Ona la Torra, la ràdio de Torre d'Embarra.
Baix Gaià és 12 de març, dia de Sant Gregori. I ara hi ha aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament ja informat de les parades i horaris de l'autobús que anirà fins a Barcelona a partir de dilluns que ve.
mentre durin les obres dels túnels del Garraf. Funcionarà de dilluns a divendres i farà quatre parades al municipi. Altafulla, la portaveu de Junts al Consistòria, assegura que està a disposició del partit de cara a les municipals del 2027. Eva Martínez també manifesta, però, que les noves incorporacions canviaran l'aritmètica. I a Roda de Barà, la Biblioteca Municipal acollirà aquest dissabte una sessió de contes per Nadons.
S'adreça a famílies amb canalla de fins a 3 anys i forma part del projecte Nascuts per llegir que fomenta la lectura des de la primera infància. Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili, Raquel Martínez. Bon dijous! Bon dijous! Com estem?
Doncs molt bé, en Carli Langea, aquest tram de la setmana que comença a fer baixada. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. Ja cap de setmana, pràcticament. Fa tanta baixada que tu ja toques el dissabte i el diumenge. Sí, sí, sí, almenys el divendres a la tarda. Mentrestant, tots vostès tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Doncs sí, és dijous i tot plegatge comença a agafar velocitat de creuer. Moment de saber quin temps tindrem aquestes properes hores. Així que connectem, tal com fem sempre, amb el Servei Meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís B. Pérez, hola, molt bon dia. Bon dia, una situació força tranquil·la la que tindrem aquest dijous al Camp de Tarragona...
però amb una mica de vent que, a diferència dels últims dies, s'està reforçant un palet, sobretot al Baix Camp i, sobretot, també al sud d'aquesta comarca. Aquest vent demastrà el vent de dalt, que en alguns moments serà insistent, sobretot al voltant del coll de Balaguer. Després, aquesta tarda, aquest vent serà més feble, fins i tot començarà a girar una altra vegada cap a Marinada de Sud. Això vol dir, doncs, que també l'estat de la mar serà més aviat plàcid, malgrat aquest vent matinal. De núvols, alguns de prims, bàsicament, que aniran deixant el cel emblanquinat
especialment aquest matí, també alguns núvols estones una mica més gruixuts que arribaran fins al Tarragonès, fins a les muntanyes de Bonastre, fins al Montmell, per tant al Baix Penedès, però no estarem parlant de núvols que hagin de persistir. De fet, aquest migdia i tarda s'acabaran retirant, deixant pas a un ambient molt i molt suau. Aquesta tarda, un ambient de primavera, tocant els 20 graus de màxima a molts municipis. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I amb la crònica del temps assegurada, el que hem de fer és un cop d'ullar la premsa d'aquest dijous 12 de març. Comencem agafent la portada del mes al diari del Camp de Tarragona, que titula pel que fa a economia, les fires generen a Reus un impacte de més de 41 milions d'euros. Els esdeveniments comercials van aconseguir generar negoci per valor de 30,9 milions el 2025.
Més coses avui. Nàstic en portada. El primer repte contra el líder i en descens. La plantilla s'adapta contra rellotge al mètode Alfaro per assolir l'objectiu de la permanència. Avui els esports destaquen a la portada per la fotografia que hi apareix. Veiem l'entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro, i també l'entrenador del Sabadell, Ferran Costa, aguantant cada un d'ells les samarretes del seu respectiu equip.
Més coses a Vilaseca. L'alcalde Pere Segura diu que el retard en la intermodal ens resta oportunitats. A Salou ens parlen d'equipaments perquè l'Ajuntament compra l'antiga església de Sant Jordi per fer-hi el centre ciutadà de Cap Salou. El consistori preveu ubicar-hi un espai cívic i cultural que doni servei al veïnat i cobri portes en el termini d'un any.
A Tarragona, unes pilones controlaran l'excés de cotxes a la primera coca de la Rambla. L'Ajuntament ha tret a licitació per 171.000 euros el projecte per pacificar el primer tram de la Rambla Nova. I pel que fa a Medi Ambient, el Port de Tarragona vol canviar el tipus de sorra amb què renova la platja de la Pineda. Un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera del diari Més. En cultura, la cinquena edició del Festival Teta porta a Tarragona a Vanessa Martín i a Lia Cali com a caps de cartell.
I d'altra banda, avui, en la secció de Societat, en pàgines interiors del Diari Més, ens parlen de la figura de Martina Castells Vellespí, la primera dona a doctorar-se en Medicina i que va exercir arreus. Un altre dels rotatius que tenim aquí és el Diari de Tarragona. Raquel, què ens explica aquest dijous?
Doncs a paraules textuals, el president de la Generalitat, Salvador Illa, diu que Tarragona tindrà servei Ictus 24-7. Analitzen al diari de Tarragona aquests compromisos en forma de pressupostos, en forma d'aquesta proposta que el govern ha traslladat a la resta de grups parlamentaris i aborden avui a la portada també l'AMAT. El govern es posiciona sobre aquesta línia de molt alta tensió que portarà l'energia de l'Aragó i diuen que és indispensable.
I en quan al Harrog, la consellera d'Economia, Alicia Romero, el qualifica d'ineludible. La imatge, però, és per un dels bombardejos a l'Iran i ens parlen de l'atenció per la pujada del petroli. Expliquen que l'Iran bombardeja l'estret d'Hormuz i els preus es disparen.
També imatge bastant terrorífica la d'un accident a la rotonda de les Gavarres. Expliquen que hi ha hagut en dos dies dos accidents greus. En tots dos casos, els cotxes procedien de Reus i van xocar contra el mur de Formigo.
Encara Reus-Firarreus va generar 41,2 milions d'euros d'impacte. I acabem amb una notícia de salut. Swim4L demana que ningú quedi fora dels ajuts. La llei es desplegarà la pròxima setmana a Catalunya.
I ara volem saber també de què es parla fora del camp de Tarragona, així que, Sònia, fem un cop d'ull a les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs comencem amb la portada del periòdico que titula l'Iran llança una onada de ciberatacs contra els Estats Units, Israel i Europa.
l'Europol alerta de l'increment de sabotatges i el perill d'atemptats. Les agències d'intel·ligència han identificat 84 grups de hacktivistes en patrocini de nià o rus. Els països membres de l'OCD mobilitzen el 33% de les seves reserves de petroli. Donald Trump retreu a Espanya que no està cooperant en absolut.
Emportada també atacats tres vaixells de càrrega a l'estret d'Hormuz. Macron admet que no es donen les condicions per enviar una flota al pas marítim i Espanya insisteix que no desplegarà barcos. I la imatge que es veu és d'aquest vaixell de càrrega.
També destaca avui al periòdic una entrevista, Joan Laporta, candidat a presidir el Barça, que Bartomeu doni suport a font, no m'estranya, són tres quarts del mateix, ha dit. Més de sis mesos d'espera per diagnosticar trastorns d'aprenentatge. També en portada, Carlos Martínez, candidat del SOE, Feijó, ha posat preu a Castella i Lleó des de Madrid.
Inditex doble la seva mida en 10 anys i supera els 6.000 milions de benefici. Passem ara a la Vanguardia. Titula que l'alliberament de reserves de petroli per a un mes amb prou feines frena els preus. L'AIE aporta 400 milions de barrils, però el mercat reacciona amb prudència. Espanya es desmarca de la missió militar de Macron a l'estret d'Hormuz.
Trump diu que la guerra acabarà quan ell ho decideixi, però Israel vol més temps. La imatge també és aquest vaixell de càrrega tailandès que va ser objecte ahir a Ormut d'un atac d'autoria desconeguda, diu. El criminal masclista de Burgos té diversos antecedents. L'assassí de tres dones, a Miranda de Ebro, que està detingut, va ser condemnat pels segrets d'una dona i una nena.
Parla també d'un nou cas de pesta porcina que obliga a tancar Collserola. Entrevista a Víctor Font, candidat a presidir el Barça. Cal evitar la necessitat de viure del club, diu. El govern garanteix una avaluació ràpida de l'ELA en tres mesos i arriba el lliurement més enigmàtic de la saga Torrente de Santiago Segura.
L'ARA titula alliberament rècord de reserves de petroli per contenir els preus. L'Agència Internacional de l'Energia acorda treure al mercat 400 milions de barrils. Von der Leyen s'obre a aplicar un topall de preu del gas i proposa reduir els impostos a l'electricitat.
Doncs l'Iran ataca vaixells de mercaderies a Hormuz també ocupa la portada de l'ara d'aquest dijous. Els Estats Units destrueixen embarcacions iranianes que suposadament posaven mines. Observar què defineix Barcelona. Parla doncs d'en el marc de la capital mundial de l'arquitectura,
A l'antiga editorial Gustavo Gili s'inaugura avui una exposició sobre la complexitat urbanística i demogràfica que explica la ciutat. Altres temes que destaca l'ara és la pesta porcina que fa tancar Collserola, Catalunya suspèn de nou en Renovables i la petjada de la Camorra a Barcelona.
I acabarem les portades, com fem sempre, amb el punt avui, que titula L'educació es digitalitza. El sector afronta la major transformació mai viscuda i se centra a construir capacitats adaptables a qualsevol entorn. En la crònica del dia d'ahir de Lluís Simón Rebeseda, Trump sempre menteix titular. Va avisar que la guerra seria curta, però l'Iran amenaça a l'estret d'Hormuz de fer trontollar l'economia mundial.
