Fins demà! Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià, és 6 de novembre, dia de Sant Saber. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Roda de Barà, l'Ajuntament ha aprovat la contractació del servei de neteja i manteniment de les platges pels pròxims 3 anys. El cost del servei supera el mig milió d'euros i ja s'ha obert el període de licitació.
Al Defull aquest dimecres ha sonat la sirena que es va instal·lar a fa un any a tocar de la zona comercial per si mai es produeix el trencament de la presa del riu Gaià. Ha estat una prova, un simulacre que també ha activat les sirenes del Catllà, la Riera, Ferran i Tamarit. I a Torre d'en Barra, l'equip de govern contempla adjudicar les obres de rehabilitació de l'antic escorxador a les pròximes setmanes. Diverses empreses es van presentar a la licitació i ara la mesa de contractació ha de decidir a qui donar els treballs.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Sonia Camí, bon dia. Suposo que avui has sortit a casa amb paraigua i alerta per tot el que pugui passar al llarg de les properes hores, sobretot després que ahir pels vols de 3 quarts de 10 del vespre rebéssim aquell missatge és alerta als mòbils.
Molt bon dia, per dir alguna cosa. Convé que plogui, però, vaja, amb molta precaució. No he sortit amb paraigua, he sortit amb un impermeable. No sé si em funcionarà si plou massa, ja t'ho dic. Però, vaja, hem sortit al carrer. Seny, sentit comú i molta precaució amb el que pugui passar les properes hores. Tenen sintonitzat el de Folla Ràdio, ara la torre i roda de Barà Ràdio. Som Baix Veial Dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Dijous tapat, plujós, deia ara que hem sortit a casa. Alguns amb el paraigua, n'hi ha que fins i tot s'han calçat les botes, d'altres amb una capelina. Compte amb relliscar avui, perquè tot apunta que aquest temps ens acompanyarà durant tota la jornada. En tot cas, que ens ho asseguri el nostre home del temps preferit. Connectem, tal com fem sempre, amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis Mi Pérez.
Hola, molt bon dia.
acabarà sortint el sol. Estem parlant de tempestes fortes, en algun cas severes, però que tenen les hores comptades. Per tant, duran poca estona. Pel que fa a la temperatura, anirà baixant, també amb l'entrada del mestral, que avui acabarà sent força insistent i, per tant, un canvi d'aires que tindrem a partir de migmatí i migdia. Remarquem les tempestes més fortes immediatament. Després ens quedarà un temps més variable amb moltes clarianes arreu de les comarques de Tarragona. N'estem pendents a la xarxa?
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Va, Caraca, ja sabem que la pluja serà la nostra companya. Almenys fins al migdia el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous, dia 6 de novembre. Comencem, com sempre, amb la més propera i agafem un diari gratuït, el que es presenta com el diari del Camp de Tarragona. El mes que avui titula Urbacer pren els carrers per fer net. A Tarragona, primer dia del nou servei de recollida de la brossa i de neteja amb problemes de coordinació i residus acumulats dels darrers dies.
La fotografia, doncs pràcticament com una fotografia de família, com qui fa una activitat. Aquesta fotografia de família, però, ens mostra tots els professionals d'aquesta empresa, Urbacer, amb els seus uniformes de fons també als vehicles de neteja de carrers a la ciutat de Tarragona. Per cert, el que s'ha trobat la nova empresa, diu el diari Més, demanen sancionar fomento de construcciones y contrates per deixadesa de funcions durant la darrera setmana.
La mostra d'això és una imatge que també podem veure a la portada del diari Més. Molta brutícia acumulada de tot tipus a tocar dels contenidors. En concret, el que ens mostren portat aquests rotatius són els de la zona de Torres, Jordi.
Més coses, però, a la portada d'aquesta publicació. Arreus, la Sanc, l'arcabisbat, amonesta la Junta que ha tancat el temple i l'amenaça amb futures accions judicials. Pel que fa a política, Tarragona preveu tancar el pressupost pel 2026 en un plenari extraordinari el pròxim 27 de novembre. I jo sota mateix de la capçalera del diari Més. Avui, pel que fa a Medicina i Llegim, l'Hospital de Santa Tecla comemora el mig segle de l'arribada dels primers estudis universitaris.
Un altre rotatiu dels que tenim a mà i parla de naltros dia sí dia també és el diari de Tarragona, que avui en portada diu 3 dies sense recollir la brossa. A Tarragona, el canvi d'empresa de brossa de fomento de construccions i contrats a Urbacer deixa la ciutat plena d'escombraries. L'Ajuntament...
Estudia accions. La imatge que presenta avui el diari de Tarragona en portada, força gran, precisament, és la demostració d'això, d'aquesta deixadesa a l'entorn de les illes de contenidors. Moltíssimes...
capses, es veu molt de cartró, dos operaris recollint o intentant posar una mica d'ordre i altra brossa, que s'elvira també de fons enmig d'això, de tants caixons. De fet, la fotografia diria, aquí ja m'atreveixo a aventurar on ha estat presa, però la situo a l'entorn de la plaça del mercat, em sembla.
Més coses, però va, que avui a la portada del diari de Tarragona ens tornem a situar a Reus perquè Planelles demana a la sang que reobri el temple o que es faci càrrec de penes canòniques. La congregació ha tancat el temple, el culte, en un pols amb l'arcabisbat. I avui també llegim que a Tarragona se celebren els 50 anys de Santa Tecla com a hospital docent. I, de fet, podem veure el director general de la xarxa Santa Tecla, Joan Maria Zerà,
en una fotografia també al peu de la portada del diari de Tarragona. Arrodonim aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala aquest 6 de novembre. Així que, Sònia, tu mateixa.
Doncs començarem amb la portada del periòdico, avui que titula... Joan Carles I per l'ocasió de retre comptes. Publicació a França del llibre de l'excap d'estat, Reconciliació. Les memòries de l'emèrit s'esplien en els anys de la transició, però aludeixen els episodis més polèmics de la seva vida. Felip VI rebutja contestar les crítiques que li fa el seu pare.
En portada també arriba la revolució mandani, que és la imatge de la portada de l'alcalde electe ahir a Nova York. Diu que el polític de 34 anys, socialista i musulmà, fa història al ser el·legit alcalde de Nova York i desafia Trump.
Altres temes han portat és que el govern planeja incloure currículums, tests psicotècnics i intel·ligència artificial en les oposicions. El Parlament posa límit a la cita prèvia obligatòria en l'administració pública de la Generalitat. També parla de la descarbonització. Barcelona invertirà 49 milions a electrificar les tres cotxeres d'autobusos. Dana del 29O, la jutge cita el nucli d'U d'Amazon i l'amo del Ventorro.
També destaca que el TDA s'inclina per sentenciar que el Tribunal Suprem va perjudicar Sánchez, Turull i Junqueras. També parla d'esports, diu que la Lliga de Càmpions, que la minyamal salva la cara d'un malbar-se contra el Bruges. El resultat 3 a 3.
Continuem amb l'avantguàrdia. També en portada hi té, en aquest cas, el nou alcalde de Nova York, Mandani, que diu que les victòries a Nova York i en diversos estats ressusciten els demòcrates. Trump es defensa de les seves derrotes a la Gran Poma, Califòrnia, Virginia i Nova Jersey, alegant que el seu nom no era a les paperetes. Els jutges dubten de la legalitat dels aranzels massius.
També destaca l'avantguàrdia que la Unió Europea salva l'objectiu d'emissions per al 2040, però donarà més facilitats. La Comissió Europea ha aconseguit preservar l'objectiu de reducció d'emissions previst per al 2040. Tot i això, ha estat a costa de moltes concessions en la manera d'aconseguir-ho. Per exemple, permetent la compra de drets d'emissió a tercers països, com demanava Itàlia.
També destaca l'arriscat i lluminós àlbum de Rosalia, cançó per cançó. I en quant a la Champions, la Min manté viu un Barça sense nord, 3 a 3. També la Vanguardia avui destaca menys classe mitjana, la pobresa assetja els joves.
Lara també hi té en la portada el nou alcalde de Nova York. Mamdani saccege als Estats Units titular. El triomf rotund del polític demòcrata i socialista a l'alcaldia de Nova York obre una esquerda en l'hegemonia política de Trump. I gran imatge, doncs, de l'alcalde. Lux, la passió, segons Rosalia. El disc conté els 60 minuts musicals més rellevants de l'any.
Més temes a l'ara. La jutgessa de la Dana estrenya una mica més el cercle al voltant de Mazón. El preu del lloguer torna a pujar a Barcelona i al conjunt de Catalunya. I en esports, el Barça, molt fràgil en defensa, deixa escapar dos punts a Bruxelles.
Acabarem amb el punt avui, que destaca productors nuclears. Catalunya genera un 42% de l'energia produïda a l'estat espanyol a través de tres centrals, amb mans d'Endesa i Iberdrola. En la crònica del dia d'ahir, de Pere Bosch i Cuenca, diu dels hemicicles a les sales judicials. L'actualitat política continua marcada per l'agenda judicial i les reaccions a la victòria de Zoran Mamdani a Nova York.
Altres cròniques que llegim, una d'Òscar Palau que diu tic-tac pels pressupostos en espera del finançament. I l'altra, de Lluís Tor, diu la ira catàrtica de l'embarassada assassinada. I quan l'esportiu, el Barça paga la feblesa defensiva amb un empat a Bruges. 3 a 3, diu que això d'igualar tres cops l'avantatge del rival amb un lamin brillant.
Doncs aquestes són les portades d'aquest dijous, dia 6 de novembre.
Vinga, va, que cada dijous nosaltres en aquesta hora el que fem és analitzar l'actualitat. Això ho fem a la companyia de la periodista Marta Domènech, que tots vostès coneixen bé, perquè tenim al cap de banda l'oficina de Europe Direct a Tarragona i ja la podem saludar. Marta, bon dia, bon dijous. Hola, molt bon dia i molt bon dijous. Passat per aigua, eh? I porta moltes hores d'esperta, perquè hi ha hagut un tro a Tarragona que crec que ens ha despertat a tots, cap a les 5 del matí, mare meva.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Seny, sentit comú i molta precaució, allò que diem sempre quan plou, però més quan plou amb aquesta, no sé si falta de...
Mira, m'he fet un embolic i tot amb el que volia dir. És igual, que plou de manera descontrolada, que no saps mai el patac d'aigua on pot cloure aquests ruixats tan intensos pràcticament de manera molt local. Així que responsabilitat per part de tothom.
Escolta una cosa, avui hem de parlar de la Comissió Europea, que tot just fa 24-48 hores deia que l'ampliació de la Unió Europea es podria fer abans del 2030, tot i reconèixer que serà molt exigent. Per exemple, de candidats amb opcions hi ha Montenegro i Albània, que diu que han avançat molt en les reformes. També s'esmenta que Ucraïna i Moldàvia han fet avenços, tot i que el camí serà una miqueta més llarg per ells, i en canvi...
Hi ha altres països com Georgia i Sèrbia que es consideren més endarrerits o que només figuren en aquesta llista en funció o en nom de candidats. Com és que la Unió Europea decideix ara tornar a posar el 2030 com a possible data per ampliar-se?
No, no, una data exacta no la podem tenir, però no és que ara s'hagin posat les piles, sinó que és un procés en alguns d'aquests països que s'està fent des de fa molts anys i que aquest 2030 ja era una data en què inicialment ja es preveia que hi podia haver aquesta gran ampliació. I en aquests moments el que ens estan dient des dels portaveus de la comissió
és que l'ampliació és una perspectiva realista per aquest 2030, però no és una data que s'hagi posat en pressa ni res, sinó que ja era un objectiu que es tenia, més que un objectiu, un horitzó. Ja es preveia que el 2030 hi podria haver aquesta ampliació.
I què implicaria tot això en el concepte d'Europa tal com l'entenem a dia d'avui? Perquè, no sé, ara penso en països com Montenegro, com Albània, afegeix unes complexitats o unes desigualtats evidents en el si de la Unió.
Sí, però si recordeu, després dels anys 90 del segle passat, quan hi va haver la guerra dels Balcans i després hi va haver la caïda del mort de Berlín, hi va haver tota una ampliació molt gran de tots aquests països que provenien
del que en aquests moments nosaltres anomenàvem l'Europa de l'Est. I evidentment eren països que a nivell econòmic arribaven a moltes mancances. Però com jo sempre explico en les meves xerrades, des de ja fa molt de temps la part econòmica no és la més important.
per la Unió Europea. Ja tenim assumit que els països que ens entraran necessitaran més ajut, més solidaritat per part de la resta, sinó que el que busca la Unió Europea és que els països que entrin tinguin entre els seus ideals els mateixos valors que la Unió Europea. I això és el que fa que totes aquestes
ampliacions i aquests candidats vagin molt a poc a poc. Per exemple, des de l'any 2018, Turquia de facto ja és, tot i que és un país candidat, ha paralitzat el seu procés d'adhesió, perquè a nivell de valors està anys lluny de la Unió Europea. Per tant,
És veritat que entraran uns països amb més mancances, sobretot econòmiques, que la resta, però pareix estar a la Unió Europea per equilibrar i amb solidaritat fer que tots tinguem les mateixes oportunitats.
Tot des de la Unió s'insisteix que aquesta ampliació serà per mèrits i que cada país haurà de fer unes reformes. Ara ho dèiem, al final, tenint en compte tots aquests valors. Una doble pregunta que et faig a tu com a experta. És realista pensar que el 2030... Ja sé que deies que la data és només per assenyalar alguna cosa, però...
És realista que el 2030 s'hagin arribat a poder fer aquests deures pendents que hi ha? I l'altra pregunta és, hi ha barreres dintre d'aquests països que impedeixin poder avançar en totes aquestes reivindicacions o aquests mèrits que són els que insisteix la Unió Europea?
Mira, Montenegro és un dels països que sembla que pugui entrar fins i tot abans del 2030. Es parla del 2028 i això és d'aquí a dos dies. Montenegro per què és el primer? Doncs perquè...
ja té una aliança política amb la Unió Europea perquè ja està alineada i les negociacions estan molt avançades. Què ha fet bé Montenegro? Que estigui tan alineat per tant i sigui una cosa d'ara ho deies dos dies?
Doncs complir amb els criteris que li posa la Unió Europea en qüestió d'estat de dret és allò on hi ha tot allò que us deia també dels valors, l'economia de marcar, l'alineació política i que Montenegro en aquests moments és la que està més avançada.
Després tenim Albània, que l'objectiu seria tancar negociacions cap al 2017 i entrarà al 2030. Té bones expectatives, encara que li queden moltes reformes internes quant a l'estat de dret. I Moldàvia és un altre dels països esperans que la Unió Europea
En aquests moments creu que en els seus informes interns que està més avançat i que també podria entrar abans el 2030 o el 2030. Però hem de pensar que no només han de fer els deures els països que volen entrar. La Càmera Europea també ha de fer els seus deures institucionalment
Ens hem de preparar per poder integrar més membres i, en alguns casos, potser això farà que els processos d'integració s'allarguin una mica més. Per exemple, en aquests moments tenim 27 comissaris en el govern de la Comissió Europea. La presidenta, més 27 comissaris, perquè hi ha 27 estats membres. Com més països entrin, més comissaris tindrem, al final...
Sempre una mica en plan de conya, els hi dic, els alumnes, al final és que repartirem les carteres, allò amb minicarteres per tothom, perquè clar, si tants entren ja no sabrem què encarregar-hi a cada comissari o comissària. Després tenim el tema de la unanimitat, que sabeu que per moltes de les decisions que s'han de prendre a la Unió Europea,
s'ha de fer per unanimitat. Per tant, si ja és complicat, amb 27 i végineu-vos, amb 30, 32, 34 que poden arribar a ser. Per tant, a nivell institucional, la Unió Europea també s'ha de preparar per poder integrar més membres i aquests deures, i això ja és una opinió personal, crec que van endarrerits. Hi ha països en què els seus governs són bastant contraris a molts ideals,
que tenim a la Unió Europea, estic pensant en Hongria, en Polònia, i per tant posaran entre bancs per tal de poder avançar. Però això és la Unió Europea. Sempre hem tingut obstacles, però sempre hem anat avançant.
I Ucraïna, que viu en aquesta situació extraordinària de guerra, pressions externes, dependència econòmica, la Unió Europea podria arribar a incorporar-la, no sé si de manera excepcional o en un nou període, sense posar en risc aquesta coherència institucional que diu?
Perquè Ucraïna és en boca de tots, fa ja un parell d'anys ben bons que n'estem parlant per aquesta invasió russa. Però és que fins que ells no solucionin el seu problema intern no hi haurà possibilitats reals que pugui entrar a formar part de la Unió Europea. Recordeu, l'objectiu inicial de la Unió Europea, la Comissió Econòmica Europea, pels que ja som més grans, era la pau.
Per tant, el que no es pot acceptar és que un país que està en guerra entri, perquè això faria trontollar les bases de la Unió Europea, i després perquè si un país ataca a un membre de la Unió Europea està atacant a tota la Unió Europea. Per tant, el tema d'Ucraïna.
és complicat, és complicat a dia d'avui. Primer han d'assolir la pau interna, la pau amb Rússia i s'han de començar a fer una sèrie de reformes dins del país com hauran fet Montenegro fins ara, com està fent Albània, com està fent Moldàvia i com se li ha demanat a Georgia o Sèrbia que també volen entrar a la Unió Europea. Recordem el tema de
l'estat de dret, els valors de la Unió Europea, això és molt important. El tema econòmic ho podem negociar, però que les estructures han de ser plenament democràtiques i s'han de respectar els drets fonamentals de tota la ciutadania, aquí sí que no hi ha negociació possible.
Marta, una última pregunta, ens queda un minut. Pel ciutadà de peu de carrer, el ciutadà europeu, com canvia? O què canvia si la Unió Europea s'amplia? Més complexitat? Més diversitat? Econòmicament veurem com s'alleugereix el pes a les nostres butxaques?
Mira, més diversitat. Ho has dit i això és bàsic. Des del 1992 tenim el lema d'units en la diversitat. És el lema com el de la Coca-Cola, que no canvia. És la clau de la Unió Europea, la pau i aquesta unió en la diversitat. Ens haurem de rascar més la butxaca, no? O sigui, ells també quan entrin faran les seves aportacions.
El que em sembla que el que sí que serem, serem més forts al món. Ara som 500 milions d'habitants, aproximadament. No sé de memòria quina població té Montenegro, Albània i Moldàvia. Evidentment, som països petits, però com més siguem, més forts serem davant del món. I davant de grans potències, pensem, Rússia, Estats Units, la Índia, la Xina, qualsevol país de la Unió Europea és més petit
que és la província més petita de la Xina. Vull dir, és que som un granet de sorra en el món. Per tant, el que ens fa forts és precisament aquesta unió de molts granets de sorra, que bé, és com un roc, no? Ja comencem a fer nosa si anem tots plegats. La majoria de països de la Unió Europea són més petits, fins i tot que a Catalunya hi ha dos països més petits que a la província de Tarragona. Imagineu-vos anar pel món així, és molt complicat anar sols.
Déu-n'hi-do. Marta Omena, gràcies per compartir tot aquest coneixement amb nosaltres. Moltes gràcies, ja ens veiem d'aquí a set dies. Sí senyor, que vagi molt bé a reveure. Adéu. Nosaltres, arribat aquest moment, tanquem el primer tram de Baja i el Dia amb una nova pàgina musical en català. Avui els protagonistes són el trio Ciderland, que ha estrenat el seu nou senzill Tota una vida, una peça que suposa un gir emocional i estilístic en la seva trajectòria, sense perdre...
Tot és tan senzill
Complirem dos gots de vi i ens explicarem històries fins que se'ns faci de nit. Que si d'alguna cosa estic segur és que cada segon amb tu val més que tot.
i te'n buss dins del meu pit. Que s'aturi el temps ara mateix, que aquest moment duri només.
El que sento per tu és més gran que el sistema solar de tota la galàxia, avui sento davant del mar. La sorra i la brisa, les teves carícies, cantar cançons i que entre els dos inventem noves rimes. Mirar-te de reull i descobrir que també mires, que una abraçada teva d'un i tres o quatre dies m'agrades amb flipes i flipo tulipes. Que tot el que escric és només per tu.
Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a baix. Fins ara.
La teva taula t'espera
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Jazz. Quatre lletres que defineixen tot un univers musical. I el programa que us porta Jazz sense límits i per a tots els públics es titula Jazz It. Jazz It.
Cada setmana a la vostra emissora de proximitat. Just it!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura a la teva ràdio local.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Molt pendents avui de l'evolució de les pluges que estan afectant pràcticament tot el país. Fins a les 8 del matí els bombes han atès, 44 avisos, 11 a Lleida, 11 a Barcelona, 4 a Tarragona i 18 a les Terres de l'Ebre i el 112. Ha rebut fins a 527 trucades per inundacions, caigudes d'arbre, persones atrapades a vehicles i impactes de llams.
Anem a conèixer quina és la situació en aquests moments a diferents punts. Comencem amb Sabadell, on el temporal ja ha passat fa una estona i com en altres municipis ha provocat algunes inundacions en alguns punts. Núria García, explica'ns. Bon dia. Molt bon dia. L'estació meteorològica del Parc Agrari ha registrat una acumulació d'aigua de prop de 40 litres per metre quadrat. Això ha provocat diverses incidències, principalment a la xarxa viària amb els ponts de la Gran Via en la seva pràctica totalitat tancats
per la gran acumulació d'aigua i la formació de vessals. De fet, fins i tot, alguns vehicles han quedat embarrancats en aquests punts per la gran acumulació d'aigua. També un altre dels problemes ha estat el tall de l'R4. Entre les estacions de Sabadell Sud i Terrassa Nord, Renfa també informa que s'està oferint un servei alternatiu per carretera.
A Sant Feliu de Codines la incidència més visible és la caiguda d'arbres i d'espreniments de la carretera de Sant Miquel d'Alfai, que es troba del tot allà del trànsit. El centre d'atenció primària del municipi també ha hagut d'anul·lar visites. No urgents per filtracions d'aigua, però tenen més urgències. Les escoles són obertes com espais de gust, però no en totes s'hi fa classe amb normalitat perquè part de l'alumnat s'ha quedat a casa. L'estació de Caldes de Montbui, que és la més propera, ha arribat a registre 77 litres per metre quadrat en només una hora.
Precisament, nosaltres, Gemma, acabem de patir aquest tall de llum degut a aquestes precipitacions, i és que, segons el radar meteorològic, en aquests moments la precipitació més complicada se situa a Hores d'Ara, a Mataró, Granolles, Santa Coloma, de Farnès i Olot. I, de fet, el Servei Català de Trànsit demana, sobretot, circular amb molta prudència les vies amb més trànsit, que és, en aquest cas, la PC, la Nacional 340.
la C31, la C32 i la C58. A banda també diverses universitats, com sentíem, han suspès les classes i recomanen el teletreball, tot i que les escoles, en aquest cas, funcionaran amb normalitat. Pel que fa a la mobilitat, en aquests moments està tallada la BP1413 a Cerdanyola del Vallès per inundacions, també la C17 a Mollet del Vallès i també retencions a la P7 entre Sant Cugat i Cerdanyola i entre Mollet del Vallès i Barbera. També hi ha afectacions al servei ferroviari amb...
Incidències en aquest cas a l'R14 i l'R13 entre Lleida i Riu Milans, a l'R15 entre Escó i Morra la Nova i finalment també tallades l'R2 i l'R4 al seu pas per Sabadell i Castelldefels.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal? Com estan aquest dijous 6 de novembre passat per aigua? Gràcies per mantenir en antena la seva sintonia de proximitat. Tenim una línia de tempestes molt activa
que ha avançat des de la matinada d'oest a est ha deixat roixats intensos i forts xàfecs elèctrics. De fet, el Servei Meteorològic de Catalunya ha registrat més de 20.000 llamps, uns 4.500 de núvol a terra i acumulacions destacades de, per exemple, 68 litres per metre quadrat a rasquera, 61 a Benissanet, 42 a Marroig.
i 30 al Carràs. De fet, el front, que inicialment es movia amb rapidesa, s'ha aturat més del previst ara cap a la zona del Vallès, àrea metropolitana de Barcelona. De fet, Núria Parlón deia que si en el moment en què hem de sortir plou molt, que no sortim, però que les classes no s'han suspès. Ho ha explicat la consellera d'Interior aquest matí, que ha insistit que la previsió meteorològica no fa necessari suspendre les classes de manera general
però sí que ha recomanat evitar desplaçaments i no portar els infants a escola si en aquell moment plou amb intensitat. Ha recordat, a més, que les escoles són espais segurs i que, en cas d'incidències puntuals, els centres han de comunicar-se amb els serveis educatius i els ajuntaments. Com dèiem, les classes no s'han suspès, no ha decretat cap suspensió general el Departament d'Educació, tot i que hi ha alguns centres...
que han tancat portes per precaució pel que fa a les universitats. La UB, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politécnica de Catalunya i la Universitat de Girona han suspès l'activitat presencial i recomanen teletreball, mentre que la Pompeu Fabra només el manté fins a l'una del migdia i la Universitat de Vic manté les classes però ha ajornat totes les avaluacions. Aquest és el panorama que hi ha pel que fa a matèria d'educació.
però les incidències es deixen ja notar pel que fa a mobilitat. Diversos talls en la circulació de trens. La línia R15, el servei està aturat entre Escó i Mora la Nova per la caiguda d'un mur sobre les vies. Vinaixa, s'ha suspès el pas de trens de les línies R13 i R14. De fet, la R13 és la que passa per l'interior del Baix Gaià. Recordem, és la línia Picamoixons, Valls, Salamó,
Roda de Barà, per manca d'atenció a la catenària amb servei alternatiu per carretera entre Lleida i Tarragona. I també hi ha interromput la circulació a l'R4. De fet, ara s'està treballant des de Renfe i Edir per establir la normalitat. Diuen que tan aviat com les condicions meteorològiques ho permetin. També hi ha afectacions a l'aeroport del Prat. Bombers de la Generalitat atès 44 avisos fins a les 8 del matí, sobretot per inundacions i caiguda d'arbres i als 512...
ha rebut 259 trucades i ha generat 238 expedients. De fet, les zones amb més incidència són les Terres de l'Ebre, Lleida i també la regió metropolitana. En tot cas, crida la prudència des de Protecció Civil, importància de no travessar rieres ni zones inundables, evitar desplaçaments innecessaris i seguir les actualitzacions dels canals oficials.
De fet, demanem també nosaltres des de Baix Gaialdí el programa col·laboratiu entre el de Fulla Ràdio 1, la Torre i Roda de Barà Ràdio, aquest seny, aquest sentit comú. I tenim notícia d'última hora pel que fa a aquestes afectacions d'aquest temporal a una d'aquestes poblacions, en concret el de Fulla, qui ens explicarà millor tot el que ha passat és la nostra companya Carol Cubota. Carol, bon dia.
Hola, molt bon dia. Ho hem sabut fa poca estona. Començàvem aquest repàs de l'última hora pel que fa a incidències fruit d'aquest temporal. I dèiem que han caigut molts llams, segons el Meteocat. Un d'aquests a Altafulla hi ha afectat a una casa, a un bloc de pisos.
Exacte, és en una casa de poble, de fet, de la Vilaclosa, del casc antic, perquè ens entengui tothom, d'Altafulla, al passatge Barceloneta. Ha caigut un llamp, ha entrat per l'antena, diguéssim, de l'habitatge i ha baixat fins al quadre elèctric que s'ho ha arrimat totalment. Això ha provocat, doncs, aquesta cremada d'aquest quadre elèctric, que hi hagués flama...
I aleshores que els veïns, els residents en aquest habitatge, una família de quatre persones, sortissin al carrer i avisessin els serveis d'emergència. Han trucat al 112, els primers a arribar ha estat la policia local, que amb un extintor han pogut apagar la flama. La cosa no ha anat més enllà d'aquest ensurt i d'aquest quadre elèctric, diguéssim, la instal·lació elèctrica que ara hauran de revisar. Per tant, banys materials.
Danys materials en el quadre elèctric, els bombers també s'hi han desplaçat amb tres dotacions, han ventilat l'estança on estava el quadre i han assegurat que la casa es trobava en condicions, la família ha pogut tornar a dins, però clar, ara mateix tenen aquesta situació que han de revisar a veure què ha passat si tota la instal·lació elèctrica estava al mes.
Seguirem de prop aquesta incidència que, com dèiem, ha tingut lloc fa poca estona. Ho acabem de saber per la redacció d'Altafulla Ràdio. Informació que donem ara mateix molt fresca aquí en directe. Gràcies, Carol. Que vagi molt bé. Seny, sentit comú, com dèiem, i molta precaució.
Va, canviem ara totalment de tema. Xerrarem una estona amb la codirectora del FICAT de Roda de Barà, amb qui coneixerem alguns dels detalls de la propera edició. Com, per exemple, l'obertura d'inscripcions de cara a l'any que ve. I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera, amb qui aprofitarem per obrir les línies del telèfon del directe. Així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer. Ens espera tot això i més a ti a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. Sintonia de Baix Gaià al dia i avui parlem del FICAT, perquè el Festival Internacional de Cinema en Català, que tindrà lloc a Roda de Barà, ha obert ja el període d'inscripcions. Ens acompanyen als nostres estudis Toni Piner i Cris Gambin, codirectors del festival. Bon dia, benvinguts. Bon dia. Com esteu?
Bé, ara comentàvem que amb el Toni feia temps que no venia i que no hem tingut sort que això ha pogut manegar per feina perquè els matins són complicats. Sorpresa. És car de veure el Toni, tens raó, Cris. Sí, sí, però avui li hem pagat un bon sou i... Ai, ens acompanya.
Doncs enguany hem de dir que el FICAT arriba a la seva 18a edició, a la seva majoria d'edat, ja fa uns quants anyets que sou vosaltres directors, que esteu al capdavant d'aquest festival, però vaja, quina és la valoració que en feu? Us imaginàveu arribar a la majoria d'edat del FICAT estan al capdavant?
Jo no m'imaginava haver arribat al capdavant a la... Quina va ser? La tretzena? És que aquesta és a la cinquena, no? O si... Sí que s'havia parlat amb l'Antoni, ho hem dit moltes vegades, no?, de que podíem agafar nosaltres el relleu, però potser hauríem esperat... Potser abans m'hauria vist agafar el relleu a la divuitena, que no pensar que a la divuitena ja portem... Serà la cinquena edició. Molt d'acord amb això. Que estem al capdavant.
Per tant, el moment en què vam agafar el relleu, tampoc penses quants anys, si estarem 13 com l'Antonio, si estarem 3, doncs anem fent i contents, perquè la veritat és que el festival ha crescut molt, cada cop va creixent més, i aquest any haurem de muntar una grossa, la 18a edició, no la nostra 18a edició, però sí la 18a del festival.
Home, estem preparant un festival molt rodó i molt potent. De fet, crec que ho parlàvem l'altre dia, encara no podem desvetjar massa cosa, però creiem que el ficat d'aquest any anirà molt rodó en molts aspectes. Sempre ho ha anat, però de vegades costa molt arrodonir i crec que aquesta vegada està anant tot molt cap a baix, no? No sé com ho veus tu. O cap amunt. O cap amunt, ja.
Sí, sí, totalment d'acord. Molt bé, ja fa dies evidentment que has estat treballant en aquesta 18a edició, no? Sí, jo me'n recordo que l'Antonio sempre deia que ell a l'endemà d'acabar un festival ja començava a planar gent dels primers anys, dèiem, impossible, o sigui, hem d'apair aquesta edició i després, al setembre-octubre, ja pensem la següent, no? Sí, nosaltres la tomem com a expositora, sí.
Però ara ja no, eh? Ja sí que una part que sí que quan acaba una ja estàs gairebé pensant en la següent. Potser no posant tant fil a l'agulla, però sí que ja el cap ja comença a pensar o l'any que ve què hem de fer, no? Ho hem de superar. I ja sí que el cap va ràpid i sí, sí, fa mesos que estem treballant, però sí que és veritat que cada que comença el curs és quan és tot ja més intens, perquè s'han de començar a negociar moltes coses,
pel·lícules, l'altre dia estàvem a la festa de candidates de l'acadèmia, doncs ja comença a acabar de tancar algunes coses i és el que toca. Quin record teniu dels primers anys del festival i com creieu que ha evolucionat així el panorama del cinema català des d'aleshores?
Els primers anys del festival, perquè clar, el 2008, nosaltres no hi érem, no vivíem aquí, no coneixíem el festival, vam trigar, jo crec que potser en la segona o tercera edició se'ns va començar a parlar, però nosaltres fèiem curtmetratges, ja ho sabeu.
però creiem que, des que nosaltres coneixem el festival, el que deia, ha crescut molt, ha canviat molt, no només en dies de durada, en què el cinema en català també ha canviat molt, perquè cada vegada es fan més curtmetratges, més pel·lícules, la qualitat també ha pujat, els pressupostos han pujat, s'ha guanyat un or de Berlín, un or o dos de Berlín amb una pel·lícula en llengua catalana,
Vull dir que sí que ha canviat molt, però sí que és veritat que les persones que fem al festival més o menys són les mateixes, hi ha cares noves, però el número de persones són les mateixes i continuem treballant i des del voluntariat. Vull dir que l'esperit del festival, tot i que ja hagi canviat la direcció, però no l'equip, per tant l'esperit del festival continua intacte, però sí que el que és el festival ha crescut. No sé si és això el que preguntaves.
I respecte al panorama del cinema català, si agafes una dada, per exemple, dels candidats als Gaudí, el 53% de les produccions són en català. Per mi continua sent suficient, però...
És una dada molt millor i molt més sanada de les que hi ha hagut altres anys. Llavors això també és indicatiu. També hi ha un altre indicatiu i és que recordo que quan nosaltres vam començar els primers anys encara estàvem en aquest discurs
que deia molt l'Antonio que pràcticament arribàvem justet a omplir, no?, el que teníem, no?, agafaves tot el que hi havia en català i feies un ficat, no?, ara hem de deixar molta cosa fora i des de fa uns anys en curtmetratges fa molt de mal, en documentals fa molt de mal el que deixes fora, no?, i en llargmetratges ens estem trobant que hi ha en llargmetratges que s'estan en català durant tot l'any i que hi ha bastant de salut.
en aquest sentit. Hi ha matratges que per exemple decideixen no anar a cap festival, van directament a sales i són èxit de taquilla, com vam tenir Wolfgang l'any passat o com vam tenir el 47 que també va fer aquesta estratègia. Vull dir, que algo està canviant dintre del panorama. Això què vol dir? Que el FICCAT no és necessari? No, tot el contrari. Crec que el FICCAT d'alguna manera...
ha contribuït a que la situació sigui aquesta i segurament el paper del FICAT anirà evolucionant, perquè malaurada, per exemple, no totes les pel·lícules tenen, com tenia Wolfgang, a Universal al darrere i amb una Universal al darrere segurament és molt més fàcil arribar al públic.
Hi ha una pel·lícula, per exemple, meravellosa, que jo, bueno, hi ha moltes meravelloses d'aquest any, no vull dir que sigui la millor, i no m'ho vull casar amb ningú, no?, però vull posar com a exemple la pel·lícula de la invasió dels bàrbars, que és una pel·lícula meravellosa, que aquí va agradar moltíssim, i que no té una universa al darrere, i crec que pel·lícules com aquesta, gràcies al ficat, pugen, per dir-ho d'alguna manera, no?, i crec que aquí també és la nostra responsabilitat. La qualitat depèn del pressupost o no sempre?
No sempre, no sempre, perquè sí que és veritat que, evidentment, tenir molts diners i un gran pressupost fa les coses segurament més fàcils i es poden tenir cares més conegudes i es pot fer. Home, perquè és que dius això i surt del cinema en català, que l'agafa qualsevol pel·lícula de Marvel, és molt bona perquè té molts diners? No.
No, però vull dir que no sempre, perquè evidentment ajuda sobretot, que no em deixes acabar, sobretot per la campanya de màrqueting que es pot fer després. O sigui, si tu pots fer una bona campanya de màrqueting, tothom s'entenarà que hi ha aquesta pel·lícula. Després podem decidir veure-la o no. I aquí jo crec que és la gran diferència, no fer la pel·lícula. O sigui, es pot fer una bona pel·lícula amb poc pressupost? Sí, pressuposadíssim. I s'ha demostrat. Què passa? Què passa?
que després potser aquesta pel·lícula no arriba a les sales, es queden els festivals i després no arriba als cinemes i la gent ni se n'assabenta, que moltes vegades ens passa en pel·lícules ja no en català, o sigui moltes vegades veiem una pel·lícula Sitges, boníssima, quedaria potser dos anys en arribar als cinemes però que ens ens assabentem. Temps després diem, ostres, aquella pel·lícula que vam veure, ah, es va estrenar a cines.
Vull dir que no cal anar-nos al cinema en català, que moltes bones pel·lícules petites, si no tenen una bona distribuïdora i no hi ha diners per fer una bona campanya de màrqueting, perquè, per exemple, a Parles del 47, Casa amb Flames va fer dos o tres festivals, però ells van fer molt bona campanya de màrqueting aquell estiu i van ser número 1 en taquilla, perquè van fer molt bona campanya de màrqueting. La pel·li tenia el mateix pressupost que tenen altres pel·lícules espanyoles? Doncs no, era inferior, però van jugar molt bé les cartes després en la difusió i la distribució.
Però en el cas de Casa en Flames jo crec que li va anar també molt bé, va fer una molt bona estratègia de festivals, i aquesta repercussió que va tenir entre els festivals, que a més van tenir premi, van tenir premi, que ha ficat premi al públic, tot això li va ajudar a la pel·lícula sense cap dubte. Mira, jo faig un incís, perquè ara estava pensant d'una pel·lícula que parlàvem l'altre dia, amb molt poc pressupost, però amb molt poc pressupost, que va funcionar molt bé, és la Messito en el comedor de Calle Casas, una pel·lícula en castellà, però sí que és una pel·lícula de producció catalana, Rodada Terrassa...
Amb un pis, amb molt poc pressupost, que ens consta, i és una pel·lícula que ha guanyat molts premis, que potser a Taquilla no va fer molt, però sí que és veritat que està en plataformes, ha anat molt bé, una pel·lícula de la qual n'ha parlat l'Stefan King, fins i tot. Això, però va haver-hi una abans i un després, perquè va tenir una campanya de màrqueting gratuïta, que va ser que Stephen King va dir que era del més terrorífic que havia vist aquest any, al cinema. Per això, es pot fer una bona pel·lícula amb poc pressupost, i el cinema en català en sap molt d'això.
Però sí que és un tema que de vegades, ho hem parlat, que costa tant fer cinema aquí, que quan el pressupost que en van fer la pel·lícula, després quan arriba el moment de moure-la, costa molt. Llavors aquí penso que els festivals també tenim una molt bona feina, perquè al final els festivals recursem aquestes pel·lícules i donem visibilitat. I aquí és on jo penso que el FICCAT té un paper clau en els propers anys. Quins objectius o reptes us heu marcat per aquesta edició?
Crec que fer-la rodona, com bé ha dit el Toni, perquè, clar, ens quedem sempre amb molta satisfacció quan acaba una edició, no? I dius, l'any que ve, a veure com ho superem. L'any passat, per exemple, d'aquesta plataforma educativa a l'eix tan matí que era cinema i educació...
que ja estan en el 3CAT de continguts per centres educatius. Aquest any tindrem un altre eix temàtic i clar, la idea sempre és reivindicar el cinema fet en llengua catalana, reivindicar tot el que s'ha fet fins ara, mirar cap enrere per poder seguir mirant endavant.
Penso que potser com a repte, doncs potser arribar encara més al públic jove, que crec que és el gran repte de totes les propostes culturals, et diria que de tot Catalunya i més enllà, no? O sigui, arribar a una franja d'edat
que ens costa arribar i creiem que ara el cinema en llengua catalana està en un bon moment i hem de seguir apostant perquè la gent jove i cregui i els futurs i futures cineastes també hi apostin. I per mi també un dels altres grans reptes
és que encara tenim més públic. O sigui, que sí que és veritat que tenim molt públic i hi haurà un moment en què ja no ens hi caurà la gent, però sí que hi ha algunes sessions on encara podríem arribar més gent. Les sessions de la tarda, que sabem que també per temes laborals no athom pot venir, però potser seria així.
Hi ha un altre repte, eh, també. Sempre arribem esgotats a l'últim dia. Ah, sí. I aquest any, jo penso que... Això és un repte personal. Penso que s'ha parlat poc, penso que s'ha parlat poc, però penso que les dates del FICCAT han deixat la notícia ja amagada que és que és un dia més. I sembla que no, però un dia més és molta feina. Perquè ja tota la gent que estem al darrere donem el 200% del que tenim, aquest any haurem de donar el 220. I aquest repte també penso que és important.
És una de les novetats d'aquest any, aquesta ampliació un dia. Quines dates serà el festival? Del 5 al 13, comencem... De juny, eh? De juny, sí, no de novembre, que si no ja estaríem aquí. Comencem un divendres i acabem igualment diumenge, o sigui, avancem un dia. Sí que és veritat que no és que ens haguem endarrerit, perquè portàvem un parell d'anys que estàvem començant a finals de maig, i això descol·locava a la gent, i a nosaltres també,
Perquè sempre anem a la primera setmana de juny, però clar, si el dissabte et cau en 30-31, doncs ja... I aquest any, per com que hi ha les dates, vam dir, hem d'anar... Perquè és que ens estem avançant massa al maig, per com que hi ha les dates, no? I res, per tant, comencem un divendres...
i allarguem, o sigui, tenim una setmana sencera com sempre. Més o menys hi haurà coses que seran similars, no vol dir que tenint un dia més ho canviem tot, perquè seguirem tenim les sessions matinals de centres educatius, hi haurà sent principi, clar, tampoc tenim encara la selecció feta, però que mantindrem totes les categories i sessions, però sí que tenint un dia més ens fa això que diu el Toni, que a vegades
ens ajustava molt al tema de les nits, dels llets de ficció, havíem de deixar coses fora, ens treien l'oportunitat de poder fer retrospectiva que havíem fet algun any, de recuperar alguna... Tot això com que ens quedava fora sí o sí perquè anàvem molt apretats amb tot el que havíem de fer. Per tant, en aquest dia de marge, també la jornada professional se'ns solapava
el pit de projecte se'ns solapava també amb centres educatius, doncs potser podem reubicar, encara ho estem acabant de tancar tot, però ja ens queden mesos per seguir tancant, però que sí que és veritat que tenir un dia més, tot i que ens farà estar més cansat, com diu el Dani, o potser no, perquè potser podrem dilatar una mica la programació precisament perquè teníem alguns dies que havíem de fer, l'any passat vam fer dues sessions de documental divendres,
Sí, divendres me'n recordo que també va ser un dia intens perquè vam començar abans per poder encabir dos documentals a la tarda i després la sessió de la nit va començar més tard també. Va ser un dia intens just abans de la Cluenda. Doncs potser aquest any, tot i que sigui un dia més, potser anem una mica més tranquils. I que la quantitat i la qualitat del cinema en català s'ho mereix i necessita un dia més. I ja veurem si no hem d'ampliar més. Per cert, l'eix temàtic d'aquesta edició es pot saber ja o encara no?
Nosaltres el sabem, però és que no l'hem fet publica encara, Sònia. No ens tiris de la llengua. Vinga, va. Ho direm d'aquí poquet. Sí, sí, estigueu atentes i atents perquè ho sabrem. Comentaven que una de les novetats és que el festival s'allarga un dia. Hi ha alguna altra novetat en aquesta edició?
De les que podem dir, penso que sobretot és la regulació que hem fet de la intel·ligència artificial en les inscripcions. Normalment obrim inscripcions una mica abans, aquest any hem obert una mica més tard, un parell de setmanes, perquè això ha estat... ha donat bastant feina, la veritat. Trenca closques. Sí, ha estat un trenca closques. A més, no hi ha una... Imagineu-vos, no? Si el govern encara no ha regulat d'ahir, hem de arribar al FICCAT i l'hem de regular nosaltres. Sí.
No, llavors trobo que estem contents amb la fórmula que hem trobat. El tema de l'ahir és un tema molt polèmic en el qual a més tothom té la seva opinió subjectiva encara. Crec que és un tema de debat que podríem estar aquí tot el matí i no acabaríem.
i tampoc no crec que nosaltres siguem els experts que hagin de parlar o opinar sobre això. Però el posicionament que hem tingut és que el que estem demanant és que ens s'especifiqui exactament en què s'ha fet servir la IA. Hi ha diferents camps, no? Quan tu penses que la intel·ligència artificial s'ha fet servir, penses, s'ha pres un botó, no?, com deies tu abans, i ha sortit una pel·lícula. Realment no.
Es pot fer servir des que has escrit el guió o que has escrit el guió amb una intel·ligència artificial, des que has fet una part de la planificació amb una intel·ligència artificial o has generat imatges amb aquesta intel·ligència artificial. Llavors el que volem és que s'especifiqui exactament.
Una producció no especifica en què s'ha fet servir exactament i després detectem a posterior aquesta producció serà desqualificada. Llavors serà feina del jurat i del comitè de selecció decidir si això passa o no passa tenint en compte l'ús d'intel·ligència artificial que s'ha fet.
Hi ha temes legals, fins i tot aquí d'implicació, perquè, per exemple, si tu has coescrit o has fet diàlegs amb una intel·ligència artificial, la intel·ligència artificial té drets d'autor sobre aquesta... Però aquí ja estaríem tan entrant en temes que no ens toca a nosaltres regular. Però sí que hem de tenir molt clar que si estem agafant algú que està així, si haguessin de pagar uns drets, tal, etcètera, això s'ha de tenir en compte.
Sí, però que sí que no ens ficarem. Fins ara, els dos anys enrere, que és quan hi ha hagut l'explosió de la intel·ligència artificial, nosaltres no acceptàvem, però perquè, clar, ens pensàvem que era bastant difícil fer cinema en llengua catalana perquè vingui algú avançant allò.
per la dreta i ens coli un curt, hem fet 100% d'intel·ligència artificial, perquè jo parlo per mi mateixa, no?, si hi havia com cert desconeixement i hi havia aquesta cosa de, i potser hi ha gent que encara ho té, no?, de, s'ha fet amb intel·ligència artificial, ui, doncs això hem fet, hem tocat quatre botons de, i pum, ja ha sortit un curt, i hi ha casos que és així, eh?, però això es veu a simple vista la qualitat, que l'intel·ligència artificial, si no la saps utilitzar bé, et surt una mica un xurro, no?,
Però sí que és veritat que ens adonàvem que cada cop més s'utilitza, però s'utilitza en petites coses per agilitzar, com deia el Toni, agilitzar processos. Que no és només escriure un guió, que sí que és veritat que si hi ha un tema d'autoria aquí a nosaltres, si no ens ho diuen, després ja s'apanyarà cadascú amb els drets d'autor.
però que a vegades pot ser que s'hagi utilitzat per una cosa més esquemàtica o per disseny de producció o per una cosa petita de postproducció o pels crèdits, per un disseny que evidentment tot el que sigui substituir
La feina humana és sempre molt conflictiu, però sí que hem de manar tots aquests camps a les inscripcions per també un tema estadístic i nosaltres també d'entendre com es fa aquest ús, però perquè no és el mateix dir s'ha fet també intel·ligència artificial i després omplir el camp de no, no, només l'he utilitzat per això, per això i per això, a dir és que l'he utilitzat per tot.
que no desqualificarem a ningú, si no estem dient que si tot s'ha fet amb intel·ligència, no, simplement ser conscients i a partir d'aquí, quan fem la selecció i el jurat quan tria els premiats, més que res saber-ho, igual que hi ha una acreditació de les feines humanes, amb noms i cognoms, que també hi hagi una acreditació de la IA.
I en certa manera hi ha usos de la IA en els quals segurament estem entrant, sobretot la generativa, amb aquestes línies difuses molt complicades. Hi ha altres usos que podríem considerar com quan en el seu moment va sortir programes com el Photoshop i similars, no? I tothom feia el disseny gràfic amb una fotocopiadora i amb eines manuals i de sobte hi ha uns programes d'ordinador que facilita molt la feina.
Encara falta molta regulació, s'ha de veure per on anirà. Nosaltres ara per ara no decidirem, no serem els que marcarem això, però sí que volem tenir controlat què es fa servir, què no es fa servir, i perquè un jurat i un comitè de selecció pugui decidir, en base a aquests criteris, la qualitat artística d'aquesta peça i si val la pena recolzar-la o no.
parlàvem que les inscripcions ja són obertes per participar en aquesta 18a edició fins quan són obertes? doncs a tot tindic de memòria jo crec que fins al 27 de març a caminar el calendari, sé que és un divendres sé que és abans de la setmana santa però sí que és és a finals de març
27 de març, tinc una memòria que a vegades m'espanta. Com s'han de fer aquestes inscripcions? A través del nostre web a fic-cat.cat, allà hi ha una manera d'inscripcions, o sigui, també fic-cat.cat barra inscripcions, i allà estan per categories, o sigui, llargmetratge, curtmetratge, centres educatius...
videoclips, documental, que el documental a vegades ens trobem, mira, aprofito per aclarir-ho, perquè cada any ens passa que hi ha la categoria de documental que són llargmetratges documentals superiors a 31 minuts, però si són inferiors hem d'anar a la categoria de curtmetratges que allà ho aglutin a tot, documental, ficció, animació, videocreció, tot, però que sí que cada any ens trobem en què hi ha documentals que van a la categoria, bueno, llegeixen documental i van cap allà i està més en la categoria de curtmetratge. Antigament,
Sí que crec que era així, que la categoria documental ho aglutinava tot, perquè nosaltres com a realitzadors havíem estat seleccionats amb un curt matratxar documental, per exemple. Però hi ha diferents categories i també tenim, tot i que no estan obertes encara, però ja es pot veure també, les altres dues categories que obrirem inscripcions més endavant, que són el concurs jove i el pit de projectes, però això ja en parlarem perquè és més endavant.
Per tant, es mantenen totes les categories habituals a concurs? Sí, sí, sí. I els premis també són els mateixos. Aquí no hi ha hagut variació. Des de fa uns anys, a centres educatius, separem primària i secundària, tant a la projecció, que això ja es feia així, però amb els premis, que antigament era un premi per la millor producció de centres educatius, i des de fa, diria dos o tres, però potser són ja quatre o cinc,
que hem separat primària i secundària, perquè realment és molt difícil pel jurat, perquè a la secundària tenen temes potser més profuns i potser estan millor treballats tècnicament, però a la primària és una altra manera de fer les coses. Moltes vegades
Són temes potser més divertits, tot i que també trobem temes profuns, temes que els preocupen, però sí que és una mica més un divertimento i també això s'ha de separar en primària i secundària. Com s'organitza el procés de selecció? Quins criteris són els que té en compte el comitè a l'hora d'escollir aquests treballs?
Hi ha criteris objectius i hi ha criteris subjectius. És impossible, quan tu voles una peça d'art, que no existeixin criteris subjectius. Llavors, jo un criteri de gust d'aquest color matatge m'agrada, aquesta pel·lícula m'agrada, aquesta matatge m'agrada,
Però, per exemple, quins objectius? Busquem pel·lícules que tractin amb normalitat l'ús del català. És a dir, nosaltres no busquem un percentatge, com per exemple en altres certamens, sinó que busquem que el català tingui sentit
en la història si és una història internacional i surt català i després parla en anglès però la típica història que passa de Barcelona i no reconeixes aquella Barcelona perquè ningú parla català aquest tipus de coses
Després tenim criteris de qualitat, qualitat tècnica, de qualitat de sonora, si no arribem a uns mínims de qualitat, no és que no compleixi bases, però no els solucionarem, perquè complir bases és relativament senzill, que mentre tingui català, tingui una cua, es pugui veure, tinc un mínim de qualitat, etcètera, però realment les peces que acabem seleccionant, la qualitat que tenen tant visual com artística com sonora és molt més gran.
També hi ha un altre criteri, que són els criteris de com de fresc arriba el FICCAT, perquè, abans ho dèiem, nosaltres com a FICCAT, què li podem donar a aquesta peça si la seleccionarem? Hi ha peces que no necessiten el FICCAT, perquè ja arriben al final del seu cercle. Sí que és veritat que hem fet treballar algunes excepcions, perquè no ens hi ha d'erat que eren tan bones que el públic la sabia de veure, i que aquí no s'havien vist...
Sí, no perquè siguin bones zones, sinó perquè potser al Tarragonès no s'havien vist prou o no havien arribat directament, no havien arribat a sales. Correcte. I llavors un altre dels criteris que tenim és el criteri de proximitat també. Tenim criteris de selecció, per exemple, busquem, tenim criteris com tenir en compte determinats col·lectius que sabem que ho tenen més complicat per accedir o per crear aquestes produccions, llavors això també ho estem intentant tenir en compte per assegurar-nos que hi hagi una representació, una molt bona...
representació dels diferents col·lectius perquè tothom pugui tenir aquests referents de dir, mira, aquesta persona està fent això, jo també puc fer-ho, no? I també tenim els criteris de proximitat, de tot el que sigui de comarques tarragonines, ens agrada recolzar-lo perquè som d'aquí i a més tenim una categoria pròpia per això, per premiar-ho, no? No sé si m'he deixat alguna cosa...
No, jo anava a parlar del tema d'estrenes però més o menys ho has dit, quan parles de si arriba fresc o no arriba fresc doncs també potser ho demanem més amb les pel·lícules de ficció perquè si ja ha passat per sales o ja ha passat per festivals, molts festivals doncs potser al final som un festival competitiu i també volem tenir el màxim d'estrenes possibles
Comentàvem dins de la programació que més enllà de les projeccions del FICAT, que hi ha la gent de força tapeïda, sempre hi ha aquest espai de trobada entre professionals, també estudiants i públic. Quines activitats paral·leles són les que estan contemplades en aquesta edició? Comentàvem, per exemple, el pitch de projectes, que també es va iniciar fa dos o tres edicions. Sí, exacte.
Aquest any faríem la tercera, la idea és mantenir-ho, si no hi ha cap daltabaix, perquè funciona molt bé, fa que Redeverà sigui un lloc de trobada aquell dia pel sector cinematogràfic, donar espai a noves narratives, a gent jove, que ens vam trobar gent jove,
i donar oportunitats. De la primera edició ens consta que ja hi ha projectes que van fer, van trobar aquell dia, fa dues edicions, van trobar un productor o productora que els ha acompanyat gràcies a aquell pitch que van fer i a aquella sessió que van fer, i s'estan fent les pel·lícules, per tant,
Aquest és una mica l'objectiu, era posar en contacte creadors, creadores i productors, productores que d'altra manera potser ho tenen més difícil de trobar-se, tot i que és una indústria petita però no hi ha tants esdeveniments així i que puguin sorgir pel·lícules o curtmetratges que dintre d'unes edicions puguem dir, això té sergificat des del principi.
També funciona moltíssim el fòrum. Antigament es feia una trobada de professorat i es va acabar convertint en el Fòrum Cinema i Educació. Aquest any serà la cinquena, si no m'equivoco, no? Sí. I també ho mantindrem, també serà una jornada de sencerada de dissabtes, una formació que està reconeguda...
pel Departament d'Educació, per tant, és una cosa que els mestres sempre demanen, que estan tantes hores que també els hi compti. I la matinal infantil, també, perquè estava pensant en què deies, que també públic jove i familiar, creiem que funcionen molt bé les projeccions al casino i després marxar a la plaça on sempre fem tallers
i activitats per als més petits, i el concurs jove, que tot i que és projecció, però sí que ho contemplem com una activitat, és una projecció i a la vegada activitat prèvia i paral·lela, perquè els quilometreges s'han de realitzar abans, mantindrem les dates del març, com vam fer l'any passat,
i és una oportunitat perquè gent jove moltes vegades és el primer que fan, doncs els requisits que demanem sempre són molt senzills i tots compleixen els requisits i tenen l'oportunitat que després aquesta peça que fan especialment pel concurs jove es pugui veure en pantalla gran i això els hi fa sempre molta il·lusió. I esperem aportar algunes novetats aquest any aquí, sobretot a la part del sector professional que estem replantejant de com la veníem fent. Encara no podem dir res perquè encara no ho tenim acabat de tancar,
Però sí que tenim molt clar que volem que Rodavara sigui centre també a nivell d'indústria del cinema en català. Toni Cris, hem d'anar acabant ja, però finalment, un missatge que voldríeu enviar als cineastes i a les cineastes perquè s'animin a participar i a inscriure les seves obres al FICAT.
Doncs que aquest any fem la 18a edició, serà una edició memorable i històrica i que esperem que si teniu curtmetratges o qualsevol producció cinematogràfica en català ens la feu arribar com és aviat millor, sisplau, que si no després se'ns acumula tot, que us esperem a Rola de Barà, que tenim el juny, avui fa un dia plujós, però el juny sempre tenim un temps fantàstic, que cuidem molt a tothom i que ens agrada també que cada vegada hi hagi més participació.
Doncs ho deixem aquí, Toni Piner, Cris Gambin, codirectors del FICAT. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ens seguirem parlant. Gràcies. Gràcies.
Som ja, canviem de registre, agafem el relleu dels companys i companyes de Roda de Barà Ràdio. Ells ja en saben molt de cinema, del FICAT, i el de Fuller Ràdio, el que dominem és la jardineria. Però vaja, qui millor en sap, i per això el tenim ja ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquesa Tamarit, és el nostre jardiner de capçalera.
Joan Maria Vidal, bon dia, bon dijous passat per aigua. Molt bon dia, molt bon dijous. Què tal, Eduard? Doncs escolta, m'agrada molt que sigui un dijous passat per aigua. Home, sempre que quan plogui bé, escolta'm, benvinguda. Em farà una mica la guitza el dissabte, que he d'anar a l'Oliva... Ja està, ja està. I diuen que ha de plorar... Que sàpigues que jo hi havia d'anar avui i demà, que ho vam passar a dir uns dimarts, així que...
però no, home no, mentre es plogui bé tampoc fa mal a l'oliva no, esperem que no caia el que passa és que és tota negra i a l'oliva i clar, ara... Xep que està preocupat l'Eduard Xep que està preocupat l'any passat ja vam tenir poca producció doncs si ara... N'hi haurà, n'hi haurà, n'hi ha
Escolta'm, és una secció que parlem a parlar d'olives i d'oliveres i del temps, però ens encanta parlar de jardineria. I ens encanta que el nostre estimat públic participi en directe, tant de Rada Barà, com de Torre d'Embarra, com de Nota Fulla, com de tot el Baix Gaià. Clar que sí. Així que ho podeu fer a través del fil telefònic. El 977-650693, 977-650693.
o bé a través del WhatsApp del programa, que és el 660-355-717. 660-355-717. Obrim línies ara mateix del telèfon del directe, pel que fa al WhatsApp, qui ens vulgui escriure o enviar fotografies un dia, encara que no tinguem secció de jardineria, ho pot fer, i nosaltres tot això ho reservem pel dia que tenim en Joan Maria Pilar.
Quin servei. Doncs vinga, 977-65-06-93 i us adonem en directe a qualsevol sugeriment, qualsevol pregunta, qualsevol referència en jardineria. Aquí estem, encantades que participeu en directe, ja ho sabeu. Clar que sí. Joa Maria, escolta, la setmana passada vam parlar de Tots Sants. Molt ràpid, una pregunta encara relativa a
Això us va anar bé pel que fa a les reserves. Dèiem que les tendències portaven cap a canvi, sobretot tenint en compte les noves generacions, el que buscaven a l'hora de portar aquesta flor tallada principalment cap als cementiris. Doble pregunta. Satisfets i es van complir els pronòstics o les perspectives que teníeu? Podríem dir que probablement satisfets i en guany el dia 1, el caure en dissabte, diguem que també es va allargar una miqueta cap al final...
Cada cosa ens deixava una mica preocupats al principi, però sí, sí, final satisfets. I és una tradició que sé que s'està perdent, sé que cada cop va menys, però d'alguna forma et diré, Eduard, que és bonica, és maca. Em comentaven companys i amigues que, ostres, que ells no tenien la tradició d'anar a veure els cementiris i que hasta els hi fia curiositat el fet de veure-ho el dia 1 o el dia 31, així tot florit, perquè realment és goig, no? I doncs bé, satisfets.
Molt bé, doncs vinga, dit això i fet aquest balanç de la temàtica que vam tractar tot just ara fa una setmana, centrem-nos en la qüestió d'avui, que té a veure amb les feines que en aquesta època de l'any s'han de començar a fer ja en els nostres jardins, en els testos, balcons... És una feina no valorada en aquest principi, però després és superagraïda.
A mi m'agrada. A tu t'agrada. Jo ho entenc, però quan es fa... Aquelles estisores i el xurrac. Jo tinc una mania. L'Eduard parla darrere el micro. Ara m'aixecaré. L'Eduard teatralitza quan parla. Aixecat, aixecat, aixecat.
Jo tinc el costum de... Aixecarem el micro i jo. Les tisores de podar aquí, aquí al cul, a la butxaca dreta. I el xurrac a l'esquerra. Sí o no? Sí, clar. Dins de la butxaca i butxaca. I així tot ho tens a mà, has d'anar al tanto, de vegades el xurrac que fa... Et sap molt greu allò que t'ho fas fatal. Per què?
Perquè si un dia caus de l'escala... No, home, no. En poca alçada, encara que diguis poca alçada, sí? Les tisors al cul o el xorrac aquí... No veuràs cap professional que ho porti així. A casa tota la vida s'ha fet així. Bueno, doncs vinga. Pensa que ara ets exemple amb el teu petit, que li mostres exemple. Sí, sí. Doncs escolta, posar-lo en un lateral no cauràs de lateral, no t'aclavaràs les tisors. És molt més segur, home. Bé.
Però hauríeu de veure l'Eduard com es significava, es posava de peu i semblava que tregués dues pistoles de banda i treia les tisors de podada d'una banda i el xurrac d'una altra. Tot i que ara cada cop anem més amb el xurrac de mànic llarg, eh? De pèrtiga, no? De pèrtiga es diu? Sí. Fixa't. Doncs això, avui parlarem de la poda. Molt bé. De la poda, de la poda. I l'Eduard s'ha posat ja les pistoles ja al seu lloc. Parlem de la poda perquè la poda es té vista com una cosa...
Moltes vegades amb gent més urbanita, que no tenen arbres o que no treballen tant o que no tenim aquest acostum. Que no en saben tant. Per què està perdut el bar? Perquè tots els avis... Ai, el meu avi tenia un tros, el meu pare tenia un... Pixapins i no, eh? Hi ha altafollencs, hi ha riarencs, hi ha torrencs... Sí, estic d'acord. Es veu cada desastre que... No passa res, no passa res, però més val desastres que no fer-ho.
Aquest és el tema, no? A vegades diem, ostres, s'ha de podar. I per què es poda? Què vol dir podar? Per què, no? Perquè hi ha el típic que es pensa que es poda per no haver de plegar fulles. De fet, hi ha gent que ho fa... Per mi ara encara és una mica aviat.
Mira, comencem des del principi. Els arbres, tots els arbres... És que l'Eduard ja... És que m'envelo de seguida. Els arbres tenen un cicle de producció i produeixen més o produeixen menys segons la temperatura i segons la durada de llum que hi ha. Llavors, tots sabem que cada cop hi ha menys llum, menys llum, menys llum i estem a punt d'arribar en un mes en què ja arriba el dia en la durada mínima. Quan la producció de llum baixa, la temperatura també baixa
a la vegada vol dir que la producció de fotosíntesi baixa. I al baixar, moltes plantes el que fan és treure fulla, perquè aquella fulla també suposa un desgast, és a dir, si no està produint, suposa un desgast, i l'eliminem. L'eliminem com? Doncs primer la sequem, la posem groga, tal i qual, i cau, simplement. Llavors, hi ha molta gent que poda, com deies, simplement per no haver de plegar fulles. La poden, abans que comenci a caure la fulla, i cau la fulla, ho recollim tot en un dia, i ja no recollim mai més fulla. Això passa molt en espais públics.
O inclús jardins petits, eh? Gent que té una sola morera a casa, una morera fantàstica, però que arriben aquí cada dia a haver de plegar a les 10 o 12 fulles o a les 20 fulles. Escolta'm, cada dia, cada dia, cada dia, perquè és així. És així, cada dia van caient fulles. I fa una... És com que qui té una fàbrica de torrons... Sí, però al final, escolta una cosa, mira, l'altre dia teníem una conversa d'aquestes amb un lladoner, perquè caien els lladons. Doncs no haguessis plantat el lladoner, si no vols que et caiguin els lladons i que t'embrutin el pa... No...
Sí, sí, Eduard. És una... Estic d'acord, estic d'acord. El que passa és que després la gent també reacciona d'una forma o d'una altra, depenent dels necessitats. I som així, eh, els humans. És a dir, els humans volem un arbre que faci flor, però que no m'embruti. Llavors vols que la flor es quedi enganxada de l'arbre i que no caigui, no? Una gecanda és preciosa, floreix en blau, és espectacular, però després de la flor cau al terra. I et diré una cosa, hi ha cultures, hi ha llocs també a Viladacans, hi ha un parc pensat en la floració,
en què hi ha tipuanes i jacarandes que floreixen, les tipuanes floreixen de color groc i les jacarandes de color blau, les han plantat en línies en un parc molt gran, però al parc l'han fet d'arena, de terra. I és curiós perquè la floració està dalt, però després també està baix, creant unes mantes de color, no? I és preciós, es juga amb aquest doble sentit de dir, la flor quan cau a baix segueix tenint color i segueix sent bonica i és maca, no? I també es juga amb aquesta doble sensació.
Però bé, el motiu pel qual es poden els arbres no és perquè no hagi de plegar fulles, és perquè per l'arbre, per l'arbús, per la planta, li és molt millor.
Ara començo a fer ballar el cap per tots aquells que no m'estiguin veient. Un dia t'agravar i posar al YouTube i veure com l'Eduard expressa les diferents coses. Però recordo que fa dues o tres seccions ens deies els arbres i les plantes en el seu hàbitat natural ningú els poda, creixen i s'aguanten i es fan a les seves... Hi ha una poda natural que quan fa vent es trenca una branca o cau el que sigui.
Hi ha diverses podes naturals. Hi ha podes naturals de béns que trenquen o herbívors i animals que poden i que tallen. Però al bosc no hi ha ningú que vagi a podar. No hi ha ningú que vagi a podar, però hi ha podes naturals. Si estem oberts a que aquesta poda natural es faci, cap problema, però llavors podem patir.
És a dir, la poda a l'arbre li va molt bé, perquè l'arbre és molt fàcil, creix una branca, creix una branca, creix una branca, aquella branca es va fent gran, si aquella branca va agafant més pes, va agafant més pes i és forta, s'ha ofert cap problema, però en el moment en què és dèbil, aquella branca es trencarà, es trencarà i d'allí aquella branca que s'ha trencat s'engreixa i rebrota més de nou.
Què passa? Que a casa nostra no volem que es trenqui, no volem que es trenqui, caigui damunt del cotxe o damunt d'algú o damunt d'un veí o el que sigui ens faci malbé. I avancem això, i avancem aquesta poda de dir tallem aquesta branca perquè veiem que no aguanta prou pes. I al tallar aquesta branca, aquella branca quan s'ha...
Un branquilló, quan es talla, automàticament allà cicatritza i aquella branca s'engreixa. S'engreixa i permet que la resta de branques que surten tornin a créixer i estiguin subjectades a una branca més forta. Si ho mirem als arbres, veurem que les branques dels extrems són més dèbils i les del centre molt més gruixudes i això permet que aguanti molt més pes.
això que sona tan senzill, tan obvi, tan natural una por de natural seria així seria deixar que el vent o deixar que diferents herbívors han anat tallant podant i han anat brutant però les branques que resten, resten molt més gruixudes
també fan molta més escorça i són molt més resistents i genera que brotin molt més. Això és el que s'ha de fer sobretot quan un arbre, sobretot amb els arbres i quan aquests arbres són joves o s'acaben de plantar, no? Guiar-los i fer-los créixer d'una forma, sí, gran, no? I això com es fa? Llavors, també hi ha una altra cosa que és el que dèiem abans. Hi ha gent que poden els arbres per no plegar fulles, però també poden els arbres per dissenyar-los, posar-los cap a on més ens interessen. Un exemple molt fàcil. Abans parlaves de l'oliva. L'oliva tota la vida s'ha pogut baixar.
S'ha podat oberta, oberta, oberta, oberta, que ocupi el màxim i que pengi cap a baix. Per què? Per una simple raó, molt fàcil. Com més s'obre, més espai ocupa, més llum entra, com més llum entra, més producció hi ha, més fotosintesi hi ha, i llavors més oliva hi pot haver. I l'oliva s'ha acollit tota la vida a mà.
S'acollien unes fortilles, exacte, i caien a baix de les borrasses. Per tant, com menys escala hagis d'agafar amb una olivera, molt més ràpid anaves. En el cas de l'olivera és llum i aire. Aquí funciona el tema producció, tot i que hauríem de tirar potser una miqueta més cap al gener, febrer, per començar a esporgar les oliveres. Sí, sí, però em referia al per què es podava. Un fruité se'l fa per recolectar.
És a dir, les parres es poden d'una forma o es remifiquen d'una forma per després intentar que el fruit en mantingui el màxim possible i recollectar-ho d'una forma també que sigui fàcil. Però si pensem en com es poden una olivera, diràs, escolta, però hi ha màquines que fan recollecte d'oliveres i les oliveres es planten com si fossin verdisses. Clar, al final depèn de la...
De l'utilització o de la que tu ho vulguis fer servir. Llavors, si posem un arbre a casa per fer sombra, el que no faré serà només podar pensant que aquella branca té prou pes o no, sinó podaré també cap a on m'interessa que vegi la sombra. Això és molt important. Llavors, quan plantem un arbre, primer que tot, plantem-lo més cap al sud que cap al nord d'on volem.
Si jo vull una zona que em faci sombra, he de pensar que aquell arbre acabarà creixent i acabarà creixent precisament les branques cap al sud, sempre anant a buscar més el sol. Llavors, i pensem cap a on projectarà la sombra. Llavors, ens interessa pensar l'arbre en que quan el plantem, nosaltres estarem a la part del sud d'aquell arbre. Quan habitualment es pensa el sol està al sud, planto l'arbre precisament al nord d'on jo vull perquè em doni la sombra. Però aquell arbre tendeix a créixer cap allà. Llavors tenim aquest doble error. És a dir, no sé si m'he explicat gaire bé.
Tu vols una sombra en un lloc i dius el sol em ve d'aquell sud, doncs el planto just aquí perquè em faci sombra. Allò que faries amb un paraigua, amb una ombrella, amb un parasol, el posaries just allà. En canvi, l'arbre hauries de fer gairebé el contrari, penjar-la a l'altre costat, perquè les branques et tendiran a anar cap a la zona del sud i d'aquesta manera et cubrirà. Fixem-nos una miqueta com els nostres avantpassats orientaven, per exemple... Que llestos, sí, sí, sí. De fet, per cert, que no ho he dit, que no se m'escapi...
Aquesta setmana és, de fet, ahir era lluna vella, tota aquesta setmana que ve, abans no giro la lluna, escolta, tothom a podar que és el millor moment, eh? De fet, era una de les coses que avui anàvem a treure i és idoni, també. Pensar en la lluna com genera, a vegades n'hem parlat i podem fer una altra vegada una secció de com la lluna afecta les plantes i per què.
Llavors, hem de poder també pensar cap a on ens interessa que faci aquesta branca i cap a on vagi. És a dir, a vegades tinc una finestra d'un menjador que m'interessa que allà entri la llum, doncs no vull calar perquè vagi cap allà i el guiem una mica. Però sempre aquestes podes intentar d'alguna forma alinear-les cap a on volem i cap a on no volem que no vagin.
Com ho fem sempre? Respectem una cosa que és la forquilla principal. Què vol dir? Vol dir que hi ha el tronc principal i unes branques gruixudes que van enganxades a aquest tronc que aguanten el pes. Aquestes branques gruixudes d'aquí surten diverses branques, branquillons, i hem d'anar tallant-les bastant arran, bastant net, si pot ser, perquè en aquests llocs no surten les branques i està ple de borrisols que generen nous branques. Intentar deixar allò tan típic que en alguns llocs deixen dos o tres dits de branquillons i es veuen tot ple de branquillons petits, perquè això al final... Jo li dic...
les fàbriques de palillos. Això és un lloc idònic on s'hi posen molts animals, insectes, per passar l'hivern, que després ens estanyia infectant les plantes, o la nova vesta de les moreres també és idònic per això. Llavors, tot això ha podat, i de la branca final, que diries, això va ser on es va podar l'últim any, l'última poda, quan el vaig comprar estava podat aquí, deixar un tros de branca nova. Un tros de branca nova, què estem parlant? Depèn de l'arbre, el gran que sigui, però entre 25, 50, 75 centímetres, com a molt. Com a molt. 75 o 50 ja és molt. Tot depèn.
Tot depèn de la branca nova. Estem dient que d'una branca vella li tallarem tots els branquillons que veiem tots, tots, tots, tots, i a la punta deixarem una branca d'uns 50 centímetros, 25 o 75, si calgués, si aquella branca és gruixuda, és maca, ens interessa tirar cap allà i tallar-la. Ho fas per la llargada o ho fas una mica comptant també els burrons que queden? No tant pels burrons, és veritat, és per la llargada i a vegades inclús per la distribució.
És a dir, a vegades dius, vull que tiri tot cap a aquella banda, cap a aquella paret, però a la dret ja tinc una branca, que aquella pel que sigui he tirat, que tira una mica cap aquest costat, una mica cap a l'altre, escolta'm, doncs aquesta em va perfecta cap allà. I de poc a poc vas dibuixant una mena de sombra que tindràs després feta. I hi ha una mica com aquest disseny de dir, mira, m'interessa això o no m'interessa això. Ara, per exemple, aquí al pàrquing del Tafolla, del Garden del Tafolla,
tallar amb unes moreres perquè ens fes sombra però a d'altres hi passen camions i allà hem de tallar que tiri amunt no pot tirar cap als laterals d'alguna forma és dissenyar cap on t'interessa però és important entendre que un arbre el podem deixar sense fulles no hi ha cap problema però hem de deixar sempre branca nova
Aquesta branca nova té uns borrissols més tendres, i són els que primer rebroten, els que primer estiren, i d'alguna forma estem generant també que aquesta branca nova genera també una fulla diferent, que no és la fulla tan envellida com surt quan treu brots nous, és una forma de branquillatge diferent, i és important que l'arbre també en tingui. Llavors, el típic que talla els arbres sempre igual, que en alguns ajuntaments a vegades es veuen plàtans, tots tallats sempre exactament igual, que no s'hi deixen. Això estàs fent molt de mal a l'arbre, no li deixes borrissols nous...
Està sempre amb les mateixes i més que deixem estan deixant assecar-se'ls, i costa moltíssim. Llavors, bé, a poc a poc, intentar deixar sempre això nou. I això que estem dient amb arbres, Eduard, es pot fer tant amb rosers. És molt fàcil de visualitzar-ho amb arbustius de fulla caduca.
Però també es pot fer en qualsevol tipus de fruiter. Els fruiters que no siguin de fulla caduca també es pot fer sense cap problema. I podem parlar dels oliveres, podem parlar dels cítrics, podem parlar sense cap problema. D'alguna forma, tallar aquelles branques que veiem que tenen massa pes, massa fruita, un cop tallada la fruita, tallar-la. Per què? Perquè ens està indicant aquelles branques...
que ja aguanten molt de pes, són productives. Si no la tallem gens, no engruixarà el tronc i no podrà aguantar més pes de cada any que ve. Fem una cosa, perquè a mi em queden moltes preguntes per fer-te, però ara haurem d'acabar el programa. La setmana que ve repetim aquesta temàtica...
i a més a més ho anunciarem prèviament a les xarxes socials de totes tres emissores perquè tota aquella gent que ens vulgui fer preguntes aporti els seus dubtes, les consultes o comparteixi i a veure si entre tots ho arreglem una miqueta i ho llancem més en totes les propostes que ens arribin via Instagram, via Whatsapp, via no sé també el Facebook, el que vulgueu sortejarem un val de 30 euros entre tots els participants així que qualsevol pregunta, sugeriment de poda, un val de 30 euros a guanyar
Jo, Maria Vidal, ho hem de deixar aquí. Gràcies. Que vagi molt bé. Va, que nosaltres reflexionarem molt ràpid abans d'acabar. Sònia, tu diràs quina és la frase que s'ha de rebeguir. Una frase del poeta xinès Li Taipo que diu... El món està plet de petites alegries. L'art consisteix en saber distingir-les. Fins demà. Que vagi molt bé. Els esperem demà a la mateixa hora. A reveure...
