Fins demà!
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres, Baix Gaià. És 12 de desembre. Santa Guadalupe. Per fi és divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme.
És el batec del territori. A Torredambarra l'Ajuntament preveu instal·lar un mòdul de protecció civil al passeig marítim a Baixemar. Una vegada feta aquesta operació es procedirà al trasllat de la nova seu d'aquest cos de voluntaris que fins ara es trobava a l'antic Ajuntament. A Altafulla la Fira de Nadal es presenta aquest divendres i fins diumenge com una porta d'entrada a les celebracions nadalenques. El certamen comptarà amb una cinquantena de parades de productes i objectes de regal
acompanyats d'ambientació musical i activitats. I a Roda de Barà, demà se celebra una nova edició de la Fira d'Entitats Solidària en benefici de la Marató de Tresca. Tindrà lloc de 10 del matí a 2 del migdia a la plaça de la Sardana i a la plaça dels Pins.
Això que estan escoltant és Baixo i el dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baixo i Ambi, Informació, Anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon divendres. Ja saps en quina fira hauràs d'anar, de tantes que n'hi ha arreu del Camp de Tarragona?
Home, Déu-n'hi-do, parlar d'Altafulla crec que hi passaré, sí o sí. I mira, si van tan bé com van a la Torre d'en Barra, arreu d'aquí al nostre territori, ja podem estar contents, perquè aquí va haver-hi un ambientatge. Ho comentaves tu també, que hi vas passar. I mira, serà una de les visites que tindré aquest cap de setmana, a més dels actes que tenim aquí a la Torre. I tant, i tant. Déu-n'hi-do, no ens avorrirem pas.
Va, que després repassarem l'agenda. Sònia Camí, bon dia. A veure si tu has de triar entre algunes de les moltes fires que hi ha per casa. Va, vinga, cap a un escombres. És que no puc escombrar. M'agradaria també visitar la d'Altafulla, perquè pinta molt bé. Però vaja, jo crec que tenim moltíssimes propostes i que ens podem repartir una mica, no? No ho sé. Una mica aquí, una mica allà. Anem fent la volta pel Camp de Tarragona visitant fires. Estaria bé.
Clar que sí, anar visitant fires. I sintonitzant el de Fuller Ràdio 1 a la Torre i Roda de Hora Ràdio. Som baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Som-hi, ara ho dèiem, per fi és divendres a les portes del cap de setmana. Amb ganes de bon temps, esperem que el gaudeixin totes aquestes fires que ara dèiem. Sortim de dubte i un dia més connectem amb el Servei Meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, molts moments de núvols al llarg de les últimes hores al camp de Tarragona, però sobretot aquesta nit és quan s'ha tapat el cel i a hores d'ara hi ha molts núvols baixos escampats per gran part de les nostres comarques. Núvols baixos, mala visibilitat, ambient carregat, un temps enrerit
i fins i tot hi ha algunes boires que a hores d'ara toquen ja les faldes de les muntanyes de Prades, de les muntanyes de la Mossara, del Mont Sant, o més cap al sud ja, cap a la banda de la Serra de Cardó, o cap a les muntanyes de Bamballós. Aquests núvols no es presentaran a les cotes més elevades.
d'aquestes serralades, però en canvi gran part del Camp de Tarragona tindrà aquest cel més aviat tapat, estones. I no serà estrany que arribi a ploviscajar, però d'una forma molt testimonial, gota molt petita, especialment entre el Tarragonès i el Baix Penedès, temperatura que baixa una miqueta. En vista de mà, aquests núvols baixos, durant molts moments del dia, ens acompanyaran. I també el diumenge, fins i tot el diumenge durant la tarda, arribarà a ploure un palet. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Divendres 12 de desembre i per encarrir el dia hem de saber què destaca la premsa de la jornada. Així que comencem el repàs de portades i ho fem amb els diaris que tenim més a l'abast amb el MES. Per exemple, el diari del Camp de Tarragona, que avui diu 1.676 denúncies en 80 dies. Balans de la nova unitat de l'Urbana a Tarragona. La majoria d'infraccions sancionades per la unitat de reforç i proximitat han estat per incivisme i consum d'alcohol a la via pública.
D'altra banda, avui en Economia també llegim L'Emprenedoria té Premi. La Diputació de Tarragona lliure els guardons Empren 2025, que valora 10 projectes empresarials tarragonins. Filografia de família amb tots els guardonats sobre mateix de l'escenari, precisament acompanyats, entre altres, de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llaurador. Aquesta, com dèiem, imatge en què podem veure tots els premiats.
Més coses. A Tarragona, els veïns de Parcel·les i Borra no accepten cap retard en les obres a la zona. Pel que fa a política, Cunit negocia proposar a la Generalitat el canvi de comarca durant el pròxim mandat. I en serveis, avui, llegim, en un any, la Brigada d'Intervenció Ràpida de Reus realitza 1.800 actuacions.
Va, un parell de qüestions més. Sota el mateix de la capçalera del diari Més. A Tarragona, Camping Trilles compra el castell de Tamarit i anuncia la intenció de fer-lo més accessible a la ciutadania. I avui amb el diari ens destaquen que hi ha un monogràfic amb una guia dels actes nadalencs als principals municipis del camp de Tarragona.
Un altre dels rotatius de proximitat és el diari de Tarragona, Raquel. I amb un titular que alguns poden tillar d'històric. Diuen que per fi s'acaba el malson del pàrquing Jaume I a la ciutat de Tarragona. Diuen que la justícia dona la raó a l'empresa municipal de Tarragona i condemna l'empresa que va posar la maquinària a retornar els 8 milions d'euros que va abonar l'Ajuntament tarragoní, que tampoc haurà de pagar els 3 milions d'euros pendents.
La imatge és de pescadors, el moll del serrallo, capcots i el titular és el futur de la pesca en joc. Una qüestió que avui us hem explicat a l'informatiu que s'està debatent avui mateix i el Consell de Pesca ha de decidir si amplia els dies de pesca, que ara mateix són només 9 per tot l'any.
A Reus, consens sobre els terrenys d'Adif, pisos i zones verdes. Adif té prevista una sessió per inici de l'any 2027. També és notícia que es coneixen ja els 10 premis emprèn de la Diputació. Aquest reconeixement a les empreses ho trobareu a l'interior del diari de Tarragona, que en portada també recull...
que l'Institut Jaume Oguet de Valls rep la medalla Ciutat de Valls. I avui trobareu a l'interior del diari un especial de turisme de l'empresa de l'Associació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona. És el que trobem aquest divendres, dia 12.
I més enllà de tot el que assenyalen les publicacions de casa, aquí també ens agrada conèixer què passa en altres llocs. Així que, Sònia, fem un cop d'ull a les portades de la premsa generalista. Doncs comencem amb la Vanguardia. Diu que Salut avisa de falsos empadronaments per tenir la targeta sanitària. La Generalitat envia una circular interna als CAP en què alerta del frau i demana col·laboració als ajuntaments per destapar casos.
En portada, la imatge de Maria Corina Machado. Trump ha estat decisiu. Si dimecres va ser la seva filla qui va llançar un missatge clar sobre el futur de Venezuela, en recollir per delegació el Nobel de la Pau, ahir el va formular la mateixa Maria Corina Machado. Tornarà a ser lliure. La política opositora va poder arribar finalment a Oslo després d'un periple d'uns quants dies en què fins i tot es va haver de disfressar amb una perruca per no ser detinguda.
Avalós va cobrar un milió de la trama d'Hidrocarburs segons l'UCO. Agents de la Guàrdia Civil detenen Anxon Alonso, el soci de Cerdan, pel cas de Leire Díez i de l'expresident de la CEPI. Dimiteix un altre dirigent del PSOE en plena onada de denúncies per assetjament sexual.
Altres temes en portada de La Vanguardia d'avui, l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur perilla pels recels de França i Itàlia. Proposta, els alcaldes demanen recursos per als sense sostre. També avui La Vanguardia entrevista a Oana Chaplin, actriu. Diu, el meu avi Cameron expliquen històries humanes. A Barcelona, frau elèctric en súpers 24 hores.
Continuem amb la portada de l'ARA. 5 detencions en 24 hores, pressió sobre Sánchez per la corrupció. L'UCO arresta un soci de Ferdán en la investigació de la trama de l'Eire Díez i l'expresident de la CEPI. L'UDEF deté el propietari, el director de l'Aerolínia Plus Ultra, que va ser rescatada pel govern espanyol.
En portada també llegim que Rutea puja el dia d'alerta d'una guerra de Rússia contra Europa. El secretari general de l'OTAN remeta escenaris dels avis i besavis. I a la imatge es veuen soldats ucrainesos fent pràctiques de tir en dianes amb la cara de Vladimir Putin.
La Generalitat tanca en barreres físiques l'àrea més afectada per la pesta. I també en aquesta imatge es veuen, en aquest cas, un porc senglar. I el reportatge diu que són bèsties, però no són ximples.
El periòdico Luco investiga per corrupció tres empreses públiques més, detingut el soci de Cerdán després de l'arrest de l'empista del PSOE. Els agents de la Guàrdia Civil amplien les indagacions a les firmes Cepides, Mercasa i Enussa. La trama d'hidrocarburs del Dama va pagar un milió d'euros a Avalos i Coldo per influir en el govern anticorrupció que usa plus ultra de fer servir el rescat de la Cepi per blanquejar el negoci de l'or venezolà.
