Cada 3 de desembre es comemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat o el Dia Internacional de les Capacitats Diverses. Anem actualitzant el nom, anem canviant, doncs, potser la nomenclatura, però l'objectiu sempre és el mateix, que és posar en valor...
les capacitats diferents i alhora fomentar la inclusió a la societat. De fet, és una data que va marcar l'Organització de les Nacions Unides i aquí a Torredambarra s'ha començat a commemorar amb actes que van tenir lloc el passat cap de setmana, amb una conferència que va organitzar l'Associació Matinada per Parlar d'Autisme el passat dissabte i diumenge va tenir lloc el vermut musical de la Fundació Onada.
Però en guany els actes no queden aquí perquè, atenció, que el 12 de desembre al Pati del Castell, amb tota la solemnitat que dona aquest espai, a partir de les 6 de la tarda presentarem un llibre d'en Gabriel Comas, que el tenim aquí. Molt bon dia, Gabriel. Bon dia.
El Gabriel ha estat col·laborador del programa Onada FM, que és aquest espai radiofònic que fan els membres de la Fundació Onada Aona Latorre, i tu ets voluntari, que has estat bé implicat en Onada des de fa molt de temps, ja per tota la teva experiència i bagatge professional, Gabriel, perquè és un àmbit en el qual has treballat molts anys de la teva vida, el de les necessitats educatives especials
Sí, jo ara soc jubilat, però jo era professor de la universitat amb l'especialitat, ensenyava l'especialitat d'educació especial. Llavors, tot allò d'aquest camp m'és força proper. He treballat molts anys professionalment en aquest camp.
I en Pica et vas jubilar, doncs tenies més temps per dedicar-lo a projectes com el Donada i entenc que et vas implicar, en certa forma, en anar presencialment allà a les seves instal·lacions, a fer alguna mena d'activitat, no? Sí, concretament aquesta. O sigui, se'm va demanar participar en aquest programa...
que té tres apartats. Hi ha un apartat d'entrevistes, hi ha l'altre apartat, que és el Sabíeu què, i un altre de l'apartat musical. Llavors em van demanar si jo podia treballar aquest Sabíeu... Bé, encara no tenia aquest nom, però participar en aquest apartat, en un apartat. I vaig creure que amb aquest nom de Sabíeu què podia introduir textos atractius que podien aconseguir l'objectiu que es havien proposat.
I així ho vam fer durant més de quatre anys ja. Cada mes fem aquest programa i jo no, sinó els companys d'Onada llegien el text que feia i jo només comentava de quan en quan, però el text del guió el llegien les persones amb discapacitat.
Ara presentem un llibre que és un compendi, un recull d'aquests guions radiofònics que venen a ser petits articles de coses curioses de la Torre, perquè hi ha temes com molt diversos.
Doncs sí, aquests guions, en principi, costava donar-li to, perquè què fem, llarg, curt, quin to, difícil, fàcil de llegir... Bé, al final vam decidir, doncs, això, fer textos curts, curts, un parell de pàgines, sobre un tema interessant de Torredembarra,
I traient-li, jo crec que aquí està el seu valor, traient-li, a més a més de la informació científica, diguem-ho així, els apartats més desconeguts per la població. I alguns, amb alguns temes, anant entrevistant les persones protagonistes, es van poder afegir dades que no es troben a cap banda. I llavors són...
textos sobre 30 qüestions, des dels indians, que va ser el primer, fins a les remendadores, que és el final, però passant per l'Organ Barroc, els castells, la Torre de la Vila, la Sínia, els farts de Torre d'Embarra, el bloc, la cooperativa, la xilografia, refugis antiaèris, o sigui, 30 variats, i és una cosa que sembla que serà entretinguda i de llegir, són 30 temes sobre Torre d'Embarra.
Doncs uns temes que et connecten amb aquesta feina d'investigador que portes fent a l'àmbit de la història local i relacionada amb el mar. Gabriel, perquè tu ets membre del Centre d'Estudis Cini Valdemars, a més has fet moltes publicacions...
de caire històric, social, antropològic, fins i tot, no? I això et connecta amb aquesta feina que vens fent de manera altruista com a aficionat, no? Sí, sí. La meva tasca, l'objectiu principal és recuperar tot el patrimoni cultural de Torrembar, de Baixa Mar, sobretot, perquè hi ha el món mariner, que és el que m'interessa també, principalment, fonamentalment.
I llavors, clar, sí, he fet bastants llibres, em sembla que em porto, hi ha 17 llibres sobre Torrembar i aquest món, i això és un més, diguéssim, que he tocat diversos temes, no només els mariners, però sí, és una mica de cobrir una mica la curiositat que jo tinc sobre qüestions culturals que m'interessen.
Doncs és un llibre que tindrà aquests capítols breus, que és el guió radiofón i que anem a adaptar perquè la gent ho pugui consultar i puguin anar fent lectures sobre aquests temes que els podem anomenar. A més, amb imatges, perquè has anat a buscar una bona aliada, la fotògrafa Imafon. Sí, Imafon és una fotògrafa professional molt bona,
I jo tenia clar que aquest llibre ho complementaria molt bé fotos per il·lustrar cada un d'aquests guions. I, efectivament, són fotos inèdites de l'IMEFON que han anat expressament a...
i il·lustrar el que jo explicava. O sigui, no, excepte dos que són històriques i per tant no hem agafat aquests temes fotos ja fetes, la immensa majoria ha estat de fer-les in situ. O sigui, si era l'òrgan barroc, ell ha anat a l'església a fotografiar l'òrgan barroc.
I li he donat aquella mirada artística, característica, i que a mi em va semblar molt bé. I, de fet, el llibre que he pogut mirar, la galerada, per mi és preciós. Suposo que, per exemple, li hauran obert la sala noble del patronat Antoni Roig, perquè va dedicar un capítol en aquest indret que només s'obre en comptades ocasions.
Doncs sí, sí, sí. Això ho explico en un llibre que vaig fer sobre el patronat d'Antoni Roig. I el patronat d'Antoni Roig tenia una sala, la Sala Noble, el primer pis, on s'obria per donar la dot a les noies que es casaven. Perquè és un dels manaments que va fer Antoni Roig al morir en el seu testament.
I llavors també allí es reunien per controlar l'aspecte escolar, ja que els patrons controlaven tota l'educació del col·legi. O sigui, contractaven els mestres, compraven el material, etcètera, etcètera.
I llavors aquest lloc és emblemàtic i encara ara s'obre només un cop el de Santa Rosalia per donar el dot, encara es dona el dot, el que passa que abans eren uns diners que ajudaven força al recent matrimoni i ara és una cosa simbòlica.
Aquest mes, per cert, també se celebraran els 25 anys de la recuperació del castell, de la rehabilitació. Tu vas fer també un capítol sobre el castell de Torredambarra, que just acollirà l'acte de presentació.
Sí, sí, sí, és cert. Hi ha diversos temes, tant de patrimoni, diguéssim, arquitectònic, com qüestions culturals, com podria ser la Sínia o el far de Torre d'Embarra. Però d'edificis antics sobresurt l'escola Antoni Roig, l'Hospital Pere Badia, i també aquest castell que es va rehabilitar. Primer, hi havia una torre de castell,
que pertinia al castell antic, diguem-ho així, i després es va fer aquest castell nou, que es va derruir, va quedar derruït, abandonat, fins que es va rehabilitar per fer l'Ajuntament actual.
I és un dels temes que tractes. N'hi ha moltíssims perquè també parles del fart de Torredambarra, per exemple, i d'altres com les frases fetes, que aquest també va ser com molt curiós i va ser un dels espais també més col·laboratius on els nois van poder fer com les seves pròpies aportacions.
Sí, els que havien sentit ells de seus pares, doncs també ho van poder comentar. És un capítol que a mi m'agrada, tinc un llibre sobre les frases fetes dels pescadors de Torredembarra i el seu món, a través de les frases fetes.
I em vaig replegar moltíssimes, moltíssimes. I és un tema que sempre m'ha agradat, perquè els pescadors de mans, ara alguns joves encara ho fan, tenen una manera d'expressar-se que si no s'és de l'ofici, per exemple, la gent de dalt del poble moltes vegades no sap el que és, no? No sap a què es refereixen.
I llavors em va fer gràcia rescatar algunes frases significatives. Per exemple, fer-se la pava. Aquest nen s'ha fet la pava. Què és això? S'ha mullat tot, perquè la pava era la persona que aguantava els pals perquè les barques arribessin a sobrar. Llavors s'havia de mullar tot. Llavors fer-se la pava volia dir això. O anar al tenyidor. O anar al tenyidor vol dir que s'ha mort. Perquè el tenyidor era el lloc on...
es bullia un suc, diguem-ho així, per tenyir les xarxes de cotó i donar-los mordents, en crità i escorça de pi. Llavors, necessitava molt de foc. Llavors, una barca molt vella, quan no servia, se l'estallava i servia per encendre el foc del tenyidor. Llavors, el tenyidor també. Poso també alguna de la torre, també, evidentment.
Per exemple, el cas de la mort ha passat al portal de Padrines. El portal de Padrines és un portal de l'antiga muralla de Torredembarra i que el cementiri està després. Llavors, si es passa pel portal de Padrines vol dir que estàs mort perquè et porten el cementiri. Bé, són coses curioses que em va fer gràcia.
escriure. Doncs farà gràcia també de llegir-les, per exemple, que n'hem parlat tant i el que ens queda sobre l'Alfa i Omega, el blog, també vas fer aquí la teva aportació, perquè clar, aquí es va generar tot un debat, recordem que va haver-hi un procés participatiu perquè la gent triés entre l'Alfa i Omega o recuperar aquella antiga piràmide, que no li dèiem ben bé així, però bé, que era l'artil·lugi que empraven
No sé si empraven o no empraven. Gabriel, tu aquí tens les teories per fer entrar i sortir les barques, no? No, no, no, és una teoria, és una realitat. O sigui, el bloc es va fer perquè les barques havien de barrar-se de la platja cap a la mar, no? I llavors això no estava resolt. Al revés, sí. O sigui, quan arribava una barca, hi havia un edifici amb un torn,
des de 1900 ja, o sigui, principis de segle passat, que estirava un cable i les pujava cap avui. Però tirar cavall no hi havia manera. Llavors una embarcació, per exemple, de llum que podia tenir 10 tones, doncs necessitaven com a 20 noms per banda per anar a l'esquena, llançar-la a l'aigua i fer-la sonar. Quina feina! Llavors, fixi-t'ho, fins als anys 60, que sembla estrany que es trigués tant,
no es va fer aquest bloc. I aquest bloc consistia en el cable que estava a la platja. Arribava fins al bloc que estava dintre el mar, a l'antina, uns quants metres de la platja, i després regressava, tornava. Llavors, s'enganxava la barca amb un d'aquests cables i, com que feia un circuit, doncs l'anava avarant. Llavors, se va pensar que aquest cable passaria per aquesta torre, aquesta piràmide, diguéssim, de ferro, dalt de tot.
però el cable era tan doble i pesava tant que quan deixava de tirar la màquina, el pes baixava del cable de cert i continuava barant amb el perill d'agafar alguna persona mentre es posava pals. I llavors es va decidir no utilitzar-ho i posar una politxa a la base de la...
de la piràmide diguéssim, i així es va deteriorar, es va fer malbé, fins que es va fer això, que per mi és una escultura molt singular, molt singular i a més a més que està feta per un artista internacional,
I agradarà o no agradarà? Aquí no li agrada el Picasso, ni el Miró, ni... Però, vull dir, no deix de ser una escultura d'un escultor internacionalment reconegut i que, a més a més, el poble de Torrenbarra se'l va fer propi. Samarretes, llibretes, fotografies, també tot. Per tant, jo soc dels que vaig lluitar per tirar endavant
L'Alfa i Omega. L'Alfa i Omega. Molt bé. Doncs veieu que és molt interessant aquest recull de la secció Sabíeu què del programa Onada FM, que ara quedaran recollits en un llibre que ha editat la Fundació Onada i que compta amb el suport d'Ona la Torre i també de la Regidoria d'Acció Social i Igualtats de l'Ajuntament de Torredembarra.
Per anar acabant, anem a convidar tothom que vingui el dia 12 del 12, el 12 de desembre, a les 6 de la tarda, al Patí del Castell, perquè farem un acte, primer amb la benvinguda institucional, evidentment, però després farem com un programa allà. Farem un programa? Farem o farem obert al públic, que vingui tothom i allà podreu veure com es fa
a aquest espai i t'entrevistaran a tu. L'entrevista aquesta vegada serà a tu, Gabriel. Sí, sí. Et preguntaran com ha anat el llibre. Exacte, sí. Poso preguntar coses d'aquestes, sí. Molt bé. Doncs això, tindrà aquesta part d'entrevista. Després fareu un sabíeu què en viu i en directe.
I la part musical. I la part musical amb el DJ Chart, que posarà la part festiva al tram final d'aquest programa. Tot això animat per la Miriam, que era la conductora del programa, que era una persona fantàstica en aquest cas, que ho movia tot.
Sí, la Míriam, clar, ara ha passat el testimoni a la Ibet Torné, la Míriam Valls, perquè bé, ara diguem que els compromisos professionals l'han portat per una altra banda, però serà un moment de retrobar-nos amb ella i un espai bonic que volem compartir amb tots vosaltres.
Doncs, Gabriel, per acabar, convida tothom que vinguin, allà podran aconseguir aquest llibre. Després la idea és que pugui estar disponible a les llibreries o allà a la Fundació Onada. Sí, la Fundació, em sembla que deixarà les llibreries i allà el dia de la presentació també en vendrà alguns.
Molt bé. Content, no?, d'haver fet aquest llibre. Molt, perquè, a veure, és un treball que ja tenia fet, això, 30 guions, i què farem? És interessant, la Miriam, també. Escolta, això és molt interessant, això hauria de...
de quedar reflectit i dic, doncs mira, endavant les altres i així està. Tinc moltes ganes jo de veure aquest llibre, on per cert hi haurà un codi que us portarà al programa per qui el vulgui escoltar. Així ens hem sumat a la commemoració del Dia Internacional de les Capacitats Diverses, que Torra d'en Barra sempre té marcat a l'agenda i que, com us diem, culminarà amb la presentació d'aquest llibre, titulat Sabíeu què?,
obra d'en Gabriel Comas amb imatges d'Imma Font. Gabriel, un plaer que ens hagis ofert aquesta possibilitat de donar forma a aquests guions en forma de llibre. Esperem que vagi molt i molt bé. I això, convidem tothom a venir el 12 del 12 al Pati del Castell. Doncs això, us esperem. Que vagi molt bé. Adéu-siau.