I també altres cròniques, una de Pere Bosch i Cuenca, que titula Tornar a la política útil, i una altra de Telma Castro, que és sobreviure a una guerra amb luxe. I l'esportiu diu que la federació desestima el recurs de Síria i reconfirma que no és candidat. Doncs aquests són els titulars d'aquest dijous.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Vinga, va, que ara arriba el moment per l'opinió a Baix Gaià. El dia és aquest espai d'anàlisi de l'actualitat que els oferim, si fa no fa, cada dia en aquesta hora. Avui és i xous, i això vol dir que qui comparteix una estoneta amb nosaltres és la periodista Marta Domène. Aquí trobem el capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona.
Avui, atenció, eh?, connexió internacional amb la Marta. La tenim a l'altra banda del fil telefònic. Bon dia, explica'ns, explica'ns, a veure on ets. Bon dia, doncs us parlo des de la capital d'Europa, des de Brussel·les, on estivem des d'ahir reunits.
Uns 430 centres d'Europe Direct d'arreu d'Europa. Caram, escolta, déu-n'hi-do. I per què us heu reunit tot aquest munt de centres d'Europe Direct a Brussel·les aquests dies?
Doncs bé, des del gener que ha començat una nova generació de centres, de fet això és un procés per nosaltres molt llarg, va començar ara fa gairebé un any, quan va sortir la convocatòria pels propers cinc anys, vam presentar les nostres propostes abans del dia d'Europa, al mes d'abril, després del mes de desembre ens van comunicar els que continuaven els que eren nous, i a partir de l'1 de gener
començàvem a treballar. Vam fer primer unes reunions per estar i ara ens trobem aquí per donar inici a aquesta nova generació de centres, retrobant vells companys i coneixent nous centres que s'han incorporat.
Per tant, entenc, Marta, que aquesta és una trobada que puntualment ja es fa, no és res excepcional ara, coincideix amb aquesta incorporació de nous centres, però és quelcom el que tu ja havies participat en d'altres ocasions. Mira, aquesta trobada es diu IGN, Annual General Meeting, reunions anuals. Fins a la pandèmia era així, ens reuníem un cop l'any tots els centres, a partir de la pandèmia
Això es va aturar i entre la pandèmia, crisi de l'energia i els preus que a dia d'avui estan impossibles, ens han restringit les trobades ara per ara a una per cada contracte. Hem passat de veure'ns cada any a veure'ns cada 5 anys.
Déu-n'hi-do, eh? Com han canviat les coses res des del 2020. Estem parlant des de fa quatre dies. Escolta una cosa, has pogut ja intercanviar alguna idea, alguna sensació amb col·legues per aquí a Brussel·les o comencen avui, precisament, aquestes reunions? De fet, ahir ja vam tenir reunions. Les formacions oficials comencen avui, però ahir ja vam tenir reunions
I aquestes trobades, tot i que a vegades també per la feina del nostre dia a dia, és un mal de cap venir, eh? Vull dir, la gent es pensa que això és turisme i no és turisme ni molt bé. Però et serveixen per contactar personalment amb aquelles persones amb si ha fet moltes reunions virtuals, amb estides que han demanat algun projecte de cooperació entre regions o entre ciutats,
però que no acaba de prendre forma del tot. I quan et trobes personalment i et coneixes, llavors pot fer ells molt més. I per tant, sí, sí, ja hem començat a fer trobades, sobretot per a aquells centres que treballen més als centres educatius, que d'alguna manera és, com sabeu, la nostra especialitat, tot i que arribem a tot arreu, perquè és el que hem de fer.
Però sí que, d'alguna manera o altra, nosaltres estem molt especialitzats en lloc de Tarragona en centres educatius. Per tant, sí que hem començat a fer aquestes trobades face to face, cara a cara, per tal de començar a fer propostes en cert...
de treball entre centres. I vas, per tant, ja amb una agenda tancada. Escolta, no sé si ens pots explicar amb qui tens previst trobar-te o amb qui voleu establir aquestes sinergies, aquests contactes, aquests enllaços o ponts de diàleg o de cooperació entre Europe Direct Tarragona i alguna altra oficina d'Europa. Sí, estem parlant, bàsicament, i després us explicaré per què, el motiu és molt senzill. Estem parlant amb oficines de França,
d'Itàlia i de Portugal. I el motiu... i també alguna deuda. El motiu és perquè nosaltres treballem amb el programa Uravidicea, que l'any passat el juny ja vam venir aquí als Estudis de la Ràdio amb alguns joves italians i francesos que estaven en aquest programa. Llavors, nosaltres el que volem és que quan vinguin aquests joves puguin establir contacte amb els centres de la seva zona per poder començar a treballar després centres educatius d'allí i d'aquí.
Per què ho fem això? Doncs perquè és una manera fàcil de trobar, fàcil entre cometes, però de trobar centres i sobretot perquè aquests joves que venen a casa nostra, la immensa majoria, per no dir el 100%, desconeixen que a prop de casa seva tenen un centre com el nostre. Llavors ho coneixen i després es converteixen en col·laboradors, en voluntaris o fins i tot en alguns casos,
han pogut anar-hi a fer estades de pràctiques. Per tant, és un win-win això, eh? I aquest interès que Tarragona té per altres centres d'Europa existeix també a l'inversa? És a dir, Tarragona sou referent també o model d'exemple a seguir d'altres regions del continent? Us venen a buscar per preguntar com feu això? Com és que us funciona? Com ho executeu?
Sí, amb tot el que té a veure amb centres educatius, amb recursos educatius, amb els jocs que tenim, amb les activitats que fem. Són moltes les peticions que tenim i, de fet, alguns jocs nosaltres no tenim el copyright de res. Nosaltres creem jocs o creem activitats i l'únic que demanem a canvi és que la idea original és nostra, però igual que nosaltres utilitzem productes d'altres centres, els altres també poden utilitzar els nostres.
i, sí, sí, sobretot hi ha una activitat que vam iniciar fa molts anys a Cofagona, que érem els únics que ens miraven amb una cara una mica estranya i que ara es fa en molts llocs d'Europa, que és la simulació del Parlament Europeu. Cadascú s'ha anat adaptant a les seves realitats, a les seves necessitats, però sí, sí, la simulació del Parlament Europeu es pot dir que pràcticament va néixer aquí i que ara molts centres de primària i secundària l'estan fent
seguint el model que vam iniciar nosaltres. Escolta, Marta, suposo que trobades d'aquest tipus carreguen d'energia, no? Les piles de motivació a totes les persones que us trobeu al capdavant d'oficines de Europe Direct. És tal com tu dius, eh? Arribem tots una mica pessimistes.
Perquè no ens enganyem, el panorama en general no és fàcil. A més a més, el dia d'avui parlar d'Europa no és gaire sexy. Per tant, arribem tots una mica cansats, però no cansats físicament, sinó de dir a veure com ho tirem endavant, això, no? Però quan te'n dones compte que no ets l'únic, que tothom està igual, però que unint esforços es poden fer coses molt xules, doncs t'animes i marxes amb una llista de feines per fer
enorme, que no saps com te l'acabaràs, i amb una llista de contactes pendents, que també és a dir, bueno, no sé quan ho faré, però tot això, abans de l'estiu ho hem de tenir enllestit. I és molt xulo, de veritat, que és molt bonic. Entenem que no es puguin fer tan sovint com abans aquestes trobades, però és que són essencials, perquè si no hi ha el contacte personal, no funcionem igual de bé. Això ells ho saben, eh?
evidentment hi ha l'impediment econòmic i aquest l'entenem tots perquè tots només la patim, però sense el contacte personal és molt difícil tirar endavant alguns projectes i fins i tot aquest que ens implica a tots, però que a l'hora et sents molt sols, són 450 oficines a tot Europa,
Però hi ha dies que et sents molt sol treballant, perquè clar, estàs aquí un sol i al teu despatxament ja seria tu. Els altres estan a molts quilòmetres, per tant, fins que no et trobes i no et pots abraçar, no pots parlar, no pots fer un cafè, doncs no...
No pots tirar endavant amb les mateixes ganes que t'agradaria en un altre moment. I escolta, on us trobeu? I no sé si és només una trobada de tècnics i tècniques, o aquí també hi ha algun representant, no sé si fins i tot preguntar per algun eurodiputat que diu la seva que es manifesta o que ho rep...
Mira, diria que diputats no en tindran cap aquests dies. No, no, diria no. Perquè nosaltres depenem directament de la Comissió Europea. I abans, el que sí que tenim és gent amb càrrecs molt importants a la Comissió Europea. No tenim cap comissari, ni cap comissària. Jo recordo una d'aquestes trobades on va venir Vivian Redding, que va arribar a ser vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària,
i que precisament en els propers mesos se li farà lliurement d'un guardó aquí a Europa, i allà va ser excepcional. Però sí, sí, tenim gent molt important dins de la comissió, perquè nosaltres, encara que no estiguem funcionaris de la comissió,
sí que formem part d'ella. Per tant, som un més aquí. I després tenim gent molt interessant en els diferents workshops que fem. Per exemple, jo avui aniré un de relacions amb mitjans de comunicació, després amb un altre d'intel·ligència artificial i finalment un d'escoles vistes com a socis de les nostres activitats. I aquí tens uns experts
amb qui pots compartir la teva experiència i que et donen noves eines i bé, és molt interessant
Es parla d'actualitat aquests dies, Marta? És a dir, del conflicte iranià, del paper dels Estats Units, d'Israel, també d'aquest escut de països de la Unió Europea preocupats pel que pot passar amb aquesta guerra, fins i tot de tota la repercussió econòmica que hi ha al darrere. Això està damunt la taula?
Sí, es parla i molt. El que passa és que nosaltres no podem fer públiques segons quines opinions, perquè no som veu oficial de la Unió Europea ni de la Comissió Europea, però es parla i molt. Sobretot, i a nosaltres em interessa i és una mica el que es deia abans que no et sents sol, eh? Sobretot es parla entre la gent dels diferents centres, d'acord?
perquè tots ens trobem el mateix, que vas a una ràdio, vas a una escola, vas a una entitat, i et pregunten. I llavors tu has de saber que has de poder respondre o no. I d'això sí que se'n parla molt aquests dies. I també estem parlant de valors, perquè nosaltres centrem totes les nostres activitats amb els valors de la Unió Europea i aquests dies se'n parla molt dels valors, i no precisament amb
en el sentit que s'estan posant potser en llibre de si hem d'estar aquí amb els mateixos valors i això ens preocupa perquè és la base de la nostra activitat diària.
Va, que dijous de la setmana 20 farem balanç de tot això i la Marta ens podrà explicar com ha anat aquesta estada. Et quedaràs al cap de setmana? Aprofites per fer una mica de turisme després de treballar intensament aquests dies, Marta? O ja tornes tan bon punt s'acabi de reunions? Les nostres reunions duren fins divendres a la tarda, de l'entrada a la tarda.
i torno a dissabte amb el 10 de les 9 del matí, o sigui que el turisme va anar fent molt poc, és una llàstima, perquè a mi personalment Brussel·les és una ciutat que m'encanta, però no podem ser gaire turisme. Doncs escolta, bona feina i bon viatge, i gràcies per trobar aquest foradet i poder atendre els micròfons de Baixgai al dia des de Brussel·les. Tot el que toco sembla que se'ns formi en fum, i tot el que sento cada cop ho veig més lluny.
Som a les acaballes, nosaltres ja d'aquest primer tram de Baix Gai al Dia. Això vol dir que hem de fer una petita pausa, però com sempre marxarem amb una nova pàgina musical en català. Ja l'escoltem de fons. Avui tenim Vull, per què no puc, la nova cançó de Maig, amb un so més enèrgic, cru i directe.
del que havíem vist fins ara d'ella, un tema que va néixer a mitjan de l'any passat, en una etapa en la que l'artista barcelonina retornava els seus grans referents com Patti Smith, The Cure o David Bowie, un referent que té gràcies a la influència, diu, de la seva mare. Vull perquè no puc, que és un primer tast del seu àlbum debut que veurà la llum aquesta primavera. Sona d'aquesta manera, fem una petita pausa i de seguida tornem. Som baix gaire al dia aquí, a la seva sintonia de proximitat. Fins ara.
em pregunto a vegades. Veig el temps passar mentre jo em quedo enrere. Em van fent camí però ningú no m'espera. Jo em quedo en aquella tarda quan érem al mirador. Ja em toca l'orgull pensar-te al pleno com quan érem junts. Que et vulgui tu i n'estigui amb tu nit i tu al seu costat de dormir. Jo em trobo a faltar quan em tinc allà a mirar. Semblo no ser jo perquè no sóc jo sense tu. Però és que et vull perquè...
Ei, ei, que ja pugen. Tranqui, no és un castell. Es comença la Torre de Set.
Som de la torre, vivim la torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la torre de 7, al programa casteller dels nois de la torre, a on a la torre al 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben vigent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
On a la Torre, la teva ràdio de proximitat. Centes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat, hi ha una venia hores d'ara a la C25, a l'altura de Sallena, encendit Lleida, Montcari, Tallat i circulació intensa en aquest punt. També retencions habituals a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nuse i Obrega, també a la C58, a l'altura de Barcelona i Badia del Vallès, i també a la B23 i a la 2, entre Esplugues, Cornellà i Sant Joan d'Espí. També hi ha cues a la P7, entre Montmeló i Granolles, encendit Tarragona,
i el carril Busbau de la C58 està obert a tots els vehicles excepte per a camions. I pel que fa al servei ferroviari, continua interrompuda la circulació de trens a l'R3 entre les estacions de Sant Martí de Centelles i el Figueró, després que un tren sense passatges es trobés una pedra de grans dimensions a la via RAN d'un despreniment de terres.
I en aquest sentit, Rodalies continuarà, volíem dir, sent gratuït fins al 31 de març, després que la xarxa no hagi pogut recuperar la normalitat al 100%. Dimarts passat, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneke, ja va apuntar la possibilitat que la mesura s'amplies més enllà del 15 de març, tal com estava previst. La nova data coincideix també amb la que la Generalitat i el Ministeri van fixar per resoldre la majoria de les incidències detectades a la xarxa.
I un home ha perdut la vida en ser atropellat per un camió a l'AP7 a Sant Celon i al Vallès Oriental aquesta matinada. L'accident ha passat al punt quilomètric 105 en sentit Tarragona, quan per causes que encara s'investiguen, el vehicle hauria atropellat mortalment el Vianant.
i l'Agència Internacional de l'Energia ha acordat alliberar 400 milions de barrils de petroli de les seves reserves d'emergència per fer front a les perturbacions en els mercats petroliers derivades de la guerra a l'Orient Mitjà. Així ho han decidit els 32 països, membres de l'organització. Es tracta de l'operació més gran feta mai. Mentrestant, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a amenaçar de tallar el comerç amb Espanya per la postura del govern de Pedro Sánchez davant dels atacs dels Estats Units d'Israel a Miran.
i la plataforma PAS de la Generalitat ha anunciat que se sumarà a la vaga convocada per Ústec Estès, la Intersindical i la CGT el proper 20 de març i ha cridat també a tots els empleats del col·lectiu a sumar-s'hi. Aquests empleats agrupen més de 350 professionals com conserges i personal administratiu d'instituts i escoles i també d'altres departaments del govern. Han denunciat que arrosseguen 15 anys de retallades que els han fet perdre el 25% del seu poder adquisitiu
i han avisat que són el col·lectiu laboral més precari, amb salaris d'entre 1.100 i 1.300 euros. I pel que fa el temps, avui tindrem un dia ennubolat a la majoria dels punts del territori. El salt serà, clar, en aquest cas a Ponent, a l'Alpirinau i a les Terres de l'Ebre i les temperatures màximes arribaran als 20 graus.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en sintonia la seva emissora de proximitat, així que si ens escolten, gràcies per confiar en nosaltres. És dijous, 12 de març, i han de saber que el nou autobús directe entre Altafulla, Torre d'Embarra i Barcelona ja té horaris i parades definits i començarà a funcionar dilluns vinent...
coincidint amb l'inici de les obres dels túneles del garraf. El servei operat per l'empresa Autocars Plana circularà de dilluns a divendres mentre durin aquests treballs. Sortirà del de Fulla a les 6 del matí, en parades al bufet, la piscina i marquès de Tamarit i a Torrenambarra farà quatre aturades. El passeig Miramar, en Passeig de la Sort, quan passin 9 minuts de les 6, davant de l'espai cultural Sala del Mar, a comarques caterranes i davant de l'escola Antoni Roig.
Un bus que arribarà a Barcelona a tres quarts de 8 del mar, amb parades a Plaça Espanya, Gràdia, Burgell i Passeig de Gràcia, i el mateix vehicle tornarà a les hores cap a Torre d'en Barra al matí, amb l'arribada prevista quan passin aproximadament 20 minuts de les 9. A la tarda hi haurà un segon servei, sortirà d'Altafulla a dos quarts de 5 i de la primera parada de la Torre,
quan passin 9 minuts d'aquesta hora, mentre que la tornada des de Barcelona serà a les 6 i 20, des de Passeig de Gràcia, amb parades també a Sepúlveda, en Burgell i a Plaça Espanya. El servei, per cert, es podrà utilitzar amb la targeta T10 120 de plana, que costa 40 euros i permet 10 viatges en un màxim de 4 mesos, amb un preu aproximat de 4 euros per trajecte. Durant els primers dies, un autobús complementari vendrà les targetes a les parades i després es podran recarregar el mateix vehicle...
o a l'estació d'autobusos de Tarragona. Informació de servei fresca. L'explicarem les vegades que faci falta, sobretot les portes de tota aquesta gran moguda, aquest enrenou que hi haurà a partir de dilluns que ve.
Deixarem ara, però davant de tot això, ja ens sentirem a parlar i ens en farem ressò. En tot cas, de seguida saludarem el periodista, escriptor i dramaturg Carles Marquès, que està preparant una moguda en clau de radioteatre. Si ahir van llegir la seva columna habitual dels dimecres a la contraportada del diari Més, la del Golfus de Tàrraco, ja saben per on va la cosa. En tot cas, ara coneixerem més detalls de tot això.
I mentrestant, si ho volen, també poden anar preparant les seves consultes sobre jardineria, perquè d'aquí una estona rebrem, com cada dijous, el nostre jardiner de capçalera, en Joan Maria Vidal, i obrirem les línies del telèfon del directe per tota aquella gent que li vulgui preguntar alguna cosa. Va, que ens espera, tot això i més, aquí, a lo nostre. Vaja, i al dia!
Bon dia, una situació força tranquil·la. Això no tocava ara. Aquesta era la crònica d'en Luis Mi Pérez. Va, ara sí, com dèiem, això és Baix Gai al Dia. El nostre programa, el de Fuller Ràdio, Ona la Torre i Roda la Ràdio.
Doncs seguim a la sintonia de Baix Gaia al dia, ara des d'on la torre obrim portes a un company de professió, company d'èries, un col·laborador que sempre que ens ve amb propostes ens les escoltem amb estima perquè sabem que segurament ens sorprendrà. Carles Marquès, molt bon dia. Molt bon dia i bé, abrumat per aquestes paraules teves.
Doncs unes paraules que precedien també el que ens explicava l'Eduard Virgili quan ens donava pas aquí a l'entrevista destacant totes aquestes facetes, clar, com a periodista, com a escriptor, com a dramaturg i avui com a director teatral, a més a més, perquè anem a parlar d'una proposta que ens vas fer fa un temps. Fa un temps, sí. S'ha fet llarg esperar. Sí, però tot arriba, tot arriba.
I volem celebrar el Dia Mundial del Teatre, des d'on la Torre, les ràdios del Baix Gaià i tothom que s'hi vulgui sumar està convidat a començar a fer-ne la prèvia el pròxim dia 20 de març, perquè aquell divendres obrirem el Pati del Castell i a dos quarts de vuit farem un acte que serà una presentació d'una obra de radioteatre que és molt especial,
Carles, perquè ara explicarem tot el que, diguem, podem atençar als oients sense destripar-ho tot. Exactament. Però dic especial perquè parlem de dues persones que han escrit aquest text, que s'estrenen al teatre però que tenen unes trajectòries llargues i consolidades.
Sí, vull dir, són el Pep Puig Ponsa, que ell bàsicament és novel·lista, tant per adults com per joves. Ell no en fa la distinció i, a més, em sembla correcte. Ell ha estat resident a la 9 i ara és mig resident a Altafulla, vull dir, per tant, és producte interior brut, és a dir, és baix-gaiar, és baix-gaiar.
I l'altre és Saïd el-Kadawi, que és un conegut psicòleg d'origen marroquí. Això és molt divertit perquè ja podem començar a parlar de què parla l'obra, perquè jo no sé si a ell li agrada aquesta definició. De fet, com a bon psicòleg no sé si li agrada cap definició massa tancada.
però potser diríem que és un psicòleg català, d'origen català, nascut al Marroc. Ell té una trajectòria també molt important i destacada com a psicòleg, evidentment, sobretot en temes d'adolescència i d'identitat, però també com a escriptor. Ja ha escrit uns quants llibres i és la primera aventura teatral, diguéssim, de tots dos. Van escriure una obra de teatre i un dia ens vam conèixer amb el Pep Puig perquè va venir a presentar aquí a la Torre
el llibre si una tarda d'estiu un borinot i em van fer una petita d'una part del llibre d'unes quantes pàgines una dramatització a ell li va agradar i em va comentar escolta m'estic escrivint una obra de teatre ho he acabat en aquell moment que et sembla si te la llegeixes quan la vaig llegir em va agradar molt per tot el que ara anirem parlant i vaig dir això s'ha de fer
I aquí estem. I llavors pica la porta d'Ona la Torre, perquè a Ona la Torre fa uns anys l'havíem convidat a participar d'una ficció sonora, que allò era un transatlàntic, amb paraules dels meus companys Mònica Sucías i Josep Maria Soler, perquè ens vam embarcar a fer una versió radiofònica de la novel·la de Màrius Mollà, i llavors...
Diguem que, potser, veient aquests precedents, vas dir, doncs, vine a pegar aquí. Aquesta gent ho fa bé, la toca bé, té experiència. A més, la majoria d'actrius i actors que hem participat en això també ens coneixem d'altres llocs. Un, molt concret d'aquí, d'Ona la Torra, però també, vull dir, alguns hem estat a clubs de teatres aficionats aquí de...
de la torre o també van participar en aquesta mateixa ficció sonora però jo els coneixia d'altres coses com és el cas de l'il·lustrador i historiador de la Riera perquè veieu que tot és molt producte baix que hi ha Joan Carles Blanc que també havia participat en aquesta ficció per tant també sabia que tenia aquesta faceta i una actriu
professional que tenim el luxe de tenir i que no ens cobri, bé, gràcies pel favor, perquè realment això, que és una cosa que als periodistes, als músics, als actors ens passa molt i que és molt lleig, doncs jo he sigut absolutament contradictori i li he demanat a una persona que hauria de cobrar que, si us plau, no ens cobri, ho ha fet molt de gust la Sílvia Mercader,
Però això perquè veieu que més o menys tots tenim una certa experiència en la ràdio, en el teatre popular, amateur o professional, i per tant jo crec que podem donar un cert nivell.
Clar, hi ha la Carme Canyelles que té una veu radiofònica magnífica i que bé, ha estat una meravella de compartir aquestes sessions i ens hem deixat enrada fàcilment aquí a una a la torre, Anna Plaza que també és molt teatrera perquè ella està allà al centre a Vilaseca i estan portant també moltes obres de teatre i bé, fent d'actriu en aquesta companyia
amateur, i jo, doncs, mira, ha estat com tornar als inicis de quan havia fet radioteatre fa molts anys, d'això. No, però ara que no ens sent, la Raquel també té una veu i una vista teatral impressionant, i a més el paper que fa, que ja ho sentireu. És divertidíssim. És molt divertit, i no, no, i realment l'addicció, la... Vaja, jo crec que hem fet un bon càsting, eh?
Sí, i a més, segurament molts sorprendran perquè hem fet un fitxatge estel·lar, perquè hem posat de protagonista el Jordi Sunyer, que és músic, antropòleg i mestre, superconegut, però jo crec que poca gent l'ha vist com a actor. Sí, poca gent l'ha vist com a actor, però ell va participar en aquesta presentació, ell feia la presentació del llibre aquest del Pep Puig, que es coneixen,
i quan van fer el Santa i Rosalia, ell també feia un paper, si us recordeu, vull dir, hi participava en el Julivert com a grup, però ell feia un paper. I deixa'm explicar una anècdota d'aleshores, que va ser molt divertida, perquè vegis que bon actor que arriba a ser. En un moment donat, en aquesta del Santa i Rosalia, representava, havíem pactat ell i jo, que ell faria com a tres sortides falses en escena
I jo el tallaria i tal, però clar, això tot estava guionat i dirigit, vull dir, no era un accident, no? I després, una persona que va filmar l'obra de teatre aquesta, que també era una lectura, va dir, diu, t'he fet l'edició i tal, diu, i he tallat aquell tros perquè no es veiés que...
O sigui, ho va fer també el Jordi Sunyer, que aquella entrada en fals, hi va haver gent que es va creure que era una entrada en fals. O sigui, bueno, també... Molt bé. Ja que ens hem posat a repassar totes les veus, no em vull deixar el meu marit a la ficció. L'Enric Bonan. L'Enric Bonan. Sí, exactament. També una persona amplíssima. Clar, ell ha estat en el NUS, en el grup d'afisionats del GARC.
Abans, sí, en el grup de teatre d'aquí a Mater de Torredembarra i té una enorme experiència i sí, dona molt el tipus del personatge que fa i l'ha agafat molt bé, no?
Molt bé. Anem a entrar a l'obra perquè jo que, a veure, m'agrada el teatre i dic que em va fascinar molt aquest joc de jugar amb els límits, que trenquen la quarta paret o descol·loquen molt. Descol·loquen molt.
als futurs espectadors, perquè hem de dir també i destacar que això és en primícia, que serà la primera vegada que es representa i que es farà. Hi ha una versió radiofònica que ha comptat amb l'edició del nostre estimat Vial Andreu, que el tenim al control ara mateix, amb la Lourdes Sant Antonio. Sí que han fet una feina impressionant, perquè aquesta obra és molt important. Els autors sempre ens han dit el moviment
el moviment escènic, és a dir, justament que ajuda a tot això, que ara explicarem aquesta mena de metateatre, per començar a dir paraulotes. Clar, això a la ràdio com es fa? Doncs es fa a través d'efectes que donin la idea que hi ha un moviment, que hi ha gent que ve cap aquí, va cap allà, perquè és molt important, sobretot amb això, amb aquest descolor que fa, no? I jo crec que la Lourdes i el Biel han fet una feina impressionant, sí, quan ho escoltes...
que veus, que és la gràcia del teatre, diguéssim, aquest invisible de la ràdio, veus els moviments. Clar, tu has d'imaginar. Doncs el Dia Mundial del Teatre, que és el 27, ho amatrem aquí a la sintonia d'Ona la Torre, però, com us dèiem, farem la prèvia el dia 20, amb aquest acte al Pati del Castell, on llegirem un dels actes d'aquesta obra al que anàvem a apuntar, eh?
trenca molt amb aquest llenguatge teatral més clàssic i són actors representant actors que fan personatges i això descol·loca tant que li treu de vegades tensió a l'obra, fa que sigui divertit i fa que estiguis molt pendent de dir què passa aquí.
En principi, una obra de teatre és com una mena de pacte, diguéssim, allò de denogació entre l'espectador i l'autor, els autors, en aquest cas, i l'obra de teatre en si, per tant, hi ha una suspensió d'incredulitat, per tant, tu saps que allò que hi ha al davant és mentida, diguéssim, però tu t'ho creus. Però aquí la gràcia és que hi ha des del minut zero, diguéssim, molt bé. Primer et diuen...
Vostè, espectador, espectador, s'ha d'imaginar que això és una sala d'espera d'un hospital on ha passat alguna cosa i hi ha una gent que espera el resultat d'aquella situació. Però ja des del primer moment s'aixequen senyors i senyores i comencen a parlar d'això que deies tu trencant la famosa quarta paret amb el públic i dient...
que estem en un club de la comèdia, perquè són monologuistes, llavors què són? Monologuistes o són realment persones que estan esperant un diagnòstic, una sortida d'una situació X, que no l'explicarem,
Però, clar, al cap d'un moment resulta que aquelles persones representen que són uns actors, bueno, uns participants en un taller de teatre terapèutic que estan representant aquells papers, no que estan assajant. Però potser tampoc és ben bé això, perquè mentrestant també hem fet una mica de flashback i ens hem anat a l'adolescència de dos dels protagonistes de l'obra que representa...
que rememoren la seva adolescència. Com si fos el cine, i a més té molts recursos cinematogràfics. I si no fossin prou nivells, nosaltres encara n'hem afegit dos més. Això, una gravació per una ràdio, per una a la torre, i després d'aquesta gravació encara en farem una lectura teatral, en la qual...
et desarma perquè arriba un moment que dius aquesta distància també o saber que allò és mentida també d'alguna manera l'espectador o l'espectadora fa que pensi això ho tinc controlat i ja sé que és mentida
Però arriba un moment que et despulla, per dir-ho així, perquè dius, ostres, doncs els temes que surten aquí no només m'afecten, sinó com que no sé on soc, això s'ha de ser psicòleg i el seguit és un punyeteró, i arriba un moment que dius...
Soc jo, perquè com que perds el món de vista de tants nivells, doncs dius, soc jo el que em passa això. I és veritat, tots els temes que surten a l'obra ens apel·len molt directament. És on anava, perquè, clar, aquest joc...
Té un punt que arriba a ser còmic moltes vegades i riem molt a l'obra, però estem tractant... A l'obra i quan la vam enregistrar aquí mateix amb sa mare. També, molt. Però alhora ens està apel·lant, com deies, perquè toca temes molt universals, molt actuals,
I alhora que fins i tot temes que no abordem potser amb prou profunditat i que afecten molta gent al nostre entorn perquè toquem el tema de la identitat, de les persones que migren, que són d'un lloc, són d'on van néixer, que no s'acaben de sentir del lloc.
I tot plegat amb una força i amb un discurs punyent perquè l'assumeix en primera persona. Correcte, i el fet que un dels dos autors sigui això que dèiem d'origen, sigui un dels temes...
sigui d'origen marroquí i per tant en pot parlar amb una cruesa en certs moments que pot ser diguéssim si no tens aquests orígens no en pots parlar a més clar en sap molt d'escriure i d'explicar-ho vull dir es permet dir
unes paraules, diguéssim, que et posen també davant del mirall del racisme. Vull dir, clar, diu coses molt bèsties en primera persona. Perquè, a més a dir, hem d'afegir un altre nivell més. És a dir, l'obra, bàsicament, té dos protagonistes, que per molt que es diguin Assis i Biel,
doncs no són el biel, el nostre tècnic, ni qualsevol persona que es diguessis, sinó, de fet, és d'un autobiografisme total, és a dir, tot del principi al fi, com fan els propis autors, són coses que els hem passat amb ells, és a dir, és una obra molt autobiogràfica, per tant, és un nivell més, no? Aleshores, doncs, el Said ha viscut, però no un rebuig directe, aquesta és una de les coses que parla l'obra, no? Per exemple,
Hi ha racisme, sí, hi ha un racisme molt clar i molt directe, aquell que es veu als camps de futbol, d'insults molt vastos i molt directes, però després hi ha una cosa més subtil que és la que potser predomina més, és a dir...
un aparentment no racisme, un racisme banal, que fa, desvetllarem una petita cosa, que jo crec que tampoc n'és destrói gaire el contingut de l'obra, però en un moment donat, diguéssim, el noi de l'obra, quan és jove, se sent rebutjat
Ningú no li diu, ningú li diu, ets un no sé què, no? Ara no ho diré perquè, tret de context, el tall podria anar en contra meva, però no li diuen aquest insult tan bèstia que a vegades hem sentit o que a vegades es diu, sinó que una mica...
el deixen de banda, se'l miren d'una altra manera, no pot sortir amb una noia catalana... Ningú li diu que no pot sortir amb una noia catalana, però ell nota amb les mirades, amb els silencis... Doncs aquesta és la gràcia de l'obra, és a dir...
que ens posa tot en aquesta perspectiva de compte. Pot ser jo a vegades quan vaig pel carrer i m'aparto perquè passa no sé qui i en principi em sembla que ho faig per una qüestió d'educació, a vegades també és per posar-hi una mica de distància perquè no vull... Que es pensi que li puc fer mal, no? Doncs aquesta és la gràcia, que és molt punyatera.
i, doncs, dient-les, dient-les, o no dient-les, dius, ostres, clar, jo no sóc racista perquè a mi no se m'acudiria insultar a ningú com fa certa gent aficionada a futbol o el que sigui, però potser sí que ho sóc perquè en un moment donat, per dir una cosa molt senzilla, a nosaltres, Raquel, si recordes, ens va costar molt trobar algú
que pogués fer unes veus amb Amazic que necessitem per l'obra. Ningú ens deia que no, de les persones Amazic, o d'origen Amazic, és una de les llengües del Marroc, que és la que parla l'autor, el Saïd Al-Qadawi, a part de l'àrab. Ningú ens va dir que no, però la pròpia gent a la que vam anar a buscar, d'alguna manera els feia por...
que la gent de la seva pròpia comunitat pogués malentendre que era una obra crítica o que tingués un punt... És a dir, és un tema tan delicat que l'hem viscut nosaltres també i al final, diguéssim, les veus que surten a la ZIC són de la pròpia família del Seït, però hi ha hagut gent de Torredambarra
i de Pobles del Baix que hi ha, que ens van dir que sí, de participar-hi, és que aquesta és la gràcia. Ningú ens ha dit mai que no. Héssim buscat gent, ens han dit que sí, i després no venien mai. Es feia llarg esperar perquè els estàvem esperant aquí a la ràdio i no venien. Es fa llarg esperar. Aquest és el títol de l'obra. I crec que quan s'estreni, no sé quan, quan s'inauguri el Teatre de Torredembarra, hauria de ser una de les candidates...
Semlaria que l'hem fet expressament, es fallar que esperar. Home, jo crec que amb la confiança que els hi tenim els votors, crec que podria anar a fer alguna escena o algun esment del teatre de la Torre. Doncs parlàvem d'un dels protagonistes, l'altre protagonista és un artista, i també com la reacció de tot el seu entorn, que se'n riuen del fet que digui de si mateix que és un artista...
I tota la precarietat i tots els clitxers que hi ha associat a algú que vol viure de l'art. I bé, també l'amor, evidentment, amb totes les seves parts més crues i més existencialistes.
Ho impregna tot, des del principi al final. Des del principi al final, exacte, perquè hem dit una de les subtrames, n'hi ha moltes, però una altra, clar, és aquest artista, que és un cineasta, tot i que les seves pel·lícules no les ha vistes ningú. Aquí sí que no és autobiogràfic, perquè, clar, el Pep Puig ha estat premi Sant Jordi, les seves novel·les sí que tenen molta raquesta,
Però sí, d'alguna manera, sí que hi ha la part que està autobiogràfica, perquè la relació que explica és la relació amb la seva parella, i com es van conèixer, i com va anar la... com ha anat la relació, i el que passa, no ho direm, perquè les passa des del minut de zero, llavors sí que ja s'hauria d'estripar molt...
però el que passa li ha passat a la parella del Pep Puig. Per tant, aquesta precarietat que sí que el Pep nota, tot i que sigui un autor consolidat i d'allò, però tot i així tots sabem que s'han de vendre molts i molts llibres per poder viure d'això. Per tant, tot el que explica sobre aquesta precarietat que deies
Sí que és autobiogràfic. El que sigui un cineasta que no veu ningú, no, això sí que no cola. Evidentment hi ha d'haver una mica de joc amb la ficció. Però sí que l'amor, com tractem la persona que estimem, diguéssim, si li diem que la paraula t'estimo per què ens costa tant de dir, quan la diem què vol dir, perquè un t'estimo no sempre vol dir t'estimo,
Ostres, Déu-n'hi-do, això també és punyatero, el tema aquest com està tractat i amb molta intel·ligència emocional, diguéssim. I amb aquest sarcasme i aquesta ironia que fa això, aquesta sensació de vegades de... pots riure, però saps que bé, que t'estan tocant les entranyes i removent la consciència.
És una obra que des d'aquí vam abraçar de seguida que ens la va proposar el Carles, ens va semblar brillant i alhora apte també pel llenguatge radiofònic. Com dèiem, l'estrenarem per celebrar el Dia Mundial del Teatre el 27 de març a NFM i abans, el dia 20, fem aquesta jornada on us convidem a tots al Patí del Castell a dos quarts de vuit a fer un dels actes
Que, a més, serà com molt divertit, perquè ja l'acte en si té com molt de pes, és un dels més llargs de l'obra, intervenen tots els personatges, i ja es veu aquest joc del qual parlava. Exactament, representa aquest taller de teràpia, però passen coses, com diu aquell el Romero, no?,
Estan passant coses, doncs passen coses, passen coses que trenquen també això. I s'ha de dir que, a més, aquesta estrena que deies que és primícia, però és que ho és molt, perquè hi ha hagut diverses companyies, com la del Oriol Brogi, és a dir, La Perla 29, que s'hi han interessat, és a dir, la Carme, la Carme Canyelles, i jo, amb els dos autors, vam poder anar a un club de lectura de La Perla 29, que se l'havien llegit, a més gent
amb moltíssima experiència com a públic teatral, que els va encantar l'obra, i per tant, diguéssim, ja estan trigant, no només el Brogi, sinó segurament altres TNCs i d'allò que sé que aquest text ja corre, per tant, home, donem-hi aquesta importància que té el Baix Gaià on a la Torre
sempre quan aquesta obra, que s'acabarà estrenant segur, en format escena, en format convencional, s'estreni, sempre podrem dir, sí, però s'ha fet molt llar esperar, perquè nosaltres ja l'havíem fet fa temps.
Doncs ens acomiadarem amb la cançó que acompanya l'obra i que és un tema titulat així, Es fa llarg esperar, i amb aquesta invitació final de l'acte el dia 20 de març, oberta a tothom que vulgui venir a dos quarts de vuit al pati del Castell, allà a la plaça del Castell, a l'edifici de l'Ajuntament, a Torre d'en Barra,
Serà un dia per celebrar el teatre, un dia per interpretar aquests personatges que ens permetin gaudir d'una bona vetllada. I celebrar també aquests formats que ens porten més enllà de l'actualitat, del córrer diari, sempre amb les notícies i la...
La part més frenètica també s'agraeix de tant en tant rebre projectes així que ens treuen una mica de la nostra zona de confort i també ens esperonen a explorar, a ser més imaginatius. I alhora, amb aquesta gran obra del Pep Puig i el Seït Alcadawi, aquí agraïm que ens hagin fet la confiança. La confiança també, sí.
I també el Carles Marquès, com no, per pensar en nosaltres. Les grans actrius i actors, com tots els que hem dit, també el nostre agraïment. Doncs així tanquem aquesta entrevista escoltant aquesta cançó d'Es fa llar que es para. I bé, queda poc radiofònic dir allò del molta merda, però és un molt triatrero i ho hem de dir. Potser també s'hauria d'aplicar al món de la ràdio, per què no? Fem-ho.
Carles Marquès, un plaer. Igualment. Que vagi molt bé. L'actualitat del Baix Gaia te l'explica Baix Gaia al dia.
Agafem ara el testimoni d'aquesta cursa de relleus que és baix gaia al dia, el programa del de Fuller Ràdio, una la torre i roda de Barà Ràdio. És dijous i, per tant, com a tal tenim aquesta secció que és un goig poder disposar en un espai radiofònic com aquest. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gaià del grup La Rasa.
Joan Maria, bon dia, benvingut. Molt bon dia, què tal? Molt bé. El goig és poder fer aquesta secció de gereneria aquí en bon ambient. I a més, mira, ara teníem el Carles Marquès als estudis d'Onava Torra parlant de teatre, de ràdio teatre. Amb tu també podríem parlar ara de teatre una bona estona, eh? Sí, sí, sí, sí, i tant, i tant.
Però bé, no és el cas, tenim espai de jardineria en què obrim línies de participació per tot aquell o aquella que ens estigui escoltant i que digui jo vull fer una aportació en aquest programa. M'estàs dient que qualsevol persona pot trucar ara mateix en directe i fer qualsevol pregunta o sugeriment? Sí senyor.
Ostres, doncs vinga, a través del fil telefònic. Exacte. El 977-65-0693. O també a través del WhatsApp. Exacte, 660-355-717. El WhatsApp, 660-355-717. Línies obertes ara mateix. Línies obertes al 977-65-0693. I qui truqui avui primer de tots aquí al 977-65-0693 tindrà un obsequi regal directament, que és un xec.
Perquè estar amb el que vulguis, els centres d'herenia de Garden Gaia d'Altafulla i a Garden Tapioles del Callà valoraran 30 euros, tio. Oh, fantàstic. I a més a més, és que ara, en aquesta època de l'any, en què ja és primavera... Però si la sabana passada em renyaves, dient que... Oh, perdona, perdona, perdona. No, tu a mi no em renyes, a mi m'instrueixes, i si tu dius que ja és primavera, jo ara ja dic que és primavera i punt...
Em deies, ja sé que em diràs que no estem a la primavera, però estem a la primavera. Bé, quan recordem els anys, sempre diem que la primavera es conta de març i juny, i realment la primavera entra quan és això, quan tu deies aquesta sensació que tenim de sentir que és primavera, de notar que és primavera, de veure com han aflorit els ametllers ja, com estan rebrotant les plantes, com estan aflorint algunes, i com tenim aquestes ganes de sortir, de veure que tenim aquesta part de...
que hem hivernat com els ossos i ara sortim amb el bon temps i tenim ganes de natura, de plantes i d'afloració. I tant. Escolta, els que vam seguir les pautes o els consells que ens has donat, sobretot la setmana passada, però també fa 15 dies, que ens deies que era el moment d'acabar
de podar algunes plantes per veure com rebotaven, d'adobar, fins i tot de trasplantar o de fer esqueixos. En quin moment començarem a veure que la feina la vam executar com tocava? És a dir, que agafen energia, que es tornen vigoroses aquestes plantes gràcies a aquestes tasques que hem fet...
al principi de la primavera o al final de l'hivern. Clar, quan abans ho haguem fet, abans ho notarem, però és que et diré que al cap d'una o dues setmanes ja podrem veure efectes. Com que es pot veure una setmana efectes? I més amb les pluges que hi ha hagut, també. Clar, clar, clar.
Mira, quan es poden a planta i es poden a una època que és bona, que a més comença a rebrotar, ara veuràs que tots els borrissols, les yemes típiques, veuràs que comencen a inflar-se i algunes comencen a brotar ja de cop, no? Llavors veurem que la brosta està fent-se. Això que hem adobat aquests dies...
que hem adubat abans de pluja, que per cert dissabte torna a venir pluja, una altra vegada, els que no ho vau escoltar o no ho heu pogut, adubeu, adubeu ara. Ostres, però és que encara no ha començat la primera vegada. És perfecte. Penseu que l'adop que tirem ara, abans de pluja, el programa passat en parlàvem, és superbeneficiós. Llavors, una mica d'adop granulat, una mica d'adop amb pols, aquest orgànic, poseu-lo per damunt, el regueu una miqueta, si voleu ara, si el poseu ara al principi, si no, a final de setmana. I així, amb la pluja, és perfecte.
Doncs veuràs que amb cosa de dues setmanes es nota, però al cap d'un mes i mig, un mes i mig d'haver podat i haver abonat, ostres, diràs, hola, que tany les plantes, com estan, no? Llavors fas el pensament de dir, com es nota que he fet la feina quan tocava? I és així, eh? Quan s'ha podat i s'ha abonat les plantes, es nota moltíssim al cap d'un mes, mes i mig, i sobretot si ho fem a l'època que toca. És a dir, normalment ens trobem que estem a mitjans de primera, veiem tot de flors i veiem que a les nostres els costa, i llavors volem adobar.
Anem tard, la planta va més tard, penseu que a vegades hem fet la referència que quan comença el bon temps i hi ha més hores de llum, traiem més fulles i aquestes fulles absorbeixen més llum i produeixen més. Per altra banda, també està passant la mateixa, aquella part que no veiem, que són les arrels. Les arrels també fan això com treure els primers brots, com allò que dèiem que els borris se'ls s'inflen, veiem com comencen a treure els primers arrels que tenen molt de pèl absorbent i veuen com està el terreny.
I escolta'm, si és un terreny ric, és un terreny força enriquit i així, em permetrà dir, escolta'm, enguany, hi haurà clients, ens permet tirar la casa per la finestra i fer, escolta'm, veig que no hi ha matèria orgànica, escolta'm, no ens flipem, que hi ha aigua, però intentem llavors tenir un creixement més lín. Llavors, si troben que la terra està rica, els permet fer un creixement brutal, no? I dirà molt.
Això em permet parlar d'un altre tema, Eduard, que fa uns dies que penso, sovint anem pels carreteres, pots anar cap a Solomó, pots anar cap al Catllà, pots anar a qualsevol zona, roda a bra, o així, i a vegades passes per damunt de ponts, però a vegades passes per llocs que, a banda o a banda, o a una banda o a l'altra, hi ha un tros de muntanya tallat.
Un terra ple. Sí, tallat, que toca la carretera i la carretera. Per no pujar tan amunt, doncs s'ha tallat un tros de terra. Moltes vegades aquestes muntanyes veiem que és roca, directament. I és amb les roques. Si ens hi fixéssim una miqueta, no cal molt, no cal parar amb el cotxe i tal. Veurem que és tot roca, roca, roca, roca, roca, roca, fins gairebé l'últim pam o mig metre com a molt.
I allà damunt hi ha pins, hi ha des de ginestes, hi ha oliveres, hi ha alzines, no? Hi ha vegades dius, ostres, però quan ens imaginem, quan plantem un arbre i ens imaginem en un terra, ens imaginem un arrel que tira recte avall, s'obre i estira. Però en canvi aquestes pedres que tenim aquí, aquestes muntanyes tallades, talades, ens permet veure que el nostre terreny és molt rocós. Evidentment que hi ha llocs on hi haurà roca, eh? Però el nostre bosc és molt rocós i hi ha molta pedra a sota. Sota de les muntanyes, la majoria de muntanyes s'han format a través de
antigues volcanitzacions i antics terraples i moments de plaques, que el que feia és que la pedra sortís cap dalt. Llavors, damunt de la pedra s'hi ha anat formant aquesta matèria orgànica. Llavors, la part que més s'aprofita, estem parlant d'aquests 50 centímetres, és a dir...
que és molt absurd el que estic dient, però quan vas en cotxe i veus aquests parets grans de pedra, veuràs que allà no hi ha arrels, és tot pedra. A vegades no... Sí, o a vegades veuràs que l'arrel va per fora i veus l'arrel per fora. Sí, sí, sí. Però, clar, què vol dir? Que la resta d'arrels on estan? Estan per la part superficial de la muntanya. Aquests 50 centímetres, 20 centímetres a vegades...
I s'espavilen com poc de l'arrel i intenta entrar però va buscar la matèria orgànica. Això que ara dèiem que quan es desperta la primera treuen els brots i veuen què és, ells valoren la matèria orgànica que hi ha. I a baix hi ha roca, toquen la roca, no poden, i cap dalt hi ha matèria orgànica, doncs fan diferents arrels per damunt de la roca.
al màxim possible per absorbir. I ara és aquest moment, doncs, que absorbeixen. Per això dic que la part de dalt, la part és on sempre s'injecta metària orgànica. A través del bosc, és a través de restes vegetals, de restes de fulles i restes de branques, restes de fruits i també restes d'animals que van passant, doncs, és la part més rica. Llavors, la planta sí que li interessa per anar a treball, anar a buscar aigua i créixer. Però a vegades trobarà que hi ha roca o el que sigui. Però sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, la matèria orgànica
ve de la part més superficial. Llavors, és on les plantes fan aquest test de dir com està d'enriquid això, com ho tenim, què hi ha aquest any, com ha anat l'hivern, no? Llavors, ostres, que veuen que hi ha DOB, que hi ha materia orgànica, ara és el moment idoni per tirar, no? Vull dir que a vegades
ens diem, se n'ha tirat de bono i no ha fet res per tant, atenent això que ens dius la terra de més avall no és de tanta qualitat com la que trobarem a la superfície o en els primers 20 o 50 centímetres? això és així
Sempre, sempre, sempre, excepte amb coses, eh? Amb coses que han passat, o sigui, pel que sigui hi ha hagut una falla i allà hi ha una matèria orgànica. Pel que sigui, això també ha passat molt típic amb masies, Eduard, això és molt típic, molt típic, que a vegades dius, escolta'm, hi ha una bugambília amb una façana d'una masia, o hi ha unes moreres, o hi ha uns homes plantats i porten allà un temps i de cop n'hi ha un, escolta'm,
que tira, que tira, que tira, que tira, o una buga envidia que, escolta'm, ha crescut o tal, i llavors, coi, que ha anat a trobar el pou sec, coi, que ha trobat el... És a dir, sí que a vegades pot ser que hi hagi matèria orgànica més profunda, i les plantes, encara que sembli molt absurd,
a veure com ho explico, és com si tinguessin un olfacte, que saben cap a on hi ha l'aigua i la poden anar a buscar. Això que les plantes no es mouen i no poden anar a buscar aigua a la font és cert, però saben cap a on ve la humitat, saben cap a on hi ha més matèria orgànica i si són capaços d'arribar o no, o amb el temps hi arriben. I clar, quan de cop una planta troba un pou sec, un pou, com n'hi dieu? Sí, sí, un pou sec, la comuna. Sí, o una antiga comuna. A vegades hi ha moltes masies que antigament hi havia la comuna aquí, no?,
Clar, això és matèria orgànica de primera al cap d'un temps, no? I de cop trobes, això és molt típic, de veure masies, que hi ha 5 o 6 arbres iguals i de cop n'hi ha dos que han tirat moltíssim, molt, molt exagerat, comprat amb la resta. Dius, què ha passat? Doncs han trobat un pou de matèria orgànica, que clar, que els permet tirar i tirar moltíssim. Però sí, sempre la matèria orgànica està molt més rica la part de dalt perquè és la part més activa, que és la part on reposen fulles, reposen branques, reposen tal. En canvi, l'ésser humà,
tendeix a fer el contrari, que es tendeix a tenir la part de dalt ben neta. Ja no parlo dels camps dels pagesos, sinó a casa, no? Ens cauen fulles i el primer que fem és recollir aquelles fulles i treure-les. Sí, sí, sí. Ens cauen flors, lletges, fem les treure-les, no? Tenim una planta que s'ha mort, també la traiem per posar-ne de noves, no? Jo ho entenc, perquè ens agrada la part visual, que sigui bonica, no? Però tu quan veus sota una pineda totes aquelles fulles de pinar... Sí, la pinassa. Home, i no hi creix gerba, eh? Exacte.
Exacte, aquí volia anar, vull dir, és un lloc on es manté net, pot créixer algun arbús, però és un lloc on es manté net perquè tanta fulla el que fa és fer això que fem nosaltres, que ens agrada més de posar-hi escorça, o posar-hi pedra, o posar-hi... que protegeix, deixa que no hi entre llum...
fins a un punt en què ho col·lobeix bastant. A més, té una peculiaritat diferent a la pedra, que és que si alguna llavor vol ramificar, vol germinar, es troba que damunt té un teixit que és molt difícil de... Mira, t'explicaré ara un cas, és a dir... Vas trobar-te una branca... Mira que, vull dir, a més a més, ara parlo en... Particular. En coneixement de causa. Molt bé.
Sota un pi, a més a més, un pi bé, un pi pinyoner. Pi bé? A Salamó, sí. El pi pinyoner ni dieu pi bé. Un pi bé, sí. Molt bé, molt bé. I tota aquesta capa de pinassa no creixen absolutament cap herba ni res de res de res de res, però sota el pi...
i està naixent, encara és petita, una alzina. Home, això sempre, Eduard. Sí? Home, clar. Mira, el nostre bosc, el nostre bosc Mediterrani... Però d'alzines per la vora no n'he vist cap. Eduard,
T'explicaré una cosa de la nostra cultura. Si vols saber si un bosc és gran o no és gran, amb ell, amb ell de B baixa, de com més antic és, és si és un bosc d'Alzines o és un bosc de pins. Sí, sí, sí. I això per què? Perquè després d'un incendi, després de qualsevol devastació que hi ha hagut, el primer que neix són els pins. Els pins neixen amb sol. La llavor del pi neix molt ràpida.
Llavors el pi pinyoner, pi blanc, pi negre, pi pinyoner, pi canari, tots neixen molt ràpid. Neixen i a mesura que van naixent van ocupant aquesta part de bosc i es van fent. Quan porten tranquil·lament una vintena d'anys, aquell bosc s'ha fet un sota bosc de sombra. De sombra, ombrívol, bé, que ja manté una certa humitat.
Cosa que el pi pot néixer, ja tinguem deforestats, amb bosc cremat, sí? Quan ja té aquesta certa sombra, llavors neix l'alzina. L'alzina el que fa és néixer de sombra. Neix recta, recta, recta, recta, recta, recta, travessa per les branques dels pins i surt dels pins per alçada. I després acaba creixent l'alzina fins a tal punt en què acaba ocupant tota la copa del pi, acaba ocupant més que les copes
Ai, la copa de l'Alzina, perdó. La copa de l'Alzina per damunt de l'Alzina. Però el creixement ja és molt més lent. No, triga molt més. T'equivoques, eh? És a dir, triga molt més. Estem parlant que potser cap d'uns 20 anys surt l'Alzina. Però l'Alzina primer diràs, ui, quasi que no creix. És molt petita. I és una branca sola. I aquesta branca diràs, ui, com si res, no? El pi és molt més lent. El pi es queda amb la copa oberta, que va repoblant, i llavors l'Alzina va tirant, tirant, tirant. Llavors hi ha un moment en què l'Alzina començarà a treure branques i sobrepassarà l'altura del pi.
I aquesta alzina creixerà amb copa fins a ocupar tota la part del pi sense jarro, sense llum. Llavors, quan vegis un bosc d'alzinars, vol dir que aquestes alzines han crescut damunt de pins, aquells pins s'han desaparegut i ja no hi són, i s'han mort. I el sotabosc d'un alzinar encara és molt més dens que un sotabosc de pins. Sempre, l'alzina surt sota el pi.
Sempre. És molt difícil que una elzina sorti a ple sol i sola. Pot passar i la pots plantar i la pots tenir, eh? Però creixerà molt més lenta. En canvi, una elzina que et creix sota un bosc de pins, sota un pi i que és la sombra. No es tracta d'un bosc de pins, eh? És un pis sol. És un pis sol i a més a més que va néixer pràcticament damunt d'un roc alli amb un marget que... I segurament deus dir com hi ha anat a parar una gla aquí.
Sí. Clar, això és veritat molt abans, és a dir, abans que hi hagués aquest marge segurament ja hi havia pins i abans que hi hagués els pins hi hauria hagut glans. Està clar, està clar, és el bosc mediterrani, és a dir, així que quan veieu un bosc d'Alzines penseu que és un bosc que abans hi havia hagut bosc de pins.
Molt bé. Sí, sí, sempre així. Cada dia, és allò que deia abans, d'instruir, d'aprendre coses. I ara que parles d'alzines, deixa'm dir que tenim un patrimoni també maquíssim a Catalunya d'alzines soreres. Sí. Que són precioses, són maquíssimes, i no és més que l'alzina, però amb una protecció extra, damunt, gruixuda, de 10, 15, inclús 20 centímetres, d'un suro, un suro damunt del...
Sí, sí, sí, que fa com una llesca. I aquestes encara són molt més supervivents que els pins i les algines. Perquè quan hi ha un incendi, tots els pins es cremen, totes les algines es cremen, excepte
les alzines soreres, que només es cremen de fulla, perquè el suro, amics meus, no és res més que un protector dels arbres, del foc és nífoc. Llavors el que fa és que fiquen els troncs negres però aconsegueix rebrotar. L'alzina sorera sí que és molt més lenta de creixement perquè fa tota aquesta protecció a l'hora de créixer, és a dir, que construeix la seva casa
el seu tronc el construeix i li fa aquest reforç absolut al voltant per assegurar-se que no s'incendia, no es crema i llavors no crema el tronc, la soca i pot rebrotar des de dalt. Sí, sí. Així que quan veieu una alzina sorera encara doneu-li el valor extra de dir no només són alzines sinó que tenen aquest tronc que d'acord, en traiem taps de suro i en traiem suro però que fa tot aquest esforç enorme
de treure suro per ser molt més llesta, protegir-se dels incendis i d'aquesta manera quan hi ha un incendi torna a rebrotar al cap d'unes setmanes i està tenint fulles. Què triga? A regenerar el suro? A regenerar el suro perquè vam dir que aquest suro s'extreu, en molts casos s'extreu i aleshores, clar, perd aquesta protecció que suposo que contra un incendi aleshores sí que no hi ha res a fer. Mira, el suro hem d'entendre que és com si en una barra gran, el tronc gruixut,
la part de metre i mig en avall es talla, es fa un tall i s'extreu, s'arrenca i surt llavors queda el tronc, el tronc pelat aquest tronc pelat fins que et poden tornar a extreure el suro com l'han extret treguen entre 5 i 8 anys
Entre 5 i 8 anys. M'he sentit un eco. Això és que algú ha volgut boicotejar la teva secció. Cap problema, cap problema. Entre 5 i 8 anys ens tornem a tenir aquesta soca ja repoblada de nou, no? Clar, és una passada que aquesta... Evidentment, el que estem fent, tenint-li el suro, és que l'hora hagi de tornar a fer esforç i minvem el seu creixement, eh? És a dir, una factor humà que afecta el creixement. Però, clar, la planta prefereix tornar a fer aquella protecció.
Diu, ostres, me l'han tret, ha caigut, un animal mal arrossegat, el que sigui, la trec. En canvi, si es crema, no la fa de nou. Ah? Perquè cremada no es torna a cremar. És a dir, tu agafes un tos de suro i el cremes i es posarà negre, es quedarà negre, negre, negre, negre, però no interfereix en res. I aquell suro a la planta li és igual que sigui negre, sigui marró, però si s'ha cremat, doncs mira, surt i ja està, surt negre, però la planta segueix rebrotant, no?
Hi ha altres casos com el de l'alzina surera? De plantes inífugues? Sí, bé, diu plantes inífugues o de què? Creia aquesta escorça tan gruixuda com és el... Sí, no només l'alzina fa suro, hi ha, ara no sé de quantes varietats hi ha al món, però hi ha més plantes que fan suro i tant i tant i tant. De fet, hi ha algunes que fan un suro inclús més ràpid, que el suro és de menys qualitat.
i suro més lent, clar, les plantes, oi que a vegades parlem de la llenya i parlem de plantes de creixement lent com l'ametller o l'alzina mateix, o així, doncs tenen un tronc de consum molt més lent, molt més llarg, perquè ha tingut un creixement més lent. En canvi, el creixement ràpid produeix una llenya que és molt més dolenta, vull dir que es crema molt més ràpid. El suro que creix més lent, doncs també li dona molta més resistència
i amb molt més valor amb aquest suru. Per tant, també s'extreuen molts més surus d'aquest tipus de planta de creixement lent que d'altres. I, de fet, dins l'alzina sorera hi ha subespècies, també, que per la fulla són una mica diferents i tal, i el glà, inclús, creix una mica més, i a vegades, glans que són molt més allargats, no? Però sí, sí, i tant. De fet, té de dir, Eduard, que no tenim gaires alzinars aquí a prop.
No, no, no. Als Inès no n'hi ha gaire, quan som terra dels Inès. A Catalunya sí, però hauríem de fugir del Camp de Tarragona. Exacte, el vaig dir, n'hi ha algunes... Hi ha Alsines desperdigades, perquè tu no ens entengui, i a més a més són grans Alsines. Clar, clar, clar. Són...
supergrans i que són preciosos i si et fixes sobressortant dels pins. Sí, sí, sí. Doncs així és com es va regenerant un bosc d'Alzines. D'aquesta forma, d'alguna forma és quan donem valor al nostre bosc, no? Al nostre bosc, quan s'incendies, és a dir, a vegades s'ha encremat ara gràcies als bombers trobes que hi ha incendis que han cremat poca zona i veus de cop un bosc petit com comencen a créixer els pins comparat amb els bostos grans, no? Doncs si a més veus després les Alzines dius, ostres, quin valor té el nostre bosc...
que tranquil·lament triga entre 200 i 300 anys a tenir un bosc complet d'Alzines. Aquests boscos d'Alzines no els tenim per culpa d'incendis o no els tenim per la tala que se'n va fer el seu dia i que ara veiem, doncs això, quan escrim ara un bosc de pi blanc, veiem aquests marges pràcticament fins al capdamunt de les muntanyes perquè, doncs, s'intentava o es cultivava pràcticament tot, fins i tot els raconets.
Eduard, abans vivíem molt de la pagesia. Vivíem molt de la pagesia, o gairebé tothom vivia de la pagesia o ramaderia, no? Llavors, els nostres camps es van convertir molt en camp de cultiu. I els boscos, els boscos estaven nets, perquè s'aprofitava molt de tot el bosc. Però n'hi havia menys.
Hi havia molt menys bosc. De fet, ara el problema tenim és una massa forestal gran, incontrolada, que no està neta, que és molt difícil. És a dir, hi ha antics propietaris de zones que abans eren de pagesia, han anat passant en herències de trossos de muntanya o muntanyes senceres, han anat passant de fills, de pares a fills, de pares a fills, de pares a fills, aquells camps estan abandonats i són boscos.
I la Generalitat inclús els reclama que aquell bosc estigui net. Però clar, que llavors no viu del bosc, no viu de la pagesia... Llavors tenim molt més bosc, però és un bosc jove. No parlem de grans parades, eh? En moltes ocasions parlem de margets, de feixes molt petites... Però a vegades parlem de parades molt grans, eh, Eduard? Hi ha de tot, eh? Hi ha gent que...
que resulta que la família tenia unes parades a un poble, que llavors s'ha convertit en bosc. Ells saben que tenen lli, però clar, tampoc té un valor per vendre, té una feina que els reclamen que tingui el bosc net, els és inviable tenir-ho, llavors entrem en una controvèrsia. Però al nostre país s'ha fet molt de cultiu,
I els pocs boscos que hi ha hagut també s'han anat cremant. Llavors hi ha hagut com una mena de... Ara hi ha una repoblació del nostre bosc. Tu mires els camps de cultiu, cada cop són menys, menys camps de cultiu, i també són més productius. Aquests camps se'ls aconsegueixen treure molta més producció de la que es treien antigament i ocupen menys lloc. Llavors, el nostre bosc acabarà sent els Ines
és un constant entre pins i elsines. És a dir, nosaltres potser no ho veurem, però el bosc de pins s'acaba convertint en un bosc delsines, la immensa majoria. I és preciós, eh?
Jo, Maria, ho haurem de deixar. Cap problema. Nosaltres no veurem tot això i les futures generacions ja en parlarem, perquè tal com està el panorama... Ja veurem si hi ha futures generacions. Potser algun dia peta tot. Qui sap. Escolta, un plaer, gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Avui no ens ha trucat ningú. Cap problema.
La setmana que ve ho tornarem a provar. Els que escolteu aquesta secció repetida o res més en diferents horaris que sabem que s'emeten diferents hores, inclús al vespre, sapigueu que podeu escriure un WhatsApp. Podeu escriure un WhatsApp, enviar un vídeo, una nota de veu o enviar unes fotos també de les plantes per consultants, malalties, consultar creixements, consultar coses o suggerir-nos també coses de les que podem parlar. Si voleu que parlem d'alguna cosa, d'un tema en particular, estem oberts a qualsevol suggeriment.
660-355-717. 660-355-717. És el WhatsApp del programa per, doncs, suggerir el que sigui, per tindre una conversa aquí dijous, el de la setmana que ve, o el que sigui. També dir-vos que si voleu mantenir-vos en l'anonimat, que també ens ha passat, no passa res. Dieu, no vull que dieu el meu nom, perquè em fa vergonya. Cap problema, no passa res o pel que sigui. Doncs cap problema, també farem el vostre suggeriment a través de qualsevol de l'audiència. Clar que sí. Moltes gràcies. Jo, Maria, que vagi molt
A reveure. Nosaltres ens plantem ja la recta final del programa d'avui. Ens queda res, un minutet per reflexionar amb aquesta frase cèlebre que de ben segur ja haurà escollir la nostra companya de Roda de Bara Ràdio, Sònia Camí. Així que, Sònia, explica'ns de qui parlem i què va dir.
Vinga, doncs parlem de Blaise Pascal, que va ser un científic, filòsof i escriptor francès, que va dir, val més saber alguna cosa de tot que saber-ho tot d'una sola cosa.
Mira, està bé, no? Està bé, sí. Podries participar en qualsevol tertúlia, tot i que... Exacte. Hi ha gent que en tertúlies hi participa i opina de tot, fins i tot sense saber-ne res. Sense saber-ne, exacte. Sí, és el que té. Però, vaja, tinguem-ho en compte, eh? Més val saber alguna cosa de tot que tot d'una sola cosa. Doncs...
reflexionem, reflexionem. Si us plau, és la reflexió que fem nosaltres abans de baixar la persiana definitivament d'aquesta nova edició del programa. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dijous. Fins demà. Molt bon dijous a tothom. Adéu-siau. Que vagi molt bé. Una abraçada.
I a tots vostès, com diem sempre, els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat, la que els explica les coses a cau d'orella. Si volen recuperar algun dels continguts del programa d'avui o d'anteriors, ho trobaran tot al servei de ràdio a la carta de què disposem, el de Fuller Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Nosaltres ens acomiadem i esperem poder-lo retrobar demà a l'hora de sempre. Passeu bé, cordial salutacions d'un servidor, Eduard Virgili.
Sendes, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme.
i per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut, cada setmana a la teva emissora.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Ei, ei, que ja pugen! Tranqui, no és un castell. És que comença la Torre de Set. Som de la Torre, vivim la Torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la Torre de Set, el programa casteller dels nois de la Torre, on a la Torre, el 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM. Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara.