La Ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Bon dia, Baix Gaià. Avui és dijous 22 de gener de 2026 i celebrem Sant Vicenç. Comencem una nova edició de Baix Gaià al dia, el màxim compartit de Roda de Barà Ràdio, Altafulla Ràdio i Ona La Torra. Posem en marxa el dia amb atenció centrada en allò que ens queda més a prop, perquè l'actualitat del territori és la que marca cada matí el ritme de la jornada.
Roda de Barà acull aquest dissabte a les 7 de la tarda l'obra Políticos Incorrectos, una comèdia d'embolics que es representarà al casino municipal. La funció, en castellà, anirà a càrrec de la companyia Teatre i Punt, formada a Esplugues de Llobregat l'any 2016 i especialitzada en el gènere de la comèdia.
A Torredembarra, aquest dissabte, s'organitza una jornada de voluntariat a l'espai natural protegit dels muntanyans, a la platja de Torredembarra i Creixell, amb l'objectiu d'eliminar espècies exòtiques invasores de les dunes. L'activitat començarà a les 10 del matí a Cal Bofill, tindrà una durada aproximada de dues hores i és oberta a totes les persones interessades, incloses les famílies.
I Altafulla, l'organització del Pleamar Vintage Market ha obert les inscripcions per a les persones interessades a muntar una parada en aquest mercat de temàtica vintage que combina nostàlgia, música en directe i ambient festiu a tocar de la platja. El certamen està obert a parades amb productes d'èpoques passades com artesania, moda retro, joguines, decoració, tecnologia analògica i vinils.
Tot això és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i la resta de municipis del Baix Gaià amb informació rigorosa, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts farem un repàs complet de l'actualitat. Començarem amb la previsió del temps, continuarem amb les portades de la premsa i escoltarem l'opinió de la periodista Marta Domènech. I per tancar aquest primer bloc ens aturarem amb una proposta musical.
No se'n vagin, que això tot just arrenca. Els parla Sònia Camí i Raquel Martínez. Molt bon dia. Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Avui ja, mira, veig que lluï el sol. És que ara he aixecat la mirada i he vist la resplandor aquí a l'edifici que tenim davant, al carrer Garrofés, i dic, mira, sí, bon dia a totes, totes. A tu i a mi que ens agrada el solet. Tot i que li està agafant el gust a la pluja, jo també ho he de reconèixer.
Bon dia per totes aquelles persones que no necessitin utilitzar el servei de rodalies. Sí, el servei de rodalies i de regionals, que aquí al Camp de Tarragona és com un enigma, perquè és regionals, però de vegades s'hi refereixen com a rodalies.
Llavors, la gent a l'aplicació veu que no funcionen rodalies, però creuen que sí funcionen regionals, i resulta que no. I aquí tenim un embolic important, perquè no sabem si tenim rodalies regionals de cara a la gestió, a l'administració i a la comunicació, que està sent bastant deficient. Ho hem escoltat al Notícies en xarxa.
aquest matí a primera hora i ja des d'aquí competim la nostra companya Anna Plaça, que ha de venir amb tren i no sé si arribarà avui a la feina. De fet, ahir vam sentir la seva entrevista, però és que no va poder venir físicament aquí als estudis. En fi, dia complicat avui també, ja ho estem veient.
Dia complicat a veure com s'ha solucionat tot plegat, Raquel, perquè també l'autopista va com va. Sort que han aixecat la barrera del Garraf, no? Sí, ha estat allada en sentit sud, en sentit nord, en principi sí, el que passa que, clar, hi ha molts punts amb retencions. I va per dies. Ja ens ho han dit que, clar, les comprovacions aquí són molt més complicades. Hem sentit com els bombers ja apuntaven des d'hores després de l'incident del tren que hi havia inestabilitat.
Però, clar, és una autopista que suporta el pes de molts vehicles pesants i, en fi, tenim uns dies molt convulsos i caòtics. Mira, precisament aquesta paraula és la que trobarem avui a les portades. Caos. Ah, molt bé.
Doncs d'aquí una miqueta també coneixerem aquestes portades, que evidentment el tema estrella és el que és. Tenen sintonitzades Ona la Torre, Roda de Barat Ràdio i Altafulla Ràdio. Això és Baix Gaià al dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi! Baix Gaià al dia. La veu del territori.
I abans d'entrar de ple en l'actualitat, aixequem la vista al cel. És hora de saber quin temps ens espera avui dijous 22 de gener al conjunt del Baix Gaià. La previsió per a les pròximes hores ens la porta, com és habitual, a Luismi Pérez de la xarxa, que ja el tenim a punt per explicar-nos tots els detalls meteorològics. Luismi, molt bon dia, endavant. Bon dia a una situació de força núvols.
al llarg de les immediates hores a les comarques de Tarragona, i de fet aquest matí hem alguna pluja que ja està caient i que continuarà caient de forma dispersa fins al migdia, aproximadament, especialment a la comarca del Tarragonès, del Baix Penedès i també l'Alcà. No seran grans quantitats d'aigua, però també, com va passar ja la tarda, tornarem a tenir alguns remets i els terrenys es tornaran a banyar al llarg d'aquest matí. Després, aquest migdia i tarda, el sol serà molt més present de cop i volta,
el cel serà molt més evident i per tant apareixerà aquest estrarrei que farà que la tarda acabi sent agradable. Igualment no és que hagi de pujar gaire la temperatura, quedarem amb màximes de 12-13 graus en el millor dels casos. I a més a més anirà bufant el vent, un vent que sobretot al Baix Camp tindrà moltes més ganes, especialment ja del sud del Baix Camp cap a les Terres de l'Ebre aquest vent xiularà amb més ganes. N'estem pendents a la xarxa.
Doncs gràcies, Luis Mi, per aquest repàs del temps. Ja sabem què ens espera avui. Podem planificar el dia sense sorpreses. Amb això tanquem aquest espai del temps, però no se'n vagin tot seguit. Tornem amb les últimes notícies, l'opinió de Marta Domènech i una proposta musical per fer més agradable el matí. Segueixin amb nosaltres a Baix Gaià al dia. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
I continuant amb l'actualitat informativa, és moment de fer una ullada a les portades de la premsa d'aquest dijous 22 de gener per conèixer quins són els temes que avui marquen l'agenda mediàtica. Comencem amb els diaris de casa nostra, els mitjans més propers al territori, i tot seguit ampliarem la mirada cap a l'àmbit més general. Raquel, doncs explica'ns què destaquen avui els mitjans tarragonins.
Evidentment, la mobilitat és la protagonista avui i el diari més, el titular més destacat, diu així. Catalunya sense trens i els usuaris sense informació. Un accident mortal d'un rodalí exagelida provoca la suspensió de matinada de la circulació de trens a tot Catalunya per poder revisar l'estat de les vies. La majoria dels usuaris no van tenir informació de la suspensió fins a mig matí i no hi havia el transport alternatiu.
La imatge és a l'interior d'una de les naus de la Tabacalera i ens expliquen que la biblioteca tindrà una rambla. La Generalitat ha detallat com serà la futura biblioteca provincial que s'ubicarà a la Tabacalera. Ocuparà 10.565 metres quadrats. Tindrà una rambla interior i connectarà amb els jardins exteriors.
A Tarragona també és notícia que l'alcalde Vinyoles replica la presidenta de la cambra. Diu que lamenta el to desafortunat i poc respectuós. L'Ajuntament critica Laura Roger pel seu preocupant desconeixement de la normativa sobre l'obertura en diumenge. Una qüestió que ahir comentàvem també amb el periodista Òscar Ramírez aquí al programa.
Avui també es fa en ressò que Porta Aventura anuncia dues noves atraccions, una d'elles dins l'àmbit de l'Aquàtic Parc. També hi haurà una nova atracció a la Polinèsia que no estarà enllestida abans de l'estiu. A Reus, en clau política, expliquen que Marina Vera Sategui es descarta com a substituta de Noemi Llaurador. I és que ahir era notícia que no repetirà la candidatura de cara a les pròximes eleccions municipals.
També és notícia que l'Ajuntament de Reus... ...elaborarà un cens de la Mian pendent de retirar. I avui, en clau turística, parlen de Cambrils... ...que presenta a futur el calendari gastronòmic... ...i el nou segell de qualitat i proximitat, que es diu Boca. És bo, és de Cambrils, és el que vol dir aquest lema de Boca.
I una darrera notícia, al Camp de Tarragona, parlen de les entitats de Torrada en Barra que fan una crida pública per crear un muntatge històric sobre Santa Rosalia. Una notícia que us hem explicat al nostre informatiu.
Anem al diari de Tarragona. La imatge és una perspectiva d'unes vies completament buides, sense cap tren, i el titular és Normalitzant el caos. Expliquen que DIF va mantenir ahir suspès de la circulació de trens de rodalies a tot Catalunya. I d'aquesta qüestió, altres notícies. D'una banda, els trens de rodalies i regionals...
Diu que tornen a entrar en servei, però bé, és una notícia que hem de tenir en compte que escrivien ahir a la nit, perquè la previsió era aquesta, que tornessin a entrar en servei. Com us estem explicant de bon matí, no és el cas. Molts maquinistes no s'han presentat. De moment no està totalment restablerta la circulació i d'això n'estarem pendents.
També expliquen que la peceta està tallada de Barcelona a Tarragona, des de Martorell fins sense adornir de Noia. I imatge del tren accidentat i la notícia que acompanya aquesta terrorífica imatge és la de les veus del nou caos ferroviari al que ara s'afegeix la inseguretat. A doble pàgina trobareu testimonis de les diferents estacions al camp de Tarragona.
També, avui es fan resolds també de la guerra pels horaris comercials a la ciutat de Tarragona i fan un especial de Fitur, que s'hi destaca Fitur a la Fira Turística de Madrid. Doncs d'una banda, Casalou presenta la Festa del Cel, porta aventura a les seves novetats, la Diputació, la Via Verda i Cambrils al seu calendari gastronòmic.
I com dèiem, Sònia, que avui la paraula caos, caòtic, surt molt al diari de Tarragona, encara una notícia més parlant de caos, i amb aquesta acabem. És del nàstic, diuen que també s'apunta al caos. Molts canvis en poc temps. Ho analitzen avui a doble pàgina al diari de Tarragona. Aquestes són les notícies d'aquest dijous 22 de gener.
Perfecte, doncs, evidentment, el caos ferroviari, la crisi ferroviària, cobsa també les portades d'àmbit més generalista. La Vanguardia Rodalies reobre, avui diu, després d'un tancament total i causen la mobilitat. Ja hem parlat també sobre aquest tema, aquesta reobertura hipotètica, podem dir.
El govern fa una crida al teletreball fins demà perquè es recuperi el servei. Els maquinistes s'ho posen a la reobertura, aduint falta de seguretat de la xarxa. La P7 queda tallada a Sinedie per reparar el mur que va causar el sinistre de Gelida. Puente sospita que l'accident d'Adamuz va ser singular i inèdit a Espanya. I la imatge d'aquest terrible...
Accident, diu, bombers i policies inspeccionaven ahir el tren de Rodalies accidentat per la caiguda d'un mur a Gelida.
Trump també és protagonista. Diu que anuncia un acord amb ruter sobre Granlàndia. El president dels Estats Units no concreta els termes de la negociació, però retira l'amenaça d'aranzels als països europeus. Més temes. El Parlament Europeu frena el pacte amb el Mercosur i el porta als tribunals. I en esports, Fermín encarrila un triomf vital del Barça 2-4 a Praga. I parla també del temporal que torna a destruir platges i passejos a Catalunya.
L'ARA, titula el servei de Rodalies, es reprendrà avui de manera esglaonada. Els maquinistes convoquen tres dies de vaga al febrer per exigir més seguretat i millores immediates. Els trams afectats de l'R4 i l'R11 seran els últims a recuperar-se i la P7 cap al sud continuarà tancada. També la imatge és d'aquest accident.
També parla del minut a minut després del xoc d'Adamuth. Les causes? La investigació detecta marques a les rodes de cinc vagons de lírio accidentat. Trump topa amb el malestar europeu i retira els aranzels. Altre tema, les renovables lideren la generació d'electricitat a la Unió Europea per primer cop. I sobre la Champions, el Barça goleja Praga i s'acosta al top 8.
El periòdico Puente no descarta un defecte en les vies a Adamud. El ministre anirà al Congrés per explicar els avanços d'una investigació complexa, diu. Adif rebaixa també l'alta velocitat entre Madrid i València. Els maquinistes convoquen tres dies de vaga, del 9 al 11 de febrer. Només veia gent morir, és dolorós, relata un supervivent.
Mobilitat al límit sense rodalies i l'AP7 tallada. El servei ferroviari es restablirà progressivament avui després de l'accident a gelida en què va morir un maquinista en pràctiques. I també en aquest cas al periòdico hi ha diferents imatges, una del tren accidentat, altra d'usuaris a l'estació d'autobusos de Fabra i Puig i altres a l'estació de rodalies de Passeig de Gràcia que estava tancada ahir.
El rei demana a Estrasburg la unitat dels europeus davant els Estats Units. L'Eurocambra paralitza l'acord amb Mercosur i l'envia a la justícia. Trump anuncia un acostament amb l'OTAN sobre Grondlàndia i retira aranzels. I Barcelona s'encalla en el desplegament de contenidors intel·ligents.
Arribem les col·lades amb el punt avui que titula Un país fora de servei. El tall preventiu d'un tram de l'AP-16 suma l'aturada del servei de trens de Rodalies mentre els maquinistes convoquen vaga del 9 a l'11 de febrer. En la crònica el dia d'ahir, signada per Lluís Simón Rebeseda, benvinguts al col·lapse titulat.
Diu que el govern tanca rodalies per seguretat i paralitza el principal sistema de transport del país. I també acabarem a la portada del punt avui, en aquest cas amb l'esportiu, el Barça guanya a Eslàvia 2-4 i té més a prop el vuitè lloc.
I fins aquí, doncs, el repàs de les portades de la premsa d'avui. Una panoràmica imprescindible per situar-nos en l'actualitat del dia. Nosaltres continuem a Baixgai al dia amb més continguts i més veus del territori.
I tot seguit obrim l'espai d'opinió del programa i ho fem amb la reflexió i l'anàlisi de la periodista Marta Domènech. Raquel, quan vulguis. Doncs sí, connectem amb l'oficina Europe Direct a Tarragona i allà ens espera la Marta per participar en dos jous més a Baixgai al dia. Molt bon dia, Marta Domènech, com estem? Hola, molt bon dia. Mira, just ara...
Perdona, perdona, digues? Sí, que avui amb el temps ja una miqueta millor. Sí, sí, sí, sí. Un temps que, tot i així, encara fa anar de corcoll mig país. En fi, però ja comencem a veure una miqueta la llum del sol.
Ara mateix, analitzant les portades, comentava la Sònia que a la portada del periódico expliquen que l'Eurocambre ha paralitzat la corta Mercosur i l'envia a la justícia. Just la setmana passada en vam estar parlant per totes les protestes dels pagesos.
i perquè, evidentment, era actualitat. I avui, Marta, si et sembla, podem entrar una mica en detall d'aquesta petició que ha fet el Parlament Europeu en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per tal que avaluïn si aquest acord de la Unió Europea amb Mercosur respecta els tractats de la Unió Europea. Què ens pots explicar, de tot plegat? Doncs aquests tractats...
es van signar fa uns dies, havien de passar pel Parlament Europeu. Això es va fer ahir, en sessió plenària, i després d'una votació es va aprovar, demanar aquest dictamen jurídic sobre les compatibilitats amb els tractats.
Van ser 334 vots a favor, 324 en contra i 11 abstencions. I es va fer també una segona resolució que es va votar on es demanava una avaluació jurídica que en aquest cas va ser rebutjada. Ara el que caldrà és esperar que el tribunal...
dictamini a veure si aquest acord, d'alguna manera o altra, està conforme amb els tractats vigents a la Unió Europea. Això, de facto, el que vol dir és que es paralitza l'entrada en vigor d'aquests acords de Mercosur.
Una votació molt ajustada, 334 vots a favor, 324 en contra, només va haver-hi aquesta diferència d'11 abstencions, per tant, entenem que això encara pot generar molt debat, aquests tractats,
Segons ens comentaves la setmana passada, sí que hi ha la voluntat de poder suplir la diferència que hi ha entre demanda i oferta d'alguns productes, però a ningú se li escapa el rebuig que ha despertat en el sector primari a molts punts d'Europa. I a més a més, amb aquest resultat de les votacions, el que podem veure...
és que en aquest cas les votacions s'han fet en clau nacional. Les votacions no responen a la lògica de la distribució per partits del Parlament Europeu, sinó que molts dels seus eurodiputats i eurodiputades hauran emès la seva votació en clau nacional, tenint en compte les peticions que han rebut del sector primari de casa seva.
Doncs ens seguirem parlant d'aquesta qüestió, evidentment, perquè, com deies, ara queda paralitzat de moment, s'haurà d'esperar en aquesta resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, en fi, veurem...
Quin acaba sent aquest recorregut i si s'acaba aprovant en part, en només alguns punts? Ho deies, que ara li queda això. Segurament més recorreguts, més passes de les previstes inicialment. Segurament el tema estarà en les dades de compensació.
és allí on és possible que hi puguin haver canvis. Doncs notícia molt recent, perquè tot just això s'aprovava ahir, avui ve a les portades i serà una de les qüestions que anirem analitzant setmana rere setmana.
El dijous passat, Marta, et fèiem una mica de previsió de quins serien els grans temes d'aquest 2026 i alguns d'ells tenen a veure amb l'ús també que fem, evidentment, de l'àmbit digital perquè cada vegada ens relacionem més amb les administracions.
via digital, a través de les seus electròniques, també fent moltes compres a través d'internet i aquí també s'està continuant mirant de protegir la seguretat dels usuaris perquè la ciberdelinqüència no ha parat de pujar i és una de les qüestions que s'ha de regular permanentment
I, a més, entrant en tot el gran àmbit de la intel·ligència artificial, on Europa sí que està sent pionera al món a l'hora de mirar de vetllar per la seguretat dels usuaris. S'acostuma a explicar que els Estats Units són molt més permissius perquè potser...
prioritzen l'òptica purament més comercial, més de negoci, pensant en les grans empreses, però a Europa, diguem que el dret dels consumidors, dels usuaris, té molt més pes, possiblement.
Doncs sí, la Unió Europea el que ha fet és recolzar la connectivitat digital amb normes més senzilles i harmonitzades en aquesta llei de xarxes digitals, però tal com dius tu, per garantir també els drets tant de les empreses que utilitzen aquestes xarxes com de la ciutadania. Per tant, no és l'única llei que veurem aprovada
en els propers mesos d'any, sinó que es mirar avançant en aquest sentit. A més a més, el que es fa amb aquesta llei és aconseguir, o si no aconseguir, anar en camí d'aconseguir un altre dels objectius que té la Comissió von der Leyen, que és la de simplificar
Tota la burocràcia que hi ha al món del dia a dia en la Comissió Europea. Per tant, anem en bon camí amb aquesta llei que s'acaba d'aprovar.
Doncs ho anirem analitzant. No tenim gaire temps per més, Marta. Recomanar també que qui vulgui aprofundir en moltes d'aquestes qüestions té els perfils del Parlament Europeu.
Europarl va rebaixar CAT a les xarxes. També allà aneu publicant tota aquesta informació que ens condiciona també en el nostre dia a dia, que és una de les qüestions que repetim, que moltes de les decisions que es prenen en el Parlament Europeu ens afecten a la quotidianitat i per això ens agrada comptar cada setmana
amb la Marta Domènech per entendre millor aquesta política, podríem dir en majúscules, però que també marca el nostre dia a dia. Marta, t'esperem el pròxim dijous, esperem que vagi molt bé la setmana i seguirem en contacte. Moltes gràcies i bona setmana.
I ara és hora de fer una petita pausa musical a Baix Gai al dia. Iniciem el nostre espai de música, un moment per relaxar-nos, agafar aire i deixar-nos portar pels sons que acompanyen aquest matí. Avui acompanyarem el dia amb Cupido de l'atur de Carol i Edu Esteve. El grup, l'atur de Carol i el cantautor Badaluní, Edu Esteve, publica en aquest tema Cupido, una col·laboració que explora el sentiment de tornar-se a enamorar.
La cançó parla sobre el moment en què una persona coneix a una altra, però té por de connectar amb l'amor després de diverses experiències. Per això la lletra fa referència a esquivar a Cupido, l'àngel mitològic que és capaç d'enamorar dues persones mitjançant la seva fletxa. Tornem de seguida. Perquè soc caritat que tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu.
No et buscava tu, esquivava cupido, com si féssim kung fu. Prenia decisions com qui canvia de xampu. Un cicle viciós, amb constant déjà vu, però em feies cucú. Et busco a tots els antros fins que se'n fan les tantes, no sé com oblidar.
Estiguis on estiguis, sempre la més enganada. No m'importa dir-te, t'estimo el que sento, t'ho dic, carinyo, perquè en tu ho he après a escoltar el que em diu el cor i el flipo. Entre botigues per mirar, amb voltats per tots els fars, els cèl·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l
Ona La Torre, la teva ràdio de proximitat. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92.
et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torre d'Embarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari i t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut, cada setmana a la teva emissora.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Ruscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. El servei de rodalies continua de moment sense funcionar i probablement no funcioni tampoc avui, tot i que ahir s'informava que reprendria progressivament el servei avui a partir de les 6 del matí. Segons ha confirmat Antonio Carmona, portavó de Renfe a Catalunya, els maquinistes han decidit no prestar el servei i reclamen un seguit de condicions adicionals per garantir la seguretat a la xarxa. En de més detalls, la nostra companya, l'Anna Ruiz des de Sants. Bon dia, Anna.
Bon dia. A aquesta hora no sabem quan es restaplirà el servei de rodalies. No hi ha una hora concreta, però totes les parts implicades estan treballant perquè sigui el més aviat possible, ha assegurat Antoni Carmona.
La situació és que no hi ha el servei de rodalies que tots voldrien, els maquinistes s'estan presentant, no estan fent la seva conducció per raons diverses, ells demanen mesures complementàries de seguretat a les que va presentar Iadif i el que seguim és parlant, dialogant, perquè entre tots arribarem a l'entesa per poder començar a prestar aquest servei.
A les 11 del matí arrenca una nova reunió negociadora amb els màquinistes que han afegit condicions al document que és sobre la seguretat de la xarxa viària a Lloret Adif. Una seguretat, afegeix, termona, que ningú pot posar en dubte.
Gràcies, Anna. I a banda, la P7 recordem estar tallada en sentit sud entre Martorell i Sant Sardorní de Noia per risc d'esfondrament a la zona de l'accident. També s'ha restringit la circulació de vehicles pesants a la carretera BB-2433 entre Martorell i Castellbide Rosanet en sentit Martorell.
i també a la carretera C243B entre Gelida i el centre logístic Prologis. A banda, pel que fa a les afectacions d'aquest accident, d'aquest tall, la dosa acumula a hores d'ara fins a 18 quilòmetres de retencions entre Cornellada i Llobregat i Martorell en sentit Barcelona.
També, a banda, la C-16 està tallada a cercs en sentit vagar per un accident i també destaquen retencions importants a la PSAT al Vallès, tant en sentit Girona com Tarragona per haveries i trànsit intens. També congestió generalitzada a l'àrea metropolitana de Barcelona, especialment a les rondes B10, B20, a la C-58 i a la B23.
I el Parlament Europeu ha bloquejat l'acord comercial amb el Mercosur. L'Eurocambra ha avalat finalment la presentació d'un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per sotmetre el text a revisió i saber si és compatible amb els tractats de la Unió. Això podria paralitzar-ne l'entrada en vigor fins a dos anys, un marge que suposa una petita victòria per als agricultors i ramaders del país que s'han mobilitzat ampliament, volíem dir, contra aquest acord comercial. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Bon dia de nou, Baix Gaià. Avui és dijous 22 de gener de 2026 i encarem la segona part de Baix Gaià al dia. Un tram del programa dedicat a donar veu a persones, projectes i experiències que ens ajuden a conèixer millor el territori des de la proximitat i el compromís.
Avui, entre altres qüestions, els hem explicat que els trens de Rodalies i Regionals continuen sense circular aquest dijous al matí per causes operatives, segons Renfe. El sindicat de maquinistes, Semaf, assegura que no reprendran els serveis sense garanties per escrit de DIF sobre les mesures de seguretat. Mentre a les estacions s'informen els usuaris de la manca de trens i es mantenen alguns accessos tancats.
El govern havia anunciat una represa progressiva del servei, tot advertint que la jornada seria complicada. En continuarem parlant.
A partir d'ara entrem de ple en els continguts del segon bloc. D'una banda, conversarem amb membres de la companyia de teatre Teatre i Punt, que representaran l'obra Políticos Cinco Rectos aquest dissabte al casino municipal de Rola de Barà. Tot seguit, canviarem completament de registre i obrirem l'espai de jardineria amb en Joan Maria Vidal, el nostre expert en la matèria.
I així anirem tancant aquesta edició de Baix Gai al Dia amb continguts pensats per informar, descobrir i acompanyar-vos al llarg del matí. Tot això i molt més aquí, a Baix Gai al Dia. No marxin, que continuem. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gai al Dia.
Avui a la ràdio parlem de teatre, d'humor intel·ligent i d'un tema que ens toca a tots, la política. Però ho farem des d'un punt de vista molt diferent, perquè parlem amb dos actors i membres fundadors de la companyia Teatre i Punt, que arribaran a Roda de Verà amb l'obra Políticos Incorrectos. Ells són David Mori i Lídia Crissol, que els tenim a l'altre cantó de la línia telefònica. Benvinguts, bon dia.
Bon dia, moltes gràcies. Bon dia, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per acompanyar-nos i abans d'entrar en matèria amb l'obra, m'agradaria anar una miqueta als orígens. Com n'és Teatre i punt? Què us empenya a crear una companyia pròpia?
Bé, doncs, bueno, contesto, Lídia, si vols. Sí, nosaltres som, o sigui, com a actors, portem molt de temps amb altres companyies, amb altres projectes, i, bueno, va arribar el dia que vam decidir, escolta, i per què no fer una miqueta el que ens agrada, el que ens ve de gust en cada moment, no?,
no fer una miqueta que de vegades ens hem de regir una miqueta per allò que ens semblava. Llavors, aquestes ganes de fer una miqueta el que nosaltres...
agafar les riendes, dient, farem el que a nosaltres ens ve de gust. I llavors això ens va fer crear aquesta companyia amb alguns dels que formaven companyies anteriors i fins ara, fins avui. Molt bé. Quin any estem parlant? Quan fa d'això? Teatre i punt va néixer el 2016. 2016, sí.
El nom Teatre i Punts ja sembla tota una declaració d'intencions. Té algun significat especial? Tot el que he dit. Bé, i això és el que hem de dedicar-nos exclusivament a fer teatre, a passar-ho bé, com ha dit abans el David, i fora, altres qüestions, fora. Simplement això, teatre i punt, res més. Anem amb l'obra que porteu a Roda de Barà. Com neix Políticos Incorrectos? Hi ha algun detonant concret?
No, quan comencem un projecte fem una miqueta de brainstorming de tots els companys i aportem entre tots i intentem aportar guions i aportem idees de què volíem fer. Llavors aquesta ens va agradar especialment perquè té elements escènics que eren una miqueta diferents del que havíem fet fins ara.
I després té un personatge que no sé si he de dir una miqueta més o no, per deixar una miqueta la sorpresa, però té un personatge que és molt particular, llavors requereix un treball molt particular i és una miqueta diferent del que havíem fet fins aquest moment.
De fet, és la mateixa línia de sempre, no? És una comedia bodybuilding, hi ha molt de ritme, però sí que hi ha elements, com diu el David, que són interessants i que seran sorpressius. Però, com sempre, tractem el tema des del punt de vista còmic total, el títol no té res a veure,
pot ser polítics incorrectes, políticos incorrectos, como podría haber sido otro título, o encara que apareguin personatges, però que no estan vinculats a cap partit, ni és una crítica, ni un comentari, ni res que estigui vinculat a la política. És una comèdia, i ja està.
I el fet que siguin políticos incorrectos és degut a que els personatges i els protagonistes d'aquesta obra tenen aquest perfil, és a dir, són polítics. Llavors ens imaginem una miqueta un polític amb una política de partits completament incompatibles, podríem dir, i que es dona aquesta situació. És una miqueta el detonante d'aquesta comèdia.
Però és això, políticos, no anem a parlar de política, no és la nostra idea. Però a l'actualitat també es pot trobar, eh? Sí, és el que la va preguntar ara mateix, que si és una obra que s'adapta a l'actualitat o es podria, doncs, perfectament passar en un context passat, també. No, no, no, totalment. Però, bueno, jo crec que el que toca aquí jo crec que és un tema actual, passat i probablement futur, per desgràcia.
Comentàveu que té molt de ritme, que té humor. Parlem d'aquest humor. Quin és el tipus d'humor que hi trobarem? Més blanc, més negre, més àcid? Bé, jo crec que en general... A veure, sí que és veritat que estem tractant... Bé, no sé si el que diem abans, no? Tenim un personatge... No sé si llegim una miqueta, si volem, llegim la sinopsis. Ho dic perquè així podem posar-nos una miqueta en situació del que seria l'obra.
I ja podem parlar lliurement dels diferents personatges que dèiem abans, que hi ha una miqueta tabú, que era una miqueta així com abagat. Bé, doncs, bueno, si vols, sembla bé que hi haguéssim una miqueta la sinòxi. Bé, doncs aquí estem parlant d'un ministre del Govern que planeja passar la nit amb una diputada de l'oposició en un luxeu sotern.
Llavors el desastre comença quan es descobreix el cos d'una desconeguda atrapat a la finestra de l'habitació. Llavors aquest és el punt que dèiem abans, que estem treballant amb un personatge, que és en aquest cas una morta que apareix a la finestra, llavors treballar amb un personatge que està mort té una vicenda adicional i una complicació també adicional.
Bueno, seguim una miqueta amb el que seria la sinopsis. El ministre, en aquesta situació ja desesperada, el que fa és cridar el seu ajudant. El pobre, doncs, bueno, sofrirà una crisi d'identitat per culpa de les mentides del ministre. Després la història, doncs, arriba el màrit de la diputada, la dona del ministre...
de personatges, exacte, que comencen a aparèixer i d'aquí apareixen totes aquestes situacions còmiques i divertidíssimes que jo crec que agrada. A més, és la resposta que hem tingut fins ara. La veritat és que sí que tenim un públic molt agraït i a més a més les crítiques que ens arriben és que s'ho han passat molt bé, fins i tot han arribat a dir que és la millor de les que hem fet.
Bé, ens agrada gaudint molt i jo crec que això ho transmetim. Quan fas una cosa que t'agrada, es transmet i el públic ho capta. Fa al·lusió a polítics concrets o al sistema en general?
No, en el sistema general, no posem noms ni posem etiquetes. Sí que és veritat que parlem un ministre i de l'oposició, parlem de la dreta i parlem de l'esquerra, parlem del PP i parlem del PSOE o del socialisme, però per posicionar una miqueta aquesta contraposició dels dos personatges políticament, però no va més enllà.
No, no, no. Són polítics d'ideologies oposades, però no té per què ser ni PP ni PSOE ni Podemos ni Sumar. Vull dir, oposicions i ja està, oposats i ja està. I aquí està la gràcia, no? Vivim en temps de sensibilitats extremes. Sí, sí. No heu tingut cap reacció negativa mai del públic amb aquesta obra? Fins ara no.
Ara n'hem tingut mai. Ni amb aquesta ni amb altres. Inclús hem hagut altres que hem tocat temes sensibles a nivell més social, no tant a nivell polític, com el que podia afectar més a temes afectius. Inclús sempre hem estat molt respectuosos
I sempre quan han sigut temes que podien afectar altres sensibilitats, perquè hem tractat temes mèdics com a l'obra Tok Tok, que tractàvem síndromes d'aquests obsessius compulsius, i sempre el nostre discurs abans de fer-la ha estat, doncs,
dir que la fèiem des del màxim respecte i ni en aquella que podríem haver rebut algun comentari, mai, no ens hem trobat mai. Al contrari, la gent ho diu, que ho fem amb molt de respecte tot el que fem. Sí que és veritat que un primer treball que fem sempre amb totes les obres que fem, precisament per allò que has dit, per aquesta sensibilitat que tenim, que hi ha ara, en tot el que es fa,
és mirar-ho una miqueta amb lupa. És a dir, anem a veure amb què tema o amb quina frase això podria causar un problema. I sempre ho mirem molt i intentem tractar-lo...
Per això, perquè nosaltres el que volem és fer teatre, que la gent rigui, que la gent s'ho passi bé, i deixar al marge tot el que serien, no sé, interpretacions o ofendre ningú, ni molt menys. L'última que vam fer a una casa de locas tractàvem el tema de l'homosexualitat, de les relacions entre persones del mateix sexe, i també van ser molt respectuosos, i, bueno, gent...
ens va comentar des de la seva vessant que havíem estat molt respectuosos i que en cap moment ens van sentir ofesos. Pins i tot en aquesta en concreta, ara que parla la companya que vam fer anteriorment, que és una versió de la Casa de les Loques, no?,
Precisament abans de començar l'obra ens vam reunir amb una associació del col·lectiu i vam dir, bueno, volem fer això, volem que us mireu el guió que nosaltres hem preparat amb tal, perquè volem que no hi hagi res que digui, ostres, esteu mufant una miqueta del col·lectiu o alguna cosa que no pot estar gaire acertada. Sempre és un treball inicial a qualsevol projecte.
Per això jo crec que potser hem aconseguit que ningú... Això no vol dir que segurament en algun moment pot haver-hi algú que no li agradi, perquè això ja sempre pot passar. Però bé, que des de la nostra part intentem que això no passi i ho treballim molt. Creieu que avui costa més de fer sàtira política que fa uns anys?
Sí. Ja no s'ha dit de política qualsevol tipus d'humor, no? És a dir, nosaltres, jo mateix, jo miro les obres que he fet fa 10 anys, no me'n vaig més enllà. I hi ha coses que dius, ostres, això ara mateix jo no ho podria fer. O sigui, bueno, sí, sí, sí.
Seria un problema, no? No sé, perquè potser estàvem fent humor, és a dir, no estàvem intentant ofendre ningú. Però com que tenim aquesta sensibilitat ara, hi ha temes que és molt delicat tocar-los, doncs sí, sí, sí, i tant. Has d'anar molt en compte, sí, has d'anar molt en compte. Anem amb els actors. Quants actors i actrius hi participeu en aquesta obra? Són nou actors. I com a actors, què és el més difícil d'aquesta obra?
Bueno, el més difícil, aviam, jo parlo, quan tu arribes a entendre el teu personatge i t'hi fiques dintre, és com que tot surt, no? Doncs et sens identificada. I sí que és veritat que diuen que fer riure a vegades és difícil, però, bueno, no sé si és perquè sempre hem tocat aquest tema i jo em sento molt còmoda.
I hi ha molta complicitat entre nosaltres, ens coneixem molt i a vegades sabem quan un està fallant en una cosa i et dones recolzament. Vull dir que la cosa, no sé, rutlla molt bé i ens entenem força. I ja et dic, per mi la base és entendre el teu personatge i te'l creus i aleshores surt com si fossis tu mateixa.
La nostra companyia és això, fem una pinya molt gran i ens ho recolzem molt els uns en els altres i això fa que quan sortís a escena tinguis una seguretat que si hi ha qualsevol inconvenient tots estem com una massa única per tirar endavant.
Però, bueno, preparar un personatge és molt divertit, no? És a dir, jo tinc aquest personatge, perquè moltes vegades tens el guió, aquest és el guió, és un guió en plano, molt bonic, però ara hem de donar-li vida, no? Llavors, aquest moment de creació, d'anar ficant dos pics, no?, o coses que té el personatge, no ho sé, és molt divertit, és un procés que m'agrada molt. Seria el més complicat del procés?
Sí, potser sí, perquè aquí has d'arriscar. L'humor també té una base de risc. Pots quedar-te en el que diu el guió i en el que el personatge mínimament ha de fer i després pot ser arriscar, portar-lo una miqueta més a l'extrem i veure si això cala, no cala, si funciona, si no funciona. Això és una altra cosa que per nosaltres també té molta importància. És...
És viu, cada obra, cada representació està viva, en el sentit que no tots els públics són iguals. Aleshores hi ha esquecs o bromes o frases que dius fora de guió, perquè precisament com te'l fas teu et sents una mica a gust i a vegades tires...
bromes o coses que, segons com, amb un determinat públic pot funcionar i amb un altre no. I això sempre fent valoracions. El director s'encarrega molt bé de fer-ho i nosaltres mateixos també aportem les nostres consideracions respecte si això ha anat bé o no ha anat bé i anem creant. Vull dir que cada obra...
Està viva, està viva i té la pròpia personalitat. L'obra a cada representació, vull dir, sempre hi ha elements, ostres, això no ho van fer l'altre i ara ho hem afegit aquí i això funciona. Està contínuament creant-se i això està molt bé, està molt bé.
Us ho passeu bé en l'escenari. És molt divertit perquè no només ens ho passem bé, sinó que fem bromes entre nosaltres. Llavors, no sempre sortim a l'escena i moltes vegades a alguns hi ha hagut alguna broma, alguna cosa que ha de dir, que no ha dit mai, i llavors ens ha agafat a tothom per sorpresa. Llavors, moltes vegades ens diuen, és que vosaltres també esteu allà i us esteu passant pipa. Diu, sí, però és que hi ha coses que és que jo no sé què l'altra persona. No me l'ha dit mai, és el primer dia que m'ho diu. Llavors hem...
I això també creu molta connexió amb el públic, no?, perquè quan veus que tu també rius, no?, de l'obra, dius, hòstia, què està passant aquí, no?, doncs està passant que hi ha coses que realment no estan controlades, no?, o sigui, que tenen vida, no?, com diu la Lídia. Sí, hi ha un fill que connecta entre nosaltres i el públic, i això li dona molta alegria i molta vida a l'obra. El públic riu, però també pensa? Home, jo crec que sí, no?,
Jo què sé, suposo que de tota cosa que fas a la vida, encara que sigui veure una comèdia, jo crec que tothom té una miqueta de criteri per dir, ostres, doncs han sabut reflectir o realment això passa. Jo crec que de tot es pot treure una conclusió que pots adaptar i, bueno, sí, jo crec que sí, que fem pensar una mica també. Sí, jo crec que sí.
No és que sigui precisament una comida reflexiva, no és això, no és aquesta la idea, no és un bodybuilding que és molt més eugent que un pensament més tal, però sempre pots dir aquestes coses que passen.
No són obres abstractes que dius això no sé en quin món està passant. Això ho pots portar a la teva realitat, a la teva societat, a tots els temes que tractem. Aleshores, encara que sigui des d'aquest punt de vista més blanc, per dir-ho d'alguna manera, però sí que hi ha sempre connexions amb la realitat i amb la societat. Perquè els personatges al final són personatges molt reals.
Tot i que tenen situacions que estan al límit, però sí que són personatges reals. Aquesta sensació de personatge que dius, hòstia, aquest tio, doncs jo conec una persona que potser com aquesta. És el que fa també crear aquest dincle amb el públic. Políticos Incorrectos la podrem veure aquí a Roda de Barà. Expliqueu-nos quant serà aquesta funció.
Habla, David, habla. Doncs mira, la funció la farem el proper dissabte 24 de gener a les 7 de la tarda al Teatre del Casino Municipal, a Roda de Barà. Les entrades estan disponibles a la venda o bé a l'Atrapaló, al canal de atrapaló.com, o bé també el dia de la funció, el mateix dia a la taquilla, la resta d'entrades que puguin quedar disponibles.
Sí, però lligereu-vos, perquè fins ara estem omplint les sales, eh? Hi ha gent que es queda sense, vull dir que no triu. Sí, sí, aquí també tenim... Sí que és veritat, tenim... És veritat que és una sala gran, és una sala de 300 places, però, bueno, ja estem fregant les 200, vull dir, està molt bé. La cosa té bona pinta, llavors, doncs, bueno...
animem a tothom que vulgui passar una bona estona, que es vingui a veure, que compri la seva entrada i que vingui passant amb nosaltres. Jo crec que una cosa que pot donar certa garantia a la gent, al públic, per venir a veure'ns,
és que aquesta que fem a Roda de Barà, l'anterior bolo que vam fer a Reus, són teatres on no hem estat mai. Això és un boca a boca, això són comentaris a l'Atrapalo i estem deixant les sales ben bé al 90-95% i algunes plenes. Vull dir que estem molt contents perquè són teatres on ens estrenem per primer cop i, com diu el David, estem ja tocant-tocant
Passi que sí al ple, eh? Vull dir que animeu-vos perquè us agradarà. Quins projectes de futur té Teatre i Punt? Ja esteu treballant en alguna obra nova?
Bé, estem començant a treballar guions. Aquesta fase prèvia de tot, estem començant a veure quins guions es podrien adaptar una miqueta a l'equip que tenim. La qüestió és que som un equip, ara mateix som 10 o 12 persones, i ens agrada que tothom que vulgui participar, que estigui involucrat d'alguna manera a la companyia, tingui un petit paper, encara que sigui una coseta més gran o més petita, però que hi sigui.
Llavors això fa que sempre busquem obres molt corals, obres amb molts personatges, obres dinàmiques, i això és el punt en què estem ara, mirant quins guions es podrien adaptar al perfil dels nostres personatges. Perfecte. Si haguéssiu de definir políticos incorrectos en tres paraules, només tres, quines serien?
Home, pues no sé. Tres paraules. Difícil, eh? És difícil. Riure. Riure. Riure. Rises, mira, ja ho diu el cartell. Rises, enredos y política. Aquestes serien les paraules. Si us sembla, per acabar, fem un test rapidet. Políticos incorrectos és més. Riure, pensar o riure i pensar?
riure i pensar, no, David? Jo crec que... Riure, riure. La clave és riure. L'escena que més gaudiu fent és la més còmica, la més incòmoda o la que fa reaccionar més el públic.
És que hi ha cosetes que no podem dir. Sí, hi ha una escena, és l'escena, diguem, la top, que no desvalarem, no? Però l'escena top i aquesta, doncs, bueno, per la reacció que té el públic, és una escena que ens agrada molt. Però, bueno, és una miqueta per aquesta resposta que té el públic. Si un polític veiés l'obra, riuria, s'enfadaria o es donaria per a l'únic?
Hem tingut molts polítics que han vingut a veure l'obra i s'han passat molt bé. Per el que dèiem abans, no es tracta de posar etiquetes a ningú. És una comèdia per riure i la gent s'ho passa bé. S'ho passa bé. No se sap que pensin ells de cadascú si es veuen o no es veuen reflectits. Abans de sortir a escena sou més de silenci absolut, bromes o nervis i concentració.
Hi ha de tot. Hi ha de tot. Hi ha personal... Perdona, perdona. No, no, no, continua, continua, David. No, jo personalment soc de silenci. A mi m'agrada aïllar-me una miqueta i fer una reflexió. El pitjor que pot passar en una funció és oblidar el text, que el públic no rigui o que algú del públic rigui massa.
Home, oblidar el text a vegades... Oblidar el text pot ser complicat, sí. Pot ser molt complicat. A vegades pot passar que hi hagi frases o paraules en un moment donat, però com hem dit abans, de fet acabes sabent el paper de tothom, no només el teu personatge, sinó que acabes sabent el de tot. I com que tens molt clar de què va la història, ens ajudem i podem sortir del pas. Sí que és veritat, si al públic no riu, li costa, això ens tensa, no? Perquè dius, ostres, com que el que dèiem també abans, cada públic és diferent, hi ha...
obres allà on anem a teatres, que de seguida comença la gent a riure i ja se sap, quan un riu encomana a tots, no? També és veritat que a vegades hi ha algú que riu molt i tampoc calla i tampoc deixa sentir. O sigui, tampoc potser està parant per a vegades que hi ha enriures, perquè has de deixar un momentet, no?, perquè la gent pugui riure, però has de continuar. És una niqueta de tot.
El que no rigui al públic ens fa dir això, però no passa mai. Pot ser més dur o més fàcil, però sempre riu i acaben rient tots. Tot i que al principi pot costar en algun moment, però no, no, acaben deixant-se anar perquè és que dona per si, dona per viure molt. Anem amb l'última. Després de la funció, idealment el públic hauria de marxar rient, comentant l'obra o amb ganes de recomanar-la.
Uf, les dues coses ens tenen aquesta energia perfecta, no? Sí, sí, sí. De fet, nosaltres, quan acabem, baixem a baix. Sí, ens agrada baixar una miqueta, saludar el públic i veure una miqueta què us ha agradat, què no us ha agradat.
Perquè sempre busquem això, eh? També no només ens regalin els oídos. No, no, diguem què no t'ha agradat o què dius. Mira, això... Perquè això és el que ens fa créixer i és una cosa que també ens agrada.
Perfecte. Doncs ja ho sabrà els nostres oients. Si volen riure, passar una bona estona de teatre, no es perdin Politicos Incorrectos de Teatre i Punt a Roda de Barà el dissabte vinent. Moltíssimes gràcies per ser avui amb nosaltres, a David Mori i a Lídia Crissol. Que vagi molt bé aquesta obra.
Moltes gràcies a vosaltres. Jo, si em permets, volia fer un agraïment especial, perquè jo sé que des d'allà, des de Roda de Barà, tenim l'associació de veïns de Costa Daurada i el José María Porto, que ens està també ajudant molt.
donen veu, no?, a la representació, a la funció. I bé, i això també és molt d'agrair perquè tenir una persona allà que ens ajudi també una miqueta a empenyar el carro, no?, també està molt bé. Així que gràcies també. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, Lídia, David, i fins aviat. Que vagi molt bé. Moltes gràcies a tu. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, bona tarda. Adéu.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaià al dia.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. Sabies que...
Moltes construccions romanes, com el Panteó de Roma o els ports antics del Mediterrani, continuen d'empeus després de gairebé 2.000 anys, sovint en millor estat que estructures modernes molt més recents. El secret és el formigó romà. A diferència del formigó actual, els romans no utilitzaven ciment porlan, sinó una barreja de calç viva, cendra volcànica i aigua de mar.
Aquesta combinació provocava una reacció química que feia créixer cristalls minerals amb el pas del temps, reforçant l'estructura en lloc de debilitar-la. Curiosament, el contacte constant amb l'aigua salada feia el material encara més sòlid. Avui en dia, els enginyers estudien aquesta tècnica per crear materials de construcció més duradors i sostenibles, ja que el ciment modern genera una gran quantitat d'emissions de CO2.
Som Ivar.
Som-hi, va, agafem el relleu de la nostra companya Sonia Camí. Avui és dijous i aleshores el que toca, com cada dijous, és parlar de jardineria. Encetem a la secció de jardineria que avui volem dedicar a parlar...
De jardinadia i de meteorologia, que evidentment van íntimament lligades. Volem parlar de com ha afectat aquestes pluges dels últims dies, les nostres plantes, els nostres jardins, el terreny, i com si ha estat bo, si ha estat dolent. Jo crec que ha estat bo, però això ens ho haurà de descobrir i...
a explicar ben bé al nostre jardiner de capçalera. Li preguntarem sobre aquesta qüestió, com afecta ara mateix els temporals que hem tingut, que encara ha plogut una mica aquesta passada matinada. Encara ha plogut, per tant, encara estem rebent aquesta aigua. I sí...
té a veure o no té a veure amb la poda dels arbres, de les plantes, que en principi també sembla, dic en principi, dic en condicional, perquè ens ho haurà de confirmar ell mateix, ara s'ha de fer la poda. Entenem d'algunes d'aquestes plantes i veurem com s'ha de fer. De tot plegat en parlem, dèiem, amb el nostre jardiner de capçalera.
És en Joan Maria Vidal, que tot just ara acaba d'entrar per la porta dels estudis d'Altafulla Ràdio, com sempre, somrient i content, entenem, no sabem si content per les pluges, per com estan les plantes. Tot seguit li podrem preguntar, ara li donarem pas. Gerdineria amb Joan Maria Vidal, del cas del centre de l'allà del grup Serrat.
Doncs exacte, amb Joan Maria Vidal, bon dia, benvingut. Molt bon dia, què tal? Aviam, som-hi, bon dia de nou. Bon dia, què tal?
Benvingut i escolta, m'estava fent una mica d'introducció del que podíem parlar avui perquè a mi encara tinc al cap totes les pluges que hem patit i gaudit aquests dies i no sé si les plantes també ho hauran patit o ho hauran gaudit i bé, és el que et volíem preguntar bàsicament, comentar perquè la gent potser està pensant, ostres,
A veure si serà massa aigua. No sé si mai... És massa aigua per les plantes? Hi ha massa aigua? Es pot dir que pot haver-hi massa aigua per una planta, per un arbre?
Hauríem de veure on està aquesta planta. Si estem parlant d'espais naturals, és a dir, el bosc, riberes, prats o així, mai serà massa aigua. No sé que aquesta aigua caigui malament, faci rieres, faci massa força per endur-se la terra, però si no, a la natura mai és massa aigua.
D'acord, doncs aleshores estem, veig que estem una mica en línia, que va bé que plongi. M'encanta que m'ho preguntis així, i ara ens traiem tota la secció així de la pluja, com afecta la pluja a les plantes, tant en positiu com en negatiu, però m'encanta que ho preguntis, perquè també és un espai obert, un espai obert al públic, que porten a participar en directe, i ens encanta que participeu en directe a través del fil telefònic al 977-65-0693,
o també a través del WhatsApp. Exacte, al WhatsApp teniu el número de telèfon mòbil 660-355-717. Aquí a través d'aquestes dues vies, per telèfon en directe entraríeu ara mateix, o bé per WhatsApp. Sugeriment, pregunta, o inclús també explicar-nos les vostres experiències personals i entre tots n'aprenem una mica més. Exacte.
A veure, si està relacionat amb la temàtica que parlem avui, doncs mira, fantàstic, si no, en qualsevol qüestió. I a més per WhatsApp, vull dir, es queda i ho podem tractar, si no és avui, ho podem tractar un altre dia. Per tant, línies obertes també per qui vulgui participar en directe. Molt bé. Mira, Carol, diferenciaríem dues coses. Diferenciaríem la natura, el bosc, el que ens passa al bosc, i després el que ens passa a casa. El que ens passa a casa, sobretot les plantes en TES o així, però...
Anem a posar la part del bosc primer. Mira, si tu ara agafes l'autopista i te'n vas per la C32, l'autopista de Beuquesals, quan arribes a l'alçada de Sitges o així, observaràs que hi ha pins i es veuen pins secs. Pins totalment... A més, és com un mosaic de pins verds i uns altres de secs, que es van morir a l'època aquesta que hem patit a Tata Sequerà.
Doncs, ostres, un any de sequera s'ha mort? No. Han sigut uns cinc anys de sequera. Uns cinc anys de sequera que han anat cada cop a més, a més, a més, a més, a més, més sec. Això ho hem d'entendre d'una forma que estem parlant del subsol. Què vol dir això? Vol dir que...
La terra que nosaltres veiem, el que veiem és la capa de dalt. Però, evidentment, l'aigua no es manté només la capa de dalt. De fet, la capa de dalt és més ràpid, s'evapora. Rep el sol, rep la calor i s'evapora. Aquests 5 centímetres és lògic, no?, pensar això. Però si tu rasques el terra sota el bosc, normalment tu rascaràs una miqueta i sempre hi haurà humitat. Primer perquè hi ha una capa molt important de fulles, de branques, de restes animals, restes vegetals, que fa a dalt, que és la que es va descomposant, i evita que s'evapori tant la terra. Això protegeix una miqueta, no? Clar, exacte.
fa que es mantingui la humitat i que no s'evapori tant. Però la part que s'evapora sempre és aquesta part de dalt. És a dir, quan arriba un juliol a agost, aquestes colors estan altes, fa que s'evapori. De fet, la nostra vegetació, la nostra vegetació mediterrània, es reconeix per ser plantes que aguanten molt bé la sequera i altes temperatures. Quan tenim altes temperatures i sequera, les plantes perden aigua. Per on perden aigua, principalment? Per les fulles.
Les plantes mediterrànees, totes, si ens hi fixem, són plantes amb fulles molt estretes, molt estretes, molt estretes, llenyoses gairebé, que gairebé les trenques es fan crec. Que es poden... Que es poden... Que es fa sorollet. Sí, i que no són fulles grosses, grans. Per què? Perquè una fulla gran seria una fulla que automàticament al rebre calor s'evaporaria molta aigua.
Si s'evapora aigua, vol dir que l'aigua et sobra. Això és una planta tropical. Una planta tropical té unes fulles grans, grosses. Cap problema, per què? Perquè pot treballar bé fent la fotosíntesi, gran, i l'aigua s'evapora i li és igual, perquè plou, caia i de vegades. En té suficient. En canvi, aquí, si mirem el romaní, la farigola, el pi, l'alsina, tot són plantes amb fulles molt estrenes, gairebé...
Gairebé, gairebé, gairebé són la mínima expressió de fulla i gairebé són cruixents de crac que es trenquen. Per què? Perquè no exposen l'aigua a fora. L'aigua és un bé provat, un bé escàs, que saben que si s'evapora malament. T'ho poso l'exemple extrem, perquè siguem...
Un nergandaix diu que evapora un 0,1% de l'aigua. L'únic espai on et perd aigua és pel llagrimall, pels ulls. La resta és un animal que ha sobreviscut i pot sobreviure al desert gràcies a no evaporar gens d'aigua i no perdre gens d'aigua. I sempre està mal sol. Fa excrements amb 0% d'aigua, que això és com uau, i no perd aigua.
Llavors, clar, l'única aigua que perd és pel llagrimal de l'ull, que dius, ostres, no evapora. Té una escorça, té una pell a fora, que fa que no surti aigua. Doncs, les plantes, cada una està adaptada al seu lloc. I això ens permet veure l'adaptació, el saber com és una planta, saps d'on és, no? Llavors, què fan? Fan una escorça al voltant, al tronc, tots tenen tronc llenyós. Fixi-te'n que les plantes tropicals no tenen tronc llenyós. Si vas a veure una banana...
Un platani de... És gairebé urgent. Podries clavar la dentadura i absorbir aigua. Pots clavar l'ungla i veus com regalima. O les plantes que anomenem d'interior sovint. No tenen ni closca ni cap tipus de llenya. Per què? Perquè l'aigua és un bé...
molt a diari, molt a l'abast. Sí, l'escolta és per protegir també aquesta aigua. L'escolta té dos sentits. Una és protecció d'arbívols, és a dir, tu veuràs la gent planta, els pagesos que planten arbres nous, veuràs que hi posen unes ampolles de plàstic, unes mangueres, típiques a tots els arbres,
Perquè no vinguin a menjar-se, clar, a arrossegar per aquí. Clar, a l'hivern, sobretot a l'hivern, que no hi ha època de gaires herbes, els herbibos han de menjar. I què mengen? Mengen tot el que hi hagi hivern. Doncs un arbre jove, molt jovenet, no ha tingut temps de fer escorça gruixuda. Llavors, la part viva de l'arbre és la part de fora. Llavors, mengen amb les dents, graten tota la part de fora de l'arbre i se la mengen. I matant aquesta part de fora, mates l'arbre.
Llavors, els pagesos el que fan és protegir aquesta part a una certa alçada en què el conill i la llebre ja no hi arribi, fins que arribi a 60 o 80 centímetres més, no? I ja està. I un cop aquest arbre ja és una mica més gran, l'arbre ja pot fer un altre extra, que és aquesta protecció d'escorça. Aquest escorça serveix per protegir la part més provada. Recordem que la part viva d'un arbre sempre és la part de fora, no la part de dins. Un arbre, mira que va créixer. No, no, no. És com...
Ara m'has matat. La part viva d'un arbre és la part de fora, no la de dins. Sí, tu ho veuràs, molt típic. La de dins són les arrels. No? Ah, no, la de dins, no, perdó, perdó. La de dins, d'acord, d'acord. De dins, de fora, que va dins. Tu ho veuràs molt... Talléssim un arbre, talléssim un arbre, veuries les típiques anilles. Les anilles, aquelles que comptes els anys, no? Les anilles en si, les anilles...
L'arbre està en constant creixement. I quan neix un arbre molt petitó, primer imaginem-nos que té com 10 venes que pugen i baixen sàvia. Sí. Si tu vols augmentar venetes per anar creixent i tenir més fulles i més suport, el que fas és guanyar radi, guanyar diàmetre, llavors perímetre, llavors fas venetes més cap a fora. Sí. I llavors en ve de deu ja n'hi caben 15. Però, clar, allò té molt més pes. Com ho fas aguantar? Doncs la fusta seca és el que més aguanta. Llavors, vas morint, deixes morir la part de dins...
i la part de fora va creixent cap a fora i fa cada cop més benetes. El que veiem com a anilles és una època de creixement més lenta, que s'ajunten més, que és l'hivern, i l'època de més creixement, primaver i estiu, se separen més, s'ajunten més al creixement, llavors això que veiem més fosc és l'hivern, i el que veiem més claret és l'estiu.
És a dir, amb una soca tallada... No sé si m'estic explicant gaire bé. Amb una soca tallada, quan comptem anelles, estem comptant hiverns, realment, que és la línia més fosca. Que són les que veiem de manera més clara, no? Exacte. Llavors, entre mig i entre mig hi ha una línia més clareta. Més fosca, més clareta, més fosca, més clareta. És realment estiu i hivern. De fet, es pot saber si un any ha sigut més productiu o menys a través d'aquestes línies de creixement. I a més, ens veurem també que les anelles es distancien més cap al sud...
i menys cap al nord, perquè l'arbre sempre tendeix a créixer cap a la zona del sud, cap a un nivell sol. Tant és. El cas... Això mereix un altre... Un altre d'això, eh? Sí, eh? Ara s'ha de processar, això. Molt bé.
No, no passa res. Les anilles dels arbres ens indiquen els anys que tenen, però el que fa l'arbre és assecar la part de dins perquè de tal manera que una fusta seca t'aguanta molt més i tens més suport. Llavors l'arbre, molt intel·ligentment, el que va fent és cada cop va assecant la part de dins i va vivint amb la part de fora. Si tu agafessis un arbre i tallessis el voltant de l'arbre, el perímetre del voltant, un centímetre dins i li traguessis tota una tireta d'un centímetre així, mataries l'arbre.
En canvi, tu podries perforar l'arbre i forar de dins. Hauràs vist moltes oliveres que els troncs estan forats per dins, les soques dins, que hi pots posar la mà tranquil·lament. Sí, sí. I l'arbre està viu. Sí? És a dir, la part important de l'arbre és tota la que ve a fora. Però ella va assecant la part de dins fent una columna, fent un suport que permetrà aguantar tot allò que té resistències al vent, a la pluja i a diferents climatitzacions gràcies a una fusta seca.
Doncs saps que m'acabes de resoldre un dubte que tinc jo personal a casa meva al jardí? Tens una soca buida i penses que està morta. Exacte, i penso, sí, aquest arbre l'apalmarà un dia d'aquests. No! Perquè veig que té un foradot important. I tinc el dubte, però clar, no deixa de créixer i no deixa de... Que bé!
De treure fulles. Segurament amb la soca buida podràs observar perfectament la fusta seca que es veu a dins i com de cop li surt com una pell al voltant que allà és la part viva de l'arbre. A la llarga això ho acabarà recobrint, però molt a llarga. O creixent cap a un altre costat i fent una soca suficientment forta perquè l'arbre és prou conscient de dir aquí la soca se m'ha buidat per X motius i necessito una estructura forta per aguantar.
Doncs veieu, com avui havíem de parlar d'un tema, ens hem derivat cap a un altre. Això vol dir que qualsevol persona que vulgui entrar en directe pot fer-ho i preguntar dubtes com ara jo, que he introduït aquí la meva casuística personal. Vinga, 977-6506-93. Correcte. Si et sembla, de tota manera. Intentem lligar-ho amb les pluges d'avui.
I als jardins particulars. Exacte, el nostre bosc el que fa és protegir amb escorça també al voltant, aquesta part verda, aquesta part viva de l'arbre, la protegim amb escorça. Llavors fan una escorça que evita que s'evapori l'aigua, la part viva i la part seca dins, sí? Així ho hem d'entendre. Llavors el nostre bosc aguanta molt la sequera, i molt. I el subsol del nostre bosc s'asseca a la part de dalt, però manté molta humitat a la part de baix. I els arbres sobreviuen gràcies a això, a perdre poca aigua, el nostre bosc mediterrani, perden poca aigua a través de les fulles...
i poden anar absorbint aquesta humitat que hi ha. Durant molts anys de sequera, aquest sotabosc, aquesta part de sota el subsol, vol dir sota el terra, s'ha anat secant, secant, secant, secant, secant, secant, secant, tal manera que els arbres han estat aguantant com han pogut i molts d'ells s'han mort. I això ens ha passat al nostre bosc. Només cal, ja et dic, agafar l'autopista, mirar que va aquí... I veus que, ostres senyor, està sec, sec, sec, i era preocupant. Ara de cop ens està plovent molt.
De fet, t'acompanya amb l'Eduard, parlàvem fa poc de pous que s'havien assecat aquí al Baix Gaià, pous que la gent treia aigua i de cop s'han assecat subsols secs, no? Clar, pot ser que tornin a riure, pot ser que n'hi ha que, gràcies a èpoques molt plujoses, es torna a reomplir aquest subsol, això tan important que no veiem a través dels ulls, però l'aigua hem d'entendre que és com el terra, com si fos una esponja molt gran, i l'aigua primer entra i va corrent sempre cap a terres baixanes, no?
Però a mirada que va penetran, penetran, penetran, penetran, penetran, acabo reomplint subsols. I això és superimportant per tenir un bosc viu, un bosc maco que ens creixi i també és tan important que passi en aquestes èpoques de sequera i èpoques de pluja perquè converteix els arbres i la nostra vegetació molt més oferta a passar èpoques encara més greus de sequera i èpoques més greus de pluja. Al final és una adaptació i és una adaptació del més resistent, el que més aguanta i el que més sofreix
Clar, doncs encara sort que hi hagi aquestes dues èpoques o aquestes etapes per la resistència dels aldes. I tal com està el canvi climàtic, sí. És molt més ofert un bosc com el nostre que no un bosc que només estigui acostumat a un tipus de clima.
Ara bé, quan tenim plantes al jardí i tenim torretes, testos, jardineres i així, aquí tenim un altre problema que és que això no està comunicat. Què vol dir? Vol dir que l'aigua entra, es queda dins però no segueix circulant. Hi ha un forat o dos forats i tendeix a anar-se'n. Aquí la humitat es persisteix d'una forma molt més elevada i a vegades amb molta pluja, molta pluja, molta pluja, molta pluja...
Les plantes també actuen d'una forma, a més, el tipus de planta que tinguem, depèn, que és que intenten absorbir aigua, aigua, aigua, per aguantar als èpoques més difícils, i a vegades plantes que no estan acostumades a aquest estil, diguem que les cèl·lules, perquè ho entenguem una mica, absorbeixen el màxim d'aigua, absorbeixen tant d'aigua que exploten i es moren, i a vegades es podreixen. És quan veiem una planta que s'ha podrit d'aigua. Això és el que em fa patir. Et fa patir? Sí, perquè...
Sí, o crec que pot ser el patiment de la gent que... Hem de tenir en compte que tot, que totes les jardineres tinguin forat i sobretot que l'aigua circuli. Per això és tan important quan plantem una planta, ficar allò que direm de drenatge baix, que vol dir que hi fiquem una capeta petita de pedres, d'escorça, d'alguna cosa que no pugui taponar i que permeti que aquella capa de baix de tot escrivi l'aigua i circuli ràpid.
De tota manera que el que farà serà que la Terra, que sembla una tonteria a vegades, però fa que la Terra pugui absorbir la humitat, però que mai estigui en contacte amb aigua constant, que no es quedi a la part de baix allò plena d'aigua i tal, sinó que pugui circular. I tenint en compte això, que circuli bé l'aigua i tal,
haurien d'estar tranquils, no hi hauria cap problema. A més, l'aigua de pluja, que ara és la més beneficiosa que podem tenir, tant de bo fossin capaços de tenir cisternes, acumular aquesta aigua de pluja a les taulades i regar amb aquesta aigua, perquè és molt beneficiosa. Per què és tan beneficiosa? Primer que tot, perquè és aigua que no ve carregada de calç, no ve carregada de productes que hi posem perquè l'aigua sigui potable, i llavors hem d'imaginar que cada gota d'aigua és com una cistella.
Com un carro de la compra, sí? Però aquests que venen de la nostra iixeta, del nostre rec que tenim, venen carregades, aquestes cistelles, ja de molt de calç, de molt de productes, clors i tal, que són productes que han de ser perquè l'aigua no es faci malbé, són d'aigües recuperades, o sigui, la majoria d'aigua que tenim potable a casa és aigua recuperada.
I tractada amb aquests productes que... Aigua directament del riu a percentatges molt baix. Gràcies a tot el tipus de depuradores que tenim, aquesta aigua torna al nostre entractament i és aigua imputable. Però aquestes cistelles que porta cada... Si imaginéssim aquestes cistelles de la compra, aquest carro de la compra, ve molt carregat de productes químics. Llavors, què passa? Aquests productes que porta...
a part que el cabell ens fa una miqueta més... que això és la pell, també ho notem, o així, fa que la planta, quan absorbeix l'aigua, no només absorbeix l'aigua, absorbeix l'aigua amb aquest a compra que porta, amb tot que hi ha aquí dins. Llavors, l'aigua, quan entra el terra, hem de imaginar que quan entra el terra, segueix comprant, i compra el que hi ha. Doncs els nitrats, els fosfats, el potassi, tot això que hi ha. Però si està molt carregada aquest camp, ja no hi cap res més. En canvi, l'aigua de la pluja, podríem entendre que és una aigua gairebé un carro buit.
No és 8. Si volgués ensenyar el carro 8, seria una aigua destil·lada. No cala, tampoc, això. Una aigua destil·lada, tu veuries aigua destil·lada, tu podries veure aigua destil·lada i veuries que segueixes tenint 7. I no ho entens. I veus aigua destil·lada i tens 7. I és perquè aquest carro, tu quan tens 7, no és aigua. Com H2O, és H2O més tot el que porta.
Aquestes altres coses són les que ens treuen a l'A7. En canvi, l'aigua estil·lada és 2 o 2 sense res, no? En canvi, l'aigua de la pluja absorbeix tot aquest carro mentre va caient de la pluja, tot el que hi ha a l'aire, a part que ve carregada al núvol, i és d'algú que la planta pot absorbir molt fàcilment. Però és que, a més, quan arriba el terra, automàticament hem de contactar amb el terra.
I és com entrar en un súper, gairebé. I pot absorbir tots els minerals que hi ha al terra. Quins són aquests minerals? Doncs precisament al bosc ens trobem que primer abans de tocar el terra hi ha aquestes restes vegetals, que són les fulles, branques, restes d'animals. I tot això ho absorbeix i automàticament la planta quan absorbeix l'aigua absorbeix aquesta aigua lliure de calç, lliure de clor i carregada de coses bones de la fruiteria com Déu mana i de la verdularia com Déu mana. I aquesta planta notes que de cop
Ostres, és que em creix supermaca, és que creix superbé. I una altra cosa també positiva, a part del moment que està absorbint l'aigua i està absorbint els minerals de la millor forma, és molt típic veure que abans de la pluja els pagesos, inclús en paraigua, també és molt típic, estan adobant.
I dius, com és que domen? Clar, perquè precisament el nostre camp, els nostres horts, el nostre jardí, no hi tenim aquestes fulles i aquestes restes vegetals. I llavors posem adops en què la pluja absorbeix en aquell moment els minerals positius per a les plantes i la planta l'està absorbint d'una forma increïble. I és veritat que després de les pluges les plantes fan una altra pinta, fan una altra cara. I després de pluges brosten d'una forma espectacular. Però a més també fa una altra cosa molt beneficiosa que és netejar les fulles.
Què vol dir, neteja les fulles? La pols, neteja la pols. Literalment és la pols i també vull dir contaminació i diferents coses que es posen damunt de la fulla. I la fulla és una placa fotovoltaica, una placa solar, que treballa a través de la llum i fa la fotosíntesi. Si tenim una placa fotovoltaica, la tenim plena de pols i plena de brutícia, produeix menys.
i de cop entra aigua neta, que no és aigua amb calç, perquè tu mulles unes fulles a la dutxa, la rindes una mica, i després sempre et queden les puntes com a blanquetes, i és de la calç, típic. Sí, de l'aigua potable de cara. No, això no passa. Per tant, estàs encara...
tornant en positiu, és el rentat de fulles d'una forma que fa que les plaques fotovoltaiques que són cada fulla, de cop produeixin molt més i de cop tens que després d'unes bones pluges hi ha una bona brostada i una bona recuperació de les plantes que brosten d'una forma increïble. Que hi ha molta pluja, no passa res, perquè realment l'aigua, la planta absorbeix la que necessita, sempre i quan no estigui en un lloc on s'acumula molta aigua i no pot despendre's d'aquesta...
quantitat d'aigua perquè està en contacte amb aigua constant. Per tant, és important que els testos i les germineres totes sempre puguin evacuar-se a l'aigua. Doncs escolta, fem una mica de resum. La pluja que ha caigut aquests dies, superbé. Beneficiosa, sempre. És molt típic també les plantes d'interior a fora quan plou, perquè ajuda. D'acord. Clar, ajuda. L'únic que tinguem en compte és que moltes plantes d'interior les tenim dins d'un torreter
dins d'un test i un torreter, que aquest torreter és un enviallitzador que queda bonic. L'hauríem de treure perquè no s'acumulés aquí l'aigua. Sempre és important i després entrar-les quan s'hagi escorregut l'aigua, que ja no goteix aigua, ja està, les entrem. Llavors comprovem sempre que totes les torretes i els testos l'aigua circula bé,
I res més. I si volem, una cosa que podem fer és si torna a ploure, que sembla que agrada tornar a ploure, doncs poder adobar una miqueta. Tirem aquest adob granulat, aquest adob amb pols, n'hi ha de neutrals que es van molt bé, el tirem per damunt i veiem que l'efecte és molt més gran i aprofitem molt més aquest adob.
Doncs ja sabeu, seguiu tots aquests consells de Joan Maria Vidal perquè faran que les vostres plantes facin molt més goig. Novament, un nou dijous. Gràcies per estar aquí al Baix Gai al Dia, Joan Maria. Moltes gràcies. Ens trobem la setmana que ve. I tant, la setmana que ve. A reveure, que vagi molt bé. Ciao.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori. I així arribem al final de Baix Gaià al dia d'aquest dijous 22 de gener. Avui hem fet un repàs complet a l'actualitat del territori amb les informacions més destacades del Baix Gaià i del nostre entorn.
Hem conegut la previsió del temps, hem passat revista a les portades de la premsa i hem obert l'espai d'opinió amb la mirada i l'anàlisi de la periodista Marta Domènech. A més, hem conversat amb actors de la companyia Teatre i Punt, que representaran l'obra Políticos Incorrectos aquest dissabte a Roda de Barà.
i hem escoltat bons consells per a les nostres plantes a l'espai de jardineria amb Joan Maria Vidal. Gràcies, com sempre, per ser a l'altra banda per escoltar-nos i per confiar en aquesta ràdio de proximitat feta des del territori, pensada per al territori. Raquel, arriba el moment de dir adeu per avui. Ai, sí, jo em quedaria hores, escoltant el Joan Maria. M'encanta com s'explica de bé i com ens fa estimar les plantes, la veritat, eh? Però sí, minuts finals, ja.
Aprenem, sempre aprenem amb ell. I això és molt interessant, evidentment.
Doncs sí, ens fa falta reflexionar. Tens la frase avui també, Sònia? Home, i tant, i tant, i tant. Com cada dia reflexionarem. Per cert, quin dia s'ha girat, eh, la cosa? S'ha girat força? Sí. No sé si acabarà plovent, eh, Raquel? No sé. Tant contentes que estàvem aquest matí tu i jo. Jo, de moment, crec que me'n vaig cap al passeig a mirar a veure com tenim la situació i, en fi, s'han fet virals moltes imatges, eh, de com l'aigua ha fet una mica d'estralls. En fi, ho anirem explicant aquí.
Vinga, doncs avui reflexionem amb una frase de Nelson Mandela que diu no podem canviar el passat, però sí la manera com afrontem el futur. Doncs ho deixem aquí, Raquel, que passis un fantàstic dia. Igualment, adeu-siau. I nosaltres tornem demà amb més informació, més veus i més baix gaia. Que tinguin un molt bon dixous. Adeu-siau.
Recupera Baix Gaià al dia. Tots els continguts a la carta a les webs d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
O envia un whatsapp al 674-3608-92 674-3608-92
et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Torre d'Embarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut, cada setmana a la teva emissora.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Ruscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa. Bon dia, són les onges, us parla Maria Lara. Remfeiniciatge