Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, 16 de desembre, dia de Santa de l'Aida. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, l'Ajuntament ha presentat delegacions a DIF pel projecte de pantalles acústiques a la línia ferroviària, tot i que inicialment el tram que a través del municipi no estan previstes, sí que es demana que es busquin alternatives de menor impacte per reduir el soroll dels trens.
A Torredembarra ja s'ha celebrat el 25è aniversari de la rehabilitació del Castell del Zicart. Hi ha hagut un acte institucional en què han participat desenes de regidors de l'Ajuntament durant l'etapa democràtica i en què també s'ha aprofitat per celebrar els 50 anys del final de la dictadura. I a Roda de Barà es vol un Nadal ple de llum i per això s'organitzen dues iniciatives que tenen com a objectiu envellir el municipi i dinamitzar la vida comercial durant les fes.
Es tracta del tercer concurs nadalenc d'engalanat de façanes, balcons i jardins i del 15è concurs reparadors general. Això que estàs escoltant és Baix Gai al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimarts! Bon dia i bona hora, com estem?
Doncs escolta, de meravella, amb les piles pagades regades per encarrilar aquesta nova jornada, per encarrilar aquest dimarts que ens ha deixat ja molts titulars, els hem repassat just fa una estoneta, però que encara ens ha de permetre conèixer moltes històries personals i properes al llarg dels propers minuts. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia.
Et veig també, eh?, amb 20 per tu. Sí, sí, hem de començar, perquè estem començant la setmana, no ens enganyem. Per tant, hem de començar-la amb moltes ganes. Vinga, va, energia, energia. Tenen-nos indonitzada la fulla ràdio, Ona de Torre i Roda de Benar Ràdio. Som Baix Gai al Dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, d'aquest moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar en aquestes properes hores. Avui que hem tornat a sortir de casa amb el paraigua, pel que pugui passar, així que sortim de dubte i esbrimem quin temps tindrem de cara al dimarts. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Míterez. Hola, molt bon dia.
Bon dia, Déu-n'hi-do, la traca de tempestes amb la que vam acomiadar el Villuns. Molts ruixats que van ser intensos, per exemple, a Torre d'Embarra, van descarregar gairebé 30 litres per metre quadrat en menys de 20 minuts. Unes tempestes, uns ruixats, que avui han de tornar a casa nostra, de fet, estan a tocar.
del Camp de Tarragona, i de fet venen des del mar. Per tant, núvols cada vegada més gruixuts, més generals, més freqüents, i que acabarem deixant aquestes pluges, que sobretot aquest matí seran més intermitents, però intenses en algun cas arran de mar, i ja aquesta tarda una pluja més d'anar fent i de forma més general. Per tant, plourà sobre en Mollat, Déu-n'hi-do ahir, aquests registres de pluja que van passar dels 250 litres per metre quadrat a falset.
També hem de destacar que aquest matí tenim un bon pastís de boira, en molts casos, sobretot a les fondalades ja més de l'interior del Camp de Tarragona. Estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara el que hem de fer és un repàs a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 16 de desembre. Comencem per casa, amb el que ens toca de més a prop, i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula Adif licitarà per 25,13 milions d'euros l'intercanviador de vies del corredor a Vilaseca. Infraestructures. L'equipament és necessari per poder fer el pas de l'ample ibèrica a l'estàndard i poder mantenir el servei de rodalies entre Tortosa fins a Tarragona i Barcelona.
Més coses pel que fa a societat. Avui llegim tot esperant El Gordo. Tot i que és l'única capital provincial on mai no ha tocat, cada tarragoní supera els 50 euros de despesa mitjana en loteria de Nadal. La fotografia de portada al diari Més, precisament, és la d'un senyor d'esquena guaitant a la finestreta d'una administració de loteria de Tarragona
amb tot un fart de dècims que pengen per tal que siguin escollits per la ciutadania, que ara aquests dies encara compra loteria de Nadal. Més coses arreus. La bonificació a la taxa de la brossa fa que es dispari l'ús de la deixalleria. En relació a les dades de l'any passat, les aportacions dels ciutadans han crescut entre un 40 i un 60%.
Energia, el projecte de Mat des de l'Aragó fins a la Secuita revifa l'oposició dels ecologistes. Ens situem novament a Reus perquè les obres al carrer Ample obliguen a modificar el recorregut de la cavalcada de Reis. I avui un apunt d'enocultura perquè Salou porta a Madrid un tas de la seva identitat vinícola i de l'entorn tarragoní.
Un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del diari Més, a la capital del Baix Camp, el clúster TICSUT, s'assuma a l'associació que ha impulsat l'àrea metropolitana de Tarragona. I el port de Tarragona, el nombre de creuarista, s'ha reduït aquest any respecte del 2024, però la despesa mitjana ha crescut un 21,7%. Saguim fent territori, però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cop en portada, què destaca?
Doncs una imatge molt bonica de l'espectacle del Cirque du Soleil, perquè ens diuen que la màgia del Cirque du Soleil arriba a Tarragona. Aquesta setmana el millor circ del món actua a la ciutat amb 16.000 entrades venudes. És la imatge, i el titular destacat és que Emília deixa 200 litres per metre quadrat a falset.
Priorat, Baix Camp i Ribera d'Ebre van rebre les alertes i van tancar algunes escoles. Avui ho trobareu ampliat a l'interior. De política, avui el protagonista és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aguantarà fins al 2027 malgrat les crisis. Així, en plural.
Anuncia un abonament de 60 euros mensuals per rodalies. És el que avui destaca. I si ens centrem en l'àmbit local, d'una banda, a Tarragona, el 2026, diuen que ens visitaran 79 creuers amb 155.000 passatgers. També és notícia el clúster TIC, que s'incorpora a l'àrea metropolitana del camp de Tarragona, i acabem amb la cambra de Reus, que demana ampliar el fons de transició nuclear.
Ampliem més coses, ampliem el camp de visió. Toca fer un bon repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala en primera plana. Tu diràs què hem de saber d'un dimarts 16 de desembre. Sònia. Comencem amb la portada de l'Ara, que titula Sánchez disposat a resistir. Abusos i corrupció. No preveu eleccions anticipades i diu que no accepta lliçons de la dreta. Gestos als socis. Es reunirà amb Junqueras i prometa junts avançar en els acords.
En portada hi ha, amb imatge, del director del Manac, Pepe Serra, el qual ha dit que hi ha una possibilitat molt gran de trencar les obres de Cixena. Més temes. Detecten irregularitats en les obres de co-livings a Barcelona. L'Ajuntament coneix les denúncies des de fa un any i mig.
i ja es compren més pisos a la demarcació de Barcelona que en l'època de la bombolla. Catalunya arriba a xifres que no es veien des de feia 18 anys. També destaca l'ara que detenen el fill de Rob Reiner per la mort dels seus pares. Passem a l'avantguàrdia. Sánchez es proposa de resistir per evitar un govern del PP i Vox. El president descarta un avançament electoral malgrat els casos de corrupció i fa gestos a Junts i Esquerra Republicana.
En portada també l'Hospitalet fa 100 anys amb energia. L'Hospitalet de Llobregat va complir ahir 100 anys justos de la concessió del títol de ciutat que li va atorgar el rei Alfons XIII. Un segle després, el seu besnet, el rei Felip VI, va visitar la ciutat per comemorar l'efemèride amb els veïns al Mercat de la Florida. I precisament es veu aquesta imatge del monarca saludant els veïns.
Xile entra en una nova era amb l'ultradratà Cast. El vencedor en les eleccions promet que serà el president de tots els xilens. Altres temes. Fletxa llança una ofensiva de descrèdit contra els seus 16 denunciants. Nou rècord de la Borsa Espanyola que supera els 17.000 punts. També destaca a la Barceloneta i el Born els barris més gentrificats.
I Hospital Clínic, un fàrmac, posa setge al càncer de mama de mal pronòstic. Continuem amb el periòdico. Habitatge i corrupció, assignatures pendents de Sánchez titula. Junqueras arrenca una ronda de contactes sobre el futur de la legislatura.
Fac xec a nou afirmacions del president en el seu balanç del 2025. Tres de veritables, tres de dubtoses i tres d'errònies. El govern central aprova un títol de transport de 60 euros que encara no arribarà al metro i bus urbà.
En portada també hi ha el rei Felip VI i la seva visita a l'Hospitalet per celebrar el centenari del títol de Ciutat. Aquesta és la imatge i el qual ha dit teniu un potencial extraordinari. Retrat del feminicida. Què confessen i què callen des de la presó? 10 condemnats. També en portada del periòdico, Pepe Serra, que és el director del Manac. L'1 de gener del 2027 tancarem el primer pis del museu.
També destaca que la trama de la CEPI també es va intentar lucrar de contractes d'acciona. I la Unió Europea exigeix per a Ucraïna garanties de seguretat si ha de renunciar a l'OTAN. Acabarem les portades amb el punt avui que destaca una nova guerra freda. Els Estats Units i la Xina accentuen la pugna pel lideratge global.
En la crònica el dia d'ahir, avui de Carina Filella, més aigua que el barranc de Ferset titula. El president espanyol anuncia una tarifa plana de transport mentre el seu govern fa més aigües que la caiguda per la pluja. Una altra crònica de David Portavella, Sánchez, es veurà amb Junqueras titula.
I en el suplement, l'esportiu, la incògnita a la porteria, centra el debut en la Copa del Barça, a les 9 del vespre. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimarts 16 de desembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara per l'anàlisi de l'actualitat, moment per l'espai d'opinió a Baix Gaià. El dia avui tenim l'honor de saludar, de rebre els estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit. En Fontxo Blanca, per tota aquella gent que no el coneix, ha de saber que és un estudiós, un filòleg, un casteller, un electe emèrit d'Altafulla i un llarg etcètera de presentacions que podria tenir. Fontxo, bon dia, benvingut. Bon dia, com dèiem ahir...
Fonxo, hem de parlar de Baix Gaià perquè darrerament hem volgut posar el mapa... Darrerament. Posem el mapa al Baix Gaià i anomenem el Baix Gaià en aquest programa, Baix Gai al dia, de moltes maneres diverses. I tu, com a oient, fidel també de l'espai, vas fent les teves reflexions i les teves cavòries sobre com hem d'anomenar o com hem de citar aquest tros de terra.
A veure, aquí hi ha el que se diuen els registres lingüístics i llavors heu adoptat el terme subcomarca. Aquest és un terme molt geogràfic, molt científic. A tu no t'agrada? Ja m'ho has fet saber això. No, perquè és adoptar una emissora que ha d'adoptar un estàndard molt més aviat acostat al parlat, doncs adoptar un terme científic, no?
Subcomarca. Llavors, a partir dels parals finals de la presentació del Gidre Virgili, que és un periodista i un gran creador d'eslògans, aquí fan servir diferents fórmules. Evidentment, la de Subcomarca, perquè és l'àrea de publicació dels centres d'estudis, a més a més, el Joan Carnicer està molt cofollida que ell ha inventat el terme i ha fet forat. Això ho vaig saber l'altre dia comentant la jugada. Llavors, hi ha una altra...
un altre tipus d'expressió molt poètica, doncs una mica ja vista, que es diu l'estimada contrada del baix que hi ha. Això és poesia, podem dir, de la que es posa, que es diu això, no? I llavors ja...
Espera-te un moment, abans no em diguis aquesta. És que no és aquesta exacta, sinó que és una variació de la que es pot llegir a la presentació del Giro. Ara hi anirem, però aquí en aquest programa, i de fet...
Tu aquell dia, al cap d'un moment, ja vas trucar a la ràdio pocs minuts després d'haver-ho dit d'aquesta manera i que provoqués fins i tot... Certa, no podem dir discussió, però sí de cert debat geogràficament també on és el Baix Veïa. Servidor va dir...
Àmbit del Tarragonès Nord, on a la Torre la nostra companya Raquel Martínez va dir, home, Tarragonès Nord, no sé jo, si és tan nord o potser és més cap a l'est, i tu al cap de moment vas voler això, compartir la teva inquietud per als punts cardinals. Aquesta seria una altra manera també de dir, o de situar el baix allà.
A veure, aquí, el que tampoc ho defensaré ara, aquí hi va haver un grup de joves que a l'any 76 no paràvem i que en dèiem la Rodalia de Baix Gaià.
Aquell era un moment en què les paraules noves també pensaves que creaven un món nou, que se'n diu la part performativa del llenguatge. I era així, eh? O sigui, començava a parlar en català, llavors havia de ser un català connotat, nou, i això, que d'alguna manera donava paraules per empènyer
Les persones que volíem un món nou, que d'alguna manera ja el tenim, pensar que tindríem una emissora del tram baix del riu allà, a mi aquesta és la fórmula que m'agrada. O sigui, ara podríem dir...
connectem, som les emissores del tram baix del riu Gaia amb aquesta entonació i aquesta m'agrada el gira parla dels pobles de la riba del tram final del baix Gaia llavors a mi m'ha donat la paraula tram ha estat la que fa que busquis una variant presumptament millor llavors torno a proposar
les emissores del tram baix del riu Guayà. I aquesta és la meva proposta. Si vols ser més científic o més englobador, els 12 pobles, l'emissora del 12 pobles del tram final del riu Guayà. I a més que sembla que et demano de fer... Gairebé que has fet un jingle pel programa. Sí.
Home, sé que quan retornes t'inspires aquí. Teníem fa un moment aquí la Carol, ara aquí a davant, les noies de les altres emissores, de Roda, del Torre. La meva proposta és aquesta. Substituir la comarca en certs contextos. Potser sí, quan vingui el Josep Marini al set de d'estudis, hauràs de dir...
per adaptar-te al registre i, a més a més, que realment ho ha consolidat al centre d'estudis amb les seus 50 publicacions d'estudis i més les de llibres de part, doncs sí.
Científicament és una subcomarca, però no m'agrada. Ja tu saps que a mi els que són prefixos i sufixos no m'agrada. Creus que hi és aquest sentiment? Ara, obviem, eh? Si fem servir un terme o un altre o una definició, però...
des de Salamó fins, des de Salamó Renau fins al Tafulla, Torre d'Embarra i resseguim aquesta costa, Creixell, Roda, hi és el sentiment? El sentiment s'ha de crear. El que no podem dir és que com que estem en minoria pleguem, no? La minoria o s'encongeix o la minoria s'expandeix.
Llavors, si tu tens consciència que s'expandirà, doncs vas expandint. Si no, doncs et vas arreglint, et vas encongint, no? A veure, aquí hi ha una classe mitjana culta que el fem servir des de fa molts, molts anys. Jo recordo que hi havia una agrupació del PCC que es deia Tarragonès Baixgallà, que anava des de Salomó, que hi havia un conegut Déu, que ara hi deu ser mort, que rostia pollastres,
un socialista que era un home gran, que rostia pollastres, fins a la... aquí a la torre, que hi havia pur PSOE, que hi havia la mestra, la filla de l'Hernández. Sí, hi havia des d'un home de l'interior que rostia pollastres totalment... que penso que li costava parlar castellà fins a una noia...
Purament pesó, anticatalanista, no? Llavors allò era un toto revolutum per arribar a sumar els que calia i els dèiem Tarragonès Baixgaià. Jo me'n recordo d'això. I veure, aquesta paraula Baixgaià l'havíem heretat i l'havíem anat expandint. I ara està consolidada on s'ha de consolidar. Els mitjans de comunicació i els mitjans científics
Potser la tenim però consolidada al nostre territori i no? Quan fugim del que és Camp de Tarragona, el Baix Gaià ja es coneix? Aquí hi ha un problema, que és que quan tu fas aquesta pregunta ja estàs induint el que se'n diu l'autolodi.
Si tu creus, com vol passar-te a parlar en castellà, perquè creus que l'altre no entendrà el català perquè tu tens una mica d'autoodi a la teva llengua, no l'acabes de valorar prou, no? Llavors aquesta expressió és igual. Tu li vaig gaiar i, escolta, si no l'entén ja preguntarà, i si no ells ho perden, m'entens? I a veure, el llenguatge escrit administratiu, doncs es tracta de fer-ho servir, de fer-ho servir. És
No xutes, no la fiques, per dir-ho així.
Penso que és això. Tu et presentes quan, no ho sé, em posem pel cas que vas de vacances. Vacances de cap de setmana, a l'Empordà. Fonxo, no soc d'un poblet del Baix Gaià. Estic d'una persona que no es mou. O sigui, la dona anava de vacances amb sa germana, una vegada al Japó, al final no va poder ser... Potser sí que van anar. Les meves vacances són... Abans era...
la platja que s'anava fent de la Roca de Gaià, la platja de l'Espigó de la Roca de Gaià, que ara ja, és que ja camines i no t'arriba ni als turmells. O sigui, aviat serà un isme que diu Narcís Carulla i ens haurem de banyar pels costats. Aquella era la meva platja, quan es podia aparcar. Ara ja m'he conformat. I ara és el fortí.
que cada dia us queixes, us peço queixes, el que passa quan entres... Però vull dir, el meu horitzó és d'aquestes platges, o sigui, per mi és les platges que vas des del fortí, o sigui, no tinc l'ocasió, no tinc l'ocasió, però a veure...
No ho sé, quan es quica el 3 d'avui, prou que he fet servir Baix Gaià. Sí, sí. Però a veure, no et presentaràs... O sigui, ja es fa difícil dir que és de Solomó, que al final diràs que ets de Tarragona, no? I si ets el de Fuera també diràs que ets de Tarragona. Però són aquests contextos. Però la teva pregunta és l'autoodi. És una cosa que... Aquesta expressió...
Doncs és minoritària. No, no hem d'anar a complexos. Però jo ja he vingut aquí. He vingut aquí perquè suspeseu les emissores del tram baix del riu allà.
I jo penso, a més, t'ho dic, eh, la idea va sortir que l'Isidre parlava dels pobles de la riba del tram final. I penso, a més, que jo recordo que havia, em semblava que havia llegit en lloc de tram final, tram baix, que és el que em vaig dir ahir, que ens vam trobar exiliats a la Violeta, no? Doncs ja faig aquesta proposta, és el motiu de vindre aquí. A veure, l'heu de sospesar, l'heu de mirar,
Mira, el 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, farà un any que aquest programa va assentar la base, no, perquè la base ja s'havia treballat uns quants mesos enrere, però sí que és quan va néixer, va a Florida, mica en mica l'estem fent créixer. Com que el 13 de febrer farà un any, jo penso que podrem bufar les espelmes, no ho sé, i qui sap si valorar alguna cosa d'aquestes que avui planteges.
És que jo penso que té melodia. Penso que té. Les emissores del tram baix del riu que hi ha. Font xula, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta soneta. És un plaer sempre poder conversar amb tu. Un abraçada ben forta. Bon dia. Nosaltres ens plantem a la recta final d'aquest primer tram de baix que hi ha al dia. I, com sempre, obrim un parèntesi. Però abans tenim la nostra singular pàgina musical. Música en català.
que aquest cop ens porta la garriguenca Laura Garriga, que va debutar el 2023 amb l'EP Parlen de tu, un treball de cinc cançons on combinava pop, sol, rock i folk per explorar emocions, expectatives i fracassos. Ara prepara un nou àlbum previst per la primavera de 2026 en què cada peça s'inspirarà en un gènere poètic. El primer avançament és Elegia. En aquest tema Garriga es revela contra la pressió constant del temps i reivindica una vida més lenta i conscient, on el present tingui valor per si mateix. La cançó...
Produïda per la mateixa artista, compta amb la participació de diversos músics que aporten textures riques i orgàniques en aquest tema. A la Gia, sona d'aquesta manera.
quantes estrelles brillant en el cel, voldria resseguir totes les ferides del meu cos, voldria, voldria donar el temps per mirar-te amb paciència, trobar-te estima que sí.
De tot, de tot el que has perdut Són prines hores moltes Quan la vida era plena I avui et cantaré Una cançó Una que et sorrenta
El perro que denota Cada paraula silenci Avui la vida és conscient Descobria llapis i paper
Fins demà!
Això és Baix Gaià al dia, el programa de les emisores del tram Baix del Gaià. Posem aquí el punt i final provisional, perquè de seguida ens hi tornem a posar després d'una petita pausa. Ens queden encara, com dèiem abans, moltes històries personals i properes per explicar, per compartir amb tots vostès. De seguida tornem, fins ara.
Aquest Nadal torna la màgia carrers i places. Arriba la sisena edició de Trobem el Patge Reial, el joc de pistes més emocionant per a petits i grans. Els dies 29 i 30 de desembre, de 10 a 1, vine a la plaça de l'Ajuntament i participa en aquesta aventura nadalenca. Segueix les pistes, escaneix els codis QR i, si ho fas bé, trobaràs el Patge Reial, a punt per rebre la teva carta als reis.
Només cal que pares i mares porteu un mòbil amb l'actor de codis QR i moltes ganes de viure la màgia del Nadal. Organitza Ajuntament de Roda de Verà. No t'ho perdis, el Patja Reial t'espera.
A Roda de Barà, la màgia del Nadal també es veu als aparadors. Arriba el 15 concurs d'aparadors nadalencs organitzat per l'Ajuntament. Si tens un comerç o negoci a Roda, aquesta és la teva oportunitat per lluir creativitat, originalitat i esperit nadalenc. Per participar-hi només cal inscriure's a l'Hotel d'Entitats abans del 19 de desembre a les 12 del migdia. El jurat valorarà la creativitat i originalitat, l'adequació a la temàtica i la qualitat de l'elaboració.
I atenció als premis. Primer premi, un cap de setmana valorat en 150 euros. Segon premi, un sopar per a dues persones a Roda valorat en 100 euros. Tercer premi, un lot de Nadal valorat en 80 euros. D'acora, participa i sorprèn. Viu el Nadal a Roda de Barà.
L'Ajuntament de Roda de Barà informa. Si aneu finca rústica, sol urbà o piscina, és la vostra obligació mantenir-los en bon estat i nets. Si teniu tanques vegetals a la vostra vivenda, us recordem que no poden envair la via pública. Si ho fa, podria comportar sancions. Els terrenys amb mal estat de conservació poden provocar problemes de salubritat i causar incendis. Una piscina bruta és un focus d'insalubritat i d'insectes on s'acumula brossa.
A cada acció individual has d'haver un bé comú i una millora per Roda de Barà. Campanya de conscienciació de neteja de parcel·les, tanques i piscines de l'àrea de territori de l'Ajuntament de Roda de Barà.
Ostres, ja n'he aixafat una altra. Què has trepitjat? Ja n'hi ha prou dels incívics que no recullen les caques dels seus gossos. Tens tota la raó, no costa tant recollir-les. No entenc per què la gent no les recull. Si tens gos, recull els seus excrements, posa-los dins d'una bossa, tanca-la bé i llença-la al contenidor de la brossa. El no fer-ho pot suposar una sanció de 450 euros. Civisme, tot suma. Recull els excrements del teu gos. Conviure cívicament és cosa de tots. Ajuntament de Roda de Barà.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El govern i els comuns han acordat mantenir durant el 2026 les bonificacions del transport públic amb un descompte del 50% per a la T jove i la T usual a totes les zones de Catalunya. La bonificació es finançarà com fins ara amb un 30% per part de la Generalitat i un 20% de l'Estat i serà compatible amb el nou abonament anunciat pel govern espanyol ahir.
L'acord evita també una pujada de preus a partir de l'1 de gener i ha estat una condició clau dels comuns per negociar futurs pressupostos.
I el govern espanyol i els sindicats majoritaris han pactat ampliar fins als 10 dies el permis retribuït per mort d'un familiar. L'acord també incorpora dos nous permisos, un de 15 dies per atendre familiars en cures pal·liatives i un altre dia per acompanyament en processos d'eutanàsia. La mesura beneficiaria més de 18 milions de persones assalariades i ara haurà de ser tramitada i debutada al Congrés dels Diputats.
I el Centre d'Investigació en Sanitat Animal, IHRTA-Cresa, ja ha enviat al Laboratori Europeu de Referència a Madrid la seqüenciació del virus de la pesta porcina africana, amb què treballava per tal de comprovar si coincideix amb la del brot detectat en porcengles. Els resultats també tenen aclarir l'origen del virus, que es podria conèixer aquesta mateixa setmana. Amb tot el govern aprovarà avui també 39 places de tècnics i especialistes en control cinegètic.
I avui de nou es torna a mobilitzar el sector agrari amb una tracturada en contra de les zones EPA i en defensa de l'espai agrari avui, però, a Sant Boi de Llobregat per les mesures que afectaran el Baix Llobregat. S'espera que la tracturada col·lapsi la ciutat de Barcelona durant el matí en una marxa que està previst que arribi fins al Palau de la Generalitat.
I en mobilitat en aquests moments, un accident a la C31, el Prat de Llobregat deixa vehicles laborals i provoca algunes retencions. També tallada la C17 a Montcada i Reixa, que hem sentit que eren no llest per reparacions al pont. A banda també, circulació intensa a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat,
a la C58, a Barcelona, a la B23, a Sant Feliu de Llobregat, a la B24, al Pallejei també, a la 2, a Sant Joan d'Espí, pel que fa el servei ferroviari. Encara ara, per d'anys de la pluja en l'infraestructura, està tallada la circulació de trens de l'R15 entre Marçà-Falset i els guiaments. En aquest cas, s'ha habilitat pas alternatiu per carretera.
I pel que fa el temps, sal molt ennubolat arreu, amb ruixats sobretot al litoral i al prelitoral, on poden ser localment intensos i deixar més de 20 litres en mitja hora. El prepirineu també plourà ara al matí, mentre que la resta dels ruixats seran més irregulars. De fet, hi ha avisos per intensitat de pluja a la costa i al prelitoral i a l'extrem sud, on es poden acumular més de 100 litres al llarg de tot el dia. Pel que fa a la temperatura, les temperatures es mantindran sense canvi respecte a hi, amb unes màximes que rondaran els 17 graus.
Notícias en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat sintonitzada després d'aquesta petita pausa que acabem de fer. Gràcies per la seva fidelitat. És dimarts 16 de desembre i han de saber que l'Agència Catalana de l'Aigua ha presentat un estudi preliminar sobre el futur de la presa del Callà i el tram final del riu Gaià, que analitza diverses alternatives
que van des de la retirada total o parcial de la infraestructura fins al seu rebaix o manteniment actual. El document no fixa cap decisió definitiva, sinó que serveix com a base per obrir el debat i valorar possibles escenaris. L'informe planteja fins a 8 opcions en diferents alçades de la presa i avalua l'impacte en aspectes com el risc d'inundació, la seguretat estructural, la millora ambiental, la relació riu-equífer i els costos.
Val dir que l'estudi ja s'ha presentat en una sessió informativa amb ajuntaments, regants, entitats ambientals i Repsol per iniciar el procés de valoració conjunta. Una qüestió aquesta que de ben segur que ens portarà a parlar i a parlar força en propers programes. Vaja, serà un debat de territori.
Dit tot això, els propers minuts anirem de festa. Ja es poden anar preparant per lluir les seves millors gales. I després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del gaià, eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Vaja, que ens espera tot això i més aquí, a Baja i al Dia.
Baix Gaià al dia, el programa de les ràdios del Baix Gaià.
Bona nit. Bona nit.
Avui a Baixa i al Dia viatgem en el temps, ho fem a través de la música, dels records i d'una festa que torna a posar al mapa una de les discoteques més emblemàtiques dels anys 80 a casa nostra, el Jordis de Torre d'Ambarra. El proper 27 de desembre arriba el Totem de Tarragona, la festa Jordis Remember, després, val a dir, també, d'un èxit espectacular d'aquest passat estiu, amb una festa d'aquestes característiques a la torre en què van participar més de 3.000 persones.
Déu-n'hi-do, que per parlar-ne tenim amb nosaltres en Carles Rovira i en Lluís Àries. Molt bon dia a tots dos, benvinguts. Bon dia. Com esteu? Ambientats, no? Amb Village People? Preparats, preparats. Sí, sí, ha anat a conya, la música perfecta. Escolteu una cosa.
Què passa? Que ara el Remembers s'estan posant tan de moda, que aquest estiu vau petar i que ara dieu, vinga, va, i tornem a les portes d'acabar l'any, perquè... Per què? Ens mou alguna cosa, perquè la gent us ho demana, perquè... Torna aquest esperit, perquè les festes de Nadal van d'això? Per què? Per què? Bé, a veure, aquí al final, sí, el principal és perquè la gent t'ho demana, això és el primer. El bé tan d'èxit en tan poc de temps...
Es va parlant del meu germà i jo, el Lluïto, m'he dit, ostres, no podem deixar d'estiu a estiu sense fer res. Com no podia ser, el més a prop és Tarragona. Per què Tarragona també? Perquè Jordi s'autoalimentava la gent de Tarragona. Tarragona, poblacions, la Riera, la Pobla, Barcelona, la gent que venia de fora. Per això hem decidit Tarragona, clar.
La gent us ho demana i altres no us ho penseu dues vegades i dieu, abans d'acabar l'any ho tornem a fer. Correcte. L'he menjat el coco, eh? Perquè ell deia així i diu, no, t'ho hem de fer perquè no podem estar una festa cada 12 mesos perquè la gent ho demana.
Escolteu, i això era una idea planificada o sorgeix de manera espontània? Això és una mica llarg, tot, d'explicar, eh? Perquè, clar, com tu saps, Jordi, fa més de 20 anys que es va tancar. Però, clar, que ja puja un net d'aquest propietari, no? Que és on es comença a remenar tot una mica. Una típica festa, el Carnaval de la Torre, és quan jo començo a veure això. Perquè això estava parat, eh? O sigui, pensa que jo no vaig treballar als Jordis. Això és més com el meu germà, el meu pare, tot.
Jo marxo d'aquesta empresa, jo tinc la meva empresa i sempre... Sempre han anat fa més de 20 anys de tot això. Però quan jo veig tot aquest moviment dels joves a la torre, quan ve que passen coses, dic, ostres, aquí falta algú. Llavors, és quan surts ells que no és el Jordi Members, el Jordi's Festival, que això és una altra línia. Però, clar, em van donar a compte i dic, ostres, i per què no remember d'aquella època? Que està funcionant tan bé i és aquí on ve tot.
I això, quan jo m'endoga compte, dic, aquí es pot fer alguna cosa. I després, cuidado, que aquí tots parlem de Jordis, Jordis, aquí hi ha un home que és... Ningú s'ho esperava, aquest èxit, eh? Que sí que la gent gran, a mi m'ho deia, cuidado, Carlos, perquè no te n'adones... Sí que ho vèiem, però no estàs preparat per dir... Empresaris de la nit, per exemple, Silvestre, un de Tarragona, tot, de moltes... M'he de dir, hòstia, és que Jordis encara té molt de pes. Et preguntes... Però per què? Pel nom, pel record, pel que va significar? Jo et diré el que jo crec.
Les empreses d'avui, per exemple, de l'oci nocturn, donen quatre dies, tenen un èxit i cauen pel sistema de la societat, i les d'abans perduren molts anys. Les Jordis, sobre els 72-74, PAP, 80 es fa discoteca, 90, estem parlant dels negocis, quasi de 30 anys de negoci. Són moltes generacions. Perduren molt, llavors queda molt de pes. Ara no.
Ara tot surt, pum, i tot cau. Surt i tot cau. Es viu diferent. Per això hi ha aquest èxit, perquè has tocat el sentiment d'aquelles persones que anaven a aquestes discoteques. I hi ha tanta gent que anava que al final el que fem nosaltres és recollir aquell nom de Jordis i el que fas és centrar tot aquest client que tenia aquesta persona, que en aquest cas és el meu pare. I aquí és on tu t'adones com s'ha fet abans les coses. És increïble.
Us adoneu, de bon principi, ja amb el primer Remember, o quan comença a... quan comença a haver aquest coquet de, va, recuperem o fem alguna cosa, us adoneu que això pot anar més enllà d'una festa puntual, de convertir-se ja en un projecte més gran? Clar, clar que sí. Jo ja em van donar compte amb alguna festa que es fa de...
de joves a la torre, que al final són fills i nets d'aquestes persones que van a aquesta discoteca. Llavors, l'apollo que té el meu fill d'aquests joves és quan jo començo a veure aquest sistema, del per què el Jordi es tirava tant. És que són molts anys de negoci. I aquí és on jo sí que ja dono el pas de dir, bueno, anem a muntar. Jo tenia una societat, la vaig posar el nom, per fer-ho tot legal, i tindreu bé, i aquí surteix tot.
Lluís, on entres tu en joc? Bé, jo realment no soc DJ de l'època del Jordis, perquè jo en aquella època em va jugar més pel Barcelona, però que sí que teníem una petita relació amb el Carles i em va comentar que aquest any volia col·laborar amb el Jordis, que és el seu germà, que és el DJ Resident, per dir-ho d'alguna forma,
Vaig col·laborar amb ells aquest estiu i la veritat és que ens vam quedar tots a quadres perquè no ens ho esperaven. Vull dir, tu saps què l'ha passat al castell, 3.000 persones? Clar, si m'ho dic, com a mínim jo tenia els focus, jo no veia la gent. Ara, jo que dius, tinc el temps de descans, per un moment de beure aigua, i clar, sorties d'allà sense focus i veies... Hòstia, i es va dir, nen, això no es pot deixar una vegada a l'any. Però...
Festa dels 80 es fan moltes. Festa dels 90 es fan moltes. Vull dir que avui en dia tira molt. La diferència és el sentiment. El sentiment de que jo aquesta cançó l'escoltava quan estava aquí, jo aquesta i això. I ho notes amb la gent. Quan poses una cançó que es lliren, miren a la cabina i fan... És més el sentiment que la música en si.
Perquè les llistes que prepareu o tots els temes que prepareu o els que punxeu no són els que sonen o sonaven a totes les discoteques? A veure, jo aquí parlaré com DJ. Jo soc d'una idea que hi ha molta festa als 80 o als 90. Això és evident, no? Però sempre he cregut que si vols fer una festa als 80, agafa un disc jockey que hagi estat als 80. Perquè els joves...
Coneixen aquesta música per recopilacions, etc. Però aquella cançó que només va sortir una, un White King Wonder, que no saps quina és, això només te la col·locarà el que l'ha viscut. I clar, allà ens toques la fibra a la gent. Perquè hi ha cançons que si no te les posa un disseny de l'època, ni te'n recordes i passa i te'n olvides. Aquí és on fem.
I, bueno, la veritat és que molt contents. Estem desbordats. És a dir, que jo que no... Vaja, jo no soc diàleg d'IAG i vaig néixer a finals dels 80. He volgut ara posar aquí YMCA i potser l'he cagat, doncs. No, no, no, és perfecte. Sí? Perfecte.
No, però Lluís, sí que és veritat, la pregunta que acaba de fer, te la respondré jo, no totes les discoteques sonava la mateixa música. Això aquí l'has clavat. No, Jordi's tenia un perfil. Sí que és veritat que de l'època, normalment era jo, però hi havia moltes que es tirava més, per exemple, Jordi's tot temps, era sí musica disco d'aquella època. Després pensa que ja tenim, als anys finals de 8 anys també teníem la música màquina que va començar, però cadascú tenia això. Però mira, jo em vaig adonar l'any passat...
Amb un fet que te l'explicaré. Jo quan surto el juliol dic, hosti, se fan dues festes a la torre, i vaig a diferenciar una mica la de juliol i vaig a diferenciar una mica la d'agost. Dic, faig un festival de los 90 que es posa ben clar, no?, el juliol, porto una cantant de los 90, no?, una mica més modern, més avançat, i diferencio l'altre.
Sorpresa, van anar bé les dues, faltaria més, superbé. Quina és la queixa? La queixa del Juliol, això no era Jordi's, ja la tenim liada. M'entens o no? Pensa que el dijòcle, l'últim jockey, quan va baixar, pobret, va baixar, m'ha venit i m'he dit, tio, m'ha andat a la noche.
Clar, per això et dic que cada discoteca tenia el seu perfil de música, normalment. I perfil de gent, també? És a dir, quin era el perfil de gent de Jordi's? Jordi's... Home, suposo que la gent que m'ha d'estar escoltant és de l'època. Jordi era la discoteca, entre cometes, dels pijos. La gent anava molt ben vestida. A més que el meu pare mai, mai, mai va estar amb el tema de la droga. S'ho va portar molt, molt, molt recte tot el meu pare, sempre. Sempre, no ho volia.
És un home que no ha volgut mai aquest tipus de gent. Al Jordis el tema és que s'autoalimentava molt, per exemple, la gent de Baix Amar, Barcelona. Era molta gent de Barcelona i com tots sabem la gent de Barcelona era innovadora. Los primeros MVX que venien a Torrent Barra eren de Barcelona. Los primeros Lacoste eren de Barcelona. Las samarretes Mistral eren de Barcelona i nosaltres ens copiàvem. És així, eh? Ens avançaven sempre. Era el poc fill de Jordis.
Com has créixer, tu, amb un pare que porta una sala telemàtica? Bueno, jo t'explico. Has de pensar que el meu germà no ha pogut venir. El que més portava tot això, el meu germà pel tema de treball, no ha pogut venir. Jo soc el petit dels germans, eh? Jo soc del 74, tinc 50 del meu germà. Té 54, la meva germana és 57. Jo, 40. Clar. Jo, com vaig créixer... Home, és divertit, eh? També t'ho dic. Recordo molt, molt. Jo era petit, pensa que a l'època forta de Torrembara és als 80. Quants anys tenia jo, no?
Pensa que els amics de la torre, Jordi Banya molts, anàvem amb bicicleta a la famosa valla dels Jordis a veure els tardeos, perquè jo era impressionant de veure. Era impressionant, o sigui, per quin ple la gent ple. Estem parlant d'una generació abans que la meva, no? Les de 50 i escaig ullars, 60 ara, avui dia. Però és que es feien uns genos impressionants, és que la gent no s'imagina el que era. És que no s'omplia Jordis només, eh?
que entraria en un tema molt llarg de trobambarra, s'omplien totes les discoteques a la tarda. Es feia la sessió de 6 a 10, es tancava una hora, es tornava a obrir de 11 a 7 del dematí. Imagina't aquells dijocs, ara parlem d'això, si voleu, també. Les pagisses que es fotien un pollo sol de sessions. I com la vaig viure, home? Allò me'n recordo molt, m'ha quedat molt gravat. Per exemple, quan teníem 11 o 12 anyets, tots els amics...
Per exemple, la t'explica era molt bona. Els dissabtes i dimensis eren, que ara es diuen les RPPs, no? Eren les noies que repartien els... Anàvem al dematí perquè, noies guapes, eren noies que anaven al banyador i agafaven els cotxes, les repartien per totes les platges, des de Calafé i hasta Saló, amb la targeteta de Jordi, es tiraven tot al matí. Jo me'n recordo, mon pare, tots els camerers que hi haurien més grans amb els cotxes perquè abans no hi havia res socials. Abans era el cartell, el paperet...
Jo ho tinc guardat tot això encara, en tinc un munt i va ser divertit, és molt divertit, la veritat. Tu t'imagines una marató de no sé quantes hores, primer el tardeo i després començar a les 11 de la nit i fins a les 7 del matí? A veure, no és que jo m'ho imagini, és que saps què passa? Que l'evolució a vegades no saps si és evolució o al revés. Avui en dia els disc jockeys de joves, per dir-ho d'alguna forma, tenen el seu set, com li diuen ells, que és molt... Això sempre són paraules molt angleses, molt tècniques, de la seva hora hora i mitja i de quin el treguis.
perquè llavors em descontrolo. En la meva època érem tot el terreno. Si eren 4 hores, 4 hores. 5 hores, 5 hores. I no eren dos jockeys, era un. I jo això de començar a les 6 de la tarda i acabar a les 5 del matí, no m'ho he viscut tota la vida. És ara què dius. Ah, vale. Però... Això és un canvi... Es busca? És a dir, es busca el perfil de jockeys de l'època, del jockeys original? Bé...
Jo penso que hi ha tot tipus de disc jockey, i no vull dir que sigui bon, si sigui dolent, cadascú està. Però sí que és veritat, i si no aquí Carles m'ho pot rectificar, que el disc jockey típic dels 80, que ha viscut els 80, i que ha nascut amb els 80, i és la música dels 80, que van començar amb el vinil de l'època... Mira, ara has tocat infraestructura. Aquests van buscats. Aquí volia anar, abans es pujava vinil, ara tot és digital, es guanya, es perd, la cultura musical que hi ha...
Espera molt, espera molt. Perquè antigament, clar, a veure, jo vas començar i tu anaves a una discoteca, tenia un calaix amb discos i tu tenies a fer-te el que hi havia i si faltava alguna novetat li deies al tio que te'l compreix, te'l comprava i sobre el que hi havia et feies de més i de menys.
Ara, com qualsevol que té una PlayStation o qualsevol història rara a casa, comença a fer coses rares i ja automàticament soc disc jockey. No, no, no funciona, sí. Però el disc jockey no és només posar música, és saber el que estàs fent, controlar la gent, saber el moment, com està la barra, com no està la barra, i això avui en dia s'ha perdut. Bueno, és que parlant d'aquest tema...
Heu de pensar que el disjockey de l'època d'ara a la d'època d'abans... El Lluís ha dit una cosa molt bona. És que, clar, el canvi ha sigut tan radical... Pensa que un disjockey d'abans d'una sessió no era... Ho està dient ell. És que te tenia que aguantar la sessió de 6 a 10 de la tarda...
que el propietari li deia que la pista se tenia que llenar i tenia aquests senyors, tenia que anar a dutxar a casa, sopar i tornar a les 11 fins a les 7 del matí. Imagina't un carnaval, per exemple, els Jordis, o un fil d'any, que allò era increïble, que aquell dijòquet, perdona que ho diguéssim, per anar a pixar, tenia que cridar una mica, espera't un moment que vaig al lavabo. No? És molt heavy, eh? El canvi rodeical que hi ha hagut. I jo això ho tinc encara, eh? Quan estic al no ser, tinc un amic, tu, punteixa'm aquí dos minuts, que és que tiquen al lavabo, perquè és que no podies aixecar-te, eh?
Déu-n'hi-do, eh? El Rimever del dia 27 anirà amb vinils, amb un dijoc que hi caputxarà dues hores seguides o s'adapta també? A veure, això que diu ell que s'ha perdut, sí, s'ha perdut moltíssim. El tema de la so, el tema d'organització i tot, al final... Això ha millorat. Ha millorat. Escoltaràs la mateixa música d'aquella època, l'únic que ha canviat és això. Abans anava amb un maletí i ara van amb un pen. Molt diferent, no?
No és que s'hagi... Sí que s'ha perdut molt, faltaria més. És que anar avui dia amb vinilos és molt complicat, perquè, per exemple, els locals ja no tenen vinilos. Ningú està preparat. A més, pensa que hi ha una qüestió... Antigament, quan jo era jove, un conjunt treia un LP i algun LP durava dos anys.
O un i com a mínim. I llavors ho diies. Ara, avui en dia, l'evolució de la música és tan ràpida que en 3 mesos ja està desfasat. Si tu tens que tindre un control de la música amb vinils, és que pots hipotecar de per vida. Perquè no pots estar cobrant cada dia 30 vinils. Abans no. I ara què passa? Vas a internet, baixes la cançó, l'Spotify o com vulguis, i ho tens tot. Clar, un ordinador tens 7.000 cançons, que és el que jo porto quan vaig a punxar. Clar, és impossible portar-te 7.000 cançons amb vinils. És que necessites un tràiler només per portar els vinils...
Això, Lluís, veurem a veure, que això ho penso jo moltes vegades, perquè, per exemple, nosaltres ara podem, jo ho penso moltes vegades, això, home, jo tinc ja una edat, podem fer un remember de la música dels 80, jo tinc ganes de veure, que ets jo que és d'avui dia, que tant en saben, que te diuen que si hago más de 90 minutos me rompes el set, que yo quiero cobrar tanto, que yo tanto, el canvi que hi ha, perquè jo tracto amb dues línies, una ja, quan jo tracto amb el tema gent gran, és brutal.
En 5 minuts ho tens solucionat. Quan tractes amb les noves generacions és un drama. Vull dir que aquí, un drama. Així de clar. El canvi que hi ha hagut és superradical, no? Imagina't jo que vinc d'aquella època, tinc que tractar amb aquests drames. És bastant incòmode, de veritat, perquè tots són pegues. Una. Volem a veure, fem la pregunta del segle, és als 80 encara podem fer remembes ara? D'aquí 20 anys ens tornem a ajuntar i direm, podem fer alguna cosa del que s'ha fet ara? No. Perquè volatitza, desapareix. Fixa't-hi.
Parlem del reggaetó, per exemple. A mi m'agrada tots els estils, no els critico, m'agraden tots els estils. No sóc la gent que critica, no, m'agraden tots. Ja ho sé, hi ha el Lluís que critica, vaja, com que l'escolto cada setmana. Si m'enteneu, veurem d'aquí 20 anys, tornem a parlar i diem, a veure, podem fer un remember de... No es podrà. Voletitza, desapareix.
Escolteu, falten més espais de trobada intergeneracional, falten més festes d'aquest tipus? Ostres, a nivell de poble ja se'n fan de coses, eh? Festes majors, tot.
Per la meva banda, pel tema de... Ja parlem d'intentar... La meva intenció seria, per exemple, sí que fer-li membre del tòtem està molt bé i és molt xul. Pensa que quan jo xafo el tòtem, em diu... Ostres, que guai. Ell tenia una festa i la va treure per nosaltres. Està molt bé, eh? Però estàs limitat. És una fora de 500 persones, que posi 50 més, el que sigui, estàs limitat. Tema més gran, que ja entraríem en una guerra amb ajuntaments. Del per què, de per què no, de per què... Clar, hi ha moltes peques per fer coses grans. I sobretot, sobretot,
Sobretot a la província de Tarragona, és la més tu que si t'hi fixes, si tu veies el Baremos és Tarragona, per exemple. Estem parlant de festivals grans, és on també no se'n fan d'Espanya. És un fallo i gran. Per què s'ha arribat d'aquest punt? Jo no soc polític. No sé per què, sí que falta l'espai, sí.
Un Jordi Remember funcionaria tan bé com a Torredambarra en d'altres pobles, per exemple, de la costa d'Augada o de la costa del Baixallà? Però això és un traspàs. Ara el que estem fent és començar a anar fent una base que el formigó es vagi posant a ser jo, a poc a poc hi hagi fet nom, però crec que sí, segurament. Tot i així, jo soc de la deia que Jordis és Jordis, té un nom, té un record...
i hem de fer-ho amb la zona dels Jordis. Clar, anar a fer un Jordis, per exemple, a les Terres de l'Ebre, no tindrà molt de sentit, perquè la gent d'aquí no anirà cap allà i la d'allà no es coneix. Els hem de bellugar. Llavors, la idea és fer un itinerant, intentar fer dos o tres a l'any, per les poblacions properes. I jo, ara no sé si amb Carles em tirarà els trastors al cap, la meva il·lusió és fer un dia un Jordis Altafulla.
Bueno, és que, ostres, avui hem parlat d'això, és veritat, jo entro pofet a Pena Cafè, saps com me diuen, no? Ja fa d'una temporada enrere, ja no em diuen Carlos, me diuen Jordis, perquè has de pensar, avui m'ho he dit, has de pensar aquest, per exemple, un exemple, tota la generació de camarers grans, d'això m'ho ha explicat un pare, tots s'han fet grans els Jordis, d'Altafulla, penses que d'Altafulla era, clar, d'Altafulla supera el bloc, això és veritat, eh?
I ja que parlaves ara del tema província d'Arragona i comparaves amb altres punts de l'estat, podria arribar a evolucionar cap a un format de festival, un Jordi Remember? És complicat, eh? Complicat perquè venen... El tema del festival a joves ve molt fort per darrere, hi ha festivals molt grans, però es pensa que també el Remember té un competidor directe, que és el pop català.
Tinguem un clai a Catalunya, poc català, li agregir, li agrada molt. Tenim a Remember. Ostres, no ho ve, que serà difícil. Es podria lograr. Ja es veurà amb el temps. Ja es veurà, ho intentarem. És difícil, eh? Pensa que n'hi ha molts, també. I pensa que als 80 ja venim d'una generació de gent gran. Pensa que la pròxima tangada ja és la màquina dels 90, la gent que ve ara. Són 40 i escaig d'anys. Ara venen tots aquests darrere.
Que no té res a veure una cosa amb l'altra, això també és veritat. Jo sempre l'ha comentat al Carles que el que estem fent ara dels 80, que la diferència entre nosaltres i altres festivals o festes similars és que nosaltres concentrem molt el tema dels 80, vull dir, no com ara que diuen 80 i escoltes la Sakira, escoltes la Rosalia, que dius que té a veure una cosa amb una altra. Però bueno, nosaltres ho fem bastant més concret, això és un punt diferencial, però no s'enganyem tenint una edat ja.
Això vol dir que en 4 o 5 anys la cosa es començarà a baixar perquè l'edat ja no t'ho permet.
Escolteu, som a les acaballes de l'entrevista. L'ABC, la informació de servei per tots els oients de baix allà al dia, que estiguin ja neguitosos pel dia 27. Què han de fer? On poden trobar les entrades? Quin missatge els adreceu? No, al final, a l'entrada no s'ha de pagar entrada. El que sí que es farà és una consumació mínima obligatòria per tenir una mica de control de tot. Consell que jo dono. Que la gent vagi aviat. Veniu d'hora. Perquè ja està ple, que pràcticament nosaltres tenim llistes. És a dir, jo...
A veure, sí que s'obrirà el local de l'Ada, que són 100 persones més, s'intentarà tot. Jo l'únic que aconsellaria a la gent és que vagi aviat. Sí, això que arriba a les 8, 8 i mitja... O a la 10 de la nit, doncs no. Si t'ho pots estalviar, arriba d'hora, perquè sabem que amb la gent que més ens alluguem estarà ple, i ens sabia molt de greu que la gent es quedi fora. Vull dir que és millor que la gent s'ho agafi amb calma, sorti més dureta, i allà a les 7, com a molt, estic a tindre, i ja parlarem.
Doncs escolteu, que vagi molt bé, ens anotem la cita a l'agenda, molta sort, i us esperem el 2026 per plantejar-nos i per oferir-nos aquestes propostes que, de mica en mica, jo crec que ja s'estan coent, almenys per això que deia ara el Carles, de la base i del formigó, que tot estigui ben assentat. Teniu l'altaveu de Baix Gaià al dia per les festes Jordis a la vostra disposició. Moltes gràcies. Que vagi molt bé en Lluís Àries i en Cara Rovirat. Gràcies.
Bona nit.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia. L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Som-hi, som-hi, sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que dediquem a les entitats que treballen de forma activa aquí a la conca del riu, al Baix Gaià, i avui ens centrarem molt a l'espai d'interès natural dels muntanyans, i anirem més enllà de la mà del Ramon Ferrer, que és tècnic del JPEC Ecologistes de Catalunya. Com està, Ramon? Molt bé, de vacances, imagina't.
Molt bé, així bé, amb aquesta cara de relaxat, o si més no intentant-ho, per poder desconnectar una miqueta, però bé, sempre amb un ull als llocs on porteu molts anys fent feina.
I, Ramon, avui, clar, et volem preguntar per muntanyans, perquè com bé sabran els nostres oients i han anat fent seguiment dels endarrers programes, vam ser molt pendents d'aquell incendi que va afectar la zona. Tu vas ser dels primers que van córrer cap allà quan vas veure les flames. Sí, em vaig trobar amb el Biel i el Josep.
Clar, perquè vam fer cobertura en directe a la torre i entenem que has anat successivament a observar la magnitud de la tragèdia, diguem-ho així. Sí, clar, els incendis són naturals a la natura, llavors una persona amb la meva formació d'experiència no queda com a massa alterat
Ho dic perquè les xarxes socials i això, quan nosaltres hem publicat alguna cosa o hem vist el que vosaltres heu publicat, hi ha persones com que s'angoixen molt, no? I volíem donar un missatge de tranquil·litat perquè, d'alguna manera, en primer lloc no hi ha hagut pèrdues urbanes, que és el principal. En segon lloc no era època de crida en la qual és més delicat de cara a determinada fauna.
En quart lloc, aquest tipus de vegetació no li toca en aquest lloc, i llavors és una cosa que nosaltres ja portem temps treballant, si vols després ho comentem una mica, i llavors és una cosa que ens preocuparia bastant si hagués passat a l'estiu, perquè clar, amb 4-6 graus, com aquella nit tan freda, amb una humitat brutal...
hauria passat a 35 graus amb una humitat molt més petita a l'estiu i tot això, els bombers no haurien arribat a tallar el foc, perquè el canyís és aire que té oxigen, i el canyís és sec, és molt combustible, crema molt ràpidament, és una cosa de velocitat.
llavors la velocitat a la qual arribarien els bombers probablement no haurien arribat a temps de fet va quedar a un metre del primer canyissà de la llacuna del Salé que és el que està més a prop i els bombers que són superprofessionals de fet podem estar molt contents aquí a Catalunya perquè és l'únic lloc que jo recordi
de totes les comunitats autònomes espanyoles, que té cos especialitzat en bombers forestals, d'alguna manera. Totes les altres tenen bombers barrejats, o bombers voluntaris, o cossos de bombers molt poc preparats, etc. I aquests tenen fins i tot un servei que és el GRAF, que són especialitzats en estudiar les dinàmiques internes dels incendis, que hi ha uns científics al darrere...
Vull dir que tenen molts problemes els bombers, vull dir que els propis bombers voluntaris s'han manifestat i han denunciat la Generalitat per greus mancances de material, etcètera, que no és que demanin massa cosa però hi ha un problema molt greu.
I com la cosa anirà més, és important recolzar-los, igual com a la resta de serveis públics, els metges, els professors que pateixen una creixent devaluació de les seves feines i això la societat en general haurien de recolzar-los no només de praula, sinó ajudant-los quan fan propostes o així.
Els bombers van actuar ràpidament i l'incendi al final va afectar menys d'una hectàrea. Sobretot va cremar molta canya. Alguna vegada ho hem explicat. No hauria d'haver-hi tanta canya. Aquí hi ha un problema derivat de les aportacions d'aigües dolces quan allà haurien de predominar aigües més salubroses, no? Sí, sí.
Aquí entraríem ja en el següent tema, que és el tema que ara, gràcies al projecte que financia la Generalitat, que coordina l'associació Aurora i en la que participem, el GET Ecologistes en Acció i nosaltres el GPEC, una de les coses que estem fent, que no s'havia fet fins ara, és fer un seguiment exhaustiu de les aigües.
I això què vol dir? Doncs que nosaltres ara precisament hem tancat un cicle d'un any, aquest mes de novembre, perquè vam començar el desembre de l'any passat, vam recolectar 1.800 dades de 26 punts,
I, a més a més, aquestes dades les relacionarem amb un milió de dades més recollides per part d'altres organismes, com l'oceanografia de Puertos de l'Estado, l'ACA, que en té 100.000 dades, però no dintre els muntanyans, sinó al voltant, per una mica intentar comprendre tot això.
Llavors, per nosaltres és important recollir totes aquestes dades per comprendre millor com funciona l'ecosistema ara, per comparar-lo amb com hauria de funcionar amb espais que han mantingut la seva naturalitat. I bé, gràcies precisament a una professora de matemàtiques que està fent un treball final de màster de matemàtica i computacional,
que són coses que nosaltres no hi entenem un borrall, d'estadístiques i així...
llavors agafarà aquestes dades i les tractarà en la seva integralitat. Sí que podem avançar, que és molt fàcil de veure, que això hem mirat per curiositat, així que és el que donen les dades, i la conductivitat, que és la que està relacionada amb la salinitat de les jacunes, cap d'elles funciona de manera natural com hauria de funcionar, que és el que la normativa obliga, no?
Llavors, per entendre'ns, el mar té 54.000 mil·liciemens de sal de conductivitat, que és la sanitat que té el mar, i només en un lloc, uns determinats mesos, arriba aquest...
aquest punt, que està a Creixell, toquen al Campingavien, un punt que està a més a més dintre de la planxa, que se compren perquè té l'accés del mar directe, i la resta de llocs, clar, hi hauria d'haver una època de l'any que la salinitat hauria de ser força superior a la marina, perquè s'haurien d'anar secant i al final quedaria la crosta blanca de sal, que són el nom dels salats i tot això és per aquest motiu. Llavors, això sí que ho podem avançar com a informació, doncs que...
Els treballs continuaran, els seguiments continuaran aquest any 2026, en la mesura que puguem, i l'anàlisi treurà les dades que treurà, però bàsicament aquesta dada, que és molt senzilla de mirar, ja ens diu que tot està bastant aixecat respecte del que li hauria de passar.
Alguna vegada hem parlat dels motius que teniu detectats per què l'aigua no es comporta com per tocaria, de forma natural. Heu vist aportacions d'aigua dolça. Sí, sí, clar. Quan s'impermeabilitza artificialment al voltant d'un lloc, l'aigua que cau en aquest lloc, d'aquests llocs impermeabilitzats per l'asfalt o ciment o el que sigui,
Perdó, arribar al lloc on no està asfaltat. Llavors, tota aquesta aigua de pluja, a través de les vies de tren, per sota la via de tren, aquesta és una de les punts d'aportació, i una altra és quan es bombegen les aigües dels passos subterrànies que passen per sota les vies de tren.
Llavors, si és un 75, un 25, un 40, és possible que ho puguem treure amb aquest cicle de dades i puguem treure una mica més de detall del grau, però la informació ja està, s'han fet diferents estudis, la pròpia Generalitat
Va fer un estudi, va finançar un estudi hidrogeològic per restaurar el Gork, en el qual s'explica això també. És a dir, que hi ha una fundària determinada, hi ha un tipus de salinitat que no és la que s'està bombejant cap a dintre les jacunes, que és una altra. Bé, hi ha tota una sèrie d'estudis que, clar...
Nosaltres en la denúncia que vam presentar a Fiscalia, perquè al final ens vam cansar, són 150 pàgines de denúncia, 160 pàgines de denúncia i 1.500 d'anexos. I allà hi ha tot un compendi d'informació. Al voltant de tot el tema aquest, a partir moltes vegades de dades de la pròpia administració que no s'ha mirat o no ho té en compte a l'hora d'actuar.
Teniu intenció de seguir, doncs, judicialitzant algunes d'aquestes causes? Sí, clar, això de manera recurrent ens està passant no només en aquest punt sinó en altres llocs, doncs que cada X anys necessitem la col·laboració de la ciutadania local per poder tirar endavant aquestes iniciatives, és a dir,
Quan es van protegir els muntanyans als anys 90, l'associació de veïns de Baixamar, el centre d'estudis, nosaltres vam fer una mica de pinya per diferents bandes d'alguna manera per protegir els muntanyans perquè hi havien d'anar un passeig marítim, uns apcaments que ocupaven tot.
Llavors vam fer pinya per això. Després vam haver de fer pinya per Muntanyans 2 quan hi va haver tot el projecte d'urbanització. I es va crear fins i tot la plataforma. En el Gorg també. Quan es va voler urbanitzar el Gorg també va haver una crida a la ciutadania. Llavors preveiem que aquest any que ve...
Aquest any que ve prepararem alguna proposta perquè la ciutadania pugui participar en la conservació dels muntanyans, perquè tu quan ja ens ha passat alguna vegada que vas a un judici, li dones tota la informació a la fiscalia perquè no tens diners per pagar un advocat,
La fiscalia demana una sèrie de proves, el jutge també, o la jutgessa, i li donen una sèrie de documentació. Llavors ells se'ls creuen i després quan nosaltres tenim accés a aquesta informació ens adonem que són falsos. Però la sentència està donada i no es pot fer res.
Llavors, què volem finançar d'alguna manera? Doncs posar-hi una persona allà, que això costa diners, que rebi aquesta informació i que aquesta informació la puguem testar per veure si les respostes són correctes o no. Perquè moltes vegades ens trobem que diuen...
Això és així per, jo què sé, ara m'ho invento, imagina't que una administració, la que sigui, estat autonòmica o local, doncs que digui aquestes aigües són naturals, no? I llavors el jutge o el fiscal no hagi contractat un pèrit extern perquè li digui si això és veritat o no.
Llavors nosaltres dient, no, no, demana un perit extern, no cal que confies en el que nosaltres te posem, que el que nosaltres te posem són documentacions oficials, a més a més. Però si no vols fer cas del que nosaltres te presentem, demana un perit oficial, perit independent, que te digui si això és tal o qual. Per això no ho podem demanar quan no estem incorporats dintre la causa i això costa diners.
O sigui que la vostra idea és poder demanar la col·laboració de la ciutadania per sonar-vos. Sí, clar, d'altres vegades hem venut samarretes, hem fet concerts, hem fet activitats perquè la gent participi o hem obert un compte...
Llavors ara aquest hivern suposem que tindrem el temps perquè clar tenim molts fronts oberts. Suposem que tindrem temps per dedicar-nos una mica a preparar algun tipus de proposta i com fins ara ens ha passat la ciutadania ha respost molt bé perquè se'ls estimen molt i cada cop més i d'això en podem parlar després perquè vam tenir una activitat molt xula a l'Escola Atlantina l'altre dia i va ser fantàstic.
Doncs va, ja que ens portes a l'escola l'Antina, és com una pota molt important de la vostra entitat del JPEC, també l'educació ambiental, i de tant en tant els mestres també us criden per poder il·lustrar allò que treballen a l'aula, per poder fer algunes sortides, i clar, l'Antina és l'escola que està més a prop també de l'espai d'interès natural dels muntanyans, i això es respira dins del centre...
Sí, és molt bonic perquè, clar, quan te vas fent gran, clar, jo ara ja tinc 59, llavors quan te vas fent gran vas recollint com a l'acollita del que has anat sembrant, no? I l'altre dia ja no podia anar i a més a més demanàvem un taller del Corriol Camanegra i tenim un tècnic que és el que coordina tota la recerca del Corriol Camanegra, tots els municipis i tal, des de Sitges fins a l'Hospitalet de l'Infant i li vaig dir, no, vés-hi tu que ho fa superbé i tal.
Llavors me va trucar, perquè és un tècnic que normalment no és que sigui molt xerraire, no? Qui em va trucar especialment? Va dir, he quedat al·lucinat, diu, aquí això, diu, és que tenen cançons del Corriol, tenen cançons de la Sargentana Cuarroja, les aules tenen cadascuna, tenen un nom, no sé què, dic, no, no, el dels noms sí que ho sé perquè el de les cançons no ho sabia la veritat.
Tots els noms sí, perquè quan va començar l'escola coneixia diverses professors molt joves que començaven llavors, i vam estar parlant que seria xulo, que cada aula tingués el nom de la Posidònia, de la Sargentana, tal, tal. I cada any, n'hi ha anys que no, però n'hi ha anys que sí que hi ha alguns pares que em coneixen, em truquen, i el meu fill m'ha demanat un treball sobre, em pots passar algunes fotos, no sé què...
Llavors, clar, ell va quedar al·lucinat perquè, clar, ell treballa el corriol a molts llocs i està coordinat amb gent que està treballant a altres llocs dels peixos catalans i de l'estat espanyol i així de l'estranger i veu que hi ha una base molt xula aquí de canalla i de famílies i una mica una implicació social que és el que comentàvem abans, que és importantíssim.
Clar, molta sensibilització que també ha fet canviar la fesomia del centre, perquè han anat transformant el seu pati i també plantant moltes espècies per tal de fer un espai molt més viu.
Sí, clar, pensa que, clar, la Generalitat té uns patrons a l'hora de... Tu, quan demanes fer una escola, hi ha uns paràmetres molt clars en la construcció de les escoles, però al pati pràcticament no hi ha res. És a dir, te diu, les cales han de ser tal, les fines han de ser tal, que això està bé, etcètera, no?
Però al pati pràcticament no hi ha cap directriu. Això és una mancança molt important perquè passen molta part del temps a la canalla
I com havíem comentat ja fa molts anys d'aquí, hi ha estudis que demostren que un pati verd, d'alguna manera, amb molta natura, fa augmentar la qualificació acadèmica de tots els alumnes, que és una cosa brutal. Per què? Doncs, bueno, després vas buscant, buscant, buscant, i al final arribes a que nosaltres en realitat som fauna, d'alguna manera, les persones, i durant milions d'anys hem viscut entre verd, i quan ens treuen del verd i ens posen en llocs quadrats...
amb unes olors, uns sorolls, unes formes i tal, nosaltres podem néixer, créixer i morir amb una certa qualitat de vida, però en realitat ens redueix aquesta salut i tota aquesta concentració. Per exemple, es va fer un altre experiment i dintre d'una aula van posar plantes i un altre no i van fer les comparatives i pujava un 70% la capacitat de concentració quan hi ha moltes plantes dintre d'una aula.
Perquè en realitat no hem deixat de ser animals. Llavors l'Escola Atlantina va participar en un projecte que nosaltres vam impulsar de reduir l'illa de calor, és a dir, de reduir l'efecte hivernacle.
I vam aprofitar, clar, nosaltres busquem qualsevol escletxa que trobem per acostar a la natura dintre dels cascos urbans, no? I sí, sí, se van acollir, a més a més. Una mare, la Laura Mercader, està a la brigada, és jardinera i entén molt i ens va corregir algunes coses que nosaltres havíem fet malament. Vull dir que va ser super maco perquè, bueno, els resultats són allà.
Doncs bonic també de veure tota aquesta activitat que fan a l'Escola Lentina. Si et sembla, seguim als muntanyens però parlem d'una altra qüestió que ens avançava la passada setmana. Roger Puig, el tècnic d'Aurora, és una entitat amb la qual esteu col·laborant.
perquè diguem que ells porten molts anys treballant en projectes relacionats amb l'àrea forestal i ara també amb la renaturalització i han aterrat aquí a Torredambarra.
també comptant amb el vostre coneixement, l'experiència que teniu de molts anys impulsant projectes, i Ramon, fareu també una sèrie de refugis de ratpenats allà als muntanyans. Tu també ens havies apuntat que estàveu comptant amb suport tècnic també per tal de poder fer un seguiment...
Molt basat en aspectes científics per poder comptar realment la presència de ratpenats i els diferents tipus. Sí, a Catalunya tenim la sort de tenir, que ara me vinguin al cap, tres centres de recerca especialitzats en recerca de ratpenats. O sigui, van departaments especialitzats. El Museu de Granolles, el Centre de Tecnològia Forestal i la Universitat de Barcelona tenen...
Equips que només fan coses de ratpenats. Això no passa a cap altre lloc de l'Estat. I fins i tot han acollit congressos internacionals. Aquí a Tarragona, per exemple, van acollir un. Llavors, gràcies a això, ells tenen una cosa que es diu ciència citadana, que és que qualsevol persona pot participar sense cap mena de coneixement previ per ajudar a conèixer la natura.
I en aquest cas tenen quatre línies de projectes, una que es diu Quirocaixes, perquè Quiro és Quiroopter, que és el nom científic dels ratpenats. Quirocaixes, que és un estudi que tu entres a la web i poses Quirocaixes i pots veure un mapa on estan totes les caixes posades de Catalunya. Llavors, persones a títol individual li fan una foto als d'Aimses, l'envien al centre i ells li diuen, doncs hi ha tant ratpenats que es diuen d'aquesta manera o tal altra.
I com això, doncs, hi ha alquiro refugis de coves, etc., o de cases, hi ha alquiro hàbitats, que és més complicat, que també l'estem fent aquí, que és amb un aparell, te fan formacions, eh?, si no tens ni idea, te fan formacions i amb un aparell molt senzillet, doncs,
et recull les dades de les zones ultrassòniques i llavors a partir d'aquestes dades ultrassòniques doncs ha de determinar. En el nostre cas nosaltres ja havíem treballat una mica això, no amb el nivell que ells havien treballat, però sí que enguany hem tancat també un cicle d'un any sencer, de quatre estacions, i hem fet la...
el seguiment en quatre estacions de 400 caixes distribuïdes per totes les comarques del sud de Catalunya. Llavors, en aquest estudi comparem diferents tipus de refugis i uns són uns que vaig inventar jo mateix de ceràmica i que ara per primera vegada instal·larem aquí als muntanyans.
I aquest dia 30 o 31 encara no ho hem lligat amb l'associació Aurora. Una de les coses que ens agrada molt de treballar amb ells és que tenen una brigada de persones amb diferents tipus de problemes mentals i discapacitats mentals, diversitats funcionals mentals, i llavors el...
És molt xulo treballar amb aquest tipus de persones perquè t'adonen més del que reben. Llavors els instal·larem precisament al voltant de la zona cremada. Els pins que hi ha al voltant d'aquesta zona cremada instal·larem aquests refugis.
Doncs minuts finals, parlant de treballar amb altres persones i altres col·lectius, sabem que esteu esperant una visita internacional. No sé si mai ha vingut gent de tan lluny a col·leure amb vosaltres, Ramon. Sí que havia vingut, sí, sí. Havíem vingut del Japó, d'Austràlia...
de Nova Zelanda, havíem vingut aquí a camps de treball internacionals que fa molts anys que nosaltres no organitzem i sí, el dia 4 i 5 de juny venen 17 joves de Hong Kong amb 3 professors a treure plantes invasores, fan un tour per Europa i fan diferents tipus de treballs i col·laboracions i aprenentatges i llavors aquí els rebrem amb la col·laboració del GT i de l'Aurora.
clar, esteu fent tasques molt diverses en aquest sentit ho vam explicar al darrer camí que parlàvem per cert poder recuperar el podcast perquè allà ens vam espleiar amb aquesta qüestió
I mira, si et sembla, per acabar, un altre tema que també ens apuntaves que bé, heu estat reflexionant, pensant, acabem de veure moltíssimes activitats per la marató del Trescat, de fet encara en coagin algunes, se n'estaran fent...
És una qüestió que, clar, parlar del càncer fa que parlem també de què el pot provocar, què el pot causar, i aquí hi ha moltes qüestions ambientals. Sí, és que, clar, ens fa molta besarda i ens emprenya moltíssim
que si destinin recursos públics i esforços públics encomiables i que nosaltres recordem, nosaltres algun any també hem organitzat alguna activitat per la Marató i estem molt orgullosos perquè la recerca és bàsica per qualsevol cosa el que ens fa el que ens emprenya molt és que
El propi Trescat o la pròpia Marató, se'n parli de disruptors endocrins, que són uns dels principals causants de càncer, però no es diu que els disruptors endocrins no hi són a l'alimentació ecològica.
I això és molt greu. Perquè, clar, en un espai que fas una publicitat molt important de prevenció del càncer, els propis metges diuen que els disruptors endocrins a la pròpia 3CAT ho han tret en diverses notícies. Per exemple, el 2024 ho van treurem dues o tres notícies que eren importants, però no hi ha un aprofitament de tota aquesta energia per fer una crida clara, contundent,
i repetida perquè s'ha de recordar que consumir aliments no ecològics implica un risc real greu de contraure càncer a nivell estadístic en la població igual tu o jo no però una altra persona sí
doncs reflexió final per tancar aquest espai de l'Eco del Gallà el mes que ve, que serà ja l'any que ve Ramon, t'esperem aquí per seguir parlant d'altres projectes que ho has dit tu mateix teniu molts fronts oberts i això sempre es mereix de la nostra atenció que acabin d'anar molt bé les vacances bones festes a tothom que vagi molt bé, adeu-siau
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Ens plantem ara sí ja la regla final d'aquesta nova edició de Baix Gaialdí al programa conjunt d'Aldefulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som els darrers compassos de l'edició d'aquest dimarts dia 16 de desembre, però abans de marxar reflexionarem, perquè això ens agrada molt i ens agrada molt de compartir amb tots vostès aquestes reflexions en veu alta que ens porta cada dia la nostra companya Sònia Camí. Així que, Sònia, tu diràs, tens els micròfons oberts per fer-nos pensar...
Vinga, va. La frase d'avui és un proverbi xinès que diu... Voluntats, desitjos... Sí, eh? Si reflexionem té molta raó, eh? Ah, doncs, mira, reflexionem amb el doctor per què. Reflexionem-hi, sisplau. Reflexionem-hi.
Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Escolteu, posem així el punt final d'aquesta nova edició del programa. Vigileu avui, que diu que ha de plour ara cap al migdia, així que seny, sentit comú i totes les precaucions possibles. I abans de sortir a la carretera, doncs, si es consulta...
L'estat del temps i també de les carreteres millor que millor. Res, allò que diem, sempre davant d'inclemencies meteorològiques. Evitar també torrents, guals, passos d'aigua no en poden portar.
en cert moment, però que després caigui una tromba més amunt i al final ens acabi agafant desprevinguts. Tota precaució és bona. Raquel Martínez, Xònia Gamí, que acabeu de passar un molt bon dia. Abraçades cap a la Torre i a Roda. Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. Gràcies, igualment. I a tots vostès també els enviem una forta abraçada. Els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Això és Baix, veia el dia. I demà els esperem a l'hora de sempre. Passiu bé.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible?
Escriu-nos un correu a onalatorre.com o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torre d'en Barra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
La Ràdio de Proximitat
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La ministra d'Educació i portaveu del govern espanyol, Pilar