logo

Baix Gaià al Dia


Transcribed podcasts: 69
Time transcribed: 3d 8h 56m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaià al dia.
Doncs en aquesta nova temporada tornem a tenir una de les seccions que ens atançaran al medi ambient, a conceptes com el de la sostenibilitat sempre amb un eix en comú, el riu Gaià. Ens passejarem pels diferents municipis de la mà de les entitats ambientalistes que de manera activa trepitgen el terreny i ens poden donar informació de primera mà.
Un any més comptarem amb l'Associació Mediambiental La Sínia i la veu que ens acompanyarà serà la Georgina Florejacs, que la tenim aquí als estudis d'Ona la Torre. Molt bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. En connexió amb Altafollà i Roda des de Torre d'Ambarra, doncs bé, explicarem algunes de les activitats que teniu per endavant i també passejarem això, riu amunt i riu avall.
Perquè bé, teniu diferents projectes en marxa des de l'entitat, sempre amb l'ajuda de molts voluntaris que s'assumen des de molts municipis a les activitats que promoveu. I si et sembla podem començar per preguntar-te com està el riu, en quin estat el tenim...
I sobretot centrats en els censos de fauna que esteu fent, Georgina, perquè és com una de les activitats que veniu desenvolupant des de fa molts anys. Com ho teniu, hores d'ara? Què podríem explicar? Sí, ara, aquesta última època estem fent també això que dius, de censos de diferents espècies.
com per exemple són els ratpenats, tal el fem al riu Gaià com al torrent de la Mora. També de tortuga mediterrània, perquè com ja sabeu que hem anat explicant que la tortuga, que és una espècie protegida, l'hem anat introduint al voltant de l'embassament amb molt d'èxit i també anem fent censos de veure com està el seu estat.
Precisament en un d'aquests censos vam veure que n'havien nascut algun asiaki. Per tant, això ens fa molta il·lusió veure que quan introdueixes un animal així en un espai que té les condicions perquè hi visqui, i s'hi posen tots els mitjans, doncs aquest tira endavant.
I també, l'any que ve farà 20 anys que estem fent el cens de la tortuga de Rierol. Fa 20 anys que es va reintroduir perquè hi havia molt poca població, entre altres coses perquè a tota aquella època, encara ara, hi ha gent que deixa anar tortugues que són exòtiques al mig del riu i aquestes fan competència amb les tortugues que tenim aquí de Rierol. Llavors, fa 20 anys es va començar aquesta reintroducció de la tortuga
I estem veient, quan fem aquests censos, que veiem tortugues petitones, d'altres que ja tenen uns anys de vida i d'altres que són adultes, vull dir que està molt bé. I en trobem des de gairebé sota Santa Perpètua del Gaià fins aquí a la desembocadura. Per tant, és molt bon senyal perquè aquestes tortugues també assenyalen que el riu està en unes condicions força bones.
I és una espècie important, perquè són l'última de la cadena alimentària, mengen animals morts o ferits, i per tant és molt important el seu paper. I a part, la tortuga és un animal que ens agrada molt a tots, no? I llavors treballar la tortuga és molt agraït, perquè és el que ja deies, molts voluntaris ens acompanyen tant a fer censos com a alliberaments, com a això, observacions, no?
sobretot, per exemple, l'altra cosa, el que allà ens hem trobat últimament, que alguns diuen que veig una tortuga que diria que no és de Riarol, i llavors que nosaltres podem anar allà o avisar al 112 perquè la vinguin a treure, quan són exòtiques. Per tant, és una espècie molt agraïda i estem molt contents que s'hi troba molt pel riu Gaià.
Pràcticament és un emblema, podríem dir, per l'entitat. L'heu fet protagonista de contes, l'heu fet protagonista de moltes d'aquestes activitats que promoveu amb voluntaris, amb molta canalla de les escoles i dels esplais. Com és una d'aquestes activitats, per exemple, que feu a l'entorn dels cens de les tortugues? Les aneu a identificar i suposo que també a veure si és d'aquestes de Florida, si són d'aquí...
Doncs mira, el que fem és el dia abans que fem l'activitat, per exemple, ara us convidaré que a la Rasclosa del Catllà, no aquest dissabte sinó el que ve, el dia 11, en fem una d'activitats d'aquestes d'ascensos al matí. Que a part ja n'hem comentat altres vegades, que si no hi heu estat mai, la Rasclosa del Catllà és un lloc molt bonic per anar-hi i això, on es veu una part de tortugues, peixos i també ocells i molts insectes.
Doncs això, el que es fa és el dia abans es posa una trampa de tortugues, que la tortuga, com bé sabeu, a diferència dels peixos, necessita sortir de l'aigua per respirar, per això moltes vegades també la veiem, i on s'escalfa, surt escalfar-se sobre les pedres o així. Doncs posem això el dia abans, les trampes aquestes, i amb voluntaris, o per exemple aquest estiu ho hem fet amb els nois i noies del camp de treball, o amb nosaltres, ho fem, doncs el dia següent traiem aquestes trampes i veiem les tortugues i mirem quina mida tenen,
si ja estan marcades, perquè el que fem nosaltres és marcar les tortugues i tenim un sens que està a nivell de Catalunya i així podem saber, per exemple, si aquesta tortuga sempre ha viscut aquí a la Rasclosa o se mou a riu amunt i riu avall i és una manera també de conèixer més
més coses sobre aquesta espècie. Com ha crescut, si ha sigut un mal any i gairebé no ha crescut, o quin pes té, vull dir, fem això, mesurem, la pesem, fem foto, i això, si fos una tortuga d'una espècie exòtica, el que fem és la traiem i la portem cap al trarc.
Hi ha la feina amb la tortuga de Riarol que estàs esmentant i hi ha una feina paral·lela amb la tortuga mediterrània que és de terra, no? Exacte. Sí, sí, que també el senses. Llavors aquest el que es fa és a primera hora del matí i aviat ja no es farà perquè les tortugues aquestes hivernen. Doncs ara això és al matí, és quan se surt a passejar pels llocs on...
deduïm que hi són i llavors això es va mirant quines quines hi ha i és el mateix, eh? Es mira si està marcada, es nota on està i es fa el seguiment d'aquesta tortuga. I llavors hem estat aquest estiu repartint tríptics als municipis que donen al voltant de l'embassament perquè diferents persones ja n'han vist, no? Ara anau fins i tot a Ardenya, no?
a diferents pobles i ens ho repartim per tot arreu aquests tipus perquè sàpiguen les persones que si ve una tortuga a no ser que estigui malalta o això és alguna cosa, doncs s'ha de deixar perquè és al seu medi i que viatgen amunt i avall fins a trobar l'espai que és més idoni per a elles.
I també n'hem passat uns tríptics pels pagesos i pageses perquè, clar, els agraden molt els camps de Conreu, els marges, no?, on hi ha les herbes i així, i llavors, doncs, això, per explicar-los bones pràctiques perquè també puguin tenir tortugues a prop dels seus camps.
Doncs interessant aquesta feina d'ascens de les tortugues. Teniu més censos en actiu amb altres espècies? Amb els de ratpenats, per exemple? Sí, clar, el de ratpenats el que fem és llavors, bueno, es fa de diferents maneres, però una, per exemple, dels ratpenats de cova, que se'n diuen així perquè això, no? Estan les nits a les coves.
El que hem fet en diferent moment, quan es pon el sol, hem d'anar a veure la quantitat de ratpenats que surten i comptar-los i veure quines espècies. I d'altres censos que es fan, es posen uns sensors que el que t'hi identifiquen és el pas i llavors hi ha tota la feinada de veure quines llongituds d'una tenen aquests...
per saber quins tipus de ratpenats estan en aquell moment per parlar, no?, i saber les diferents espècies, perquè, clar, també els ratpenats també són bioindicadors, no?, de si hi ha diferents espècies de ratpenats, i, per exemple, el de cova és un ratpenat que n'hi ha pocs i també és interessant de veure on estan i per protegir aquests espais seus, perquè a vegades...
Clar, la presència humana, alterem, ja no troben que sigui un lloc tranquil per estar i ens han d'anar a buscar-ne un altre i, com ja sabeu, els ratpenats, encara que volant, sembla que siguin una mica grans, el seu cos és molt petit i necessiten alimentar-se contínuament i només utilitzar l'energia necessària per anar a buscar aliment i després descansar. Que s'alimenten, no sé si tots els tipus de ratpenats, però molts d'ells de mosquits, per això diuen que són aliats interessants de cara a l'estiu.
Clar, bé, de cara a l'estiu, de cara als pagesos, perquè tant mosquits com això, mosca de la fruita, mosca de l'oliva, vull dir, tots aquests petits insectes, papallones nocturnes d'aquestes que a vegades tant ens molesten a les persones com els horts que fan mal, doncs els mosquits són uns bons consumidors de tots aquests petits insectes.
Doncs deu ser difícil, eh?, comptar els enratpenats i, a més, hi ha molts tipus diferents. De fet, té com molta complexitat, no?, estudiar-los i fer-ne seguiment. Sí, per sort, clar, tenim entre nosaltres la Ruth, que és una biòloga que en sap molt d'aquest tema i, llavors, és ella la que fa...
aquests sensos i anem acompanyant-nos per anar aprenent més coses al voltant seu, però sí, hi ha espècies molt diferents que tenen comportaments diferents i això, llavors, clar, la gràcia també és això que tenim amb aquests aparells que es poden identificar més bé, perquè si no, a vegades, quan surten volant,
Sí que hi ha algun tipus de vol que diries, mira, aquest és de ferradura gran, perquè és una mica més gran que els altres, però si no és sobretot per els crits que fan, que a vegades no són audibles per les nostres orelles, doncs ajudar a identificar et permet saber quina espècie és.
Parlen de vols. Hem vist imatges molt boniques d'alliberaments que heu fet recentment amb òlives, mussols, no? Ha sigut així? Sí, sí. Mira, les últimes van ser... Avui ho comentàvem aquest matí. Les últimes van ser aquí a la Riera, a l'Hort de les Dones Pageses.
i vam alliberar xots i mussols, que sobretot eren juvenils, que havien caigut del niu quan eren petits, els havien recollit, els tenien allà al centre de recuperació de Vall Calent i ens el van donar per alliberar-los, perquè és un espai per estar-s'hi bé i a sobre, vull dir, perquè els xots el que fan després migren, però els mussols s'estableixen. I estàvem dient gent de l'arrere que aquest mes, aquest temps que fa que l'hem alliberat, estem sentint molts més mussols, per tant, alguns s'han quedat a viure ben a prop nostre.
Aquesta feina la feu en col·laboració amb els agents rurals, eh? Sí, sí, sí. És això, no? És aquesta tasca... Bé, això, aquest estiu, per exemple, que vas veient diferents persones que et diuen «ai, he vist, ha caigut del niu», no? I quan és una espècie protegida, doncs venen els agents rurals, els recullen i porten a ser-te la recuperació de fauna.
I quan allà troben que estan en bon estat, doncs això els alliberen o ens el donen, per exemple, entitats. A nosaltres també el xulo és que aquell dia que va ser l'alliberament van venir un munt de famílies, nens i nenes i gent gran, no?, que els interessava el tema. Llavors, és també tota aquesta tasca de veure de com això, no?, que si tu vas a recollir, veus un animal, això, un ocell o una rapinyaire...
doncs veus tot el cercle, no?, que se l'emporten, quan està en bon estat, doncs un lloc on el recuperen és un medi ambient on pot estar ell a gust, no? Molt bé, doncs anem una mica més avall, si et sembla, anem a la desembocadura, perquè ens en fèiem ressò, les emisores, fa tot just uns dies, que ja s'ha desmantallat del tot,
l'antiga fàbrica que hi havia. I sabem que esteu fent seguiment d'aquest espai. De fet, el teniu en custòdia, no? Va ser una sessió de l'Incasol per tal de recuperar la zona humida. Vau fer tota la tasca per reinstal·lar, podríem dir, com una bassa, no? O sigui, un estany. Com ho tenim, hores d'ara?
Doncs sí, s'està fent molta feina, no?, que diuen que d'aquí a finals d'any estarà tot fet, que és això, no? Primer van treure molt rizoma de canya, que ja sabeu que la canya, no?, aquesta és una espècie invasora i que encara ja no l'utilitzem per tantes coses com s'utilitzava abans, doncs envaeix molt espai i deixa que, no deixa que es reprodueixin, doncs, el canyís o d'altres espècies que tindríem aquí de manera natural, no?,
Primer vam fer aquesta tasca així amb màquines, que per tant ja va canviar molt el paisatge perquè la canya ha sigut un canvi bastant espectacular. I això, el treure ja a la fàbrica permetrà que tot allò, que era un mur, aquella fàbrica, que no ens deixava veure la totalitat de tot aquell espai. I teníem això, a darrere de la fàbrica, que hi ha aquest tap tan bonic, de l'estany aquest...
Doncs de la bassa aquesta, doncs ara serà com un continu, perquè en veritat tota aquella zona eren aigua molls, vull dir que no es va haver de furar de massa perquè sortís l'aigua aquesta que és a l'obra, i a part amb aquests anys que està funcionant, no?, la bassa aquesta, doncs hem vist...
No hi ha mosquits perquè hi ha moltíssima vida. Hi ha les libèl·lules, hi ha granotes, hi ha els ocells que venen a veure, s'establir molta vegetació. La idea és que hi hagi més espai d'aquest, després que el camí que passava entremig de les dunes es desplaci perquè no hi hagi tanta pressió humana en aquest espai, perquè és l'espai que també li agrada edificar el correu al Cama Negra i d'altres animals.
i treure pressió tan a prop de les dunes. I també això que va anar fent el bosc de Ribera, que està al costat del riu Gaià, que s'estableixi millor el bosc allà. Doncs des de mitjans d'aquest mes, que l'antiga fàbrica de la roca del Gaià ja és història, les màquines...
van enderrocar el que quedava de l'edifici, que estava abandonat des dels anys 80, i són unes obres que està fent la Generalitat en aquest projecte de recuperació de la zona del Vinyet.
És un projecte que va començar, diguem que amb petites accions, semblaven, però té la magnitud de voler connectar aquesta zona que pertany a la xarxa Natura 2000, de la desembocadura, i fer que sigui un dels boscos de ribera més importants de la zona. Aquest és el vostre objectiu, fer un gran bosc de ribera en una zona que s'havia degradat, en certa forma.
Clar, i és una zona que hi ha molta pressió humana, no?, perquè ens agraden visitar molt els pobles que som del voltant, no?, anar capellat, hi ha molt de turisme, els càmpings, llavors... Però és una zona que ens estimem molt, molta gent, no?, perquè quan havien de començar les obres o quan no sé què, molta gent anava preguntant i quan serà això i com, no?, i tot el tema del vinyet i així...
I llavors, sí, és mirada això de fer compatible tota aquesta quantitat de persones que volem anar allà, que sigui això, que ens hi apropem d'una manera respectuosa i que podem gaudir d'un bon bosc de ribera, perquè a molta gent ens agrada passejar des de tot el camí de les Terres del Gaiar, aquest tram final que és molt bonic, doncs això, seguir recuperant bosc de ribera i que faci compatible que les persones en gaudim i també puguin, els animals i les plantes també puguin trobar el seu espai.
Són 19 hectàrees, que no m'ho pensava que era un espai tan gros i ara s'estan destinant recursos que, per cert, venen de fons europeus. També el Port de Tarragona està invertint en la recuperació de l'espai després d'haver iniciat aquesta llacuna que li vau posar el nom de Salvador Grau per reconèixer la feina que en vida va fer per la recuperació de molts punts de l'entorn.
Doncs teníem ganes també de comentar aquest fet, perquè és com un fet històric i bé, sabem que des de la Sínia, com teniu en custòdia el territori, esteu tot sovint allà mirant que tot vagi seguint aquest procés.
Si et sembla, anem amb algunes qüestions d'agenda, perquè teniu a la vista algunes cites. La més immediata crec que és a Salomó. Bé, parleu del Coast Forest, que de fet és una iniciativa que esteu presentant a molts municipis. Si et sembla, refresquem una mica la memòria als nostres oients de què és això del Coast Forest. Sí, el Coast Forest és un projecte que a nivell així és finançat, que també pel que deies, pel fons europeu,
i que està fent diferents entitats ambientals, amb el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments, amb diferents punts de Catalunya pel tema de gestió forestal. Nosaltres estem aquí, al voltant de l'embassament, perquè és una zona que tenim en custòdia, precisament, totes les hectàrees al voltant de l'embassament, on hi havia, com a moltes parts de Catalunya,
El bosc havia anat guanyant terreny, però sobretot és un bosc de pi i així. Llavors el que s'ha fet, evidentment, amb experts i amb assessors i parlant amb els municipis i parlant amb les persones que hi viuen, tots aquests municipis, a veure quin...
La gràcia d'això, com que és un projecte, a força, a llarg termini, no?, doncs que hem pogut anar fent de dir que ara es fa el que es fa, sobretot s'han tallat pins en moltes zones, perquè també era molt interessant que hi hagués zones així de brolla i de matabaixa i així, perquè hi ha moltes espècies que necessiten això per viure. I a l'haver crescut, tants pins estaven ofegant tots aquests espais, no?,
Doncs això, a veure quina ha de ser la gestió futura, perquè segurament el tema dels ramats seria una cosa molt interessant, a veure quin tipus de ramat, com s'ha de fer aquesta gestió, perquè pel tema tant de prevenció d'incendis com de beneficis que hi ha per la fauna i per la flora de l'entorn. I el que s'ha fet és això també amb aquest espai que era adequat introduir la tortuga mediterrània, la tortuga de terra.
Clar, estem acostumats a veure pins per tot arreu, però els pins no fa tant que són aquí, els van introduir els romans, no?, si no m'equivoco. De fet, els boscos originaris més aviat eren d'alzines, no?, i roures o així...
I és interessant anar-los veient, perquè, per exemple, si vas passejant per l'embassament, que això, fem visites guiades un cop al mes, ara no tinc present quina és la propera, però això, que es fa una visita guiada als llocs on s'ha anat intervenint i com està això, evolucionant el bosc. Dius que també, clar, el pi és un arbre i és interessant. D'aquí a vegades, demonitzem el pi, tampoc és així, perquè és un precursor moltes vegades d'altres coses.
El que hem fet és, en llocs que les alzines tenen un creixement molt més lent i així, anar tallant pins per crear espais més oberts que dèiem o d'altres que, per exemple, el que estaven ofegant alguna alzina o que no la deixava desenvolupar-se prou bé. Llavors anar traient alguns pins.
també crear zona de pins també té el seu interès, vull dir que no és anar traient-ho tot, sinó també és el que dèiem, amb experts que ens saben així de veure a quins llocs s'havien de fer neteja, a quins no, a quin mantenir, perquè també compleixen la seva funció i tant.
Doncs tota una ciència, la gestió forestal, tan necessària, no? En fi, perquè... Sí, el que passa que a vegades... Com bé diuen, els incendis també s'apaguen a l'hivern, no? Clar, però és això, no? El que és important és fer-ho pensant-hi bé com ha de ser. Perquè a vegades és això, no? Es treu mata baixa i dius, no, Manu, la mata també és molt interessant i té la seva importància, no?
vull dir que sí, sí, s'ha de fer ben pensat i això ho dona una manera que després, per exemple, el tema dels remats, potser juren després a fer el manteniment, a fer que continuï aquesta gestió que inicies d'una manera.
Doncs n'anirem parlant aquí al programa d'aquest programa Custfores, aquest projecte que desenvolupeu a l'entorn de l'embassament de la presa allà al Catllà.
I bé, l'agenda ara, així de forma més immediata, entenc que és anar passant per les escoles amb les quals feu activitats i teniu convenis, perquè els horts escolars ara és moment de posar-los en ordre, que ha començat el curs i en teniu uns quants. No sé si recordes tots els que teniu per aquí pel Baix Gaià, però en són una pila, no? Sí que el recordo, sí.
Doncs mira, sí, és això. Aquest mes de setembre els hem estat aposant una mica altra vegada al dia i hem estat fent també reunió amb els mestres que treballarem aquest any, perquè és la tasca conjunta que fem amb les escoles. Aquí a Torra d'en Barra és l'antina al molí de vent a les escoles que anem.
a l'escola també de la Riera, l'escola de la Nou i al Tafulla, l'escola de la Portalada i el Ruquisà. I després a Tarragona anem al PACS i en guany començarem a pràctiques, vull dir que estem presents a força escoles. I ara a l'octubre ja ens hi posem amb els nens i nenes que tenen moltes ganes de començar a plantar coses a l'hort.
Molt bé. I com són aquestes activitats que feu de manera paral·lela? Perquè entenc que aquí doneu peu a que es pugui explicar des del cicle de la vida, de les associacions de cultius, com creixen les plantes...
Això a animals que, per exemple, el tema també del compostatge, i així reforcen una miqueta tot el tema de la brossa orgànica i això. També fins i tot les polinitzadors, també a vegades fem menjadores per ocells, perquè els ocells també són animals interessants que estiguin al voltant.
I en guany també farem col·laboració amb els espigoladors, perquè com que a nivell d'escoles també estan fent alguna cosa, o no, amb els ajuntaments, doncs també... Ja havíem treballat, eh, nosaltres, el tema del malbaratament alimentari, perquè creiem que també és un tema interessant.
Sí, aquí a Torre d'Embarra, diguem que s'ho han pres molt seriosament, s'estan fent moltes espigolades, recordem que és aquesta entitat que aglutina voluntaris per tal d'aprofitar els fruits dels arbres urbans, de les oliveres, l'última que es va fer va ser de les garrofes, ara parlaves dels patis, perquè clar, l'Antoni i Roig tenen tarongers, i clar, en comptes de fer que allò sigui un residu, doncs s'aprofita per fer malmelada, per exemple. Exacte.
I al mateix temps parles amb els nens i nenes i aprofites per parlar tot el tema aquest del malbaratament i d'això de com veure'n ells mateixos perquè després menja les malmelades dels fruits que han collit i tant. Doncs vam fer una entrevista amb els responsables de l'associació d'espiguladors i explicava tot el cicle...
d'alguns d'aquests productes, de com a Torredambarra se n'han fet moltes i segurament l'Ajuntament d'Altafulla també s'hi sumarà en breu, perquè també estaven molt engrescats. Sí que Altafulla s'havia fet a títol privat, podríem dir, amb els germans blancs, que allà a l'Horta, perquè és una altra de les línies que tenen, amb els pagesos, n'espigular els camps per collir tot allò que no té possiblement sortida comercial.
Exacte, sí, sí, coses que llavors no es poden vendre perquè són massa petites o massa grans o tenen una taca o és que el mercat ja està ple de tot això, llavors sí, precisament l'Horta Blanca és un dels llocs molt actius que s'hi va tot sovint a buscar, a espigular.
Molt bé. Doncs dels horts escolars, deixa'm que et pregunti pels horts de les dones pageses, perquè el projecte tira endavant. Sí, estem molt contentes perquè hem tingut un molt bon estiu. L'estiu sempre és una època molt bonica, no?, que necessites dedicar-t'hi molt, però també al mateix temps reculls després moltes coses, no? I ara estem en aquest impàs...
que s'està acabant a l'hora d'estiu i ara comencem a l'hora de tardor. I amb la tardor, doncs, mireu, vam plantar ja els calçots per poder fer una calçotada més endavant. I tenim diferents projectes que ara això a la tardor anirem tirant endavant i tant. Molt bé. Doncs les dones pageses, que és un d'aquells projectes que vau iniciar des de l'Associació Mediambiental La Sínia, que ara pràcticament...
Caminar sol, podríem dir, però també teniu com a marxa... Ara la Georgina no me sent, haurà de tocar el cable a veure si no... No ens fa bona connexió i ara ens fallava, no em sentia. Però dic que és un projecte que pràcticament caminar sol sí que aneu fent acompanyament perquè tu fas...
Doncs formació, vas explicant en cada moment de l'any quines són les llavors que potser s'han de plantar o de planter, un acompanyament que vau promoure des dels inicis.
I no és l'únic projecte que teniu, perquè també hi ha el de les dones cistelleres, oi? Sí. Aneu fent activitats també en obert per la gent que s'hi vulgui sumar, no? Sí, perquè nosaltres ho fem els dimarts al matí que ens trobem allà al molí, que tothom està convidat qui vulgui aprendre a lletar, a utilitzar les fibres del margalló per fer cistells, cavassos o barrets.
I ho fem dimarts al matí. Ens creia gent que aquestes hores és impossible i alguna vegada hem fet algun taller. Un va ser a finals d'agost, un divendres a la tarda a la plaça, a la Riera. Va venir moltíssima gent, des de nens i nenes a gent gran, i va ser molt bonic. I ara, aquest divendres passat, ho vam fer al Castellot, que també. Això ens ho havien demanat des de l'associació i va ser molt, molt interessant perquè...
És una estona tranquil·la que estàs ensenyant al mateix temps parlant i la gent ens queda amb ganes d'aprendre més i, per tant, sí, sí, tenim ganes de continuar fent. Nosaltres també tenim ganes de seguir parlant amb tu, Georgina, però ens queda poc temps. Si et sembla, anem a l'última cita que teniu a l'agenda, que és la de la Setmana Bio. És una cita que és a tot Catalunya perquè ho promou la Generalitat. I aquí, quines activitats teniu previstes? Us concentreu a Torre d'en Barra, no? Sí. En aquest cas?
Sí, la setmana bio, això és, es fa a nivell català, per tant, convidar la gent a entrar a la web d'això de la setmana bio i veurà un munt d'activitats que es fan a tots llocs. Es pot promoure una alimentació ecològica i de proximitat. I llavors aquí a Torre d'Embarra fem el dimecres, és el dia 15, al matí, estarem allà a Caldània,
que el que farem serà plantar diferents plantes aromàtiques i medicinals. Parlarem d'això, de com s'han de cuidar, de quan s'han de recolectar, perquè també són una afegida a la nostra alimentació, el tema de les plantes aromàtiques, que ens reforcen moltes vegades. A part que fan més bons els menjars, la nostra salut millora si prenem aromàtiques.
I el divendres anirem aquí, al matí serà també, a la biblioteca, Mestre Maria Antònia, perquè cada any venim, que tenim aquest jardí tan bonic, i allà farem un tema d'esqueixos. La gent pot portar pots per reutilitzar i farem esqueixos de diferents plantes que tenim allà. Aprendrem també això com es fan i com s'han de cuidar perquè això tiri endavant i poder tenir els nostres balcons, jardins plens d'aromàtiques.
Fantàstic. Doncs entreu a la web de riugaià.cat, que allà tot això que ens explica la Georgina està publicat. Nosaltres t'esperem d'aquí un mes, Georgina, des de l'Associació Mediambiental La Cínia. Gràcies per haver vingut a l'Eco del Gaià. Que vagi molt bé. Adéu, adéu.