i ona-latorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat.
Bona nit.
En fi, ara hi ha aquí prou. El que marca el ritme és el batec del territori. A Torra d'Embarra, un total de 173 persones han contestat l'enquesta sobre el pla de barris del nucli antic. Hi ha consens sobre la degradació de la zona i la necessitat de fer-hi una intervenció integral. Altafulla, l'Ajuntament amplia la xarxa de plovials de Baixamar per fer front a les inundacions.
Ara s'inverteixen 50.000 euros per construir un nou col·lector de 150 metres al carrer Via Augusta i que enllaci amb les canonades existents. I a Roda de Barà, l'Associació Europea de Ferroviaris, distingirà el periodista Lluís de l'Olmo com a soci d'honor. L'acte tindrà lloc demà a les 12 del migdia al Museu de la Ràdio del Roc de Sant Gaietà.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Amb ganes que arribi la primavera o què? Sabia que em preguntaries això. Doncs sí, la veritat. Però Déu-n'hi-do el fred que feia aquest matí, eh? Quan hem sortit de casa, allò, saps aquesta alerta que cites tu del cotxe de molts matins...
doncs pitava, eh? Però sí, amb moltes ganes ja de notar com es van allargant els dies i com va florint tot arreu. Sònia Camí, bon dia. Tu també tens ganes que tot floreixi, no? Home, evidentment, ja sabeu que sóc una amant del sol i tinc unes ganes ja de veure això com diu la Raquel, tot florit. I aquests dies que ja s'allarguen bastant, el sol, en fi, tot això.
Va, doncs, ben primaverals tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio. Anar a la torre i roda demanar a la ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Baix Gaià al dia. La ràdio que informa i acompanya.
Va doncs que som a les portes del cap de setmana i l'arribada de la primavera, com dèiem ara, i no sabem què ens depara. En tot cas, qui ens farà sortir de dubte és el nostre home del temps. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mipérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, situació tranquil·la. La que tenim per endavant aquest divendres al Camp de Tarragona. De fet, els núvols molt escassos.
I sí que hem despertat una altra vegada amb una mica de mala visibilitat i alguna boirina que, novament, i com sol ser habitual, s'ha format en alguns trams ja més a l'interior del Gallà o també cap a la conca de Barberà, a la vall del Francolí. Aquesta boira o aquests més aviat moments de mala visibilitat que de seguida aniran esqueixant i ens quedarà una jornada més neta i una miqueta més assolellada. Amb alguns nubolets prims, simplement anirem veient el cel decorat, estones però sense pluges.
a cap indret de les comarques tarragonines. També el vent serà molt més feble, això vol dir que també la mar estarà més tranquil·la que no pas els últims dies i la temperatura s'acabarà espavilant una mica, perquè Déu-n'hi-do com desperta, torna a ser més fred el panorama que no pas matins enrere. Hem vist el cap de setmana tranquil·litat, matins tranquils, tardes suaus i amb alguns núvols prims demà dissabte una mica més abundants. Estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Moment ara per repassar l'actualitat. En concret, tot el que aquest divendres 20 de març destaca la premsa en portada i començarem pel que ens queda més a l'abast. Publicació gratuïta, el mes, el diari del Camp de Tarragona, que titula Reus pionera en la implantació de desfibriladors subcutanis. Avui ens parlen de salut perquè l'Hospital de Sant Joan ha començat a aplicar una tècnica que fins ara només podia fer-se a Barcelona. La implantació d'un petit aparell a la zona de les costelles és menys invasiva pels pacients que poden aprofitar-se'n.
D'altra banda, avui també ens hem d'aturar a Tarragona. Pedres cantades, pedres encantades. Més de 600 nens i nenes han participat en les representacions de la cantata Amics de Pedra. La fotografia de la portada il·lustra precisament aquest titular. Podem veure desenes i desenes d'infants sobre l'escenari del Teatre Tarragona.
D'altra banda, Tarragona ja hi ha data per la rehabilitació del Rancho Grande i el retorn dels veïns. I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera pel que fa a esports en hoquei. El Calafell es classifica per semifinals de la Copa del Rei després de batre el Reus Deportiu, el vigent campió.
Per 4 a 2. I d'altra banda, avui el diari Més és un pèl més gruixut perquè hi ha una edició especial dedicada als reptes actuals del medi ambient i el Dia Mundial de l'Aigua, que precisament es comemora aquest diumenge 22 de març.
Més enllà del mes, al territori tenim una altra publicació referent, com és el diari de Tarragona, que aquest divendres, Raquel, què ens diu? Que els pisos d'edif a Tarragona estan en un estat penós. Aquest és l'adjectiu qualificatiu que fan servir el diari per explicar que aquest edifici, propietat de l'ENS que gestiona les infraestructures ferroviàries, està ocupat.
És la notícia d'obertura. I la imatge avui en portada també és d'aquesta final de la Copa d'Hockey i parlen del Calafell destronant el Reus a la Copa. I és imatge de l'eufòria entre els calafellencs celebrant aquest títol.
Tornem ara a parlar d'infraestructures, en concret de l'estat viari en un dels barris de Reus, perquè diuen que caminar per Sant Josep Obrer és una odissea plena d'obstacles i amb zones poc il·luminades. L'Ajuntament reusenc promet inversions, diuen que els veïns no estan abandonats. I el port de Tarragona busca nova sorra per la platja de la Pineda a l'espera de fer el contradic.
I també és notícia avui al Patrimoni perquè expliquen que la coberta de l'Apsis de la Catedral de Tortosa es podrà visitar a partir del mes de maig. Això és el que porta avui el diari en portada. A més de l'interior tenir un suplement que és un extra sobre turisme, sobre les millors propostes per Setmana Santa.
I en termes més amplis, fugim del territori i fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 20 de març. Endavant, Sònia. Doncs comencem amb la portada de La Vanguardia, que titula que l'escalada bèl·lica dispara el gas i amenaça el creixement. Els atacs de l'Iran i Israel a la reserva de gas més gran del món s'excegen l'economia amb fortes caïdudes a les borses i una rebaixa del PIB europeu previst de l'1,2%.
El sector de l'alimentació preveu una pujada de preus al cistell de consum d'aquí poques setmanes. El Pentàgon demana 200.000 milions de dòlars adicionals per acabar la guerra. Netanyahu planteja una operació per terra per posar fi al règim iranià.
I també en aquest cas la imatge que ha escollit és de la reconciliació amb Merz que titula. Sánchez va aprofitar ahir el Consell Europeu per escenificar la bona relació amb Merz després que el canceller alemany callés a la Casa Blanca davant les crítiques de Trump a Espanya.
Rodalies no surt de la crisi i continuarà en precari fins a l'estiu. El servei funciona a trossos i no tornarà a la normalitat a l'abril, com s'havia anunciat. Els escribano renuncien a la compra per part d'Indra arran de la pressió del govern central. Parla també de les protestes. El malestar educatiu no es resol només amb més sou. També destaca que la IA ressuscitarà Val Kilmer en una pel·lícula.
Esplendor i vandalisme, Sant Pere de Rodes mostra almanac. I continuem ara amb l'ara que diu els atacs a les refineries distancien Trump i Netanyahu. Els Estats Units descarten desplegar tropes a l'Iran, tot i que Tel Aviv ho veu necessari per fer caure el règim. La Casa Blanca evita fixar un final per a la guerra mentre augmenta el rebuig entre les files republicanes.
També, en aquest cas, la imatge que ha escollit l'ara és de Sánchez i Merz, diu Europa s'acosta al no a la guerra de Sánchez. També destaca el premi d'honor al compromís d'Aviel Mesquida. La radicalitat del poeta i narrador mallorquí li fa guanyar el guardó que atorga Òmnium Cultural.
Altres temes és que el govern aprova l'ampliació de crèdit de 6.000 milions d'euros que inclou la pujada de sous. Romero veu complicat que hi hagi més pactes amb els docents, tot i les vagues, i el govern rebaixarà l'IVA de la llum, el gas i la gasolina per la guerra.
Continuem amb el periòdico, 5 municipis de l'àrea de Barcelona vetaran els pisos turístics del 2028. Les principals localitats turístiques del Maresme aposten per la regulació. L'Hospitalet, Cornellà, Espluga, Sant Feliu i Sant Adrià s'afegeixen a l'extinció de llicències aplicada a la capital catalana. Una quinzena d'ajuntaments metropolitans s'inclinen per restringir i no prohibir.
Trobat al mar, el cadàver del nord-americà ha desaparegut. Els Mossos troben el cos del jove Jimmy Graysey en un espigó a prop de la platja del Somorostro i descarten per ara que es tracti d'un crim. Altres temes, la Unió Europea reclama frenar els atacs a plantes energètiques del Golf. Els 27 demanen una desescalada i adverteixen dels riscos del conflicte per a la seguretat global.
Escribano descarta la fusió a Mindra per la pressió del govern. La cambra exigeix invertir 53.800 milions d'euros en infraestructures. I a DIF última la demolició de la vella estació de mercaderies de la Sagrera.
I acabarem amb la república i el punt avui que titula l'Amèrica que volia salvar Walker Evans. La Fundació Mafre presenta una àmplia retrospectiva del fotògraf de la Gran Depressió que desconfiava del poder destructiu del progrés.
En la crònica el dia d'ahir d'Anna Serrano, la felicitat i les fotos. El govern aprova un suplement de crèdit màxim de 5.988 milions d'euros. Altres cròniques que hi trobarem avui és d'una de Lluís Llort, tocar el cel amb la punta dels dits, i una de Jordi Ferrer, els mestres diuen prou i no estan sols. I en quant als esports, Joan García esquiva la lesió i el Barça un mal de cap.
Doncs aquests són els titulars d'aquest divendres 20 de març.
Vinga, ara, un moment a Baix Gai, el dia és el de l'opinió, el de l'anàlisi de l'actualitat. Això els divendres ho fem acompanyats, ja ho saben tots vostès, de la periodista Ruth Troiano, està especialitzada en enologia en el sector primari i, a més a més, és veïna del nostre territori, perquè resideix a la Nou de Gaià. Ja la podem saludar. Ruth, bon divendres. Què tal, com estàs?
Hola, què tal? Com esteu? Molt bon divendres. Que bé, bé, bé. A punt per encarar aquest cap de setmana, tot i que diuen que de cara al diumenge el temps no acabarà d'acompanyar del tot. Però vaja, són coses de la primavera i per tant hem d'entendre que això passa en aquesta època i per tant no ens hem d'enfadar que encara que plogui es poden fer coses a l'exterior també.
Totalment, sí, sí. Si no, fixem la mirada en els països europeus, més al nord, que conviuen amb aigua, amb neu, que utilitzen molt la bicicleta i no passa res. Ens hem de començar a acostumar una mica a aquestes imprevisibilitats. I bé, estem a la primavera, per tant, toca que vagi caient aigua, no excessivament, perquè ens ha plogut moltíssim, els recomptes.
ploviomètrics ja parlen d'unes quantitats que gairebé estem culminant tot el que va ploure l'any anterior però bé, si van caient quatre gotes i hidraten, doncs també ens traiem aquesta pols que tenim a sobre aquests dies que també molesta sobretot
I tant, i tant. De fet, es veuen autèntics núvols de polen de color groc, eh? Si ens fixem bé en l'horitzó en moltes ocasions. Però vaja, no parlarem d'això avui perquè farem referència, mira, aquesta setmana ja vam posar sobre la taula aquest tema, aquesta mostra de cultura i de territori,
com és l'Altif, l'Altafulla International Film Festival, que es presentava el passat dissabte als cellers Iztaguirre, i en què al seu darrere hi ha una gran figura del món del cinema, com és l'altafullent Carles Francino.
Avui parlarem no des de la seva vessant cultural, pel que fa a aquest certamen, sinó del vincle que hi ha en mostres culturals d'aquest tipus, en mostres cinematogràfiques, amb el món del vi. Tinc la sensació, Ruth, que es construeix un relat de territori que en el cas de l'Altif va més enllà del que és el cinema.
Sí, i crec que és substancial remarcar-ho. Ja sé que vosaltres haureu parlat en si del mateix festival i del fet cultural que representa, però crec que és molt important que nosaltres ho ressaltem des d'aquesta derivada d'un festival que encaixa en un enclavament concret, com és Altafulla, i mira que hi ha al voltant gastronòmicament, i mira d'enllaçar-s'hi d'una manera plena i efectiva, de sumar plaers,
de crear relat conjunt, com bé deies, amb l'entorn més immediat i amb els aliments que ens surten. Perquè un festival d'aquesta dimensió i d'aquestes característiques pot fer d'altaveu també dels productes agroalimentaris que tenim, i en aquest cas...
Per què em toca? M'he fixat en la del vi, ja ho vaig veure en la primera edició, que hi havia una presència important de vins en els diferents actes que hi ha en el festival, que van molt més enllà de les projeccions, també en els espais de debat, en la gala inaugural, en la festa de Cluenda...
dels mateixos participants de posar en valor això els actius que tenim. I nosaltres hem estat conversant aquests dies també amb en Carles Franzino i ens comentava que això és un vincle estret, inevitable, que la cultura s'ha de relacionar amb la cultura, la del vi ho és també, la gastronòmica. Per tant, ells molt amants de l'oferta gastronòmica que hi ha en el territori, aquest cap de setmana els van veure també que estaven en diferents establiments com...
del municipi i volen significar també aquesta relació amb el vi, enguany, amb el celler Tancals Ulls, que ja hi van col·laborar l'any passat, amb un estret també relacionat amb l'Ola Bistró, també amb la Lleona, perquè hi tenen una relació també
familiar amb aquest celler que està ben a prop a Nulles i tant de bo hi hagi vincle amb algun altre productor del territori i els vins es posin en valor i tant de bo en algun moment puguem entrar a la sala amb una copa de vi a les mans. Mireu, jo fa quatre dies vaig estar a París en un concert en una sala en la qual els assistents podien entrar amb una copa de vi a les mans. Jo no ho vaig fer perquè no ho sabia, eh?
Vaig cometre l'error d'estar allà, a l'Olimpia, que és una sala. Sí, home, i tant. Qualsevol. És emblemàtica i la gent podia entrar en un concert amb una copeta de vi a les mans, signe de civilització i de sociabilització, no? El vi com un element narratiu més en mostres culturals, com és aquesta. Exacte, molt ben dit, i que posa altres sentits, no?,
en joc en una sala on els ulls, la oïda, però també el paladar, les textures i bé, com podríem fer nosaltres en el sofà de casa. Segurament mirant una pel·lícula, però en aquest cas en un escenari molt més gran i gaudint. I em va semblar com...
amb admirable vaig estar temptada a sortir a mig concert, a agafar una copa, però em va semblar estar molt a les fileres primeres. Bé, en tot cas, saber que l'Altafulla Film Festival, bé, van fer la seva presentació ja a Bodegas i Zagirra, això és una declaració d'intencions al Morell, en la sala que tenen, que ha estat acondicionada, és un nou espai enoturístic, també algun dia m'hi desplaçava
per veure tot el que estan fent, no per rebre gent i que la gent conegui la cultura del vermut, i seguir serà patrocinador també del festival. He defanejat la web i he vist diferents cellers que l'any passat hi eren, he referenciat tant que els ulls, però també veig Mas Martinet, Venus, la Universal, que són cellers del Priorat i tant de boca d'altres, d'aquí de la 9 de Gaillat, per exemple, doncs també s'hi puguin sumar i que facin d'ambaixadores les pel·lícules al festival, que a més enguany
té aquesta temàtica lligada a l'aigua i la sostenibilitat que està estretament relacionada també amb el món del vi. Si no hi ha aigua, les plantes, els ceps no creixen. Si no hi ha aigua, no es pot treballar a l'interior d'un celler i fer neteja, que la sanitat és una de les qüestions bàsiques en la producció del vi i, evidentment, el concepte de sostenibilitat tan transversal en el món del vi
doncs, fabulós que ells tinguin aquesta mirada de fer conèixer la gent que es mou en el cinema, bé, els vins que es porten, no?, les textures que poden acompanyar cada pel·lícula, i tant de bo, eh?, es pogués entrar en el festival amb una copa a la mà. Això és alguna cosa que hauran de retallar, perquè jo recordo que...
He anat a algun concert a la Violeta, m'he trobat amb alguna autoritat i ho he plantejat i m'han dit que no tothom és civilitzat. I dic ja, però hem de començar a fer pedagogia també i a pensar que potser amb una copa ningú em farà una gran destrossa veient un concert o en un festival de cinema on sabem que la gent que s'hi acosta és gent amb...
amb sensibilitat, que actua amb respecte, amb convivència en els espais, i que els cuida, també. Ara has obert un meló, eh? Jo t'anava a dir, mira, ho plantejaré el proper dia que parlem d'aquestes qüestions aquí a l'emissora, però si dius que tu ja ho has mig insinuat... Ho vaig insinuar, amb un cert del Ferran Palau.
Però ho podem continuar insistint per moltes bandes, perquè recordo que aquell dia, ara no sabria dir perquè no em conec els noms dels regidors, però hi havia algú que estava a l'Ajuntament com a mínim o era alguna persona influent i em va fer aquest comentari que no tothom és civilitzat amb una beguda, però jo vaig parlar de...
d'una dosi, d'una copa, i a més hi ha copes que no són de vidre, que també es poden utilitzar, com les que fem servir a Santa Teca, i en fi, enllaçar aquests mons culturals que, com tu bé deies, et fan entrar en una tonalitat, en un ecosistema de gaudi major.
Per tant, que aquest festival fixi la mirada en el vi, que el Carles Francino sigui un gran amant de la cuina, i també del territori, i d'una bona taula, i de descobrir també a tota la gent que es mou en el seu cercle i a la gent del cinema, la nostra essència, l'essència d'aquest territori, de les Terres del Gaià, a través de...
del vi, doncs em sembla fabulós i crec que s'ha de ressenyar i que és un festival que ho està fent bé en aquest sentit, que és una segona edició suposo que anirà creixent també els vincles o les activitats, potser més endavant hi haurà alguna altra que pot ser de passi de cinema amb vi, amb sincronia o amb explicacions compartides qui sap però està molt bé que des de la primera edició hi hagin fixat la
La mirada, i poden ser exemple per tota una sèrie d'altres festivals amb els que ells també s'emmirallen, doncs ells donen exemple de com estan fent bé aquesta manera de representar el territori i la taula. Ruth, el sector vitivinícola és conscient?
d'aquesta nova idea de projecció que té a través de la cultura, d'aquesta aliança que pot establir, ara ens centrem en el cinema, en aquest festival, però que al final és una altra manera també d'arribar a uns públics que potser no el van a buscar directament a casa seva.
Totalment, és a dir, entren en un cercle en el que no es parla estrictament de vi, sinó que en aquest cas es parla de cinema, no de cultura, en fi, és a dir, entren en un territori que ha de ser el seu, perquè el vi jo crec que ha fet alguna cosa no gaire bona que ha estat molt endogàmic, sempre en els seus cercles, amb la mateixa gent, a les mateixes fires, i crec que el més intel·ligent que hi ha és fugir d'aquest entorn que és el natural, i anar a conquerir, entre cometes, o a complementar,
altres espais culturals que s'addiquin i que s'hi parlin. Sí que és cert que el vi ha estat present en molts actes culturals, sempre la copa al final, no? Tots hem assistit actes on hi havia el vi, però un vi que sovint s'ha demanat regalat, que sovint s'ha demanat que algú el posi gratuïtament amb el
el que no li hem prestat prou la mirada, no? Semblava com si, bé, és una cosa que ens ha d'entretenir, però no hi hem de reflexionar sobre el que tenim a les mans. I, per tant, jo penso que el més interessant de tot és que es facin activitats on el vi també pugui ser protagonista, no? I pugui tenir un discurs, un relat, un espai, fins i tot els productors que en puguin parlar i que puguin ser a les sessions, no sé, crec que hi ha maneres de vincular i que el vi que teixi aquestes complicitats tingui un paper...
molt més protagonista en els certaments que s'organitzin, que no només sigui aquella copa al final, en el qual gairebé no veiem ni què estem veient, sinó que surti escena, mai millor dit, i que tingui més entitat i més protagonisme. I penso que bé, s'estan obrint escletxes i aquest festival és un dels exemples.
Doncs celebrem que hi hagi aquestes sinergies entre el món cultural en general i també el sector del vi. Això és positiu, al final, és un win-win per totes dues bandes que diríem. Ruth, ho haurem de deixar aquí. Gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. I escolta, mira, com a la inauguració de l'exposició, nosaltres podem també fer aquí un brindis per acabar aquest espai.
I tant, i tant, el farem amb un escomòs del celler nou més. Quina veritat t'agrada més a tu? Ets més de cartoixa? Ets més de garnatxa? De què ets? A mi, posa'm el que vulguis. Jo sóc un consumidor habitual en les menges i no fa falta trobar cap moment especial per haver-te d'obrir una ampolla, vull dir que...
La qüestió és tindre la cop a punt. Avui ens acomiadem amb bombolla que sempre és eufòria i sempre és il·lusionant començar el cap de setmana i amb una varietat molt nostra, molt refrescant, molt fàcil de veure i sempre per compartir.
Això és la gran virtut del vi, que s'obren ampolles per compartir-les amb més mirades i amb més paladars. Així que, molt bon cop de setmana. Igualment, Ruth. Una abraçada. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Soc tot el que no he volgut ser. Soc tot el que hauria pogut ser. Tots els preus i els potser. Tot el que em queda per veure. Soc tot el que no he volgut ser. Soc tot el que hauria pogut ser.
Ens queden els darrers compassos d'aquest primer tram de programa i això vol dir que tenim una nova pàgina musical en català. Avui els expliquem que el cantant gironí Pol Bordes ha publicat Retrobar-nos, l'últim avançament del seu proper disc, que es dirà...
marxat per tornar i que veurà de llum aquesta primavera. La producció musical de Retrobar-nos la signen Jan Aigua i Vivi Vidas, que és l'alter ego com a productor musical del mateix Pol Bordes, que escoltem ara mateix de fons. Un track de qualitat, de definició incontestable, potent, ple de detalls, que de ben segur que convidaran a tots vostès a escoltar-lo una vegada i una altra.
Retrobar-nos és el darrer avançament del pròxim vist del cantant, com dèiem, composta entre Anàpols i Girona i que, sense abandonar del tot el refugi del paraigua sonor de la música urbana catalana, gira cap a la proposta musical de l'artista, productor i compositor gironí, cap al pop electrònic. Són així per tots nosaltres, per tots vostès, baix gaia el dia. Això és retrobar-nos. Ens retrobem d'aquí res. Fem una petita pausa i de seguida tornem.
Bona nit. Bona nit.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. A Ona la Torre celebrem el Dia Mundial de la Poesia.
I ho fem amb el poema de Pla i Bonet, triat per la Institució de les Lletres Catalanes en la veu de l'alumnat, de les aules d'acollida, dels instituts i de les escoles de Torredembarra participants en el Dia Mundial de la Poesia a través del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra.
Hola, Andy Génesis y soy de Nicaragua. Fuego de pájaro. La libertad es una cantata a la libertad. Si se cree o se hace creer que más que un canto es porque ni siquiera es un cantico. La libertad también tiene que ser una canción de pueblo. La libertad no es. Apenas dura el tiempo en una amapola.
Quien prende fuego al pájaro del deseo es el misterio. El misterio del amor es el tiempo. Como el misterio de la libertad es el tiempo que dura su canto. Porque el amor hecho y la libertad son el mismo cantico. El placer del amor hecho es una cantata al amor. No es el amor. La libertad es apenas un himno a la libertad. No es la libertad. Veo que no te lo crees. ¿Sabes por qué? Tú querrías ser libre, pero como no te pasará nada y nada es demasiado poco...
Igual que todo es demasiado. Hola, soy Taina, y voy a elegir aviateya. A liberdade es un canto, a liberdade. Si creer o se fizer creer que es más que eso, porque la liberdade no es el E. La liberdade también ha de ser cantiga, la liberdade no es, durante la flor antes de la ceifa.
Bona nit.
Notícias en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Els docents tanquen avui una setmana de vagues per reclamar millores salarials, més recursos per la inclusió i menys burocràcia. L'aturada convocada pels sindicats com vostè, CGT i la Intersindical culmina avui amb una jornada general a tots els centres i una gran manifestació a Barcelona en s'apligaran professionals del sector de tot Catalunya. Una vaga que, de moment,
Ja ha plegat un 15,25% del seguiment dels 37,52% dels centres informats. Per saber com està anant la jornada avui a Barcelona, connectem ara amb la nostra companya Elena Puigdueta. Bon dia. Bon dia. Les entrades de Barcelona han quedat col·lapsades a primera hora d'aquest matí fins poc abans de les 9.
pels talls que han protagonitzat mestres i professors per reclamar al Departament d'Educació que s'assegui a negociar un nou acord que aquesta vegada sí incloui els sindicats majoritaris. Ara el punt de concentració és la plaça de Tatuant, on hi concluiran fins a quatre columnes d'aquests manifestants per anar després tots plegats a manifestar-se davant del Parlament de Catalunya. Gràcies, Helena. Bon dia. Bon dia.
I pel que fa a les afectacions en la mobilitat per a aquestes protestes, s'han aixecat ja els talls a la B20, a Santa Coloma de Gramenet i de Ronda de Dalt, també de la C25 a Manresa, i encara es mantenen talls a la C25, a la C17 a GURP i també a la C17 a Malla. A més, també hi ha l'entitud en aquests moments a la C58 entre Montcada i Barcelona, també afectacions a la B10, direcció en ús de Trinitat, per un accident que talla un carril
I també un altre accident a la C58 a Sabadell, que talla un carrer també en aquest punt, i també està tallada completament la peça de l'altura de viure per un turisme que ha volcat. I el govern espanyol aprovarà avui eliminar temporalment l'impost especial sobre l'electricitat, fet que baratirà el rebut de la llum un 5%. La mesura impulsada per Pedro Sánchez forma part d'un paquet urgent per pal·liar l'impacte de la guerra a l'Orient. Ja també inclou ajudes als sectors més afectats, com ara el transport i el camp, i també la prohibició de tallar la llum a col·lectius vulnerables.
I els líders de la Unió Europea han evitat criticar les accions dels Estats Units a l'Iran i han centrat la condemna en els atacs i el bloqueig de l'estret d'Hormuz. Després de la cimera, Brussel·les han demanat desescalada, moderació i respecte del dret internacional a totes les parts. També han expressat suport als països afectats, especialment a Xipres, i s'han mostrat disposats a impulsar vies diplomàtiques.
I els Mossos d'Esquadra han localitzat el cos del Jimmy Gracie, el jove nord-americà desaparegut a Barcelona, a platja de Somorostro. El noi de 20 anys i procedent de Chicago havia estat vist per últim cop la matinada del dia 17 a la discoteca a Xoco. La família havia alertat de la seva desaparició després que no tornés al seu allotjament. La policia havia iniciat la recerca el dimecres i ara investiga les causes de la mort. I això és tot fins aquí a les Notícies en Xarxa.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres de nou. Baix Gaià, gràcies per seguir enganxats i enganxades a la seva sintonia de proximitat. Som els de Baix Gaià al dia. És 20 de març, som a les portes del cap de setmana i el sector educatiu viu aquest divendres una jornada de vaga tot el país després d'una setmana de mobilitzacions territorials que el camp de Tarragona ja van tenir un fort seguiment dimarts passat.
L'aturada arriba en un context de malestar creixent entre el professorat. La vaga està convocada pels sindicats com USTEC, professors de secundària, CGT i Intersindical, i també s'hi han sumat els sindicats d'estudiants dels Països Catalans i la plataforma PAS. Els convocants consideren que l'acord del govern amb comissions obreres i UGT és insuficient
i reclamen millores salarials, reducció de ràtios i més recursos per fer front a la complexitat creixent del sistema educatiu. Una jornada, per cert, que culminarà amb una manifestació unitària a Barcelona que sortirà a dos quarts d'una de la plaça Tetuany. Des d'Altafulla Ràdio, Ana la Torre i Roda de la Barà Ràdio, estem en contacte amb els respectius centres educatius per saber quin seguiment de la vaga s'està fent a les nostres poblacions. Quan sigui el moment, els n'informarem. Dit això...
Ara de seguida repassarem l'agenda d'activitats i propostes pel cap de setmana, així que agafin llapis i paper per prendre nota. D'aquí una estona també entonarem allò de la xocolata. Estava molt calenta, de tan calenta la llengua. Em vaig cremar. Sabeu per què? Doncs si volen saber per què, estiguin atents a l'entrevista que farà el nostre company Josep Sánchez d'Ona la Torra.
I després, com cada divendres, rebrem el gran Antonio Barrero per parlar de cinema i cap altra cosa més. Avui, acompanyat de Raül Riera. Va, no s'ho perdin, que ens espera tot això i més aquí a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Va, movent ara per l'agenda. Com dèiem, esperem que hagin agafat llapis i paper per poder anar prenent nota de tot el que els explicarem al llarg dels propers minuts. Una agenda, Raquel, que comencem per Torre d'en Barra, perquè Ona la Torre comemorarà el Dia Mundial del Teatre, presentant en primícia l'obra de radioteatre Es fa llarg que esperar, la primera peça teatral escrita per Pep Puig i Seïta El Cadau i dirigida per Carles Marquès. En parlàvem ara fa uns quants dies.
Sí, en parlàvem fa uns quants dies i mira, fa un moment parlaves amb la Ruth dels Escomosos, ara mateix me'n vaig a posar el cava a refredar perquè us convidarem a una copa de cava quan acabem la lectura dramatitzada si veniu avui al pati del Castell a dos quarts de vuit.
Tindrem un dels autors, tindrem el director i tot l'alenc, Baix Gaianenc, fent la representació d'un dels actes. Després ho podreu escoltar a la xarxa més i també a la nostra pàgina web. I si no, a través de l'FM, el Dia Mundial del Teatre, que serà el pròxim 27. Però avui us esperem al Pati del Castell al vespre.
Fantàstic, més coses a la torre. Aquest dissabte torna a l'escola morida vent, la festa de la xocolatada solidària amb el lema un bon cacau per una bona causa. Sí, d'aquí uns moments en parlarem, però de moment apunteu-vos-ho. Des de les 10 del matí fins a dos quarts de dues podreu prendre xocolata amb coca per dos euros i a més hi haurà moltíssimes activitats que de seguida repassem.
També demà dissabte, a partir de les 6 de la tarda i fins a dos quarts de nou del vespre, hi haurà una xerrada i taller fotogràfic sobre eines informàtiques per treballar la fotografia. Serà a l'Espai Cultural Sala del Mari, anirà càrrec d'Andrés Santarices. És una iniciativa de l'Associació Cultural Foto Amigo, per tant, podeu contactar amb aquesta entitat per inscriure-us i aprendre, doncs això, eines informàtiques per millorar les vostres fotos.
Ahir l'Anna Plaça ens va fer salivar moltíssim perquè set restaurants i dos cellers participaran a la mostra Ranxets, l'essència de la cuina torrenca que es farà aquest diumenge 22 de març als Jardins de Calbofill. Sí, podreu degustar arroz amb bacallà, fideu ajat, pop amb carxofa, en fi, moltíssimes propostes culinàries a l'entorn d'aquesta tradició torrenca més del plat estrella, el bull.
a l'all i pebre. A més, a música, tallers infantils, per tant, diumenge, als Jardins de Calbofill, cita gastronòmica. I el segle de concert Sala del Mar continua aquest mes de març amb el grup musical Lleut. El grup actuarà aquest diumenge a partir de dos quarts d'avui del vespre a l'espai cultural Sala del Mar amb una aportació de 7 euros per entrada. Sí, un concert molt recomanable de Lleut que combina flamenc, jazz i música del Mediterrani.
Fantàstic. Va, canviem de població, anem fins a Altafulla, perquè aquest divendres, a partir de dos quarts de vuit del vespre, a la Pallissa de l'Era del Senyor es presenta la novel·la 1811 de Josep Lluís Hernández León, una activitat organitzada per l'Associació Cultural, etcètera, i la Banya Edicions. I una mica més tard, a les vuit del vespre, la Violeta s'hi projectarà.
la pel·lícula Divertimento, una activitat, en aquest cas, que capitaneja el cineclub Altafulla Link. Però anem cap al gruix de propostes del cap de setmana, perquè aquest dissabte, a partir de les 10 del matí, se celebra el Dia de l'Arbre i la 43ena Festa de l'Olla.
A les 10 del matí, des de davant del castell, se sortirà amb bicicletes. Farà una ruta per arribar fins al carrer Alcalde Pijuà, on hi haurà una plantada d'arbres al voltant de les 11 del matí. I a dos quarts de dues del migdia, al parc del Comuninó, dinar popular, aquesta festa de l'olla tan tradicional del de Fulla.
D'altra banda, demà és el Dia Mundial de la Poesia i això es commemorarà a partir de les 7 de la tarda la pallissa de l'Era del Senyor amb un acte obert a tothom qui vulgui recitar. L'organitza el grup que fa possible la nit de piano i poemes cada estiu. I tanquem el dissabte Altafulla amb l'èxit d'un fracassat amb el senyor Boigues i companyia. Teatre La Violeta a les 8 del vespre per un preu de 10 euros. Les entrades es poden comprar a casalvioleta.cat.
I passem també per Roda de Barà, si et sembla, Raquel, perquè avui comença la campanya de la regidoria de comerç en què se sortejaran nou mones de Pasqua. Sí, per participar heu de guardar els tiquets de compra del petit comerç local i dels establiments de restauració entre avui mateix i el pròxim dia 5 d'abril. Els heu de dipositar en una urna que hi haurà a la plaça de la Sardana i el dia 5 d'abril faran el sorteig a les 12 del migdia de nou mones de Pasqua.
Fantàstic, torno a salivar, com abans. Més coses aquest divendres. A Roda té lloc la celebració del Dia Mundial de la Poesia. A partir de dos quarts de sis de la tarda, al Museu de la Ràdio Luis de l'Olmo, el Roc de Sant Gaietat. Doncs sí, per primer cop al Dia Mundial de la Poesia se celebra el Centre Cultural de la Roca Foradada i recitaran el poema Foc d'Ocell, de Blai Bonet, alternant-lo amb altres idiomes i amb la música de la pianista Sandra Garcià.
Qui vulgui participar pot llegir un poema i bé, hi haurà un servei de transport gratuït amb sortida de davant l'Ajuntament per facilitar el desplaçament. I dissabte, dins del cicle, celebrem el dia a la Biblioteca Municipal. Joan Martorill Coca acull una nova commemoració. Sí, celebrarà el Dia de la Poesia amb ritme i amb la col·laboració de la Sandra Niú de Contes. Començarà a les 11 del matí i està adreçat a famílies amb infants de 5 a 10 anys. Cal fer inscripció a la Biblioteca.
I diumenge tindrà lloc una prova puntual per la tercera lliga de marxa aquàtica. Serà a partir de les 9 del matí a la platja de la Pallisseta de Roda. L'organitza l'associació Marxa Aquàtica Baix-Gaia i la prova inclourà 3 modalitats, 50 metres rem, 100 metres mànua i el tastet d'Aquavitch Trail.
Molt bé, va, i molt ràpid. Fem parada el callar perquè demà arriba en aquest municipi una proposta de teatre familiar. Es tracta de Bungi, la petita koala de Festuc Teatre. Sí, és una funció que s'emmarca en el projecte de cap butaca buida que es planteja a omplir tots els teatres del país. I és una obra que va ser finalista als Premis Max a la categoria de millor disseny de producció privada.
Ens quedem amb aquestes propostes que tenen lloc en algunes de les poblacions del Baix Gaià, principalment el de Fulla, Torredembarra i Roda de Barà, com acabem de repassar. Però facin el xafarder a les agendes de la resta de poblacions de la subcomarca perquè hi trobaran un reguitzell d'iniciatives que segur que seran del seu gust. Raquel, gràcies per repassar l'agenda i ara espera't que arriba un bon esmorzar. Fins ara! Fins ara!
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Avui al Baix Gallal Dia volem parlar d'una de les cites destacades que tindrem a Torredambarra aquest cap de setmana. Una cita que ja s'està convertint en un clàssic d'aquestes dates i que arriba a la seva quarta edició. És la Xocolatada Solidària que s'organitza a l'Escola Morida Vent per part de l'Associació de Famílies, amb la col·laboració del centre...
i en benefici de l'Hospital Sant Joan de Déu en una crida que fan per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil. És una xocolatada que viurem aquest dissabte a partir de les 10 del matí. Per fer la prèvia tenim amb nosaltres la Teresa Figueres, que és la directora del Moli de Vent. Què tal? Hola, bona tarda. I també a la Hadija Eljacubi i a la Mònica Castells de l'Associació de Famílies d'Alumnes del Moli de Vent. Què tal les dues? Com esteu?
Hola, molt bé, molt bé, gràcies. Bona tarda, molt bé, gràcies. Bé, doncs anem a comentar una mica en què consistirà aquesta xocolatada. Anem a fer aquesta prèvia on, en finalitat solidària, però clar, el protagonista de la cita és la xocolata desfeita, no?, amb el tros de coca, que imagino que és el que més crida l'atenció. Després hi haurà tallers i activitats que ara comentarem.
Bé, quarta edició, que deia jo al principi, suposo que és una cita molt consolidada, no?, que hi ha la idea d'anar-la mantenint, no?
La veritat és que sí, ja és la quarta edició que fem, vam començar abans del Covid, per circumstàncies vam tenir que parar i ara jo crec que l'objectiu tant de part de la direcció del centre com de l'AFA és que sigui com marca escola, poder intentar cada any aportar el nostre granet de sorra i que cada any sigui molt més exitós i que els beneficis siguin molt més grans.
Aquesta finalitat solidària per recaptar fons per la investigació pel càncer infantil a l'Hospital Sant Joan de Déu, que bé, que també és una causa que hi ha molta consciència dins la societat i genera força consens.
Sí, aquesta festa es va fer per primera vegada a proposta de l'AFA de l'escola que hi havia en aquell moment perquè havien tingut la informació que Sant Joan de Déu feia aquesta crida i de seguida hi vam estar d'acord tot l'equip educatiu també.
i ja des de la primera edició es va viure amb aquest caràcter solidari, però també alhora festiu. Ho vam traslladar a fer-ho així en un dissabte al matí, i vist l'èxit de les diferents cites, pensem que és una fórmula que ens agrada continuar.
Aquesta part solidària a l'escola es treballa amb diferents dates i pensem que està molt bé educar els nens en aquesta consciència com a ciutadans de poder contribuir amb altres causes que ho requereixen.
Clar, suposo que es treballa això amb els alumnes també durant les setmanes prèvies, com a mínim, a la xocolatada, i també amb aquest treball organitzatiu per part de l'Associació de Famílies, que el tema de la xocolatada, que ja ve d'altres edicions, és muntar un bon cacau, un bon cacau al dia de la xocolatada, però suposo que prèviament també és un bon cacau, tot el que implica l'organització i tot, no?
Sí, la veritat és que és una organització, per dur a terme, el que és la festa en si, la xocolatada, requereix de moltes hores, de part de direcció, de part d'AFA, voluntaris que cridem que també venen al dia, la gent que ens ve a ajudar, tant sigui tot el tema de manualitats, de tallers, els donatius, els sortejos, vull dir que al final és...
És un granet de sorra de tothom però que requereix moltes hores i de molt de treball darrere i és un treball bastant elaborat perquè aquell dia es pugui gaudir i tothom estigui molt bé, la veritat.
És un dia per gaudir la participació d'aquestes últimes edicions. Hem vist que és molt gran i que no sé si és una qüestió remarcada. Ara parlarem també de tot el que és l'organització i les col·laboracions que teniu, però també dels propis assistents a la Xocolatada
que va molt més enllà de l'àmbit de l'escola, no? És una celebració, una acció que està també molt consolidada al que és dins del poble, no? També d'altres centres educatius, per exemple, famílies d'Antoni Roig, l'Antina, dels instituts també, que també venen aquell dia, no? El Muli de Vent.
Sí, les portes de l'escola aquest dia s'obren a la participació de tothom. Volem fer aquesta festa que sigui ben lluïda, que tothom pugui venir i pugui trobar l'activitat en què s'hi pugui sentir a gust i implicar el màxim nombre de gent possible. D'aquí també una mica el muntem un bon cacau que convida que tothom s'hi pugui sentir bé i pugui venir a passar una estoneta el dissabte al matí.
Tenim moltes col·laboracions. Ja, en primer lloc, per la xocolata, amb el Catering Dominguit, per la coca, que és gentilesa dels fons del poble, per tant, quilòmetre zero, per dir-ho d'alguna manera, no? Però després també tenim totes aquestes activitats extres que es fan, que hi ha la implicació de moltes entitats, la cultura popular del poble també, suposo que això també és important, no?
Sí, molt important. La veritat és que gràcies a la col·laboració de molta gent fa que aquesta festa sigui tan lluïda. Per començar, com tu deies, el càtering domingo amb la xocolata i molts dels forns del poble que donen la coca, que una mica seria el centre de la festa, la xocolatada. Però després, al llarg del matí, totes les actuacions que es van succeint i que fan que la gent ho pugui passar molt bé. I també...
els diferents tallers en els que tots els nens hi troben aquelles activitats que els ajuden a gaudir d'un matí molt lúdic i molt distret.
Tindrem això, actuacions per una banda, tàrrec o orquestra, poc després de les 10, quan s'obrin les portes de l'escola, màsteres de zumba amb el gimnàs d'Apolo, Feel Free, Aglier Dance Center, les acadèmies de ball que tenim aquí al poble, tastet de festa major amb els anys de la Torre, la ball de Gitanes, la Molassa...
i els gegants, i també, durant tot el matí, ambientació música amb el xar DJ i sortejos entre actuacions, que imagino també de comerços, establiments, associacions col·laboradores que han aportat aquest gran entesorra.
que porten aquest granet de sorra i que també fa que sigui molt atractiu aquestes contribucions econòmiques que la gent fa, que al final hi puguin haver aquests sortejos i que enduguin aquests regals. Fa que tot el matí l'activitat sigui constant i que la gent estigui distreta i s'ho passin molt bé.
I tenim els tallers també, que això a la canalla els crida molt l'atenció, imagino, no? Seran els tallers més o menys com l'any passat? Sí, normalment n'hi ha alguns que són els que tenen molt d'èxit, que sempre s'hi fan moltes cues, com els pintacares, el fotocol de la policia municipal...
els tallers de ciència, però se n'incorporen sempre de nous. El curs passat també vam encetar el de tatuatges que va tenir molt d'èxit, en guany tenim com a novetats la construcció de maraques, de figures creatives, etc. O sigui, tallers que criden molt l'atenció de tots els infants i que estan molt sol·licitats. I també agrair molt les persones que de manera voluntària
estan darrere de les taules d'aquests tallers i que fan que això sigui possible. Tot això genera un molt bon ambient durant tot el matí a l'escola Molí de Vent. Estem fent una miqueta de repàs de tot el que tindrem durant el matí, a partir de les 10 fins a quarts de dues, fins a dos quarts de dues de la tarda. Hi haurà aquesta xocolata desfeta amb coca a primera hora, al moment d'entrar, suposo. Mm-hm.
I un altre detall que també no em vull deixar de comentar, que hi ha servei de barra, no? Sí, sí, muntem sempre un servei de bar on podran trobar bastantes begudes i patates. I llavors, doncs, perquè entenem que la xocolata a primera hora potser entra bé, però al mig matí també de gust unes patates, una begudeta, i tot això també és com una aportació que fem perquè podem recaudar una miqueta més de diners, que el bar a vegades també ajuda a...
a guanyar uns dinerets. Clar, és que com experiència com a assistent a la xocolatada, el fet que duri tot el matí permet això, fer una mica l'esmorzar amb la xocolatada feta i allargar-te el matí fins a l'hora del vermut, fer-ho allà mateix i també això ajuda a recaptar aquests fons per la investigació per al càncer infantil. L'any passat quants diners vau aconseguir recollir en aquestes últimes edicions?
Van ser 1.680 euros, la veritat que és superagraïts, va ser una xifra bastant alta, perquè, clar, penseu que l'entrada són dos euros, però va haver gent que va donar donatius extres, que també m'agradaria dir que durant tot el dia hi haurà unes caixes on de forma voluntària la gent pot aportar més, a part de l'entrada, i els sortejos, els sortejos també ens van donar molts diners, perquè es pot comprar la rifa, la tirada de rifa,
i la gent va col·laborar molt amb la tira de rifa. Els regalets que teníem eren bastant vistosos i la gent, la veritat, és que s'hi va volcar molt bé, la veritat. Sí, tot i que, lògicament, aquesta festa solidària té una finalitat de recaptar diners, aquest no seria només l'únic objectiu, sinó que nosaltres també valorem molt que la gent vingui a l'escola amb família i que el fet de...
que a l'entrada es trobin amb el tíquet de la xocolatada no sigui un element que d'alguna manera no faciliti que la gent vingui en grup. Ens agrada això que els nens de l'escola i de les altres escoles i del poble tinguin aquesta oportunitat de passar un matí amb la seva família i gaudir de totes les activitats que s'ofereixen.
Espai, teniu al pati també, que teniu unes instal·lacions bastant àmplies per organitzar. Ara també, abans de començar l'entrevista, dèiem bé, esperem que el temps acompanyi, perquè sí que va haver-hi una edició que es va bé d'ajornar, però ara, després d'unes setmanes bastant complicades, últimament sembla que ens està respectant bastant el temps.
Sí, la veritat és que sí, sembla que hi ha un bon pronòstic de temps. Això, la veritat és que ens ajuda a que l'assistència sigui més massiva. I això, esperem que tot acompanyi i que com més gent possible vulgui venir a les nostres instal·lacions, als patis de l'escola, que sí que és veritat que és tot un luxe
als patis de l'escola Molida Vent i les vistes que tenim al mar i a tot.
Com és també el vincle que teniu amb Sant Joan de Déu, perquè dèiem al principi que és una iniciativa força consolidada, imagino que és una cosa d'agrair per part de Sant Joan de Déu cap a vosaltres, del fet de tenir aquesta constància ja any rere any i veure que és una cosa que al final s'ha quedat al poble i que cada any arriba aquesta vessant solidària de Torre d'en Barra, no?
La veritat és que sí, que des de la Fundació Sant Joan de Déu, tant nosaltres com a associació, com a AFA, ja tenim un número, un nombre que ens identifica, i tenim un marcador de tots els eurets que hem anat sumant any rere any, i dona goig saber que cada any hem pogut augmentar aquesta xifra.
Perquè és molt important conscienciar els nens petits el càncer infantil, donar importància, ja que hi ha una data que és el 15 de febrer, que és el Dia Mundial contra el Càncer Infantil, i sobretot col·laborar amb aquesta associació, que és una associació de Sant Joan de Déu, que és una associació també sense ànim de lucre, la importància que tenen del laboratori que tenen, que tenen laboratori in situ, on els tractaments es...
es duen a terme de forma molt ràpida amb els nens i tenen una manera de treballar i de la investigació que com a població ens agrada i ens agradaria que els nostres nens petitets també ens siguin conscients i que ho sàpiguin. I la veritat és que jo crec que any rere any hem aconseguit que se parli del càncer infantil sense tabú, que els nens petits a la mínima
que puguin, entenguin el per què. Anem a passar-nos-ho bé a l'escola Molida Ben aquest dia, però el que anem és també ajudar altres nens que no estan tan bé com naltros, per la malaltia que estan passant. Clar, suposo que això també es té en compte, aquest treball previ que es fa des de l'escola, també, evidentment, des de les famílies, d'anar explicant el per què d'aquesta iniciativa, no?
Et dona peu a introduir aquest tema a casa, a explicar una miqueta, com he dit, a la mesura de cada edat de cada nen, de cada situació de cada família, però et dona peu a parlar del tema, a conscienciar i a que els nostres fills, filles, doncs, vulguin ser solidaris en un futur que penso que és molt important per la societat.
Doncs aquesta iniciativa solidària, la xocolatada solidària de l'escola Molí de Vent, que viurem aquest dissabte. No sé si hi ha alguna informació més així a nivell organitzatiu que hàgim de dir i de destacar per la gent que hagi de venir a partir de les 10 del matí allà al Molí de Vent. Hi haurà la xocolatada fins a exaurir existències que segur que s'acaben exaurint.
tots els tallers, totes les activitats, el servei de bar, també durant tot el matí i, no sé, convidar tothom, no? Sí, sí, sí. Doncs això, tal com diu una mica l'eslògan, doncs que vingui tothom, tothom hi està convidat i, doncs això, anem a muntar un bon cacau i anem a passar-nos-ho molt bé el dissabte 21 a partir de les 10 a l'Escola Molida Vent. A mi, si m'ho permets, m'agradaria afegir del pas de l'organització que aquest any la xocolata
que normalment la centralitzàvem en el porxo de davant i aquest any s'ha decidit fer-ho en el porxo de darrere perquè estigui tot com més centralitzat, que la gent no s'assusti si passa per allí i no veu, és que estem a la part de darrere. I sobretot que no s'oblidi que és molt important agrair a tothom, a tots els que han pogut participar i els que no han pogut participar, perquè és un cap de setmana que damunt hi ha moltes altres activitats, com a pares també tenim altres esports, altres cites...
I agrair, perquè de veritat és que tothom se volca superbé, tan forts, totes les entitats... I empreses. Empreses han intentat venir i la veritat és que ho volem agrair perquè... Sí, en guany també el que sí que potser serà com a novetat, potser tothom no podrà venir, però sí que intentarem que en els sortejos puguin entregar el regal a aquelles persones que han fet
d'alguna manera el donatiu, d'acord? Les persones que s'hi puguin acostar, doncs sí que procurarem que el puguin entregar també en persona. Doncs aquesta xocolata de solidària que viurem aquest dissabte a partir de les 10 a l'Escola Muli de Vent, aquí a Torredambarra. N'hem parlat amb la Teresa Figueres, directora de l'Escola Muli de Vent, i amb la Hadija Eljacubi, la Mònica Castells de l'Associació de Famílies
d'alumnes del centre. Agraïm que ens hàgiu acompanyat avui al Baix Gaià al dia per fer aquesta prèvia. Moltes gràcies.
Encetem de cine amb l'Antonio Barrero. Antonio, bon dia. Bon dia. I bé, doncs, avui de què ens parlaràs? Doncs avui vull parlar dels Premis Òscars, d'aquesta edició dels Premis Òscars, perquè, evidentment, els d'ara, tot i que ja tothom sap que una batalla rere l'altra, que és la pel·lícula triomfadora, una gala dels Òscars que va ser una mica tòcil i poc reivindicativa,
Un dia també, per exemple, que a Sirat hi tenia una mica d'il·lusió, d'esperança, no es va emportar cap premi. I en canvi, sí que va ser també una gran ni també per als pecadors, el segon film més bona mar de l'any. Va, doncs. Ens posem les mòquings, ens posem el tratge i... Ens posem les mòquings i anem a l'àmbit, com van anar a la gala i els premis.
El pols entre una batalla rere l'altra i els pecadors dels Oscars és evident que era guanyador. Tot i que no estava molt clar perquè els pecadors van entrar a última hora en la travessa i amb moltes nominacions, setge, i va despertar una mica de curiositat. Però bé, era evident que una batalla rere l'altra tenia moltes més possibilitats reals com així va ser. La pel·lícula de Paul Thomas Anderson, el director d'una batalla rere l'altra,
és la història d'un exactivista revolucionari, un tio tornat i paranoic, que està enfrontat al militar feixista que ha secretrat a la seva filla. I es van portar la pel·lícula sis estatuetes. Millor pel·lícula, director, actor secundari, guió adaptat, càsting i muntatge.
La victòria d'una batalla sobre l'altra, que tenia tres denominacions, és la victòria del gran cinema nord-americà. Aquest cinema que veu de la tradició autoral de la dècada dels 70 i que aspira a retratar la societat nord-americana amb una mirada gens compliant. I això millor que ells no ho fa ningú. Autoparodiar-se i d'alguna forma autopriticar-se, tot i que després el supensament de vegades no l'acabem d'entendre.
Però per damunt de tot és el triomf del seu director, de Paul Thomas Anderson, que després de 30 anys d'una carrera extraordinària s'ha heregit juntament amb Quentin Tarantino com a el director més consistent i ambiciós de la generació dels 90.
Ell és, de fet, el primer cineasta d'aquest grup que triomfa de manera contundent els Oscars. Per tant, va ser un acte de justícia amb aquest autor d'obres mestres i honorades fins ara pels Oscars, com ara Puginaits, Magnolia, Pous d'Ambició, El fil invisible o Licorís Pizza. Si us sembla, per una mica situar-nos, escoltem el tràiler doblat al castellà d'una batalla rere l'altra.
Buenos días. No tiene manecillas. ¿Y eso? Porque no es necesario. ¿Qué hora es? Esa no la recuerdo. No nos pongamos tiquismiquis con las pterseñas. Soy Bob Ferguson. Estaba en el 75 francés. Me siento como el puto Tony Montana.
Este blog ya ha asaltado mi casa. Y no recuerdo, lo juro, por mi única hija. La respuesta a esa pregunta. Tal vez deberías haberte estudiado mejor el texto de la rebelión. Tengo que encontrar a mi hija. Pues vuélvenos a llamar cuando sepas qué hora es. ¿Me has...? ¿Me has...? ¿Me has...?
No le convienes en absoluto a mi hija. Mi hija desciende de un gran linaje de revolucionarios. Y tú pareces tan perdido. ¿Qué vas a hacer con este bebé? ¿Sabes qué es la libertad? ¿Qué? No tener miedo.
Cuando no es una cosa, es otra. ¿No te parece? Te necesito, hermano sensei, sensei, sensei, por favor. Valor, Bob. Valor. ¿Ya está? Bé, el tràiler és potent, com sentiu, però la pel·lícula encara ho és més. I si no l'heu vist, us la recomano, perquè encara la podem trobar a les sales de cinema. És una gran pel·lícula.
I doncs bé, com us deia, l'altre gran favorita de la nit era Els pecadors. És un còctel, una barreja de cinema de vampirs i thriller racial que està ambientada al sud dels anys 30. La part del thriller és molt interessant, té un bon començament, però quan la cosa deriva cap al tema dels vampirs grinyola una mica. I amb això no vull dir que no m'agradi el tema de vampirs, però està entrat com amb calçador i a mi no m'acaba de fer el pes. Però és una opinió personal.
El director és Ryan Kruger i la cinta ostentava el rècord de pel·lícula més minada d'aquesta edició de la història dels Oscars. Tenia setge nominacions, però no ha sigut la pel·lícula dominant que alguns esperaven, especialment el públic de la gala, que aplaudia amb entusiasme cada menció de la pel·lícula. Tanmateix ha aconseguit una collita prou bona, la segona en importància de la nit.
Va tenir quatre premis, el millor guió original per a Ryan Kruger, la música original, la fotografia i per a l'actor principal Michael B. Jordan, que s'ha convertit en el sisè actor afroamèrica que guanya en aquesta categoria. Ell mateix, en el seu discurs, va recordar i va agrair el llegat de gegants que el van precedir, com Cindy Poitier, Denzel Washington, Hal Berry, Jamie Foxx, Forrest Whitaker i Will Smith.
Val dir que la categoria de millor actor va amb molta decepció perquè tothom esperava que fos o bé el Timoteu Xalmet, que també algú argumentava que era massa jove per tenir-lo, però sí l'actor principal d'una batallada l'altra.
el gran actor, que ara no em surt el nom, que tothom esperava que fos el guanyador, i en canvi va ser una sorpresa que el Jordan fos el que s'emportés al premi. Dicàprio, no? Dicàprio, sí, la dona Dicàprio. Sí, i ja en tenia un per el Renacido, però la interpretació que fa a una batallar a l'altra és bestiar.
Doncs bé, aquesta pel·lícula d'Una batalla... Ai, perdó, Els pecadors, arribarà als cinemes el proper 16 d'abril. Si us sembla, per anar fent boca, escoltem el trailer rodat del castellà d'aquesta pel·lícula, Els pecadors. Que recorrido todo el mundo.
He visto a hombres morir de formas que no imaginaba que fueran posibles. Te quiero, hermano. Ten cuidado. Lo tendré. Pero a pesar de todo lo que he visto... no había visto demonios...
Ni fantasmas. Ni magia. Hasta ahora. Volvamos dentro. ¡Dejadme entrar! Aquí fuera pasa algo raro. Si sigues bailando con el diablo,
Bé, dic que dels quatre premis que va obtenir, el de la música original, per mi, és el millor. Té una banda sonora increïble. Bé, doncs, finalment, dic que no hi ha hagut sorpresa per al cinema d'aquí, en les dues categories en què estava nominada a CIDAT. Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderes no van rebre l'Òscar, el millor so, que es va endur F1, la pel·lícula.
I Valor sentimental de Joachim Friar s'ha imposat el film d'Oliver Leiche en la categoria de millor film internacional. Han guanyat, per tant, les dues favorites des del primer minut de la cursa dels Oscars. De fet, Valor sentimental venia avalada per molts premis i era molt evident que seria aquesta pel·lícula la guanyadora. La pel·lícula de Leiche, que va declarar en una televisió mexicana que no està decebut perquè arribar als Oscars ja és com si hagués guanyat,
no ha pogut rematar la increïble història d'èxit que va començar fa gairebé un any al Festival de Canes. Però no és poca cosa la gran ovació que es va endur les dues vegades en què es va esmentar el títol de Cidad al Dolby Theater de Los Ángeles, el teatre on es desenvolupa la gala. I una de les ovacions més significatives de la nit és la que el públic va dedicar a les primeres paraules pronunciades per Javier Bardem abans de presentar l'Òscar a millor pel·lícula internacional.
No a la guerra, Palestina lliure. El clam de Bardem, que portava la mateixa insígnia del no a la guerra que va lluir fa més de 20 anys als Goya, ha contrastat amb el silenci de la gran majoria de presentadors i premiats de la gala, que han evitat les reivindicacions polítiques. Hi ha hagut excepcions, com la dels directors del documental Mr. Nobody contra Putin, però els segons Oscars de la segona presidència de Trump
han evidenciat que Hollywood prefereix no qüestionar de manera frontal el seu presider. Déu-n'hi-do, això, també. Sí, déu-n'hi-do. El primer Òscar de la nit va ser pel de l'actriu secundària Amy Madigan i va ser pel seu extraordinari paper com a bruixa el film de terror de la temporada 8 pons. A Madigan ja la van nominar fa 4 dècades pel seu paper a dues vegades a la vida, que ha canviat en 40 anys
em preguntaven tots els periodistes. Això són paraules d'ella mateixa. Doncs bé, el que ha canviat és aquest petitó, va dir l'actriu, assenyalant l'estatueta que tenia a les mans. És, per cert, la primera actriu que guanya l'Òscar per una pel·lícula de terror des que l'any 1968 ho va fer Ralph Gordon per La llavor del diable, la gran pel·lícula del Roman Polanski. Doncs bé, els sis Òscars d'una batalla arreu de l'altra...
Els quatre que es van dur els Pecadors i el de Weapons fan que la companyia Warner Brothers sumi 11 estatuetes, igualant el rècord històric que ja tenien la Metro Goldilmeier l'any de Ben-Hurt, la Paramount el de Titanic i New Line en l'edició del Senyor dels Anells al retorn humil del rei. La fita de la Warner Brothers té uns regusts agredors per la imminent venda de l'estudi a la Paramount,
L'altra companyia que volia comprar Warner, la plataforma Netflix, ha quedat segona en el rànquing d'estudis més premiats d'aquesta edició, amb cinc Oscars que inclouen els tres premis tècnics del Frankenstein del Guillermo del Toro i els dos, que eren previsibles, els dos guardons de les guerreres Capó, millor pel·lícula d'animació i millor cançó original per Golden, que tanmateix no va ser precisament la gran actuació musical que s'esperava aquella nit.
En les categories interpretatives, la gran notícia és probablement el tercer òscar que va guanyar el Sean Penn per la pel·lícula Una batalla rere l'altra, amb el qual igualava el rècord de Jack Nicholson, Daniel Daly Lewis i Walter Brennan com a actors més premiats de la història dels òscars, evidentment sempre per darrere dels quatre òscars que havia guanyat la Catherine Herbert.
Tanmateix, Sean Penn no va anar a la gala dels Òscars i, per tant, no va recollir el premi. Sean Penn no ha pogut venir als Òscars o no ha volgut, va dir el presentador de la categoria Kieran Culkin i que ho va fer abans d'acceptar el premi en nom d'ell mateix, del Sean Penn. Segons el The New York Times, que cita dues fonts anònimes, l'actor va optar per viatjar a Ucraina en comptes d'assistir als Òscars.
Cal recordar que Penn té una relació d'amistat amb el president Zelensky, i que és evident això, i més a més que li va regalar un dels Òscars que tenia d'interiors edicions. L'absència de l'actor es va veure en part compensada per l'Òscar a millor actriu per Hamnet per la gran Jessica Buckley, primera irlandesa que guanya l'Òscar a la millor actriu protagonista. Era cantat també que el guanyaria ella.
Buckley va fer un discurs emocionant i va recordar que justament la gala dels Òscars coincidia amb el dia de la mare al Reino Unit. M'agradaria dedicar el premi al caos meravellós del cor d'una mare, va dir l'actriu. Però l'anècdota de la nit va ser l'empat de Dezingers i del Kurt dues persones intercanviant saliva.
que optaven a la categoria de millor curtmetratge, categoria que va estar presentada per un tal Kumail Nanjiani i que va gestionar la inesperada situació, que ho va fer millor que el realitzador de la gala que va sabotejar el segon discurs, i va ironitzar que l'Òscar al millor curt acabara sent el doble de llarg que la resta de categories.
I la punteta final la va posar el presentador de la gala Conan O'Brien quan va dir l'era una bona als guanyadors, acabeu d'arruïnar milions de porres d'arreu del món. És per cert el setè empat de la història dels Òscars i el primer des del 2012. Un dels altres rècords de la nit va ser el d'Otum Dural Art Capiu, la primera dona que guanya per als pecadors un Òscar en la categoria de millor direcció de fotografia.
I anem a parlar ara del fenomen de les guerreres cap a poc. Hi ha fenomen, de fet, més evident i massiu d'aquest passat 2025 al món que el de les omnipresents Demon Hunters.
Les guerreres capó estan a tot arreu, des dels fils musicals de la botiga o el restaurant que es preuï amb la peça golden ressonant les amarretes, desuadores, estots, motxilles i qualsevol element que qualsevol nen o nena puguin portar a sobre a les escoles de tots els països del món. I, evidentment, els Premis Oscars no podien perdre l'opció de pujar a aquesta onada coreana imparable.
La cinta d'animació de Netflix ha triomfat en les dues categories en què estava nominada, la de millor pel·lícula d'animació i també la millor cançó original per Golden, el Merheit de Hans, el trio fictici format per Ajae o de Ninuna i Riami, que durant mesos va liderar totes les llistes d'èxit del món de l'estiu passat. I amb això ha consolidat una caiguda que es va mastegant de mica en mica a fogle en els darrers anys.
la Disney i Pixar sembla que comencen a fer aigües. És un anunci i és una previsió i pel que he llegit la cosa pot anar per aquí. La pel·lícula, la pel·lícula de Les guerreres que pot, està dirigida per Magic Ang i Chris Appleheads i representa un salt endavant en el món de l'animació. Escoltem la peça Golden, que és l'òscar a la millor cançó original de la pel·lícula Les guerreres que pot.
I was a ghost, I was alone
I'm done hiding now I'm shining like I'm blue
Molt bé, mentre escoltem aquesta aquesta volta, anem a parlar específicament de la gala. Vaig veure la gala a través de les xarxes de directe.
No n'hi do. No n'hi do.
Especialment quan Audrey va recordar que era la primera edició en què no hi havia cap intèpret britànic nominat a millor actor actiu des del 2012. Un representant dels britànics ha dit, bé, almenys nosaltres arrosquem els nostres pedàfics.
de Donald Trump en el guió de la gala que a través d'un grapat de gags va funcionar com a canxa de resonància de les transformacions de la indústria de Hollywood i de la mateixa cerimònia dels Oscars, que sembla que a partir del 2028 s'ha retransmet... ...circunstància que ha propiciat un dels gags més divertits. El presentador, i no només ell, també van disparar contra Timo del Xalamet i la seva polèmica més recent,
La seguretat és força estricta aquesta nit. Es comenta que podria haver-hi atacs de les comunitats de l'òpera i el ballet. Obrien també va apuntar contra el conseller delegat de Netflix. Tenim aquí Ted Sarandós, entre el públic. És la tercera vegada en la seva vida en què aquest senyor va a un cinema. I se la va jugar amb un acudit tan simple i tan absurd com aquest. F1, la pel·lícula, va funcionar tan bé en taquilla que ja estan preparant la seqüela.
bloqueig de majúscules. Tengin. Jo penso que tengin. De fet, O'Brien toca bé tots els pals de la comèdia i el seu humor resulta atrevit, sense arribar a ofendre. És a dir, és l'equilibri perfecte per a uns Òscars sempre dolorosos per agradar a tothom. Tot i que l'agrada, evidentment,
li va faltar ritme, ja us dic, va durar 3 hores, concretament 40 minuts, i van ser 10 minuts, de fet més curta que l'any passat, la cerimònia va deixar prou moments divertits, com ara quan l'actor Adrian Brody va sortir amenaçant de tornar a fer un discurs etern abans de presentar l'Òscar a millor actor.
o l'aparició de Jim Kimmel per presentar les categories documentals. Va fer broma sobre l'emprenyada que tindria Trump en veure que el documental sobre Melania no estava nominat. I també va deixar caure que hi ha països en què els seus líders no donen suport a la llibertat d'expressió, però no tinc permís per dir quins. Deixem-ho amb Corea del Nord i la CBS.
que els discursos més polítics de la gala hagin estat els tres dos presentadors del Late Night i un actor espanyol com vàrem, diu molt de la renúncia de Hollywood al Salabeu contra Washington. I doncs bé, anem acabant. En un any amb moltes morts importants a Hollywood, els Oscars van voler destacar-ne algunes més enllà de la immemòria de cada any.
Primer, la més traumàtica, la del director Rob Reiner, que va ser homenatjat del seu amic Billy Crystal, acompanyat d'un bon grapat d'intèrprets dels films de Reiner.
També van gaudir d'un espai especial Catherine O'Hara, Diane Keaton, i per descomptat Robert Redford, a qui tota una gran Bàrbara Streisand va recordar en un discurs, un discurs emotiu, i que va acabar amb l'actriu cantant uns versos de Tal com érem, el tema principal del drama romàntic que van protagonitzar plegats
per ella i el Robert Redford, l'any 73, amb la pel·lícula que du el mateix títol que la peça Tal com era. Així doncs, per acabar, si us sembla, escoltem aquesta famosa peça de la pel·lícula interpretada per la gran Bàrbara Estrella.
Scattered pictures Of the smiles we left behind
Smiles we gave to one another For the way we were Can it be that it was all so simple then? Or has time rewritten every lie?
Fins demà!
Bona nit.
Bé, doncs, Antonio, en 25 minuts més o menys hem fet un repàs d'aquesta gala dels Òscars, però qui vulgui es pot veure aquestes 3 hores 40, no? Ara, Déu-n'hi-do, eh?, s'ha d'aguantar-se gairebé 4 hores de gala. Sí, sí, sí, és que hi ha molts agraïments, no?, i a vegades es fa una miqueta allà. Bé, doncs, la setmana vinent, més de Sina. I tornarem. Que vagi molt bé, una setmana.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
I no pots esperar. Que sigui ja divendres, que es faci ja a les 5. Que surtis de la feina, que arribin els amics. Escança.
I el cap de setmana que el tenim ja a tocar, nosaltres ens hem d'acomiadar fins aquí aquesta nova edició de Baixa i el dia al programa del De Fuller Ràdio, una la torre i roda de Barà Ràdio. Gràcies per la seva atenció. Recordin que els continguts d'avui els poden recuperar des del servei de ràdio a la carta de què disposem. Marxarem avui amb un proverbi xinès que diu el millor moment per plantar un arbre va ser fa 20 anys. El segon millor moment...
És ara, a les portes del cap de setmana. Ens retrobem dilluns, a l'hora de sempre, aquí a la seva sintonia de proximitat. Cordials salutacions d'un servidor, Eduard Virgili. Passi-ho bé. Que arribin els amics de cap.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Memòria, servei, llengua, participació, companyia, informació.
Hola, som Sal Prieto i Diana Marles, presentadores de l'infopodcast tal com t'ho dic de Delta.cat. El podcast informatiu dels municipis de Deltebre, L'Ampolla, Sant Jaume d'Enveja i Camarles. La idea de fer este infopodcast va sortir arran d'una de les reunions de la xarxa on se'ns proposava a totes les emissores fer un infopodcast que s'allunyés del butlletí tradicional. Sí, de fet era estiu i la feina ens havia donat una treva, fet que va propiciar que la creativitat mos vingués a visitar.
Vam decidir fer-ho en format trucada entre dues amigues perquè trobem que és una manera molt habitual d'explicar-nos el que està passant amb persones més properes. I per a nosaltres, per a Delta.cat, les oients formem part del nostre cercle més pròxim.
M'agrada que coneguen de primera mà què passa, sense massa formalismes, anant al gra, tot i que de vegades faig una mica de mal. M'ha fet gràcia, una mica de mal, però és que és veritat. El contingut com a tal de l'Info Podcast no deixa de seguir l'estructura d'un butlletí. Nosaltres el que hem fet és variar la forma. Expliquem les notícies més destacades de la setmana a través d'una trucada telefònica entre dues amigues que viuen al Delta de l'Ebre.
Vam decidir fer-lo setmanalment per no saturar els oients, perquè tot i que el format és diferent, el contingut no deixa de ser el mateix que ja oferim al butlletí i a l'informatiu habitual de la nostra emissora. L'Infopodcast, tal com t'ho dic, una frase molt nostra, molt d'aquí baix, lo fem arribar als veïns dels nostres municipis a través del 107.6 de l'AFM, de l'estreaming, de l'e-box, de la web, de les xarxes socials, del canal de WhatsApp i també per l'app de Delta.cat.
D'anècdotes en tenim una que ens va fer riure molt des d'un principi i és que la ficció creada a l'Infopodcast és que una amiga viu a l'Ampolla, ficció total, i l'altra del TV, també ficció total. I algun oient amb qui hem coincidit que ens parlava de tu a tu donava per fet que això és veritat i res més lluny de la realitat ja que se'l viu a Pinell de Brai i jo, Diana, visc a Tortosa.
La proximitat per a nosaltres no és un valor afegit, és el valor. És el que ens diferència d'altres mitjans de comunicació, ja que treballem amb actualitat de proximitat, no només perquè és la filosofia del mitjà, sinó per elecció. L'oient sent que som dels seus i això crea comunitat. Sí, quan la font és tan propera és més fàcil informar, però també representa més responsabilitat. Tota la raó, perquè hi ha més possibilitat que l'oient doni per bo el que li estàs explicant.
Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Larrà. Els docents tanquen avui una setmana de vagues per reclamar millores celebracions