Càritas. Cada gest compta. Sintonitzes Ona la Torre.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 18 de febrer, dia de Sant Simeó. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament està treballant en els plecs per licitar el nou contracte del bus urbà. L'alcalde accidental, Raül García, ho va anunciar al ple del dilluns, en què va descartar pagar la compensació econòmica que demana l'actual empresa.
Altafull, el pavelló municipal acoll des d'avui fins divendres alguns dels partits dels campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques de futbol sala en categoria sub-14 i sub-16 femenina. I això vol dir l'arribada al municipi d'esportistes, equips tècnics i familiars amb l'impacte que significa. I a Roda de Barat s'estan duent a terme diversos treballs als carrers Casa Cimarro i Cucurull
per tal de reordenar el trànsit i millorar la seguretat viària. I atenció perquè els pròxims dies tots dos carrers deixaran de ser de doble sentit de circulació. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barall, totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres de cendra.
Bon dimecres de cendra i bon inici de ramadan a tota la comunitat musulmana que comença avui. Sí senyora, doncs això, mira, en podem parlar, no hi havia caigut, en podem parlar també de l'inici del ramadan, la comunitat musulmana que és molt nombrosa al nostre territori. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia.
El Carnaval, el dimecres de Cendra, tot i ser ja primer dia de Quaresma, a Roda, com el Tafulla, és encara dies de disbausa i de Carnaval, perquè avui aquest vespre és quan s'acomiada el carnestoltes.
Exactament, a més hi haurà xocolata desfeta per acomiadar el Carnaval. Molt bé, per cert que comença la Quaresma, però hi ha poblacions del Baix Gaià, ho explicàveu tot just fa una estona a l'informatiu, que el Carnaval tot just ara l'arrenquen, com és el cas de Creixell o Salamó, així que res. Recolliment, qui ho vulgui, i Gresca, qui la desitgi amb més ganes.
el que tenim ganes ara és de sintonitzar el defoll a ràdio on a la torre i roda de bra ràdio, perquè som baix i al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, que és dimecres, dimecres, 18 de febrer, i ara toca saber quin temps tindrem, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, un temps que avui momentàniament ha de ser més tranquil a les comarques de Tarragona, i de fet, també avui, d'una forma de treba, no ho bufarà gaire el vent. Fins i tot estarem parlant de vents molt febles, en calma aquest matí,
girant una mica cap a sud o xaloc fins i tot aquesta tarda. Per tant, de moment també l'estat de la mar serà molt més plàcid. I sí que a últimes hores del dia, ja bàsicament aquesta propera nit, el vent començarà a agafar una altra vegada empenta. Tot plegat amb alguns núvols molt esquifits i ja durant el vespre i la nit sí que arribarà alguna nubolada més potent que arribarà a deixar algun ruixat molt fogàs. Per tant, a ultimíssima hora del dia, ja diem fosc,
Arribarà a ploure d'una forma molt passatgera i molt testimonial, amb molta més probabilitat a la comarca del Priorat i la conca de Barberà. L'ambient encara suau i ja diem que el vent tornarà a casa nostra aquesta propera nit i sobretot demà, Déu-n'hi-do, el dijous a les ventades fortes que tindrem. Molta precaució. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara que ja és clar el temps que ens acompanyarà aquesta jornada, el que hem de fer és un repàs a les portades de la premsa. I avui començarem amb el que assenyala en portada aquest dimecres el diari de Tarragona. Raquel, t'ho diràs, sisplau. Doncs comencem pel port de Tarragona, que ens diuen que va a la conquesta de l'Ebre. Això s'ha d'explicar.
Ens diuen que Santiago Castellà i les cambres de comerç de Tarragona i Reus expliquen el valor estratègic del port pel nord-est de la península. Serà el primer port connectat al corredor del Mediterrani. És el tema d'obertura. La imatge, però, avui sorprenentment rescaten que en Bad Bunny va ser a Tarragona per 20 euros.
va actuar a les festes de Santa Tecla l'any 2017 i expliquen que no va aconseguir omplir la Tarracó Arena Plaza. Doncs aquí el veiem en portada en un dels moments de la seva actuació estel·lar a la Super Bowl, alçant aquesta pilota de rugby on ficava aquest lema de Together We Are America.
Tornem a qüestions en clau territorial, en clau política també, i ens parlen avui de la intrahistòria del pacte Planelles-Illa per la cessió d'Avens. Ha explicat que tot va començar amb una carta de Jordi Collado, que és el portaveu d'en Comú Podem a l'Ajuntament de Tarragona.
També és notícia que es podrà continuar pescant l'angul al delta perquè no ha prosperat la prohibició. A més, avui també hi ha altres notícies en portades, com que s'hauran de tornar a licitar les obres de la muralla a la ciutat de Tarragona. I a Reus, la Casa Navas bat rècord de visitants.
I acabem amb una notícia d'àmbit general que segur que la Senya també ens comentarà i és que el Congrés tomba la proposta de prohibició del burcà de Vox i PP. En un mes es debatrà la proposta de Junts.
I després del diari de Tarragona agafem al diari més aquesta publicació gratuïta que tots vostès poden trobar desenes d'establiments a tota la comarca. Avui en portada destaca el tram de la nacional més perillós de tot l'estat. Està a Montroig. Trànsit, un estudi del RAC sobre vies estatals assenyala que el tram de 6 km de l'ENA 340 al terme Montrogenc és on hi ha més probabilitat que un conductor s'accidenti.
Helena, 420, el seu pas per Tarragona és la carretera, diu que acumula més trams de risc de tot l'Estat. Més coses avui també llegim pel que fa a tribunals. L'Audiència de Tarragona, l'única amb judicis de tarda per evitar el col·lapse. Demanarà al Ministeri de Justícia poder continuar-ho fent per superar la saturació dels jutjats, que està generant greus retards.
La fotografia que veiem avui en portada precisament il·lustra aquesta qüestió i és una imatge de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya celebrada ahir a l'Audiència de Tarragona.
Més coses arreus. El pàrquing de la plaça Prima haurà d'ampliar la mida de les places. En economia, el port busca una aliança logística que l'uneixi amb Lleida i Saragossa. En crònica de successos, tragèdia. A Osona moren cinc joves en un incendi a les golfes d'un edifici. Podem veure una fotografia amb la policia científica recollint proves del lloc. I un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del diari, més d'aquest dimecres.
Pandora guanya el Carnaval de Tarragona amb el Jardí dels Ocells del Paradís. I d'altra banda, avui també pel que fa a turisme, al mes es fa ressò que la Casa Navàs de Reus ha aconseguit millorar resultats i l'any passat va sumar més de 54.300 visitants. Ara sí, dit això, repassades les portades del territori. Sònia, si et sembla, fem un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest dimecres.
Doncs perfecte, comencem amb la portada de l'ARA. El PSOE s'obre estudiar amb Junts la prohibició del Burka. La majoria del Congrés tomba la proposta de Vox i el PP per vetar el vel integral a l'espai públic. La Generalitat afirma que cal obrir un debat serè, perquè és un tema que genera neguit dins la societat.
També en portada Manlleu plora la mort dels 5 nois. Els adolescents tenien les golfes incendiades com a lloc de trobada. En portada també hi ha Giselle Pelicot, Soc una dona que segueix d'en peus. Publica en 22 llengües les seves memòries, titulades Un himne a la vida, en les quals reivindica la voluntat de deixar de ser una víctima.
L'Iran anuncia una entesa genèrica en la negociació amb els Estats Units. Sánchez vol investigar Meta, X i TikTok per fer porno infantil amb intel·ligència artificial. I en cultura publica una nova biografia de Raimon. És allò que jo soc.
Continuem amb l'avantguàrdia. Destaca que a Manlleu plora la mort de 5 adolescents en un traster incendiat. Els joves d'entre 14 i 17 anys passaven l'estona en un petit habitacle quan van morir asfixiats per l'intens fum d'un foc.
i declaracions en aquest cas d'una mare que diu jo no tornaré a veure més el meu fill. I es veu en aquesta imatge Naima Bouthicou, la mare d'un dels joves morts que plorava ahir la pèrdua del més gran dels seus fills. La imatge també petita mostra l'estat de l'interior del traster després del tràgic incendi.
Més temes. La cambra demana el retorn dels peatges per mantenir les carreteres. L'entitat alerta que els 2.000 milions actuals destinats a la conservació són insuficients. Llum verda. Les mesures anticorrupció anunciades arran del cas Cerdan.
Altre tema és que la Fiscalia investigarà les xarxes socials que creen fotos pornogràfiques de menors. També destaca la freda salutació entre Sánchez i González en la celebració de la vigència constitucional. I es veu, doncs, aquesta imatge de la salutació, el moment de la salutació entre Pedro Sánchez i Felipe González. També parla de la biografia de Raimon. Diu que cantant català era folclòric.
I Vinícius, víctima Ibuchi, a Lisboa, parlant de la Champions, 0 a 1. El periódico, la investigació de Damuz, se centra en la soldadura de la via. La causa acumula 34 denúncies i 8 acusacions populars. Transports, la DIF i les empreses, els assenyalats de la crisi. Els trens d'alta velocitat tornen a travessar Andalusia. La línia entre Barcelona i Madrid pateix els danys col·laterals del sinistre.
Un mes de la tragèdia ferroviària que va costar la vida, recordem, de 46 persones. En portada, el rei reivindica el futur. Felip VI defensa la vigència de Constitució en el 47è aniversari i subratlla que el camí recorregut per Espanya aquests anys ha sigut brillant, diu.
L'acumulació d'aigua per la pluja destapa dèficits de drenatge a les vies de tren i les carreteres. 9 de cada 10 catalans diuen que la crisi de l'habitatge afecta la qualitat de vida. Les empreses d'Ucraïna es mouen cap a l'Oest per allunyar-se del front bèl·lic.
També destaca que el número 2 de la Policia Nacional dimiteix arran d'una denúncia per violació. I el fum va asfixiar els 5 adolescents morts en el foc de Manlleu. Acabem les portades amb el punt avui que titula Prou xarxes. La possibilitat d'abatar l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials obre un debat entre veus discrepants.
En la crònica el dia d'ahir de Babázquez, si no et trobes bé, vés a la feina, diu. El pla del govern per controlar les baixes laborals ignora que la majoria de treballadors no n'agafa mai cap. També altres cròniques, una de Telma Castro, el rastre d'una nit tràgica amb en Lleu Títula, i una altra de Guillem Vidal, Raimon entre la llenya i els brots podats.
I en el suplement l'esportiu, Laporta es revela en la presentació del seu programa electoral. Diu que pesi a qui pesi, té coll avall que el Barça guanyarà la Lliga. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimecres. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
A moment ara anem a analitzar l'actualitat. Això els dimecres ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet. Un moment per l'opinió. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia. Avui parlem del teu sector, del sector editorial.
Una realitat així una miqueta com a paradoxal, perquè mai s'han arribat a publicar tants llibres com es publicen ara, però l'èxit comercial es concentra en molts pocs títols. Això ens ho podíem més o menys imaginar. Però atenció, perquè unes dades que s'han publicat recentment per part del sector de llibreters...
ens diuen que gairebé la meitat dels llibres publicats no venen cap exemplar i que només un petit percentatge supera el centenar de còpies venudes. Què passa amb el mercat del llibre? Res i curt, ho pregunto així, directe. Ara anirem aprofundint. No, res, anem a matisar això, que és molt senzill, d'acord? Això és fals. És fals. És a dir, això neix...
arran d'un estudi que s'ha fet a diverses universitats, però és fals perquè és impossible que hi hagi llibres que no s'hagin menut ni d'exemplar perquè l'autocall es publica té família. Això per un costat. Després, perquè la mitjana es fa sobre els ISBNs demanats i hem de recordar que hi ha molts treballs universitaris, per exemple...
que requereixen d'ISBN i que per tant només se'n fa una sola còpia o se'n fa 10 i aquests també entren dins d'aquest sac del percentatge de llibres que no es venen. Per tant, això és molt equivocat. Hem d'anar en cura amb aquestes dades.
Per tant, és cert que es venen menys llibres, perquè també hi ha més llibres publicats, i això és el perill real que tenim ara mateix, perquè aquí també s'hi suben els llibres autopublicats, les autopublicacions de gent que s'autopublica el llibre, que compra l'ISBN...
perquè comprar l'ISDN val 45 euros i ho pot fer qualsevol, de la mateixa forma que demanar un dipòsit legal, aquí entren els llibres de l'autopublicació, perquè llavors això ens porta a un mercat de mediocres. Jo ho he defensat sempre, l'autopublicació, en un percentatge altíssim de casos, ho fa gent que ni passa estils de correcció d'ortotipogràfics, ni d'ortografia,
La portada és un fàstic, el llibre està mal editat, però se l'autopubliquen i entren dins del mercat editorial. I estem parlant de treballs mediocres. Per tant, hem de començar a regular, no hi ha fórmula de fer-ho, dir-ho això és una utopia, però hauríem de començar a regular el mercat editorial i saber que posem a la venda les llibreries. Amb aquesta radiografia, quin diries que és l'estat de salut del sector?
Jo crec que cada cop, per més que diguin que la gent llegeix més, jo crec que no, per tant, cada cop és més complicat. Com a editor et puc dir que cada cop es venen menys llibres, que cada cop, abans les editorials feien tirades molt llargues, edicions de 300, 400, 500, 1.000 exemplars, i avui en dia es parteix de 100 exemplars, que pots, evidentment, repetir edició, però se'n fan tirades més curtes de 100 exemplars. Aquesta és la realitat que tenim.
Quan dius repetir edició, és a dir, que fas una tirada de 100 exemplars, després en fas 100 més, però continua sent una primera edició. No, ja passo la segona. Per això a vegades dius, ostres, vintena edició, sí, però de quants exemplars cada edició? Perquè abans les edicions eren de 1.000 i no és el mateix fer 3 edicions de 1.000 que fer-ne 20 de 100.
M'entens? Clar, aquí hem d'anar... És una arma de doble fil, en aquest sentit. És una bona arma comercial posar el llibre 24 en edició, sí, però quants n'has venut realment d'aquests llibres, no? Esclar, amb això hem d'anar amb molta cura. És com quan les grans editorials col·loquen la feixeta al davant amb opinions de crítics de mitjans, els quals els han pagat per fer aquella opinió, perquè ells tenen aquests recursos, i és cert que aquestes feixetes a vegades ajuden a vendre més.
Per què? Perquè torno al recurs de sempre, que és la pura realitat, que estem davant d'una societat a la qual no se l'ha educat per llegir sempre temes de qualitat i, per tant, devora qualsevol cosa que se li posa per endavant. La gent tendeix a menjar-se els llibres, encara que siguin dolents, perquè també és cert que els llibres són cars i, per tant, dius, ostres, m'he gastat 18 euros amb un llibre que l'he llegit 20 pàgines i em sembla un bodrio, però que m'ha costat 18 euros, me l'he d'acabar de polir. És a dir, hi ha molta feina a fer, pedagògica,
de fer entendre què és la qualitat literària i, sobretot, que la gent faci la criba a no comprar porqueria mediocre que molta gent s'autopublica o que editorials que ho publiquen tot el que els arriba, doncs, tindran endavant. S'ha d'anar amb molta cura en què publiques també com a editorial, eh?
Ara, de fet, anava a preguntar per això que deies, o quan feia referència a la gent. Quan tenim dades al davant relacionades amb la lectura, amb el sector editorial, llibreter, ens parlen més des d'aquest punt de vista dels que es dediquen a publicar i vendre llibres, o realment reflecteixen quins són els hàbits culturals de la societat?
No, no, la primera part, sense cap dubte. Dubto que tinguin cap input que puguin donar a conèixer de la realitat, de què llegeix la gent i per què tria aquest tipus. La gent va molt, dissortadament, va molt per modes i és cert que hi ha molta gent que va a les llibreries i compra allò que hi ha als aparadors.
Què hi ha als aparadors normalment? Doncs hi ha allò que les grans editorials ofereixen a les llibreries, paguen-los-hi molt sovint un percentatge més elevat de comissió de venda perquè ho posin a l'aparador. Això estic fart d'explicar-ho als autors que els hi publico. No espereu, per part meva, que jo pagui un percentatge més elevat a una llibreria perquè em posin a l'aparador un llibre vostre.
Per què no? Entra en les meves polítiques. Lamentablement és així. I després, perquè, evidentment, quan tens diners, d'un producte miserable, mediòcro o dolent, pots fer un gran producte de màrqueting. Ens ha passat molt sovint en aquest país que hem deificat autors...
que encara no han estat tan bons. Vérez Reverte, per exemple, és un senyor que escriu normal i corrent, tirant cap a nivell baix, però que el seu dia se'l va mitificar i va arribar a ser una primera espasa, encara ho és, de la literatura espanyola. En Uclés, el famós Uclés, vaig comprar el seu llibre de la península de les cases i l'he començat a llegir i
ara mateix li podria posar un cinc pelat. El que passa és que se n'ha fet un gran producte de màrqueting, porta menudes no sé quantes edicions, que t'hauríem de preguntar de quants llibres són cada edició. Se n'ha fet un gran producte de màrqueting, però a mi ara mateix, com a lector i demorador de llibres, et diria que no està entre els 150 llibres millors que m'he llegit a la meva vida.
Com es pot contrarrestar aquesta concentració de vendes en pocs títols en aquest mercat que està tan polaritzat? Fent pedagogia a la gent, però és molt difícil de canviar els hàbits, perquè lamentablement la societat funciona per productar màrqueting, i això vol dir que obres els rils de les xarxes socials i et trobes grans campanyes de promoció... Sempre fem cap el mateix, eh? Pensar que em diries que les llibreries independents poden...
Les lliburies independents, hi ha prou feina, tenen pobres per subsistir. Aquesta és la realitat. Cada dia se'n tanquen de lliburies, eh? Se n'obren, però se'n tanquen també. Fa poc n'ha tancat una Barcelona molt coneguda, ara n'ha obert una altra només dedicada a arts escèniques que es diu Gessera.
per exemple, però jo els desitjo tota la sort del món, però a veure quan aguanten, perquè dedicar-te només a arts escèniques, ostres, és molt arriscat, o tens molta pasta al darrere per aguantar, o l'aposta que l'has fet és arriscada, i és més per nostàlgia, que em sembla molt bé, jo funciono també molt per nostàlgia,
però acabat venen les factures a final de mes que has de pagar. Per tant, és una mala peça al taler, que deia mon àvia, per resoldre aquest tema, perquè es tracta de fer pedagogia entre la societat, però la societat està abasada a consumir allò que li ofereixen els reels d'Instagram,
les campanyes de Facebook i TikTok i el que surt per televisió. Els programes de televisió de les grans cadenes, que n'hi ha poquíssims de lletres, ja sabem què promocionen, no? Doncs allò que les grans editorials diuen pagant, perquè pagant Sant Pere canta. Escriure llibres és viable econòmicament?
Jo sempre dic als d'autors que no. Aquell matí, justament abans d'arribar aquí, Eduard, cada X temps em toca fer-ho, he fet 11 trucades de telèfon per parlar amb 11 autors i autores que m'havien enviat els manuscrits. A una he dit que sí, a 10 he dit que no. Però a la que he dit que sí li he dit les condicions que li oferim com a editorial, matisant, com sempre faig, que ni tu ni jo ens farem rics, perquè tindran davant un llibre
Té moltes despeses, perquè estem parlant de despeses que la gent desconeix, d'anar d'un llibre, que tot arriba amb les tapes i l'interior molt bonic, hi ha tot un procés d'amaquetació, de correcció, d'edició, d'impressió, de compra de CBN, de les comissions que has de pagar a les lliuraries per les vendes... Sí, però en aquest sentit, doncs, ens estàs parlant d'una precarització laboral o cultural similar a la d'altres sectors creatius, també.
Mentre es pagui els percentatges que es paga les distribuïdores, que és de 35-40% a la gran majoria, nosaltres amb la banya fem l'autodistribució. I ja segueixi pagant un percentatge bastant alt a les llibreries i risori molt sovint els d'autors, serà tot precari. Aquesta és la realitat. Mentre tu paguis un 30% de venda a les llibreries, un 35% de venda a les distribuïdores...
Et queda un 35% per distribuir entre els guanys de l'editorial, amb totes les despeses que té, i l'autor. Això és una autèntica porqueria. Nosaltres en aquest sentit girem, no et diré que paguem, però girem la truita, girem al mig o al revés i podem pagar bastant més als autors. Però normalment no és així, eh? L'últim, el model editorial actual és sostenible a llarg termini? En quin sentit el model?
En tot el que estem parlant, que es pugui aguantar, que es pugui continuar publicant... Seguirà passant el que està passant. Serà suportable perquè totes les editorials petites que molesten les acaben absorbint grans editorials i les que intentem sobreviure de forma independent...
aguantarem fins que aguantarem. Està clar que hi haurà llibres per tota la vida i per totes les persones, perquè clar, ja hi ha dos grans grups que copen un 95% del mercat. Per tant, mentre aquests dos grans monstres segueixen menjant tot el que troben pel camí,
Doncs no tindrem altres tipus de llibres que potser ens farien falta, és a dir, no tindrem tot tipus de llibres, però tindrem llibres per tothom, que al final sembla que és l'únic que importa és que tinguis llibres per tothom, que tot siguin novel·les, thrillers, novel·les distòpiques i sobretot novel·la negra, que ara està molt de moda, novel·la negra per tothom, que no li falti el nen i la nena, la novel·la negra.
Òscar Ramé Dolcet, ho hem de deixar aquí. Gràcies per compartir amb vosaltres aquesta estoneta. Un plaer, senyor, com sempre. Que vagi molt bé. Per cert, nosaltres parlarem de llibres ara i d'un que ha editat la banya i que es presenta aquest dissabte. D'aquí a un momentet tindrem el seu autor. Sí, m'agrada. Òscar, abraçades.
Tanquem, com sempre, aquest primer tram de programa amb la pàgina musical en català. Avui en Brams, que acaba de publicar el segon tema del nou disc, es titula A cada enterrament, i és, com dèiem, el segon avançament del que ha de ser el seu proper treball. Diuen que després de 2017, com a gran part de l'independentisme català, Brams va quedar suspès en un estat de perplexitat, sense acabar d'entendre què havia passat o potser sense voler assumir-ho del tot.
diuen en aquest tema que ha calgut temps per pair la derrota, assumir-la, i sobretot per saber què calia dir i com dir-ho. A cada enterrament sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara. La història que un dia ens van escriure M'ha morat el nostre trist final
Acaba mai de produir-se, no hi ha forma que es mori aquest malalt. Quan sentia que ens canten les absoltes, contraprudors i que ens eixer i viu, d'armos per vius fora.
Si t'apassiona la cuina, no perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
On a la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Un excursionista que feia escalada al Pedraforca, el Berguedà va morir ahir després de precipitar-se al vessant nord de la muntanya. La seva desaparició va ser alertada ahir al vespre, quan no es va poder contactar amb ell. Es va activar així un dispositiu de recerca amb una vintena d'efectius, incluent-hi el GRAE, el GRCR, amb gossos, drons i també la unitat de comandament mitjana. Durant tota la matinada, els equips van seguir traces a la neu fins localitzar, finalment,
I en clau política, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha advertit Esquerra i Comuns que necessita pressupostos per complir els acords d'investidura i s'ha compromett a aplicar-los fil per randa. Ha acceptat prioritzar el Consorci d'Inversions que planteja Oriol Junqueras i ha assegurat que el Govern intensifica contactes
amb els comuns i, de fet, precisament, hem sabut aquest matí que comuns i govern han acordat augmentar en 106 milions més el pressupost per ajuts al lloguer d'habitants i poder arribar a gairebé 50.000 famílies més. Els comuns calculen que augmenten la cobertura dels ajuts al lloguer en aquests pressupostos del 2026, arribant al 303 milions d'euros es poden beneficiar al 25% de les famílies llogateres en dos anys.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, continua la situació complicada a les carreteres. A la peça hi ha diverses avaries que en dificulten la circulació. La primera a l'altura de Banyeres, del Penedès, que talla un carril. Una altra a la Roca del Vallès i finalment una altra a Vandellós.
A banda, també es registren altres averies, en aquest cas a la 2, a Òdena, i una altra a la B23, al Papiol, que dificulten la circulació. També un accident a la C58 a Montcada i Reixac, talla un carrer i provoca, en aquest cas, quasi 3 quilòmetres de retencions. A banda, les obres de la 2, a Sant Joan d'Espí, també provoca en aquest punt circulació lenta.
I més de 500 persones es van concentrar ahir a la plaça Fra Bernadí de Manlleu per recordar els 5 joves d'entre 14 i 17 anys morts en l'incendi d'un trastell dilluns a la nit. El minut de silenci va estar presidit pel president Salvador Iller, també per l'alcalde Arnau Rovira, i es va tancar amb un llarg aplaudiment. La investigació dels Mossos d'Esquadra apunta que les víctimes haurien mort per inhalació de fum i es descarta una explosió en l'espai.
I pel que fa el temps matí amb alguns bancs de boira, la depressió central i núvols baixos al prelitoral central, que s'aixecaran amb el pas de les hores. El cel combinarà també clarianes amb alguns núvols alts i mitjans, amb abundants a la tarda, sobretot al nord. De cara al vespre arribarà també la precipitació pel nord-oest, que avançarà de manera a dispersar cap al centre del país. Avui també s'intensificarà el vent, això serà a partir del migdia,
amb cops forts, sobretot a la costa Brava, al Pirineu i també a les zones elevades de l'est. Després anirà a Ponent i finalment s'estendrà per tot el nord-oest.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou. Baix Gaià és dimecres, 18 de febrer, dimecres de cendre. I a Torre d'Embarra, per exemple, el carnaval s'ha acomiadat aquest dimarts entre les llàgrimes de les floreneres i el dol de la comitiva fúnebre.
amb l'arribada del fèretre de la majestat Carnestoltes a la plaça mossèn Joaquim Boronat, acompanyat de la disbauxa, la carrossa guanyadora d'enguany. En canvi, a Altafull, el punt final del carnaval, arribarà aquest vespre amb l'enterrament de la sardina de la mà del grup de Diables. El cèquid sortirà a un quart de nou des del carrer de l'hostal fins a les antigues escoles 3 a Manero. I després de l'acte,
els assistents podran degustar truites o sardines. I a Roda de Berat, el Carnaval també es tancarà amb el tradicional enterrament del rei Carnestoltes. Avui, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça de la Sardana, la vetlla donarà pas al seguici mortuori pel nucli urbà i després hi haurà xocolata desfeta pels assistents.
Repassada així per sobre l'agenda amb els darrers actes del Carnaval en aquestes tres poblacions, ara canviarem de tema. I tal com els dèiem tot just fa una estona, amb la visita que ens feia els estudis d'Altafolla Ràdio el periodista, escritor i editor Òscar Ramírez Dolcet, entrevistarem l'autor del llibre Els nobles del Baix Joia a l'edat moderna, que es presenta
aquest dissabte. I després, com cada setmana, preparin-se per fer les maletes, agafar un avió i marxar de viatge ben lluny, això sí, amb la ràdio de companyia. Va, que ens espera tot això i molt més aquí, a Baixa i al Dia.
Baix que ja el dia és a prop teu. A l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Tal com dèiem ara, en tots els minuts ens podem centrar en la història del territori a partir de la presentació del dissabte del llibre Els nobles del Baix Gaià a l'edat moderna. Una obra que analitza el paper de la noblesa al Baix Gaià entre finals del segle XV i inicis del XIX i ens ajuda a entendre com aquest estament va influir en la societat, en la política i en els paisatges
que encara a dia d'avui som capaços d'identificar. Per parlar-ne comptem a través del fil telefònic amb el seu autor, en Salvador Rovira, que és professor rejubilat d'Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en nobiliària dedicat bona part de la seva trajectòria investigadora a casa nostra, al Baix Gaià. Salvador, molt bon dia, benvingut al programa.
Bon dia. Sovint es parla de la noblesa, però en uns termes molt més amplis, en clau general, no ho sé, catalana o espanyola, manca fer també aquestes mirades territorials com la que plasmes en el llibre dels nobles del banjo i a l'edat moderna? Jo penso que sí, perquè precisament el que la gent ignora és la noblesa que tenia propera. La gent pot tindre conceptes generals de noblesa classe
però d'aspectes concrets i a més... Perdó, que m'estan trucant... Coses del directe, que passen, eh? Tenim una trucada en una entrevista... Tenim tants telèfons que de vegades no sabem qui hem de despenjar. No pateixis. Digues. Ah, bé, estava dient...
Estava dient que la qüestió dels nobles se pot fer de manera general, però en canvi les coses concretes i una família noble en concret, això és el que se'ns escapa i és el que intenta solucionar aquest llibre.
Posem-nos una miqueta en context, en context històric, perquè el llibre, com dèiem ara, cobreix un període força ampli entre finals del segle XV i principis del XIX. Què li passa a la noblesa durant aquests segles? Perquè segur que hi ha canvis. Doncs la noblesa de l'edat moderna és diferent de la noblesa de l'edat mitjana,
o de la contemporània, especialment. Home, tenen uns trets generals, òbviament que es manté sempre, però en aquest període en concret la noblesa té un poder enorme, no solament per la seva riquesa o el domini sobre la gent, sinó també pel fet que participa moltíssim, o molt més a casa nostra,
en el govern del país. Però, a banda de tot això, hi ha la noblesa no titulada, la noblesa baixa, que es podia confondre amb la classe empresarial d'avui dia, no? I que, clar, es volen distingir dels altres, llavors cercen un privilegi nobiliari, però en bona mesura...
continuen vivint en els pobles, són els més rics del poble, donen feina, prenen iniciatives, és a dir que poden resultar molt positius per a tota la societat en general. I en aquest sentit, donar aquest canvi del concepte, no?, que podem definir la noblesa en aquest període, com afecta la fidelfeudalisme clàssica la noblesa del Baix Gaiab?
bé, el feudalisme pràcticament aguanta fins als anys 20 del segle XIX, que el senyor Dius es desfan. Doncs representa una economia beneficiosa per la gent, perquè fins que hi ha la noblesa feudal, doncs els que estan submesos a aquesta noblesa han de pagar el delme i la primícia, perquè la primícia...
a la resta d'Espanya la cobrava l'Església, però a Catalunya a la primícia la cobraven els senyors. Si els senyors de Donaix la cobraven ells. Si els senyors eren eclesiàstics, cobraven els eclesiàstics, però no per ser eclesiàstics, sinó perquè eren senyors, llavors. Quan els senyorius els disolen, vol dir que la gent ja deixa de pagar aquests delmes, que teòricament és la decena part de les qualites, però en alguns casos era molt més,
i les primícies, que era el desdent, a part dels primers fluïts, tot això la gent s'ho estalvia. Però clar, no hi ha la felicitat a la casa de la pobra. Ràpidament aquests impostos que la gent pagava als nobles serà ara l'Estat el que posarà els impostos i la gent continuarà pagant els impostos, però no els nobles sinó l'Estat, que són allò que encara ha arribat als nostres dies com a drets reals.
Salvador, ens parlaves ara tot just fa un momentet d'aquesta noblesa que el que volia era relacionar-se també amb qui tenia poder com són aquests vincles amb els poders reials o amb les institucions del moment? Home, la noblesa és el dràstic del rei
El rei no és més que un noble més important que els altres nobles. Per tant, la noblesa són els seus col·laboradors. Allò pensar que la monarquia, el rei, vol ser la noblesa, doncs això no és cert, perquè són els seus màxims col·laboradors. El que vol és domesticar-la, posar-la al seu servei i dominar-la, però no eliminar-la. Això és un element fonamental.
I després, en altres èpoques, com poden ser el XIX o el XX, els nobles són els cortesans, són les persones que envolten el rei. No es pot entendre un rei sense un acord, sense una noblesa que l'envolti.
Encara, en aquest marc de context històric, ara de seguida entrarem en els principals llinatges nobles del Baix Gaià, però permeta'm que et pregunti si hi havia diferències importants entre la noblesa rural, ens dirà si és correcte o no aquest qualificatiu, noblesa rural del Baix Gaià, i la noblesa de grans centres urbans com Tarragona o Barcelona, per exemple.
Bé, la noblesa, diguem-ne, feudal, podria ser aquesta noblesa rural de la qual parles perquè és la que treu la plusvàlua dels pagesos. Però després hi ha un altre tipus de noblesa, que normalment és una noblesa no titulada, és a dir, aquells que tenen el privilegi de nobles de Catalunya o cavallers del Principat de Catalunya o el Sotarón Rats,
que molts d'ells practiquen els negocis i, en conseqüència, són com una mena d'industrials o com una mena de comerciants. L'únic que tenen el privilegi de ser nobles, que els hi garanteix coses com, per exemple, no haver de llotjar soldats, que en aquella època era molt interessant. Mira, ara que parles de soldats, com influeixen guerres o crisis, com, per exemple, la guerra dels segadors o la guerra de successió en aquests llinatges?
Doncs normalment es parteixen. Hi ha alguns que es posen al costat, diguem-ne, de la terra, de la Generalitat, i hi ha uns altres que es posen al costat del rei contra el qual Catalunya està lluitant en aquest moment, és a dir, es divideixen normalment.
Va, ara sí, anem centrant el focus en casa nostra i, Salvador, es pregunta obligada qui eren els nobles del Baix Gaià o quins eren els principals llinatges nobles del Baix Gaià? Aquí hem de distingir entre la noblesa que sou d'alt, és a dir, que té basalls i que cobra aquest delme i aquesta primícia que abans hem parlat, i aquí al Baix Gaià tenim els
els Aigua Vives, els Camporells, els Castellet, els Copons, els Corbera, els Desvalls, els Fiballer, el Guimanà, els Icard, que pot haver els Icard de Torredembarra i d'Espelle, després els Icard de Ferran, de Montoliu i d'Urgili, que tenen el mateix cognom, el mateix llinatge, però no són la mateixa família, els Marc, els Montserrat, els Caral, els Caral Reart, els Suelves i el Terrés. Aquest són la noblesa feudal. Després hi ha...
Aquelles persones que tenen el privilegi de nobles del Principat de Catalunya, que aquí al Baix Gaià només en són dos, els Borràs i els Martí. Després hi ha els Cavallers del Principat de Catalunya, que només hi ha una família, que són els del teu poble, els Nins, els Nins de Salomó. I després hi ha els Ciutadans Honrats, que són els Fontanilles i el Sortuner de Torredembarra i els Martí d'Altafulla.
I ens hem d'imaginar que aquests llinatges tenien les seves estratègies per tal de poder mantenir aquest poder, o per poder-lo, suposo, també augmentar, perquè l'ambició, qui més qui menys també la du a dins, i qui té poder encara en vol més. No ho sé, m'imagino matrimonis, càrrecs o propietats. Home, les aliances matrimonials eren definitives per mantenir aquest estatus.
perquè normalment pensem que la noblesa són gent molt estàtica, gent passada de moda, i en canvi no hi ha grup social en tota la història que s'adapti més als temps com la noblesa. És a dir, segons com bufa el vent, la noblesa posa la vela. És el grup social més adaptable de tota la història, i en conseqüència, segons les circumstàncies, ells,
Ells s'adapten i, per tant, sempre estan dalt de l'home. Hi havia conflictes socials entre població i noblesa? O per allò que ens deies abans, Salvador, que els rics donaven feina als pobres, així per dir-ho d'una manera bastant vasta, l'harmonia era la convivència també entre tots? Hi havia una mica de les dues coses.
Per exemple, la noblesa procurava tindre agafats els seus vessalls i preveu-los la màxima postvalua possible. Un dels conflictes més forts que hi ha durant tot el segle XVIII, que va durar molts anys, és el conflicte del Delma de les Olives.
que va afectar a la majoria dels pobles de la zona aquesta ponentina del baix que hi ha, és a dir, la Riera, Tamarit, Ferran, Molnàs, Altafulla, aquesta zona que era el fet que la marquesa de Tamarit volia cobrar el delme dels Olives i la gent deia que no l'havien de pagar perquè en els
primers capdreus que havien establert les olives no entraven perquè era un producte que es va implantar en aquesta zona el vaig guanyar molt tardà
i, en conseqüència, en els primers capbreus no constava, i és dir que només havien de pagar aquells fruits que costaven en els cadastres, i les olives no costaven, per exemple, aquest és un conflicte social. Però, al mateix temps, doncs, hi havia molts acords, no sé, a vegades els nobles necessitaven cèntims, i llavors, aquells que tenien terres, doncs, els deixaven cèntims als nobles,
I a vegades, molt sovint, arribaven a un pacte que era rebaixar el delme, és a dir, augmentar el denominador d'aquest quebrat, no?, perquè si el delme és de cada deu parts, te'n dono una, però si tu poses en comptes de deu quinze, vol dir que de cada quinze te'n dono una, aquesta una és més petita. Llavors arribaven acords d'aquesta manera, no? Vull dir, de totes formes, la relació al baix que hi ha
entre els nobles i els senyors, mai va ser terrible, sinó que va ser... Home, ells vivien del que treien explotant a la paisesia, però relativament no ofegaven del tot, deixaven respirar, almenys la noblesa de la nostra zona. I les relacions entre la mateixa noblesa? És a dir, podem parlar d'una noblesa cohesionada o també hi havia rivalitats internes?
Home, hi havia rebel·litats perquè, esclar, tots estaven en un mateix món i se'ls repartien. Però normalment s'ajudaven. És a dir, quan el conflicte era entre ells només, es podien barallar. Però si el conflicte era amb la resta de la gent, llavors fèiem pinya, com passa també en qualsevol grup social que nosaltres puguem considerar. Com era la vida quotidiana d'un noble del nostre territori?
Era una vida de dilatant, perquè moltes vegades ni ells mateixos s'administraven les seves propietats, sinó que els hi portaven, i en conseqüència era gent que tenia molta temps lliure i procurava viure bé, intervint en la vida política del país, etcètera. Per exemple, els marquesos de Madrid
al final dels 19, començaments del 20, venien a estibujar a l'estiu i llavors tenien com una mena d'acord en que nobles de menys categoria o burgesos benestant, doncs anaven al castell fent recepcions, es feien ballaruques, etcètera, i era un autèntic acord, no?, que eren com a satèl·lits d'aquest senyor superior, perquè en el Baix Gaià
com els comptes de Santa Coloma, que eren els que haguessin pogut fer ombra, es van traslladar a Madrid, aquí pràcticament no posaven els peus i es van anar de centena de les seves propietats, especialment quan es van trencar els vincles. Però els marquesos de Tamarit, doncs, continuaven venint, encara continuen venint, no? I llavors establíem aquesta mena d'acord en la que participava, no solament...
aquesta noblesa més vinculada al baix que hi ha, sinó bona part de la noblesa que residia a Tarragona o inclús al mateix baix que baixaven i feien aquestes festes i aquestes coses entre ells.
me'ls imagino com si imitessin models de noblesa més prestigiosa. És a dir, la religió continua tenint el seu pes en la vida quotidiana d'aquest noble, reben educació, la cultura segur que també hi té un paper, però si em puc fixar en allò que fan els que estan per sobre de mi, jo ho reprodueixo. Sí, o clar, o clar, així sí, sempre, sempre.
Salvador, el llibre inclou un apartat d'heràldica. Per què és important per entendre la noblesa? Home, l'heràldica era el seu distintiu. Era el seu distintiu. Quan la gent veia un determinat escut, sabien que allò estava relacionat amb un noble determinat, no? I per això els nobles procuraven portar-lo, els escuts d'armes, fins a la sopa. El que passa és que la noblesa catalana, en general...
i la del Baix Gaià en particular, sempre ha estat discreta. I, per exemple, si veus per aquests pobles, veuràs que pràcticament els escuts mobiliaris són inexistents. El Tapu ja està nascut del Montserrat, però normalment són discrets. On ens hauríem de fixar per poder veure encara en els pobles del Baix Gaià aquests elements heràldics? Doncs, a vegades, amb portes...
amb portes de finques que eren dels nobles, com el Tapulla, a l'Ord del Senyor, a la porta de la dovela central havia nascut aquest de les Penyes dels Monserrats, doncs algunes d'aquestes pedres que estaven per les finques s'han traslladat i ara ho trobes que estan posat en portalades de la població, però no n'hi ha gaires, no n'hi ha gaires praquetes,
Per aquest sentit de discreció, la noblesa procurava ser relativament discreta. No així com la castellana que a vegades veus que són nascuts que ocupen tota una façana d'una casa. Aquí són discrets. Si tu passes per Tarragona, trobaràs dos o tres com a màxima. A casa castellana potser és el que es veu més. I en canvi de nobles hi havia doxenes de famílies.
en escuts analistes, i en canvi no els utilitzaven. La gent ja sabien que eren nobles i ells procuraven no fardar i ser discrets. Què ens expliquen aquests escuts sobre la identitat o les aspiracions dels llinatges? Els podem veure, eh? En pàgines interiors s'han reproduït amb aquestes il·lustracions, no? Sí, crec que reprodueixo el Borràs, el Castellet, el Corbera, el Guimarà,
El Juditxer, els Martí, els Nin, els Caral, els Reals i els Fuels. Aquests són els tropeixo. Perquè els ciutadans honrats no tenien escut d'armes. En el XIX els comencen a donar, però abans d'aquesta època no tenen escut d'armes. Només els tenen els cavallers i els nobles, que tenen el privilegi de ser cavaller o de ser noble. I, òbviament, la noblesa titulada també té d'escut d'armes.
Ara veig aquí, per exemple, el de Caral, amb un lleupart lleonat, coronat d'or, o... I aneu a l'església del Callà, a la façana de l'església, no sé si a la banda esquerra o a la dreta de la porta, però un dels dos escuts, un dels Caral, perquè el senyor va ajudar a pagar l'església i, en conseqüència, va posar les seves armes. Respecte dels escuts, respecte dels escuts,
són com si fos la solfa de la música. És a dir, ja en el privilegiorum se descriuen els escuts, que d'aquesta manera no els pots reproduir, no? Llavors et diu, doncs, no sé, camp d'hort, una torre de gules, posem-hi, no? Llavors tu pots aplicar, pots dibuixar això. I llavors què passarà? L'escut estarà més ben fet o més mal fet, segons l'artista que apliqui els colors,
però hi ha un llenguatge universal com la música. Un músic tocarà millor o tocarà peixó, però les notes són les mateixes per aquell que toca bé i per aquell que toca malament. I llavors aquella melodia es pot reproduir tot l'escut igual. La heràldica té una norma i tu la priques i la pots dibuixar i la pots pintar i aquest dibuix o aquestes pintures estan més ben fetes o més mal fetes, tot depèn de qui ho faci.
Al llibre també es parla dels castells, de les residències nobiliàries, el castellal de Fulla, del Catllà, Creixell, Torre d'Embarra... En tot cas, ens queden un parell de minuts, Salvador, i per acabar et volia preguntar, perquè quin vulgui saber més, que vagi a la presentació del llibre aquest dissabte mig matí a les antigues escoles 3 a Manero, a més a més hi serà
l'antropòleg torrenc Jordi Sunyer, amb aquesta presentació, i després que compri el llibre i que fulleixi, que en els seus moments aprofundeixin tot això. Però et volia preguntar, abans d'acabar, i què passa amb aquesta noblesa a partir del segle XVIII o a principi del XIX amb les reformes liberals? Hi ha un declivi, hi ha una transformació?
Hi ha una transformació, però no el declini, perquè precisament al segle XIX la burguesia té la pruja d'enoblir-se. I llavors, sobretot després de la restauració monàrquica, tot aquell que triomfa socialment a la societat,
doncs vol esdevenir nobles. És a dir, que hi ha un nou afany d'enoblir-se. És una cosa curiosíssima. És a dir, la mateixa posició que ha intentat carregar-se a la noblesa, després ella vol esdevenir nobles. És un fenomen molt curiós del segle XIX. I és tota aquesta sèrie...
de nobles nous que sorgeixen i que són creats per Alfons XII, per Alfons XIII, per Isabel I, que és el que tots provenen de la borgesia, i en canvi, o la classe militar, en el nostre cas...
Pensem en Prim, que va replegar un fotiment de títols, Comte de Prim, Marqués de los Castillejos, Duc de Prim, etcètera. És aquesta cosa de tornar. És a dir, han dominat la noblesa tradicional i després d'ells volen i desitzen que es devenin també nobles. És un fenomen molt curiós del segle XIX.
Qui vulgui saber més, els nobles del Baix gai a l'edat moderna d'en Salvador Rovira, aquest llibre que acaba de sortir del forn, o que sortirà del forn aquests propers dies, ha tirat per la banya Edicions. Salvador, un plaer, com sempre, poder parlar amb tu en directe a la ràdio, en aquest cas, al programa Baixa i al dia del de Fuller Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Una abraçada. Molt bé, moltes gràcies per haver-me trucat. Adéu, a reveure.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia. Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori. On anem? Avui anirem cap al nord, a Islandia.
Doncs iniciem aquest viatge virtual. Avui anem cap a Islandia i ens acompanya en Gerard Espada. Bon dia, benvingut. Molt bon dia. Doncs Gerard, situa'ns una mica. Qui és el Gerard Espada? Bueno, el Gerard Espada és una persona feliçment jubilada.
que ha treballat a turisme 40 anys i els últims anys tenia el meu turoperador propi i m'especialitzava en viatges de grup sobretot per a Europa i viatges individuals per a qualsevol lloc del món i molt especialista en Islàndia.
Molt bé, perquè aquest és el motiu que avui anem a Islàndia, però per què vas decidir tu de fer aquest viatge a Islàndia? Mira, nosaltres al 90... Bueno, vaig a fer de abuelo explicar batalletes. Al 92 van aixecar el primer charter directe de Barcelona a l'Axel, a Camp Nord, Noruega.
i també des de Barcelona fins a Oslo i Bergen. Llavors van agafar molts clients catalans interessats en aquest destí i en un d'aquells viatges que jo faig de prospecció abans per veure més sobretot hotels, restaurants, serveis turístics,
Tenia molta il·lusió i moltes gràcies d'obrir Islàndia, perquè era un país molt desconegut, en una imatge de supercar, complicadíssima, i igual que vam fer a Noruega, vaig tirar cap a Islàndia un mes de novembre, a 20 graus sota zero, i vinga, a descobrir el que es podia descobrir d'Islàndia.
Amb aquest clima es pot descobrir moltes coses? Bé, mira, abans... A Islàndia, per exemple, no hi ha calefacció. Perdó, perdó. No hi ha refrigeració. Els cotxes, els autocars no tenien. No se superaven els 20 graus de màxima.
En canvi de mínima sí que superaven els 20 graus o de 0. Però és que en aquest moment només es podia viatjar, conèixer tot el país entre el mes de lluny i el mes d'agost. A mitjans d'agost ja començava l'hivern àrtic. En canvi ara el país es pot recordar perfectament des del mes de finals d'abril-maig,
fins a finals de setembre, inclús he fet algun viatge a l'octubre i no m'he trobat gel a les carreteres ni neu. O sigui que el canvi climàtic en aquesta zona del món es nota moltíssim. Fa uns anys van arribar a 34 graus.
Els islandesos pensaven que se'ls caia el cel, o sigui, no ho van veure mai. A partir d'aquell moment ja comencen a preparar, perquè cada vegada va a més. Llavors ja hi ha un mes de lluny-oriol, perfectament pots trobar-te amb 25-30 graus molts dies, no un dia esporàdig, sinó molts dies. O sigui que ha canviat molt, o està canviant molt la climatologia.
Imagino que com a professional dels viatges, planeixes els viatges amb temps, no? T'agrada tenir-ho tot controlat. Bé, jo el que és especialitzar-me en grup sempre m'agradava abans trepitjar-ho. I, bé, doncs dominar on és, bé, veure on tenien que dinar.
coses o informacions tan bàsiques però tan importants on hi ha un lavabo a cada dues hores perquè l'autocar pugui parar i els nostres clients puguin baixar i estirar les cames i coses d'aquest tipus i hotels. Jo els primers viatges normalment no faig moltes visites a
turístiques, o als jocs més turístics. Fa sobretot coses tècniques, però que després donen l'èxit o el fracàs, o donen els clients contents o donen els clients descontentíssims, lògicament. Llavors, això m'encantava. A mi el que era trepitjar abans, dissenyar el viatge, és la part que més m'agradava de la meva feina. Amb qui vas fer aquest viatge?
Aquest primer viatge el vaig fer en una llet de viatges, perquè jo era turoperador. Els meus clients eren minoristes. La meva majorista es deia Travelant, perquè potser a algú li sona perquè hem portat molta gent de Catalunya a Islàndia. Una llet de viatges que també li agradava organitzar grups, van agafar un cotxe, un guia meu, i els tres van anar a donar tot el que es podia visitar en aquell moment, que no va ser tot.
va ser la part del sud, sobretot. Van a poder arribar al norès, al llarg de Lloc-Urcelon, i parlés de la península Snafelnes, però a Cureiri, a la zona nord, no van arribar. Vaig tornar el següent mes d'abril i sí que vaig poder fer-ho tot. Quants dies vas estar en aquest viatge? Bé, els meus viatges són, contra l'Otxa, cinc dies. Amb avió, cap allà? Sí, amb avió directe, quatre hores quinze des de Barcelona, i una meravella.
Què és el que més vas trobar a faltar d'aquí, si vas trobar a faltar alguna cosa? Bueno, jo sempre que me'n vaig fora no t'ha faltat el pernil bo, la truita de patates que em feia la meva mare, que quan tornava de viatge sempre li trucava abans perquè me la preparés, i poca cosa més. O sigui, la realitat és que quan viatges tens que obrir la ment i buscar o anar a conèixer el que et dona el destí, o sigui, com és la gent d'allà.
En principi, sempre tens que estar preparat per trobar-te coses noves. No pots anar-hi a un destí fora del teu país i pretendre o anar-te a un restaurant espanyol i que pretenguis que cuinin en oli d'oliva. És complicat.
Què hi poses a la teva maleta? Ibero-estiu. Molt poca rota. Jo a l'estiu poso dos o tres mudes, sempre bota de neu, sempre bota per poder trepitjar el gel.
per anar molt ben abrigat, això a l'hivern. I a l'estiu tens una mica més de combinat, o sigui, tens que portar roba d'estiu, però tens que portar roba d'entretemps i alguna cosa per pluja i alguna cosa per si algun dia, una rebequeta, que es diu tradicionalment una rebequeta perquè hi ha dies de fred o hi ha dies de molt vent, que és el gran enemic del turista a Islàndia.
Com descriuries la gent d'allà? Com són? Bé, la gent d'allà són meravellosos, són gent molt tranquil·la, molt respectuosa als veïns, en un nivell d'educació boníssima, molt patriosi, molt nacionalista, o sigui, ells s'estimen el seu país i sempre amb ganes d'ajudar.
Això els primers anys. Ara, des de fa uns anys, ja estan una mica saturats de turistes, perquè també volen que la gent tingui el seu ritme a l'hora d'arreglar problemes, a l'hora de parlar, i nosaltres, bueno, som una mica més impacients i a vegades arribem a Islàndia i ens equivoquem en això.
però en principi és un país que, ja dic, la gent és molt maca. A més, li encanta els catalans i quan li parlem del Barça, això sempre ha agradat, obre portes a tot arreu del món. De què viuen allà? Allà viuen del peix, o sigui, són pescadors, bàsicament, és la part major, i després hi ha petroli també.
Quan a l'idioma et vas entendre amb facilitat? No, no, no, impossible. Aquest idioma no sé d'on el van treure, però és un idioma que és impossible. O sigui, jo crec que ho fan expressament per quan arribem, perquè no el puguem entendre. A part de la broma, no, és un idioma molt, molt complicat. Però, bueno, ara en les app que tenim els mòbils les traduccions són rapidíssimes i boníssimes. Jo he fet alguna negociació
en la utilitzant el traductor del mòbil. Quant a la moneda? La moneda, en aquest moment, la corona islandesa està a 1 euro 143 cèntims de corona de llibre. O sigui, una corona són 70 cèntims d'euro.
Vas haver de canviar moneda, doncs. Bé, és l'únic país, des que jo vaig començar a anar a visitar-lo, el 92, no, perdó, el 96, que en qualsevol lloc on anava per prendre un cafè, per comprar un diari, podia pagar en tard ja de crèdit. I no em miraven amb mala cara.
O sigui, cobraven i cap problema. Ara, després del Covid, encara més. Allà es pot pagar tot en tària de crèdit, inclús als lavabos públics. Tenen moneda per posar els 50 cèntims de corona o pots pagar en tària de crèdit. Què és el que més et va agradar o et va sorprendre d'aquest país?
Bé, a nivell d'oferir-lo perquè a quatre hores i quart d'un vol tens molts contrastos naturals del món. I no tens que anar-hi a l'OiMio per veure un glaciar tindràs que anar a l'OiMio a Argentina o aquí no. Aquí trobaràs glaciars, trobaràs volcans, trobaràs fiors, trobaràs molts contrastos naturals i després també trobaràs balenes si vas a l'estiu...
i trobaràs foques, trobaràs molts animals. Això, trobar-ho en una illa tan petita i a quatre hores d'aquí, és molt complicat. És un destí completament per als amants de la natura. Què és el que menys et va agradar d'allà? El fred. El fred i el vent. Inclús la pluja t'abriques i ja està. Però és un país que té molt... És un país que no té grans...
contrastos de muntanyes, és molt obert, i quan pica el vent, normalment supera els 100-120 km h. I és molt incòmodo viatjar i visitar les coses en aquest vent, perquè se't fica, ja et dic, en aigua encara ho pots més o menys salvar, però el vent no. Si ens haguessis de fer un tour per aquest país del que vas visitar, què és el que destacaries?
Jo un tur descarregaria primer la Abadia Fumellan, que és el nom de Reykjavik traduït, és com li van dir els primers vikings quan van arribar allà. I a partir de Reykjavik, que és la capital, amb 150.000 habitants, sobre 350.000 que té la illa.
tiraria cap a l'hivern sobretot o fem dos, un a l'estiu i un a l'hivern alhora també són dos destins una cosa el que trobaràs a l'estiu i una altra a l'hivern però tiro cap a l'est
i en trobaré, el primer dia trobaré cascades, és com agafes, i on se sap que pots caminar per darrere de l'aigua, és molt xulo, després també hi ha una pujadeta que pots pujar fins a dalt per veure la caiguda de l'aigua, però també se sap que en aquell tros de riu des de la cascada fins al mar hi ha enterrat una caixa en tresors,
dels elfos, que el van, bueno, hi ha gent que per allà encara els busca, ple d'or, ple de diamants, o sigui, bueno, ahí continuo i arribaré, bueno, a la zona on van el frailecillo a emigrar a l'estiu, a tenir, a posar els ous, que és entre el mes de, primers de maig i mitjans de lluny, eh,
que és una zona, la zona de Vic, on tota aquella zona no permeten entrar mentre estarà el Fragliecillo allà. El Fragliecillo ve aquí fins a final de juny i després ja se'n va, torna a Altamar, que ja és on passa l'hivern. Però durant aquell període se li deixa completament tranquil. Està prohibit, ballat i vigilat perquè la gent no pugui entrar ni a fer fotos. Si portes una bona càmera, des de lluny podràs fer, però no es pot apropar.
Si puyo, ja arribo a una de les meravelles de la illa, que és Geocursalon, ja el glaciar de Geocursalon. Ja tens un iceberg, bueno, tens el glaciar al final, vas veient com els trossets d'iceberg no té res a veure en Argentina, o sigui, és tot molt més petit.
Els icebergs en aquest llac triguen 6 anys en arribar fins al mar, fer un quilòmetre i mig més o menys que hi ha entre el final del glaciari i el mar, i bueno, hi ha una barqueta que et permet donar una volta per allà, els icebergs segurament una mica això veuràs alguna família de foques que encara estan per allà,
amb 40.000 letreros que no se'ls doni de menjar, que és un dels problemes també dels turistes, perquè no comencin a esperar el turista per menjar. I aquesta és una visita a la platja del Diamant, que se li diu, perquè hi ha trossets de gel, i quan li dona...
el sol brillen com si fos or, i és una de les visites que no es pot un permetre, obligada. I es pot fer ara a l'hivern, que fa uns anys no, però ara sí que pots arribar fins allà. I si estic a l'hivern ja aniria, o tornaria a Reykjavík i aniria cap a la costa oeste, cap a la península de Snafelnest, que és una península amb petits pobles de pescadors,
I un lloc molt bo per veure aurores boreals. I, bé, lògicament faré una paradeta al Blue Lagon, a fer un banyet a la piscina geotèrmica més famosa del món. Tot artificial, però, bé, doncs val la pena estar a 30, 32 graus, allà passant sobretot si estàs a 20 graus o a 0. És una experiència xula.
On et vas a llotjar? Com descriuries els hotels? Bé, els hotels, excepto a Reykjavík, perquè també ara està evolucionat molt, Islàndia és de fa uns 10 anys cap aquí. Però abans tenies hotels a Reykjavík i a la ciutat més gran del nord, que és a Kureyri.
Aquí encara trobaves hotels tradicionals, sempre molt més senzillets que els nostres, no eren grans hotels perquè ja tampoc rebien molt turisme i lògicament no hi ha piscines ni cap o sigui, són hotels per anar a dormir i poca cosa més. I ja hi havia alguna cosa de contractació d'habitacions a les cases particulars.
Això ha evolucionat molt i ara hi ha molt més hotels, sobretot fora de Reykjavik. Són hotels molt senzillets, habitacions petites, però tenen de tot. El bany complet, esmorzar bufet i l'habitació en si és digna per dormir. Però torno a dir, els hotels que estan fent, i que per cert han pujat el preu moltíssim, una barbaritat per mi, però són habitacions petites. Com que siguin noves perquè...
Qui tenia una granja amb molt terreny allà s'ha fet un hotel, que és com un barracó molt gran i fa habitacions allà, habitacions de 10 o 12 metres, o sigui molt petites.
Però torno a dir, és que a Islàndia, a l'habitació de l'hotel, no fa res. O sigui, tens que visitar Islàndia per conèixer-la. I aquesta mentalitat seva, potser l'estan portant a un extrem per aprofitar al màxim. Però són molt petites. Ja l'última vegada li vaig dir amb ell, perquè tenia un projecte d'obrir una altra,
I li vaig dir, però les mides no inviten a quedar-te un dia, a més té un camp de golf, no inviten a quedar-te, però és el que hi ha, tot de fusta, tot natural, mobiliari que hi ha, com jo he dit, mobiliari molt senzillet, però suficient per dormir. Quan el menjar?
Què destacaries? El menllà, peix sobretot, el rap, que quan veus el rap és com el nostre multiplicat per 4, llus, tot tipus de peix, en diferència. I després, a nivell de cars, tenen alguna cosa de, bueno, tan en molt, t'ho diré, cordero, xai, xai,
Tenen molt xai, que és el que més treballen. Ara comencen a haver-hi altres carbs també importades, però bàsicament el producte d'ells és el xai a nivell de carbs. De tot tipus, fet de diferents formes, diferents salses, però xai. Vas menjar bé? Jo sí.
Jo sempre, sempre m'enllové. No sé que tinc aquest problema. M'acomodo molt on estic. I a mi el peix m'agrada, el xai també, per tant no van tenir cap discussió entre el plat i jo. Sí que ells, per exemple, el que fem normalment, que és el que es fa normalment, l'esmorzar sempre és bufet al 99% de l'hotel i de les cases rurals que fan esmorzar molt fort,
tot el que vulguis, inclús hi ha peix a l'esmorzar, et demanen que no et portis res de l'hotel, això sí que és una cosa que amb ells, t'ho penalitza, t'ho cobren, que a vegades s'ha creat algun problema entre clients i hoteler. Ells diuen que posen el menjar tot el menjar que poden per al seu client.
perquè ho disfrutin mentre estan a casa seva, però no ho fan perquè s'ho portin. I alguna vegada han sortit darrere algun client i li han cobrat els bocatats que s'havien fet. Al migdia ells no menyen, normalment menyen un entrepà molt ràpid i punto. Inclús als restaurants, molts, tenen un preu diferent del migdia per dinar que a la nit, perquè com no els hi tenen clients al migdia,
doncs sempre és una manera de captar i potser un sopar bufet que pot costar-te 70-80 euros, doncs al mig el tens per 25-30-35 euros. I a la nit sopen a les 5-6 de la tarda, fort també una altra vegada. És una mica el seu horari.
Quan a begudes, hi ha algun especial? A begudes, bueno, té un licor innombrable que és fortíssim i la resta, doncs, tot, com no hi ha cap altra cosa especial. Allà el que prenem són les cerveses de 9 euros...
perquè és un nivell de vida, és un país car. És una pregunta com és el nivell de vida allà. Doncs el nivell de vida és altíssim. Cada vegada hi ha trobats més persones espanyoles, estudiants, espanyols que aprofiten a l'estiu i treballen a hotels, una mica ajudant a la cuina, ajudant al menjar. Un sou mínim està en uns 3.500 euros.
el que aquí seria uns 1.000 euros. I un sou mitjà no baixa de 5.000, 6.000 euros. Però també el nivell de vida és car. Els joguers són cars, el menjar és car, tot és molt car. Es necessita un pressupost força elevat per fer aquest viatge? Bé, depèn de com vulguis viatjar. En principi el que té és que una vegada pagat, si per exemple fas un viatge organitzat,
Les visites, o la majoria de visites, com he dit, són gratuïtes. O sigui, tu vas a veure la cascada Gulfos, la cascada Godafos, Yocurt Salón, i no pagues. En canvi, en altres destins, que dius, home, el viatge és més barat. Però quan li sumes les visites, que sí que es paguen, doncs ve a ser que ja no... La diferència, o sigui, el pressupost de viatge ja no és tan...
Ja no és tan diferent. I sí, en principi, també si vas en autocaravana, doncs requereix un pressupost. Molta gent d'autocaravana es porta molt menjar des d'aquí, envasat al buit, i així també s'estalvia el tenir d'anar a buscar restaurants.
I la gent que va amb camper o amb cotxe, hi ha una altra fórmula que utilitza molt, que és lloguer de cotxe, i dormia en els hotels. Aquí els hi donaven, o els hi donem, un itinerari sugerència, o sigui, en aquell trajecte que farà, tot el que pot visitar. I ells van escollint si visiten tot, visiten una part, visiten tal. Llavors, aquests dos, el de l'autocaravana i el del lloguer de cotxe, doncs és més econòmic.
Ara, una setmana no baixarà de... M'arrisgo a dir una preus. No baixarà de 3.000 euros, més o menys, per persona. D'acord.
El millor record que tens del viatge? El millor record? Veure una balena a un metre meu i quasi poder tocar-la. No vaig poder tocar-la perquè era una balena d'uns 9 metres a l'abadia de Reykjavik. I es va quedar entre dos baixes supertranquil·la i van estar una estoneta lluny fins que ja va tornar a entrar-se. Si Islàndia fos un color, quin seria?
Verd. I si fos una olor? T'ho diré, volcà, o sigui, sulfat de... Si és de terra, seria sulfat. I si és de pell, seria amoníac, que és el sabor del tauró. Algun costum, alguna tradició que t'impactés?
Bueno, ells tenen la tradició que ara que arriba el Nadal, nosaltres tenim els Reis Magos, i ells el que tenen és, els 13 dies abans del dia de Nadal, posen unes sabates a les finestres, perquè hi ha 13 elfos o fullets que si s'han portat bé els deixarà un regal, i si s'han portat malament deixarà una patata podrida.
I ho segueixen, o sigui, tu vas al de dalt i vas veient sabates per les finestres. Quines recomanacions faries a algú que volgués viatjar a Islàndia? Primer que li agrada, té que agradar-li molt la natura, molt. Està disposat a visitar-la, a tenir pocs restaurants, a tenir pocs hotels, el que significa estar a la natura. Qui no li agradi millor no anar-hi.
perquè realment ha de caminar sempre a les vites, aunque no siguin trajectes molt llargs, ja que caminar una mica, tens que pujar al volcà i donar-hi la volta a la corona, que no és habitual, però ja vas al volcà Gravoc i tens que fer-ho, és tradicional, i bueno, total serà un quilòmetre, un quilòmetre i mig, però si no camines o no tens algun impediment físic o no t'agrada molt la natura, no disfrutaràs tot el que aquest país pot donar-te.
viatjar és descobrir noves cultures. On t'agradaria viatjar? Quin t'agradaria que fos el teu pròxim viatge? Bueno, tinc que anar-hi... Hi ha un creuent que vull fer-ho des de Santiago de Chile fins a Buenos Aires, que passa per tota la zona de Berito Moreno, per al sud, Cabo de Hornos, que és una mica...
que els navegants diuen que tothom ha de passar una vegada aquest és un i un altre que també té al cap és Uzbekistan que vull anar-hi aquesta primavera una mica per lliure també com m'agrada viatjar a mi i bueno, descobrir-ho
M'agrada viatjar el primer viatge, sempre ho faig sol, però sempre per tots els destins, després quan anava o quan vaig en un destí nou i no tinc massa dies, el que faig és sempre un viatge organitzat en guia. Perquè a mi m'agrada molt que el primer viatge meu hi hagi una persona que m'expliqui història, cultura, tot. Si vaig sol...
Normalment vaig a treballar i vaig a buscar restaurants, hotels i res més. Però si vaig de vacances, sempre agafo un primer viatge organitzat. I després ja el següent, ja veurem si el fem organitzat o no. Però el primer, per mi, és una... Home, pots preparar-t'ho molt bé, llegir molt. Però jo, que soc un tio molt còmodo, quan viatxo organitzadament, m'agrada que m'ho expliquin i que em doni, jo preguntar-li coses i que em recomani que em diguin com viuen i tot això.
Quina puntuació li donaries a aquest viatge de l'1 al 10? Home, a nivell de natura li donaria al mínim un 8. Entenem que Nova Zelanda pot ser a lo millor Austràlia, pot ser a lo millor un punt més alt, però un 8 mínim. Doncs, Agarès Pada, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'On anem. Gràcies a vosaltres per invitar-me.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Doncs sí, som al programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio, aquest magazín matinal que els acompanya cada dia de dilluns a divendres.
Matinal o a l'hora en què vostès ens escoltin, eh? Perquè ens consta que hi ha molta gent que ens segueix també en reprogramacions o bé des del servei de ràdio a la carta. Així que els agraïm la seva confiança. Ens escoltin per la via que ens escoltin i ens escoltin a l'hora que ens escoltin. Som a les acaballes d'aquesta nova edició de Baixa i el dia. Després d'haver marxat de viatge a Islàndia amb la Sònia Camí, que se'n fa un fart de viatjar. Deu tenir un passaport tot ple de cellos? Vaja...
Sí, no, Sònia. El que tinc, Eduard, el que tinc és molta imaginació, perquè, mira, m'ho imagino tot, la veritat, eh? Ja m'agradaria a mi tenir aquest passaport ple de segells de tot arreu. De moment no el tinc, eh? De moment és limitadet. Però, vaja, arribarà. Escolta, quan arribin les vacances, la maleta, i vinga, ben lluny de viatge, i deixa la ràdio, què sé, amb el Jesús i amb el Raül, que queda tot sempre en bones mans. I tant, això sí, això no el dubtem. Però, vaja, ja en parlarem. Perquè jo, de moment...
El que fa és prendre nota de tots aquests llocs fantàstics que viatgem cada setmana, no? I esperem que els nostres oients també premin nota i que agafin idees. La Raquel va dir que sí, que sí. Sí, perquè clar, anirem a una fira turística aquesta setmana i allà també espero agafar moltes idees. Ah!
Anem en abertur divendres, ja tenim confirmades entrevistes en aquest especial Baix Gaia al dia que us oferirem amb els alcaldes del Baix Gaia, regidors i esperem que també algun representant del patronat de turisme. Mira, jo faré una maleta petiteta, però mira, viatjarem una miqueta.
Fantàstic, molt bé. Això serà el divendres, amb una edició especial d'aquest programa. Va, ja en donarem més detalls demà abans d'acabar. Abans de marxar, però reflexionem, si us plau, reflexionem. Sòria, quina és la frase célebre escollida per un dia com avui? Doncs la frase d'avui és El secret per viure en pau amb tothom consisteix en l'art de comprendre cadascú segons la seva individualitat. I això ho va dir Federico Luis Jahan, que va ser un educador alemany.
Doncs mira, crec que té molta raó. I tant, i tant que sí, jo també ho penso.
Escoltar, comprendre, cadascú, i després actues com creus que has d'actuar. Però la qüestió és escoltar. Fantàstic, doncs es crema amb això. I vostès ens poden escoltar nosaltres, que som també un producte així molt individual, molt concret, però alhora compartit entre tres emisores. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acabeu de passar un molt bon dimecres de cendre. Bon dimecres a tothom. Adéu-siau.
I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Ens hi tornem a posar demà. A l'hora de sempre, passeu bé.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Festa soci, t'hi esperen.
Notícias en xarxa.