L'altaveu ideal per la teva empresa. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres. Baix Gaià és 28 de novembre. Dia de Sant Onest. Perfies divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Torre d'en Barra un incendi al costat de la via del tren ha obligat a tallar la circulació de totes les línies de Regional Sud.
Els bombers van rebre l'avís a dos quarts de set de la tarda d'ahir dijous i van desplaçar quatre dotacions. El foc es va originar als muntanyans entre la via del tren i la platja. Altafulla s'ha començat a renovar l'asfalt de diferents trams de la via pública i també arrafant voreres i se'n millora l'accessibilitat.
És una actuació de l'Ajuntament en el marc del que ha batejat com a Pla de Boreres i Asfaltatge 2025 i que tindrà continuïtat l'any que ve. I a Roda de Baral, Museu de la Ràdio Luis de l'Olmo, acull l'espectacle musical Música Vinyes, un pianista entre dos mons. Una proposta que homenatge la figura del pianista lleidatà Ricard Vinyes en el seu 50è aniversari del naixement. Els parla Eduard Virgili, Raquel Martínez. Bon dia, què tal, com estàs?
Ai, doncs avui amb una mica curta d'hores de son, eh?, perquè ahir vam plegar tard fent el seguiment en directe d'aquest incendi de muntanyans i, en fi, remuntant. Doncs, escolta, han acabat de dinar una bona migdiada. Sí, crec que hauré de buscar el foradet perquè avui, a més, el dia serà llarg, eh?, que avui tenim la gala de premis dels Mañé i Flaquer. En parlarem, en parlarem al llarg del programa d'avui. Sònia Camí, bon dia. Tu també has escoltat son o ja has fet el cafè?
Ja he fet el cafè i en tornaré a fer un altre perquè el necessitem. Els divendres ja anem arrossegant-nos una mica. Però vaja, amb moltes ganes de cap de setmana, no? Ai, això i tant. Per ser, després també repassarem la gent perquè tothom pugui prendre nota dels actes i propostes que hi ha avui, demà i passat demà a tots els nostres pobles i racons del Baix Gaià.
Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi! Baix Gaià al dia. La ràdio que informa i acompanya.
Va, que ho deiem ara, som a les portes del cap de setmana i desitgem que la meteo acompanyi. En tot cas, qui ens farà sortir de dubtes és el nostre home del temps. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis B. Pérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, una situació força tranquil·la, ja, la que esperem avui al Camp de Tarragona i, per tant, com a mínim, s'esguta el vent de dalt. I aquesta mestrelada que hem tingut durant molts dies, ahir encara,
Aquest vent es feia al Ronso i avui ja anirà molt de baixa. Fins i tot el vent de Nortoés serà substituït per un altre del sud, més marinada al llarg d'aquesta tarda. Això també farà que l'estat del mar vagi millorant, molta més calma. I pel que fa a la temperatura, a hores d'ara, s'ha anat desplomant a les valls, a cotes una mica més baixes de la Conca de Barberà. Estem sota zero.
Però ja la temperatura del migdia i de la tarda pujarà més que la d'ahir. L'ambient s'acabarà fent més agradable i arran de mar, sobretot, també a gran part de la comarca, per exemple, del Baix Penedès i del Baix Camp, estarem entre els 14 i els 17 graus de màxima, alguns núvols però prims. Demà serà un dia molt semblant avui, matí fred però tarda molt agradable i el diumenge es taparà el cel. Fins i tot arribarà a ploure, no gaire, especialment al voltant del migmatí i migdia, amb més fresca. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori. Moment ara per repassar l'actualitat, en concret tot el que aquest divendres 28 de novembre destaca a la premsa en portada. I comencem pel que ens queda més a l'abast, una publicació gratuïta al mes al diari del Camp de Tarragona que titula Abans d'acabar l'any el pont del diable tindrà nous accessos i es reforestarà a Tarragona.
Es crearan dos nous itineraris al voltant del monument de l'aquaducte de les Ferreres i la zona es buidarà de Pi Blanc per introduir-hi espècies més resistents als incendis. D'altra banda, avui en Economia llegim la Cambra de Reus lliure els premis d'una economia forta i resilient. L'Enscamarà lliure en un acte Fira Reus i Vents els guardons que reconeixen 15 empreses de les 5 comarques del seu àmbit territorial i 5 premis d'honor.
Notícia avui destacada a la primera plana d'aquest rotatiu gràcies a la fotografia que l'acompanya. Foto de família amb tots els guardonats, aquestes empreses i també aquests premis d'honor. Podem veure aquestes figures destacades amb el reconeixement a les mans i moltes personalitats també en aquesta imatge que retrata els Premis Cambra de Reus 2025.
Més coses. Pel que fa a infraestructures, la Diputació assumirà el manteniment de la via verda entre Cambrils i l'Hospitalet. El conveni entre Adif, que reclama un arrendament pels terrenys que cedeix, i les administracions locals continua encallat. A Tarragona, l'enquesta de salut elaborada pels veïns, molt crítica, amb els centres d'atenció primària i els hospitals.
I pel que fa a festes a la capital del Baix Camp, un gran espectacle de llum i música marca l'inici de la campanya de Nadal a Reus. I avui veiem que el diari Més té unes pàgines afegides, perquè tal com destaca sota mateix de la seva capçalera, hi ha una edició dedicada a l'activitat del present i als projectes de futur del port de Tarragona.
Més enllà del més, al territori tenim una altra publicació referent, com és el diari de Tarragona, que aquest divendres, Raquel, què diu? Ens diu que Catalunya defensa sola la pesca d'arrossegament. Es necessiten 180 dies de feina per fer sostenible el sector i la Unió Europea no mou fitxa. És el tema d'obertura.
La imatge, segurament ara ens la replicarà la Sònia a totes les portades, és la de José Luis Ábalos i el titular és Càrcel, així de taxatiu. El Tribunal Suprem envia a presó a José Luis Ábalos i Coldó García.
Avui també parlen dels bombers més especialitzats que estan al servei del Pol Patroquímic de Tarragona. Se celebren els 25 anys de la creació del cos especial. I a punt de salut, perquè recullen les paraules de la consellera Paner, que diu que Tarragona no té servei d'ictus 24-7 perquè hi ha pocs casos.
I avui en imatge també Lluís Fàbregas, que fa entrevista en exclusiva per al diari, i diu que el nàstic no està en venda. I imatge també en petita a la capçalera d'un arbre nadalenc, perquè ens expliquen que ja és Nadal a Reus, ja s'han encès els primers llums de les festes. És el que destaca aquest divendres, 28 de novembre. I en termes més amplis, fugim del territori i fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 28 de novembre. Endavant, Sònia.
Doncs efectivament, Avalós i Koldo entren a la presó, és el titular de La Vanguardia, diu que augmenta la pressió sobre el PSOE. És el primer cop que ingressa en un centre penitenciari un diputat en actiu, que el jutge apunta que podria disposar de diners a l'estranger.
I la imatge que es veu és de Coldó García i José Luis Sábalos en aquesta foto entrant al Suprem. Van dormir ahir a la nit a la presó del Soto del Real després que el jutge en dictés la reclusió per evitar una possible fugida. El PP, Vox i Junts tomben al pas previ per als pressupostos. El bloc que va donar la investidura a Sánchez certifica la seva ruptura i impedeix a l'executiu aprovar els objectius de dèficit.
Feijó crida manifestar-se diumenge a Madrid contra Sánchez. Serà la setena protesta del PP en aquesta legislatura. També avui la vanguardia entrevista Antonio Costa, president del Consell Europeu. Hem de donar espai a Trump perquè tingui èxit a Ucraïna, diu.
A Catalunya el 38% de la població que treballa és pobra. Vendes a l'alça optimisme comercial pel Black Friday. I també avui a La Vanguardia recordem que hi ha el suplement Què fem? i parla de cartelleres de cinema.
L'ara titula el Suprem envia a la presó a Avalos i Coldo García per evitar la fuga. El jutge veu risc extrem de fugida per la proximitat del judici per corrupció en la compra de mascaretes. L'exministre segueix sent diputat però sense sou i tampoc podrà votar, cosa que debilita la majoria de govern.
En portada també, Vox investeix Pérez Llorca a València. Després d'assumir gairebé tots els postulats ultras, el popular Juanfran Pérez Llorca és nomenat nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón. Ja es veu la imatge d'aquesta investidura.
Putin, o es retiren del Donbass o el prendrem per les armes. El líder rus refreda el pla de pau de Trump. Les comarques gironines, on més cau l'ús habitual del català. Una enquesta mostra el retrocés de la llengua. I també en portada avui trobem que Lara celebra 15 anys de periodisme lliure.
Diu que es veu la imatge d'aquesta festa, d'aquesta commemoració de l'ara d'aquests 15 anys. El periódico. Europa canvia d'estratègia mediterrània. 30 anys després de l'inici del procés de Barcelona, la Unió Europea proposa un nou pacte per contrarrestar la influència de la Xina, Rússia i el Golf a la vora sud. En portada hi ha el president de la Generalitat, Illa, que diu «Ens juguem la prosperitat en l'habitatge».
També destaca avui el periòdico que el jutge envia a presó sense fiança, àvalos i coldo. La negativa entrega a l'acte de diputat debilita més el govern al Congrés. També parla d'agilitzar tràmits. El govern posa en marxa una llei per accelerar la construcció residencial. Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana, amb el suport de Vox, també es veu una petita imatge,
I Dimissió, l'accionista del Sabadell, que va recolzar l'OPA, deixa el Consell d'Administració. I acabarem les portades amb la República i el punt avui. L'arquitecte inacabable titula. L'any Gaudí promou l'estudi científic de la vida i l'obra del geni de l'arquitectura. Una figura sovint tergiversada per conjectures i interpretacions sense rigor.
En la crònica el dia d'ahir, avui de Lluís Simón, el pacte del Ventorro titula La Generalitat té nou president el mateix dia que un altre polític valencià, Avalós, acaba a la Garjola. També crònica de Ricard Xulià que diu Abascal fa president Pérez Llorca des de Madrid.
I en l'esportiu, la pressió en la sortida de pilota asfixia el Barça de Flick. El Chelsea, el Sevilla i el PSG l'han sotmès amb aquest mètode. Doncs aquests són els temes que destaquen les portades d'aquest divendres 28 de novembre. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Vinga, després de repassar les portades de la premsa del dia amb aquesta sintonia que ja ens acompanya, tots vostès saben perfectament que és moment per l'anàlisi de l'actualitat i això els divendres ho fem acompanyats de la periodista Ruth Troiano que està especialitzada en el sector primari, l'enologia i és veïna de la nou de Gaià. Ruth, bon divendres, com estàs?
Hola, què tal, com esteu? Molt bon divendres. Doncs molt bé, aquí amb els freds que pertoquen per aquesta època de l'any ja ens enyoràvem i han arribat-hi de ple, no? I tant, i tant. Mira, avui m'he fixat perquè ahir vam fer el petit comentari just començar el programa de les temperatures que se registraven més o menys en aquella hora a alguns racons del Baix Gaià.
Ara exactament no ho sé, però avui aquest matí, pels vols de dos quarts de vuit, a Salamó hi havia uns sis graus. Quan he passat per la nou de Gaià n'hi havia quatre, perquè m'ha saltat l'alarma aquella del cotxe de Comte.
i després al baixar la Riera, que aquell fondo sempre fa més fred, no sé, suposo el microclima de l'entorn del riu Gaià, ja es començava a veure fins i tot els vorals de la carretera amb les herbes allò una mica aplanades, allí la temperatura entre els 3 i els 3 graus i mig, i després cap a Torre d'en Barra,
6 graus una altra vegada, que és el que suposo que hi ha en tot el que és aquesta línia costanera del Baix Gaià. Però sí, sí, temperatures molt baixes i temperatures que van molt bé també pels conreus, per la vinya, especialment ara.
Bé, és el que pertoca, diguem d'alguna manera que va el cicle anual, en aquest cas de la vinya i de molts dels cultius. En el cas de l'horta ja sabem que hi ha l'horta d'hivern i la d'estiu, no matisada per aquestes èpoques de primavera i tardor que ara es desdibuixen, passem gairebé d'una estació a l'altra, d'anar amb màniga curta a posar-nos jaqueta. Però sí, està clar, la vinya ara necessita repòs, necessita fred...
és a dir, els sols estan a baixa de temperatura, com bé deies, hi ha contrast tèrmic entre dia i nit, això fa que no circuli la saba per dins de la fusta del cep i que arribi el seu repòs hivernal, que nosaltres, en la part superficial de la vinya, ho veiem en què la fulla cau, cau perquè hi ha tota la vegetació, no té hidratació, no té el ritme de la saba,
També ho hem vist amb el canvi de color i ara hi ha aquest període de repòs, diguem que la planta pugui descansar per tornar amb força cap al febrer més o menys és quan veiem aquesta figura que també és molt romàntica del plor, que la sala ja torna a circular quan la temperatura del terra...
comença a ser alta, doncs comença l'energia i la vitalitat de la planta. Home, i a més a més, Ruth, disculpa que talli, però hi ha un refrany que diu per Sant Josep el brot al cep. Això és una miqueta més tard, hi ha més al març, però el refrany acompanya també. Totalment, hi ha moltes dites que estan relacionades, evidentment, amb el món de la greia,
perquè les van instaurar els nostres avis o besavis, generacions anteriors, que estaven hiperconnectades amb la terra totalment, i aquesta part del brot que deies ve justament després del plor. Però ara el que toca és repòs, fusta, veure les vinyes despullades, podem dir, no hi ha vegetació a sobre seu, ja van caient aquestes fulles ocres vermelles, marronoses...
que han acompanyat el CEP des de la Brema fins ara, i s'estan realitzant aquestes pràctiques típiques d'hivern, que alguns ja les han començat, jo a les Terres del Gaià ja he vist aquests dies, la poda, que la poda l'hem d'entendre com una de les pràctiques més transcendentals
importants i decisives en la vida d'un CEP. Primer perquè estan definint quin tipus d'abrema tindrem l'any següent. És a dir, si volem molta menys producció, entendre per a varietats, a quina longitud hem de tallar els serrents, com hem d'eliminar la fusta vella,
i hem de donar possibilitats a la fusta nova, però això dependrà de cada viticultor, cada estil de vi que faci, també de les anyades, com són climàticament, quanta reserva d'aigua hi ha i quin és el pronòstic per l'any que ve. Per tant, és una feina que nosaltres hem pensat sempre com a molt a la lleugera, estar allà a la fusta vella
I es dona marge a la nova perquè creixi el Sarment i allà hi hagi la brutació. Però és molt transcendental per definir la brema de l'any següent i jo diria també, i en els últims anys ho hem vist molt perquè es parla de por de respecte, la longevitat i la sanitat del CEP s'ha de tallar.
Molt bé, hi ha tots uns manuals i unes pràctiques que ara cada vegada més els viticultors s'hi estan posant per permetre que aquell cep tingui molta longevitat en el temps i que la fusta estigui sana, que no agafi malalties. Segons el tall, segons on estigui fet, amb quina inclinació, pot respectar més la sanitat del cep i la seva vida, arribar a més vell, que no. Per tant...
És una pràctica decisiva i que també us he de dir que l'altre dia estava parlant amb un viticultor que just estava podant, però tenia els cascos posats en aquell moment de conversa a mi i em deia que és la pràctica que et connecta més amb el cep, amb la terra, amb tu mateix. És una mena de meditació. És una feina esforçada també, sobretot tota aquella gent que ho fa manual, i manual vull dir amb tisores manuals i no les elèctriques que també existeixen.
que és com una mena de comunió entre la persona i el CEP per entendre què ha passat en l'últim any i com han de ser els propers. Es fan fred, per tant es necessiten guants, com veiem que aquests dies han baixat les temperatures, però penso que és un moment d'idili, de diàleg, de comunió...
reunió del viticultor amb el CEP, molt important, bé, que li assegura això que dèiem, longevitat, sanitat al CEP si es fa bé, hi ha una escola de por de Catalunya molt important i molts viticultors s'han posat en els últims anys molt a entendre també com ha de circular la saba, com s'ha de tallar, per tant, feina transcendental aquesta que es fa en aquest temps de l'any perquè després puguem tenir
uns ceps ben eixerits, i amb aquella producció regulada de raïm. És a dir, ara no es busca produir molt, sinó produir bé. I després totes les redoltes que hi ha aquí a l'estrinxa, però aquestes redoltes que ara aniran també a la mar de bé per fer calçotades, la setmana passada que en parlàvem. Això que acabes de dir, Eduard, és fonamental, perquè fa pocs dies assistia a un congrés sobre el mosaic agroforestal,
i s'insistia, sobretot no les cremeu, taleu-les i reinvertiu-les en la terra que és adob. Al final, el que estem fent al CEP és treure-li tot, li traiem la fruita, li traiem la fusta, per tant, tot allò que es pugui reinvertir en la terra perquè necessitem matèria viva al sol, és a dir, que hi hagi microorganismes, que hi hagi matèria orgànica, li dona la mateixa fusta, que és un element material,
natural, que és d'allà també on està naixent el cep. Molt important que torni a la vinya, allò crea també, juntament amb qui està deixant cobertes vegetals, una possibilitat d'hidratació en els sols, de matèria viva, aquesta frase que sentim tant últimament, que és si tenim sols vius, tindrem vins vius i això vol dir que caldrà intervenir i menys, que és el camí que serveix el vi avui en dia.
Escolta una cosa, Ruth, et vull preguntar també perquè ara veiem com molts pagesos poden aquestes vinyes, aquests ceps, però també veiem com alguns aprofiten, perquè ara és l'època també en què s'ha de fer aquesta feina, per arrencar vinyes i després, doncs, en funció dels drets i de totes aquestes coses, que algun dia també ho hem d'explicar, tot això com funciona, que aquí no planten ceps a la babalà, vull dir...
Està regulat i hi ha uns drets que, a més a més, si no es reinverteixen en plantacions al cap d'uns anys d'haver arrencat, es poden perdre. En tot cas, com és que es tendeix a arrencar vinyes?
Alguns, alguns pagesos. I no fer allò que tant sentim a dir de grans viticultors, de grans cellers o de grans àrees on es produeix també i on s'elabora vi, de les vinyes velles, de conservar les vinyes velles.
Les vinyes velles crec que són un gran patrimoni que tenim i el Estat Espanyol i Catalunya concretament és un dels territoris on més ceps vells que testimonien també aquesta cultura vitivinícola de moltes generacions que ve enrere. La vinya vella s'ha de cuidar molt bé, és una vinya més adaptada, més resilient a tots els canvis, perquè...
com una persona gran, la saviesa, l'experiència. Potser hi ha una part de feblesa o de debilitat, també ho veiem amb les persones, però estan més adaptades perquè hem viscut més temps en un determinat sol, terrer, espai, microclima. Per què passa? No sóc experta en la matèria, però puc imaginar dos escenaris. Per una banda, perquè el CEP...
és veritat que ja ha tingut la seva vida útil i potser si s'acosta als 100 anys n'hi ha que són prefiloxèrics però en comptats llocs i amb una cura especial que s'ha tingut és a dir, acaba la seva vida útil aquell cep ja no acaba sent productiu per tant, l'opció que hi ha
és arrencar si el fruit que dona ja no té les suficients garanties per fer un bon vi i planta vinya jove. Seria una compensació. Però, per altra banda, també podem pensar que això passa perquè no hi ha relleu generacional, que hi ha pagesos, productors, que no troben qui pugui cuidar aquelles vinyes
I acaben amb ells, els ceps, la seva vida útil, no? Per tant, animar, no?, qui pugui, no?, anar a conservar. De fet, els joves viticultors, no aquells que han tingut família, sinó que es volen posar en el món del vi, ja fan molt aquest rastreig, no?,
d'aquella gent que ja està en el sector, d'aquella vinya vella que ja veig que fa dos anyades o tres, que ningú està cuidant, que està salvatge, anem a veure en el registre, el cadastre de qui és, de qui per tant li podem arrendar, podem treballar-la, podem deixar que això no visqui, continuï vivint, si té un valor el fruit que se'n genera. Per tant, jo crec que hi ha aquests dos mons. El no relleu generacional, malauradament, que està succeint,
Malgrat que estem en el moment que sempre diem en aquest programa, no?, de millors vins, de més coneixement enològic, però qui es vol guanyar la vida treballant la terra o qui pot, no? Per tant, bé, intentar que no perdem aquest patrimoni vegetal, perquè en la bellesa hi ha molta saviesa, hi ha molt de coneixement i hi ha vins...
que són realment molt especials i espectaculars, però això sempre que s'hagi treballat d'una manera concreta també una vinya vella llegant aquesta memòria oral de generació en generació de saber què li pertoca fer a la planta. Bé, seria ideal que si es van perdent sigui perquè ja no sigui volvi que produeixen, el raïm que produeix i perquè
Bé, hi ha un moment que s'estingeix la vida com en les persones, però no perquè falten mans per cuidar aquest patrimoni vell que ens fa singulars al món.
Per cert, i molt ràpid, ara canvio de registre, però amb la ruta habitualment també repassem una agenda de propostes molt vinculades precisament a això que parlem. Festival Internacional de Cinema del Vi, el Most, Vilafranca del Penedès. Cap de setmana forta aquest, eh? Avui...
Demà i passat demà... Però cap al Priorat, és a dir, ha acabat els seus dies a Vilafranca i com és habitual en el Mos Festival hi ha dues seus, la segona és al Priorat i és un repertori de projeccions i de tastos interessantíssims, també molt adaptats als diferents espais del Priorat i des d'avui divendres fins diumenge...
Qui vulgui pot anar al web de mosfestival.cat i trobar projeccions relacionades amb el vi, tastos, des d'aquesta tarda, que hi ha un tast molt interessant entre els vins de Xerès i Montsant, al castell de Falseta a les 7 de la tarda, fins a diumenge, que es projectaran dos documentals
a Cracés, concretament un municipi que s'ha de visitar molt vinculat amb l'oli però també amb el vi. Un documental sobre el cava a l'escalat de les bombolles i després un altre que es pregunta si l'origen de la Coca-Cola està a València i es diu l'espurna de hielo. Allà ho deixo.
És a dir, que qui vulgui investigar hi ha cinema, bon cinema, amb el vi, el mos i les begudes al Priorat, una oportunitat per tenir un cap de setmana de plaers amb copa de vi a la mà. Inmillorable, no falta afegir gaires coses quan la Ruta ens ho ven d'aquesta manera. Ruta, un plaer, gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta, que tinguis un molt bo cap de setmana.
Igualment a vosaltres, que vagi molt bé, adeu-siau. A reveure. Nosaltres ens plantem ja a la recta final d'aquest primer tram de Baix Gai al Dia. No tenim temps ara de pàgina musical, perquè penso que la desaprofitaríem, perquè avui havíem fet una selecció, que ens la guardarem o per després a la segona hora de Baix Gai al Dia, o bé per dilluns. I ja explicarem per què, per què és especial, perquè té relació també amb les ràdios locals, i per què en aquest programa...
Qui més, qui menys ja haurà sentit aquest nom. Va, ho explicarem quan sigui el moment. Ens guardem la pàgina musical perquè amb les ràdios i televisions locals del país té alguna cosa a veure. Res, fem una petita desconnexió. Quatre anuncis al butlletí informatiu i ens hi tornem a posar. Els esperem aquí a la seva sintonia. Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Bona Ràdio. Fins ara!
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Viu el Nadal a Torre d'en Barra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredenbarra.cat. Ajuntament de Torre d'en Barra. Us hi esperem. Tions a l'Aventurró, el Nadal ja és aquí per gaudir-lo amb família.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18è edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants.
Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima, des del Vallès fins a Kauai.
Aquest diumenge, 30 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de l'Escorxador. Celebrem el Dia Internacional de les Persones amb Capacitats Diverses. Amb la música de, com no pot ser, del DJI Char, lectura del manifest i servei de bar. Us hi esperem!
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. El principal sospitós del crim d'Helena Jubany declara avui al jutjat de Sabadell. Santi, la Iglesia, haurà d'explicar per què ha ocultat durant 24 anys que sí que va estar en contacte amb la víctima el dia del seu assassinat. Conectem ara amb Júlia Ramon. Bon dia, que ens sabem de tot plegat.
Hola, bon dia. Fa exactament 12 minuts que Santiago i la Iglesia han tratat als jutjats de Sabadell per declarar davant del jutge. Ha arribat molt puntual, estava previst que arribés a dos quarts de deu i ha arribat a dos quarts menys un minut i ara se celebrarà aquesta sessió que inicialment estava prevista pel 26 de setembre però es va haver d'anul·lar
per una qüestió d'agenda dels advocats i, per tant, avui declararà davant del jutjat i veurem quan s'allargui aquesta sessió en funció de les preguntes que decideixi respondre. Gràcies, Júlia. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I els bombes donen per controlar l'incendi que ha tingut lloc a primera hora del matí en una indústria del polígon labor de Caldes de Montbui. Hi treballen 18 dotacions i el sistema d'emergències mèdiques ja ha fet un primer balanç de tres ferits en esteu greu que han estat traslladats a l'Hospital Valdebron.
El foc ha afectat a l'empresa de tractament de subproductes industrials dedicat al reciclatge i s'ha prioritzat controlar l'incendi i protegir sobretot les nous veïnes. Per precaució s'ha tallat també el subministrament elèctric i una línia de bombes allunyat de la nau per risc d'esfondrament d'una paret de la nau. La C-58 presenta també afectacions al trànsit i es recomana seguir les indicacions del Servei Català de Trànsit. Protecció Civil també ha activat l'alerta del pla ProCICAT.
I mobilitat, com dèiem, més enllà de l'afectació a la C59 a Caldes de Montboi per aquest incendi, també a la B231 a Esparreguera s'habilitat pas alternatiu per la retirada d'un vehicle i també a la PSAT està tallada a Sant Cugat per un accident. També retencions a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C58 i la C16 a Barcelona i també a la C32 a Esplugues de Llobregat. Pel que fa al servei ferroviari, encara ara una incidència en un tren de proves entre Calaf i Manresa manté interrompuda la línia RL4.
I els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 20 grafiters per danys en trens i instal·lacions de Renfe, ferrocarrils de la Generalitat i també el TMB. A 11 d'ells se'ls atribueixen 34 delictes amb un perjudici de més de 99.000 euros i afectacions al servei ferroviari. Els altres 9 estan relacionats amb 96 delictes més amb danys valorats en més de 455.000 euros a les demarcacions concretes de Barcelona i Girona.
I pel que fa el temps, avui el dia ha començat amb oires a l'oest de la depressió central, especialment al Pla de Lleida i a la Val d'Ebre, que s'aixequen a mesura que avança el matí. La resta del dia s'espera que sigui força solellat arreu, també amb alguns núvols prims que deixaran el cel cobert, sobretot durant ara el matí. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per seguir enganxat a la seva sintonia de proximitat. Venim d'una vedida pausa, avui que és 28 de novembre i se celebra el Black Friday.
El divendres negre, una jornada en què molta gent s'aboca el consum, fins i tot quan no ho necessita, esperonat per les grans i de vegades enganyoses publicitats i descomptes. Històricament, això de divendres negre s'utilitzava per fer referència a jornades marcades per crisis o caos, com va ser el cas del col·lapse del mercat de l'hora als Estats Units el 1869.
Més endavant, als anys 50, a Filadèlfia, la policia va començar a fer servir aquesta expressió per descriure l'embús i l'afluència massiva de gent i trànsit que arribava el dia després del Dia d'Acció de Gràcies. I amb el temps, els comerços van aprofitar aquest dia per llançar iniciatives de rebaixes i promocions per donar el tret de sortida a la campanya de Nadal, de manera que es va transformar la connotació negativa en una oportunitat comercial.
Avui dia, el Black Friday s'estès en molts països fora dels Estats Units i és un dia d'aquells de compres importants a nivell global, així que ja ho saben, comprin però seny. I una reflexió, en aquest cas personal, abans mirin què gastar, si necessiten allò amb el que volen gastar i si realment el preu és una superoferta o el mateix descompte
que ja hi havia fa tres setmanes. Dit això, ara repassarem l'agenda d'activitats i propostes pel cap de setmana al territori. De seguida també parlarem dels premis Mañer i Flaquer d'aquest vespre a la Torre. I després, com cada divendres, ens visitarà el nostre col·laborador Antonio Barrero, que és el millor guia que podem tenir si volem anar al cinema. No s'ho perdin! Va, que ens espera tot això i més, aquí, a Baixa i al Dia.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Aquesta sintonia la coneixen bé també, és aquella que només sona els dilluns i els divendres. Per què? Doncs perquè és el dia de repassar l'agenda, un dia per conèixer tot el que hi haurà enmig de la setmana i l'altre, com és el cas d'avui, doncs ja amb la mirada així més de satisfacció perquè arriba al cap de setmana.
Sònia, Raquel, preparades per repassar aquesta agenda de propostes, que de ben segur que molts aprofitaran més enllà de què avui és Black Friday i sortiran allò comprant massa i amb una calarada a les butxaques. A punt, a punt, som-hi. Va, doncs, una agenda que comencem per la torre. Ara ho dèiem perquè de seguida aprofundirem en tot això amb el Col·legi de Periodistes a la demarcació de Tarragona, aquest vespre a les 8.
Es lliuren els Premis de Periodisme Manyer i Flaquer, una gala que es fa al Pati del Castell, a Torredembarra, i com l'any passat la presentaran l'actriu i periodista Anna Fortuny i el músic Litus. Sí, aquest dilluns ja es van fer públics els finalistes, que els podeu consultar a les xarxes socials, n'hi ha tres per cada categoria, Camp de Tarragona.
Periodisme turístic, comunicació local i també fotoperiodisme. Els previs manifla que enguany arriben a la 38a edició. Són dels més antics i ben dotats de Catalunya. La gala la podreu seguir en directe per TAC12 i també per Ona la Torra.
Fantàstic, doncs tindrem l'orella posada a casa vostra. D'altra banda, Torre d'Embarra comemora aquest cap de setmana el Dia Internacional de les Capacitats Diverses, Raquel. Demà dissabte a les 6 de la tarda hi haurà una conferència sobre l'autisme a Cal Mayam i diumenge al migdia es farà el tradicional vermut musical de la Fundació Onada i animarà la festa al DJ Chart.
I demà dissabte a la Torre també se celebra la Festa de l'Arbre. Es farà una plantada popular d'arbres i arbustos en dos punts de la zona esportiva municipal. L'activitat és oberta a qui s'hi vulgui apuntar i començarà a les 11 del matí.
I en paral·lel a la Biblioteca de Baix de Mar hi haurà una sessió de contes dins del cicle Espai en Família. L'activitat començarà a dos quarts de dotze i explicaran la història als animals de la tardor i s'ensenyarà a fer mòbils amb fulles. És una activitat recomanada per infants de fins a quatre anys.
Fantàstic. Va, de la Torre anem fins Altafulla, perquè aquest divendres, a partir de les 8 del vespre, el casal cultural La Violeta s'hi projectarà la pel·lícula Brainwashed. És una proposta que fa el Cineclub Altafulla Link, de manera que els preus varien en funció de si ser soci o no. L'aportació general és de 5 euros. Pels socis del Cineclub, de 3, i els socis que tinguin abonament...
O bé, siguin menors de 25 anys, això té un cost de dos euros. L'aforament és limitat en tractar-se d'un espai tancat. Així que no perdre el temps, aquells que vulguin veure aquesta pel·lícula de Brainwashed. Demà dissabte, a partir de les 7 de la tarda, a la sala de plens de l'Ajuntament, s'hi presentarà el llibre La repressió econòmica republicana i franquista al Baix Gaià, 1936-1945.
D'Isidre Virgili, una presentació que anirà a càrrec de l'historiador local i filòleg Fonxo Blanc. Activitat aquesta organitzada pel Centre d'Estudis d'Altafulla i que s'ha reprogramat perquè segurament que molts dels nostres oients recordaran que ja en vam parlar. Havia de tindre lloc en el marc de la festa major de Sant Martí, però...
Pel fet que no havia arribat encara la publicació d'impremta, aquesta presentació es va ajornar. Doncs ara sí, arriba ja la data, és aquest dissabte 29 de novembre. I durant tot el cap de setmana, dissabte 29 i diumenge 30 de novembre, el Casal Cultural La Violeta tindrà lloc el Festival Ànima Jove, és el Festival Internacional de Cortmetratges d'Animació del Tafollà.
El programa és molt ampli, en parlàvem d'aquesta setmana aquí a Baixgai al dia amb el director i la productora d'aquest esdeveniment. Qui el vulgui consultar i aconseguir alguna entrada o abonament o veure quines són les sessions gratuïtes, l'única cosa que ha de fer és entrar a www.ldefulla.cat o www.festivalanimejove.cat i revisar tot el reguitzell de propostes que s'inclouen a l'ànima jove.
tot plegat organitzat precisament per l'Associació Cultural Ànima Jove amb el suport de l'Ajuntament. I diumenge, a partir de primera hora del matí, des de l'entorn del castell d'Altafulla, la segona marxa d'Altafulla Costa-Tàrraco, que passa pels termes municipals d'Altafulla, Tarragona i la Riera de Gaià, una marxa de 24 quilòmetres. Aquells que vulguin consultar el recorregut perquè les inscripcions
Estan ja tancades des de fa dies, ho poden fer a l'eticivents.net. Activitat aquesta, per cert, organitzada pels atletes d'alta fulla. I saltem ara fins a Roda de Barà, perquè, Sònia, al Museu de la Ràdio Luis de l'Olmo acull l'espectacle musical Música Vinyes, un pianista entre dos mons. Explica'ns.
Serà a les 6 de la tarda l'espectacle Recrea la vida de Ricard Vinyes en el marc de la commemoració dels 150 anys del naixement del pianista. La dramatúrgia i direcció és a càrrec de Jordi Folch i l'espectacle a càrrec de l'associació Hola Creadir i la companyia Bamba de Boom. L'activitat és gratuïta i oberta a tothom. L'organitza la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca de Roda de Barà, l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.
Això és avui, eh?, aquesta tarda. Va, i ara fem allò, aquella pinzellada que ens agrada també aquí a Baix Gaialdia a altres poblacions de la nostra subcomarca. Raquel, si et sembla, anem fins a la Riera de Gaià per fer referència a una conferència, El Camino de la Espiritualidad, Pablo Ors.
Sí, ell mateix oferirà aquesta conferència aquest dissabte a les 6 de la tarda al Molí del Mig. Hi ha modalitat en línia perquè es farà una retransmissió en directe per qui ho vulgui seguir a la distància i també hi ha l'oportunitat de veure'l presencialment i participar després en un debat amb el ponent.
Pablo Dors és sacerdot, escriptor i fundador de la xarxa de meditadors Amics del Desert, així com de Tabor, que és un projecte de monarcat secular. Aquest acte l'organitza l'associació de psicologia Intrument i les inscripcions, que són gratuïtes, les podeu fer a la pàgina intrument.cat.
Va, i ara farem parada també a la ciutat de Tarragona, perquè a Tarragona aquest cap de setmana es culmina la celebració dels 25 anys de la Declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de l'UNESCO. I entre les múltiples activitats que s'han programat hi ha, Raquel, un mapping de l'amfiteatre. Les projeccions es faran avui i demà. Cada dia s'han programat 5 sessions i totes són gratuïtes. Tarragona serà la primera de les 15 ciutats patrimoni de la humanitat espanyoles on es projectarà una peça audiovisual d'aquest tipus.
I a més a més d'aquestes projeccions, Tarragona celebra els 25 anys de patrimoni de la humanitat amb un festival al Camp de Mar, que combina els esperits de Tarracó Viva i Festa Major. Demà a la tarda, a les 6, a l'Auditori del Camp de Mar, hi haurà l'espectacle Part de tu, dirigit per Marc Xornet. També es lliurarà el premi Tarracó a l'empresa Digivision, responsable del programa de divulgació històrica Ingenieria Romana.
Diumenge al matí, el bestiari i els gegants lluïren el passeig arqueològic. Aquests dos dies també hi haurà espectacles de titelles, tallers per fer en família i una xocolatada. A més, el cap de setmana hi haurà portes obertes als monuments que depenen de l'Ajuntament de Tarragona.
I atenció, ara, sector primari, en parlàvem tot just fa una estoneta amb la periodista Ruth Troiano, a Tarragona, avui i demà, també hi ha la 25a edició de la fira de l'oli de la D.O.P. Siurana, que bonic!
Es farà a la plaça Corsini i prendran part 14 cooperatives del territori. Una bona cita, també. I tant. I a més a més n'hi ha del baix allà. Hi ha la meva cooperativa, també, aquí a la Fira de l'Oli.
No diuen res. Fantàstic, no sé... És la meva, dic la meva, la del meu poble, la de Salomoba. I la de la nou de Gaia suposo que també... Sí, sí, no, que fantàstic, Edu. Un dia hem d'anar a fer un tas d'òlids, també, eh? Que això, una bona torrada amb oli... Ha sigut l'orgull de poble, el sentit de pertinença i de relament amb això, amb l'agricultura i aquestes coses. Però no és teva la cooperativa, no entenem? No, home, no, no...
Jo hi vaig portar les olives, mira, ara farà 15 dies. Ah, molt bé, molt bé. Quina feinada, eh, colli olives. Ja les hi vaig portar. En fi, va, aquesta és l'agenda de proximitat, un reguitzell de propostes que esperem que siguin del gust de l'audiència de Baix Gai al dia. Moltes de les que hi han emmarcades en l'agenda d'aquest cap de setmana, eh? Moltes altres queden fora perquè, si no, haurien de dedicar les dues hores de magazín només a repassar propostes d'aquest tipus. En tot cas, aquells que...
considerin que amb aquestes no en tenen prou, que facin una miqueta el xafarder a les webs dels pobles del Baix Gaià, perquè allí de ben segur que hi trobaran moltíssima, moltíssima altra iniciativa i activitat. Raquel, Sònia, que res, ho deixem aquí. Tornem a xerrar d'aquí una estoneta. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Nosaltres cedim el relleu a la nostra companya Anna Plaza Dona a la Torre per parlar precisament dels Premis de Periodisme Manya i Flaquer que es lliuren aquesta tarda a la Torre.
continguts en xarxa.
Arriba l'època de recórrer el territori per visitar les millors fires de Nadal. Cada racó en té una d'especial i, tot i que no tenim temps ni espai per parlar de totes, cada any en seleccionem algunes per anar donant forma a un mapa cada vegada més ric, extens i variat. En aquesta ocasió, ens plantem a la capital de l'Urgell.
La Fira d'Artistes i Mercat de Nadal de Tàrrega és un gran aparador d'art, disseny i artesania tant de la comarca com de la resta de la província de Lleida. El seu lema ja ho diu tot. Per Nadal, fem pinya. Per això, entre el 12 i el 14 de desembre, la cita arriba a la 26a edició amb prop d'un centenar d'expositors que hi presenten les seves creacions. En paral·lel, podreu gaudir de propostes ben diverses. A l'espai La Cúpula hi haurà activitats infantils i familiars.
L'espai tast acollirà tastos de productes a proximitat, a l'espai dinàmic, show cookings i activitats creatives i manualitats. I tampoc hi faltaran l'arbre i el trenet de Nadal o el bosc dels desitjos. Del 12 al 14 de desembre, 26a fira d'artistes i mercat de Nadal de Tàrrega. Més informació a tàrrega.cat.
I Facebook Baix Gaià al dia.
Vinga, seguim en directe a la sintonia del Baix Gaià en dia, ara per emprendre l'entrevista d'avui divendres, que dediquem a parlar dels premis de Periodisme Manllé i Flaquer que es lliuren justament aquest vespre al castell de Torredambarra. En parlem amb el president del Col·legi de Periodistes, que ja ens acompanya per telèfon, l'Esteve Girà. L'Esteve, bon dia. Què tal? Bon dia, Anna, com esteu? I vosaltres? Ja ho teniu tot preparat?
Sí, pràcticament tot a punt. Ja sabem qui presentarà la gala, ja sabem què volem explicar, ja tenim a punt els finalistes i ara només fa el més important. Què és fer-ho? Aquesta d'aquí acabarà guanyant.
I que tot vagi com va cada any, que serà una festasa en un espai tan especial i tan emblemàtic com el Castell de Torredembarra. La veritat és que el lloc és molt bonic, és increïble, el Castell de Torredembarra. A més, fa anys que vau decidir fer aquesta gala televisada, per tant, llueix moltíssim. I...
I bé, en Guanya heu decidit repetir l'esquema de presentació que hi va haver l'any passat amb un tàndem format per l'actrivi perillista Anna Fortuny i el músic Litus, tots dos ben coneguts teus i meus. I us va agradar el format i heu decidit repetir? Sí, em va agradar molt. A mi em va agradar moltíssim, però jo podríem dir que no soc objectiu en aquest cas, sinó tot el contrari, soc bastant subjectiu perquè tinc molta relació amb l'Anna Fortuny i també amb el Litus.
relació professional i també més enllà de la feina. Però és que la veritat és que tots els organitzadors d'aquesta gala, per tant, Ajuntament de Torra d'en Barra, en primer terme, però també tots els nostres patrocinadors, doncs a tothom li va agradar molt de fórmula i per tant hem decidit repetir. Perquè és una fórmula que jo crec, Anna, no sé si estaràs d'acord, que combina la part de reivindicar el periodisme, de fer sentir la nostra veu, de reivindicar l'ofici, que és el que intentem fer sempre
en aquesta gala, però també un aspecte molt festiu, molt televisiu, va ser una gala molt divertida. Puc dir que aquesta nit hi haurà sorpreses, que jo crec que més d'un potser li faran caure de cul. A veure, jo l'any passat... Espera, espera, que et tallo. Jo l'any passat, la imatge d'Anna Fortuny, com a periodista estressada, donant-li un antrepà al director de Repsol, em va quedar a l'ànima. Sí, aquesta va ser de les potents, no? Allò que van plantejar de...
d'una mena de col·laboració amb el Port... Van haver-hi coses interessants, però aquesta nit jo crec que més d'un periodista, i tant dels que no sigueu periodistes i ens estigueu escoltant i seguiu la gala aquesta nit per televisió, a les xarxes, a través vostre, o anant al castell, que esteu tots convidats, se'n portarà cap a casa jo crec que un llegat a nivell musical. I no dic res més, que si no hi ha... Home, és que l'Anna també canta.
Sí, sí, l'Anna canta, el Litus toca i canta, ja ho sabeu que és un cantant que ara mateix està de gira, que aquesta setmana per exemple ha estat a Madrid, que no para de rodar, i ha creat pensant en nosaltres, i a mi això em fa especial il·lusió, perquè a més a més aquest any jo crec que fem un passet més endavant, perquè tant l'Anna com el Litus es van sentir molt a gust l'any passat, no només nosaltres vam xalar, i els organitzadors, i els patrocinadors, i tothom jo crec que se'm va quedar content,
també la gent de la TV, de TAC12, i jo crec que també vosaltres, sinó que jo crec que donen un passet més endavant. I aquí ha col·laborat també el Toni Orient Sanz, que torna a fer de guionista i de director de la gala. Ha portat idees interessants. I tant, i tant. El Toni té molt a veure també amb tota aquesta part també de sorpreses, de crear continguts nous. Ara venim d'un congrés de periodisme d'aquests 40 anys del Col·legi de Periodistes a Catalunya,
en què hem parlat molt de la creació de continguts, de tot el canvi que viu la nostra professió, que ja els mitjans clàssics es trenquen les barreres, que hem de tenir presència a xarxes, doncs jo crec que avui també veurem cosetes d'aquestes. I el més important, que ens ho passarem molt bé, reivindicant l'ofici i reivindicant també la feinada que han fet un munt de companyes i companyes presentant els seus treballs, més de 160 treballs, 164 treballs que han optat el Premi a les diferents categories,
amb una qualitat, Anna, i no ho dic per dir, no ho dic perquè sigui el president del Col·legi de Periodistes aquí a Tarragona, no ho dic perquè formi part del jurat, la veritat, la veritat, la veritat,
que hi ha hagut una qualitat que jo feia anys que no recordava, pensa que en algunes categories hem hagut de desempatar fins a tres vegades. Què dius? Això vol dir que anem fent els vots, els diferents... És a dir, que les trobades del jurat es van allargar, allargar, espero que supéssiu bé, almenys. Es van allargar, es van allargar i ens ho vam passar molt bé, perquè tots vam coincidir que, ostres, que bé, la qualitat que han tingut en guany, els treballs que s'han presentat, la part difícil i feixuga, que és acabar triant, que és un exercici
de subjectivitat, en aquest cas col·lectiva, dels diferents membres dels diferents jurats de les diferents categories, però la veritat és que ens ho hem passat molt bé, tot i que ens ha dolgut, d'entrada, deixar treballs fora de la final. Hi havia categories que teníem 6-7 candidats ferms per optar a ser finalistes. I això ha volgut dir que hem hagut de deixar fora treballs que nosaltres enteníem que per qualitat
havien d'estar a la final, però a la final només en pots triar 3. I després d'aquests 3 veurem qui acaba guanyant, però ja us avanço que en alguns casos ens ha costat molt, i us dic que fins a 3 vegades havia de desempatar perquè no acabàvem de trobar el guanyador. Ostres, quina emoció. Quina emoció. Escolta, has dit una cosa, que és un dels temes que et volia preguntar, no?,
Deies, el Congrés de Periodistes, que es va fer ara fa un parell de setmanes, van sortir temes molt interessants, les noves tendències, com es van diluïnt les fronteres, els mitjans tradicionals, xarxes, no sé què... I una de les coses que em va cridar l'atenció, quan vaig veure el llistat de finalistes, que avui recordarem també el nostre informatiu,
És que aquest desaparèixer fronteres es veu també en els finalistes, perquè tenim un treball presentat a Instagram. Tenim treballs que s'han difós per plataformes televisives com Filmin, que jo crec que no n'havíem tingut mai cap, i també fins i tot a YouTube. Ja estem fugint dels mitjans tradicionals.
Jo crec que al final el que hem de ser és un reflex de la realitat comunicativa del país i en concret de les nostres comarques, però ja sabeu que tenim una vocació, aquests Premis Banyi i Flaquer, que organitzem conjuntament amb l'Ajuntament de Torre de Mar i amb l'ajuda dels nostres patrocinadors, tenen la vocació de transcendir. I jo crec que en aquesta vocació de transcendir han aconseguit, de manera natural, no forçada, acabar també traslladant el que està passant a la realitat comunicativa del nostre país i de les nostres comarques.
I d'aquí que, per exemple, un treball que ha utilitzat Instagram com un dels seus grans altaveus acabi sent finalista, en aquest cas el treball de la Laia Díaz, d'explicar la Santa Tecla a través de vídeos, a través d'uns vídeos curts però molt ben explicats, que han aconseguit seduir. Aquest treball sí que va estar en les primeres deliberacions i apareixia com a ferm candidat
a ser finalista, perquè tothom li va seduir aquesta idea d'intentar explicar allò que hem explicat tantes vegades, i Anna, tu que ets perfecta coneixedora del que és Santa Tegla i de la Generalitat Comunicativa de Tarragona, doncs explicar allò que hem explicat tantes vegades, com pugui ser la baixada de la Liga, que qui no l'ha explicat i qui no l'ha viscut, però fer-ho d'una manera diferent. I en aquest fer les coses d'una manera diferent, per exemple, també ens hem trobat aquest meravellós treball del Carles Esporrín, de la Luz López, de l'ombra del fotògraf.
Hi ha molta memòria, molta memòria, històrica sí, però memòria tampoc no tan històrica, en el sentit que no es viatja tan enrere, però hi ha molts treballs periodístics que tenen aquesta voluntat de fer memòria. D'altres que fan memòria i que s'ha quedat fora, doncs, per molt poc. Hi ha aquest treball meravellós dels serveis de Bandellós 1, que és recordar i recuperar aquell accident del 1989 a la central nuclear de Bandellós 1, que ara mateix està en procés
de desmantellament, i aquesta és una producció molt ambiciosa, on hi ha TV3 3Cat a darrere, i on hi ha molta feina, però hi ha també feina fruta. I a més, si em permets, en aquest cas dels Horeis de Vandellós, dirigit pel Francesc Escribano, que és un súper veterà del documentalisme, i trobem gent també competint a la mateixa categoria amb l'Andreu Rauet de Reus, que és algú molt més jove, és bonic veure també aquesta confluència de generacions.
Sí, els alells de Vandallós 1, Francesc Escribano, n'és el productor, és dirigit per Àlvaro Sanz, que és una persona lligada també al nostre territori, de fet, l'Àlvaro és fill d'un dels treballadors de Vandallós 1, i si teniu l'ocasió de recuperar els alells de Vandallós 1, que ho podeu fer a través de la plataforma 3CAT, són tres capítols que heu acabat amb molt de pena, doncs ho deies. Jo crec que està molt bé que pugui competir un treball d'una gran producció, amb molts recursos,
que no està parellat amb això, que pugui competir amb un treball molt més modest com l'ombre del fotògraf o amb un treball com el Laporta Gate, el Carreus 2, d'un periodista jove com l'Andreu Rauet, que publica en una plataforma com YouTube i que, a més a més, l'Andreu té el gran mèrit d'haver fet una feinada enorme descomunal, tot i no tenir massa recursos. Anna, una de les voluntats del jurat és sempre intentar valorar el periodisme i el bon periodisme, cadascú a la seva escala, no?,
Això és gairebé com allò de les colles castelleres, que per una colla castellera petita fer un castell de 7 o un castell de 8 pot ser una gesta descomunal, el que no treu que pugui ser valorada en la mateixa dimensió que una de les grans colles del país que fa un castell de 10 o un castell d'aquests de gama extra. Per tant, intentem posar una mica el termòmetre en el que està fent, tenim també la mirada posada en el que està fent gent jove, que val molt la pena,
sense que això estigui barallat amb valorar la feinada que fan periodistes també de molt més reconegut.
El treball que ha tret més, almenys com a finalistes, pel que sabem nosaltres, més treballs de fora o de gent no vinculada al territori, és la categoria de periodisme turístic, que més enllà d'aquest treball de ruta per Santa Tegla que ha fet la Daia Díaz, que té el seu perfil d'Instagram de Ruta en Família, que potser molta gent la segueix, són gent que ve de fora, no?
i de mitjans ja d'àmbit més general, com National Geographic i la revista Altaïr, que són referents. Això també està bé? Això està molt bé, perquè el Premi Periodístic Turístic, que jo diria que és el que té més denominació d'origen a Torre d'Ambarra, aquí sí que la petjada de la Torre hi és molt, de fet ja ho sabeu que els guanyadors, i si no ho sabeu recordem, que els guanyadors d'aquest treball, d'aquest premi, qui guanyi aquesta nit, doncs a més a més rebrà l'encàrrec de fer un treball periodístic vinculat
amb el territori, vinculat amb Torredembarra, amb la Costa Daurada, etcètera. Per tant, aquest treball que neix d'una vocació absolutament local però que acaba tenint una transcendència global, perquè rebem treballs d'arreu del país, fins i tot també de més enllà, és a dir, tenim treballs com aquest estat finalista que el que fa és reivindicar un festival, un possible festival de cinema itinerant
a Islàndia, imagineu això el valor que té, la Torre d'Embarra a Islàndia, o ens n'anem, per exemple, a reivindicar una regió llaonesa com és Benet. Per tant, jo crec que és això, no? Al final hem aconseguit dels Mañé i Flaquer, a base d'esforç, de treball, de picar molta pedra, de tenir també un dels premis més ben dotats del país a nivell econòmic. Hem aconseguit que hi hagi un renom d'aquests premis i que hi hagi molta gent que cada any ja es presenta
estiguin aquí o estiguin a vegades a Madrid o a la resta de l'Estat, o per què no, a vegades també esperem rebre l'interès de periodistes de fora que posin la seva mirada a casa nostra o a coses que puguin passar a prop.
Això, crec que hi heu contribuït moltíssim al Col·legi de Periodistes a donar aquesta difusió i aquest reconeixement als premis, perquè són uns premis històrics, estem parlant de la 38a edició, poca cosa, organitzava l'Ajuntament, havia patit alguns anys de declivi fins que us hi vau sumar al carro de manera oficial al Col·legi de Periodistes i se li ha donat aquesta nova empenta, jo crec.
Sí, jo crec que tens raó quan dius que és important aquesta empenta o aquest impuls que hem donat des de l'Ajuntament, de la mà de l'Ajuntament de Torredembarra, de la mà i de la força del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona. Jo crec que la unió és el que fa la força, i vaig al tòpic, és la unió entre una entitat
com el Col·legi de Periodistes, que el que ha de fer és vetllar per l'ofici, reivindicar l'ofici, llitar contra la precarietat, reivindicar el periodisme ben fet, reivindicar el periodisme rigorós en un moment com l'actual de notícies falses, d'informació que acaba sent desinformació. Aquesta ha de ser la nostra missió i tenir una vocació al final global. I si això ho podem fer amb l'impuls de patrocinadors, doncs que posant-hi el seu suport econòmic, que al final també acaba sent molt transcendent
perquè podem donar aquests premis tan ben dotats, doncs això jo crec que la suma acaba fent que els premis transcendeixin i vagin molt més enllà de casa nostra. Recordem els patrocinadors, el Rapsol, que posa els diners del premi, també col·laborar al Port de Tarragona, la Diputació i, evidentment, l'Ajuntament, que és organitzador. Esteve, ja tens preparat l'outfit per aquesta nit? Tu que ets un senyor de moda. Sí, més o menys preparat. Intentarem...
Intentarem, com sempre, donar-li una mica d'alegria, que si no ja tot plegat està prou. Només cal llevar-se avui, mirar portades de diaris o informatius d'arreu. Estem vivint uns moments convulsos, no precisament de bones notícies, de la corrupció a tot el que encara arrosseguem de la mala guida d'anar al País Valencià, doncs jo crec que és una bona oportunitat avui per passar-nos-ho bé, per riure una mica, per posar-nos seriosos quan calgui,
i haguem de reivindicar el nostre ofici i seguir denunciant que malauradament pateix molta precarietat i malauradament moltes generacions de periodistes joves les tenen molt maldades per tirar endavant, joves i no tan joves, per poder arribar a final de mes, doncs ens posarem seriosos quan calgui, però també un puntet d'alegria i de somriure, per tant, a l'outfit.
també estarà vinculat amb això, amb intentar donar un puntet de color a la gala. Estima Giral, president del Col·legi de Periodistes de Tarragona, ens veiem aquesta nit, que vagi molt bé, una abraçada. Moltes gràcies pel suport, Anna, ens veiem aquesta nit i visca el periodisme. Visca el periodisme. Vaix gaiar el dia, segueix-nos on i quan vulguis.
Ens adem de cinema, Antonio Guerrero. Benvingut, Antonio. Hola, què tal? Com estem? Doncs bé. Molt bé, doncs amb ganes de parlar de cinema. I avui, doncs, també, com sempre, el programa pinta molt interessant, no? Doncs vinga, som-hi, sí. Avui vull comentar quatre pel·lícules actuals que es troben a les sales de cinema. En primer lloc, Singular, que és una ficció candidata als Premis Goya.
Després parlaré de Flores per Antonio, un documental també candidat als Goya i que es va preestrenar al Festival de Sant Sebastià. I Nuremberg i la veu de Ginn, que també es van veure al Festival de Sant Sebastià. ¿Cómo lo haces? ¿Cómo hago qué? Vivir con dolor. Hola, Diana. ¿Qué tal? Soy Martín. Mañana habría cumplido 18. ¿Has pensado que podríamos ir?
Esto es importante, parece. ¿Sigues con la Ia? Claro, tú no. Mi trabajo consiste en averiguar si detrás de esas palabras hay una comprensión. O sea, si es consciente de sí mismo. Exacto. Lo dejé. Pero si era tu vida. Vosotros erais mi vida. Nosotros éramos tu familia.
Es un chico de la zona. Sé que antes vivías aquí y que tu hijo se murió. ¿Cómo se puede morir un niño de repente sin sospechas de nada? Porque siempre eliges el dolor. ¿Qué está pasando, Martín? ¿Qué es eso que sube en tu mirada con tu bebé? ¿Qué tiene tristeza? Todavía no lo reconoces, pero algo me atrapa y te atraviesa. Te he preguntado si lo echas de menos.
Bé, hem escoltat el tràiler de Singular, una proposta del director basc Alberto Gastesi, pel·lícula que dura 100 minuts i que el director té en la seva filmografia una pel·lícula anterior, La quietud i la tempesta. En aquest cas estem davant d'una coproducció entre Espanya i Finlàndia. És un drama psicològic amb intriga i amb la intel·ligència artificial de fons.
El guió és del mateix director i d'Alex Merino. En el repartiment, la Patricia López Arnaiz, el Javier Rey i el Miguel Iriarte.
Singular explica la història de 12 anys després de la mort del seu fill. Trobem la Diana i el Martín, que decideixen, estan separats, retrobar-se durant un cap de setmana a la seva antiga casa del llac. Ella és especialista en intel·ligència artificial. Ell va abandonar la professió per viure retirat de la civilització.
Quan un enigmàtic jove amb una misteriosa semblança amb el difunt fill apareix a la casa, surten a la llum antics secrets i noves sospites. Del passat de la família en podria dependre l'existència o no d'un futur.
Bé, estem davant d'una cinta interessant, és una interessant cinta de ciència-ficció, que està ambientada en un entorn buscós, com de faula, amb una inquietant tensió, suspresa en que els protagonistes no són el que diuen ni el que semblen.
La ciència-ficció és un pretext per aprofundir en qüestions més existencials i alhora universalment quotidianes. La vida, la identitat, el dol, la parella, la família, la tecnologia, el futur, tot això està a la pel·lícula.
Amb una fotografia impecable, una banda sonora sensorial i un treball electoral excel·lent, Gasteci aconsegueix que en una petita producció destaqui pel fet de centrar-se en la narrativa i en el discurs, traient molt de profit pel que fa al guió, al muntatge i al treball de càmera.
La película no tracta de la ia només com una eina, sinó com un mirall emocional. Serveix per explorar el dolor i la nostàlgia i no només per qüestions tècniques. Hi ha una exploració profunda del qüestionament existencial. Què significa ser humà quan una màquina pot imitar-nos?
Fins a quin punt la nostra experiència i els nostres records són únics? També hi ha un component simbòlic i poètic en el dolor. La casa, el llac, els espais buits, la nostàlgia, són part del relat emocional. És una proposta íntima, no és només sense ficció d'acció, sinó un film contemplatiu. És més aviat lent, emocional. Els girs de guió, però, són rellevants i mantenen l'atenció narrativa mentre avança la història.
El director juga amb una estètica visual que reflecteix molt l'interior dels personatges, personatges plans que remeten al buit, al silenci i al paisatge com a ecos del dolor. Patricia López-Arnaiz aporta una força emocional increïble, també el seu oponent Javier Rey en l'altre pilar dramàtic de la història,
I de fet aquí no veurem naus especials ni espaces làser ni falta que fa. Reminiscències a Haneke, Tarkowski o Garland en aquest segon treball del director amb una IA, una mare i una cançó d'amor que seran les claus per intentar entendre el sentit de la vida.
La iaia ja serà inevitable, no?, veure-la d'alguna forma o altra en diferents pel·lícules. I aquí no iaiaia, la pel·lícula no iaiaia. No iaiaia, eh? Parla de la iaia i, a més a més, és que no es pot desvetllar massa cosa, perquè la pel·lícula realment s'ha de veure. I amb quina sensació vas sortir tu? Bé, interessant, una pel·lícula espanyola que arribi a aquest nivell i que, hòstia, et sacsegi tant... Va sorprendre. Sorprendre, sí, sorprendre, no me l'esperava.
T'he de dir que és lenta, eh? I que no és una pel·lícula tampoc pel gran públic de crispetes. Però la pel·lícula és molt interessant. Molt bé. Estava un poco enfadado, ¿no? Tu no tienes ningún recuerdo. Hola. De ese día, ¿no? Hola.
Yo no tuve despedida, no fui al funeral, ni yo. Hasta un año no fui al cementerio. Y creo que también esto forma parte de ese proceso. Intentar comprenderle a él, comprender su manera de vivir y su manera de morir. Ha nacido el lolillo. Recuerdo una infancia muy feliz. Él cantaba más con Rosario porque Rosario era su colega. Éramos dos en uno.
Fui de los primeros gitanos, roquero, ¿no? Te hablabas de un dos, de su mujer... Un disco a cambiar, un desacer, cuando me conocí, ¿no? Estaba muy bien, estaba muy centrado, sí. A ver, pues... Pregunta, perdón, a ver, pues... Pregunta lo que no has preguntado. Pues... ¡Prometo ver!
Quiso saber lo mal, noble, bueno, porque casi siempre los buenos son los que quieren intentar otras cosas en la vida. Eso ya se terminó. Ya se terminó. Vamos a tocar madera. No sé que nadie me cree. Por la búsqueda de Sebastián... Para él era... La vida era un huevo. Por favor, dame calor. Yo creo que fue el primer día que... Yo canté mi vida, vaya. Mi vida, tú cantame. Llévatelo a donde más cómoda estés de vos, ¿vale? Que yo te doy esto.
Escarmentar de la experiencia de Perú
Flores per Antonio, el interessant documental de l'Helena Molina i l'Isaac i la Cuesta. 98 minuts d'història interessantíssima. La filmografia d'aquest duet destaca, en el cas de l'Helena Molina, els documentals Arxipèl·leg, Remember My Name i Latash. I en el cas d'Isaac i la Cuesta, Segundo Premio, Un any una nit, Entre dos Aguas, La propera pell i Murieron por encima de sus posibilidades.
Estem davant d'un documental biogràfic. El guió és d'ells dos, dels directors, i està elaborat a partir de la biografia del músic Antonio Flores. De què va el documental? Una filla que es disposa a buscar la veritat sobre qui va ser el seu pare. Un músic legendari, mort quan ella tenia 8 anys. Ell és Antonio Flores. Ella és la també cèlebre actriu Alba Flores.
L'Alba va deixar de cantar quan va morir l'Antonio i ara es disposa a recuperar la veu i la seva pròpia història preguntant per primera vegada als seus familiars i amics. El que fa essencialment Flores per Antonio és emocionar, emocionar molt i de passada donar-nos a conèixer millor l'univers de la família Flores. Estem davant d'un treball cinematogràfic excel·lent que ens posa un feliç i alegre en ús a la gola.
En la reconstrucció de la biografia s'utilitzen vídeos casolans, fotografies, dibuixos, gravacions d'arxiu i, sobretot, la música de l'Antonio per construir una imatge molt humana i propera. No és només un retrat personal, sinó que hi participen altres membres de la família,
la seva mare Ana Villa, ella mateixa, les seves germanes Lolita i Rosario, i també artistes com Joaquín Sabina, Ariel Roth, Antonio Carmona o Sílvia Pérez Cruz, que aporten records i reflexions. Per l'Alba, aquesta ha estat una oportunitat tant de sanar ferides emocionals com de recuperar la seva pròpia veu. Diu que va deixar de cantar després de la mort del seu pare i ara vol tornar a connectar amb aquesta part de si mateixa.
Per una altra banda, el documental no esquiva temes difícils. Es parla de l'addicció, de la mort prematura de l'Antonio i del dolor de la família. Segons l'Alba, parlar d'això era necessari per desestigmatitzar certs tabús. A mi, personalment, és una pel·lícula que em va emocionar molt. La vaig veure a en Sebastián...
I em va posar la pell de gallina. És un documental que connecta molt bé amb el sentiment de la família i el llegat artístic de l'Antonio. No és només un homenatge, sinó també una exploració personal i dolorosa. I és que tot és molt autèntic. I l'ús de materials íntims aporta aquesta credibilitat i fa que la figura d'ell surti molt real, molt reforçada. Amb les llums i ombres, evidentment, que va tenir la seva curta vida.
I per a qui li interessi el mestissatge de la música pop i rock dels anys 80 i 90, la pel·lícula té un gran valor. Cançons com Nododeria, Sete Vides i Procuro Olvidar-te formen part d'aquest llegat musical on es fusionava la sensibilitat del cantautor amb la del duende flamenc. En definitiva, i per acabar, el film no solament parla de glòria, sinó del dol, de l'absència i del sentiment de pèrdua, cosa que la fa molt profunda i emotiva.
Molt bé, s'ha de veure. Sí, la recomano molt. Sí, doncs vinga, que ningú s'ho perdi. Se encuentra en una prisión militar secreta que alberga a lo que queda del alto mando nazi. Tendré, com dice usted, mi dia ante el tribunal. Sé más sobre ese hombre que nadie en todo el planeta. Le están tendiendo una trampa. ¿Quieres saber por qué ocurrió aquí? Porque la gente lo permitió.
Subiré a Herman Goering al estrado y haré que le cuente al mundo lo que hizo. Bienvenido a Nuremberg.
Nuremberg és la pel·lícula del James Vanderbilt, pel·lícula americana, 148 minuts, i que té en la seva filmografia la veritat i sobretot destaca, més que com a cineasta, com a guionista. Va ser el guionista de Zodiac, Independence Day, Scream, etc.
És un thriller, un drama judicial basat en els fets reals ocorreguts a Nuremberg sobre el nazisme. El guió és d'ell mateix i de Jacques Elay i està basat en el llibre d'aquest autor que es diu El nazi i el psiquiatre.
De què va la història? Després de la fi de la Segona Guerra Mundial i com a conseqüència dels judicis crucials de Nuremberg dels aliats contra el derrotat règim nazi, el psiquiatre nord-americà Douglas Kelly, encarregat de determinar si els presos oficials nazis són aptes per a ser jutjats pels seus crims de guerra, es veu immers en una complexa batalla d'enginy amb Hermann Göring, mà dreta de Hitler.
Comento una mica la pel·lícula. Entre el 1945 i el 1946 es van dur a terme els judicis contra els principals responsables dels crims nazis. La ciutat alemanya de Mundenberg va ser el lloc escollit per asseure davant d'un tribunal figures com Hermann Göring, mà dreta d'Adolf Hitler. Això és de domini comú i apareix a qualsevol manual escolar.
El que potser no és tan conegut és tot el procés que va permetre que 24 líders del Tercer Reich acabessin davant d'un jutge. Un dels passos necessaris va ser sometre'ls a una avaluació psiquiàtrica per assegurar-se que tots estaven mentalment capacitats per ser jutjats. D'aquesta tasca es va encarregar Douglas Kelly, el treball del qual va quedar recollit el llibre El nazi i el psiquiatre.
Ara, aquesta obra s'ha adaptat al cinema, proviciant un thriller judicial amb un cert aire clàssic. Nuremberg comença just després de la segona gran mundial, Hitler s'ha tret la vida i altres, els càrrecs nazis, han fet el mateix, mentre que els supervivents afronten la presó o la fugida. Després de la detenció de Goring, que està interpretat pel Russell Crowe, que a més a més està irreconeixible perquè està enormement gras,
El fiscal nord-americà Robert H. Jackson, que és el Michael Shannon, decideix portar-lo a judici amb altres dirigents nazis. Per això cal seguir un procediment. Un psiquiatre els ha d'analitzar. Aquí entra en escena Douglas Kelly, que no és altre que el Rami Malek, recolzat per l'intèrpret d'alemany Howie Trist, que és Leo Global.
Kili vol treure un benefici personal d'aquest encàrrec, vol escriure un llibre sobre la maltat humana. Sap que per aconseguir-ho ha de guanyar-se primer la confiança de Goring. Si ho aconsegueix, la resta dels acusats també es podrien obrir amb ell.
Però Goring és tan astut com Kelly i entre tots dos comencen una sèrie de trobades en què la indiferència inicial dona pas a una relació que sembla amistosa, encara que no deixa de ser enganyosa. La seva veritable dinàmica queda al descobert quan arrenca el judici i tot queda al descobert.
Nuremberg comença amb solidesa, però les interpretacions de Rami Malek i Russell Krauth resulten una mica irregulars. Malek exagera el paper del psiquiatre, mentre que Krauth, encara que més contingut, frega moltes vegades la caricatura. Vanderbilt no aconsegueix que l'elenc encaixi com un conjunt, ni tampoc aconsegueix que el públic connecti emocionalment amb la història o els personatges. A mi em va passar, no vaig connectar.
Tot així de dir que sí que aconsegueix mostrar certa humanitat en la figura de Goring, el nazi, especialment a través de la seva família. L'esposa i la filla del Gerarca nazi serveixen tant perquè aquell li es guanyi la seva confiança com perquè el director jugui amb les expectatives de l'espectador. Això sí, el director no suavitja el missatge. Al final, tots revelen el seu rostre autèntic i afronten les conseqüències.
Hi ha atenció a Nuremberg, però no tanta com es podria esperar d'un grand thriller judicial. Els millors moments arriben quan el judici està en marxa i Jackson i Goring s'enfronten a un duel verbal. Però dura poc. El tancament amb la darrera conversa entre els personatges de Malik i Krau resulta decepedor.
És una blícula imperfecta, crec, i no és el gran filer judicial que jo esperava. Però tot i així aporta una cosa valuosa. Convida a reflexionar sobre un tema molt vigent. Homes malvats hi ha a tot arreu, i no sempre portaran uniforme. Això és el que diu el personatge de Màleg al final, quan li pregunta si atrocitrats com l'Holocaust es podrien repetir. I crec que no estava equivocat. Caramba, Antonio. Déu-n'hi-do, no? Com pinta? Sí.
Amb quina sensació has sortit tu d'aquí? Et va decebre la pel·lícula, eh? Una mica sí, perquè he vist un parell de pel·lícules anteriors més antigues, molt més judicial, molt més thriller, hi ha més càrrega, diríem, de tota la història, tot el moment judicial. Aquí no, aquí passa per sobre de seguida. I el que diu, el que he comentat, que tant el psiquiatre com el nazi estan esperpèntics, una mica caricaturitzats, no m'acaben de fer el peus. I la pel·lícula és una mica irregular i és massa llarga. D'acord.
¿Puedes decirme tu nombre completo? ¿Con quién estabas en el coche?
Están a ocho minutos de aquí. En ocho minutos pueden salvar a la niña. Eran los mejores rescatadores. Los han matado. Dime, ¿se mueven o están parados? ¿Ha bajado a alguien?
Tienes que reemprender la coordinación. Por favor. Oye, ¿a qué curso vas? No, no, no.
Escoltem La veu de Hinn, pel·lícula tunisiana de Coulter Benhania, 89 minuts, coproducció Tunísia-França, i estem davant d'un docudrama amb el conflicte actual d'Israel i Palestina posat damunt la taula d'una forma crua. El guió és del mateix director, i bé, estem al mes de maig de 2025,
quan es va anunciar que Caucer Benjenia havia dirigit una pel·lícula encara sense títol, el rodatge del qual havia finalitzat a Tunísia. Abans de l'estrena de la pel·lícula, actors com Brad Pitt, Joaquim Fènix, Ronimara, Alfonso Cuarón i altres personalitats a la indústria del cinema
veient l'esborrany de la pel·lícula, s'hi van incorporar com a productors executius sense dubtar-ho. Així, sense més. La pel·lícula es va estrenar a la competició oficial de la 82a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 3 de setembre del 2025 i va guanyar el gran premi del jurat. Van haver 23 minuts seguits d'aplaudiments per part del públic assistent a la projecció.
Ha estat seleccionada com a pel·lícula candidata a Fetomícia pels Oscars, la millor pel·lícula de parla no anglesa pel 2026. Va rebre el Premi del Públic del Festival de Danòstia, envoltada d'expectació, aplaudiments i manifestacions al carrer davant la seu del festival. I ho va fer rebent la màxima puntuació de la història del certamen de Sant Sebastià. Va rebre 9,52 punts sobre 10.
Recordo que ja havia comentat aquesta pel·lícula una mica per sobre quan vaig parlar del Festival de Sant Sebastià, però avui la vull tornar a comentar perquè s'estrena i penso que és una pel·lícula que val molt la pena veure-la. El 29 de gener del 2024, els voluntaris de la mitja lluna roja reben una trucada d'emergència. Hi ha una nena de 6 anys que està atrapada en un cotxe sota el foc dels tanks a Gaza i està suplicant que la rescatin.
Mentre intenten mantenir-la activa i amb esperances a l'altre costat de la línia telefònica, els voluntaris fan tot el possible per enviar-li una ambulància. El seu nom és Hinn Rajab. Les converses dels voluntaris i la mare...
Intenten, amb desesperació, ofegar l'angoixa i la por a tros de la nena, atrapada entre els cadàvers de la seva família, per no perdre la comunicació i aconseguir que se senti acompanyada i amb esperança, mentre que estan tractant, en una altra línia d'actuació, de lluitar amb la burocràcia i la via política per gestionar una via de rescat.
La pel·lícula es viu com un thriller, amb reiterats canvis de pla, trucades, zooms que aprofundeixen en l'atenció i la desesperació, però també en aquesta lluita feroig i admirable dels equips de voluntaris amb si mateixos, amb la seva pròpia desesperació, per aconseguir gestionar la seva pròpia por, la seva desesperació i la seva ràbia, per mirar de traçar un fil d'humanitat que sostingui el màxim temps possible
La desesperació d'aquesta nena de sis anys amb preguntes quotidianes, fent-la resar, sentint el murmuri del mar, una veu calmada i amable que intenta donar-li calma i una quantitat ingent d'empatia i d'amor.
La pel·lícula utilitza el testimoni real, la veu que sentim a la pel·lícula és la veu original de la nena, que es va recuperar a partir d'un registrament telefònic amb la nena, és a dir, és real aquest testimoni que sentim a la pel·lícula, i presenta una situació amb un pes dramàtic brutal.
Com a via per donar veu a tots aquells que ens revelem que s'estingeixi el dret de tot ésser humà a viure, a sentir-se fora de perill, a somiar amb una infància on poder jugar i riure. Donen les gràcies també a totes aquelles persones que persisteixen a donar-ho tot pels altres, mentre que es posa de manifest el fracàs de la comunitat internacional per garantir aquests drets.
És una pel·lícula esferidora que et deixa molt malament perquè, evidentment, com és evident, la nena acaba morint, et trenca el cor, surts de la pel·lícula que no saps què dir i, com dic, et deixa malament. En qualsevol cas, reiterant un cop més, visca Palestina lliure. Antonio Barrero, moltíssimes gràcies per aquest dessin. A vosaltres.
I el cap de setmana, que ja el tenim a tocar, és hora de baixar la porciana d'aquesta nova edició de Baixa i al dia. Gràcies a tots vostès per la confiança. Un dia més per escollir el de Fuller Ràdio a la Torre i Roda de Verà Ràdio. Va molt ràpid. Reflexionem, sisplau, Sònia. Reflexionem. Va, una frase de Miguel de Unamuno. Diu, la filosofia respon a la necessitat de fer-nos una concepció unitària i total del món i de la vida.
Ho has dit tan ràpid que no he tingut temps ni de reflexionar. Recupereu podcast. Això també, recuperar podcast. Sònia, bon cap de setmana. Bon cap de setmana, adeu-siau. A tots vostès els esperem dilluns a l'hora de sempre. Passiu bé. Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377 611 527 377 EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners.
Hola, sóc l'Ali Giné. Cada setmana descobrirem junts les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar al dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta amb Joan Bosch i Assumpta Vitoria. Us esperem.
Sintonitzes Ona Latorre. Segueix-nos a les xarxes socials. Instagram arroba baix gaia punt al dia. X arroba baix gaia al dia. I Facebook baix gaia al dia.