This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dilluns, Baix Gaià, és 9 de març, dia de Sant Pacià i ara hi ha aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Torre d'en Barra l'Ajuntament ha posat en funcionament una nova seu electrònica i gestió d'expedients administratius.
Amb l'objectiu de millorar la qualitat del servei i facilitar la relació entre l'administració i la ciutadania, el nou sistema ha costat una mica més de mig milió d'euros. Al Tafulla es participa en una dinàmica per començar a dibuixar el futur pla de protecció i ordenació del litoral de la Generalitat.
El procés participatiu per elaborar aquesta guia seguirà els pròxims mesos en tallers temàtics i es preveu que el document passi pel ple el 2027. I a Roda de Barà els Mossos d'Esquadra han detingut 4 homes per un furt amb el mètode de la Sembra en un aparcament comercial de Reus. Abans de ser interceptats, els lladres van aturar-se en una entitat bancària de Roda per retirar 2.000 euros amb la targeta de la víctima.
Això que estan escoltant és el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Josep Sánchez, bon dia, bon dilluns, com estàs? Bon dia, què tal? Molt bé.
Energia per encarrilar la setmana. Has fet el cafè ja, tu, en aquesta hora o encara no? El primer sí, però ja necessito el segon. Doncs va, ara té una esponeta, segur que tindràs un momentet. Sània Camí, bon dia des de Roda. I tu què? Quants cafès portes en aquesta hora? Doncs en porto dos i ara aniré pel tercer, que avui el necessito.
És dilluns, és dilluns. És dilluns, és dilluns. Ah, doncs, cafeïna per tothom. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, una a la Torre i Roda, de Verà Ràdio. Som baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, vacances, setmana, i volem saber si el temps s'arreglarà o tindrà pluja i cel tapat per dies. Qui ho sap? Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís B. Pérez, hola, molt bon dia. Bon dia. De mica en mica vaig ja tranquil·litzant-se la situació meteorològica.
a les comarques de Tarragona, després d'un cap de setmana que ha tornat a portar molts moments d'aigua. I, de fet, ahir encara plovia amb moltes ganes, per exemple, en alguns racons de l'interior del Tarragonès, de l'Alcamp, de la Conca de Barberà. Aquesta pluja que avui serà ja molt més esporàdica, molt més minsa, però no acabaran de desaparèixer del tot esruixats. Ara al matí serà difícil que plogui. Sí que ens ha quedat un matí enrarit. Encara queden núvols i, de fet, hi ha una mica de boira, per exemple, a la vall del Francolí.
Però serà aquesta tarda, quan a les muntanyes interiors, per tant, la Serra de Prades, la banda del Mont Sant, també gran part de la comarca de la Conca de Bàrbara i del Priorat, acabin cayent alguns ruixats locals. Quan més a prop del mar, moltes més clarianes, ja ben feble, per tant, s'acaba el temporal i la temperatura, que serà agradable. Igualment, a hores d'ara, amb la humitat que fa, la sensació és de força frescó a tot arreu de Tarragona. N'estem pendents a la xarxa.
Sabent el temps que tindrem, és moment de revisar la premsa d'aquest dilluns 9 de març. A veure què destaquen avui les portades dels diaris. Comencem pels que tenim més a l'abast. El primer al diari més, el diari del Camp de Tarragona, que titula Feministes i antiracistes. És la crònica del 8-M.
Més de 1.500 persones es manifesten a Tarragona per reclamar no retrocedir en la igualtat de drets per les dones i es van afegir proclames contra l'extrema dreta i el racisme. La fotografia de portada precisament acompanya aquesta notícia. Es veu la capçalera d'aquesta manifestació quan recorria un dels trams de la Rambla Nova de Tarragona. En la pancarta inicial hi podem llegir lluita feminista antirracista, plataforma feminista i LGTBIQ+, del camp.
Més coses en societat avui. Ens expliquen que els Mossos van investigar la desaparició de 372 persones al Camp de Tarragona. La xifra del 2025 representa l'increment d'una vintena de casos respecte de l'any anterior. A Catalunya es va registrar una mitjana diària de 10 desaparicions i el 98% de les investigacions es van resoldre positivament.
D'altra banda, avui també a la portada del mes hi veiem una fotografia del nou entrenador del Nàstic de Tarragona, perquè el Nàstic ha destituït Parralo i en comana la salvació a Pablo Alfaro. Podem veure el nou míster Grana, que per cert va entrenar el Reial Múrcia fins al 2024.
I un parell de qüestions més, sota el mateix de la capçalera. A Tarragona, Sogra i Nora es consolida com el ball parlat que acompanya la commemoració del Dia de la Dona. I pel que fa a turisme, Salou va arribar gairebé als dos milions i mig de turistes durant la passada temporada, amb 8,6 milions de pernoctacions. D'altra banda, avui, al diari de Tarragona, què assenyala Josep?
Doncs es fa ressò sobretot en la seva principal notícia a la portada d'aquesta manifestació del 8M, manifestació unitària que es va viure a la ciutat de Tarragona amb el titular Tarragona és feminista i una imatge d'un detall de la manifestació amb una de les dones que van participar en un vot de fum, una pangala de fum durant la concentració.
Si anem cap a l'interior, per ampliar una miqueta el punt de vista sobre aquesta notícia, diuen que el feminisme abraça l'antiracisme en un buit tema que no vol perdre pistonada. Més enllà d'aquest tema de portada, que ocupa bona part de la primera pàgina del Diari de Tarragona, també ens parlen de la millora en el servei de la brossa a Tarragona, concretament de la neteja dels contenidors.
expliquen que a la ciutat de Tarragona el nou contracte de la brossa ha impulsat el manteniment de les instal·lacions. Des de l'inici d'aquest 2026 s'han fet més de 3.500 neteges de contenidors. En clau internacional sobre el conflicte a l'Iran expliquen com treballa el Mossad, el servei secret d'Israel. I també es fan ressò de la destitució de Cristóbal Parralo, Parralo a la calla,
Alfaro al rescate, Parralo al carrer, Alfaro al rescat, amb Pablo Alfaro, que com deies, exentrenador del Múrcia, i és que el Nàstic està ara mateix a un punt del descens que marca precisament l'equip Múrcia, per tant, situació preocupant dins de l'equip grana.
Ara nosaltres analitzarem en clau esportiva tot el que passa a la godallera. En tot cas, seguim amb el repàs de la premsa, ara amb el més destacat de les portades de diaris d'àmbit generalista. Què ens diuen aquest dilluns 9 de març, Sònia? Comencem amb la portada de la Vanguardia.
Que titula els ayatolars desafien Trump i esculen el fill de Kamenei, nou líder suprem. El bombardeig dels dipòsits de petroli sumeix Teheran en un núvol negre i obliga a racionar la gasolina. Nous atacs iranians contra Kuwait, Bahrain i l'Aràbia Saudita desmenteixen les promeses del president Pesek Sian.
La llum puja avui amb força després de dies continguda per les renovables. També destaca, evidentment, que milers de persones surten al carrer al 8M contra l'onada reaccionària, clam pels drets de les dones i en contra de la guerra. I la imatge que ha escollit l'avantguàrdia és de la manifestació d'ahir al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Més temes, també entrevista Alfonso Fernández Manyueco, president de Castella i Lleó, el qual ha dit, nosaltres no competirem per cridar més que Vox. Altres temes, els verds revaliden el seu lideratge a Baden-Butenberg.
En automobilisme, Mercedes domina l'inici de la nova era de la Fórmula 1. I avui a Vanguardia també entrevista Xavier Hernández, exjugador i exentrenador del Futbol Club Barcelona. Messi estava fitxat. Era el seu desig i el meu. Ho va tirar enrere la porta, diu. El meu llegat són els Lamín, Fermín, Coerci, Valde... N'estic molt orgullós. Continuem amb l'ara.
Marea Lila contra el retrocés de drets. Més de 24.000 persones surten al carrer a Barcelona per reivindicar les lluites feministes i respondre a l'auge de comportaments i missatges masclistes que es difonen a les xarxes. I es veu doncs també una imatge d'aquesta manifestació.
L'Iran elegeix com a nou líder suprem el fill de Kamenei. El Consell de Clergues desafia Israel i els Estats Units, que havien vetat el seu nom per mostrar la continuïtat del règim. La Guàrdia Revolucionària amenaça amb atacar les instal·lacions petrolieres dels països del Golf.
Altres temes que destaca l'Ara troben el cos del conductor arrossegat per l'aigua a llinars a 400 metres del vehicle. I Javier Gil diu que la generació llogatera està sostenint l'economia mundial. Passem ara al periòdico. També entrevista en portada. Adécia Romero, consellera d'Economia i Finances, que diu que Esquerra Republicana s'haurà de moure. El compromís amb l'IRPF és evident.
Els alcaldes catalans reclamen pressupostos per a projectes clau en habitatge, salut i transport. El 73% dels votants d'Esquerra són partidaris del sí als comptes de la Generalitat. La imatge emportada també del periòdico és amb el titular Carrers Violetes pel 8M. Les guerres i l'habitatge marquen també la gran jornada feminista que a Barcelona va reunir 23.000 persones.
Altres temes, els grans propietaris d'habitatges controlen només el 10% dels lloguers. La influència que tenen els grans tenidors no és determinant en l'escalada de preus. Parla també del relleu que Mener, fill de l'Aiatolà, mort, nou líder de l'Iran.
Es dirà Prisma, l'antiquimax serà a partir de l'1 de juliol un centre d'art immersiu. I parla també d'intermodalitat, diu que el Pau de Barcelona última el disseny dels seus futurs accessos diaris. Acabarem les portades amb el punt avui, que titula Ramaderia sota amenaça. L'escalfament climàtic, la proliferació de fauna salvatge i la gran mobilitat entre fronteres fan disparar el risc d'epidèmies del bestiar i l'aviram.
En la crònica el dia d'ahir, signada per Guillem Vidal, el feminisme torna a omplir els carrers, és el titular. Crits de no a la guerra i contra el patriarcat en el final d'una setmana marcada també pels atacs al català. I l'esportiu titula la Minya Mal, supera el seu rècord de gols en una temporada. L'extrem de Rocafonda es referma com a màxim golejador del Barça. Aquests són els titulars d'avui dilluns 9 de març.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
L'anàlisi de l'actualitat arriba en aquesta hora del matí a baix i al dia. Els dilluns acompanyats del periodista de Fuller Ràdio, fanàtic dels esports, Marc Pérez. Aquí ja podem saludar, Marc. Bon dia, benvingut, com estàs? Bon dia. Ja t'has fet la foto de rigor aquella que tu sempre et fas davant dels micros. A les 9 i 23, que és tot just abans dels esports, sí. Molt bé, molt bé. És a dir, dels esports de l'informatiu, eh? I això ja ho has penjat, la gent que et vulgui posar cara, que sàpiga...
Ara estava fent fotos d'altres qüestions. Ah, molt bé. És que et veia amb el mòbil aquí, amb els diaris oberts i fent anàlisi del nàstic. Ara en parlarem de tot això, eh? Un nàstic de Tarragona que viu una crisi esportiva impressionant. Derrota contundent, molt contundent, al camp de l'Elbense, destitució de Cristóbal Perralo...
El club val a dir que ja ha reaccionat amb l'arribada de Pablo Alfaro, dèiem ara també tot just fa un momentet com a nou entrenador, amb l'objectiu de poder capgirar aquesta dinàmica, de no caure en el descens i que les coses s'arreglin. Anirem a pares perquè hi ha moltes qüestions que m'agradaria poder posar damunt la taula al llarg dels propers minuts. Però el fet que hi hagi una derrota tan contundent de 4-1 al camp de l'Eldense que deixi aquestes sensacions tan negatives... Exactament, què coi va passar amb aquest partit?
Doncs un desastre que es van ajuntar dues ratxes oposades, l'Eldense que està en zona de playoff amb una línia força regular de resultats i un nàstic que és incapaç de donar continuïtat a allò que fa a vegades, a vegades fa bé i suma de tant en tant alguna victòria. No va ser el cas perquè va perdre la setmana passada, tornat a perdre aquesta setmana després d'aquella victòria que semblava que podia fer enlaire l'equip davant l'Atlètico Madrileño
i al final, evidentment, això ha de passar factura, com sempre diem, fer fora l'entrenador és el més fàcil, i aquí ja he dit jo més d'una vegada que tot és responsabilitat de parlar-lo, però bé, el cas és que el partit va ser molt dolent, molt anticompetitiu, sí que ha estat que el Nastic va generar alguna cosa més per poder haver marcat algun gol, més enllà del darrer, no?,
Sí, ja quan tot estava decidit. Però sí que és veritat que defensament va ser un equip desastros. El pitjor, el segon gol, que si els nostres oients el poden recuperar o el poden veure, és un desastre. És una mostra d'anticompetitivitat que és difícil veure d'aquestes categories. Et preocupa com es produeix la derrota, més enllà de la derrota en si veig?
Bueno, és que al final ja és una conseqüència una mica de tot, no?, de tota la línia de resultats que portem, de les males sensacions, de veure que tot ens costa, que anem a remol, que... Bé, és que sé, és una mica... Va ser el reflex de tots aquests darrers mesos, realment, des del desembre fins ara, que són tres mesos. Per tant, doncs, ja no sorprèn tant, però sí que, home, fa mal, fa mal perquè penses, a veure, tenim equip per poder competir-ho, sí, clar, per poder guanyar, també, però...
La realitat després xoca de cara. Amb tot, el Nàstic continua a un punt del descens que és el mateix punt de marge que tenia just abans de jugar. Amb una diferència i bastant important, que és que Múrcia, que és qui marca el descens, que té un punt menys, dimecres recupera un partit ajornat...
i pot caure el Nasti si guanyar el Múrcia, pot caure en descens. És a dir que igual Pablo Alfaro, que ara en parlarem, que és el nou entrenador, jugar divendres a més a més contra el líder, contra el Sabadell amb un derbi català, pot començar la seva aventura al nou estadi com a equip de descens de segona federació.
Va, obrim el meló. Sí, sí, obrim perquè s'ha d'obrir. La Junta ha cessat Cristóbal Perralo després d'aquesta dinàmica negativa. Creus que era una decisió inevitable? Sí, sí, ja, la que dic, no tant per l'responsabilitat que pugui tenir Perralo, sinó perquè realment l'equip no reacciona i ell ho ha intentat tot, ha modificat sistemes...
L'altre dia jugava amb tres mitjagampistes, que no és habitual. Ha intentat cosetes, però no li ha acabat de sortir perquè al final no ens enganyem. La plantilla és justa. És justa per mantenir la categoria. A partir d'aquí, doncs, sí, estàs molt a prop de playoff, sí, però és que la realitat és que t'has de centrar en salvar-te. I ja hem vist com la plantilla, doncs, no... Clar, el que hem dit alguna vegada també. La plantilla justa i plantilla que creus que ha assimilat els plantejaments que feia, parla-lo?
A veure, és que aquí hi ha dues coses. Aquí ja que la situació sempre pesa, i més el nàstic, on tens una pressió que és espectacular, que ve des de dalt, això sempre... I en consta, això ens ho han explicat gent que ha passat pel vestidor, que ha tingut càrrecs de... Aquesta pressió...
Passa factura als jugadors, i és així. Es va viure molt en l'etapa Dani Vidal, amb aquells famosos ultimàtums que anaven succeint-se. Doncs bé, puc dir que aquesta pressió que hi havia extra per part del Consell d'Administració va passar factura. En qualsevol cas, parlant del present... I és una decisió justa?
Sí. La de destituir l'entrenador? Sí, perquè al final els resultats són els que són. El futbol és així, encara que tingui tot el tema aquest matisos i que podem depurar... Clar, però ara venies d'aquí a parlar-nos sempre del míster, tret d'aquelles setmanes prèvies a Nadal, en què les coses anaven bé, després vam tornar a sentar-nos en el míster, de si el destituïen o no, continuava bé i tot això.
Sempre ens havies dit aquí al programa que ell arriba aquí i es troba una plantilla feta que pot ajustar algunes coses, però la pareta màgica no la té. Aquest era l'altre tema que hauria de dir. Es troba una plantilla feta per Luis César, Sant Pedro, que és un entrador amb una idea de joc totalment diferent. Aquí hi ha la primera cagada d'en Nàstic. És a dir...
Si vols canviar d'entrenador, busca un perfil similar que es pugui ajustar amb els seus matisos a la plantilla. Totalment al contrari. Això, evidentment, va comportar setmanes, mesos de treball. El problema és que quan semblava que Parral l'havia donat amb la Tecla, que és un titular dels sempre recorrents amb el Nàstic, per la llada de Santa Tecla i tal, l'equip no aconsegueix tenir continuïtat, es desfà amb aquelles dues derrotes seguides fora de casa, només de...
Finals de desembre i principis de gener i a partir d'aquí una debacle.
Escolta una cosa, l'aposta és per Pablo Alfaro, ho repassàvem ara perquè, clar, avui això és portada a la premsa, el diari de Tarragona també al mes, ara fa una estoneta fèiem un cop d'ull a tot el que diuen els rotatius de casa nostra. Intentarà salvar la situació, però explica'ns quina mena d'entrenador és, quin estil és el que intentarà aplicar sobre aquest vestidor que, com per ralo, es troba ja fet.
Afortunadament és un entrenador molt diferent a la seva essència com a jugador. Recordem tots amb el Sevilla, aquella dobleta espectacular, ara és de la defensa en Javi Navarro, que allò era un... bé, un atemptat contra el futbol, perquè era més llenya que una altra cosa, no? Però bé, és un entrenador que a partir d'aquí té una idea de...
és un equip sobretot molt segur a darrere, que és una mica el que necessita el Nastic i a partir d'aquí doncs veurem com és capaç d'adaptar-se realment, perquè més enllà del que ell pugui aportar, sobretot del que insistim, a nivell de ser un equip segur en defensa, és a veure com s'ha adaptat amb una mica el que hi ha, que ara hi ha.
vas sense xarxa i l'entrenador que arriba es troba amb un equip que ha passat per dues propostes totalment diferents i que ara ha de tornar a borrar una mica tot el que tenia al camp i adaptar-se la teva nova idea. Així que veurem com es fa. Porta l'etiqueta d'entrenador amb caràcter.
Sí, és un entorn amb caràcter que, evidentment, això també el Nàstic necessita un entrenador que posi les piles als jugadors. De fet, ahir feia en broma amb els companys que segueixen l'actualitat del Nàstic i parlàvem, ostres, i t'imagina si torna Toni Saligrat o Raúl Agné? Però, al final, la conclusió era, segur que et salva, perquè és que la seva manera d'entendre el futbol de amarregategui, però també fotrà canya als jugadors, que és el que més d'un necessita, doncs segurament hagués sortit d'afecte. Pablo Alfaro té també aquest caràcter, segurament
amb matisos importants respecte a Acné i Saligrat, que podem veure potser una proposta més atractiva, però és que al final la situació del Nàstic no et dona per veure coses atractives, sinó per sumar resultats. Quines haurien de ser les prioritats? Ordenar la defensa o ordenar l'equip defensivament? És més una cosa mental i de recuperar confiança? És la de...
Anem a fer les coses fàcils, simplifiquem el joc o el que s'hagi de simplificar i mentalitzem-nos de quin ha de ser l'objectiu, que això també t'ho vull preguntar, quin és l'objectiu del Nàstic ara? Salvar-se, mantenir la categoria, és que indubtablement, el Nàstic no pot baixar a Segona Federació, sobreviuria un any, però és que després li menjarien els deutes, és que...
a veure els deutes en fi tot el que va acumulant que de no pujar, de no pujar d'invertir i no pujar clar, hi ha primera federació la cosa és complicada a nivell econòmic imagina't la segona federació per tant s'ha de salvar a partir d'aquí a l'estiu començar un nou projecte i ja ho veurem però s'ha de salvar aleshores què ha de canviar?
són tantes coses, són tantes coses, és que a nivell defensiu som un drama, a nivell psicològic a la mínima ens ensorrem, en atac ens costa horrors generar i marcar gols, és que és un tot. Aleshores, parlaves tu de simplificar coses, doncs segurament, un 4-4-2 de manual, com fa Marcelino García Toral en tots els seus equips, perquè diu que és el sistema més fàcil d'entendre i assimilat dels jugadors, a partir d'aquí els seus matisos,
4 a 4 hores de manual i fer-te fora en defensa i anar, si cal, a la contra o en funció del partit. Però jo sí que simplificaria molt les coses per un emplanter que està demostrant això que deia abans, que ajusteja. Marc, l'afició del Nàstic és fidel, però alhora també és exigent. Com pot afectar tota aquesta situació, el vincle que hi ha entre el terreny de joc i la grada?
I què pot passar de cara a final de temporada en vista de com ha anat aquesta campanya? És a dir, l'agrada? Exigirà coses al Consell d'Administració? Sí, sí, de fet ja en els últims... I de fet divendres ja vaig venir que tornarà a haver crits de directiva d'emissió, ja la gent està farta. És una cosa que alguns ja havíem...
ha anat dient, ha reclamat des de fa temps, però aquesta temporada s'ha accentuat tot. Una massa que semblava adormida ha d'espertar perquè ha vist la realitat del Consell d'Administració. Encara estem arrossegant la decisió desastrosa de fer fora Dani Vidal, fer fora els capitans a l'estiu, entre ells, Pol Domingo, el Poblenca, es van mostrar contraris a la destitució de Dani Vidal i tots van acabar al carrer a l'estiu.
afortunadament amb altres equips, però vaja, fora del nàstic, i això és una cagada monumental que estem veient el camí que ens està portant. Per tant, l'afició sí exigirà moltíssim al Consell d'Administració, s'està exigint ja, i evidentment també als jugadors, perquè hi ha alguns que no estan donant la talla i que potser es dediquen més a penjar highlights, és a dir, aquells vídeos curtets amb les seves millors intervencions durant el partit que no pas en...
en treballar realment va pensarem un siri no sé anirem a Sant Antoni cadascú que vagi a la seva parròquia jo d'aquí convido que cadascú tu te'n vas a l'ermita no te'n vas a la parròquia tu ja puges al capdamunt de la muntanya i per si en cas li posaré també algun espelma a Santa Eulària molt bé, això és a Banyeres a Santa Eulària llavors ja ho veurem, ja ho sentirem dir
Ja s'entirem dir. Marc Férez, ho hem de deixar aquí. Gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta soneta. Un plaer, que vaixi molt bé. Va, en aquestes alçades del programa, com sempre, fem una breu pausa, però abans d'obrir el parèntesi tenim la nostra singular pàgina musical en català, que aquest cop ens porta el grup Vèrnia, que ha llançat un nou senzill que es diu Ritual, una cançó amb què reivindica la lluita feminista, la memòria col·lectiva i l'empoderament de les dones coincidint amb el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona.
Una lletra plena de simbolisme, referències ancestrals, rituals, recorren mites i llegendes vinculats a la construcció de l'imaginari femení per oferir-ne una lectura actual i combativa. Ens parla fins i tot de Bruixes. Sona d'aquesta manera. Nosaltres fem una petita pausa i de seguida tornem. Aquí a Baixa i al dia. Fins ara.
En les foscores de la nit se'l saben moltes bé vostès que no volem sentir. Sota la pell i la memòria jutjarem pels que som per poder decidir. Però sempre decidirem i ara ens amagarem. I arrencar la ferida, valenta, furta, decidida. Decateria ancestral, entre sempre i molt tard, que comença a dir.
Les esperen fama, força i un maló. Erem reis, senhores, reines. Hacen foc i regaló, portaren revolució. Totes, mil dies i dieci. Les esperen fama, força i un maló. Ara brillen les corones. Són les mentes de les dones que cremaran en el foc.
Som ruïses, som reines, viatgem des de la nit més llarga. Som ruïsa per a tu, som reina per a mi, viatgem de la nit més llarga.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948.
Ona la Torre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Els Munts, Avinguda Montserrat, número 4, telèfon 977-1304-34. Farmàcia Els Munts.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Caritas. Cada gest compta.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat en aquests moments, destaquen dos accidents, volíem dir, a la P7, amb retencions entre Barbera i Cerdanyola, en sentit Girona, i també entre la Granada i Vilafranca, en sentit Barcelona. Amb un carrer tallà, també hi ha retencions habituals, a la B10, direcció en ús de Llobregat, i també a la B20, en sentit Sud.
A banda, també hi ha boira en diversos trams que afecten la circulació, com són a la Sèrie 7, a la Sèrie 7 i també en alguns punts de l'AP7. I en les últimes setmanes, la tensió entre la plantilla de CaixaBank i la direcció ha anat creixent arran de les denúncies sindicals sobre pressió comercial, objectius desproporcionats i un deteriorament del clima laboral. En aquest context, UGT, juntament amb la resta d'organitzacions que formen part del comitè d'empresa, han convocat avui una aturada parcial.
Els treballadors denuncien una pressió laboral que posa en res la seva salut. Eixi ho ha denunciat avui en declaracions a la xarxa la secretària d'Organització d'UGT a l'entitat, Mònica Ginesta. Això respon a augmentar els beneficis d'una forma que ja veiem que no té límit.
O sigui, quan aconseguim una cosa, volem més. Si veieu els resultats de l'entitat, cada vegada són rècord absolut. I això és a costa de la salut de la plantilla a dia d'avui.
Ginesta ha remarcat que les seves demandes fa anys que les reivindiquen, però que en els darrers anys la sobrecàrrega ha arribat a límits desmesurats. També ha confessat que aquesta situació perjudica el salut que ofereixen els clients. I els Mossos d'Esquadra van gestionar 3.682 desaparicions a Catalunya el 2025 i un 2,7% menys.
que l'any anterior amb una mitjana de 10 denúncies al dia. Tot i l'estabilitat global, la policia ha alertat d'un augment de casos en col·lectius vulnerables, com ara infants, joves, també amb problemes de salut mental i persones grans amb deteriorament cognitiu. La majoria d'incidents s'han concentrat a l'àrea metropolitana de Barcelona amb 2.369 casos.
Des del 2010, la policia també ha investigat 27 homicidis amb ocultació de cadàver iniciats com a desaparicions, el 72% feminicidis. Aquestes dades s'han fet públiques avui, que és el dia de les persones desaparegudes sense causa aparent.
I els bombers trobaven ahir el cadàver al riu Mogén, al llinàs del Vallès, a uns 400 metres del punt on es va localitzar la furgoneta arrossegada per la riuada. El vehicle havia estat desplaçat uns 2,4 quilòmetres des d'una passera als Mossos d'Esquadra. S'han fet càrrec ja de la investigació i la comitiva judicial ja ha iniciat els tràmits per tal de fer l'aixecament i la identificació del cos. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies per seguir escoltant la ràdio de Kilòmetre Zero, la que els explica tot allò que volen i han de saber. És dilluns 9 de març i ahir unes 1.500 persones, segons fons policials, van participar en la manifestació unitària del 8M que es va celebrar a Tarragona.
El moviment feminista va tornar a sortir al carrer amb motiu d'un nou dia internacional de les dones que enguany ha posat el focus envers la lluita antiracista. El rebuig envers el patriarcat i les violències masclistes van ser la diana de les consignes que les manifestants van llençar al llarg del recorregut, que va començar a la plaça Imperial Tàrraco i va culminar a la plaça de la Font. A la convocatòria de la plataforma feminista del Camp de Tarragona es van adherir una quinzena d'entitats del territori que van clamar per una societat feminista
i allunyada del racisme. I s'ha centrat en això, segurament, des de l'entitat organitzadora, perquè en un moment d'auge de l'extrema dreta i discursos reaccionaris es vol posar sobre la taula que el feminisme no és una lluita parcial, sinó que és una proposta emancipadora per a totes les dones.
Va, dit això, nosaltres el que farem ara de seguida serà repassar l'agenda de Kilòmetre Zero d'aquesta setmana. D'aquí una estona seguirem parlant del 8M i per ser exactes visitarem una exposició que s'hi emmarca. I tal com fem un cop al mes, rebrem el saxofonista Toni Pla per deixar-nos portar per la música de jazz i en particular de l'Altafujaç que torna aquest dissabte que ve. Som-hi, va, que ens espera tot això i més. Aquí, Tavaixa i el dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Va, doncs som-hi. Moment per l'Agenda Gentilesa de Baix gaire al dia. Una agenda de quilòmetre zero amb moltes activitats i propostes que s'emmarquen a les poblacions del nostre territori pels propers dies. Començarem Altafulla, perquè avui hi ha una proposta dirigida als més petits de la casa. Es diu Patim Patam Patum. Llegim Conte. Serà a partir d'un quart de sis de la tarda a la biblioteca. Una activitat que dirigirà
Pepi Miró. A partir de dos anys, ens diuen des de la Biblioteca del Defulla. I d'altra banda, seguim encara amb la 17a setmana de la Igualtat, Dones i Esport 2026 del Consell Esportiu del Tarragonès. A partir d'aquesta tarda, hi haurà una activitat que se centra en el bàsquet femení. A les 7, una xerrada. Emocions en joc, es diu. Anirà càrrec d'Ester Neila. I a un quart de nou del vespre, un entrenament obert per dones joves...
nenes i tothom qui vulgui apuntar-s'hi tot plegat organitzat pel Club Bàsquet Altafulla. Seguim amb més propostes, en aquest cas la trobada del Club de Lectura de Relat Curt, que dirigirà Albert Pardo. Es debatrà el llibre La Loteria, de Shirley Jackson. Serà demà dimarts a partir de dos quarts de sis de la tarda a la Biblioteca d'Altafulla. I ara un parell de xerrades. La primera, que es diu L'estrès, pèrdua progressiva de la nostra salut i que anirà càrrec
de l'Elisenda Miquel Solsona, que és psiconeuroimmunòloga, homeòpata i llicenciada en farmàcia. Serà el dijous, dia 12 de març, a partir de les 6 de la tarda, al Museu Etnogràfic. I també el mateix dijous, però una mica més tard, a dos quarts de 7 de la tarda, i en aquest cas al Centre d'Entitats, n'hi haurà una altra de xerrada titulada L'Eutanàsia i el Testament Vital, a càrrec de Margarita Espunya. En aquest cas, qui l'organitza és l'Ateneu de Dones del Defulla.
I seguim amb altres propostes, aquestes ja de cara al cap de setmana. Per començar, el dissabte, de 10 del matí a 1 del migdia, amb el punt de trobada al davant del Museu Andoràfic d'Altafulla, hi haurà una ruta de descoberta de l'entorn natural d'Altafulla.
La sortida ecoturística de primavera d'aquesta ocasió serà les sínies del Vinyet, les hortes de Tamarit i el futur espai natural. Qui en vulgui saber més o tingui interès i, per tant, si vulgui inscriure, el que ha de fer és enviar un correu electrònic a joan.hordelacinia.com o bé trucar al telèfon 655 486 115.
D'altra banda, el mateix dissabte a les 8 del vespre a la Violeta torna a haver-hi concert del cicle de concerts de jazz altafujats. En aquesta ocasió serà amb Javi Díaz Group, amb Javi Díaz a la guitarra elèctrica i acústica, Marc Cauling al piano i teclats...
Enric Soler al Baix Elèctric i Isidre Ruït. Això, com dèiem, serà el dissabte a partir de les 8 del vespre a La Violeta. I un parell de propostes més, en aquest cas ja de cara a diumenge, perquè al Parc de BTT d'Altafulla, de 9 del matí a les 12 del migdia, hi haurà un taller de mecànica i conducció.
sobre la tècnica de bicicleta tot terreny. Organitza la penya ciclista Altafulla en el marc del programa Dones i Esport 2026. I d'altra banda, també diumenge dia 15 de març a les 6 de la tarda al Casal Cultural de Violeta es projectarà la pel·lícula
I per acabar, un parell d'exposicions que portem dies també explicant-los des del Tafolla Ràdio. En aquest cas es tracta...
de l'exposició d'infografies Espais de la Vila dels Munts, que es pot visitar fins al 30 de març a l'Espai Expositiu de la Violeta, i d'altra banda també la mostra 200 Aniversari Joaquim Gatell i Folc, que en aquest cas estarà instal·lada fins al 7 d'abril al vestíbul de l'Ajuntament, de 10 del matí a 2 del migdia. L'organitza el Centre d'Estudis d'Altafulla amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Altafulla, la Fundació Privada Mutua Catalana i la Diputació de Tarragona. Dit això...
Anem, Sònia, fins a Roda de Barà perquè demà dimarts hi haurà una nova sessió de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran. Doncs sí, tindrà lloc a l'Hotel d'Entitats, a dos quarts de sis de la tarda, sota el títol «Fraser feta no fa destorb». El català té una manera pròpia de dir les coses. Serà càrrec de Maria Ramè i Barberà Gobis. Recordem que les sessions tenen lloc el segon dimarts de cada mes, de dos quarts de sis a dos quarts de set de la tarda.
Aquest projecte té com a principal objectiu donar sortida a les inquietuds culturals de la gent gran, tot i que qualsevol persona major de 18 anys s'hi pot matricular. Cada xerrada tracta sobre una temàtica diferent, així que no cal haver estat present en les anteriors, i es pot assistir a aquelles que es vulgui. El preu de tot el curs és de 36 euros. Per a més informació i inscripcions, cal dirigir-se a l'Escola d'Adults Mediterrani.
Fantàstic. D'altra banda, una altra proposta que ens arriba des de Roda. Es tracta del tercer gran premi Roda de Barà, una prova ciclista el diumenge, dia 15 de març. Començarà a les 10 del matí des de l'Avinguda Sant Jordi. La prova és puntuable per a la Copa Catalana Màster. Categories Màster 30, 40, 50 i 60.
La distància a recórrer és de 66 quilòmetres, des de Roda cap a Bonastre, Montferri, Vila Rodona, la Juncosa de Montmell, el Mirador del Penedès, Mas Llorenç i Bonastre fins a Roda de Barà. L'organitza Guru Bike Cycling Team i Federació Catalana de Ciclisme i ho fa amb la col·laboració de l'Ajuntament de Roda de Barà.
Fantàstic. I anem ara fins a Torre d'en Barra perquè avui es culmina la commemoració del 8M, el Dia Internacional de les Dones, amb la lectura del manifest, un acte que es farà, Sònia, a les 12 del migdia al Pati del Castell i que comptarà amb la participació del col·lectiu Papallones Liles.
Doncs sí, els actes del 8M a Torre d'Embarra culminaran aquest divendres i dissabte. D'una banda, divendres 13, la tertúlia del Club de Mestres de la Biblioteca tractarà sobre el llibre A la Vora, d'Alfredo Sudarguit, basat en una idea original de Mariale Ariseta.
serà a partir d'un quart de sis de la tarda. I finalment, dissabte 14, el Beach Tenis Torro d'en Barra organitza un torneig femení de tenis platja a la platja de Baja Mar. A dos quarts de 12 del matí també es farà la dinamització itinerant Bastesta de Lila, a càrrec de Dona Cançó, que es va haver d'ajornar aquest passat cap de setmana a causa de la pluja.
També a Torre d'en Barra aquest dijous tindrà lloc la conferència l'epicultura. La cria de les abelles serà a les 7 de la tarda a Calma Iam, un acte que organitza el Centre d'Estudis Inival de Mas i que anirà a càrrec de l'epicultor Arnal Garcia. La conferència va dirigida al públic en general i explicarà que les abelles són uns insectes que tenen una gran importància als ecosistemes com a polinitzadors. La seva cria ens permet contribuir a la conservació del medi ambient a l'hora que podem obtenir-ne la deliciosa
Fantàstic, va, i una proposta més, en aquest cas, encara enmarcada en el 8 tema, el que hi ha amb actes que segueixen avui, dilluns, a la Biblioteca Sònia. Doncs sí, a les 6 de la tarda es llegiran i comentaran textos feministes.
Fantàstic, doncs ens quedem amb aquestes, unes quantes de les propostes de la gent del nostre territori per la setmana. Que ningú pateixi, que n'hi ha moltes d'altres, tothom les pot localitzar, les pot trobar de ben segur a través de llocs webs dels ajuntaments i altres plataformes que pengen aquestes agendes culturals, festives i de tot tipus al nostre territori. Divendres tornarem a fer un bon repàs de l'agenda de casa nostra ja amb la mirada centrada al cap de setmana.
Gràcies, Sònia. Fins ara.
La Sònia, que ja s'ha acomiadat de nosaltres, no passa res. Després segur que ens portarà també la frase cèl·lebre abans d'acabar el programa d'avui. En tot cas, nosaltres acabem ara aquesta agenda i el que fem és connectar amb la unitat mòbil del programa, que en aquesta ocasió capitaneja la nostra companya Dona la Torre, Anna Plaza, que surt de l'estudi per conèixer de fons una exposició emmarcada precisament en el Dia Internacional de les Dones.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Avui us proposem una descoberta, la descoberta d'un artista que fa anys que viu a Torredembarra. Més que artista, ell s'ha definit com a artesà perquè aquest divendres ha inaugurat una exposició a la Biblioteca de Torredembarra en el marc del 8M. Estem parlant d'en Pete Liddell. Hello, hola Pete. Hola, què tal? Hola, què tal?
No és la primera vegada que exposes a Torredembarra, però la peculiaritat d'aquesta exposició és que tot són dones. Tot el que ha retratat són dones. D'on va venir la idea de fer l'exposició? Va ser la biblioteca que va contactar amb tu? Te lo pidió la biblioteca? Fuiste tú quien hizo la propuesta? ¿Cómo fue?
Vaig parlar amb l'Anna de la biblioteca i ja tenia moltes quadres de dones. Les dones salen en la majoria dels meus quadres.
Y entonces, como había donat un cuadro mío a la biblioteca, es el cuadro del cartel, le pregunté si le interesaría...
que una exposició de mis pintures. Y me dijo que sí. Entonces la idea original era meva, pero a Ana le agradava mucho la idea, porque a ella le agradava mucho los meus cuadros.
Fem una descoberta també de l'artista, ja haureu deduït per l'accent i tal que en Pete Lidl és anglès, quants anys fa que vius a Torredembarra i com vas fer cap aquí? Bueno, a veure, la veritat és que porto més que media vida a Catalunya, així que sóc més català que anglès,
A pesar de la lengua. Més català que en inglés. Principalment en Barcelona. Vaig venir en el 88 del siglo passat. Y ahora es el 26, que son 38 años.
i Torre d'Embara, no sé, unes deu anys, massa menys. A la inauguració de l'exposició parlaves del teu estil, de la teva manera d'entendre l'art, i explicaves que tu no conceps l'art o els teus quadres, la teva obra, sense que hi hagi la figura humana. Per què?
És que no, no, no puc explicar el percè, el percè és que ha fet varies pintures sin una figura humana.
i al principi la diferència no notava tant, però amb les anys és que al acabar una pintura i si no hi ha un enfoque que és la figura humana és que m'importa molt el fons, el entorn, la ropa, el pèl.
tot me importa, però si no hi ha un enfoque que une tot, per a mi el quadre falta alguna cosa, falta algo. Entonces necesito este vínculo para, no sé...
que prengui forma. Sí, sí. Y bueno, es que no soy yo, no lo puedo explicar. A mí los pintores de otros no me hace falta que tenen. Me gustan las puestas de sol, me encantan las puestas de sol, el almanacé...
La plaia, les vistes, m'encanten, però quan toca pintar-lo, plasmar-lo, si no hi ha un foc humà, per a mi no val. El teu estil és realista, gairebé hiperrealista, i has confessat, m'ha posat una cara així una mica, has confessat que tu et bases en fotografia, és a dir, vas pel carrer, observes, fotografies, i això et serveix de base en el teu treball.
Deia que bases en fotografies, parlaves de l'estil fotografic, de la gent que fa fotografies al carrer, i aquesta és la base del teu treball, la base de tu treball. Sí, sí, i com ho he comentat abans, no sé si tinc imaginació, no tinc imaginació per inventar,
Cosas de la nada. ¿Hay alguien que puede hacerlo? Yo no. Necesito una imagen. Entonces me enamoro de la imagen. Y si me enamoro de la imagen, intento plasmarlo. ¿Por qué?
Pintar una imagen fotográfica lo cambias, inevitablemente, es otro medio, lo cambias, lo transformas en otra cosa. Y eso es lo que me agrada a mí, es coger una imagen que me dice mucho y plasmarla.
en pintura de oli, que lo cambia un poco todo. ¿Desde cuán pintan Pete Liddell? ¿Cuándo empezaste a pintar? Ahora tengo 74 años. Empecé a pintar en serie después de jubilarme. Me jubilé con 65 años
Y antes no tenía... No, pintaba un poco, siempre pintaba. Joven pintaba un poco en el... ¿Cómo se dice esto? En el...
Con 20 o 30 años también pintaba un poco, pero tener que ganar la vida lo hace difícil. Y ganar la vida como pintor, bueno, me gustaría, pero no es factible. O estoy jubilado, tengo una pensión que es suficiente, no hace falta que venda ningún cuadro, no necesito el dinero.
Pinto por gusto, no por necesidad, y ya está. I pintes en el taller del Jordi Morera. Sí, sí, no, una vez a la semana voy ahí, no, porque Jordi sería el primer en decirlo, es que él me da consejos, pero yo, no sé, no escucho mucho los consejos,
A veces rechazo consejos, pero a veces después penso, quizás tenía razón, quizás, ¿sabes? Pero me cuesta aceptar un consejo. Pero John es muy paciente conmigo y voy a ir porque es un poco en comunidad. Hay gente de todos mis noveles, gente que empieza a pintar, que nunca han pintado en la vida, otros que pintan muy bien, otros que pintan mejor que yo.
modernos, diferentes estilos, y es que hay mucha cosa ahí. No, es una comunidad. Y el centro de esta comunidad es Jordi Roche Moreira. ¿Y la técnica, de dónde la has sacado a Pid Lidl? Porque son cuadros muy detallistas, muy... Bueno, hay un trabajo técnico de aquí. ¿Tenías una formación previa de arte? No, no tengo formación. Tú en algún momento has dicho...
Hiperrealista. Y no, hiperrealista es tres o cuatro o cinco pasos más que lo hago yo. Mucha gente desde un poco de distancia dicen que, oh, es como una foto. Para algunos artistas eso sería un insulto, decir, es como una foto. Pero no es mi caso, porque yo sé que es como una foto, porque son basados en fotos.
La gente generosa dice que has mejorado, como Jordi Rochmore ha dicho, es que mejoras la foto. Y otros dicen que es que transformas la foto. Y yo creo que es un poco eso, es que se transforma la foto. Es muy fotográfico, no hipoglista, muy fotográfico, pero transformado un poco.
Tú dirías, yo no soy un artista moderno, no soy un artista moderno, pero la mirada sí que es moderna, porque el encuadre, el tipo de... No son gente mirando... ¿No? No es el tipo, no es el típico retrato. No, hombre, lo que intento... Los que están retratados aquí, aunque no soy retratista, ¿eh? No soy retratista.
Pero lo que están retratados aquí son dones modernes. Dones de hoy día. Y lo que es quizás más bien... A mí me agradó el Ramón Casas. De este pueblo, aunque no sabía. De este pueblo. Y entonces intento...
Imitar, bueno, imitar, captar su estilo, pero no en los principios del siglo pasado, en los principios de este siglo, con un siglo de diferencia en contenido, pero...
Lo que quiero hacer es acercarme un poco a lo que hace Ramón Casas. Porque lo que captas es un momento que pasa, ¿no? No es alguien posando, es un momento cotidiano. Sí, sí, sí. En todos, en todos, sí. Ahora hay bastantes días para ver la exposición y me parece que si alguien se enamora de un cuadro lo puede comprar. Sí.
La verdad es que no espero vender cuadros. Esto sería un poco utópico, no sé. Y no tengo necesidad de vender cuadros. Pero si alguien quiere comprarlo, todos tienen un precio, se pueden regatear también. Y ya está, no sé, encantado. Si a alguien le gustan los cuadros tanto para comprarlo, me sembla estupendo.
És una oportunitat aquesta exposició de descobrir l'obra del Pit Lidl, però no és la primera exposició que has fet aquí a Torre d'Ambarra, no fa gaire, a la Biblioteca de Baixa Mar n'havies fet una aquesta de temàtica més marinera. Sí, sí. Fa tres anys també en el taller, l'atelier del Jordi Roigmanera,
Hice una exposición de cuadros mariners. Bueno, más que mariners, son gens en la placa, con el fondo marinero.
En la biblioteca de Baxemar eren los mismos cuadros, más o menos los mismos cuadros, pero como es la biblioteca de la playa, a la Ana le parecía bien la idea de poner cuadros de la playa ahí. Pero también cuando hice la exposición en el atelier con Jordi, fuimos los dos a la radio y nos hicieron una entrevista ahí también, no sé si te acordes de...
Hace tres anys segurament estava per allí, però no me'n recordo de l'entrevista. I, Pit, una última pregunta. Tu tens molta vinculació amb la biblioteca? Perquè participes també en el Club de Lectura d'Anglès. Sí, sí, en el Club de Lectura d'Anglès i...
Aparte del club de lectores inglés, no sé, tampoco tanta cosa. Vengo, saco libros de vez en cuando, siempre tengo que tener un libro y leer en la biblioteca, no sé. Y es un espacio, es muy bonito este espacio, ¿no? Es esta...
Nave, no? I quan es senta, no, m'encanta, la biblioteca m'encanta. Doncs hem fet una mica de descoberta d'en Phil Lidl de la seva obra, sort amb aquesta exposició i a disfrutar-la. Moltes gràcies. A tu. L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Això és Baixa i el dia, el programa de proximitat d'Altafulla Ràdio, on a la torre i roda de Barà Ràdio, el magazín conjunt d'aquestes tres emissores municipals. I ara mateix qui escoltem és el guitarrista vilafranquí Javi Díaz, que presenta el seu nou disc Atientes.
De fet, el presentarà aquest proper dissabte a Altafulla, en el marc de l'Altafujàs, el cicle de concerts de jazz que té lloc cada mes. En aquesta ocasió serà a les 8 del vespre a la Violeta i Javier ho farà acompanyat de la seva banda habitual. I converteix una estoneta amb nosaltres ara mateix els estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit, tal com fa un cop al mes que visita aquest programa.
És el programador del cicle Altafujàs, el dinamitzador cultural i saxofonista Toni Pla. Toni, benvingut. Hola, bon dia. Energia per encarrilar bé la setmana i el dilluns amb La Vieja Higuera, que estem escoltant ara mateix. Sí, un tema així molt característic d'aquest nou disc, però del seu estil, l'estil d'en Javi Díaz.
I que, en aquest cas, en aquest disc que tientes, presenta també o incorpora aquest tema, que li dona aquest aire, una mica, dona la sensació aquella de que estàs per aquests camins, aquests camins d'aquella terra.
d'aquella terra i que fa rebre un punt de sensacions que permeten desenvolupar i, en aquest cas, composar aquesta peça. M'atreveixo a dir que aquest jazz que estem escoltant del grup d'en Javi Díaz...
És un jazz agraït i fàcil d'escoltar per aquells que potser no estan acostumats a escoltar o a escollir un concert de jazz o la música de jazz. Sí, sí, diguem que és un concert molt, diguem, molt fàcil de captar, de captar el seu plantejament, el seu ritme, la seva forma de fer, de fet...
En aquest cas, ja coneixem en Xavi Díaz com en tot cicle. Un cicle et permet conèixer la trajectòria dels músics. Per exemple, quan van començar Altafujàs un mes de febrer de...
de l'any 2011. En aquest cas, doncs, vam presentar un disc als originals, format també per en Javi Díaz, quarta, després, el 2015. Més temps m'ha passat i vam presentar un disco que s'anomenava In Situ.
I després, cap al 2019, una altra era Primavera, Santa Fe, que tots, de bona manera, tenen una línia, un denominador comú, perquè al final els músics, amb el temps, si estem parlant del 2011, del començament, que ja portava una trajectòria aquest senyor, però del 2011 al 2026 són 15 anys.
I llavors, en definitiva, es crea un estil. Un estil propi. O plantejar, en definitiva, un estil propi fa que diguis, mira, està sonant aquest músic, no? I, de fet, l'estil propi d'en Javi Díaz és aquesta fusió de música llatina i flamenc de jazz amb música brasileña? Sí. Una fusió d'estils. Sí, sí, bueno, és una fusió...
I que, en definitiva, el tema del jazz es fusiona, per exemple, en música brasileira, ha influenciat molt per en Cardo Jovín, no? Tots coneixerem aquest estil de la música de la bossa nova, no? Sí. Amb el tema de l'ipanema, el wave, etcètera.
I que, bueno, ell també té unes connotacions en aquest plantejament, en aquest plantejament rítmic que et porta cap aquí. O així, amb aquesta guitarra, aquesta magistria, com si diguéssim, doncs, el tema de Paco de Lucía. Ah, mira, anava a dir això. Hi havia un moment...
Jo de música en sé poc, però hi havia aquest puntejat de guitarra que me l'ha recordat, perquè ho deducia. I és extraordinari, a més a més, quan realment ell té fins i tot un plantejament de projecte, o un projecte no plantejament, o...
o presenta projectes definits ja purament amb homenatge a Paco de Lucia, no? I que és extraordinari. Per tant, hi ha influències o veu també de Paco de Lucia. Sí, sí, sí, molt, molt, i es veu molt clar a l'hora de fer el... Sí, però en definitiva...
Estem davant d'un mestre, un mestre amb la seva trajectòria, amb els seus plantejaments i amb la línia de flamenc que et dona aquest ritme que en aquest cas, a part de tot en Isidre, amb el tema de la bateria i tal...
doncs dona també amb uns tocs molt particulars que també fan créixer aquest ritme. De fet, la banda que acompanya habitualment en Javi Díaz, que en Javi toca tant la guitarra elèctrica com l'acústica, és l'Isidre Ruiz, el citava Zara a la bateria, l'Enric Soler al baix elèctric i el Marc Cauling al piano i teclats. Sí, sí, sí.
Llavors, diguem que aquests elements formen part, fan que tot tingui un background, un ritme que faci que camini d'una forma i que sigui realment molt agradable, molt agraït d'escoltar.
I bé, doncs, és un plaer, doncs, de tornar-les a invitar. I, fonamentalment, perquè, bueno, doncs, ja tens una coneixença també amb aquest nou disc. Cada disc, en definitiva, que està replet de música pròpia, música composada per ells i tal...
doncs li dona un... és a dir, és com un... si parléssim de literatura entraríem en el tema dels llibres i tal, aquí en el tema de la música, el disc, doncs en vinil o en CD, etcètera, i tal, doncs és un plantejament de dir, bueno, faig una recopilació en una època determinada i així es queda, no? Llavors, sí,
Tens la capacitat de poder escoltar el músic des del principi
en diferents discos, doncs veus més l'evolució, veus més l'etapa... Et volia preguntar per això quina és l'evolució que fa en Javi Díaz, des que era Javi Díaz Quartet, ara és Javi Díaz Grup, amb aquests treballs al darrere, in situ, quina evolució ha tingut?
Bueno, en aquest sentit també hi ha hagut canvis, diguem, en la composició dels músics, la formació dels músics, que al principi ja també el coneixem aquí en Josep Maria Domènech, i també el Ramon Teixidor, el baix...
etcètera, i aquí hi ha hagut un canvi en el que seria el mal calling aquí en el piano i teclats i sí que també les persones canvien
Hi ha plantejaments que també cada persona desenvolupa una funció, però també hi ha moltes maneres de tocar el piano, hi ha moltes maneres del baix, etc. I això també, el canvi de músic, fa que també les coses canviïn. I després també a l'hora de composar,
Doncs depèn de... Bé, també vull dir que l'estil dels diferents músics també creuen una sonoritat diferent, encara que tot estigui escrit d'una forma similar, saps?
La línia harmònica, però la línia melòlica, els plantejaments, a part que estiguin similars, però els estils de les persones fan que les coses siguin diferents. De fet, aquest és el primer disc que fa com a Javi Diaz grup, no com a Javi Diaz quartet.
Bé, sí, sí, sí, en aquest cas... Per aquests músics que l'acompanyen. Sí, sí, sí, en aquest cas seria el primer disc, no?, amb aquest plantejament, amb aquests músics, i, bueno, tot i que, per exemple, en Isidre Ruiz, doncs, bueno, també havia estat uns altres uns altres percussionistes que n'hi ha intervingut. Bueno, és igual, hi ha...
Hi ha moviments, no? Rotacions. Diries que marca la sonoritat de Javi Dia d'estar marcada també pel territori on és? Abans, fora de micròfons, en parlàvem, no? Ostres...
un guitarrista de Vilafranca, que has parlat ara dels camins, que es troba ben pel territori, entre les vinyes, les vinyes del Penedès, el mar de la zona del Garraf, el fet que també aposta per la gravació del disc a la casa morada de Balleres del Penedès.
Vull dir, algú que té un vincle molt estret també amb casa seva i amb el territori. Sí, tot això evidentment té unes connotacions clares, unes connotacions molt properes, en definitiva,
un músic, diguem, d'aquí a prop, no?, estigui aquí, d'aquí al Penedès, i que tots aquests, per exemple, amb la cançó aquesta, no?, la lligera vieja, no?, doncs aquesta d'alguna manera també...
estar a prop d'aquí és una línia és un plantejament que influència com podria ser, jo què sé doncs si estàs visquent aquí a Altafulla el tema del petit fart d'Altafulla que és el símbol d'Altafujàs en certa manera doncs també són elements que influencien que marquen un...
una consistència, un contingut especial i propi del territori. Les tècniques musicals serveixen per utilitzar aquestes sensacions i transformar-les.
És aquell punt de llenguatge de la música que et dona aquella màgia per transformar en aquell pensament a raó de les sensacions que un té.
Toni, en Javi Diaz, ho apuntaves abans, visitarà Altafulla una vegada més. Quin és el vincle que hi ha entre el públic de l'Altafujàs i aquest músic del nostre territori? Se l'espera? És una persona estimada per això? La gent que omple habitualment el pati de butaques de l'Altafujàs? Bé, doncs.
En aquest cas, en les anteriors edicions, com si diguéssim relacionades amb aquest músic, la fluència de públic va ser molt bona, va ser també un acolliment extraordinari, a la gent li agrada, és un estil característic,
una forma i un plantejament de fer especial, i per què no? Si hi ha novetats, hi ha evolucions, com és en aquest cas, doncs és un acolliment molt agraït en general.
Val a dir, però que ara actuarà en un escenari que diria que no l'ha trepitjat fins ara, les vegades que ha visitat l'Altafujàs, perquè en Javi Dias el que sí que coneix és la pallissadre del senyor, que és, podem dir, el bressol del cicle Altafujàs. Sí, sí. Bueno, va ser aquí també una vegada... Va ser un concert que es va fer allà... allà a prop de...
Això del parc del comunidor, que es va posar com un embalat, llavors va haver-hi una actuació també. Però la violeta, tal com la coneixem a dia d'avui, hi pujarà per primera vegada en aquest escenari. Sí, sí. Jo penso que serà una bona percepció per part del músic, perquè ara actualment la violeta està molt bé, molt ben acondicionada, etc. I també sentir-lo amb aquestes...
noves condicions, i així serà, i en directe, i en viu, etcètera, és una bona experiència. Bé, crec que la música en viu, en directe, en els temps actuals, és molt important de tenir en compte, és un luxe, jo sempre ho he dit,
Aquest tipus de música, Altafulla, etcètera, és un luxe de poder-hi anar, la senzillesa que representa anar a la violeta, estar proper, fàcil, etcètera. Hem d'aprofitar aquestes oportunitats perquè no sempre hi estan i tinguem-les a prop, és a dir, maniubats, no?
I cada concert és únic, com tu ens dius, i per tant ens en duem com a públic una cosa que no es podrà repetir mai més, perquè no se'n poden fer còpies d'un concert directe. No, i a més aquí que... Aquí hi ha aquest... Insisteixo, el concert aquest del cicle, no? Que han passat diferents plantejaments per part d'aquest músic i tal...
I amb un estil, un estil propi i, diguem ara, com un estil consolidat, no? I llavors que hi ha la influència claríssima d'en Paco de Lucia, d'en Jovín, etcètera, de l'entorn. Bé, és tot una... És com una maduresa, en aquest cas, d'aquest estil, d'aquesta música, i que val la pena d'apropar-s'hi, sí o sí, està claríssim.
Aquest tema que escoltem ara mateix és el sender del torrent.
El sender del torrent, abans escoltàvem la vieja higuera, un altre tema és l'ombra. Fins i tot a la canàtula del disc hi podem veure, no?, el reflex en una aposta de sol d'això, del que és un torrent, una zona fluvial, amb un arbre de fons que ens podem imaginar, que és aquesta vella figuera, no?, que dèiem abans. Toni, els llocs...
o indrets particulars, fa que el músic sigui especial també a l'hora de compondre? Sí, sí, sí. Tu com a músic t'hi trobes amb això? Sí, bé, les imatges es formen en sons, les sons es composen,
I aquests elements fa que es trobi una melodia inspirada, diguem, amb això, no? I moltes vegades els títols, no?, els títols de les cançons són indicadors de cap on va la cosa, no? Llavors l'imaginació i d'una forma instantània
arriba en aquell punt, i llavors, insisteixo, les eines i tècniques musicals fan que, dius, te pots apropar allà, no? Doncs podríem, aquí, estar parlant de com podem crear una sensació, diguem, de profunditat, no? Això es pot fer. Clar, això ho podeu fer els que en sabeu, els que sou músics. Però és l'ament que...
es transforma en so i aquella imatge es transforma, diguem, en una composició. És improvisació, això? És a dir, el moment en què... T'agafo, ara, aquestes paraules teves. El moment en què la imatge es transforma en so, és la improvisació del músic davant d'aquelles sensacions que té en un moment concret? O no? O la improvisació és una altra cosa? No, bueno, la...
La improvisació parteix moltes vegades de, i la creativitat parteix moltes vegades de la capacitat o tècnica que, a partir de la capacitat i tècnica que existeix, s'obté un resultat més apurat o menys, però la creativitat...
sempre està, però si aquell acrèdit s'envolupa d'una forma molt desparramada, en certa manera, dius, això com ho defineixo aquí? Llavors, doncs, això és on està aquest punt
Allà des del principi d'Altafujà es va, bueno, es va haver aquí denominat el comú, no?, de fer estal·lar la teva expressió, no? I aquest concepte és molt important perquè, d'alguna manera, allò que diem, allò que expresem, té un contingut, un contingut.
Si no hi ha emoció, si no hi ha emoció, per molta tècnica no surt res. Escolta una cosa... No surt res, ja la pots fer, però allò que dius... Allò dius, ah sí, però no m'ha arribat. I aquesta emoció es pot trobar en qualsevol lloc? O diries, com a professional que ets, diries que hi ha llocs on l'emoció és... Jo què sé, un polígon industrial...
o la desembocadura del riu Gaià, segurament hi ha més emoció la desembocadura del riu Gaià que no pas en un polígono industrial o ens posem al costat de les vies del tren home, què vols que em digui? no sé quina emoció es pot trobar bueno, això són moltes hi ha moltes aquí sí que existeix una línia improvisada de cadascú i del plantejament aquell que
que ens trobem i que d'allà doncs es crea un element transcendental sobre allò i llavors doncs
Hi ha un músic, va venir un músic també del nord d'aquí que va venir, em sembla que era en Juan de Diego, un músic trompetista del nord d'aquí, d'Euskadi i tal, doncs que...
que va haver-hi amb això que comentaves de les naus industrials, com si diguéssim les ximanees i tal, no sé què, es va crear una miqueta una música relacionada, reivindicativa, del tema de les vagues i les lluites...
laborals que havien allà i desigualtats, etc. I hi ha temes que estan definits en aquests plantejaments. Hi ha la imatge aquesta de les ximenees d'una fàbrica, etc.
Bé, en aquest cas ens trobem aquest arbre, això no sé què, el tipus de música que es fa en aquest cas, en aquest context d'en Javi Díaz Grup, doncs és un context agradable, és un context rítmic, en el que ahir deia, en aquest llibre, definia, si em permets, només un minut, diu...
La música ens serveix per treure el més bo i positiu de cadascú, de nosaltres. I l'amor, l'esperit del treball, la sensibilitat...
Les ganes de compartir i de crear. És la millor medicina. Contra l'avorriment i la desesperança. La música, no? Que feia un comentari sobre el tema de la música i tal. Totes aquestes coses també fan que es creïn uns estils, unes formes, etc. i s'obtingui un resultat, en aquest cas, aquests que hem anat sentint.
Escolta, Toni, tu com a músic, com a saxofonista, quin indret tens que dius aquí amb mi hi ha alguna cosa que em passa que fa que l'art el pugui convertir en la meva expressió?
Tens algun lloc d'Altafulla que sigui la teva inspiració? Sí, sí, sí. D'Altafulla o del Baix Gaià, eh? Ens estan escoltant també des de Torre d'en Barra i des de Roda. Sí, jo des de... Hi ha un espai allà amb un indret que té una vista, un so, etcètera,
Per allà la zona del bosc aquest de la Marquesina. El bosc del Marquesa. El de la Marquesa, això. Per allà hi ha uns drets que he anat a tocar molt allà. I són llocs que inspiren unes sensacions, uns plantejaments. Té molt de misteri per mi, tota aquella zona allà.
Tot i que, bueno, aquí a Tafunya hi ha molts indrets preciosos, bonics, per d'alguna manera inspirar-se per entendre's, no? I fins i tot a vegades, així públic, no?, que et troba per allà, diu, ostres, mira un lloc bo, eh?, per inspirar-se no sé què, no sé quantes i tal. Bueno...
Sí, sí, sí. Busques més un racó amagat o un racó que tingui una bona acústica per tot allò que dieu, els que us hi dediqueu, que hi hagi aquells reverbs naturals i que no necessitis amplificació ni tot això. En la natura hi ha molta línia de comunicació, perquè tens la comunicació...
entre el so de la brisa del mar, el so dels ocells, la comunicació dels ocells amb la música, l'intercanvi de comunicació també, i és un lloc...
L'acústica que s'obté amb una alçada determinada, etc., realment és bona. De fet, fins i tot, una experiència, si em permets, de fa bastant temps, però d'anar a troncar 30 vegades de 30, sigut més seguit, de les 7 o les 8 abans de començar el dia...
30 dies seguits allò... Llavors allà... El faro petit d'aquí d'Altafulla... Sí, sí, allí la roca, la roca del Gaià. Allà, aquelles hores, abans que surti el sol i començar, doncs és una experiència formidable. Llavors sí que crea una línia d'una disciplina determinat i a la vegada, doncs... Bé, és un començament del dia realment sensacional. Ara fa molt temps que no ho faig, però...
Escolta, la propera entrevista, ja que un cop al mes en aquest programa t'enrevistem, conversem, parlem de jazz i repassem una mica l'agenda del sigle de González, la propera entrevista la farem des del carrer amb unitat mòbil inclosa i ens portes en algun d'aquests racons màgics que tu tens tan ben seleccionats. Cap problema, cap problema.
Toni Pla, gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Ja vi dia del grup, aquest dissabte a les 8 del vespre, la Violeta del Defulla presentarà Tientes. Predem nota de tot això. Que vagi molt bé, fins la propera. Molt bé, gràcies, rebeure. Nosaltres que ens plantem a la recta final del programa ens hem d'acomiadar, però abans el que farem serà reflexionar amb la nostra companya Sònia Camí de Roda de Parà de Ràdio. A veure, Sònia, quina és la frase cèlebre que has escollit per encarrilar com Déu mana la setmana?
La Sònia. Abans ja li hem dit adeu i no l'hem sentit i ara tampoc. Ja estic aquí. Ah, ja és aquí. És la distància entre, de vegades, la distància d'aquells passadius tan llargs que hi ha entre la redacció i l'estudi. No, hem de dir que avui tenim uns problemes tècnics avui i llavors tenim el tècnic que va i bé i m'ha deixat aquí soleta. He hagut de córrer una mica a buscar el micròfon. Doncs vinga, va. Ja estic aquí. La frase d'avui...
Vinga, doncs deixa'm un segon, eh? Avui tot va igual, eh? Tot va igual. S'estan despertant encara les màquines. Sí, sí, sí, exactament. Però ja la tenim. Vinga, va. Sí? Doncs vinga. Sí.
Vinga, avui la frase anem a parlar d'alegria, ja que el mal temps té bona cara. Diu, si exageréssim les nostres alegries com fem amb les nostres penes, els nostres problemes perdrien importància. I ho va dir Anatole Franz. Doncs vinga, va, fora problemes. Nosaltres marxem així, Sònia, que acabis de passar molt. Bon dilluns fins demà. Bon dilluns a tothom, adeu-siau. I a tots vostès els esperem demà a l'hora de sempre. Passiu bé. On a la Torre, la ràdio de Torre de Barra.
Vols rebre tota la informació de servei de Torre d'Embarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948.
Ona la Torre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Els Munts, Avinguda Montserrat, número 4, telèfon 977-1304-34. Farmàcia Els Munts.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Caritas. Cada gest compta.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors. Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant.
Notícies en xarxa Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram