Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres, Baix Gaià, és 13 de març, dia de Sant Ramir, per fi és divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, avui i demà se celebra una nova edició de la fira Forest Dogs i participa en una vintena d'establiments que oferiran descomptes especials per tancar la temporada d'hivern.
Altafulla, el jazz fusió de Javi Díaz Group, protagonitzarà el concert del cicle Altafujàs d'aquest dissabte La Violeta. El guitarrista Vilafranquí presentarà el seu nou disc Atientes. I a Roda de Barat s'anima la ciutadania a participar en la lectura de poemes en diferents idiomes pel Dia Mundial de la Poesia.
que se celebrarà el divendres 20 de març al Museu de la Ràdio. Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili, Raquel Martínez. Bon dia, ets supersticiosa?
No gaire, jo diria que no. No sé, però sí que hi ha algunes coses que vull tenir en compte, sobretot per cuidar-nos la veu, que em sembla que tots tres la tenim una mica... Ai, calla, calla. Mira, jo estic en un refredat permanent, ara fa una estoneta, parlava per telèfon i m'han preguntat, ja tornes a estar angustipat? Dic, no, no, és que no he marxat, des que el vaig enganxar i després de passar la grip a finals de 2021-5 i tot això, ja res...
En fi. Ai, ens hem de cuidar. Jo estic estornudant bastant. No sé si és el polen o no sé què és, però si se m'escapa algun estornut ja em disculpareu. Sí, home, sí. Samia Camí, bon dia. Tu l'ens de supersticiosa? Bon dia. No, perquè a més jo vaig néixer amb dimarts 13. Ah! Jo avui et pregunto això de la superstició, perquè és divendres 13, que per alguns avui també és un d'aquells dies que compta amb el que facis.
Sí, sí, doncs no. No ho soc gens, eh? A més, el 13 em sembla que és el meu número preferit. Així que m'encanta el 13 i els dies així estranys, que diríem. Doncs jo trobo que a mi m'han donat sort, vaja. Si vostès són...
supersticiosos o no ho poden compartir amb nosaltres a través de les xarxes socials. Ens etiqueten alguna de les tres emissores o també fins i tot els perfils del programa i així ho sabrem tots. A veure qui guanya avui, la superstició o la no superstició. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Va, que som a les portes del cap de setmana. Ja hi ha qui insinua que tindrem estones de mal temps. En tot cas, qui ens farà sortir de dubtes és el nostre meteoròleg de referència. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, alguns núvols no gaire importants que s'han format a les comarques del Camp de Tarragona i sobretot com més a prop del mar són una mica més presents a hores d'ara. S'estan congriant aquestes núvolades a prop del litoral i també hi ha alguna boira que a hores d'ara, per exemple, afecta la vall del Francolí cap a la Conca de Barberà.
és molt més present també a les valls dels rius del Priorat. Aquestes boires s'acabaran desfent, els núvols de la costa també acabaran retirant-se en gran mesura. Algun en quedarà, però molt poc important. I en general, per tant, el divendres serà una jornada tranquil·la, una jornada més assolellada i molt amable pel que fa a la temperatura.
En aquests moments fa més fresca que ahir, però en canvi la tarda acabarà escalfant una miqueta més que no pas la del dijous. El dissabte canvi de situació. De fet, aquesta matinada, demà molt d'hora, també molts núvols, alguna pluja esporàdica, demà la tarda algun remet molt fogàs i sobretot el diumenge molt més vent. Farà sol, però Déu-n'hi-do, sobretot a l'alt i al Baix Camp, la ventada que tindrem. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Moment ara per repassar l'actualitat. Tot el que aquest divendres 13 de març destaca a la premsa en portada. I començarem amb el mes, el diari del Camp de Tarragona, que titula A Tarragona, el tour a pressa la millora de diversos carrers de la ciutat. Es destinaran 180.000 euros a l'adequació d'una desena de vies vinculades al pas de la cursa ciclista.
Més coses també a Tarragona, facilitant la feina de buscar feina, ens diu el mes. Al voltant de 4.000 persones han passat per la 14a fira de l'ocupació de la Cambra. La fotografia de portada panoràmica, avui podem veure-hi desenes de persones, tant les que busquen feina i, per tant, van amb currículum a la mà, com també aquelles empreses o sectors que busquen empleats prenent nota de tot el que aquests diuen.
Arreus, el sistema Quixote ha reduït el temps d'espera a les llistes d'oftalmologia de l'Hospital Sant Joan, de 164 a 50 dies. En serveis ens diuen Ematsa Rafal, pla especial per protegir la mina de l'arcabisbe, obsolet després de 30 anys vigent. I pel que fa a cultura, Vilaseca exposa un quadre inacabat i un altre d'inèdit de Joaquim Sorolla.
I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. A Tarragona, en Comú Podem demana que els conductors de l'empresa municipal de transports puguin controlar els semàfors per millorar la circulació. I d'altra banda, avui també ens parlen de l'augment dels casos contra la llibertat sexual que corresponen a un major nivell de detecció, segons els experts. Més enllà de tot això, una altra publicació de capçalera és el diari de Tarragona aquest divendres. Raquel, què diu?
que la nova mata es construirà amb consens. Reta Elèctrica estudiarà totes les al·legacions que s'han presentat fins al moment. Apuntem des d'aquí que tindran feina, perquè s'han presentat 14.400 al·legacions.
La imatge és a la Fira de l'Ocupació i aquí la titllen d'èxit absolut. Veiem moltíssimes persones en aquestes entrevistes de feina que es van fer ahir a iniciativa de la Cambra de Comerç de Tarragona al Palau Fidal de Congressos. Les xifres són més de 700 llocs de treball que s'oferien i més de 100 empreses a Tarragona.
Més notícies parlant de com treballa la científica dels Mossos d'Esquadra. Aquí els bategen com a CCI Tarragona. Reconstrueixen crims de ser presa de xifrar empremtes i petjades. També expliquen que està gairebé a punt la instal·lació de la videovigilància a la part alta.
a la ciutat de Tarragona. També és notícia un dia més la demanda per tenir aquesta atenció 24-7 per l'ictus. I ens diuen que el Parlament exigeix l'ictus 24-7 de forma urgent. I acabem amb un apunt econòmic, en concret parlant de l'empresa IQOXE, que inverteix 100 milions d'euros en una planta de bateries.
I en termes més amplis fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 13 de març. Sònia, quin diari agafes per començar? Doncs avui comencem amb La Vanguardia, que titula El nou líder iranià clama venjança contra els Estats Units al seu primer missatge públic. El fill de Kamenei, que genera dubtes sobre la seva salut, anuncia que Ormuz continuarà tancat.
Trump diu que ja no li interessa el Nobel i avisa que quan el petroli puja els Estats Units guanyen. La Casa Blanca admet que no és capaç d'escortar petroliers per l'estret. La imatge diu no és gasa, és Beirut. I es veu un home observant l'estat en què ha quedat una vinguda del sud de Beirut després d'un dels atacs d'Israel en resposta al llançament de míssils per part d'Hidbolà. I doncs imagineu-vos la imatge terrible tot de bastant.
Altres temes és que l'executiu prepara mesures per ajudar el camp i el transport. I la gasolina puja més a Espanya i supera la mitjana de l'eurozona. Ha pujat a Espanya un 7,7% des de l'esclat de la guerra de l'Iran, enfront del 6,7% de mitjana que ha pujat a l'eurozona.
Les agressions verbals i físiques als metges creixen un 9% a Espanya. També la Vanguardia entrevista Joan Laporta, candidat a presidir el Futbol Club Barcelona, el qual ha dit Cruyff xaleria de valent amb aquest Barça. Parla també de la pesta porcina. Collserola es tanca a l'activitat lúdica.
Continuem amb l'ara. Cameney promet venjança, aquest és el titular. Un missatge atribuït al nou líder suprem diu que mantindrà els atacs i el tancament de l'estret d'Hormuz. El trasllat de les bateries de defensa asiàtica al golf fa créixer els dubtes sobre l'arsenal dels Estats Units. I es veu la imatge, vaixells destruïts, mentre diu el petroli segueix descontrolat.
El govern avisa que sense pressupostos perillen actuacions en 138 municipis. També destaca l'Ara que mataran els 500 sanglars de Collserola. El parc estarà tancat fins a l'eliminació dels animals.
I el tramvia arribarà al port de Badalona. El Pla de les Tres Xemeneies reactiva l'allargament de la via. Passem ara al periòdico. El govern planeja rebaixes fiscals al camp i al transport. El dièsel i la gasolina pateixen la pujada més gran dels últims 4 anys. El ministre Cuerpo afirma que els sectors econòmics i els agents socials demanen no recuperar les bonificacions en els combustibles
i sí aplicar mesures sobre els impostos. En portada també l'Iran i Hezbollah ataquen Israel. Tel Aviv respon a l'operació conjunta amb força, incloent-hi un bombardeig a la platja pública de Beirut en què es refugiaven desplaçats. I es veuen doncs ciutadans refugiats en una estació de tramvia a Ramat.
També hi ha entrevista a Jaume Guardiola, responsable econòmic de Víctor Font. Diu que els líders populistes guanyen, però el Barça serà capaç de superar aquest mal. Parla també de Rodalies. Diu que va ser la xarxa de rodalia més impuntual d'Espanya el 2025. Els talls han costat el govern 11,2 milions en serveis d'autobús. El tramvia tindrà dues parades noves el 2033 per arribar a les tres xamanelles.
També avui en portada hi ha Alfonso Fernández Mayueco, que és el candidat del PP a Castella i Lleó, i ha dit que Vox ha de decidir si és part del problema o de la solució. I les baixes de cuidadors pugen un 70% en 6 anys i posen en risc l'atenció. I acabarem amb La República i el punt avui, que titula Seduir el lector, el disseny de cobertes de llibres a les editorials catalanes.
En la crònica el dia d'ahir, de Xavi Sala Puig, imperialisme i ruralisme titula El sense terra planta encara el Brasil i a Trump li rellisquen els nens morts. Altres cròniques que hi trobarem és una d'Aina Vives, No són els seus morts i una altra de Lluís Llort, una mirada al passat honesta i autocrítica.
I en el suplement l'esportiu, la mala ratxa dels davanters centre del Barça. Aquest, doncs, és el titular referent al món de l'esport. I tot això destaca en les portades d'aquest divendres 13 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Arribat aquest moment, és hora d'analitzar l'actualitat, és hora del nostre espai d'opinió, Baix Gaià al dia, i tots vostès saben que els divendres, qui el comparteix amb tots nosaltres, amb tots vostès, és la periodista especialitzada en el sector primari i l'enologia, la Ruth Troiano, que és veïna de la Nou de Gaià, i ja la podem saludar. Ruth, bon dia, bon divendres.
Hola, què tal? Com esteu? Molt bon divendres. Jo una mica refredada, eh? Us demano que em disculpeu perquè la veu és molt de nas i, bueno, avui una mica millor, però porto quatre dies a casa, eh? Estem tots així. Abans, mira, hem començat el programa comentant-ho, que estem en... Vaja, jo posarà l'exemple del refredat permanent en què visc i que no aconsegueixo abandonar. La Raquel també ho deia, la Sònia, vaja. Doncs m'hi sumo, m'hi sumo i, per tant, em sento una mica més alleugerida. De tota manera, tinc...
Tinc problema amb les uïdes perquè tinc molta mucositat, una congestió molt gran i llavors es fa difícil parlar quan et rebevera d'alguna manera l'uïda d'orella, però bé, és el quart dia, esperem que vagi fent el seu curs i acceptar i tirar endavant. Molt de caldo i infusió.
Sí, estic d'acord amb això. Les sopes escaldades, les sopes de farigola, aquest és el remei que jo m'aplico, tot i que, mira, ara compartiré una cosa aquí en directe, que ho escoltarà tothom, que ho diu el nostre company Marc Pérez, l'home dels esports, que el tenim ara treballant aquí a la redacció i que els dilluns entra al programa per fer-nos la crònica del cap de setmana i tot això. Ell diu que quan estàs tan refredat així, un whisky...
I que un whisky sol, sense gel, eh? I escolta, i que t'arregla del tot. Clar, jo no soc molt de begudes espirituoses, llavors això em costaria una mica, però vaja, si és un bon remei, intento aplicar-me'l a la propera, eh? Perquè quatre dies en aquest estat és una mica...
A més, et deixa poc marge per pensar les neurones, també estan congestionades, però, bueno, apuntem la recepta. De tota manera, soc més de sopa de farigol, eh? Escolta, si proves això del whisky... Us ho dic, us ho comentaré. Exacte, perquè jo de moment no li he fet cas i no ho he provat. De moment em resistiré, però si veig que això dura massa, potser ho practicaré aquest cap de setmana. Molt bé.
Escolta, avui parlem de la D.O. Monsant, que com tants d'altres agents s'ha mostrat contrària al projecte de la línia amb molt alta tensió que ha de creuar mig país. I de fet, ara fa una estoneta repassàvem les portades dels diaris i avui la Mat torna a ser notícia. Diuen que es construirà amb consens, però la Raquel destacava que s'han presentat més de 14.000 al·legacions.
trobar consens enmig de tot això. Ostres, aparentment és una mica complicat. En tot cas, des de la DO alerten que aquesta línia tindrà un impacte directe sobre el paisatge vinícola i sobre un sector que és bàsic per l'economia i la identitat del nostre territori. La sensació, no sé si tu també la tens, Ruth, és que
Els últims anys han proliferat molts projectes d'infraestructures energètiques, logístiques o industrials en territoris rurals. I la percepció és que el nostre territori està assumint una part molt gran de totes aquestes transformacions.
Bé, això ja ens ha passat al sud, amb centrals nuclears, tèrmiques, aerogeneradors, no vull parlar de la massificació que hi ha a la Terra Alta, però hi és, de parcs eòlics. Crec que és un territori que ja ha contribuït prou a la solidaritat energètica, no sé si ho podem dir així, i que a vegades cal plantar a cara, i crec que el sector agrari, agroalimentari, no està en contra, evidentment, de l'avenç, i és conscient d'aquesta realitat energètica
que necessitem energia però no a qualsevol preu i que no els camps tinguin aquestes afectacions tan grans com pressuposen línies de molt alta tensió com aquesta que estaves definint, que ve de l'Aragó i finalitza a Catalunya i pot tenir un impacte molt gran sobre el territori, el paisatge agrari i també un model socioeconòmic que s'ha
construït al llarg de moltes dècades perquè una línia de 200 quilòmetres amb torres de 400 quilovats i alçada de fins a 50 metres, doncs això és un impacte també pels nostres ulls, però per tots aquests cultius que hi han estesos a terra, arran de terra i mai millor dit. Feies referència a l'Adeo Montsant que ha calçat la veu, de fet ha estat
l'única denominació d'origen que ha fet un comunicat lamentant aquest impacte de nou sobre l'ecosistema vitivinícola, en aquest cas a la regió del Prioret, la regió geogràfica del Prioret, que com sabeu
i conviuen dues denominacions d'origen i parlant d'aquesta línia fragmenta el mosaic agrari i les explotacions vitivinícoles, dificultat en la gestió de finques, afecta també, evidentment, el paisatge i la construcció d'un valor de marca dels vins, té un impacte també sobre l'enoturisme, perquè evidentment no ens agrada visitar territoris
on hi hagi gegants d'aquest tipus, i també pot provocar aquest risc d'incentivar noves inversions agràries i vitivinícoles que poden contribuir a revitalitzar econòmicament la comarca. Ells ho han fet evident amb aquesta nota, que és molt explícita. Diuen que s'assumaran a l'oposició, que com bé deies i la Raquel havia mencionat, hi ha moltíssimes al·legacions, milers més de...
14.000 presentades per administracions, entitats, empreses i ciutadania, però veurem com es resol tot això i si pot esquivar alguna part del paisatge agrari que suporta moltes agressions, com bé deies a l'inici. També hi va haver un celler de la D.O.C. Priorat, un celler Bartolomé,
Mira, avui precisament és en pàgines interiors al diari de Tarragona. També se'n fa ressò, no? També se'n fa ressò, exacte. Probablement. És un celler situat a Bellmunt del Priorat. En aquest cas és un municipi que està integrat dins dels nou pobles de la D.O.C. Priorat, productors de vi, tenen 125 anys.
d'història i denunciaven que aquesta línia de molt alta tensió passava per una de les seves finques més emblemàtiques, que al final és carregar-se l'essència prioritina perquè són ceps centenaris de més de cent anys de vida que produeixen
Molt poc raïm i hi ha una gran qualitat. I ells mencionaven sobretot això, l'ocupació directa de cada torre, que deixa d'inutilitzar sol agrícola. Uns 200 per posar xifres, eh? Mira, llegeixo ara precisament l'article en què ens parlen del...
del celler Bartolomé, l'article que ha escrit la companya Paula Montalbo del diari de Tarragona, diu que una torre pot ocupar uns 200 metres quadrats, però l'espai de servitud supera els 1.000 metres quadrats, pràcticament inutilitzables. Totalment, i a més obliguen a obrir nous camins d'accés, que el que fan és fragmentar el territori per la seva construcció i instal·lació, i alerten després de les afectacions que tenen sobre la producció també i l'equilibri
d'aquell paisatge. De fet, exemples així en tenim molt a prop a la Terra Alta, malauradament, amb els aerogeneradors. Hi ha algunes famílies que han vist com la instal·lació de... Al final ja són gegants ara perquè són de tanta capacitat i són tan grans.
que les aspes fan soroll, que les aspes de l'aerogenerador també provoquen mort de quines aus, que són biodiversitat, també provoquen més hores d'ombra sobre els ceps i això té una afectació també en el cicle natural del cep. Per tant, s'ha d'atendre aquesta realitat, han de conviure aquests dos sectors i no val perquè necessitem energia, l'energia s'implanti d'una manera tan agressiva envers el territori. Tu deies...
El territori ho suporta, o el paisatge, no? Últimament, moltes... Clar, també passa, per exemple, amb les instal·lacions de plaques solars, que jo sempre he pensat per què no s'instal·len a sobre dels polígons industrials, no? En els sostres que en tenim, o en els nous edificis, perquè han d'anar a parar a l'entorn rural, que després també és un impacte visual molt gran i que frena...
aquesta bellesa de paisatge que nosaltres volem veure de bosc i de vinya, principalment natural per a què transitar. Per tant, hauríem de fer una reflexió molt a fons. Sempre és un tema que està sobre la taula i que apareix constantment cada vegada que es projecta
alguna nova infraestructura i està clar que aquesta contundència que ha demostrat la Deo Montsant i aquesta alerta que el Sallier Bartolomé va fer en solitari. També és curiós que la Deo Cupriurat no hagi fet una nota potser tan contundent com la de la Deo Montsant. Potser faran al·legacions, però
no ho han donat a conèixer als mitjans, doncs se'ls ha d'atendre i hem de veure i seguir aquests projectes que està clar que s'ha de poder avançar però respectant, com sempre diem, aquests paisatges que ens alimenten, que ens alimenten l'ànima i ens alimenten també el cos amb els productes que s'hi estan cultivant. Per tant, crec que és important portar aquest tema perquè al final hi ha moltes famílies que
que viuen del sector del vi, que ja ho tenen molt difícil, ho hem comandat en aquesta secció per moltes derivades, les vendes ara estan en un moment delicat, hi ha una saturació de mercat, la geopolítica no està ajudant gens, veurem també com el conflicte a Orient també pot afectar encara més l'exportació de vins, el consum intern, en els mercats interns tampoc és elevat, sinó que cada vegada per aquesta importació
i la idea de cuidar-se va a la baixa i l'emergència climàtica que no ho posa fàcil. Enguany s'ha tornat amb moltes pluges i s'haurà de gestionar molt bé també possibles problemes que puguin aparèixer com el mildu. Per cert, a la vinya ja està brutant, també és una altra notícia d'aquests dies. Hem començat a veure...
els primers brots, ha passat com molt ràpid aquest període que és el plor, quan comença a circular la saba pel cep, perquè la temperatura del terra ja és alta i ara estan ja brutant. Sobretot que no vinguin gelades, que puguin també afectar aquest esclat de vida que ja anem tenint als camps.
Important, important que la meteo acompanyi, més enllà de la pluja, que complicarà també tots els tractaments que s'hauran d'anar aplicant a la vinya i en d'altres cultius, fruit d'aquesta humitat que després també té conseqüències sobre els arbres i les plantes.
En fi, la sensació és que parlem de sostenibilitat, de lluita contra el canvi climàtic i acabem justificant potser unes infraestructures que generen aquest impacte ambiental tan important com el que avui hem posat damunt la taula amb aquesta nota contundent que la Ruth deia que ha publicat la D.O. a Montsant. Ho deixarem aquí. Ruth, gràcies per compartir amb nosaltres tota aquesta informació. Reflexionarem tots plegats en tot això.
Sí, sí, substancial que ho fem, sobretot tenint en compte que les denominacions d'origen i tots els agents del territori han treballat en la preservació d'un paisatge agrícola i la valorització del cultiu tradicional, en aquest cas la vinya, també l'olivera, el priorat, i que davant d'aquestes agressions, evidentment, s'ha d'alçar la veu per seguir tenint aquell paisatge que ens ha vingut a heredat i llegar-lo a fills i nets,
en millors condicions. Així que fixar la mirada en aquestes agressions i, en tot cas, estudiar-les a fons i veure què s'hi pot fer perquè siguin almenys dramàtiques en la seva implementació és una urgència. Que vagi molt bé el cap de setmana. Recupera't. Adéu-siau. Gràcies. Adéu-siau.
De seguida tornem fins ara.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona.
Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026. Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril, el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge.
Sintonitzes Ona a la Torre.
Ona La Torre us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saïta el Cadaui, dirigida per Carles Marquès, amb Carme Canyelles, Jordi Sunyer, Joan Carles Blanc, Sílvia Mercader, Enric Bonan, Anna Plaza i Raquel Martínez.
Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Representarem en viu un dels actes i, posteriorment, el dia 27, podreu escoltar tota l'obra completa a la nostra sintonia. Divendres, 20 de març, a dos quarts a vuit del vespre, al Pati del Castell. T'hi esperem! Notícies en xarxa
Bon dia, són les de vos parla, Maria Dara. El 94,9% dels 42.965 docents que en resposta a la consulta impulsada per usted, juntament amb la CGT i la Intersindical, han rebutjat l'acord que el Departament d'Educació va signar el dilluns passat amb Comissions Obreres i UGT. Es dirigia al conjunt dels docents de l'Educació Pública i han participat aproximadament quasi la meitat de la plantilla estructural. Iolanda Segura, portaveu d'Ustec Estès, n'ha parlat avui a la xarxa.
Nosaltres esperem i creiem que és responsabilitat de l'administració que davant d'aquesta expressió del col·lectiu rectifiquin, s'asseguin a negociar tal com estàvem fent a l'espai legítim que és la mesa de negociació,
la mesa sectorial, i que continuem les negociacions en el punt on les vam deixar perquè aquest acord que han signat amb comissions UGT, en realitat, doncs, s'ha produït en mig número de negociacions. No entenem les presses, no entenem per què calia que aquest acord
Dels 42.965 participants, 40.780 han rebutjat l'acord i s'han compromès a participar en les vagues de la setmana vinent. I, de fet, a la vaga també s'hi ha sumat el sindicat d'estudiants dels Països Catalans, que ha convocat, de fet, una aturada estudiantil pel 20 de març en suport a aquestes reivindicacions.
I pel que fa a la mobilitat hi ha incidències a la C25 a l'altura d'Arbussis en sentit Lleida per un accident i una avaria, tots dos amb un carril tallat i circulació intensa. També hi ha retencions a l'AP7 entre Parets i Motllet en sentit nord cap a l'enllaç amb la C17 i també continua la circulació intensa a la C32 a Sant Pere de Ribes amb un carril tallat per la retirada també d'un vehicle.
I la R3 ha recuperat la circulació ferroviària entre Centelles i Vic, de tal manera que des d'aquest divendres es cobreix en tren el tram entre Centelles i Ripoll. Fins ara els passatgers es podien desplaçar en tren entre les parades de Vic i Ripoll i ara s'ha ampliat el tram fins a Centelles. La circulació continua interrompuda també entre Sant Martí de Centelles i el Figaro després que es produís un desprendiment de terres el dimecres passat.
I el conductor d'un turisme va morir ahir a la tarda en una sortida de via a Montnistrol de Montserrat. Per causes que encara s'investiguen, el turisme va sortir i va quedar bolcat en un dels laterals de la carretera. A conseqüència de l'accident, va morir, com dèiem, el conductor i únic ocupant del vehicle. Des de principis d'any, 17 persones han perdut ja la vida en les carreteres catalanes.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home trobat en un habitatge a Rausa i Alves, en un habitatge del carrer Sant Antoni Maria Claret, on es joguen habitacions i on la víctima hi convivia amb altres persones. Tot i que l'home no presentava ferides d'arma blanca ni d'arma de foc, sí que presentava algunes lesions i cops.
Bon divendres de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per seguir enganxat a la seva sintonia de proximitat. Venim d'una petita pausa. Avui que és 13 de març i es fa palès que hi ha força neguit
Al voltant del Pla Alternatiu de Transport, dissenyat per Renfe i la Generalitat per afrontar les obres dels Tona del Garraf, que generen desconfiança entre molts usuaris del territori que temen que a partir de dilluns sigui encara més difícil arribar a Barcelona. Els més afectats seran els viatgers del regional sud, ja que la circulació quedarà completament tallada entre Sant Vicenç de Caldés i el Prat de Llobregat i hauran de fer el trajecte en autobús abans de tornar a agafar el tren.
La plataforma dignitat a les vies critica que alguns transbords previstos són de pocs minuts i difícilment es podran complir, tot i que valora positivament que s'hagi obert la porta a modificar el dispositiu si es detecten problemes. La plataforma també dubta de la viabilitat dels únics serveis directes previstos en Barcelona i alerta
que els temps de viatge podrien no complir-se per les obres encara pendents en tot aquest tram. I per la seva banda, diversos alcaldesses del territori també han expressat inquietud, i també municipis de la línia R13, la que va de Roda per l'interior del Baix Aia i passa per Salamó, que denuncien manca d'informació i pèrdua de trens. Per cert que, d'altra banda, el govern, Renfe i Adif,
han acordat prorrogar la gratuïtat de Rodalies de Catalunya fins al 31 de març, dues setmanes més del previst, perquè encara no s'ha recuperat la normalitat després de l'accident de Gelida i les inspeccions posteriors a tota la xarxa.
Ai, que en parlarem dies de tot això. En fi, ara repassarem l'agenda d'activitats i propostes pel cap de setmana al territori. De seguida també explicarem que Altafull, l'Ajuntament i diverses persones voluntàries han renovat els diferents espais on es concentren gats de carrer i els ha dotat d'entitat amb la instal·lació d'elements que garanteixen la celebritat i el control de les colònies. I després, com cada divendres, ens visitarà el nostre col·laborador Antonio Barrero per parlar com no pot ser d'una altra manera...
de cinema. No s'ho perdin, va, que ens espera tot això i més aquí, a Baix Gai al Dia. L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix Gaià al Dia.
Moment ara, tal com fem cada divendres, de repassar l'agenda del cap de setmana, principalment a Torre d'Embarra, Altafulla i Roda de Barà, però també fent parada a altres poblacions del nostre territori, a altres poblacions del Baix Gaià. Va, que tenim moltes propostes que de ben segur seran del seu gust. Començarem per la Torre, Raquel, perquè aquest divendres i dissabte se celebra la fira Fora Estocs, una cita que s'havia de fer el passat cap de setmana però que es va ajornar per la previsió de pluges.
Sí, i participaran una vintena de comerços que comencen ja a oferir descomptes especials per tancar la temporada d'hivern. La fira estarà oberta en horari de matí i tarda amb una pausa per dinar.
Torredambarra, d'altra banda, culminarà aquest cap de setmana la commemoració del 8M. Avui es farà un assessor especial del Club de Lectura de Mestres en què es comentarà el llibre A la Vora, del Fredo Soderguit. Serà a partir d'un quart de sis de la tarda a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.
I d'altra banda, demà dissabte es farà un torneig femení de tenis a platja a la platja de Bajamar. A més, a dos quarts de dotze del matí, una performance itinerant per l'eix comercial amb el títol Vesteix-te de Lila. S'hauria d'haver fet la setmana passada, però també es va ajornar per la pluja.
I l'agenda del cap de setmana a la Torre també compta amb activitats esportives. Demà dissabte a la piscina municipal viurà la primera competició oficial des de la seva inauguració. S'hi celebrarà la tercera jornada fase tarragonès de natació 2025-2026 dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Les proves començaran a les 4 de la tarda.
I l'endemà diumenge al Pavelló Sant Jordi hi haurà un Open de patinatge artístic. Per tant, és una cita que us recomanem per qui participaran més de 130 patinadores de sis clubs diferents. La prova començarà a les 9 del matí i compren els nivells d'iniciació lliure de l'1 al 4 a les diferents edats, és a dir, des de pre-Benjamí fins a sènior i comptabilitza pel rànquing de Catalunya.
De la torre anem fins a Altafulla perquè aquest dissabte hi ha una oportunitat per descobrir l'entorn natural de la vila. Es tracta d'una nova sortida ecoturística de primavera. En aquest cas es diu les sínies del vinyet, les hortes de Tamarit i el futur espai natural. Començarà a les 10 del matí i s'allargarà fins a la 1 del migdia. Sortirà des del museu etnogràfic. Aquella gent...
que desitgi rebre més informació o inscriure's, el que ha de fer és enviar un correu a joan.hordelacinia.com o bé trucar al 655-486-115. I d'altra banda, també aquest dissabte hi ha un nou concert del cicle Altafujàs. En parlàvem aquesta setmana amb el seu programador, en Toni Pla. Doncs bé, en aquesta ocasió, qui passarà per l'escenari de La Violeta serà en Javi Díaz Group, a partir de les 8 del vespre.
I d'altra banda, ens fixem en dues d'aquestes propostes que s'emmarquen també en el Dia de la Dona, que es commemorava el diumenge passat, el 8 de març. La primera ens porta a celebrar una nova activitat esportiva en el marc de la 17a Setmana de la Igualtat, Dones i Esport 2026 del Consell Esportiu del Tarragonès. Serà el diumenge a partir de les 9 del matí fins a les 12 del migdia.
el parc de BTT del Defulla, amb una sessió de mecànica i conducció tècnica de bicicleta tot terreny. Una activitat aquesta, per cert, organitzada per la penya ciclista del Defulla. I d'altra banda, va una proposta cinematogràfica. Ara, d'aquí una estoneta, parlarem de cinema amb l'Antonio Barrero. En tot cas...
Hi ha una nova projecció de pel·lícula de caire familiar com és Llucu i la flot de l'Himàlaia. Serà aquest diumenge a partir de les 6 de la tarda a la Violeta. El cost és de dos euros l'entrada i es pot adquirir a casalvioleta.cat. Activitat aquesta organitzada per l'Ajuntament en col·laboració amb Òmnium Cultural.
Dit això, anem fins a Roda de Barà, perquè demà dissabte, Sònia, la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca, acull una sessió de contes per nadons de 0 a 3 anys. Doncs sí, serà a les 11 del matí, porta per títol 1, 2, 3, Animal on ets. Una sessió de contes molt animal, com per exemple, quin soroll fa la cabreta, on s'amaga el conillet quan té por, on és la mama del conillet, com dorm una gallina feliç...
S'adreça, com comentàvem, a famílies amb nadons de 0 a 3 anys i serà càrrec de l'Imorenita. Les places són limitades i cal fer inscripció prèvia. I qui és el millor amic del porquet? Ah, no ho sé. Ho sabrem demà.
Diumenge, Roda de Barà tindrà lloc el tercer gran premi Roda de Barà. Prova ciclista a partir de les 10 del matí des de l'Avinguda Sant Jordi. Doncs sí, és una prova puntual per a la Copa Catalana Màster en les categories 30, 40, 50 i 60.
La distància a recórrer és de 66 quilòmetres. Se sortirà des de l'Avinguda Sant Jordi, es nirà cap a Bonastre, Montferri, Vilarrodona, la Juncosa de Montmell, Almirador del Penedès, Mas Llorenç, Bonastre i tornada a Roda de Barà. L'organitza Guru Bike Cycling Team i la Federació Catalana de Ciclisme amb la col·laboració de l'Ajuntament de Roda de Barà.
Déu-n'hi-do, quin munt d'activitats. Anem ara cap a altres poblacions de l'interior del Baix Gaià, com per exemple a la Nou. Avui parlem de dansa en família, amb el lema l'únic ritme que importa és el teu, Raquel. Una cita que arribarà aquest dissabte d'11 al matí a dues a l'escola Les Codinetes. Es tracta d'un espai per sentir la música, connectar amb els nostres i sentir-nos lliures, movent-nos sense pressa i prejudicis.
Cal fer inscripció prèvia al correu ampalescodinetes arroba gmail.com. Té un preu de 3 euros i és gratis pels socis de la FAM. I aquest dissabte, també a la 9 de Gaillà, Raquel, hi ha una nova sessió del Pas a part Retrobem Camins. N'hem parlat en alguna ocasió ja d'aquest tipus d'iniciatives. Exacte, perquè és tot un cicle i en concret aquest dissabte faran un circuit de 12 quilòmetres a Carol, passant pel Pi de les 4 Soques, Puig Formigosa i l'Ermita de Sant Jaume.
Sortiran a les 8 del matí des de l'aparcament del cercat de la 9 i per apuntar-se s'ha d'enviar un missatge a la regidoria de Cultura al 659 63 09 86.
Va, Sònia, anem fins a Creixell, perquè l'Ajuntament reprèn els balls socials per la gent gran. Doncs sí, serà demà dissabte, 14 de març, de 6 de la tarda i fins les 9 del vespre. El casal municipal serà el que acollirà aquesta tarda de música, ball i bona companyia. I actuarà l'orquestra Safiro III.
I, Raquel, acabarem aquest repàs de propostes al Catllà. D'una banda, hem de parlar de la campanya de donació de sang que es fa avui a la Sala Polivalent. Sí, citam la solidaritat perquè el Banc de Sanguit Eixit serà present aquesta tarda, entre les 5 i les 9 del vespre.
I hem de fer referència a una nova cita amb l'activitat Anem a l'Òpera. Exacte, així es diu aquest cicle que ens proposa Gaudí de l'Òpera Norma de Bellini. Aquest divendres aniran a veure la funció a les 6 de la tarda al Teatre Tarragona. Més informació i venda d'entrades amb descompte a la Biblioteca del Catllà.
Hem pres nota de tot això. Qui no hagi tingut temps d'agafar algun detallet d'aquestes cites que acabem de proposar a Baix Gaialdí, el que pot fer és recuperar l'agenda gentilesa del programa des del servei de ràdio a la carta de què disposem totes tres emisores, el de Fuller Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Són algunes de les propostes que hi ha a les poblacions del Baix Gaià.
Segur, seguríssim, que n'hi ha moltes d'altres que les poden localitzar, doncs, ja adreçant-se directament a les agendes d'aquestes poblacions. Sònia, Raquel, vosaltres en teniu alguna de preferida de les que acabem de comentar?
Doncs m'ho he de pensar encara, eh? Per ferida no, eh? Totes són interessants, no? No ens podem decantar per cap, jo crec. A veure, a veure. Recomanem a tothom fer una ruta pel Baix-Gaià, vinga. Una ruta pel Baix-Gaià i anem fent totes les activitats previstes. Clau, hem de rumiar una mica, això. Ho heu fet bé. No us heu posicionat per ningú? Tothom content i tampoc heu escombrat cap a casa perquè després no us diguin que beneficieu els vostres. És lletj, això. Ai...
Aquesta és l'agenda de Baix Gaià al dia. Raquel, Sònia, gràcies i fins ara. Fins ara. Fins ara.
Bona nit.
Bona nit!
Oh, you know that I'd do anything for you. We should have each other's tea, huh? We should have each other with cream. Then could have been on fire and sleep for a while. It's a curvy estate, it's the perfect dream. Into the sea, you and me. All the years and no one hurt. I'll show you in spring, it's a torturous thing. We miss you. Kiss, love.
Fins demà!
Fins demà!
Estan escoltant Baix Gai al Dia, el programa magazín del Tafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio. Tenim de fons ara aquest tema de The Cure, que es diu The Love Cuts, perquè precisament volem parlar de gats.
Gràcies.
i ara ja consten oficialment en el registre i això permetrà millorar-ne la gestió. De fet, és una actuació que s'ha fet de la mà de voluntaris i voluntàries que gestionen aquests espais i que, per cert, fan una crida per cercar noves mans que ajudin a la cura dels gats farals.
Ara mateix, a l'altra banda del fil telefònic, podem saludar una de les persones responsables d'aquest grup de voluntariat, com és la Marta Terrats. Marta, molt bon dia i gràcies per despenjar-nos el telèfon.
Hola, bon dia. Explica'ns, què s'ha fet en aquestes noves colònies, no sé si ho podem dir així, o en aquestes intervencions, aquestes millores o aquests elements que s'han implementat per dignificar les colònies, en què consisteixen exactament? Mira, doncs, en realitat, eren colònies que ja existien i el que s'ha fet és, també, el que dius que és dignificar-les, és a dir...
Espais en què encara no s'havia fet actuació per part de l'Ajuntament, que ha fet, són quatre espais, i que s'ha col·locat una caseta, depèn una mica del lloc que tenim, saps? Hi ha només una caseta agafada al terra, que després n'hi ha una estolva d'aigua i de menjar, saps?
I unes que s'ha fet també com un sarac al voltant, sobretot en els espais que hi ha gossos, que hi ha gent que pot treure gossos, perquè els gossos no se'n vagin menjant els gals. D'acord? Ja ho hem fet quatre. Una s'ha fet a la plaça de boters, a la sota Baixa Mar, una altra s'ha fet, que t'ho digui bé, a la plaça Nova, allà a sota d'Ajuntament, i una altra a Brixes de Mar. Sí. D'acord? I la quarta, encara no me'n recordo,
Al carrer de les Moreres, al costat de la nau de la brigada. Exacte, exacte. Al costat de la brigada, justament, al costat de la brigada, al final del carrer de les Moreres, on hi ha personatges de mercreda, també. Doncs allà no ho porten tant bé. D'acord? Llavors, al final, eren espais que ja n'hi havia voluntariat i ja n'hi havia gats, que hem, o sigui, de la colonia, però s'ha fet, venia censada per a l'Ajuntament i sobretot això ha explicat perquè sigui menys.
Tot polit, anem a dir. Marta, perquè actualment, quantes colònies de gats hi ha? I quants gats en total? A veure, els gats és una mica difícil de quantificar. Colònies tenim, tot i que exacte, amb 2 zones de colònies tenim.
Palau Caltafulla és un lloc molt plan, que hi ha molt, molt espai. Llavors, encara que s'han d'un lloc a 30, de fet, molts, molts espais que no estan quantificats. O per exemple, hi ha colònies on a cases particulars hi ha bastantes persones que a vegades estan cuidant 7 o 8 gats, però això sí, no. Aquestes colònies no estan dintre d'aquestes trentes de nit, d'acord? És molt fórmulat, mira. Campes de gats, mira, nosaltres fa uns...
organitzar tot això, com per poder que hi haurà els 400 gaps, inclòs els brises de mar. Ho dic perquè a brises hi ha molts gaps i realment puja la quantitat.
Però més o menys una cosa... El que passa és que és molt variable. Marta, no sé si et pots moure una miqueta perquè tenim algun problema de cobertura. T'estem seguint, pràcticament t'hem seguit tot el que ens has dit, però en algun moment t'hem perdut alguna paraula. I quines són les tasques que en el dia a dia feu les voluntàries en aquestes colònies? Què són les bàsiques?
Ui, s'està convertint en una entrevista difícil de seguir, eh? Estic més a fora, no puc estar. No em sents? Ara sembla que sí, ara sembla que sí. Va, sembla que ara ho hem arreglat. Portem uns dies amb una cobertura una mica complicada. El tema d'alimentació, posar alimentació de beguda...
Quan el moment que tu un posa l'alimentació beguda, també vigiles els gats, que no estiguin malalts, que no tinguin un atropellament, el que sigui. I el més important de tot és el capturar-los per esterilitzar-los. L'única manera de tenir una colònia controlada és que els gats estiguin esterilitzats, que creixen d'una forma exponencial. Els gats es multiplicen molt ràpid i és necessari que estiguin castrats. Llavors el que fem és anar-los capturant i anar-los esterilitzant.
D'acord? Està molt millor, eh? Vull dir, ho dic perquè la gent que ens escolti, oh, però falten molts, falten molts. Però penseu que som tres persones amb tota alta fulla per esterilitzar de forma habitual. Després, cada voluntari també conteu que per esterilitzar un gat necessites fer un cotxe, tenir una mica de força perquè has de posar una gàbia, agafar la gàbia amb el gat, portar-lo al veterinari, i tot és una feina una mica feixuga, llavors no tothom pot fer-ho.
Per circumstàncies, perquè no tens el vehicle, perquè no tens... Normalment els voluntaris de GAT sol ser gent que està jubilada.
Llavors, potser no tens la força tampoc, depèn una miqueta, saps? Per això cerquem voluntaris, és superimportant, i voluntaris joves, si és possible. Què hauria de fer? Si hi ha alguna persona que ens està escoltant ara mateix, o en segueix després des del servei de Ràdio La Carta, què hauria de fer aquesta persona interessada en ajudar? On es pot atreçar? Va ser en contacte a l'Ajuntament, escriure un e-mail o passar-se per l'Ajuntament.
diu que poden ser, els agafaran les dades i ens les passaran. I nosaltres ens posaríem en contacte amb ells, ja per dir-los, bueno, veure una mica què es pot fer i plantejar què poden fer. Si una colònia nova o ajudar amb la colònia. De vegades igual hi ha gent que diu, és que jo porto una colònia, però mira, jo un cop de setmana al mes sí que m'aniria bé. Doncs aquest cop de setmana al mes es munta com una petita brigada i anem a arreglar-les, perquè les colònia estan en un cert manteniment, s'han de netejar, perquè no sé, per exemple, aquest hivern que hi ha hagut tan aire...
s'han destrossat moltes coses, de pas també s'ha de fer això, vull dir que n'hi ha moltes coses a fer, el que vulgui col·laborar n'hi ha moltes coses a fer, no cal que sigui purament anar a cuidar una colònia, ens poden ajudar de moltes maneres. Quina és la part més dura d'aquesta feina que feu, aquestes tres voluntàries? La més dura i la més satisfactòria?
L'artisfactòria sempre és que són molt agraïts els gats. A mi m'ha canviat el dia. Jo quan vaig a la tarda, sempre vaig al vespre, a veure les colors i se'n surten els gats i se'n posen allà i estar amb tu, és molt bonic. O veure gats que estaven fumuts i de cop estan bé perquè has pogut portar-los al veterinari o els has cuidat, o que sigui, és molt agradable això. La part més dura, doncs mira, sempre és la part física, en realitat, i sobretot quan es moden, quan els atropellaments...
Tinc una colònia que porto jo en concret, que ens han matat, en dos mesos han matat tres gats d'atropellaments. Llavors, això és bastant insuportable. Però, és més, la part dura és la part física del cas que es tingui que fer coses... Però això es fa, potser és la part quan els gats no estan bé, o quan la gent... Però què també ho tinc a dir? Perquè m'agrada dir també les coses positives, eh? Caltefull és un poble...
que realment podem estar molt tranquils i molt orgulls. La gent, en general, tothom és molt... Si no els agrada, no els fan res, saps? No hi ha una nivell de capaçats. L'Ajuntament col·labora prou. Penso que s'ha de dir que estem en un lloc en què anem fent, anem complint la llei, anem fent. Tot es pot millorar, evidentment, però anem fent. I...
Bàsicament això. I sobretot l'important és que la gent tinguin conèixement. Mira, hi ha una cosa que si volia demanar, hi ha moltes persones que cuiden els gatets de casa seva o així, o a casa, si tens un jardinet, o sempre et pots dos o tres i tal. Sobretot, sobretot, si no estan castrats, truqueu de seguida a l'Ajuntament per demanar. Perquè tu estaràs començant a cuidar dos o tres gatets, d'aquells gatets es convertirà. En un any tindràs set o vuit.
Perquè només que hi hagi una gata es quedi prenyada, parirà 4 o 5 gats, i aquells gats ja es quedaran en aquella casa, perquè tu els estàs posant de menjar. Clar. Llavors, al final, la gent, amb tot el carinyo del món, i agraïda, a més que ho feu, anem creint... ... ... ... ... ... ...
Se'ns ha complicat la comunicació. Ens volia dir la mata. Marta.
Ui, la tenim, no la tenim. En fi, fem també aquesta pedagogia des del programa, des de Baixga i al dia, aquells que ens estiguin escoltant, que siguin d'Altafulla, però que siguin també d'altres poblacions, eh? I que es trobin en una situació d'aquest tipus. Si estan, doncs, això, tenint cura d'uns gats, en aquest cas, doncs, no estan estalitzats o castrats, s'ha de procedir com toca, perquè si no, ho deia, eh?, amb molt poc temps els gats es...
es multipliquen i el problema, per tant, després acaba també traslladant-se d'altres zones o acaba això fent-se més gran. I abans de donar pas, perquè ara tenim ja l'Antonio Barrero a punt per parlar-nos de cinema amb la
Nostra companya Sònia Camí, abans de cedir el testimoni d'aquesta cursa de relleus que és baix gaire al dia, el que farem serà treure'ns el barret davant de tot aquest munt de voluntaris i voluntàries que de manera desinteressada vellen en aquest cas pel benestar animal, pel benestar dels gats i tenen cura d'aquestes colònies faquines.
que hi ha a Altafulla i que recentment s'han millorat algunes d'aquestes o fins i tot s'han instal·lat alguns elements per crear-ne de noves. Un reconeixement i un aplaudiment des del programa per tota aquesta gent que sense demanar res a canvi té cura i vetlla pel benestar dels animals. Res més, nosaltres el que fem ara és anar fins a Roda de Barà Ràdio perquè un divendres més parlem de cinema amb qui més en sap que és l'Antonio Barrero.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. Doncs una setmana més des de Roda de Barà a Ràdio. Comencem de cint amb l'Antonio Barrero, que avui el tenim a uns quilòmetres, bastants quilòmetres de distància. Així que el saludem a l'altra línia, a l'altra banda de la línia delfònic. Antonio, bon dia.
Bon dia, què tal? Doncs explica'ns, desvallem on estàs. Doncs estic a Màlaga, concretament al Festival de Màlaga d'aquest any, i bueno, gaudim de la ciutat, del bon clima que hi ha aquí, i bàsicament això, del bon cinema que s'hi està projectant. Molt bé. Antoni, no és la primera vegada que vas a Màlaga, no?
No, és el tercer any, és un dels festivals que no hi vinc cada any, com per exemple podria ser el de Sant Sebastià, que és ja una cita obligada cada any, però aquí és el tercer any, tot i que evidentment té també molt nivell, molt carisma, és una ciutat preciosa, que a més a més, a diferència de Sant Sebastià, que allà plou més, aquí sempre fa molt bo, i realment estem tenint uns dies molt bons, molt...
les poquetes estones que tinc per diagnosticar les sales, em dedico a passejar i parlar el que és el port, la platja, el Passe de la Fama, el Carrilarios, i una mica també fer una mica de tapeo, que també és interessant. El pescaíto frito també és una meravella. I tant que sí. Antonio, quan vas començar a seguir el Festival de Màlaga? Què és el que més t'atrau d'aquest festival?
Fa anys que el seguia, però presencialment fa 6 anys, 6 anys fa que vaig començar a venir-hi. El que més atreu d'aquest festival és el fet que s'hi projecten totes les pel·lícules espanyoles i iberoamericanes, que és una característica que el fa diferent del de Sant Sebastià.
Per comparar, eh? Perquè el de Sant Sebastien és internacional. Potser, evidentment, no hi ha tant de clamor a nivell de presències internacionals, però aquí és el cinema espanyol, el cinema iberoamericà, perquè no és només cinema espanyol, sinó que cinema en espanyol, que és una premissa que es va incorporar a partir del 2016,
que fins al 2016 només era cinema espanyol de la península imèrica, i a partir del 2016 es va ampliar amb una... que està oblint-lo als països sudamericans, i de fet el cinema iberoamericat té molta presència. I és això, fa aquests anys que el vaig descobrir, bé, dues pel·lícules interessants, tot el que evidentment comença de nou. Pensa que fins al lliurament d'això dels Goya, dels Gaudí,
dels Òscars, aquí es tanca una temporada, en aquest cas era el 2025, i a partir del Festival de Màlaga s'inicia la nova temporada del 2026, que és això, és un any d'estrenes, i aquí comencen a haver les primeres estrenes de l'any. Comentaves que diferències amb el Festival de Sant Sebastián seria sobretot aquesta internacionalitat que té el de Sant Sebastián, i amb el Festival de Sitges, com es podria comparar?
No, no, no, és més difícil de comparar amb el de Sitges. Sitges també és internacional, és un festival que també venen produccions d'arreu del món, però bàsicament allà, clar, allà estem veient cinema de gènere i és un cinema que aquí gairebé ni es toca ni es veu alguna coseta però molt poca.
No, no, és que no es pot comparar ni amb el de Sant Sebastià. El festival de Silles té unes característiques molt especials. El seu festival de gènere, on el terror, on la fantasia, on tot el món del més enllà, del futur, de la sang i el fetge, tot això amb els altres festivals no hi és. I poques produccions, diguem que...
que es contemplen altres festivals. Sant Sebastià de vegades ha vist alguna cosa que després han anat també a Sitges, però aquí a Màlaga no, aquí a Màlaga això és més difícil. Creus que el festival ha canviat molt des dels seus inicis, l'any 98, si no va xerrada? Sí, va començar això, l'any 98. Clar, és que el festival tampoc de tants anys, són 29 edicions.
El 98, quan va ser la primera edició, una edició molt petita encara, que recordo que la vam dedicar a l'actor Fernando Fernández Gómez,
i van dedicar la retrospectiva al cineasta Moncho Armendari. Bé, no tenia data fixa llavors, el festival oscil·lava entre, celebrar-lo entre el març i el juny, i des de l'any 2008 sí que es va celebrar, vam fixar ja una data concreta a l'abril, però des de fa relativament poc han tornat a canviar la data i ara ja el tenen fixat al mes de març.
Tampoc és una setmana fixa, però sí que això no té lloc al mes de març i aquesta edició concreta, la 29a, s'està celebrant entre el 6 i el 15 de març. Quin paper creus que té el festival dins del cinema espanyol actual?
Sí, sí, és un festival important, és un festival de referència. La gent, quan té les seves pel·lícules, pensa primer portar-les a Màlaga. Si a Màlaga no són acceptades o no són seleccionades, l'altra opció és en Sebastià, que té un criteri i un cribatge encara més complex. Però diríem que passar per Màlaga, passar pel Festival de Sant Sebastià, són, diríem, punts, són...
diríem, festivals que donen nivell perquè aquestes pel·lícules després puguin fer recorregut per les sales, sobretot la pel·lícula que s'hagi estrenat en aquests festivals. I si a més a més té premi, doncs és ja un camí assegurat de cara a l'exhibició i per tant són festivals que donen nom i que donen prestigi a aquestes produccions que hi participen. I repeteixo, si a més a més tenen premi, encara més.
Al llarg d'aquest temps, quina és la millor pel·lícula que has descobert gràcies a aquest festival? Aquí vaig veure i a més a més va tenir lloc l'estrena i vam premiar Estiu 1993 de la Carla Simón. Va ser un any important perquè ho he comentat en alguna altra ocasió, és un festival que té molt present i que valora molt el cinema català i en català.
I això, aquí on va iniciar el seu recorregut, a estiu de 1993, al Festival de Malacà. La següent pel·lícula de Carla Samon sí que va ser premiada i va tenir encara més recorregut perquè va ser premiada a Berlín.
I, bueno, et dic aquest títol perquè és el primer que em ve al cap i perquè és una pel·lícula de referència també dins del cinema en català. I aquesta seria una. Però, repeteixo, és un festival que el cinema català, en genèric... I té presència. Sí. En Guany, per exemple, anem més lluny, hi ha més de 40 títols seleccionats entre ficcions, entre documentals, entre curmetratges...
i competeixen dins de la secció oficial i també alguns fora de concurs. Hi ha dues modalitats. I per tant això, que a més a més és valorat el cinema i aquí veus, aquests dies estic veient moltes presències catalanes, moltíssimes, tant des de l'àmbit tècnic com des de l'àmbit actoral hi ha moltíssima presència i és un festival que és molt proper perquè és tot molt de carrer i com que el bon temps s'acompanya, doncs això les Cadífes Vermelles llueixen amb focus i llueixen amb sol.
Ara en parlarem d'algunes d'aquestes pel·lícules, però recordes alguna pel·li que no t'esperaves que guanyés la birnaga d'Euro?
Alguna que et sorprengués que guanyés? No, no. Clar, és que és difícil, això. De fet, quan les veus, d'una banda, i això em passa en tots els festivals, tu veus pel·lícules que no les veus totes, et fas el teu propi rànquing i dius, mira, aquesta és la millor que he vist, la que més m'ha agradat. I després, quan es proclamen els premis, no sempre coincideix allò que es premia amb allò que tu creus que és el millor, o allò que tu creus que s'hagués hagut de premia.
No cedir-te ara cap títol, no ve present. I creus que el festival reflecteix bé les tendències del cinema espanyol actual? Sí, això sí, això sí. Aquí es veu una mica la evolució del cinema, com hem passat d'un cinema...
que evidentment això ho condiciona la crisi econòmica i ho condicionen també els pressupostos, hem passat d'un cinema més autoral a un cinema de més producció, a un cinema de més acció, de més localitzacions, de més acció, més producció, i un cinema que combina el thriller, el suspens, l'emoció, és a dir, no és només aquell cinema...
que evidentment no l'estic menys tenint, però sí que evidentment el cinema d'acció, aquest cinema que arriba a més públic, clar, té més recorregut perquè primer, a part dels festivals, després va a sales i és el cinema que després consumeix la gent. El cinema d'autor també, però costa més. I per tant, aquesta evolució del cinema d'autor a aquest cinema més obert, més ampli, més productiu, de més producció, és una de les tendències que es veu perquè el cinema espanyol està fent un
un camí interessant perquè hi ha moltíssima producció i es treballa molt i molt bé i hi ha productes que fan moltes càrreres i productes que arriben com en Guany, Sirat, que ha arribat als Òscars per citar l'últim exemple. Tot i això, quin tipus d'històries creus que solen triomfar més en aquest festival, Antonio?
Les històries emotives, les històries que, bueno, el que ens cau l'allegremeta, les històries en què et sents proper amb allò que t'estan explicant, per vivències teves, per vivències del teu entorn. Bàsicament és la història emotiva, la història de personatges que t'arriben i que estan properes a tu. Aquelles que estan basades o inspirades en fets reals també és un...
un tipus de pel·lícula que agrada i evidentment els thrillers. N'he vist tres o quatre que la sala aplaudia a rabiar a dreta perquè quan hi ha un bon thriller i llavors dius que no tenim res a envejar al cinema americà que és el prototip perquè allà hi ha la indústria gran i la indústria que pot fer pel·lícules grans
i de nivell. Aquí això, es veuen produccions i està una mica vinculada amb això que et deia, la evolució d'aquest cinema, del cinema espanyol, que està millorant en quant a qualitat i en quant a històries obertes i transversals i que arriben a més públic.
pel que deig i pel que la gent després comentem, el furt i tal, és aquesta història emotiva, bàsicament, que t'arriba i que t'explica històries, però per això que tu sents que t'han arribat o que t'han emocionat o que t'han portat alguna cosa vinculada al teu sentiment, a les teves vivències, vaja, al final. Hi ha algun director que hagis descobert el festival i després hagis continuat seguint?
Aquí, per exemple, aquest que deia, el Moncho Armand Davis, és un director basc que va començar aquí i que després ha fet un recorregut i continua fent un recorregut interessant. El Paco Cabezas també, que és un asilo també de Sitges, que ara està últimament treballant molt el tema de sèries.
El 3, el Paco León, també, que aquest és malaguany. Després, com a actor, el Salva Reina, que és un actor secundari, en principi, que va començar, bueno, fa temps que va començar, però que últimament l'hem vist, sobretot en pel·lícules com la del 47, que té un paper secundari però interessant, que és malaguany i que, a més a més, és productor.
Que direm, l'actor malaguenc per excel·lència internacional que és el Banderas, l'Antoni Banderas, aquest és un director que aquí es l'estima moltíssim i que va fer els seus inicis aquí, evidentment, a Màlaga. Després de Màlaga van a Madrid i després ja és gairebé un actor que viu i produeix i treballa i fa tota la seva feina als Estats Units.
N'hi ha molts, n'hi ha molts. I quin director espanyol creus que ha estat més vinculat al festival? Més vinculat? No ho sé. Potser Antonio Banderas. Potser Antonio Banderas perquè... Antonio Banderas, a més a més de productor, és també...
Mecenes d'alguna forma, és a dir, és un home que a part de contribuir amb l'escena teatral, també a nivell de cinema sé que és el darrere, és a dir, la feina que ha fet amb la, no sé si és productor o no, però el Soho de Màlaga, el teatre,
i està vinculat, és a dir, que el Tarrera del festival ell també hi és, i la gent que treballa amb ell. Antonio Banderas seria el referent més gran, el que més a més és més internacional, i aquí, evidentment, la gent se l'estima moltíssim. Hi ha algun actor o actriu que creus que s'hagi consolidat gràcies al Festival de Màlaga?
clar, és que això no és més difícil els festivals no són tants per consolidar actors i actrius sinó que la seva presència continuada és el que fa que finalment hi hagi referència i que sigui també un ganxo per tenir pel·lícules seves en anys successius la Macarena Gómez seria un exemple és un actriu que gairebé cada any ve faci la pel·lícula que faci amb el director o directora que sigui ella acaba venint aquí cada any
Seria un exemple que em ve al cap, perquè vaig veure una pel·lícula d'ahir, i seria una referència a la Macarena Gómez, que és una actriu molt metòdica i té uns registres molt amplis, tot i que la veiem potser més en pel·lícules de thriller i terror i en sèries.
Seria una d'elles, la Macarena Gómez, que és una triu per mi interessantíssima. Els festivals com a tal no són els que, diríem, promocionen. Són la plataforma perquè a partir d'aquí aquestes pel·lis vagin a les sales. Finalment és l'audiència, és el públic, són els diners de taquilla els que fan que...
si fixin en elles els productors, els exhibidors i els propostin noves feines. És el fet que les pel·lícules després acabin tenint èxit a les sales. Creus que el festival ajuda a donar visibilitat a nous talents?
Sí, això sí. Aquest és un tema important i que, a més a més, ajuda no només a donar veu a nous talents, sinó que el festival també es plataforma a partir de les seves activitats d'indústria on es consoliden projectes, on s'acaben de rodonir, on la gent que té un curt en fase de producció aquí, venint aquí explicant-lo en els pitchings, en les taules rodones, en els fòrums, s'aconsegueixen...
diners aconsegueixen inversions i aconsegueixen aparaular productores i aparaular diners per poder tirar endavant i continuar endavant els projectes. Alguns s'acaben tancant aquí als festivals, altres no.
però el fet de venir aquí al festival on hi ha tota la indústria i que a més tu pots explicar el teu projecte i que hi hagi una productora que per la temàtica, pel contingut, pel que sigui, allò li pugui interessar, és el punt de partida i per tant sí que és un punt de trobada, no només Màlaga, tots els festivals, que està per diria més vistós a la que diem potser més en els mitjans, que són les pel·lícules estrenades, però al darrere hi ha tota una feina inversemblant d'activitats paral·leles, de fòrums, de pitchings, de trobades...
de tot tipus, que és el ganxo perquè molta gent vingui, molta gent vingui amb el seu projecte Sota el Bas, i moltes vegades dels festivals surten més...
Més suport econòmic o de mitjans per poder tirar projectes que estan en fase de desenvolupament o en fase de guió, perquè quan escolta els pitchings, ja s'han guanyat res, veus que hi ha projectes que estan molt acabats, altres que no tant, que estan en fase encara de guió o de primera escriptura, i tot això aquí s'acaba arrodonint quan això. Hi ha gent que aposta per aquestes noves propostes i, a més a més, gent d'arreu de...
no només d'Espanya, sinó dels països i biroamericans. He vist molts pitchings de productores argentines, mexicanes, del Perú, de Xile, i això és interessant, veure aquesta barreja amb el cinema. En general, el cinema biroamericà, alguns països sí que el tenen més desenvolupat, però altres, per les situacions també polítiques del país, passen per situacions més complexes, i aquí, en el nostre país, troben aliances
a partir de productores espanyoles que els ajuden a tirar-ho endavant. Què representa la Vignaga d'Euro dins del cinema espanyol? És un premi important. La Vignaga i la Conxa d'Or, la de Plata o la d'Or, tant la Conxa com la Vignaga, són premis i això...
Els premis que donen visibilitat i que donen projecció al cinema són importants. No es pot comparar perquè, evidentment, el Goya és una altra història, perquè és tot un procés d'un any, però tenir una vinaga és, diríem, el camí a partir del qual comences a rodar i a situar-te i a exhibir que la pel·lícula sigui comprada arreu de...
de l'estat, evidentment, però també fora de les fronteres espanyoles, tenir un premi d'aquesta categoria, doncs això, obre les portes a mercats internacionals, que és també una altra de les feines que tenen els festivals, vendre i comprar aquestes pel·lícules, i aquí hi ha moltíssima gent que ve d'això, ve a vendre i comprar, és un mercat, i en el bon sentit, mercat en el bon sentit, perquè d'aquí surten gent amb pel·lícules sota el braç per entendre'ns,
i que les porten als seus països i que les distribueixen i que fan aquests acords de col·laboració amb les diferents productores d'aquí. Creus que els jurats solen premiar les millors pel·lícules o hi ha decisions que són discutibles, diem? Bé, clar, el tema que a mi sempre és molt subjectiu. Hi ha vegades que hi pots estar més d'acord i altres no tant. I jo tinc... Em costa... O sigui, soc més...
Entenc més els premis que donen, per exemple, els Saldí o els Goya, que és diferent, i en Esponsens, ho puc entendre més, que no en aquests festivals on veus opres primers. Tu davant d'una òpera Prima tens una percepció concreta, molt concreta, i segurament és molt diferent de la que veu la persona que vingui al costat. Doncs això mateix passa amb els jurats. Les pel·lícules acabades de veure que no tens cap referència d'elles, de les quals encara no sé més crítica, no se'n ha parlat,
quan tu la reps per primer cop tens una impressió, t'agrada, no t'agrada, tot el plantejament tècnic, el plantejament de guió, i això, dius, m'ha agradat, no m'ha agradat, això es consensua amb les 5 o 6 persones del jurat, i això poques vegades, poques vegades,
A part d'aquest, tampoc les puc veure totes, jo no les puc veure totes, i per tant, parlar sobre quina serà, per exemple, la pel·lícula o les pel·lícules que guanyaran aquest any, no puc dir perquè no les haureu vist totes, i malgrat haver-les vist totes, segur que tampoc coincidiria amb el palmarès final del jurat. És difícil coincidir amb el...
amb el jurat. Però entens després, quan has vist el palmarès complet, pots entendre quina ha estat la tendència, perquè vull dir que no, els jurats també tenen corrents d'opinió i d'alguna manera un jurat fals a un palmarès, un altre jurat faria un altre palmarès segur, completament diferent. Tenim quatre minutets només, Antonio, però m'agradaria que ens parlessis d'algunes de les pel·lis que has vist.
Doncs he vist pel·lis interessants, he vist pel·lis catalanes, pel·lis en català, i pel·lis de diferents països i nord-americans, i fins i tot una pel·lícula d'Itàlia, que estava fora de concurs, però que també aquí fa una panoràmica internacional interessant. Mira, per exemple, he vist la pel·lícula Juana, pel·lícula mexicana, del Daniel Jiménez Cacho,
que és una pel·lícula sobre, bueno, una investigació sobre feminicidis d'una periodista que està en decadència i que, bueno, s'enfronta una mica a totes les ferides que ella té en el seu passat a nivell personal. És una pel·lícula molt interessant que entenc que quan s'estreni tindrà ressò perquè és molt interessant, molt bona. Juana, pel·lícula mexicana de la selecció oficial.
Després he vist Mala bèstia, pel·lícula en català, en aquest cas és de la directora Barbara Ferrer. És una proposta difícil, una mica... Bé, no seria la pel·lícula que més m'ha agradat. Tot i que és en català i que, bé, la idea és molt bona, però té un plantejament inicial interessant, però després la història s'ha acabat diluint. Una noia que està en un internat i que està aferrada a la idea que no vol fer-se gran.
i una parella que l'acull a casa seva i davant de la possibilitat de tenir una casa, doncs tot allò que hauria de ser bonic i interessant i en futur no acaba sent així. El contejament és interessant, però la pel·lícula per mi no està aconseguida. Després he vist també Mir Pedazos, aquesta també és molt interessant, és una pel·lícula
de la secció oficial. En aquest cas és una pel·lícula xilena i és una parella que estan en procés de divorci i que inicien un viatge amb la filla i el gos i tenen un accident inesperat, bestial, increïble, que no te l'esperes, una mica a l'estil de Cidad. I bé, a partir de la mort o no mort del...
de la nena i del pare i de la mare, que sí que queda clar, però és una pel·lícula també interessant, el que el planteja la mort, vista la mort des de l'altre costat, i com els que se'n van estan tenint cura dels que queden aquí. La vaig trobar molt interessant a nivell de guió i la història molt potent, també és de les pel·lis que...
La gent va aplaudir moltíssim. L'aplico Andy del director català Roman Perrada no és en català perquè està fet a Mèxic i són dos nens, un nen i una nena, que fan tot el trajecte per arribar a la frontera entre Mèxic i Estats Units i travessar-la. I totes les calamitats, adversitats, violències que pateixen dos nens sols, sense cap recurs i viatjant com poden i a més això. Les màfies com els utilitzen i com...
Té un to molt documental, és una proposta molt americana, però està feta pel català Roman Perrado, que és el que va fer, si us recorden les persones que ens escolten, la pel·lícula Ebre del versol a la batalla. Vaig salvar-lo i m'estava molt encantat de la resposta del públic i perquè evidentment li vaig dir la resposta és perquè has fet una pel·li molt interessant.
Una altra pel·lícula interessant, també en català, femení singular, del Javi Puebla, aquesta és més interessant que l'anterior. Aquí és una noia mexicana que està treballant com a empleada domèstica a Barcelona en una casa en la que s'enfrenta a una sèrie d'adversitats personals.
i d'acolliment, d'integració a la nostra societat amb la llengua, perquè surt el tema de la llengua, del català i tal, i és interessant. No és una gran pel·lícula, estaria dins d'això del...
de l'àmbit aquest del cinema d'autor, però és interessant. Una més i hem d'acabar, Antonio. Doncs t'he dic una més, de les que m'han agradat molt, Mallorca Confidencial, amb la Lolita Flores protagonista, pel·lícula ambientada a Mallorca, en la que ella és una matriarca gitana increïble, que fa un paper interessantíssim. Ella és la prota, però també hi ha l'actriu...
Asia Ortega, que és la crida en el contrapunt, que és el narcotràfic dels gitanos fa uns 10 anys, però que això no ha canviat, i tota l'especulació immobiliària, i és una pel·lícula que té un percentatge importantíssim de català, de català, català, en aquest cas mallorquí, però que és una pel·lícula que és de les que tindran també molt ressò perquè ella, la Llorita Flores, està increïble.
Doncs, Antonio, parlaríem més estona segurament d'aquest festival de Màlaga perquè dóna per molt, però si et sembla ho deixem per la propera ocasió. T'agraeixo molt que ens hagis atès aquests vells des de la distància. Jo encantat. Antonio, que acabis de passar-ho molt bé. Una abraçada. Gràcies. A reveure. Adéu.
Segueix-nos a les xarxes socials
Mimats mires que et queda, és una eternitat. Dimecres no recordes, últim cop desballat. I ja us mai no s'acaba i no pots esperar. Que sigui ja divendres, que es passin ja a les cinc. Que surtis de la feina, que arribin els amics.
Ai, aquest cap de setmana que el tenim ja aquí a tocar, és divendres, és divendres, dia 13 de març. Va, quedem segur que tots vostès l'esperen amb ganes aquest dissabte, també aquest diumenge, per fer tot allò que els vingui de gust. Potser alguna de les activitats que els hem recomanat també nosaltres ara tot just fa una estona aquí a l'agenda del programa. Qui té moltes ganes de cap de setmana és la Sònia Camí. Sònia, perquè tens ja preparada...
Una frase cèlebre com les que cada dia ens regales en aquests darrers compassos de programa, eh? Doncs exactament, avui una frase de Robert Frost que diu La meitat del món té alguna cosa a dir, però no pot. L'altra meitat no té res a dir, però no calla. Reflexionem, sisplau, reflexionem. Sí, sí, jo crec que és ben certa, eh, aquesta frase. Si esteu d'acord...
Raquel, Raquel, que et sentia riure. Sí, perquè és una mica d'estralera, també està ben pensada. Ai, jo estic aquí ballant. Edu, és que m'assembla tan bona tria aquesta cançó. Com més l'escolto, més m'agrada, eh? Doncs mira, fem una cosa. Callem tots i ens queda un minutet de programa i deixem els pets de Constantí que ens facin saltar i botar d'alegria a les portes aquest cap de setmana. Res, que tingueu un molt bon cap de setmana, companyes.
Molt bon cap de setmana a tothom. Igualment, adeu-siau. I tots vostès també, que tinguin un molt bon cap de setmana. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Nosaltres ens hi tornem a posar dilluns a l'hora de sempre. Passi-ho bé. Ja s'ha passat. Ja s'ha passat.
Recupera Baix Gaià al dia. Tots els continguts a la carta a les webs d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vine a tastar l'essència de la cuina de Torredembarra, mostra gastronòmica dels ranchets, diumenge 22 de març, als Jardins de Cal Bufill, amb degustacions, show-cookings, música i tallers familiars. Hi participen Cal Silver, el Cau de la Torra, les Palmeres, l'Oxid, l'Ona Livorno, Ristretto i Xalobar. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Més informació a torredembarra.cat.
Ona La Torre us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saïta el Cadaui, dirigida per Carles Marquès, amb Carme Canyelles, Jordi Sunyer, Joan Carles Blanc, Sílvia Mercader, Enric Bonan, Anna Plaza i Raquel Martínez.
Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Representarem en viu un dels actes i, posteriorment, el dia 27, podreu escoltar tota l'obra completa a la nostra sintonia. Divendres, 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, al Pati del Castell. T'hi esperem! I tu, què faries a Torre d'en Barra amb 200.000 euros?
Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestra Maria Antònia, Cal Bofí i la Casona. Tens temps fins al 19 de març.
Pressupostos participatius 2026, Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram.