directe en aquesta primera hora del DR, un programa especial que emetem des de les emissores locals de la xarxa. Una estoneta, des de Ràdio Cardedeu, amb la Susana Cabiscoli i l'Enric Rubio, hem pogut conèixer la història de l'Esther Borràs i en Christian Molero, una parella enamorada de la ràdio, però que a la ràdio també es van enamorar.
I després, amb Sílvia Llames hem pogut conèixer en Jordi Abril, company de Ràdio Ciutat de Badalona, que després de 40 anys a les taules de so, la ràdio ha acabat esdevenint la seva manera de viure. En una entrevista d'aquesta jornada, connectarem en directe amb el nostre company de Ràdio Rubí, Albert Soler, que es troba ara mateix a Rubí, a l'Escola 25 de Setembre, on sembla que potser és allà on acabin naixent les pròximes estrelles radiofòniques del país. Bon dia, Albert. Explica'ns.
Hola, molt bon dia, com esteu? Doncs salutacions des de Rubí, concretament des de l'escola 25 de setembre, on avui farem un programa especial, els de Ràdio Rubí, de 10 a 12 del migdia, farem un programa especial que ens servirà per inaugurar l'estudi de ràdio d'aquesta escola. I amb mi està la Sònia Díaz, que és la directora d'aquesta escola. Què tal, bon dia, Sònia? Hola, bon dia, bon dia a tothom. Primer explica'm, com és que heu decidit fer un estudi de ràdio en una aula de l'escola?
Doncs mireu, ja fa molts anys nosaltres teníem un estudi de ràdio molt petit, molt petit i amb el temps es va anar perdent i ara fa dos anys ens va reivar una maleta audiovisual del departament amb molt de material que no sabíem ni per què servia i bueno, se'ns fa ficar una mica al cap la idea de reprendre la ràdio perquè és una activitat que de cara als nens és molt motivadora
i ens vam posar les piles, vam començar a muntar, és veritat que com anem perdent grups també ens quedava una aula buida i llavors vam decidir que era com un bon moment per començar i ens vam posar. I recordo que un dia us vau posar en contacte amb nosaltres, amb la ràdio i vau dir, volem fer alguna cosa per posar en marxa la ràdio, al voltant del dia de la ràdio...
què podem fer? I vam trobar sinergies i jo et vaig dir, doncs fem un programa directament, venim i portem el programa matinal nostre, el portem aquí a la ràdio i així serà. Espectacular, o sigui, nosaltres pensàvem en una col·laboració, una cosa petita i s'ha fet com gran de cop, estem totes super emocionades perquè realment és una inauguració a lo gran, vull dir, és una gran inauguració, totes les famílies estaran pendents de la transmissió, els nens i nenes porten treballant
molt temps en totes les seccions del programa, vull dir que esperem que quedi una cosa xula. Molt bé, i farem el programa, i el que és molt important és, nosaltres portarem la presentació i la part tècnica, com és lògic, però els continguts els han elaborat els nens, ara ho deies, els últims, no sé, setmanes, mesos, ells han preparat una entrevista amb qui, a qui entrevistaran?
Han entrevistat, entre d'altres, perquè també han fet entrevistes internes, el Denis González, que és un gran rubinenc, i han tingut l'oportunitat de parlar amb ell. Si parlaran amb ell, la veritat és que estan molt emocionats, estan amb ganes. Han entrevistat també mestres de l'escola. També haig de dir, perdona Albert, que aquesta...
Aquesta activitat d'avui l'hem preparat conjuntament amb el Torrent dels Alaus, que és l'institut que tenim aquí al costat, i amb els que ens han fet com de padrins de la ràdio, i llavors treballarem amb ells. Exacte, sí, sí, just al costat de l'escola 25 de Setembre, que és una escola de primària, hi ha l'institut també del barri, que es diu Torrent dels Alaus, i ells ja fa més temps que tenen una ràdio, que em meten per internet, bueno, penjen podcast, em diuen Ràdio de Torrent,
I ells també faran alguna part dels continguts amb nosaltres. I acabarem aquest programa especial amb una tertúlia, també molt especial, precisament que afecta a l'escola i a l'institut. Exacte. Aquí hi haurà alumnes de l'institut i de l'escola. I és un moment també molt...
molt maco perquè podran compartir, perquè molts d'aquests alumnes de l'institut són exalumnes de l'escola, els nostres alumnes probablement aniran a aquell institut l'any que ve, llavors és un moment molt maco de compartir, i també entre el professorat que també ens hem coneixent. I es donaran consells de com és aquest pas tan important, el pas de la primària a la secundària, a l'ESU, i així acabarem aquest programa especial, estarem dues hores aquí.
i jo crec que, vaja, es podrà seguir per Instagram Live, els pares o ens podran escoltar per la ràdio o per internet i també ens podran veure per Instagram Live. Per tant, serà un dia molt complet i ens assumem en aquesta celebració del Dia Mundial de la Ràdio, jo crec que des de Rubí, de la millor manera. Espectacular, serà un dia molt especial per tots. Molt bé, doncs si voleu, no sé si voleu fer-li alguna pregunta, la Sònia us està escoltant.
Doncs Albert, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquesta ràdio que han creat a l'escola de Rubí i nosaltres seguim, tirem ara aquí des del Nou FM, perquè ja tenim aquí els estudis de la ràdio del Nou FM, a una persona que sense la seva figura no es pot entendre la història del periodisme local i de proximitat de la nostra comarca.
Ell va desenvolupar la seva carrera professional aquí, el 99, on s'hi va estar 39 anys, dels quals 29 va ser com a director general. Més tard va exercir com a conseller delegat de Regió 7, Diari de Girona i el Setmanari Empordat de Prensa Ibèrica i també va ser president de TVLocal.cat i conseller delegat de la productora catalana de Televisió Local. Si no podríem estar parlant d'una altra persona que no fos en Jordi Molet, un històric de la ràdio i del periodisme local, una.
Bon dia Jordi, gràcies per estar aquí amb nosaltres. Hola, molt bon dia, moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Crec que és això, ets la figura per excel·lència de poder parlar de periodisme local de periodisme d'aquí d'Osona. Vull dir, és tot un honor que estiguis aquí Jordi. No, l'honor és meu. Jordi, quan parlem de la història dels mitjans locals del nostre territori, quin lloc ocupa la ràdio? Perquè clar, quin ha estat aquest paper estructural durant aquestes dècades?
Bé, la ràdio ocupa un paper molt important i l'ha ocupat durant molts anys fora de l'àmbit metropolità, per entendre's, no? El que passa, el que succeeix és que durant molts anys hi havia problemes de concessions d'emissores privades, no?
La Ràdio Municipal va fer el seu paper, va néixer als anys 80 del segle passat i va fer un paper molt important. Però pel que fa a les ràdios comercials, la veritat és que hi havia un dèficit de llicències fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. N'hi havia poques, no?
Però, de tota manera, les poques que hi havia van fer un paper molt important i, sobretot, el que van fer va ser una aportació claríssima per a la programació en català. Clar, quan vas començar a exercir de periodista va ser un moment en què els mitjans de comunicació s'estaven consolidant, no? De quina manera va viure la ràdio a través de tota aquesta consolidació?
La ràdio, de fet, quan va aparèixer la televisió, semblava que la ràdio tenia els dies comptats. És a dir, en aquells moments ja es donava per perdut el negoci, per entendre'ns, perquè, home, si arribava un mitjà de comunicació que, a més a més de sentir-se com la ràdio, a més a més es veia, doncs semblava que la ràdio no tindria gaire futur. Però això va anar canviant, evidentment va anar canviant, la ràdio va resistir,
I es va fer al seu lloc com a mitjà de comunicació que té una immediatesa que els altres no tenen, que té una proximitat amb l'oient que els altres no tenen, que té un esperit que els altres no poden transmetre amb la mateixa intensitat, perquè la ràdio és allò que va directament a l'oient, directament a la persona que està escoltant i que a part d'informar, formar i entretenir, fa molta companyia.
i aquesta proximitat és el que fa especial també, sobretot, la ràdio local, la premsa local, no és al final aquesta connexió amb les persones que ens escolten, que al final són les persones que potser ens trobem al dia a dia pel carrer, no? És així, és així. La ràdio local permet això, permet com la premsa local o la premsa comarcal de proximitat, com se'n diu ara,
permet aquesta aproximació amb les persones a les quals serveixen, en definitiva. La diferència que hi ha, per exemple, entre la ràdio actual i la ràdio que es podia fer als anys 80 o 90 és el canvi i la revolució tecnològica, com el mateix que ha passat amb la televisió i el mateix que ha passat amb la premsa.
però ara les connexions que es poden fer per la ràdio en directe des del carrer no tenen límit, mentre que no tenen límit i se senten bé, es poden sentir perfectament, es poden sentir amb la mateixa qualitat que el so d'estudi, mentre que en aquella època era una autèntica odissea fer connexions en directe, fer retransmissions...
Per exemple, recordo haver donat en directe l'avinguda... Quan el president Terradellas va arribar, va fer una visita a Vic, una de les primeres visites d'oficials que feia, i van fer un programa en directe i, clar, totes les connexions es feien punxant el telèfon. És a dir, hi havia uns previs, evidentment, hi havia uns micros, però al final...
Tot es resumia punxant un telèfon i això és el que arribava als estudis. És el que et volia preguntar, i has explicat bé, la ràdio ha viscut una revolució tecnològica, com l'has viscut tu també? Perquè també és veritat que tu l'has pogut viure, has pogut viure aquesta transició, no?
Sí, sí, sí. La veritat és que no té res a veure. És que no té res a veure treballar a la ràdio actualment o treballar... Jo vaig començar a la ràdio amb 16 anys. Ostres! Amb 16 anys, sí. I els mitjans eren els que eren. A més, en aquell moment era en plena època franquista i viva el monopoli de la informació per part de la Ràdio Nacional d'Espanya.
Bé, es podien fer informacions locals, però era una cosa molt matitzada. En fi, que tecnològicament no té res a veure. Però en premsa passa el mateix. És a dir, si ara la redacció del No Nou hagués de treballar com es treballava als anys 80, és a dir, abans de l'aparició d'internet, doncs segurament tindríem molts problemes. Avui mateix tindríem molts problemes perquè és una altra manera de treballar. Seria impossible poder fer això.
No, perquè es feia, el que passa és que es feia amb uns altres temps i amb unes altres dificultats. Tot tenia uns processos més complicats. Creus que ho tenim fàcil ara, la nova generació que pugem per la ràdio? Jo soc optimista de mena, i per tant penso que fàcil no. Però fàcil no ha estat mai. Fàcil no ha estat mai, el periodisme.
Quan es diu no, és que clar, la gent de la premsa, els que poden dedicar el periodisme escrit ara ho tenen molt, molt difícil, tenen molta complicació, els de la ràdio també i els de televisió també, és a dir, els mitjans de comunicació convencionals, doncs la veritat és que la dificultat ens ha acompanyat sempre.
D'acord que es van viure uns anys molt bons, va haver-hi uns anys molt bons, però dins d'aquests anys molt bons també el grau d'exigència era molt superior, és a dir, sempre es demanava més. Es van viure uns anys molt bons i arriba un moment amb la crisi del 2008 que tots els mitjans de comunicació l'acusen, la pateixen.
I després hi ha la tecnologia disruptiva que ho està canviant tot i que està canviant els hàbits i la manera de consumir els mitjans de comunicació. És a dir, hi ha molta gent que en lloc d'escoltar la ràdio a través de la freqüència modulada, accedeix als seus continguts a través de la xarxa o a través dels dispositius electrònics.
És això que deies, la ràdio històricament sempre ha anat molt vinculada a aquesta funció de servei públic, és una cosa que just avui en el dia R volem posar molt èmfasi, i també a la proximitat i a aquesta cohesió. Creus que aquest paper s'ha mantingut, aquest paper de la funció del servei públic, o pot ser que amb el temps es vagi diluint? Jo crec que hi ha de tot. Hi ha ràdios que han mantingut i mantenen aquest esperit de servei públic,
i d'altres que no, d'altres que s'han dedicat a fer caix. És així, però no, durant tots aquests anys hi ha hagut emissores que han estat concebudes com a negoci pur i dur, i d'altres que no, d'altres que han estat pensades per sobreviure, és a dir, per viure també dels recursos que s'ha de viure, però amb un esperit de servei públic evident.
I Jordi, ara mateix vivim en un context de sobreinformació, de desconfiança envers els mitjans, també això fa patir. Quin paper pot jugar la ràdio local per poder tornar a confiar en els mitjans locals?
Jo crec que el que és bàsic és treballar amb rigor, treballar fent periodisme de veritat, contrastant les informacions, no deixar-se emportar per la febre de ser els primers d'explicar-ho encara que allò no estigui contrastat o comprovat, sinó que intentar sempre donar les informacions, parlo sobretot d'informacions, de continguts informatius,
no voler ser els primers, sinó, sobretot, voler ser els més fiables per recuperar la confiança de l'oient, del consumidor. Jo el que penso és que, sobretot, en aquest moment de sobreinformació que comentaves, les marques periodístiques serioses són les que han de guanyar la batalla, perquè al final...
El consumidor, i dic consumidor, l'oient s'ha de preguntar qui ho diu això. És a dir, ho està escoltant d'un influencer determinat, d'un canal que no se sap ben bé qui és i diuen no sé què. Té la crevidat que té, però que ho diu un mitjà de comunicació consolidat i que ofereix garanties, doncs allò s'ho pot creure.
I Jordi, estem a punt d'acabar aquesta segona i última entrevista d'aquesta primera hora del dia R i et volia fer una pregunta personal. Què representa per tu la ràdio local?
Bé, per mi la ràdio local ha estat potser, diguem-ne, l'ofici, l'exerciment de la ràdio local, l'ofici més apassionant. Més apassionant de tots els que he fet. He treballat en premsa escrita més que en ràdio, gairebé, i en televisió, que el vídeo també és apassionant, però potser la ràdio té alguna cosa especial.
I creus que això és el que enganxa? Sí, sí, sí. Els que porten el cuc de la ràdio no el deixem mai. No el deixem mai.
Doncs Jordi, moltes gràcies. La veritat és que poder escoltar això, una persona que jo ara potser podríem dir que estic començant en aquest món, la veritat és que et dona moltes ganes i molta il·lusió de dir que estic fent una cosa que m'agrada i que al final és això que enganxa i que hi ha moltes persones que han viscut d'això i que estan orgulloses d'haver pogut dir que han fet ràdio i que han treballat a la ràdio. Moltes gràcies.
Doncs Jordi Molet, periodista, exdirector general del 9-9, guanyador del Premi a la Trajectòria en els Premis de Comunicació Local del 2023, entre altres moltes coses, perquè podríem seguir aquí amb la llista. Moltíssimes gràcies per haver estat aquí amb nosaltres en un dia com el d'avui i per estar present sempre, d'una manera o altra, aquí a la nostra ràdio i a la seva història. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia de la ràdio.
I bé, després de conèixer aquesta última història que ens ha acompanyat en aquesta primera hora del Dia Mundial de la Ràdio, ara connectem en directe amb en Pau Villafanyer, company de Girona FM, per entrevistar la consellera delegada de la xarxa, Núria de José. Endavant, Pau!
Molt bon dia, companys. Doncs sí, avui en el dia R, en el marc del Dia Mundial de la Ràdio, des de Girona FM volem posar el nostre granet de sorra, volem ajudar a posar en valor un mitjà que informa, que acompanya i que construeix comunitat des del territori i què millor per fer-ho que parlant amb Núria de José, consellera delegada de la xarxa de comunicació local, una veu clau per entendre el present i el futur de la ràdio local al nostre país. Molt bon dia, senyora de José. Molt bon dia, Pau.
A veure, per començar, m'agradaria preguntar-li, en un món cada vegada més ple de pantalles, per què la ràdio continua sent un mitjà tan viu i tan necessari, especialment des del territori? Doncs, bàsicament, hi ha diversos motius, però bàsicament perquè la ràdio té una cosa que no té cap altra mitjà, que és aquest efecte companyia, aquest efecte de poder estar amb tu, encara que estiguis fent coses molt diverses. Amb una pantalla a tu et requereix una atenció d'alguns sentits, que no són només...
el de la uïda, i amb això la ràdio és impetible. En aquest sentit, què creu que ha de portar la ràdio local, especialment també, per exemple, amb la feina de la xarxa, que no puguin aportar altres mitjans més globals? Quin paper ha de tenir en l'ecosistema mediàtic actual?
Crec que bàsicament dos, que són els que han donat sentit a la ràdio local, especialment a la ràdio municipal, des de l'any 79. El primer, i que per mi és absolutament essencial, és la informació local. Crec que això és el que dona sentit a tot plegat. Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la informació, és un dret bàsic que tenim, que ens garanteix la nostra llibertat.
I això és tan important a nivell mundial, a nivell estatal, a nivell nacional, com a nivell local. I a vegades això sembla que el nivell local sigui menor, i ho és absolutament essencial, perquè és el que determina la nostra vida.
I poder-nos aportar aquesta veracitat en la informació només ho pot fer en la informació del nostre entorn, en la nostra informació local, només ho pot fer la ràdio municipal. Després hi ha un altre element importantíssim, que és el de la participació, afavorir la participació ciutadana, que amb això també la ràdio municipal és única, ningú altre pot fer aquesta funció que té.
Suposo que en aquest sentit també la ràdio local, les ràdios locals en aquest cas, han de buscar tenir una viabilitat econòmica, no? Perquè també en un context de dificultats sempre costa tirar la seva tasca endavant. Sí, però la viabilitat econòmica generalment hi és quan es fa una feina útil. I jo crec que aquí està la clau. La ràdio local ha de ser útil per la ciutadania. Si tu ets útil...
Generalment trobaràs aquest finançament. En el cas de la ràdio local a Catalunya, la immensa majoria de casos és municipal. Això fa que els ajuntaments destinin una part important dels seus ingressos a mantenir aquestes ràdios. Per què ho fan? Doncs perquè consideren això, que al final estan garantint un dret essencial de la ciutadania.
Per tant, jo ja et dic que la viabilitat no arribarà en cap cas si el mitjà no és útil. I això, especialment els qui la fem, ho hem de tenir molt clar. En un dia com avui, en aquest cas el Dia Mundial de la Ràdio, sent que el mitjà està prou valorat o creu que encara cal reivindicar-lo més?
Crec que cal reivindicar-lo més. Crec que hem de fer veure aquesta importància que tenim. Ens l'hem de creure, primer de tot. I això que dic no és banal. A vegades tinc la sensació que els que hi treballem no hi donem prou importància. Això és essencial. Des de fora no et valoraran si tu no et valores.
I en aquest sentit, permet-me que t'ho teggi, m'agradaria que tu també ho fessis amb mi, la ràdio és proximitat, i crec que entre els qui la fem, i especialment en un dia com avui, això és important. Com et deia, hi ha un aspecte que jo no em cansaré de repetir, que és que la ràdio local no és una escola.
A la ràdio local s'hi apren? Sí, esclar que s'hi apren, però com també s'aprèn a molts altres mitjans. Ha estat el vehicle perquè molta gent prengui un primer contacte amb el mitjà? Sí, però aquesta no és la funció essencial per la qual, especialment insisteixo, els ajuntaments han creat les ràdios municipals.
Per tant, els que treballen a la ràdio municipal o a la ràdio local no estan de pas, sinó que són treballadors de ple dret, són professionals, són periodistes, són tècnics, importantíssims els tècnics, que a vegades també són molt invisibilitzats, són tant de primera com qualsevol altre que treballi a qualsevol altre mitjà. Per tant, això de la ràdio local escola, jo crec que quan ho sentim a dir, a tots ens hauria de fer una pessicada en algun lloc.
Parlant d'aprenentatge, Núria, ja que m'ho permets, he sentit que alguna vegada has parlat d'educació mediàtica. No sé si em podies aprofundir una mica més exactament d'aquesta educació mediàtica que pot tenir al mitjà de la ràdio.
Les ràdios locals des de fa molts anys tenen una vinculació molt directa amb les escoles. Inicialment va ser molt per un tema de poder facilitar que els alumnes aprenguessin habilitats de llenguatge oral, expressió oral, també molt vinculades a les assignatures de llengua catalana. Això amb el temps ha creat un vincle molt important que jo crec que ara hem d'aprofitar
per fer una funció social que jo penso que és molt necessària. Pensem en general moltíssima de la gent que treballem a la xarxa. Per què? Doncs perquè ho deia abans, estem en un context de desinformació molt gran i al final és important que aquesta gent que ha entrat, tots hem entrat de cop, a un entorn digital on ens arriba molta informació, moltíssima informació, a més a més, molta d'aquesta informació que està desviaixada i que persegueix uns objectius que no afavoreixen precisament
la nostra llibertat a l'hora de poder triar. Què hem de fer? Tenim un compromís social també d'intentar educar la ciutadania perquè pugui fer un ús segur en aquesta aproximació a la informació. És a dir,
Ajudar que els més joves i especialment els més grans, que són els dos col·lectius més vulnerables, dubtin, abans ho deia, s'hi referia també a en Jordi Molet, aquesta voluntat de dir, em diuen això, espera un moment, m'ho qüestiono, qui m'ho està dient? M'ho està dient la ràdio local, val m'ho crec perquè jo li dono credibilitat, m'ho està dient no sé qui tal, home, doncs potser que això m'ho agafi amb certa distància, no?
Per tant, aprofitar aquest diagram històric que tenen les ràdios locals per treballar especialment amb les escoles, per afavorir que els nois i noies tinguin un sentit crític en l'accés a la informació, és que és essencial, és que ens hi estem jugant molt. Mirant el futur, ja per anar acabant, com s'imagina la ràdio d'aquí a 10 anys, per exemple, quin paper creu que hauria de continuar jugant dins la vida quotidiana de la gent?
Doncs me l'imagino segurament amb un altre tipus d'aproximació per part de l'OIEM, és a dir, més possiblement complementant la ràdio lineal amb altres formats, com de fet ja està passant, però almenys com m'agradaria imaginar-me-la és sent essencialment útil, és a dir, que ningú contempli. Anar-se'n a treballar cada matí sense saber què ha passat en el seu municipi, sobretot...
que pugui tenir això en la seva proximitat, aquest mitjà útil que l'ajuda a saber què passa de veritat amb la màxima veracitat en el seu entorn més proper. Perquè penso que no podem fer una altra cosa que treballar en aquest sentit.
Núria José, consellera delegada de la xarxa de comunicació local, gràcies per aquesta conversa parlant del present i sobretot també del futur de la ràdio que continuï bategant amb força des del territori. Pau, permet-me una cosa. M'agradaria tenir un record per una persona. A la xarxa aquests dies estem de dol perquè ens ha deixat un company que ha de ser molt important en els inicis de la xarxa, que és en Juanjo Junquera.
i m'agradaria avui des de la xarxa dedicar-li a aquest dia. Ens ha deixat fa molt poquet i tots estem una mica convoguts.
Moltíssimes gràcies, Pau Villafanyer, de Girona FM, i gràcies també a la consellera delegada de la xarxa, Núria de José, per atendre'ns avui en el Dia R i el Dia Mundial de la Ràdio. El programa tot just acaba de començar, però per nosaltres quatre ja és el final. Us recordem que estarem en directe durant tot el matí fins a dos quarts d'una del migdia a la vostra emissora local, la del vostre poble, la que us explica el que passa a casa vostra i avui més que mai fent xarxa amb la participació d'una cinquantena de ràdios que estem amatent en directe al Dia R.
Com veieu, una hora de ràdio dona per moltes històries, moltes vivències i, sobretot, i el que és més important, per conèixer a la gent del territori, que és, en definitiva, la que nodreix i fa possible la xarxa. I això, estimades oients, és del que gaudim cada dia i del que tenim la sort de poder fer els que us estem... Hem estat parlant aquesta primera hora, perquè cada vegada és més difícil trobar informació de qualitat i cada vegada és més la desinformació que ens bombardeja dia rere dia...
ja sigui via xarxes socials, per la televisió o arreu dels mitjans. I per això, des de les emissores de la xarxa, fresem i trepitgem literalment carrers i places, per saber què és el que passa al nostre territori, per saber el parer de la població en els temes que realment en són d'interès i per, en definitiva, oferir-vos notícies, històries i entreteniment de qualitat i que de veritat us interessa. Bona, Andreu, com heu viscut aquest inici de dia? De fet, un xic diferent del que estem acostumades.
I tant, bastant diferent, eh?, bastant diferent del que estem acostumats a fer a la nostra jornada habitual, però bé, amb la bona igual, eh?, ja està. Va, nosaltres ho deixem aquí, passem al relleu de la següent hora, els companys de Tarragona Ràdio amb en Miguel González i els dona Codenenca amb en Guillem Soler. Salut i ràdio!
Someone found a letter you wrote me on the radio And they told the world just how you felt It must have fallen out of a hole in your rubber and overcome They never said your name but I knew just who they meant
Fins demà!
Fins demà!
Notícies en xarxa Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Avui se celebra el Dia Mundial de la Ràdio i ho celebrem amb una nova edició del Dia R, el programa conjunt impulsat per la xarxa amb la col·laboració de les federacions de mitjans de comunicació locals de Catalunya. El programa ha començat tot just a les 9 del matí. Durant el matí, fins a dos quarts de dues, participaran fins a 30 emissores en directe i més de 50 ràdios emetran fragments del programa.
El dia R posa el focus en la funció de les emissores locals al territori, informar, educar, entretenir, preservar la memòria col·lectiva i recuperar el patrimoni cultural. El programa inclou entrevistes, connexions amb escoles que fan ràdio i seccions històriques i acabarà a Vilanova i la Geltrú donant pas al Carnaval.
I en mobilitat en aquests moments a la P7 hi ha un carril tallat per obres entre Sobirans i Gelida en sentit Tarragona que provoca fins a 3 km de retencions. A la C58 un accident tallat 3 carrils en direcció a Sabadell i genera lentitud també amb afectacions a la ronda lítora. A la banda, pel que fa a les situacions meteorològiques,
A la BB Baixa, 4024, al Coll de Pal, està tancada per vent i congestes. La C-28 al Port de la Bonaigua es requereixen cadenes obligatòries i també la Nacional 260 de Sarroca de Bellera. A Pont de Suert també són obligatòries les cadenes i ja pas prohibit a camions.
I mor una de les persones ferides crítiques pel temporal de vent de les darreres hores a Catalunya. Es tracta d'una dona a qui li va caure per d'un sostre d'una nau industrial a Barcelona. Un episodi que també ha deixat una altra persona ferida en estat crític i tres més de greus. Bea Fernández, cap de guàrdia de Protecció Civil, ha fet una darrera actualització aquest matí en Notícies en xarxa.
Doncs, durant tota la jornada d'ahir, el SEM ens va notificar 37 persones traslladades cap a diferents centres sanitaris. Una d'aquestes persones és la que hem de lamentar la seva mort, és a dir, que ens quedarien 36 persones que van traslladar a diferents centres. Actualment tenim dues persones a l'Hospital de Vallvitge, una en estat crític però estable i l'altra greu però fora de perill. Tenim una persona greu a Vall d'Hebron,
Una persona al trueta han estat greu i dues persones a un lot que són menys greu. L'impacte del vent que ha motivat a més de 4.000 trucades als equips d'emergències durant tot l'episodi ha provocat també algunes caigudes de murs, incidències en carreteres, servei ferroviari i també alteracions a l'aeroport que a poc a poc es van normalitzant. Per demà també hi ha prevista una nova entrada de vent de mestral i tramuntana.
I pel que fa als esports, el Barça haurà de fer una remuntada històrica, si vol ser a la final de la Copa del Rei. Va perdre per 4-0 davant l'Atlètic de Madrid en un mal partit en què va encaixar tots els gols abans del descans. La tornada jugarà al Camp Nou el proper 3 de març. Notícies en xarxa
Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, gritar, memòria, carrer, paisatge, viatge.
Hola, què tal? Molt bon dia. Passen 4 minuts gairebé de les 10 en punt del matí. Retrobats els que ja ens escolteu des de les 9. Benvinguts als que us incorporeu ara. Seguim avançant en aquesta edició del Dia R, aquest programa conjunt de les ràdios locals de Catalunya, impulsat per la xarxa amb col·laboració de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Ho fem amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio.
Soc el Miguel González, des de Tarragona Ràdio, la ràdio municipal de Tarragona, però no estic sol. Guillem Soler, Ona Clodinenca, molt bon dia. Molt bon dia, Miguel, i a tothom que ens estigui escoltant. S'hi ha arribat el dia, dia 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, i això, com has dit, des de les 9 del matí estem connectats a emissores d'arreu del territori per celebrar el poder, la força i la proximitat que té i tenim la ràdio local. Avui compartim micròfons territori i estic segur que també, com ja va dir,
Veieu ara que passió. Jo et volia preguntar, quin és el primer record que tens tu de la ràdio? Ostres, jo crec que la ràdio m'ha acompanyat des de ben petit, però un dels primers records que hi tinc i així conscients és precisament a la ràdio local, a la ràdio de proximitat. Jo soc d'Alcanar, un poble del Montsià, i de fet allà ja fèiem ràdio als estius i ens permetia fer moltes coses la ràdio. Algunes es poden explicar i altres no. I tu, Guillem, quin és el record així que et ve al cap quan parlem de ràdio?