La imatge que ha escollit el periòdico és amb el titular Brussel·les avala més fusions bancàries. La Comissió Europea reclama en el tercer fòrum financer de premsa ibèrica una integració transformadora més gran perquè la banca guanyi l'escala i ajudi a finançar la reindustrialització. I es veu doncs en aquesta imatge Martí Savalls i Carlos Ventura de Sabadell observen la salutació entre Jaume Massana de CaixaBank i Peyo del BBVA.
Catalunya injecta més de 100 milions en infraestructures científiques punteres. També parla de l'abans electoral. L'Aragó anirà a les urnes el 8 de febrer, tret d'un pacte d'última hora del PP i Vox. Més temes. Barcelona puja les multes a l'incivisme amb l'ordenança pactada pel PSC, Junts i Esquerra Republicana. Parla també sobre el Nobel de la Pau. Machado admet a Oslo que treballa de manera àrdua amb Trump.
I Javier Izquierdo, un membre de l'executiva del PSOE, dimiteix per una denúncia d'assetjament. I acabarem amb La República i el punt avui que destaca fixant records. Una exposició al Caixa Fórum Barcelona reflexiona sobre l'evolució del cinema domèstic, des de les pel·lícules dels anys 20 del segle passat fins a l'esclat de les imatges digitals dels mòbils i les xarxes socials.
A la crònica del dia d'ahir, de Lluís Simón, el PSOE es desagna. Sense prou suport al Congrés i envoltat de casos de corrupció, Sánchez sobreviu amb respiració assistida. També hi ha una altra crònica, d'Emilia Gulló, la taxa turística, manar municipal o peatge hoteler.
I en l'esportiu, Eric culmina un camí difícil amb la seva renovació. Tot i marxar al City i al Girona, ha acabat triomfant. Doncs aquests són els titulars d'aquest divendres, 12 de desembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Moment ara per analitzar l'actualitat, moment ara per als comentaris d'opinió. Això saben que els divendres ho fem acompanyar la periodista Ruth Troiano, és veïna de la Nou de Gaià, especialitzada en el sector primari a l'enologia, i ja la podem saludar. Ruth, bon divendres, què tal, com estàs? Hola, què tal, com esteu? Molt bon divendres, doncs molt bé.
Escolta, avui hem de parlar de Nadal, això que ara en aquesta època ens porta ja a enfocar la mirada directament en aquests dies tan intensos que són a tocar. Època de l'any, per cert, en què es venen molts vins i caves i també quant més dubtes tenim a l'hora d'escollir-los. Les grans superfícies, per exemple, s'omplen d'ofertes, els anuncis
Ens inunden i molta gent que no és experta intenta encertar-la amb ampolles que agradin a tothom. Però ens preguntem avui a Baixgai al dia com es tria un bon vi o un bon cava si no en tenim ni idea. Ras i curt, Ruth, la primera pregunta que et faig és, això és fàcil o difícil?
hauria de ser fàcil, no?, perquè l'oferta és molt àmplia, molt gran, però ho expliquem en aquesta secció que estem en el moment de més esfervescència i revolucionològica, per tant, sempre hi ha un via esperant-nos de nosaltres amb un estil concret que ens pugui agradar, el que passa és que, com passa amb la comunicació, dins de tanta abundància, a vegades es fa difícil triar, està clar que qui els ven, els vins i els escumosos,
intenta posar-nos-ho fàcil, en puntuacions, en preus, etcètera. Jo sempre recomano dues opcions que van molt bé. Una és
escapar-nos abans d'aquests dies de Nadal i fer no turisme i anar a visitar un celler i comprar directament al celler, que està molt bé, que a més és venda directa, que tot queda a casa, vull dir a casa d'aquí Falvi i això em sembla molt bé perquè és la primera baula sempre la que hem de cuidar i preservar i a més perquè tenim un deixit d'agrobotigues
Estic pensant en el territori de les Serres de Gaià o de botigues especialitzades de vi, si ens anem a ciutats més properes, com pot ser Tarragona, amb persones que ens saben a les quals podem preguntar segons els nostres gustos, les nostres intencions, segons amb qui seurem a taula, a qui volem impressionar o no, a qui volem fer passar un bon dinar de Taravà o de Sant Esteve o de Cap d'Any.
preguntar, preguntar molt i també no tenir, vull problema per plantejar, no, vull una referència per sota de 15, 10, 20 euros, per exemple, que penso que són preus
mòbils assequibles que tots ens podem permetre. Per tant, visitar el celler, visitar les agrobotives, que n'hi ha, i moltes, en el nostre territori, al llarg de tot el riu Gaià, si posem cap a l'Alcamp, com si atarrarem a Altafulla, tenim llocs on hi ha persones que ens saben, que també estan en contacte amb productors, o són ells mateixos productors,
Llavors la fiabilitat és màxima, algú que en sap o algú que produeix el vi. Si no, hi ha la gran superfície. Moltes vegades anem a comprar al supermercat i també sempre proposo triar aquells que tenen una mirada o una sensibilitat gran per al vi català.
No sé si cal que ara parlem de marques o no, però en el nostre territori en tenim alguns, no?, on veiem l'aparador de vins catalans és molt extens i ens donen moltes possibilitats de preu, d'estils de vi, també. Per tant, aquells supermercats que fan una clucada d'ull al dit català, em sembla que tenen una bona opció. Allà sí que no trobarem una persona que ens recomani, segurament, no?, perquè els dependents d'aquestes botigues han de moltes coses, no?, però no han de ser especialitzats en el món del vi,
Però sí que portem tots un mòbil sempre a la mà, no? Doncs podem buscar informació. Estem davant d'una ampolla a veure què ens diu a la web. En què ens hem de fixar, però, Ruth, quan, per exemple, no tenim cap persona que ens pugui guiar. Ens fixem-la en l'ADO, el tipus de raïm, l'anyada, si està tan barrica...
Jo m'aniria més a la pàgina web. Jo em viu molt per impressions, m'agrada molt, aprofundint el coneixement tal que hi ha darrere de cada ampolla, però m'agrada obrir la web i veure què desperta la web d'un determinat celler. I ja no només per anar a la fitxa de tasca concreta de determinat pi, sinó per aquests missatges, aquest relat que ha construït d'entrada, què m'estava anent. Un territori, una filosofia de vida, també, evidentment, la prioritat, penso que tots hem de ser...
ens hem d'estimar el que tenim a la vora i prioritzar aquells raïns de varietats properes. N'hem parlat molt també d'aquesta facció. Peguem el cartoixà, el xarel, el cartoixà vermell, el somoll, per què no posar-los a taula durant aquestes festes? A més, podem tafar la versió...
amb vi blanc, amb vi negre, també se'n fan amb escumós. Per tant, reseguir una mica la proximitat i després mirar de si la informació que trobem al web d'aquell celler, perquè tenim el mòbil al costat, està alineada amb allò que nosaltres pensem o defensem, i si no, triom altres referències. És a dir, de referències n'hi ha moltes. El que sí que proposo, i això també sempre ho dic, i més quan s'apropen aquestes festes,
que intentem no mirar tant el preu. És a dir, hi ha una part baixa de les procederies del supermercat que no miro, perquè davant d'un vi barat hi ha un pagès explotat. I això crec que ho hem de dir tots alt i clar. El que volem és que la gent del factor primari es guanyi la vida i, bé, vins a partir de 7-8 euros ja és un preu considerable, però aquelles referències...
que ens venen a dos o tres euros, hem de reflexionar què val el vi o què li han pagat al pagès, perquè val el vidre, també costa el tap, també costa el disseny, també costa llavors quin preu guanya el productor de vi amb aquella ampolla? Segurament zero. Per tant, com a consumidors també tenim la possibilitat, i crec molt real i molt efectiva, de fer canviar el món i de fer que giri a favor d'aquest sector primari que necessita sempre...
el suport del consumidor, perquè només depèn la seva viabilitat, perquè nosaltres estimem, valorem el que fa i siguem capaços de pagar un determinat preu per un vi que ens ha de portar plaer i que ens ha de portar felicitat.
i que aquells que tenen ja aquests preus que hem anomenat tenen un relat al darrere, hi ha un estil de vida i estan defensant un tros de paisatge. Ara que dius això, ja que estem posats en preus i que parlàvem també d'hipermercats, que de vegades
Són una bona porta d'entrada per qui no coneix el sector, tot i que poden haver-hi confusions. Les grans ofertes o les ofertes que aquestes setmanes trobem als supermercats són rebaixes reals o són alguna estratègia de màrqueting?
Bé, suposo que tota la resta de productes, com quan arribem a un supermercat i hi ha aquella bossa que una sèrie de productes s'ajunten i que te la fan més econòmica. Suposo que hi ha aquest marge de possibilitat també amb el vi de vendre el més econòmic. Per això jo suggeria la primera opció d'anar al celler perquè ens estalviarem tot el cos que s'ha sumat al vi. Si tu compres directament al celler i directament a la persona que el fa, el vi és sempre més econòmic.
Per tant, és una opció d'escapada de cap de setmana. Ja sé que tots tenim empreses que tenim poc temps i hem de comprar altres regals per tot el cerimonial que es fa aquests dies.
Però és una manera d'estar al vi important, anar al celler i comprar directament. Els francesos ho fan molt. Aprofiten les fires que hi ha perquè el preu és el preu de sortida del vi i no hi ha l'encariment que pot tenir una ampolla en una gran superfície o en un establiment especialitzat, tot i que ja són curosos a l'hora de posar el preu.
parlant, penso, que contribuï a anar, no? A més, visitar el celler, l'oportunitat de visitar-lo, o només anar a comprar, també magnifica després el relat del Gaudi que nosaltres podem compartir a taula pel fet d'haver posat els ulls allà on es fa el vi. I, és clar, que marge n'hi ha en els vins quan es fan aquestes ofertes, com en tots els altres productes, perquè hi ha tota una cadena de...
de distribució i de compra, doncs que bé, es pot aprimar, no? Això no s'està indicant que els vins venuts en un determinat espai estan per sobre del preu que els han comprat, no? En el lloc d'origen, en aquest cas, a l'elaborador o al celler. Per tant, proposta molt sincera, eh, la que faig de...
d'anar a visitar els tallers i de guardar vi per Nadal, també penso, al llarg de tot l'any. Així que fem una escapada, anar fent rebost dels països del país. I regalar no turisme, també, ara que és una època de fer presents.
Totalment d'acord, perquè penso que la millor manera de conèixer un vi és estar parlant amb l'elaborador i tastar-lo a peu de vinya. I crec que tenim un territori molt hospitalari, que a vegades ens ho creiem i ho diem molt poc. A França, quan vas a visitar un celler, difícilment veuràs el propietari i rarament la nola, que no sé que sigui una persona influent o que tinguis algun tipus de connexió aquí, els elaboradors estan...
I podem parlar de tu a tu. Ens acullen a casa, ens expliquen el vi, obren les portes als projectes més grans, potser tenen persones responsables de l'enoturisme, però en tot cas hi ha una porta oberta molt gran i és una oportunitat, això, de reseguir el país. I crec que aquí a les Serres d'Algai ja hi ha infinitat, no?, petites illes de projectes
analògics disposats a obrir les portes, a compartir alguns molt actius. Si parlem, per exemple, de la Neudaga i el Saller Noumés, on hi ha tastos periòdicament, tot just amà, es fa una activitat amb la Mai Roca, que ella explica com adaptar-nos, com evitar l'hivern a aquesta sessió de l'any que ve, on també s'inclosa el vi, perquè el vi també és salut, el vi en una taula és sociabilització i això és el que necessitem
els humans per viure i per sobreviure, sobretot algunes de les notícies que ens envolten en el dia a dia.
Va, ens anotem aquesta cita, doncs. La nou de Gaià l'incorporem ja, mira, com a acte previ a aquesta agenda que repassarem ara d'aquí una estona a Baix Gaià al dia. Per cert, que parlant de vins, la fira de Nadal del Defulla, que comença avui i s'allarga fins diumenge al migdia, hi ha també un espai pels vins i pels cellers i productors del Baix Gaià. D'aquí una estona en parlarem també de tot això amb el regidor de turisme de l'Ajuntament del Defulla. Ruth Troiano, gràcies. Un dia més per compartir amb nosaltres aquests minutets. Una abraçada ben forta.
Gràcies, molt bé el cap de setmana, adeu-siau i bona fira. Igualment. Nosaltres amb la RUT ens plantem al final d'aquest primer tram de programa i, com sempre, ens queda encara una pàgina musical en català. Avui amb Guillemino, que ha publicat un nou senzill. Es diu T'estava esperant i és aquella ànsia per retrobar qui més estimes mentre sostens la solitud i dones voltes als temporals.
Creua mals d'amor amb mals endèmics del país, com per exemple la sequera o la renfa. La composició és producció de Guillemino, producció adicional i mescla de Galgo Lento i el màstering de l'Eix Iglesias. El disc es publicarà a principis de 2026 i contés sis temes més. Per cert que la seva preestrena en directe serà el 13 de desembre a Figueres, és a dir, demà mateix. Així sona, t'estava esperant de Guillemino.
Jo t'estava esperant, cau aquesta pluja i torno a estar dalt. Tu, de cop has marxat, dóna'm una pista i et vinc a trobar. No t'he vist la cara només, no puc esperar-me tant. Un petó abraçada i fort, i ja saps què ve després. Ja no plou mai aquí.
Fins demà!
amb una pizza i et vinc a trobar. Potser agafo avui i vinc, em recull les 8 i 5. No sé si arribo bé, res és una puta i tu saps molt bé. Ja no plou mai aquí, però vas amb rudal i ja ho pots ben dir. Ja no plou mai aquí, només plou a les vies i plou cada dia.
Ara farem una petita pausa, però els emblaçem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat, el de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. De seguida ens hi tornem a posar. Ens queden en carta moltes històries personals i properes per explicar-los. Els esperem fins ara.
T'estava esperant. Amb la màscara de cuir, un cafè i un croissant. Jo t'estava esperant. Però avui et podria portar en llemà. No tinc clàssic si tu saps què. Què hi passa per qui diguis? Però tu sí que ho tens.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92.
et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa. Viu al Nadal a Torre d'en Barra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredenbarra.cat. Ajuntament de Torre d'en Barra. Us hi esperem.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torre d'en Barra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
Ona la torna, la teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Dia decisiu per al futur dels pescadors catalans. Espanya intentarà avui vestir un front comú amb Itàlia i França per aconseguir que la Comissió Europea es mogui de la seva proposta de màxims de reduir l'activitat de la flota d'arrossegament dels 27 dies de mitjana actuals a només 9. Governs espanyol i català ho veuen desmesurat i com una sentència de mort per al sector pesquer.
Els pescadors de la seva banda ja adverteixen que, si no els garanteixen, com a mínim 130 jornades d'activitat anuals sortiran igualment a treballar quan els convingui per no arruinar-se.
i nova caiguda del preu del port per la pesta porcina africana. Mercol Lleida l'ha baixat 6 cèntims més, el tercer descens en tan sols dues setmanes. La llotja de referència del sector veu essencial desbloquejar l'exportació a països com ara el Japó i les Felipines. Mentrestant, el govern ha tancat també amb barreres físiques el perímetre dels 6 quilòmetres a la zona de Collserola.
I amb mobilitat a la T240, a la Bisbal del Penedès, la calçada està tallada per un accident. A la B20, a Esplugues de Llobregat, hi ha un carril tallat també per un altre accident. A banda també, algunes avaries provoquen retencions en aquests moments, una a la C25 a Montanyola, una altra a la Nacional 340 a Tarragona i finalment a la P7 a Vinyonet del Penedès. A banda també, a Visperboira Intensa, a la 2 a Soses i a la P2 a Castelllans, on la velocitat màxima es redueix als 60 km per hora.
Tot el que fa al servei ferroviari, la circulació de trens de l'R2, l'R2 Nord, l'R8 i l'R11, està interrompuda entre Mollet Sant Fos i Granollet Centre per una incidència a la catenària. De fet, en el moment del trencament de la catenària, dues persones han resultat ferides, una donada d'alta al mateix lloc dels fets, volíem dir, i una altra que ha estat traslladada al cap. També s'ha habilitat servei alternatiu per carretera.
Junió de Pagesos torna a mobilitzar-se avui a Tàrrega en una tracturada que ha plegat desenes de tractors per reclamar menys paraules i més solucions a l'ESEP. El sindicat exigeix mesures reals perquè aquestes zones de protecció no esdevinguin un fre també per l'activitat agrària.
I també els sindicats de comissions obreres, UGT, USTQS i CGT mantenen la tancada de l'edifici anex del Departament d'Educació a l'espera d'un compromís ferm que garanteixi el complement de 473 euros per a tot el personal laboral. Demanen la implicació directa de la consellera Esther Niuboi i asseguren que no marxaran fins que el departament es mogui.
I la policia local de Cunit, al Baix Penedès, juntament amb els Mossos d'Esquadra, ha posat en marxa un dispositiu policial per evitar que es creuin les vies de tren a l'estació del municipi. Ahir es van identificar un total de 56 persones i van ser proposades per sancionar a multes a partir de 300 euros. I això és tot fins aquí a les Notícies en Xarxa. Notícies en Xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, com estan? És divendres, 12 de desembre, i si aquests dies que xasca el fer motors de cara a Nadal amb sopars d'empresa, trobades amb els amics, un aperitiu, aprofitant que hi ha fires o la cerveseta quan juga el Barça...
I vostès són dels que han d'agafar el cotxe. Sàpiguen que les policies locals han activat una nova campanya del Servei Català de Trànsit destinada a prevenir la conducció sota els efectes d'alcohol i les drogues. L'operatiu, que s'allargarà fins al 21 de desembre, inclou controls específics en diversos punts dels municipis i en diverses franges horàries, coincidint amb dies, com dèiem, d'intensa mobilitat i celebracions de grup. La iniciativa, de fet...
Arriba en un context en què les dades de la Direcció General de Trànsit alerten que l'alcohol és present entre el 30 i el 50% dels accidents mortals, una realitat que somratlla el risc que suposa circular amb les capacitats disminuïdes. Els controls, per tant, busquen reduir aquest impacte i reforçar la seguretat diària durant uns dels períodes amb més sinistralitat. Així que recordem, l'única taxa completament segura és 0-0. Responsabilitat.
Dit això, ara de seguida repassarem l'agenda del cap de setmana al Baix Gaià, que la tenim farcida d'activitats i propostes per tots els gustos i edats i la volem convertir en vostès. Després anirem de fira de Nadal, que aquest cap de setmana torna a tocar i com que avui és divendres, el nostre col·laborador Antonio Barrero passarà pel programa per fer-nos seure davant la gran pantalla. Va, que ens espera tot això i molt més aquí a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Sintonia per repassar l'agenda aquesta. Tots vostès la coneixen bé, perquè de ben segur que quan senten els primers compassos ja agafen un llapis, un paperot, per anar prenent nota de tot el que els expliquem. Sònia Gamí, Raquel Martínez, ho dèiem al començar el programa. Estem davant d'un dels caps de setmana de més activitat, juntament amb el passat, a les portes de les festes de Nadal. Tenim avui una agenda llarguíssima, llarguíssima, eh?
Molts actes, eh? Molts actes que no sabrem quin escollir, perquè hi ha propostes per tot tipus de públics. Va, doncs, comencem nosaltres aquesta agenda situats a Torre d'en Barra, perquè Raquel, historiador local, Gabriel Comas, presentarà aquesta tarda el llibre Sabíeu que?, en què es recopila els guions que durant els darrers anys ha fet pel programa Onada FM d'On a la Torre. Parlàvem amb ell ara tot just fa uns quants dies.
Exacte, podeu recuperar el podcast, però sigui com sigui, tothom convidat avui a les 6 al Pati del Castell, perquè és un acte obert al públic i tindrà el format d'un programa radiofònic. Podreu veure el que fem als estudis allà, en un lloc tan solemne i tan especial.
Demà dissabte hi haurà els actes centrals de la commemoració dels 25 anys de rehabilitació del castell dels Icard. Serà, a més a més, acompanyat d'una altra proposta, també demà al matí, amb dues visites guiades a aquest edifici renaixentista a les 10 i a les 12.
Sí, i a les 11 hi haurà una conferència sobre el procés de restauració de l'edifici. I a la tarda, una servidora estarà presentant l'acte institucional que comptarà amb un col·loqui en què intervindran diversos alcaldes del període democràtic.
D'altra banda, dissabte de la tarda també hi haurà la ruleta del comerç nadalenca. A veure, explica'ns això. Estarà instal·lada la caseta de Nadal a la plaça del Castell i la podran fer girar i optar a premis les persones que hagin comprat els comerços locals. Per cada compra de 15 euros hi ha un tiquet.
A més a més, aquest cap de setmana hi haurà múltiples activitats relacionades amb la marató de 3CAT. Preneu nota, dissabte a les 9 hi haurà la caminada solidària que organitza el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Una mica més tard, a les 11, l'escola de música farà una serca vila pel centre del poble i a quarts de 12 oferirà un concert de Nadal a la plaça mossèn Joaquim Boronat. En paral·lel, l'associació Orsa Pop oferirà una sortida amb vela llatina al port de Torre d'en Barra.
Les activitats solidàries continuaran diumenge, el dia central, el dia fort de la Marató. A les 9 del matí hi haurà un esmorzar popular i festa a la plaça Antoni Roig i Cupons, que organitza l'associació de veïns a Baja Mar i actuarà al DJ Chart. I a dos quarts de 10 sortirà una altra caminada solidària des del patronat Antoni Roig. Aquesta l'organitza l'escola d'adults Mar de Lletres i aniran fins al Roquer. Els participants tindran l'oportunitat, a més a més, de visitar el far de Torredambarra.
De la Torre anem fins a Altafulla, perquè hi ha també moltíssimes activitats aquest cap de setmana, abans ho hem insinuat, és cap de setmana de fira, coincideix amb la Marató de 3CAT i això fa que siguin moltes les propostes que arrenquen avui mateix a la tarda. Comencem precisament per això de rica dèiem ara. Les activitats en benefici de la Marató aquest divendres a partir de dos quarts de quatre de la tarda i fins a les vuit del vespre a l'escola La Portalada. Activitat aquesta organitzada per l'AFA del centre.
Paral·lelament, hi ha un taller d'intel·ligència artificial a partir de les 5 de la tarda i fins a dos quarts de 8 del vespre a l'escola d'Adults d'Altafulla. Ens en donava tots els detalls ara fa un parell de dies en aquest programa en directe la nova directora del centre. Les places són limitades, així que aquells que ens estiguin escoltant ara mateix i desitgin participar-hi...
sàpiguen que s'han d'adreçar a la mateixa escola d'adults, el telèfon 977 65 10 85 o bé el correu electrònic EA Altafulla arroba www.edu.es.
I ara sí, obrim ja el capítol de propostes nadalenques. Fira de Nadal. Aquest divendres obre les portes a partir de les 6 de la tarda i fins a les 9 del vespre. Plaça del Pou, Plaça de l'Església, Plaça de Sant Antoni i Entorns. I en el marc de la fira tot un seguit de propostes paral·leles. Per exemple, cantada de Nadales a càrrec de les corals de l'Escola de Música d'Altafulla. A partir de les 6 de la tarda a la mateixa fira.
D'altra banda, saltem ja propostes de cara a demà dissabte. Amb dues propostes de caire mediambiental. La primera sortida és ecoturística i du per títol les sínies del vinyet. De 10 del matí a 1 del migdia, en punt de sortida des del Museu Etnogràfic. Cal inscriure's, cal fer reserva. Per això s'ha d'adreçar al telèfon 655, 486, 115 o bé al correu
I la segona proposta de caire mediambiental és una sortida al riu Gaià, de partir de les 11 del matí fins a la 1 del migdia, des del Club Marítim Altafulla. És una activitat aquesta que organitza el JPEC, adreçada a públic de 5 a 12 anys. Les inscripcions s'han de fer a jpec.cat barra activitats.
La fira de Nadal torna aquest dissabte en horari de matí i de tarda, a partir de les 11 del matí fins a les 9 del vespre, novament en els emplaçaments que abans repassàvem. I novament tornen també les activitats paral·leles en el marc d'aquesta fira, com per exemple una cantada de Nadales amb la coral Nou Rebrots i una guardiola solidària en benefici de la Marató. A les 7 de la tarda a la fira.
I d'altra banda també hi haurà un concert de Nadal amb Gaià Gòspel per celebrar el desè aniversari, a les 8 del vespre en aquest cas. I parlant de concerts, els dos estels de Nadal amb Laura Andrés i Marina Prades, aquest dissabte a partir de les 8 del vespre al Centre Cultural de Violeta. El preu per l'entrada és de 5 euros i cal treure etiquet a casalvioleta.cat.
I va, ara, si saltem ja diumenge, que també arriba carregat de propostes Altafulla, el Club Marítim ens diuen que n'he de piloteja i negueva per la marató. És per aquest motiu que a partir de les 10 del matí farà una sortida de natació en aigües obertes. A les 11, un torneig de pàdel. A les 12 del migdia sortirà navegant, catamarà i instructor, tota aquella gent que ho desitgi. I a partir de les 2 del migdia, budiferrada. Activitats aquestes organitzades pel Club Marítim Altafulla.
D'altra banda, també diumenge al matí hi ha un taller de cuina artística en plantes silvestres. A partir de les 10 i fins a les 2 del migdia, a la finca Canyadell, una activitat gratuïta. Això sí, cal inscriure's a eixarculant.cat barra agenda. Activitat aquesta organitzada conjuntament pel Japec i el Noda del Camp del col·lectiu Eixarculant.
I també diumenge, a partir de dos quarts d'onze del matí, tota la canalla que ho desitgi podrà sortir a buscar el Tió d'Altafolla per l'Ermita de Sant Antoni. Activitat aquesta que va en paral·lel també a la Fira de Nadal, que en aquest cas serà únicament ja diumenge en horari de matí, a partir de les onze i fins a les tres de la tarda.
Dit això, anem fins a Roda de Barà perquè, Sònia, a casa vostra també teniu moltes activitats i propostes avui per comentar, per incloure aquesta agenda de baix gaire al dia. Comencem situats demà dissabte perquè hi haurà una caminada saludable. El punt de trobada serà la plaça de la Sardana a les 9 del matí.
Doncs sí, la dificultat és fàcil i el recorregut és anada i tornada al cucurull. Cal portar aigua i calçat esportiu i no és necessari fer inscripció prèvia. I a tots els participants se'ls obsequirà amb una samarreta organitza el Departament d'Esports de l'Ajuntament.
I a dos quarts de deu començarà la pedalada popular des de la mateixa plaça. Doncs sí, els participants podran triar entre el recorregut infantil d'1,6 quilòmetres i el recorregut més llarg de 8,6. Evidentment, cal portar bicicleta, però també casc i aigua. No és necessari fer la inscripció abans, però sí que cal ser-hi 20 minuts abans que comenci aquesta activitat.
I seguim amb més propostes solidàries. A Roda aquest dissabte s'organitza la fira d'entitats en benefici de la marató de 3CAT. Serà de 10 del matí a 2 de la tarda la plaça de la Sardana i la plaça dels Pins. Abans recordem que a les 9 hi haurà aquestes activitats.
però aquesta activitat, aquests diferents actes que es faran amb motiu de la Marató de Trescat compten amb la col·laboració de nombroses associacions, de Roda de Barà, així com de l'Ajuntament, que tots ja portaran el seu granet de sorra a través de rifes, de venda, de diferents articles, també d'algun vermut, per recaptar diners per la Marató.
I a més a més, aquest dissabte a partir de les 6 de la tarda s'inaugurarà el pessebre comunitari al casal municipal Les Monges a Roda. Doncs durant les últimes setmanes un grup de persones voluntàries ha participat en l'elaboració d'aquest pessebre comunitari que l'organitza el Consell Comarcal del Tarragonès, Combinats, l'Ajuntament i el Casal d'Avis. A més, hi han col·laborat nombroses associacions com Luz de Luna, Les Dones Com Tu i residències de gent gran com Bravaia, el Centre de Dia Marinada,
o Miradot de Barà. També les escoles, Salvador Espriu i el Cucurull.
Va, i ara una picada d'ullet de cara a l'agenda de dilluns per tota aquella gent qui els agradi la lectura. El periodista Javi Coral conduirà al Club de Lectura Lletres en Viu de la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca. Això serà el dilluns, eh? Doncs serà el dilluns de dos quarts de sis de la tarda i es parlarà sobre el seu llibre Esquivant les bales. Val a dir que cal inscripció prèvia perquè les places són limitades.
Fantàstic, prenem nota de tot això, però va, que l'agenda no s'atura ni al de Fulla, ni a Torre d'Embarra, ni a Roda de Barà. Seguim repassant poblacions del Baix Ollà. Raquel, si et sembla, anem fins al Callà, que aquest cap de setmana celebra la festa major d'hivern. Avui divendres, primer acte amb un concert.
I apuntat-ho perquè crec que t'agradarà molt, Edu. Hi ha previst un concert tribut a Pink Floyd. La cita serà a les 10 aquest vespre a l'Auditori del Centre Cultural del Catllà. Tot plegat continuarà demà dissabte al matí. Faran el mercat Trocatllà a la Sala Polivalent i després al replà de l'Església hi haurà compte a comptes a partir de dos quarts d'onze del matí amb Coentropia.
Les activitats seguiran a les 7 de la tarda perquè es podrà veure al Centre Cultural l'obra de teatre El Noi de la Mare. Les entrades es poden adquirir a entràpolis.com. Finalment, a les 11 de la nit, hi haurà música amb DJ al Centre Cultural. Diumenge al matí, Festa de l'Oli al Pati de la Cooperativa. A les 11, Missa Solemna i després també...
hi ha un escape room sobre l'aigua per a infants. A la tarda, a partir de les 6, al Centre Cultural es farà el ball de festa major amb l'orquestra Xarlot. L'entrada té un preu de 5 euros que es destinarà a la marató de 3CAT i inclou coca amb copa de cava en aquest acte que compta amb la col·laboració de l'agrupació de dones del Catllà.
Va, Sònia, anem ara fins a Creixell, que aquest dissabte també s'inaugura com a roda el pessebre tradicional. Doncs sí, serà a les 6 de la tarda a Calcavaler. A més, hi haurà concert i valls nadalencs a càrrec de les espurnes, els grellers de Creixell i els alumnes de l'Escola Les Eres. A més, diumenge es farà una caminada solidària en benefici de la Marató per anar a buscar el Tió, amb sortida a les 9 del matí des de la plaça Major.
I a les 6 de la tarda hi haurà Quinto Solidari al casal municipal.
Raquel i a la Riera, aquest dissabte hi ha un taller de natura gratuït per a infants i famílies que organitzen l'Ajuntament i l'esplai campi qui pugui. Sota el títol Abelles, insectes polinizadors i hotels d'insectes, els assistents podran aprendre sobre el món d'aquests animals i construiran una instal·lació perquè en puguin fer ús un hotel d'insectes. L'activitat arrencarà a les 11 del matí i es farà al Parc del Vial de la Sèquia.
I ara, Sònia, anem fins a la Pobla de Montornès perquè aquest cap de setmana té lloc la segona edició del Mercat de Nadal. Doncs sí, com bé dèiem, tenim un cap de setmana molt farcit d'activitats. Aquest mercat a la Pobla es farà tant dissabte com diumenge a la plaça de l'Església i hi haurà parades i servei també de xorreria. A més, el pare i la mare Noel visitaran el mercat en horari de tarda.
Raquel, anem fins a la 9 de Gaia perquè aquest divendres hi ha teatre a partir d'un quart de quatre amb contes embolicats de Hans Christian Andersen al Casal. A més diumenge a les 10 del matí a la biblioteca faran una xerrada sobre la construcció de refugis per ratpenats i a partir de les 12 del migdia al Casal lliuraran els premis tarragonès del Consell Comarcal. L'ENS Supramunicipal atorgarà així els premis que cada any convoca per contribuir a difondre la cultura.
Són guardons que contemplen tres àmbits, investigació, creació i difusió. Sònia, anem fins a Vespella, on s'organitzen diversos actes en benefici de la marató. Doncs sí, aquest dissabte hi haurà esmorzar a les 10 del matí, dinar a les 2 i vingó a les 4 de la tarda, tots ells amb finalitat solidària. Diumenge al migdia es farà un taller de zumba. Totes les activitats tindran lloc al casal municipal.
I aquesta última me la deixeu per mi, l'explico jo, que és a casa meva, és a Salamó. Hi haurà concentració de cotxes clàssics en el marc de la setzena festa de l'oli nou de la cooperativa agrícola, a les mateixes instal·lacions, al passeig de l'estació. Tot plegat, aquests actes comencen a partir de dos quarts de nou del matí, amb esmorzar popular, amb pa torrat, llangoní, sarangada, cancel·lada...
oli d'olida verge extra, com no pot ser d'una altra manera, amb l'oli del raig, regat tot això amb bons vins també de la mateixa cooperativa en el marc d'una celebració que s'allargarà fins ben entrat al migdia. Així que si teniu ganes d'un bon esmorzar i de veure aquests cotxes clàssics, ja ho sabeu, cap a Salamossa dit, Sònia. Molt bona proposta, molt bona proposta. I tant. Sí, senyor.
Gràcies, noies. Ara d'aquí una soneta us tornem a saludar. Per cert, que ara parlarem de la fila de Nadal d'Altafulla. Si voleu conèixer tots els intríngolis, estigueu atentes també. Som-hi. Fins ara. Va, que si és Nadal, vaja, i el dia, estem contents. Aquí és Nadal i estic content...
Perquè se m'entrenca les ales i la cadència del meu temps. Diria que no m'atabala. Aquí és Nadal i estic content. Perquè se m'acaba l'eufòria i tot el que volia fer. No ho tindré si no m'ho tornes. Aquí és Nadal i estic content.
Acabem de repassar l'agenda de Baix Gai al Dia. Ben segur que molts de vostès, com dèiem abans, han pres nota de moltes d'aquestes activitats que tenen lloc a Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barall, totes les poblacions del Baix Gaià aquest cap de setmana. Moltes d'aquestes activitats són solidàries, molt relacionades amb la marató de 3CAT, i moltes d'altres tenen aquest esperit nadalenc que es deixa entreveure ja en carrers, places, en balconades, les llars de la majoria de tots vostès.
Per conèixer en profunditat aquesta fira de Nadal d'Altafulla, el que fem nosaltres ara és saludar el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica del Consistori. El tenim a l'altra banda del telèfon, Tomàs Serra. Molt bon dia, benvingut al programa.
Bon dia, Eduard, bon dia. Regidor, expliqui'ns, tot està preparat ja de cara a l'obertura de la fira d'aquesta tarda pels vols de la 6, una fira que, com dèiem, s'allarga durant 3 dies en 3 cèntriques places de la Vila Closa, com són la del Pou, la de l'Església, la de Sant Antoni i els entorns. Sí, sí, Eduard, així és. Ara mateix la brigada està...
Última en alguns fins preparatius i, com m'he dit, la fira comença aquesta tarda, divendres, a les 6 de la tarda. I després, tres dies intensos de fira en un lloc emblemàtic, que és el centre antic d'Altafuga, centre medieval, la Vilaclosa, la dona més simbòlica, empadrada, un lloc preciós i vilic per poder fer una fira de Nadal, la veritat.
Regidor, expliqui'ns com l'han organitzat aquesta fira, perquè al voltant del que és el tradicional mercat de Nadal, no sé si ho podem dir d'aquesta manera, amb les parades d'articles de tot tipus, però sobretot ambientat en aquesta època que tot just ara encetem, s'ha organitzat tot un programa d'actes paral·lels, siguin amb cantades de Nadal, siguin amb espectacles infantils per al públic familiar, que hi hagi tot un acompanyament molt transversal, no sé si treballar també amb altres àrees del consistori.
Sí, sí, evidentment anem una mica de la regidoria de festes, però sí, sí, aquí sempre que podem, en aquest govern, intentem anar de les mans i treballar en conjunt.
Sí, molt bé, molt bé. Parallèl·lament, ho hem insinuat també abans, tota aquella gent que sigui amant del vi o aquella que encara no ho sigui, però tingui ganes de gustar bons vins del nostre territori, del Baix Gaià, enguany s'ha apostat per això, un espai dedicat a la cultura del vi.
Sí, sí. Degut a que anteriorment vam fer un esdeveniment d'aquest tipus de la Riera, és aquesta nova associació, aquest nou col·lectiu de la mà dels cellers del Vallgallà. És una novetat aquest any que es podrà fer una cata de diferents vins del Vallgallà. Sabem que vindran diferents distribuïdors i s'aniran alternant al llarg de la fira. Vull dir que podran trobar diferents marques
David, el Baix Gaià, i el que és particular és que faran Vicalent. No serà l'única parada que farà Vicalent, però bé, esperem que aquesta Baix Gaià funcioni. En concret, estarem a la part de dalt, a la plaça de la Universitat.
Senyor Serra, quanta gent esperen que al llarg d'aquests tres dies de fira de Nadal del Defulla passi pel nucli antic per la Vila Closa en aquests tres espais? Recordem que l'any passat, precisament, per fer front a l'elevada demanda per participar a la fira, es va ampliar tot plegat cap a la plaça del Pou. Sí, aquest any seguireu la mateixa tònica, també ampliem la plaça del Pou.
Vam rebre 77 instàncies per poder participar en la Fira, i bé, al final van ser seleccionats 50, 5 han caigut, és habitual que les Fires passin, que en l'últim moment sempre acaba una paradeta, ara en serem 45. Bé, això ens permetrà estar una mica més amplis i que no quedi tan ofegada la Fira, no?, de tantes parades. Però bé, molt satisfets amb la feina, veiem que aquí a Altafulla, aquesta Fira, suposo que es fa el lloc on està i la mortifiquem,
Cada cop té més la manda.
Regidor, permeti's que li preguntem també si el desenvolupament de la fira, l'afluència de gent que es vegi en el mar de la fira, les ganes de gastar que tingui el públic que sí a Tansi, és un senyal de com després acaben anant les festes de Nadal pel que fa a ocupació a la vila, en els establiments d'hostaleria, pel que fa també al volum de vendes que hi pugui haver en el teixit comercial, o també als comensals que puguin rebre els restauradors del municipi.
Bé, és una mica el que has dit, no? Aquesta fira és una mica el 30% de les festes nadalenques i és una mica el baròmetre. El que sabem que, bé, els pocs establiments hotelers que estan oberts en aquesta temporada estan al 90-100% d'ocupació i bé, els restaurants i bars i comerços estem segurs que aquest cap de setmana els hi anirà bé.
i esperem que sigui així durant totes les festes. De fet, jo aquest mes a l'article diari El Pou ho he dedicat a l'article naixó, que la gent que consumeixi el local. Vull dir, aquí a Altafulla tenim una miqueta de tot. La fira serveix per promocionar el municipi, per donar-nos a conèixer. És un atractiu perquè la gent de la Baigallà vingueu a Altafulla i, sisplau, no us ho perdeu perquè...
Realment, és molt uniqueta i molt curta. I ara que parla precisament del teixit comercial de la vila, permeti'm que li faci una darrera pregunta molt relacionada en aquest cas ja amb la feina que vostè té com a polític
perquè d'aquí a una setmana està previst que s'aprovin els pressupostos, tot apunta, almenys pel que se sap fins ara, que els pressupostos de cara al 2026 s'aprovaran, i dins de la seva àrea té una partida important reservada per poder desenvolupar un pla de dinamització comercial. Sí, sí, Eduard, està prevista una partida per això, més o menys ja tenim l'empresa seleccionada, hem de donar els d'altres pressupostos,
I bé, la idea és fer un estudi del teixit comercial d'Altafulla, comercial amb referèndum també a hotelèric i restauració, fer un diagnòstic de la salut d'aquest comerç i fer que ens facin propostes, iniciatives, coses noves per poder millorar tot el teixit comercial i empresarial d'Altafulla i per ser un municipi que no arriba als 6.000 habitants
No es pot, no es pot. La veritat és que molt bé, molt bé. Tomàs Serra, regidor de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica a l'Ajuntament d'Altafulla. Gràcies per atindre els micròfons de baix gaire al dia. Que vagi molt bé la fira d'Altafulla. A vosaltres, no deixeu de vindre a la fira, que us agrada molt. Gràcies per la trucada. Que vagi molt bé, bon dia. Igualment, bon dia, bon dia.
Vaig esperant, perquè avui és Nadal. Si cada ovella té el seu corral, Déu és el meu.
Per de gastar diners, de menjar corrons, de fer-nos regals i cantar cançons. També se'm ull... Pau i dolor, ja estàs tu, estic jo i estem junts cantant bones.
Aquest dia s'intensifica ja la temàtica nadalenca baix gaire al dia. Ja ho veuen, no pot ser d'una altra manera. Ens anem de fer ressò també nosaltres aquí al programa. En tot cas, diu el refrenyer que per Nadal cada ovella el seu corral. Ho escoltàvem ara també en aquest tema que es diu Avui és Nadal, que de ben segur que molts de vostès hauran intuït que són els claus i els l'exembustor qui l'interpreten.
Doncs, com bé diu la Dita, per Nadal cada ovella el seu corral. Ara en altres el que fem és cedir el relleu al corral de Barà Ràdio, perquè allí ens hi espera una bèstia del món del cinema, que ben segur ens deixarà amb la boca oberta, com fa cada divendres. És l'Antonio Barrero. Va, tothom amb les orelles ben parades, que el relleu ara és per la Sònia Camí. Fins ara.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. Comencem de cine amb Antonio Barrero. Què passa? Qui som? Que follets.
Soy el administrador del puesto fronterizo. ¿Un visado? ¿Visa? No podríamos encontrar una solución distinta a este problema. Necesito ver el Jerome. Estaba que parlan amb els feixistes i han tingut prou. Ja saps el que necesito.
Estic ajudant a joveus a creuar la frontera. Per què ho fas? Això ja es maten. El que s'ha de fer no és perigroso, no ho saps, no? Com que tot això s'acabi? Jo no volia posar-te en parell.
Està si un cafuch no fa res que no fessin nosaltres fa quatre dies. Confia en mi. A lo mejor a alguien les está ayudando. Y os juro que me da igual que terminemos todos en una cometa. ¿No lo puedes saber? Nadie.
Hem escoltat el tràiler de la pel·lícula Frontera, que ja és a les sales de cinema. Es tracta de la darrera producció dirigida per Judit Culell i que ha estat escrit per la pròpia cineasta i els guionistes Miguel Ibáñez i Gerard Jiménez. Som al 1943, immersos de ple en la Segona Guerra Mundial.
Franco ha bloquejat el pas dels jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d'un poble fronterer, Manel Grau, un funcionari en passat república, decideix contravenir les ordres ajudat per Juliana, una veïna del poble, i Jaom, un passador francès. Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible.
És llavors com Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè records i traumes de l'encara recent Guerra Civil Espanyola.
Judit Colell és guionista, directora i productora de cinema. És Sant Cugatenca de Socarrel i docent de vocació. Des del 2017 és la directora del Grau en Comunicació Audiovisual a la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Té un extens bagatge acadèmic i combina la seva faceta artística amb aquest vessant educatiu i institucional. I no només com a cineasta, sinó també com a docent i gestora acadèmica.
Va ser membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya entre el 2015 i el 2017 i des de 2021 és la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, càrrec que continua ocupant amb molta coherència. A més a més, és cofundadora de CIMA, l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals, defensant la visibilitat i el paper de les dones al cinema.
Va iniciar la seva carrera cinematogràfica com a directora i guionista amb el curmetratge Clara Foc. El 1996, el seu curmetratge Escrit a la pell va ser nominat al Premi Goya. Després vindrien llarmetragis de ficció reconeguts i premiats com Dones, Fragments, 53 dies d'hivern, potser una de les seves obres més reconegudes, Positius, Elisa K., Premi del jurat al Festival de Donòstia i Premi Nacional de Cinema de la Generalitat,
l'últim ball de Carmen Amaya i 15 hores. El cinema de la Judit Colell és cinema d'autora i de reivindicació social, amb una mirada sensible i compromesa amb les desigualtats, la memòria històrica, la condició de la dona, la llengua i els temes ètics, un perfil coherent al llarg de tota la seva filmografia.
El fet de combinar la direcció i la producció amb la docència la converteix en una figura clau per a la formació de noves generacions de cineastes i professionals del sector audiovisual de Catalunya.
Però per nosaltres una de les dades importants de la seva biografia és que ha estat involucrada i ho continua estant amb el FICAT d'aquí de Roda de Barà. Ha format part del jurat, ha estrenat pel·lícules amb nosaltres, ha estat implicada en activitats professionals i docents en més d'una ocasió, ens ha donat suport com a presidenta de l'Acadèmia.
Tenim a l'altre costat de la línia telefònica i en directe la Judit Coler, perquè qui millor que ella per explicar-nos de primera mà què és Frontera i com ha estat el procés de creació d'aquest thriller històric basat en fets reals. Bon dia, Judit. Bé, la primera pregunta és obligada. Què és Frontera, Judit? Judit?
Sí. Com se'm sentirà? Sí, setgent. Perfecte. Jo ho sentia vosaltres amb aquesta preciosa introducció. Què heu fet? Gràcies. Et preguntava això, que ens diguis per començar, d'entrada, què és Frontera?
La frontera és una pel·lícula que parla d'una història que jo no coneixia, una història que parla de persones que durant la Segona Guerra Mundial, fugint dels nazismes, van creuar la frontera de França cap a Catalunya, que després seguia en camí fins a Galícia, a Portugal, per agafar vaixells per anar als Estats Units o a Llatinoamèrica.
Aquesta vinguda de França cap a Catalunya, jo no la coneixia, sempre havia pensat en el que va a la frontera dels Pirineus cap a França, fugint del franquisme o fugint de la guerra. Aquesta història em va sorprendre moltíssim. Em va sorprendre moltíssim i, a més, el que em va cridar més l'atenció és la manera en què dialogava amb el present. També avui en dia hi ha moltes persones que creuen la frontera
fugint de la guerra, fugint de l'horror, fugint de la fam. I com en la nostra història també es troben tres posicions en el poble aquest fronterer, en el qual comencen a arribar refugiats, com si posa un western, en una certa manera, perquè estan allà en un poble molt, en un apartat, i comencen a arribar persones que no saben qui són ni saben què volen. En aquest poble ens troben les tres posicions, els que volen ajudar, els que volen condemnar, i els caminen cap a un altre costat, dient això no va amb nosaltres, nosaltres no podem fer-hi res.
I com aquestes persones, per algun detall, per alguna frase, com és el cas de la pel·lícula d'una de les refugiades, que diu, ens mataran, et fa canviar i et fa decidir posar en risc allò que més estimes, o la teva vida, o posar en risc per ajudar aquestes persones que creuen, és el que a mi em va tirar més l'atenció a la història.
Bàsicament perquè a mi m'agrada molt el cinema social, m'agrada molt el cinema que fa reflexionar, que puguem debatre entre nosaltres i en aquest sentit em va semblar que era un mirall molt clar amb el present. Està clar. Et volia preguntar això i precisament ja ens ho has explicat, com sorgeix la idea, però et pregunto ara ja més concretament, quina és la primera guspira que et va fer pensar que aquesta història havia d'acabar sent una pel·lícula?
Sí, Judit. Hola. Sí, em deies la primera, què? La primera guspira que tu et va fer pensar que aquesta història podia acabar sent en una pel·lícula.
No, la primera cospira va venir per parlar del guionista, el Miguel Ibáñez, que va llegir un article del fill d'un senyor que havia sigut funcionari de duanes de la Vall d'Aran. I aquest senyor havia ajudat a passar amb moltíssima gent. I llavors això li va cridar molt l'atenció i va començar a tirar d'aquest fil, perquè precisament és una història molt poc coneguda. I va començar a tirar del fil i va descobrir que hi havia moltes històries sobre les 80.000 persones que havien passat i tots els que no havien lograt passar, perquè també hi havia molta gent
que moria als Pirineus. Açò va començar a tirar d'aquest fil i va trobar bastanta documentació escrita, menys de la que hi hauria d'haver-hi, però... I fins i tot que als Pirineus realment és una història que sí, que la gent la coneix, per exemple a sort hi ha una presó al museu, hi ha les rutes de la llibertat, que també estan per allà per les fontanyes, seguint una mica les paces que seguien les persones que fugien de la França ocupada...
I a partir d'aquí va ser això, Miguel Ibáñez Monroy, que va tirar d'aquest fill i que va contactar amb el Gerard, després amb la Marta Ramírez, la productora, i amb mi, per explicar-nos que hi havia aquesta història, que era una història que valia la pena de ser explicada. Per tant, hi havia material, com tu molt bé dius, però vau conversar també amb persones vinculades amb aquests passadors i passadores. Com va anar tot plegat?
Sí, sí, hi ha un historiador, el senyor Colbert, que és especialista justament en passadors i en la història del Pallars Sobirà. També ha escrit coses sobre Tor i sobre altres històries que passen al Pallars Sobirà. Es va parlar amb ell, es va conversar també amb el fill d'aquest senyor, del Miquel Giné, que és el senyor d'Alacant, que havia sigut funcionari de duanes a...
Abusost, si mal no record, qual és, no recordo ara exactament quina població, de la Vall d'Aran. Es va parlar amb ells. Ja queda molt poca gent amb la qual han pogut parlar, perquè estem parlant de coses que van passar fa 80 anys i encara que fossin nens queda poca gent amb la qual pogués conversar.
però sí amb els seus fills o amb els seus nets. I sí que ha d'haver-hi tota una feina de documentació molt, molt, molt extensa, també amb material escrit, vam trobar històries apassionants d'altres...
D'altres camins que havien seguit, per exemple, a mi una de les que més em va parlar, va ser una que vaig llegir en un diari de Galícia, d'una senyora que, a més, era amiga personal del Franco, de la Carmen Polo i del Francisco Franco, i que la senyora, no sé, era franquista, però no li queden desnacis, tothom feia contradiccions, i aleshores la senyora aquesta es va dedicar a ajudar els que venien dels Pirineus, els disfressava de capellans, de monges, de seminaristes,
i els deia, vosaltres no digueu res, perquè venien de Polònia, deia, no digueu res, i si la gent preguntava com és que els seus convidats no parlen, ella deia, és que estan fent un retir espiritual i han fet un vot de silenci, aquesta història em va semblar digna d'una pel·lícula gairebé de Berlanga, perquè és que realment tenia un punt que vaig pensar, no m'ho puc creure això que estic llegint, i això ja va ser pràcticament a punt de rodar la pel·lícula, vull dir que ja...
És evident que tot aquest bagatge que estàs explicant està present a la pel·lícula avui. Es nota que tota aquesta història prèvia, tot aquest treball previ és evident. Hi ha hagut un treball previ molt important, ja no només amb el guió, sinó també amb tot el que és la posada en escena.
tot el que és la direcció artística, el vestuari. Aquí volia anar, sí. La direcció d'art és magnífica, la fotografia increïble, el vestuari, la foscor, aquesta foscor real i simbòlica, els silencis que els troba magnífics, la música. A nivell de producció, quins són els reptes més grans que vau trobar durant el rodatge? Va haver algun moment difícil, de decisió difícil, que tu recordis especialment?
El que sí que recordo és que el rodatge va ser dur pel que és el fet de rodar els Pirineus. Els Pirineus són bastant imprevisibles a nivell de pluja, de fred. Hi havia sempre en les pel·lícules, encara que vagis amb un pressupost adequat per la pel·lícula, que moltes vegades és el que ens passa, que hi ha grans històries però no tenim el pressupost per fer-les...
sobretot si són època. I el moment, el més difícil va ser això, la climatologia i com ens podíem adaptar. Tanta gent, perquè hi ha molta gent, tant l'equip tècnic com l'equip artístic, molta figuració. I a més, com deia el Miquis Farber,
que hem estat ara presentant la pel·lícula El País Valencià, justament, com deia el Miqui, moltes vegades anava amb vestitge, amb roba de l'època, perquè realment el que tu dius, el vestuari, portava per la Mercè Paloma, que és una mestra de mestres, pa negra, incerta glòria, per només dir-ne algunes,
O la Marta Bassaco, que és la directora artística del 47, i va ser la nostra directora artística, amb un equip meravellós, tant d'art com de vestuari. I molt meticuloses, molt, molt, molt meticuloses. Elles també es van documentar moltíssim, moltíssim. I clar, no anaven vestits adequadament. No anaven amb roba del Decathlon, diguem. No portaven tèrmiques. I aleshores, realment feia molt fred, molt fred. Això va ser una part bastant dura del rodatge. Però també molt
bonica, perquè estar allà al Pirineu, tenir l'opció de poder estar allà rodejat d'aquelles muntanyes que són dels llocs més bonics del món, però que a la vegada tenen un punt amenaçador, que anava molt bé pels personatges, per poder-se fer sols personatges i per poder-los fer créixer i donar-los aquest punt, és a dir, la presència que hi ha de les muntanyes aquelles, de no veure gairebé mai l'horitzó, sinó veure només parets de muntanyes i de boscos on hi ha un punt d'amenaça, de por i de...
de desconfiança, que els anava molt bé a nivell simbòlic per com se sentien els personatges. Els personatges surten d'una guerra civil, que tenen moltes ferides encara obertes, i que viuen allà molt aïllats. Això ens va anar de fàbula. A més, sempre, l'estalpallar sempre és meravellós, perquè és un lloc que la gent més fantàstica, els paisatges són...
Aclaparà el cos amb menjar és increïble. I també començar la pel·lícula. El Pallars ens va anar molt bé per crear comunitat amb tot l'equip. És a dir, estar-te dues setmanes fora de casa, rodant en unes situacions que no eren les més còmodes, potser, perquè estàvem rodant exteriors, bàsicament. Això va crear molta comunitat entre l'equip i va crear molt equip. I penso que això és molt important, perquè les pel·lícules...
Sempre parlem dels directors, que són els que tenim més visibilitat, però les pel·lícules són un equip i si l'equip no funciona, res funciona, per molt que el director tingui totes les bones intencions del món.
Per les persones que ens escoltin, diré que estem davant d'un thriller històric de reivindicació de la memòria històrica en tota regla. A mi em va emocionar i m'evoca, i tu ho has dit molt bé, entre altres, l'Agustí Villaronga. Sé que per tu també és un referent l'Agustí. Per diferència d'ell, tu crees una atmosfera molt concreta, amb una intensitat dramàtica molt subtil. Com has treballat la posada en escena i la direcció, sobretot, d'actors i actrius, aquesta munió d'actors i actrius que tens, per crear aquest clima?
Realment he tingut molta sort de comptar amb aquests actors i actrius i amb aquest tècnic tan magnífic. L'Agustí Malicó està dedicada a ell. Jo l'he explotat al principi, la dedicatòria. L'Agustí és un mestre i, a part, era un gran amic meu, que aquí el trobo molt a faltar.
I sí que és cert que va ser un gran referent. Trampa negra com incerta Glòria, com la manera en què ell tractava la postguerra, va ser un gran referent. La veritat és que vam estar treballant molt en equip, vam estar fent molts assajos amb els actors i actrius.
A mi m'agrada molt deixar molta llibertat tant a l'equip artístic com a l'equip tècnic, que em proposin coses. Jo vaig partir amb unes idees inicials de posar en escena. A les meves pel·lícules m'agrada molt utilitzar la càmera en mà, m'agrada molt treballar amb el rostre dels personatges, m'agrada molt treballar amb la mirada dels personatges, que les coses s'intueixin a través de les mirades del silenci.
Però aquí també tenia un protagonista més, que era el paisatge. I aquest paisatge no podia estar mostrat en primer esplendor. Aquest paisatge s'havia mostrat en tota la seva palles i el seu esplendor, perquè realment és molt aclaparador el paisatge del Pirineu. És unes muntanyes que, com deia abans, juguen molt en tot aquest de l'amenaça i de la por. I em semblava que les tenia d'introduir. Amb la qual cosa, en aquesta pel·lícula, he introduït un tipus de posada en hacer
que no feia jo abans, que és aquests plans generals molt, molt, molt, molt àmplis, que justament contrasten amb aquests primers plans i amb aquest treball amb el rostre, que això sí que m'interessa molt, la idea aquesta de rostre com a paisatge, i de mirades, i de silenci. Que això ho he pogut fer, també amb el doctor Gestió Font treballar això,
I sobretot amb ells també vam treballar moltíssim, qüestionar-ho tots, presentar diverses setmanes de fàgios i mirar tot cada una de les escenes, què sentia cada un d'ells i com ho qüestionàvem tot, què era el que ens funcionava, què era el que no ens funcionava, què proposaven ells.
I amb l'equip que hi vaig fer el mateix, jo em podia proposar les meves referències, que podien anar d'estapa negra fins al fill de Saúl, fins a Dream Border de l'Agnès Cajolan, o pel·licos i tot westerns com El poder del perro de la Jean Càmpion, que també la van fer servir molt com a referència per aquesta part de l'Eta West.
I la veritat és que a partir d'aquí jo deixava també que em proposessin ells. Vaig descobrir algunes obres magnífiques, magnífiques. L'Espíctor de la Colmena, per exemple, també van fer servir moltíssim per al que era aquesta tristesa que tenen tots els del poble, sobretot els dos protagonistes, el Miquis Perbé i la Maria Rodríguez Soto. Em va semblar que l'Espíctor de la Colmena explicava molt bé aquesta tristesa que portaven...
aquesta motxilla que portaven tots a sobre. Una part important de la pel·lícula, ho estàs dient tu, és el paisatge, el lloc, el territori, la llengua, que bonic que sentia el Pallarès. Quin paper juga l'espai, ho estàs dient, però aprofundeix una mica més, quin paper juga l'espai i per què era tan important per tu situar-hi la història aquí, al Pallars?
Doncs mira, en primer lloc per un amor que jo tinc cap al Pallars molt gran, perquè jo estiuejat, a mi amb sis dies ja se'm van emportar cap a un petit apartament de sort, i vaig espassellar tots els meus estius, conec molt bé la zona, conec molt bé la gent del Pallars, el Pallars té aquest punt encara salvatge,
Una mica salvatge, una mica, diguem, no ruda perquè la gent és molt amable, però sí que aquest punt, aquest punt que encara ens podem creure que hi ha moltes restes del passat, encara hi ha moltes.
moltes coses amagades, moltes coses que encara no han sortit. I que em semblava que no estava tan contaminat, potser pel turisme més de muntanya, que poden tenir altres bandes del Pirineu, que són molt boniques també, però que no tenen aquest punt. Que, bueno, com hem vist, per exemple, tota la història de Tor, que hem vist la sèrie del Carles Porta, passa en el Pallars Sobidà. I una mica perquè entenguin els nostres oients...
quan parlo d'aquesta part més salvaixa. Ells mateixos diuen a vegades, que és com el Far West allà. I realment per mi era molt important portar-ho allà, perquè pensava que li donava un punt més a la història, un punt més de profunditat i un punt més de segones i terceres lectures. També perquè allà van passar moltes d'aquestes històries, allà hi havia unes rutes que encara existeixen. Al poble de sort hi ha una presó-museu
que era on posaven les persones refugiades, que venien per les muntanyes i no sabien què fer amb ells, i els posaven allà, que si ho vas a veure, pots anar a veure, és molt interessant, i és un espai molt, molt, molt petit, que penses, aquí hi havia tanta gent posada, hi havia un d'homes i un de dones, es pot visitar, està al centre de sort, i és una...
una visita que recomano moltíssim. I per mi era molt important rodar-ho allà, perquè, ja et dic, coneixia molt bé l'espai, coneixia molt bé... La veritat és que encaixava molt bé aquest punt claustrofòbic que tenen les muntanyes allà, i en altres parts del Pirineu que les muntanyes són més amables, són també molt boniques, però són més amables, i que també hi havia rutes de la llibertat. El Walter Benjamin està enterrat per vol, sense anar més lluny,
Però per mi era molt important que ho féssim al Pallar. I respecte a la llengua que estàvem parlant ara, per mi també era imprescindible que parlessin Pallarès. Perquè ja està bé que parlem en totes les pel·lícules, parlem el català de Barcelona...
I això és una cosa que la vam discutir molt. La vam discutir molt la Bruna i jo amb els productors. Perquè moltes vegades et diuen, home no, però és millor. Perquè ho entendrà tothom. No és fàcil que ho entengui tothom. Més igual si s'entén perfectament dins del context. I més igual si se't escapa alguna paraula. Enriqueix moltíssim. I tant, molt, molt. Dona veritat. I a més ja està bé que el català no és només el català de Barcelona.
No és el català del camaco, que jo sóc la primera camaco de tots, eh? Vull dir, arribo allà a Pina. Vull dir, oh, camaco, camaco. Que no és perquè... Però és que és molt bonic. No ho sé, la meva família materna són de Pinell, de Brai, i a mi m'entusiasma quan arribo allà i sento parlar el català de les Terres de l'Ebre, el català de la Terra Alta. Em sembla meravellós, em sembla d'una riquesa, i li dona una riquesa a la nostra llengua, que la nostra...
i són moltes paraules i moltes expressions que no les tenim presents perquè són precioses. El maitant, el poixons, l'esmolet del pallarès, que és una preciositat. Aleshores a mi em semblava que realment ja no era només per una qüestió de verosimilitud, de realisme, sinó també era una qüestió d'una mica mostrar la riquesa de la nostra llengua.
Molt bé, la pel·lícula de Judit té una mirada social i reivindicativa molt evident. Parla de drets i de desigualdats, però també és íntima i humana. Com equilibres tu aquest component polític amb el component emocional perquè un no se sobreposi a l'altre?
Jo sempre tinc la sensació que la part més ideològica sempre m'empesa més, però me n'alegro molt de sentir que ho hauria sigut equilibrar. Com t'ho fas? A veure, a mi m'interessa... Moltes vegades els directors trobem que són coses gairebé intuitivament, és com la presència de les dones a la pel·lícula i la força que els hi dono a les dones.
que ja hi era, evidentment. També, també. Però que penso que en la posada en escena gairebé intuïtivament ho he fet. La veritat és que per mi és molt important els personatges, per mi és molt important. Hi ha moments de la pel·lícula que a mi encara ara, després de la vista 100 vegades, encara em posa la pell de gallina quan ells dos estan ballant tota una vida i estan recordant quan anaven a la paloma perquè va fer un passat republicà i a mi aquesta part
dels personatges, com deia abans, el treball amb els rostres, el treball amb les mirades, per mi és molt, molt, molt important. Però era evident que aquesta pel·lícula tenia una part ideològica important, i més en els moments en què ens trobem ara, que l'extrema dreta cada vegada està més present, que hi ha més... I em semblava que era molt important també reivindicar el període potser més fosc de la història d'Europa,
quan ens estem com apropant molt, molt, molt perillosament. I aleshores ja només hi ha gent que jo vaig veure avui, però si això està dialogant amb el present, això és un mirall raïssim del que està passant ara a tantes fronteres del món, perquè no és només Europa, també Estats Units i també altres països, no? Aleshores em va semblar que era realment molt, molt important reivindicar aquesta part ideològica.
Aniríem acabant, Judit, però no sense fer-te l'última pregunta. Aquest film inaugura una nova etapa per tu. Com ha transformat Forontera, t'ha transformat a nivell personal i què t'agradaria explicar en els teus propers projectes?
Doncs, mira, això és un tema interessant, perquè la gent pensa que és més fàcil a vegades aixecar una pel·lícula petitona, autoral i més personal, que no aixecar una pel·lícula grossa, i a vegades és més fàcil aixecar una pel·lícula grossa que tingui més vocació de connexió amb el públic, més vocació comercial, per dir-ho, sense que sigui un terme pejoratiu, ni molt menys, perquè les pel·lícules les fem pors d'espectadors.
Per mi m'ha obert un nou camí, una possibilitat de fer pel·lícules més grosses, de veure que també puc fer pel·lícules més obertes i seguint les sentits meves. Jo m'hi veig reflectida a frontera, jo veig la meva mirada i això és una cosa que la veritat és que em fa molta il·lusió perquè pensava, bueno, potser fent una pel·lícula més grossa que sigui una pel·lícula més oberta i amb una vocació més comercial
potser no m'hi veuré reflectida, potser em desdibuixaré jo com a directora. I no, jo m'hi sento molt identificada. Aleshores, jo penso que els propers projectes matrimoni, eh?
jo te l'explicaré, un dia amb calma, perquè a tu t'encantarà, a tu t'encantarà. Molt bé, Judit. Hem d'anar acabant, estem fora de temps. Judit, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui, que tinguis moltíssima sort, molta sort també amb l'estrena d'aquesta pel·lícula Les Sales, molts èxits personals en el futur, perquè la feina segur que no te'n faltarà. Gaudeix moltíssim i sigues molt feliç. Gràcies, Judit Colell. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu, bon dia.
Vinga, que som ja al cap de setmana. Nosaltres hem de baixar la persiana de Baix Gaialdia. Gràcies a tots vostès per la seva atenció. Els envien cordials salutacions. La Raquel Martínez dona la Torra, la Sònia Camí des de Roda de la Ràdio i un servidor de tots vostès, l'Eduard Virgili des d'Altafulla. Bon cap de setmana. Passiu bé.
Bona la Torra, la radio de Torredembarra, la teva radio de proximitat. Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM, i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Viu al Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir en família. Carrers plens de màgia, amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de Balcons de Nadal, el quart Triatlona de l'Enc...
Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem. Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria.