La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure, no per novi. Enxaneta. Infant que corona un castell.
Avui ens posem la faixa a plaça per parlar de tot el vocabulari que hi ha al voltant de la tradició catalana més internacional, els castells. És el colors del món casteller, el gran colors del món casteller, el 4 de 10 amb polre i manillas. Que cadascú agafi la camisa del color que vulgui, però la cap de colla només és una, la Cristina Bofill, del Termcat. Cristina, hem començat la casa pel taulat amb l'enxaneta.
La canalla més petitona comença a pujar. Dosis, acotxador i enxaneta. Aquesta paraula d'on surt? És una paraula molt estranya d'etimologia desconeguda o que costa molt d'estirar el fil. Diuen els diccionaris etimològics, per exemple, el Coromines, que és una paraula que ve del llamusí, que és aquest dialecte de l'occità parlat a la zona del llamusí i que en aquesta llengua vol dir fletxeta, fletxa petita.
Llavors, a partir d'aquí es diu que aquest infant, que és el que puja dalt de tot, és com la punta de la fletxa del castell, de la part de dalt de tot, que apunta ja cap al cel. I se suposa que l'etimologia ve d'aquí.
Però allà no hi ha castells, oi? No, no, no, no, no. En absolut. És a dir, la tradició castellera és de Catalunya i para de comptar. I a més és una paraula que no s'utilitza en cap altre sentit. Doncs ho arxivarem com a misteri.
Ampliem el focus i parlem de l'entorn de l'enxaneta, del pom de dalt. El pom de dalt, exactament tal com es defineix, és la part del castell integrada pel pis de dosos, el pis de l'aixecador i el pis de l'enxaneta. És a dir, d'alguna manera és la cúpula del castell.
Llavors, això del pom de dalt és molt bonic perquè, com passa amb molta terminologia d'aquest àmbit, s'agafen termes, mots, expressions de la llengua general que passen a tenir un sentit més específic en el món del castell. I un pom és això, és una peça rodonida que es posa a l'acabament d'alguna cosa. En aquest cas és claríssim que el pom de dalt és la part de dalt de tota l'estructura lineal del castell. Un pom també és un conjunt de roses, de flors, un pom de flors...
I d'alguna manera també és molt visual la idea d'un pom en aquestes persones de dalt de tot de la cúpula que formen com un pom de flors o del que es vulgui. I en aquest pom també hi trobem...
La cassola o cassoleta. La forma cassola o cassoleta és una forma viva que serveix per designar també l'aixecador o l'acotxador. És a dir, la mateixa figura té aquestes quatre formes, no? Aixecador, aixecadora, acotxadora, cassola i cassoleta. És l'infant del penúltim pis del castell que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet que finalment l'enxaneta pugui pujar sobre d'ell i coronar el castell.
Aixecador, doncs, perquè s'aixeca, acotxador, perquè acotxar, en català, té un sentit d'ajupir, abaixar-se, i el que fa l'acotxador és posar-se així, a quatre grapes. I cassola i cassoleta és molt gràfic, és molt visual, perquè realment l'esquena... La persona que fa de cassola o cassoleta fa com un recipient, com un estri concau, diguéssim, i fa la imatge d'una cassola o d'una cassoleta, sobre de la qual s'hi posa l'enxaneta.
Cristina, com aquesta cassola, hi ha moltes paraules o expressions castelleres que diem al nostre dia a dia. Han anat dels castells a la nostra quotidianitat o ha estat a la inversa? Són paraules de la llengua general i que, quan han passat a utilitzar-se en el món de la terminologia castellera, s'han especialitzat, diem nosaltres, han passat a tenir un sentit molt específic. Verbs o expressions, com, per exemple...
assentar-se, que a vegades diem, no, això no és correcte, és un barbarisme que demam abans, que ara ja no ens agrada dir-ho, és un castellanisme, perquè, d'acord, és un castellanisme assentar si tu el fas servir amb el sentit de seure o asseures, ja sabem que no és correcte, però assentar és un verb perfectament català que vol dir posar sobre la seva base en una posició estable.
És exactament això el sentit que té en el món del castell. Quan diem que un castell s'assenta, és que acaba de brandar perquè ja s'han col·locat els pisos superiors i s'estabilitza. Deixa de tenir el moviment que tenia. I és aquest el sentit en què es fa servir aquest assentar. Un castell s'assenta. No vol dir que s'asseu en una cadira, sinó que s'estabilitza. Doncs anem per brandar.
És una paraula també de la llengua general i que fem servir. Podem brandar, per exemple, un arma, quan la fem anar amb la mà d'un cantó a l'altre. Què més brandem? Brandem el cap. També, quan el fem anar d'una banda a l'altra, per dir que no de manera molt enfàtica o com a símbol d'alguna expressió, d'alguna emoció, doncs un castell també en el cap.
En el món dels castells, el brandar és quan el castell fa els moviments d'oscillació d'una banda a l'altra. I allò d'ai, ai, ai, ai, que cauen, ai, ai, que fan llenya, ai, ai, ai, que... Doncs seria el contrari de l'assentar. És a dir, quan s'assenta un castell ja no hi ha brandar, no? I si no s'assenta, fa llenya. Això és una frase feta que tots coneixem, fer llenya de l'arbre caigut, no? És una metàfora, és una metàfora molt bonica, que es considera el castell com un arbre...
Doncs quan fa llenya és que cau, cau. No el poden carregar i descarregar, sinó que cau. És a dir, t'imagines molt gràficament també els trossos de llenya, de fusta, esmiculats per terra, quan el castell malauradament cau. Més coses que fan els castellers. Mans a la pinya. Fer de mans a la pinya, això és molt gràfic, perquè tots tenim la imatge d'unes mans...
recolzades contra uns culs, moltes vegades, contra unes cuixes, contra una esquena. I fer de mans vol dir... Això simplement està a la part de la base del castell fent pinya en diferents posicions i fent força a la persona que tens al davant amb les mans perquè allò s'aguanti. Hi ha diferents tipus de mans. Hi ha les primeres mans, les segones mans, les terceres mans, segons la posició molt ordenada que hi ha en una pinya.
Perquè a vegades quan veiem una pinya ens pensem que tothom es posa allà, vinga, apa, posa't aquí a fer pinya, oi? I no, està superpensat, superorganitzat, amb fileres i cadascú sap perfectament la seva posició. Una altra cosa és quan diuen, vinga, animem-nos a fer pinya. Llavors demanen suport de la gent que hi ha a la plaça, però és més simbòlic que una altra cosa, perquè la pinya real està molt estructurada.
Cristina, i aquest ordre es manté si anem pujant? A cada pis de l'estructura del castell hi ha les persones que componen i aquestes persones tenen un nom. Aquest nom tradicionalment sempre s'havia fet servir masculí perquè bàsicament un tant per cent molt elevat de les persones que feien castells eren...
Això, evidentment, ha canviat i hi va haver un moment en què es va veure la necessitat de feminitzar tots aquests noms de les persones que formen part del castell. Amb retard, jo crec, perquè això es va fer l'any 2018-2019, recordo, i ja tocava, diguéssim, ja tocava. I llavors es va posar el nom femení de totes aquestes persones...
que formen part del castell. En alguns casos és molt fàcil, perquè si tenim un segon, doncs tenim una segona, tenim un terç, una terça, tenim un quart, una quarta, un quint, una quinta... Els quints que busquen la seva posició al castell.
Un quint o una quinta, això és correcte? Sí, sí, sí, sí, sí. A més a més és l'adjectiu directe del llatí, de quintus. Sí, sí, catalaníssim, sí, sí. Seria la forma culta, diguem així, procedent del llatí. Sí que tenim cinc i cinquè, però un quint...
és la forma etimològica directa del llatí que es fa servir aquí, en el món dels castells, es fa servir l'àmbit de la música, per exemple, parlem d'intervals de quinta, al costat dels intervals de cinquena, és correctíssim, sí, sí.
Tornem a això d'adaptar el gènere dels castells. Has dit una segona, però... I un dos? Un dos? Alerta aquí, ja no podem dir una dosa, sinó diem una dos. En aquest cas, dos és una forma invariable, llavors el que fem és flexionar en femení tant l'article o els possibles adjectius. Jo sóc una dos, no sóc una dosa.
En aquests casos és fàcil, perquè en la majoria de casos s'hi afegeix una A, ja tenim el femení, però hi ha d'altres casos en què això no és possible. Per exemple, crossa. Un crossa, tindrem una crossa. Alerta amb la manera de fer aquests femenins. Primeres mans, segones mans, terceres mans, com ho hem de fer? No tenim altre remei que dir un primer esmant, una...
però en tot cas, sempre visibilitzar i explicitar, ja sigui amb una marca de flexió al final, o amb un adjectiu, o amb un article al davant, que allò és... que la persona que ho fa... Una cap de colla. Una cap de colla, perfectament.
No n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires. Les estadístiques parlen entre un 18 i un 20%, i jo podries dir, ah, mira, no està malament. Bé, entre un 18 i un 20%, però diuen que en tipus de colles no considerades professionals, és a dir, que en les que competeixen seriosament, per dir-ho així, el predomini dels homes és total, vaja. S'ha d'empenyar, s'ha de fer pinya.
I tot plegat ja ho trobem recollit al Diccionari Casteller del Termcat, que ja té una edat, oi? Aquest diccionari té força anys. Es va fer en col·laboració inicialment amb la colla Joves Xiquets de Tarragona, l'any 2001, fixa't, ja fa molt de temps, i és un projecte que s'ha anat actualitzant, sobretot amb dues grans tongades, que és incloure els noms femenins de les castelleres, fonamental, i després, ara més recentment,
Hem fet una cosa molt important, que és recollir equivalents en espanyol i en anglès per a aquestes formes catalanes, amb la voluntat de contribuir a la internacionalització i a la difusió del fenomen casteller. I al costat d'aquestes propostes, en espanyol i en anglès, també molt importants s'han traduït les definicions. Qualsevol persona pot llegir la definició dels termes i entendre els conceptes.
Doncs acabem com hem començat, Cristina, amb l'enxaneta, com se n'ha de dir en anglès. Enxaneta, crowner, de crown, de corona.
És a dir, és el coronador. La traducció literal de l'anglès, el català, fem a la inversa, seria coronador, és a dir, és el que corona. Coronar és un verb també molt bonic, eh? Coronar el castell vol dir arribar a dalt de tot, posar-hi la corona. És a dir, quan l'enxaneta arriba a dalt i fa l'aleta. Muixa l'enxaneta, buscarà la motxilla d'entrada, no m'ho crec, és extraordinari. Quina barbaritat, quina barbaritat. Motxilla d'entrada, el moment clau, la història, la història, la història, la història dels castells. Sí!
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb AlternCat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Continguts en xarxa.
Fins demà!
Someday it's sunshine, someday it's rain.
Little girls, swing high to the sky And don't ever look to the ground If you're looking for rainbows Look up to the sky But never, no never
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és amb Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe fortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossar-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga la hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Herz va matar Thomas Inns per error. La bala era per Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època. Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa...
I la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fati Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'Incògnitas era tan gros que no se'n va treure a l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
Fins demà!
Fabricated facts and manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man no one recalls. He stopped laughing long ago.
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Ramp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iot Esplèndor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànic a l'aigua. És de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fefeents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
Bona nit. Bona nit.
Come and carve your name next to mine. They say if you kiss the right sweet
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Toni Curtis al bosc mentre ell s'afaita.
Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe. La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de quatre de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Marilyn li va dir bona nit i se'n va anar a dormir.
Però a dos quarts d'onze, cinc hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada. S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi.
Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació. Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy.
Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por. I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Truman Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar.
El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai. Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de Socorros, escrita per Marilyn a Truman Capote,
es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès. Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to make you my own. I want to be loved by you, just you, and nobody else but you. I want to be loved by you.
continguts en xarxa.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'Embarra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li han vingut. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència nadalenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-0-8-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Ona la Torra, la radio de Torradambarra, la teva radio de proximitat.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar a través de les músiques d'avui i de sempre. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10 per la Maria Laram. Hem mobilitat per ara situació tranquil·la encara a les carreteres, amb retencions habituals i la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llebregat, que s'agreugen per una variant, en aquest cas a la B20. Pel que fa al servei ferroviari, aquí és on es detecten els majors problemes, volíem dir, la circulació de trens de l'R13 i l'R14. Es troba interrompuda entre les borges blanques i la plana Pica Moixons per un robatori de cable,
I a banda també una altra incidència, en aquest cas, a la infraestructura entre Sants i Veibitge. Afecta també la circulació de vuit línies de rodalies, concretament de l'R2, l'R2 sud, l'R2 nord, l'R13 i l'R14 també, i l'R15, l'R17 i l'R17. En general, hi ha retards d'un 10 minuts de mitjana.
I en clau política, el Consell Executiu preveu aprovar avui la pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener que s'allargarà a la vigència dels pressupostos del 2023. El govern encapçalat per Salvador Illa encetarà així l'any sense nous comptes públics a l'espera de poder començar-los a negociar amb les diferents formacions de l'arc parlamentari català en especial de Comuns i Esquerra. Aquests dos partits estan esperant poder donar via lliure als equips negociadors mentre continua també sobre la taula
el nou model de finançament singular per a Catalunya que la Generalitat ha de pactar amb el govern estatal. L'executiu català vol aprovar els comptes el més aviat possible. I Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i la Policia Municipal de Sabadell han dut a terme avui un dispositiu a l'estació de tren de Sabadell que s'ha saldat amb un detingut per salut pública i tres per estrangeria. A més, també s'han aixecat nou denúncies per substàncies estupefades.
I unes 500 persones es concentraven ahir en suport als immigrants desallotjats de l'antic Institut B9 de Badalona. Es van viure moments de tensió entre la seixantena de persones a favor dels desnonats i una trentena en contra de la seva presència al municipi. Els que donen suport al col·lectiu profeien lemes com el viol feixista, on ningú és il·legal, mentre que els contraris demanaven que s'endugessin del barri els immigrants.
i comissions d'Indústria UGT FICA i la patronal UPM han signat el conveni col·lectiu de la indústria metal·lúrgica de la província de Barcelona per al període 2025-2027 i que afecta a prop de 200.000 treballadors. L'acord inclou increments salarials i també millores de les condicions laborals i ha permès desconvocar, per tant, les dues jornades de vaga que estaven previstes per aquest mes de desembre.
I pel que fa al temps, el temps continuarà insegur, amb cel força nubulat i boires matinals a la depressió central, el prelitoral i les valls prepirinenques. A banda també apareixeran precipitacions que afectaran sobretot el Pirineu i Prepirineu i s'estendran a la meitat nord del país al llarg del dia amb pluja febleu moderada que podria arribar a Barcelona.
Què tal? Benvinguts al Quatre Gotes. Acabeu de topar amb un podcast que giré al voltant de l'aigua. De l'aigua que tindrem o la que ens faltarà en un futur. Després que hagin tornat les pluges, que s'han omplert els embassaments, es fa realment difícil parlar de sequera...
i de tornar-nos a imaginar que d'aquí a més o menys temps tornarem a patir. Però tampoc ens enganyem. La història es repetirà i estem convençuts que el moment és ara. Amb la panxa plena parlarem d'escassetat, o si més no, de com fer-hi front. I és que una vegada passada aquesta fase d'urgència, el context sí que ens afavoreix a un debat profund, tranquil,
sobre com afrontar el repte i, mentre durin aquests anys d'abonança, preparar-nos per quan deixi de ploure. I així pretenem caminar en aquest espai. Ens pengem la motxilla a l'esquena i ens equipem, perquè farem quilòmetres. Aquest no és un podcast estàtic. Aquí volem navegar en un aigua barreig d'opinions, escoltar-les i, si podem, convidar-vos a reflexionar. Quatre gotes
Va, arrenquem amb una pregunta. Quan obris la ixeta, sempre sortirà aigua? Sembla evident que sí, ho donem per suposat, però darrere d'aquest gest hi ha un gran esforç de recursos i energies perquè sigui així, perquè l'aigua estigui sempre garantida. I com que a títol individual, aquí en aquest racó del món on som, no ens suposa un treball extra, no hi donem una excessiva importància.
Com també, per exemple, ens passem l'energia. Tampoc som conscients de com depenem de l'aigua fins que ens falte. Imagineu-vos un o dos dies sense ni una sola gota. I abans d'aquest escenari, que ha estat real, el fet de no tenir aigua a casa, ara n'escoltarem un testimoni. Abans de tot això, la sequera té moltes altres derivades, com l'econòmica o l'ambiental. Totes aquestes també estaran en el nostre punt de mira. Però, per començar...
No hi ha aigua per tothom i un dia l'aixeta deixa de rejar. Són les 9 de la nit, ja no hi ha aigua i comença l'espectacle que dic jo, no? Perquè és com... Ara estem acostumats al final, no? Però hem acabat de sopar, la primera cosa que no puc fer és passar-li una aigua als plats que passaria si els hagués de posar el rentaplats.
Després, clar, els nens hauran de rentar les dents, per sort també els tinc l'aigua que hem guardat abans, plantarem les dents i tot, fem el pipi, i quan acabem pipi és, qui és l'últim? Llavors, l'últim que va al lavabo és el que podrà utilitzar la galleta. Vuit del matí, nens aixecats, esmorzem, renta les dents i cara, torna a fer servir aquesta aigua.
I sobretot, que moltes vegades ens passa, no?, d'aixeques l'aigua, ostres, no tinc aigua, tanques. Però hi ha vegades que l'aixeques volen dir, bueno, ara quan s'aixeques... No, no, és que fins a les 10 no arribarà aquesta aigua. Escoltàvem el testimoni d'una de les moltes cases de l'espluga de Francolí a la Conca de Bàrbara, que durant dos anys patien nits seques, ni una gota d'aigua al llarg de 10, 12 o 14 hores. L'exemple de la Mireia Díaz també el podem trobar en altres poblacions del país,
I és que els camions cisterna, per exemple, no havien treballat mai tant. Ens hi tornarem a trobar? Els responsables polítics diuen que no, que tindrem eines per fer-hi front. Sabrem com s'atacarà aquesta qüestió. De seguida li preguntem al director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
i, d'altra banda, els experts també confien en que es faci aquesta feina. Però ja us avancem una cosa. El punt de trobada de totes les veus que escoltarem aquí al Quatre Gotes és que el clima no ens ho posarà gens fàcil i, per tant, ens cal fer tots aquests deures. Doncs bé, abans d'anar cap a la seu de l'ACA, marquem el punt de partida. Ho fem amb la radiografia dels consums i la distribució de l'aigua a Catalunya en l'actualitat.
A Catalunya, el 72% d'aigua es destina a usos agrícoles. El 19% cobreix les necessitats urbanes, és a dir, el que consumeixen les cases, els pobles i ciutats. I el 9% restant és l'aigua que utilitza la indústria.
De mitjana, cada habitant de Catalunya consumeix 112 litres diaris. Per exemple, en higiene, per beure o per cuinar. Ara bé, la seva petjada hídrica va molt més enllà perquè hi hauríem de sumar tots els litres d'aigua que s'utilitzen per aconseguir els productes i serveis que consumim. 4 gotes.
Comencem l'aventura del Quatre Gotes des de la seu central de l'Agència Catalana de l'Aigua, Barcelona, avui per conversar amb el seu director, Josep Lluís Armanté. Benvingut al Quatre Gotes i gràcies per obrir-nos les portes d'aquesta institució. Gràcies a vosaltres.
Comencem d'entrada amb aquesta perspectiva de cara al futur de les sequeres que vindran, però sí que mirant enrere tot el que hem viscut, que podríem dir que ja hem superat la pantalla, l'hem passat com a societat, com a país, aquesta sequera, però què ens ha ensenyat? Què n'hem après d'aquesta sequera prolongada, podríem dir, en més de dos, fins i tot tres anys?
Doncs ens ha ensenyat que tenim una vulnerabilitat, que havíem fet una sèrie... Teníem un fut de ruta per superar aquesta crisi i que, per tant, tornarem... Aquestes sequeres meteorològiques tornaran a venir. El que passa és que no ens ha d'agafar... Ens ha d'agafar amb els deures fets. Per tant, aquest fut de ruta que ara mateix comentava, el que hem de fer és completar-ho, fer-ho, i, per tant, que si tenim una altra sequera, doncs que no tinguem...
No els problemes, perquè a Catalunya hi ha hagut moltes casuístiques. A la regió metropolitana de Barcelona no hi ha hagut restriccions. Sí que hi ha hagut comarques, poblacions, zones que sí que han patit, que han patit la sequera i han tingut restriccions, però el que necessitem nosaltres és que tot el país tenia la suficient resiliència com per evitar aquests episodis, no?
I a dia d'avui tenim un model de país d'acord amb la disponibilitat d'aigua? És a dir, Catalunya està ben orquestrada, ben planificada en aquest sentit?
Treballem per això, o sigui, necessitem més recursos, tenim un dèficit estructural, i això s'ha demostrat, no amb aquesta sequera ja, sinó amb les anteriors que vam tenir ja des de finals dels anys durant, de principis dels 2000, vam tenir una sequera molt greu l'any 2008, i ara, bé, doncs ara hem pogut passar de puntetes sobre aquesta sequera del 2021, 2020, 2025, no?
Per tant, cal fer els deures i, per tant, dintre d'uns anys, en l'horitzó del 2030, anem a dir, jo crec que això ja serà també una pantalla passada. Clar, ara, sense l'urgència, podríem dir que és el moment de planificar. El fet que no hi hagi aquesta situació de sequera permet fer-ho amb calma, per això també aquestes converses del Quatre Gotes. I, en aquest sentit, en quin punt de partida l'Agència Catalana de l'Aigua planifiqui les estratègies de futur?
A veure, per fer-ho una mica il·lustratiu, en aquesta sequera, en els pitjors moments d'aquesta sequera, l'any 2023, principis del 2024, quan teníem patiment un 14% de les reserves envasades als envasaments de conques internes a Catalunya,
L'aigua, anem a dir, ve d'origen natural, d'embassaments, de rius, d'aquífers, que era la font de subministrament, sobretot estic parlant de la regió metropolitana de Catalunya per la quantitat, pel percentatge de població que conté,
doncs era aproximadament un 70% de tot el recurs, de tota la demanda. I un 30% provenia de fons no convencionals. Quines fons? Estem parlant d'aigua desal·linitzada i d'aigua regenerada. De què ens hem adonat? Doncs que aquesta relació 70-30 no ha estat suficient, perquè si la ceguera s'hagués perllongat, doncs hauríem tingut problemes. Per tant, en què estem treballant? Precisament en aquest horitzó que dèiem 2030,
en donar la volta en aquest percentatge. Depenguem un 30% del que són els recursos naturals, però en canvi tinguem disponibles un 70% de recursos no convencionals, aigua regenerada i aigua desorinitzada. I els consums, en aquest sentit, s'han de reduir? Ara hem fet aquesta primera lectura de quina disponibilitat d'aigua podem tenir, però després ve l'altra, la demanda. Com s'ha de gestionar aquesta demanda? A nivell de demanda, a veure, jo diria...
Cadascuna d'aquestes sequeres que hem anat patint al llarg de, com deia, a finals dels anys 90, han anat consolidant uns hàbits. Per tant, anem a dir que la demanda a nivell domèstic, a nivell industrial, a nivell agrícola potser ja més recorregut, no direm que no, però només s'han fet uns consums eficients. A nivell domèstic estem, anem a dir, a mínims del consum del que recomana l'Organització Mundial de la Salut en molts municipis de Catalunya, no?
A nivell industrial s'han fet també moltes actuacions per ser més eficients i, per tant, fer un gust eficient de l'aigua dels processos industrials. Per tant, m'ha dit que des del punt de vista de la demanda els deures estan bastant ben fets. En qualsevol cas, vostès, que són els responsables de l'aigua, pel que fa al creixement d'aquesta demanda, caldria vigilar com creix la població, com creix la indústria, com creix el turisme, com creixen també les extensions de regadiu?
Sí, sí, sí, sense dubte. És un equilibri, la demanda, hem crescut en pocs anys, hem pesat de 6 milions a 8 milions d'habitants a Catalunya. Per tant, això és un aspecte més a tenir en compte, quina és la prognosi a futur per poder també adequar les instal·lacions futures en aquesta demanda, per satisfer la demanda que tinguin.
Aturem-nos aquí un segon. Ara tornarem amb l'actual director de l'Agència Catalana de l'Aigua, però mesos enrere vam retrobar-nos amb el seu antecessor, en Samuel Reyes. De fet, ell va ser qui va haver de fer front als moments més complicats del darrer episodi de Saquera. Ja des de la distància li vam demanar diverses reflexions, per exemple, què hagués volgut diferent en aquell context.
que tots els grups polítics s'haguessin associats per buscar solucions i no busquessin la confrontació. I això ho dic no només a nivell de Parlament, sinó també a nivell de consells comarcals, de diputacions, d'ajuntaments. Com a director, què hagués fet diferent? A vegades protegim molt a la ciutadania. Crec que vam fer molta comunicació.
Però potser ens va faltar explicar quina situació de risc estaven vivint. És a dir, a la regió metropolitana, quan quedaven menys de 100 actòmetres, en els embassaments la situació era molt crítica. I ho dèiem. Però com envies un missatge d'alarma, d'alerta...
Si us plau, fem bonus de l'aigua, però estem treballant per solucionar-ho. Són dos cares de la mateixa moneda una mica difícils d'explicar. Llavors potser, però sense espantar, potser haver explicat més la situació crítica. I també li vam traslladar un altre interrogant. Hi ha aigua per a tothom? En situació normal la tenim. En situació de sequera estem treballant per tenir-la.
Reduint consum i ficant nova oferta. Aquest és l'equilibri. Hem de pensar també quin país volem. El dels 10 milions, els dels 12 milions, amb quanta activitat econòmica, quina activitat econòmica, i això és la feina del govern decidir com vol que sigui Catalunya, quina és la capacitat de càrrega del territori i quines necessitats té d'aigua.
Doncs aquestes eren reflexions de l'anterior director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. Reprenem ara el fil de la conversa que manteníem amb l'actual responsable d'aquest organisme català. I aquesta nova aigua sí que el que serà és més cara perquè s'haurà de fabricar o s'haurà de regenerar.
Bé, per això dèiem totes aquestes actuacions que estem parlant de l'horitzó 2030, estem parlant d'aquests 2.000 milions d'euros que caldrà invertir i, evidentment, l'aigua, jo crec que ha d'haver-hi també un canvi de paradigma, vull dir, el que és la tarificació de l'aigua. L'aigua costarà diners, l'aigua més cara és la que no es té, vull dir, per tant, hem de dir que totes aquestes actuacions, al final, la tarifa l'hauran de suportar, per tant,
Bé, de mica en mica la progressió que s'assegui, caldrà adequar la tarifa per poder tenir aquesta disponibilitat a l'aigua, en disponibilitat i en qualitat també.
El 2008, que abans també ho cita bé vostè, ens trobàvem en una situació similar d'haver patit una qüestió de sequera prou greu, que també va posar damunt la taula certes inversions, es va fer feina, però algunes sí que van quedar als calaixos, perquè això no torni a passar. Quines garanties tenim ara que una vegada superada aquesta sequera no tornarà a succeir més del mateix?
Doncs precisament això, poder satisfer una demanda amb una aigua nova, amb una aigua que no depengui de climatologia. Si tenim unes instal·lacions que en continu ens poden donar aigua de mar, en principi tenim una reserva.
L'aigua regenerada és l'aigua que utilitzem, doncs la tornarem a utilitzar. Per tant, hi ha un percentatge molt gran d'aquesta demanda que la podrem satisfer amb aquesta aigua nova, amb aquest recurs no convencional. I sí que necessitarem una petita part, per això parlar d'aquest 30%, que entenem que serà aigua que sempre tindrem a través dels recursos naturals, perquè poc o molt, potser en els rius tenim aigua, en els embassaments tenim aigua i en els acudífers també tenim aigua.
L'objectiu a futur, o en aquest pla 2030, també és que tot el país pugui estar connectat pel que fa a aquestes xarxes d'aigua?
Bé, la interconexió, ara per ara, el que li he de dir és que no és una interconexió. S'està connectat amb altres xarxes, i entenc que potser hem estat comentant el tema del que s'ha parlat molts anys, la interconexió amb l'Ebro, o molts anys enrere la interconexió amb el Roina. Això, en principi, no està, anem a dir, sobre el paper. Aquest govern no el té sobre el paper, sinó que aquí el que s'ha plantejat és una...
És una gestió a nivell de diversificar els recursos a través d'aigua no convencional, provinents de la dessalinització, provinents de la regeneració, i no perdent de vista també en ser més eficients. Tenim unes xarxes que malauradament tenen un rendiment hidràulic, en molts casos que és deficient, i això cal fer un esforç també. És aigua que es perta, aigua que es tracta, que acaba tenint un cost en forma de fruites que no plorren a la superfície,
I per tant, aquí cal fer un esforç, sobretot als ajuntaments, com a titulars del Sarai. I aquí l'ACA sí que també voldria dir que ha fet un esforç també extraordinari en aquest sentit, perquè tot i no ser una competència directa de l'Agència Catalana de l'Aigua, les xarxes de distribució en baixa, i sí que s'ha fet un esforç amb una línia de...
de subvenció molt important des de l'any 23 i que, a més a més, s'han acollit pràcticament més de 700 municipis d'arreu de Catalunya per poder millorar les seves xarxes en baixa. Renovació de xarxa, millora de la memorització dels dipòsits, implantació de sistemes de telelectura, per tant, hem de dir que també l'eficiència és un altre factor important a tenir en compte.
I per últim, quan tornem a patir una nova sequera, com s'imagineu vostè que s'haurà de gestionar? Com s'ho farà el país? No, jo crec que no es preocuparà. Serà una qüestió superada. Per tant, no sé, que tenim la sequera, que no, no, perquè tindrem el recurs garantit. Per tant, serà un problema que no serà tal. Per tant, tal dia farà un any, tal dia farà... No dic això, però dic de cinc anys, sí que hem de...
de lluitar i de vetllar perquè això sigui història i la situació que hem passat ara sigui història. Per tant, jo crec que el que hauria de ser més... El que hauria de passar és que, malgrat que hi hagi la sequera meteorològica, des del dia a dia no ens hauria de preocupar.
Josep Lluís Armanté, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, gràcies per rebre'ns per marcar aquest punt de partida en el nostre trajecte cap a la gestió de l'aigua del futur amb aquesta mirada que comencem a fer ara aquí al Quatre Gotes. Moltes gràcies a vosaltres. En uns instants, aquí al Quatre Gotes, l'aigua de pluja com a aliada de les sequeres? Però què passa quan no plou? Abans, però, posem xifres als plans del govern.
Per reduir la dependència de la pluja, el govern té previst invertir 2.300 milions d'euros en l'horitzó 2040 per disposar de més aigua. En concret, es preveuen sumar 280 hectòmetres cúbics adicionals que provindran de la desalinizació, la regeneració i el millor aprofitament de les aigües.
s'han previst 290 milions d'euros per ampliar la desal·linitzadora de la Tordera, 280 per construir la del Foix i 200 milions més per la nova desal·linitzadora de la Costa Brava Nord.
En l'ordre de grans apostes, també destaca l'estació de regeneració d'aigua del Besòs, on s'hi dedicaran 260 milions d'euros, mentre que també es mobilitzaran 300 milions per augmentar l'aportació d'aigua residual tractada des del Besòs fins al Llobregat.
Anem cap a Vilafranca per conversar amb el físic, meteoròleg i divulgador Toni Mestres. Ens espera a casa seva. La ubicació és important perquè ens hem citat allà perquè es tracti d'un habitatge sostenible, sense gas, autosuficient energèticament, gràcies a l'energia solar, i el que és més rellevant per nosaltres és que està desconnectat de la xarxa d'abastament d'aigua pública i també de clavegaram.
Volem conèixer el seu projecte, no perquè sigui més o menys vàlid, sinó perquè estem convençuts que la seva visió pot ser interessant i tenim moltes ganes d'escoltar-lo.
Doncs ja ens trobem a Vilafranca del Penedès, aquí, amb el físic i divulgador Toni Mestres. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva. Gràcies a vosaltres per venir. Ja ens hi referíem anteriorment, que a casa vostra esteu desconnectats pel que fa a la xarxa de distribució d'aigua, com també la de clavegram, i per tant la primera pregunta seria aquesta, no? Com us ho feu per garantir-vos durant tot l'any aquesta aigua només comptant amb la pluja? Doncs com ho fèiem els nostres avantpassats, no hi ha cap secret amb això.
Clar, primer de tot el que vam calcular és quanta pluja cau de mitjana aquí, a la comarca, i en concret a Vilafranca. I, clar, mirant les mitjanes fas un càlcul. És un càlcul estimatiu, perquè hi ha anys que la mitjana ni ens hi acostem, quedem per sota, altres que supera, però vaja, amb la mitjana fas un càlcul...
Nosaltres, quan vam venir i vam construir la casa, érem cinc de família, tres petits, i calculant uns 100 litres de consum per persona, vam calcular quina superfície necessitàvem per tenir l'aigua suficient per abastir aquests 100 litres per persona, que són 500 litres cada dia, al llarg de 365 dies a l'any, el volum d'aigua. I la pluja...
Amb la parcel·la que teníem, que això són les condicions, clar, no vam poder comprar una parcel·la molt gran. Llavors vam comprar una parcel·la que teníem amb la parcel·la aquesta que no arriba als 500 metres quadrats. Si fas uns càlculs amb un poc més o menys de 500 litres de precipitació de mitjana anual, multiplicats per 500 metres quadrats, et dona un volum d'aigua que no ens arribava.
Si no ens arriba, què fem? Doncs busques informació i la informació que trobes és molt senzilla. En el consum d'una casa, gairebé una tercera part de l'aigua es tira cap als lavabos. Cada cop que vas a orinar o a defecar, tires la cadena, gairebé és un terç. Vam buscar un sistema.
que fos sanitàriament possible i còmode, que reduíssim això, que és un vàter sec. Aconseguint el vàter sec, vam arribar a una xifra que ens donava i llavors ho vam tirar endavant. I tirar endavant vol dir recollir l'aigua de pluja, conservar-la i aprofitar-la, com et dic, per tot. Primer, sobretot, per beure,
i després per rentar-nos, i al final de tot el que tinguessin per l'hort, que és el que tenim aquí al voltant de la casa.
Els anys en què plau menys, entenc que llavors patiu més, quina experiència teniu de l'acumulació d'aquests anys amb precipitació molt per sota de la mitjana? Com ho heu viscut, per exemple, quan s'han acumulat aquests diversos anys amb precipitacions baixes? No, com et dic, racionalitzant-ho. Quan et vas a dutxar, què fas? No t'hi podràs estar 10 minuts. Et mulles un minut, et ensabones i t'esbaldeixes. L'hort, aquell any no hi ha hort. Mira,
Vilafranca, com et deia, amb aquesta llarga sèrie pluviomètrica, l'any que ha plogut menys de tota aquesta llarga sèrie va ser justament el 2023. Ara fa dos anys. Però, vaja, una cosa increïble, perquè no van créixer ni brots als camps, estaven completament secs, una cosa desastrosa.
tot i que, curiosament, 100 anys abans encara va donar registres plodimètrics més baix, aquí Vilafranca, però com que era l'època de la Filoxera, que se'n va anar a Norris tot el camp, no em va quedar tanta referència. Vull dir que ja havien passat d'aquestes. Com ho vam fer fa dos anys? Doncs res, senzillament, no vam fer or, no va haver-hi res a l'ort, no vam regar absolutament res, per tant, que això que era l'últim de l'aigua ja no en vam gastar.
Vam netejar la casa, sí, normal, l'únic que comptes de molta aigua, doncs menys, les rentadores en fas menys o les acumules i les dutxes les reduïm. I amb això què vam tenir? Doncs teníem, perquè et facis una idea o que la gent es pugui fer una idea, teníem més reserves en proporció a nosaltres que les que tenia els embassaments de Sau i Sosqueda en proporció a la població catalana.
El vostre és un cas de convicció personal, ens deies aquesta reflexió que ja teníeu quan vau plantejar a casa que voleu que fos així. Aquesta consciència, però, en general, és escassa. En la nostra generació no existeix, no hi ha una sensibilitat tan gran en relació amb l'aigua com sí que potser podien tenir, per exemple, els nostres avis, els besavis, que sí que tenien aquest coneixement, aquesta cultura de l'aigua, i que utilitzaven una tecnologia força similar a la vostra.
Jo no crec que sigui sensibilitat. També és necessitat, no? Els nostres avis no eren sensibles a això, no és que fossin més ecològics, tenien la supernecessitat que l'aigua és vital. La necessites per beure, una mentalment, i després per rentar-te i altres usos. Per tant, amb manca d'aigua s'espevilava la gent com per obtenir-la.
I en comptes de portar l'aigua d'una canalització de desenes i desenes o centenars de quilòmetres, la recollien del seu entorn i aprofitaven al màxim. Són més sensibles, fixa't que et diré. No són més sensibles. És increïble com fa 10 o 15 anys l'energia, l'electricitat que gasten les cases i que tothom necessitava l'energia, tothom la treia de la xarxa.
El sistema tecnològic i l'economia ha permès que molta gent es pugui instal·lar plaques fotovoltaiques i autogestionar-se energèticament. I ho fa d'on? De les taulades. És que són més sensibles. Home, en part sí que ho deuen ser, però a l'altra part és que econòmicament els hi permet. I ara la pregunta és, i també me la faig jo, com és que no ho fan amb l'aigua? Que és una cosa tan vital.
Doncs no hi ha conscienciació ni necessitat, perquè si tu des de casa teva cada cop que obres l'aixeta et surt aigua, fins i tot en les èpoques més seques, encara que te la puguin pujar al preu, no li dones importància amb el fàcil que és obres l'aixeta i et surt. El que potser no sap la gent és que quan obres aquella aixeta i et surt aquella aigua, gran part d'aquesta aigua que surt, per exemple aquí a Vilafranca, prové...
d'un lloc que està a més de 100 quilòmetres de distància, que han hagut de bloquejar un riu, que han hagut de transportar-la amb unes canonades, que l'han hagut de rebombejar, que aquesta aigua no en sap realment quina qualitat té. Però has de fer 10.000 coses quan dius...
Si les centrals elèctriques ens portaven l'electre i ara el que podem fer és que la mateixa que tenim el sol ens arriba, com és que no ho fem amb l'aigua? Perquè l'hem de portar a centenars de quilòmetres si ens cau una aigua del cel. I la que ens cau del cel a les taulades, per què no l'aprofitem? De fet, la reflexió d'ara, mirant el futur, és que ja no podem dependre de l'aigua que cau del cel, que no hem d'esperar la pluja.
Imagina't, a sobre surt una publicitat d'aquestes. Això és un desastre, un desastre. Aquí entraríem en els temes que a alguns no els agradarà, però tota l'aigua que circula per les canonades i ens arriba a l'aixeta és una aigua que està contaminada.
I quan dic contaminada, no m'entenguis en el sentit que és una contaminació que ens matarà. No, ja està calculat perquè no ens mati al llarg de la nostra vida, està contaminada però la podem suportar. És més, per fer-la, entre cometes, saludable o per fer-la garantir que sigui una aigua de qualitat, encara es contamina més.
Se li posa un producte químic que és molt tòxic, que és el clor, amb unes dosis molt baixes que al llarg de la nostra vida no ens afectarà, per matar qualsevol bitxo. I jo em penses, perquè li has de fer totes aquestes coses, si et cau una aigua del cel que és superdepurada, jo em pensava, no, que entre el sostre de casa teva i els núvols pot haver-hi contaminació, d'acord.
Però un cop fa el baldeig, els primers litros de pluja, la resta és la millor aigua que pot haver-hi. I aquesta aigua, per tant, l'aprofites. Doncs, des del meu punt de vista, és molt més important aprofitar aquesta aigua que tu te la puguis beure, que no pas...
ha d'agafar una aigua que ve a centenars, a molta distància, i que li fan tots uns processos dels quals tu no en controles res. En qualsevol cas, la infraestructura que tens a casa no és reproduïble al 100% a totes les llars del país. Cui, per què no?
Bé, no tothom té una teulada d'aquestes característiques, no tothom té una infraestructura. Per exemple, pensant en un bloc de pisos, és molt difícil que aquest bloc de pisos es pugui abastir tot només amb aquesta aigua de pluja de la seva teulada. Tot no, però una part, però podem reduir. Per exemple, el de beure per descomptat. En tots els blocs de pisos, si tu tens una teulada suficientment àmplia, tu pots recollir aigua d'alta qualitat per beure'n.
Per tots els usos potser no, per un bloc de pisos. Però tothom que té una casa té una teulada o té un terrac, per tant té una superfície que pot agafar-hi. Bé, ja ho estan fent. Tothom que pot es posa plaques fotovoltaiques per agafar l'energia solar, perquè no l'aigua. Quina infraestructura? És una infraestructura, entre cometes, ínfima.
Però, com et diríem, ara fa 50 anys, a la dècada del 60 o del 70 del segle passat, si tu li diguessis a la gent que has de fer grans dipòsits sota casa teva,
per guardar el cotxe, què t'hagués dit la gent? Que tu estàs tocat de l'ala, guardar el cotxe, però si es posa al carrer. No, no, hi ha hagut tants cotxes que han sortit normatives urbanes que obliguen, quan construeixes un bloc de pisos, a fer un dipòsit a sota. Per guardar què? Els cotxes. Tu no creus que podríem fer un dipòsit per guardar l'aigua que és de molta més qualitat? Ah, no, això, de moment no se'ls acudeix la gent. Bé, no és que no se'ls acudeixi la gent,
Ja sé els que ho dic. I als grans infraestructures del nostre territori s'han fet grans dipòsits per temes d'aigua. Però no petits dipòsits com tu t'estàs dient que és una infraestructura molt difícil fer sota terra un dipòsit, sinó que en grans ciutats com Barcelona s'han fet dipòsits terribles per guardar l'aigua. Però terribles que vol dir que poden entrar-hi a dintre esglésies senceres amb aquests dipòsits.
I la gent diràs, no, no, això ho he entès. Barcelona té, ara no et diria el nombre exacte, però té més de 10 dipòsits en els quals hi poden guardar-hi esglésies a dintre. I per què? Doncs són dipòsits per recollir l'aigua. Però, ai, quina aigua? Són dipòsits per recollir l'aigua de la claveguera.
Perquè quan hi ha pluges molt fortes a Barcelona i les clavegueres no donen abast per no saturar la depuradora, el que fan són grans dipòsits de retenció d'aquesta aigua residual, que omplen el dipòsit i després, quan passa la tempesta, al cap d'uns quants dies la van deixant a poc a poc. I on pensa, s'han gastat milions i milions per guardar l'aigua de la claveguera.
I tu no creus que podríem guardar l'aigua de pluja que és de més bona qualitat? Doncs sembla que no. Els tècnics encara no han arribat a això. Ja suposo que arribarem, però no han arribat a això. Però tecnològicament se'n poden fer, i de molt més grosses. El que es necessita no és tan sols la sensibilitat, sinó també la informació, la divulgació, i que, entre cometes econòmicament, això també acabi resultant.
doncs veurem si finalment es produeix aquest canvi, si hi ha un canvi de xip i tornem a confiar en aquesta aigua de pluja. Toni, gràcies per haver-nos obert les portes de casa teva. Gràcies a vosaltres.
Antoni Mestres ens planteja un gran interrogant. Per què Barcelona no utilitza l'aigua de pluja si la reté en grans dipòsits? De fet, n'hi ha 13 amb una capacitat total de 500.000 metres cúbics. La funció que tenen és per evitar inundacions i per impedir que aquesta aigua bruta arribi al mar. Se'n podria arribar a treure profit? O girant la pregunta...
Amb quina aigua es neteja ara mateix la via pública a la capital catalana? O amb quina aigua reguen les zones verdes? Després de la conversa amb el Toni, m'hi fixo en tornar a trepitjar Barcelona. Sortint de fet de l'estació de França, observo un vehicle de la neteja. Un reto al cap de la meva atenció. Els carrers i places de la ciutat es netegen amb aigua freàtica. En veure aquest cartell, contacto amb el director de projectes i obres de Barcelona Cicle de l'Aigua, l'Alejandro Ortiz, perquè ens ho expliqui.
Aquesta aigua prové del subsol perquè és aigua freàtica i està d'alguna forma, està amagatzemada en el subsol de Barcelona, té un sistema de recarga natural d'alguna forma, per tant és un recurs hídric alternatiu i Barcelona és capdavantera en les polítiques d'aprofitament d'aquesta aigua per a usos que no requereixen una qualitat d'aigua de boca, de consum humà.
Ara mateix es destina un milió de metres cúbics l'any d'aquesta aigua del subsol de Barcelona, la neteja i el rec. L'Alejandro Ortiz també ens explica que els estudis indiquen que el potencial de l'equífer ronde els 8 milions de metres cúbics, 8 hectòmetres. Per tant, ens afegeix que la concessió podria augmentar fins als 4 hectòmetres, i a marge per créixer, i sobretot pel que fa al sistema de regadiu. Però actualment no tenim cobertura total. Podem tenir una cobertura que pot girar entorn al...
el 20% de les necessitats de rec, perquè les necessitats de rec són molt importants, però que podria en un futur arribar a percentatges o a quotes molt més elevades i inclús a la totalitat. Sí, jo crec que hi ha potencial, els estudis ens diuen que hi ha un potencial d'aigua en l'aquífer suficient per poder fer front.
I anem a la reflexió del Toni. Deixant de banda aquestes aigües freàtiques, per què no se li dona una sortida a l'aigua de pluja? Una vegada l'aigua ja no s'ha aprofitat en el seu origen i ja entra en l'escolament de la ciutat i s'interna en el sistema d'erenatge urbà, clar, ja entra d'alguna forma en el sistema de clavegram. I una vegada es barreja l'aigua de clavegram amb l'aigua de pluja dels vials, que ja per si arrossega tot un seguit de contaminants...
i s'interren el conjunt de dipòsits d'antinundació de la ciutat, aquesta aigua ja està molt, molt contaminada. Per tant, l'aprofitament d'aquesta aigua seria insostenible, des d'un punt de vista d'esforços i de recursos. Tenint en compte que hi ha un aquífer, un volum molt alt i que té uns recursos que és finit, però que actualment no estem consumint només una vuitena part de tot el potencial. Per tant, jo penso que és
És més raonable i més intel·ligent i més sostenible aprofitar aquest igual freàtic i una vegada haguem arribat al 100% del seu potencial, es poden exclurar altres vies, però la mateixa via és la que ens diu que és la millor, que és la més adequada i la més sostenible.
Ortiz, a l'hora, ens explica que en les estratègies de futur també hi entra el trenatge urbà sostenible de les aigües pluvials. Com? Doncs a través de parts terres que infiltrarien l'aigua. De forma controlada infiltren l'aigua en el subsol i ajuden a recargar l'aquífer, també, i eviten, també, que col·lapsi el sistema de claveram.
L'aigua de pluja, per tant, és una opció, però de moment es pensa en altres alternatives. Seguirem fixant-nos aquí al Quatre Gotes en l'aigua del subsol. En quin estat es troben els equífers de Catalunya? Hem de comptar amb ells per al futur? De fet, en el 2050, quina quantitat d'aigua es preveu que necessitarem? I per quants habitants? D'aquí a 25 anys, quants catalans i catalanes serem? Doncs bé, en el pròxim capítol, la nova aigua...
la nova Catalunya i també l'aigua de tota la vida, aquella que trobaven i encara avui en dia cerquen els saurins. De fet, ja us ho diem, nosaltres també traurem el pèndol. Quatre gotes, una coproducció de la xarxa i l'Espluga FM Ràdio, amb el suport de l'Espluga Audiovisual i la col·laboració del Port de Tarragona, el Museu Terra i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
Sintonitzes On a la Torre. En sèrie.
Totes les novetats 2.0 a la teva plataforma digital. Les millors ficcions. Els millors relats. Les estrenes més espectaculars. El retorn de les sèries més esperades. Un repàs semanal de la cartellera digital. En sèrie amb l'Ali Giné.
Molt benvinguts a l'Ensèrie en una setmana en què hem sabut que Sirat ha estat presseleccionada per l'Acadèmia de Hollywood per anar als Òscars en diferents categories, entre elles la de millor pel·lícula estrangera. Recordeu que la podeu veure encara a Movistar Plus. Pel que fa a la cartellera, però, comencem, com sempre, el repàs setmanal.
Bye, mami. Bye, sweetheart. I ho fem a Sky Showtime des d'aquest dilluns amb l'estrena d'Olher Falls, Peor Pessadilla.
Parlem de l'adaptació de la novel·la d'Andrea Mare, que arrenca amb una aterradora situació que acaba desenterrant els secrets més profuns d'una comunitat. Quan una mare va recollir el seu fill de la casa d'un amic amb qui havia quedat per jugar, la persona que li obre la porta no la reconeix ni ha vist mai el seu fill. Així començarà el pitjor malson per una mare.
He visto muchas cosas. Cosas increíbles. Cosas antinaturales. Pero buenas personas, no. La chica que conocí. Des de dimecres l'estrena, sens dubte, de la setmana, amb la segona temporada de Fallout a Amazon Prime. ¿Qué quieres hacer cuando alcancemos a tu padre? Se lo llevo a las autoridades.
Torna aquesta jolla de la ciència-ficció distòpica basada en una de les grans sagues de videojocs de tots els temps. Fallout és la història dels que tenen i els que no en un món on ja quasi no queda res. En aquesta segona entrega, la història ens porta de ple des del desert de Mojave fins la ciutat post-apocalíptica de New Vegas. ¿Te acuerdas la primera vez que nos conocimos?
A Netflix arriba també aquest dimecres la tercera temporada del Niñero.
Una executiva contracta un rancher perquè cuidi els seus fills. El que no imagina és que ell farà que es qüestioni els rols de gènere i l'amor. Que gusto de volver a casa. Ahora que los chicos tienen poderes, tendré que enseñarles a ellos también. A diferencia de ti, yo sí que sé usar bien mi varita. Y yo la mía, fíjate.
Més propostes de dimecres. La segona temporada devuelven los magos de Weverly Place. Ahora os toca prepararos para participar en la competición del mago de la familia. Solo uno será el mago de la familia y conservará sus poderes. ¿Y sabéis qué seré yo? Creo que tengo la victoria en la competición a seguridad. Cúbrete la espalda.
La comèdia en situa uns anys després que el protagonista hagi renunciat als seus poders i porti una vida normal amb la seva família. Tot canvia, però, quan la seva germana li porta una jove bruixa que necessita un mentor. Dijous, encara a Netflix, i arriba la cinquena temporada d'Emily in Paris.
La ficció arriba a la seva cinquena entrega, situant la protagonista a Roma, on haurà de lluitar amb l'amor, nou reptes professionals i l'amenaça d'haver de tornar a casa. Un asesino extranjero nos ha invadido.
També dijous a Movistar Plus hi trobem El Dentista. La història ens presenta la caça de Jack el Destripador a Amèrica. El primer dentista forense d'Amèrica ajudarà la policia a investigar uns retorçats crims de dones al port de Veracruz.
Siempre hay dramas en esta familia. Divendres tornem a Netflix perquè ja arriba la segona temporada de Como cargarse l'amor. No voy a poder pagar esta boda. Tú, tranquilo. Pedimos como lo bola once vacas. Once. Ni siquiera tengo un pollito. Els dos protagonistes d'aquesta història estan fets l'un per l'altre, però quan la família i la tradició xoquen, l'amor comença a jugar en la seva contra en aquesta sèrie de comèdia sud-africana.
I dissabte a Movistar Plus hi trobem 12 cites antes de Navidad. Parlem d'una comèdia romàntica nadalenca basada en el best-seller de Jenny Bailey's en el que es combina humor, emoció i segones oportunitats. ¿De què has venido? ¿La mataste? ¿Tú qué crees?
Arribem al moment de la recomanació de l'en sèrie i aquesta setmana és per La bèstia en mi, que podeu trobar a Netflix.
Parlem d'un thriller elogiat per la crítica que explora temes com el trauma, la culpa i la violència inherent a les relacions. Protagonitzada per Claire Danz i Matthew Rhys, la ficció funciona especialment per la química en aquest tàndem. Espero que no te decepcione. ¿El qué? La verdad.
Eres más de lo que todos creen. Estábamos en ese momento. El punt de partida és una novelista guanyadora d'un Pulitzer que viu aïllada des de la mort del seu fill i estancada des d'aquell moment, incapaç d'escriure res més. Quizá he sido cómplice
Un bon dia, però, es muda a la casa del costat un controvertit guru de les finances amb un passat tèrvol acusat sense proves d'haver matat la seva primera esposa. A partir d'aquí començarà un periple de sospites, entremats i assassinats que mantindran l'espectador enganxat a la pantalla. No me falles.
Malgrat la història no és nova, la del veí sospitós i enigmàtic, les interpretacions dels seus dos protagonistes convencen a la perfecció. La ficció té alts i baixos com és d'esperar, però resulta un bon passatemps policial, amb mitja dutjana d'intrigues corrent en paral·lel i que atrapa. Necesitas ayuda aquí?
El més original, sens dubte, l'estranya connexió entre els dos personatges protagonistes. En definitiva, La bèstia en mi es confirma com un entreteniment ben interpretat, amb una imatge i una producció de qualitat, sobretot per a mans dels duels interpretatius. Necessito saber.
En qualsevol cas, aquí us deixem un fragment perquè jutgeu per vosaltres mateixos. Deberia salir más con bolleras. Oh, vaya genial. No, usted no me teme en absoluto. ¿Y debería? No sé, depende de lo que haya leído. La mayoría es precavida y anda besándome el culo. Me dicen lo que quiero oír. Oh, debe de ser tan duro. Muy graciosa. ¿Y estoy aquí para eso? ¿Para...?
¿Entretenerlo? Bueno, no solo para eso. No acepto un no por respuesta, así que... diga cuánto quiere. Venga, vayamos al grano. Por mi sendero para correr le extendré un cheque. No, hija, ya le he dicho que yo no le he pedido nada. No me importa lo que pida, todos tenemos un precio, todos.
Lo siento. Venga ya, ¿en serio va a hacerme suplicar? No sé qué decirle. ¿Y quién coño llama a su perro Steve? No me jodas. ¿Qué? Mi perro Steve que intenta demostrar. Este es mi perro Joe y mi perra Rachel. Es ridículo. Se lo puso mi hijo. Sí, cogimos el... El cachorro cuando Cooper tenía cuatro años. Y dijo...
Creo que tiene cara de Steve. Y yo le dije, ¿en serio por qué? Y dijo, no sé, creo que es un buen nombre para un perro. Vaya joder. No puedo mantener la boca cerrada. Eso parece. Fue un accidente de coche, ¿no? Un borracho. El cabrón se negó a soplar en el momento.
Para cuando le hicieron la de sangre ya daba justo el límite. Supuestamente. Aún trabaja en el Robert II. No hubo cárcel ni nada.
Fue un accidente que había sido culpa mía. Kate y yo había conducido con imprudencia. Mintió descaradamente. Tuvo la insolencia de pedir una orden de alejamiento. Fueron unos años malos. Tomé malas decisiones porque quería que sufriera tanto como lo había hecho yo y él nunca... Lo que le dije. Sé de sangre.
Fins aquí l'En Sèrie, la setmana vinent més estrenes. Fins llavors, no deixeu de veure sèries. Adéu-siau. Cada residu compta.
Què tal, com esteu? Benvingudes, benvinguts de nou, ja encaran aquests dies de Nadal. Es respira Nadal a tot arreu, eh? Llums, música, olors... Què tal, Marta, com estàs? Hola, què tal? I Tere, tu com vas? Hola. Ja ho tens tot a punt? Bueno, encara no, eh? Jo sóc una mica procrastinadora, eh? Ho deixo per l'últim moment.
Doncs això no quadra amb tot el que ens expliques de prendre consciència, de fer, de planificar... Això no quadra, eh? És tan bona que ho aconsegueix a última hora. Exacte. Quan es tenen tantes idees i tantes coses per fer, doncs, ostres, després una mica el temps t'atrapa. Avui volia que m'ajudéssiu a pensar en decoracions de Nadal sostenibles. És a dir, cosetes que dius, va, no? Per exemple...
vam parlar l'any passat, Tere, i a veure si aquest any ho fem, de fer l'arbre de Nadal amb caixetes o així, no amb... Amb materials que puguis veure que o bé tu mateix tinguis a casa o que puguis demanar una mica, no?, a gent que saps que dius, no sé, que nosaltres vam parlar de fer-ho amb caixes grans. De sabates, fins i tot. Grans, perquè el Consell, el vestíbul del Consell, podem fer-ho amb caixes de sabates. Exacte.
però potser a casa ho pots fer amb... I pot ser amb caixes o podrien ser amb, no sé, robes, trossos de roba, que els pots una mica... Sí, petites bosses o així. Exacte, enrodar, enrullar... I amb caixetes de llumins. Les vas guardant tot l'any i fas un miniatre per decorar. Això tindries una petita dificultat, eh? Quina? És... Quants gastes? Quant gastes tu tantes caixetes de llumins? Però tu pots dir al mes de gener als amics i familiars, cada cop que se us acaba una caixa de llumins...
Però tu utilitzes les caixes de llumins gaire? Per la barbacoar? No, perquè jo poso espelmes a casa. Tinc una... I al despatx també em poso, t'ho pot dir la Marta. Tinc una tendència a posar espelmes perquè m'agrada l'olor. I com que no fumes, no tens encenedor i el que utilitzes és... Llumins, és molt més sostenible. Molt bé, molt bé. Home, llavors els tiro a l'orgànica. Sí, sí, no, no, això, que els palets de fusta aquests no tothom sap que van a l'orgànica. Marta, se t'acudeix alguna cosa que em puguis dir? Sí.
Sí, per embolicar els regals, jo havia pensat, potser en paper de diari o alguna revista així, sobretot aquelles que són de moda, que queden així mones, per la teva amiga que li agrada, que té molt d'estil... Si vas a la perruqueria, pots dir, a veure, totes aquestes revistes que ja no... Home, una broma amb una revista d'aquestes del corazón, d'allò. Ah, també. Una hola, una lectura. Sí, sí. I tant. Va, jo us diré una cosa que he pensat aquest any. A veure...
És exclusiva, la dic aquí en exclusiva, no l'he dematurat gaire, però el calendari d'Advent de l'any vinent, perquè aquest any ja no hi soc a temps, perquè ja som a mitjans de desembre, he pensat.
al llarg de l'any anar guardant els mitjons desaparellats. Sabeu aquells mitjons? És que la meva tentadora menja mitjons, crec. Segur que la vostra també. I el gos també. I guardar els mitjons desaparellats i fer-ho com a bossetes pel calendari d'avent de l'any vinent. Què us sembla? Molt interessant. I si demanes a les teves amigues i que tinguin nens petits i tot això, en tindràs una bona varietat de mitjons. Per això pot quedar molt xulo. És veritat.
I fins i tot ho estic pensant que encara hi soc a temps pel Nadal, allò que vols fer una bossa de llaminadures o de xocolatines, ficar-ho en un mitjà i un bon gas. O per regalets, com a bossetes de regal. Què us sembla? Amb un llacet ben mono.
No sé, una idea així... No, és bona, és bona. Què més? Més que res perquè què fas amb tots aquests mitjons? El misteri dels mitjons, eh? No, i a vegades no és només això, a vegades també es trenca un i l'altre no. No saps per què, però dius aquest no s'ha foradat, molt dit gros d'aquest pel. I ja l'he cosit tres vegades. I ja l'he cosit tres vegades. Per allò d'arreglar la roba, eh? No sé, Marta, què més ha t'acut? Després tenim elements naturals, no? També per decorar.
Per exemple? La taronja, que ho he vist molt... Ah, és veritat? Sí. A més fa molt bona olor. He vist vídeos d'aquestes que s'assequen, no?, i es penja, i això queda boníssim. Queda boníssim, sí, sí, sí. Sí, sí, molt interessant. Ah, mira, natural, també... Bon, natural, perquè és de suro. Els taps de... A mi m'agrada molt decorar amb taps d'ampolles de vi. Això sí que els vaig ficant en un pot tot l'any. Sí, sí. I llavors pots fer, per exemple, els posa noms, pots posar el tap així dret...
I amb un clip, o fas un tall per posar el nom, o amb un clip l'enganxes així clavat. Sí, són molt pràctics. Es poden fer moltes coses de decoració també. És un producte molt resultant a l'hora d'utilitzar-lo, d'aprofitar-lo en manualitats boniques.
Les pinyes també, no? Tot el que reculls al bosc, fulles, tot el que siguin tronquets, i fas una decoració natural molt infinita. Les fulles, si penséssim, allò que vas d'excursió i agafes aquelles fulles vermelles... Amb aquells colors tan variats. Si els deixéssim a la tardor, sí, sí, a la tardor les agafes, i si els deixes assecar entremig de llibres, per exemple, et serveix per fer les postals de felicitació de Nadal...
I hauríem de tornar a fer postals a mà, eh?, això de paper. Res de mails, ni whatsapps, per favor, que és horrible. Sí, sí, sí. És com les postals de l'estiu, no?, que diuen molt bé si envies una postal. I després és quan pots tenir, no?, aquelles postals que t'han enviat. Jo encara tinc un grupet de persones properes, famílies, amics, que utilitzem les postals.
Que maco. Així és molt bonic. És molt més bonic que enviar-te un WhatsApp dient a Bon Nadal. A mi què vols que em digui? Totalment. Déu-n'hi-do les coses que han sortit. Crec que podem posar en pràctica. Recordeu que per decorar no fa falta comprar cada any coses noves.
No, de vegades tens roba, és una de les coses que podríem pensar-hi molt, perquè és aquella camissa o aquella cosa que dius, mira, està desgastada, podria... Anem a veure què et sortiria, no? Llavors, fer unes guirnaldes amb roba o retallar sobre el paper que tenim de regals i de diaris que has dit, saps? Sí, també.
Jo sóc d'aquelles, ara també aquí em vaig a confessar, que guardo tots els llacets i totes les cosetes dels regals. Que bé, perquè jo també. Tinc tantes caixes que a vegades ja el problema és com, a veure, ordenem. Cintetes de colors, aquell llacet que et posen. I d'un Nadal per l'altre van sortir els llacets. Aquelles cintes de les bosses de paper, que també vam dir que les treiem, els cordons i coses que dius... També les aprofitem.
Va, segur que ens quedarà xulíssim. Que tingueu molt bones festes. Farem coses xules, sí. Que vagi molt bé. Bon Nadal i ens veiem ja l'any que ve. Ens escoltem ja l'any que ve. Disfruta amb la decoració i amb el Nadal. Igualment, noies. Adeu. Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant l'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster.
Pare, gràcies per donar-me la... Au, au, au, au, però què demonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínios estava ben radiant. A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar, en Fustínios i el soldat covard? A Torre d'en Barra!
El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li envin. Tens fins al 30 de desembre! Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre.
Apunta bé. 6-9-08-3-2-1-4-9. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Escolta la dansa catalana, compositors, novetats i l'agenda sardanista de la setmana en un programa dirigit i presentat per Joan Teixidor, la dansa catalana. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem mobilitat encara, situació prou tranquil, amb algunes retencions a les carreres.