La piña que volia ser astronauta.
Hi havia una vegada i fa un bon grapat d'anys en un poble molt llunyà anomenat Pinyana. Hi vivia la Pinyamaria amb la seva família, el seu germà Gerard, la seva mare Carme i el seu pare Jordi.
Era un poble on hi feia molta calor i bona humitat, un lloc ideal per a viure en les pinyes. Hi vivien 4.001 habitants Pinya, i cadascun d'ells tenia un ofici diferent. Unes eren policies, unes perruqueres, unes doctores, uns altres bombers... Entre tots s'encarregaven de totes les tasques necessàries per viure ferisos i contents i poder conviure en pau.
A la Maria, des de ben petita, sempre li havia fascinat l'espai amb els seus planetes, constel·lacions, meteodits i totes les curiositats que amaga.
Als 9 anys, després de parlar-ho amb la seva família, es van decidir a crear un grup anomenat Les Coriicitats de l'Espat. En pocs dies, el seu grup ja tenia més de 10.000 seguidors, tots interessats en saber més del tema. Tots eren pinyes d'altres pobles i països llunyans. Van tenir un èxit total i no parava de créixer i d'augmentar el nombre de socis inscrits al grup.
El grup els serveia per fer tertúlies i debats sobre allò que els més fascinava. I tot el dia es passaven parlant de meteorits, pols astral, galàxies, anells còsmics... Era una gran diversió i entreteniment per a tots ells.
Al cap d'uns anys, quan la Maria ja tenia 18 anys, va convocar una reunió amb tots els socis del grup per explicar-los un pla que se li va acudir. El pla de la Maria era una mica arriscat, però com tots hi van estar d'acord, van decidir tirar-ho endavant el més aviat possible.
Volíem muntar una missió espacial, però amb una condició, que els governs dels diferents països no ho sabessin. A la reunió hi havia un senyor molt gran que pareixia molt savi, que va explicar la seva història viscuda com a astronauta de la NASA. Tot i que ara estava jubilat, volia col·laborar molt activament en la missió, creant un coet molt futurista.
De seguida es van posar a la feina i en pocs mesos ja el van tenir enllestir. Per fi va arribar el dia que tothom podria veure el seu coet imaginari fet realitat. Tots estaven molt emocionats i contents per veure el resultat del treball de tots aquells mesos.
Vam treure una tela que el tenia posada per damunt i... Sorpresa! Era fantàstic! Millor del que haguéssim pogut imaginar mai. Lluïa un color roig llampant amb uns estels i uns llamps dibuixats amb un color groc lluent.
Seguidament, van posar una escala i van poder entrar a l'interior de la nau. Quan el van veure de dins, van veure que era supermodern, tenia aire acondicionat, tecnologia LED, tenia llets supercòmodes per dormir, una cuina que preparava almenys de sol, una piscina a la terrassa, i com no podien respirar fora de la terrassa, van posar una cúpula des d'on es podia observar tot l'espai fins on arribés la vista.
També disposava d'una connexió wifi 7K, infinitat de pantalles tàctils, repartides per tot el coet, per saber-ho, tot el qualsevol moment. Au, au, quina passada. A la setmana següent, quan tots estàvem preparats amb els equips més moderns del mercat per poder anar a l'espai,
El coet no arrencava i van haver de trucar a un tècnic professional especialista en coets espacials. Al cap d'unes hores va arribar el tècnic. Es va sorprendre amb el coet que havien creat ells mateixos, però ells va dir que s'havia de canviar el motor per tenir més potència, per despegar, però valia molts i molts diners. Les pinyes de l'associació es van posar molt tristes i preocupades perquè no sabien com se'n sortirien.
Tan aviat com les pinyes del boble se'n van enterar, van començar a recollir diners per poder ajudar a reparar el coet. Tres dies després es van reunir al coet per tornar a intentar-ho. I aquesta vegada sí, van sortir disparats cap a l'espai.
Hores i hores de vol fins que van creuar amb un ovni i al cap d'una estona ja van trepitjar la lluna. Les primeres pinyes en tocar la lluna, el seu somni s'havia fet realitat.
En tornar a Pinyana ho van explicar a tothom. Es van fer molt famoses esportiodistes, es van fer multitud d'entrevistes per les ràdios locals i fins i tot van sortir a la televisió local de Pinyana.
La Maria, durant tota aquella experiència inolvidable, va aprendre moltes coses, que hi havia molt bona gent, pinyes, al món. Va observar els planetes de molt a prop, va veure les estrelles brillant com mai, va córrer per la lluna, però sobretot va aprendre que mai has de deixar de perseguir els teus somnis. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, i este conte ja s'ha acabat. A veure!
La pinya que volia ser astronauta és un conte d'alumnes de sisè de l'escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara amb disseny sonor de José Manuel Galvez. Contes escutellats
i arriba l'hora de fer el cim. A qui li toca obrir el cava?
Les bombolles acompanyen sempre la part dolça del dinar, la dels torrons i les neules. Ets dels que els agrada sucar-les a dins la copa? No seria el meu cas. Jo soc més de l'equip de les curses de crespir-se-les, ja siguin curses d'endrapà en solitari, o encara millor, de menjar-les amb algú a qui estimis, començant cadascú per un extrem, a veure qui va més ràpid i qui s'endú més neula. Has provat de dir Vilanova i la Geltrú en acabar?
I al costat de les neules, els torrons.
Ara s'enfanc de tota mena de gustos inimaginables i exòtics com el de xup-a-xup de maduixa i nata, el de gintònic o el d'arròs amb safrà. Però si tirem de clàssics, més enllà del torró de xixona que entusiasma l'oncle o del d'ametlles per deixar-ti les dents, al final el rànquing de la sobretaula sempre oscil·la entre el de xocolata i el de crema cremada, que cal dir que si està al punt no té rival. I aquí no s'hi accepten esmenes.
El viatge del torró de crema cremada. En una botiga de dolços hi vivia un torró molt especial, el torró de crema cremada. Aquest torró no era com els altres, perquè tenia moltes ganes de veure el món i descobrir coses noves. Cada dia, quan els clients marxaven,
Ell somiava amb aventures i amics fora de la botiga. Una tarda, mentre esperava que tanqués la botiga, va sentir una veu. Ei, tu! Va cridar un bombó de xocolata que hi havia el mateix prestatge. Saps què? Jo crec que el millor és d'estar sempre aquí. És millor veure món.
El torró de crema cremada, intrigat, va respondre. Doncs sí, a mi també m'agradaria sortir i saber què hi ha fora, però com ho faré? Doncs no soc gaire gran ni valent. En aquell moment, una nou que vivia el mateix prestatge va dir-li. Jo t'ajudaré, junts podem fer qualsevol aventura. El bombó va preguntar. I com sortirà de la botiga? Ens veurà el dependent!
Tinc una idea. El podem despistar i encener aquesta xinxeta d'aquí a la campaneta de la porta i mentre ell va veure què passa, nosaltres podem escapar-nos pel conducte de ventilació. Aquella nit, la Nou i el Torró van començar la seva expedició. Van sortir ràpidament de la botiga i van agafar un camí.
Els dos s'adonaren que el món era molt gran i ple de sorpreses. Van arribar a un camp. El torró va quedar sorprès perquè mai no havia vist tanta nàquiga. Va veure arbres molt alts i flors que feien olor de mel. -"Mira quina bellesa!" Va exclamar. -"Tot això jo no ho coneixia." De sobte, van veure passar unes criatures que corrien ràpid.
Què sou? Va preguntar el torróc molt curiós. Som uns conills. Va contestar un. Nosaltres també som amics. Ens agrada descobrir el món. Va dir un altre conill. El torróc va sentir-se més content que mai. Va pensar que encara que era petit podia fer molt bones amistats i aprendre molt de tot.
Al llarg dels dies van conèixer diferents llocs i persones. Van veure rius, van sentir animals cantar i fins i tot van ajudar algú en un mal moment. El torró a poc a poc va aprendre que la vida no era només divertir-se, sinó també ajudar els altres. El viatge continuava sent emocionant i ple de sorpreses.
Un altre dia van arribar a una escola i van veure molts nens i nenes jugant i aprenent. Què és això? Va dir una nena sorpresa. Un torró de crema cremada! Va exclamar un nen emocionat. El torró, una mica tímid, va saludar. Hola, sóc el torró de crema cremada. Jo no només sóc dolç, també m'agrada viure aventures i fer amics.
Una altra nena va preguntar. Però Torró, com viatges si ets tan petit i delicat? El Torró va contestar amb un somriure. Amb valentia i una mica d'ajuda tot és possible. La Nou, una mica més tímida, també va saludar els nens. Els nens van començar a explicar-li què feien a l'escola i el Torró es va sentir molt feliç.
Aquell dia els nens van aprendre una cosa molt important, que fins i tot les coses més petites poden tenir grans somnis. Des d'aquell moment el torró de crema cremada va saber que el món era un lloc ple de sorpreses i de bons amics i cada dia somiava amb noves aventures i noves amistats.
El viatge del torró de crema cremada és un conte d'alumnes de cinquè de l'Escola Les Aigües de Cardedeu amb disseny sonor de Paula Illon i Pau Sánchez. Contes escudallats
Les neules màgiques. Un matí fresquet de tardor amb una mica de boira, en una casa de Montblanc, després del rebombori de les primeres hores, tothom ha marxat.
Els nens a l'escola i els pares a treballar. El silenci omple les estances. Una finestra de la cuina ha quedat una mica oberta. Ha bufat un remolí de vent i s'ha obert un armari que estava ple de llaunes i pots.
Un d'aquests pots era ple de neules. Ha caigut sobre el marbre de la cuina. S'ha obert i s'ha barrejat amb la sal i el pebre, que també s'havia entrebocat.
Per art de màgia, aquesta barreja ha fet que a les neules els surtin ulls, boca, mans, cames. És a dir, s'han convertit en humanes. Sorpreses pel seu aspecte, es miren les unes a les altres. Es comencen a moure, però són tan maldestres que no paren de xocar entre elles i amb tot el que troben. Arriben al menjador. No saben com fer-ho per passar entre mig de la taula, les cadires i el sofà sense posar res.
No ho aconsegueixen. Amb tant de rebombori, la boira, el gos de la casa que feia una bacaina a la seva caseta del jardí, es desperta. Corre cap al menjador i comença a gordar. Games, ajudeu-me. Espantades, corren a la velocitat de la llum.
Pugen les escales, entren en una habitació, es tanca a la porta els morros de la goira... i respiren allaugerides. No saben on som, però al seu voltant hi ha fileres i fileres de llibres. La neula més tafanera de la colla comença a remenar i dels prestatges van caient comptes.
S'obren i de dins van sortint uns personatges. La rateta, la caputxeta, els tres porquets, el gat amb bot. Uns i altres queden bocabadats. Es posen a parlar.
Les niules els expliquen el que ells ha passat. Els demanen ajuda per escapolir-se del gos i poder tornar al pot. La caputxeta de seguida pensa en el flautista de Marí. Ràpidament el gat amb botes s'enfila. Agafa aquest conte. L'obre i en surt el flautista. Li expliquen el pla que han pensat.
Està d'acord i les ajudarà. Però el primer que hem de fer és tapar-se tots les orelles per no quedar atrapats dins la melodia que sonarà. Els tres porquets, que són manetes, fan boletes amb trossos de papers que troben dins d'una paperera. Es reparteixen. Diuen que se'ls posin a les orelles i premin ben fort. Un cop comproven que ningú no sent res de res, comença a tocar la flauta.
Obren la porta a poc a poc i veuen com la boira el segueix com si estigués hipnotitzada. Les neules silenciosament baixen les escales, passen pel menjador i entren a la cuina. Amb una bona escombrada de la rateta, tota la casa queda endreçada. Neta com una patena i els protagonistes dels contes tornen a les seves històries.
Les nostres amigues, les Neules, han viscut una gran aventura. Decideixen tornar al pot, però no descarten tornant-ne a sortir un altre dia. Compte comptat, aquest conte s'acaba.
Les Neules Màgiques és un conte d'alumnes de sisè de l'escola Les Muratlles de Montblanc amb dissenys honor d'Ivan López. Contes escutellats
Fins aquí el dinar de Nadal, però... ja està? No, de cap manera. Ha sobrat menjar per un regiment.
Que què en fem? Doncs canelons, aquesta bona tradició de Sant Esteve que no pots deixar de perdre, perquè ja és nostre, tot i que originalment sembla que ens els van portar els cuiners italians que servien a la burgesia al segle XIX, i perquè implica allargar el luxe de la bona cuina i d'una taula ben parada. No conec ningú que no li agradin els canelons. Pots preferir-los més o menys torrats o fins i tot blancs del tot, sense gratinar, però segur que ets d'algun equip o de tots tres.
Per això els hem dedicat l'epíleg dels contes escudellats, un capítol afegit amb una història més adulta però igual de bucòlica que ha escrit el Joan Revellato del Centre Terminològic Termcat, que no concepta de cap manera un món distòpic sense aquest menjar. Aquest Nadal no faré canelón. El temps s'atura, els mòbils hivernen, la música calla i queda una frase a migdí.
Un aire gel i t'omple com una riuada a l'estança sencera. Amb els cors congelats, només el rellotge de l'entrada continua escandint els segons que falten per un Nadal sense canelons.
A cot o al cap, conscient que tard o d'hora havia de passar. És així, la vida. Imagines i planifiques com si el futur tingués la solidesa del present i, de cop, una desgràcia t'ho esmicola tot i et fa veure com era de fràgil i fins d'ingènua la casa que havies aixecat. És una broma. Somrius entremaliada i la vida dintre la casa es recupera l'alè. Era una broma. Esclar, com hauria pogut el destí ser tan cruel amb ningú?
De debò, m'asseguro, encara t'ha morit, canelonaràs els canelons a la vigília de Nadal i podrem canelonar tots junts per Sant Esteve. I no és fins que m'ho confirmes que respiro i em torno a sentir a recer de la nit còsmica que pobla l'univers. D'aquí a poc estendràs les bases dels canelons de Monondrap al marbre de la cuina. Distribuiràs la can rostida i trinxada sobre les bases i les canelonaràs en canelons finíssims que cobriràs amb la beixamel sense bromoits.
Els contemplarem disposats a la safata i serem comprensius amb la seva blancor, perquè ja sabem que el sol poderós del forn els farà agafar el color que ens enamora. És com el primer dia que anem a la platja, diràs. I jo, llavors, imaginaré en els teus canelons el gust salat de primer bany d'estiu, els passos esquius dels crustacis que gamben pel fons, l'onada que jo no recordàvem com et sobrevola quan et despistes,
i fins al cor marí que es precipita de qui sap l'altura sobre lloms platejats. I també hi veuré esclar el teu cos càlid i amb mandrill de sol i de sal i de sorra i els pejatges nous d'Itàlia, de França o d'Àustria, on ens agrada tant de perdre'ns quan el sol és a dalt de tot i els dies no s'acaben. El forn s'ha espatllat! Alertes de cop. El temps es torna a aturar, els mòbils es col·lapsen, la música calla i una altra frase queda inacabada.
El rellotge de l'entrada escarneix els segons que falten per un Nadal sense canelons. Havia de passar. Així és la vida, que tu planifiques i una desgràcia t'esmicola sense més la felicitat i et deixa la intempèrie. Fem servir el meu forn, proposa el germà, i se'ns obre el cel i la vida reprèn l'alè.
És així com els canelons d'un blanc hivernal desfilen en safates pel carrer esquivant vianants desvegats i músiques ximples de Nadal. Com hauríem pogut prescindir-ne si les portes de l'hivern s'obren amb els canelons? Encenem el forn de substitució. Aviat la beixamel crepita com crepiten els tions a la llar i els canelons agafen els colors ocres de tardor que els arbres pinten a les fulles perquè hi juguin els dits del vent.
I al final el vent s'encança i les deixa muntades per terra igual que les esteses de joguines que feien els nens. Te'n recordes? Sí, me'n recordo. Mirant els canelons rebeix el nostre rodó amb l'excusa de provar-ho, la teva panxa arrodonint-se com la lluna en quart creixent i la brillantó instal·lada en els teus ulls sense intencions de marxar-ne.
La meravella de veure't d'una vida i de veure't nodrir-la de tu, i d'aprendre plegats a protegir-la, a conduir-la, a fer-la riure i a estimar-la, sense cap son reparador darrere. Els fills creixen, les fulles volen, i l'amor persisteix com persisteix l'olor dels canelons desenfornats.
M'he deixat les claus, em desespero quan tornem. I el temps es col·lapsa, els mòbils escurcircuiten, les cançons callen i se m'escapa un renec. A l'entrada inabastable de casa, el rellotge toca morts pels canelons. Sabia que passaria. Et penses que tot va bé i de cop la desgràcia t'engruna el futur. Tranquils, que jo sí que les porto, diu un dels fills. I tots, aguantant les safates calentes, tornem a respirar. Uf.
A continuació, sèiem enriolats al voltant de la taula, amb les galtes una mica vermelles pels ratlladors, la felicitat de la companyia completa, l'esperança en el futur amagat dintre un nou any i potser alguna copa de massa. Però, sobretot, sobretot, el que ens pinta de vermell les galtes és la safata de canelons fumejant en direcció al sostre, allà on més d'un Nadal s'ha estampat al tap de xampany.
Ataquem els canelons amb excusa de gustar-los i opinem sobre la cocció i el formatge i la marxa atropellada del món amb tantes coses que van millor i tantes altres que van de malborràs. Però res que no es pugui resoldre, que bé que acaba realitzant-se cada any el miracle dels canelons.
i la beixamel va escampant-se pels plats per subitjar el gust tan fort de la carn. L'agró que hem anat desaprenent des que els nostres ancestres perseguien la caça o corrien davant de la caça en dies incerts. Aquella agró que ara gairebé només retrobem un cop l'any en els teus canelons de porc, de vedella i de pollastre, la Santíssima Trinitat del Nadal Laic. Llavors, mirant-te, penso que per anys que visqui o pervisqui, sé que sobrevisc.
Tant si la vida ens porta a viure els plegats com si ens força a separar-nos... et recordaré sempre enrotllant els canelons... controlant el procés d'enrossiment i l'altura de les safates... desenfornant-los i presentant-los orgullosa i feliç a taula. Al final, la il·lusió més grossa dels dies de Nadal... són els teus canelons cuinats a les portes de l'hivern... amb la sal de l'estiu, els colors de la tardor i les vides que hem viscut. L'any que ve no faré tants canelons...
Jo m'ennuego, m'ensorro sobre la cadira i requereixo de manera immediata un desfibril·lador.
L'epíleg Canelons és un text de Joan Revellato, del Termcat, amb la participació de Carme Defez, Didac Boza i Lluís Mata, i amb dissenys honor d'Ivan López i José Manuel Galvez. Comptes escudallats
Comptes Escudellats és una coproducció de la xarxa Amemun FM, El Prat Ràdio, Girona FM, La Plana Ràdio, Ràdio Televisió de Cardedeu i Ràdio Montblanc, amb la col·laboració del Centre de Terminologia TermCat.
Els contes són amb guió i locució d'alumnes de l'Escola Pinyana del Farràs, l'Escola Joan Maragall del Prat de Llobregat, l'Escola de Domeny de Girona, l'Escola Jaume Valmes de Santa Bàrbara, l'Escola Les Aigües de Cardedeu i l'Escola Les Muralles de Montblanc. L'epíleg dels canelons és un text de Joan Rebellato del Termcat amb la participació a la locució de Carme Defez, Tídat Boza i Lluís Mata.
Els títols i els crèdits, Joan Pau Inarejos i Carme Parres. Els dissenys honors són de Paula Illon, José Manuel Galvez, Pili García, Ivan López i Pau Sánchez. La idea i direcció del projecte és d'Ivan López i de servidora, Anna Morgades Valldogera. Bon Nadal!
La ràdio de proximitat.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Nova jornada de protestes avui dels pagesos arreu de Catalunya. Unes mobilitzacions que han sortit des de 5 emplaçaments amb concentracions finals a Cervera, La Cigarra i també a Gurp i a Vic, a Osona. Anem de fer fins aquest darrer punt, fins a Osona, on hi tenim el nostre company, el Guillem Sánchez. Guillem, quina és la situació? Bon dia.
Bon dia. Doncs mira, Unió de Pagesos confirma que entre les 12 i quasi d'una d'aquest dilluns es tallarà l'eix transversal en el seu pas per Gurp i Vic en el marc d'aquestes mobilitzacions convocades pel sector ramader per demanar un canvi en la prevenció de la sanitat ramadera i el control de les sobrepoblacions de fauna sinergètica. En aquests moments, just a l'entorn de la carretera que s'ha de tallar en uns minuts, hi ha una dezena de tractors esperant que arribin més companys en aquest mateix punt per procedir al tall i a la lectura del manifest en una estona. De fet, Unió de Pagesos
ha confirmat que ara mateix s'estan dirigint cap al Bages, on s'han de trobar amb més ramaders per llavors enfilar camí de nou cap a l'Eix, cap a Osona, on també s'han de concentrar pagesos del Llucenès, de Girona o del Ripollès i d'altres punts de la geografia catalana. Els pagesos reclamen als governs posar fi a l'actual situació, que diuen que els genera indefensió i risc per a la viabilitat de la pagesia familiar. En uns minuts seguirem informant de l'afectació real d'aquest tall en aquest punt d'aquí de Vic i Gurb a la comarca d'Osona.
Gràcies, Guillem. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I en mobilitat, hores d'ara a la 2 encara on avaria el Bruc. Manté un carrell tallat en sentit Lleida i, a més, també hi ha boira densa a l'altura de Besiana. També continua tallada la GIP 51-29 entre Vilafant i Borrassà per inundacions i també tallada la BB-4024, en aquest cas el Coll de Palperben.
i Protecció Civil ha desactivat la prealerta del Pla Uncat després de superar-se l'episodi de pluges d'aquest cap de setmana, tot i que manté la crida a la prudència pel cavall elevat de rius i rieres. De fet, la pluja ha fet pujar també notablement les reserves d'aigua, amb un augment d'un 25% al pantà de Sau, i de més del 15%, en aquest cas Darnius Boadella, després de tres dies consecutius de pluges. Sau ha passat del 43,5% al 67,6%, mentre que Darnius Boadella ha passat del 61% al 77,6%.
I els Mossos d'Esquadra han desarticulat dos grups criminals especialitzats en robatoris amb força mitjançant encastaments i assalts a camions, volíem dir, de mercaderies a l'àrea metropolitana de Barcelona. S'han detingut deu persones que usaven una xarxa de vehicles d'alta gama i furgonetes
prèviament sostretes per cometre els fets delictius. En el marc de la investigació, els agents també han recuperat sis vehicles robats i una gran quantitat de mercaderies procedents com a mínim de 14 robatoris. Els agents han recuperat objectes valorats en més de 500.000 euros. I pel que fa el temps, avui dia amb molts núvols i alguns ruixats, sobretot ara al matí, en litoral central i a la Costa Daurada. I això és tot fins aquí a les Notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Bon dia i benvinguts a la sintonia d'On la Torre. Avui és dilluns i 29 de desembre i comencem en aquests moments la retransmissió en directe per oferir la sessió extraordinària del ple a l'Ajuntament de Torre d'en Barra on es preveu l'aprovació del pressupost del consistori per aquest 2026. Un pressupost que puja a 30 milions d'euros amb un increment...
del 2,8% respecte a aquest 2025. Una sessió que comença a les 10 del matí i que destaca per la contenció...
en referència també als últims exercicis, amb inversions per valor de 2,9 milions d'euros, destacant les hores d'urbanització dels carrers de la Sort, Francesc Moragas i Givert. Altres qüestions tenen a veure amb modificacions al capítol 1, per això també un altre dels punts, l'altre punt que passa en aquest ple a l'ordre del dia, són canvis en la relació de llocs de treball de l'Ajuntament, la RLT, tot plegat,
Des de la sala de plens de l'Ajuntament de Torredembarra, us oferim en directe aquesta connexió, que també podeu seguir aquesta retransmissió, podeu seguir també a senyal que ens ofereix l'Ajuntament a través del seu canal de YouTube.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical oberta al mar per deixar entrar els sons més mariners.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona a la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has entrat? Escolta Ona a la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de mil metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació. El primer punt és aprovar una modificació puntual, número 1 barra 2026, de la relació de llocs de treball vigent de l'Ajuntament de Torral en barra dels llocs de treball que es relacionen a continuació de conformitat amb l'anexo i la documentació que consta a l'expedient.
El segon punt, els efectes econòmics que pugui generar el present acord seran del primer dia natural del mes següent a la seva aprovació. El tercer punt és publicar l'anunci de l'acord al billetí oficial de la província, així com al portal de transparència de l'Ajuntament i extracte de l'anunci al diari oficial de Generalitat de Catalunya.
El quart punt remetra còpia a l'Administració de l'Estat i a la Secretaria d'Administració i Funció Pública del Departament de Presidència de la Generalitat en el termini de 30 dies. El cicle 1.1 és notificar l'acord al Comitè Unitari de Personal i a les persones treballadores que es trobin adscrites provisionalment o definitivament als llocs de treball modificats per al seu coneixement i comunicar-ho a la Unitat de Nòmines i Relacions Laborals i de forma succinta als departaments sol·licitants i a la Unitat de TIC i Administració Electrònica.
El sisè punt és contra el present acord que posa a fi la via administrativa. Les persones interessades podran interposar recursos contencius administratius davant la secció contencius administrativa del jutjat de primera instància de Tarragona en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la seva publicació al boletí oficial de la província de Tarragona. Alternativament, i de forma protestativa, es pot interposar recursos a reposició davant el mateix organ que l'ha dictat en el termini d'un mes a comptar des del dia següent a la seva publicació.
El segon punt és dictar en què es proposa l'aprovació del pressupost general i dels seus anexos per a l'any 2026.
El primer punt és aprovar inicialment el pressupost general de la Corporació per a l'exercici del 2026, format per pressupost de la Corporació, així com dels seus anexos, integrats, entre altres, per les bases d'execució del pressupost, les quals inclouen diverses bases reguladores de diferents subvencions, la plantilla de personal de l'enç local i el seu anex, i el quadre de finançament de les inversions i transferències de capital.
L'estat de la despesa és un total de 30.094.595 euros. L'estat d'ingressos, com un total de 30.094.595 euros. El segon punt és submeter l'expedient a informació pública durant 15 dies, previ anunci al BOC, durant els quals els interessats poren examinar-lo i presentar reclamacions que s'han resoltes pel ple. El tercer punt és, en cas de no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició,
Moltes gràcies, senyora secretària.
D'acord, senyor Rovira, en condició de regidor de Recursos Humans i també d'Ixena, té la paraula per explicar tots dos punts.
Molt bé, bon dia a tothom. Començaré fent una valoració de la modificació dels llocs de treball. L'any 2021 vam aprovar la relació i valoració de llocs de treball com una eina que havia de ser dinàmica i, per tant, cada any anem fent alguns ajustos que d'acord amb l'evolució que té les necessitats de l'Ajuntament. Enguany proposem una sèrie de modificacions de la relació de llocs de treball que consisteixen
entre unes modificacions d'algunes fitxes d'alguns llocs de treball i alguna creació nova en concret de nova creació hi ha la fitxa de cap de colla d'actes que és una fitxa destinada a dirigir l'equip que fa els muntatges d'escenaris i està pendent de tots els actes públics que es fan a la vila
i que ara mateix depenia una mica de la brigada de serveis i per tant separem aquestes funcions per donar-li una mica més d'efectivitat i de ser prou eficients perquè és una feina molt específica que ja agafa prou temps durant l'any. Per tant creem la fitxa de colla d'actes que això anirà complementat amb la modificació de la fitxa que ja tenim d'operari d'actes
que l'adaptem a una nova situació, sobretot en quan fa la penositat horària. És a dir, que puguin treballar perquè és allà on toca els dies de festa i les nits, que és la majoria de quasi tots els actes que fem, tenen alguna cosa a veure amb els dies festius i les nocturnitats. Parlem amb la festa major, amb Sant Joan, etcètera, etcètera.
Per altra banda, també creem una nova fitxa de responsable administratiu de planejament, gestió i disciplina urbanística amb les diverses circumstàncies que hem tingut el Departament d'Urbanisme i amb les modificacions que hem anat fent creant la unitat
de serveis tècnics, de manera que la part administrativa i jurídica del Departament d'Urbanisme queda com independent, hem vist que el cap de l'unitat d'urbanisme necessitava un reforç administratiu puntual i concret, i per tant creem aquesta fitxa no per incorporar una persona nova del carrer, sinó per adaptar-la a que l'ocupi alguna persona de la plantilla, és a dir, reforcem l'estructura del Departament d'Urbanisme.
Gràcies.
També creem una fitxa de vigilant d'estacionament i zones regulades, és a dir, de la zona blava, perquè hem d'implementar l'estacionament regulat a les zones de platja que només funcionarà durant l'estiu i, per tant, necessitem aquest reforç de vigilants de zona blava només per l'estiu. Tindrà les mateixes funcions i horaris que els que ja existeixen, però amb la fitxa de ser nova perquè només és
per estius i per tant ha de ser un lloc de treball fix discontinu i no fix com són els que hi ha ara per tant ha de ser una fitxa nova i és la que creem per altra banda per qüestions d'operativa i de responsabilitats que veiem que tenen altres llocs de treball modifiquem algunes fitxes ja existents amb la signació
o reconeixement en alguns casos i assignació en uns altres de responsabilitats que ara mateix uns hi exerceixen i uns altres els hi volem fer que exerceixin. En aquest cas hi ha la plantilla de agents de policia que passen a tenir una disponibilitat
d'horària, que és un concepte que afecta la capacitat d'encarregar hores extraordinàries que ja estan fixades, que ja estan previstes per tots els agents i estan a disposició de la prefectura i no són voluntàries. Per tant, aquesta és una modificació de totes les fitxes d'agents de policia, agents i caporals.
També hi ha una modificació en les fitxes dels agents de policia que és per qüestions de legalitat que se'ls ha reconegut un complement de destí diferent i per tant els hi hem de pujar dos punts als complements de destí a tota l'escala excepte el cap de la policia. També es modifica...
La fitxa de sergent de l'àrea operativa afegint un altre sergent, un tercer sergent, perquè es pugui, que de fet a la pràctica ja estem treballant amb un sergent provisional que s'ocupa de cap del servei quan falta un altre sergent i hem vist que amb les rotacions que hi ha el tercer sergent és necessari.
Per tant, simplement posem un lloc de treball més, per on des de dos són tres sergents operatius. També modifiquem una fitxa dels conserxes d'instal·lacions esportives per una qüestió operativa, per una feina que ja està exercint ara mateix i per tant ho adaptem a la nova situació.
També donem més responsabilitats al responsable de jardineria Ibert Urbà, que té alguna qüestió administrativa més, i per tant li valorem aquest fet. Com he dit abans, el cap de colla d'actes va acompanyat de la modificació de les fitxes de l'operari d'actes. També hem de modificar la fitxa del Tècnico Auxiliar d'Informàtica per la qüestió que hem d'incorporar un extern que ha de ser laboral i la fitxa hi posava que havia de ser funcionari, i per tant adaptem la qüestió.
També donem una mica més de responsabilitat perquè és una feina que ja li estem demanant a la dinamitzadora laboral i adaptem la fitxa amb aquesta responsabilitat. I em queda una modificació del responsable administratiu de residus i neteja diària que se li reconeix una responsabilitat major amb la gestió de factures i per tant creiem que és important que ho tingui reconegut.
I a la fitxa d'inspector d'obres i espai públic creem una tercera plaça, ara n'hi ha dues, perquè puguem abarcar inspeccions de les que ara no estem fent. Ara estem fent sobretot inspeccions de via pública i inspeccions d'obres privades per poder donar a obrir aquest vano amb inspeccions d'habitatge, per exemple, o altres qüestions que siguin interessants.
En resum, és una modificació de fitxes, adaptant-les a les situacions en què ens trobem. Considerem, amb les anàlisis que s'han fet, que hi ha altres departaments que també tenen aquestes necessitats, però s'estan analitzant i s'aniran modificant a mesura que disposem de recursos, de pressupost i a mesura que puguem fer créixer el capítol 1.
I això ho lligo amb la proposta de pressupost. La proposta de pressupost, el primer punt de les despeses és les despeses de personal, que és un dels punts que creix. Creix per totes aquestes modificacions que he plantejat, però també creix per la...
per als increments previstos d'acord amb les consultes que s'han fet, d'allò que arribarà com a autorització per pujar els sous dels funcionaris per part de l'Estat i que per tant hi anem lligats, això ho incorporem. També...
Adaptem aquestes fitxes que he dit i també hi havia alguns llocs de treball que ja s'havien incorporat durant el 2025 però que s'havien incorporat a mig any com pot ser la creació de la nova línia de llarg d'infants que si es va preveure només un trimestre pel primer trimestre del curs que és l'exercici 2025 des del punt de vista comptable
Això ho fem per tot l'any perquè la nova línia d'I2 ja es consolida i per tant hem de mantenir dues auxiliars de llarg d'infants i una mestra de llarg d'infants.
També tenim previst un increment amb una nova fitxa amb una previsió de despesa d'un arquitecte
més dels que hi ha a la plantilla, que només es dotarà com a acumulació de tasques per la preparació de la llei de barris. La llei de barris és una possibilitat d'incorporar subvencions que vindran de la Generalitat i que la seva preparació ha de ser tècnicament correcta perquè no passi com sortia ara en les notícies, que hi ha dues poblacions importants de la demarcació de Tarragona
o del camp de terra, per ser més concrets, que no se'ls ha reconegut la subvenció perquè no tenien les qüestions ben preparades. És una qüestió difícil, com altres subvencions d'aquests nivells, que si no estan tècnicament molt ben preparades, te les rebutgen. Per tant, han de fer una bona preparació i per això contractarem en nou mesos un arquitecte que vagi estudiant això. Això també s'incorpora al pressupost del capítol de personal.
i també dotem una fitxa que havia quedat sense dotar el que és la de la psicòloga de joventut, perquè quan se va jubilar la que teníem no l'hem incorporat una de nova i tenim previst per l'exercici 2026 fer el concurs adequat perquè s'incorpori una...
una psicòloga que faci la feina que feia la que es va jubilar i per tant ja dotem aquesta despesa per mig any perquè és el que trigarem, creiem, a fer el concurs i tot plegat de manera que s'incorporarà segurament de cara al curs que ve em sembla que bàsicament el capítol 1 anirà per aquí i ara faré referència al pressupost en general i després ja seguiré comentant
Resumint, el pressupost del 2026 és un pressupost que puja al pressupost inicial a 30.094.595 euros, el qual significa un increment del 2,79% del pressupost inicial del 2025.
Aquí hi ha diverses partides que pugen i baixen. La comparativa, ja he comentat, les despeses de personal, que pugen a un 7,76% en comparació amb el persuas inicial del 2025 per tots aquests arguments que he fet servir amb la qüestió de la modificació de l'RLT, de la relació de llocs de treball.
En quant a compra de béns corrents i de serveis, és a dir, la despesa corrent, bàsicament, estem en un increment d'un 1,05%, és a dir, ens mantenim amb la prudència a l'hora de gastar.
Amb despeses financeres baixem una mica, de 395.000 que hi havia previst el 2025, ara preveiem 303.000 euros, això és degut a que no vam ser a temps d'aplicar els romanents del 2024 durant el 2025 perquè el decret de l'Estat va arribar
Va arribar molt tard i el que vam fer és amortitzar un parell de crèdits que eren una mica cars. Per tant, la previsió de despesa financera baixa una mica, Déu n'hi do, de 392.000 euros que està previst que no es gasti en enguany. En quant a transferències corrents, és a dir, les subvencions que donem,
Per despesa corrent augmentem un 1,84%, per tant també som continguts amb les subvencions que donem. I les amortitzacions de préstecs, com que vam amortitzar aquells préstecs que he dit, doncs ara ja només tenim previst que s'han d'amortitzar un millor 424.000 euros, quan el 2025 era un millor 708.000 euros.
amb inversions previstes, les inversions, està previst fer inversions per 2.912.000, que una part es financien amb els ingressos corrents, però la part més important, la de les obres grans, es finançarà amb endeutament, que després augmentaré els ingressos.
i amb transferències de capital, és a dir, aquelles subvencions que donem per fer inversió, no per fer despesa corrent, també estem de 27.600, passarem a 37.300. Per tant, ens mantenim en unes xifres més o menys prudents. Això pel que fa...
el pressupost de despeses. En què fa als ingressos, amb els impostos directes ens mantenim en una quantitat similar, una mica per sobre dels 13 milions. L'any passat eren 13.135.000 i en guany preveiem 13.235.000. He de dir que aquests ingressos nosaltres els comptem no pel que...
Teòricament hauríem de cobrar, sinó que el que cobrarem efectivament, és a dir, amb el criteri de caixa, perquè sempre hi ha alguns impostos que no es paguen o que es paguen tard. Per tant, el que preveiem és allò que cobrarem de veritat. Per tant, l'únic increment que hi ha són uns 100.000 euros...
Sí, ho dic bé. Uns 100.000 euros que són per les noves altes d'immobles, el principal és l'IBI, però no és perquè haguem apujat l'IBI a cap immobile.
Pel que fa a impostos indirectes, preveiem un increment també de 100.000 euros per els indicadors que el Departament de Tresoria ha vist que hi ha amb els moviments d'ICIOS i altres impostos d'aquest tipus.
En quant a taxes i altres ingressos, ens mantenim una quantitat similar. L'any passat vam preveure 6.087.000 i en guany estem en 5.915.000. Per tant, són uns 50-60.000 euros menys, però que és pels càlculs que hem fet.
I en quant a transferències corrents, és a dir, amb allò que ens arribarà de subvencions per despesa corrent, principalment els pressupostos generals de l'Estat, hi ha un increment d'un 5,94% per les previsions que han pogut copsar que es produiran. Passant de 6.873.000 a 7.281.000. I en quant a ingressos patrimonials, hi ha un petit increment de 50.000 euros,
que és el que tenim previst pel que fa a ingressos per
Per alineació d'inversions reals hi ha una partida prevista de 320.000 euros que aquesta és una qüestió que estem estant baix perquè depèn d'un acord que prendrem més endavant i que si es produís aquests diners es dedicarien als pressupostos participatius. Si aquest acord no es produeix, tenim dubtes de si ho hem d'acceptar o no,
Llavors els pressupostos participatius els finançaríem d'una altra manera. El cas és que ho hem posat al pressupost perquè si es produís aquest acord, en el cas hipotètic, i que a dia d'avui sembla una mica remot, el podríem incorporar al 2026 i no hauríem d'esperar el romanent de tesoreria del 2027. Millor dit, el del 2026 aplicat al 2027.
En quant a transferències de capital, són subvencions per inversions, que de moment no en tenim cap de comptabilitzades. Si n'entren, n'entraran. I això reduiria una mica el que comentaré ara. L'any passat ja em van preveure 363.000 perquè ja estaven previstos en guany. No en tenim cap de ferm i, per tant, cap subvenció per fer inversions que estigui ferma i concedida.
Per tant, totes les inversions grans les preveiem fer amb endeutament. L'any passat vam preveure un endeutament de 2.220.000 euros i en guany el preveiem de 2.600.000 euros. Però, com que de subvencions sempre n'arriben, això modificarà una mica totes aquestes qüestions de les inversions com se financien.
I aquest és el resum de totes les partides del pressupost perquè pugueu valorar la conveniència o no d'aprovar-lo. Molt bé, moltes gràcies, senyor Rovira. Senyor Sacristant, el Tira Baula. Bé, gràcies, bon dia a tothom.
Que vagi per endavant, que pel nostre grup municipal aquests no són uns mals pressupostos. Com a idea de síntesi volem deixar-ho clar que no són uns mals pressupostos.
Com sabem, un ajuntament està molt limitat per legislacions que van més enllà de l'àmbit municipal i dins d'aquests límits competencials que es poden moure, certament no són els nostres, però no són els mals pressupostos. Nosaltres partim d'una base...
que necessàriament hem de superar aquest sistema econòmic que ens ve imposat per poder avançar en tot el que són polítiques socials per fer front a totes les emergències que té la gent i això difícilment es farà dins d'aquest sistema econòmic capitalista que és necessari superar-lo per intentar aplicar totes aquestes polítiques. Mentrestant, no podem superar aquest sistema, doncs és evident que totes les polítiques que es facin estaran d'acord amb aquesta legislació i amb aquest sistema que difícilment...
Podrà canviar res perquè està pensat perquè tot continuï igual. Mirin, en primer lloc,
Fa una setmana sentíem uns àudios que els administradors de la sanitat de Madrid parlaven entre ells i deien aviam com es podrien repartir millor els quartos jugant amb la salut dels clients i dels pacients. Dic clients perquè des d'un punt de vista mercantil de la sanitat privada els usuaris de la sanitat per ells no són pacients sinó que són clients.
I certa esquerra es va escandalitzar, ostres, mira què està passant amb la Sanitat de Madrid. I nosaltres pensàvem, que aquests senyors que venen a privatitzar-nos la sanitat són senyors i senyores molt tendres, que miren pel bé comú i tal. No, són persones sense escrúpols que intenten lucrar-se en caut privada a partir dels recursos públics. I poso l'exemple de la Sanitat de Madrid...
perquè és una cosa que el subtítol de llum fa poquet, però això, si ho traslladem aquí a Can de Tarragona, passa exactament el mateix. O us penseu que la xarxa sociosanitària Santa Tecla mira pel bé comú, mira pel dret dels pacients, tal, tal, no.
El cap de la feia és el mateix. Són persones que han entès que hi ha un espai de negoci amb la sanitat i s'han quedat per fer-ne això, per augmentar els seus beneficis. I la pregunta és què farem els ajuntaments del camp de Tarragona per intentar desllidar-nos d'aquesta màfia, des que no són una pista d'una màfia, que és la xarxa Santa Tecla.
Però si aterrem més cap aquí a Torredembarra, veiem que aquestes ànsies d'allocrar-se amb els serveis públics, també ho veiem amb l'aigua, amb el servei d'aigua potable aquí a Torredembarra, que segueix privatitzada per un contracte de 25...
de 25 anys sense que ningú, ni esquerra ni dreta, s'hagi atrevit a revertir aquesta privatització per fer que l'aigua sigui un servei bàsic, un servei de la gent i no un negoci per certes empreses. També ho estem veient amb la neteja viària, ho estem veient també amb la recollida de la brossa. Tots aquests serveis bàsics d'aquí a Torra d'Embarra, ni esquerres ni dreta, s'han atrevit a revertir per deixar que sigui un negoci
i passar a ser un servei bàsic i un dret social. I aquí ve la nostra proposta, mirar tots aquests contactes que tenim amb certes empreses, moltes d'elles empreses estrangeres,
I mirar de revertir i fer un servei 100% municipal de gestió i titularitat pública, perquè des del nostre punt de vista, uns serveis bàsics no estan fets per fer negoci, sinó que estan fets per satisfer les necessitats més bàsiques de la gent, dels veïns i les veïnes. I això, més enllà de termes ideològics, en termes econòmics i...
tècnics i pràctics, és que és evident que és molt més barat per l'administració gestionant servei directament que no encarregar-lo amb una empresa privada. És que també garantim drets laborals.
No paguem IVA, que mai en parlem d'això, però és que no pagaríem IVA. I en el cas que hi hagués benefici, que insisteixo, un servei internalitzat, un servei bàsic municipal, no busca el benefici, però en el cas que hi hagi benefici, aquest benefici no aniria destinat al benefici empresarial, sinó que aniria...
cap a la millora de la qualitat del cervell i això no entenc com un govern suposadament d'esquerres o pseudoesquerres si fem una mica de conjugació no entenc perquè encara no s'ha mirat això i mira que els hi hem proposat des de fa molt de temps mirem com és que hi ha models d'èxit per exemple a Terrassa que han remunerabilitzat l'aigua i els hi funciona i en cap cas es plantegen tornar en un model de gestió privada o
o models de remunicipalització de la neteja viària. Hi ha municipis que ho han fet, bastants, i és una tendència que va a l'alça, i tots aquests municipis que ho han fet no s'estan plantejant tornar al model anterior. Per algú ho serà. Què és la primera proposta?
Crear una mercantil pública per absorbir certs serveis que són bàsics. I això, any rere any, ho estem proposant, però mai se'ns accepta. I no se'ns accepta perquè, bàsicament, siguem francs, no tenim la força com per fer que això succeeixi. Tenim un sol regidor de 17 i això, òbviament, és evident que no podem imposar-ho tampoc.
Per altra banda, és evident que tenim un problema amb l'habitatge. El carrer ho està evidenciant, nosaltres aquest mandat ho hem estat evidenciant, però no sembla que el govern entengui que l'habitatge sigui un problema, almenys mirant aquests pressupostos. Nosaltres tenim la sensació que el senyor Perellón no ens escolta a vegades. No ens escolta.
Perquè li estem dient que el 33% de l'habitatge construït aquí a Torra d'Embar està buit. I estem dient això, que hi ha el 33% de l'habitatge que no està destinat a usos residencials. I això s'inclou pisos que estan buits, però també s'inclou pisos turístics, s'inclou pisos que no estan destinats a un ús residencial.
I ell sempre obvia aquesta realitat i insisteix en la necessitat de construir més i més. I nosaltres considerem que el tema de l'habitatge
Òbviament que una solució és construir més. Una solució, però no és l'única solució. Perquè l'any 97, el senyor José María Aznar, quan va fer aquesta liberalització del sol, va construir moltíssim, més que a França i a Alemanya junta. Va construir moltíssim. El que passa és que aquests pisos que va construir, com que no va brindar per ell que anessin destinats a la gent que té pocs recursos, ho va venir al millor postó.
i fons voltors, etcètera van comprar aquests pisos que en teoria anaven destinats per la gent amb pocs recursos i van anar destinats a a la compra especulativa i això és el que hem d'evitar però assisteixo, amb el tema d'habitatge no és la única solució construir més i més l'altre dia ens va dir el senyor Pere Llón que Torralambara té previst o té possibilitat de construir 5.000 habitatges més
5.000 habitatges més, que això, si es fa, que des del nostre punt de vista això és una barbaritat i ens hi trobarem en contra de tot això, suposa, dins de les previsions, augmentar la població de Torralambarra al menys d'un 50%, i això és una barbaritat, senyor Perellón.
I amb l'excusa que si es construeix aquests 5.000 habitatges, el 30% anirà destinat a pisos de protecció oficial. És a dir, que se'ns diu...
que tindreu pisos de protecció oficial si construïm 5.000 habitatges, perquè ara mateix aquest Ajuntament, aquest Govern, no té cap proposta, no té cap alternativa a curt termini per fer front a l'emergència habitacional. L'únic que té és construir 5.000 habitatges amb els corresponents beneficis per a constructores, immobiliàries i promotores, i després el 30% de dinà per a la gent. Però això no el suposi que es construeixin 5.000 habitatges, i si no es construeixen aquests 5.000 habitatges,
Què farà aquest Ajuntament a curt termini per donar una solució a un problema evident? Clar, dèiem que l'habitatge es soluciona des de dues bandes. Una és aquesta que proposa vostè, construir més. Però nosaltres considerarem que hi ha una altra, que és la intervenció del mercat privat. És que és evident.
Això fa uns anys sembla ser que ho deia només certa esquerra més radical, però és que últimament ho estan dient economistes de cert prestigi. Hem d'intervenir en un mercat privat, perquè és que hi ha suficientment habitatge construït com per donar sortida a les necessitats de la gent. I també hem de parlar de coses tabús, o sigui, el dret a la propietat privada què empara?
Quan està el límit del dret a la fruita privada? Podríem parlar algun dia de quants pisos pot tenir una persona? Crec jo. Podríem parlar, perquè tots els drets, encara que siguin drets fonamentals, que per cert, el dret a la fruita privada no és un dret fonamental, no són drets absoluts, ni són drets il·limitats. Tots els drets estan subjectes a certs límits. El dret a la llibertat d'expressió no et permet de tu insultar de forma gratuïta.
Doncs el dret a la propietat privada no t'ha de permetre el dret de tenir 300 habitatges. Potser podríem parlar d'això que durant molts anys ha sigut molt tabú. I més, quan hi ha un problema habitacional greu. I aquí a Torra d'Ambara hem proposat diferents coses. Per exemple, crear la partida d'un inspector d'habitatge. Però...
tot i sobre el paper haver-la posat, no està dotada econòmicament. Aquí està la prioritat del govern. Aquí es visualitza clarament la prioritat del govern. Nosaltres fem com una mica l'equiparació amb la normativa laboral. La normativa laboral, si no hi hagués inspectors de treball, no la compliria ni Cristo. Ni Cristo no compliria la normativa laboral.
I tot i així l'acompleix ben poca gent. Per què en habitatge no prioritzem la necessitat de complir la normativa també? I a més a més, quan tenim constància que a Torra d'Embarra amb el tema de l'habitatge hi ha il·legalitats, palmàries.
I són illegalitats, i a més a més, a banda de ser il·legals, són coses immorals. O sigui, són pràctiques que estan fent que la gent hagi de marxar a Torra de la Embarra. I això és un problema que tenim com a ciutat, o com a poble. Ja som més ciutat que poble.
Què és el que farem per intentar que la gent que vol viure a Torna de l'Embarra no hagi de marxar? Què és el que farem perquè un jove que viu en un pis, aquest pis d'un dia per l'altre s'hagi convertit en un pis de temporada? Que el juny el fan fora perquè poden cobrar el triple i li diuen que si vol tornar al setembre que torni. Què farem?
doncs, bé, li estem dient que faci una política d'habitatge sèria, atrevida, i partint de la base que les polítiques d'habitatge sèries implica tocar certs privilegis i implica tocar certs beneficis. I encara que s'enfadi qui s'hagi d'enfadar, tenim una societat que hem d'atendre i que està sagnant, i aquesta hemorràgia no es tapa amb una simple tirita. Més enllà de...
de l'habitatge també tenim un problema amb el deute d'aquest Ajuntament. L'altre dia vam aprovar el retorn d'un milió d'euros als bancs
Ara ens direu que el decret de l'estat espanyol va arribar tard i que no vam tenir temps, però volem posar un incís. Aquests decrets que aprova el govern espanyol són acords que mesos abans ha pres el Consell de Ministres i els acords del Consell de Ministres es publiquen al BOEA.
Si mirem el BOE, no dic que mireu el BOE cada moment, però aquesta possibilitat que el Congrés Espanyol convalidés aquest decreto del Consell de Ministres ja estava publicat. Ja estava publicat. Certament Junts va dir en un moment que votaria tot que no, certament ho va dir, però aquest acòrdia no va venir per sorpresa tampoc. Ja estava publicat el BOE.
El problema és que encara que no hi hagués hagut aquest canvi legislatiu, què hauria fet el govern? En el cas que ja fos possible destinar el superàvit del 2024 a inversions finançament sostenibles, què hauria fet el govern? Jo crec que hauria pagat deute igualment, perquè és el que ha vingut sempre.
I ara ens diuen que totes les inversions que tenim a partir d'ara les farem sempre quan ens endeutem. És a dir, que estem pagant deute per tornar-nos a endeutar després. És un peix que es mossega la cua i aquí els únics beneficiaris són les entitats financeres. Els únics. I davant d'això què diuen? Doncs, bueno, plantejam-los fer l'auditoria del deute.
Us ho venim dient des del 2015. Fem una auditoria del deute per mirar quins préstecs tenim en els bancs, per què estan servint, o sigui, en quins interessos, i si efectivament l'objecte del contracte amb els bancs s'està complint o no. Perquè a mi que se'ns digui que donem 2,5 milions d'euros, com va fer el senyor Massaguer, per fer l'antiga escorxador i que finalment no es faci, però que l'Ajuntament sí que hagi de tornar els diners.
i un cop els ha tornat, haguem de tornar a demanar un deute per fer el teatre escroixador, que no es va fer en el seu moment, clar, això per nosaltres és una estafa. I no se'ns ha donat mai cap sortida, cap resposta d'això, però és que el mateix passa amb la piscina,
amb l'aparcament de filadors, amb el teatre auditori, amb tantíssimes coses que ens hem endeutat, que els diners han anat a parar a altres bandes, que les obres no s'han fet i que, a més a més, hem hagut de tornar els diners, però és que, a més a més, hem hagut de tornar a demanar un altre deute per fer totes aquestes coses. I això, des del nostre punt de vista, és una estafa. Més enllà de tot això, és...
una mica les qüestions més concretes pel que fa la llei de barris se'ls comenta que contactarem un arquitecte i contactarem tot un equip tècnic per fer aquests projectes
L'Ajuntament a dia d'avui no té cap projecte fet, no té cap projecte realitzat amb tot aquest temps que hem tingut per poder presentar. Dos, i salto d'una cosa a l'altra. Amb el tema de la piscina, com és que amb totes les queixes que hem tingut en els últims mesos no haguem sigut capaços de comprar algun aparell per menoritzar la qualitat de l'aire de dins de la piscina?
com pot ser. Ens diríeu que bé, que com que hi ha la piscina nova a punt d'obrir-se, no val la pena. Nosaltres considerarem que ni que sigui per un dia en el qual es pot arribar a posar en perill la salut respiratoria de les persones, ja val la pena comprar un aparell per analitzar la qualitat de l'aire. Perquè el que tenim ara mateix
El que tenim ara mateix no analitza aquestes partícules presumptament tòxiques o possiblement tòxiques. No les tenim. Simplement esteu dient que no és probable. Però clar, nosaltres volem garanties. Pel que fa al tema de la psicòloga de joventut, perfecte que s'hagi posat. Ara bé, creiem que una psicòloga és totalment insuficient. Almenys n'hi haurien d'haver dues.
O dos. Crec que és insuficient. Amb el tema de cursos de català, considerem que ens hem de posar també les piles i intentar fer més cursos, perquè hi ha molta demanda i hi ha molt poca oferta.
En referència al cap de colla d'actes, totalment d'acord i creiem que és una forma d'agilitzar molt millor les activitats que se desenvolupen aquí a Torredam. Ara mateix el que veiem era que hi havia d'haver una sinergia entre moltes regidories i molts departaments i ara està bé agilitzant-ho. Ho considerem una bona estratègia.
Pel que fa a l'urbanisme, que es comenta que es reforça el departament, nosaltres en aquest cas no considerem que es reforci perquè no ve ningú extern, no ve ningú del carrer, sinó que dins de la mateixa plantilla hi ha una nova configuració. Això des del nostre punt de vista no és reforçar el servei, sinó que és desplaçar les persones d'un lloc a un altre.
Pel que fa a la gent de la zona blava, que s'ha comentat de cara a l'estiu, la pregunta és si aquesta persona té la facultat per posar multes. És una pregunta sèria perquè no sabem si una persona amb nova incorporació, no sabem qui serà si aquesta persona està facultat per posar multes.
Finalment, una qüestió que ja venim uns dies parlant, que és el tema dels pressupostos participatius. Ens fa greu comentar, perquè és una cosa que venim reivindicant des de fa molt de temps,
I sembla ser que si hi hagués la intentona de fer processos participatius, però mai ens n'en sortim i mai els acabem fent. I ara, i en aquest punt sí que em vull aturar, ni que sigui cinc minutets, molt ràpidament, en aquest any considerem que les maniobres del govern ja arriben a faltar al respecte.
A la pràctica se'ns està dient que o aproveu un acord extrajudicial amb una empresa presumptament corrupta com és Teico presumptament corrupta o no tindreu pressupostos participatius. A la pràctica s'està dient això perquè ara mateix no tenim cap previsió.
Ara mateix no tenim cap preparació de pressupostos participatius. Els tindríem si a dia d'avui tinguéssim un acord firmat amb PECO. Que em digui si no avui, a dia d'avui, on estan els pressupostos participatius. No hi són. No hi són. Buscau la partida.
Alguns poden posar la cara, no estem entrant res, però és que dia d'avui no tenim pressupostos participatius. Hi ha la intenció? Potser sí, però no hi és. I què és aquest acord amb PECO que sembla que alguns ara s'estan plantejant? Però no es van plantejar ni amb SOREA, no es van plantejar ni amb el retorn dels Caritsico. De què estem parlant?
que hi ha la possibilitat i agraïm de forma honesta que s'hagi obert el debat de parlar de si aquest acord extrajudicial ha de dir endavant o no però aquest acord extrajudicial el que implica bàsicament és que l'Ajuntament a canvi de rebre 320.000 euros es retiri d'una acusació particular contra una empresa presumptament corrupta això seria la idea de síntesi de tot plegat i nosaltres hem dit
que ni per activa ni per passiva podem avalar aquest acord extrajudicial per molts motius.
El primer és perquè encara que alguns diguin que l'acció penal contra Teico seguirà en mans de la Fiscalia, això no és cert, perquè dins de l'àmbit de procés acusatori del dret penal, el jutge es veurà obligat a...
acollir-se a la realitat que és que hi ha hagut un pacte i per molt que la fiscalia demani X aquest jutge no podrà imposar X perquè hi ha hagut un pacte i s'haurà de tenir aquest pacte també perquè se'ns diu que necessitem aquests diners que és cert necessitem aquests diners però el que necessitem sobretot és donar una imatge
de fortalesa i de dignitat en aquest Ajuntament. En aquest Ajuntament no es pot...
no pot acceptar un acord amb una empresa que ha fet molt de mal a Torre d'Embarra i ha canviat 300.000 euros com per donar-la i d'aquesta manera deixar-la en la més absoluta impunitat i que això sigui un precedent per a altres municipis. Amb l'objectiu que aquesta empresa
blanqueixi tot el seu vistorial del delictiu perquè després pugui concórrer en nous concursos públics. Se'ns diu que el que demana aquest Ajuntament, els preus que demana aquest Ajuntament són preus fets a l'AUSA. Doncs nosaltres el que dèiem és que si es vol fer un acord extrajudicial
S'actualitzen les coses el 2025 perquè de res serveix fer una anàlisi pericial o un informe pericial l'any 2007, per exemple, quan ho hem de cobrar el 2025. Fa 20 anys de tot això.
I si nosaltres volem fer tot allò que a l'any 2007 no vam poder fer, doncs òbviament amb els diners que ens pagui Teico no podrem ni comprar ni un bolígraf big a una papereria perquè és que no tindrem diners. Per tant, el que hem de fer és actualitzar els preus al 2025
I que si Teico vol reparar el d'any causat, que ho repari, efectivament que ho repari, però amb els preus actualitzats. I ens dirà, no, no, el senyor Rubí ens dirà, no, no, és que l'escrit d'acusació el vam fer fa molts anys i ja no es pot canviar. No, i tant que es pot canviar. I l'altre debat o l'altra cosa és que com és que l'Ajuntament fa uns escrits d'acusació...
tan baixos. Com és que la Fiscalia demana tantes coses i l'Ajuntament demana tan poques coses? Quina estratègia estem seguint? Nosaltres ens estem preguntant si realment hi ha algú al volant de l'estratègia jurídica de l'Ajuntament en el cas Torra d'Ambarra. Considerem que no hi ha ningú al volant. Perquè allà on anem, allà ens estimem.
Agraïm el debat, i amb això ja acabo, agraïm el debat però considerem que aquest acord amb Teico s'ha de retirar de l'ordre del dia. Si entra per registre, obviar-lo, perquè això no dignifica la casa. Nosaltres per 320.000 euros no farem aquest acord i també hem de crear una imatge a l'exterior també.
És a dir, si això per TECO funciona, qui ens diu que en un futur, demà passat, l'any que ve, no vagin a altres administracions a fer exactament el mateix? I no? Les administracions públiques, i més aquelles que han patit per les seves pràctiques irregulars i nefastes, doncs s'han de plantar i han de dir, no, no, no, amb vostè és cap pacte, vostè és el que fareu serà pagar per tota la mal que heu fet als nostres municipis. I això...
passa per no acceptar el xantatge d'aquesta gent. I ja per acabar, finalment, senyor García, on està la quarta escola d'aquí a Torra d'Ambarra? Molt bé, moltes gràcies, senyor Secristan. Senyor Fuixet té la paraula. Moltes gràcies, bon dia. Tal com deia una cançó d'Auridinson, substituir les prioritats equivocades per decisions que millorin la vida de la gent.
És això el que pretén sempre l'alternativa de trobar en barra. Aquests no són els nostres pressupostos, que aquí dir molt clar, aquests no són els nostres pressupostos.
Com a regidor de Tres i de Tremambara, des d'una perspectiva municipalista i només municipalista, no puc deixar de criticar una proposta que, tot i les seves intencions, no posa les persones al centre de les prioritats. Aquests pressupostos reflecteixen una visió que prioritza les aparències i els esdeveniments efímers per sobre de les necessitats reals de les famílies, els joves, els majors, els col·lectius més vulnerables del nostre municipi.
En un moment en què trobem barra enfront a reptes socials profuns, com la pèrdua de teixit comercial de proximitat, la manca d'habitatge assequible o la necessitat de serveis públics més inclusius i propers, veiem un augment general de les despeses que no es tradueix en una millor substancial per a les persones.
Al contrari, es destinen recursos excessius a festes i actes culturals, mentre que les partides a l'atenció social i al benestar queden estancades o fins i tot es redueixen en alguns àmbits. Però anem per parts. Primer...
Mirem la despesa del personal, que passen d'11.900.000 euros el 2025 a 12.823.000 el 2026. Un augment de 900.000 euros. La memòria que avui es presenta justifica això amb les noves dotacions. Dos agents de policia d'estiu, un sergent, un arquitecte temporal per preparar la illa barris, la recuperació d'un psicòleg de joventut, un cap de colla per actes i més...
Tot aquest moment, des d'Alterratiu de la Lambarra, apostem sempre per una gestió directa de serveis, que actualment es contracten a empreses privades. Això representaria un estalvi a llarg termini, com demostren diferents estudis fets a Espanya i a Catalunya. Per exemple, a Lleida, la municipalització de serveis ha reportat avantatges econòmics i de gestió, permetent una millor optimització de recursos i una reducció de costos indirectes.
Els motius són evidents. S'eliminen els marges de benefici a les empreses privades. Es redueixen els costos administratius associats a la supervisió i licitació. Es millora l'eficiència amb un control directe que evita duplicacions i retards en la gestió. Aquí, al nostre Ajuntament, la privatització que ha hagut des de fa molts anys n'ha neteja la llarga d'infants. El servei de l'ús urbà, l'aigua i d'altres serveis que estan privatitzats s'haurien de recuperar.
Per això ens porta a la nostra crítica principal a aquests pressupostos, la desproporció entre la despesa en festes i la poca inversió en les persones. Mireu, les despeses al capítol 2,