La Ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Bon dia, Baix Gaià. Avui és divendres 23 de gener de 2026 i celebrem Sant Ildefons. Arrenquem una nova edició de Baix Gaià al dia al magazín conjunt d'Altafulla Ràdio, Ona la Torra i Roda de Barà Ràdio. Posem en marxa la jornada amb la mirada posada en el que tenim més a prop perquè l'actualitat del territori és la que marca cada matí el pols del dia.
Altafulla, l'Ajuntament confia encarar aquest any la fase definitiva del procés d'expropiació del solar adjacent al casal municipal La Violeta, un pas clau per culminar la remodelació de l'espai iniciada l'any 2019. Aquest procediment, pendent des del moment en què es va apostar per redefinir l'equipament, es troba actualment a la seva etapa final.
A Roda de Barà, els treballs de retirada de Damian i posterior enderroc de l'edifici que acollia l'antiga cooperativa agrícola s'iniciaran dimarts vinent. L'immoble va patir un col·lapse parcial de la coberta el 4 d'octubre de 2023. I arran d'aquest fet, l'Ajuntament el va adquirir després d'arribar a un acord amb el grup propietari mitjançant un intercanvi per un altre terreny de titularitat municipal.
A Torredembarra, la lleventada registrada els últims dies ha provocat danys destacats a les platges. Com han dit des de l'Ajuntament, els pròxims dies caldrà fer una feina intensa per restablir la normalitat al litoral torrenc. Cal recordar que entre dilluns i dimecres van estar actius diversos avisos de perill per l'estat advers de la mar a tot el litoral català.
Tot això és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i la resta de municipis del Baix Gaià amb informació rigorosa, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts repassarem a fons l'actualitat. Començarem amb la previsió meteorològica, seguirem amb les portades de la premsa i escoltarem l'opinió de la periodista Ruth Troiano. I per tancar aquest primer bloc farem una aturada amb una proposta musical. No se'n vagin, que tot just comencem.
Els parla Sònia Camí, Raquel Martínez. Molt bon divendres. Divendres, t'hi has recreat aquí. Se'ns opla la boca. Ai, que bé, cap de setmana ja. Tot i que gaudim en el dia a dia, aquí amb el Baix Gaia al dia. Sempre tenim coses interessants per explicar i això reconforta. Però sí, per fi arriba el cap de setmana i ara repassarem l'agenda, que com cada setmana, Déu-n'hi-do.
Sí, imagino que aniràs a un munt d'activitats, no?, perquè no viatges pel Baix Gaià. Segurament, i a més a més, clar, tinc fills esportistes, o sigui que a més de l'agenda cultural, sume-li l'esportiva. Caram, Déu-n'hi-do, quin cap de setmana més apretar bé. Sí, sí, sí. Però bé, s'intenta també descansar una miqueta, no? I tant, i tant. Hi ha temps per tot.
Ja ho diu, en què per la veu va molt bé dormir força i procurem sempre, doncs allò, mira, si cau una migdiada, doncs no farem que no. No farem que no. Sí, sí, sí. Molt bé, Raquel, anem parlant. Peren sintonitzades, Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio. Això és Baix Gaià al Dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Comencem. Baix Gaià al Dia, la ràdio que informa i acompanya.
I ara és moment de mirar cap al cel, obrim la secció del temps per saber què ens espera avui i els pròxims dies al Baix Gaià. Ho fem, com sempre, amb la mirada posada en l'evolució del temps i amb totes les claus per planificar la jornada. Saludem el nostre home del temps, Luis Mi Pérez. Molt bon dia, quina previsió tenim avui!
Bon dia, un temps força tranquil aquest divendres al Camp de Tarragona i per fi podem fer bugades sense por que es torni a remullar la roba, perquè avui de fet el dominant serà el vent de Ponent, que ja anirà bufant, i de fet al llarg d'aquesta tarda, amb una mica més de ganes, més embranzida, especialment al Baix Penedès i a la comarca de l'Alcà, amb un vent molt tossut,
que arribarà rescalfat i arribarà resec, bàsicament. Per tant, ja diem, avui de pluges no n'esperem més aviat, alguns núvols passatgers molt poc destacables, però en general amb un dia molt radiant. I ja diem, amb una temperatura que podrà pujar una miqueta perquè aquest vent arriba un palet més resec i farà pujar els termòmetres fins als 14-15 graus amb molta facilitat.
Al llarg d'aquesta tarda, demà canvi de situació, alguna pluja esporàdica i, sobretot, compte amb les nevades que tindrem a les muntanyes per damunt dels 700 metres demà al matí. N'estem pendents a la xarxa. Doncs gràcies, Luismi, per ajudar-nos a entendre què ens portarà el temps i per posar una mica de llum i ordre al cel del Baix Gaià. Avui podrem posar la rentadora, com ens ha dit el Luismi.
Nosaltres continuem a Baix Gaià al dia, deixem enrere el temps i tot seguit farem un repàs a les portades de la premsa per saber què destaquen avui els principals mitjans. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
És moment d'obrir la carpeta de l'actualitat informativa i fer un cop d'ull a què diuen avui els diaris. Arriba a la secció de les portades de la premsa per repassar els titulars més destacats, entendre el context i veure quins temes marquen l'agenda informativa. Comencem aquest recorregut per la premsa tarragonina. Raquel, què diuen avui les portades?
Doncs sí, recorregut ferroviari, perquè un dia més tornem a parlar de com s'està vivint el restabliment de regionals i rodalies. I el diari més, diguem que dóna prioritat a analitzar la jornada d'ahir, parlar de segon dia sense trens a Tarragona, però amb usos com a alternativa.
Maquinistes, govern, Renfe i Adif pacten les condicions per restablir progressivament el servei de rodalies, però són incapaços de determinar quan tornaran a circular amb normalitat els convois i les línies que ho faran. Els autobusos tornaran a ser l'alternativa per cobrir els trajectes que no cobreixin els trens.
I la imatge és d'un TEDx perquè ahir el Port de Tarragona va realitzar el simulacre d'una amenaça d'artefacte explosiu a la terminal de Creuers i a titulares preparats per qualsevol cosa. En infraestructures expliquen que la Generalitat dedica 9,3 milions d'euros a arranjar les carreteres que envolten Reus. També és notícia que Esquerra Republicana en Comú, Podem i Junts
Porten al plenari de l'Ajuntament de Tarragona el reclam del servei dictus 24 hores. També és portada Altafulla, que decideix convertir en zona blava gairebé tots els carrers del municipi. És el que avui destaca en portada parlant també de les bomberes, que denuncien que la majoria de les instal·lacions del cos al Camp de Tarragona no estan pensades per dones.
Quan els equipaments no estan separats per sexe, les dones han de canviar-se fora dels parcs. I en teatre parlen de la Sala Trono, que programa vuit obres aquesta primavera amb dues estrenes de companyies tarragonines. I el Nàstic, també en portada, parlen de la crisi de resultats del Nàstic, que comença a esquitxar la directiva que ja ha escoltat els primers xiulets.
I el diari de Tarragona ha volat imatges de la perspectiva de les vies allà a la ciutat i expliquen que engeguen lentament regionals i rodalies. Parlen de normalitat perquè es posen en marxa les primeres línies de rodalies i també analitzen la situació a l'AP7 perquè el tall de Martorell en sentit Tarragona durarà com a mínim fins dissabte.
També parlen de les alternatives. El govern reforça el transport en autobús amb 11 vehicles més. I analitzen un dia més la tragèdia a Adamud. Parlen del nombre de víctimes que ha pujat a 45 i les grues comencen a treballar. Expliquen també que a punta ombria acomiada la família Zamorano.
I avui, entrevista amb la diputada Mònica Sala, es diu que el país està col·lapsat. I en clau internacional, Zelensky anuncia la reunió trilateral amb Rússia i Estats Units. I a la capçalera, doncs avui, imatge per Sergi López, perquè ens diuen que Sirat és candidata a dos Òscars com a pel·lícula estrangera i també per so.
Doncs ara ampliem una mica i ho fem amb les portades dels diaris més generalistes. La Vanguardia Rodalies es restablirà quan els maquinistes aprovin l'estat de la xarxa. L'R2 Nord es va reactivar ahir al vespre i la resta del servei s'anirà reprenent avui. Catalunya va patir ahir el segon dia consecutiu de caos en la mobilitat.
Una grua causa un altre accident ferroviari a Cartagena amb sis ferits lleus. El balanç de la tragèdia de Damuz puja a 45 morts, la majoria de l'àlvia. Altres temes en portada de La Vanguardia aquest divendres. Europa creu que ha frenat Trump en el seu pla per a Granlàndia. Zelenskyy anuncia una cimera per abordar el final de la guerra. El líder ucrainès arriba a un acord amb els Estats Units sobre les garanties de seguretat.
També en portada hi ha la imatge d'un nen, en Liam, 5 anys detingut. La imatge més cruel de la cacera d'immigrants als Estats Units després de l'assassinat de la poeta René Got és el del nen de 5 anys, Liam Conejo Ramos, en el moment de la seva detenció, dimarts a Minneapolis. Va ser traslladat amb el seu pare a un centre de distribució d'immigrants a Texas.
També avui a La Vanguardia i llegim No hi ha cap altre país amb el nivell astronòmic de Catalunya. Això ho han dit a Foros de La Vanguardia, Ferran Adrià i Joan Roca, cuiners. El Barça convoca eleccions el 15 de març. La via més ràpida.
Passem a la portada de l'ara. Caos de mobilitat. Només 6 de 140 maquinistes es presenten al seu lloc de treball i la Generalitat obre un expedient a Renfe. La companyia diu que el servei es reprèn avui amb la màxima normalitat possible mentre continua el tall a l'AP7.
En la imatge, doncs, cua per a l'alternativa del bus. Un grup de persones feien ahir cua per pujar a l'autobús de l'estació de Fabra i Puig de Barcelona, per on els trens no van circular tot el dia. Aquesta situació es va repetir a tot Catalunya. En 14 anys, l'Estat només ha invertit a Catalunya el 50% dels diners pressupostats per als ferrocarrils.
Altre tema, Groenlàndia, sobre el suposat pacte de Trump i Ruté. Sense nosaltres no hi ha acord. En Cultura també titula la Rave de Cidad, rep dues nominacions als Òscars. I en Esports, la Porta convoca eleccions per al 15 de març.
El periòdico al sindicat de maquinistes manté en suspens Rodalies. El govern desbloqueja la situació amb un pacte amb treballadors Renfe i Adif. L'R2 Nord va reprendre ahir a la nit el servei després d'una revisió. El govern confia reobrir les línies aquest matí. Els operaris no van anar a treballar sense declarar vaga. L'AP7 continuarà tancada almenys fins dissabte. I la imatge que ha escullit el periòdico és de l'estació de França ahir amb els trens aturats.
També destaca avui el periòdico que el govern adueix que l'alta velocitat concentra la despesa en manteniment. Més temes. Un problema informàtic deixa sense formació 6.000 aturats catalans. Centenars d'entitats no podran programar fins al març els cursos finançats pel govern. La Guàrdia Civil investiga una trama corrupta a l'abocador de Ceba.
Els líders de la Unió Europea es feliciten per haver frenat Trump sobre Groenlàndia. Inici de campanya, el PP s'enfronta a Vox a Aragó i el PSOE prova una exministra. I acabem aquest repàs a les portades de la premsa amb la República i el punt avui que també titula Caos persistent.
retencions a les carreteres, manca de busos alternatius al tren i principi d'acord incert per a recuperar rodalies a partir d'avui. En portada també del silenci paraules, el Barna Sanz reviu el Barcelona genera el 76 de Llac quan se celebren 50 anys dels concerts de la Transició al Palau d'Esports.
Avui també crònica de l'Ena Ferran, el mecano de Fusta per ensenyar a reutilitzar. I una altra crònica de Clara Torrades, reivindicant les pioneres del món. En el suplement l'esportiu, Ter Stegen il·lusionat, el nou porter del Girona seduït per la filosofia de Mitzel.
Doncs fins aquí el repàs a les portades de la premsa, titulars que ens ajuden a situar-nos i a entendre què marca avui el pols de l'actualitat. Nosaltres seguim endavant a Baix Gaià al dia. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
I tot seguit escoltarem l'opinió de la periodista Ruth Troiano amb la seva mirada crítica sobre els temes del moment. Raquel, el micròfon és teu. Doncs gràcies, Sònia. Sí, podem saludar la Ruth Troiano, que sempre ens atén des de la Nou de Gaillà o des dels municipis que estigui visitant en aquest recorregut que fa...
per cellers, per vinyes, perquè està especialitzada en l'enologia, en el sector primari, i sempre és un plaer saludar-la. Molt bon dia, Ruth, com estàs? Hola, què tal, com esteu? Molt bon dia, bon divendres.
Doncs bé, amb ganes de mirar el cap de setmana, que avui ens portarà per molts municipis del Baix Gaià, també per ficar un ull a Valls, que hi haurà la gran festa de la Calçotada, i sabem que sempre hi fan un bon paper els productors del Baix Gaià. I bé, també avui volem que ens parlis d'una de les cites, no sé si més importants de l'any, en el calendari relacionat amb el món del vi a Catalunya.
Sí, sí, totalment. Ara que hi anem, però ara que has fet l'apunt de la calçotada que es fa avall, que dona el dret de sortida, això ho feia fa anys, perquè ara ja fa temps, ja fa dies que alguns anem menjant calçots. Dic que s'ha publicat un llibre, més per una editorial del territori, que és Cossotàmia, que és el gran llibre de la calçotada, on hi ha fins a 19 actors i es repassen molts àmbits que hi intervenen, des de l'històric al gastronòmic...
però també l'econòmic, el social i l'artístic. Ens agrada molt, i hem parlat també en aquesta secció, indicar que el calçot amb IGP de Vall casa molt bé, marida molt bé, té harmonies molt interessants amb uns al territori, com poden ser els escumosos, el Cava o amb variatets autòctones com el Cartuixà.
Per tant, recomano a tothom que tinguin l'oportunitat de buscar el gran llibre de la Calçotada, dit per Cositània, amb 19 autors al darrere, on també hi ha una secció on es parla de vi, del seu vincle íntim amb aquest producte del territori. Penso que és important reivindicar-lo i una molt bona pensada també entre els autors haver inserit aquest apartat en el qual es parla de...
La derivada líquida de la calçotada, no? Sempre ens agrada alçar un molt bon porró per acompanyar el calçot, no? Fent aquests dos gestos, mirem el cel com mirant els castells també i penso que fa bé recomanar-ho la lectura en aquests propers dies. El web de Cositània ja s'hi pot trobar i suposo que a les llibredies del territori, per suposat, ja deuen tenir aquesta referència que es va publicar aquesta setmana que deixem enrere.
Que bé, doncs ens apuntem a aquest llibre que sempre és interessant també estar atents a les publicacions de Cossetània que fan molt bona tasca. I et dèiem, Ruth, que una de les cites importants passa per Barcelona, no? Per aquesta cita que plega productors nacionals, sobretot, què és el que s'hi pot trobar?
Sí, com bé deies, jo crec que és la cita enològica de l'any per la capacitat ja que té d'aglutinar expositors del món del vi de tot l'estat espanyol, en guany més de 1.300, per tant encara continua creixent un 4% més que el 25 va néixer el 2020, per tant és una fira relativament jove però que està plenament consolidada i el que fa...
d'alguna manera, és que sigui un espai on es puguin tastar dins de tota la riquesa i diversitat enològica que hi ha a l'estat espanyol i que es produeixin cites comercials, que és el que interessa als productors, que els vagin a tastar gent reconeguda, que es dediqui al sector, des de la sommelieria, a la distribució, en fi, també, per poder fer més operacions comercials,
en aquest món tan complicat avui, no?, per com està la geopolítica, per com baixa el consum, per com el canvi climàtic està també fent estralls en algunes vinyes. Per tant, una cita molt important, que cada any es va fent una temàtica, enguany és el llegat humà, la saga familiar, i llavors també hi ha moltes taules rodones i tastos que giren al voltant d'aquest relleu generacional, no?, entre les famílies, com cada generació imprimeix una mirada nova i segurament rescata de l'anterior...
Aquell fòsit de sabies, en molts casos, ha heredat a nivell oral, però estem davant de la millor generació d'enòlegs i això ho demostra la qualitat dels vins que tenim a l'estat espanyol. Llavors, dic que participaran molts cellers, alguns de format molt petit en un moviment que es diu Wine Artisan, productors d'estat,
i després les 90 denominacions d'origen, fins a 90, entre ells les històriques que tenim i que en ressonen sempre al CAP, per exemple, de Catalunya, Priorat, però també Rioja Rivera del Duero, en fi, la Deo Cava, i és una oportunitat única durant tres dies, del 2 al 4 de febrer, per aproximar-se a tantes textures del vi i sobretot a tantes converses interessants amb els productes
la primera fila d'aquesta citanològica, que és la primera del calendari també internacional. De fet, la vocació de la Barcelona Wine Week és internacional, que hi ha gent d'arreu del món. La següent ja és Wine Perish, que és, si no vaig equivocada, el dia 9. Per tant, aquesta enceta el calendari de fires molt importants que hi ha en el món del gui i que es realitzi a Barcelona, doncs, vol dir moltes coses. La potència...
La producció enològica, hi ha molts cellers del país que hi participen i bé, que tenen ganes d'explicar-se, no?, de mostrar el dinamisme, l'atractiu que tenen avui els vins, també la creativitat enològica, per tant, jo crec que
Tot amant del món del vi professional també s'hi ha d'atençar per reconèixer també les últimes tendències i cap a on caminarà el sector del vi aquest 2026, amb aquesta incursió també dels vins desalcolitzats, que són una categoria petita però cada vegada...
va guanyant més quota de mercat i després dels estils de vins més convencionals però renovats, actualitzats i contemporaneitzats, que amb aquests perfils de negres més àgils, més frescos, ja parquem una mica la contundència i això vol dir que es necessiten i es treballen amb les criances.
més enllà de la barrica, i l'auge de blancs i escomosos en el nostre consum, també, segurament, perquè ha canviat el nostre paladar lligat amb la cuina, que és més lleugera i no tan sofisticada, cuinada com abans, amb l'antitud. Llavors, tot això es podrà veure en una Barcelona Wine Week que sembla que va caminar per consolidar el seu èxit a Esparta
de 13.000 reunions de negocis que ja hi ha també lligades i això vol dir que després d'aquesta cita hi ha moltes operacions comercials que és alguna cosa que necessita el sector per funcionar lògicament. Amb aquestes xifres tan importants, amb tanta magnitud,
Ruth, t'imaginem fent-te pràcticament una planificació dels dies previs per poder aprofitar al màxim aquesta cita. Entenc que també el plaer és deixar-se portar i seduir per les propostes que hi hagi.
Però bé, davant de tanta oferta és com un repte també, no?, d'entrar allà. Al final cadascú ha de fer la seva agenda segons les seves necessitats, els seus interessos i què és el que vol anar a descobrir la Barcelona Wine Week, si t'està vint parlar amb productors, de quines regions li interessen, però el fet de tenir-les totes allà exposades fa que...
fàcil connectar-hi. No és com si el món es reunís, el món del dia a Barcelona, en aquest cas de la sota espanyol, i a més també l'oportunitat de parlar amb un tític de vins o amb periodistes d'altres territoris que nosaltres admirem i que som influència i que participen a la Barcelona One Week o Masters of Wine, que és una categoria, doncs només n'hi ha 500 a tot el món i alguns participen, no?, en ponències a la Barcelona One Week. En el meu cas, hi treballo moderant i presentant algunes de les paules rodones, per tant, tinc poc temps...
...per anar a visitar cellers, però en cadascuna de les aules... ...que modero i presento hi ha actors i veus molt interessants... ...que també em permeten descobrir i anar molt més enllà de Catalunya... ...en la meva feina, perquè sí que estic més enfocada aquí... ...però la persona guanyguit em dóna l'oportunitat... ...de visitar territoris de Canàries, de Galícia, de Madrid, d'Andalusia, de Jerez...
de la canç, en fi, i més enllà dels catalans. Per tant, és una oportunitat d'enriquir el discurs del llenguatge, el paladar també, coneixent moltes expressions de varietats que nosaltres no tenim tant apamades i sobretot escoltant la veu de qui fa els dins.
i explicant aquest any sí en aquestes activitats paral·leles, que n'hi ha fins a 80, hi participen més de 130 experts, escoltant com ha estat el rellot generacional, que és la temàtica d'en Guany. La Barcelona Guany 8, com deia abans, cada any té una temàtica, s'ha parlat de varietat,
tipologies de sol, en fi, i en guany es parla de la petjada humana en el vi, que per nosaltres ho és tot. És a dir, qui fa el vi marca una gran diferència en aquell raïm que es cull. Cadascú té una mirada, una filosofia, una manera d'entendre un territori i, per tant, la humanitat i el paisatge acaben definint quin tipus de vi tenim a la copa. Per tant, és una oportunitat
És molt intens, són tres dies que hi ha un moviment molt gran, però molt enriquidor a l'hora per la capacitat d'escoltar moltes persones i tastar molts vins al costat de la gent que el fa i que en sap.
Doncs esperem que vagi molt bé, que en gaudeixis, que també et serveixi per fer contactes, per ampliar aquests horitzons que tant gaudeixes explicant, copsant i traslladant-nos també aquí en aquests minutets cada setmana a Baix Gai al Dia.
Rut, que vagi molt bé aquest cap de setmana, facis o no calçotada, en seguirem parlant, perquè mira, avui també ve una notícia molt interessant al diari de Tarragona, que diu que la calçotada genera un volum de negoci de 100 milions d'euros anuals a Catalunya. Poca broma, eh? Sí, sí, sí. El dinamisme econòmic, no?, d'una de les mentges...
que estan molt temporalitzades i molt radicades aquí, no? La gent es torna boja per menjar en aquesta època calçots. I això és meravellós, evidentment, darrere de la producció i del Gaudi hi ha tota una economia que hem d'acompanyar i forma part d'aquesta dimensió social i econòmica del territori. Per tant, fantàstic que hi hagi aquest moviment que no s'aturi i que creixi.
Doncs en seguirem parlant, Ruth Troiano. Moltíssimes gràcies. Et anem sentint cada setmana i llegint també en aquests articles que vas publicant sempre a l'entorn del sector primari i de l'enologia. Moltíssimes gràcies i fins la pròxima. A vosaltres. Que tingueu un molt bon cap de setmana. Parlem la setmana vinent. Adeu-siau.
I abans de fer una pausa, tanquem aquesta primera part del programa amb una mica de música, una pàgina musical per desconnectar uns minuts, agafar aire i deixar-nos portar per una proposta que acompanya el ritme del dia. Així que pugem el volum, ens relaxem i gaudim d'aquesta peça que ens serveix de punt i final al primer tram de Baix Gaia al dia. Escoltem Rapsòdia del teu cos, de Diana Murr.
El diagnòstic és clar i concís, massa hores d'insomni han tornat salvat ja. No ho enteneu, he tocat el paradís, ell és l'únic testimoni, no està d'aviar.
Si ets d'aquí, em trobaré la teva moto, tu em voltaràs d'aquí. Aquest món hostil no em trobaràs com a cada cop que et toco. Ningú em creu en mi, que duc la rosa odiada del teu cos alpí.
Un altre episodio.
Ona la Torra, la radio de Torredembarra, la teva radio de proximitat. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas...
Todo por solo 40 euros al mes. Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat. Ells t'ho agrairan. Torrecat.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda?
Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional de llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre en avant. Sintonitzes Ona la Torre. 107.0 FM i onaguiolatorre.cat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Rodalies ha restablert a primera hora el servei a totes les línies després de dos dies d'aturada. A primera hora hi ha hagut una reunió de govern amb representants de Renfe i Adif, Mossos, Trànsit i també Protecció Civil. De fet, Sílvia Paneque, consellera de Territori, en la compareixença posterior a aquesta reunió, ha assegurat que el servei s'ha restablert amb absoluta normalitat, tot i que s'han detectat algunes incidències a l'R1 i l'R4.
i de fet en aquests moments les línies estan funcionant amb relativa normalitat. Aquest adjectiu de relativa és perquè evidentment després d'un tall de dos dies de tot el servei hi ha incidències en les freqüències, en la puntualitat, és un sistema complex el de Rodalies, la situació ha estat molt complicada i l'accident lamentable
ha causat també un impacte entre els treballadors i treballadores. Per tant, tota aquesta complexitat fa que, efectivament, pugui haver-hi irregularitat en les freqüències i en la puntualitat. I anem a veure com viuen els usuaris d'aquesta nova jornada. Conectem ara amb l'estació de Terrassa Est. Allà hi tenim el nostre company, el Kiko Simó. Kiko, quin ambient es respira? Bon dia. Hola, bon dia. Com deia la consellera, normalitat dins la tònica habitual de Renfe.
Aquí a Terrassa Est, les andanes van plenes com qualsevol divendres. La megafonia està anunciant retards de 30 minuts en la R4. De fet, nosaltres hem pogut parlar amb usuaris que venien de Barcelona i ens han confirmat aquest retard. Fins i tot un noi que venia de Barberà ens explicava que ha tardat una hora i mitja per venir a Terrassa, un trajecte que normalment fa en 25 minuts. Pel que sembla, a Sabadell els han fet canviar de trens
i esperar una bona estona. En definitiva, la resignació continua sent l'únic renei a la situació. Gràcies, Quico. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I en aquest sentit, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha convocat per aquest dissabte una cimera del partit a la Catalunya Nord per abordar el col·lapse d'infraestructures que, segons la formació, viu el país. La trobada prevista a les 11 reunirà la direcció nacional, representants institucionals i del món municipal i estarà liderada pel mateix Puigdemont.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona ahir a la tarda a l'Hospitalet de Llobregat cap a les 7. El cos policial va rebre l'avis d'una discussió a l'interior d'un local i en arribar-hi els agents van localitzar el cos sense vida de la dona amb signes de violència. Els fets s'estan investigant per tal de determinar les causes de la mort i el cas es troba sota secret d'actuacions.
I pel que fa al temps d'avui, jornada majoritàriament assolellada, amb alguns núvols, sobretot al quadrat nord-oest, que podrien deixar, inclús a la tarda, algun ruixat al Pirineu i Prepirineu. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dia de nou, Baix Gaià. Avui és divendres 23 de gener de 2026 i encetem la segona part de Baix Gaià al dia, un espai del programa pensat per donar veu a persones, iniciatives i vivències que ens ajuden a entendre millor el nostre territori des de la proximitat i el compromís. Entre altres qüestions, avui els hem explicat que les pluges caigudes aquests dies al Camp de Tarragona, volíem dir...
han tingut en línies generals un impacte molt positiu sobre el territori i especialment sobre el riu que hi ha, habitualment mancat d'aigua i en marge per baixar molt més ple del que és habitual. Aquestes precipitacions han ajudat a arrossegar sediments
i aportar nutrients tant al riu com a la seva llera, un aportament que els pròxims dies es traduirà en més verdor. Des de l'Associació Medi Ambiental, la Cínia, han destacat que el bon comportament del riu davant aquest episodi de pluges es deu al fet que han estat continuades i suaus, i no pas de forma d'aixàfecs intensos que en altres ocasions han acabat provocant més perjudicis que beneficis.
A partir d'ara ens endinsem de plena els continguts d'aquest segon bloc. D'una banda parlarem amb Anna Ramírez i Jordi Huasc de l'Associació Cultural Assínia i Nus Escènic sobre la crida que estan fent per al nou muntatge teatral. Tot seguit, canvi de registre i obrirem l'espai de cinema amb Antonio Barrero, el nostre expert.
I així anirem posant al punt final aquesta edició de Baix Gaià al Dia amb continguts pensats per informar, descobrir i fer-vos companyia al llarg del matí. Tot això i molt més aquí, a Baix Gaià al Dia.
I com fem cada divendres, igual que cada dilluns, fem un repàs de l'agenda d'activitats, aquesta agenda força tapeïda del Baix Gaià. Comencem a Torre d'Embarra, perquè aquest cap de setmana es reprendran els actes de la festa de Sant Sebastià de Clarà, que es van haver d'ajornar per la pluja.
Dissabte es farà la passada del seguici popular a les 11, al parc de jocs amb inflables i vermut amb DJ a partir de dos quarts d'una. I el vespreig gastronòmic serà a dos quarts de set. En aquest últim acte hi haurà actuacions a grups de rumba, bandes d'aversions i DJ, i també degustació d'etapes de diferents establiments locals a participants. Tots aquests actes es faran a la plaça Nelson Mandela.
I diumenge, a partir de les 11 del matí, quedarà la setzena edició del campionat de petanca de Sant Sebastià, que es farà a les pistes del carrer Camí del Moro. I Raquel, aquest dissabte tindrà lloc una jornada de voluntariat a l'Espai Natural Protegit dels Muntanyans, oi? Sí, l'activitat consistirà en l'eliminació d'espècies exòtiques invasores que es poden trobar a les dunes. Començarà a les 10 del matí des de Cal Bofill i s'allargarà durant unes dues hores.
Aquesta activitat l'organitza l'associació Aurora en col·laboració amb el GT Ecologistes en Acció. Per apuntar-se a la jornada es pot enviar un correu electrònic a
I diumenge al matí hi haurà la caminada popular entre el pont del Diable i Torre d'en Barra. En Guantxen ha apuntat 350 persones que cobriran un recorregut de 22 quilòmetres. L'organitza l'Ajuntament de la Torre amb la direcció tècnica del Club Excursionisme Torre d'en Barra. La durada estimada és de 5 hores. Sortiran un quart de nou del matí en autobús de la zona esportiva municipal. I des d'allà s'anirà fins al pont del Diable on a partir de les 9 començarà la caminada.
I a la tarda hi haurà cita musical amb el cicle de concerts Sala del Mar. En aquesta ocasió hi actuarà en el grup Keystone Cops. La cita serà a l'Espai Cultural Sala del Mar a partir de dos quarts de vuit. L'entrada tindrà un preu de set euros.
Doncs ara anem fins a Roda de Barà perquè avui divendres l'escriptor Anselma Guadé presentarà el seu nou llibre a la biblioteca. La Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca acollirà la presentació de El cel ens ha oblidat, l'última novel·la de gènere negre d'Anselma Guadé. L'acte serà presentat per Laura Guadé, treballadora social i activista. L'entrada és gratuïta i oberta a tothom.
I demà dissabte, el Teatre del Casino Municipal, també de Roda de Baràs, representarà l'obra Políticos Incorrectos. La companyia Teatre i Punt representarà aquesta divertida comèdia a les 7 de la tarda. L'entrada es pot adquirir a Atrapalo, o bé a Taquilla, i té un preu de 12 euros.
Anem a Altafulla. La literatura i el cinema protagonitzen la tarda d'avui divendres a Altafulla. A dos quarts de sis a la llibreria Bruna hi ha Club de Lectura amb l'obra Animals inexpressius de Xavier Mas Cravioto. L'autor també hi participarà. I a les vuit del vespre la Violeta acolli una nova sessió del Cine Club Link amb el passi de Com a fer-se millonari antes de que muera la abuela. L'entrada general val 5 euros i hi ha descomptes per socis, abonats i menors de 25 anys.
Demà dissabte, l'Ajuntament d'Altafulla presenta en audiència pública el projecte per redissenyar la plaça de la Portalada. Es vol comptar amb la participació ciutadana per convertir aquesta zona tocada a l'escola en un espai més amable pels vianants i els infants. L'acte és obert al públic i tindrà lloc a les 11 del matí a la sala de plens.
I diumenge, a l'Hort de la Sínia, proposa una visita guiada per la desembocadura del Gallà i per les instal·lacions de l'entitat. Per participar-hi cal aportar 3 euros i cal reservar. Se sortirà des del Club Marítim d'Altafulla a les 11 i la visita s'allargarà fins l'una del migdia.
I a la tarda, el cinema torna a la violeta de la mà del cicle cinèxic Òmnium Cultural. Assa projectarà la pel·lícula familiar Zoc i els doctors voladors. L'entrada té un cost de dos euros i el passi comença a les sis.
Doncs ara anem fins al Catllà perquè aquest dissabte es presenta el projecte del Catllà Municipi Lector amb tot un programa d'actes. A les 10 del matí hi ha la convocatòria a la plaça de l'Església i d'allà sortiran en Cercavila. A tres quarts d'onze presentaran el projecte i hi haurà una actuació de l'Escola de Música del Catllà.
A tres quarts de dotze oferiran un esmorzar al Centre Cultural on hi haurà la llibreria amb volant de Cal Serenet. I a dos quarts d'una els actes culminaran amb l'espectacle literari Un carro de contes que anirà a càrrec de cridar. Anem fins a Bespell. Aquest dissabte arriba el 31è concurs de rossos que organitza l'Ajuntament.
Amb motiu de la festa de Sant Sebastià, a partir de dos quarts de dues, després de la missa en honor del patró, començarà l'elaboració dels arrossos al Mas d'Amplana. La degustació està prevista a dos quarts de tres.
I a la Pobla de Montornès, diumenge, acollirà una trobada de bandes de confreries. La banda de timbals de l'associació Amics de Montornès organitza aquest esdeveniment per commemorar el desè aniversari de la banda de timbals local. A dos quarts de dotze, les bandes convidades faran un recorregut pels carrers del nucli històric de la Pobla i a les dotze actuaran a la plaça de l'Església.
Hi participaran les bandes de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona, el Descendiment, també de Tarragona, la Verònica de Reus, els Nazarens de Torredembarra i la Dolorosa i el Sant Crist de la Pobla de Montornès.
El Ball de Bastons de la Riera de Gallà organitza la primera trobada de l'any. Es tracta d'una reunió oberta a totes les persones interessades en ballar bastons. Obriran les inscripcions i oferiran que tothom que ho desitgi pugui provar de ballar. La cita és diumenge a les 11 del matí a la plaça Major. Hi haurà grups de petits, d'I4 a segon, mitjans, de tercer a sisè, joves de més de 12 anys i adults.
I aquest diumenge hi ha dues activitats previstes a Bonastre. A dos quarts de nou del matí, des de la societat, sortida a netejar l'antic camí de Valls. I a les onze, a la llar social, vermut al carrer, en DJ Quiles.
I per acabar recordem que pagesos del Baix Gaià com l'Horta Blanc d'Altafulla i l'Horta Torrenca seran presents aquest diumenge a la gran festa de la calçotada. Serà una diada festiva popular i gastronòmica al voltant del calçot amb un ampli programa d'actes per tots els públics.
La festa inclou cercaviles, mercat i tastets de la calçotada, degustació popular, demostracions de cobre calçots a la Grella, el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la calçotada de Valls i també el tradicional concurs de menjar calçots amb la participació de les colles castelleres de la ciutat.
Doncs déu-n'hi-do totes les propostes que tenim, totes les activitats previstes al Baix Gaià durant aquest cap de setmana. Recordin que poden consultar tots aquests actes amb més detall als canals habituals dels ajuntaments, les ràdios i també a les xarxes socials. Nosaltres continuem a Baix Gaià al dia. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
Seguim aquí a la sintonia de Baixgallà al dia. Avui amb novetats primícies i una crida ben especial que realitzen dues entitats de Torre d'Embarra. D'una banda, el Nus Escènic, que sempre promou l'art del teatre, i també l'associació cultural torrenca, la Sínia. I tenim aquí a dos representants a cadascuna de les entitats.
Saludem en Jordi Guas, que el tenim aquí a l'estudi d'Ona la Torre. Molt bon dia, Jordi. Hola, molt bon dia, Raquel. I bé, acompanyat de l'Anna Ramírez, que ella és una de les membres del Nusa Senning. Molt bon dia, Anna, benvinguda. Bon dia, bon dia. Bé, contents que ens vingueu a explicar, en mesura que pugueu, que feu una crida aquesta tarda a les 6...
A tota la gent que tingui ganes d'involucrar-se en un nou muntatge teatral. És a dir, fer una crida a actors i actrius, ja tinguin experiència més o menys, però també a tothom que pugui donar un cop de mà en escenografia, bé, en tot el que implica muntar una obra de teatre, oi? Sí, sí, així és. Des de l'associació La Cínia...
Ens va semblar que podia ser interessant recrear un episodi històric de Torre d'en Barra, com és el miracle de Santa Rosalia, del quadre de Santa Rosalia.
I el que hem fet, a partir d'aquí, és anar a buscar la col·laboració d'una entitat, perquè nosaltres som una entitat que ens dediquem a coses d'història i culturals, i d'experiència teatral poca. I llavors el que vam fer va ser anar a buscar els amics del Nus Escènic perquè ells, com a coordinadora teatral, ens ajudessin a tirar davant aquest projecte, que crec que és un projecte que pot ser bonic i interessant per Tornambarra.
Doncs ara ho explicarem, però anem una mica a la gènesi. Jordi, has escrit un text, un drama històric, podríem dir, que es titula Santa Rosalia quan la por es feu pregària.
Com et va néixer aquesta falera, podríem dir, com et va néixer aquesta voluntat de dir, ei, vaig a transformar tots aquests coneixements que tens d'haver investigat, d'haver publicat llibres, sempre des d'un caire més històric, des de l'assaig, a dir, vaig a provar amb el teatre, amb una recreació.
Doncs molt bé, no t'ho sé dir. Va ser una inspiració de Santa Rosalia o alguna frustració que devia tindre i vaig pensar, ostres, això ho podríem mirar de fer-ho. De fet, quan va muntar l'associació, una de les coses que ens havíem plantejat és de fer visites guiades teatralitzades.
D'acord, a mi sempre m'ha agradat molt també el teatre, i hi ha llocs que es fan, però és clar, muntar un drama, no. El pas és que, mira, vam començar a escriure, escriure, escriure, i, home, no et diré que sigui el Shakespeare, una obra de Shakespeare, però, home, crec que ha quedat una obra força rodona, no? No ho han llegit molta gent encara, però l'Anna ho ha llegit...
De veritat que jo també li vaig dir, eh, Jordi, però, bueno, és que xapó, eh? Vull dir, llegin aquesta obra, però on tu has tret tot això? Perquè, clar, hi ha una sèrie de dades i una sèrie de coses que, bueno, és espectacular, la veritat. Si es pogués representar talment com ell l'ha escrit, bueno, això seria una meravella.
Precisament us anava a preguntar, Anna, com vau rebre el Nusa Cèdic, la proposta, i després jo començaves a avançar, quan vau tenir el text a les mans. Us va sorprendre que us vinguessin amb aquesta iniciativa? Bé, en principi jo havia parlat amb el Jordi i sempre havíem parlat d'això, d'una visita teatralitzada, perquè hi ha altres llocs també que fan això, i la veritat és que queda molt bé.
Però, bueno, el Jordi, doncs, es va començar a liar i, bueno, aquí ha tret, doncs, una obra, una obra amb tres actes que, la veritat, és una meravella i ens va agradar moltíssim quan la vam llegir i, bueno, el projecte i tot, vull dir, ho vam trobar molt maco per fer-ho aquí al poble.
Molt bé, la crida és avui a les 6 de la tarda, tothom que tingui ganes. Ha de sortir-hi molta gent, hi ha un nombre mínim de personatges, hi ha una cosa popular en el sentit que ha de sortir també molta gent fent aquestes processos. Com ens ho hem de començar a imaginar, Jordi? Necessitem molta gent.
Molta gent. I gent que tingui experiència i necessitem moltes mans. I tota ajuda serà benvinguda i agraïda. Perquè, esclar, jo no n'havia fet mai d'obra de teatre i jo vaig anar tirant de veta. Sí, sí. Ja saps que jo les coses les faig a lo grande, eh?
I llavors ens trobem que hi ha 19 personatges que tenen text, 19 o 20. Sí, i després hi ha els grups de ball, de corals. Els corals, grups de ball, hi ha el poble, hi ha molta gent. I després, clar, aquests són els que apareixen a escena.
Sí, sí, però a més els que van a rere que no es veuen, no es veuen però hi han de ser. Després hi ha tota la infraestructura, perquè a més a més vull dir, clar, aquesta obra, si la tirem endavant, que no dubto que ho farem, clar, ens agradaria que fos una obra que quedés, no?, perquè a més a més és una obra que explica una part molt important de la que és l'essència de Torra d'en Barra. Sí, perquè és allò d'aquí, allò de casa nostra, no?,
que, clar, Tornambar s'ha fet molt gran en molt poc temps i, per tant, els que som de la Torre ho tenim molt present, però entenc que molta gent no ho té tan present com les persones, diguéssim, que ho hem mamat, podríem dir-ho, no? Sí, i que es coneixen el tema. I, per tant, seria una manera també de difondre aquest episodi històric, que és local,
Però que, a més a més, és un episodi que pot interparlar a persones d'altres municipis, encara que no coneixen Torna d'Embarra, perquè és un fet que l'hem viscut, no? Perquè al final...
el 2020 va ser, el 19 o el 20, ja no me'n recordo, que vam tindre el Covid, no? 19, o sigui al final del 20, bueno, començament del 20. Doncs es va passar un episodi molt similar al que els descriu aquí i, doncs, bé, clar, nosaltres ens hem basat en el que coneixíem del que va passar en aquella època
Però és que ho hem viscut. Sí, sí. En una altra època, però ho hem viscut. Sí, sí. Doncs avui feu una crida per una primera reunió, una primera presa de contacte. Les cites a les 6, al carrer 11 de setembre, ho dic de memòria. Número 3. És el que antigament era l'apolocriana.
Sí, perquè és com una seu que ens ha servit ja de molts anys per fer de tot, per assajar teatre, com que sempre hi ha problemes, per poder agafar sales perquè hi ha llogades, i llavors allà sempre ha sigut, mira, un escape per poder-ho fer.
Doncs allà, avui, què és el que teniu pensat? Com preveieu aquesta primera trobada? Bé, doncs es tractarà d'explicar i presentar una mica el projecte a tothom, d'acord? Esperem que vingui molta gent, però és una incògnita. I llavors, un cop haguem explicat una miqueta el projecte, també presentarem...
les persones que dirigiran o que en principi s'han ofert per dirigir l'obra, que en aquest cas és la Bíbian Segurana, que és una noia que és pedagoga teatral, ella també ha fet d'actriu... Sí, ha fet teatre amb nosaltres també... Ha començat, si no recordo malament, ha fet traducció d'obres de teatre...
amb la Maria Rosa Creuet, és una persona que està molt implicada, ara és directora i guionista del grup de teatre Bruixes del Baix Gallà. Ella sempre ha estat molt vinculada amb aquest món.
I ens va semblar que podia ser una persona idònia per dirigir l'obra, no? De totes maneres, el que sí que també intentarem és fer equips. Un equip de direcció, perquè d'aquesta manera no recau tot el pes en una sola persona i això també et permet... S'ha de pensar una cosa.
no sé si serem capaços de tindre tot l'engranatge a punt, ho intentarem i treballarem molt per fer-ho, però el juliol són sis mesos que hi ha, que sembla que sigui molt de temps, però en realitat ho tenim aquí mateix, no? I per tant, doncs esclar, s'haurà de portar un ritme bastant alt d'implicació i de treball. Perquè us agradaria poder estrenar per la festa del quadre. Sí, clar, seria el més maco, però...
És el seu, no? De fet, aquest any es compleix una efemèride, perquè si bé no podem saber amb exactitud quan es va produir el miracle o quan es va agafar el culte de Santa Rosalia aquí a Torre d'en Barra, el que sí que sabem és que fa 375 anys, el 1651, hi va haver el brot de pesta més important a partir del qual aquest culte es va instaurar aquí a Torre d'en Barra. Per tant,
Aquest any diguéssim que és efemèric, vull dir que hi ha una efemèride que reforçaria més el sentit de l'espectacle.
Doncs busqueu gent de qualsevol edat, perquè entenc que aquí voleu representar el poble i per això cal un espectre molt ampli. Sí, sí, vull dir, es tracte d'això, de fer poble, no? I amb la gent d'aquí del poble, doncs, pugueu fer i portar-ho a terme, no?, tot això.
Clar, has de pensar que aquests espectacles, Tornambarra és innovador, però hi ha altres llocs que es fan, per exemple, aquí a prop tenim Salomó, i quan al Vall de Sant Cris de Salomó s'involucra tot el poble de Salomó, i és com un motiu d'orgull. El nostre tarannà és exactament el mateix, intentar que aquest espectacle acabi sent una miqueta això.
Molt bé, doncs avui aquesta crida. Si algú no hi pot anar, però li pot fer gràcia també de participar-hi, heu habilitat un correu electrònic, que és info arroba ACT, d'Associació Cultural Torrenca, lacinia.cat i allà, doncs, això, podeu respondre... Sí, sí, poden enllaçar amb això, sí. Sí, de fet estem contents perquè hem tingut bastantes respostes, moltes més de les que ens pensàvem.
inicialment i sí, sí, doncs tenen aquest email habilitat, de totes maneres, quan ens veuen i... Bueno, i com que ens coneixen, doncs... Doncs sempre es poden dirigir, no? Encara que no tinguin el correu, es poden dirigir personalment i, doncs, dir que sí, que volen col·laborar i encantats. I després suposo que nosaltres també farem una recerca de caça i captura de...
Del talent local i del Baix Gaià. Molt bé. Clar, em deia l'Anna, sis mesos és un temps just, o sigui, tu ja, Jordi, tens clar que caldrà treballar de forma intensa. Però veieu trobades, clar, que entenc que mínim seran setmanals, no?, per començar a assajar i a donar forma a tot el muntatge?
Sí, en principi sí, hauran de ser setmanals i un pic ja ho tinguem una mica encaixat i sapiguem per on hem de tirar llavors el més pràctic serà concertar-ho per escenes perquè tothom no perdi el temps allà i llavors es trobi que perd una hora o dues hores allà i aquell dia no seja llavors és millor agafar escenes i la gent d'aquella escena aquell dia i els altres no perden el temps
és molt millor. Clar, pensa també una cosa, Raquel, que ara està molt verd tot, d'acord? Vull dir, primer hem de mirar vella quin múscul tenim i realment que la gent estigui il·lusionada en tirar davant aquest projecte. I clar, la intenció és fer-ho setmanal, però setmanal vol dir que un dia serà el dia dels assaig, que és la part més important,
Però després hi ha tot el tema de producció, tot el tema de vestuari... De llum, de sol, de sonografia... No serà reunir-nos un cop per setmana, suposo que seran setmanes de feina intensa i clar, perquè comencem de zero. Això també és una cosa que també per la gent també tenen una oportunitat de col·laborar amb una cosa que poden dir la seva, perquè hi ha un text, hi ha unes idees...
Però tot es pot modificar, tot és... Sí, sí, sobre la marxa ja veurem les possibilitats que tenim de personal, de tot, i llavors ja decidim si queda igual o es renova alguna cosa o rectifica alguna cosa, en fi.
Molt bé, doncs un gran repte el que s'ha proposat a l'Associació Cultural Torrenca La Cínia i entenc que per la coordinadora teatral al Nus Escènic també ha estat com un revulsiu, no Anna? Sí, sí, ha sigut de veritat una experiència de dir... Clar, perquè ara estàveu més centrats potser en anar a veure obres de teatre, però crec que ara ja feia un temps que no portàveu un muntatge...
Sí, sí, ara ja feia temps que havíem deixat-ho, pràcticament, perquè no hi havia l'enc per tirar en banc i no teníem director, era un problema el director, vull dir, en fi, vam dir, bueno, doncs...
fem una pausa i, bueno, això de les sortides del teatre no et pensis que és d'ara, que això ja fa més de 30 anys que es va. Però que això sí que ho veníeu mantenint, no? Sí, això sí, perquè la veritat, vull dir, va molt bé i la gent està molt contents perquè és la possibilitat que tenen d'anar a veure teatre, és molt còmode i, clar, doncs això s'ha de mantindre. Clar, que aquesta és l'altra cosa que t'entristeix o te...
te limita a l'hora de fer teatre, no que és el fet que aquí torna d'embarra no tinguem una sala en condicions per poder fer teatre. Clar. I llavors això també fa que els espectacles també els hagis de, si vols fer alguna cosa, ho hagis d'adaptar a la realitat que tens, no?
I esperem-ho, doncs, que aviat tinguem un teatre amb solera, no? Però, bueno, de moment, doncs, això també ens adaptarem i ens limitarà una mica, no?
Si no, s'hauran de fer contactes amb altres pobles del Baix Gèia, que sí que tenen espais més idonis, podríem dir. Però a veure si mai veiem aquest muntatge en un teatre amb cara i ulls, com comentava ara el Jordi. Doncs va, per anar acabant, recordem la crida d'avui. Qui busqueu acabem de fer d'altaveu.
Bé, doncs, no ho sé, busquem gent. Busquem gent de totes les edats que tinguin ganes... Condicions. Sí, que tinguin ganes, sobretot, de fer-ho i res. Que tinguin ganes de passar-ho bé i que tinguin ganes d'implicar-se en una cosa nostra. Una cosa d'aquí, de casa, no? És un projecte que és nostre, és una cosa de sentiment de poble, no?
Molt bé, doncs esperem tenir notícies vostres ben aviat això voldrà dir que la cosa tira endavant de moment fa la impressió que comenceu amb molt bon material aquest escrit del drama històric que ha fet el Jordi Guàs que en tres actes és la teva primera obra literària de ficció en l'àmbit teatral, Jordi? Sí, no t'enganyaré
Molt bé, no dubtem del teu talent i de la passió pel teatre, perquè mira, el darrer camí que vas venir aquí, als estudis d'Ona la Torre, per participar al programa Baix Gai al dia, ens vas deixar amb la boca oberta quan ens vas recitar aquells versos dels Pastorets, que encara recordaves de quan eres més petit...
Però que feia 25 o 26 anys que no interpretava, perquè l'altra cosa és interpretar-ho. Clar, doncs us desitgem moltíssima sort, n'anirem parlant, i això, enhorabona a l'Associació Cultural Torrenca a la Sínia i a la Coordinadora Teatral al Nus Escènic per aquesta iniciativa, i gràcies per haver vingut aquí a compartir-la, Jordi Huasc, Anna Ramírez, seguirem en contacte.
Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos l'ocasió. Gràcies. L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaià al dia.
I una setmana més encetem de cinema. Antonio Barrero, bon dia, benvingut. Gràcies, bon dia. Com estem, Antonio? Molt bé. Doncs a punt de parlar de cinema? Amb ganes de parlar de cinema, esclar. I avui de què ens parlaràs? Doncs avui vull comentar quatre pel·lícules actuals que trobem a les sales de cinema i que recomano. En primer lloc parlaré de la Noruega, Valor sentimental, que ha guanyat el Premi del Jurat en el passat festival de Canes.
De la japonesa família de lloguer, que es va estrenar a la Seminsi de Valladolid també aquest any passat, l'americana l'assistenta i l'anglesa Hamnet. ¿Por qué no quisiste hacer el papel? Él quería que lo hicieras. No puedo trabajar con él. No podemos ni hablar. Mi padre es...
Una persona muy difícil. No puedes hacer como si no estuviera en la ciudad. Puedo intentarlo. ¿Te sé?
¿Cómo va la película? ¿Cómo es trabajar con Rachel Kemp? Va siendo hora de que nos sentemos a charlar. ¿No crees? Quizá a él también le cueste. Oye, sé que te ha resultado difícil.
Cómo eres tan buena persona con la infancia que tuvimos. Vosotras dos sois lo mejor de mi vida. ¿Lo mejor de tu vida?
Pues haber estado presente. Bé, estem escoltant el tràiler de Valor sentimental, pel·lícula noruega de Joachim Trier, que aspira ni més ni menys que a 9 nominacions als Premis Oscars de l'Acadèmia d'enguany. És tota una fita pel que fa al cinema europeu. Es va estrenar a les cel·les ja el passat mes de desembre,
i, bueno, dic que la pel·lícula destaca per ser un drama, un drama que parla de la família, de la paternitat, i un tema curiós i que a mi m'interessa molt, que és el cinema dins del cinema. El guió és del mateix director, de Joachim Trier, i també ha col·laborat en el redactat Esquil Boh. En el repartiment són actors nou-ex, Renat Reinsberg, Estela Nescargar, Inga Ibsdóter-Lileas i Elephanning, és l'americana.
De què va la pel·lícula? Doncs una mica en el tràiler ho hem intuït. Després de la mort de la seva mare, les germanes Nora i Agnes es retroben amb el seu pare Gustav Borg, un veterà director de cinema de renom, que ofereix a la seva filla Nora, actriu de teatre, un paper en la seva propera pel·lícula.
Però Nora el rebutja i aviat a més a més descobreix que li ha donat aquest paper a una jove i entusiasta estrella de Hollywood. De sobte, les dues germanes han de reviure la seva complicada relació amb el pare i enfrontar-se a una actriu nord-americana que es troba enmig de la seva complexa dinàmica familiar. Bé, què us puc dir d'aquesta pel·lícula? No és una pel·lícula fàcil, però sí que és una pel·lícula molt interessant.
confirma que el director Joachim Trier és un dels grans cronistes de la intimitat contemporània. La pel·lícula parteix d'un punt aparentment modest, el retorn d'un pare cineasta a la vida de les seves filles i a grans després de molts anys d'absència. Però el que Trier construeix és un retrat profund i matitzat sobre la memòria, l'herència emocional i la manera com l'art pot ser alhora refugi i ferida.
Un dels grans encerts del film és el seu guió, és d'una precisió emocional extraordinària. Trier ens presenta uns personatges que no es defineixen per grans girs dramàtics, sinó pels silencis, les mirades, les frases inacabades.
El conflicte familiar no es presenta mai com una batalla clara entre culpables i víctimes, sinó com un seguit de malentesos, efectes malgestionats i intents tardants de reparació que ja no són possibles.
Aquesta ambigüitat moral és una de les fortaleses del director. Ningú no té tota la raó, però tothom té motius que es poden entendre. Les interpretacions són un altre pilar essencial. Renata Reinsbe, la filla actriu, demostra una capacitat excepcional per expressar vulnerabilitat sense caure en l'exevisionisme emocional.
El seu personatge transmet una combinació molt humana de tendresa, ressentiment i por a repetir els errors del passat. És possible que sigui la que guanyi l'Òscar la millor actriu, perquè és una d'aquestes no nominades de la pel·lícula.
Estelen Escargar, com a pare, ofereix una composició subtil. El seu carisma natural queda erosionat per una fragilitat que el fa tan fascinant com incòmode. La química entre els actors fa creïble una relació familiar marcada per dècades de silencis. Un aspecte interessant és com la pel·lícula reflexiona sobre el cinema dins del cinema.
El projecte del pare de convertir la seva pròpia història familiar en una pel·lícula obre una qüestió ètica potent. Fins a quin punt l'art pot apropiar-se del dolor alier? Trier no dona respostes fàcils, però planteja amb elegància el dilema entre la necessitat creativa i el respecte pels vincles personals.
Finalment dic que valor sentimental emociona, perquè parla d'una cosa universal, el desig de ser reconeguts pels qui t'estimen o pels que estimem, sense gran diluïcció. No és un melodrama excessiu gens. Triart construeix una obra madura i molt honesta,
És una pel·lícula que no busca impressionar, sinó quedar-se dins de l'espectador com un record que continua fent-se preguntes molt després que apareguin els títols de crèdit finals. Antonio, aquesta pel·lícula seria apta per tothom? No.
Pel que comentaves, que no és una pel·lícula fàcil... No és fàcil, no és fàcil, a més a més planteja uns dilemes morals i ètics i personals i de relacions i de dolor familiar, que això el pare els vol ventilar en forma de pel·lícula i topa amb una realitat, i a més a més ell com a pare absent que ha estat, dius fins a quin punt tu tens dret a posar-te aquí ara...
I posant en evidència això. I la pel·lícula fa reflexionar molt. No és una pel·lícula per, evidentment, tots els públics. I, de totes maneres, jo, pels cineastes i la gent que els agrada el cinema i els drames, que no és un drama intens, tampoc ho estigui portat a l'extrem, però fa patir una mica. D'acord. El mercado ya no es el mismo.
Te ofrecen la mitad por hacer el doble. Pero te he conseguido un curro y está bien pagado. ¿Qué papel hago?
¿Por qué yo? Necesitamos un tío blanco.
Esta niña necesita un padre. Hola, Mia. Soy tu padre. Soy tu padre. Hola, Mia. Soy tu padre. ¡Te odio! ¡Me odia! Eso es lo que tiene ser padre. Podrías vivir durante cien años en este país y aún habría cosas que no entenderías. ¿Por qué lo haces? A veces, la historia que nos contamos se convierte en la verdad.
Para sus padres, tú eres su marido. Esta gente te mira como si te hubiese estado esperando toda su vida.
I ara estem escoltant el tràiler de Família de lloguer, pel·lícula japonesa de la directora Hikari. En la seva filmografia destaca una pel·lícula important, 37 segons. En aquest cas estem parlant d'una pel·lícula japonesa, però sí que és també coproduïda amb Estats Units. És una comèdia dramàtica i en el repartiment destaquen molts actors japonesos, però potser el més interessant de destaca i el que potser tots recordarem és Brendan Fraser, que és el protagonista de La balena.
La película està ambientada al Tòquio actual. El film segueix un actor nord-américà que lluita per trobar un objecte a la vida, fins que aconsegueix un treball inusual. I és treballar per una agència japonesa de famílies de lloguer, interpretant papers de suplent per a desconeguts. A mesura que està submergint en el món dels seus clients, comença a establir vincles genuïns que difuminen les línies entre l'actuació i la realitat.
En enfrontar-se a les complexitats morals de la seva feina, redescobreix el propòsit, la pertinença i la plàcida bellesa de les relacions humanes.
Família de lloguer parteix d'una premissa tan estranya com reveladora. En una societat on la solitud s'ha convertit en epidèmia silenciosa, és possible llogar persones perquè interpretin el paper de familiars inexistents. La directora Hikari construeix a partir d'aquesta idea un drama íntim que reflexiona sobre la identitat, la necessitat de vincles i la fragilitat emocional en el Japó contemporani.
La història té un to molt contingut. Hikari evita el melodrama fàcil i aposta per una posada en escena minimalista, amb plans llargs i silencis significatius que transmeten millor que qualsevol diàleg el buit emocional dels personatges. El ritme pausat ens pot resultar enotjós, però és coherent amb el tema central, la lentitud amb què es construeixen o estimulen aquestes relacions humanes.
Brendan Fraser, en un registre molt allunyat dels seus papers més populars, ofereix una interpretació sorprenent, subtil. El seu personatge, un actor professional que treballa per una empresa de famílies de lloguer, és un home perdut entre el paper que interpreta i la persona que realment és.
La seva actuació destaca precisament per la contenció, petits gestos, mirades dubtoses i una vulnerabilitat progressiva que el fa increïble, i fa increïble amb ell i el conflicte interior d'algú que ja no sap on acaba la ficció i on comença la vida real.
He de dir, però, que narrativament la pel·lícula és irregular. L'inici és especialment potent, tant en la presentació del món dels serveis de companyia com en la descripció del protagonista. En canvi, el desenvolupament central tendeix una mica a reiterar idees i situacions, i el guió no sempre aprofundeix tant com podria en les conseqüències ètiques i emocionals del negoci.
Algunes relacions secundàries queden una mica esbossades, però no s'expliquen del tot, cosa que li resta densitat dramàtica a certs moments clau. Malgrat això, la pel·lícula brilla com a retrat social. Sense jutjar o moralitzar obertament, el film l'exposa a una realitat inquietant, la mercantilització de l'efecte com a símptoma d'una societat on les relacions tradicionals s'han erosionat.
El contrast entre la cordialitat artificial dels serveis de lloguer i l'afredor real de la vida quotidiana és un dels eixos més suggeridors del film. En definitiva, Família de lloguer és una pel·lícula imperfecta però profundament honesta. Hola, Mili. Hola, senyora Winchester. Por favor, llamame, Nina.
Adelante, pasa. Dime por qué quieres este trabajo. Es que me gusta ser asistenta. Para buenas familias. Claro. Sabes que tienes que vivir aquí, ¿verdad? ¡Tachán! Esta es tu habitación. ¿Qué te parece? Perfecta. Genial. Bueno, ¿te enseño la casa? ¿Quieres ver dónde vas a meterte?
El trabajo consiste en limpiar, ordenar y cocinar cosas sencillas. Hola. Millie va a vivir con nosotros. ¿Va a vivir con nosotros? Andrew, ya te lo dije. Será parte de la familia. Quiero que te sientas segura aquí. Sí, claro. Para tu puerta. Eres un ángel.
No sé qué haría sin ti, Millie. Necesito este trabajo. No puedo perderlo. No quiero volver atrás. All I'm asking, baby...
Bé, i en aquest cas estem sentint el tràiler doblat de l'assistenta, pel·lícula de Paul Feig, pel·lícula americana, 131 minuts, llarga, però que passa bé. Es va estrenar a les sales a principis d'any,
En la filmografia del director, Paul Feig, destaquen pel·lícules com La força del valor, Espies i Un petit favor. Estem davant d'un thriller psicològic. És dur, però és divertit. El guió és de Rebecca Sonnensheim i està fet a partir de l'exitosa novel·la homònima de Freida McFadden.
En el repartiment destaquen tres noms, Sidney Usweny, l'assistenta, Amanda Seyferet, la mestressa de casa, i Brandon Sklenar, el dissident, la parella de l'Amanda i el dissident de la història. Suposo que si heu llegit la novel·la, no cal que us ho expliqui, però una mica sí, perquè no l'heu llegit, perquè realment la pel·li no promet gaires coses més enllà de la novel·la, però és interessant, està ben feta.
Una jove, Sine Sweeney, amb un passat complicat, comença a treballar com a assistenta a la luxosa casa dels Winchester. A mesura que s'endinsa la vida de la família, descobrirà secrets foscos que posaran en perill la seva seguretat, però potser, quan se n'adoni, ja és massa tard.
La veritat és que l'assistente és una pel·lícula que enganxa. A mi m'enganxa. I et deixa amb aquella sensació, però també de... Bé, és que això ja ho havia vist abans. Realment no hi ha res que sorprengui, perquè com a thriller tot el que explora no ens és nou. Paul Feig sembla que aquí ha volgut jugar a fer thriller psicològic seriós.
Però no se'n surt, no ho aconsegueix. S'allunya una mica de la comèdia, que el va fer famós, i se'n surt a mitges. Crec que té un toc... Hi ha moments que rius, malgrat que el tema és molt seriós. El millor del llarg és el duel interpretatiu entre Sidney Sweeney i Amanda Seyfried. Sweeney està molt bé fent de protagonista vulnerable, però amb cara de...
Aquí hi ha gat amagat. I Seyfried clava aquest paper de senyora perfecta amb un punt inquietant que domina molt bé. Cada vegada que apareix a la pantalla tens la sensació que passarà alguna cosa rara. I això manté l'atenció tota la pel·lícula. Ara bé, el problema gros és el guió.
Si heu llegit la novel·la de McFeeden, de fet hi han de tres al mercat, aquesta està basada en la primera, o si teniu també una mica de bagatge en thrillers domèstics, els girs es veuen venir a quilòmetres. Feig intenta vestir-los amb una realització elegant, bona fotografia i una casa que ja és un personatge en si mateix, però que no acaba d'evitar que tot plegat sigui força previsible.
Hi ha moments que haurien de ser impactants i acaben sent allò que dius, d'acord, ara toca això i passa això. El ritme és irregular. La primera meitat està molt bé, crear atmosfera, jugar amb el misteri i la incomoditat, però al tram final tot s'accelera massa, com si tinguéssim pressa per arribar als grans girs i tancar la història. Algunes decisions de personatges són bastant discutibles i et fan sortir una mica de la pel·lícula.
Un altre punt interessant és com el film juga amb el tema de les aparències i les jerarquies socials. La relació entre l'assistenta i la família rica no és un thriller, sinó també una mena de conte fosc sobre classes socials, enveges i la idea que entrar a una casa aliena és entrar en un camp de mines emocional. Aquí feig ho insinua bé, sobretot amb petits detalls quotidians, mirades, silencis, normes absurdes,
que fan que la casa sembli una gàbia daurada. Dit això, no és una mala adaptació. És entretinguda, està ben rodada, les actrius sostenen el conjunt i fets demostra que cap sap crear tensió quan vol. Simplement no és tan pertorbadora ni tan sorprenent com la novel·la prometia, i acaba jugant massa sobre segur. Jo diria que es mou massa dins de la zona de confort del gènere. No és una decepció, però tampoc una revelació. D'aquelles pel·lícules que recomanes dient...
Hasta ve, te enganchará, pero no pas. Las veure sí o sí. Es cierto que lo sabes todo sobre una persona tocándola aquí. No todo.
Tiene más en su interior que cualquier hombre que haya conocido. ¿A quién estáis buscando? A William Shakespeare. No soy diestro en la espera. Las mujeres de mi familia vemos cosas. ¿Qué ves?
Son mellizos, hija. Tierras inexploradas. ¿A ti qué te gustaría hacer? Quiero ser uno de los actores... ¿Serás valiente? Sí. ¿Serás valiente? Sí, sí. ¿Cuándo nos encontraremos de nuevo las tres? El corazón de nuestros hijos late. Ellos sonríen. Juegan.
Bé, finalment estem escoltant el tràiler de Hamnet de la directora xinesa Chloe Zhao, pel·lícula del Regne Unit de 125 minuts. I aquesta sí que és una de les pel·lis que de les quatre que avui us comento, la que sí que recomanaria de totes totes. Ha guanyat dos globus d'or i té vuit nominacions als Oscars. I la pel·lis és una passada. Es va estrenar a les sales fa poc, molt poc.
En la filmografia de la Chloé Zhao destaquen pel·lícules com cançons que em van ensenyar els meus germans, el Genet, Nomadland, recordem-la perquè va guanyar també Òscars, dos, recordo, i Eternals. És un drama, una biografia en la que s'explica una mica els orígens de la història de l'obra de teatre Hamlet i de fet parla de literatura, parla de biografia, de William Shakespeare i també de la maternitat i de la paternitat.
La música, cal destacar-la, és de Max Richter i l'autografia de Lucas Zalt. Són puntals importants per a aquesta pel·lícula. En el repartiment, Jesse Buckley i Paul Maskell, sobretot. Ell com ell estan genials. Es narra la història d'Agnes, la dona de William Shakespeare, en la lluita per superar la pèrdua del seu únic fill Hamlet. Una història humana i punyent com a teló de fons per la creació de l'obra de Shakespeare, Hamlet.
Doncs bé, de fet Hamnet marca el retorn de Chloe Zhao a un cinema íntim i profund després de la seva experimentació amb gèneres més grans com a Eternals. En aquesta ocasió Zhao adapta una història que no explora tant els grans esdeveniments històrics,
sinó la immensitat del dolor humà i l'amor a la família. El que fa tan especial aquesta pel·lícula és la seva capacitat de fer una experiència sensorial i emocional, més que un simple relat lineal. La directora utilitza la càmera i el tempo de manera que sembli que el públic estigui vivint, respirant i patint, juntament amb els personatges.
Una tècnica que de fet ja havia mostrat en Nomadland, que per mi és l'altra gran pel·lícula seva, però aquí està elevada a un terreny encara molt més íntim i delicat. Per mi la supera aquesta pel·lícula. La gran actriu protagonista, Jessie Buckley, com a Agnes, la mare de Hartmut, oferís potser la seva millor interpretació fins ara.
La seva capacitat per expressar una gamma emocional tan rica, des de l'alegria pura fins a una pena abismal, és un dels pilars emocionals de la pel·lícula. Paul Mescal, interpretant William Shakespeare, complementa això amb una presència més silenciosa però igualment intensa i on mostra el dolor d'un pare que no sempre sap com articular el seu sofriment.
La pel·lícula gira al voltant d'un tema que pot semblar massa dur, l'amor d'un fill. Però Zao no només retrata el dolor, ens mostra com aquest dolor es converteix en catalitzador creatiu. L'art narratiu, que va des de l'estupefacció i l'agonia fins a una mena de renaixement imaginatiu, és una reflexió sobre la manera com l'art pot néixer del sofriment i com la pèrdua pot fer que una obra mestra com Hamlet sigui encara més universal.
Chloe Zhao també té el do de fer que el ritme de la pel·lícula, a vegades una mica pausat, no sigui una barrera, sinó una invitació a sentir i assimilar cada moment. Aquesta lentitud és part de la seva força. Es convida a no mirar de lluny, sinó a submergir-nos completament.
Tècnicament, Hamnet és una pel·lícula cuidada fins al límit. La fotografia de Lucas Zalt captura el paisatge rural anglès i els interiors amb una bellesa austera que reflecteix l'estat emocional dels personatges. La banda sonora de Max Richter acompanya cada escena amb una delicadesa que reforça, però mai enfonsa l'impacte emocional de les imatges.
Hamnet no és simplement una pel·lícula sobre Shakespeare o sobre història, és una meditació sobre l'amor, la pèrdua i el poder de la narrativa per donar sentit al nostre sofriment. Amb interpretacions brillants, una direcció carregada d'empatia i una estètica coherent i evocadora, Cloé Zaó ha creat una obra que commou, inspira i perdura a dins, molt després de sortir de la sala. A mi, fa poc que la vaig veure, encara la tinc al cap, no aconsegueixo treure-la.
Per tant, la recomanes, eh? Aquesta especialment, Antonio? De les quatre, totes quatre, eh? Sí, sí. Però aquesta especialment. Doncs, Antonio Barrero, moltíssimes gràcies. Ens trobem la setmana vinent, aquí al de Sina. D'acord.
I nosaltres anem posant ja punt final a Baix Gaià el dia d'aquest divendres 23 de gener. Com sempre us acompanyem des d'Altafulla Ràdio a la Torre, Roda de Barà Ràdio i en tots els municipis del Baix Gaià a partir de les 9 del matí fins al punt de les 11 de dilluns a divendres. Raquel, anem dient adeu? Anem dient adeu i trobo que avui divendres, mira, hem fet molt cap de setmana, no només amb l'agenda sinó parlant de teatre i de cine ja anem agafant el to, eh?
I tant, avui ha sigut un programa especialment cultural, podem dir, no? A més, doncs, que la cultura també té aquesta part més lúdica, més d'oci, que també ens agrada, evidentment, però tenim moltes propostes aquest cap de setmana, com hem comentat també en la gent de Raquel, i també, doncs, aquestes recomanacions que ens ha fet l'Antonio per anar al cinema, que això sempre ve de gust, no? I tant, i més si allò faci fred o faci calor, dins la sala de cine sempre sí està bé, o sigui que, recomanació que ens apuntem.
Doncs, Raquel, que passis un fantàstic cap de setmana. Igualment. Fins dilluns. Adéu-siau. I als nostres oients, que passin també molt bon cap de setmana i gràcies per fer-nos confiança un dia més a Baix Gaia al Dia, les emissores d'Altafulla Ràdio, Nalatorre i Roda de Barà Ràdio. La frase d'avui, amics són aquells estranys éssers que ens pregunten com estem i que esperen escoltar la resposta. Ho va dir Ed Cunigan. Que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Adéu-siau.
continguts en xarxa.
Temps enrere, cap allà al segle XVIII, els traginers es guanyaven la vida portant animals o mercaderies amunt i avall. Bé, potser és una manera molt bàsica de referir-se a tot un ofici. Si voleu descobrir com vivien i treballaven, tinc la cita perfecta.
Entre el 5 i el 8 de febrer podeu reviure aquella època a la festa dels Treginers de Balsareny. En aquell moment, el municipi era un lloc de pas, així que el trànsit comercial que hi circulava era entre el Bages i el Berguedà. Per això es té constància de l'ofici de Treginer com a mínim des del segle XVII. A finals del segle següent, amb la construcció del pont, el nombre de Treginers va augmentar considerablement. Aquest pont servia de dracera per a aquells que portaven la sal de Cardona cap a la plana de Vic.
La població es va anar transformant perquè amb l'increment de traginers també van guanyar importància altres oficis com el de baster, carreter o hostaler. De fet, al segle XIX s'hi van obrir dos hostals. Això és només una petita part de tot el que podreu aprendre a la festa dels traginers, que és declarada d'interès turístic i també festa tradicional d'interès nacional de Catalunya. Quatre dies ben carregats d'actes que culminen amb la gran cavalcada del traginer.
Del 5 al 8 de febrer, Festa dels Treginers de Balsareny. Més informació a treginersbalsareny.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, al Club Excursionisme Torre d'en Barra. Festa soci, t'hi esperen.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Rodalies ha restablert a primera hora del matí, serveia a totes les línies després de dos dies...