El programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dimecres, Baix Gaià, avui és 14 de gener i és Sant Fèlix. Ensetem Baix Gaià al dia, el magazín conjunt entre Altafolla Ràdio Nalatorre i Roda de Barà Ràdio.
Ja som a l'Equador de la setmana i, com sempre, aquí i ara, el que marca el ritme és el batec del territori. A Altafulla, Josep Lluís Carat Rovira pronunciarà la pròxima xerrada de l'Aula Universitària de la Gent Gran, que tindrà lloc el 20 de gener. Carat Rovira és docent de la Universitat Rovira i Virgili i oferirà una aproximació divulgativa rigorosa i amena a aquelles paraules i expressions que sovint queden fora dels diccionaris normatius,
però que formen part essencial de l'ús viu de la llengua al carrer. L'objectiu és posar en valor el català popular. A Roda de Verà, demà dijous, tindrà lloc un simulacre d'evacuació a l'Institut del municipi, on s'evacuaran 390 persones entre alumnat, professorat i personal del centre docent. Serà a les 10.40 del matí i permetrà posar a prova els protocols de seguretat.
Des de Protecció Civil s'ha informat que no hi haurà fum ni foc ni tampoc s'activaran sirenes per tal d'evitar alarmes innecessàries tant dins del centre com a l'entorn proper. Es tracta únicament d'un exercici preventiu i pedagògic. I a Torre d'en Barra han començat les obres de l'enllumenat públic a l'antiga Nacional 340 entre la rotonda del Puntet i el pont del carrer 11 de Setembre.
Les obres, iniciades a mitjà en desembre, tenen un termini d'execució previst de dos mesos. Aquesta obra estava inclosa en les inversions de l'Ajuntament per a l'any 2025 i va sortir a licitació el passat estiu. Això que estan escoltant és Baix Gai al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i bona companyia.
En els pròxims minuts, a Baix Gai al Dia, els oferirem un recorregut complet per l'actualitat. Començarem amb la previsió del temps, farem un cop d'ull a les portades de la premsa del dia i comptarem amb l'opinió del nostre company periodista Joan Boronat. I per tancar aquest primer tram del programa, ho farem amb una pàgina musical. No es moguin, que comencem. Els parla Sònia Camí. Raquel Martínez, bon dimecres. Bon dimecres, companya, com estem?
Doncs molt bé, mitja setmana ja passen els dies volant, eh? Sí. Ens costava allò engegar de dir, va, hem de planificar tot, hem de tenir-ho tot apamat, però va, la cosa ja va rodada i la maquinària en marxa per estar aquí cada dia amb tota l'energia disponible. Sí, en llenguatge col·loquial, la maquinària a tope, no, Raquel? Sí.
A tope, malgrat el fred, que segons com costa sortir de casa. Però bé, un bon abric, una bona bufanda i apa, cap a la ràdio. I per cert, avui també tenim aquest dia així una mica a tèrbol, eh? Sí, rufúlia, molta humitat, que també, segons quins punts, allò que no hi toca tant el sol, estan als carrers xops pràcticament.
i allò que cal als ossos. Per això, una bona manteta, i si heu de sortir, abrigueu-vos bé, que la sensació és d'hivern i hivern, avui. Doncs d'hivern i hivern, nosaltres estem aquí a Baix Gaialdia, tenen sintonitzades Altafolla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Benvingudes, benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la veu del territori. I abans d'entrava de ple en tots els continguts que els hem preparat per avui, fem una pausa i aixequem la mirada cap al cel. És el moment de conèixer quin temps ens espera al llarg d'aquest dimecres i també de cara als pròxims dies al Baix Gaià, perquè la meteorologia forma part del nostre dia a dia i marca el ritme del territori. La previsió del temps ens arriba, com sempre, amb rigor, de la mà de Luis Mi Pérez. Molt bon dia.
Bon dia. Petites novetats en algunes comarques del Camp de Tarragona respecte d'ahir. I és que tenim alguns bancs de boira que s'han estès una miqueta més. Per exemple, en el cas del Priorat i sobretot a la Conca de Barberà, a hores d'ara hi ha trams del Francolí, per exemple, també del Gallà, que tenen molt mala visibilitat. Independentment hi ha alguns núvols que s'escampen per la resta del Camp de Tarragona. Núvols baixos, fruit d'aquesta mateixa humitat també.
però que no són gaire destacables. De fet, avui no esperem que hi plogui fora d'aquesta boira, ja diem que és força densa i que en algun cas és pluranera cap a les comarques interiors. Gran part d'aquests núvols al llarg del migdia i la tarda es trencaran, en quedaran d'altres de prims, molt poc destacables, també alguns núvols anirà arrossegant a prop del mar, però ja diem, amb força tranquil·litat ben més aviat feble i una temperatura que acabarà sent tèdia, que acabarà sent agradable. Per tant, aquesta tarda de fred intens no en tindrem,
Tot i que a hores d'ara sensació de farador sí que hi ha per aquesta humitat elevada. N'estem pendents a la xarxa? Doncs gràcies, Lluís Mi, per apropar-nos la previsió del temps i ja ho saben, més val abrigar-se una mica abans de sortir de casa. Nosaltres continuem a Baix Gaia el dia amb més informació de proximitat perquè tot seguit és el moment d'obrir els diaris i repassar les portades de la premsa del dia.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Obrim ara el quiosqui informatiu d'aquest dimecres i comencem posant el focus a casa nostra, al Camp de Tarragona, per conèixer quins són els temes que avui destaquen les portades dels mitjans del territori. I tot seguit ampliarem el Zoom per fer un repàs a la premsa d'àmbit més general i situar-nos en les qüestions que marquen l'actualitat al conjunt del país i també més enllà de les nostres fronteres. Entrem en matèria. Raquel, què subratlla avui la premsa tarragonina?
Doncs notícies força diversificades avui al diari Més i al diari de Tarragona. Si comencem pel rotatiu gratuït, el Més ens diu que britànics irlandesos continuen sent els clients fidels de l'aeroport. L'aeròdrom Rausenc va tancar l'any amb 1,3 milions de passatgers, que és un 13,1% més que el 2024.
I la imatge és de la Rambla Nova perquè ens explica que tornarà a estar complet. En concret, veiem un dels solars que quedaven buits i ens expliquen que l'Ajuntament de Tarragona ha atorgat la llicència d'obres per aixecar un edifici d'habitatges a l'últim solar que quedava buit de la Rambla. La finca va ser l'escenari d'una greu explosió de gas l'any 2005.
També és notícia que el personal d'aparcament a Tarragona se sent discriminat salarialment respectat del de transports dins de l'EMT, l'empresa de mobilitats de transports. Encara a la ciutat es torna a licitar el projecte del camí de ronda que exigia retirar residus de l'obra amb helicòpter i que va quedar desert.
I la taxa turística per als creueristes podrà pujar fins als 6 euros el 2027. Encara una notícia més. Diuen que recuperen més de 2.000 restes de més de 100.000 anys d'història del jaciment de la balma de la graiera de Calafell.
És el que destaca el diari més i un apunt esportiu pel migcampista Aitor Gelardo del Racing de Ferrol, que és el primer reforç del nàstic del mercat d'hivern. Si anem al diari de Tarragona, avui a la seva capçalera, per cert, una caricatura d'Antoni Gaudí, perquè parlen de les muntanyes de Gaudí de passeig per la baronia.
d'Escornalbou. És una de les propostes que ens fan per visitar aquest punt emblemàtic també del camp de Tarragona.
El titular destacat és que excavaran una fossa comuna de la Guerra Civil a Tarragona. El govern s'encarregarà d'analitzar les restes i trobar els possibles familiars. És el tema d'obertura avui al diari. La imatge és per dues gosses. Ens diuen que els millors nassos de Tarragona es diuen salsa i odin. Són especialistes en trobar...
Trufes és el que avui trobem. I encara una notícia que també teníem al mes, que aixecaran un bloc de pisos al solar de l'explosió de 2005 a la Rambla Nova, on s'hi preveu una dotzena d'habitatges.
I acabem amb 3 notícies més. A Reus, el pàrquing del Carrefour serà de pagament a partir del pròxim dilluns. En educació, un tema que us explicàvem avui a l'informatiu, les classes començaran dimarts 8 de setembre, i avui un tema de societat també en portada, investiguen Julio Iglesias per agressió sexual.
Doncs ara fem una ullada a les portades dels diaris d'àmbit més general i comencem amb la Vanguardia. La repressió s'agreuge l'Iran mentre Trump diu que està en camí. Una ONG xifra les morts en 2000 en un país on hi ha qui invoca Reza Pallavi, el fill del Xa.
En portada també la manipulació d'imatges i la suplantació fetes amb intel·ligència artificial seran delictes contra l'honor. El govern central aprova un projecte de llei que també sancionarà l'ús sense permís de fotos publicades a les xarxes socials. Els anuncis de lloguer de pisos hauran d'indicar si el propietari és un gran tenidor. La Generalitat proposa d'endurir el control sobre els arrendaments.
També parla que Barcelona empremarà la capitalitat de l'arquitectura. I Los Domingos obté 13 nominacions als Goya. Continuem amb la portada de l'Ara. Malestar del govern en foment pel finançament. Ella va trucar personalment a Josep Sánchez Llibre per fer-li arribar la incomoditat amb el comunicat crític.
El president de la patronal va fer públic el posicionament contra l'acord sense passar-lo per la Junta. I ara es pregunta, quan rebria realment cada català amb el nou model? Groenlàndia tria Dinamarca, l'OTAN i la Unió Europea. Els primers ministres de Groenlàndia i Dinamarca van fer front comú ahir abans de la reunió d'avui a Washington dels seus ministres d'exteriors amb el vicepresident dels Estats Units i el secretari d'Estat.
Més temes, Trump diu als iranians que ja arriba l'ajuda i cancela totes les trobades amb el règim. També parla del curs escolar que començarà el 8 de setembre els pròxims 3 anys. La taxa turística s'encareix i un 25% anirà a fer habitatge.
I Cupra supera les xifres de SEAT i dispara les vendes del grup. Passem a la portada del periódico. Múrcia i València, les comunitats amb més augment de finançament. El Consell de Política Fiscal i Financera debat la reforma del model. La revisió del sistema incrementaria més els recursos en termes relatius de les autonomies més maltractades per l'actual. Amb Castellalamanxa, Andalusia i Catalunya també entre elles.
En portada, Trump, l'ajuda està en camí. El president dels Estats Units anima les protestes a l'Iran amb un balanç fins ara de 2.000 morts i crida a prendre les institucions. Primer pas dels pressupostos. El govern no tocarà l'IRPF i eliminarà 19 taxes per reduir la burocràcia. Catalunya obligarà els propietaris a informar del preu màxim d'un lloguer i si el pis és d'un gran llogater.
Més temes. Cita a la Moncloa. Feijó demana tractar la política de defensa a la reunió amb Sánchez per Ucraïna. També parla de la crisi geopolítica. Dinamarca i Groenlàndia planta encara els Estats Units pel futur de l'illa. En consum, 6 de cada 10 aliments del cistell de la compra són de marca blanca.
i economia a l'aula. Només el 25% dels joves saben analitzar conceptes financers complexos. Acabarem aquest repàs de les portades amb el punt avui, que titula Llum al final del túnel, i és precisament aquesta imatge, un turel, i on es veu la llum en el seu final. Diu que la constitució de l'empresa mixta de Rodalies, amb la futura autoritat catalana d'aeroports i el nou model de finançament, aixequen les expectatives de millorar els serveis
i tenir pressupostos. En la crònica el dia d'ahir, signada per Saúl Gordillo, Trump fa via i ara s'hi posa amb l'Iran és el títol. Crida als patriotes iranians a continuar protestant i els encoratja, l'ajuda està en camí. Hi ha més de 500 morts, diu.
I en el suplement l'esportiu, Jao Cancelo, encantat de tornar al Barça. Doncs aquest ha estat el repàs dels principals titulars, que avui marquen l'obertura dels diaris, claus informatives que ens ajuden a entendre què passa i com evoluciona l'actualitat. A Baix Gaialdia continuem amb més continguts de proximitat, més anàlisis i més veus del territori. No se'n vagin, que encara tenim molt programa per endavant.
Baix Gaia al dia, la ràdio que informa i acompanya. Doncs ara passem al testimoni a la nostra companya Raquel Martínez, perquè hem d'escoltar una interessant opinió que sempre ens aporta el periodista Joan Boronat, oi, Raquel? Així és, connectem. No sé si amb la Riera de Gaia o el tenim avui enfeinat amunt i avall per cercar notícies. Joan, molt bon dia, com estem?
Molt bon dia. Una mica de tot, eh? Una mica de tot. Assegut a la cadira i donant voltes per allà en convinc.
Molt bé, doncs cercen continguts pel diari de Tarragona on el Joan Boronat elabora diferents continguts. També les pàgines especials que cada dimarts surten amb el diari. De fet, ahir les vam poder llegir i tenim algunes notícies que comentarem avui. Però també ens remuntarem a un contingut molt interessant d'un article que vas elaborar
el vas publicar al diari el mes de desembre, i que analitzaves la situació i l'evolució de la restauració al port de roda de Barà, de com s'estan fent intents per tal de revifar la zona i el sector. Sí, efectivament, ho vam publicar al diari de Tarragona el dia 28 de desembre, el dia dels innocents.
Però no era cap inocentada, eh? No era cap inocentada, era una realitat, eh? Sí, doncs com bé deies, el port de Rora de Braça s'ha convertit en un referent gastronòmic en bona part de la costa d'Aurada. Es dona la circumstància que l'any 2021 hi havia només 5 establiments de restauració. A hores d'ara s'ha doblat i n'hi ha una desena.
predomina la cuina mediterrània, amb especialitats en varietat d'arròssos, peixos, també carns, i també el tapeu, que diem bouguerment, racions, pizzeries, hamburgueseries... És a dir, un ampli ventall de possibilitats culinàries que pot satisfar tota classe de gustos, preferències i també de butxaques. Sí. Bé, doncs, com deies...
Té una projecció de cara al futur, això servint perquè el port sigui molt més visitat que no pas inicialment pels usuaris i els llogueters de marratges.
per convertir una cita a diari, perquè aquests restaurants, gairebé la totalitat, estan oberts tot l'any, amb menús diaris, on aplega gent no només de Roda de Bras i de les rodalies que poden anar allà a l'hora de dinar, sobretot. El vespre ja és una altra història. Però hi ha un repte pendent per part del port de Roda de Bras,
que és assolir la instal·lació d'un establiment hoteler. Això és una aspiració que ve acaronant no només el port, sinó el mateix ajuntament que presideix el Pere Virgili. I la veritat és que hi ha hagut els intents fallits. El port compta amb un edifici de forma triangular i de superfície considerable,
que està buit, està en desús. I en el seu moment es va estudiar la possibilitat de reconvertir aquest edifici en hotel, inclús aixecant alguna planta superior. Però la normativa vigent no autoritza que dins dels recintes portuaris s'instal·lin equipaments habitacionals.
D'aquí que, quan es va formular la petició, aquesta va quedar encallada a la secretaria d'Estat. Això és el que ens va explicar en el seu moment el propi alcalde Pere Virgili. No obstant això, Raquel, sembla que hi ha una via legal per obtenir llicència per reestablir un hotel.
i aquesta llicència l'hauria d'autoritzar directament el Consell de Ministres. I hi ha precedents, com és el cas dels ports de Barcelona, Mataró o Sitges, que sembla ser que allí sí que ja han pogut instal·lar establiments d'aquesta mena. Sembla ser també que ha entrat una nova empresa dins el port de Roda de Brà,
que té el propòsit d'intentar d'avui nou la possibilitat de construir un hotel. Faltarà veure si això prospera i la veritat és que seria un...
Una bona idea, una bona proposta per al port de Rodobrà que genera actualment 150 llocs de treball directes i, evidentment, és un dels principals motors de l'economia local. Clar, i podria, doncs, Roda, comptar amb un hotel que analitzaves en l'article que actualment no hi ha cap equipament de les característiques que podria tenir aquest hotel.
Efectivament, tenint en compte que posem per casa Altafulla, compta amb 4 o 5 hotels i robarà per demografia, per importància turística, per l'estructura portuària, doncs mereixeria tenir algun hotel.
Doncs és una informació que es pot recuperar també a través de la web del diari de Tarragona, que com dèiem sortia pública del 28 de desembre. Si anem a notícies més recents, una que també ens ocupa durant aquest mes...
serà el canvi d'alcaldia a la pobla de Montornès. Han tingut un any força convuls, va haver-hi la dimissió de l'anterior alcalde, Francesc Larios, l'alcaldia la van ocupar els socialistes, tot i Esquerra tenir...
la majoria, no? Iolanda Sayagó, doncs, és actualment la batllessa de la pobla de Montornès, i ahir ho destacaves, que Daniel Oliver assumirà l'alcaldia. I tots els moviments que s'hauran de fer perquè pugui ser alcalde, perquè, clar, actualment no és pas regidor. Efectivament. Les llistes d'Esquerra Republicana han tingut molts moviments a la pobla de Montornès. Això ha fet que
gent que ha renunciat a la seva cartera, diguem-ne, a la seva acta, doncs s'ha hagut d'anar suplint amb noves incorporacions. És el cas del Daniel Oliver, que sense ser regidor sí que és el president d'Esquerra Republicana a nivell local de la Pobla de Montornès i llavors, doncs, si res no canvia, que fa l'efecte que no, doncs serà el nou alcalde
el mes de febrer segurament. Primer hi haurà d'haver un grup ple, en principi previst pel 23 de gener, en el qual hi haurà la renúncia de la socialista Sayago, alcaldessa Sayago, i el dia 31 el de l'elecció del nou alcalde. Aquí hi ha hagut, com deia, diferents moviments...
un d'ells últim ha estat la de Núria Gaunís que accedia a l'Ajuntament en substitució d'Èric Vicenç que Èric Vicenç va ser alcalde accidental o provisional quan la dimissió de Francesc Larios el gener de 2025 i previsiblement estava contemplat que compartiria l'alcaldia
amb Yolanda Sayago, i a hores d'ara ell, el Vicenç, també d'Esquerra Republicana, hauria agafat el relleu. Però Eric Vicenç fa uns mesos que va presentar la renúncia a l'alcaldia per qüestions professionals, segons ell mateix va explicar. També hi havia una altra candidata, que és la Nadine Osaer,
però també ha renunciat a optar al càrrec per motius de salut. Per tant, la poble on tornés viurà un nou episodi i que en definitiva sí que repercuteix en el govern municipal perquè ha creat una inestabilitat, tot i que han aconseguit que es doni continuïtat i hagi una bona entesa
entre els dos partits que van optar en aquest acord polític, que és Esquerra Republicana i Partit Socialista de Catalunya.
Doncs sí, expliques al peu de foto que Daniel Oliver serà el tercer alcalde d'aquest mandat, tenint en compte l'alcaldessa, la quarta persona al capdavant de l'alcaldia de la Pobla. Ho anirem explicant aquí, Joan, i nosaltres et retrobarem també la setmana vinent amb més temes.
Entre d'altres, per cert, també estarem molt pendents de quan la Generalitat es pronunciï sobre la modificació del límit territorial entre Altafulla i Tarragona, que aquest també és un tema que porta molt de debat. Institucionalment, hi ha hagut uns estires i arronces que veurem fins on arriben, també. Sí, efectivament, s'espera que la Generalitat es pronunciï sobre la polèmica
de modificació de límits entre els termes municipals d'Altafulla i Tarragona. Amb el que recordem, l'Altafulla reivindica unes 70 hectàrees que ara són del terme municipal de Tarragona, perquè sempre elegant que està donant serveis en una zona que no és del seu municipi. I per la seva banda, Tarragona sembla que no està per a la vord,
i l'alcalde Viñuales sempre s'ha oposat frontalment a negociar i a dialogar sobre aquesta qüestió, per la qual cosa quedaria a mans de la generalitat, la decisió final. Doncs veurem, tenim temes força interessants, aquest hivern aquí al Baix Gaià, ho anirem explicant, i una vegada més, Joan Boronat, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí a Baix Gaià al dia. Et seguirem llegint.
Doncs sí, es veu que hi haurà un hivern calent, en aquest sentit. Molt bé. John Burnat, jusqu'à la pròxima. Adéu-siau. Adéu.
I fins aquí aquest primer tram de Baix Gaia al dia i ara toca fer una petita pausa. Ho fem amb música perquè també forma part del nostre dia a dia i ens ajuda a agafar aire abans de continuar. Tot seguit els deixem amb addicte la serotonina de Llum Rajola per tancar aquest primer bloc del programa i després de la pausa tornem amb més continguts, més veus i més històries del Baix Gaia. No se'n vagin gaire lluny, que tornem de seguida.
Pago religiosament factures, tinc enregla el meu passaport, el diable veix les costures, fons que no voto, una neta base de verdures, passejo cada dia al meu bosc, fer el vell que sempre saludé, fons que us engana. Sóc un addicte, em passa a subir, la gent em mire.
Fins demà!
Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital.
Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877 01 67 50 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. On a la Torre fa un pas més per arribar als oients. A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp.
Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 Infopodcast és un servei d'Ona la Torre i la xarxa audiovisual local.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat
Sintonitges Ona La Torre,
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
On a la Torre? La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a defensar la necessitat del nou model de finançament pactat amb l'Estat per poder oferir als ciutadans uns millors serveis públics. El cap de l'executiu ho ha dit fa uns instants abans que comenci a Madrid la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera on la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, presentarà l'acord als consellers de totes les comunitats autònomes. Escoltem el president Illa.
El reforçament dels serveis públics, la millora dels serveis públics, en tant que cohesionadors de la societat, en aquest cas de la societat catalana. En aquest sentit cal interpretar i cal veure les propostes de finançament que hem fet aquests darrers dies. Finançament per millorar els serveis públics. Recursos pels serveis públics són les competències principals que tenim les comunitats autònomes. I ja ha fet aquestes declaracions en un acte al Palau de la Generalitat davant del plenari del Consell de la Catalunya Exterior.
Els metgis catalans tornen avui i demà a la vaga. És la tercera tanda de mobilitzacions dels últims mesos que els facultatius tiren endavant per protestar per la sobrecàrrega de feina que pateixen i contra les guàrdies de 24 hores. Reclamen al govern millores laborals amb un espai propi de negociació i alerten la ciutadania que tot plegat els interpel·la directament per la qualitat de l'assistència que acaben rebent. A tot plegat, salut a rècord dels professionals que les seves condicions ja es van discutir en un conveni que ells mateixos van signar.
I el govern acorda amb Esquerra i Comuns doblar la taxa turística a partir de l'abril. L'objectiu és que un 25% de la recaptació és destini a polítiques d'habitatge. Els empresaris de l'allotjament turístic de Catalunya rebutgen l'increment que el consideren improvisat, poc estratègic i amb un afany recaptatori.
L'educació vol que el curs comenci el 8 de septembre en els pròxims tres anys. La mesura afectaria el segon cicle d'infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional de grau bàsic. Mai s'havia planificat amb tanta antelació i el sindicat majoritarí de mestres USTEC ho rebutja frontalment.
I en esports, Joan Cancelo, Joao Cancelo, ja és jugador del Barça. El lateral dret portugués arriba cedit fins al final de temporada procedent de l'Al-Hilal de l'Aràbia Saudita. Amb 31 anys, torna a l'entitat blaurana després d'haver-hi jugat en una primera etapa fa dues temporades a les ordres de Xavi Hernández. En l'acte de presentació, Cancelo va explicar que sempre ha prioritzat l'oferta del Barça malgrat l'interès d'altres clubs.
I pel que fa al temps, avui dimecres hem arribat a una dinàmica ascendent de la temperatura. A partir de les hores i d'aquesta tarda, la màxima ja començarà a baixar lleugerament per l'oest. Els valors més elevats arribaran als 16 i 17 graus al nord-est, prelitoral central i a les terres de l'Ebre. Notícies en xarxes
Baix Gaià al dia, el programa d'Altapulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dia de nou, Baix Gaillà. Som a dimecres, 14 de gener de 2026. I encarem la segona part del programa amb propostes ben diverses, però totes amb un fil comú. Les persones, el territori i la mirada oberta al món. Entre altres temes, us hem explicat avui...
que el Tour de França 2026 passarà per una seixantena de municipis catalans el pròxim mes de juliol. Sis d'aquests municipis són del Baix Gaià, com Torre d'en Barra, Altafulla, Creixell i Roda de Barà. En total, els ciclistes recuraran 397,4 quilòmetres per territori català repartits entre les tres primeres etapes de la prova. El Tour passarà per 12 comarques amb 15 ascensions
i 6.650 metres de desnivell positiu acumulat en territori català. A Baixgai al dia, d'aquí uns minuts posarem el focus en la solidaritat i parlarem amb el mossèn Pep de la parròquia de Sant Bartomeu de Roda de Barà per conèixer tots els detalls del Sopar de la Fam, una iniciativa que any rere any convida a la reflexió i el compromís col·lectiu amb les persones que més ho necessiten. En sabrem el sentit, els objectius i com s'hi pot col·laborar.
I tot seguit canviarem completament de registre i farem les maletes. Al nostre espai de viatges marxarem cap a l'Alsàcia, una regió europea bancant història i paisatges de postal. Un viatge sonor per descobrir racons, tradicions i curiositats sense moure'ns de casa.
I per posar el punt final al programa d'avui, ho farem com ens agrada, amb una frase cèlebre que ens convidi a pensar i a inspirar-nos. Solidaritat, viatges i reflexió, tot plegat aquest dimecres a Baix Gaialdia. Quedin amb nosaltres, que valdrà la pena.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Doncs, com els comentàvem avui a Baix Gaialdí, ens aturem a parlar de solidaritat, de compromís i de justícia social. Ho fem amb una iniciativa que any rere any ens convida a reflexionar i actuar. Ens acompanya el mossèn Pep Masdeu, rector de la parròquia de Sant Bartomeu i una de les ànimes del sopar de la fam. Mossèn Pep, molt bon dia i gràcies per ser avui amb nosaltres.
Molt bon dia, molt bon dia. Com estem? Mira bé, il·lusionats, perquè una activitat que arreu de les parròquies, moltes de les parròquies de l'Arcabisbat, se va fent, aquest sopar de la fam, doncs Roda va pujar al tren i, per tant, mantenim la marxa, que és molt important. Mai tan ben dit, al costat de la parròquia, parlar del tren és quasi... Inevitable, eh? Inevitable, eh?
Però bé, doncs... Molt bé, per les persones que no siguin d'aquí de roda i que ens estiguin escoltant des d'Altafulla, des de Torredembarra i tot el Baix Gaià, hem de dir que just l'església, la parròquia de Sant Bertomeu, la tenim a tocar de la via del tren, no? A tocar, a tocar. Nit i dia sentim i notem que passa el tren, eh? Doncs, mossèn, per començar, situem-nos. Què és exactament el sopat de la fam i quin és el seu sentit?
Mira, el sopar a la fam té un llarg recorregut, no? Primer neix amb la secció d'acció catòlica, que hi ha això, la gent d'edat sap de què parlo, doncs d'un moviment que la branca femenina feia unes iniciatives a favor de la fam, no?,
D'aquesta associació em va sortir un moviment catòlic que és Mans Unides i se centrava, com ara se centra, en combatre la fam d'una manera efectiva.
És a dir, que no hi hagi intermediaris, sinó que allò que nosaltres donem, col·laborem, en la collecta habitual, però també en aquestes activitats, doncs, arriba a projectes concrets, no? I, per tant, d'això neix una ONG, que es diu Mans Unides, i que fan una sèrie d'activitats...
Jo a Tarragona diria que abans del sopar hi havia enberenar. Jo ara parlo de molts anys, parlo de 40 anys, eh? Em sona que el Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona feien un sopar, un berenar, que feien xocolata, i allò veies un menjador però enfestat de dones...
perquè la majoria eren dones, com sé que en aquest sentit dones capaces elles, i que a través del baranar feien un acte de solidaritat i allí les padrones, el col·legi del Segre Cor. Després va néixer aquesta modalitat del sopar de la fam,
però d'això ja fa molts anys, 25-30 anys, i són moltes les parròquies que una vegada a l'any dediquen aquest sopar, no és un sopar, diguem-ne... Ara en parlarem més profundament. No és pas un anar-se a tipar.
Però en quant a dates, a cada parròquia ho celebrem diferents. Diferents, sí. Nosaltres, això, l'any passat, ho volíem fer abans de Nadal, però llavors, tant amb el grup que lidera, i parlant amb la Teresa de l'Ajuntament, van dir, escolta'm això, potser al damunt de Nadal tothom ja va arborat. I en canvi, el gener...
Mira, és un... no hi ha tantes coses, no? I vam dir, doncs, per què no ens deixem reposar 15 dies del gener, que ja tinguem els estómacs més o menys buits, i proposem, doncs, això de trobar-nos un divendres, no? Sopar de la fam, el nom és contundent, no? No deixa indiferent. Per què és important de mantenir aquesta denominació i no suavitzar el missatge? Doncs, perquè és la causa, eh?
el mateix sopar, per què ens trobem? Doncs per a combatre la fam. I com ho fem? Sopant. És a dir, descobrint que, a tot cas, nosaltres, amb el que tenim, podem ser solidaris.
Podem combatre la fam. A vegades la fam ens pensem que és una qüestió abatre només des de tenir molts diners o tenir molts recursos. No, no, això es pot combatre i es poden sumar recursos des de la precarietat social
de les persones que hi vulguin col·laborar i des de la solidaritat que les persones hi vulguin lliurar, no? I per tant, no es tracta de que la força no està en el sopar, la força està en la fam. És a dir, hauríem de descobrir que sí, que hi ha moltes persones que s'ho passen realment malament. Les d'aquí...
les del nostre entorn, tenim els serveis socials, tenim Càritas, tenim moltes institucions que a la millor miren d'afrontar aquesta realitat, però allà en van destinats els programes i els projectes, doncs ho hi anem i ho muntem o allò no hi ha res, no hi ha alternativa. I això és molt important de descobrir que
Aquesta solidaritat, aquest ser conscient del problema es pot fer des d'això, des d'un sopar de 12 euros que no fa ni pujar ni baixar. Com va néixer aquesta iniciativa a la parròquia de Sant Bartomeu?
Jo no ho sé si abans s'havia fet això. Jo, clar, jo sóc un recient nascido aquí. Per tant, no porto tants anys. Però sí que a l'entorn del Baix Gallà hi ha moltes parròquies que han fet aquesta experiència, que han acabat a vegades la gent que lidera aquest servei
es cansen o es fan grans, és a dir, que és una alternança, no? I també... Però aquí va semblar que, doncs, home, una mirada cap a fora ens faria bé, no? I, per tant, vam començar dient, per què no ho fem? Gràcies a dir, hem trobat l'Ajuntament que també ens ajuda...
A tota la infraestructura, i això és molt d'agrair, no? I sobretot aquest equip de persones que diuen, doncs mira, compteu amb nosaltres, no? Perquè això és del tot important. Res se fa sol. Res se fa sol. Llavors aquí...
Aquesta dimensió, a l'estiu tothom va més arbolat i estem pendents dels turistes. A l'hivern estem pendents d'aquells que no són turistes, aquells que s'ho passen realment malament. Aquest any els diners, com comentava, van destinats a mans unides, en aquest sopar de la fam. Què us aporta treballar amb aquesta entitat? Ens aporta la seguretat.
Bàsicament. Primer perquè els projectes que ofereixen són projectes diversos. Per tant, no van destinats únicament a fer una exportació de menjar, sinó que el que es tracta és de...
de projectes que els ajudin a benviure, a benviure, a través de projectes de recerca de l'aigua, o d'ensenyar-los un mètode cultiu, o de procurar-los un material que els ajudi a avançar en el conreu,
També, doncs, en el camp de l'educació, no? En el camp de l'educació s'hi ha posat molt d'èmfasis aquests últims anys, no? Perquè una persona que tingui un nivell cultural és una persona que pot lluitar pel seu futur, no? Una persona que el tens estancat allà, doncs no... Llavors...
Mans unides, tenim la certesa o la garantia que allò que recull és allò que inverteix, no? És a dir, que no passa per altres canals, ni altres entitats, ni altres, no, no, no.
Per això són pocs projectes, no? No és que hi hagi 40 projectes, no, no. Hi ha un número de projectes limitats, en guany en són 3, no? I en aquests 3, en tots 3 poden fer alguna cosa.
Esclar, jo diria que són petites aportacions. L'any passat em sembla que eren unes mil i pico, mil llargues de diners, però esclar, mil d'aquí, mil d'allà, mil d'allà, mil d'allà... Tot suma, evidentment. Tot suma. I per qui no conegui gaire, mossèn, què és exactament Mans Unides? Quina és la seva manera de treballar sobre el terreny?
Mans Unides és una fundació, no?, una fundació que combat la fam arreu del món, no?, però especialment en països del tercer món i del quart món, perquè, clar, vull dir, en guany no hi ha cap projecte d'aquests que jo veig aquí, no el que hem publicat, però, clar, en zones de perifèria de les grans ciutats...
Calcuta, aquestes grans ciutats que hi ha també s'ha arribat als barris però seleccionen aquesta gent selecciona tres o quatre projectes per Espanya o per França o per Europa per allà en tenen i llavors ejecuten saps que allò ejecut al cap de l'any han de donar comptes
han de donar comptes del projecte, com està, en què s'ho han gastat, què costat. És a dir, la mateixa ONG té molt de rigor amb ells mateixos. Ens comentava que aquest any hi ha tres projectes. A quins països o àmbits aniran destinats aquests fons recaptats? Mira, un és per la igualtat de gènere,
No, que és important també. Això ha anat augmentant, no? L'altre és per l'educació i l'altre és estrictament per la fam, la consolidació d'una residència...
Doncs alimentària, especialment en llars rurals, no? Tres modalitats, no? Educació, treball en la igualtat del gènere, perquè, esclar, aquí potser estem acostumats a que això de la dona i de l'home i del nen, això és una cosa...
normal, encara que tenim les nostres ensapagades, però clar, en països molt concrets, això no existeix. Llavors, esclar, donar dignitat a la dona, donar dignitat als infants, això és del tot vital.
Donar-los educació són projectes molt concrets. Aquí hi ha tres piles. Un que ens ajudarà a l'alimentació i a produir recursos. L'altre que serà en una escola, o creen escoles o centres de formació professional, especialment, perquè ajudar que aquesta gent tinguin
Una formació que els ajudi en la professió és vital. I l'altra, doncs, és en la qüestió més de... Hi ha anys que hi ha projectes de sanitat o... Va variant, no? Va variant, clar. Molt bé. Sabem els països que aniran destinades aquestes ajudes?
Bueno, són països... Ai, a veure, espera't, que això ara em toca... Tenim la xuleta. Sí, em toca mirar-ho, la xuleta, no? Tenim la...
Un va a Amèrica, l'altre va a l'Àfrica i l'altre va a la Índia, em veig aquí, no? Per tant, esclar, però veus aquí el mateix xuleta que dius, ja et costa, no?, durant 12 mesos, tal, tal, tal, el cost total, 91.000 euros, el cost total, 51.000 euros, el cost total, 30.000 euros, és a dir... Està especificant. Està especificant, no?, i això jo trobo que és...
Això et dona garanties, no? Et dona... Perquè és que si no, clar, dius, bueno, vam... Aquí, per exemple, doncs, un lloc... Qui se'n fa? Qui ho recull, això? Doncs, una acció social que va a càrrec...
de les germanes badrones, unes religioses, dels missioners comunians, de la càritas diocesana de Puerto Príncipe, no? Aquestes de la fam, que és allà, doncs, clar, s'hi juguen al dia a dia, no? Creu que som prou conscients des d'aquí de les desigualtats que existeixen al món?
No, jo crec que no. I no és per falta d'atenció. A mi em passa, eh?, que veus una desgràcia i surt a la televisió i hem quedat com immunitzats. A mi em passa, eh? Jo, potser hi ha gent que són... potser és que ja no ho vell i ja no tinc una mica de cor endurit, no? Però, clar, ho veus que... No, això ha d'existir com aquests desgràcies de la guerra...
Veus, Ucrània... Sí, que són imatges que estem ja situats a veure, no? Les mormoritzem, no? O aquests camps de refugiats de Palestina. Deus, no, això s'acaba la guerra i dius, escolta'm, allà hi ha un milió de gent que mal viu cada dia, eh? No fotem. Llavors, això penso que...
Mira que a través especialment dels mitjans de comunicació, però també d'internet, hem guanyat molta visibilitat, potser hem guanyat amb visibilitat, no? Però, doncs, a vegades ens pot més la preocupació del nostre dia a dia que no pas d'aquest sentit d'interessar-nos per l'altre, com està i què fa i què no fa, no?
I és clar, això és el primer món, i al primer món a vegades ens mirem tant al malí que... I no dic que no, aquí realment també n'hi ha de problemes i hi ha reptes, eh? I hi són, certament que hi són.
Però això no treu que tu no puguis descobrir que en altres llocs del món hi ha realitats que val la pena que hi siguem, que procurem, que compartim, que ens n'ocupem, no? Perquè, esclar, si no, això, el gènere humà està a les acaballes en aquest sentit, no? Si no sap reaccionar, perquè...
Perquè, clar, allò de lluny és molt lluny, però arriba un moment que això et pot passar amb el que tens més a prop, que et vas immunitzant i dius, ah, bueno, tal, sí, sí, sí, això passa amb els accidents, amb els morts, amb els ruptures familiars, amb la gent que tenen depressió, amb aquells que perden el treball, és a dir, veus que
Comencem pels grans projectes que són realment de vida i humor, però això va baixant i resulta que el que tenim al costat ja no li donem importància. Bueno, mira, val més ell que jo, no? No ho sé, potser ara sóc molt radical. Precisament seguint aquest fil...
Hem de dir que el sopar de la FAM no és només una acció solidària, sinó també és un gest simbòlic. Quin paper juga la reflexió personal a aquesta proposta? Sí, mireu, durant el sopar, l'organització, això ara el Josep, que és el responsable de Mans Unides aquí a l'Arcabistre de Tarragona, que és de Cabra del Camp,
És un bon home. Llavors ja procura també posar-nos a l'abast que els que van al sopar puguin tenir més informació, que hi hagi un desvetllament.
També això que ho hagin fet al gener ens va bé perquè encara més tard tindrem la col·lecta de la fam. Si ja han fet un acte al gener ens mou més a ser generosos en aquest sentit. Però sí que el sopar ja té un valor.
Ja té un valor. Ens trobem per reflexionar, per prendre consciència de la fam. Com ho fem, això? Sopant. Molt bé. Sopant pa amb tomàquet i quatre coses. Ja està. Però és igual. De gana no en patirem. Aquí Roda no es fa res. Però l'altre és que hi hagi una comunicació...
d'aquells que porten mans unides i el mateix sopar arreu del bisbat, doncs, per descobrir aquesta altra realitat, no? En una societat marcada pel consum i la immediatesa, costa de fer espais així per aturar-nos i pensar? Jo crec que sí. Jo crec que sí. Però és pel ritme trepidant que portem els humans, eh?
Jo penso que això ens fa un mal servei, no? Perquè tenim sempre, sempre, sempre tens això i sempre et deixes allò i sempre no arribes allà. I llavors, esclar, això ens fa insensibles. Jo crec que sí, ens anem fent insensibles, no? I, per tant, crear espais que ens ajudin a veure on som, no? I descobrir que el nostre entorn i les realitats que...
que fan patir i avui és la fam però hi ha moltes altres realitats que l'exclusió social però l'exclusió social va haver des del moving fins a l'orientació sexual aquí hi ha tot un ventall molt gran el que hauríem els éssers humans el que hauríem de tornar a descobrir és com dignificar aquests espais de sofriment
i no només amb el sofriment que genera el material, que deu ser el més important, però també tots aquests altres àmbits de sofriment que no podríem ser, no ens hauríem de deixar immunitzar, hauríem de ser capaços d'escoltar, de veure, de descobrir, de deixar-nos interpel·lar,
Potser no pots dir res, potser no pots fer res, però com a mínim sigues allà, no? Sigues allà. Que l'altre trobi una persona, no? Perquè a vegades, jo ara vinc de creixell de celebrar l'eucaristia, bueno, avui hi havia aquelles dones que fan càritas, bueno, no càritas, dones, no, hi ha homes també, no?
Però el més, jo penso, el més important és quan aquella gent entra al despatx del fons i es passa un quart d'hora, 20 minuts, siguent escoltada. I això és importantíssim. La dignitat no només arriba per lo material, sinó arriba també per lo humano. Que aquella persona no és un número, que aquella persona no és un cas, que aquella persona és una persona. I per tant...
Aquest gran esforç, que jo el primer l'he de fer, és de tindre present la realitat de l'altre. No jutjar-la, lògicament, sinó acollir-la i escoltar-la. Potser no pots fer res més, però ja es vol. Què creu que pot aportar aquesta experiència, especialment a la gent més joa?
home, la gent més jove sempre necessiten, això em fa patir aquí a Roda, necessiten de contrastar-se, de dir, a vegades, jo crec que la gent jove no són aquests insensibles, tenen una altra sensibilitat, tenen la seva, la de la societat que els ha tocat viure, és a dir, res a dir, eh?
Però sí que espais com aquests els pot generar interrogants. Els pot generar interrogants. Res més, eh? Jo ja n'estic molt content que algú vingui, se segui i pensi, doncs mira, la meva realitat és aquesta i aquesta i aquesta, però aquí hi ha persones que tenen aquesta altra, aquesta altra, aquesta altra, aquesta altra.
I per tant, això a mi m'ajuda a reconsiderar la meva no com a absolut, sinó a descobrir que hi ha realitats que també al meu voltant haurien de ser considerades, no? Haurien de ser considerades, valorades, o el que es pugui dir, no ho sé, no? Però jo penso que la gent jove ja ho és, ja el té aquest... Però en té un altre, és a dir...
no ho sé, tenen un altre tarannà, no?, i una altra visió de la... Però això no vol dir que aquest accent no hi hagi de ser, no? I que, per tant, una experiència en què ens podem trobar amb centenar de persones assegudes a l'entorn d'una taula, i què ens convoca? Doncs un àmbit de sofriment o d'injustícia, que és que hi ha fam.
I això no ens ho sembla, no? Perquè, clar, nosaltres tenim el bocata, tenim la cervesa, tenim... Com que ja tenim això, no, no, però és que hi ha persones que allò que per tu és secundari, el primari no ho tenen, eh?
Anem ara a la part més pràctica, mossèn, quan i on tindrà lloc aquest sopar. Bé, aquest sopar serà aquest divendres, no? Aquest divendres dia 16, no? I a dos quarts de nou del vespre, doncs, aquí, al...
El casino municipal, eh? El casino municipal, no. Com es desenvoluparà la jornada? Què s'hi trobaran, les persones que hi participin? Doncs les persones trobaran una benvinguda, una taula ja parada i preparada amb esquiciteces, no? I vull dir... D'entrada, hasta la cadira posada, vull dir, tot ja ho sabeu que aquí tenim un bloc
de col·laboradors que són molt exigents en aquestes coses, exigents en ells mateixos.
una infraestructura, i després d'aquesta infraestructura donarem la benvinguda i aquells que han volgut col·laborar, agrair aquells que ho han preparat, i després ja suposo que el que farem és sopar el que hi hagi al plat, o el que ens pugui arribar, i després hi ha aquesta aportació d'algú de part de la ONG, i finalment hi ha una part, l'údico, festiva, que aquest any ens arriba de...
ens arriba des del Cuber, un músic que ve i l'any passat va vindre algú d'aquí de la Riera.
que ens va fer un concert en castanyoles. Vaig quedar mort. Vaig quedar mort perquè... I clar, jo la castanyola l'associava al porom-pom-pom, que ja m'agrada, que no, les misserrocieres, i dius, quina traça que entén. I en canvi, aquest xic va fer tot un concert en castanyoles. Que té mèrit, té mèrit. Però jo té mèrit, eh? I després, doncs, agrair i agrair, finalment... D'on surten aquests aliments pel sopar, mossèn?
Aquest sopar, a veure, també són aportacions, eh? Són aportacions. Doncs algú va dir, mira, el pa ja us el portaré jo, no? O això jo he demanat en tal puesto que a veure si em poden donar això o em poden donar allò.
Gràcies a Déu, aquest equip, que bàsicament és de la parròquia, ho té molt pel cap dels dits perquè fa moltes coses durant l'any. I llavors aquí sí que hi entra el que saben on anar a trucar. Saben on anar a trucar. Llavors això, el perill que hi ha és que truquen tant que llavors no s'acaba. L'any passat, què hi havia? L'any passat hi havia una cosa de postres...
que, bueno, em va sobrar pel pare i pel fill, no? Però, bueno, doncs... Molt bé, veiem que ningú passarà gana. No, no, no. Dels qui anem, el perill és que no sigui una fertilència, perquè, si no, això... Mossèn, és una iniciativa oberta a tothom, independentment de la creença de cadascú? Sí, això no té res a veure amb el que crec.
Això, a veure, jo crec que el que creu, doncs, hauria de ser més sensible. Hauria de fer coincidir el que creu amb el que fa. I, per tant, no ser indiferent. És a dir, per això hi ha una fila zero, no? Hi ha una fila zero que dius, jo no puc venir al sopar, però jo puc col·laborar en aquest sopar, no? Per tant, hi ha altres maneres de col·laborar que no és només comprar en el tiquet del sopar, no? Entenem?
No, no, si tu vas i dius a la mateixa cartellera, a la fila zero, a través del bizum, amb sopar de la fam, o donant-ho a la Fani, o a la Montserrat Badia, escolta, té això, no? I que no ha de ser el sopar de la fam, pot ser menys o pot ser més, és igual, no? Sinó que el que és important és que hi hagi...
Aquesta voluntat de dir, bueno, doncs jo aquesta realitat em preocupa. I per tant això tampoc no és exclusiu de les persones que puguem tenir fe. Gràcies a Déu en aquest sentit.
Home, doncs que nosaltres puguem donar testimoni d'això, amb això pot ajudar que altres també ho descobreixin, no? I que altres també s'hi apuntin. Per què? Perquè combatre la fam és una exclusiva del gènere humà. Comentava abans sobre el voluntariat, no? Qui fa possible que tot això tiri endavant? Quin paper hi juga el voluntariat?
Doncs total, jo quan has començat dient l'ànima pensava, no, l'ànima no soc jo, l'ànima són aquelles dues o tres o quatre o cinc o sis, que allò ho tenen pel cap dels dits, no? I que t'amunten un sopar com t'amuntarien un... I a Roda hi ha un volum de gent que saben fer de tot.
però que vas gretant i n'hi ha moltes d'aquestes que coincideixen coincideixen aquí, coincideixen allà i això dius, ah, doncs, bueno, jo el que estic content és que la parròquia en tinguem d'aquests que coincideixen i que, per tant, a l'hora d'afrontar-ho ho afronten amb una gran tranquil·litat nosaltres ens trobarem a tal hora muntarem la taula, portarem això l'Ajuntament ja ens haurà portat les taules, pararem les taules bueno, doncs, sí, jo també he d'agrair
que l'Ajuntament en aquest sentit, sí, és que això ho fa tothom, bueno, ho fa tothom, però no estan obligats, eh?, la gent a col·laborar, jo no... Amb això soc molt conscient, no?, que hi ha gent que, doncs, bueno, nosaltres som un municipi que gaudim d'algú que se'ns posa de cara, si pot, vull creure si pot, eh?, doncs vinga, endavant, amoni crits, no?, i per tant, aquí...
Portaran el material i després m'assembla que dijous al matí, perquè m'assembla que hi ha assaig de teatre. Sí. I llavors no es poden picar les crestes els del teatre amb els del sopar. Jo vaig estar per dir-los i digueu que es quedin a sopar encabat del teatre. Vaig dir, no ho diguis perquè si no encara rebràs.
Segurament que més d'una persona del teatre es quedarà a sopar. Mossèn, comentàvem que els tiquets tenen un preu de 12 euros per adults i també hi ha un preu per infants a menys de 10 anys, que en aquest cas són 6 euros. On es poden comprar aquests tiquets?
Mira, a la marceria marinada, a la paperiana, a l'hotel d'entitats, que sempre és el que està més obert i més hores, o també a la Montserrat Badia. Molt bé. Llavors, d'entrades d'això en té la Fanny, i la Fanny també en té, però...
I els comentava que per a aquelles persones que no puguin assistir hi ha la possibilitat de col·laborar d'altres formes. Sí, sí, a través d'un bífum, que el cartell ho posa aquí, i per tant, donant-ho a aquestes entitats mateixes que donen el tíquet, dient, jo no hi aniré, però posa-ho al sobre i està, no?
Home, mira, a vegades és bo, no?, per les causes que siguin. Un, simplement, a mi ara no em ve de gust anar a sopar a dos quarts de nou del vespre, no em ve de gust, però bueno, doncs si no et ve de gust, en canvi em ve de gust col·laborar amb la causa, no?, doncs endavant. Mossel, a nivell personal, què és el que més l'emociona o el commou?
A mi? Home, doncs veure que estem en una parròquia, que estem en un poble, que no som indiferents. Això és molt important.
Jo a mi el que em fa por és de trobar-me que arribi un moment que la gent siguem indiferents, no? I trobar, naturalment, hi deu haver diferents resorts, no? Però trobar motius per trobar-se, per celebrar, per compartir...
Això no solament fa poble, sinó que ens treballa com a persones. Jo això ho trobo que és molt important. I que en aquest cas la parròquia, a través d'una acció puntual, s'hi pugui col·laborar, perfecte. Per acabar, mossèn, quin missatge li agradaria fer arribar als nostres oients, als que ens estan escoltant ara mateix?
Doncs que... que vinguin. No? Així de contundent. Així de contundent, que vinguin, que trucant a l'hotel d'entitats d'aquí de Roda, doncs dic, escolta, mira, jo soc de la Riera, jo soc de Mas Molets, jo soc de no sé on. Doncs que puguin venir, no? Per què? Perquè aquí hi ha la clau. La clau és la participació sempre en aquest... jo diria...
Arrisquem-nos a participar i llavors pots dir sí, no, de quina manera, però si d'entrada dius, ah, bueno, que ho facin. No, sinó que hi participin, que s'arrisquin i llavors al sortir que agafin el de turno i diguin això m'ha agradat, això no m'ha agradat, això ho podíem millorar, això per què? Que ho pregunti. No se sap.
No, però que ho preguntin, perquè a vegades dius, oh, això ho podíem fer d'aquesta manera. Ei, quan una cosa a vegades no la fem d'una manera, és perquè això... No, és que aquest pa, aquest pa... Home, doncs, mira, l'han posat abans que pugessin els del teatre i, per tant, potser aquest pa està posat, que no estarà posat. Però ja m'entens el que... Vull dir que hi ha detalls, hi ha coses que dius, això és millor d'aprendre, en podem aprendre tots. I tant. Però en podem aprendre els que ho fan,
Però els que hi veuen i diuen, no sé, a mi em sembla, no? És que el gener fa fred. Bueno, sí, fa fred. Sempre hi ha excuses, eh? Per qui vol, sempre hi ha excuses. Doncs, mossèn Pep Masdeu, gràcies per compartir aquest temps amb nosaltres, per la tasca que feu des de la parròquia de Sant Bartomeu. I recordem que el Sopar de la Fam és una oportunitat per compartir, reflexionar i ajudar. Moltes gràcies i molta sort. I ara, moltes gràcies a vosaltres. Doncs, Ràdio Roda, aquí, vinga, som-hi. Anem a totes.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori. On anem? Al Sassi.
Doncs vinga, anem cap a Alsàcia i ho fem amb la Lourdes Auquer, col·laboradora de la Rada de Barà Ràdio. Bon dia, Lourdes. Bon dia. Doncs en primer lloc, situen-se. On està Alsàcia? Bueno, està a França i és una zona que està molt llindant amb Alemanya. És una zona, bueno, de molt fred, és preciosa, per això us la recomano.
I, bueno, hi ha uns pobles que són de postal. Molt bé, molt bé. Doncs vinga, avui fem aquest viatge amb la Lourdes, agafem les maletes i marxem cap al Sàcia. Lourdes, amb qui vas fer aquest viatge? Amb l'Octavi, amb el meu home.
Molt bé, ets de les que planeges els viatges amb temps o vas una mica sobre la marxa? És un viatge especial perquè, bueno, era el meu regal de cumpleans als 65 anys. Així que jo no el vaig planejar. Però tu volies anar a l'Alsàcia? Sí, em feia molta il·lusió. Sí? Per quins motius?
Bé, perquè a mi els motius nadalencs m'agraden molt. I en tots aquests pobles que vaig estar, era com tornar-me una nena petita. M'ho vaig passar molt bé. Quants dies hi vas estar? Vam estar una setmana... Una setmana...
Molt bé. Comentaves que feia fred? Sí. Molt, molt. Era tardor, era hivern? Era finals de novembre. Per tant, era... Era ja... Sí. Fred, fred. Fred, fred. Sí.
Molt bé, com hi vas anar, a l'Urdés? Com hi va anar? Doncs amb el nostre cotxe. Conduït l'Octavi, clar. Va ser un viatge en cotxe. Sí, però el vam fer amb etapes, eh? Vull dir, vam anar parant, perquè no sigui tan pesat, no? Però vam estar dormint i després engegàvem el dematí fins a arribar al lloc. Per dir quants quilòmetres vau fer. Ui, això som molt dolent, allò, eh?
Molt bé Lourdes, explica'ns una mica on us vau allotjar Mira, ens vam allotjar en un lloc preciós que es diu Kaisenberg i el lloc era de conte eren unes casetes amb formes triangulars com unes casetes d'elfos totes decorades de Nadal i era com un complex que n'hi havia set o vuit i eren precioses la veritat és que el lloc era molt bonic, molt maco
Allà us vau allotjar tots els dies? Sí. Sí? Molt bé. Vas trobar a faltar alguna cosa d'aquí o no? És que és un altre món. No sé com explicar-te, no. En aquell moment, és que jo quan viatjo no trobo a faltar res d'aquí. Què és el que més et va agradar o et va sorprendre?
Oi, és que em va sorprendre tant, em va sorprendre el bé instal·lat que està en els pobles, la decoració que és espectacular, els paisatges, no sé, jo és que tinc un record d'aquest viatge fantàstic. Què és el que menys et va agradar, si va haver-hi alguna cosa que no et va acabar de fer el pes?
Jo, mira, continuo dient igual, no sé si és que era molt, però jo no trobo res, no vaig trobar res dolent, no vaig trobar res, no sé dir-t'ho. No vas trobar cap pega? No, l'únic el fred, però ja sabia que anava en un lloc de fred i anava molt abrigada, és l'únic, eh? Com descriuries la gent d'allà?
Bé, clar, molt tracte tampoc vam tenir, però bé, la gent del restaurant o de les botigues, l'idioma, que clar, jo no parlo francès, però bé, em vaig fer entendre i eren molt amables. Pensa que aquests pobles estan acostumats a molt turisme perquè és que hi ha un munt de gent. No pots ni caminar pels carrers, és que hi ha un munt. O sigui que puc dir que són agradables.
El turisme seria una dels principals fonts d'ingressos de la zona? Jo crec que sí, jo crec que sí. Jo crec que fora de Nadal no ho conec, però jo crec que són pobles tan bonics i estan en llocs tan macos que jo crec que el turisme, han de viure del turisme allà. Sobretot hi ha...
Per exemple, Colmar, que suposo que hi ha amb els mercats de Nadal, però suposo que Colmar, quan és la primavera, deu ser espectacular amb les flors que deu tenir. Vull dir, jo crec que sí, que viuen també del turisme. Quan la moneda, cap problema, suposo. No, no, no.
Què vas menjar? Què recordes haver menjat? El pretzel, que és com una ferradura, feta així com de pasta dura, i n'hi ha amb dolç, saps? Porta com una farina per sobre, això és típic, ho venen a molts llocs, i també n'hi ha amb salat.
Bueno, el vaig vendre, que a mi no m'agrada gaire, això sí que... Però és que no m'agrada aquí tampoc, el vi calent, però clar, com que feia tan fred, el troba molt bé. Allà vam prendre a Eguissem, perdoneu, però és que són molt difícils els noms, que és el poble on van rodar la vella i la bèstia,
I allà vam entrar, que feia molt de fred, hi havia moltíssima gent, vam tenir sort que vam entrar a un restaurant i vam menjar... Bueno, ells li diuen... No ho sé dir el nom, eh? Però vam menjar com si fos una escudella amb les seves cars d'ells, que és com unes pilotes nostres, però d'una altra manera. I, bueno, com que feia tan fred, això entrava molt bé, eh? També t'ho haig de dir, també. Molt bé.
Lourdes, algun costum, algun costum, alguna tradició d'allà que et xoqués o que et crides l'atenció? Que et crides l'atenció? Bé, si parlem d'aquest poble, a Guissem, vam veure que tenim fotografies, enmig de tota aquella jantada van començar a sonar música com unes trompetes, però una cosa rara, perquè eren com unes trompetes però molt llargues, molt llargues.
I les tocaven sis persones, i vaig veure que això devia ser un instrument típic d'allà, perquè anaven amb el traje, amb el trajo, i ells, és que no sé com explicar com es deia allò, però...
Em va cridar molt l'atenció perquè era una trombeta, molt llarga, molt llarga, i amb una forma així, ovalada. Vull dir, no sé, era una cosa original que a mi, com que ja sabeu que la música em va molt, em va cridar l'atenció i sonava molt bé. Acostumes a comprar souvenirs? Sí, i perquè em frenen.
Jo el que m'agrada molt és comprar imants. Després, allà em vaig comprar, perquè tenia els peus molt freds, mitjons d'aquests d'avorriguit o per dintre, que els porto per casa, que van de conya. Mitjons me'n vaig comprar dos. Jo compraria més coses, però no. El que comprem molt és menjar.
Formatges, galetes, coses així. Paters, que ens agraden molt. Els paters estan molt bons, eh?
Molt bé, molt bé. Doncs explica'ns què vas fer durant tot el viatge, què vas visitar... Bé, vam visitar cada nit, visitàvem un poble, i de dia també, però clar, el bonic és a la nit, quan estan il·luminats... Llavors vam visitar...
Riquelvir, que és espectacular de bonic, és que tenen molt de gust posant les façanes, les façanes amb tots els balcons decorats, les portes... És que és per viure-ho, eh? És que et sents com una nena... Jo em vaig sentir com una nena, m'ho vaig passar pipa, eh?
Després a la nit vam anar, una altra nit vam anar a Celestat i hi havia unes noies totes plenes, com si fos una papallona, però totes plenes de llum que anaven rodant pel poble, que també va ser una cosa molt bonica.
Després vam anar a una altra, a Estrasburg. Estrasburg és la capital. La capital és on hi ha la catedral, que és espectacular de maca. Ens vam quedar fins a les 12, perquè allà hi ha un rellotge que és típic de la catedral i surten tot de figures...
Van rodant i és molt bonic. Allà també van menjar com una espècie de Frankfurt, que no es diu Frankfurt, però allà és on va haver el vi calent, que t'ho donen amb un got, pagues un euro i et quedes el got. I bueno, va molt bé, eh?, perquè són gots d'aquests dos, no?
A mi Estrasburg em va agradar molt. Aquí em vaig comprar un jersei amb un reno, és guapíssim. Aquest sí. Allà vam anar al Parlament Europeu, el vam visitar per dintre. És espectacular, eh? Estrasburg em va agradar moltíssim. Sobretot els edificis que té, la zona antiga.
És molt bonic, molt bonic. Jo és que us ho recomano. I és que ja no sé què dir més. Bé, sé què dic, ho tinc aquí. Colmar se'l reconeix en una part d'ell per la petita Venècia, perquè està tot ple de canals i pots anar amb barca per tot el recorregut.
Hi ha algun poblet que t'agradés més que algun altre, o no? Jo, a mi el que em agrada molt és Riquelvir, perquè és que tot, tot el poble era Nadal, tot el poble. Però bé, el Kaisenberg també quan vam anar a la nit, que és on estàvem nosaltres, vam anar de dia i de nit, i a la nit era un altre, és que era un altre món...
És completament diferent. No ho sé, tots són molt bonics. Ara, aquest del Riquelbir, les façanes em van encantar. Em van agradar molt. Quant a preus? Ho vas trobar bé de preu? Home, no és barat, eh? Barat no és. Però bé, és que a França hi ha llocs que són més barats, però... Aquí és un palet, clar, turístic i una mica car. Quin és el millor record del viatge que hi tens?
El millor record. Bé, jo em quedo...
Quan vaig veure l'apartament, les casetes, no m'ho esperava. El que passa és que el meu Octavi és molt detallista i s'ho va currar molt. I allò, quan vaig veure aquella casa tan mona, tan bonica, saps? Vull dir, decorada a Nadal i amb el pati interior tot decorat. I allò em va sobtar molt. Em quedo amb aquest record. A l'hora de fer la maleta, ets de ver que hi poses moltes coses, mínim equipatge? Ah, jo poso de tot, eh? De tot.
De tot. Pel fred, vull dir, poso medicaments per si em trobo malament. Ah, i no em falta mai un llibre, eh? Un llibre no em falta mai, eh? Et vas sentir segura? Sí, sí, sí. Tornaries a fer aquest viatge? Sí. I faries alguna cosa diferent?
Doncs jo el tornaria a repetir, i per Nadal, eh? Sí, el tornaria a repetir, eh? Sí, sí. Molt bé, si fos un color, quin color seria? Ah, jo el vermell, el vermell. I una olor, quina seria? L'olor seria... a caramel. Una olor dolça. Algú que volgués viatjar a Alsàcia, quines recomanacions li faries?
que vagi ben abrigat, amb un bon gorro, sobretot el gorro, que fa molt fred, unes bons guants, la bufanda, i posar-li molta il·lusió per visitar tots els pobles. A l'hora de moureus per allà, com ho vau fer? Amb quin transport? Amb el cotxe nostre. Seguiu amb el cotxe? Sí, sí, sí. Molt bé. Lourdes, on no viatjaries mai? Perdoneu, eh? Però jo no aniria mai al Marroc.
Quina puntuació li donaries a aquest viatge? El 10. Sí? Caram. T'ha marcat, eh? Molt. Molt bé. Alguna cosa més que ens vulguis comentar? No, ja està. Desitxar-vos. Bé, que viatgeu molt. Doncs, Lourdes, o què? Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Doncs amb aquest viatge arribem al final del programa d'aquest dimecres, 14 de gener. Avui hem començat amb la previsió del temps i també hem fet un repàs a les portades de la premsa per conèixer el més destacat de l'actualitat. També hem escoltat l'opinió del periodista Joan Boronat, que ens ha ajudat a reflexionar. En l'apartat d'entrevistes hem parlat amb mossèn Pep Masdeu
sobre el Sopat de la Fam, una iniciativa solidària que ens recorda la importància del compromís i l'empatia amb les persones que més ho necessiten. I per acabar, hem viatjat sense moure'ns del lloc gràcies a l'On anem, que avui ens ha portat fins a l'Alsàcia, descobrint els seus paisatges, pobles i tradicions.
Gràcies a totes i a tots per escoltar-nos i fer-nos companyia un dia més. I us recordem que podeu tornar a escoltar aquest i tots els programes al nostre servei de Ràdio a la Carta, a les webs d'Altafulla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio, quan i com vulgueu. Raquel, fins aquí el programa d'avui, no? Fins aquí el programa. M'encanta la secció de viatges, eh, Sònia?
Jo agafaria la maleta i, mira, n'aniríem, jo crec, amb tots els convidats allà on ens conviden a viatjar i és una meravella. Va, però n'aniries ara mateix, Raquel. Doncs mira, home, Alsàcia, perquè és el que hem entrat al camp, ens ho ha venut superbé, la Lourdes, m'ha encantat. És tan bonica, l'Alsàcia, és molt bonica, és un viatge que val molt la pena de fer-lo.
Doncs mira, tenim aquest avantatge, no?, que cada setmana viatgem sense moure'ns. Sí, sí, sí. Però bé, fem aquests recorreguts. És una bona proposta, no?, perquè és molt interessant veure a través dels ulls dels col·laboradors i de totes les veus que van passant, doncs, aquestes experiències, en certa forma, és com viure-ho una miqueta. La veritat és que és un gust, és un gust de sentir-los. Doncs, Raquel, demà ens tornem a sentir i a escoltar.
Doncs sí, ja tenim força continguts preparats i bé, us recomaneu això, que recomanem que sintonitzeu Ona la Torre, Altafulla Ràdio, Rada de Barà Ràdio, perquè tindrem propostes per tenir un dia a dia una mica més alegre, perquè no.
Doncs, Raquel, una abraçada, que passis bon dimecres. Adéu-siau. I nosaltres ens acomiadarem amb una frase que diu... Unir-se és el començament, estar junts és el progrés, treballar junts és l'èxit. Ho va dir Henry Ford. Demà tornem, que acabin de passar bon dia.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom. Te ofrecemos llamades i datos il·limitats en tu teléfono mòbil per només 25 euros al mes. I atenció, si contrates la fibra óptica amb nosaltres, disfrutaràs de 500 megas en tu hogar, més un teléfono mòbil con 60 gigas de datos i llamades il·limitats, tot per només 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Estrenes amb Joan Soler. Cada setmana et posem el dia de l'actualitat musical. Novetats, les cançons que seran èxit. L'actualitat de la música en català. Estigues a l'última en música. Acompanya'ns a Estrenes.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Ona la torna, la teva ràdio de proximitat.