Avui al Baix Gai al Dia hem convidat una veu habitual d'aquest programa, però amb una vessant diferent, i a més també el sentíem dijous passat parlant de pastorets, avui ens parlarà d'una altra cosa. Joan Maria Vidal, benvingut, bon dia. Molt bones, què tal? Dorms aquests dies?
I tant, la mar de veia i relaxat del cansament que portem. No m'ha de dir perquè tens hores per dormir. El Joan Maria Vidal el coneixereu perquè ens fa la secció de jardineria, però també segurament sabeu molts que és actor, a més de tenir el garden.
i ara aquests dies estàs assajant pastorets, que l'altre dia en vam parlar, perquè estreneu els pastorets de Torredembarra, l'estel de Nazaret, però és que a més aquesta setmana, el divendres, hi haurà una novetat, que és el primer certamen de microteatre de Torredembarra. Primer festival de microteatre a Torredembarra, que a més té un nom molt bonic, que es diu La Torrenca. La Torrenca.
Això es fa coincidint, coincideix amb l'efemèria dels 25 anys de restauració del castell, i de fet les representacions les fareu al castell, però anem-ho situant, anem per parts. La Torrenca, ho feu amb una productora que es diu La Llonàtica, qui sou? La Llonàtica és amb l'Anna Pasqual i un servidor...
I és una productora que aportem diversos festivals de microteatre a la zona i més a fora, també. Fem el Fil a l'Agulla del Catllà, que es fa dins el castell del Catllà, també. Fem el de Salomó, el festival de microteatre de Salomó, i en fem a altres poblacions que ens demanen també festivals. I ara, doncs, Torre d'Embarra, amb un castell com el que tenia, amb l'efemèrida que té 25 anys,
I tot plegat van pensar que una de les millors opcions perquè la gent conegués el castell, perquè el castell de Torre d'Embarra és un desconegut, si m'ho permets, per la població, només coneixen la part de l'Ajuntament, però no la part del castell. I doncs és una manera preciosa de fer-lo entrar, de fer-lo celebrar i de fer que la gent sigui participant.
Com va anar això? Va ser l'Ajuntament que es va posar en contacte amb vosaltres o va ser vosaltres que vau fer la proposta a l'Ajuntament de tenim aquesta mostra, aquest festival? És curiós, és curiós, perquè, mira, nosaltres, com et deia, des de la llunàtica fem diversos festivals i un és el fil a l'agulla que es fa coincidint amb la lluna plena del mes de maig al Catllà, no?
I teníem clar que la seu de la capital del Baix Gaià, que no tingués un festival de microteatre, que és una cosa que està molt en augment i que està cada cop triomfant més i així, era difícil que no n'hi hagués, no? I ja portàvem un temps dient, hòstia, Tordambarra hauríem de fer, Tordambarra hauríem de fer. I és curiós perquè havíem començat a redactar un projecte i un dia a través de trobar-nos una regidora de dir-li, escolta, m'havien pensat que... Jo havia pensat que ho podríem fer també... Bueno, va ser com casualitat de...
T'ho prometo, t'ho prometo tal qual, no? I llavors ha sigut, nosaltres pensàvem en una cosa, doncs, de cara a primera o estiu, però a través de l'efemèride dels 25 anys del castell es vol fer en el castell de Torre d'Embarrà. Que això no vol dir que cada any es faci el castell, això també ho tenim molt clar. Això vol dir que és un festival que neix amb voluntat de continuïtat?
És un festival que comença aquest divendres i ja serà una tradició. Per això hem buscat que sigui el primer festival, que no sigui un festival com a tal, i per això li hem donat un nom amb tant de reconeixement com la Torrenca. Hem buscat un nom que sigui potent, que sigui femení, que sigui superencantador i que a la vegada...
En diferència de molts festivals, que quan sentis la Torrenca ja el situïs al mapa, perquè hi ha molts festivals de microteatres que tenen molt bon nom, que estan molt reconeguts, però que porta el nom del poble incorporat. I d'aquesta forma, al dir la Torrenca, ràpidament la gent sap que és un festival, que serà un festival, ara quan t'ho expliqui veuràs com serà únic,
que ja marcarà un amant i un després, i que creiem que agafarà molta potència. S'ha de prendre el producte, eh? Però és que és real, és real. No t'he de vendre cap producte, de veritat. No he de vendre un producte dient, uah, és que serà boníssim, quan realment... Mira, és que, si em permets, t'explico el que passarà. No, espera, primer, concepte microteatre, peces breus i proximitat. Són dos premisses, no?, que acostumen a coincidir.
Sí, sí. Mira, el microteatre es va crear molt ràpid. A tots els països n'hi ha, a totes les ciutats grans n'hi ha, i tot el microteatre de Barcelona, a Madrid també n'hi ha, i és com una mena d'un bar, d'un local, en què hi ha diferents portes, i tu vas allà i pots consumir una cervesa, el que vulgui, unes crispetes, i tu, escolta'm, anem a veure la 3, la porta 3, i potser val 3 euros, i tu entres a la sessió següent, que és cada 15 minuts, i són espais de 15 metres quadrats,
15 persones màxim de públic i 15 minuts màxim de temps. Són 15, 15, 15. Llavors, quan acabes a la 3, dius, ostres, anem a les 5 i potser veies 4 o 5 hores de teatre totalment diferents. D'aquí ha evolucionat amb els festivals de microteatre, no? I el microteatre...
Em preguntaves què era el microteatre. Sí, sí, perquè jo havia vist aquest format que has explicat ara. Serà aquest format el que veurem amb la Torrenca o no ben bé? És l'evolució d'això. És a dir, no vas a un local i vas a veure una o vas a veure l'altra, sinó que el que es farà aquí és... Hi haurà dos passes, podríem dir. És a dir, la gent pot comprar entrades per les set de la tarda o per les nou de la tarda. Exacte. Amb un màxim de 140 persones. 140 persones que arribaran al Pati del Castell i de cop es trobaran al Pati del Castell obert.
obert, amb un jazz, amb una ova tocant el saxo, podràs fer una copeta de vi, podràs agafar uns fruits secs, una beguda, un refrigeri, unes patates, gaudir una estoneta allà mentre la gent va arribant, que ja et dius, uau, que bé, que estigui obert sense cap problema. Llavors, dividirem aquestes 140 persones en quatre grups, per tant, un màxim de 35 persones, perquè anirem a espais molt reduïts.
Aquests quatre grups tindran un guia i passaran de cop tots a un lloc diferent del castell. Llocs que habitualment són inaccessibles o llocs molt privilegiats i que normalment no tenen aquesta funció o aquest atractiu. Inclús llocs que són preciosos i que no s'utilitzen.
i cada grup anirà en un d'aquests racons especials, i quan acabin aquests 15 minuts de cada obra, que a més, clar, tu de cop vas en un grupet, que vas guiat, arribes a un lloc, seus, en un espai petitó, relativament petit, i clar, tens els actors actuant allà mateix amb tu. Clar, que és el que deia de la proximitat, no? Clar, i llavors estàs en un espai increïble, que igual no hi ets habitualment mai, amb una proximitat amb els actors, que les emocions no és que les vegi, sinó que les sents i es transmeten perquè estan allà mateix,
i quan acaben, que és una passada, no et queda esquit i ve una altra obra de teatre, sinó que t'aixeques i amb la resta del grup vas caminant amb el guia a l'altra sessió. Llavors tots roten, tornen a rotar quan acaben i tornen a rotar de manera que tots els grups passen per quatre espais diferents, únics, i quatre obres diferents i també gairebé adaptades, no estan adaptades, però sí que hem buscat molt el fet de ser actor també, companyia de Micoteatre...
El que també ens permet és que anem a molts festivals i et quedes amb obres, amb actors bons, actrius que són boníssimes i llavors quan fas festivals et permet portar obres i gairebé dir aquí en aquest espai ens toca una obra que és perfecta, exacte. I això ho fem. Això vol dir que no sereu l'Anna i tu, simplement, sinó que comptareu amb més actors, amb altres companyies. L'Anna i jo som la productora que organitzem, que gestionem tot això, que portem, però després aquí hi ha quatre companyies teatrals. Que són?
Els noms de les quatre companyies teatrals. Ara et poso... No, no, saps què passa? Que el microteatre a vegades no funciona com a companyies, a vegades, perquè és difícil. Una companyia, te la diré molt ràpid, és Vesperon, Vesperon Teatre, soc jo un dels components de Vesperon, i aquí a Vesperon portarem l'ascensor. L'ascensor és una obra de teatre que hi ha la Cristina Prats i jo...
i que està escrita per mi, i que també ha participat en molts festivals, ha guanyat molts premis, estem contents, per això també l'aportem. Vull dir que som conscients d'això. Una altra companyia que podria dir que l'aportem, que no és ben bé companyia, són dos homes que són fantàstics, que un va ser company meu al Llop, però són dos homes que estan triomfant moltíssim i estan fent recorregut per tot Catalunya, que s'han farregut, i el fet i el món, el fugi i el met. Fan comèdies molt estripades, aquests dies.
és que són una passada i són amics i els fem participar en diferents festivals i fem portar obres que siguin diferents perquè ens agrada, no? I llavors ells estaran en un lloc que és totalment alternatiu del castell i fan una comètica que es diu Teràpia Alternativa i és perfecte.
També, dins del castell... Seran quatre peces, pel que és. Quatre obres totalment diferents. Un és l'ascensor, que és de veig per un teatre, amb Cristina Prats i jo. L'altre és teràpia d'alternativa, amb el Ferragut i la... Abans de començar me n'has dit una que tenia un nom...
Ara mateix te'l dic. Es diu Mamilapinatapai, que està molt bé, que és preciosa, també l'obra és maquíssima i també la tindrem en un espai molt maco, que és a les escales nobles. És a dir, les escales... Aquestes sí que són accessibles.
Però fixa't que quan l'Ajuntament està obert estan tancades. La gent no pot pujar perquè té escales. Sí, això és veritat, no hi pot pujar. I tenim els gegants, normalment, allí... Exacte, doncs els gegants els retiren d'allà i la gent podrà seure a les escales i en el replà hi haurà una obra de teatre allà. Llavors és maquíssim que puguis utilitzar aquestes escales i seure allà i veure una obra de teatre. Que no són les que s'utilitzen, és veritat, acabes anant o per l'ascensor o per les escales de servei. Són escales que són com un museu allà posades, que són precioses, i que tenim els gegants. Doncs els gegants es treuen, es fa aquesta obra allà, que és...
és dolcíssima, és un encant, és una passada. I llavors també aprofitem un espai, que és la sala Icard, que es faran les típiques exposicions, i d'aquestes hi ha una sala que és molt petita, que era una antiga capella molt petita, doncs allí es farà una obra que es diu La funerària. Ah. I és que també és boníssima. Humor negre. Home, dient-ho La funerària. Està guai, està guai. Bé, té un humor...
Bueno, està molt bé, perquè també és una realitat del que passa als tanatoris, les relacions que tenim a vegades al tanatori, els pobles petits a vegades, no?, de quan es mor algú i que tothom hi ha d'anar o coses així, i és molt divertida també, la fa la Mar Puig, i és un encant, és una dona, és una noia increïble que ho fa superbé, que hem coincidit amb ella en festivals...
Els festivals del microteatre, alguns s'organitzen com aquests que hi ha gent que organitza i selecciona les obres, però hi ha algunes que són per concursos. Ja. I per accedir-hi, doncs, és difícil, tal. És com una mostra i llavors... Sí. Doncs mira, per exemple, a Cornellà hi havia més de 150 presentats i quatre eren amb el seleccionatge, l'un era l'ascensor i l'altre era la funerària. Vull dir que estem portant obres...
que estan a nivell de tot i està molt bé. Estan funcionant bé. Dius espais que normalment no es visiten, les escales sí que es poden veure, tot i que normalment no s'hi pot pujar, i hi haurà alguna representació, em sembla, també a la primera planta, que és la que està tancada normalment al públic, perquè aquella no està restaurat. Clar, això, els periodistes o la gent que heu accedit a vegades ho sabeu molt, però la gent del poble, tu li dius, no és que al Castell de Tornambarra hi ha una planta que està per reformar,
que el terra, inclús no hi ha terra, que és arena, que és sorra de... I diu, com que hi ha per reformar? Sí, sí, però si no és l'Ajuntament, no, no. Tu quan entres, a dalt, a la masquerra hi ha les finestres, que allà no s'hi pot accedir. Que estan tapiades, sí. I diu, què dius? No, no estan tapiades, eh? N'hi ha unes que sí. Des de dalt, a l'escenari, a l'escenari dic, és a dir, a la finestra tu pots veure l'Ajuntament, però simplement hi ha la porta tancada i no es pot entrar. Però en canvi, allò són les parets i el terra...
de tal qual està, és l'arena, la sorra, està, i allí dins hi haurà una de les obres, i no t'ho perdis, una altra de les obres es farà en un lloc que també és inaccessible, habitualment, tot i que la gent de la Torre hi pot accedir, crec, a la Festa Major, crec que sortegen entrades per veure la Festa Major des del terrat,
de la torre, doncs mira, enguany 140 persones a les 7 i 140 persones a les 9 podran accedir al terrat, que és la torre que queda a l'esquerra. Tu saps què és? Per Nadal. Que entris al despatx d'alcaldia, perquè s'ha passat pel despatx d'alcaldia. Ah, molt bé, jo no sabia que havies d'entrar per a l'alcaldia. Passis per sota la finestra, i és una finestra que té, t'escotxes una mica, i de cop estàs en una torre, que estàs a la plaça del castell,
amb unes vistes de l'església, de la capella de Torre d'Embarra, allà així, i de cop tens una representació allà, tu hi fixa't com és la torre, que estem parlant d'un espai tan petit, i allà hi caben 35 persones i a més una obra de teatre. Sí que aquell moment potser haurem de portar la jaqueteta, perquè estarem 15 minuts, però clar, posa't en situació, tu m'has dit, ho sé vendre el producte, però posa't en situació, és que és una meravella.
Aquí us van fer ruta pel castell perquè triéssiu els espais? Va ser molt bo, perquè la persona que ens va dir això li interessava i tal, després en què ens va posar en contacte va ser amb el regidor, amb el Dani, que és l'historiador, no? Llavors, clar, ell no sabia ben bé com era el microteatre, però quan li vaig explicar li va encantar la idea i em va dir, hem d'anar a veure els llocs que hi ha, perquè, clar,
Quan algú no veu teatre o no veu microteatre, no s'imagina que els llocs tan petits es pugui fer teatre. I normalment busquen sales grans, que hi hagi bona acústica, que hi hagi tal, no? I clar, hi van fer moltes visites, van visitar molt l'Ajuntament i van veure coses com van pujar a dalt de tot el terrat. El terrat de l'Ajuntament? Que és a dalt de tot? A dalt de tot vol dir? A dalt de tot. Clar, hi ha unes vistes increïbles i seria un lloc perfecte, però no hi ha seguretat, no hi ha baranes, no hi ha balla, no hi ha... Llavors no ho podem fer. Ho hau descartat. Clar, clar, està clar. Inclús...
