anar a plantar això a un tram de riu que convenia reforçar el bosc de ribera, hem fet a Ardenya posar plantes autòctones com a jardinament, l'any passat que vam estar també al parc del Vial, i en guany era allà a les dones pageses que hi havia una zona que és, clar, tenim prou gran, i ens feia gràcia plantar alguns arbres fruiters així de varietats tradicionals.
Perquè a vegades ens passa a tots que coneixem de pomes o de prunes un tipus o dos i n'en tenim moltes que tenen molta tradició aquí i que també van més bé pel clima que tenim i aguanten més bé aquestes sacades. I això llavors n'hem plantat uns quants d'aquests arbres.
Molt bé, quins arbres vau plantar? Perquè entenc que a la hora del riu es poden fer molts tipus d'arbres fruiters, és una zona que és com molt fèrtil i poden funcionar molts tipus d'arbres fruiters. Sí, i també és això, no?, que està bé veure el que hi ha a prop i funciona, per exemple, com els trongers i el llimoner, hi ha diferents hortes que en tenen, doncs vam fer això, un tronger, un mandariné i un llimoner...
I després, doncs, arbres que vinguin la fruita bastant d'hora, perquè no tinguem problemes, per exemple, amb la mosca de la fruita o així, perquè, com a ecològic, s'han de fer bastants tractaments i ja s'han d'estar molt a sobre. I, doncs, amb arbres, doncs, això, com la barcoquer, la prunera, que hem fet una varietat tradicional, que és mirabolant, no? Doncs aquests, això, començaments de juny, ja els pots menjar i, per tant, encara no hi ha temps que, doncs, li afectin diferents malalties. Són arbres més rústics. També hem posat el presseguer, magrener...
una parra, un emmetller, que ara els comença a veure florits per tot arreu i es fa molt de goig, doncs també un emmetller. Molt bé, doncs una activitat també per posar en contacte diferents generacions i explicar de retrucar el projecte de les hortes de les dones pageses, els més petits, perquè quan feu la crida amb l'esplai Campi i qui pugui, doncs això, venen nens que participen a l'esplai de totes les franges d'edat.
Clar, i per exemple hi havia algun nen que dius, ai, és que jo tinc horta aquí, i ell va ser que van ensenyar els horts amb la resta, perquè hi ha alguns nens que sí que amb l'escola ja havien vingut, però els joves, per exemple, o algú que no ve a l'escola aquí a la Rieda, doncs que descobrien aquest espai perquè encara no havien tingut l'occasió de poder venir.
Molt bé, doncs dels arbres de les dones pageses i de l'Esplai, els arbres que heu recollit en aquesta guia en parlàvem mesos enrere. Georgina, que estàveu molt contents, de fet ho vam explicar pràcticament en primícia perquè ens donaves les primeres que acabaven de sortir de la impremta i ara ja teniu data de presentació a Torredambarra, per exemple.
Ho explicaves a l'Espai de la Peu de Pàgina, que és l'Espai de la Biblioteca on a la Torre, però avui que emetem aquest programa que també s'escolta per Altafolla Ràdio i Roda de Barà Ràdio, què és el que teniu previst? Perquè fareu un acte més formal de presentació d'aquesta nova guia.
Sí, serà a dos quarts de 12 del matí, el dijous dia 5, i ens ajuntarem allà a la biblioteca i allà explicarem una miqueta com és la guia, com es pot utilitzar i així, i després farem una passejada, perquè tenim la sort de tenir aquí a Torre d'Embarra aquests parcs que hi ha també varietats autòctones que ens podem trobar quan anem a passejar, doncs farem això, a veure si entra, no per parelles o així, si anem descobrint els arbres que tenim i els assevem amb
la guia ens pot ajudar a posar-li nom, perquè ens passa a vegades que per això també vam fer la guia, que sortim a passejar i veiem sempre uns arbres, uns arbustos que ens agraden i potser no sabem ni com es diuen i això, quan ja els coneixes després els descobreixes, perquè dèiem en Blana, per exemple, a la tanca que hi ha a la biblioteca n'ha sortit un que ha sortit que segurament algun ocell hi ha posat la llavor i allà ha sortit un arbust que aquest serà un dels que identificarem entre tots
Fantàstic, doncs una guia que ja podem trobar i ens permet això, posar nom a molts d'aquests arbres, però a més a més doneu tota la informació que pot ajudar a identificar-lo, perquè sortien les flors, per exemple, els fruits... Clar, per exemple, i sí, surten a la mateixa pàgina, són els que tenen fulles similars o així, que ens podem confondre, doncs podràs així comparar-los...
I amb aquestes descripcions que et fan, a vegades és el lloc on estan, o com és la fulla, si és complex, si és més grossa o més petita, t'ajuda a identificar. O per exemple, el tema dels pins. Hi ha els diferents pins allà, que també en tenim el parc, i ens ajudarem a veure quin és amb tota la descripció que posa la guia.
Doncs fantàstic, una guia d'abres i arbustos que compta amb les il·lustracions de l'Àngel Sauret, que ha fet unes figures així com un dibuix molt realista i que permet posar nom, que de vegades ens falta aquesta cultura que segurament els nostres avantpassats tenien de manera més àmplia i és bonic de poder tenir aquesta guia a les mans.
On la podem aconseguir? Es troben a les llibreries o és a través de la vostra pàgina web? L'esteu tot just començant a distribuir? Sí, ara realment l'estem començant a distribuir. Aviat esperem que ja la podrem tenir a les diferents llibreries d'aquí de la Torre, d'Altafulla, dels diferents pobles. I a les biblioteques també, com tothom que vulgui consultar-la, que pugui trobar-les allà.
Molt bé. Doncs la primera de moltes més presentacions que esperem que feu pels diferents municipis del Baix Gaià i de l'Alga i del Mig Gaià, perquè sobretot heu fet la conca del riu, però heu anat una mica més enllà, perquè hi ha arbres que, evidentment, comentaves, podem trobar a parcs i jardins, us heu centrat en els que són autòctons.
Sí, sí, sí. I, clar, n'hem fet 50, en veritat, n'hi ha molts més. I, doncs, clar, és similar a la guia que vam fer dels ocells, però no és desplegable, perquè l'aver i 50 i fer que tinguessin, doncs, una mida ja tres arbres o arbustos per pàgina, doncs és gairebé un llibret, perquè, si no, no donaria les mans si l'haguéssim d'obrir tot sencer. Però, tot i així, ja tenim ganes d'anar-ne fent més, no?, perquè és veritat que, clar, no hi són tots, però sí que hi són molts, que és els que ens trobem més sovint,
I el que dius, no només d'aquesta zona nostra d'aquí, sinó del mig i de l'alga hi ha, perquè quan anem a passejar per altres trams, també puguem identificar que hi ha arbres molt xulos per allà.
Molt bé, doncs una feina fantàstica que ara heu copsat, però que és com el resultat de molts anys que porteu tenint aquests acords de custòdia i bàsicament tenim cura del riu, que us ha permès anar fent seguiment i tenint constància de tot el que creix aquí a la vora, que ara és com molt fàcil veure aquestes
50 espècies, però és això que, en veritat, reflecteix molts anys de treball de l'entitat. Clar, i també això, no?, d'anar coneixent gent, que la gent et conegui i et faci confiança, no?, amb tots aquests acords de qüestió que també fem amb gent del territori. I, per exemple, un dels arbres que surt és un teix,
I dius, ostres, aquí teix, doncs sí, perquè a la zona de Carol, doncs un propietari ens va dir la meva muntanya, allà hi ha teix, bé, doncs això, això permet també conèixer més el que és tot el riu i la seva conca i per tant fer descobriments a vegades de coses molt valuoses també.
Molt bé, doncs des d'aquí recomanem aquesta guia dels arbres i arbustos del Gaià, que ha fet l'Associació Mediambiental La Sínia i que es presenta a la biblioteca mestra Maria Antoni, a més a més amb aquesta sortida pràctica que serà divertit també, perquè no anar passejant pels parcs de la vila i anar apuntant tots aquests arbres i arbustos que hi figuren.
Anem amb més temes perquè teniu cites de cara als pròxims dies i m'assembla que continua una cosa relacionada, no sé si hi ha arbres i arbustos, però si més no, qui hi viu, no? Perquè aneu a fer un anellament, teniu previst, anellament de què exactament?
serà un anallament d'ocells al torrent de la Mora, i hem anat fent activitats, direm, diversos, no?, en diferents trams, i ara toca aquella zona que és al final de l'urbanització de la Mora, que n'hi diem als prats de la Mora, perquè quan arriba el torrent i dies aquests que ha plogut molt i així, allà es fa com uns aiguamolls. I doncs és una zona que s'han vist ocells com molt xulos. I doncs allà, el dissabte aquest que ve, el dissabte 28,
A les 9 del matí farem anellament. És una miqueta d'hora perquè als ocells els agrada matinar. Llavors vindrà el Bernat, que és un noi del Lico que en sap moltíssim, i llavors ell posa unes trampes, unes xarxes, que el que fa és que cauen els ocells allà, ja ens ho explica, no els fa cap mal ni res, però el que permet és això, després fer una mica d'estudi d'ells. Si tenen ja una...
Bueno, mira, si tenen ja l'anella o no, i si no està l'anella, posa anella, s'estudia, es pesa, es veu... I llavors, clar, és molt bonic perquè n'aprens moltes coses dels ocells i no sabem clar quines espècies cauran. Clar, i ara és com un moment molt interessant, no?, per aquestes migracions que es produeixen, que s'aturen allà on veuen làmines d'aigua. Exacte, sí, sí, sí. Llavors pot ser que veiem això, ocells, que en altres moments de l'any no trobem. És un bon moment per fer-les, sí.
Molt bé, doncs bon moment per portar l'altra guia, la que vau fer a temps enrere, que aquella era dels ocells i que identificava els que hi viuen tot l'any en alguns dels trams del riu, també alguns que hi viuen només alguns mesos i és possible que ara comencem a veure alguns dels que venen o dels que estan de pas, perquè també estem en aquesta ruta migratoria entre el nord d'Europa i l'Àfrica. Exacte.
I també normalment el que fem quan estem fent anellament i així, a vegades el Bernat també ens fa proves, sons d'ocells, a veure si els sabem identificar, vull dir que aprens molt a veure com són visualment, però també els seus sons i aquestes coses tan interessants.
Molt bé, feu activitats amb els ocells, no només posant les caixes niu, ara també amb aquests anellaments, i recordem que, de tant en tant, també us doneu cita per alliberar ocells. Això és amb col·laboració amb els agents rurals, que de vegades, quan rescaten alguns ocells, es tenen en custòdia i amb pic ja consideren que estan...
com rehabilitats o recuperats, tot sovint us criden per fer l'alliberament amb canalla o amb famílies. Exacte, moltes vegades passa això, quan és l'època que tenen els pollets i així que alguns cauen del niu, que ja ho hem dit moltes vegades, però si veieu un pollet en principi no n'hem de fer res.
que segurament els pares ja estan a prop i ells ja l'alimenten i ja li donen. Però si veiéssiu en algun lloc que es pot fer mal o que està lesionat o així, és el moment de tocar els orals. Venen a buscar, ho porten al centre de recuperació de Vall Calent i això, la que ja estan bé, doncs o alliberen ells mateixos o a vegades ens ofereixen a les entitats ambientals a poder alliberar aquests ocells.
Molt bé, hem vist que heu alliberat òlives o tipus de mussols, no? Clar, després no sé si s'acaben instal·lant per aquí a prop o són ocells que van molt lluny, però això us fa també despertar com certa sensibilitat.
I que la gent estigui com més atenta als cans que podem sentir o als ocells que podem veure. Clar, per exemple, l'any passat que vam alliberar això, xots i òlives, les òlives normalment sí que s'instal·len per aquí i sí que n'hem anat sentint bastant. I els xots són migradors i a veure aquesta primavera si també els sentim que tornen cap aquí, que els agrada el nostre espai.
Molt bé, doncs n'estarem al cas. No sé si hi ha alguna activitat més que tingueu agendada, però si més no, que la gent entri a riugaià.cat perquè allà hi ha també les que feu de forma habitual, com la visita al centre d'interpretació allà al Catllà i després també la feina interna, que aquesta ja la pacteu directament amb les escoles, perquè hi ha moltes escoles verdes aquí al Baix Gaià i vosaltres tot sovint feu feina
ajudant-los a portar i gestionar els horts, per exemple. Sí, exacte, i aviat ja comencem els horts de primavera, que en tenim unes ganes, això ja, de plantar mongetes i podomàqueres i aquestes coses. Sí, sí. Molt bé, doncs cerqueu això. També a les xarxes socials, a l'Instagram, sobretot, és on aneu publicant totes aquestes activitats que feu, normalment obertes al voluntariat. També, qui tingui ganes de fer-se soci de l'Associació Mediambiental La Sínia,
doncs feu com aquests butlletins, no?, aneu informant de tota la tasca que promoveu. Sí, és això que si encara no reps informació així i t'interessaria, doncs això, entrant a la web, pots posar que pots rebre el butlletí, llavors reps un correu on s'expliquen les activitats normalment del mes o amb aquella quinzena i això, si et ve de gust i així, ja veieu que fem activitats molt diverses i es podeu apuntar a la que us vingui més de gust.
Per cert, que ben aviat començareu a fer crida, suposo, també pel Corriol Cama Negra, perquè ara el febrer és quan se'ls comença a veure buscar el lloc on faran el niu, no? Sí, sí, han comentat, em sembla que vas a Vilanova, que ja se'ls ha vist allò amb els intents i així, i per tant, sí, ben aviat activarem el grup que tenim.
de corriol que fem el seguiment aquí al vinyet i així. Si algú està interessat, doncs això ens pot enviar un missatge i el que fem és això, anar a passejar per la platja i anar veient a veure si han arribat els corriols i després a veure si tenen intenció de fer niu i protegir llavors els seus nius.
Ja que esmentes el vinyet, és un dels punts on esteu promovent la recuperació, regeneració de l'espai, perquè recordem que era un lloc que s'havia volgut...
Després hi havia la fàbrica, l'antiga fàbrica de la Roca del Gaià, tot això ho vam explicar en el seu dia, que l'Incasol havia aconseguit els terrenys per tal de preservar-los, d'oferir-los a la ciutadania, i en fi, que és un d'aquells apunts...
que esteu ara acabant de desenvolupar per tal de fer aquestes llacunes i de replantar-los, no? Clar, sí, la Generalitat ha fet una feinada no traient això, molta canya, una miqueta, i ara torna a... Traient això, aquesta canya i tot aquest trost que estava així, que no s'utilitzava, s'han recuperat i les veuen, per exemple, amb moltes sínies. És una zona que n'hi ha moltes, com a Torre d'Embarra, que hi ha molts racons amb sínies, no?
i ara es poden tornar a veure des dels anys 70 així que havien estat tapades i per tant us convidem a anar-hi al vinyet que ara veureu que van fent uns canvis també és veritat que alguns camins han canviat una miqueta perquè això s'intentarà que hi hagi més zona de duna que no es passi per entremig però que puguis aprofitar i passejar a prop del bosc de Ribera també de la platja evidentment
I això, i veient aquest patrimoni que tenim de com tradicionalment s'aprofitava l'aigua aquesta del subsol i es regava, perquè era una plana ben fèrtil d'això, d'horta per allà. Doncs interessant també aquesta tasca a la zona del vinyet.
Doncs ho deixem aquí, que tingui ganes de saber tot el que van fent, que entri a riugallà.cat. Nosaltres ens agraïm que en una edició més ens hagi acompanyat la Georgina Florejacs de l'Associació Mediambiental La Cínia. Fins la pròxima. Que vagi molt bé.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Ens plantem nosaltres a la recta final d'aquesta nova edició del programa d'Altafulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Però va, que abans de marxar reflexionarem amb la Sònia i una frase cèlebre que ha escollit per un 24 de febrer. Sònia, a veure, t'ho diràs. Doncs vinga, va, avui parlem de l'alegria. Perquè diu que l'alegria és la pedra filosofal que tot ho converteix en or. Ho va dir Benjamin Franklin, estadista i científic estatunidenc. Reflexionem-hi, sisplau.
Reflexionem-hi. Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Alegria i xerinola. Sònia Camí, que acabis de passar molt bon dia. Molt bon dia a tothom. Raquel Martínez, igualment, que acabis de passar un molt bon dimarts. Fins la propera. Igualment, adeu. I a tots vostès, els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Ens hi tornem a posar demà, a l'hora de sempre. Passeu bé.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torre Cat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar el dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta, amb Joan Bosch i Assumpta Vitoria. Us esperem.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Bon dia, són les