¿Sientes que la vida va demasiado rápido? Es momento de parar, respirar y conectar con tu esencia. Consciencia en el aire, el programa donde exploramos el bienestar, la espiritualidad y el autoconocimiento.
Nos encontraremos el segundo lunes de cada mes a las 5 de la tarde, con redifusión el tercer jueves de cada mes a las 4 y media. También nos puedes sintonizar en onalatorre.cat y descubre herramientas para equilibrar cuerpo, mente y alma. Consciencia en el aire, porque la clave está en despertar.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
Cada setmana a la vostra emissora de proximitat. Jazz It.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Seguim pendents avui de l'evolució de les pluges que estan afectant pràcticament tot el país. Fins a les 10 del matí els bombers han atès 271 avisos, la majoria a la regió metropolitana, i el 112 ha rebut també 755 trucades, totes per inundacions.
caigudes d'arbre, persones atrapades a vehicles i impactes del llamp. Pel que fa a les afectacions, el parc fluvial del Besòs, a la frontera entre Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, ha hagut de tancar les seves portes per la inundació dels laterals de la llera del riu. Anem fins a un dels punts afectants, concretament fins a Sant Feliu de Codines, on hi ha hagut també algunes afectacions. Ens amplia aquesta informació la Gemma Permanyer.
La incidència més visible provocada per les pluges de Sant Feliu de Cotines és l'esllavissada i caiguda d'arbres a la carretera de Sant Miquel del Fai, que es troba del tot tallar del trànsit. Salut també ha decidit tancar el cap per les filtracions d'aigua que s'hi han produït a la planta baixa. Els professionals i les urgències s'han traslladat al cap de Caldes de Montbuí. Les escoles són obertes com a espais segurs, però no en totes s'hi fa classe amb normalitat, perquè part de l'alumnat s'ha quedat a casa. L'estació de Caldes, la més propera, ha registrat 77 litres per metre quadrat en només una hora.
I anem també fins a Sant Cugat del Vallès, on de moment l'Ajuntament no s'ha plantejat la suspensió d'activitats als equipaments municipals. És ampliar aquesta informació la Sara Villa. Segons l'estació meteorològica del CAR, a Sant Cugat del Vallès han caigut gairebé 40 mil·límetres per metre quadrat. Els bombers han rebut un total de 38 trucades, principalment per inundacions de baixos al centre. El govern ha constituït a primera hora el Centre de Coordinació Municipal de Sant Cugat, el CECOPAL, per abordar les possibles actuacions a la ciutat.
Malgrat mostrar intensitat en algunes inundacions, no ha registrat afectacions de gravetat ni cap dany físic a la ciutat. Això ha remarcat l'alcalde Josep Maria Vallès després de la reunió de CECOPAL en què ha demanat seny i responsabilitat a la ciutadania. Segons el radar meteorològic, en aquests moments la precipitació més complicada se situa sobre Girona, Banyoles i la Bisbal d'Empordà.
I Junts ha presentat esmenes a la totalitat a totes les 25 lleis que el PSOE, Sumar i el govern espanyol tenen registrades al Congrés i farà el mateix amb les 9 que estan pendents de tramitació. Tampoc donarà suport a les 21 lleis que s'acaben de debatre, ni tampoc als pressupostos generals, el sostre de despesa, ni tampoc la llei Bolanyos. La portaveu Míriam Noguera s'ha assegurat que la mesura vol sotmetre al PSOE i també sumar a un bany de realitat i força a Pedro Sánchez a complir amb Catalunya o a afrontar bloqueig de la legislatura.
I l'Ajuntament del Canal Montsià preveu tenir enllestits en un any els primers enderrocs de cases per deixar pas a les barrencades, així com la construcció de bases de laminació per esmorteir el volum d'aigua corrent. Són les principals mesures que ha proposat la segona taula tècnica dels aigua per precisament atenuar els impactes de les diverses tormentes. Notícies en xarxa
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Estrenes amb Joan Soler. Cada setmana et posem el dia de l'actualitat musical. Novetats, les cançons que seran èxit. L'actualitat de la música en català. Estigues a l'última música. Acompanya'ns a Estrenes.
Comencem una nova edició de La Casa de la Vila, el programa que dediquem setmanalment a parlar de l'acció de govern a l'Ajuntament de Tordambarra amb els regidors que formen part d'aquest executiu. Avui ens visita la regidora de Sostenibilitat i benestar animal, l'Ange Muñoz. Què tal? Bon dia. Bon dia. Com estem? Molt bé.
Perfecte. Feia unes setmanes que no rebíem a l'ANJI, i per tant tenim força coses sobre les quals parlar, perquè les iniciatives que es donen a terme des de sostenibilitat són bastant nombroses, directament o també d'una manera vinculada d'una forma més indirecta, però també en col·laboració amb entitats. Ara ho explicarem. Ja fem un repàs, aprofitem tot el que queda per endavant d'aquest any, dèiem abans, no? Correcte, encara tenim molta feina per davant. És força cosa, també, sí, sí.
No ens podem queixar. El programa d'educació ambiental, la veritat és que amb el tema sobretot de sostenibilitat i de benestar animal, ens permet potser començar una miqueta més tard l'any, preparar-lo durant l'últim mes de l'any, el gener i el febrer, i llavors a partir del març poder començar les activitats, no?
I ara mateix tenim en marxa el tema del projecte Marlin, que aquestes últimes setmanes... Que es va presentar la setmana passada. Correcte. Hem fet una aportació des de l'Ajuntament per dur a terme aquest projecte.
I llavors, a banda de tota la feina que està fent l'entitat perquè siguem una miqueta més conscients, estem com acostumats a mirar el mar per sobre, però moltes vegades ens costa donar el pas a moltes persones, m'incloc jo mateixa, a tindre aquesta curiositat pel que hi ha a sota.
Un projecte que es du a terme a través de l'entitat natural RIF, per potenciar, donar a conèixer i també consciència sobre això, sobre el fons marí i la biodiversitat que tenim aquí al litoral de Torredambarra, que imaginem que això també és a mitjà i a llarg termini amb la intenció de du a terme un projecte que serveixi per a les generacions futures, en certa manera.
Correcte, i ara el que estem treballant és, estem acabant de mirar en quina, pel tema de permisos i tot, en quines ubicacions podem posar la cartelleria per, com si diguéssim, facilitar tota aquesta informació a la ciutadania, que es farà al llarg del passeig marítim,
Hi ha pendents unes xerrades també a la ciutadania per part de la pròpia entitat, perquè conegui no només el projecte del Biotub, sinó tot aquest projecte Marlin, que va amb tot aquest monitoratge, tots aquests sensors que estan col·locats a sota del...
del nostre mar, del nostre litoral, fer una miqueta un resum d'aquelles dades que s'ha anat recollint i a veure si amb tot això i amb aquesta creació d'aquesta taula participativa sobre el Fons Marí, que hi ha hagut prou gent, inclús particulars, que estan interessats en formar-hi part, a veure si podem dur a terme aquesta...
aquesta acció per sol·licitar des del propi Ajuntament aquesta ampliació de la protecció de la xarxa natural.
Sí, era un dels aspectes més destacats. Els primers resultats que mostren tots els treballs que s'han fet ja van encaminats a aquesta ampliació de la xarxa Natural 2000, que imaginem que és a nivell més administratiu de les administracions, no només l'Ajuntament, evidentment, sinó que això ja penja de més a dalt de la Generalitat, però un dels resultats, un dels objectius en el qual es pot traduir tot aquest treball que s'està fent, no?
Sí, necessitem tota aquesta informació perquè, si no, el que són aquells informes tècnics necessaris per poder sol·licitar aquesta ampliació de la protecció no té cap tipus de sentit. Per això és un projecte que comentàvem que no mor aquí, sinó que...
que té un recorregut almenys durant, esperem que molts anys, cada any amb algun tipus d'actuació i seguir treballant i contribuint en la preservació del nostre litoral.
Doncs tot plegat s'està treballant amb l'Associació Natural Art en RIF, també amb altres agents, com per exemple el CALP, el CALP Costa Daurada. I una altra de les accions que també es duen a terme en col·laboració amb entitats és la de les espigulades, que també han estat notícies recentment perquè recollíem aquesta crida que es va fer també per una espigulada, crec que es va fer la setmana passada, en Olivera.
S'han fet ja, durant el mes d'octubre vam fer tota la garrofa, que la veritat és que va tindre molt bona acollida. Recordem que aquesta garrofa la utilitzem, es ven com si diguéssim, a canvi de després pagar aquest molí de l'oliva que estem fent durant tot aquest mes de novembre. N'hem fet tres ja d'oliva i la setmana vinent ja us posarem en antecedents, vull dir, ja us passarà.
per tornar a fer una crida, però la setmana vinent també en tenim una altra pendent. Tota la zona hem fet els munts, hem fet la campa municipal i ens queda tota la zona d'aclarar que hem d'abordar. I llavors amb espigoladors el que també tenim previst és fer les espigolades de taronja de cara als mesos de desembre, gener, febrer, aquests tres mesos,
I estem molt contents perquè enguany hi ha hagut moltíssima participació dels centres escolars. I, de fet, s'estan fent uns tallers, també, mitjançant aquesta mateixa entitat, a les escoles, del tema del malbaratament alimentari i tot. I, bueno, no sé si ho puc dir, però... Sí, sí, tant.
Però, per exemple, al Col·legi Lantina, que sempre fa aquella marxa solidària treballant un tema durant tot el curs amb els alumnes de cinquè, doncs treballarem el tema del malbaratament alimentari. O sigui que potser m'he avançat i m'ha tocarat la cresta, però bueno...
Clar, perquè és un dels aspectes que es destaquen quan parlem sempre de les accions que donen a terme els espigoladors. D'una banda, aquesta part d'evitar generar un residu i d'aprofitar un recurs que ens dona la natura, encara que sigui l'arbarat urbà que tenim aquí a diferents punts del municipi, i d'altra banda també aquest aprofitament amb finalitat solidària, amb finalitat social. Recordeu que, per exemple, l'oli es donarà a càritas...
El que sí que es fa és donar tot allò que podem de malmelada i esperem sempre tindre un excedent d'oli per poder portar a Càritas i inclús aquelles entitats que han col·laborat amb les espigolades.
Doncs aquesta acció de l'espigulador s'està donant a terme durant aquest any, ho hem vist, també deies ara el que queda d'oliva, el que vindrà de taronja amarga, no sé, la durada, el projecte, el conveni amb l'Ajuntament, com queda, si també les impressions que esteu tenint ajuden a donar-li continuïtat.
Home, la qüestió està en no fer projectes, sobretot aquells que funcionen i que van dotant d'una qualitat al nostre programa i a el que seria tota la tasca de l'Ajuntament envers la sostenibilitat. La qüestió està en que ara nosaltres tenim una subvenció
de l'Agència Catalana de Residus per poder treballar durant aquest 2025 i el que resta de 2026, i la intenció és tornar a sol·licitar aquesta subvenció i, si no, poder treballar amb recursos com van fer propis, com va ser el primer any.
També sobre aquesta qüestió dels espigoladors, com es fa també l'elecció dels llocs on es fan les espigolades? Recordo al principi les primeres col·laboracions que veiem amb espigoladors, es van donar les xifres fins i tot dels arbres que hi havia a la trama urbana de Torredambarra i que Oliveres, Garrofes, etc. Suposo que no es fan en tots encara, perquè són molts. No sé si hi ha algun criteri a l'hora d'escollir-los o com es fa?
Doncs al final el que fem, lògicament, és enrafiar-nos del nostre equip tècnic de jardiners, no? Recordeu, sobretot, que és un equip, el de jardineria, que ja fa anys que està professionalitzat i que la veritat és que estem molt contents perquè no només... Moltes vegades, no? Doncs jo no soc una gran entesa, no? Però moltes vegades...
que si volem plantar això, volem plantar allò, no?, i ells mateixos són els que ens paren els peus i ens van dient, mireu, per l'època de l'any amb la que estem, o per... Llavors, vull dir, tota aquesta tasca de jardineria la deixem molt en mans d'ells. Sí que és cert que tenim un inventari que ja s'havia començat a fer anteriorment al pla director d'Albert Urbà,
Però el pla director d'Albert Urbà ens va fer aquest inventari més acurat. Llavors són els serveis tècnics els jardiners, aquells que ens diuen quines són aquelles zones...
on els arbres poden estar més carregats, aquells que és més propici poder fer l'espigulada i llavors ens avisen i nosaltres el que estem fent des d'aquest any és posar des de la nostra regidoria una cartelleria en aquelles zones explicant que allò són arbres municipals i que s'està fent una tasca durant tot l'any
pel tema del malbaratament alimentari, és una tasca social també, i llavors que la gent, sobretot, tingui cura de no espigular pel seu compte. Sí, no sé si he trobat casos ja de...
De fet, ens hem trobat algun cas que hem anat a espigular i ja estava tot buit. Per això volem avisar, perquè a més aquests permisos no es sol·liciten. Perquè si es sol·licitessin a l'Ajuntament, lògicament nosaltres els avisaríem.
Però a banda d'això, d'aquestes qüestions, és que, clar, aquests fruits passen el que serien els controls de qualitat, un pic ja els agafa aquesta empresa. No volem ser responsables, no ho som, no? Però no ens agradaria ser responsables que ningú patís mal perquè no té aquell tractament fitosanitari específic, no?
Bé, doncs aquesta campanya dels espigoladors, com dèiem, setmana vinent, una altra espigolada. Quin dia? Doncs estem per quadrar-lo. Per això et dic que quan ho tinguem et passarem la info. Molt bé. Evidentment farem la crida perquè s'assumin els voluntaris que vulguin participar en aquesta espigolada.
Parlem també d'una altra qüestió d'actualitat, campanya de civisme amb les mascotes, les va posar en marxa fa algunes setmanes. Com està funcionant ja? En aquest cas, recordem, són dimarts alterns, mercat municipal a l'aparcament de Maniflaquer, plaça mossèn Joaquim Boronat. Correcte.
Sí, sí. La veritat és que també és una acció que té molta... vull dir, és com molt... crida molt l'atenció, no? Tenim contínuament visites per preguntar-nos què és. Hi ha moltíssimes queixes i ja aprofitem una altra vegada per fer una crida, en aquest cas, al civisme i a la bona voluntat d'aquelles persones que tenim mascotes,
Aquesta campanya de civisme està, si recordeu, es diu, la veritat és que té un disseny molt graciós, el no en pipis no la caguis, i tenim el tema d'ell no pot, fes-ho tu, que parla sobretot de la recollida dels escrements i es van dir els orins de les pròpies mascotes, no?
La veritat és que tenim la col·laboració de la policia. S'ha dut a terme durant aquest mes d'octubre i encara queden tots els dimarts del mes de novembre. La policia està fent una tasca, estem molt contents, perquè està fent una tasca també informativa.
Vull dir, no és una tasca només sancionadora, sinó de poder donar aquesta informació a la ciutadania que és important, sobretot, ja no només per mantindre net el municipi i perquè és una obligació nostra. És a dir, ja tenim més responsabilitats, tenim responsabilitats més enllà de la nostra casa, amb les nostres mascotes.
sinó que, a més a més, també hem de tindre en compte que és obligatori per llei. No hi ha més, no? I això pot comportar una sanció. Així que totes aquelles persones que estiguin interessades, aprofitem també i fem una extensió amb aquestes parades per recordar el tema dels cens i totes aquestes campanyes que hem fet anteriorment de tinença responsable.
I llavors, doncs, aquells que tinguin un pelut podran rebre tot en ordre, vull dir, xipat, amb la cartilla veterinària al dia i censat a l'Ajuntament, que és molt important, no és el mateix que estigui xipat. S'endurà una bandolera amb una ampolleta per esbandir els orins i una bosseta, una...
un osset d'aquells que porten les gossetes dents per recollir els excrements. No sé si el tema d'esbandir els orins, cada cop veieu que, específicament aquest, que es va reconeixent més per part de la gent, hi ha més civisme, perquè potser el tema dels excrements dels gossos sí que ja de fa anys es ve parlant i tot i que encara hi ha mostres d'incivisme que ho podem veure quan anem pel carrer moltes vegades, malauradament.
però sí que s'ha insistit molt. El tema dels orins, que potser és més recent, no sé si és més fàcil veure una evolució pel que fa a aquesta consciència que té la gent. Sí, la veritat és que sí. És més, alguns comerciants de la zona, de la zona principal, on estan els comerços, ens comentaven que hi havia cada cop més gent que veien amb les ampolletes d'aigua i poder... i de fet els felicitaven, no? I era...
Hem de començar a posar fil a l'agulla en tots aquests temes. També he de dir que no podem jutjar a tots els propietaris de mascotes perquè al final sabem que aquelles persones incíviques acostumen a ser sempre les mateixes.
El que no recull un excrement al carrer és molt probable que si es veu una llauna de Coca-Cola al carrer, aquella llauna també quedi a un lloc on no ha de quedar. Llavors, siguem conscients d'una banda i de l'altra.
Doncs aquesta campanya sí, és una gràcia durant tot el que queda de novembre, els dimarts anul·li de matí, de 10 a 12, de manera alterna, no? Sí. Mercat setmanal a l'aparcament de Mena i Flaquer i plaça amb mossèn Joaquim Brunat. O sigui, dos punts molt cèntrics per arribar a la major quantitat de gent possible.
Va, agafem paper i boli i anem a parlar ara de l'agenda d'actes que tenim per endavant per aquestes pròximes setmanes i que s'organitzen des de la regidoria de sostenibilitat, també amb col·laboració i de la mà de les entitats ecologistes que hi ha al municipi. Correcte. El 22 de novembre tenim el mercat de segona mà, que en aquest cas es farà aquí a la plaça mossèn Joaquim Boronat, no?
Sí, de fet, vam estar... No sé si recordeu que el del mes de juny el vam fer a Calvofill. No té tant d'èxit com té aquí dalt, que és una zona més de pas. El mes de juny la gent que passa per Calvofill passa per anar a la platja.
el mercat. No és que no tingués èxit, però no tot aquell que esperàvem. Llavors vam decidir que els mercats els continuarien fent aquí de la plaça Mossèn Joaquim Brunat. Aquest any és la novena edició i sobretot tracta sobre com afrontar el repte d'aquest creixement del residu elèctric i electrònic. Es faran una sèrie de tallers
de la mà de la sínia, del Japec i d'ecologistes en acció. I, com sempre, portarem la parada des de l'Ajuntament del Centre de Recuperació de Voluminosos i s'aprofitarà aquest mercat per fer la presentació del Cap Infant Sense Joguina, que l'any passat també va tindre molt d'èxit.
perquè aquest dia, el 21, m'assembla, 21 o 22 també, el mateix dia, perdó? Sí, el 22 de novembre es posa en marxa la... Correcte, fins al 19 de desembre es comença amb la campanya. Una campanya cap infants de joina, que això es fa coincidir amb l'inici, l'inici de la campanya es fa coincidir amb el mercat d'intercanvi, això serga fins al desembre, i que...
L'any passat ja es va realitzar amb diferents punts per portar aquestes joguines en bon estat. Imaginem com la intenció, això. Els punts seran els mateixos i la intenció també és la mateixa. És al final que si hi ha algun infant que a qui no li puguin arribar algun tipus de joguina o de llibre pels Nadals, que pugui tindre aquest recurs...
de forma gratuïta i amb el que és la col·laboració i la solidaritat de tots els infants de la Torre, perquè al final els punts de recollida segueixen sent el mercat setmanal els dimarts, a Caldània s'estarà els divendres i l'escola en tina, l'Institut Torredembarra, perdó, les tres escoles i els dos instituts també rebran aquests...
De dilluns a divendres. De dilluns a divendres, i la biblioteca, que sempre és molt... és un punt fort per tots, no?, de recollida. I Caritas els dilluns, dimecres i divendres, també anàlida de matí de 10 adults, també es podrà fer. Doncs, en aquest cas, suposo que ha de destacar, d'una banda,
Aquesta part més solidària, que abans també ho dèiem, no? Aquesta part més solidària, més social, no? I també, al final, és una forma de reduir els residus. I reaprofitar, correcte. A més, moltes vegades potser és un residu que no es llença a les escombraries amb tanta freqüència, però que acostuma a ser coses voluminoses i que generen al final un volum i un pes important, no?
I al final hi ha moltes coses que de vegades només necessiten una mà de pintura o una bona neteja. Llavors és una llàstima que allò que nosaltres podem considerar residu que no ho és acabi passant amb una altra vida quan li podem donar una segona.
Doncs, iniciativa Cap Infants Sense Juguina, com diem que es posa en marxa el 22 de novembre, coincidint també amb aquest mercat d'intercanvi de segona mà, que deies, Angi, que es parlarà molt de tot el tema del residu electrònic. Sí, elèctric i electrònic, correcte. En la idea de la societat dels nostres temps, no?
Sí, i també saber on va parar aquest residu, perquè trobem que els contenidors del rebuig hi podem trobar de tot. Llavors hem de tindre una miqueta de conscienciació que és el futur i necessitem tindre el coneixement per poder, en aquest cas, fer una bona...
una bona recol·lecció d'aquest producte i que vagi a parar allà on ha de parar. Clar, perquè hi ha molta gent que potser va acumulant a casa mòbils antics, ordinadors antics, no? Per no saber què fem ells, no? Correcte. Molt bé, doncs això serà el 22 de novembre. Una setmana després tenim Festa de l'Arbre, una altra de les cites...
Indispensables, no?, en el calendari. Sí. En aquest cas es farà, bé, es farà, com sempre, una jornada aquesta del 29 de novembre, oberta a la ciutadania. Correcte. Després tenim les actuacions, les accions que es donen a terme amb els alumnes dels instituts. Sí. Sobre la del 29 de novembre, s'escull la zona esportiva municipal? Sí. Amb algun objectiu en concret?
Sí, acabar-la. És molt gran, eh? Es poden fer moltes coses, eh? Correcte, allà podríem fer moltíssimes festes de l'arbre, no? No, ho dic també perquè s'ha fet la piscina ara, no?, per exemple. Doncs, per exemple, aquell és un dels punts àlgids del que seria la plantada popular, no? Tenim dos punts, un seria l'exterior que dona la carretera de la Riera,
tot aquell mur que el que fem és que, si us fixeu, hi ha uns quants arbres distribuïts d'una forma com molt, a veure, podríem dir, queda com desengelat. Llavors el que farem serà cobrir tots aquells forats que hi ha
i deixar tota aquella zona ja totalment llesta. Això abans d'arribar a la nova rotonda que s'ha fet, o sigui, la part de l'UDT? Sí, vens de... Justament on estan tots els murals pintats, aquella paret, correcte.
I després tenim una altra zona, que és on anirà tota la part arbustiva, que precisament és l'exterior de la nova piscina, bé, de la piscina coberta, en aquest cas. Allà posarem, també arreglarem tots aquells perterres que hi ha, que ja s'han començat a treure una miqueta totes aquelles...
aquelles plantes i aquells arbustos que estaven en mal estat, i el que hem fet és poder reposar i ampliar tot aquell perterre exterior. Això per una banda, i després aquest any, en comptes de ser la mateixa setmana, serà la setmana posterior, fem les actuacions amb l'institut, amb els instituts, els dos, que es farà a l'Institut Ramon de la Torra,
La nostra idea principal era poder treballar amb cadascun dels instituts dins del seu propi centre, però ens hem trobat amb una problemàtica i amb una solució. La problemàtica era que l'Institut Torredembarra
Tenim uns problemes, s'ha de fer bé un projecte, perquè teníem uns problemes que hi havia un formigó amb uns serveis a sota d'aigua i de més que en aquella zona on havíem de plantar i llavors ens ha sigut impossible per enguany. Perdó.
Però la solució ha estat que l'Institut Ramon de la Torra té molt d'espai que ja es tenia previst de plantar i llavors mobilitzarem els dos instituts al Ramon de la Torra. Correcte.
Si no m'equivoco, entre la zona esportiva, els instituts i uns arbres fruiters per Caldània, perquè aprofitarem aquelles dates també per reposar dos arbres que no van... Del primer refugi climàtic hi va haver dos arbres que no van enganxar bé, llavors reposarem dos i posarem tres més...
i quatre amèlies, també a la zona d'ombra de la barbacoa i de pícnic que tenen els usuaris allà. Es farà una plantada d'un centenar, 108, m'assembla que he comptat, entre arbres i arbustos. Entre tots els dies, totes actuacions que s'hi faran. Correcte. Ens quedan un període de minuts per acabar aquesta casa de la vila. Ens quedem a Caldània per comentar la situació dels horts. Per què esteu pendents de l'adjudicació? Un tema més...
burocràtic, administratiu, més de papers a l'Ajuntament, però que també interessa molta gent. Sí, perquè si fos per nosaltres ja els haguéssim adjudicat directament abans de l'estiu. El que passa és que tot porta un tràmit, un tràmit administratiu que és molt feixuc, perquè a més depèn