Només es preocupava de veure com me tallaven el coll. I llavors, en vés de passar dos anys, esperar els dos anys, a la setmana, al cap d'un any, quan vam inaugurar el castell, perquè lògicament, per acabar, que estem amb el castell, i per no fer-me el pesat, que ja em faig una mica el pesat,
Doncs ja vaig dir la setmana que ve plego, això el juliol del 2000. Ves de passar els dos anys vaig dir prou, plego, quedo de regidor perquè no tinguis problema a l'hora de comptar i a l'hora de decidir coses.
però a mi no em posis enlloc ni a mi interessa absolutament res. Estareu al teu costat, només vindré els plens i s'ha acabat. Ens està explicant tota la trajectòria i només preguntava pel moment de començar. No, bueno, ja està. Em sap greu que està dret, en peu dret. Ha estat molt bé perquè així hem fet un repàs extensiu també de tot el que va comportar ser el capdavant a l'alcaldia.
Torno a repetir la pregunta per la resta d'alcaldes. Quin va ser aquell moment que us va fer el pas d'entrar en política, d'implicar-vos? A mi em va liar. Em sentiu?
Em sentiu ara? A mi em va liar el Manolo Jiménez, que no està aquí. Jo tinc casa a Toro del Barra des de l'any 78, vaig vindre de Barcelona, i l'any 99 em va dir si volia anar a les llistes del PSC, i li vaig dir que sí. Em van posar el número 3, només en van sortir dos, jo no vaig sortir.
Allà on vaig entrar al patronat de turisme per treballar allí. I en el 2003, en unes eleccions bastant disputades, vaig sortir regidor per un vot. Va haver-hi un vot, que la companya està aquí, la Susana Navarro, que algun ciutadà amb molta cultura
Al costat del vot, del nom de la Susana Barro, va posar Jamona. Aquest vot el van donar per dolent, al final la van donar per bo, i el dia que ens constituïa l'Ajuntament em va arribar a mi l'acte per ser regidor. Això va ser l'any 2003. Vaig estar de regidor tots aquests anys, amb coses bones i coses dolentes, amb ratos bons i ratos menys bons, fins que vaig sortir alcalde en un moment que ningú volia ser.
i no sé si ho he fet alguna vegada, però m'agradaria agrair a tots els que van estar governant amb mi, de tots els partits, perquè en aquells moments el que es parlava era, tenim que sortir d'aquesta, tots els que vulguin governar, que pugin al vaixell, i els que no vulguin, doncs que no s'hi pugin, va ser un any que quan va acabar aquell any de mandat, jo li dono el títol d'una pel·lícula, «El año que vivimos peligrosamente».
perquè el company Segalà ha dit que va acabar estar aquí. Doncs imagineu-vos un any que et fotien bufetades on te n'essis. Anaves al Consell Comarcal, patapam. Anaves al Defensor del Síndic de Greuges, patapam. Anaves al Tribunal Superior de Justícia, patapam. Anaves a la Diputació, patapam. Anaves a Vilàs,
a veure aquest poble que estem agermenats, i patapam. Va arribar un moment que era allò de dir, bueno, a dónde tengo que llevar la cara esta semana, perquè te les fotien pertot arreu. De totes maneres, una cosa que ha dit el Santi té raó, no hi ha res més agradable i més bo per una persona que ser alcalde del poble Octaviu i mirar les coses que has fet.
Jo, després d'aquests anys, veig coses que es van fer bé, veig coses que es van fer malament, perquè no tot pots fer-ho bé. Diu, és que tu no t'han criticat massa, és que vaig ser alcalde un any, no vaig tindre temps que em diguessin de tot.
i no vaig tindre temps de fer diners, perquè també aquesta acusació és molt típica, no? Però bé, repeteixo, és molt agradable, malgrat que molta gent es pensa que no, però et foten nates per tot arreu i arriba un punt que estàs una mica fart. T'ador Rovira, si has estat alcalde molt més temps, però recorda aquells inicis que et va fer...
Sí, evidentment. I clar que me'n recordo. Jo una mica també com el Santi, que diu que no tenia previst entrar en política ni participar a l'Ajuntament, vaig entrar en una feina que es va preparar, la Montse Gasull va...
consultar molta gent de la vila amb qui va compartir un treball de buscar arguments per preparar un programa municipal, un programa de millorar Torra d'Embarra. I amb aquests debats, que va ser tot un any de feina, amb els quals jo vaig col·laborar amb dues de les comissions que es van formar, vaig entrar a aportar coneixement, el que jo tenia, i alguna inquietud també.
I des d'aquest punt de vista, doncs molt bé, però al final, quan s'acostaven les eleccions, la Montse em va dir, necessito un cap de llista, ho vols ser tu? I allò va ser una mica, doncs això va sorprenent, però el primer que vaig ser va ser demanar-li permís a la Judit.
Després demanar-li permís a un molt bon amic. I després amb el meu mentor a dins del sistema de cofraries de pescadors de Tarragona, el que llavors era secretari de la Federació Territorial, a veure què em pensava, perquè ell també havia estat en política des de feia temps, política municipal,
I em va dir, diu, tu tira endavant i de la feina de la cofreria de moment la segueixes fent i si la cosa s'embolica ja en parlarem com ho arreglem. Però d'entrada no diguis que no, pren-ho com un desafiament personal. I així va anar, vaig entrar en les eleccions com a cap de llista, vam treure dos vots, dos regidors vull dir, una mica més de vots naturalment.
I a partir d'aquí la cosa va anar rodant. El següent mandat, amb unes eleccions que també van estar amb molta participació, moltes candidatures i, per tant, molt repartit, vam treure quatre regidors, van ser els que en vam treure més, i amb una coalició que l'únic que ens vam proposar, l'únic que vam pactar,
cap condició concreta, sinó que no trencaríem el govern i que acabaríem el mandat sense que hi hagués un canvi de govern. Perquè portàvem una trajectòria per diverses circumstàncies, una perquè el Santi se'n va cansar,
per altres motius. El cas és que no havíem acabat un mandat sencer durant molts anys i la preocupació que vam tenir amb el Partit Socialista i amb l'ABG, amb l'alternativa BGA, era acabar el mandat. Sobretot perquè veníem d'un any de transició amb qui l'experiència de col·laborar tots els partits per tirar endavant una cosa que estava ensorrada
Doncs era la que ens va moure a fer un pacte de govern i de tranquil·litat. I a partir d'aquí va anar tirant. D'aquí han sortit d'això, una majoria absoluta.
un altre, les eleccions que vam guanyar, però que amb la mateixa filosofia compartim la idea que el que és important és l'estabilitat d'un govern municipal, perquè si no el poble se'n ressenteix. Aquest era l'objectiu i és una de les coses de les que n'estic molt satisfet i agraeixo la col·laboració dels altres partits i dels altres regidors que han permès que això sigui així.
que no es trenqui un govern, que mantingui una estabilitat i aquest pacte d'aquest mandat, encara que siguin tres alcaldes diferents, és el mateix govern i aquesta és la filosofia de mantenir una estabilitat pel poble. Després les coses són més complicades i algunes coses es poden fer, unes altres no, però d'entrada aquest.
Bé, jo el primer que diré és que hem demanat un projecte per sonoritzar el Pati del Castell, que us sapiguem. Esperem que aviat acabin aquests problemes de so. Jo vaig entrar al Partit Socialista de la mà de la insistència de la Susana Navarro,
insistència perquè assistís a les reunions, perquè m'impliqués, i ja sabeu, aquí coneixeu la Susana Navarro, sabeu que és una persona molt convitzen. I per tant, a partir d'aquí vam començar a caminar. En principi, jo no m'entara de res, tal que deien. Em recordo els primers pressupostos que vaig revisar com a militant, que no en tenia aquells números ni res.
I mica en mica, doncs, picant pedra, molt des de baix, la primera llista de l'Enric Grangel crec que anava al 13, si no recordo malament, doncs es va anar donant aquestes circumstàncies que em van portar a ser cap de llista. El millor que li pot passar a un partit...
i no ho dic només per mi, és que els candidats o candidates sorgin de forma natural, sense forçar-ho. I aquesta és una de les sort, a jutjar pel que els meus companys sempre han votat a les primàries, que va passar amb la meva persona. Per tant, aquí és un orgull perquè sí que és cert que ser candidat per això, perquè sorgeix i perquè és natural,
És una sort. I a partir d'aquí vam començar a caminar amb això que explicava l'Eduard Rovira, amb aquesta obsessió de l'estabilitat. Avui tots i totes teniu un llibre a les bosses. Aquest llibre és una segona part de Pensaments Diversos. Us convido a que llegiu els Pensaments Diversos 1, que és la primera edició.
Allà, entre els dos llibres, tindrem la història del nostre poble, que no s'ha de jutjar ni criticar, és la que és, és la que tenim i és el que va passar. Però és cert que a tots, a una generació que entravem en política, ens va marcar aquesta obsessió per lluitar contra els individualismes i per estar constantment amb l'estabilitat al cap. I això sabíem que donaria fruit...
que projectes s'acabarien, que podríem tenir una continuïtat i és amb aquestes estem. I de moment malament no va, no? Per seguir...
Per seguir parlant d'inicis, m'agradaria preguntar-vos també per la sensació d'atrevessar per primera vegada aquesta porta, aquest pati del Castell, ja com alcaldes, amb el pes de la responsabilitat. I en el cas del senyor Segala, en Pic, quan es va inaugurar, i això va passar a ser ja la seu de l'Ajuntament. Però aquest primer recorregut per aquí, vostè com ho recorda?
Jo crec que la responsabilitat, lògicament, forma part d'un recorregut, però és un valor absolut. Quan tens una idea, sobretot, estem parlant de quan manes a dalt de tot, de qualsevol història, amb una empresa o l'Ajuntament, i quan tens la idea de posar-la en marxa i que funcioni,
Doncs és l'alegria que et dona fer les coses com s'han de fer, que s'han de fer bé, i per tant, home, jo vaig entrar i sortir, però sense animar de... És a dir, la satisfacció comença quan la portes al cap
i tu ets responsable màxim que una cosa arribi al final com aquesta que estem parlant i avui l'estem disfrutant aquí després de tants anys. Per tant, l'única cosa que hi ha és aquesta i ja està i és única que marxes amb el cap i amb el cor.
Vostès com recorden tot això, aquest primer recorregut cap a l'alcaldia, ja sent alcaldes, aquelles primeres sensacions? Les meves sensacions van ser que jo com a regidor tenia una funcionària,
que em feia de secretària, no? I un dia parlant, diu, vostè arribarà alcalde? Dic, si jo arribo alcalde, tu seràs la secretària d'alcaldia. Jo recordo aquell dia, entrar a l'alcaldia i trobar-me'l amb ella, amb una caixa de cartró, amb totes les seves coses, dient, ja ets alcalde. I quan vaig entrar al despatx d'alcaldia,
Aquest edifici, hagueu vist les fotos com estava abans de desrestaurar-se, l'alcaldia estava plena de papers per terra. Hi havia piles de multes de tràfic, recordeu el famós radar, hi havia documents de tota mena, era un desgavell. Perdó, sí, perdó, era un desgavell, però la il·lusió que portava és la que et fa que ho afrontis amb moltes ganes.
I això m'imagino que són tots els que han estat alcaldes que arribes amb moltes il·lusions. Amb el temps és com el sucre quan el poses al cafè. Remenes i es desfà. Arriba un punt que quedes molt fart. Però la il·lusió la portes. El Valeriano recorda una cosa que li va fer gràcia i era un dia que estàvem aquí fora, que era Reis,
I la meva dona estava al costat i no sé què em va dir. Enrique, no sé què. Li vaig girar i dic, Maria, solo soy el alcalde. Ell sempre m'ho recorda, però és la realitat. Hi ha moltes vegades que hi ha gent que es pensa que ets com Déu. I no, només ets l'alcalde. I l'alcalde és un més d'un equip de govern que procura fer les coses el millor que pot.
A veure, el record del primer moment...
Bé, no ho sé. L'entrar a la cosa física no la recordo tant. Suposo que és perquè des del moment que resulta que seré alcalde fins al moment que ho ets i comences a treballar són moments que no els recordo. És com un núvol perquè estàs aclaparat. En realitat és que estàs aclaparat. Tens sensacions molt estranyes i bé...
Recordo més aviat el començar a treballar, o com ha dit l'Enric, una mica la continuació. Comences a treballar tenint en compte que ell va endreçar de papers un despatx, però després me'l va deixar, perquè en un any vam treballar junts i de fet vam estar fent moltes coses, endreçant una miqueta per dintre, no només de papers.
inclús un dia me'n vaig enfadar amb ell li vaig dir si això no prens una decisió m'emprenyo i plego deixem-ho aquí
Està aquí Podolet. Està aquí Podolet, sí. Però vull dir que vam treballar junts fins al punt que tots dos ens vam implicar amb els altres companys regidors, però que teníem ganes d'endreçar les coses. I a vegades era delicat i l'un per l'altre, i també m'ha passat amb el vale, hem anat prenent decisions. A partir d'aquí sí que recordes que comences a endreçar el fet físic del despatx. Tu vas treure els papers, jo vaig treure l'alfombra.
com a símbol de treure alguna cosa que estava bruta. Hi havia molta pols en aquesta alfombra. I sota no ho sé perquè ja no ho vaig voler veure. El fet és que la sensació de començar a governar el castell amb tot el que hi havia hagut i amb tot el que teníem que començàvem a endreçar el primer any i a continuació també,
doncs és una mica allò que vas caminant i vas endreçant i vas sent i aquesta és una sensació que tinc de tota una sèrie de fites que les podríem anar marcant i que han anat succeint de mica en mica amb la col·laboració, primer jo col·laborant amb l'Enric i després amb el Vale al costat vam anar fent i vam anar al Vale i tots els altres, no em vull deixar els de l'ABG i tots els companys d'Esquerra i els altres
del Partit Socialista, que vam anar endreçant i va passar una cosa darrere l'altra. I en Marriott fins aquí, i ara seguim, perquè encara estem endreçant coses d'aquelles que hi havia.
Jo tinc dos, no tant com a alcalde, si que tinc una anècdota, com el primer dia que vaig entrar com a alcalde a l'Ajuntament, com sabeu, a mi m'agrada, jo em dic Valeriano, però m'agrada que em diguin, vale, això ho sap tothom, no? I clar, el primer dia, la persona que estava a la recepció, tal com entra, em diu, bon dia, senyor Valeriano. I dic, ostres, què ha passat aquí?
I llavors li vaig dir, no, mira, no canviem les coses, continuos en el vale, per on molt alcalde que sigui, i a partir d'aquí ja suposo que tothom ho va repartir i ja va quedar clar. I l'altre, que és més personal, és que jo de petit hi jugava en aquest castell. No li digueu a la policia, sisplau, perquè vaig haver de córrer moltes vegades davant de la policia quan estàvem en ruïnes.
I la sensació que ocupava el despatx del regidor de Via Pública, el primer dia que vaig entrar a aquell despatx, sí que és cert que vaig pensar, quin diria a mi, quan era petit, que jugava per aquestes sales, corria per aquí, tots els estius, que al final acabaria en un despatx, en un lloc tan important com era ser regidor. I per tant, tinc aquestes dues entrades més marcades. I això. Us faré...
Una darrera pregunta per cloure l'acte. També per defugir potser del to més institucional i seriós, m'agradaria que compartíssiu alguna anècdota divertida, inesperada, algun fet que hagueu viscut així més sorprenent. Us vingui a la memòria. Jo sorprenent res, perquè si una persona és absolutament responsable de dues coses...
jo ara no em vindria al cap allò de dir, ostres, això no m'ho pensava, però doncs, jo aquestes experiències, professionalment parlant, no les he tingut, i parlant de l'Ajuntament, home, sí que és cert que els nou anys que vaig alcalde tinc tota una satisfacció inobidable, sobretot,
pel que es va fer, per com ho vaig fer i com va sortir tot. Per tant, és l'única cosa que per mi podria ser la més sorprenent.
i el que jo recordo històricament i que això no em poden borrar ni els meus fills perquè això és una vivència històrica i quan et fas gran com jo que ja tinc la pota més aviat o de la carretera de la Riera que aquí doncs et ve la memòria tot el que has fet a la vida però començant des que has tingut ús de raó fins que he acabat després de ser alcalde perquè ja després de ser alcalde ja fa 25 anys que no sóc res
Per tant, tinc la gran sort i el gran privilegi d'estar aquí i moltes gràcies i fins a la pròxima. Molt bé. Bé, jo en un any no em vaig tindre temps de tindre tantes experiències, però n'hi ha una que era que vam anar a Vilars aquell any i van anar diversos regidors. La situació estava complicada perquè els de Vilars volien trencar la Germanament
i nosaltres vam arribar allí, ens vam portar a una sala de plens, ells són 32 regidors, vull dir que no és una broma, i l'alcalde francès amb la seva cinta va treure 3 o 4 fulles de paper i va començar a explicar i a parlar i a parlar, i quan va acabar, tots aplaudint i tal, i em diu, ara parli vostè, jo me'hi porto papers.
Vull dir, jo, si hi porto un paper m'equivoco. Per tant, tot el que tinc que diu tinc aquí i surt per aquí. I dic, com trencaré el gel perquè aquesta gent volia trencar la germana ment? I dic, miri, tu estaves... Estava, volia fer de tu doctor. Sí, però va haver-hi un moment molt bo que la traductora de la francesa... Em parlava en francès? Sí, perquè... Jo li dic, mira, no, no m'entero de res. Eh...
Em toca parlant a mi i li dic a l'alcalde, dic, miri que porto dos o tres visites aquí a França, sempre ens hagueu tractat molt bé, però hi ha una cosa que sempre em sorprèn. Em posa cada sorpresa i dic, ho ve que parleu el francès. Es van posar a riure tots i en aquell moment ja no volíem trencar.
I quan vam acabar se'n presenten uns senyors allí i diuen, miri, nosaltres som del grup de varietes de Vilars. Diu, que és molt de gust, no? Diu, és que voldríem actuar a Torredembarra. Dic, doncs cap problema, nosaltres tenim una església molt gran que allí es pot actuar. Veurà, és que el nostre espectacle amb una església...
Si és cantar, no hi ha cap problema, ja ho fan. No, no, és que el nostre espectacle és barietes. Dic, vale, ja està. Tenim un casal que podeu actuar. I vam vindre, i vam actuar, i vam planar el casal, i va anar molt bé. Però són, en un any, dos dels detalls. Un altre detall també va ser quan va vindre el conseller de Cultura que volia veure el teatre.
A mi la veritat, ara em diria una barbaritat, però no la dic. Però el vam portar al teatre. El vam portar al teatre i quan va entrar va al·lucinar mandarines. Diu, ens tindreu que tornar la subvenció de 800.000 euros. Dic, està a l'Ajuntament per tornar subvencions. Dic, escolta, dic, amb sinceritat, què podem fer per no tindre que tornar aquesta calerada? Diu, si feu una actuació ja n'hi haurà prou.
Això era un divendres, un dissabte, i el dilluns vam fer vindre a l'arquitecte del teatre i li van dir «olvídate del mármol de Carrara».
Volem que tot el que és el hall ho facis pati de butaques. De les dues escales, la que puja per l'esquerra la treus i fotem a l'escenari, hi ha els lavabos que acaben 200.000 persones a l'hora. Allí ens fas els vestuaris pels artistes. I ho vam aconseguir que es fes allò i gràcies a aquella actuació nostra
Avui en dia gaudim d'un teatre encara que sigui amb limitacions i que espero que l'equip actual, i ja s'ha dit que ho farà, perquè tenim un teatre per 500 persones i és una llàstima que estem com estem. Són les dues coses simpàtiques que em van passar mal any de mandat. Les altres no les explico. Moltes gràcies.
Tenim una sala d'actes polivalent i no vam haver de tornar a la subvenció.
Bé, com a anècdotes, no sé, amb nou anys han passat moltes coses i potser de les coses més curioses, una de les coses que m'agraden molt és que nens petits que venen de visita al col·legi i veuen qui és l'alcalde i després te troben pel carrer i et saluden, senyor alcalde, senyor alcalde. Després també et demanen coses, com si fossis Déu, ho ha dit el Sol.
I no...
La cosa més sensible és potser aquesta sensació que la canalla et coneixi, que sàpiguen que ets algú, perquè en realitat la majoria de la gent, doncs bueno, ets un més del poble, et coneixen de sempre i ja està, no hi ha més història. En nou anys, les sensacions que tinc, hi ha moments bastant dures, heu de pensar...
que vam haver d'aguantar tot el govern durant la Covid. Això és una cosa que marca, tal com ha marcat a tota la població, no soc ni més ni menys. El meu fill, que anava a l'institut, encara no. Sí, no ho sé. És igual, un any perdut. Sensacions estranyes. Vaig tenir...
en aquella època potser la llibertat de poder venir al Castell, era l'alcalde i havia de sortir de casa, i això em permetia no estar tan tancat, però el mandat aquell, sobretot la post-Covid, va ser una mica complicat.
D'anècdotes n'hi ha moltes, però així de gracioses, excepte aquestes de Vilar que explica ell, això del fet de parlar francès, una de les coses que també va ajudar és que,
el fet que jo parlés francès amb sultura va permetre debatre i rebatre tots els arguments que podien donar amb una certa sultura, perquè si no t'agafen amb traduccions i sempre és complicat, ja ho diuen, traductora i traditora. En fi, no ho sé, d'anècdotes hi ha moltes, però ara mateix no me'n ve cap al cap i tampoc crec que les que són més gracioses les puguem explicar un punt. Molt bé, gràcies.
Doncs sí, jo explicaré una que t'implica. Justament a poc d'entrar com a alcalde ens vam posar en modus Indiana Jones, el regidor de Cultura i Patrimoni, que és arqueòleg.
l'Eduard també vam fer venir un arqueòleg i jo mateix per baixar, sabeu que a la sala Lluís d'Icard hi ha un accés en què hem sentit que hi ha de tot, que allò connecta per aquí per la plaça i jo crec que aquell dia pensàvem que trobaríem el tresor de la nostra vida, que podríem veure moltes coses i vam sortir de fang fins aquí i allà no hi ha res, ja us ho puc dir.
Llavors, la imatge d'aquí, l'amic d'Eduardo i jo, pujant per les escales, plens els sabates de fang, dient, quina merda. Aquesta va ser molt graciosa.
Moltes gràcies a tots quatre per la vostra generositat i sinceritat, perquè avui hem recordat que la història d'un municipi va més enllà de les pedres i dels documents i, evidentment, hi ha aquesta vessant humana que avui també volíem posar en valor. I ara l'actual alcalde, Vale Pino, us farà entrega d'uns obsequis per recordar també el vostre pas per l'alcaldia.
I fins aquí l'enregistrament de part d'aquest acte que va suposar la commemoració dels 25 anys a la recuperació del castell del Zicart.
Podeu veure les imatges d'aquest acte i també recuperar la conferència que va haver-hi al matí a càrrec del Centre d'Estudis Cineval de Mas i també de l'historiador Xavier García Puerto, que va fer una visita guiada a la nostra pàgina web onaguiolatorre.cat i també a les nostres xarxes socials. Seguim amb més continguts aquí a la sintonia Dona la Torre.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Larà. 6 persones han resultat ferides en un incendi aquesta matinada en un pis de Figueres. Els bombers de la Generalitat han rebut l'avís cap a dos quarts de 5 per un foc al tercer pis d'un bloc de 5 plantes al carrer Tapis. 4 dotacions s'hi han desplaçat, han apagat l'incendi i han revisat l'immoble. El SEM s'hi ha traslladat amb 5 ambulàncies i ha traslladat també 5 ferits lleus a l'Hospital de Figueres i un de menys greu al de la Val d'Hebron de Barcelona.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, un accident provoca retencions a la GI 553, al terme de Sant Feliu de Buixalleu, en pas alternatiu, en dos sentits de la marxa. La Boira també complica la circulació, a la P2 entre Soses i el Batàrec, i també a la P2 entre Soses i Lleida, en tots dos sentits també de la marxa. A la P7, a Bandellós i l'Hospitalet de l'Infana, en sentit València, la retirada de la càrrega genera circulació intensa amb un sol carril obert, i també a la P2, a l'altura d'Aitona, en sentit Barcelona,
La retirada d'un vehicle provoca també retencions en aquest punt amb un carril tallat.
I avui, darrer dia de l'any, i el 2026, arrencaran pujades de preus en diversos àmbits. Tot i que es mantenen les bonificacions del transport públic, els bitllets i abonaments s'encariran entre un 3,5 i un 9,4%, i també augmentaran els peatges, les tarifes del taxi, les taxes aeroportuàries, amb possibles impactes també en el preu dels vols. En la cisteria de la compra, els ous seran també un dels productes a seguir aquest 2026, i en paral·lel les pensions s'actualitzaran amb l'IPC i els ous dels funcionaris pujaran.
I dos catalans han mort i dos més en resultats ferits. Un d'ells de consideració volíem dir en un accident de trànsit a l'Aràbia Saudita. Les víctimes mortals són un home i una dona, segons ha informat el Ministeri d'Afers Exteriors. Tots quatre feien un viatge de turisme plegats i han patit un accident a uns mil quilòmetres de la capital del país Riyad. El grup estava format per dues parelles i els dots ferits són també un home de 67 anys, en estat greu i una dona de 53, que estaria en aquest cas lleu.
I avui la tretzena edició de la Grossa de Capdany repartirà 8 grans premis amb un primer guardó de 200.000 euros per bitllet i preus que van dels 5.000 als 65.000 euros. S'han posat a la venda 100.000 números amb 35 sèries diferents, a 10 euros el bitllet, i s'ha eliminat la doble. El sorteig començarà a la 1 i es podrà seguir per TV3 amb compra també de bitlletes fins les 11 del matí.
I pel que fa al temps, avui hi ha una jornada marcada pel contrast entre sol i boira. Boires extenses a la Catalunya central i també a la vall de l'Ebre, mentre que el Pirineu l'emporta i al sud de les terres de l'Ebre dominarà el sol. També el vent del nord afavorirà nubolades al litoral i prelitoral central que deixaran algun ruixat sense importància. Notícies en xarxa Sintonitzes Ona la Torre
Tenim poca aigua i una part la perdem pel mal estat de les canonades? Tenim la xarxa de distribució realment feta un colador? Ja no parlem de fer-ne un bon ús, sinó directament de si l'estem deixant escapar. I ja hem vist que l'aigua, en molts casos, no serà abundant i, al contrari, serà molt costosa d'aconseguir.
Avui les fuites al centre de la mirada del Quatre Gotes. Ara moltes poblacions s'estan posant les piles i estan fent la feina. Nosaltres també baixarem el subsol en un capítol que sí, també mirarà en com fer un ús més eficient de l'aigua. I quin paper hi jugui, per exemple, la innovació tecnològica? Digitalitzar? Per què?
I amb la lupa posada en els consums havíem deixat en marxa una conversa al voltant del sector turístic. Malgaste és el gran interrogant. No desfem encara les maletes perquè just ens havíem quedat, recordeu, a les portes, entrant a l'hotel i encara amb diverses qüestions per tractar. En aquesta novena cita del programa, el nostre gran objectiu, no perdre ni una sola gota d'aigua. Quatre gotes.
El sector de l'hostaleria i el turisme bastant al punt de mira va ser un dels focus de debat en la darrera sequera, especialment quan es discutien les restriccions a aplicar. Un turista gaste de mitjana un 60% més del que consumeix un habitant de Catalunya. Estem parlant de 265 litres per via.
El 2024 tot el sector del turisme va consumir 24,6 hectòmetres cúbics. Això equival a aproximadament el 5% de tota l'aigua que consumeix Catalunya en un any. Per fer-nos una idea, per exemple, els viatgers que ens van visitar van gastar tant com totes les activitats econòmiques i els residents de la comarca del Maresme. La quantitat d'aigua que gasta un turista sí que és cert que ha baixat progressivament amb els anys,
Però, d'altra banda, la despesa hídrica del conjunt del sector també ha augmentat aquests darrers exercicis perquè estan arribant més visitants, 32 milions el 2024. En qualsevol cas, ni tots els turistes gasten el mateix, ni tampoc tots els allotjaments treballen amb la mateixa sensibilitat. I reconectem amb la visita que estàvem fent a l'hotel Blaumar de Salau i amb la conversa amb la seva responsable de qualitat i també de medi ambient.
la Núria Varela. El vostre canvi comença, podríem dir, fa més anys, no us agafa en aquest últim context de sequera, però entenc que potser sí que en el conjunt del sector, en cada un d'aquests episodis de sequera és quan salten les alarmes, com en tota la societat, perquè l'accés a l'aigua comença a ser una amenaça. És llavors quan es pensa més en d'on treure, d'on estalviar aquesta aigua?
Sí, sí, crec que malauradament, com tu dius, sona l'alarma quan hi ha una sequera, quan potser hauríem de treballar sempre en aquest recurs tan indispensable, i és per això que a mi em preocupava quan en aquesta última sequera es feien campanyes de sensibilització amb coses tan bàsiques, quan crec que són coses que haurien d'estar interioritzades des de fa...
50 anys o 30 o 25. I per això crec que sí que, malauradament, passa que fins que no hi ha una alarma potser la gent no som conscients del perill que hi ha.
Per un costat hi ha les actuacions que ha de fer l'empresa del sector hoteler per estalviar aigua i després hi ha els hàbits de la pròpia ciutadania, del viatger que arriba aquí a l'hotel. En qualsevol cas, quan parlem d'eficiència, per exemple, que ara que som a la piscina,
A simple vista veiem una piscina més o menys normal, però, clar, parleu que us ofereix un estalvi d'aigua important. Com és aquesta piscina? Doncs mira, aquesta piscina la vam reformar el 2009. Té la mateixa làmina d'aigua, és a dir, la mateixa superfície d'aigua pel client, per tant, i l'aforament de la piscina és el mateix que abans el 2009.
I el 2009 el que vam fer va ser reduir la profunditat de la piscina a la meitat. Vam passar d'una piscina, la típica piscina que tenien tots els hotels i totes les comunitats, amb una profunditat de 2,70 o 2,50, l'hem reduït amb una profunditat de 1,50. Per tant, l'esbarjo és el mateix. També ens adonàvem que a la zona de 2,70 metres no hi havia ningú i, per tant, dissenyant una piscina amb la meitat de profunditat hem reduït el consum ambiental.
d'aigua de metres cúbics disponibles en més del 60%. Vosaltres destaqueu, especialment aquí a l'Hotel Blaumar, el canvi en la manera de conservar la neteja de les habitacions. Mira, nosaltres, de fet, el sistema de neteja ja el vam canviar el 2016, introduint el fregat pla, és a dir, amb una mopa humida, i des de l'any 2024 vam introduir
potser una mesura molt més atrevida, que és el nostre servei de neteja eco-friendly, que consisteix en que nosaltres no utilitzem aigua en la neteja diària de l'habitació, ni aigua ni productes químics, només durant els primers tres dies. A partir del tercer dia fem cada tres dies neteja amb aigua. Amb això hem aconseguit també una reducció de més del 30% del consum en la neteja d'habitació.
Quedem-nos a l'habitació, perquè abans en parlàvem. Les dutxes és on també cau molta d'aquesta aigua. I, clar, això sí que té a veure amb els hàbits del turista. Ens imaginem a nosaltres mateixos, quan anem de vacances, gastem més aigua perquè estem relaxats i tota aquella consciència que podem tenir a la llar, desconnectem i ens estem més estona a les dutxes. Però, clar, després també pensem en el turista estranger, que ve d'un altre context, segurament en molts casos més favorable en quant a pluja. Clar, com es treballen aquests hàbits perquè les dutxes realment siguin...
Per una qüestió d'higiene. Sí, nosaltres, com et deia, la sensibilització és primordial quan el comportament de les persones o, en aquest cas, els turistes o dels clients al nostre hotel. Suposat, nosaltres tenim reductors de caudal i herejadors que, per tant, redueixen el consum per minut, potser entre 6 i 7 litres.
Amb això hem aconseguit bastanta reducció, però cal després conscienciar el client. El 2014 nosaltres érem un hotel amb banyeres a tots els banys. Vam fer un estudi preguntant als clients que els semblaria que canviéssim banyeres per plats de dutxa i no va haver-hi gaire reticència.
Els clients ho demanàvem, però finalment vam fer la reforma i vam substituir. Aquí vam reduir, per suposat, moltíssim el consum d'aigua. El que tu deies, quan anem de vacances potser ens relaxem i fem coses que a casa no faríem, com banyar-nos cada dia, quan a casa potser et dutxes. Amb això ja vam fer una reducció important i el que hem de fer és ser conscients tots que...
quan no canvis el barret quan ets turista i quan ets persona, no?, ciutadà a casa teva i ser conscients que consumint més aigua ens afecta a tots, a tot el planeta i no només a casa teva.
El que es pot trobar a la ciutadania és que en una situació de sequera se'ls demani consumir 100 litres diaris d'aigua, en canvi un turista, sobretot en casos de luxe, estigui consumint 5 vegades més. Aquí hi ha una diferència que és la que genera tensions i no sé si també és la que s'hauria d'acabar disminuint.
Segur. En el nostre cas, nosaltres a l'hotel, tenint en compte que no tenim bugaderia, i això li donaria un resultat diferent, el nostre consum vam començar a mesurar el 2010, estàvem a prop de...
200-220 litres per noctació i ara estem en un consum de 166 l'any passat 2024. Això s'ha produït gràcies a les inversions que nosaltres hem fet per ser més eficients en quant a la disponibilitat de l'aigua, però també estic segura que per conscienciació de les persones cada vegada són més conscients del que hi ha.
Doncs, Núria, gràcies per fer-nos aquest petit recorregut per l'hotel i us encoratgem també a seguir amb aquests passos cap a la sostenibilitat. Molt bé, moltes gràcies.
Sortim realment refrescats de la piscina i amb ganes de més reflexions. En aquest capítol parlarem de fibra òptica i aigua. Quina relació poden guardar? Anirem fins a l'ampolla, a l'algebra, per entendre la connexió. Però abans ha arribat l'hora de radiografiar les nostres instal·lacions. Aquestes canonades hi ha en la recerca de les fuites, el gran tema. Ens hem de preocupar?
Busquen aquesta major eficiència en la gestió de l'aigua, anem incorporant veus aquí al Quatre Gotes, i ara la pròxima també és experta, parlem amb en Carles Conill, que és president de la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins i també president de l'Observatori Intercolegial de l'Aigua. Carles, benvingut.
Moltes gràcies. Quan analitzem les infraestructures, totes aquelles que ens serveixen per dotar-nos d'aigua a casa nostra, quines són les seves debilitats? On les hauríem de situar?
Nosaltres, com a Observatori Intercollegial de l'Aigua de Catalunya, vam apuntar que aquesta sequera, que consideràvem que, degut al canvi climàtic, seria estructural, calia millorar eficiència, perquè en aquesta situació, quan està fent falta aigua, l'aigua que es perd, potser és el més...
Preocupant, o sigui, dol més en aquests casos. Nosaltres vam abordar tres grans línies. Una, clarament, de les infraestructures, és les fuites o les conduccions d'aigua potable. Es podrien afegir, a part de les conduccions, els mecanismes com vàlvules o dipòsits, etcètera.
també en les escomeses. Però, per simplificar, parlaríem de la xarxa de transport i, sobretot, la de distribució d'aigua potable. Aquest seria un punt, però apuntàvem dos temes més. Un, l'ús de l'aigua a l'agricultura. Estem en un país on el...
on el 50% dels regadius no són eficients. I la tercera és l'eficiència de l'ús de l'aigua en l'indústria. Aquestes tres línies van ser per nosaltres les prioritàries.
Si entrem en el primer dels ítems, el que és l'eficiència en l'ús urbà de l'aigua, considerem que la gent, la població, la ciutadania, en termes globals ho estan fent força bé. És a dir, Catalunya té un consum de 120 litres per a evitar en dia
un consum domèstic de 120 litres habitant i dia, que és força exemplar en l'ús de l'aigua. Això vol dir que també considerem que aquí hi ha menys a estirar, hi ha menys recorregut a fer, tot i que sempre en queda.
De fet, una de les qüestions podrien ser tots aquells usos en els quals encara hi destinem aigua potable quan no caldria que reunís aquestes condicions. Aquest seria un camí per recórrer? Aquest és un camí a recórrer, i aquí vull significar, per exemple, la darrera ordenança de l'Ajuntament de Barcelona per l'ús d'aigües grises.
Ús d'aigües grises vol dir que l'aigua que es fa servir per la banyera o la dutxa es pugui aprofitar per la cisterna o es pugui aprofitar per la neteja de zones comunes, de l'edifici o per rec. Jo crec que mesures d'aquestes, l'aplicació d'una ordenança que no és l'Ajuntament de Barcelona l'únic, sinó...
que molts altres ho han fet, és una bona mesura per ajudar-nos a tots a ser més eficients a casa amb l'ús de l'aigua. Però, quan la sequera, vam donar-nos en compte que, si bé, com he dit, consumíem...
a un nivell força exemplar, com a ciutadania, sí que les xarxes estaven en termes globals perdent de l'ordre del 20% de l'aigua. Ho vam sentir força amb les notícies i tal, que hi havia municipis que podien perdre un 40% d'aigua a la xarxa o més. És a dir, una quantitat molt notable.
Això no per criticar els ajuntaments, que normalment prou feina tenen, sinó perquè el conjunt d'administracions i amb finançament públic i finançament privat s'ha d'abordar el repte de tenir les conduccions i les instal·lacions d'aigua en bones condicions.
Fem un petit respir, de seguida tornem amb la conversa amb el Carles Conill, però aprofitarem que ens mencionava l'estat de les canonades per anar una miqueta més enllà. L'Agència Catalana de l'Aigua, en el context de l'anterior sequera, va voler estudiar l'estat de les fuites i hem volgut fer un petit resum de les conclusions que es van extreure analitzant pobles i ciutats.
Les auditories encarregades per l'ACA el 2022 van analitzar més d'un centenar de municipis catalans, l'equivalent al 77% dels abonats. En resum, van detectar que cada any es perd un 20% de l'aigua. En total, 98 actòmetres cúbics.
Aquí hi ha una petita part que són per culpa de robatoris, connexions il·legals o per problemes amb els comptadors. Però el gruix principal són pèrdues reals. Les fuites a Catalunya, doncs, suposen com a mínim 74 hectòmetres cúbics anuals. Per fer-nos una idea, és gairebé la meitat del pantà de sau o com si es buidés cada any l'embassament de la llosa del Cavall o el d'Oleana.
Per culpa del mal estat de les canonades, la meitat dels pobles auditats perdien més del 20% de l'aigua. Els casos més complexos són els d'Emposta i Alcanar, on s'escapava un 60 i un 56% de l'aigua per fuites o usos no comptabilitzats. Segons els estudis, un 78% de les fuites dels municipis catalans són tècnicament habitables.
La renovació de les canonades és una feina de llarg recorregut perquè estem parlant de molts quilòmetres de canonades i també en moltes poblacions, per tant, no serà una cosa immediata. Per això, aquí potser l'estratègia hauria de ser triple renovació, manteniment i també aquella capacitat per conèixer en temps real com estan les infraestructures, com estan les canonades i, en definitiva,
Com s'estan deteriorant aquestes instal·lacions perquè no ens acabem trobant amb el mateix d'aquí a 30 anys? Sí, i això últim que acabes de dir és important, és a dir que hi ha una sequera, hi ha un esforç i s'aboquen fons subvencions de les administracions per ajudar que això millori, però...
Però no s'ha d'oblidar i això s'ha d'anar mantenint. És important no perdre la memòria. Quan hi ha sequeres es fan accions, hi ha una preocupació i aquesta preocupació no l'hem d'abandonar. És a dir, s'ha de fer inversions en reposició, en manteniment i...
incrementar els mecanismes de control de les fugues. Les xarxes ben gestionades estan sectoritzades i, per tant, quan hi ha pèrdues tu pots esbrinar
més ràpidament on s'està produint i, a més, tens mecanismes per aïllar els punts on hi ha les pèrdues i poder actuar i reparar-ho, resoldre-ho més ràpidament. És a dir, tot el que sigui digitalitzar els punts de control i els consums són mesures que requereixen inversions però que són necessàries
per mantenir aquest bon estat de les xarxes i que no ens tornem a trobar el proper episodi greu de sequera, que amb el canvi climàtic pot aparèixer molt més aviat del que ens pensem, i que tot l'esforç fet en tenir les xarxes en condicions no es perdi.
Has tocat per donar un concepte que crec que és clau, que és la digitalització, però, clar, de quina manera ens pot ajudar, no? Ho dic perquè segurament a ulls de la ciutadania potser és més rendible o més fàcil d'explicar una renovació d'una canonada sencera. S'entén que allò ens ajudarà a perdre menys aigua, però, clar, com ens pot ajudar el fet d'incorporar tecnologia en aquesta xarxa de distribució? De quina manera és realment útil?
Bé, la tecnologia ens ha de permetre conèixer el que està passant. Això a la xarxa, a nivell de, sobretot, conèixer via digitalització els consums de cada un dels punts de les xarxes i inclús dels punts d'arribada de l'aigua als nostres edificis, a les nostres cases, això...
Això permet optimitzar, perquè aquest coneixement és el que ens permetrà veure quan es desvia, i es desvia per rotures, per accidents, perquè una canonada envellit, etc. La digitalització de la xarxa és bàsica per poder conèixer i fer una gestió més acurada
i més eficient de totes les instal·lacions.
I acabem amb una altra qüestió, no sé si aquesta té tant camí o no per recórrer, és la innovació tecnològica. De quina manera estan apareixent aquestes innovacions tecnològiques, aquestes solucions tècniques, a quin ritme s'estan plantejant d'acord amb les solucions de futur que ara tenim, no? No sé si d'aquí a unes dècades en sortiran altres tecnologies que faran que les actuals quedin completament desfassades.
Aquí jo seria força optimista. El sector de l'aigua aquí a Catalunya treballa bé, s'estan produint innovacions...
Inversions, hi ha diners per fer recerca, per fer desenvolupament, per fer innovació. Nosaltres considerem que s'hauria d'incrementar, hauríem d'arribar al 4% del volum econòmic del sector.
ara estaríem amb una xifra alguna cosa més baixa, però vull dir, la ruta està traçada... Hi ha molta gent interessada i preocupada i que treballa en aquesta direcció. Un cas en aquesta línia seria l'ús de l'aigua a l'indústria. L'indústria fa temps...
que, com que la majoria de les indústries han de pagar tant per l'accés a l'aigua com per el sanejament de les seves aigües brutes, fa que ja de fa anys s'hagi anat incrementant la seva eficiència.
També moltes indústries en aquesta mateixa recerca de l'eficiència estan incrementant la reutilització interna de les seves aigües de procés i a la vegada també o altres estan utilitzant aigua regenerada
jo diria afegiria un últim criteri per això que és clau que és la petjada hídrica aquest concepte que ve a ser o ve a significar de conèixer quina és la quantitat d'aigua que necessitem o que fem servir per cada unitat produïda o per cada activitat econòmica ha de ser
un element clau i calcular aquesta petjada amb un càlcul estandaritzat i comparable ens ha de permetre poder veure com tota aquesta eficiència que estem volent lograr cada vegada vagi millorant. Si no baixem l'esforç
que s'ha fet durant aquest darrer episodi de sequera, tant al camp com a l'indústria com a les administracions, i es segueixen fent les inversions que havíem pensat que calia fer,
Podem anar a camí, i això jo crec que seria el desig, que un país com el nostre ha de ser un referent en l'ús de l'aigua, del bon ús de l'aigua. Jo crec que tenim l'oportunitat i crec que en molts llocs la voluntat de ser un país que endavantem l'ús de l'aigua, com és Califòrnia o Singapur, etcètera.
Jo crec que aquest hauria de ser un repte per tots. Carles Conill, president de l'Observatori Intercollegial de l'Aigua, hem vist que tenim molta feina per fer, ens apuntem tots aquests deures i t'agraïm que hagis passat revisió amb nosaltres. Molt bé, moltes gràcies.
Pugem novament al cotxe i anem cap al Baix Ebre, des d'on el Consorci d'Aigües de Tarragona gestiona la distribució a municipis i també a indústries. Nosaltres avui ho fem per abordar aquesta qüestió, la gestió de l'aigua, si pot ser o no, més eficient.
Ja ens trobem a l'estació d'aigua potable de l'Ampolla del Consorci d'Aigües de Tarragona per parlar amb el seu gerent, en Josep Xavier Pujol. Benvingut al programa. Gràcies, bon dia. Quan parlem d'eficiència en la gestió de l'aigua aquí al Consorci d'Aigües de Tarragona, a què ens referim exactament?
Bé, eficiència n'hi pot haver de diversos tipus. Potser la principal, la que és més notòria i els efectes de la gent la que entén més, és l'eficiència hidràulica de la instal·lació. Diguem-ho traduït d'una altra manera, les nivells de pèrdues. Un concepte que amb la sequera s'ha vist molt augmentat perquè al final...
l'aigua que es perd per la instal·lació no fa cap profit a ningú. En el cas del Consorci, tenim estudis acreditats de l'any 2023, amb una eficiència del 99,6. El 2024 està pendent de rebre'l, però estarà d'or del 99,7, que són valors amb una eficiència molt alta, diguem que molt alta, inclús de superar i de mantenir al llarg del temps. Això ens ho fa la Universitat Politecnica de Catalunya, una entitat externa
i aliena la nostra feia cada dia, i que amb les dades que li proporcionem de tots els que valim, a través de tot el sistema de gestió que tenim, de control intern, des de la captació fins al lliurement als usuaris, ens fa aquests balanços, i aquests balanços anuals són aquests números tan satisfactoris. Clar, marge de maniobra en aquest sentit, en aquesta eficiència hidràulica, entenc que no n'hi ha molt més, per tant, el repte de futur per al CAP deu ser mantenir la infraestructura per poder conservar aquesta bona nota. Exacte.
Sí, sí, o sigui, tot i tenir aquest número no es podem adormir. Continuen fent inversió, renovant equips, renovant instal·lacions, renovant cavalímetres. Els cavalímetres s'han de renovar la llei de meteorologia cada 12 anys i llavors tenim un parc de control molt exhaustiu perquè al final són cavalímetres de facturació. La gent vol que se li facturi realment el que l'aigua se li dona. Llavors, no admetríem que hi hagués errors o errors considerables
en aquesta mesura amb la qual es factura el consorcià. Un dels camins de futur per al Consorci sí que és la digitalització, però, clar, fins a quin punt o de quina manera aquesta digitalització es pot arribar a traduir en un estalvi efectiu d'aigua?
La digitalització és un terme senzill, però a la vegada complex. La digitalització, en el nostre cas, té a veure amb un projecte de digitalització integral de totes les seqüències del CAT, des de captació, potelització i digitalització. I amb aquesta digitalització el que volem ser és més eficients, més eficients en tot el tractament de les dades, dels processos de tractament propi, amb la qualitat de l'aigua i també, com no, amb l'estalvi d'aigua.
també en l'estalvi d'energia, amb l'energia, per exemple, han posat en aquest pla de digitalització dos parts fotovoltaics de 4,5 megawatts, que això també ha d'ajudar a l'eficiència energètica, de manera que produïm energia verda, amb una quantitat considerable, que pretenem que el 15% del consum de tot el consorci sigui procedent de plantes fotovoltaiques.
També l'estalvi d'aigua, de les fuites, o sigui, pensa que un tant percent, encara que sigui un 1% d'una quantitat de 75 hectòmetres cúbics que generem a l'any o que subministrem a través de la xarxa nostra, és una quantitat d'aigua molt elevada.
pretenem quantificar, i així el projecte ho fa, que siguin uns 150.000 metres cúbics anuals, que són molts, però comparat amb els 75 milions, és un percentatge molt baix, que també siguin d'estalvic d'aigua que no tinguem registrada.
Dins del Consorci d'Aigües de Tarragona, una de les grans apostes dels darrers anys ha estat l'escoltació amb fibra òptica de la colonnada principal, que és la que distribueix l'aigua des d'aquí fins al camp de Tarragona. Quina informació us està oferint aquesta tecnologia?
Ens dona una informació en continuo, permanent, 24 hores per set, tots els dies de l'any, a través d'uns centres de control que hi ha en dos parts del món que ens fan aquesta supervisió i que ens reporten com està la tuberia en cada moment, com evoluciona l'escoltació en continuo de l'estat estructural de la tuberia pretensada, que és la tuberia...
que fins ara ens ha donat dos gustos de rotura. Ara, en aquests moments, està al 100% monitoritzada, a 85 quilòmetres, des de juliol del 23, que tenim ja aquest report continu de qualsevol cosa que passi. Automàticament tenim la incidència, un report amb un correu electrònic, i que automàticament, això va a una base de dades, i podem anar a veure l'acumulació d'aquestes successives rotures d'aspires que es produeixen amb la tuba,
fins a un punt en què pot ser ja oportun intervenir en aquella tuberia. El fet puntual d'una ruptura d'una espira d'un tubo és un fet comú i habitual dins de l'estructura de materials, quan pot ser una tuberia.
El fet que es vagin acumulant pot arribar un moment en què sigui crític. Abans d'entrar en aquesta criticitat tenim ja un sistema de detecció, d'acumulació, que llavors ho planifiquem ja per una operació de manteniment habitual i programada.
El que intentem evitar és que hi hagi qualsevol intervenció no programada que pugui provocar una interrupció a vegades que superés l'ombral de reserves pròpies naltros de subministrament. Fins ara, en 40 i 30 hores hem solucionat, però això no vol dir que estem a exempts de riscos. Hem reduït moltíssim el risc, l'hem reduït al mínim, perquè ara sabem què passa amb l'altuaria. Abans no ho sabíem.
Aquest exemple, aquest sistema de fibra òptica, vista l'experiència del Consorci d'Aigües, creieu que podria arribar a ser útil també per als municipis, que es pugui aplicar en la distribució en baixa de l'aigua? Bé, és més difícil, perquè l'estructura, la topologia de la pròpia xarxa, és difícil que amb unes toberies petites, molt mallades, molt sectoritzades, posar fibra òptica, en el cas nostre, que ha sigut una fibra òptica interior.
La fibra està dins el tubo i és quan allà monotoritza molt millor una rotura acústica que la recull la fibra òptica. El fet que també tinguem seccionaments cada dos o tres quilòmetres ha fet que això s'hagi de superar. La fibra ha de continuar tancant, seccionant, i la fibra s'ha hagut de desviar cap a fora i tornar a entrar després de la vàlgula.
Això amb una xarxa en baixa és molt més difícil. Hi ha altres sistemes, potser menys eficients, però també existeixen per detectar fuites. O sigui, cada cosa té el seu, no és una solució universal que diguem que la fibra serveix per tot. La fibra serveix per diàmetres grans i per estructures molt lineals i sistemes de l'estament més complexes.
I el gran repte de futur del Consorci d'Aigües de Tarragona d'aquí a unes dècades, per exemple, a l'horitzó del 2050, quin seria? Un repte és dotar-se de suficient resiliència com per anul·lar encara més la possibilitat de desabastament.
També hi ha altres recursos, estem parlant de la de salòdra del foix, estem parlant d'altres de reutilització per part de les ajuntaments i indústries, que baixaria potser la pressió també de consum dels propis consorciats, una mica fer diversificar el risc.
Els riscos hi són i el risc el que s'ha de fer és minimitzar al màxim. Risc zero, som sabeu, ja no existeix, però hem de fer coses com perquè en qualsevol cas que tinguéssim una contaminació del riu, que tinguéssim una rotura de tuberia, que tinguéssim alguna cosa, ser suficient resilients com perquè tinguéssim subministrament assegurat.
L'horitzó de futur, vista el creixement demogràfic i també econòmic del país, ens porta a pensar en un consorci d'aigües que haurà de moure més aigua? O bé estem parlant d'un canvi de mirada, potser amb la mateixa aigua cobrir més usos?
Home, jo et diria que molta més aigua no. Diguem que actualment el Consorci es suministra el 85% de la població. Hi ha molts municipis que amb aquesta sequera que han patit durant aquests tres anys s'han vist una mica, diguem, en poc auxili, no?, municipis molt propers inclús a la nostra xarxa, que el fet d'estar connectat o no connectat amb una xarxa malta, doncs hi ha una diferència de la nit al dia. Hi ha gent que ha hagut d'anar dos anys seguits en cuves,
amb una quantitat de cubes diàries impressionants, i que finalment fins que s'han connectat no han pogut una mica respirar, en el sentit que jo crec que hi haurà municipis que es connectaran, però el volumen que representarà aquests consums són molt minsos respecte a l'actual demanda que ja tenim del Consorci.
Falta molta inversió, molt costosa, tecnològicament també difícil, però no impossible, ni molt menys. El que passa és que el consum és molt petit. Hi ha una iniciativa d'11 municipis a la zona de la Conca Barberà i el Camp, el Camp Tarragonès, 11 municipis d'allí, que als 11 no arriba a 2.000 metres cúbics dia.
Actualment el trus d'aquesta planta d'aquí en surten 250.000 al dia, per tant, són intervencions d'una certa complexitat, però amb poca aigua. Llavors el creixement sí, seguirà creixent, la regeneració per part de la indústria va a més també, però jo crec que l'horitzó d'aquests 75-80 hectàmetres cúbics anuals que portem en els últims 7-8 anys es diran mantenint, creixent poc, però anant mantenint-se i un lleig de creixement vegetatiu, diguem-ho d'aquesta manera.
Josep, Xavier Pujol, gerent del Consorci d'Aigües de Tarragona, gràcies per haver-nos acollit a les seves instal·lacions. Molt bé, gràcies a vosaltres.
El desenvolupament tecnològic ens valdrà per fer front als reptes que presentarà el clima a Catalunya en les pròximes dècades? Tenim temps de reacció o la tendència ja és irreversible? En el següent capítol, les projeccions de futur. Saltarem fins a la pròxima o les pròximes sequeres per veure com seran. I hem deixat diversos interrogants pendents, com per exemple si ens hem d'anar familiaritzant amb el terme desertificació. En el proper capítol recollim les conclusions i mirem de totes totes el futur.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. La imaginació, la creació i la tendresa feta poesia. El poeta que semblava sortir d'un conte. Grans poetes, musicats per grans cantants, de poemes i cançons.
Hem escoltat ja molts poemes musicats per molts canteutors d'en Joan Salvat, Papa Seid. Hem parlat molt de la seva vida, de la seva obra, d'aquest nostre poeta, un dels grans poetes catalans. Escoltarem avui el poema Nadal, un poema emblemàtic i clàssic d'aquestes festes del mes de desembre.
El poema fa referència, però, a la nit del dia abans, situant d'una manera molt imaginativa i descriptiva la nit de Nadal. Primer, situa el poema en el fred que fa a l'exterior d'aquella nit. I com des de casa...
Com diu ell a la claror que crema, també explica com preparen el gall. Més tard, per això, parla de fora. El poema se'n va cap al carrer i sent els sorolls d'uns joves que passen cantant al carrer. I finalment s'acaba el dia de Nadal amb una reflexió final. Escoltarem el poema Nadal, musicat pel cantautor Toni Sobirana.
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza.
i els altres, qui l'avancen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès, han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'empar lluna plena, i els recullen les plomes, i ja enyorem demà.
Demà, posats a taula, oblidarem els pobres, i tan pobres com som. Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos, arrencarà plorant.
de poemes i cançons. Sento el fred de la nit i la cim bomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen tots de dresa al mercat. Els de casa a la cuina, prop del Brasil, que crema.
volgues tot encès en el llestit del gall. Ara esguardo la lluna que m'ha perd lluna plena, i ells recullen les plomes i generen de mal.
Demà posats a taula oblidarem els pobres i tant pobres com som Jesús ja seranats ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos
Per renca de plura.
De poemes i cançons, amb Jaume Escala. Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure, no per novi. Aerotèrmia, energia renovable que s'obté de l'energia tèrmica de l'aire mitjançant l'ús d'una bomba de calor.
Ei, no pateixis que no em posaré a cantar, eh? Quan arriben l'hivern i el fred, és moment d'engegar la calefacció. Però atenció, perquè el paraules habitables ho volem fer respectant el medi ambient.
Segur que a la bústia, a la física o a la del correu electrònic, t'ha arribat algun fullet amb una oferta per instal·lar aerotèrmia a casa teva. Una o mil. Bé, doncs, avui ens hem proposat entendre què és això, quines opcions hi ha i, sobretot, com n'hem de dir amb propietat. I qui ho controla al termcat és la Marta Sabater.
Comencem al principi, a veure què és això de l'aerotèrmia, o si fem servir el nom més complet, que aerotèrmia també és correcte, però la denominació més completa és energia aerotèrmica. És un tipus d'energia que el que fa és obtenir l'energia tèrmica de l'aire ambient per utilitzar-la en sistemes de calefacció i aigua calenta. Llavors, per què ara això ha arribat i ens sentim a per letar? Fins ara, en la majoria d'edificis, a casa nostra segurament,
Per tenir aigua calenta tenim una caldera de gas natural. El gas natural és un combustible fòssil.
I d'acord amb les normatives europees, i per mirar de mitigar aquests efectes del canvi climàtic, hem d'anar eliminant progressivament les calderes de gas natural d'aquí a l'any 2035, que sembla que no, i ho tindrem aquí, d'aquí no res. Llavors, l'aerotèrmia és una de les principals alternatives a aquestes calderes de gas. L'aerotèrmia i els aparells que fem servir per fer aquesta aerotèrmia, que són les bombes de calor.
Aquestes bombes de calor utilitzen un element, l'aire, que tenim a tot arreu i, a més a més, són més eficients des del punt de vista energètic que els sistemes convencionals. Per això les bombes de calor són la bomba en el sentit energètic i en el sentit de fer aquest canvi. Després tornarem a aquestes bombes bomba. De moment, Marta, seguim amb les maneres d'obtenir calor.
Hi ha l'aerotèrmia i també la geotèrmia. Sí, l'aerotèrmic, aquest aero ens remetia a l'aire, l'energia geotèrmica, amb aquest formant geo, que trobem en paraules com geografia, geologia, geofísica, doncs ens remet a la terra, a l'escalfor de la terra. En aquest cas, utilitzem l'energia tèrmica que hi ha a l'interior de la terra...
també per usos tèrmics, per calefacció, per aigua calenta, i ho podem fer o bé utilitzant les manifestacions exteriors d'aquesta energia geotèrmica, geysers...
també a través de les fonts termals, o ho podem fer també anant a buscar a l'interior de la Terra aquesta energia, introduint un líquid i després extraient aquest líquid i d'aquesta manera recupera aquesta energia tèrmica que hi ha a l'interior de la Terra. I encara hi hauria com un tercer terme relacionat, la hidrotèrmia, aquest format hidro, en aquest cas sabem perfectament que fa referència a l'aigua, i també es pot utilitzar l'energia tèrmica de l'aigua del mar i d'aquífers.
Ja sabem com ho hem d'escriure. A, E, R, O, T, E, R, M, I, A. Però com n'hem de dir correctament, Marta? Aerotèrmia o aerotèrmia?
En el nostre parlar, que seria el català central, oriental, fem aquestes reduccions vocàliques normalment, però quan tenim formants cultes, igual que quan tenim paraules que ens venen d'altres llengües, és normal que no fem aquestes reduccions vocàliques. I llavors que diem aerotèrmia, i geotèrmia, i hidrotèrmia, amb or.
Totes elles energies superbones, superverdes i superdesitjables. N'hauríem de dir, potser, superenergies. Normalment parlem d'energies renovables. Són energies que s'obtenen d'una font d'energia que a escala temporal humana no s'exhaureixen, com pot ser la radiació del sol, o es poden regenerar, com podria ser la biomassa.
Aquestes energies, efectivament, eviten les emissions de gasos d'efecte hivernable, que són els principals causants de l'escalfament global i, per això, la importància de tirar cap aquí. I d'energies renovables per escalfar a casa nostra n'hi ha unes quantes, oi? Sí, sí, sí. D'energies renovables n'hi ha de molts tipus. Algunes molt conegudes i ja més implantades, com pot ser l'energia solar, l'energia de la biomassa, també tenim l'energia eòlica...
que ja trobem molt implantada al territori. Llavors distingim entre l'energia eòlica terrestre i l'energia eòlica marina, que ara se'n comença a parlar. També aquestes energies que hem parlat fins ara, l'aerotèrmia, la geotèrmia... I després també una energia que a vegades no pensem, perquè històricament ja la coneixem de fa molt temps, però és l'energia hidroelèctrica.
L'aprofitament de la força de l'aigua per generar energia elèctrica també és una energia renovable. I després altres energies més incipients, com són totes les energies del mar.
És a dir, l'ús de la força del mar també com a energia renovable. Aquí tindríem l'energia de les marees, que també en diem energia mare o motriu, l'energia dels corrents marins, l'energia de les ones o l'energia ondimotriu. Des del punt de vista de la formació ja veus que a vegades combinem una denominació més descriptiva, energia de les ones, amb una altra més sintètica que utilitza aquests formats d'origen culte, com seria energia ondimotriu, que ens parla del moviment de les ones.
Has mencionat l'energia solar, que potser va ser la primera energia no contaminant que vam conèixer i és la que ens resulta més familiar. Però ara el que se sent més és el terme energia solar tèrmica. Això per què? L'energia solar pot ser...
energia solar fotovoltaica o energia solar tèrmica. Què passa? Que l'energia solar fotovoltaica és la més habitual. Quan parlem de l'autoconsum estem parlant d'energia solar fotovoltaica i per això de vegades quan parlem de l'energia solar pensem només en l'energia solar fotovoltaica però en realitat l'energia solar també inclou la tèrmica.
En l'energia solar tèrmica, a diferència de la fotovoltaica en què fem una conversió i transformem la radiació solar a través de les plaques fotovoltaiques en energia elèctrica, aquí directament utilitzem l'energia tèrmica de la radiació solar per usos tèrmics generalment, també per calefacció i aigua calenta. I ara que estem en pla hivern i estem parlant de com alimentar aquests sistemes, doncs és normal que tinguin molta importància tots aquests usos tèrmics.
Marta, i tot plegat necessita aquella bomba, que és la bomba que fa funcionar l'aerotèrmia i altres i que ens havia quedat pendent. Explica'ns les instruccions, sisplau. Els sistemes són les bombes de calor. En el cas de l'aerotèrmia hi ha diversos tipus de bombes de calor. Les bombes de calor aire-aire o bomba de calor aire-aigua. En el cas de les aire-aigua...
Utilitzem l'energia tèrmica de l'aire ambient, la transferim a un circuit d'aigua i aquest circuit d'aigua alimenta un terra radiant o radiadors o fins i tot ventiloconvectors, que són el que ara es coneix com a fancoll. En canvi, les bombes de calor aire a aire utilitzen l'energia tèrmica d'un espai...
i la transfereixen a un espai interior, llavors ens serveixen com a calefacció. I també hi ha, en aquest cas, de les bombes de calor aire-aire, també hi ha bombes de calor reversibles, en què l'energia tèrmica d'un espai interior la portem cap a fora i, per tant, ens serveixen per refredar, també. Són sistemes de climatització, tant per calefacció com per refrigeració.
Vaja, que serveixen per tot. Realment, com deies, són la bomba. Un altre concepte que he localitzat a la pàgina web del TermCat són les xarxes de calor. Coneixem la xarxa més, que és on escoltes aquest podcast, però les de calor què són?
Les xarxes de calor les podem entendre com un sistema de calefacció i de producció d'aigua calenta sanitària a l'engròs, perquè el que fan és, a partir d'una central de producció tèrmica, que pot funcionar, per exemple, amb biomassa, abastir tot un grup d'edificis o tot un barri.
En anglès parlen de district heating i llavors en català hem utilitzat la forma calefacció de districte, que no ens acaba d'agradar. És preferible la forma xarxa de calor, perquè no només inclou la calefacció, sinó també els sistemes de producció d'aigua calenta sanitària.
I en tot cas, si volem utilitzar una forma similar a l'anglès, seria millor parlar de calefacció de barri, perquè en català no acostumem a parlar de districtes, que tindria un sentit més administratiu, sinó que acostumem a parlar de barris. I després també tenim els biocombustibles. Els biocombustibles són combustibles no fòssils,
i, per tant, renovables, que produïm a partir de biomassa, és a dir, de matèria orgànica, ja sigui d'origen vegetal o animal. I n'hi ha molts tipus de biocombustibles. Hi ha biocombustibles líquids, com poden ser el biodiesel i el bioetanol, hi ha biocombustibles gasosos, com el biogas, i hi ha biocombustibles també sòlids, la llenya seria un biocombustible,
I també els pellets, que últimament ens sentim a parlar. Pellet és un nom que hem adaptat de l'anglès al català des del punt de vista gràfic. En anglès s'escriu P-E-L-L-E-T i en català ho hem adaptat amb e la geminada i amb e oberta.
Aquest terme anglès té molts usos en anglès, té molts significats tant en llengua general com en l'àmbit especialitzat i un d'aquests usos especialitzats ja s'havia incorporat fa anys al català en l'àmbit de la geologia. I ara, a més a més, hem incorporat també aquest sentit en l'àmbit de l'energia.
I una curiositat sobre aquest terme, lingüística, és que pèl·lat té el mateix origen, des del punt de vista etimològic, que una altra paraula molt habitual en català de la llengua comuna, que és pilota. És a dir, pilota i pèl·lat tenen el mateix origen, en el mateix mot llatí, però tots dos han fet camins totalment diferents i tenen significats força diferents. P, E, amb accent obert, L, geminada, E, T...
que ho hem acabat escrivint així. Normalment es té en compte l'etimologia, és a dir, la llengua de partida, i en aquest cas, sovint aquestes dobles L en anglès s'acaben traslladant a una L geminada en català. Doncs amb un volat inclòs ja ho tenim tot a punt per fer el que cal, que és la transició energètica.
La transició energètica és el canvi progressiu cap a un nou model energètic que es basi en la sostenibilitat, en la lluita contra el canvi climàtic, en la millora de l'eficiència energètica i que abandoni progressivament l'energia provinent de combustibles fòssils i passi cap a aquestes energies que hem estat parlant, les energies renovables.
En l'àmbit català, l'objectiu de la transició energètica, un dels objectius principals, és aconseguir la neutralitat de carboni d'aquí a l'any 2050. És a dir, l'objectiu és que l'any 2050 les emissions de gasos d'efecte hivernacle que es produeixin no superin la capacitat que tenen els emburnals de carboni d'absorbir aquestes emissions. Atenció, paraula desconeguda. Atenció, paraula desconeguda.
Emburnal de carboni. Els emburnals de carboni són els arbres, la vegetació, el sol... És tot allò que permet absorbir aquestes emissions de diòxid de carboni. Llavors, si emetem molt de diòxid de carboni, doncs no tenen prou capacitat els emburnals de carboni per absorbir aquestes emissions. Llavors, podem emetre aquest diòxid de carboni i altres gasos d'efectes hivernacle fins a un punt.
Gridar Fred no m'ha fet mai cap mal a mi Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb Alternitat T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més
Sintonitzes Ona Latorre. Sintonitzes Ona Latorre. 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona Latorre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Si penseu que anar al teatre només us obliga a mirar i escoltar, aneu ben equivocats. Anar al teatre és una experiència que es viu amb els cinc sentits, sobretot quan es tracta d'uns pastorets com els de Calaf.
Els pastorets de Calaf són una de les representacions més antigues del text de Folky Torres. Aquest any estan de celebració rodona, fan 100 anys, i un centenari requereix una celebració en majúscules. De fet, són cada cop més espectaculars. Al llarg dels anys han entrat en escena els efectes especials, la il·luminació i els grans acurats.
que combina la perfecció amb les grans interpretacions dels actors amateurs que fan possible aquest espectacle. Més de 200 persones formen part dels pastorets de Calaf tant a dalt de l'escenari com darrere. Però, com dèiem, un centenari s'ha de celebrar com bé humana. Per això, els dies 3 i 18 de gener es faran dues representacions excepcionals que comptaran amb la participació d'actors i actrius històrics.
No faran l'obra sencera, però interpretaran una selecció d'escenes clàssiques que conviuran amb projectes audiovisuals i testimonis personals. Un homenatge únic i ben especial. Fins el 17 de gener podeu veure els Pastorets de Calaf. Més informació a pastoretsdecalaf.cat
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Alara.