No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts! Baix Gaià és 18 de novembre, dia de Sant Romà i ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Torre d'en Barra el ple de l'Ajuntament ha aprovat destinar 250.000 euros més a les obres de cobriment i climatització de la piscina nova. Ho ha fet a través d'una modificació de crèdit que ha comptat amb el vot favorable del govern i del Partit Popular.
Arrada de la baral consistori ha tret a licitació la poda de l'arbrat a la zona del Franqueset. El pressupost base de licitació és de 20.900 euros i es poden presentar ofertes fins al 28 de novembre. I el de fulla, el pressupost municipal pel 2026 ja està gairebé definit a l'espera de les aportacions de l'oposició. Els comptes es debatran el desembre en un ple extraordinari en el qual també s'hi durà la nova relació de llocs de treball.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torredembarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, què tal, com estàs? Bon dia i bona hora, doncs bé, aquí a punt per afrontar aquest dimarts amb continguts que ja tenim a punt. Fantàstic, Sònia Camí, bon dia, què tal? Molt, bon dimarts a tothom, doncs molt bé, també aquí a punt.
Molt bé, doncs, res, amb tothom a punt, això és, vaja, ser diligents amb la feina, amb el que toca. Imagina't que et diguéssim, no estem a punt. Què passaria? No, malament res. És que, mentre començava la presentació, així com de refiló, he llegit un WhatsApp de no sé què que s'havia col·lapsat unes màquines i dic, a veure ara si tindrem un daltabaix. Però, no, no, dic, si a mi em diuen que tot és a punt, és que tot és a punt. El meu ordinador
Perdó, ha deixat de respondre, però el micròfon jo l'he obert i em sentiu, això tira. Doncs ja està. Què farem, no ho sé, a mi el meu rellotge, un em diu que són les 9 i 27 i l'altre diu que són i 32, o sigui que... No, doncs queda també el segon, el bo és el segon. Va, segur que tots aquests problemes amb el maquinari els acabem resolent. Vostès tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, una a la Torre i Roda de Marà Ràdio, som Baixa i el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, és moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores, avui que ha fet falta abrigar-nos bé o una mica més que ahir, a primera hora del matí, per unes temperatures que de mica en mica sembla que van baixant. Sortint de dubtes i esbrinem què és el que ha de passar a les properes hores, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís B. Pérez, hola, molt bon dia. Bon dia, un temps dominat pel vent aquest matí, sobretot a l'alt i al Baix Camp, i molt especialment al sud del Baix Camp.
Aquí al Golf de Sant Jordi, aproximadament de Cambrilis cap al sud, aquest vent serà molt més tossut i en algun moment tindrà cops propers als 90 o 100 km per hora. Compte! Per exemple, en aquestes viles com l'Hospitalet de l'Infant, Vandellós, també ja més cap a les Terres de l'Ebre. En canvi, quan més cap al nord, més cap al Tarragonès, al Baix Penedès, aquest vent serà molt més feble, per bé que aquest matí també xiularà una miqueta.
Bàsicament el que fa és que la sensació de fred sigui molt evident. La temperatura actual es mou al voltant dels 10-12 graus en molts municipis, però amb el vent que fa la sensació de fred és molt més acusada. De núvols, no gaire. Alguns que tenim a hores d'ara cap a la conca de Barberà i ja de fet més cap a l'interior, més fins i tot cap a les comarques de Lleida, però seran núvols que es desfaran. Per tant, no seran gaire destacables. Gran part de la jornada serà de sol, però no es calfarà gaire. I amb el vent, menys encara. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara el que hem de fer és un repàs a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 18 de novembre. Comencem per casa amb el que ens toca de més a prop i agafem un clàssic, el diari més al diari del Camp de Tarragona, que avui títula Projecten una línia d'AVE de Lleida-Barcelona per estalviar-se Tarragona. Mobilitat.
Transports ha licitat un estudi per un nou accés a la Sagrera directa des de Lleida, sense passar per l'estació del Camp de Tarragona. El nou traçat entre Madrid i Barcelona quedaria en 518 quilòmetres i el trajecte es podria fer en menys de dues hores. Més coses avui a la portada d'aquest rotatiu gratuït i llegim arreus. Escapar de l'exclusió. Activilant adaptat als escape room a nens amb discapacitats visuals amb la col·laboració...
de la Fundació ONCE. I, de fet, podem veure una imatge de la presentació d'un d'aquests escape rooms adaptats i podem veure les persones responsables de la instal·lació lúdica, juntament també amb el director de l'agència ONCE Arreus, Francisco Sánchez, així com també el regidor de promoció econòmica, Josep Bages. És la fotografia que avui ocupa gran part de la portada del Diari Més.
Pel que fa a formació, llegim l'estructura i model de l'escola dels oficis de Reus, la definirà un grup motor. El projecte avança i la previsió és constituir aquest grup a finals d'any. El vapor vell continua sent la seu predilecta. A Tarragona, la Guàrdia Urbana portarà càmeres a l'uniforme per enregistrar les intervencions. A Reus, la ciutat guanyarà 220 places de pàrquing amb un nou dissuasiu al polígon Dina.
I la crònica judicial ens diu que l'home que en va matar un altre a Camp Clar l'any passat, condemnat a 18 anys de presó. Sota mateix de la capçalera del mes avui, i volem llegir, Hanan Riani, psicòloga que ha de lluitar contra els prejudicis que genera la seva discapacitat. La podem veure en una fotografia just al costat de la capçalera perquè avui en pàgines interiors podem veure com aquest rotatiu l'entrevista.
Seguim fent territori, però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cop en portada, què destaca? Doncs el titular és Ni rics ni pobres, l'asfíxia de la classe mitjana. Suporta tota la càrrega fiscal i la majoria no rep cap ajut de l'administració. És el tema d'obertura avui al diari de Tarragona. La imatge és molt internacional. És del pas de Rosalia...
per al famós programa Late Show dels Estats Units de Jimmy Fallon en Prime Time i diu que Rosalia continua la seva conquesta del planeta ara als Estats Units. En aquest programa en va interpretar en directe la perla, és el que destaca avui al diari de Tarragona.
En clau política ens explica que Mònica Sales és la presidenta de Junts al Parlament i Albert Batet passa a ser el director adjunt del partit. També protagonisme avui per Mazón, després de la seva compareixença d'ahir, on va dir que no sabia que hi havia gent ofegant-se. Paraules textuals.
I avui a Salou destaquen que proposen que cabres i ovelles netegin els boscos per prevenir incendis. I a la capçalera avui veiem una mare i una filla parlant del miracle del taló, d'aquesta cirurgia pionera per salvar de la ceguera, de la ceguesa, és el que avui ens té el diari en aquest dimarts 18 de novembre.
I si avrem una mica més al camp de visió, el que toca és fer un bon repàs de tot el que la premsa d'ambit generalista assenyalar en primera plana. Tu diràs, Sònia, què hem de saber d'un dimarts 18 de novembre. Doncs avui començarem amb la portada del periòdico que titula Hisenda. Ofereix un dèficit del 0,1% a les comunitats.
L'Estat presentarà a inicis del 2026 la seva proposta de finançament. Montoro adverteix les autonomies d'un ajust de 5.500 milions fins al 2028 si el Congrés rebutja el camí fiscal. El PP insisteix que no acceptarà ni la bilateralitat ni la singularitat.
En portada hi ha declaracions que recull el periódico del testimoni, en aquest cas, de Ricardo Martínez, de Metges Sense Fronteres, sobre la situació de devastació a Gaza, un mes després de l'alto al foc, el qual ha dit «Ara ja sabem a què s'assembla la fi del món». I es veuen, doncs, aquí davant, Ricardo Martínez, davant d'edificis destruïts completament.
La Unió Europea vol superar el paternalisme amb els països del sud del Mediterrani. Altres temes, el preu de la cocaïna s'abarateix i la sobreoferta n'eleva la puresa. El Barça torna al Camp Nou dissabte contra l'Atlètic davant 45.000 persones. Víctor Font presenta una candidatura transversal per a la cursa electoral.
Catalunya prepara una llei de turisme que batllarà pels residents i el govern urgeix a tenir un kit d'emergència per a 72 hores. Passem a l'avantguàrdia. La imatge que hi trobem és de Mazón, qui aludeix tota responsabilitat. El president de la Generalitat Valenciana en funcions, Carlos Mazón, va aludir qualsevol responsabilitat en l'interrogatori sobre el seu paper en la Dana a què va ser sotmès ahir al Congrés.
Tampoc no va aclarir què va fer durant els 37 minuts en què no es va comunicar amb ningú. I es veu aquesta imatge d'Amazon amb el capbaix. L'executiu activa el procés per allargar la vida de la nuclear d'Almarat, també titula La Vanguardia. El ministeri sol·licita un informe que indiqui si la central pot funcionar 3 anys més.
Parla també sobre la reforma del marc fiscal. El nou finançament inclourà les competències pròpies de Catalunya. Montero anuncia que d'aquí dos mesos presentarà el nou model i el PP l'acusa de contentar els independentismes.
També destaca La Vanguardia, segons un estudi, els nois joves s'allunyen del feminisme. Arriba el kit d'emergència per als catalans, per 72 hores. Spotify, que amb nou al Barça torna de l'exili i jugarà dissabte a casa. I també La Vanguardia avui destaca, en seva vessant cultural, Camilo José Cela, com es va gestar la publicació de La Colmena.
La portada de l'ARA, titula Montero, tindrà el model de finançament d'aquí tres mesos. La ministra es compromet a presentar la nova proposta entre gener i febrer de l'any que ve. Confirma un objectiu del 0,1% per al dèficit autonòmic 2026-28, és a dir, 1.000 milions d'euros per a Catalunya.
Altre tema destacat és Barcelona-Madrid en AVE en menys de dues hores. El ministre de Transports, Òscar Puente, va anunciar ahir a Barcelona un projecte a tres anys vista que troba comparable al sistema xinès i que permetria accelerar els trens d'alta velocitat fins als 350 km hora. Aquí es veu imatge, en aquest cas, de l'AVE en els seus trajectes.
Altres temes és que els metges no veuen Pujol en condicions de ser jutjat. L'Audiència Nacional valorarà l'informe en una videoconferència. L'intermediari treu profit de l'encariment dels ous. La diferència de cost en origen i a la botiga gairebé s'ha doblat. I dissabte tornen els partits al Camp Nou. Xavi Hernández s'assuma a la presentació de Víctor Font.
Acabarem amb el punt avui, que titula Un judici revolucionari. Es compleixen 80 anys del procés de Nuremberg amb brio de la justícia internacional. En la crònica El dia d'ahir, signada per Carina Filella, diu Podríem odiar aquest món. Poques gràcies torna a exaurir les entrades per als nous concerts d'acomiat i Puigdemont i Pujol les van vivint magres.
I en el suplement l'esportiu, Catalunya juga contra Palestina, un partit solidari amb fins benèfics. El Barça torna al Camp Nou dissabte. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimarts 18 de novembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Hora d'analitzar l'actualitat, hora de fer-la petar, com sempre, amb els nostres companys periodistes que ens fan confiança. Avui és dimarts i això vol dir que tenim a l'altra banda del fil telefònic en Joan Boronat. És un tot terreny, publica el diari de Tarragona des de fa dècades i és corresponsal de Catalunya Cristiana a nivell de l'Arc Abisbat. Joan, bon dia, benvingut. Hola, molt bon dia a tothom.
Ens quedem al Baix Gaià i més concretament avui ens situem a la 9 perquè l'Ajuntament ha completat la restauració de la darrera estança i l'escala de la capella del castell d'Albertó de les Quatre Torres, un espai que en el passat servia com a lloc de pregària privat pels senyors del castell. Tu avui d'això en parles abastament en un article que publiques en les pàgines especials de Tarragonès al dia, el diari de Tarragona.
Sí, efectivament, com cada dimarts, ja deia Tarragona, edita unes pàgines especials dedicades al tarragonès. I en aquest espai, doncs, parlem avui d'aquests darrers treballs que s'han executat al castell del Veró de les Quatre Torres de la Nova Gaiac, on molt bé es dit inclou els treballs de rehabilitació de la servistia i unes escales que connecten directament amb el castell. Realment són unes escales que
condueixen des del castell cap a les dues llotges laterals de l'altar major on des d'allí els senyors del castell podien assistir a la celebració anuncia oculta, no? Aquesta actuació amb un cost de més de 25.000 euros comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya dins la línia de subvenció d'immobles d'alt valor cultural, no?
Cal recordar que la primera fase, que s'ha anat fent durant diferents anys, amb una inversió de 80.000 euros, va anar dirigida en el seu moment a la restauració de la sala del cor, l'espai, diguem-ne, pels fidels, altar major, i la recuperació de les pintures del voltant de l'altar, com l'arranjament de la façana. Les pintures és important perquè també hi ha...
uns esgrafiats realment que criden molt l'atenció. Escolta una cosa, tot això s'està fent amb la voluntat de poder difondre aquest patrimoni. De fet, en paral·lel, tu avances que s'està fent una tasca, no sé com diu ara, de museïtzació per tal de poder divulgar el valor històric o cultural de tot aquest conjunt.
Sí, efectivament, l'Ajuntament de la Neu de Gaia treballa en la divulgació d'aquest patrimoni local i ha posat en marxa un projecte de museïtzació en el qual s'està redactant i té molt a veure el riereng Joan Carles Blanc. Es tracta d'un projecte de gran abast que inclou aspectes com l'economia dels orígens del municipi. Hem de oblidar que hi ha unes restes arqueològiques que
i tenen molt a dir amb tot això partint de l'estudi d'aquestes restes i del desenvolupament de la població el que fa concretament el castell doncs es tractarà de l'anissaga dels nobles que el van construir i evitar
i també la incidència dins de la societat de la nou, l'existència del castell i dels mòbils. Es parlarà, s'analitzarà també les tasques que es feien al moll de l'oli, del celler, les caballerisses, tot per posar en valor aquest conjunt monumental. Bé, la cosa està així, és una cosa lenta, suposo, però es va fent.
Escolta, tu ja has estat in situ, has vist aquestes últimes intervencions, avui podem veure una fotografia que acompanya aquesta notícia a la que estem fent referència i que redactes tu mateix, ho dic perquè qui més qui menys que ens estigui escoltant ara mateix, potser...
Potser hi ha estat el castell de la Nou, als estius s'hi fan activitats culturals, en les seves terrasses posteriors, i és un equipament que acostuma a ser freqüentat. Però en aquestes últimes intervencions, tu les has vist in situ? He vist els treballs que s'han fet a la capella durant tot aquest procés de recuperació, perquè realment estava molt deteriorada,
El que no he vist és aquests treballs que se n'ha acabat ara mateix, perquè la fotografia que ens seguim ens l'ha facilitat l'Ajuntament de la Nou de Gaia, però que he vist tot el procés de la rehabilitació de la capella i està quedant un espai magnífic, que ara en aquests retocs finals serà un espai més a visitar, perquè en visites concertades es pot visitar tot el conjunt del castell.
Escolta una cosa, estem parlant d'unes instal·lacions que a dia d'avui són municipals, però tot això és fruit d'una donació que remunta l'any 1982. Tu això ho vas seguir de prop i tenies un o dos ulls posats. Explica'ns una miqueta com...
Com va anar aquesta donació en què, a més a més, va poder participar tot el poble, no?, amb un seguit d'actes quan el marquès, doncs, va cedir les instal·lacions al poble. Sí, això va passar, doncs, amb motiu de les festes de les Neus, que és patrona de la Nau de Gallà,
a l'agost de 1982, que es va fer aquest traspàs de la donació, millor dit, dels jardins a l'Ajuntament. Curiosament, va coincidir, dit de passada, que el diari de Tarragona, el mes de juny d'aquell any, del 1982, passava...
de la impressió en tipografia del diari a l'Obset. És a dir que en aquest cas aquest reportatge, aquesta crònica de la Nou de Gaià va ser una de les primeres impreses en Obset a diari de Tarragona. Dit això, l'agenda de la Nou, previ a aquest acte de protocolari de la donació del Castell i els Jardins, es va esmerçar
gairebé el poble sencer a fer una neteja total dels jardins d'esborçament, agraçar-lo tot a punt per poder descobrir la placa commemorativa on el marquès de Nunes, que tenia el títol Lluís de Morenes i Carvajal, era la seva germana, la Blanquita Morenes de Mullerrera. I bé, els actes van començar...
a l'església porquial, perquè, com he dit abans, no oblidem que era la Mare de Déu de les Neus. Es va cantar els gojos de la Mare de Déu de les Neus a l'església. Després, processionalment, la gent es va traslladar a la plaça del Centenari, que és precisament on hi ha la imatge de la Mare de Déu de les Neus, i va fer també un besamans. I a continuació, l'alcalde i el Lluís de Morenes...
la doña Blanquita, com ho deien, i l'alcalde d'Altafulla, en funcions de representant de la Diputació de Tarragona, el Joan Pijuan, es van traslladar als jardins. Allí es va descobrir la placa. Els nois de la torre van aixecar dos pilars de quadre i, bé, hi va haver uns
preus parlaments de tots plegats i la gent contenta i satisfeta que el Castell i el seu jardí passés a mans municipals i de llavors en sa doncs bueno, el que s'ha aconseguit i el que és actualment tot aquest conjunt està a la vista de la gent pel Gaudi no només de la gent de la Nou sinó per tantíssimes persones que per exemple s'hi apleguen en l'apleg
de sardanes anual que organitza la colla sardanista de la 9, i qualsevol acte públic i de carrer, i al casal, al costat, i a dalt el castell seu de l'Ajuntament, lloc d'exposicions, de conferències, com molt bé has dit, i de tantes activitats culturals i d'esbarxo.
Caram, escolta, quina festassa que hi va haver l'any 82 a la 9 amb representació, més a més, d'altres poblacions del Baix Gaià, en aquest cas amb els Nois de la Torre o l'aleshores alcalde d'Altafulla en representació de la Diputació per fer valdre com calia tota aquesta sessió, tot aquest acord que hi havia entre l'aleshores marquès i l'Ajuntament.
Doncs mira, celebrem que les coses tinguin això, aquest final, perquè no és un final, però que de mica en mica es vagin recuperant, encara que hagin passat més de 40 anys des d'aquella sessió, que avui puguem anunciar que es restaura i que s'està preparant una museïtzació per divulgar tot aquest conjunt patrimonial, doncs ho celebrem.
Joan Brunat, gràcies un dia més per retratar-nos no només l'actualitat, sinó també oferir-nos aquesta mirada en el passat que val molt la pena. D'acord, doncs moltes gràcies a vosaltres, als oients, i fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, una abraçada, Joan. Adeu.
Nosaltres en aquestes alçades del programa, com sempre, hem de fer una breu pausa. Per obrir aquest parèntesi, però, tenim la nostra singular pàgina musical. Música en català, que avui sí, perquè ahir tots vostès saben que ens vam allargar, no ens va donar temps, bé marcada per Sidoní.
que ha publicat Catalan Graffiti, el seu primer disc íntegrament en català, un treball amb 12 cançons que inclou temes avançats els darrers mesos com Et puc odiar molt més, Ser o Cançons que maten. El trio barceloní, que va començar en anglès i va consolidar la seva trajectòria en castellà, farà el pas definitiu cap a un àlbum complet en la seva llengua.
El bateria Excel P. admet que el grup està nerviós per veure l'acollida del disc fora de Catalunya, però satisfet d'haver fet realitat una idea llargament desitjada. El disc ja és disponible a totes les plataformes i manté l'essència pop del grup, amb cançons que juguen amb la memòria, la nostàlgia i l'energia característica de Sidoní.
Temes com sismologia, mentida, el cap ple d'ocells o aquesta nit és la nit mostren aquesta nova etapa creativa que, segons pi, ha arribat en el moment oportú. El músic, per cert, també destaca que encara el sorprèn continuar creant melodies rodones després de tants anys i atribueix la clau de la seva lunge evitat artística a superar-se i seguir creixent. Escoltem C.
Això és, va, ja hi ha el dia. Nosaltres fem ara una petita pausa, però de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat al de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Fins ara.
En barra, eh?
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para més informació, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu companyia de telefonia de proximitat. A xova da creativitat.
Un món de curiositats, experiències, somnis i realitat. L'artista Roser Martínez ens convida a volar pel seu imaginari i ens inspira a veure el món amb un toc d'imaginació i humor.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries d'estreaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
Si sou dels que gaudiu amb la música, us convidem a acompanyar-nos en un fascinant viatge a la recerca de la música en majúscules. Des dels grans compositors que ja formen part de la història, als injustament desconeguts, de la clàssica al jazz, de la cançó a la bossa nova, de la música experimental al ritme en blus. Cada moment té la seva música i cada música té una història.
A la xarxa de comunicació local escoltes la bona música. Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. A l'Hospitalet, els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'una dona que aquesta matinada s'hauria precipitat d'un balcó al barri de Collblanc. La policia contempla a les dades diverses hipòtesis, un possible suïcidi, una caiguda accidental o bé un homicidi. Conectem ara amb el nostre company, el Pasqual Labarta, que ens sabem de tot plegat. Bon dia.
Una dona morta aquesta matinada després de caure d'un balcó al barri de Coi Blanc. I segons fons policials, els Mossos d'Esquadra mantenen obertes diverses línies d'investigació per aclarir els fets. Entre les hipòtesis que es consideren hi ha un possible suïcidi, una caiguda accidental o que la dona hagués pogut ser empesa pel seu fill. Tot i això, els Mossos remarquen que no hi ha indicis suficients que permetin assenyalar el fill de la víctima com a autor de la mort. Els Mossos continuen investigant el successores d'ara i investiguen el fill de la dona morta. És tot. Gràcies, Pasqual. Estarem pendents. Bon dia.
Fins ara.
Hi ha mobilitat normalitzada en la BB-4511 a Sant Pedó, que està tallada en els dos sentits per manifestació. A banda també, congestió a la B-20, tant a Santa Coloma de Gramenet com en direcció Nus de Llobregat, on hi ha un carril tallat per un accident. També a la C-31 un altre carril tallat per un altre accident i a la C-16 retencions, en aquest cas per una avaria que també talla un carril entre Mollet i Granollers. A la C-15 també hi ha cues per un accident que hi ha hagut a la plova de Claramunt amb un carril tallat.
I en clau política, el Consell Executiu d'avui aprovarà una borsa d'habitatge i subvencions per rehabilitar pisos en desús per incentivar la repoblació en zones rurals. L'objectiu és recuperar un 100 habitatges cada any fins al 2029, transformant edificis municipals abandonats en immobles i impulsant llogues assequibles durant un mínim de 10 anys.
I el govern també impulsó una campanya per promoure els kits d'emergències a casa per autoprotegir-se davant de fenòmens com ara una apagada elèctrica, una inundació que provoca aïllaments o bé un confinament. La campanya es veurà aquesta setmana en els mitjans de comunicació i al carrer i vol situar l'autoprotecció i la corresponsabilitat de la ciutadania al centre perquè es passi d'una actitud passiva a una actitud activa.
I pel que fa el temps, avui tindrem un dia en general assolellat amb el cel poc ennubolat i només algun ruixat, sobretot ara al matí a la costa central o al vessant nord del Pirineu. De cara a la tarda sí que creixeran nubolades al nord-est i al vespre que podrien tornar a deixar caure algun ruixat a la costa central. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat sintonitzada després d'aquesta petita pausa que acabem de fer. Gràcies per la seva fidelitat.
Va, som-hi. És dimarts 18 de novembre i als propers minuts parlarem d'Alfons Maria. Atenció, perquè després, un dimarts més, en aquest programa, ressonarà l'eco del gaià. Eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Vaja, que ens espera tot això i més aquí, a Baix Gai al Dia.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Avui al Baix que hi ha el dia ens acompanya la presidenta del centre d'estudis Cineval de Mas a Torre d'en Barra, Iris Gual. Iris, bon dia. Hola, bon dia. L'hem convidada, repassarem una mica les activitats del centre d'estudis, però específicament per una activitat, per una novetat que comença justament aquesta setmana, hi haurà la primera trobada...
És un projecte que s'emmarca dintre del pla educatiu d'entorn de Torre d'en Barra, amb el qual ja fa anys que el Centre d'Estudis haig de col·laborar, però ara us heu empescat una cosa nova, com que no teníeu prou feina. Com que teníem poca feina. Heu decidit crear un grup de treball de fons marí, obert a mestres, a professors d'institut també,
per treballar sobre aquest tema. Què vol dir un grup de treball? Un grup de treball es proposa un tema molt ampli, amb diferents subapartats, i les persones que formen part d'aquest grup de treball formen subgrups perquè...
Calculo que serem bastants, encara no sé el nombre de matriculats, però calculo que serem bastants. Llavors, perquè sigui operatiu, s'han de fer grups de 8, de 6, de 10 persones com a màxim, si no, ja no és operatiu. I llavors hi ha diferents aspectes del fons marí que es poden tractar.
I la finalitat última és fer un material didàctic per aplicació directa a l'aula. Llavors, suposo que els d'infantil s'agruparan amb els d'infantil, els de batxillerat amb els de batxillerat, per poder tenir un alumnat que sigui una mica més homogènic, perquè el material que es prepari sigui adient per aquesta edat.
En quin moment us passa pel cap al centre d'estudis emprendre aquest projecte, no? L'Iris igual és biòloga, s'escapa una mica del perfil de la resta d'integrants del centre d'estudis que potser tiren més cap a la filologia, la història, la cultura tradicional, no? Sí, sí, com un pop a mongarans.
La Núria Batet, també, la part de la música que és la seva vida, ha estudiat agrònoms i també de ciències, em dona un cop de mà. Molt bé. Però en quin moment plantegeu això, no? Perquè ara deies, l'objectiu que tenim és que em pugui sortir material didàctic. Entenc que aquí quin paper jugarà el centre d'estudis? Oferireu assessorament? Oferireu material de base? Guiareu? Com funcionarà?
En principi, la funció de qui organitza, per dir-ho així, el grup de treball és assessorar i és acompanyar, perquè els que tenen realment coneixement de l'alumnat que tenen i de les possibilitats o no de determinat material són els mestres i els professors. Per tant, nosaltres més aviat en la part tècnica del tema que es tracta, que en aquest cas és el fons marí.
Hem dit el fons marí, però de fet hauríem de dir el mar, perquè en el fons marí hi viuen organismes, està organitzat també ecosistemes, la petjada humana hi és molt notable, per tant, qui no diu que no surti un grup que precisament vulgui veure les interaccions humanes amb el fons marí, per exemple, o no, o senzillament...
estudiar, analitzar i fer un inventari d'espècies, o potser localitzar els llocs i llavors derivar només cap a una vessant lingüística, o no ho sé, no ho sé, no ho sabem. En realitat, fins que no comencem, no sabrem cap on ens deriva. Anava a preguntar, perquè no sé si ja des del Centre d'Estudis partiu d'una idea preconcebuda de... es poden abordar materials didactis sobre aquest tema, aquest tema, aquest tema i aquest tema.
o ho deixeu una mica en funció del que vagi sortint en les reunions amb els professors? Hem fet el llistat, però clar, el llistat és tan llarg, perquè el fons marí, tu de seguida, tu que has parat-los, no fons marí, però engloba moltes coses. Llavors,
M'he entretengut a fer un llistat una mica detallat i, clar, com més vas gretant, més coses et venen al cap i més coses específiques es poden concretar. Llavors, no ho sé, dependrà una mica dels interessos de les persones que s'apuntin. Perquè si només els interessa la part biològica, doncs només farem la part biològica. Però potser hi ha qui li interessa també el substrat rocós de les roques de l'antina o del brut.
O l'ecosistema com a conjunt, no tant com a llista d'espècies. O ves a saber què, no? Aquí també el repte és poder aglutinar tot aquest treball que feu, posar-lo en relació amb el currículum que es treballa a les escoles.
Sí, exacte, i això sí que ho faran els professors i mestres perquè, francament, els currículums te'ls canvien cada dos per tres i jo ja fa cinc anys que no estic a classe, per tant, em quedo una mica lluny ara. Ara ja m'he despenjat una mica de l'institut. De la docència. Sí.
Dèiem, aquest projecte comença aquesta setmana, perquè de fet la primera reunió la tindreu aquest, espera que ara ho dic de memòria, dijò, dimecres, dimecres dia 19, no? Sí, el dia 19, sí. És el dimecres dia 19, i ho fareu a l'Institut Torredembarra, però després tindreu sessions telemàtiques, com heu articulat la metodologia de treball?
Després, el primer dia espero que es puguin fer aquests grups, que es puguin concretar per on aniran les diferents investigacions o les diferents propostes i llavors el nostre paper és d'assessorament. En el centre d'estudis tenim bastants treballs sobre Baixamar, sobre el mar, per tant...
Només amb el que tenim potser ja tindrem bastant de material. Després, bé, aconseguir bibliografia específica del que s'obtingui tot això. I les trobades dels grups. Hi ha una feina que ha de ser grupal i una feina que ha de ser individual.
Llavors, la feina grupal en principi la farem via telemàtica, tots els dies, menys al final, que ho he de pactar encara, però suposo que farem una sessió de cloenda, per dir-ho així, també perquè els diferents grups vegin i puguin sentir-se partíceps del que han fet els altres. Això s'allargarà durant tot el curs, no? Que la gent no es pensi que és una setmana que quedareu per fer quatre coses, no, no, és una activitat de tot el llarg del curs.
Es certificen 30 hores. 30 hores, dues hores cada trobada són 15 trobades. 15 trobades amb una feina que tampoc no la pots fer tota seguida, no pots fer 15 dies seguits, pam, pam, pam, pam, dues hores cada dia, sinó que, per exemple, una cada setmana hi allarga 15 setmanes.
Per tant, estem parlant de tot el curs. Hem posat el final el 30 de maig, per posar una data, vaig estar mirant el calendari, haguéssim hagut de posar el 28, però és igual, vol dir... Una data orientativa. Sí, perquè a final de maig acaben el curs els de batxillerat, hi ha avaluacions, hi ha un món de coses a l'institut i tampoc no és pràctic. El mes de juny és una bogeria. Ja.
Ara expliquem un detall de certificar 30 hores. El tema és que aquest grup de treball, això s'emmarca en el pla educatiu d'entorn, i a més es fa en coordinació amb el Departament d'Educació de la Generalitat. És a dir, vosaltres ho coordineu, però els professors que participin d'aquest projecte podran acreditar 30 hores com a formació permanent. Exacte. Això també és molt interessant. Exacte. Llavors, això...
Diguem-ne que anima algú que, doncs, si ha de fer, al cap del curs ha de fer un nombre d'hores de formació permanent, més val fer-les d'una cosa que et ve de gust, que una part d'alguna que t'imposen, no? Perquè sempre hi ha cursos que te'ls imposen, no? O des del centre, o des del departament, i d'altres que els pots escollir lliurement. Llavors, aquest, doncs, que l'escolliqui li vingui de gust.
I espereu la participació de mestres i professors només d'aquí de Torre d'en Barra? O espereu que també s'hi pugui apuntar gent, no sé, dels municipis d'aquí al voltant, al Baix Gaià, per exemple? En principi és obert, per tant, s'hi poden presentar perfectament i si hi hagi un curs en què majoritàriament és telemàtic, és probable. És probable que hi hagi mestres d'Altafulla o de Roda que s'animin a fer això també.
La inscripció s'ha de fer, no l'articuleu vosaltres, en aquest cas s'ha de fer a través precisament de la plataforma del Departament d'Educació. Sí, sí, ara no sé exactament com se diu. A través del Centre de Recursos del Tarragonès és qui gestiona aquest pla de zona.
Pla de zona, es diu... No ho sé. Jo sé que teniu... Si hi ha algú que té interès i curiositat per veure-ho, tot i que per fer-ho s'ha de ser mestre o professor en actiu, però al vostre Instagram m'heu penjat un post parlant del curs, d'aquest projecte, i hi ha un codi QR... Sí, perquè el codi QR és per la inscripció, o sigui, et porta directament a la pàgina del Centre de Recursos, de la Generalitat, perquè et puguis inscriure en aquest curs.
que si no ets mestre ni que entres en aquell QR no pots fer res. Deies abans que el centre d'estudis ja ha treballat sobre diferents qüestions relacionades amb el fons, Maria, o sigui que ja teniu una bibliografia pròpia, ja sigui a través del recurs de treballs, del recull de treballs, o d'una monografia que vau presentar ja fa anys, que s'està esgotant? Sí, tenim la monografia que vam fer el Gabriel Comas i jo,
sobre la mar dels pescadors de Baja Mar, que és bastant exhaustiu, quan tu llegeixes amb carinyo veus que allí vam sintetitzar molt, però parlem de tot el món de la pesca de Baja Mar, o sigui, les senyes, els caladors, els peixos, bueno, tots els aspectes de la pesca. Després també tenim el...
El llibre dels peixos que fem servir a l'estiu per fer l'esnorkel, per fer el taller d'observació de peixos. Que és una guia de peixets amb colors i dibuixets. Exacte. Que aquest és el best-seller que teniu. Sí, exacte. I aquest és el que està pràcticament exaurit i mirarem de fer-ne una segona edició que arribi a temps perquè a l'estiu la tinguem ja operativa.
Aquest llibre el vau fer en col·laboració d'un investigador de... El Pere Belló. Ah, això, ara no recordava el nom. És de l'Institut de Ciències del Mar o de la Universitat de Barcelona? Sí, de l'Institut de Ciències del Mar i a soci del centre, perquè ve aquí sempre que pot, té un apartament i ve aquí tot sovint.
Doncs tenim material de base ja de partida, que suposo que també vosaltres fareu aquesta tasca d'assessorament i de presentar la bibliografia ja existent als professors, no? Sí, sí, sí, depèn del tema que pot es derivi, no? Perquè si, per exemple, es deriva cap a més aviat el llenguatge dels pescadors, els noms...
dels llocs o aquestes coses, haurem de buscar una bibliografia més de la que ens ha vestit, per dir-ho així, el Gabriel Comas, que té diversos llibres sobre això, o algun article del recull de treballs més antic del Josep Maria Valls.
Bé, doncs tenim diverses opcions. Això és completament nou, vull dir... Per nosaltres, sí. Perquè és un projecte que comenceu en guany, de zero. Sí, per nosaltres sí, però bé, també val a dir que ja, com a docents, hem vist que existeixen aquests grups de treball sobre temes... Diversos. Sí, cadascú el seu tema, i ens ha semblat que podíem buscar un tema local
per oferir-lo als docents d'aquí a la Torre o d'aquí al Baix Gaià. Suposo que això també us ha animat l'experiència que vau fer l'any passat, que a més m'entindreu, que era el dubte que tenia jo, que l'any passat vau desenvolupar el projecte Conèixer la Torre, adreçar també a professors, perquè, clar, arriben molts docents que a vegades no són, venen d'altres municipis, d'altres territoris, d'allò de mobilitat, que n'hi ha moltíssima en tots els centres educatius,
I per fer com un aterratge, no? Sí, sí. I a més a més, és una mancança que l'havíem detectat, no? Que arriben molts mestres que... A veure, quan busques... Destinacions. Quan busques destinacions, potser molts volen anar a Tarragona, a Tarragona no hi caben tots, fan cap aquí per proximitat, no? No ho sé, no? Coses d'aquestes. I són docents que estan aquí dos anys, tres anys i prou. I després ja tornen a marxar.
Doncs que el temps que estiguin aquí, que sàpiguen on carai han anat a parar. I llavors vam pensar, a través del Pla Educatiu d'Entorn, és el marc idoni per poder proposar aquest projecte de Conèixer la Torre.
L'any passat, bueno, va ser un èxit espaterrant. Sí, vau quedar molt contents, no? Molt, molt. Quanta gent vau tenir al final? 39. Déu-n'hi-do. 39. Nosaltres comptàvem, bé, si són 15 ja ens valdrà la pena. I vam més que doblar el... I per això en guany ho repetim. En guany tornem a fer aquest curs, serà el mateix format i la mateixa durada, tot igual que l'any passat. Bé, tot igual que són aquests cursos, no? Que sempre hi ha cosetes que les vas modificant, però sí...
serà com la segona edició del mateix curs, i a més a més vam dir, doncs ara no ens quedarem aquí, ara més. No, no, que és aquesta segona part. I un grup de treball. Per això et dic, suposo que de la bona experiència de l'any passat us heu animat a tirar endavant aquest segon projecte. Però ens hem animat esperonats pels alumnes de l'any passat, o sigui, els mestres.
que van venir l'any passat, es va dir, i això no ho tornareu a fer? I no teniu més? Més, més, més. Doncs hem dit, bueno, fem un grup de treball a veure què passa. Allò va dir, se us gira feina, no? Sí, se us gira feina. Se us gira feina, teniu això. I aquest altre projecte, aquest que dèiem que ja ve de l'any passat, el coneix la Torre, aquest també es pot convalidar per hores de formació docent, val menys hores. Sí, aquests són 15 hores, sí. I el que els hi feu és una mica visita turística...
Explica història, com va? Amb lliçó. Amb lliçó magistral. Amb Josep, perquè jo fent de guia? Sí. Entre d'altres? I jo. I tu. Ell i jo. Sí, aquest curs Coneixer la Torre són tres sessions, però tres sessions de cinc hores cada una. Per tant, és tot un dematí de dissabte, des de les 9 del matí fins a les dues.
Tres dies, tres dissabtes diferents. Llavors, primer hi ha una primera part que és una explicació teòrica, és la classe magistral, amb diapositives, amb explicació, doncs, la primera sessió és sobre els noms i una mica la part antiga de la torre, la història antiga. El segon dia és la història del segle XIX...
els indians i la part una mica menys antiga, però també ja antiga del tot. La història contemporània, segle XX. Sí, segle XX, segle XIX i XX. I la tercera sessió és la façana litoral. Aquí és on entres tu. Sí, les dues primeres anem a Cal Mayam i després, o sigui, primer l'explicació teòrica i després la passejada, guiada...
Pels llocs corresponents, llavors a la primera sessió visitem el que seria dins de muralla, la muralla del segle XIV, doncs el que estava dins d'una muralla, el nucli antic, i el castell dels Icar, que és del segle XVI.
El segon dia fem el que seria el carrer Nou, Fundació Pere Badia, Antoni Enroig. I el tercer dia, la façana litoral, anem a Cal Bofill, en comptes d'anar a Cal Mayam, perquè així fem muntanyans, Baja Mar i Roquer.
Déu-n'hi-do l'excursió, eh? Sí. Perquè d'una punta a l'altra... Oh, estàs tota la façana. Sí, sí, estàs una bona estona caminant. Els muntanyans els fem així una mica per sobre, vull dir només la part del més a prop, però vaja. Ara que dius això dels muntanyans, a l'estiu també heu estat fent des del centre d'estudis les visites guiades al...
Sí, que va venir el Sant Déu Blau, que va venir arrel precisament de l'excursió aquesta que havíem fet amb els mestres. Perquè com que vam sortir de Calvofill, els tècnics de Calvofill, o la tècnica de Calvofill i la regidora i així, doncs van veure què era el que fèiem i van dir, ostres, això és el que volem que sigui el Sant Déu Blau, l'explicació del Sant Déu Blau.
Perquè no fèiem només muntanyans, sinó que fèiem també Vajamar. Clar, Vajamar té la seva història a part de la torre, i llavors també val la pena mostrar-la. Doncs aquesta iniciativa que va començar l'any passat, que et dius que hi van precipitar 39 professors, que per vosaltres és un èxit, però també em fa pensar en això, en la gran mobilitat del món docent, perquè això vol dir que eren 39 professors que possiblement no eren d'aquí o no coneixien gaire la torre.
Sí, però també n'hi havia que eren d'aquí, que feia temps que estaven aquí o que són d'aquí a la Torre i que van voler tenir un conèixement més profund. A veure què els hi explicàvem. Per enguany encara no sabeu, heu obert inscripcions d'aquest altre projecte? No, encara no, com que és pel segon trimestre de curs encara no està obertes les inscripcions. És a dir, aquest Conèixer la Torre serà a partir de gener, gener i febrer.
I l'altre, que és el del que hem començat a mirar, el del grup de treball sobre Alfons Marí, això sí que s'estan fent les inscripcions, i em deies abans de quan comença que encara no sabeu quanta gent hi ha perquè heu estat gestionant la Generalitat. Exacte, no ho gestionem nosaltres, no sabem quants n'hi ha, he parlat amb algú que sí que s'hi ha apuntat, però vaja, és una mica una incògnita, no sabem...
Sí, el dia 19 serem 5 o serem 50. Perquè vosaltres, suposo que a l'hora de barrinar i dissenyar aquest projecte, vau pensar, bueno, això seria ideal per fer-ho amb tantes persones, no? Quin és el vostre punt de partida ideal per tirar endavant aquesta activitat? A veure, per poder tirar endavant un grup de treball i que t'ho certifiqui el departament, han de ser mínim 15.
Encara que no fóssim 15, com a centre d'estudis, ens veiem amb cor de tirar-ho endavant. Perquè la veritat és que els grups operatius són de màxim 8. Són grups de 4, 6, 8, com a molt. Més de 8, ja hi ha aquell que no fa res i aquell que ho fa tot. I llavors, amb un treball en equip, també la gràcia és que tothom hi participi. Llavors...
Partim de la base que hi haurà grupets, que hi haurà subgrups, que no serà tots alhora a fer una única cosa. Suposo que una de les gràcies d'aquest projecte és també que el material que vagi sortint podrà anar circulant d'un grup a un altre, o sigui, podrà arribar a tots els centres? Exacte, perquè un altre dels objectius que tenim és...
que fer un repositori de tots els materials a través del Pla Educatiu d'Entorn i que estigui disponible per tots els centres educatius i per tots els docents. Llavors, si podem fer una pàgina web, per exemple, on s'hi pugui posar tot això, i si no, a la pàgina web del centre farem un apartat que sigui material docent del Fons Marí.
És una feina que quedarà. Sí, sí, quedarà, aquesta sí. I tot això, clar, tenim un altre projecte per l'estiu, que és que a la nostra pàgina web hi volem posar un material interactiu sobre el fons marí. I d'aquí va venir la idea que el grup de treball fos sobre el fons marí i no fos sobre una altra cosa. Llavors, aquest material interactiu seria...
com ara aquelles visites virtuals del castell o del far que hi ha a la pàgina de l'Ajuntament, doncs el mateix però del fons marí, que tu veus un al mar i dius ara vull entrar al mar aquí, pum, i entres i vas a parar a l'antina i una imatge 360 graus de l'antina i allí vas veient uns peixos, vas veient unes algues, vas veient tot això.
Aquesta és la idea. Això en quina fase ho teniu? Això ho tenim en la fase de... Això és molta feina, eh? Sí, que tenim la persona que sap prou informàtica com per fer-ho. D'acord, és un pas molt important. És un pas molt important. Tenim la persona capaç de fer les fotografies 360 graus i que... O sigui, poder fer el marc en què es mogui això. Llavors, si tenim les imatges...
La feina que ens queda amb els del centre d'estudis és fer les fitxes, perquè quan tu entris a dins de l'antina i vegis un moll, digues, ai, mira quin peixet més bonic, a veure, clico al damunt i et surt la fitxa del moll, com es diu, si és comestible o no, si té una època de reproducció, si té una talla mínima, jo què sé, el que sigui. Ara ja ens queda molt poquet temps, però...
Ara hi dius que ja tenim la persona que ens farà les fotografies, això vol dir que és una persona que fa submarinisme i que té una càmera especialitzada per fer fotos... Exacte, exacte. Tela, eh? Sí, el Raül Fendón. Molt bé. El Raül ha fet altres projectes semblants i aquest, doncs, a ell li fa gràcia també perquè és una cosa d'aquí a la Torre que, bé, que tindrà una transcendència.
Home, sí, no? Teniu previst ja quan ho presentareu o anirà en funció de com vagi el desenvolupament de... Anirà en funció de com vagi el desenvolupament del temps, perquè ara mateix el principal inconvenient per posar-se a l'aigua és que faci bon temps. Sí, perquè ara comença a estar fresqueta.
No tant per la temperatura, sinó per la terbolesa. Perquè si hi ha hagut... Clar, estem parlant de l'antina, de les roquetes, de la barra de 3, potser el seu una mica més fons ja no està tan tèrbol, però la panda de molt a prop de la vora del mar, per poc onada que hi hagi, de seguida remena i l'aigua està tèrbola. Llavors no va bé que la foto que quedi sigui una foto tèrbola.
I serà un mapa interactiu només d'Alfons Maria o també incorporareu el Roquer? De moment feu això. De moment Alfons Maria. De moment només sis punts d'Alfons Maria. Però vaja, sis punts que si surt tal com ho tinc aquí dins el cap, seran 100 fitxes d'organismes.
Per tant, seran 100 organismes dels que lleuran la seva fitxa i dels que tindrem una informació no només de què són i com són, sinó d'on viuen, a on els podem trobar. Un projecte superinteressant, superil·lustratiu, mai més ben dit, que segurament tindrem temps de parlar-ne amb més detall quan s'acosti ja la data, quan ho tingueu més definit.
I també, no sé si aquí també es posarà una miqueta de coseta amb la gent del Natural Arrib de l'associació, que també estan fent molt de treball de camp i que suposo que des del centre d'estudis... Són molt amics. Són molt amics.
De moment, de moment som molt amics. Doncs espero que ho sigueu sent i que surtin coses molt interessants d'aquesta col·laboració. Amb ells també hi anem parlant sovint. Moltíssimes gràcies, Iris Gual, és la presidenta del Centre d'Estudis Cineval de Mas que ens ha acompanyat avui al Baix Gai al Dia. Gràcies a vosaltres. Fes la pròxima, adéu.
Fins demà!
Doncs som-hi, sintonia de l'Eco del Gaià. Tots els dimarts aquí a Baix Gaià el dia aprenem coses relacionades amb el medi ambient, amb la sostenibilitat i ho fem de la mà de tècnics naturalistes, ambientalistes, persones que trepitgen el terreny.
de la mà d'entitats que estan treballant de forma activa aquí a les nostres contrades. Avui rebem aquí el tècnic del Japec, el Ramon Ferrer. Ramon, molt bon dia, com estàs? Molt bé. Avui amb la samarreta de feina perquè tenim ocupat els muntanyans que teniu visita. Sí, avui tenim una escola de reus. De fet, un dels atractius de tenir un espai natural com els muntanyans és que té un...
Té un aspecte educatiu, llavors venen centres educatius del nostre voltant, sobretot, però algun ha vingut de Barcelona i de més lluny, com estudiants estrangers universitaris també, etcètera.
I què teniu previst de fer i com anirà aquesta visita? Doncs bàsicament el que hem enfocat al treball aquest, que també tenim una visita al mes d'abril amb els centres de recursos pedagògics del Tarragonès, és doble, és a dir, per un cantó donar eines per interpretar el que veuen, és a dir, perquè sàpiguen què és el que tenen al davant i el per què,
I, per altra banda, repensar una mica, canviar una mica les idees errònies del que és una platja, del que no és, del que és natural, del que no és, de com funciona. Són aquestes dues línies en les que nosaltres focalitzem les activitats, siguin per això, per professors o pel que sigui.
Doncs els muntanyans, bé, es pot aprendre sobre fauna, sobre flora i també, bé, diguem que els estanys, les característiques de l'aigua dolça, de l'aigua salada, etcètera.
Sí, sí, exacte. Va des de les coses aquestes més concretes que comentes tu, del funcionament exacte, si ha de ser aigua dolçada, si ha de ser aigua salada, de la sorra, quina funció té, per on ve la sorra, què és el que hauria de fer la sorra, etcètera.
A aspectes més globals, com quin és el nostre paper dintre la natura, si nosaltres hem d'envoltar la natura de cases, on hem d'envoltar les cases de natura i el per què. Llavors té moltes capes, aquesta seva, llavors desgranem una mica en funció del...
dels estímuls que rebem dels visitants. Primer ens informem una mica dels visitants, què són i quines són les experiències o quines informacions porten o quines motxilles porten a sobre.
perquè ens és més fàcil treballar vinculant aquestes informacions o aquestes vivències seves amb l'espai natural si les coneixem perquè ja sempre trobem punts de connexió. A més es poden veure una sèrie d'aus. No sé si ara és moment per veure aus en les migracions o de les que estan tot l'any. Ens cridava l'atenció aquest dilluns, per exemple, al diari de Tarragona que parlava
de com a les madrigueres al Vendrell han anat recuperant precisament els estanys, l'acumulació d'aigua, han anat fent processos de renaturalització i han instal·lat com punts de guaita. No sé si han mirat la feina que heu estat fent aquí als muntanyans, però en certa manera veiem en molts punts del litoral que es vol recuperar una mica la idiosincràcia, l'essència d'aquests espais.
Sí, de fet fa 15 anys el Narcís Carulla, un geohidròleg d'Altafulla, va fer un treball per a la restauració de les madrigueres, per al qual va fer un estudi de com funcionen els muntanyans. És a dir, va fer l'estudi granulomètric de la sorra, dels estanys de l'aigua, com funciona, diferents dades...
per tenir una orientació de com s'haurien de restaurar les madrigueres. Llavors, igual com a partir del que s'ha fet aquí amb les dunes experimentals a la paella, al Baix Penedès, s'han fet diferents restauracions que han protegit els seus passejos marítims, també és un dels objectius bonics d'un espai natural, de no tancar-se en si mateix, sinó tenir interaccions positives al seu voltant i fins i tot de lluny.
Molt bé, doncs és interessant això que es vagi aconseguint com aquest connector biològic, en certa forma. Per això interessant també la tasca com la que heu dut a terme el passat cap de setmana. En fèiem la prèvia, amb aquesta crida que fèieu al voluntariat, des del JPEC, Aurora i el Jet Ecologistes en Acció, perquè tornàveu a quedar per extreure plantes invasores.
De fet, el darrer càmic que parlàvem, Ramon, ja vas estar explicant que era una sessió adreçada a tothom que s'hi volgués sumar on explicàveu què és una planta invasora, quines són les seves característiques i ajudàveu a identificar-les per poder fer l'extracció. Com va anar? Què és el que vau treure i quin balanç faries de la jornada?
Doncs unes 6.000 plantes de llarg es van treure en poc més d'una hora i pico i eren una dotzena de persones perquè jo vaig estar al principi i al final només perquè tenia també una altra activitat que eren portes obertes al Canyadell que també fèiem unes visites allà amb l'Ajuntament d'Altafulla i el que estem fent amb Aurora i amb el GTE també
Estem extreient plantes, hem començat des del Club Marítim, per entendre'ns, anar caminant en direcció nord, fins allà on arribem. Encara estem al pont de Clarà, vull dir que hem tingut dues sessions, una trentena de sacs de brossa, estan comptades les plantes i estan pesades i tot.
Però una part important del que fem és estudiar. És a dir, fem unes parcel·les de 3 x 3 metres. Per exemple, aquest dissabte el que vam fer va ser una parcel·la de 3 x 3 metres i una altra, en la qual en una no les arrenquem i en l'altra sí.
Per veure l'efecte d'arrencar-les, com millora l'entorn d'aquell espai. És a dir, la planta es diu un agra, que és una planta que a partir de la llavor seva surt un oli que és molt bo per als dolors menstruals. És una planta nord-americana que s'ha escapat i llavors el problema és que s'ha escapat d'allà on estava i llavors ara està substituint les plantes d'aquí.
Això és un problema perquè si la substitueix massa, les funcions que fan les dunes, per exemple, de conservar la sorra perquè les platges duren més temps, queda hipotecada. Llavors és una mica el que passa amb les plantes invasores o amb els animals invasors. Per exemple, si proliferen massa ocells d'un sol tipus,
La capacitat de resiliència dels sistemes de les poblacions d'ocells davant de la grip aviar es redueix molt. Llavors les granges d'ocells domèstics queden també molt més exposades perquè el que fa que sigui un sistema més sòlid i més bo és que hi hagi una gran biodiversitat. La biodiversitat té
és un nom que sona com a molt bonic d'anar a mirar ocells o el que sigui, però en realitat té conseqüències econòmiques importants. Ara, per exemple, hi ha un portal de web que es diu Euroverd Portal, en el qual les observacions dels ornitòlegs estan contribuint a planificar la gestió de la grip aviara en granges.
perquè els observadors van observant diferents tipus d'ocells, com es belluguen, on estan, etc. I tota aquesta informació s'està aprofitant per fer les planificacions, estalviar diners, estalviar problemes, fer treballs de prevenció, etc.
Doncs bé, volem posar en valor també aquesta tasca dels voluntaris que fan possible accions com aquesta, la d'extracció de plantes invasores. Queda feina per fer perquè ens ho deia el Víctor Alvarez del GT la passada setmana que s'ha d'anar a fer com un manteniment perquè evidentment ara heu extret plantes però potser d'aquí uns mesos caldria repassar la zona, no? Sí, exacte.
La informació que estem traient també la vam treure d'una altra planta que vam fer quatre parcel·les l'altra vegada. Una la vam deixar del qual, que es diu fins que hi ha parcel·la control, és a dir, sempre es deixa una sense tocar per saber què passa si la toques i no la toques. Llavors hi ha una parcel·la de 3 x 3 metres que és això, una altra en la qual s'arrenca i ja està, en una altra si llença sorra,
una quantitat de sorra per tapar les llavors i en una altra, una altra quantitat de sorra. Per què? Doncs perquè a la Universitat de Barcelona ens va comentar la doctora Carmen Blade del Departament de Fisiologia Vegetal que probablement si s'enterren amb sorra les llavors perden la viabilitat.
aquestes llavors petites d'aquestes plantes invasores. Pensa que l'Onagra a Huelva van trobar 200.000 llavors per metre quadrat. Llavors és una quantitat bastant gran amb la qual fer-hi front és difícil. I sí, la tasca dels voluntaris és important. De fet, una de les conseqüències positives del treball que estem fent amb Aurora i els jetes és que
A cada activitat convidem els voluntaris que han participat a formar part del grup de WhatsApp en el qual ja som unes 60 persones, 62 persones concretament ara, en el qual s'hi poden sumar per si volen col·laborar més enllà del dia aquest més puntual.
Molt bé. Doncs allà s'aniran parlant de cites, ja que estem parlant de cites i de qüestions que hem d'apuntar a l'agenda, fer un recordatori d'una activitat que organitza el GIT Ecologistes en Acció, que és aquest mercadet, del qual parlàvem la setmana anterior,
que tindrà lloc a la plaça de mossèn Joaquim Boronat. Se'n fan altres indrets, a Creixell, per exemple, també, i tot forma part d'una iniciativa molt més àmplia, que és en clau europea, que és la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Per què ho diem? Perquè és un mercadet de segona mà, que bàsicament és, en comptes de llançar coses, doncs s'evita que siguin residus, allargant-li la vida útil, i allà es pot fer intercanvi, i és una iniciativa...
Aparentment molt senzilla, però amb un missatge poderós darrere fons, de dir, hem de prevenir continuar generant residus tal com es ve fent des de fa dècades, perquè es vol posar un aturador, però no és gaire real aquesta disminució d'envasos d'un sol ús, per exemple...
Sí, és a dir, dinàmiques que s'havien fet fins fa 100 anys, com la reutilització de l'aigua o l'aprofitament de l'aigua de pluja i altres coses que van quedant desús per aquesta voràgina així com a més consumista. Ara s'estan començant a treballar en contracorrent, perquè hi ha unes facilitats. Doncs clar, la fracció dels envasos costa molt que no sigui molt gran quan vas a llençar la brossa, perquè...
consumim molt de supermercat i poc de botiga i poc de proper. Sí, és un problema majúscul. És difícil també fer prevenció quan els poders factis tenen tant de poder i l'executen. No hi ha res més fàcil de pensar com a Ecoembes, que és una...
que és una institució que, per exemple, el que fa és que tu, si fabriques xumets o ratolins d'ordinador o el que sigui, l'has d'envasar per poder-lo posar a la venda. Aquest envàs pagues a EcoInvest com si es recicles al 100%, però tothom sabeu que el percentatge de reciclatge és molt baix, és del 30-40%, llavors hi ha un 60% de benefici net pur.
Llavors, amb aquesta institució que té aquests beneficis tan extraordinàriament gegants, té una pressió sobre la classe política extremadament gran. Nosaltres, quan es va fer la llei de residus, ja fa...
40 anys o així ja vam dir que el sistema retorna, que és allò que agafes una cosa, la retornes i si la retornes te tornen els diners quan vas al supermercat, que ja fa més de 40 anys que funciona a Alemanya i a altres països. Doncs es va agafar el sistema francès.
que és aquest que penalitza el consumidor d'alguna manera, t'obliga a separar, als ajuntaments també els complica molt la vida i a més a més, clar, tu per vendre aquest ratolí d'ordinador o aquest xomet a l'envàs hi ha d'haver una boleta verda amb dues fletxes que es donen, que giren, no?
I això és el que permet que tu puguis llançar això en un contenidor. Si no hi és, no pots vendre-ho. No pots, perquè no és legal, perquè has d'assegurar un cicle del que tu generes, de la gestió del residu aquest. Llavors la prevenció, doncs clar, cada cop va cap a més.
la iniciativa d'aquí de Cantània o de la biblioteca dels objectes de Tarragona o el Reútil de Valls, que per mi és un model molt gran. Reútil de Valls és una espècie de botiga que està al costat de la biblioteca i que en dos o tres mesos ja són més de 400 socis. Dos mesos de la seva creació ja eren més de 400 socis. Llavors,
Tothom de valls i de la comarca porta ja coses i les van a recollir i va a pes. És igual, el que portis o el que recollis és que va a pes. I pagues només 5 euros i ja ets soci, d'alguna manera ja pots fer-ho. I no hi ha diners, tot és a partir d'intercanvi d'hores que tu pots posar com a voluntari.
Hi ha tothom's parems i de moment els hi està funcionant molt bé, vull dir que aquest tipus d'iniciatives cada cop van cap a més. Moltes vegades pensades com per compartir eines, per què ens hem de comprar una eina que potser farem servir un cop cada no sé quants anys, quan potser podem compartir un trepant o podem compartir una màquina de podar o tantes altres coses.
Clar, a la gent del camp li ha arribat més tard tota la voràgina que està consumista i els pagesos fins fa no res, jo té llaure i tu a canvi m'adones aquest tipus o...
O en les cases que jo te cuido com a persona gran que ja no te pots valdre i després me quedo a casa teva que ets la meva veïna i te cuido durant tot aquest temps. Tot aquest tipus d'intercambis que no hi ha diners metàl·lic entre mig, a les ciutats és molt més difícil.
Llavors, com s'ha deixat de ruralitzar els pobles, fins i tot els infants de pobles, fins i tot són més urbans que fa uns 10, 15 o 20 anys, que estan més tancats a les pantalletes i això, que abans tocaven menys.
Doncs bé, cita amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, aquest dissabte a la plaça mossèn Joaquim Boronat de Torredambarra, el cap de setmana que ve serà a Creixell. I bé, hem començat l'espai als Muntanyans, anem ara a la paella, Ramon, on sabem que també tindreu visita, en aquest cas internacional. Ja l'heu tingut. Ja l'heu tingut? Sí.
Són aquests estudis que feu que tenen una bastant més aviat experimental, per veure quins sistemes de retenció de sorra són els més efectius. Sí, resulta que el professor en cap d'aquesta International School, són estudis d'aquests que venen a universitats i instituts d'arreu d'Europa a fer pràctiques aquí en diferents coses. Els ofereixen com una estada, amb uns objectius científics i tal.
I el professor en cap el conec de quan jo anava a la facultat i ell estava al Departament d'Ecologia. Llavors és una persona que en sap molt, és un científic bastant potent, que ara treballa en això però que és un científic molt potent. Llavors amb ell vam estar establint una mica les bases de quines dades serien interessants per avaluar
Com de bé o malament funcionen els tres camps d'un ars, el que es va restaurar d'una manera, l'altra i l'altra. I en la recollida d'aquestes dades, ell supervisa que es prenguin bé, perquè moltes vegades, per exemple, quan ve la Universitat de Barcelona...
Nosaltres li demanem a la universitat les dades de quan venen a la Universitat de Barcelona a fer les pràctiques dels muntanyans i no ens les donen perquè no ens enfiem de si s'han pres correctament. Però en aquest cas ell sí que és una institució privada i potser té una mica més de recurs o més de concentració i ja ens passa les taules amb les dades ja supervisades per ell. I són milers de dades que cada any venen i fan aquesta feina
Clar, pensar que perquè un estudi tingui validesa ha de tenir una mostra suficientment gran, no pot ser una mostra de poques dades. Llavors encara estem en la fase de recollida de dades, no podem donar cap conclusió perquè seria massa arriscat.
Però suposo que a hores d'ara, amb els anys que fa que aneu recollint dades, ja podeu tenir indicis per començar a valorar quins són els sistemes més efectius, els que estan donant potser millors resultats. M'agrada perquè ets molt bona periodista i insisteixes. Si ets de platar feina ets genial, però no m'atreuràs ni res de les conclusions.
Molt bé. No, ho sento, és que tampoc les sé, eh? Tampoc les podria dir perquè no les sé. Sí, no, perquè evidentment, només és per recordar, havíeu provat diferents sistemes, que un era plantar amb vosaltres algunes de les espècies que sabeu que creixen de forma natural. Sí que funciona, perquè ja es veu que funciona.
És a dir, l'estudi el que intenta veure és fins a quin punt o fins a quin número, d'alguna manera. Volem treure números de treball que s'ha fet...
i és una mica com el de les invasores que nosaltres hem anat traient plantes però no hem estudiant ni analitzat estadísticament com funciona tal tal llavors sí que sabem que hi ha determinades coses que funcionen i de fet els sistemes d'aquí a Torrenbara ja s'han exportat i funcionen a altres llocs i estan donant resultats concrets com la protecció del barri marítim de Calafell que es va proteger gràcies en part al...
En part no, el treball que es va fer de restaurar dunes en una platja més estreta que la de Baixamar, per entendre'ns. És a dir, quan parlem de conservació de platges, no tenen per què ser platges tan extraordinàriament grans com la de la Paella, sinó que la de Calafella és bastant més estreta que la de Baixamar.
Doncs els darrers minuts, si et sembla, seguim allà a la paella perquè, bé, hi ha molt de debat des de fa mesos per l'extracció de sorra, hi ha hagut reunió...
les diferents administracions implicades a la gestió del litoral, a més de l'Ajuntament d'Altafulla i el de Torrada en Barra. El port ha d'extreure sorra. Es reclama des del municipi veí que es faci aquestes aportacions de sorra. Això genera controvèrsia perquè les darreres actuacions que es van fer es va qüestionar la forma, el procediment, perquè va quedar...
doncs malmès a la platja de Torredembarra, amb aquestes llacunes que es van formar. Ara sabem que s'estan recollint signatures, que l'alternativa de Torredembarra estava fent-se ressò a les seves xarxes socials d'aquesta recollida per tal de demanar que no s'interfereixi, que no s'extregui sorra.
Ramon, és un tema complex, vosaltres hi esteu implicats, en certa forma, des del JPEC, perquè al cap i a la fi sou com els actors en els quals moltes vegades venen a demanar-vos opinió sobre com s'ha de gestionar. Sí, el Ministeri ens ha demanat opinió, l'Ajuntament, la Ciutadania, la Generalitat també, etcètera. Llavors, clar, és un tema que...
Quan perd la ciència i guanya la política, perdem tothom, d'alguna manera. És a dir, sí que els sistemes de costa són complexos, però més o menys es coneixen. Llavors, aquesta platja fa relativament pocs anys que s'ha multiplicat per tres la seva superfície.
Que a l'hora d'extreure-la el topògraf o el cap d'obres va treure més malament o més bé la sorra, ja és una cosa que no és de si treure sorra o no treure sorra, és de treure-la d'una determinada manera o no.
Que el port ha retingut aquesta sorra, doncs sembla més que evident i que igual com a Roda de Barà li ha passat amb el port de Roda de Barà, que al cantó sud van haver de portar-hi sorra artificial de Pedrera, perquè al cantó sud dels espigons és on es perd sorra perquè no arriba la corrent que porta sorra i només arriba la que entreu, que és la de mitjord,
Doncs Altafulla, malgrat que era una platja de Còdols, que no era de Conadells, que es diu aquí, doncs, clar, en fer el port de Torre d'Embarra queda afectat no només a Altafulla, sinó a les platges del costat, no?
Llavors, teòricament el port de Tordambarra havia de tenir un bypass per anar traslladant aquesta sorra cap al sud, aquest bypass es va perdre en els projectes finals, en els inicials que estava, i llavors algú vol posar una mica d'ordre amb això que la sorra d'una platja, que no es quedi sense sorra, que l'altra la retegui i tal.
Llavors jo entenc que la gent tingui ganes que no torni a passar la llacuna aquesta, que la gent tingui un esperit possessiu d'alguna manera davant de la sorra o del patrimoni que hi ha aquí al poble,
Però nosaltres veiem que no... O sigui, el problema no és que la platja se quedi menys sorra, és a dir, nosaltres vam confeccionar, vam construir tres camps de dunes, i si aquests tres camps de dunes desapareixen, perquè la platja torna al seu perfil original per nosaltres no és un problema, per exemple. I això que nosaltres hem creat, aquests tres camps de dunes. Però si la platja recupera el seu perfil natural i la seva dinàmica natural...
A nosaltres ens dol zero, és a dir, no ens és cap problema emocional de perdre les plantes que van plantar allà o el que sigui.
Perquè la natura l'hem de mirar amb més humilitat, d'alguna manera. No hem d'intentar manar nosaltres sobre el que a nosaltres ens agradaria que fes la natura, sinó que si la natura té el riu ara passar per aquí i el riu vol passar per l'esquerra, en comptes de per l'esquerra, per la dreta, doncs l'hem de deixar anar perquè si no els costos socials, econòmics, ambientals, etcètera, després ens els cobrem, no?
I amb la sorra tenim aquesta posició, que no ha variat al llarg de 40 anys. Doncs és un tema del qual anirem parlant de forma recurrent, perquè evidentment estem al cas d'aquests moviments que hi ha de sorra, en fi, que és una...
polèmica també que es genera, que xarxes té molt de ressò i està bé també que recollim aquí diferents opinions i que mirem de posar seny en una qüestió que, clar, de retruc, afecta altres sectors, socials, econòmics i de més.
I ara anirem parlant en pròximes ocasions. Ens hem quedat ja sense temps, en Ramon Ferrer, que acabi d'anar molt bé la jornada d'avui amb aquesta visita dels escolars a Muntanyans. I estarem al cas. Igualment, si algú vol saber de més activitats que feu, més enllà d'aquí del Baix Gaià, que entrin a japec.cat, que allà aneu penjant moltíssimes activitats que feu ara. I pel mercadet a sostenibilitat arroba torredenbarra.cat.
Perfecte. Doncs moltes gràcies, Ramon, i fins la pròxima. Vinga, fins ara.
Nosaltres, després d'aquest eco del gaia, aquest eco d'ecologia, de sostenibilitat, hem de posar el punt i final a aquesta nova edició del programa d'Altafulla Ràdio, on a la torre i roda de Barà Ràdio. Gràcies a tots vostès per la confiança. Si s'han perdut algun dels continguts del programa d'avui o els volen recuperar, ja ho saben, els tenen tots disponibles al servei de ràdio a la carta de què disposem. Cordials salutacions, ens retrobem demà a l'hora de sempre. Passiu bé.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida.
Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Más un teléfono móvil con 60 GB de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Notícies en xarxa
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'una dona gran que ha caigut per una finestra a l'Hospitalet de Llobregat. Tot i que hi ha sospites sobre el seu fill, encara no hi ha detenció formal ni confirmació que es tracti d'un homicid. La investigació continua oberta i els agents treballen per esclarir els fets.
I el caçador de 30 anys detingut ahir per la mort accidental d'un company de 64 anys en un vedat entre Cervera i les Ologues passarà avui a disposició judicial a Cervera. Segons els Mossos d'Esquadra es tracta d'un homicidi imprudent. Després d'una batuda sense èxit, el detingut va disparar accidentalment la seva escopeta mentre pujava al cotxe on estava en aquest punt la víctima, tot i haver intentat buidar l'arma que encara contenia una bala que va impactar mortalment contra el company.
i dues persones han resultat ferides aquest matí en un incendi en una zona de barraques al costat de les obres de la Sagrera a Barcelona. Un dels ferits ha tingut cremades i ha estat traslladat en estat menys greu a l'Hospital de Val d'Hebron. El segon ferit ha tingut també un tall al dit i ha estat donat d'alta al mateix lloc dels fets. El foc ha cremat unes sis barraques, totals d'aquest assentament, i s'ha donat per extingir l'incendi prop de les deu del matí.
I mobilitat normalitzada a la BB Baixa 4511 a Sant Pedó, que està tallada en els dos sentits de la marxa per una manifestació. També congestió a la B-20, tant a Santa Coloma de Gramenet com en direcció a Nus de Llobregat, on hi ha un carril tallat per un accident aquest matí. També a la C-31 hi ha un altre carril tallat per un accident i també a la C-15, on hi ha cues, en aquest cas a la Pobla de Claramunt, per un altre accident. A banda, la C-17, retencions per una varia amb un carril tallat també entre Mollet i Granolles.
I pel que fa en política, el Consell Executiu aprovarà avui una borsa d'habitatge i subvencions per habilitar pisos en desús per incentivar la repoblació en zones rurals. L'objectiu és recuperar uns 100 habitatges cada any fins al 2029, transformant així edificis municipals abandonats en immobles i impulsant llogues assequibles durant un mínim de 10 anys. I també el govern impulsa una campanya per promoure els kits d'emergències a casa, per tant, l'autoprotegir-se davant de fenòmens com ara
una apagada elèctrica, una inundació que provoqui aïllaments o bé un confinament. La campanya es veurà aquesta setmana. Mitjats de comunicació i també al carrer hi vol situar l'autoprotecció i la corresponsabilitat de la ciutadania al centre perquè es passi d'una actitud passiva a una actitud activa.
I pel que fa el temps, avui tindrem un dia en general assolellat, amb cel poc ennubolat, tot i que algun ruixat ara al matí a la costa central o al vessant nord del Pirineu. De cara a la tarda també creixeran nubolades, en aquest cas al nord-est, i de cara al vespre podrien tornar a deixar algun ruixat a la costa central. A banda també, el mar estarà força alterat, amb onades que podran superar els 2,5 metres per l'entrada de tramuntana, amb ratxes de vent que superaran els 70 km per hora.
Notícies en xarxa.
Sintonia de l'espai polític, com cada dimarts parlem amb els regidors que formen part dels diferents grups municipals que hi ha durant aquest mandat a l'Ajuntament de Tornambarra i avui és el torn de parlar amb el regidor de Vox, Javier Ramírez, que ens acompanya als nostres estudis. Què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Com estem? Molt bé. Com a la represa del curs polític, tant en àmbit local, que és sobretot el que ens interessa més, com també en àmbit autonòmic al Parlament.
A mi em fa molta gràcia sempre que els periodistes feu aquesta reflexió perquè... No pareu, no? A l'istiu? És que no parem. I per tant... Bueno, una miqueta d'uns dies de vacances sí, no? No, no, no. No hem parat-se per què? Perquè la situació torna en barra no et permet parar. Encara menys. Perquè, al final, això és una qüestió de... Una qüestió felicista, també. O sigui, si els que tens davant els permets mig metre d'avantatge, t'avancen.
I això és el que passa a Torre d'Embarra. Normalment el que passa, que és molt interessant i a la vegada molt greu i molt dur, normalment passa a l'agost, que aprofiten, que la gent està de vacances, que no hi ha tants funcionaris, per Rovira, Pino i companyies fer de les seves. Ho han fet sempre. De fet, els contractes sempre s'han firmat a l'agost. Hi ha algun exemple d'aquest any que s'hagi signat algun contracte?
Sí, sí, mira, l'exemple és que el procés de la brossa que s'havia de dur a terme a l'agost es va plaçar al setembre. Per tant, bueno, hauria d'haver estat el debat si no es va produir? Mira, què va passar? O al contrari, aquesta és una versió, però digui l'altra, la versió que el senyor Rovira no convocà un prestaniari per un recurs precisament d'aquests contractes i fer-ho per decret i després convalidar-lo al setembre. Per tant, que passen moltes coses sempre a l'agost.
Bé, de moment ja estem en plena tardor i amb novetats pel que fa a temes de pes aquí a Torre d'Embarra, que ara comentarem per la seva importància i pel debat que han generat durant tots aquests mesos i anys, diríem, perquè per exemple tenim la situació de la piscina municipal, que tot just ara s'està acabant l'obra i esperem tenir novetats també aquests pròxims set dies. La setmana passada
Els tècnics d'endès estaven ja fent la instal·lació del quadre de llum corresponent i volia parlar d'aquest tema també perquè al darrer ple vas preguntar sobre la situació, destacant la inseguretat que genera la carpa, que també des del govern ens deien que ja té un quart de segle de vida des que s'utilitza i que, evidentment, es reconeixia que calia passar la nova situació amb una piscina ja coberta en condicions. Bé, no sé com veieu també la situació i tota la gestió que s'ha fet.
Jo entenc que vostè és l'entrevistador, jo sóc l'entrevistat, però em permetrà que li faci jo una pregunta a vostè. Vinga, va. I és, aquesta informació que vostè ha fet pública, d'on l'ha tret? Quina informació? La informació que la piscina s'està acabant, que ara Endesa està acabant la instal·lació, etcètera. El regidor ens ho ha comentat justament fa una setmana a l'espai polític.
El mateix regidor que va dir que a l'abril s'acaba la piscina? El mateix regidor que va dir que es prendrien mesures judicials contra l'empresa? Aquest mateix regidor? Pregunto. Sí, la informació al final ve des del govern. És a dir, és que aquesta pregunta és important perquè és la que ens fa la gent al carrer. És a dir, quina credibilitat té el govern? Cap ni una?
Vam presentar una moció, una moció amb tres grups de l'oposició, dels quals tota l'oposició va donar recolzament per inclar un expedient de penalitats en una empresa que no ha complert els terminis, no ha complert amb el projecte i no ha complert amb el que havia de complir. I el govern, l'excusa que va posar és que això ja estava acabant, que esperarien el tindre el certificat d'afinació d'obres per actuar. Sap quina resposta ens porta el govern amb això?
Una ampliació, una modificació de crèdit de 250.000 euros més per la piscina. I perdoni que faci servir aquesta expressió publical, però s'estan fotent el pèl.
Per tant, escolti'm, si vostè pretén que jo em cregui el regidor de la brossa, el regidor de la neteja i el regidor de la piscina, home, doncs evidentment no me'l crec. De fet, li puc assegurar que a la darrera comissió informativa, un regidor també de l'oposició va preguntar sobre la data de finalització de les obres,
I es va posar molt nerviós el regidor García. Per tant, si vostè a mi em pregunta si s'acaba la piscina, jo li puc assegurar una cosa. I és que, al final, això és molt fàcil de comprovar, no? Vostè només ha de veure els arxius i comprova-ho. Que jo li vaig dir que la piscina no s'acabava. I no s'acabaria, en el temps que aquests senyors van dir. I per desgràcia, i li puc assegurar que per desgràcia he tingut raó.
Per què? Perquè els processos com l'estan donant a terme és impossible que es pugui produir això. Dit això, crec que ara estem en un procés en què l'Ajuntament no torna en barri per tant al govern. Ha de fer una reflexió. I a vegades potser un ha d'emetre els errors. Escolta'm, no passa res.
Passa perquè parlem de diners públics i passa perquè parlem d'una activitat tan important per tornar d'embarra. Però, escolti'm, és millor reconèixer els errors i reconduir la situació que no seguir conduint per una via que no té sortida. I com es recondueix la situació?
Home, és evident, s'ha d'apretar l'empresa. És a dir, si tu tens una empresa que té un contracte, que té uns plaços, i com a administració, en comptes de protegir i defensar els teus interessos, el que fas és dir, no, no, ja em va bé, i a més et pago 250.000 euros més? Vostès pensa que l'empresa té algun tipus de necessitat d'acabar l'obra ja? O precisament el que té la necessitat és, una, allargar l'obra, i dos, justificar l'ampliació de l'obra?
Això és com si... A veure, això ho entén qualsevol. Moltes persones hem tingut o han tingut una petita reforma o una reforma a casa seva i ha vingut qualsevol o inclús perquè s'ha tancat alguna cosa i ha tingut a vindre a reparar-ho, no? És evident que quan algú li toca la butxaca... Som humans. Volem que ens ho facin el més ràpid possible i el més barat possible. I el més econòmic possible. Però què passa? Que quan diguis una administració això no passa res perquè els diners no són teus? Són de tots.
I aquí jo crec que s'ha de ser més rigorós. Per tant, jo li feia a vostè la pregunta de quina informació té i com la té, perquè, escolti, jo què vol que li digui? Jo la paraula d'aquest regidor no la tinc en consideració perquè, no perquè desconfio o no, sinó per fets constantables. És a dir, totes aquelles propostes, totes aquelles dates que ha donat i totes aquelles iniciatives, no s'han complert cap ni una? Per tant...
Si normalment dos més dos han sigut quatre, doncs si tornem a sumar dos més dos, crec que potser torna a sumar quatre. Aquesta és la situació actual. Aquesta modificació de crèdit que diu de 200 i escaig mil euros, què es refereix? La de quan es va ampliar el projecte? No, no, no. A més, 250.000 euros més per justificar del projecte inicial l'augment del sobrecost.
Però ja s'havia aprovat, ja s'havia aplicat. No, no, no. És a dir, i és que això ho vull explicar molt bé. Sí, sí. Una cosa és l'ampliació que es va fer... En el seu moment. En el seu moment, que es va dir que això era fora de projecte, que era una ampliació a part, això una cosa, i després ho justifiquen de la manera que, com dins del pressupost, dins del projecte, pot haver un augment fins al 10%, aquests 250.000 euros suposa aquest 10%. És a dir, que tenim aquests 250.000 euros més els quasi 200.000 euros que es va ampliar ja pel contracte.
És una pressa de pèl. I això què ho fan? Per la porta darrere i sense explicar absolutament res. Per tant, evidentment, tindran el vot contrari d'aquest grup municipal. És més, vaig votar en compte de la comissió informativa. Cosa que sóc una persona que sempre, sempre, inclús els debats que no m'agraden, sempre m'he abstingut, com a mínim, a les informatives, perquè entenc que la informativa el que fa és donar pas al ple...
i que el ple es debati aquella qüestió. Jo sóc una persona que entenc que les coses s'han de debatre, s'han de parlar i sobretot s'ha de donar audiència pública. Jo crec que en 10 o 11 anys només he votat en contra en un punt d'una informativa ha sigut aquest i quan volíem declarar la independència. S'imaginis. Per tant...
Ja es pot vostè imaginar la desproporcionalitat que significa? Per dir el següent, que és el missatge de no, no, és que ja directament no contemplem ni la possibilitat que això s'hagi de debatre en un ple. Evidentment s'ha de debatre, no? I nosaltres donem les raons. Però crec que hem d'explicar la ciutadania
on aniran aquests diners que pretenen i com ho podran justificar, que crec que és el més greu. Bé, doncs, qüestió de la piscina. Deia abans que... Un comentari meu, eh?, per part meva, que si jo vull fer creure el que diu el regidor, jo no vull fer creure res. Això ho deixem als polítics del color que sigui, eh? Més igual, eh? Jo li pregunto perquè vostè... Més indiferent. Entenc que és del govern, que és el que hauria de ser l'àrea formal. Perquè al final passeu tots i aneu dient el que toca. No, no, i ho entenc perquè entenc...
Insisteixo, entenc que la informació oficial ha de vindre del govern, però és que la informació oficial s'ha desvirtuat contínuament. Per tant, jo li feia aquesta pregunta per si vostè, com a periodista, que també té aquesta possibilitat, aquesta informació la tenia directament de l'empresa o la tenia directament d'Endesa, perquè potser la credibilitat inclús seria encara millor.
No, no, home, directament, fons de l'Ajuntament o en el que és l'oposició. A veure, també passegem per la zona esportiva i veiem com estan les obres, veiem que la piscina ja està plena d'aigua, que s'està treballant i que hi ha llum en alguns moments, que imaginem que no estarà connectat encara de manera independent, però bé, també anem aclarint, a mesura que anem veient amb els nostres ulls com va evolucionant l'obra. No sé si parlar ja del tema del contracte de la brossa, ara que ja s'ha adjudicat definitivament a Presero,
o parlar de les ordenances fiscals, perquè sé que més o menys estarem també amb la mateixa oposició al govern. En quant a la brossa...
S'adjudica el contracte de manera definitiva després de no atendre, que es va desestimar el recurs d'urbancia al Tribunal del Càtel de Contacts del Sector Públic? Suposo que em parlarà de la taxa, de la brossa i del que costa el servei, no? Li posaré, és que això ho he explicat moltes vegades, li posaré un exemple perquè vostè i la gent que ens escolta entengui què tenim davant.
Quan es va impunar el contracte i, desgraciadament, el Tribunal del Compte del Segretó Públic, per un tema de forma, no del fons, li dona la raó a Perfero i se li otorga el contracte a l'empresa que va operar amb una plana de transferència ilegal,
l'empresa que va dur a terme una situació en què molts tabells van anar al carrer a manifestar-se, l'empresa que, en fi, incomplia molts dels propis plecs de condicions del contracte d'emergència. Doncs se'ns va dir el següent, que una vegada la resolució del tribunal havien de passar uns dies per tornar a adjudicar el contracte
ens va plens, perquè és l'organ de contractació. I bé, i això no només ens ho va dir als regidors, també ho va dir públicament. Doncs, a pregunta a aquest regidor de la darrera comissió informativa, la resposta que em fa és que no, que l'adjudicació ja s'ha produït, que el que es fa és aixecar la suspensió i que, per tant, de facto, ja l'adjudicació no cal que passi pel ple perquè ja s'ha dut a terme. Jurídicament, nosaltres ho enteníem així. Però és que ells ens van dir el contrari.
És que, o sigui, perquè entenguem que no s'entenen absolutament de res. Això és el que tenim a l'Ajuntament de Torra de Mar. Per tant, a mi, que aquesta persona sigui la que ha de gestionar i fiscalitzar 30 milions d'euros públics amb un contracte que, evidentment, és deficient, doncs a mi em preocupa. I em preocupa encara més perquè, si no hi ha canvis, que en política, com vostè sap, en sis mesos poden passar moltes coses...
Doncs el juny del 2026 ja era un ple d'investidura perquè aquest senyor sigui alcalde. I sí, ho poso molt en dubte.
ho poso molt en dubte, però a priori, segons el que han anunciat, igual que anunciaven la finalització de les obres, igual que anunciaven el tema del contacte, igual que anuncia moltes coses que després no es produeixen, han anunciat que el pròxim alcalde serà el Raül Garcia. Bueno, veurem. Recordo que ja va posar en dubte el canvi Rovira-Pino en aquests micròfons. Sí. I no va haver canvi.
Que vull dir que, de moment, el govern... Sembla que l'entesa entre els tres partits que en formen part és bona. Jo vaig posar en dubte, i em segueixo ratificant. Vostè li dona la sensació que el senyor Rovira hagi deixat la política? No, el senyor Rovira ha de continuar com a regidor... No només que continuar com a regidor, continua com a diputat a la Diputació, i a més és secretari d'Organització, o no sé quin càrrec és a Tarragona... Secretari d'Organització d'Esquerra Republicana al Camp de Tarragona. És qui firmar registes al Camp de Tarragona, eh?
Vostè entén això com una sortida de la política? O entén com un intent de campanya personal per saber en quines llistes supramunicipals el veurem al senyor Rovira? De veritat que m'encantaria tindre un debat en aquests termes amb el senyor Rovira en un altre àmbit. Seria curiós, però aquí ho deixo, no? Per tant, veurem.
I és evident que aquest senyor està fent campanya personal, que és una persona que, ja ho he dit moltes vegades, s'hauria de sentar davant d'un jutge i no davant la Diputació de Tarragona. Però això en un futur ja es dirà i qui ho vagi a decidir ja ho decidirà. Dit això, hi ha un tema que és fonamental, ja sigui Rovira, sigui Pino o sigui García, els tres ho diuen,
i és que seguís en la política continuista. La política de l'infent fiscal, la política de l'augment de la pressió fiscal, la política que es preocupa més de posar, doncs, bancs de colonins en comptes de preocupar-se realment de la situació dramàtica d'alguns ciutadans de Torna d'Embarra, que no tenen ni per menjar, i van a acció social i tenen moltes dificultats perquè la burocràcia de l'Ajuntament diuen que els temps són els temps, hi ha casos molt concrets. En definitiva, situació que
seguirem tenint igual la mateixa situació amb els mateixos jo de veritat que puc assegurar
que quan va perdre la majoridad del senyor Rovira vaig pensar que hi havia una mínima esperança de canvi de fet el senyor Pino tenia una possibilitat que espero i desitjo que d'aquí molts anys el senyor Pino i jo ens puguem sentar amb vostè en aquesta taula i parlar com van anar aquells dies però hi havia una possibilitat d'alternativa
I, evidentment, aquest látima no es va produir, perquè són el mateix, pensen el mateix i executen el mateix. Perquè tenim Esquerra Republicana a Catalunya, perquè tenim el partit ser partidista de Catalunya i perquè tenim Junts pel 3%. Al final són tres partits que tenen el mateix objectiu, que l'objectiu passa per l'interès personal, l'interès partidista, anar en contra del bé comú, en contra de l'interès de la torna de barra, i es demostra cada vegada que s'ha de produir una votació.
i que el senyor Rovira es posa molt fort i defensa molt l'Ajuntament i els seus funcionaris, etcètera, però quan ha de defensar el poblat de Manol defensa. A mi em sembla molt bé els sous que tenen l'Ajuntament, em sembla molt bé els sous que tenen els funcionaris, em sembla molt bé algunes persones que viuen molt bé a l'Ajuntament. Per a mi això, què vol que li digui? Per a mi és secundari. A mi el que m'importa realment és si una persona ho està passant malament a Torra d'Embarra. Sí, la inseritat està augmentant com està augmentant. Miri, l'altre dia rebo un missatge,
que li ensenyaré en privat, perquè vostè digui i ho pugui comprovar. Em demanava, Javier, s'ha de fer alguna cosa. S'ha de fer alguna cosa perquè a Torra d'Embarra no la reconeixem. O sigui, gent que està disposada a manifestar-se, si cal. Perquè no és normal, no? I davant d'això, què passa? Que van a l'Ajuntament o els fan cas. Miri, li poso un exemple. Aquí només fan política pels seus.
Hi ha una persona de Torredembarra que ha sigut campió d'Espanya de Villar. I bé, des de la federació s'han posat en contacte l'Ajuntament per fer un reconeixement amb aquesta persona. No hem donat resposta. Ara mateix aniria a parlar amb l'alcalde perquè se'ls reconegui. Un torrenc de tota la vida, una persona de Torredembarra. Per què? Perquè és el campionat d'Espanya. Si fos el campionat de Catalunya, potser estaríem aquí fent flors i violes. Però, tio, hem de reconeixer el talent que tenim a Torredembarra. I, en canvi, a què ens dediquem?
Fotografia, fotografia, fotografia. Estem augmentant el pressupost en publicitat i propaganda pel part del regidor Joel Ramírez. Ens dediquem a fer pancartes dins la sala de plens, però això a la gent que hi menja d'això. I per tant, el que diem, i ho vam dir al ple d'onarances,
que s'ha de respectar i posar al centre de les polítiques públiques la família. S'ha de posar al centre de les polítiques públiques la família i s'ha de pensar en aquelles famílies que els costa molt arribar a final de mes, aquelles famílies que tenen fills, aquelles famílies incluso monoparentals, que els ja s'hi costa pagar el juguer, pagar la hipoteca i imagines mantindre un fill o dos fills només amb una única persona.
Inclús persones que, per desgràcia, ha mort el seu marit o ha mort la seva dona i s'han quedat amb un fill o amb dos fills. I són situacions dramàtiques. I allà on ha d'estar l'administració de processament d'edat, que és l'Ajuntament. I aquí ja li vaig dir al senyor Pino i al regidor d'Hisenda que aquí ens hi tindran al costat. Però clar, què van passar? Evidentment, van passar olímpicament la nostra proposta i segueixen aplicant el mateix IBI que està desurbinat. La tassa de brossa és un escàndol. I acabo amb això.
Com s'entén que hem estat pagant més d'un any un contracte amb una taxa celebrosa desmesurada per un contracte que no s'ha executat? Hem ingressat més de 800.000 euros del que realment hauríem d'haver ingressat. Prova d'aquesta desmesurada taxa és que sap d'on trauran els 250.000 euros per a la piscina?
De la taxa de la brossa. Per tant, aquell regidor que deia fa un any que ingressaria més del que necessitem, que tindria un superhàbit i que era una autèntica vergonya cada vegada que venia el senyor Pino o el senyor Rovira dient que o pugem la brossa i pugem a l'Ibi o haurem de tancar els servis públics, resulta que ha sobrat diners i amb això pagarem la piscina. Un autèntic escàndol.
Clar, això sí, evidentment, si no ho denuncia a Vox, no ho denuncia a ningú. Però si siguem denunciant, ho siguem explicant. Això ve també del retard, jo cito sempre el que et diuen aquí des del govern, però del retard de l'aplicació del nou contracte, que clar, tu al final fas un pressupost pel 2020. Que vostè vulgui. Escolta, que vostè vulgui. Però vull dir... Que vostè vulgui. Escolti, miri, li poso un exemple molt clar. Imagini si vostè té la gran sort d'aquest mes cobrar 1.000 euros més de la nòmina.
li puc assegurar que li vindrà els senyors de recursos humans a dir, escolta'm, vostè ha cobrat de més, retona els diners. I per què l'administració no retona els diners? O rebaixa aquesta part proporcional? Perquè si diuen el següent, i és veritat, que s'ha de cobrir el cost del servei, però una taxa no pot ser superior al cost del servei. Per tant, aquesta taxa ha sigut completament il·legal. I ho vaig explicar amb totes les lletres. I no ho han reformat.
I no ho han reformat. L'excusa que és que un contracte no s'ha posat en vigor. Fantàstic. O que retornin els diners. Això ho té molt fàcil. Només ha d'agafar un decret i firmar el retorn de 30 euros per 30, 40, 50 euros. I vostè dirà, bueno, però és un import. Un import que no és a l'Ajuntament. Que se li ha de retornar als ciutadans de Torra d'en Barra. I per què? Perquè és un sobrecost, un sobrepagament del cost real d'aquest contracte.
És el que em demanava. I per tant ja li avanço també, li explico, que ja ho porten i ho explicarem al ple, és el fet que buscarem la mesura legal per intentar retornar aquests diners.
Bé, això és per la taxa de la brossa. Dues qüestions més abans d'acabar, que sí que vull treure. I la primera relacionada també, lligant amb el ple d'ordenants i totes aquestes mesures més socials que comentàvem. Sobre la proposta del govern, una breu reflexió també, perquè després vull treure el tema de la quarta escola, que em sembla també que és força adient.
La frase que va utilitzar el ple va ser que la música sonava bé, en quant a les mesures per fomentar el lloguer social, el problema residia en la manera de gestionar-ho, a través del Consell Comarcal. Com es podria gestionar si no? I si no hagués estat per això, no sé si també s'hauria donat vot favorable a aquesta proposta, perquè recordem que a les ordenances sí que es voten ordenança per ordenança, les modificacions. Sí, evidentment.
Nosaltres estem parlant que hi hagi juguer social, sí, vivenda social, sí, habitatge social, sí. Aquí la qüestió és la següent, i és que el que pretén és, aquell habitatge, hi ha un 95% de bonificació de l'IBI, aquell que exclusivament només es destini...
a la gestió del Consell Comarcal. La meva pregunta és, si la intenció és intentar augmentar el mercat de lloguer regulat, del lloguer social, escolti'm, per què no posem aquesta bonificació a tot aquell propietari que vulgui posar en lloguer la seva vivenda i que actualment
no la tingui en lloguer. És a dir, l'habitatge a Torrenbarra és molt escàs, ho estem veient, però escàs d'oferta, no perquè hi hagi habitatge, perquè n'hi ha. De fet, hi ha moltes persones que tenen segones residències a Torrenbarra. De fet, hi ha una edat que és demolidora. A Torrenbarra són 18.000 habitants i hi ha 15.000 vivendes, 15.000 habitatges. Per tant, el que dic és...
ha de gestionar qui entra, qui surt, com i qui al Consell Comencal, quan sabem com funciona. No, no, no. Si vostè realment vol fer una aposta per l'habitatge de Tornambarra, bonifica totes aquelles segones residències que vulguin posar en disposició
del lloguer. Un cert control ha d'haver-hi, perquè si no, no sé, jo tinc un pis, poso el pis a 1.800 euros i bonifico l'IBI. No, no, no. Aquests límits, que jo no estic d'acord, això controla la Generalitat de Catalunya. Això no és cosar l'Ajuntament. Però si ha d'haver algun tipus de control, d'ascens, etcètera, ho pot portar a l'Ajuntament. Per això li faci una pregunta. És a dir, vostè imagina que té una segona propietat, que vol posar en lloguer, i té dues possibilitats.
o anar-se'n actualment al Consell Comarcal, que sabem quina és la situació, que és la sota judia que dona, que és nul·la, o dos, anar-se'n als professionals que saben de la matènia, que és deixar-ho en disposició d'una immobiliària, per exemple.
Evidentment, si la possibilitat és de tenir aquesta bonificació de l'IBI, les falsitats seran més grans. Llavors, què passa? Al final, és una qüestió també de missatge a la ciutadania. Si tu dones falsitats fiscals perquè la gent pugui imposar i augmentar-se la ciutat jurídica i li dius a aquell propietari que quan entri o no ocupa la policia localitzada en barra estarà a primera fila per fer-los fora, doncs potser ho posaran en lloguer. I si després de tot això, després de tot això,
No hi ha una situació perquè aquella persona posi en propietat, d'aquella persona que tingui una propietat posi en lloguer, doncs el problema ja no serà l'administració. Però actualment el problema és de l'administració. I per tant, aquí és on vam fer la crítica constructiva. Última qüestió, el tema de la quarta escola, perquè també hem vist que heu reaccionat a aquesta qüestió. Bé, des d'això, l'Ajuntament, després de renonir-se amb Educació, es descartava de moment aquesta quarta escola...
després de l'unanimitat que va haver entre tots els grups municipals per reclamar-la. No sé si hi ha certa decepció per aquest canvi per part del govern. Com canviar el món, no?, en un any? És a dir, el govern fa un any feia una defensa frontal de la quarta escola amb arguments, amb dades, o sigui, amb arguments irrefutables, que jo compartia. És més, jo vaig a una comissió d'ensenyament al Parlament de Catalunya amb dades al govern de Torralambarra.
Jo vaig dir, i em sento orgullós. Cap problema. Perquè això és una qüestió de poble. No és una qüestió del partit. És una qüestió de poble. Perquè els que som de Torna de Barra, els que som de Torna de Barra, sabem que necessitem una corta escola. I ara hi ha una excusa que diuen, no, és que, clar, la baixa natalitat...
Escoltim, que no deixin els ràtios. És que no és una qüestió de natalitat, és una qüestió de ràtios. Hi ha escoles a Torre d'Embarra que hi ha 30 alumnes. 35, que no pot ser. Que vegin els ràtios. Necessitem una quarta escola. A Torre d'Embarra, ha sigut la Torre d'Embarra els barracons.
ha sigut la Torre d'Embarra del Col·legi Mirades. La Torre d'Embarra, la Generalitat de Catalunya, la presidenta d'ensenyament, mai ha apostat per Torre d'Embarra. I el que li vam dir a l'alcalde i al regidor d'ensenyament és que ens tindria al costat. I crec que això és important, perquè com vostè ha dit molt bé, va ser unanimitat. Escolti'm, i el moment que es posa d'acord el PSC, Esquerra, Junts,
la CUP, Vox, el PP, el Tantiva, tots els partits de diferents colors, que tenim molt clar això, home, jo crec que hauríem de fer una reflexió. I la reflexió és molt breu i acabo. És, han de decidir si es posen al costat del PSC i d'Illa o al costat del Poblator de la Marra. Jo espero i ho desitjo, que el senyor Pino i el senyor Garciac, no hi confió en Rovira, es posi al costat del Poblator de la Marra.
Doncs amb això acabem. Agraïm al regidor de Vox que ens hagi acompanyat, a Javier Ramírez. Fins la propera, que vagi molt bé.