Bé, jo recordo quan era petit i anava a l'escola, però quan anava al metge, allò en horari escolar, que el meu pare em portava el cotxe fins al metge, doncs allà, que de l'emissora del cotxe sortien unes veus que no acabava d'entendre qui eren, ni alguns personatges que no sabien si eren persones reals, i és aquesta la meva primera connexió amb la ràdio, que després de més gran ja he entès què era, que al final som ara tu i jo els que estem aquí a l'altra banda.
I perquè la ràdio té això, crea records, crea comunitats, crea vincles i precisament avui volem posar en valor tot el que fa la ràdio local, que és informar, educar, entretenir, preservar memòria col·lectiva, recuperar patrimoni, fem de tot. I una de les funcions essencials és fer-nos ressò
de la recerca, del coneixement, del talent que tenim al territori, que és molt, i crec que sobretot aquí a Tarragona, on estàs tu ara, de talent a Neus Sobrats, oi? I tant, mira, no marxem massa lluny d'on soc jo ara. De fet, anem cap a uns dels centres de referència del país i t'ho ensenyo. Allà ens espera Josep Sunyer, de fet, des de l'Institut Català d'Investigació Química, amb ell volem parlar. Avui...
per abordar el tema de la difusió i de la recerca del paper que hi juga la ràdio. Josep Sunyer, bon dia. Bon dia, què tal, com esteu, companys, Guillem, Miquel, tot bé? Doncs tot bé, tot bé. Amb aquest Dia Mundial de la Ràdio, on vosaltres també hi jugueu un paper relacionant la ràdio i la recerca, no? Doncs mira, si portem ja una hora parlant de recerca i ràdio, aquí hem parlat amb alcaldes, hem parlat també amb els directors i responsables de diferents centres i cerca que tenim aquí al territori,
I ara parlarem amb companys d'aquests centres de recerca de l'ICIC, de l'IPES, de l'ICAC i l'Institut d'Investit Sanitària Pere Virgili perquè ens expliquin ells que són els que envien els comunicats a les redaccions i que clar, els agrada que surtin després les notícies, que d'això es tracta com valoren la ràdio i la recerca perquè la ràdio nosaltres al cap i a la fi puguem difondre tota la informació. D'això massa audats que tenim aquí a la taula, la Laura Hernández d'aquí del Departament de Comunicació de l'ICIC. Laura, què tal? Bon dia. Bon dia.
També s'acompanya el Gerard Campenya, responsable de comunicació de l'IPES. Què tal, Gerard? Bon dia. Molt bon dia. Giubert Frigola, de l'ICAC, de la unitat de transferència. Què tal? Bon dia. Bon dia. I la Vanessa Roig de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Bon dia. Això hem de resumir que és molt llarg. D'entrada les sigles, a l'hora d'explicar coses a la ràdio, hem d'explicar amb les sigles les respectives, que són molt llargues. Em reconec, sí. Amb això estem d'acord, no? Sí, sí, estic d'acord.
Bé, què valoreu vosaltres, com hem sortit a veure aquests a la casa, l'anfitriona, què creieu que avui pot aportar a la ràdio una difusió de la recerca científica? Arribar a la gent que normalment no arribem. És a dir, tu estàs en el cotxe i poses la ràdio i de sobte te trobes que algú t'està explicant una cosa de ciència i en unes paraules que es puguin entendre i jo crec que això té impacte.
Vanessa, tu com ho veus? Jo m'estic totalment d'acord amb la Laura, al final el que necessitem és fer arribar el nostre missatge, que de per si és complicat, aquesta part científica que costa traduir, i la ràdio ens ajuda a fer-ho ràpid i de manera molt planera. Gilbert, digues. Nosaltres el que valorem molt és també l'acompanyament que ens feu, els periodistes de la ràdio, de saber com
canviar una mica el missatge o les paraules per arribar encara millor als oients, que potser nosaltres ens quedem a vegades més amb el tema científic i és molt important aquesta traducció.
Gerard, acosta't el micròfon. Jo, el que diuen els meus companys, estic totalment d'acord, no? La ràdio és una cosa màgica, no? És un mitjà que t'acosta, és com molt íntim en certes maneres, no? I també col·lectiu d'altres, no? Vull dir que ens ajuda molt. Nosaltres des de l'IPES hem tingut molta relació amb la ràdio i amb la Tarragona Ràdio, precisament, doncs, durant molts anys.
no sé, crec una vintena, no?, amb l'evolucionada. Vint anys, sí, sí, sí senyor. Que ens ajudeu a comunicar, que ens ajudeu a transmetre els descobriments que estem fent des de l'IPES, bueno, de tots els companys, no?, vull dir que realment s'ho ha d'agrair. Mira, abans parlàvem amb la Marina Mosquera, directora de l'IPES, de quan es va descobrir fa 32 o 31 anys, la Lomonte Césor, 32 o 31 anys.
El 94. Clar, aquesta va ser fàcil de vendre, entre cometes els mitjans, o de descoberta de les defenses de Mamut, també va ser fàcil perquè tots els mitjans generalistes ho van treure en portada. Però de vegades suposo que tenim notícies del dia a dia o de la setmana en curs,
que és més difícil que sortir l'endemà a una portada o a un mitjà de comunicació. Estem d'acord amb això? Com ho veieu? Totalment. La nostra feina una mica aquí és facilitar, una mica fer de pont entre la recerca que estem fent i la societat en general. Intentem transformar aquest contingut científic i fer-lo baixar a terra i traduir-lo en un llenguatge que es pugui entendre, que ho pugui entendre tothom, el màxim de gent possible. Per tant, una mica és la nostra feina.
També és veritat que els que estem aquí a la taula de periodistes som pocs. Per tant, dels quatre que som, tan sols la Venesa és periodista. Per tant, nosaltres hem d'intentar escriure i intentar fer entendre la gent i el màxim gent possible el que estem fent nosaltres.
I posar un titular també, titular, subtítol, facilitar l'esignatge... Teu d'acord amb això, no? Sí, nosaltres, per exemple, sembla que en l'àmbit sanitari, si no descobreixes la cura definitiva d'una malaltia, costa d'explicar que hi ha hagut avenços.
I és el contrari, el que ens hem d'esforçar molt és per intentar explicar que potser cada petit abans que es fa és molt important perquè no hi ha una cura definitiva però es va avançant cap a una teràpia personalitzada, cap a millores en la salut de les persones. Laura.
Sí, sí, i al final és important lligar tot amb la vida quotidiana de la gent. Si nosaltres des de l'ICIC, l'Institut Català de Investigació Química, estem parlant d'energia, de materials, de canvi climàtic, com afecta això a la societat, a les persones, què és el que estem fent en aquest àmbit, i això ha d'arribar a la gent, perquè necessitem explicar el que estem fent. Avui, per cert, plou, ahir feia vent i també hi ha negacionistes del canvi climàtic, i després en parlarem. Gilbert.
El tema de les portades és molt interessant perquè sí que és veritat que vivim en una societat que si no sents en una superportada sembla que no estiguis, el que comentava la Vanessa. I en canvi ens estem perdent aquests avenços que s'estan fent des dels centres d'aquí del territori que són molt interessants, que són molt innovadors i que a vegades ens costa el que dèiem, de sortir, de posar aquest titular prou cridaner perquè els mitjans ens prestin atenció, però que el que realment s'està fent...
dia a dia en els nostres centres té un valor i té un component innovador que és molt interessant i molt important que la gent se'l faci seu també i per això estem aquí intentant fer-lo arribar. I també heu de convèncer els respectius científics perquè vagin als mitjans, que això és una altra vegades n'hi ha que volen i n'hi ha que no els agrada. Ara en format tertulió comenteu el que vulgueu, però això és un dels reptes també, no? Arrossar el científic de torn al mitjà, però és que hi tinc feina tu, avui no puc, eh? I diu la setmana que ve.
Però de vegades sí que és cert que la recerca, les universitats, els centres de recerca han fet un canvi molt important als últims anys. Ara cada vegada reconeix més la necessitat d'haver de comunicar, de transmetre, d'informar, de retornar a la societat aquest... no sé com dir-ho.
Aquest coneixement. Aquest coneixement, exacte. Per tant, cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que són conscients que hi ha aquesta necessitat d'haver de transmetre i d'haver de comunicar aquest coneixement. I nosaltres estem una mica fent de pont en aquest procés.
No, bueno, volia dir que és important i cada vegada més els projectes de recerca, projectes competitius, projectes europeus, aquesta part de la comunicació, de l'impacte a la societat, està cada vegada més mirada, no? Això és superimportant i els investigadors i investigadores han de ser conscients d'aquesta part. Llavors estem les unitats de comunicació intentant ajudar-les en aquesta tasca, però això també és, bueno, crec que és important el que es fa des d'aquí i la vostra ajuda i, bueno, dels
periodistes. No, jo volia dir que porto relativament poc en l'àmbit sanitari i he de reconèixer que els investigadors ofereixen molta ajuda per traduir les seves investigacions, precisament pel que comentàvem abans, són molt complicades, jo tinc un cervell molt de lletres i llavors hi ha coses que se m'escapen i que no puc entendre, només llegir una investigació
I jo crec que ells són molt conscients de la importància que hi hagi aquesta comunicació i que tot el que fan al laboratori s'ha de treure fora i s'ha de poder explicar. Llavors la col·laboració per part nostra sempre és molt bona per part dels investigadors amb nosaltres i estan molt disposats a sortir i a explicar el que fan.
Sí, jo crec que una de les evidències és aquesta aposta de tots els centres de tindre aquesta unitat de transferència, de comunicació, que acaben estant, com comentava la Laura, més mirats en totes les convocatòries, perquè és molt important que els fem un acompanyament, perquè tu deies, costa molt els investidors que vinguin,
I és cert perquè n'hi ha alguns que no se senten prou segurs en aquest tema de com comunicar, de com ho faran. Tenim el tema a vegades no només del vocabulari molt tècnic, sinó també a vegades fins i tot d'idioma. Som centres que tenim un component internacional molt important i a vegades això ens fa una mica de barrera entre els investigadors.
i el que és la comunicació. Per això és tan interessant el que abans d'aquesta entrevista estàvem parlant nosaltres d'aquest reforç d'aquestes unitats i el que estem promovent molt és això, una mica de formació interna perquè els investigadors perdin la por, que s'animin més a fer-ho, perquè sempre acaben els que estan més animats, els que ho tenen, sempre acabes tirant dels mateixos investigadors que tenen moltes ganes d'explicar allò que estan fent.
Totalment d'acord, és així, realment el dia a dia, però sí que és veritat que cada vegada hi ha més investigadors i investigadores que s'apunten, i que, sigui pel que sigui, perquè hi creuen, perquè tenen la necessitat, perquè tenen que justificar projectes, etcètera, doncs cada vegada hi ha més gent que és conscient d'aquesta necessitat de comunicar, de transmetre els coneixements...
És a dir, els centres de recerca no han de ser uns centres tancats, han de ser privilegiats, al contrari, han de ser oberts a la ciutadania. La ciutadania ha de ser conscient del que estem fent, de les recerques que estem fent, dels avanços que estem proporcionant, que al final el que hem de fer, aquests avanços, és retornar a la societat d'una manera o d'altra i millorar la societat en general.
Jo voldria afegir que m'agrada molt el paper de la ràdio, ja que estem avui en el Dia Internacional de la Ràdio, perquè realment, clar, ho feu fàcil, els periodistes de la ràdio, estem veient una part humà, molt humana, de la investigadora o la investigadora que està transmetint un coneixement,
I crec que genera curiositat. A més és que estàs fora d'inputs visuals, o sigui, et concentres molt en la idea que t'estan explicant i crec que és un mitjà molt potent per arribar a la gent. Jo soc molt consumidor de ràdio i m'agrada molt la ràdio tant en directe com en podcast o en diferents tipus de formats. M'agrada molt escoltar-ho jo sol, m'agrada molt en els meus moments íntims, però també en els meus col·lectius, d'escoltar-ho amb els meus fills, convertir els coneixements, etc.
I a més a més la ràdio en català també és molt important. Nosaltres, clar, la nostra recerca, penseu que cada vegada se'ns exigeix més la internacionalització, que sigui internacional, que sigui en anglès, que sigui en llengües tal, i per tant la llengua en català, fer la recerca en català i demostrar que el català també és una llengua de recerca també és molt important.
Es diu que ens queda un minut, de fet, poc menys d'un minut. En conclusió, una frase que us vingui al cap, o algun titular, perquè en el vostre cas, nova espècie, sempre hi ha titulars que generen portades, que us ve a la ment quan parleu de recerca i ràdio. O de Carles, també la ciutadania, com a important de Carles Ciutadania. Una frase curta.
Ostres, aquí és una cosa difícil, eh? Em dic que els titulars ens costen, eh? Jo a veure si els meus companys avancen. Bueno, la ràdio ha d'evolucionar i hem d'evolucionar tots, no? Com nosaltres evolucionem la ràdio també i de ben segur que ens acompanyarà durant tot el futur.
Jo diria entesa i proximitat, aquesta voluntat de buscar la notícia i compartir-la amb els oients. Sí, hem d'anar plegats. Aquesta és la conclusió. La que tangues tu, Gilbert. Jo el que diria és una miqueta, repetim el que he comentat abans, el suport, l'acompanyament de la ràdio que ens feu i l'aprenentatge que cada vegada que fem un programa amb vosaltres ens en portem per ser ja una miqueta millors a la següent tongada.
Moltes gràcies, Laura Hernández, Gerard Campenya, Gilberta Frigol i Vanessa Roig. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, bon dia. Guillem, tornem a connexar amb vosaltres. Gràcies a tu, Josep, que vagi bé. La ràdio també és això, eh? Pots entre el coneixement, entre la ciutadania. Així que moltes gràcies i feliç dia mundial de la ràdio.
I nosaltres continuem fent territori. La ràdio local també és escola i és futur. Ens n'anem ara fins a Sant Feliu de Llobregat, on fa pocs dies van celebrar la primera marató de ràdios escolars del Baix Llobregat. A Ràdio Sant Feliu hi ha la nostra companya, Sílvia Guillén. Bon dia, Sílvia, i crec que no estàs sola, oi?
Bon dia, Guillem. Doncs no, de fet, estic molt ben acompanyada, tot i que la marató de l'autèntic protagonisme se'l van endur als 205 alumnes de primària que hi van participar. Avui, Dia Mundial de la Ràdio, tinc al meu costat dues persones que van ser imprescindibles perquè aquesta primera marató fos tot un èxit. Ells són el David Ciércoles, del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, i la Laura Sant, mestra de l'Escola Josep Montmany, amat de Sant Feliu. Molt bon dia i gràcies per ser avui aquí amb nosaltres en aquesta celebració. Molt bon dia a tothom.
David, com va sorgir la idea de fer aquesta primera marató? Bé, doncs, aquesta primera marató sorgeix d'una iniciativa entre docents en la que el grup de treball de ràdio que participa en diferents escoles de la nostra zona educativa, del Servei Educatiu de Baix Llobregat I,
que comprèn la zona de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, doncs vam començar veient que la ràdio i el tema de preparar aquests discursos, el tema de fer oralitat, és una eina molt important i que als alumnes els fa situar-se molt i veure que és una resposta molt clara a les necessitats que s'estan fent a l'aula per fer diferents exposicions.
Aleshores, aquest grup de treball, com es mentava, porta un temps ja treballant. Diria que aquest és el cinquè any, i llavors, com que ara ja són prou madurs, diguéssim, hi porten un recorregut, i a més a més tenen un material que el Departament d'Educació ha dotat a tots els centres, que és una maleta d'audiovisuals, que conté diferents elements per poder fer ràdio i televisió.
doncs vam veure l'oportunitat d'engegar aquest any una petita marató de ràdio que s'ha convertit en una gran marató de ràdio del Baix Llobregat. Laura, vosaltres teniu a l'aula una maleta d'aquestes, no? Com es treballa el mitjà radiofònic a l'aula, a l'escola?
A l'escola el fet d'haver incorporat aquest material fa cosa d'un any i mig ha estat un canvi pel que fa a l'adaptació metodològica de l'expressió oral. No només l'expressió oral, que és el més immediat quan parlem de ràdio, sinó també tota la part d'expressió escrita, perquè...
Treballar la llengua a partir d'una exposició que saps que s'emetrà, que els pares sentiran, és molt més motivador i més enriquidor pels alumnes que no pas poder-ho exposar, que també és enriquidor, però a un nivell molt diferent de fer-ho davant de la classe. Aleshores, el fet de poder seure davant dels micròfonos, el fet de poder expressar-se en una feina que ha estat preparada prèviament a classe, tota la part de preparar l'esqueleta, fer les redaccions...
Tot això després s'emet i els nens, quan se situen davant d'un micròfon, parlen molt diferent que quan estan davant d'un grup, perquè s'ho han preparat molt millor i, a més a més, ho viuen d'una altra forma molt més enriquidora. Per acabar, m'agradaria que m'expliquéssiu quina valoració feu d'aquesta primera marató, tant des del punt de vista dels organitzadors com des del punt de vista dels participants, en aquest cas, sobretot de l'alumnat.
Doncs mireu, com dèiem, aquests centres participants de Molins, l'Escola Estel, el Sina, de Sant Feliu, l'Escola Montmany, el Salvador Espriol, el Nadal i el Gaudí. També esmentar que hi ha uns centres que són el Castell Siuró i el Palau de Molins que, per situacions del dia a dia de l'escola aquest any no han pogut fer aquesta marató, els esperem pel curs vinent, però aquests centres tenim pendent fer aquesta valoració, però només de tancar el dia,
Va ser tot un èxit. Vam veure que era un treball en xarxa, col·laboratiu, que tothom s'hi havia implicat, en el que era un espai d'inclusió perquè tot l'alumne podia de la seva. Per tant, vam valorar molt, molt bé. Va sortir molt rodó i, com dèiem, fem xarxa, fem ràdio, fem escola.
Laura, l'alumnat ha encantat, no? Encantadíssim. Tots els nens que van participar, en concret al Montmany, van participar els de cicle superior, 5e i 6e. La feina prèvia va estar molt treballada al centre i després, allà poder-ho fer en directe, va ser com un premi. Molt bé. Doncs, Guillem, ja ho veieu, la ràdio té molta història, però també un futur prometedor. Amb aquesta pedrera escolar tenim el relleu garantit.
Moltes gràcies, Sílvia. Seguim en l'àmbit educatiu perquè la ràdio també es planté. Així que ara anirem fins a Vilafranca del Penedès, cap a l'escola Estalella i Graells, que compta, de fet, amb una ràdio amb 25 anys d'història, que és tot un referent en aprenentatge comunicatiu, creativitat i convivència. Cap allà s'hi ha desplaçat Sílvia Delgado, de Ràdio Vilafranca. Sílvia, molt bon dia.
Bon dia. Us parlem des de l'estudi de Ràdio Estalella, acompanyats per la directora d'aquesta escola vilafranquina, la Mònica Calaf. Bon dia. Bon dia. Mònica, en aquests 25 anys de bagatge, Ràdio Estalella ha estat referent, pionera i heu fet història a la comunitat educativa, una història que continua i que té molt de futur.
Sí, sí. Són 25 anys d'emissions diàries en directe i encara són més anys que es va començar amb emissora simulada, amb el carro aquell que donaven al departament per fer la ràdio mòbil. I vam anar fent. Poneu sisplau l'enquesta. És que estem avui, esteu sentint suposo la megafonia, perquè avui sí que és el dia mundial de la ràdio, però també celebrem l'arribo del carnaval.
Ràdio Estalella va molt més enllà d'aquest projecte comunicatiu amb la llengua catalana com és central, és un espai també d'aprenentatge, de creativitat, de convivència per tots els alumnes de l'escola. Sí, realment la ràdio és un fenomen aquí a l'escola, que ens uneix a tots i que...
que tots hi participen i quan els toca fer-ho, sobretot a CISE, que són els protagonistes, estan supermotivats i posen molt del seu treball d'equip i amb els seus mestres, fan uns programes superben preparats i molt professionals.
Feies al·lusió als de sisè, que són els que porten la batuta una mica, però hi participa tota l'escola, no?, dels més petits als més grans. Sí, els de sisè són els que porten els programes, els que són els locutors. Llavors, cada dia hi ha unes seccions comunes i hi ha seccions de col·laboracions. Llavors, els petits sí que fan la col·laboració enregistrada, però els altres venen aquí col·laborant directe i expliquen coses que han fet ells, activitats, sortides...
I la veritat que és un treball de llengua molt potent i que és recomanable per posar-ho en moltes escoles, això. En dates especials, com aquesta setmana de Carnaval, la ràdio l'escolteu plegats per la megafonia de l'escola, perquè explica'ns, de quina manera es pot escoltar a Ràdio Estalella, com ho feu?
A veure, Ràdio Estalella emet cada dia de 10 a 10.30, que és l'hora d'esbarjo dels alumnes de 6è, i s'emet per l'antena pròpia, 97.9 de la FM, i els programes es pengen també al web de l'escola, després es repeteixen, es poden escoltar altres vegades durant el dia,
Un dels programes també s'envia a Ràdio Vilafranca i s'emet el programa el dissabte a les 3 de la tarda. I després, clar, què ens passava? Que els de fora ens podien escoltar, però els alumnes quan escoltaven tot un programa sencer. Llavors ja fa anys que estem fent programes especials, per exemple, si hi ha un dia de festa com avui, un programa especial de Carnaval que hem escoltat tots des de les aules per megafonia.
Mònica Calaf, moltes gràcies per participar des de Ràdio Estalella al dia R i per molts anys més de Ràdio Estalella. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Sílvia. Doncs el futur està asseguradíssim. Gairebé nosaltres ens podríem retirar, però no, seguim aquí. Tu, Miguel, amb aquestes escoles que fan aquests projectes, doncs és això, no? És superxuló. La confiança que la ràdio durarà i durarà moltíssim. Tenim cantera i tenim planta, Guillem. I nosaltres fem una petita brau, pausa i tornem de seguida.
Cada noche perseguía con la aguja del día la galaxia más sombria del espacio musical y la voz de las canciones se encarnava en
Y ese ritmo es tan sencillo que yo lo toco. Dale un poco de sabor. Con el vuelo de una falda de tierra natal y el silencio necesario.
Hola, hola, hola. Hola, Ana de la Torre. Hola, Raquel. Ese ritmo es tan sencillo. Hola, hola.
Hola, Raquel. Hola, hola, hola. Ara sí. Vale, vale. Estupendo. Us deixo per aquí, vale? Esteu a punt, no? Ok, merci. Gràcies. Entrareu a dos quarts, a tres quarts, o així. Sí, vale. Ok.
Ese ritmo es tan sencillo que yo lo hago con nada. Con su cara no podía ser tipo normal y buscando inspiración en territorio ilegal se metió en la calle mala, se perdió como
Ese ritmo es tan sencillo que yo lo toco, no más.
Conexió, servei, llengua, innovació, participació, cultura, emergències, educació, companyia, veritat, memòria, carrer, missatge.
I seguim, seguim plegats des de la xarxa, vivint amb vosaltres des de la vostra emissora local, el Dia Mundial de la Ràdio. Celebrem la feina, la tasca, el poder d'aquesta ràdio local. I, de fet, ho venim fent, connectant emissores, compartint experiències i descobrint històries que només són possibles i només s'expliquen des de la ràdio de proximitat. I amb qui no hem perdut connexió és amb en Guillem Soler, dona Codinenca, cap allà i marxem. Guillem, la ràdio també és objecte, també és memòria i té el seu punt d'història, oi?
I tant que sí, podem dir que la tecnologia avança, no? I si no serà el primer cop que s'ha dit i encara es diu que la ràdio està tocada de mort, no? I allò que ha quedat antiquada, però tot el contrari, no? Sembla que cada cop hi ha més oients i com estem veient en el dia d'avui, doncs la ràdio està viva, està a tot el territori, però avui això, no? El present i el futur és...
molt ambiciós i molt esperançador, però m'agradaria fer un petit viatge al passat i per això tinc aquí amb mi els estudis d'Ona Cudinenca, en Francesca Serratacó, que un home que té una gran col·lecció de ràdios i que ara coneixerem. Bon dia, Francesc, i gràcies per fer-nos un forat en aquest dia R. Bon dia, bon dia a tothom.
Ara ho he dit, no? Una col·lecció de ràdios antigues. Això, estem a ràdio, no tenim imatges, ens ho hem d'imaginar una mica. Dóna'ns una mica de detall d'aquesta col·lecció, quantes ràdios tens, com les has anat aconseguint, com va començar tot plegat? Va començar l'any 69, jo entrant a l'Escola Industrial de Barcelona, per aprendre l'ofici d'electricista, i llavors...
I llavors, doncs, els ratos lliures que teníem abans de tornar a esperar els segalers per tornar a pujar a Sant Feliu i això, doncs anava cap allà, en els antiquaris que hi havien per allà. I el primer ràdio que vaig comprar l'any 69 va ser un ràdio de bacalita petitet, un Bertran, de marca Bertran, i, bueno, em va costar 10 pessetes.
I bueno, des del 69 fins ara, he anat comprant, tinc gairebé uns 300, i tinc tota la història de la ràdio, des de la Galena fins a les últimes que es van fabricar, el 68 i el 69. Perquè el 70 i el 69 ja va sortir els transistors, ja va sortir l'FM...
I ja va canviar. Ara has dit el nom aquest de la Galena. Jo, que som de generacions diferents, no em sona de res aquest nom. Explica'ns una mica, és la més antiga que tens, aquesta? Sí, és la primera ràdio que es va... Aviam, ràdio.
La ràdio galena és una bobina amb la pedra galena i llavors hi ha un fil que l'has de posar en una tuberia de plom allà on sigui de la casa perquè et faci d'antena i llavors amb la resistència que hi ha a sobre vas graduant fins a trobar la misura.
Vull dir, i anava amb auriculars, no amb alta veu, amb auriculars. I això és el que és la ràdio Galena, és molt senzilla. Molt bé, clar, has dit això no ara, 300 ràdios o potser més de 300 i tot. Una mica, com ens hem d'imaginar aquesta col·lecció? On la tens? Tens allà una sala a casa teva plena de ràdios? Com ho tens? No...
La tinc molt ben endreçada, però no es pot veure perquè, esclar, tantes estan... Ah, 300. Són unes quantes, eh? Estan amb estanteries i tapades, però no per poder-les veure bé.
Llavors, jo les he tingut desesposades a Fornols d'Alcadí, que és un poble que ja ha passat toixent, en direcció a la seu d'Urgell, en un restaurant a la sala de dalt, en vaig tenir 135, només 135 desposades allà, que era per 6 anys i han estat 23 anys. I ara no, ara ho he tret tot i ho tinc tot aquí a casa, a l'espera que...
a l'Ajuntament em trobi alguna cosa que ja he passat amb tres arcaldes i encara no. Encara no, eh?
L'actual em diu que la ràdio, els ràdios han d'anar on hi ha la ràdio. Ah, mira, home, aquí al nostre estudi, ara miro aquí al nostre espai i no sé si hi cabrien, 300 ràdios. Però jo no ho entenc això perquè si no hi ha puesto... Exacte, clar, jo anava a demanar ara, hi ha col·leccionistes de mil coses, sobretot abans, no? Ara potser ja s'ha portat una mica però veus col·leccions de tota mena.
I tu vas triar les ràdios, no? Una mica perquè tens alguna fascinació especial per l'objecte en si? També per la ràdio, el contingut que s'hi fa? Per què vas triar la ràdio? Bueno, vaig triar la ràdio perquè ja vaig començar, ja soc radioaficionat.
O sigui, tinc llicència per operar totes les freqüències i sóc de l'URE, de la Unió de Radioaficionats Espanyols, i d'allò. I, bueno, tinc les meves emissores també, amb les meves antenes, i sempre anem connectant amb d'altres i... És la competència una mica d'una codinenca, eh, o què? Ja, ja, ja.
Sí, però és diferent. Cadascú fa la seva feina. És una mica diferent, sí, sí. Clar, per començar aquest programa nosaltres ens hem fet la pregunta també amb el Miguel de Ràdio Tarragona, de Tarragona Ràdio, de quin és el primer record que tenim de la ràdio. Jo, per exemple, he dit que quan el meu pare em portava al metge un dia d'escola, jo pujava al seu cotxe i escoltava unes veus que no sabia ben bé si eren persones reals, sinó... Quin és el teu primer record que tens a la ràdio?
El primer record que tinc de la ràdio de petit, ja quan escoltaven per Ràdio Sabadell els cuentos que ens passaven a partir de les 7 de la tarda i anàvem escoltant això i, aviam, sempre et fa gràcia i t'hi vas aficionant.
I d'aquí a tenir 300 ràdios a casa, no? Clar, diguem, quins records a tu et transmeten aquestes ràdios tan antigues que tens? No sé si et transporten a èpoques anteriors, això que has dit, has parlat de 10 pessetes, moltíssima gent avui en dia no sap ben bé a què et refereixes, no els hi són a les pessetes, però què et porten aquestes ràdios?
L'any 69, jo quan agafava els segalers cada dia al dematí per anar a l'escaler industrial, valia sis pessetes el viatge. Et porta una mica a aquesta època, a la teva joventut... Quan agafava un metro, valia una pesseta. És que, esclar, és diferent. Bastant diferent. Esclar, aquestes coses... Però, bueno, a mi la ràdio sempre m'ha agradat i...
I és la passió que tinc, vull dir. Clar, ara ho has dit, no? Estàvem parlant de pessetes, una cosa que ja no n'hi ha, ni tampoc costa el preu que costava abans, ara tot val una mica més, però és això, no? La tecnologia avança i les ràdios com les que tu tens, diguem que queden obsoletes, no? Ara, per exemple, amb el mòbil anem a tot arreu, pots connectar amb emisores de l'altra punta del món en un moment una mica...
Com has viscut tu aquesta transformació? I no sé si et sap greu una mica que aquestes ràdios, aquests aparells que tu tens a casa, ja no hi siguin. Sí, em sap molt greu per una senzilla raó. Perquè jo, totes les que tinc, funcionen. Sí, qualsevol que agafa... Ara podríem escoltar ara mateix una codinenca aquí? Jo n'he portat una, no.
No. Onda que anirem que no, perquè no tenen FM. Ah, els que tinguin FM, eh? No en tenen. Totes les ràdios que tinc jo no tenen FM. No en tenen. Era onda curta, onda mitja i onda llarga. Que ara ens han tret aquestes freqüències i han quedat mudes. Vaja. O sigui, funcionen però no tenen que... Jo m'he gastat mils d'euros... I de pessetes. Perquè funcionin, i de pessetes, eh?
perquè funcionin i ara treuen les freqüències, perquè no les poden mantenir, perquè són molt cares de mantenir. I ara queden mudes, em puc agafar alguna d'estrangera amb l'emissora, posant la ràdio, i ara aquí actualment em queden dues on de zero, que l'agafes, i la cope, que al matí fa unes hores en català i a la tarda també.
I ja no se sent res més. Vull dir que, clar, això d'aquí baix a Palau també ho han desmantelat tot. Ho han desmantelat tot. Sí, sí, clar, tot avança, no? Clar, per exemple, el dia de... Això no, parlem de mòbils, tal, però el dia de l'apagada general de l'abril, per exemple, que semblava que tot s'ensorrava, però les ràdios, aquestes no, perquè és això, no? Com has dit, eren mudes, però els transistors una mica més moderns eren els que van aguantar aquell dia, no? Sí, sí, això sí.
Els transistors ja van sortir tots, també amb AM i FM. Però, esclar, aquests aniran sempre, de moment, els transistors. Clar, i que duri, no? Perquè ja vam veure que dies com aquells, que a vegades les tecnologies noves són les que cauen i les que aguanten. Ja per anar acabant, Francesc, et vull demanar,
Una cosa fàcil, que és, què creus que té la ràdio, com a mitjà de comunicació, que no tenen, per exemple, ni la televisió, ni la premsa escrita, ni la premsa per internet? Què creus que és la màgia de la ràdio? Aviam, la màgia de la ràdio és que sense haver-hi imatge, sense haver-hi imatge com la televisió, diguéssim,
doncs ens puguem comunicar i s'entengui tot i sigui una bona notícia el que es doni, vull dir, és que no té gaire més la ràdio, vull dir, és la connexió que hi ha amb escoltar i d'allò, vull dir, no...
Molt bé, a vegades les coses senzilles són les que funcionen. Sí, són el més senzill. Doncs Francesc Serratacó va a dir aquí de Sant Feliu de Codines amb aquesta gran col·lecció de ràdios que ara ens has explicat. Moltíssimes gràcies per venir avui aquí i explicar-nos aquesta afició teva amb les ràdios, una mica un viatge que hem fet i això t'agraïm que hagis vingut aquí amb nosaltres avui. Moltes gràcies a vosaltres i a veure si podem...
poder trobar un local i que es puguis posar. Molt bé. Doncs, Miguel, ja has vist, a mans de les ràdios n'hi ha moltíssims i avui, que és el dia R, dia internacional de la ràdio, doncs estem aquí per reivindicar-los. No sé què t'ha semblat aquesta col·lecció. Tens ganes de veure-la, tu?
Tinc ganes de veure-la i a més el company és radioaficionat, vull dir que hi ha moltes maneres de fer ràdio, que això ja ens uneix i ja m'agrada. Gràcies Guillem i el company de recordar-nos que la ràdio també es pot tocar, mirar, conservar i fer-la de moltíssimes maneres.
I, de fet, nosaltres continuem, continuem ara i ens anem cap al Tafull a ràdio, perquè allà ens espera el company Eduard Virgili per abordar el paper i els reptes de la ràdio local. Eduard Virgili, molt bon dia. Molt bon dia, molt bon dia mundial de la ràdio, com dius, eh? La ràdio local ara mateix té molts reptes davant seu i ens acompanya una veu.
que coneix molt bé aquest present i aquest futur del sector. És la presidenta de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, la Raquel Martínez, que també dirigeix Ona La Torre, a l'emissora municipal de Torre d'en Barra, amb qui, si m'ho permeteu, us diré que mantinc una molt bona amistat i complicitat perquè cada dia compartim micròfons al magazín matinal de les ràdios del Baix Gaià. Raquel, bon dia de la ràdio. Molt bon dia, company. Bon dia.
Un dels pals de paller de la Federació per enguany és afrontar la digitalització i el futur tecnològic. Quin paper ha de tenir la Ràdio Local en aquest nou escenari tecnològic, especialment en aspectes com, per exemple, de plus o també els canvis en els hàbits de consum?
la capacitat d'adaptar-nos als nous temps, a les noves tendències i, bé, majoritàriament mantenim l'emissió lineal en l'FM, però també hem fet el salt a la ràdio, a la carta, als podcasts...
a tenir webs amb portals de notícies, hem integrat el llenguatge audiovisual, hem fet el salt a les plataformes i xarxes socials i, per tant, ens toca seguir adaptant-nos i amb aquesta capacitat de renovar-nos, un dels reptes també pot ser la inversió econòmica.
Estem treballant en cercar recursos, sobretot per ajudar les ràdios amb menys pressupost en aquests processos de digitalització, d'integració de la IA i, en fi, hem arribat a acords amb algunes empreses per aconseguir millors condicions. Per tant, el nostre paper ha de ser un dels que ens caracteritza a les ràdios aquesta capacitat d'adaptació.
I en aquest sentit, és difícil perquè les ràdios locals siguin presents, ara que parlem de tota la feina feta, però de la que queda per fer, siguin presents en aquest de plus, que és el futur, que és el que ve? Sí, de fet encara no tenim tota la informació de com s'ha de fer aquesta planificació territorial, perquè no s'han donat tots els detalls.
Però veiem dificultats tècniques i també de gestió. Per això vam presentar al·legacions, vam presentar les nostres consideracions al Ministeri de la Transformació Digital perquè volem que tinguin en compte el panorama, l'ecosistema radiofònic català, les nostres particularitats.
Volem bàsicament que totes les ràdios locals tinguin garantit el seu espai de difusió i en aquest sentit també ens hem unit amb les associacions de ràdios de Galícia i d'Andalusia per fer força i anar tots a una perquè puguem garantir la pervivència de les ràdios locals en aquest nou salt cap a les ràdios digitals.
Ara que parlaves de l'ecosistema radiofònic, en general, quins creus que són els reptes més urgents que han de fer front les ràdios locals catalanes? Doncs seguir amb l'adaptació en aquest àmbit digital, que és molt canviant i exigent alhora, també integrar la intel·ligència artificial, però fer-ho amb ètica, amb rigor, i el finançament dels mitjans. De fet, estem treballant, per exemple, amb acords amb les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual, per tenir quotes que siguin assumibles...
per totes les ràdios, no volem que ningú es quedi enrere. I, en fi, amb aquest panorama de tanta sobreinformació, de soroll mediàtic, d'infoxicació, hem de demostrar que les ràdios, sobretot les ràdios de proximitat, seguim sent útils, imprescindibles i hem de ser un referent a les nostres comunitats.
I tant, per cert, Raquel, ara mateix damunt la taula hi ha la futura llei de mitjans. Quines demandes planteja la federació perquè aquesta llei, aquesta normativa afavoreixi i reconegui de manera justa la ràdio de proximitat que és la que fem cada dia nosaltres?
que tinguin en compte les particularitats de les ràdios locals. Són, diguem que molt heterogenis com a conjunt, perquè hi ha ràdios amb moltes característiques diferents, però sí que tenim algunes particularitats concretes que volem que les tinguin presents a l'hora de legislar.
perquè puguem complir la llei, des de com funcionar, com organitzar els mitjans, com ens hem de finançar, com hem de retre comptes també amb la ciutadania, amb els contractes de programa... En fi, bàsicament, confiem que tinguin la sensibilitat de tenir en compte com és la ràdio local a Catalunya i això, que puguem ser interlocutors...
per tal d'arribar a una llei de mitjans que ens pugui ser també beneficiosa, com deies tu, però també útil i que puguem complir amb els preceptes. Venim d'un 2025 que ha estat un any molt intens per la Federació. Heu renovat la Junta Directiva, teniu noves col·laboracions. Què destacaries com a més rellevant del sector?
Doncs la presentació del llibre blanc, evidentment, va ser un esforç de diagnosi molt gran. Vam tenir col·laboració de moltes entitats importants del país i vam poder fer una radiografia de com és la ràdio local a Catalunya, però també quins reptes de futur tenim. Ens vam posar deures, per dir-ho d'alguna forma.
Vam participar també al Congrés de Periodistes de Catalunya, ens vam adherir al Pacte Nacional per la Llengua, vam fer un conveni amb l'Arxiu Sonor de la Ràdio Catalunya, vam seguir fomentant l'educació mediàtica en col·laboració amb el CAC, o sigui, un any intens, la veritat.
Per cert, ja per acabar, Raquel, la Federació posa molt d'èmfasi en l'alfabetització mediàtica. Abans parlaves de la infoxicació. S'ha de contribuir a formar aquesta ciutadania més crítica i informada. Sí, i ens hem de posicionar les ràdios com a mitjans de referència a les nostres comunitats, que sàpiguen que existim, sobretot els més joves.
i també alhora hem de donar eines perquè puguin verificar la informació. Ens ve un moment com molt complex, hem de saber destriar, no és tasca fàcil, però bé, estem elaborant molts recursos pedagògics per posar-los a disposició de les ràdios i que treballin de manera conjunta amb escoles, instituts, en aquest sentit també col·laborant amb la xarxa, amb la plataforma d'educació mediàtica. Tenim molta feina per endavant, però crec que és una inversió que hem de fer de cara al present i al futur.
Clar que sí. Raquel Martínez, molt bon dia, molt dia de la ràdio. Igualment, bon dia mundial a tothom. Miguel, Guillem, molt bon dia mundial a la ràdio, també per vosaltres i molta força pel que queda de programa. Moltíssimes gràcies, Eduard. Ja ho veieu, toca seguir adaptar-nos, toca seguir fent la nostra potència dins d'aquest panorama radiofònic.
I seguim, seguim aquesta celebració que vol compartir micròfons, que en certa manera està obrint també les portes de la ràdio. Defendem cap a una altra emissora que ho fa en el sentit més ampli de l'expressió. Perquè avui obre les seves portes a la ciutadania. Ens anarem cap a Ràdio Tordera i saludem l'adversa Bater. Companys, molt bon dia. Hola, bon dia, companys. Què tal, com esteu? Com esteu vivint vosaltres aquesta jornada de portes obertes de ràdio?
Doncs mira, està plovent aquí a Tordera, la cosa pintava una miqueta malament, però realment tots hem tingut visites i estem contents de tenir-los també aquí a l'estudi. Just ara mateix hem acabat de fer la visita i els tinc aquí al meu costat a dos senyors que han vingut a visitar la ràdio. Si us sembla, els hi fem una miqueta d'entrevista. I tant i tant endavant. Doncs vinga, els tinc aquí. A veure, deixeu-me acostar perquè ells no sé si viuen triat mai a un estudi de ràdio.
I com és que t'has atrevit avui a venir aquí a la ràdio? Ho he sentit per la ràdio. Molt bé, anem a saludar el company també. Hola, què tal? Hola. Vine, apropeu-vos al micròfon, que no mossega. Ja sé que segurament és el primer cop que parleu davant d'un micròfon, no? Sí, no, no hi he parlat mai.
Molt bé, escolta'm, com és que heu vingut? No, perquè jo crec que és interessant conèixer-ho, ja que és una cosa que és un bé pel poble, que informa de totes les activitats que que hi ha al poble, a part del que passa fora poble.
Molt bé, mira que avui plovia, estàvem amb equip nosaltres pendents de si tindríem visites, estem molt contents que hàgiu vingut. Heu fet la visita, que havíem de fer la visita ara mateix. Què us ha semblat? Era com us imaginàveu que seria la ràdio? Com ha sigut això? Jo no m'imaginava tant d'això, maquinària. Jo pensava que era un parell de metres quadrats i ja estava.
Però n'hi ha uns quants metres quadrats aquí. N'hi ha molts de metres. En conjunt és grandiosa aquesta ràdio.
Què t'ha semblat a tu també? Era com t'ho imaginaves? La ràdio a Tordera, pels que ens estigueu escoltant, està a la plaça del poble. Té finestres que la gent que passa pel carrer veu o intueix una miqueta què hi pot veure a dintre. Però un cop heu entrat a dintre, què? Vull dir, és quasi una sorpresa, perquè semblava que la ràdio només era el que es veu a peu de porta...
del carrer i vull dir que és clar, és molt més important i es nota que vull dir, bueno, està preparada pels temps que corrobem, que es té d'estar informat sempre al dia. De fet, tu ens explicaves que ens segueixes a Instagram. Sí. Quants anys tens si no es indiscavació? Jo, 76. I ens segueixes per Instagram. Sí. I què et sembla el fet que la ràdio estigui també a les xarxes socials?
No està molt bé perquè és una cosa que té les notícies al moment i és pràctic perquè ja tothom es regeix ja més pel mòbil que per altra cosa. De moment ja t'informes del que hi ha, amb fotos, jo crec que és molt interessant, és un gran avanç. I la ràdio de tota la vida, la ràdio NFM, l'escolteu?
Jo sí, gairebé cada dia. Cada dia l'escolto fent una feina o fent una altra, gairebé, cada dia, cada dia. I el mòbil, tu també segueixes la ràdio en el mòbil? No. El mòbil el tens aparcat. Tu ets de ràdio tradicional. Ara. Què tens, d'aquelles ràdios petites o tens una ràdio grossa, l'escoltes en el cotxe? Una ràdio petita.
d'aquestes de piles o connectada a la corrent? Ara el que està fixo sempre és el de corrent, que està connectat i s'assenya tota la casa. Si vols marxar, agafes el petit i te l'emportes el portàtil. Tu me l'emporto i també si vull sentir un programa l'escolto.
Molt bé. I tu m'expliques que també suposo que escoltes la ràdio tradicional o escoltes ja directament pel mòbil? Més pel mòbil. Vull dir, faig servir bastant el mòbil en la majoria d'activitats. Vull dir, soc més de mòbil. Molt bé. Penseu que, no sé, us atreviríeu a venir aquí a la ràdio a fer algun programa o no?
Bueno, això ja ho veig més complicat, perquè no ho he fet mai, vull dir, seria una gran novetat, perquè vull dir, no ho he fet mai. Depèn de la classe de programa que jo sigui. Quin programa us agradaria fer?
Ara no estem negociant res, no tenim aquí res sobre la taula, estem fent una entrevista. Quins temes us interessen més, per exemple, per parlar? Una cosa que me sorprengués, un programa que ens sorprengués, que sigui com se vol, però que... Que cridis l'atenció. Ara. Que cridis l'atenció, sí. Els vostres programes preferits quins són? Què és el que us agrada més escoltar?
Hombre, aquell d'això, que escolta tota la gent. Quin, el matí de sardanes? El matí de sardanes. Fem diumenge al matí amb dedicatòries de sardanes que truca durant tres hores la gent com desesperats encara ara. Aquest el principal i després el de cada dia...
què sé, tota la tarda tota la tarda que se sent aquell que dediques sí, de dedicatòries dedicatòria un minut jo sento les dedicatòries molt bé, doncs vinga explica'ns tu també i anem acabant no sé si ens faries un programa de ràdio en tens algun de preferit no, no estic gaire format en aquest aspecte i tens algun programa preferit, alguna cosa que t'agradi de la ràdio
Home, en general, vull dir, has d'agrair tot el que s'està fent, però, clar, una cosa molt concreta tampoc no la tinc. Molt bé, doncs acabem aquesta visita completíssima que hem fet en aquests dos torderencs que avui ens han visitat a la ràdio i que s'han prestat també que els hi fem aquesta entrevista. Tornem, doncs, a la connexió és a Tordera. Estem encara amb jornada Portes Obertes des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda. Plogui, nevi o faci vent.
Doncs moltes gràcies, Albert. Una connexió molt interessant, ja que hi ha molta gent, com hem vist ara, que escolta la ràdio però mai l'ha vist per dintre, mai ha vist com la fem i queda així de sorpresa, no? És guai això de les portes obertes, eh? M'ha agradat la de la ràdio grandiosa, Guillem, el que deia aquest senyor. La ràdio grandiosa, jo crec que és una bona paraula per definir-la.
Escolta, anem arribant al final d'aquesta hora del dia R. Hem parlat de recerca, hem parlat d'educació, de patrimoni, de memòria, de futur. Hem posat reptes i encara queda, eh? I tant, i tant. Queda dia R per estona. La ràdio mai s'acaba i avui és això que encara fem aquesta programació especial perquè la celebrem encara més. I si us quedeu amb nosaltres, continuarem, això com hem dit, celebrant plegats aquest Dia Mundial de la Ràdio i després dels butlletins, que també hem d'estar informats que la ràdio és el que fem...
Una de les coses que fem són aquestes, d'informar-los, doncs entomaran el relleu els companys de Cugat Mèdia, amb la Carme Reverte, i a Ràdio Vilafant amb l'Ivan Yerpes. Així que, a tothom que ens estigui escoltant, gràcies per estar aquesta hora amb nosaltres i que segueixin gaudint de la ràdio, la propera, la ràdio que és la vostra. Feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom i un plaer, Miguel, també, des d'aquesta distància, doncs, haver compartit aquesta hora. Igualment, una abraçada. Feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom. Que vagi bé.
La xarxa de comunicació local. Ven a Radio Madrugada Si estàs sola en la ciutat Sin moverte de tu habitació
De las voces de la noche, ponte el mundo de almohada, soñarás mejor. No estás sola, alguien te ama en la ciudad.
No olvides sonreír que mañana empiezas a vivir. La nana de la luna llega, tocaremos para ti y en tu cama el sueño bailará.
Entre anónimes descargas, ven a Radio Mar.
No olvides sonreír, que mañana empiezas a morir.
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara.