Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous! Baix Gaià és 26 de març, dia de Sant Brauli. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla s'està enllestint la nova configuració de la zona blava per a la Setmana Santa.
Els espais d'estacionament regulat s'han ampliat en torn de baixa mar per afavorir la rotació de vehicles i evitar greuges als veïns. A Roda de Barra aquest dijous a la tarda hi ha ple municipal ordinari. La sessió comptarà amb dos punts de caràcter administratiu i de gestió. I a Torredembarra unes 50 persones han assistit a la presentació de l'associació de veïnes i veïns del casc antic. L'acte, que s'ha fet a Cal Mayam, ha servit per donar a conèixer aquesta nova entitat que s'ha constituït recentment.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous!
Bon dia i bon dijous. Aquí mirant si poso en pràctic el meu llatí, que avui trobarem un titular en llatí al diari de Tarragona. I estic ara aquí amb uns dubtes sintàctics que dic, mare de Déu, qui m'havia de dir que allò que estudiava fa anys i panys algun dia em trobaria que l'hauria de fer servir. Raquel, escolta...
Carpe diem, carpe diem. Carpe diem, memento mori, aquestes coses, sí, sí, hem de gaudir de l'instant, sens dubte. A, a, a, a, a, a, ui. A l'E, a Jack Caes, aquesta també. També, molt bé. Jo ara em volia posar aquí amb les declinacions, però és igual, deixem-ho estar. Amb el rosa-rosa, eh? També, també. Bon dia, bon dia. Bon dia, bon dia. Alguna cosa que ens vulguis dir? No, no, no, no m'atreveixo, vosaltres, no m'atreveixo, escolta.
I em posaries, eh, pronunciant alguna cosa amb llatí des d'allí sota de l'art de Barà? Jo també me l'he imaginat sota l'art de Barà. El Lucy, Lucy Nussurius, l'únic. Vaja, en llatí o en català, vostres tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona, La Torre i Roda de Barà Ràdio. Som, va, joia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Fetes totes les presentacions, és moment de saber quin temps ens espera de cara a les properes hores, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mi Pérez, hola, molt bon dia. Bon dia, una jornada de vent, que de fet ja està bufant a moltes comarques tarragonines i que ha de continuar.
Gairebé tot el dijous. Com sol ser habitual amb vent de dalt i vent de mestral al sud del Cap de Salou, aquest vent molt més fort. Per tant, extrem sud del Tarragonès, també la comarca del Baix Camp. Però és que la resta d'indrets també anirà a bufant aquest vent. Per bé que aquesta tarda fins i tot cap al Baix Penedès aquest vent girarà una miqueta més cap a sud. Per tant, vent molt més feble i no serà de mestral.
Igualment, ja diem, compta el Baix Camp, sobretot al voltant del Coll de Balaguer, per tant, extrem sud, a tocar del Delta de l'Ebre ja aquest vent molt més intens. De núvols importants, poquets. Alguns aquesta tarda apareixeran cap a l'Alcamp, les muntanyes de Prades, igual que el Baix Penedès, però seran núvols completament descafeinats. I avui la temperatura tira una mica cap avall. L'ambient serà suau, però ja no tan càlid com ahir, per tant, costarà passar dels 20 graus. N'estem pendents a la xarxa?
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Ara sí, ja sabem quin temps tindrem i el que toca és repassar les portades a la premsa d'aquest dijous, dia 26 de març. Comencem, com sempre, amb la més propera i agafem el diari del Camp de Tarragona, el mes que avui, pel que fa patrimoni, títula El Consorci de Tàrraco neix condicionat per la manca de pressupostos.
Ahir es va signar el conveni que regula que tens, que no podrà disposar del cànon de 3,6 milions d'euros de la Generalitat mentre no tingui els comptes aprovats. En aquesta línia, avui, al mes, entrevista a Sònia Hernández, la consellera de Cultura, que diu preveiem enllestir enguany les obres de rehabilitació de la muralla.
Més coses a la portada del diari Més. Veiem la fotografia del president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat del batlle de Tarragona, Rubén Viñuales. I és que Illa diu que es compromet amb Camp Clar, Tarragona. El president de la Generalitat ha visitat el barri i anuncia un pla de xoc pels blocs de colors.
Més coses, encara pel que fa a política municipal, el govern de Salou continua demanant l'acte a la regidora socialista Cristina Berrio. Durant el plenari municipal es va obviar la petició de l'executiva del PSC de Tarragona de repensar la situació. Més coses, arreus, el servei dels 112 es mantindrà externalitzat com a mínim dos anys més. El govern català ha tornat a adjudicar-lo a servei, però la intenció és que acabi internalitzant, volíem dir, la gestió.
Pel que fa a esports, avui llegim unes declaracions del mister del nàstic de Tarragona, Pablo Alfaro, que diu que necessitem el millor futbol, però també compromís i maduresa. El tècnic ha donat la seva primera entrevista al diari Més. Avui es pot llegir a doble pàgina.
I d'altra banda, sota mateix de la capçalera del mes, avui llegim que a Tarragona el sector químic reclama a la Generalitat un pla específic de mesures per millorar la competitivitat. I d'altra banda, ens destaquen que amb el diari més avui hi ha una edició especial dedicada a les propostes de turisme de proximitat al camp de Tarragona. És per aquest motiu que avui el diari més torna a ser un pèl més gruixut de l'habitual. Un altre rotatiu de casa dels que tenim a mà és el diari de Tarragona. Aquest dijous, Raquel, què ens explica?
Parla de les trombectomies 24 hores els 365 dies de l'any per finals d'any. El grup de treball en defensa de la sanitat pública destaca la predisposició del Departament de Salut perquè el Joan XXIII sigui el referent. Per tant, un titular esperat aquí al territori. I avui imatge del president Illa en dos moments diferents del tour que va fer ahir per Tarragona.
La imatge més destacada porta per títol Consortium Tarraconis Romanae i ja he arribat a la conclusió que és el Consorci de la Tarracó Romana. Generalitat i Ajuntament de Tarragona posen en marxa l'ENS que ha de vetllar pel patrimoni romà de Tarracó.
I aquí a la imatge veiem la consellera de Cultura, Sònia Hernández, l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, observant el sarcòfag dipòlit al pretori romà de Tarragona.
I també veiem Salvador Illa en una barberia, al barri de Camp Clam, i ens diuen que Camp Clam posa deures. Salvador Illa va visitar el barri i les cases de colors. I també va mantenir reunió amb l'EQT, amb l'Associació Empresarial Química de Tarragona, que ha demanat al president un pla específic pel pol químic.
Ho trobareu a les pàgines inicials del diari de Tarragona, que avui també incorpora altres notícies en portades, dues més. D'una banda, el Parlament impulsa la Casa de les Ànimes com seu del llegat de Jujol. I parlen del Tour de France, perquè queden 100 dies perquè la gran bucle arribi a Tarragona.
I completem aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'envit generalista assenyala aquest 26 de març. Sònia, tu mateixa. Doncs avui comencem amb la portada de l'Ara. Diu que pla per obligar els municipis a multiplicar l'energia solar i l'eòlica. Diu que el document que s'ha d'aprovar el 2027 està pendent de les al·legacions d'Ajuntaments i Consells Comarcals.
En portada, la imatge que ha escollit Lara és amb el titular Desallotgen les barraques de la Sagrera. Un incendi aquest cap de setmana en un dels dos assentaments en terrenys de DIF al districte de Sant Andreu va portar els bombers a declarar un risc greu imminent de seguretat. Un dispositiu policial va desallotjar ahir els centenar de persones que hi vivien.
L'Iran rebutja el pla de pau de Trump i posa entre les seves condicions controlar Hormuz. Sánchez porta el seu no a la guerra al Congrés i recorda al PP el belicisme d'Aznar. També destaca l'Ara 948 drons i 34 míssils en un dia, nou atac massiu rus contra Ucraïna i doble revés judicial a Zuckerberg per posar en perill els menors conscientment.
Passem a la portada del periòdico. La guerra força l'abandonament del cotxe en els accessos a Barcelona. L'augment d'autobusos interurbans que entren per la Meridiana a causa de l'alça de la gasolina i la crisi de Rodalies tensiona Fabra i Puig i La Sagrera i obligarà a redirigir...
o ja ho direm, redirigir-los a altres parades. Transports comprarà 40 trens d'alta velocitat per a Renfe per 1.700 milions. També destaca en la seva capçalera que Barcelona es vesteix de groc a falta de 100 dies per la sortida del Tour.
En portada també, Javier Segura de Gada, els procuradors, admet que l'afterwork del periòdico, que la justícia està col·lapsada i que són necessaris més recursos per desbloquejar-la. Diu, amb una justícia més ràpida sortirien 3.000 pisos a l'any de lloguer.
L'Iran rebutja la proposta de Trump i extrema les condicions per finalitzar la guerra. Parla també que els municipis catalans hauran d'acollir un mínim de renovables. Desnonament aturat, el govern amenaça amb una multa milionària al fons del bloc del carrer de Sant Agustí.
També destaca que escrivà no resisteix en el Consell d'Administració i guanya temps al capdavant d'Indra. I Congrés a Barcelona, la IA detecta un 30% més de càncers de mama en els cribratges.
La Vanguardia, primers senyals d'alarma per falta de combustible. El sector del gas i el petroli avisa de mancances a partir de l'abril a Europa i Àsia. Les plantes gasístiques malmeses de Qatar poden trigar anys a recuperar-se. Per la seva banda, l'Iran rebutja la proposta d'alto al foc de tram. Teheran exigeix garanties de no tornar a ser atacat i sobirania sobre Hormuz.
La majoria del Congrés entra contra el conflicte del golf. Sánchez acusa de covardia el PP davant Trump i Feijo replica, no a la guerra i no a vostè. I la imatge és de Sánchez de Montero i Diaz.
En portada també de la Vanguardia, desallotjat el poblat de barraques. La Guàrdia Urbana va desallotjar ahir 126 persones que vivien en un poblat d'unes 40 barraques a prop de la futura estació de la Sagrera de Barcelona. El detonant va ser un informe dels bombers que requeria desmuntar l'assentament per l'alt risc d'incendi després d'un foc al cap de setmana.
També en portada, Noelia Castillo, abans de la seva eutanàsia, vull morir guapa i sola. Si no hi ha canvis d'última hora, aquesta jove catalana de 25 anys abandonarà aquest món avui a les 6 de la tarda. Li aplicaran l'eutanàsia per la qual fa dos anys que lluita.
La ministra de Turisme cedeix davant Meloni i plega en plena crisi política. Una nova decisió judicial culpa meta de crear addicció entre els nens. Justificants falsos de maquinistes de rodalies per no anar a la feina. Quan Esports parla de la Champions, el Barça esclafa el Madrid 2-6 i encarrila el Bas a semifinals. En aquest cas parlem del Barça femení.
I també entrevista Rubén Blades, músic panameny. L'any que ve publico Les meves memòries, com em va aconsellar Gabo. I acabem amb el punt avui, que titula Els Pallars. La Unió ha donat l'empenta a un territori de muntanya allunyat del centre de decisions.
En les cròniques, el diari de Lluís Simón Rebeseda, l'habitatge d'un dret que s'esmuny. L'intent de desnonament d'un llogater de Gràcia és l'última demostració del fracàs legislatiu en aquest àmbit. Una altra crònica d'Anna Serrano, bloqueig a la investigació de Pegasus, titula i una de David Portavella, Sánchez i el trivial de l'Iran.
I en quant al suplement l'esportiu, el Barça torna a destrossar el Real Madrid amb un 2-6 icònic. Les Blaugrana avancen feina cap a les semifinals de la Champions. Aquests són els temes que destacen les portades d'aquest dijous 26 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, que ara és moment d'opinió, vaja, i el dia és moment per analitzar l'actualitat. Els dijous, qui comparteix aquest espai amb nosaltres és la periodista Marta Domènec, que, com tots vostès saben, la tenim al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Ja la podem saludar. Marta, bon dia, benvinguda.
Hola, molt bon dia a tothom. I escolta, i gràcies especialment avui perquè sabem que has fet un forat a la teva agenda. És més, en una altra reunió online per poder atendre el programa. Així que doblement gràcies.
De res, home, de res. M'agrada molt estar amb vosaltres els dijous. Per cert, que ara m'acaba de venir un flash, que fa un parell o tres de dies et van poder veure, clar, els que et coneixem et van poder veure amb una fotografia que publicava, ara no recordo si el diari de Tarragona o el mes, entorn d'unes visites que havies fet amb uns instituts.
Sí, era una fotografia que es publicava al mes, si no recordo malament, sí, que era quan ens va rebre l'alcalde de Vilaseca a l'Institut Vilaseca, que en Guanyin és Escola Anbaixadora del Parlament Europeu, i vam aprofitar per fer-los el lliurament de les accredencials, els júniors ambassadors,
per part del director de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, en Sergi Barrera, i els vaig acompanyar en aquest acte, que va ser molt bonic, molt interessant, perquè hi va participar
Hi van participar tots els junior ambassadors i, a més a més, un d'ells va fer un parlament molt interessant i molt bonic. Esperem a veure si amb en Joel algun dia el podem portar a la ràdio perquè ens parli d'Europa des de la visió d'una persona jove, perquè realment ens va...
Ens va commoure molt el seu discurs. I la fotografia era a les escales que hi ha endavant de la porta de l'Ajuntament de Vilaseca. Rebeu sovint, Marta, visites d'aquest tipus? És a dir, que vingui alguna personalitat cap al Camp de Tarragona amb els instituts on...
on ofereixes tallers i xerrades, en aquest cas va venir a repartir aquestes acreditacions. Però hi és aquest contacte entre els adolescents i joves amb aquestes personalitats o no? Mira, la resposta ràpida seria menys del que ens agradaria.
Però si he de ser realista i justa, he de dir que sí, que rebem forces. I cada any no una, sinó que durant tot l'any anem rebent o representants de la Comissió o representants del Parlament Europeu i fins i tot
alguns eurodiputats que s'apropen a aquesta Tarragona ciutat, normalment, o, si no, també a Reus i a Vilaseca, que és on en aquests moments tenim les escoles ambaixadores del Parlament Europeu i, evidentment, és cap amb elles on tenim un esforç més important. Ens encantaria que poguéssim rebre més visites, però bé, en rebem moltes i no us puc encara dir què, com i quan,
però de cara al dia d'Europa, el mes de maig, doncs crec que també et podrem explicar que hi haurà una visita molt important per nosaltres a la nostra ciutat per celebrar el dia d'Europa. Caram, doncs escolta, ens esperarem i això jo quan sigui el moment ho repel·larem. Aquelles setmanes hi haurà moltes activitats per donar i per vendre, vull dir que n'haurem de parlar perquè sí, farem moltes accions.
Avui amunt la taula però posem un altre assumpte, posem un dia més l'emergència climàtica i en aquest cas per explicar que des d'Europa s'acceleren estratègies per poder fer front a uns riscos que cada vegada són més freqüents i no únicament a l'estiu sinó que al final ja n'hem de parlar pràcticament tot l'any fent referència als incendis
La Comissió Europea ha fet ara una nova aposta per la prevenció, per la restauració dels ecosistemes i sobretot també per la implicació de la ciutadania. Jo m'he estat fixant en una informació que m'has facilitat, perquè això penso que s'explicava ahir o fa pràcticament això, 24-48 hores, i m'he fixat molt en la insistència que hi ha en la restauració de la natura.
Sí, això és un dels objectius que ja portem arrossegant des de l'anterior comissió, no és d'aquests dos últims anys, sinó que ja en els anteriors cinc anys parlàvem molt de la restauració de la natura.
La comissió el que ha fet ara és presentar una nova estratègia per fer front als incendis, que són cada cop més freqüents i destructius. Hem de tenir en compte que el 2025 va ser el pitjor any de tots els registrats. Es van cremar més d'un milió d'hectàrees arreu d'Europa. I aquests incendis augmentaran en intensitat i en extensió en els propers anys. Això ho sabem perquè...
A Catalunya en sabem molt d'incendis i tenim grans professionals que, a més a més, se'ls busca d'arreu de... Anava a dir d'Europa, jo sé que alguns fins i tot d'arreu del món, però som referents als bombers de Catalunya en aquest sentit pel que fa a incendis forestals i això ho expliquen...
I, a més a més, no és un tema que només ens preocupi a uns quants, és que preocupa més de la meitat dels europeus. Per tant, com tu deies, aquesta estratègia s'enfoca en quatre fases. L'objectiu és ser més resilients i protegir tant les persones com el medi ambient i no ens oblidem també de les infraestructures. Per tant, hem de treballar amb la prevenció, que és el gran focus,
en la preparació, en la resposta que hem de donar, més coordinació, sobretot, entre països molt més posicionats en les zones de risc quan toca, però sobretot també amb aquesta recuperació. El que no podem fer és deixar els boscos cremats i oblidar-nos d'ells, sinó que s'ha de treballar a posteriori.
Recordo, Marta, que la temporada passada, no sé si era per aquestes dates o és que ja ens apropaven més cap a l'estiu i, per tant, en una època de l'any en què els incendis són més freqüents, però recordo que ja ens vas parlar d'uns mitjans que es posaven a disposició dels estats membres de la Unió Europea
Precisament per fer front, en aquest cas, no a la prevenció, sinó quan hi ha l'incendi. Recordo que ens parlaves d'hidroavions, no sé si hem de dir uns mitjans compartits o uns mitjans que podien sol·licitar els estats per haver de pagar un foc.
Sí, sí, és tal com tu dius. Va ser més de cara a l'estiu, ho recordo bé. Amb aquesta nova estratègia, el que es vol és aquesta flota del Rescue, de Rescue I1, és ampliar-la. Per tant, tenir 12 avions més...
d'autobomba, i després 5 helicòpters més, un dels quals ja està operatiu aquest 2026. Però això són els que tenim, com si diguéssim, des del programa Rescue, però després a tot això s'hi han de sumar tots els materials mitjans d'avions, d'autobombes i també de persones, de bombers, dels diferents països. Recordeu que es pot fer una crida
per tal que ens vinguin a ajudar d'altres països de la Unió Europea. I això s'està fent contínuament cada any. Per tant, és important aquesta ampliació de 12 avions i 5 helicòpters, però no hem d'oblidar que els mitjans que tenen els països també en poden disposar la resta d'estats membres.
El sud d'Europa és especialment vulnerable. Sempre es parla dels països a l'entorn del Mediterrani. Es té prou en compte aquesta realitat? O quan des d'Europa ens envien aquestes informacions, aquestes bones notícies, es tendeix a ser massa generalista? Ho dic ara per mirar-nos una miqueta nosaltres al malic, eh?
Us ho he dit abans, jo crec que som a Catalunya capdavanters a Europa i al món pel que fa a gestió dels grans incendis forestals. I això es té en compte. Jo recordo, ara ja fa uns quants anys, haver assistit a Marsella en unes jornades on un dels molts temes que es va tractar va ser aquest i on venien uns bombers catalans a explicar als bombers de Marsella
de com s'havien d'afrontar els incendis. Us estic parlant de potser fa uns 10 anys i es parlava de grans incendis, però no eren els de cinquena o sisena generació dels que s'està parlant avui en dia. 29 queda pressa a evolucionar tot això. I dins d'aquesta estratègia per fer front a la creixent amenaça dels incendis forestals, la Unió Europea el que ha previst és la creació d'un centre europeu d'incendis que estarà establent a Xipre.
i allà es farà tant formació com des d'allí es centralitzarà d'alguna manera la resposta a tots els incendis que es vagin succeint. És veritat que el sud d'Europa i la Mediterrània estem molt afectats,
Però et diria, no sé si perquè potser estem acostumats, no ho sé, però et diria que on estan més preocupats a dia d'avui són els grans incendis que hi ha al nord d'Europa. Són zones on no estaven acostumats a veure aquests incendis i, per tant, no estan preparats.
I això a nosaltres ens sembla estrany, no?, i ens pensem que només ens passa a nosaltres, però amb ells els han agafat amb les cases... És que no saben com gestionar-ho, perquè no estan acostumats a veure aquests incendis tan virulents...
i que estan afectant, que evolucionen tan ràpidament i, sobretot, el més important, i d'això ho sabem molt bé aquí a les Terres de l'Ebre, com es preveu una evolució i després, en qüestió de minuts, et canvia i pots tenir un problema molt greu, com hi va haver a Horta Sant Joan. Això està passant
en zones on no en saben, perquè no els havia passat mai, no en saben, no perquè no volguessin saber-ne, sinó perquè és que realment és nou per a ells i el centre Europa, la zona d'Alemanya i dels països nòrdics estan patint aquests darrers anys molt.
Celebrem que hi hagi aquestes accions o aquestes mesures, que es tingui present la qüestió. En tot cas, celebrarem més si no hi ha cap incendi o si no hi ha incendis tan violents. Això sobre de tot. Comprevenció és el més important.
Marta Domènec, gràcies per compartir aquesta estoneta una setmana més amb nosaltres. Que tinguis una molt bona Setmana Santa. Ens retrobem d'aquí a 15 dies. Molt bé, doncs. Molt bona Setmana Santa, molt bona Pasqua i que vagi de gust la mona. I tant, igualment. Nosaltres ens plantem en aquest tram de programa amb una nova pàgina musical. Avui els protagonistes són el grup de pop barceloní Cel Obert que estrenen aquest tema Bar de l'Eixample. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara.
Aquest dimecres torns al meu costat i jo pensant aquest dissabte ja farà set anys. Tu portaves aquells pantalons blaus i una camisa mal planxada. Em vas caure fatal. No em penses.
Atenció, arriba un sorteig ben dolç. El pròxim 5 d'abril a les 12 del migdia. Fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme.
i per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
On a la torre? La ràdio de Torre d'Embarra. La teva ràdio de proximitat. Ei, ei, que ja pugen. Tranqui, no és un castell. És que comença la Torre de Set.
Som de la Torre, vivim la Torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la Torre de Set, el programa casteller dels nois de la Torre, on a la Torre, el 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat situació complicada a les carreteres. La GE 622 a Vilaur ha estat tallada per la caiguda d'arbres i ja s'ha pogut normalitzar. A banda, la C32 a Mataró i també a la P7 a Barbera del Vallès
Hi ha accidents que tallen carrils i provoquen retencions. A la 2, a Pallejar i Cornellà, volíem dir, es registra també circulació intensa. Hi ha la B23, entre Molins de Reis, Sant Ferut i Llobregat, també hi ha algunes retencions. Finalment, la T750, entre Perafort i Pobla de Mafumet, està tallada en aquests moments per manifestació.
Pel que fa al servei ferroviari, la circulació de trens de l'R11 i l'RG1 entre Figueres i Portbou s'ha començat a reprendre després que s'hagi solucionat ja la incidència en la senyalització que ha tingut lloc a llançar i que ha tallat prop d'una hora la circulació de trens en aquest punt.
i en clau política el Congrés aprova avui un decret del govern espanyol amb mesures per mitigar els efectes econòmics i socials derivats de la guerra d'Orient Mitjà. Tot plegat mentre el president Pedro Sánchez ha defensat davant de la cambra el posicionament de l'executiu contra aquest conflicte bèl·lic que no compta amb la legalitat internacional.
un fet que ha desformat el retrat i acusacions amb la dreta i l'extrema dreta de Vox i el PP. El paquet anticrisi que avui tirarà endavant obtindrà finalment el vot favorable de Junts a canvi d'una proposició no de llei per eximitar l'IVA els autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals.
I el govern tornarà a seure avui amb els sindicats educatius que van convocar les vagues de la setmana passada per reclamar millors laborals i rebutjar l'acord tancat entre el departament, Comitants Obreres i UGT. L'executiu ja alerta que només hi assistirà per escoltar-los, però que no negociarà res de no. Per la seva banda, mestres i professors demenacen amb noves aturades.
I el Segrià, les Garrigues i la Noia són les comarques amb més potencial per acollir més plantes d'energies renovables. Ho conclou el govern que avui presentarà als municipis un pla per impulsar que el 2050 tota la generació que es consumeix a Catalunya provingui d'aquesta font neta.
I aquesta matinada un home ha alertat els Mossos d'Esquadra i la policia local de Montorres del Vallès després d'afirmar que tenia una bomba de tipus C4 preparada per esclatar. L'individu no ha facilitat detalls sobre l'hora ni el lloc exacte si ha justificat l'amenaça per justícia relacionada amb el seu germà. La policia ha activat un dispositiu preventiu, tot i que les comprovacions han rebaixat la credibilitat d'aquesta amenaça.
La investigació apunta que podria tractar-se d'una persona coneguda al municipi i amb vincles amb un incident violent de juliol passat, quan un jove va ser abatut per la policia després de rompre armat a la comissaria. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Bona nit. Bona nit.
la seva sintonia de proximitat després d'aquesta petita pausa. Avui en portada, entre altres coses, els expliquem que la Generalitat, l'Ajuntament de Tarragona i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural han signat el conveni de creació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco. Aquest nou ens ha de permetre gestionar els monuments romans declarats Patrimoni de la Humanitat de manera integral. D'aquesta manera, totes tres administracions lideraran el Consorci i la Diputació de Tarragona, el Ministeri de Cultura...
Els ajuntaments d'Altafulla i Constantí i l'Arcabisbat de Tarragona també hi participaran, però en aquest cas de manera externa. En paraules del president de la Generalitat, Salvador Illa, el Consorci permetrà generar noves oportunitats de progrés i de promoció. Així que la mar de bé.
Explicat això, ara nosaltres seguirem parlant de patrimoni i d'història i coneixerem a fons la figura d'un explorador i geògraf que va néixer al Tafulla l'any 1826. Es tracta de Joaquim Gatelli Folc, conegut com a Caït Ismaïl. I com que és dijous, avui, d'aquí una estona, també rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera, amb qui aprofitarem per obrir les línies al telèfon del directe, així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer el gerent del Garden Center Gaià del grup La Rasa.
Va, que ens espera tot això i molt més aquí, a Baix Gaià al Dia. Baix Gaià al Dia és a prop teu. A l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Fins demà!
Sabia que passen pràcticament 6 minutets del punt de les 10 del matí. Tenim ganes de pujar a la màquina del temps, viatjar 200 anys enrere i conèixer a fons una de les figures més fascinants i alhora desconegudes d'Altafulla. Joaquim Gatell i Folk, més conegut.
com a Caït Ismail. Nascut el 3 de gener de 1826, la seva vida el va portar a recórrer el nord d'Àfrica, es va integrar en societats que en aquell moment eren pràcticament desconegudes per als europeus i va deixar un llegat valuós com a explorador i estudiós del món àrab. Per parlar en profunditat d'aquest personatge que es mereix una pel·lícula, tenim amb nosaltres en Juanjo Ballbé, que és membre del Centre d'Estudis d'Altafulla.
i l'ha estudiat, perquè, a més a més, les seves arrels familiars el porten a conèixer, i molt a fons, a Caïtisme, i l'hora de seguida en parlarem. Juanjo Ballbé, molt bon dia, benvingut una vegada més.
Hola, molt bon dia, i molt agraït perquè puguem parlar d'un altrafollec il·lustre com va ser en Joaquim Catell. Quan parlem d'ell, parlem d'un aventurer, d'un científic, d'un diplomàtic, tu com a familiar directe, com el definiries o com el defineixes?
Per mi, principalment, va ser un aventurer, un agosarat del seu temps, que va tenir l'oportunitat de viatjar al nord de l'Àfrica perquè era el seu somni des de petit. Ell, de fet, a la seva casa Pairal, va trobar, quan era jovenet i anava a l'escola, a la parròquia d'Altafolla, una gramàtica àrab
li va fascinar i la va començar a estudiar de tal manera que a partir d'aquí el filó va ser enorme de cara a aquestes exploracions que van venir després. Tu diries que era una persona avançada a la seva època? Aquesta mena de qualificatiu que ho posem, que vist en perspectiva es pot posar amb certa gent?
És possible, perquè el que va investigar ell poca gent ho feia. Se n'ha parlat d'ell moltíssim, en mitjans, sobretot a la segona meitat del segle XIX, i hi havia, a nivell europeu, tres o quatre persones que fessin això. És a dir, que eren molt poca gent que es dediqués a investigar i a trobar els orígens de...
d'altres cultures i d'altres civilitzacions, i el que passa és que ell va tenir una certa ajuda. Ell va fer això, si repassem una miqueta la seva història, ell després d'estudiar la parròquia va anar al seminari tridentí a Tarragona, on va estudiar el que seria avui en dia la secundària, després va anar a la Universitat de Barcelona i va fer dret, però simultàniament ell anava estudiant l'àrab.
De tal manera que el va voler perfeccionar, ell va estudiar el que en deien l'àrab vulgar, perquè el que volia era viatjar i conèixer el poble de...
del Marroc, la població del Marroc. I aleshores el va perfeccionar a París, també va anar a Londres, havia anat a Madrid, prèviament havia anat a Barcelona, i quan va anar a Barcelona el professor que li va tocar en sabia menys que ell, i aleshores ràpidament va fer un canvi. I a partir d'aquí, sabent que sabia l'àrab,
Un gran reosenc de l'època, que va ser el general Prim, que era mig parent per part de mare, perquè eren familiars, la mare de Joaquim Gatelli Folk, la senyora Folk, era de Vilaseca i aleshores van tenir una certa relació, li van encomanar que fes uns treballs per ell.
I a partir d'aquí va començar l'odissea. Quina relació hi havia entre Espanya i el Marroc en aquella època? És a dir, el context polític i social tant d'Europa i del nord d'Àfrica on l'hem de situar?
En el moment en què el gatell comença en el Marroc, s'acaba la guerra entre Espanya i el Marroc. S'havia signat, després de les batalles de Tatuà, etc., on Prim va tenir un paper destacat, doncs s'acaba signant la pau de Batràs, amb el tractat de Batràs, i aleshores, diguéssim, la relació Espanya i Marroc està en pau.
però el que vol emprim és que hi hagi algú que li vagi informant com estan les coses. Potser no tant, que també, des del punt de vista militar, sinó des del punt de vista més civil o social, on hi ha població, on hi ha un lloc on es pugui fer un assentament a prop de la costa per fer un port pesquer, coses d'aquest tipus que anirien donant peu a l'estat espanyol a poder tenir més presència al Marroc.
I aleshores aquesta pau es va signar l'any 60, el gatil i folia havia anat a argela l'any 60, però va tornar perquè es van malaltir i no va poder fer un viatge que volia fer, però l'any 61 se'n va al Marroc creient que per encàrrec d'emprim,
i es presenta al soldat del Marroc, a través del germà del soldat del Marroc, dient que, com que el soldat del Marroc volia millorar el seu exèrcit, va voler contractar, entre cometes, mercenaris, gent extranjera, que li pogués millorar el seu exèrcit. I quan va arribar a l'artilleria,
El Joaquim Agueteri diu, home, jo d'artilleria en sé, tot i que era advocat, però aprofitant que havia fet una traducció de l'àrab al francès d'un tractat d'artilleria de l'Abdelkader, un militar argelí, doncs, òbviament en sabia més que els altres i el van contractar.
Es posava el barret que toqués en cada moment, trobo. En cada moment, i aleshores el van contractar de tal manera que va progressar, va entrar a l'exèrcit, va progressar, aleshores va ser quan va ser anomenat Caït Ismail,
i ell va arribar a ser el cap de l'artilleria del sultà. No de tot l'exèrcit, però sí, tenia una companyia, una bateria, que se'n diu, d'artilleria, de 6 o 8 canons i 60 o 80 persones, i anaven amb on avall. Fins i tot va dissenyar una fortificació per poder posar els canons. Sobretot això era per les guerres internes del sultà, per dominar les diferents tribus que hi havia al Marroc.
I així s'hi vas passar com un parell d'anys. Com és que adopta aquest nom de Caït Ismagil? És una manera de passar desapercebuda? És més també a moda de... No sé, és que en algun moment t'anava escoltant i dic, ostres, ara ens parlarà d'en Joaquim Gatell com si fos un espia, com si estés allí infiltrat i mirant d'anar escarbant informació.
Doncs, a veure, és cert, ell anava documentant tot el que feia i després ho reportava. És a dir, això sí que és cert. De totes maneres, el nom de Caït Ismael li posen... Caït és perquè dintre de l'exèrcit no podien ser els càrrecs militars que tenien els marroquins, però Caït en el...
en el fons ve a ser cap. Caït ve d'alcaide, alcalde, és a dir, serien la reminiscència com el responsable d'una activitat determinada. Ismaïl és un nom que va triar ell, es va fer dir Ismaïl. I aleshores ell va estar a les hordes del soldat durant els dos primers anys,
i va anar seguint-lo per tot el que el soldat anava recorrent amb les batalles internes. Però va arribar un moment en què ell, com que tenia un encàrrec de reconèixer el Marroc, doncs seguir el soldat no li servia, perquè anava de Casablanca a Marraqués, de Marraqués a Maladon, Maladon una altra vegada a Fes o Mecnés, és a dir, la zona més nord, i ell volia recórrer molt més temps. I li va demanar al soldat a plegar.
El soldat li va dir que no, que no se'n podia anar. És cert que ell també volia plegar perquè hi havia, com que no s'havia convertit a l'itlamisme, doncs hi havia unes certes rancúnies internes i com és que aquest que és estranger ha pujat tant i està tan amunt, etcètera, i entre aquest motiu i que tenia un encàrrec superior, per dir-ho d'alguna manera, doncs va voler marxar. Però al no deixar-lo el soldat,
va fer un canvi bestial. Es va convertir en remeier i va agafar un saquet de farigoli romaní llongüents, una bossa amb berceps de l'Alcorà i estampetes de Santa Tecla i se'n va anar a Marrocavall. I aquí comença la segona etapa del gran viatge que va fer el Marroc. Quins territoris recórrer exactament en aquesta segona etapa i quines són les aventures? Perquè viu situacions de perill reals.
ell decideix creuar l'Atles per la costa i arribar a la zona entre l'Atles i el que després va ser el Sahara Espanyol. Era unes zones que es diuen Tecna o Ednún, Surs, són diferents regions que hi ha entre la cordillera de l'Atles a nivell de costa
i tirant avall. Hi ha poblacions com Agadir, poblacions com Tarudan, com Aguilmin, que és el que ell va passant. I precisament Aguilmin es fa com amic del sheik que hi ha allà on...
responsable o cap de tota la tribu que hi havia allà. I aleshores aprèn el dialecte tecla, que és el dialecte verber de la zona sud del Marroc.
És àrab també, però parlant diferent. I ell té molt bona entrada i a partir d'aquí ell va recorrent diferents poblacions per reconèixer i documentar i fer planos i mapes de les diferents zones. Però és un munt de peripècies. Hi ha un moment en què en una festa que arriba en un poble tots estan contents disparant les espingardes amunt i avall
Hi ha una espurna forta d'una espingarda que li entra amb un ull i es freja amb un ull i passa mesos per curar-se i ho fa ell mateix. I es cura ell mateix i al cap d'uns mesos continua les seves aventures.
Déu-n'hi-do, eh?, un autèntic aventurer. Va deixant constància de tots aquests viatges, va documentant-ho, hi ha textos, hi ha relats, no sé què és el que ha quedat o el que es preserva encara de Joaquim Gatell i Folch, i quin valor tenen avui aquests escrits des del punt de vista històric, Juanjo? Hi ha molta documentació que va fer ell,
va escriure llibres que es van publicar en els bolletins de la societat geogràfica de París i la societat geogràfica de Madrid, va fer mapes, va fer gravats amb mesquites com eren o un gravat amb
les cares del sultà i la seva cort, un altre gravat de com era un campament marroquí, etc. I tot això es conserva en part. Hi ha una part que va quedar a França, que sí que es conserva, jo personalment vaig anar a París a l'octubre a recollir part d'aquesta documentació, on hi ha mapes, hi ha cartes, hi ha una carta molt curiosa que és que li demana...
en el secretari general de la Societat Geogràfica de París, que li torni tota la documentació que li ha deixat perquè ells puguin fer el llibre en el bollatí, que ja entén que en aquests moments estan en guerra amb Prússia, perquè era l'època de la guerra franco-prussiana, però que li ha de tornar els documents que ell vol seguir documentant i informant. I una carta de puny i lletra que jo vaig tenir a les mans i que vaig obtenir una còpia digitalitzada de molta qualitat.
Dit això, aquí a Espanya, que hi havia també molta documentació, es va perdre perquè estava depositada la Ciutat Geogràfica de Madrid i la Ciutat Geogràfica de Madrid als anys 60 del segle XX es va cremar.
vam tenir la sort que prèviament als anys 40 va haver-hi gent que va documentar i va fotografiar aquesta documentació i aquesta documentació va estar publicada en aquests llibres. Aleshores hem pogut recuperar i obtenir aquests llibres i tenim...
Doncs informació de molts dels seus gravats. Paral·lelament i prèviament, la Societat Geogràfica de Madrid havia escrit uns llibres, però parlo dels anys 80, pràcticament només amb uns planos, i hem aconseguit també amb una llibreria de vell, de Vic, un llibre original del Joaquim Gatelli Folch. Original, no de puny i lletra, original publicat per la Societat Geogràfica de Madrid, però de l'època del 1880.
I aleshores, part d'aquesta documentació la tenim, part de la documentació no la tenim. Però el que sí que tenim molt és el que s'ha escrit sobre ell a posteriori. És a dir, des de l'època del... Ell va morir, ho hem d'aclarir, molt jove, als 53 anys, quan volia fer un quart viatge...
al Marroc, però li va agafar un atac de població, una feridura a Càdiz quan anava a punt de creuar l'estret, estava a punt de creuar l'estret i aleshores va morir. Aleshores, durant aquells anys dels anys 80 i 90 del segle XIX, es va escriure amous sobre ells.
Hem trobat documentació a França moltíssima, a Alemanya, a Itàlia, a Portugal, a Argèlia, al Marroc, a Turquia i a Espanya moltíssima també. A Catalunya menys. Malauradament, a Catalunya menys sí que se'n va escriure, sobretot a l'inici, perquè els diaris van parlar de quan va morir i tot això...
i com que ell era, a través del seu germà Joan, estava relacionat amb l'Associació Catalana d'Excursions Científiques, que va ser un dels originalis del Centre Excursionista de Catalunya, el president o el secretari d'aquesta associació va fer una biografia molt detallada amb coses que van trobar d'ell la família, però sobretot el que l'explicava el seu germà Joan. És a dir, hi ha molta documentació, hem trobat...
per recopilar al Centre d'Estudis com gairebé unes 300 coses entre llibres, articles de llibres, revistes, articles de diaris, entrades a enciclopèdies, publicació digital, un món de coses.
Enguany se celebra aquest bicentenari de Joaquim Gatell i Folch, i en parlem avui, a baix i al dia, al programa magazín del Defulla Ràdio, a la Torre i Roda de Barà Ràdio, i val a dir que en aquest primer trimestre de l'any el vestíbul de l'Ajuntament del Defulla hi ha hagut instal·lada, de fet encara està instal·lada, i aquells que ens estiguin escoltant ara mateix en directe, en radifusió, des del servei de ràdio La Carta...
sàpiguen que la poden visitar fins al 6 o al 7 d'abril, hi ha instal·lada una exposició amb mostra d'aquesta documentació, amb explicacions, fins i tot amb algun utensili de l'època pertanyent a Joaquim Gatelli Folch i el seu entorn. Com ha anat, Juanjo, aquesta exposició? Què t'han dit aquells que l'han pogut visitar? Quin és el feedback que n'has tingut?
Doncs estem molt contents. Hem tingut molt bona rebuda, hi ha hagut moltes visites, visites fins i tot sorpresa, perquè els dies de cada dia l'Ajuntament està obert i es pot visitar lliurement. Els caps de setmana també es pot visitar lliurement, però som els membres del centre d'estudis que estem com a responsables de l'exposició.
i hem pogut acollir gent que ha vingut a visitar-la i dir que ha vingut gent que estava previst que vingués perquè se n'ha informat a través d'altres programes de ràdio, a la premsa ha sortit també, algun programa de televisió també de TAC2, etc. Se n'han fet ressò. Ha vingut gent que més o menys sabia que existia.
Però ha vingut gent passa volant. És a dir, gent que visitava Altafulla i que venia de visitar Altafulla i al veure l'Ajuntament obert amb una exposició han entrat a l'exposició i l'han vingut a veure. Jo tinc la curiositat que en un moment determinat van entrar 8 persones el dia que hi era jo que venien de Getafe.
I dic, escolta, i com és possible que vingueu vosaltres? Diu, no, passejava per aquest Tafolla i hem vist la... Doncs veniu que us explicarem una figura que és prou rellevant i segurament no conèixeu. Van sortir encantats i no entenien com és que era una persona tan oblidada.
En general, sí que hi ha gent que el coneix. El dia de l'alaboració va venir un dels autors d'un llibre sencer de 300 pàgines sobre ell, que és professor de la Universitat de Saragossa, Francisco Javier Martínez Antonio.
i vam estar xerrant i ell és un gran estudiós d'aquest personatge i vam poder compartir les seves experiències i les nostres i va ser molt agradable és a dir, estem molt contents de com està funcionant i convido a qui no l'hagi vist fins al dia 6 de gener. El dia 7 al final no estarà oberta perquè és festa alta fulla local i no es podrà cobrir
aquest dia però fins al dia 6 de 10 a 2 del dematí l'exposició està oberta paral·lelament s'ha editat un llibre infantil, ho saps? Sí, i tant, i tant, i tant a més és un llibre il·lustrat per apropar aquesta figura a les noves generacions
I sí, aquest llibre l'ha subvencionat l'Ajuntament de l'Altafulla i està previst que es regali a tots els alumnes que ho desitgin de l'Institut, de fet ja s'ha fet un acte a l'Institut al respecte, i de les dues escoles que hi ha, la del Roquissà i la de la Portalada, que són les dues escoles que hi ha de primària.
Aleshores, aquest llibre està a disposició de tots els alumnes que ho vulguin, o també qui el vulgui adquirir, el Centre d'Estudis d'Altafulla el té a la venda per uns 10 euros. Es poden adreçar al Centre d'Estudis d'Altafulla o la parada que per Sant Jordi farà el Centre d'Estudis d'Altafulla
doncs es podrà adquirir aquest llibre que és un relat cronològic de la seva vida amb un llenguatge molt entenible, entenidor per la canalla però que també pot llegir gent adulta o sigui, és un llibre i la il·lustradora és la Mercè Rànega resident també a la Riera de Gaià i que és una il·lustradora de contes i autora de contes infantils també
Fantàstic, el que convé és que parlem d'aquesta figura i entre tothom la fem una miqueta més coneguda, que difonguem tot aquest llegat que ens ha deixat, però sobretot la vida i obra que va construir a tot el seu voltant. Juanjo, escolta, és un gust sempre parlar amb tu, perquè a més a més ho fas amb un llenguatge, ara parlaves d'aquest conte, d'apropar-lo a la canalla, de fer-lo entenedor.
té de dir que el llenguatge pedagògic en què ens ofereixes una classe d'història com aquesta fa que sigui entenedor per tothom que tothom et pugui seguir que tinguem allí l'atenció posada i que no ens despistem en cap moment
Doncs t'ho agraeixo. La qüestió és que si amb les nostres explicacions podem donar a conèixer aquest personatge i el podem fer pujar i posar en valor, doncs crec que és el que pretenem. I us agraeixo moltíssim que ens hagueu obert les portes. Juanjo Baller, una abraçada ben forta. Gràcies una vegada més per atendre'ns i fins al proper. Moltes gràcies a vosaltres.
Vinga, va, que ara és moment de canviar de registre. Ja tenim nosaltres instal·lat el nostre següent convidat d'avui a Baix Gai al Dia. És dijous i de ben segur que amb aquesta sintonia que ja tenim de fons tots vostès saben que és dia de jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Joan Maria, bon dia, benvingut. Molt bon dia, què tal, Eduard? Com estàs? Molt bé, escolta, espectacular. Cau dintre la primavera amb aquests alts i baixos de temperatura, i aquests sols, radians, i aquests rebrots de plantes i flors. I tinc moltes ganes del que ve aquest cap de setmana, que és el canvi d'hora.
Sí, sí, t'ho dic de veritat, t'ho dic de veritat, t'ho dic de veritat. Perquè notarem ja aquestes tardes que es poden aprofitar una miqueta més a l'exterior. Que, de fet, a veure, de coses a fora se'n poden fer sempre. Faci fred, calor, s'enfosqueixi més d'hora... Home, però no se'n fosqui a les 5 que a les quarts de 10, inclús. Sí, sí. Sí, sí, i tant. Sí, sí, sí.
Així que res... El dia es llarga, l'hora es canvia i les plantes brosten i rebroten i floreixen i és una meravella. És veritat. Mira, l'altre dia em penso que ho explicava aquí en antena, no sé si tu deies tu fora de micros, tenia feina d'arreglar encara algunes jardineres. Ho vaig fer el divendres a la tarda. Quan vaig sortir de treballar et dic vinga va, acabem d'arreglar-ho tot perquè Maria ens ha dit que és el moment...
Vaig agafar do, vaig posar-ho amb els testos que ja tenia en terra, els que vaig haver d'omplir de terra nova, perquè aquella terra ja ens ve preparada. Vaig fer alguns esquejos, perquè em sap greu, saps, llançar quan arregles una mica... Bueno, està bé, el mateix pudar, l'agafes i ho proves i deixes plantant, i que sigui. Després vaig por ahí dient, que vols, aranis?
Però està bé, home, està bé. De fet, a vegades també el fruit del fruit, no? Veure com després d'aquells geranis que vas donar amb aquella persona resulta que té el balcó florit o té plantes al voltant i és com, home, quina alegria veure que d'allò teu que aquell dia vas plantar com insignificant de cop està prenent els seus fruits. Molt bé. Tinc una mica la por de si tots aquests esqueixos que vaig fer acabaran creant arrel i per tant viuran. O sigui, et fa por
que arreglin tots. No, o que no arreglin precisament per aquestes temperatures més fredes que hi ha a les nits i que cap a Salamó, escolta, abaixen una mica més, eh? No, això enlentiria l'arrelament, però en cap moment seria un motiu decisiu en aquestes temperatures, és a dir, si estic baixant sota zero seria una altra cosa.
Però amb aquestes temperatures no seria un motiu com perquè deixés de relar. Mira, els esqueixos, que a vegades és com plantar esqueixos, que és tallar una branca, donar arbre, plantar-lo, donar arbust, plantar-lo. La mitjana de supervivència supera el 75%.
Això vol dir que cada 10, gairebé 8 et sobreviuen, no? És normal. Que a vegades pot passar una mica menys i a vegades que et visquin gairebé tots, doncs també pot passar. Però és una època ideal per fer-ho. Ara que el dia s'allarga, com dèiem, és una època en què les plantes blosten i també arrelen, no? I llavors és ideal per fer aquests esqueixos. Mira, sí que he vist que hi ha alguna fulla que es posa groga, però potser és que m'he passat d'aigua.
Mira, no, no, no, no, no ho crec, no ho crec, és a dir, normalment quan deixem els queixos, ja que treus el tema, perquè la gent ens entengui, de qualsevol planta podem treure un tros de branca, tallar-la, i si conservem sempre la part de dalt a dalt i la part de baix a baix, em sembla molt obvi, però a vegades talles una branca de morer, la talles en deu trossos,
No m'agrada, després la cosa es complica. Això vol dir que una branca sola la pots treballar amb diverses branques, no cap problema, no? I llavors aquella part de baix, posar-la en terra, posar-la en aigua, posar-la així, i llavors deixar que prosti, no? Què passa? Hem d'entendre que això és un ésser viu, que està viu, que no té arrel, no pot absorbir aigua, li costa moltíssim, només s'absorbirà per aquell lloc on s'ha tallat, pel tall, per la ferida, no?
i té fulles, normalment té una mica de fulles, una mica de branques, i llavors també vol dir que també fa la fotosíntesi, però també s'apapora aigua. Llavors la planta, igual que una fàbrica, si diu, escolta'm, hem deixat de vendre, no podem tenir tants productors, tanta gent treballant fent garrafes, no?, perquè...
Venem oli i hem de treure gent. A vegades elimina fulles. Elimina totes les fulles que té. Dos o tres fulles és molt típic. Els professionals quan fan els queixos gairebé no deixen fulles, deixen només el brot tendre petitó. O si hi ha una sola fulla, a vegades aquella fulla es talla per la meitat.
Dius, com una fulla tallada per la meitat? Clar, imaginem una fulla d'una begònia de 10 centímetres, o una autència, no? Doncs, o es treu la fulla sencera, o aquella fulla de talles, deixant com una fulla molt rara, tallada, per la meitat. Per què? Perquè dius, mira, que faci la fotosíntesi, que produeixi,
però que no tingui l'evaporació d'aigua tan gran que té una fulla gran sense tenir arrel, no? I funciona molt. Llavors, si la planta a vegades té massa fulla, el que fa és eliminar aquestes fulles. I les elimina del tot i dius, ostres, s'ha posat groga, pot ser de massa aigua, pot ser... És difícil que sigui de massa aigua, hauria de ser una cosa podrida. Clar, aquesta és la... Mira, ara vas dir la paraula. A mi, en aquests últims dies, dic que potser no cal... Tanta aigua. Tanta aigua ara, perquè...
Anava... Això, dia sí, dia no. Esperava dos dies. En principi, si té sortida d'aigua, et diria està bé, no està malament, perquè un esqueix, és el que dèiem, no té arrel, no pot absorbir aigua, només absorbeix per les ferides, llavors ha de tenir humitat constant. Que no sigui allò que diguis, mira, és que em queda el plat a baix ple d'aigua. No, això no.
Però que el reguis dia sí dia no, no passaria absolutament res. De fet, ahir tocava i vaig dir, no, mira, escolta, ja ho farem demà. Molt bé, molt bé, està bé, està bé, no passa res. I, Doni, comprovar la terra, que encara està humida, esperem. Sí, això ho he anat fent. Molt bé, molt bé, perfecte. I ja està. Llavors, no ens espantem.
Diem molt amb els queixos que el millor símptoma... Els queixos ho a vegades saps també quan arrenquem un fill, un fill d'una sica o d'una cana, que vol dir que tenen diverses plantes que surten junts, i tu el que fas és separar-la, que inclús hi ha un crec que es trenca, que es separa el fill de la mare. Llavors, tu els plantes i normalment té molt poc arrel, o a vegades gens. Tu el plantes, doncs el millor símptoma...
d'anar amb un esqueix, com amb un fill, podríem dir, és veure que no va a menys. És a dir, ja perdràs la fulla groga, però després allò es queda quiet. Es queda quiet, no es mou, no fa res, però no veus que el tronc se comenci a arrugar, a quedar com a... Saps quan s'arruguen que queden secs, llavors es fa molt bé, llavors és això, o que canviï de color cap a negrós, cap a un marró fosc, llavors sí que és mala senyal. Però que estigui, escolta'm, que porto un mes i mig això i això no tira.
és perfecte, perquè està tirant precisament per la part que no veiem, i és que està començant a fer arrel, i això és idoni. Un esqueix normalment triga dos mesos a veure que els borrissols s'inflen i que comença a brustar. Ostres, fantàstic! Hi ha plantes herbàcies que a vegades trigen menys. El gerani, per una raó molt senzilla, com que és una planta crassa gairebé, que té molt de substàncies de reserva, li permet evolucionar això molt més ràpid. Llavors, aquesta aigua que necessita no li és tan necessària, o unes begònies,
I llavors, un escalanchó, diguem que evoluciona més ràpid i en un mes ja veus brots nous, tendres i com rebrotar. Ja t'ho explicaré d'aquí un mes. Cap problema. Això sí, un esqueix no deixa de ser un clom de la planta. Perquè això m'he trobat amb gent que diu, escolta'm, he fet esqueixos d'unibiscus i tot surten vermells, com ho pots fer que no surtin blancs? Home, clar, però això s'ha de donar per entès, no? Bueno, perquè ho veus així, però en canvi de les llavors no passa.
És a dir, amb els llavors es barregen. En canvi, un esqueix es treu una part d'aquella planta que ja és d'aquell color. I, evidentment, ramifica i floreix d'aquell mateix color. Escolta, aprofito per fer una altra consulta, perquè vaig combinar aquesta feina dels geranis amb la de les cintes. Les cintes, normalment, que són fills, ja tenen moltes vegades arrels. Incluso a vegades fan una tija, en què surt una mica de fill, carrela, carrela sense lloc on agafar-se i rebrota allà. Sí.
I aquí sí que veig que pateixen, que les fulles, aquestes fulles allargades, aquestes cintes s'han posat més lletges. Sí, fins i tot com si se'n cargolessin amb elles mateixes. Mira, les cintes que fan això, és a dir, imaginem pels oients que ens escolten, que d'un test de plantes, que són dues fulles allargades, d'aquell test surt una branqueta...
i d'aquella branca, al final de tot, surt una altra planta, i aquella planta, encara que estigui a l'aire... Que també és molt bonic, deixar que pengin aquests fills, eh? Sí, i tant, perquè a les pengen a més de metre. Sí, sí. Llavors, d'aquella branqueta, al final de la branqueta, a més de sortir fulla o sortir flor, surten diverses fulletes i surten arrels, i la planta comença a relar. Llavors, l'Eduard el que ha fet ha sigut tallar aquesta branca i plantar aquesta planta, i ara es troba que les fulles li van a menys. No passa res, Eduard, segurament desapareixeran gairebé totes les fulles i començarà a relar, perquè aquests arrels gairebé no treballaven.
Aquestes darreres les fa per diverses coses. I una és precisament per fer fills i tal, però també per estendre's i començar a créixer. És a dir, si trobés lloc on t'agafar-se'n i que fos una paret o un terra o el que sigui, llavors sí que allí començaria a ralar, ralar, ralar, ralar, la planta se'n diria més oferta, més forta i aniria ocupant tot aquell espai. En el fons és com una planta tapisant, sí, que ocupa aquest lloc. El que passa és que quan hi ha espai de penjar, doncs penja i penja pels roques, pels arbres o en els textos, no?
Si vols que no et passi això, Eduard, fes una altra cosa que també és molt típica i és molt bonica també. Això que pengem branquetes i que pengem cintes, no talles la branca i poses el test a sota ja. Que la planta comenci a notar què hi ha a terra. Llavors veuràs com aquella planta de cop arrela i ho veuràs perquè la resta de fells creixen poquet i aquí creix una barbaritat. Llavors quan ja ha crescut i que està allà...
Llavors es talla. És com separar el fill de la mare en un moment més tard deixant que arreli perquè en el fons aquell conducte és com el cordó umbilical. El que fa és que li dona tota la planta necessitat de cop i ja no ho té i s'ha d'espavilar quan no ho ha fet mai. I aquelles arrels...
Un dia, avui volia tocar el tema de les trapadores i em ve de perles que em diguis això, no? Les plantes fan arrels no només per mantenir-se a peu i no només per absorbir aliments i mineralts, sinó que també fan arrels a vegades per agafar-se i subjectar-se. I funcionen com a sensors.
Què vol dir això? Doncs que són capaces de treure un tros d'arrel i a veure si hi ha alguna cosa al voltant, una pedra, una paret, una terra o alguna cosa. I si no hi ha res, no passa res, però aquella fulla va creixent. I si amb el vent es mou i toca un costat, doncs són capaces de redirigir aquella branca cap a aquell costat i a buscar la terra, la paret, per agafar-se. Típic d'enfiladisses, també, que ho fan no només amb l'arrel, sinó també amb branques.
És a dir, una eura, una mignònia, una parra verge, l'ampelopsis, aquesta tan típica que es torna vermella a la tardor i que perd la fulla, doncs fan branques que poden pujar per un pal d'electra, poden pujar per un arbre, no? Per això diem que són molt gitanes, les enfiladisses. Sí, sí, sí, i tant.
Perquè s'agafen, llimpoden i després la feina és, si vols acabar amb elles, eliminar-les del tot. Mira, les plantes, com dèiem, fan arrel per absorbir aliments i per mantenir-se de peu, però també fan troncs per poder mantenir tota l'estructura i poder anar a buscar el sol i créixer al màxim. És l'estructura on et ficaran les fulles i funcionen plaques fotovoltaiques. N'hi ha algunes que diuen, escolta'm, aquest esforç...
aquesta tota estructura que hem de fer tan gran, ens l'estalviem i anem pel terra fins que tinguem llum. I quan hi hagi llum vol dir que algú ens la tapa. Per tant, pujarem aprofitant l'estructura d'un altre i ho buscarem. Nosaltres, els sors humans, el que fem és aprofitem les tanques, les valles, que ens interessa, per tapar, cobrir o així. Però amb parets de masia, per exemple, també és molt tipí, però com la planta s'agafa sola, perquè hi ha fang, hi ha ciment molt vell, ciment que és més porós, i la planta es pot agafar. Que inclús aquests arrels, a vegades, no només serveixen per...
quan la planta nota que hi ha una paret a prop, un arbre o que sigui, no sap cap on ha de créixer, llavors per créixer allà treu arrels. Les arrels són de diferents tipus, són arrels adventicis com les eures, que té unes arrels al voltant del tronc, de la mitja branca, i d'aquella mitja branca treu unes arrels que s'agafa la paret però també és capaç d'absolvir d'allà. Llavors, clar, aquelles branques s'aferren, s'aferren, s'aferren, s'aferren, s'aferren, s'aferren,
De vegades no saps si és la paret la que aguanta l'eure o l'eure la que aguanta la paret. També, també, també. O eures que han fet malbé parets de tanta arrel que ha sortit que quan la treus te'n dones compte que ja no hi ha ciment que està... Déu-n'hi-do, n'hi-da. Però n'hi ha d'altres tipus. Hi ha plantes que les arrels, perquè mantenguis, fan com un tirobozó.
com un espiral tal qual, i són capaces de veure on és, fins al punt en què quan es mou el vent o la branca es mou i toca alguna cosa, aquell tirabusó s'estira, s'estira, s'estira, s'estira, s'estira, com si fos un braç, i quan per fi et toca allà, s'enrotlla la part del principi i és capaç de fer força per estirar la branca...
cap a aquella zona. Ostres, posa'm l'exemple d'aquesta planta, perquè ara mateix l'estic veient, estic visualitzant això, però no em ve el cap. La parra verge, que és aquesta que es fica vermella a tardor i per la fulla, és un exemple claríssim. Ara, mira, ja està. A més a més, es posa molt en rafades.
Clar, perquè és una planta que no et dona brutícia, que es queda verda tot l'estiu, que a la primavera, a la tardor, es fica vermella i et canvia el color, i a l'hivern et deixa passar el sol, no? Sí, sí, sí. Però té aquesta cap facultat, no?, que diem, ostres, sovint és com les plantes on és serviu castellà, que ni el miro ni fa res, i moltes vegades el tractem com de no intel·ligent, no?, de bona cosa allà.
Ostres, que és capaç de treure branques, veure cap on hi ha alguna cosa. Les branques llarges, surten branques llargues sense força, precisament perquè el vent les mogui. I quan toquen un lloc, el que fan és, ja ho tinc, és el meu suport, el meu tronc, dirigeixo cap allà, agafo aquest braç i el que faig és estirar tota la planta
cap allà, llavors la planta ja té un suport nou per on creixer, si a més que per l'altra banda hi ha una altra branca que també ha trobat un suport doncs fa aquesta tirabuzó és que sona com una mica estrany perquè a l'audiència potser se'n faci una idea, potser l'ajudem moltes vegades es col·loquen com filferros
Sí. Perquè els serveixin d'això, de guia. Exacte. I que a partir d'aquests filferros puguin anar encargulant-se. Quan és de l'ambra, com dius tu, filferro, és curiós perquè el tirabussó, clar, queda totalment arrodonit i fa una molla totalment allà, no? I és això, no? Doncs com les plantes fan aquests diferents suports, no només per absorbir d'arrel, no només per absorbir minerals i mantenir-se de peu, sinó també com créixer, noves estructures, aferrar-se i poder...
avair o invair, inclús, un espai nou i seguir creixent cap allà, no? És a dir, les aires tenen diverses funcions, i una d'elles també és anar a buscar nous llocs, que per això tenen arrels moltes vegades en zones on no és habitual, com a les parts aèries. Quina seria la densitat en què s'haurien de plantar aquestes trapadures? Perquè després la cosa no se'n vagi de mare. De vegades veiem això...
El cas de l'eure, per exemple. Sí, sí, sí. Eures enormes. Exacte. Que són incontrolables, que no saps ja com domar-les. És curiós perquè a vegades, depèn quins països venen aquí, i es queden parats que vinguem a eure. Tu com que vens? Però si això és una mala herba.
Clar, hi ha països en què els boscos estan replens d'eure, països on hi ha tanta calor i hi ha molta més pluja, i l'eure surt i acaba inventint arbres sencers, no? I clar, dic, com és que aquí no ho fem? Clar, aquí no surt sol el bosc, no sobreviu el bosc de les calors i les sequeres...
això del bosc, n'he vist alguna soca del bosc. Sí, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant,
que a més a l'hivern es veu aquest branca que puja al voltant del tronc, més pelada de fulles i tota plena d'arrels, no? I és bonic. Doncs això, imagina't que no hi ha països que és amb tots els arbres al 100% i el terra està cobert d'això, que no hi ha pinassa i el que hi ha és aquest tipus d'eure. A més a més s'hi posen les ratotes. Això és un altre tema, també. Em fa mania i em...
Ja no em vull sentir parlar de l'eure perquè s'hi posen aquests rosegadors. Mira, Eduard, si em séssim sincer, una atrapadora amb una tanca d'uns dos metres, que seria la típica de qualsevol casa, hauries de posar una atrapadora cada tres metres i mig quatre. Ostres, cada quatre metres? Clar, la gent no ho fem. Per què no ho fem? Perquè volem tapar, volem tapar com més aviat possible. I la gent es planta cada metre, metre i mig.
Això vol dir que a aquella planta li estem donant un metre i mig de marge. Clar, aquella planta amb dos anys t'haurà cobert i no és una tanca espreciosa, però clar, amb deu anys no li estàs donant marge de moviment. I tu ho vas tallant la tanca. Les tanques, el que fem és tallar-les i donar-les forma, no? Però no t'ho vas donant compte i aquella tanca cada cop és més gruixuda.
I la planta intenta créixer com pot i agafar volum com pot. I cada cop té més densitat, més gruix, que llavors es generen més branques, més espai a dins. Llavors el que deies tu ara, que a vegades hi ha tanta gruix de tanca que el que fa és que a dins hi colen esquirols, rates o el que sigui, perquè ho fan servir com d'espai amagat tranquil·lament de predadors i funciona perfectament. Clar, si aquestes plantes les deixem amb més espai,
que a tres metres i mig, que la planta és un euro a tres metres i mig, i l'altra planta és a tres metres i mig, i és com una distància de dir, això no es cobrirà mai, i som impacients les éssers humans, i és com, uau, però en tres o quatre anys, aquest és el tema, en tres o quatre anys diràs, escolta'm, mira, ja gairebé et tinc cobert, no?, i en cinc anys tindràs, i tindràs molts menys problemes, perquè la planta ha agafat un volum considerable, que ha pogut créixer, que pot fer-se, evidentment que voldrà anar més, però no amb la forta i la fortalesa que tenen els altres. Mira,
Fa poc em trobava un client que vam portar-nos a casa seva i em diu, escolta, mira, aquí l'any passat se'm van morir dues eures, una tanca petita, de veritat, de veritat, una tanca petita.
Crec que feia metre i mig de llarg, hi havia cinc euros a un costat, i metre i mig de la dona i cinc euros, no? Diu, l'any passat se'm van morir tres, en guany se'm van morir dos, què faig? Es deuen fer la competència. Clar, i jo li vaig dir, mira, t'han crescut les altres, no plant... Home, però aquest espai que queda avui, tal i qual... No, no, però és que el cobrirà l'altre, està perfecte, no? Amb un euro i un euro n'hi hauria prou allà, però els dixers humans som així. Volem intimitat, doncs, volem tapar aquí a Espanya, sobretot...
Ens agrada que hi hagi aquest jardí tapat, que no ens vegi ningú, i ho volem tapar quan abans millor. Llavors, si no hi posem una planta molt tupida, molt seguit, hi posem una altra cosa perquè ens tapi un bruc, unes teles, perquè ho volem tapar. Però a la planta li hem de donar el seu marge de creixement.
Per què? Perquè ens seguirà després, a vegades quan plantem un arbre o una planta hem de pensar, d'acord, on el plantes, quin creixement creus que tindrà? O sigui, ningú pensaria en posar una olivera i en metro i mig posar una pomera i en metro i mig posar un cirerer, perquè dius, ostres, és que ja la copa de l'arbre ja m'ocuparà aquest espai, no ho puc tenir, no? Doncs amb les trepadores hauria de passar més o menys el mateix, amb les enfiladisses, veure que...
Que un metre i mig és gairebé 75 centímetres per banda. És que és molt poc, no? Per una planta que veiem que cobreix molt. Llavors, si li deixéssim aquests tres metres, entre planta i planta, escolta'm, la mar de bé, i pensa que llavors vol dir que jo vinc menys planta. Però és que sí, és idoni. Quina és l'amplada que hauria de quedar d'una tanca, per exemple, quan s'utilitza un euro o una altra enfiladissa? Mira, Eduard, l'amplada seria gairebé zero. Digue'm una cosa, els arbres que parlàvem abans del bosc, quina amplada tenen deure?
Res, vull dir, s'aferren i ja està. Per què fa fulla la planta? La planta fa fulla per tenir... Però és que després veiem que passem per un carrer que t'has de decantar i tot. I xipresos. Exacte, els xipres aquests que... Sí, sí, sí. Que clar, quan és gran ja suposo que no es pot fer res. Fixa que la gent planta els xipresos cada 25 centímetres. Per què? Perquè ja el plantes i gairebé ja està tapant.
I ho has tapat, no? Però, clar, a aquella planta quin tipus de creixement li dones? Si quan està a metro vuitant o dos metres el talles, no? El té molt poc. Llavors, què intenta fer per força? Creixer cap als laterals. Tu el talles, fa el torn gruixut i torna a créixer. Com que el torn és gruixut, el talles una mica més cap a fora. I la planta ha aconseguit créixer uns centímetres cap a fora. I cada cop és més, fins que arriba un moment en què allò, escolta'm,
quan vols retallar, de dir, anem a recuperar l'espai que tenia a dins, està tot sec perquè la part verda estava fora. No m'agraden gens a mi. Vaja, no ho sé, ara estic... Els xiprés. Una cosa molt personal. Sí, exacte. Però els xiprés de valla. No, no, exacte, els xiprés d'aquests de tanque, després quan vas i veus aquells xiprés que són... Escolta, els allos són preciós, són guapíssims. Però aquests de les tanques, dels patins, de les cases, no m'agraden gens, gens.
Jo et diré que hi ha xiprés de tanques i xiprés de tanques. Hi ha gent que ha ficat això molt xipré en una tanca molt petita, el primer any, els primers anys, escolta'm, allò és supercoco, però quan porta 10-15 anys, allò és... Clar, que llavors seria el moment en què l'altra tanca seria preciosa, et donaria menys feina, menys resistència i t'aguantaria molt més. Llavors, una tanca no té per què ser gruixuda.
i de trepadores enfiladisses encara menys tu la pots tallar gairebé arran de la paret perquè l'espai de 4-5 centímetres li és suficient per treure fulla hi ha gent que hi ha gent i venen al cap jardiners que posen cada any davant davant d'un clau i posen un de l'ombra i a l'hora de tallar tallen sempre en la mateixa línia per assegurar-se que allò queda llist i tal i la planta s'acaba adaptant al final aquesta part que només es pot creixer i només es pot tirar que no el fet d'anar cada cop tallant menys que et dona la sensació que creix molt i ja està
Perquè, precisament, les majories d'enfiladisses, quan més creixen, quan més rebroten i creixen, és en primavera. Per no dir-te totes, et dic gairebé totes, només creixen en primavera. És un bon moment, ara, per portar-les. Per això ho venia a dir. Però totes, o n'hi hauria, no ho sé, ara em ve al cap, per exemple, el cas d'una parra, que no deixa de ser de la família dels ceps. És idoni, eh? Sí? I tant, i tant. No hauríem d'haver tirat, potser, una mica més quan fes fred?
No, tu ara en parles de parres velles, grans, i que havien perdut la fulla i tal. Ara? Ara que venen test i comença primeravera i així. Ara fixa't que molts camps encara estan per brotar. Llavors, tant les parres com les parres verdes que parlàvem, bugamílies, rosers, eures, vignònies, solànums, jasmins, tot això, quan creixes en primeravera i a l'estiu no creixen...
Gairebé que no, gairebé zero. També veuràs una típica planta que ara comença a florir i és preciosa, que és la Wisteria o Anglicinia. És una planta que és com l'ametller que perd la fulla i després surt la flor primer i fa com uns raïms de color lila, és molt típic amb lila, també és en blanc i en rosat, eh?
però aquí a Altafulla tenim una casa preciosa que fa cantonada i ara està florida i ens ve la gent i ens diu, escolta, hi ha una trapa tota, perquè és preciosa, si no la coneixes la busqueu Anglicinia o Wisteria i és preciosa, no? Doncs totes aquestes plantes creixen només en primavera i en primavera fan la gran tirada de fulla, tiren i quan arriba la forta temperatura paren de créixer
Generen, generen, generen fotosíntesi, quan la temperatura baixa llavors perden la fulla i tornen a començar en primera manera. Per això és important molt més valuós, molt més productiu, molt més plantar ara com més avanç millor les travadores enfiladisses que no a l'estiu.
Llavors, escolta'm, que vull plantar un jasmí, que vull plantar una bugamília, un roser trepadó, escolta'm, que vull posar un sol ànom aquí, o fa temps que vull. Fem-ho ara perquè el creixement serà molt més ràpid. I te recordes allò que parlàvem al principi d'aquelles branques que van destinades cap a...
troben i veuen cap on han de créixer, doncs clar, la planta ja ens creixerà veient l'estructura que té. No la pujarem a l'estiu, l'haurem de lligar, veure aquelles branques que quasi no creixen, passarà l'hivern, aquelles branques no s'han adaptat al lloc, no s'han aferrat i ens estarà patint fins la següent primavera. Llavors, en primavera, ara, quan més avions millor, plantem totes les enfileresses i veurem que el rendiment de l'adaptació al lloc és magnífica.
Doncs escolta, seguirem aquests consells que ens donen. Res, que tothom s'hi posi aquest cap de setmana. Home, setmana santa, també ve de gust sortir a fora del jardí, a fora de la terrassa, tenir-ho una mica arreglat i posar aquelles quatre coses que ens donen tant de color i tanta vida.
ara són aquells dies en què veus el personal que va comprar la llauna de l'oli de teca per... per declarar una mica l'exterior. Sí, cert, cert. Perquè ara, doncs, bé, això, el diumenge de Rams, ja la gent ja voldrà fer el vermut d'allí a la terrasseta. Home, clar. A més, això que diem, que l'estiu, quan acaba l'estiu, tens ganes de llarg de foc, ara ja tenim aquestes ganes de sortir fora, gaudir del sol. Sí, de les dues maneres, escolta, jo encara l'encem
Encenc el foc a casa. Home, mira, l'estona passada també vaig encendre. Sí, sí, sí, cap al vespre feia fresca. Sí. Però tenim ganes ja de sortir fora el solet, el vermutet, a gaudir. Al final, escolta, s'ha de fer tot. Mira, el vermutet a l'exterior, després arriba el vespre la fresca, encens el foc, un tall de cançalada, i una vesca va torrat, i escolta, ja ho tindríem fet. Has vist que afortunats som de viure on vivim? Sí, sí.
Mira, permete'm dir una cosa molt ràpida. Han vingut uns propietaris d'hotels d'aquí a la zona, d'aquí a la zona, no?, que ens comencen sempre a parlar a Terrassa, no?, i els vaig preguntar, escolta'm, dic, què tal han guanyat les reserves? Perquè, clar, amb tot el tema com està en guerres i en vols, i em diu, doncs mira, millor que cap any. Dic, ostres, què bé, però tots, gairebé tots són nacionals, tenim més reserves que mai, ara tots nacionals, no? Dic, ostres, clar, la gent no vol agafar avions i reservem per aquí, no? I em diu, per fi la gent descobrirà el territori tan bonic que tenim.
Sí, sí. I és veritat, és veritat. Eduard, som uns afortunats de viure on vivim i a vegades anem a descobrir amb avió llocs, un recòndid que tothom ens ensenya i aquí tenim un tresor a la nostra estimada terra que estem i ja no cultural, sinó amb temps, que deies, amb clima, amb tot el que tenim i també amb la part del bosc que tenim i la nostra fortalesa també, amb les plantes que tenim aquí, és meravellós. I tant. Per cert, moltes d'aquestes coses les podem fer amb família, ho dic, perquè ara ve samarrejant-te
que sí, que hi ha casals i activitats i no sé quantes coses i esplais, però aquestes activitats també fan fort el nucli familiar i amb canalles poden fer moltíssimes coses. Tu que tens un marrec petit en roc de 3 anys, 4? Saps què s'està fent ara que encaixa amb Setmana Santa i amb les pluies s'està manat?
Ai. Espàrrecs. Espàrrecs, home, i tant. Espàrrecs, i la canalla, escolta'm, gaudeixen collir espàrrecs, i ara és un moment, i a més, què passa? Que n'hi ha tants, que encara que hagin passat el dia abans, n'hi ha. Sí, sí, sí. Està minat, així que gaudiu, gaudiu amb família, gaudint del bosc, gaudint d'estar aquí, i que pensem que hi ha gent que paga una barbaritat per venir aquí una setmana.
Cada tarda ho fem. Així m'agrada. Cada tarda. Així m'agrada. Arribem a casa quan se surt del col·le, agafem el tractor de pagals i acollim espàrrecs. Així m'agrada. Bona setmana santa. Igualment. Ens retrobem d'aquí 15 dies. D'aquí 15 dies som aquí. Fantàstic. Que vagi molt bé.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ens plantem nosaltres a la recta final d'aquesta nova edició del programa magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio i hem de reflexionar, com sempre, si fa o no fa, en aquesta horeta i abans de baixar la persiana definitivament. Va, Sònia, tu diràs, quina és la frase cèlebre que has escollit per un dia com avui?
Doncs vinga, un dia com avui hem escollit una frase d'Albert Einstein que diu... Oh!
Doncs fa falta, sobretot tenint en compte el context aquest en què ens trobem, en què un dia cauen clatollats per un cantó i l'altre dia per un altre, i si no, que li diguin a aquell senyor dels Estats Units. Exactament. I sembla que no hi ha aturador amb aquestes terribles guerres que setgen al món. Vull dir que jo crec que això, almenys intentem-ho, posar bones vibracions, com està tot.
Doncs va, bones vibracions. Suposo que compartida està bé per part de la Raquel Martínez. Doncs sí, perquè el negoci de la guerra, bé, mou massa, mou massa i és indignant. En fi, que ens treuen la pau, ens treuen la pau interior també. Les notícies a cada dia, a veure en què ens llevem avui, no? A veure quina dica de grossa. Sí, portem ja molt de temps que cada dia veiem les portades...
I el senyor Trump, el senyor Putin, estem ja molt cansats, de veritat. En fi, demanem pau. A casa meva hi ha dies que em fan canviar de canal segons quines notícies, perquè diuen que ja n'estan cansats. Jo, per defecte professional, m'agrada estar connectat i informat constantment.
sigui a través del canal que sigui, però a casa meva ja n'estan una miqueta farts. Suposo que és una realitat també d'altres famílies, no? Que segons quines imatges s'han de veure, que són crues, que són reals però lamentables, doncs acaben farint també una miqueta aquells que les contemplen encara que vulguin estar informats. En fi...
Pau, pau. I el problema d'això és que també s'està tendint a normalitzar-ho. I no hauríem de normalitzar de cap manera, no? Cap tipus de violència, evidentment, no? Però les guerres, doncs, tampoc. Reflexionem, sisplau, reflexionem en tot de tot això. Seria que a dir, Raquel Martínez, que acabeu de baixar un molt bon dijous. Fins demà.
Bon dia a tothom, adeu-siau. Adéu-adeu. I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat al de Fuller Ràdio 1 a la Torre, Roda de Barà Ràdio. La gent que els explica les coses a cau d'orella, les realitats més properes. Nosaltres ara marxem, però demà ben puntuals a les 11 del matí, a les 9 del matí, a les 11 del matí ens hi tornarem a posar. I els esperem. Cordials salutacions. Passiu bé.
Ei, ei, que ja pujan! Tranqui, no és un castell. Se comença la Torre de Set.
Som de la torre, vivim la torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la torre de 7, el programa casteller dels nois de la torre, on a la torre al 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM. Sintonitzes Ona la Torre. Si escoltes la ràdio, no et pots perdre el Col·lectius en Xarxa.
Cada setmana i en només mitja hora explorem les vivències, lluites i triomfs del col·lectiu LGTBI. Ho fem de la mà d'experts, activistes i testimonis. Analitzarem temes actuals, trenquem estereotips i farem que les veus de tothom siguin escoltades. No et quedis enrere i escolta Col·lectius en xarxa. Un podcast de Lluís Rodríguez Lago i Manel Ferrer.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Notícies en xarxa.