quan surts dalt de tot hi havia les màquines de ventilació, llavors allà no era un lloc bonic ni res, i tenim molt clar que no és només el teatre que es ven a veure, no és només les obres, no és només el saxofonista que toca el saxo mentre es fa, abans de començar, o a l'acabar, que a l'acabar també tothom torna a reunir-se allà i tens un moment d'interactuar amb els actors i les actrius també. Està molt bé aquest moment de...
escolta, m'agrada molt l'obra, escolta, aquesta idea que origina, com ho has fet això, m'has sorprès, saps? En aquest moment, al públic també ens agrada molt això, de poder tenir aquest migre, no? Interfecció. Llavors vam buscar espais que, d'alguna forma, fessin com una mena d'atur visitat pel castell, perquè a més, et dic que anem a suposar que plou i no podem fer la torre,
Sí, això també és una possibilitat que hi he pensat. Si fa mal dia... Es faria la sala de plens, però es faria al contrari, totalment al revés, amb una paret lateral que tenim preciosa, que hi ha el museu de Sant Jordi, es faria de cara cap allà. Però faríem que la gent accedís, perquè això també és una altra cosa, a la sala de plens s'hi pot accedir des del despatx d'alcaldia.
És un despatx xulo, eh? Home, clar, clar, clar. Jo el recordo perquè vaig fer una vegada de carnestoltes en pandèmia. Mare meva. I sí, bueno, hi feia fora l'Eduard del despatx d'allà i tal. Però, clar, la gent podrà accedir, no al castell com una part, ah, mira que bonic, si no accedirem.
com que no fos l'Ajuntament. Perquè, clar, estem molt acostumats a veure-ho ja com l'Ajuntament i no com el monument que és, que és un edifici renaixentista super singular, perquè és de... Llavors, poder passar per les escales, poder entrar a llocs que estan per rehabilitar, que aquest és el que estan per rehabilitar i hi ha
deixa'm dir-ho, els grafitis dels anys, dels segles XV i XVI, que estan gravats a les parets. Hi ha frases en francès, amb l'any posat... Saps que no hi ha entrat mai? És que per això la gent de la torre no ha entrat mai i podrà entrar aquest dia, i és una passada el fet de...
Mira, el que et deia de les escales, que és una tonteria, tu veies les escales i és noble, és maco, seus allà, què ve, quina passada, i tens una obra. I de cop entres en un lloc on no es pot entrar mai, que ara sortirà la licitació que volen reformar aquell espai, però que hi puguis entrar ara, amb l'energia que té, l'espai com és, i a sobre veus una obra de teatre, et facin riure.
Bueno, és que estem creant una cosa molt maca. Com ho diuen els joves això ara? Estem creant un hype? Sí, sí, sí. Estem creant hype ara mateix. Però mira, estem fent una cosa que és tant el lloc com el moment en què es fa, que fa 25 anys del castell, com tota l'energia que es genera, que tenim molt clar que això ha vingut per quedar-se i serà així. De fet, el regidor té molt clar també, la seva intenció és que no es faci sempre al mateix lloc.
i que els torrenys puguem anar descobrint diferents llocs de la torre, que tenim espais, tenim zones que la gent hem deixat de conèixer. Amb això tens raó, hi ha llocs molt bonics de Torralambarra. Anem a la informació pràctica, Joan Maria, amb això típic d'entrades, perquè et dius, són 140 places per passi, per tant són 280, que dius, home, és molta gent, 280, sí, sí, però... Sé que hi ha la meitat venudes.
Ja hi ha la meitat, molt bé, i això que, com aquell qui diu, no ho hem publicitat encara. Exacte. Llavors, si voleu comprar la vostra entrada, o accediu a través de l'aplicació de l'Ajuntament de Viu la Torra, o a través de la web de l'Ajuntament de Viu la Torra, crec que les entrades són 5 horets, sincerament. És preu popular, per tant. No hi ha, jo et diria que no hi ha festivals a aquest preu, gairebé, eh? Vull dir, és molt difícil trobar festivals a aquest preu, normalment són 12-15 horets.
10, el més econòmic, 5 horets, és que ho han fet gairebé regalat. Digues, per totes les edats, que tots els nens poden venir nens, perquè hi ha alguna obra que potser no entendran com a entendre, però hi ha moments gacs divertits que riuran i hi haurà obres que entendran molt fàcilment, que són divertides...
són molt cuidadosos, no hi ha res que no es pugui dir, no hi ha res. Això també està bé indicat, perquè moltes vegades el teatre no té per què ser per tots els públics. És que realment el que s'uneix aquí és molt bonic, perquè és la música que dèiem, amb un espai molt bonic, i és algú familiar, molt bé, molt alegre, i que com a adult és molt maco. I a sobre el fet que tu t'aixeques i vas a un altre lloc, que acabes de l'obra i dius, què, què t'ha semblat? Escolta, m'ha encantat, escolta, Anna, ha sigut fantàstic, que bé, no? I de cop és, mira on ens porten ara, ostres, si pasem per aquí, ostres, i de cop és una altra obra totalment diferent, que no és estar assentat en una butaca,
i veus una obra, t'esperes un minut que canvia la cinematografia i veus una altra, sinó que et genera tot, i ara sé que sona molt bonic aquest hype, però és tota una experiència tan maca que la gent ens diu normalment, ja s'ha acabat. Seran quatre peces, per tant, seran, dius, un quart d'hora, més o menys cadascuna, serà una hora d'espectacle, tampoc és molt llarg. Comptem en total que és una hora i mitja. Una hora i mitja. Exacte. Entre que puges, baixes, la música, fas el comentari. El saxofinista no l'hem anomenat.
No, és en Bladi, en Vladimir, i és una màquina també, és una passada, és encantador. I també tenim el Bladi fent el saxo, no com un concert que han d'escoltar el saxo, tot i que ho podem fer, però tu arribaràs a Castell i trobaràs tauletes, trobaràs espalmetes, et trobaràs aquí una mica de vinet per poder prendre vinet, que podràs consumir vinet o refrigeris o el que sigui, i és allò que pots esperar.
Mentre escoltes la música de fons, mentre gaudeixes i et prepares per aquest moment. I també dir això, al final, també tornes a baixallar i torna a veure el saxo i, per exemple, el passi de les 7 es barreja amb el passi de les 9. I també trobar la gent que arriba, que saludes, t'encantarà, escolta, vine a uns llocs maquíssims. També ho hem fet amb un horari que després pots anar a sopar. Perquè és el primer passi a les 7, això és aquest divendres, recordem-ho per acabar, el divendres a les 7 el primer passi i a les 9 el segon, el primer festival de microteatre a la Torrenca. La Torrenca.
La torrenca, que haurem-nos-hi, perquè avui en parlem i ja veuràs com d'aquí uns anys això serà ja una cosa... Home, esperem que sigui. Joan Maria Vidal, moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més al Baix que hi ha el dia. Dijous parlarem de plantes, no? De jardineria, sí senyora. Et queda algun altre espectacle per comentar? Mira, això s'emet avui dilluns i just ahir Reus estava actuant amb Abans que arribi l'Alemany, amb Captiva Teatre, una obra també preciosa, que és de l'Alzheimer, per això és l'alemany,
I és també una obra maquíssima que estem portant a la part de Catalunya, també, preciosa. I també dir-te que, això és el dia 19, però el dia 20 hi ha els mal casats a Torre del Barra. I crec que, no ho sé, potser hi trobo el cap. Ah, vés, vés, també parlarem amb els mal casats un dia. I també afegim que el mateix dia 20, a la tarda, al Castell del Catllà, hi apareix el Patge Reial, que el connecta ben a prop. Ostres, mare de Déu, aquest senyor que no dorm, ell diu que sí, però jo no sé com ho fa. Jo, Maria Evidad, moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu.