Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat
Bon dijous, Baix Gaià. Avui és dijous 15 de gener i és Sant Pau, Hermità. Ensetem Baix Gaià al dia, el magazín conjunt entre Altafolla Ràdio, Nalatorre i Roda de Barà Ràdio. Ja som a la recta final de la setmana i, com sempre, aquí i ara, el que marca el ritme és el batec del territori.
A Torredembarra l'Ajuntament posarà zona blava el barri marítim amb l'objectiu de potenciar la rotació de vehicles i per l'eliminació de l'aparcament que hi havia tocada als muntanyans. La mesura feia temps que estava sobre la taula i el regidor d'Hisenda diu que ara s'ha decidit tirar endavant. Amb aquesta mesura s'espera incrementar els ingressos fins als 155.000 euros aquest any davant els 90.000 del 2025.
Altafulla, a partir de dilluns vinent, dia 19 de gener, es posaran en marxa els dos radars de control de velocitat que s'han instal·lat fa poc al municipi. Un està el principal accés a la vila, venint des de Torre d'en Barra, al carrer Marquès de Tamarit, i tot just sortint de la rotonda del Puntet. L'altre es troba a la ronda d'Altafulla, prop de l'encreuament amb el carrer de la Cadernera. L'objectiu és prevenir accidents en aquestes zones on s'ha detectat un accés de velocitat.
A Roda de Barà, com en altres poblacions que pertanyen a l'àrea bàsica de salut de Torredembarra, s'ha posat en marxa la cinquena ronda del programa de detecció precoç de càncer de còlon i recta. Els homes i les dones d'entre 50 i 69 anys rebran a casa seva una carta del programa amb les instruccions a seguir per fer la senzilla prova a casa seva per detectar si les deposicions contenen petites quantitats de sang no visibles.
Si es detecta a temps, és fàcil de tractar. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Roda de Baralta, Fulla i Torre d'Embarra i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts a Baix Gai al Dia els oferirem un recorregut complet per l'actualitat.
Començarem amb la previsió del temps, farem un cop d'ull a les portades de la premsa del dia i comptarem amb l'opinió de la periodista Marta Domènech. I per tancar aquest primer tram del programa ho farem amb una pàgina musical. Així que no es moguin, que comencem. Els parla Sònia Camí, Raquel Martínez, bon dia. Bon dia i bona hora.
Doncs ja dijous, estem ja a la recta final de la setmana, com passen els dies? Sí, sí, sí, passa ràpid i mira, ara que comença a despuntar el sol, vaig entrant en calor, perquè, Déu-n'hi-do, al fred d'aquest matí, a l'interior teníem una capa de glaç al cotxe, que avui he arribat a córrer, córrer, perquè...
Ara jo crec que aniran pujant les temperatures de seguida que ens ho digui el Luismi, però en fi, aquest consell, que semblem unes iaiones, abrigueu-vos! Sí, però és veritat, com ens influencia el temps que fa, és que és terrible, és terrible. I tu i jo, que som dones de sol, que ens agrada més aviat l'estiu, ho posem d'aquella manera, però en fi, aquí estem. Som estiuenques, no podem fer-hi més.
Perfecte, doncs, tenen sintonitzades Altafulla Ràdio, Ona, La Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi!
I tal com comentàvem amb la Raquel, abans de capbussar-nos del tot en els temes que els hem preparat per aquest matí, fem un petit parèntesi i mirem amunt cap al cel. És hora de saber quin temps ens acompanyarà al llarg d'aquest dijous i què ens esperen els dies vinents al Baix Gaià, perquè el temps no és només una dada, condiciona el nostre dia a dia i marca el pols del territori. La informació meteorològica ens arriba, com sempre, amb precisió de la mà de Luis Mi Pérez. Molt bon dia.
Bon dia, alguns núvols no gaire importants al llarg de les immediates hores al camp de Tarragona. De fet, s'ha tornat a formar una mica de boira, ja més cap a l'interior. Per tant, una altra vegada és cap a la Conca de Barberà, on tenim alguns trams de molt mala visibilitat, però és boira que està molt arrapada a la vall del Gallà o del Francolí. Per tant, no és extensa. I a més a més...
La resta de contrades o bé aquesta boira no és present o simplement hi ha quatre núvols baixos poc destacables. S'han d'anar trencant. Al llarg del dia, de fet, el sol serà el principal protagonista de les comarques tarragonines. Ben no gaire intens, per tant, serà una jornada plàcida també en aquest sentit. I si de cas, aquesta temperatura que ha baixat una mica respecte a ahir fa més fred en aquests moments i tenim molts valors voltant als 5 a 8 graus, les més altes com sol ser habitual a Randemar. La tarda, en canvi, acabarà sent força confortable, plàcida.
tocant els 15 graus de màxim en molts casos. Estem pendents a la xarxa? Doncs gràcies, Lluís Mi, per aquesta previsió del temps i ja ho veuen, avui convé no deixar l'abric a casa abans de sortir al carrer. Nosaltres seguim a Baix Gaià al dia amb més actualitat de casa nostra perquè tot seguit arriba l'hora de fer un cop d'ull a les portades dels diaris i repassar què destaca la premsa d'avui. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
Obrim ara el nostre espai de premsa d'aquest dijous començant mirant bé de prop al Camp de Tarragona per descobrir quines són les notícies que avui ocupen un lloc destacat a les portades dels mitjans del territori. A continuació ampliarem la mirada per fer un repàs a la premsa de Baix General i posar el focus en els temes que marquen l'actualitat tant al conjunt del país com a escala internacional.
Entrem en matèria, Raquel. Què ens expliquen avui els diaris tarragonins? Comencem pel diari més, que avui té unes pàgines especials, per cert, dedicades a la celebració de la festa de Sant Antoni a Vilaseca. Però la imatge principal i el titular destacat és per al patrimoni romà. En concret, expliquen que la Font dels Lleons tindrà projecte de museïtzació per fer-la accessible al públic.
El propietari de la finca ha encarregat el pla director del monument, que aquest mes de gener rebrà el control arqueològic per part de la Generalitat. I la imatge és dels mausoleus romans de la Fonteta, que estan més a prop de la ciutat. Actualment s'han consolidat les restes, que estan ubicades entre Francesc Bastos i l'avinguda Vidal i Barraquer, i l'any vinent una passarel·la permetrà visitar-les i connectar els dos carrers.
Més notícies perquè es compleixen sis anys de l'explosió Aikokse, sense data pel judici. L'accident, recordem-ho, va provocar la mort de tres persones i es demanen penes d'11 anys a presó per tres exdirectius. A Reus, l'Ajuntament vol licitar aviat l'execució de la zona verda davant la Biblioteca Central Xavier Amorós.
I també una notícia que us explicàvem nosaltres avui. Dignitat a les vies durant les queixes sobre l'R13 a Madrid si el govern no mou fitxa. Al Vendrell, l'equip de govern vol tenir enllestit un nou pom aquest mateix any. Aquestes són les notícies destacades al diari Més. I si anem al diari de Tarragona, avui parlen del malson de l'assetjament escolar. 6 casos cada setmana al camp de Tarragona.
expliquen que les denúncies són només la punta de l'iceberg d'un problema que va en augment. És el tema d'obertura avui al diari de Tarragona i la imatge és per la radiant nova cap de colla de la jove i diuen que la jove torna a fer història perquè Gina Ford serà la primera dona cap de colla castellera a la ciutat de Tarragona.
En tecnologia expliquen que el govern suma a Madrid el projecte de gigafactoria d'intel·ligència artificial de Mora, la nova. La línia escatron als ovals, la secuita, ara surt exposició pública.
En cultura, el Pini Soler, un exemple a seguir pels premis literaris. Així ho expliquen a l'interior. I acabem explicant que totes les comunitats autònomes, excepte Catalunya, suposen el nou sistema de finançament.
Doncs ara ampliem el focus i ens centrem en la premsa més generalista. Fem un ràpid repàs. La Vanguardia, el govern central, ofereix a cada autonomia negociar el finançament. Diu que les comunitats del PP demanen de tornar a la casella de sortida, mentre que la FEDEA veu molt raonable el nucli de l'acord amb Esquerra Republicana.
En portada, la imatge és del desacord total sobre Groenlàndia. Els Estats Units van reafirmar la seva obsessió per quedar-se amb Groenlàndia malgrat el rebuig frontal de Dinamarca i de les autoritats de l'illa.
però desafia el PP a renunciar als diners del nou finançament. La vicepresidenta recorda a les comunitats autònomes que si no volen el model proposat es poden quedar a l'actual. El PP desqualifica la proposta. És canviar per als independentistes i menú del dia per a la resta. I en portada també a Estats Units-Dinamarca, desacord fonamental.
Passem ara al periòdico. Les comunitats autònomes podran mantenir el model actual o acollir-se al nou. Les autonomies rebutgen el nou finançament proposat pel govern. Montero nega un tracte de favor a Catalunya i desafia el PP a presentar un model alternatiu. El PP culmina sense fissures internes. La seva estratègia d'oposició arran el pacte entre Sánchez i Esquerra Republicana.
Emportada a la imatge és amb el titular a un pas del cim. La Sagrada Família ja té instal·lats els quatre braços horitzontals de la creu de la Torre de Jesús, que mesurarà 172 metres i mig quan estigui acabada el juny.
També destaca el periòdico que Vueling invertirà 5.000 milions fins al 2035 per arribar als 60 milions de passatgers anuals. I el punt avui, quan el món es torna interactiu, titula La realitat immersiva surt dels laboratoris per instal·lar-se en la nostra quotidianitat i la frontera entre pantalla i vida es dilueix. I en la crònica del dia d'ahir...
d'en Lluís Simón, Congrés de Catalonòfobs a Madrid titular. Les comunitats autònomes es revelen contra el nou model de finançament pels beneficis que en rebria Catalunya. Doncs aquest ha estat el recorregut pels titulars més destacats que avui obren els diaris a punts informatius que ens permeten situar-nos i comprendre com es va movent l'actualitat.
A Baix Gaialdia seguim endavant amb més informació de proximitat, més context i més veus del territori. No marxin que encara ens queda molt, molt programa per compartir. I ara és moment d'obrir un dels espais fixos del programa, un espai que ens ajuda a mirar l'actualitat amb una mica més de perspectiva i d'esperit crític. Així que parlem del nostre espai d'opinió que, com cada dijous, és a càrrec de la periodista Marta Domènech.
Doncs un dijous més a Baix Gaià al dia, conversem amb la Marta Domènech, que ens atén des de l'oficina Europe Direct, des de Tarragona. Avui, per començar l'any, farem una cosa d'aquelles molt típiques. Marta, benvinguda, molt bon dia i bon any.
Molt bon dia. Molt típic és que és fer previsió d'aquest 2026 perquè estaria bé que en clau europea ens puguis esmentar alguns d'aquests grans projectes de continent per aterrar-ho també aquí a l'àmbit més local per entendre per on aniran les línies estratègiques. Què es vol plantejar de cara a aquest 2026 o què no es vol plantejar?
Després, si et sembla, farem també una mica d'esment de les protestes que hi ha hagut als pagesos, perquè evidentment s'ha parlat d'Europa molt aquests dies amb aquestes manifestacions que hem vist també a Tarragona. Però anem a pams. Què podries destacar d'aquest 2026 per on creus que anirà la política així d'àmbit general?
Doncs bé, en els darrers mesos hem parlat molt de quines són les prioritats d'Europa. Ara ja hem de començar a parlar de les accions, de com es concreten aquestes accions.
prioritats per tal de fer una Europa més forta començant ja ara el 2026. Són unes prioritats que tenen en compte tant les persones com les empreses com el conjunt de la societat de la Unió Europea. I les podríem dividir en aquelles coses que són importants, que són bones, i aquelles altres que no ho són tant.
En aquest sentit, clar, truquem moltes tecles, són molts àmbits els que s'acaben decidint des de la Unió Europea, malgrat que ens endeu una institució llunyana, marquen el nostre dia a dia, i què creus que podríem destacar per entendre com es pot traçar aquest futur més immediat?
insisteixo sempre molt en això que és llunyà però no ho és primer perquè físicament no ho és ens costa les mateixes hores amb un cotxe anar fins a Milà o arribar gairebé a Brussel·les que anar fins a Càdiz són 11 hores, quasi 12 hores de cotxe anar a Càdiz, per tant el tema aquest de lluny o no lluny a vegades és més mental que no pas real i després que bé
ho has dit, no?, amb les manifestacions que hi ha hagut, amb les protestes dels pagesos, és que el que es decideix d'Europa ens afecta. Per tant, aprofito per recordar que Europa no és una cosa intangible, sinó que Europa és un govern que fa dos anys vam votar. Per tant, el problema no és Europa...
o la Unió Europea, aquest projecte comú, sinó que les persones que ja estan governant en aquests moments són el resultat del que van votar o no van votar. Això també m'agrada explicar-ho sempre, perquè em sembla que a Europa ens vingui a imposar unes normes o ens vingui a dir el que hem de fer
Però, clar, vull dir, nosaltres també som responsables d'aquesta Europa i, com dèiem, és això, és el resultat d'aquestes eleccions que van tenir lloc ara fa dos anys. Bé, de cara al 2026, en què es treballarà?
amb temes relacionats amb la igualtat de gènere, amb drets LGTBI. En l'anterior comissió, en l'anterior període legislatiu, ja es va començar a treballar molt sobre aquest tema. Tenim una eurodiputada catalana, Diana Riba, que va ser ponent fins i tot en alguns moments. Per tant, se seguiran impulsant moltes accions sobre aquest tema, es concretarà...
També tot el que té a veure amb la seguretat a internet, que és molt important. I això enllaça en unes altres de les prioritats de la Comissió Europea, que és defensar la democràcia i els valors europeus. Sense seguretat a internet, sense dret a una informació, veràs, és impossible defensar la nostra democràcia i els nostres valors.
Després, l'impuls a noves empreses europees. Hem de ser capaços de proveir-nos internament i això és com a conseqüència, una prioritat que ve com a conseqüència del que vam viure fa ja gairebé sis anys amb la Covid. Després, una descarbonització més ràpida, que aquest és un tema que porta molts...
molts problemes també amb el tema dels vehicles amb dièsel i tal. Anem cap aquí. Per tant, serà el 30, el 35, el 38 o el 40, però els vehicles de combustió fòssil acabaran desapareixent.
Després, tornant amb el tema de seguretat a internet, també recordar que Europa és el primer lloc on s'ha legislat sobre intel·ligència artificial, sobre la IA. Per tant, veurem molts avanços en aquest sentit i segurament que en el 2026. I haurem de parlar d'un tema que ens preocupa a moltes de nosaltres, que són les pensions. Hem d'assegurar les pensions a Europa, a Europa social,
que ens fa diferents a la resta del món, doncs és també una de les prioritats que hi haurem amb condicions laborals més justes, amb finances que siguin sostenibles. Per tant, com veus, tot un seguit de temes de gaire positiu, no? En què haurem de lluitar durant els propers mesos? Doncs amb el tema dels habitatges.
Per primera vegada la Comissió Europea té un comissari destinat únic i exclusivament al tema dels habitatges. És un problema a tot arreu, però a tot arreu de tota Europa, no només aquí a casa nostra. Després, el tema del gas. No podem dependre del gas rus, hem de prendre decisions. Ens trobem que entrem en un nou any, sumem un any més de guerra a Ucraïna.
El compromís d'Europa amb Ucraïna continua sent inalterable. De fet, s'està reforçant el suport financer de la Unió Europea, mitjançant noves propostes legislatives per tal de garantir la continuïtat, l'estabilitat, l'assistència a llarg termini a Ucraïna. És per això que, per exemple, s'han proposat ja aquesta setmana 90.000 milions d'euros en prèstecs de suport per a les necessitats pressupostàries i militars d'Ucraïna en els propers...
dos anys. Això inclou actualitzacions del mecanisme d'ajuda a Ucraïna i del pressupost de la Unió Europea. Tot amb l'objectiu de garantir l'estabilitat i els recursos d'aquest país. Com deia el tema de la IA, el ciberassetjament, els algoritmes addictius, tot això...
és un tema que està afectant a la població europea i, per tant, s'està treballant per tal de limitar. El tema de les condicions complicades i termes quan fem compres de serveis o de materials. Per tant, són, com veus, molts temes
que potser algú pot estar pensant massa cosa. Sí, és veritat, és molta cosa, però molt de tot això, els oients que ens van seguint, me n'hauran sentit parlar. Per tant, ja s'hi està treballant i, de fet, algunes coses s'han aprovat i ara simplement hem de veure com es posen en pràctica en els diferents països. I també s'ha de lluitar des de la Unió Europea per la polarització de la societat.
I, a més a més, aquests temes nous que han sortit de l'Ail·làndia, vull dir que tenim molta feina els propers mesos. Doncs setmana a setmana anirem parlant, Marta, però si et sembla, en els últims minuts entrem específicament en aquest tractat de Mercosur, fes-nos almenys algun esment, perquè evidentment hem anat fent seguiment de les protestes dels agricultors, han tingut bloquejat el port de Tarragona, en altres indrets també s'han manifestat,
I en aquest sentit heu detectat també discursos o informacions que considereu que podien estar esviajades, que no es corresponen realment amb les polítiques agràries que s'han signat o que es volen ja formalitzar.
Doncs sí, a veure, el divendres passat el Consell va aprovar un acord fruit de l'escolta, de tenir en compte la situació dels sectors claus com ara el de l'agricultura, i el que sí que hem fet nosaltres és fer com un llistat
d'aquests temes per donar resposta a les preocupacions de la pagesia, que no ens semblin correctes, però a vegades potser no s'explica prou bé a la ciutadania què és el que està passant en aquests moments. Per exemple, què no hi haurà en aquest acord amb Mercosur? Competència desleial i invasió de productes foranis de baixa qualitat.
De fet, està provat que hi hagi una sèrie de topalls a les importacions en sectors clau i que després hi hagi uns sistemes de salvaguarda en augments subtats d'importacions per protegir el sector. És a dir, que a partir d'un 10% serà una situació de risc. Per tant, és una obertura controlada, amb un topall per cobrir la demanda. I les importacions només suposaran...
Per exemple, amb la vedella, un 1,5% de la producció total de la Unió Europea, un 0,1% pel que fa al porc i un 1,3% pel que fa a les aus, als pollastres. Després, hi haurà un percentatge per les importacions que estarà lliure d'aranzels. Per què? Per cobrir la demanda de la Unió Europea de consum que la producció europea no pot cobrir per si sola. Una vegada soprat aquest llindar, s'aplicaran les tarifes
habituals, les que hi ha en aquests moments. Per tant, repetim, el que es pretén és cobrir la demanda a la que no s'arriba amb la nostra pròpia producció.
per exemple, amb la mel i amb els plàtans. En els plàtans es produeix moltíssima menys quantitat de la que es consumeix realment. Per tant, s'ha d'equilibrar. Consumim 450.000 tones de mel a Europa, segons dades de l'any 2022,
i n'arriba a 300.000. Aquesta diferència ens ha de venir des de fora i hem de controlar d'aquesta manera ens entra. Això és molt important i vull que quedi molt clar que no hi haurà productes sense seguretat alimentària.
Hi haurà les mateixes normes de seguretat, salut i medi ambient que s'aplicaran a totes les importacions. Per tant, no arribaran als mercats europeus productes que no segueixin els requisits de la normativa europea. I això no canvia res respecte al que estava passant per ara. Després hi haurà una reducció dràstica dels aranzels a les exportacions espanyoles, per exemple, de guí, d'oli, i es protegiran els productes
amb les IGPs i les IGs contra les falsificacions i les imitacions. A vegades hem vist productes que es venen, per exemple, això passa a Itàlia, es ven oli d'oliva, verge,
d'Itàlia, però en realitat no és italià que ve des de fora. Per tant, s'ha de lluitar i protegir aquests productes que tenen IGP, totes aquestes denominacions d'origen.
Molt bé, doncs tenim molts temes que anirem abordant setmana rere setmana. Avui ja no tenim temps per més. Marta Domènech des de l'oficina Europe Direct. Moltíssimes gràcies per col·laborar aquí a Baixgall al dia. És un plaer també tenir aquesta visió que ens atassa a Europa del concepte més global, també aterrar-lo a l'àmbit més local. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies i fins la propera setmana. Adéu-siau.
I fins aquí aquest primer bloc de Baix Gaia al Dia. Ara és el moment de fer un petit respir. Ens aturem amb música perquè també acompanya el nostre dia a dia i ens permet agafar un bransida abans de seguir. Avui els deixem amb Rosa, de Quarela i Ningú. D'aquí res tornem amb més continguts, més veus i més històries del Baix Gaia. Així que no vagin gaire lluny.
Fins demà!
Les teves portes obriran, si s'obren un ens portaran. D'aquest encí, segurs de nits, d'alces vella i formosa. Rosa d'abril, morena de la set.
Fins demà!
Sintonitzes Ona la Torre.
El teu podcast de rel tradicional amb història, converses i música. Tradicionaris.se amb Laura Pau, Josep Maria Videgany i Ovidi Franquesa. A la teva ràdio local i a la plataforma La Xarxa Més.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Miró, carrer Pere Badia, número 55. Telèfon 977 64 07 35. Farmàcia Miró. On a la torre? La ràdio de Torre d'en Barra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat un accident. Provoca congestió a la B30 entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès en sentit Girona amb un carril tallat també a la P7. Hi ha retencions en diversos trams del Vallès i del Baix Obregat i també al Camp de Tarragona. Hi ha talls de calçada a l'altura de Cambrils i Montroig del Camp amb desviaments que es fan per l'A7 per la retirada de la càrrega d'un vehicle.
A banda també, la Boira complica també la circulació, sobretot a la 2, entre Soses i Belloc d'Urgell, a la P2, entre Castelldans i Juneda, i finalment també a la C17, entre Balenyà i les Masies de Voltregà. A banda també hi ha retencions generalitzades a la C58, a la B10 i la B20, a la B23, a la C32, a la C16 i a la 2.
I en clau política, el govern espanyol nega que el nou model de finançament autonòmic sigui un vestit fet a mida per a Catalunya i insta els presidents crítics a aplicar l'antic si ho prefereixen. Així és com s'ha tancat el Consell de Política Fiscal i Financera en què la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha hagut d'entomar les crítiques del PP que consideren les noves regles del joc com un insult i un xantatge de l'independentisme.
L'executiu recorda, però, que el 70% dels 21.000 milions d'euros addicionals d'aquest pacte amb Esquerra seran precisament per a comunitats governades pels populars.
I avui entren en vigor els nous preus del transport públic, també de l'àrea metropolitana de Barcelona, per aquest 2026 amb un augment de mitjana d'un 3,5%. Això sí, els dos bitllets més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, famílies monoparentals i persones en situació d'atur.
I la vaga de metges de Catalunya continua avui amb una nova manifestació que començarà a dos quarts d'onze del matí. La d'ahir es va xifrar en un 45% el seguiment de la vaga tant a l'atenció primària com als hospitals de l'ICS i de la xarxa concertada. El sindicat adverteix que les mobilitzacions continuaran mentre no hi hagi interlocució directa amb l'administració.
I una persona va morir ahir a la nit atropellada en les vies de l'AVE a la partida del Pla de Lleida després d'accedir a la zona d'alta velocitat per causes que encara s'investiguen. El tren implicat cobria el trajecte Madrid-Figueres-Vilafant i va quedar aturat a la via després de l'accident a l'espera que les autoritats poguessin reprendre la marxa. Renfe haurà de determinar ara les circumstàncies que van portar la víctima a accedir a aquest lloc de vies.
I en esports del Barça passa a pàgina de la Supercopa i se centra en els vuitens de final de la Copa del Rei. Visita el racing de Santander al Sardinero a partir de les 9 de la nit en una eliminatòria que es decideix a partit únic. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Fins demà!
L'espai, situat al costat de l'edifici, compta amb 126 places.
Des d'ara queda prohibit estacionar al voral de la carretera. Per evitar-ho, a DIF ha instal·lat blocs de formigó i senyals de prohibició. L'aparcament gratuït era una reivindicació des que es va estrenar l'estació fa 20 anys, perquè els usuaris només tenien l'opció d'aparcar al pàrquing soterrani, que és car, o deixar els cotxes mal aparcats al costat de la carretera.
i s'ho vintejaven als robatoris i actes vandàlics. L'aparcament que s'ha habilitat ara és provisional a l'espera de fer el definitiu que tindrà 600 places.
Estan escoltant Baix Gai al Dia. Aquest cap de setmana la companyia de teatre amateur de Torredembarra, Efecte Teatre, portarà a l'escena l'obra La solitud del corredor. Avui en parlarem en el programa per conèixer els detalls de la representació. Una oportunitat perfecta per descobrir la passió i l'esforç que hi ha darrere el teatre local.
I com cada dijous acabarem amb el nostre espai de jardineria, amb consells pràctics per cuidar plantes, horts i racons verds de casa, tot pensat per apropar la natura al dia a dia del Baix Gaià. Ho farem amb el nostre jardiner de capçalera Joan Maria Vidal. I per tancar el programa posarem el punt final amb una frase célebra que ens convidi a pensar. Tot això aquest dijous a Baix Gaialdia. No s'ho perdin.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda. És un plaer estar aquí. I per nosaltres que estigueu aquí també. En David Velasco, que és el director i l'autor de aquesta obra que s'entrenarà. David, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per convidar-nos. I val a dir que la Mari, a banda de presidenta, també és una gran actriu. Una de les actrius... Per tant, que no quedi sense dir.
I en Sergi Martí, que els oients de tota la vida d'on la torre segurament li sonarà la seva veu, perquè ens havia fet una meravellosa secció de cuina tensa. Per socar-hi pel molt de tarda a tothom. Oh, i tant, és veritat. Era per socar-hi pel nom. Saps que encara guardem la sintonia, si són xulíssimes? Ens vam fer uns farts de riure. Molt, molt, reiem moltíssim. I en Joan Torra, que és actor també de la companyia. Això mateix.
A veure, no sé gaire bé per on començar. Comencem una mica per explicar qui sou a fer teatre, perquè aquesta és la vostra segona obra. Us vau estrenar quan fa un o dos anys que vau estrenar Comadrejas. Va ser l'any passat o fa dos? Ja començo a perdre el compte. Jo penso que més de dos. Més de dos? Sí, sí, sí. Vam començar a fer les Comadrejas, quasi jo diria que tres anys porté ja. El que passa és que, clar, van fer moltes interrupcions, però fa tres anys, sí. Sí?
Com se us va ocórrer crear un nou grup de teatre aquí al poble? Perquè històricament hi havia hagut el nus escènic, però creu des de zero un nou grup de teatre que es diu Efect Teatre. Per què i com va ser? Doncs mira, just al centre d'escènic vam anar...
Aprendre, a fer teatre. Allí ens van trobar uns quants, per exemple, el David també hi anava i algun dels components de la companyia van començar allí a fer teatre i quan vam acabar el grup van decidir que això ho podríem fer nosaltres mateixos i vam crear aquesta companyia.
Amb la primera obra, amb Afecteatre, i ara ho obro una mica més en tothom, amb Les Comadrejas, que partíeu d'un text, ara no recordo qui era l'autor, el Miguel Miura? Miguel Miura, correcte. Vau agafar un text que ja estava escrit, a més amb un to de sàtira, i que us ha funcionat molt bé, perquè...
Vam fer una readaptació, ho vam fer a la nostra manera. I penso que va sortir bastant bé. La gent s'ha divertit molt, que això des tracta, que la gent passi un moment agradable i sortint d'allí tots contents. I va sortir bastant bé.
Molt bé, i de fet encara la vau representar aquesta festa major, no?, per Santa Rosalià. Vau fer ple, es va quedar gent fora. Sí, filla, es va quedar gent fora, ens va saber molt de greu. I ens hem de plantejar a veure si l'Ajuntament ens deixa actuar potser en un local més gran com el Casal, per exemple, o, bueno, buscar les narratives perquè ens va saber molt de greu. Va quedar bastanta gent fora.
Però no vam fer després una funció alternativa? Vam fer una altra, i també se va omplir tot l'espai, una altra vegada. O sigui que no dic que no tornem a fer una altra, perquè encara n'hi ha gent que l'agradaria...
Bé, a més, l'escomadreja està prevista a la Riera. Sí, això ho anava a dir, no? Perquè encara la neu rodant. Quin dia hi aneu? Home, tenim les perruques i els vestits, ho hem d'aprofitar. A principi, el 31. El 31 de gener.
O sigui, d'aquí... I em preleu, heu estat estrenant o assajant aquesta altra obra que estreneu ara, que encara no n'hem dit res. Mira, anem per passos, perquè hem dit aquest diumenge estreneu aquí a Torre de Barra, però no hem dit ni el títol de l'obra, que el títol de l'obra és L'autèntica soledat del corredor de fons, que és un text que ha escrit en David Velasco, i jo li deia, però si hi ha un llibre! Hi ha un llibre que es diu així! I tu m'has matisat, David...
Sí, que no té res a veure amb el llibre, res de res, i també és el títol... A veure, la cançó és La solitud del corredor de fons, el títol del llibre, i també d'una cançó d'Iron Maiden, però l'obra no té absolutament res a veure, són coses completament diferents. El que tindreu diumenge és una comèdia,
que he de dir que les actrius, els actors, ho fan genial, i ho fan genial no només actuant sobre l'escenari, pel que és la tècnica teatral, sinó que encarnen els personatges que fan, cosa que és molt difícil, i a més han aportat un munt de coses a l'obra,
amb idees que han tingut, de dir escolta, em moc per aquí, em moc per allà, dic tal cosa, faig tal moviment i la veritat és que han enriquit moltíssim l'obra i vaja, és que els actors, les actrius fan l'obra, el text és paper, és negre sobre blanc, és un paper i ells que són fantàstics, són magnífics, són espectaculars, us ho passareu molt bé veient-los perquè és que
I ara, de veritat, eh?, ho dic amb el cor a la mà, no tenen res per envejar a professionals que visió sobre l'escenari. Ja està dit. Bé, això passa... Eh, que guapos! No, no, però això ho he sentit dir a vegades fins i tot de mateixos professionals que diuen, ostres, la frontera moltes vegades entre el teatre amateur i el teatre professional està en el fet que els professionals cobren i els amateurs no cobren. I els amateurs tenen altres obligacions...
Sí, això també. Com va anar la tria d'aquest text? No sé si és un text, David, que tu ja tenies al calaix i el vas posar sobre la taula i els vas oferir a la companyia, o és una cosa feta a mida. No va anar així. Vaig arribar a la reunió
amb armes de foc, i els vaig amenaçar que els agradés o no calia fer aquesta obra. Però tu ja la tenies. La tenia d'abans, i jo te la vaig demanar. Aquesta obra l'havíem treballat fa un any, però només vam poder fer una representació.
i va quedar apartada per circumstàncies de la vida que ara no val la pena entrar-hi. I el que passa és que, com que també han entrat persones noves a la companyia, han canviat els papers, vaig escriure personatges nous per persones que van venir...
i hem introduït música, hem fet molts canvis, i de fet, quasi m'atreviria a dir que són pràcticament com dues obres diferents, amb molts semblants, però hi ha hagut molts canvis. També et diria que és una obra perfecta per companyies amateurs, perquè, a part del personatge principal, tots els altres actors, no sé si puc fer algun espòiler, tot té una escena... Fins a un cert punt.
Si no, no vénen. Cada actor de la companyia té una escena amb aquest actor. Llavors, si per el que sigui ens fallés algun actor, suprimeixes aquell personatge i aquí no passa donada. És còmode. És molt còmode. Per tant, entenc que hi ha un actor protagonista que va interaccionant amb tots els altres. Correcte. Qui és el corredor de la font? Quasi no havíem sentit la veu. Bueno, no passa res. Tu fas el latisme a la vida real? No.
Com has interioritzat el personatge? Has hagut d'anar al gimnàs? No, no, no. Simplement li vaig preguntant al David això com es fa? Això com ho feu? Perquè ell sí que... No, jo la veritat és que no soc gaire d'esport, la veritat.
Però, bueno, en aquesta obra, sí, sóc un correu de fons i la veritat és que molt content i molt orgullós que el seu dia m'escollissin com a protagonista, que va ser, bueno, principalment, elegit per als companys i, sobretot, el David i la Mari. Com vau fer això? Vau fer càsting intern? No, jo penso que el vaig veure i vaig dir, a tu...
Bueno, és que de fet passa una mica així, em va dir, farem aquesta i tal, i tu seràs el corredor, i dic, el corredor de què? I tu desfons, comença, i quan arribis ja visaràs. Clar, no sabies si era un cobrador del frac o... Bueno, bàsicament tots repetim personatge de quan vam interpretar l'altra vegada. Sí, de fet ara és comadreja, jo també hi sortia, hi ha un altre paper molt diferent, sí...
A veure, expliquem una mica la història, fins on es pugui, perquè ja deia el Sergi, no fem espòilers, però sí que podem avançar una mica com va això. Qui és aquest corredor de fons?
Bé, que fins on puc. Aquell autor, no? És una mica drama, perquè és una mica comèdia i tragèdia per mi. Tràgicomèdia, jo diria que és una tràgicomèdia. És una tràgicomèdia tal qual, com diu la Mari, i és molt divertida, la veritat és que és molt divertida, i té diversos matisos, perquè justament...
Com dèiem, aquest pobre corredor de fons, l'autèntica solitud del corredor de fons, doncs li passen unes coses, unes més agradables i unes menys a l'obra, a la qual tots ells són els que col·laboren amb mi i, bueno, em van fent cosetes.
Perquè la resta de personatges qui són? Si el protagonista és el corredor de fons, he d'interpretar que és un corredor que va corrent i es va trobar gent al llarg del recorregut? Més o menys. Bueno... Però ahí van los tiros. Sí, aquí sí que no podem fer. No podem parlar dels altres personatges? Sí, els personatges... Mira, el David. Jo dic una miqueta i nosaltres...
Els personatges que et pots trobar són a l'obra, són personatges que et pots trobar al carrer, però òbviament, com que estem parlant de ficció, són personatges que alguns podries dir que sí, que fan el que fan i el farien a la vida real, i d'altres potser és una mica una exageració o una caricaturització
del que seria un perfil de personatge. Però com que surten tants actors i actrius, hi ha personatges molt diversos, i crec que això també pot ser una de les gràcies de l'obra, de veure aquests personatges tan diferents com interactuen amb el nostre protagonista.
I hem de pensar en un espectacle coral, en què passen escenes amb molta gent dalt de l'escenari, o són interaccions més aviat de parella, això que comentava Sergi, que si en sec desapareix un actor amb algun boli que no hi pot ser, podem tallar una escena, com es configura l'obra?
És pràcticament el corredor, i a mesura que va passar l'obra van apareixent personatges que desapareixen a la següent escena i que cadascú té la seva cosa amb el corredor. Tots tenen alguna cosa amb mi, diguéssim.
Quasi. Amors i desamors? Hi ha amors i desamors en aquesta obra? Quasi, quasi. No va per aquí. Hi ha una noia sexy, hi ha una ecologista, hi ha un rapero... Hi ha de tot. Ja sé. Molt diverso. No tenen res que veure amb els altres. L'únic que és... Jo soc el que soc...
Bueno, tinc una companya també que és corredora i un company que també hi apareixen, fan la seva aparició. És a dir, que no entrenes sol. No, no, perquè... No, home, has de pensar que al final és una marató, per la qual cosa se suposa que, mira, en pillau tres i tres són els que surten per allà al mig. Mira, Anna, durant l'obra comença que passa al corredor, d'acord?
I té un petit problema. I llavors, a partir d'aquí, van apareixent personatges. A partir d'aquí és l'obra. A partir d'aquí és l'obra. Del petit problema que tinc. Es pot dir quin és aquest petit problema de bancada? Això ha d'anar al teatre. És el minut 1. El minut 1 normalment es pot explicar. Se'ns contaré després.
Després, sense micròfon, millor. El que puc dir és que té una sèrie de components que, com ha dit molt bé el Joan, és una comèdia amb tons àcids o tràgics, però té una miqueta d'erotisme, té una miqueta de violència, té molta violència... Per això dic, hi ha molts matisos. Sí, sí, sí. Home, se'ns escandalitzaran les iaies si van a veure l'obra, perdó, eh? No! Elles també van ser joves. No!
Arrutisme, no... No, però ho dèiem és per les paraules mal sonants, eh? No, no. Jo me'n recordo un espectacle que vaig anar a veure, molt divertit, però també molt sanguinari, i deien moltes males paraules. No, nosaltres... I em vaig trobar que totes les iaies es van escandalitzar de les males paraules, però no de tota la sang que corria en l'obra, que era molta...
No, en aquesta obra no, paraulotes... Home, jo sé que en tinc alguna. Sí, però no, res de l'altre món. Són suaus, res de l'altre món. I el que deia el David és punts potser algo eròpics, però no sexuals. No, home, no, ja m'imagino que no començareu a fer coses tan... Mare de Déu! Tal com està avui dia, tota la joventut pot, és per tots els punts. És per tots els punts. Sí, exacte.
No hi ha res que no es pugui accedir. No hi ha edat. No, no, no. No hi ha límits d'edat. A Comadejas tiràveu bastant de l'esperpent. Jo no la vaig poder veure, però sí que vaig veure fotos. Clar, tot era com molt exagerat. Abans deies, teníem els vestuaris, les perruques, perrucots. Sergi, jo recordo haver-te vist en fotos transvestit completament. Perrucots, totalment. Un perrucot és la paraula, no? I era seva.
Aquí tendim una cosa més naturalista o també tirem a l'estracanada, David? No, no tant. Vull deixar aclarar una cosa. El tipus d'humor que presentem aquí, crec que el de les comadrejas anava a la mateixa línia, no és un humor estracanada de tipus aterriza como puedes, de l'humor fàcil, el que intenta que cada 20 segons la gent comenci a riure de forma incontrolada. No, és un altre tipus d'humor
que potser et pot fer riure, però sobretot et farà somriure. Jo, per exemple, vull dir que jo com a espectador, potser seré molt estrany, jo he vist comèdies al teatre o al cinema que no m'han fet treure cap riallada, però m'ha situat divertidíssimes. Nosaltres intentem que sigui divertida, que la gent sopassi bé,
I pot ser que en algun moment hi hagi riallada, però no és estracanada en plan et llanço un pastís de... Una tarta. Exacte, un pastís d'una altra i després et faig la traveta i caus de morros. No, no és això. No, no. És més aviat una comèdia dialèctica. Sí, sí, hi ha molt de diàleg. Ho diu així com un tot de resignació d'en Mare de Déu, si ho arribo a saber. No, no. Petit estudiant?
No, petit no, he disfrutat, però sí que és veritat que el David pot dir, bueno, com tots, que jo al principi deia, jo això no m'ho aprendré mai, que al final és un text que és bastant bàsic, diguéssim, el meu, però clar, al final són, quan els vaig comptar, em vaig, perdó per la paraula, em vaig acollonir una miqueta. Quantes pàgines tens? 58 interaccions.
Però sí que és veritat que són bàsiques, són fàcils, però quan jo veia que els altres s'entenen sis o set, jo deia, jo tinc una mica de TDA, llavors això, jo pensava, hauria de posar les xuletes per allà per terra. Jo ja veia les cares del David i la Palmira, que és la seva, bueno, la nostra... Coddirectora? Sí, exacte.
Regidores? Quin carreg li donem a la Palmira? Ajudant de direcció. És ajudant de direcció en aquesta... Sí, també s'ha de dedicar a tot el que és el vestuari, a la decoració, tot això, escenografia, tot això. Ostres, escenografia, clar, mira, això també us ho volia preguntar perquè, i no ho hem dit al lloc, serà diumenge a les 6 de la tarda a l'Espai Cultural Salà, al Mar. Exacte.
que, a veure, l'espai va quedar cuco. Avui en parlàvem, eh?, perquè avui hem fet una notícia sobre el finançament del teatre auditori i, bueno, hem estat allò internament a la ràdio, anàvem parlant de la sala del mar i de com havia quedat, quan s'havia... I dius, a veure, per sortir del pas, no està mal, no està mal. Però, clar, no és un teatre. Es queda molt petit. No.
Molt petitet perquè teniu capacitat per públic limitada. 120 com a màxim. Aquest matí me l'han dit. 120 com a màxim. De 100 a 120. I és una llàstima perquè, clar, com que s'entrada és lliure, fins...
Que s'omple tot el forament. Quan s'omple ja passarà el mateix. Però que no se preocupe que farem una altra més endavant. D'acord, anem per parts. Dèiem això, tenim aquestes 120 localitats, per tant l'espai pel públic és reduït, però l'espai a dalt de l'escenari pels actors també és limitat. A més, no tenim espai d'entrades i sortides, no hi ha una càmera fosca per muntar tot això de l'escenografia. Què heu fet?
Quin tipus d'escenografia trobarem? Suposo que aquí també us ha hagut d'adaptar molt a l'espai.
Filigranes. Nosaltres, al cap i la fi, som una companyia amater i no tenim tampoc un gran pressupost i sempre, jo almenys he estat al pre, com un mes, he donat la meva opinió, que havíem d'anar amb el mínim d'elements i amb el mínim de despesa. Llavors, és una estrografia senzilleta, però que té els elements que necessitem per fer l'obra.
Perquè al final, per nosaltres potser segurament és un element important, però no és fonamental per desenvolupar l'obra. No, en aquest cas no. Jo crec que us agradarà. Sí, hi ha uns elements xulos i ja està. Una producció que no és cara...
No, no, no. A sortir, de veritat, superbé. Molt senzilla, però just el que es necessita. Però factista. Dèieu, aquesta obra, ara és l'estrena oficial, però ja havíeu fet com un primer muntatge d'una versió més simplificada l'any passat. 120 entrades. No sé si ja heu començat a vendre, si hi ha reserves, si s'ha d'anar directament a taquilla, com ho esteu fent? Diretament. Han d'anar allà a la porta...
que baixi una miqueta abans, el primer que arribi, el primer que entrarà. El primer que entrarà, és gratuït? Sí, és gratuït, exactament. No es poden treure entrades. Exacte, és gratuït. Llavors, van entrant i quan ja s'hi ompli, tindrem que tancar portes i ho sentirem, si es queda la gent fora. Que segurament passarà el de l'altra vegada. Sí, clar, es m'anava a preguntar si passa el de l'altra vegada. Doncs, quan puguem, la tornem a repetir. Sí, plantejarem fent com l'altra vegada. Anar fent... Anar fent una altra.
Per als que no han pogut veure-la. Però clar, és que al final hi caben 120 i hi han de fer cua, doncs quan hi ha 120 es tanca les portes, desgraciadament. Abans que comencéssim l'entrevista, no sé qui de vosaltres ha comentat, ens agradaria potser que l'Ajuntament ens cedís per alguna altra ocasió per tenir més espai al Casal Municipal. Al Casal, sí, però això ja amb el Casal ja ho hem parlat.
I què passa amb el casal? I en principi podrà ser... Sí? El que passa que, clar, també és molt còmode, que nosaltres on ensegem és a la sala del mar, i llavors ens atabala una mica el tema de canviar la sala. Però realment seria el més pràctic, perquè ja hi cap moltíssima gent al casal.
No t'hi diríem aquest problema d'aforament. El que passa és que el casal potser és més desengelat. Sí, és el que trobo. Sí? Sí. Jo he vist cosa i per segon quina funció ho trobo desengelat, que és massa gran. No ho sé, fred, una miqueta com que no et sentes el mateix. I això que ara l'acústica està molt bé, perquè jo els passats carnavals vaig fer de carnastoltes...
I se sentia perfectament. No sé si anava a micrófonar tot, no me'n recordo si anava a micrófonar tot. Aquestes coses normalment s'acostumen a fer amb micròfon. Jo crec que si no, sense micròfon, aquella sala és molt gran i es dispersa molt la veu. L'any passat, que ja vau actuar, quan vau fer com a drejas, ja la vau fer allí a l'Espai Cultural Sala del Mar, com si ho vau sentir? Què tal? Molt bé. Bé, és com casa nostra, ja. Perquè ja segeu. La segona vivenda. Sí.
Això vol dir que si heu posat moltes hores assajant o que... Sí, sí, el Sergi té tota la raó. Dos dies cada setmana. Sí, sí, hem treballat molt i més que hi treballarem, vull dir que... Hem treballat força. Sobretot perquè quan vam començar a preparar aquesta, la del correu de fons, justament el temps era una mica al límit. Per tant, hi havia actors que diien, home, això és impossible, això no ho podem fer. I el David era el que deia, sí que és possible, sí que podem. I mira, sí, al final, sí, ja...
perquè en quant de temps... Home... Dos o tres mesos, no? Això és ràpid, eh? És molt ràpid, per això assajàvem dos dies a la setmana, inclús ara estem apurant i assajant els dissabtes, que normalment és dimarts i dimecres, estem fent els dissabtes també, voluntàriament hem dit sí, sí, ho hem de fer, perquè clar... La feina més gran potser la tenia el Joan perquè tenia més interactuacions, però la feina dels altres actors és més senzilleta perquè no has d'empullar tant i llavors és molt més fàcil de preparar-ho, penso jo.
Llavors, sí. Per això et deia jo, que al principi jo estava una mica... Jo això no ho puc fer, això no ho puc fer. Hem d'estudiar com posar unes xuletes pel terra. Ell no deia res, ell callava, no deia res. Suposo que pensava que aquest tio està sonant. No, jo confiava en Joan. I jo t'ho agraeixo perquè realment jo estava convençut que no. És molt curiós perquè jo estava convençudíssim que no. Però clar, no volia fer-los quedar malament. Havia fet mai un protagonista?
No, et diré més. Jo és que soc actor de... amateur, evidentment, des de fa molt poquet, perquè aquests senyors tan macos m'han... Tan enredat. No, no, no, em vaig a enredar jo mateix.
No, m'han obert les portes. Jo vaig venir a picar. Jo tenia la il·lusió de ser actor de teatre amateur. No he fet mai teatre a la vida. És que ni, com he dit amb ells a vegades, ni el de l'EGB de final de curs ni aquest, perquè em donava vergonya. I ara m'encanta. I vaig fer la meva primera obra amb ells, La visita de les comadrejas, aquesta última versió que hem fet.
I ara faré aquesta, que és la segona. I clar, el David, per ser la segona que ha volgut, va suggerir que fos el protagonista, la veritat és que jo estic agraït a tots i molt content, la veritat. A més, tot si t'hi fixa, sempre fas les substitucions de l'anterior rector, que va fer les comadrejas del seu paper, i el que es feia de corredor, ara fas tu de corredor. Sí, que no el conec. Sí, ho feia el David Fars.
Ivars, David Ivars. Ivars, això he vist escrit per algun lloc, David Ivars, no el conec. Sí, sí, sí. Sí, sí, que va fer el pasturet. Ens queden 5 minuts, m'avisen, que va fer el pasturet. I què li ha passat amb el David Ivars, doncs? Que té masses coses i ja no podia algú dir. Ja, per això.
Això passa a vegades. Sí, sí. Escolta, abans la Mari comentava que Efecteatre s'ha anat fent gran, que sou més gent. Quanta gent sou ara quan sortiu a aquesta obra que estreneu diumenge? 14 o 15. En aquesta, 14 pot ser? Sí, crec que en total som 15. Són 15.
Som 15 i pràcticament tots els que som estem sobre escena. El Carlos, que és el tècnic, fa un treball importantíssim. És l'única persona que no... Palmira i Carlos no puja. I la Palmira. La Palmira, que també ha fet un treball important, però conjuntament amb ell, simplement que ella a escenari no hi puja. Però a escenari jo diria...
Pot ser. Pot ser que faci... Pot ser que faci un Hitchcock. Ah, molt bé. Que bonic, eh? Per una mica de companyia. Això, els amants del cinema ho hauran entès, que Hitchcock sortia allò fuguesment en totes les seves pel·lícules. Per això ho he dit. Estaràs corrent pel fons de l'escenari.
Algo així. Sempre hi ha un director que és una mica imbècil, que no pot evitar allò d'aquella rauxa de sortir a l'escenari, ha de sortir com sigui, i el molt imbècil, doncs, al final acaba sortint. I al final, clar, diem, bueno, doncs busquem-li un paper, busquem-li un paper, aquest bon home. Heu rigut fent els assajos? Molt, molt, moltíssim, molt.
Hi ha molt bon rotllo entre tothom. Sí, sí. La veritat és que jo m'ho he passat molt bé, la veritat és que... Jo, si em permets, vull desvallar una petita cosa que vam dir entre nosaltres. Sí. Que quan vam començar a preparar l'obra, els hi vaig dir... Jo, tal com ho entenc, en el paper que em toca a mi, que ara mateix faig de director d'aquesta obra...
És que jo el que vull és que us ho passeu bé. És a dir, l'objectiu, evidentment, és fer una obra que agradi al públic, que la gent que ens ve a veure s'ho passi bé, perquè a més els agraïrem moltíssim que vinguin a veure, ens ja ho agraïm per anticipat i també l'Ajuntament per haver-nos cedit la sala del mar, per poder assajar i per poder fer l'obra. Però jo el que vaig dir sobretot és, ens hem de focalitzar a fer bé l'obra perquè les persones que venen s'ho passin bé, però jo sobretot el que vull
és que vosaltres gaudiu dels assajos, gaudiu fent l'obra. Això és importantíssim, perquè estareu i han estat un munt d'hores treballant i esforçant-se, i vull que això ho feu gaudint, passant-vos-ho bé, fent broma, amb un mínim de serietat, però que tot sigui una diversió i una afició per nosaltres.
Doncs tanquem així aquesta entrevista que l'hem començat amb Carros de Fuego, Biel, que el teniu al control de Sòs i et la tornes a posar perquè, clar, hem parlat del corredor de fons, doncs, clar, Carros de Fuego inevitablement ha sonat a l'entrevista, em sembla que també sonarà, ja us ho trobareu, a l'hora de teatre, aquesta pel·lícula ambientada amb uns jocs olímpics de principis de segle XX, aquesta música que va fer Evangelis per aquesta pel·lícula dels anys 80. Moltíssimes gràcies a tots per haver vingut, molta merda aquest diumenge. Molt
Moltes gràcies. Estic segur que complireu. Espero que feu més bolos. I recordeu també que les Comadrejas es podrà veure, encara, si no l'heu vista, a la Riera el dia 31. Exacte. I us esperem a tots. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Gràcies per tot.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix Gaià al dia.
Vinga, va, doncs ara nosaltres agafem el relleu de la nostra companya Dona la Torre, Anna Plaza, i com cada dijous és moment de parlar de jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Doncs, com dèiem, parlem de jardineria amb el Garden Center La Rasa, amb el Joan Maria Vidal, que ja el tenim instal·lat als estudis d'Altafulla Ràdio. Bon dia, Joan Maria. Bon dia, Carol. Què tal? Com va tot? I molt bon any. Et demanaré que toquis una mica el micro perquè em sembla que no s'acaba de sentir ara. Hola, hola, hola.
Ara mateix, molt bé. Deia que molt bon dia i molt bon any. I bon any, perquè, clar, és la primera vegada que estem en directe des que vam fer l'última secció l'any passat, el desembre, i com que ha passat el desembre, ha passat el Nadal, avui, si et sembla, podríem parlar d'aquestes plantes que normalment acostumem a usar durant el Nadal, a usar, a posar per casa, per decorar...
i si els hi podem donar com una mica de continuïtat. Avui parlem doncs d'això, de què fer després del Natal en tota la part natural que tenim a casa, que hem fet des de la poncetia, els abets, els pessebres i tot això, què fer-ne, com fer-ne, com recuperar-ho, com mantenir-ho o com reaprofitar-ho. Perquè es pot. I tant que es pot, sí, i tant que sí. Perquè jo és com que tinc la idea que... Directament a la brossa. Sí, que aquella poncetia que, a més, pel nom es punceix...
fent un símil molt macarrònic. I no, com que la Ponsetia és de cada any, saps? Pum, la poses fora i l'any que ve una altra. I veuràs com, de fet, n'hi ha moltes més de les que pensem al nostre voltant, al nostre dia a dia, i dius, que fort!
Sí, una Ponsetia al mes de març. Sí, i tant que sí, i al mes d'agost també. El que passa és que no és vermella, i no la veiem. Com que no és vermella? Avui en parlem. Aquest sembla si també obrim el fil telefònic i fem que els nostres companys, l'audiència de tot aquí al Baix Gaia, pugui participar en directe. Tant si té a veure amb la secció de gereneria d'avui respecte al post-nadal, com amb qualsevol sugeriment, pregunta o qualsevol cosa que voleu participar en Gereneria. Ja ho sabeu, podeu trucar al 977-6506-93...
També tenim un telèfon de WhatsApp, un missatge, que potser el podem llegir ara mateix o el dia següent, per exemple, podem contestar. El número és el 660-355-717. Repeteixo, 660-355-717. I per al directe és el telèfon fix de tota la vida, que ja l'has dit, el 977-6506-93.
I a través del WhatsApp també podeu enviar fotografies o el que sigui. També, si hi ha algun dubte, no? Potser algú té per casa una poncetia que no és vermella. I tant. De fet, mira, a les seccions abans de Nadal parlàvem que les plantes floreixen a diferents èpoques de l'any perquè al final és estratègia de màrqueting, no? Les plantes quan fan flors... Home, les plantes tenen màrqueting?
I tant, Carol, és una passada, és una passada. Mira, les plantes n'hi ha dos grans regnes al món, no? Hi ha unes que fan flors perquè el polen arribi a l'estigma i es pronitzi a través del vent. I l'estigma és la primera vera, veiem que els cotxes al carrer està ple de polen. Aquestes són els pins, coníferes, xipresos, sí? Que tu no coneixes les flors d'aquestes plantes.
No, perquè normalment no es veu, diguéssim, diries que són plantes sense... Són plantes que van pel vent. En canvi, l'altre món de plantes són angiospermes i gironespermes. L'altre món de plantes són unes que el que fan és, fan menys pol·len, però fan molt atractiu de manera que els insectes polonitzadors vagin a aquestes flors i vagin a altres flors i polonitzin. Llavors, això és màrqueting absolut. Tu, quan entres a un centre comercial, entres, potser vas amb una idea de comprar, però tu passeges i passeges pels aparadors i de cop n'hi ha un que et crida l'atenció i entres.
Doncs les abelles, els abellots, els colibris, tots els tipus d'animals polonitzadors fan exactament el mateix en un prat. Què vol dir això? Vol dir que van passejant i de cop hi ha flors que atrauen més atenció. Les plantes fan flors únicament per atraure els insectes polonitzadors. Les flors són diferents sistemes. Unes són més altes, de la manera que les veuen abans. Unes fan olor. Unes són de colors específics. I llavors dins les estratègies n'hi ha que busquen diferents estratègies per sobreviure i vendre. Per exemple... Home, però...
Clar, jo quan em parles d'un parador, veia una persona darrere fent tu... Clar, aquí no veig la persona... Però veus un esperit de lluita i de supervivència que ha de sobreviure? I llavors ho fan. Mira, t'ho posaré tres exemples clars perquè veigis que potser sí que està més pensat del que...
que ens imaginem, no? A la primera vera hi ha moltes flors. Llavors, tu aconseguir que una abella et vingui i mengi del tècnico, de la manera que l'estàs contaminant, l'estàs posant-li pol·len per damunt de l'abella, que quan va a una altra abella, a una altra flor polonitza, és molt difícil, perquè hi ha moltes botigues obertes. Hi ha molta oferta, no? Exacte. Llavors hi ha plantes que diuen, mira, saps què? La competència és molt difícil, vaig a fer-ho diferent. Obriré la botiga de nit, faré un after.
Clar, un after, perdona, té pocs clients. Però els pocs que té, els té ell. Perquè hi ha poques botigues obertes. Són aquestes plantes, aquestes flors que s'obren a la nit, no? Que floreixen de nit, exacte. I que fan olor de nit. Però de quin color són? Doncs blanques verdoses. Sí. Perquè han de tenir color a les fosques.
A les fosques no els hi cal color, atrauen els insectes per l'olor. Home, però hi ha insectes pulmonitzadors a la nit? Bé, n'hi ha pocs, com clients a la nit, que n'hi ha pocs amb un after, no? Seria el mateix, sí? I llavors aquestes plantes fan olor de nit per atraure els pocs insectes pulmonitzadors que hi pugui haver a la nit, però els pocs que hi ha són seus, perquè la resta de botigues estan tancades.
Déu-n'hi-do. Sí, no? Dissol. Doncs hi ha plantes que diuen, saps què? Escolta'm, és que fer la flor aquí, davant de tanta competència, és molt difícil. A més, la meva flor és petita. Saps què? Em faig una campanya promocional brutal, que és que pintaré les fulles del voltant de color. Clar, si l'insecte veu les flors pels colors, a més hi ha colors que es veuen més i colors que es veuen menys, fixa't sempre que el centre enmig de les flors, el centre, el centre, centre, sempre és groc. I si no és groc, és el poling que és groc.
Perquè és el color que més es veu. Però la resta són colors que a vegades dius, uala, que espectaculars, no? Però es veuen. Si en vez de només fer la flor, faig el voltant de la flor, seria espectacular. Perquè encara cridaria molt més. Doncs mira, la poncetia és un exemple claríssim. La poncetia de la flor és groga, és molt petita. Com que és groga? No, la poncetia és vermella. Les ponceties, no. Fa Nadal el vermell.
Les ponceties, el que és la flor, és el centre del cap de dalt de tot de l'ull de la flor. Allò és molt petitó i fa uns estamps molt petits i és groc, i és molt petit, és com una flor d'una maduixera. I què fa per atraure? Perquè, clar, la competència és molt terrible. Què fa? Pinta les fulles del costat de la flor de color vermell. És tan així que, si t'hi fixes, hi haurà fulles que pugen de la branca que, a mesura que es consten a la part final, algunes són mig vermelloses.
I les del final són vermelles. Ostres, ara ja això és investigació... No, però ho veuràs. Són bractees, són fulles tenyides. Però et diré un exemple també molt més típic. La bugambília, que és una planta atrapadora, enfiladisa, típica de les valles, que és la típica en vermell o en lila, aquest fucsia així. Sí, fucsia rosa. La flor també. La flor és una trompeta groga del mig. I si t'hi fixes, el que fa són les fulles del voltant d'aquesta flor, les pinta de color.
I el que veiem de color quan diem vull una bohemília de flor rosa, de flor fúcsia, hauríem de dir, en el fons, vull una bohemília de bràcteas, de fulles... Si vaig a demanar unes bràcteas...
Però en el fons és això, i és estratègia de màrqueting, és agafar i pintar tota la façana de color perquè t'entrin i et vegin la paradó encara molt més. És això, és un cartell publicitari molt maco. Ja sé que sona una mica com, no, però és una flor, però visualment aquella fulla fa la fotosíntesi, fa tot igual, l'únic que no té color és fila, la pinten de color en el moment de fer la flor.
Déu-n'hi-do. Sí, sí, és això. No m'havia parat mai a pensar, clar, que una planta podia pensar, clar, pensar. Doncs t'ho poso d'una forma diferent. En això, en pintar-se, ella mateixa. Doncs t'ho poso d'una forma diferent, també. Aquesta planta, que parlàvem ara de la poncetia, el que fa és dir que a la primera dia a l'estiu hi ha molta competència.
Com més floreixen les plantes, sí? Mira, l'ametller, per exemple, canvi de tema. L'ametller el que fa diu, el primer bon temps que hi ha, que les abelles surten, jo vull fer el primer. Llavors, hi ha poques flors que floreixen en aquest moment, me les emportaré totes. Llavors, l'ametller floreix inclús abans de fer la fulla. Sí, i cada cop més aviat. Floreix, en el primer moment que hi ha bon temps, acostuma a ser sobre el 15 de febrer, més o menys, acostuma a florir...
I llavors, aquell primer bon temps, les abelles que surten, les primeres flors que van a tretar, després les ametllers, i així aconsegueixen que els ametllers, que gairebé de cada flor, surtin ametlla, perquè si no és polonitzada, no fa el fluid, no fa la llavor, i no es polonitza, d'aquesta manera ho aconsegueixen. Doncs la Ponsetria diu, és que la primera vegada i a l'estiu hi ha tanta competència, que saps què? Floriré quan menys floreixen les flors. Quan és quan menys floreixen les flors? A l'hivern. Doncs ella diu, floriré a l'hivern.
I floreix a l'hivern, floreix a ple hivern. Què passa? Aquelles d'un país tropical, és del sud de Mèxic, de la part centroamericana, que es fan arbustes soles al bosc i creixen arbustos que arriben a fer-se arbres de quasi 3 metres. I floreixen a l'hivern, però floreixen a l'hivern en un lloc on és sempre calor.
Llavors, com nota que arriba l'hivern? I aquí? Nota que arriba l'hivern perquè el dia és més curt, té menys durades d'hora de llum. És a dir, quan noten que el dia és molt menys productiu, perquè produeix menys en fotocèntesi, perquè hi ha moltes menys hores de llum, en vez d'haver-hi 12 hores de sol, que hi pot haver ple estiu, ens trobem que hi ha 5, 6, 7 hores productives, la resta ja no, llavors és l'època en què la resta de plantes que hi ha hivern i treballa menys, ella fa la gran floració. Fa la floració plin d'aquestes bractes i té tots els animals polonitzadors per ella. Sí, els atrau.
Aquí què ens passa, ho parlàvem en el programa de gereneria a finals de novembre, que la gent que té puncetis, que ara parlem com fer-ho de l'any anterior, ens trobem que no es posen vermelles, que la tens de l'any anterior, i hi ha molts centres comercials, aquí mateix a Altafulla, al Caprabo, per exemple, en té dues grosses que els hi hem viscut altres anys, i la tenen allà grossa i la tenen tot l'any verda.
Tot l'any verda, per Nadal també. No m'he fixat. Perquè és una planta que la veus verda, i el meu veu la vermella no associa amb la Ponsetia. Però si t'hi fixen la fulla, dius, és una Ponsetia, és veritat. I està mostrada la informació i tal. I no se'ls posa vermella. Per què? Perquè allà treballen 12 hores al dia, i durant les 12 hores hi ha la llum artificial oberta. Llavors la planta no nota que arriba l'hivern. No nota que el dia es fa curt. No nota que hi ha... Què vols dir? Sembla que estigués a l'estiu. Tot l'any estiu.
Està al carip. La planta del Caparabo està al carip. Sí, perquè té 12 hores. És a dir, ella no nota que el dia es fa de cop més llarg i de cop més curt. I ara ve l'època de floració. Però això ens passa a casa, també. Molta gent és conegut, i per això ho anunciàvem aquí al novembre, que quan tenim una punceta a casa, quan arriba el novembre, el que hem de fer és aquella punceta i posar-la en una habitació que no rebe llum artificial. Perquè nosaltres a casa arribem i, sobretot, quan es fa fosc, obrim la llum. I no anem a dormir.
dormir fins a les 10 o les 11 o més tard i aquella planta segueix rebent llum. És artificial? Sí. Li funciona? Sí. No tan productiva, però li serveix. Pensa que hi ha moltes botigues, molts despatxos, molts locals que estan en soterranis i també llum artificial i tenen planta. La llum artificial, la planta li serveix per fer la fotosíntesi i sobreviure i anar tirant bé.
Per tant, aquella planta no nota que el dia es fa curt. Té ganes de florir, té ganes que arribi l'hivern, però no nota que arribi l'hivern perquè el dia es faci curt. Llavors hem de posar la planta en un lloc i donar-nos rellum artificial. Inclús, a vegades es diu també, de posar-te tres o quatre dies en un espai més fosc. Un bany, un lavabo, un garatge, un magatzem, que diguis, aquí no hi toca gaire llum o gairebé gens. L'ideal seria un lloc...
sense llum artificial, que dius, mira, el bany, l'obro només un minut o dos, però allí només arriba la finestra i prou. Doncs és fantàstic. Llavors la planta nota que arriba l'hivern i floreix. Però si es passa 12 hores o més de 10 hores al dia amb llum, no floreix. Està esperant que arribi l'hivern. Perquè ell, el seu hàbitat natural, no té fred. Nota només que el dia es fa curt.
I escolta'm, va. Ha passat el Nadal. Ha passat el Nadal. Sí, senyora. Què fem? Amb aquella poncetia vermella. Que jo sàpiga, de moment, vermella. Què fem? Les fulles de dalt les mantenen vermelles i és molt típic veure que perd molta fulla. Molta fulla per la part de baix. De fet, a vegades queden només 3 o 4 fulles de dalt vermelles i prou, poca cosa més. Molt bé. Seria ideal? Ideal, ideal. Si ha passat això, retallar-la.
tallar-la, a mitja tija, que dius, estic perdent les quatre fulles que li queden, què faig? Mira, a més, la tallem a mitja alçada de la tija, perdem la mitja tija, sense cap problema, i la tallem per damunt d'un borrissol, d'un brot, d'un rebrotet d'aquests que surten, d'una idioma. D'un nus d'aquells. Exacte. Doncs ho tallem per aquí, o just per damunt, si pot ser en viatge millor,
i la deixem en un lloc amb claror, sense cap problema, i amb poquet aigua. Amb poquet aigua vol dir, sobretot, aigua, la reguem poqueta, però que no hi quedi aigua acumulada. Per tant, t'has de carregar les quatre que encara te quedaven... Ah, exacte, però espera, espera, no les carreguem. El que fem és una poda, aquesta planta, que dius, però si me l'he deixat sense fulles ni res, però generarem que rebroti de nou i rebroten fulles, i és molt maca. A més, aquesta planta en verd és maca, de per si. I la deixem, si pot ser, en un lloc amb claror. A vegades us diria, serveix molt que la tinguem a la cuina,
A prop de la pica, a prop de la finestra, perquè a la cuina és com que ens és... I penses ràpid i la regues. La fiques a vegades a prop de la terrassa, igual, es queda allà i te'n dones compte quan ja està morta gairebé perquè no els pots regar. És a dir, que sigui un lloc que hi pensis. I dirai, la rego i la regues en poqueta quantitat. Però a la vegada, aquells brots que has tallat, aquelles puntes que has tallat amb la fulla vermella, encara així, si vols, els pots deixar amb aigua.
Poses els tres jarres amb aigua i veuràs com t'arrela sense cap problema. Veuràs que primer et fa com una lletata blanca, té una llet blanca, una sàvia blanca, cap problema, la poses amb aigua i ja està. O, si volguessis, també la podries plantar directament. Veuràs aquestes fulles, aquestes tiges vermelles, si en té moltes, et diria treu-ne la meitat, que en quedi un dos o tres per brot, com a molt. Dos o tres, més no. Perquè t'explico, la fulla, a part de fer la fotosíntesi, també s'evapora aigua.
Si estem evaporant aigua i la posem a terra, directament plantada en un torreter, i no té arrels encara, no pot absorbir aigua, s'evapora molta aigua i pateix molt, perquè no en pot absorbir. Si estem a un gerro d'aigua li és més fàcil. Llavors, si la posem en un gerret d'aigua en les tres branquetes, cap problema, les plantem en una torreta en terra, traiem-ne tres o quatre tiges, que quedin dos o tres tiges, dues o tres fulles.
I les plantem i humitat. I ja està. Llavors, aconseguiràs, a part de reproduir la poncetia, fer que aquella que ja té les arrels, que és la planta mare, et rebroti en verd i estigui maquíssima. Veuràs com rebroten? A mi es fa molta il·lusió perquè de cop veus tres branques o quatre que tens allà pelades, com rebrota i com rebrota amb quina energia és molt guai.
I les altres, veus com de cop a cop van trient arrel. És lent, eh? Potser et triga un mes, més i mig. Però de cop ja tens arrels, les pots plantar i les tens maques. I serà una tonteria. Però aquestes 3 o 4 tiges que has fet, després les plantes amb un torreter, van creixent. I quan arriba el setembre o octubre, o novembre...
Sí, sí, estem parlant d'aquí 9 mesos. Ara estem parlant ja de... Clar, setembre. Sí, sí. Les regales als teus cerds més estimats, als més pròxims, als teus amics, i li dius, mira, és una poncètia. Ara només et cal que la tinguis en una habitació amb claror, sense llum artificial. I veure com es tornen vermelles, aquelles petites poncèties, i com Christian i tal, és un regal molt maco. Regalar això i dir, és una poncètia, no t'acrobaran. No, li dius, escolta'm, perquè sàpigues el que és aquest regal, l'has de deixar en una habitació en què no tingui llum artificial.
A veure què, sorpresa. Clar, i de cop es posen vermelles i li passa això que et passa a tu de dir... Era una Ponset i és... Escolta, és una Nadal. És molt maco, és molt maco. Interior, estem parlant tota l'estona. T'explico, podríem estar a l'exterior sense cap problema. El problema és el fred. El seu país natural, el seu país natural no tenen fred. Llavors, clar, a l'exterior, a l'estiu, t'hi poden estar a la sombra o entre sol i sombra sense cap problema. Sense cap problema. Incluso si la posessis ja des dels brots que li toca algú al sol, la pots arribar a tenir a ple sol. El problema és quan arriba...
anava a dir a partir de novembre, però depèn de l'any, però quan baixem dels 7-8 graus és quan li afecta la poncetia. Llavors, per això les tenim sempre a l'interior. Pensa que quan nosaltres diem una planta d'interior, no existeix una planta d'interior com a tal. Exacte, les plantes estan a l'exterior. Quan diem una planta d'interior, imitem un sotavós tropical. Vol dir que no li toca el sol,
i a la vegada que no té fred, com que no té fred i no toca sol, l'interior és una habitat natural que està molt bé. Llavors la Ponseti és una planta superresistent, però què ha passat això? Ha canviat de llocs, es posa que perdem molta fulla, que queda com a pelada, que dius així ja no val la pena tenir-la, la llanço. Doncs no, tallem-la, donem-li aquesta oportunitat i veuràs com que és superfàcil i és molt agradable. Tallada, que et queden com en tres pelillos allà una forca, gairebé,
Dius, és que l'he tallat per la meitat, és que, ostres, és superlletge. Clar, a mi em sap greu. És a dir, jo ara visualitzo això i dic, uf. Fem-ho quan la planta estigui, que diguis, és que queden 4 o 5 fulles, està molt paladeta, que la llençaria de lo lletge que està. Sí, és el que jo feia.
Clar, doncs fem això. La tallo, escolta'm, no hi perdo res, trigo una setmana més, si vols, la tallo, la provo aquí i les altres blanques les poso en un jarret. Són a mi les blanques que es mantenen. Ostres, la planta no fa res, veurem que no fa res, és perfecte. I d'acord, aquests nusos veient que es van engreixant, engreixant, engreixant, i d'acord comença a treure totes fulletes petites i tendres, i dius, ostres, que bé que em rebrota.
I és més, és una planta que fa maca a la primavera i l'estiu, però és verda, és maca, i no fa de Nadal. No és el que diguis que tinc la planta de Nadal durant tot l'any. No, perquè és verda i és maca. Queda un mica raro. Deixa'm també explicar quatre cosetes, ens queden uns minuts. Ens queden uns minutets, només així ràpid. Sí, uns minutets. Per explicar quatre cosetes. La molsa del pessebre.
Mira, ho tenia pendent de preguntar. Molt bé, la molsa de pessebre. Jo et diria, posem-la boca avall a qualsevol torreter que tenim. Torreta. Ens farà, ens farà diverses coses. Primer, mantenir la humitat de la terra, que no es marxi. Segona, que les espores que hi ha a les molses quedin al terra i rebroti molsa nova.
Però sobretot pensem que la torba, la torba és un tipus de terra que és esponjosa, típica, quan diem torba, i ve de les molceres, ve de la molsa, així que no ho llencem. Pugem-ho damunt de qualsevol torreta, damunt de qualsevol test, inclús damunt del jardí. I torna... Si té humitat...
Si té humitat, les espores tornen a brotar. Si no té humitat, no passa res, perquè es transforma en terra. És que és terra. Les molceres, a sota la molsa, la molsa va creixent com una esponja, doncs a mesura que va creixent, la part de dalt és verda, però la part de sota l'esponja, que queda aquí, es va transformant en negra, i és la torba, la torba que comprem, perquè és esponjosa, i esponjosa perquè ve de les esponjes aquestes de les molses. Això com a primer. La resta de coses que hem tingut per Nadal, així posades, una vet de Nadal, que l'hem regat...
no sé si la gent posa naturals o... Alguns encara en tenim. Però es pot trasplantar? Què has de fer amb això? Ah, bueno, no, si el compres tallat, evidentment no. No et pensis, eh, molts tallats que la gent els ha regat i pulveritzat, a més ens ho diuen, i és com, escolta'm, que m'està vivint l'Avet, i és molt típic.
Perquè igual que estàvem dient abans d'ara una punceta tallada que t'ha viurà, un abet tallat que ha tingut humitat és molt típic que, escolta'm, durant un any... No m'ha crescut, però si no s'ha mort. Perquè durant aquell any l'únic que ha fet ha sigut fer arrel i t'ha arrelat. Mentre s'ha tingut aigua i ha estat pulveritzat, perfecte. Clar, si un abet d'aquests no l'hem regat gens, l'hem tingut a l'interior, en què l'afecció al costat del regador s'ha secat tot, s'ha secat, escolta'm, no en podem fer gaire cosa més que llençar-lo o reaprofitar-lo en un compost. Però llençar-lo en un orgànic i ja està.
I després també una cosa més molt típica de Nadal és aquests rams d'eucalipto, rams de grèvol, rams així, aquests rams secs és molt maco també. Llavors hi traiem els quatre adornos de Nadal que hi pot haver de més a més, el paper de Nadal, i li traiem l'aigua i el deixem que s'assequi.
Aquests rams d'eucalipto secs són molt macos. I si volem un consell també per mantenir-los encara millor, agafem aquest ram i el deixem uns dies penjat boca avall fora a l'aigua, i si pot ser en un lloc fosc, millor. Per què? Perquè farem que s'assequi torgent, que s'assequi dret, no que decaigui una mica pels costats i s'assequi una mica com a més tristor. I a més que es veuria com a més pensit, potser. Clar, en canvi l'eucalipto sec, que és maco, que hi ha gent que manté el ram d'eucalipto de cada any i té que 7 o 8 rams...
Sí, i després pots jugar a fer composicions. Clar, exacte. Doncs si ara el deixem secar 10-15 dies amb un lloc fosc i boca avall, escolta'm, es manté molt més turgent, molt més maco i erecte, i llavors fa que aquest ram el puguis reaprofitar molt més i el tinguis més maco.
Doncs déu-n'hi-do. O sigui, tenim planta seca, que podem usar tot l'any, perquè és planta seca, no necessita cap cura, i aquesta poncetia que podem reviure i, a més, fer-nos sentir com una mica més salvadors de... Mira, això del regal del setembre ho hem tret uns clients que ens ho van dir, no? Em diuen, és que precisament en tinc tantes que vaig pensar, li donar els meus amics, no? I els hi van donar, a més, un torreter superguapo i tal...
I dient-li, però què és això? Tu rega-ho amb carinyo i tal en un lloc sense llum artificial. I clar, la gent es trucava a mitjans de novembre, final de novembre, primers de desembre. Escolta, és una planta de Nadal, que està florint. Està fent Nadal i és molt maco. Doncs tothom, qui volia reviure les seves ponceties, que faci cas als consells del Joan Maria Vidal. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Un dijous més per estar aquí amb nosaltres explicant aquestes intringulis, aquests detalls de les plantes i de com cuidar-les. Ens veiem la setmana que ve. Ens veiem.
L'actualitat de Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Doncs així arribem al final del programa d'avui. Gràcies per haver-nos acompanyat a Baixgallàldia. Si us heu perdut algun moment, la previsió del temps, el repàs de les portades, l'opinió de la periodista Marta Domènech, l'entrevista a Efecteatre o la nostra secció de jardineria, recordeu que ho teniu tot disponible al servei de ràdio a la carta, a les webs de Roda de Barà Ràdio, Ana la Torre i Altafulla Ràdio, on ho podeu escoltar quan vulgueu. Abans de marxar, però, Raquel, ens acomiadem ja, no?
Sí, ens acomiadem amb aquests consells del Joan Maria, que a mi m'encanta, sempre aprenem molt de la seva mà, i mira, hem de fer cas, d'emportar-nos de vida, que això ens dona alegria, i tant que sí. Doncs vinga, totes aquestes punceties, reviure-les, com ens ha comentat el Joan Maria.
Doncs gràcies per ser-hi cada dia, per escoltar-nos, per fer-nos confiança. Tornem demà, a partir de les 9 del matí, aquí mateix, amb més actualitat i més proximitat a Baix Gaiaudia. I acabem amb una frase cèlebre de sempre, com la d'avui diu, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, i això ho va dir Joan Fuster. Que tingueu molt bon dijous i fins demà.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'Onalatorre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Sintonitzes Onalatorre, 107.0 FM i onalatorre.cat.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
T'has perdut una entrevista? Vols tornar a escoltar els informatius? Tot ho pots recuperar al nostre servei de podcast. Els més recents els trobaràs a la portada de la nostra web i els més antics a l'apartat programes. Entra a la nostra web onaguiolatorre.cat i no et perdis res.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Ona la Torra, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673-269-948. 673-269-948.
Ona la Torre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Noticias en xarxa.