Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Avui a Baix Gaià al dia volem conèixer l'associació Dret a morir dignament, que és una entitat sense ànim de lucre, fundada l'any 1984, que defensa la llibertat de tota persona decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan es pateix un deteriorament irreversible o un sofriment insuportable.
Avui volem conèixer com funciona aquesta entitat, com ajuden les persones, com les atenen i també algunes qüestions legals que ens poden esclarir alguns dubtes que poden sorgir en situacions que no tenen per què ser gaire senzilles, evidentment, de viure. Avui ens acompanya la vicepresidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament a Catalunya, Isabel Gomis, gràcies per venir. Molt bon dia.
Bon dia i gràcies per donar-nos veu. També ens acompanya una de les voluntàries de l'associació, que és la Mercè Rabanal. Molt bon dia, Mercè. Molt bon dia. Gràcies per venir a les dues a donar a conèixer aquesta entitat que, bé, esteu fent un servei important que potser no és gaire conegut i ens agradaria que ens expliquéssiu. Primer...
Com va néixer, o sigui, amb quins objectius vau fundar aquesta entitat sense ànim de lucre? Bé, Dret a morir dignament té 40 anys de vida, que es diu aviat, no? I va néixer una mica a partir de conèixer, com altres llocs d'Europa,
existien i hi ha uns drets, uns drets sanitaris, uns drets a defensar què volem en el moment de final de vida i no ser simplement receptors del que la sanitat en aquell moment deia. 40 anys de vida i cal dir que recentment ens van donar la Creu de Sant Jordi i també un premi al voluntariat
i que DMD és una associació a nivell federal, però a Catalunya tenim la central a Barcelona i tenim una sèrie de punts locals per desenvolupar una mica tota la nostra activitat.
Val a dir que DMD és una associació sense ànim de lucre, formada exclusivament per voluntariat i a confessional, o sigui, s'accepta tot tipus de respecte màxim a les ideologies.
i està integrada per diferents professionals del món de l'educació, del món de la sanitat, del món de la justícia. Qualsevol persona que té interès en treballar per defensar aquests drets és convidada a formar-ne part.
Feu un acompanyament que va, entenc, des d'un àmbit potser més psicològic, emocional també, però també és important l'avançant legal. Exactament, sí. Aquí és on val a dir que Catalunya ha sigut pionera en la defensa, en portar endavant...
la llei de l'eutanàsia, que es va publicar al març del 2021, però que des del 2015 ja s'hi estava treballant i portant al Parlament a través de les persones que, diríem, del món de l'àmbit de la incidència política i tal...
ha sigut un pilar, diríem, fonamental per portar aquesta llei endavant i després portar-la al Congrés. També val a dir que l'altra eina que tenim, que és el document de voluntats anticipades, la Mercè després us en parlarà una mica, val a dir que és vigent des de l'any 2000.
i que poca gent no coneix. Moltes vegades el que passa és que quan han tingut familiars propers que s'han trobat en una situació límit insuportable no se sapigut mai gairebé què fer i els familiars ens reconeixen que ells no volen passar per aquella situació i el que volen és que la persona pugui decidir amb autonomia i amb llibertat com vol els seus moments finals de vida. I és per aquí on anem a treballar.
És una qüestió que de vegades no ens hi preocupem fins que malauradament ens toca viure o algú que tenim a prop es troba en una situació complicada. Com s'explica, com és la vostra tasca alhora de posar a l'abast d'una forma accessible aquest document de voluntats anticipades?
Sí, aquest document el podem demanar al CAP. Actualment s'ha facilitat molt perquè fa uns anys s'havia de fer davant d'uns testimonis, aquests testimonis havien de computar el seu DNI, i ho feien una mica complicat. Ara tenim la facilitat que ho podem signar davant d'un sanitari. Pot ser el nostre metge, pot ser una infermera,
I clar, això ha facilitat i ha fet que molta més gent l'hagi fet servir. Jo diria que, davant de tot, aquest document és un regal per la família, perquè en ell t'ho expresses de la manera que vols ser tractat en el teu temps de final de vida. I aquí hi arribarem tots. Aquí hi arribarem tots. Aleshores, no és el mateix haver d'enfrontar una sèrie de decisions
quan tu saps que el malalt o la persona que s'està anant té unes voluntats que quan no, perquè no sabem com hi arribarem en aquest estat, vull dir, no sabem si tindrem la lucidesa per poder decidir en aquell moment o no. Aquest document es signa, estant bé, en una sèrie de condicions. Tu poses les condicions...
a partir de les quals vol ser tractat o no, per exemple. Evitar també esforços sanitaris que de vegades no calen.
I és un regal per la família, però també és una eina estupenda pels metges, perquè ells saben en un moment donat el que tu vols i de la manera que tu vols acabar els teus dies. Entenc que enfrontar-se a un full en blanc, parlant del final de la vida, no és gens fàcil. Aquí entreu vosaltres a assessorar i a posar, potser, alguns ítems, alguns punts o recomanacions a l'hora d'elaborar un document d'aquesta magnitud.
Correcte. Perquè un, sense haver-ho pensat molt, sense tenir coneixements sanitaris, es deu veure això davant d'una situació que genera molt de vertigen i no deu ser fàcil traslladar. Llavors, en aquest sentit, vosaltres teniu algunes tipologies de documents per fer aquestes recomanacions? Tenim una sèrie d'eines...
Per exemple, hi ha una mena de guia que t'ajuda a reflexionar i és una cosa que jo recomano moltíssim quan parlo amb amistats, amb gent que entrem a parlar d'aquest tema, perquè t'ajuda a posar en clar el que és important per tu, perquè el que sigui important per mi no serà el mateix per tu a l'hora de final de vida. Vull dir, cadascú a partir de la seva experiència, de la seva vida,
té unes preferències o altres. El que, per exemple, hi haurà persona que no li suposi un dolor extrem ser cuidada i ser atesa a les 24 hores del dia, hi ha gent que seria insuportable. Aleshores, aquesta guia, que es diu Parlem-ne, és molt, molt eficaç en el sentit que no l'has d'emplenar de seguida, vull dir, et va fent com reflexionar, i és una cosa que jo convidaria, doncs,
a sol·licitar-la, l'associació, perquè ajuda molt per emplenar després el document. Sí, jo podria afegir, hem parlat que hi ha diferents punts locals i justament en aquests punts una de les tasques més importants que fem és assessorar i ajudar a fer el document de voluntat, a reflexionar-lo.
perquè tot i que és un document que parla quins són els valors vitals, per mi el valor vital és no tenir un patiment físic o psíquic que tothom hi estem d'acord, que no volem patir en general, no? I hi ha una sèrie d'ítems on fàcilment sembla que pots posar o no la creu, però sí que és cert que a l'hora d'enfrontar-te al document,
ho veus com una... Bueno, és que aquí m'hi estic jugant la vida, per dir-ho així, que és realment. I per això et dic que una de les principals funcions que fem és aquesta informació, assessorament a les persones que volen fer el document de voluntats anticipades i especialment quins són els drets de final de vida, no? A rebutjar tractaments quan aquests tractaments ja no serveixen, a poder decidir per tu mateixa el que vols, val?
A part de també informar sobre la llei de la Lore, que és una llei que podem dir que hi ha pocs països que la tenen a Europa i que en aquest sentit aquí som capdavanters i que és una llei que entenem que és molt garantida.
molt garantista, però com tu deies al començar, que serveix per a les persones que arriben a un patiment insuportable o a un deteriorament de la seva vida que ja no és vida. Però, clar, aquesta llei no es fa com si res. Vull dir, on l'ha de sol·licitar, ha de passar per tots uns tràmits amb detall i finalment hi ha una comissió de garanties que acaba donant el vistiplau o no.
Però aquesta llei és molt poc coneguda encara, molt poc. I a vegades fa por enfrontar-s'hi, no? I dir, oh no, aquí, qui decidirà per mi, no? Bé, doncs aquí estem per fer tota aquesta difusió. Clar, teniu vosaltres un punt també a Reus, no? Sí. Des d'on ateneu. Sí.
És l'únic punt que hi ha a tot el camp de Tarragona? Com funcioneu? Sí, actualment tenim aquest punt a Reus. Et donarem el correu de contacte, perquè normalment funcionem amb una cita prèvia. Com a entitat, Reus ens ha reconegut i ens ha cedit un local a un centre cívic, el Centre Civil Llevant,
i actualment també estem posant en marxa un altre centre a Cambrils. Però dir-vos que, clar, aquí no en tenim un, però si qualsevol persona de la vila vol estar en contacte amb nosaltres, ens acostarem a ella, ja buscarem la manera de... Si no, sempre hi ha mitjans com per fer-ho. El que sí que no podem tenir un punt en cada població.
Dir-vos que, com a entitat, tenim el recolzament d'ajuntaments amb els que firmem convenis de col·laboració, diputació, consells comarcals... Tenim un conjunt d'entitats que ens ha reconegut i que
ens ofereixen el seu suport i col·laboració per poder fer arribar a la ciutadania tota aquesta informació. Important també la finestra que teniu a través d'internet, la pàgina web dmd.cat, de Dret a Morir Dignament, allà explica com és l'atenció a les persones.
destaqueu l'escolta personalitzada. Perquè entenc, clar, que parlem d'un moment que és molt important, que al cap i a la fi tots ja ens hem d'afrontar, com comentava la Mercè, però que no deixa de ser una mica tabú. Evitem aquests temes a tota costa molt sovint.
I en aquest sentit, clar, feu el pas de posar sobre la taula un tema que culturalment potser tendim això a evitar, però que amb diferents eines busqueu.
Almenys una informació i preparar el terreny, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí. No hem parlat, perquè no hi ha temps per tot, però dins l'estructura de DMD tenim diferents àmbits de treball, l'àmbit d'educació, la d'incidència política, la de salut i de juristes, bàsicament. I, per exemple, dir-te, per trencar una mica amb el tabú de la mort,
També treballem amb educació, treballem amb escoles, amb instituts, on fem xerrades adaptades, evidentment, fem pedagogia del que és la mort per evitar, per assumir que des del moment que naixem tots tenim la seguretat que hem de morir i no ens hem d'amagar d'aquest moment. I serà molt diferent treballar el dol
quan s'ha pogut parlar lliurement de la mort que quan no s'ha fet, no? Sabràs que la mort s'amaga als infants, no? Quan mor un familiar s'ha anat a les estrelles, s'ha anat... Bueno, no, hem de poder dir les coses pel seu nom. Quan es mor un familiar proper, ho hem d'explicar,
Podem decidir que l'infant acompanyi en tot el sistema, diríem, d'acomiadament del familiar i s'ha anat, s'ha mort, però bé, amb nosaltres queda tot el que va ser, no? Vull dir que hem d'anar trencant el tabú, però des de la base, no? I després fent molta pedagogia. Per això fem crida...
a la ciutadania perquè s'animi a col·laborar, a fer-se soci, si pot ser, o a fer-se voluntari per fer aquesta pedagogia tan important per trencar en aquest tabú. Com són les figures del soci i del voluntari? Anem a explicar-ho també per si algú es vol sumar o pot destinar també el seu temps, la seva energia. Sí.
Per fer-se soci és molt fàcil, només cal entrar a la pàgina web o demanar en els punts locals que es vol fer soci, es fa un registre i té una quota de 50 euros a l'any, que és l'única pel que es manté d'EMD, perquè no té altres fonts de financiació. I una vegada ets soci, per fer-te voluntari, si tu manifestes el desig de fer-te voluntari, com va fer la Mercè,
o com he fet jo en el seu moment, fem uns cursos, unes sessions, diríem, on expliquem què és l'EMD, la seva història, quins són els seus objectius, i la persona, una vegada acabat aquestes sessions formatives,
acaba decidint on es veu més a prop de treballar. Moltes vegades els que han sigut professionals de l'ensenyament es dediquen al grup d'ensenyament. Qui són, qui venen del món de la sanitat o propers, doncs van a sanitat. Però no importa, tu et pots sentir a gust treballant en qualsevol dels àmbits. Només cal manifestar la voluntat de ser-hi i de fer aquestes sessions formatives.
Unes sessions per conèixer, entre altres qüestions, aquest document de voluntats anticipades que comentàvem, aquest testament vital, també la llei de l'eutanàsia, perquè una de les tasques que comentava la Mercè és explicar com es pot sol·licitar l'eutanàsia segons la llei vigent,
I també expliqueu com fer front als obstacles que es poden trobar en el procés, perquè no és un camí senzill, en el sentit que es poden trobar obstacles de quina mena, de quin tipus, dins l'àmbit sanitari, també dins l'àmbit familiar, social, o sigui, toqueu tots aquests aspectes. Et refereixes a la llei de l'alore, no?
Val. Sí, bueno, cal dir que tota llei té una normativa que ha de desplegar i que a poc a poc s'ha d'utilitzar, no? Clar, la LORE és una llei recent des del punt de vista de les lleis, ara celebrarem cinc anys, no? I val a dir que s'ha desenvolupat de manera molt irregular en les diferents comunitats. Aquí a Catalunya...
Diríem que s'ha desenvolupat prou bé, però sí, un dels principals obstacles no és tant la família quan un pacient diu que vol demanar l'eutanàsia o que ja ho va manifestar en el seu document,
més aviat ha sigut que es compleixin els temps, perquè hi ha tot un tràmit de sol·licitar, han de passar uns dies després de la primera sol·licitud per tornar-ne a fer una altra, hi ha d'haver un metge referent que se'n faci càrrec, que no sigui objector de consciència, perquè és cert que es pot ser objector de consciència per portar endavant una eutanàsia.
I ens hem trobat de vegades que hi ha professionals que són objectors o a vegades diem que són objectors de conveniència, perquè davant d'una llei que suposa tots uns tràmits que no alliberen la seva agenda perquè ho puguin tirar endavant i perquè encara és bastant desconeguda pels professionals, fa que hi hagi entrebancs i que no es compleixin els terminis que s'han de complir, que de mitjana,
Si tot funciona bé, són 50 dies per rebre una resposta a una sol·licitud d'eutanàsia. Val dir també que DMD des del seu cabinet jurídic està fent molta tasca, molta feina perquè això es vagi alleugerant, és a dir, que es compleixin aquests períodes i sobretot perquè hi ha dos casos que estan una mica encallats,
i de més d'estar fent força perquè això vagi anant per bon camí. És una llei molt garantista, de per si, ja es va aprovar de manera molt garantista, i de vegades ser una llei molt garantista significa que hi ha gent, hi ha algun petit escoll on algú s'hi agafa, llavors això s'ha d'anar aplanant una mica el camí.
Doncs esteu fent molta feina perquè a més a més a la web hi ha tot un apartat on podeu fer consultes, trobar respostes i allà s'explica que feu xerrades, que feu atenció a les persones, com dèiem, aquesta atenció individualitzada, activisme local...
també, i bé, tota una xarxa d'activitats per donar suport a les persones que ho desitgin. Per anar acabant, insistim en això, que esteu a la recerca de socis, també de voluntaris que tinguin
Doncs temps per donar suport, entenc, busqueu persones de diferents àmbits professionals o simplement que tinguin, doncs això, quines característiques creieu? Temps, bàsicament, no?
Sí, però tampoc és tant de temps, perquè cadascú pot mesurar quina disponibilitat té. De vegades hi ha contribucions que poden ser curtes en el temps però que són molt importants, com per exemple fer contactes amb institucions, amb la municipalitat, que costa a vegades arrencar, poder fer coses. Per tant, no...
Jo diria que això és el de menys. El que cal és sentir-ho com tu agafes una responsabilitat i aquesta responsabilitat l'has de mantenir a la mida de les teves possibilitats. Però no cal més, la gent no s'ha d'espantar pel fet de ser voluntària d'una associació com aquesta. S'ho ha de creure, senzillament.
Doncs, important la tasca que fa l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya. Avui ens ha visitat la seva vicepresidenta, la Isabel Gomis, i també una de les voluntàries de l'associació, la Mercè Rabanal. Moltíssimes gràcies per haver-nos atensat la vostra tasca, també per posar-la a disposició de tothom que la pugui necessitar. I, si més no, aquesta invitació general que entrin a la pàgina web
de DMD, les inicials, de dret a morir dignament, i allà, si més no, poder consultar aquest document de voluntats anticipades, aquest testament vital, i alhora teniu un correu electrònic que és tarragona arroba dmd.cat i podreu ampliar la informació que us pugui ser útil.
Moltíssimes gràcies per la vostra feina i per haver-nos acompanyat avui aquí a Baixgall el dia. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres.