La ràdio de proximitat
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià. És 5 de març, dia de Sant Eusebi. I ara hi ha aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Roda de Barà l'Ajuntament ha mantingut una reunió de treball amb administracions i tècnics
Per conèixer en quin estat es troba la redacció del projecte del nou enllaç amb l'AP7. I ara ja sap que el Ministeri de Transports es pronunciarà la setmana que ve i que les obres es podrien licitar el primer semestre de 2027. Altafulla, l'alcalde Jordi Morinera aposta perquè el Baix Gaià sigui una supària dins de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona.
El Vall insisteix en que cal treballar més la integració dels municipis petits en aquest futur ens. I a Torre d'en Barra el Consistori destinarà enguany 12.000 euros a projectes proposats per infants i joves al Pla Juvenil. La iniciativa Entre tots i totes fem la torre s'inclou al Pla Educatiu d'Entorn.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Suposo que encara no has hagut de pujar la canoa. No, però amb el paraigua és a punt perquè sembla que l'haurem de fer servir d'aquí poquet, no?
Sí, sí, ara de seguida connectarem amb el servei meteorològic de la xarxa. Sònia Camí, bon dia, botes d'aigua impermeable, això sí que ho tens preparat tu. Sí, sí, tinc el paraigües a punt, amb aquest fantàstic dia que ens fa avui. Tenen-nos indonitzat el de Fuller Ràdio, Ana La Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix, gaire al dia, faci sol o blogui. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Ara ho dèiem, dijous, tard o d'hora, serà passat per aigua. Ens van advertir, tot apunta que el paraigua, les botes i l'impermeable, la Raquel i la Sònia no l'abandonaran del tot al llarg dels propers dies. En tot cas, que ens ho asseguri el nostre home del temps.
Connectem tal com fem sempre amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Mipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, canvi de situació ben destacable al llarg d'aquestes properes hores al camp de Tarragona. De fet, els núvols ja seran molt més actius que no pas els últims dies i acabaran deixant pluges. De moment hem tingut alguna de despistada, no és gaire cosa el que cau tot just a hores d'ara, per exemple en alguns indrets del Baix Camp...
també de l'Alcamp o cap a la Conca de Barberà, però en canvi aquest migdia, aquesta tarda, ja aquesta pluja es farà molt més extensa. Arribarà una fogatada d'aigua des de la Mediterrània que ens regarà a tots. De fet, al llarg d'aquest migdia i tarda els paraigües seran necessaris. Potser en alguns casos, arran de mar sobretot, servirà de poc el paraigua perquè anirà fent vent i, per tant,
doncs els pot atrotinar aquest vent que farà que hi hagi també mala mar. La tenim alterada a hores d'ara aquesta mar i continuarà de la mateixa forma durant tot el dijous. Per tant, onades de dos o tres metres han facilitat la pluja més abundant al voltant de les primeres hores de la tarda. N'estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara el que toca és fer un repàs a les portades de la premsa d'aquest dijous 5 de març. Comencem com sempre amb el diari del Camp de Tarragona, el mes que avui ens situa a Reus i titula La tecnologia i la innovació donen feina a 4.500 persones. El Tecnopart reuneix actualment una setantena d'empreses dels sectors.
Més coses a Tarragona. Els pares reclamen més places d'I3. Comença el període de preinscripció escolar amb protestes per la reducció de línies a dos centres de la ciutat. La fotografia de portada ens situa just al davant de l'IMET, on ahir a la tarda hi va haver una concentració contra el tancament d'aquestes línies.
La crònica laboral ens diu, sense avenços en la negociació d'International Paper amb els treballadors. I un parell de qüestions més, sota mateixa la capçalera, avui unes declaracions del lateral del nàstic, Sergio Santos, que diu, el meu potencial sempre està tallat.
però necessitava confiança. I d'altra banda, pel que fa a urbanisme, expliquem que l'Ajuntament a Reus comença a aplicar el pla Reus Respira i Plantarà 371 nous arbres a 44 carrers. Un altre rotatiu dels que tenim a l'abast és el diari de Tarragona. En Raquel, què planteja aquest dijous?
Paraules explícites, volem sortir de Qatar. És una família d'ull de cona que no pot sortir del país i expliquen que des de casa han vist passar els míssils. Analitzen l'impacte d'aquest conflicte en clau tarragonina un dia més i diuen que el port exporta als Estats Units 111.393 tones de productes i n'importa 4,7 milions, sobretot de cru i cereals.
Imatge del president Pedro Sánchez que es planta davant les amenaces de Trump i recupera el no a la guerra de 2003. I avui analitzen qui són els xiites, la branca de l'islam que domina l'Iran i també tenen el perfil del nou líder iranià, Alil Arijani, que és un dirigent expert en Kant, en el filòsof.
Parlen també del caos ferroviari, diuen que les obres en els túnels del Garraf són cada cop més a prop i analitzen avui les llums i les ombres. I els treballs, per cert, començaran dilluns 16 de març, en un moment en què el sistema ferroviari està molt tensionat. I acabem amb la imatge del capital alnàstic, Òscar Sanz, que diu que això ho hem de fer entre tots.
I tanquem el cercle d'aquest repàs de portades amb tot el que la premsa d'àmbit generalista publica aquest 5 de març. Sònia. Doncs avui comencem amb la portada del periòdico que diu... La Unió Europea s'uneix per deixar Espanya davant l'amenaça de Trump. Qualsevol amenaça un membre ho és a la Unió Europea, afirma Brussel·les. Sánchez replica el líder dels Estats Units. La posició del govern es resumeix amb un no a la guerra.
Feijó justifica l'actiran abans del dret internacional i als drets humans. Macron trasllada al president espanyol la solidaritat europea de França. Mert justifica el seu silenci a la Casa Blanca amb la necessitat de no escalar el conflicte.
Al front bèl·lic l'Iran, una fortalesa geogràfica que dificulta una ofensiva terrestre. Els Estats Units enfonsen un vaixell iranià amb un torpedat des d'un submarí. L'Ordan ha abat un missil balístic llançat per Teheran contra Turquia. I es veuen, en aquest cas, quatre imatges, una d'un incendi en una indústria petrolera als Emirats Árabs, una altra de cossos sense vida després d'un dels bombardejos d'ahir a Teheran,
Una altra imatge de flames i fuma en un edifici residencial de Beirut i marins iranians morts en l'atac a un vaixell en aigües de l'Índic. Altres temes que destaca el periòdic avui és que els amus dels patinets hauran de pagar entre 80 i 250 euros per regularitzar-los. El procés suposarà per a l'administració i les companyies d'assegurances uns ingressos entre 560 i 1.750 milions.
Climatització. La norma és més exigent amb la temperatura a les granges que a les aules. I també destaca que el BBBA Spark acompanya les esteraps en la seva transició cap a companyies globals.
La Vanguardia Sánchez manté el pols i recupera el no a la guerra. Aquest és el titular. La Casa Blanca diu que Espanya torna a col·laborar amb l'exèrcit nord-americà i el Bares ho desmenteix taxativament. Un submarí dels Estats Units enfonsa una fragata iraniana a Sri Lanka. Hi ha 101 desapareguts.
L'OTAN fa caure un missil llançat per l'Iran que es dirigia cap a Turquia. Rússia confia a pal·liar, gràcies al petroli, el cos econòmic de la guerra al Golf. I en aquest cas la imatge és una de Pedro Sánchez en la intervenció d'ahir i una altra que es titula La guerra caiguda del cel. I es veuen joves pastors que es juguen la vida explorant un missil iranià caigut sense esclatar en un descampat als afores a l'est de Síria.
Més altres temes que avui també trobem en portada a la Vanguardia, en recerca troben la via per prevenir la metàstasi que accelera l'estrès. Èxit del Talena Arena a l'empara del Mobile, 25.000 assistents. I el vot de Vox frena el primer intent d'investidura de Guardiola.
L'ara titula Sánchez recupera el no a la guerra, la pugna Macron fa costat al líder espanyol i Brussel·les defensa l'estat davant l'amenaça comercial de Trump. El desgavell, fons de la Casa Blanca, diuen que Espanya hi cooperarà militarment i la Moncloa ho desmenteix a l'instant. En portada també la imatge és d'aquest missil que no va esclatar i que va caure ahir a la zona rural.
També altres temes al no de Vox a PP activa la repetició electoral a Extremadura, a Guardiola més lluny de la investidura. Una proteïna culpable que les dones pateixin més Alzheimer. La recerca l'afirma la clínica Mayo. I un conegut carnisser, el tercer sense llarg mort a Badalona. El difunt, es deia Jordi, tenia 52 anys.
Acabem les portades amb el punt avui que titula motor industrial. Les empreses d'auxiliars del sector de l'automoció generen entre el 7 i el 10% del PIB del país. En la crònica el dia d'ahir de Lluís Simón Rebeseda diu l'espantall de Donald Trump. Pedro Sánchez aprofita el rebutge a la figura del president dels Estats Units per erigir-se en el seu rival el món lliure.
I en el suplement l'esportiu, les lesions de Valder i Condé limiten el Barça en defensa. A Flick li queden dos laterals purs i el recurs del polivalent Eric. Doncs aquests són els titulars d'avui dijous 5 de març.
Vinga, va, que ara és moment per la nostra singular anàlisi de l'actualitat, moment per l'opinió a Baixgà i al dia. Tots vostès saben que els dijous qui comparteix aquest espai amb nosaltres és la periodista Marta Domen, a qui trobem al capdavant de l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Bon dia, doncs ja preparada per encarar una jornada que serà intensa, com la majoria, però ja ens agrada això, ja ens agrada. És el ritme que toca, i contents que el puguem portar. Hi ha dies que la cosa potser se'n va una mica de mare, però que hi hagi marxa. Em penso que ho he dit més d'una vegada jo aquí al programa, que almenys a mi, ara parlo en primera persona, a mi m'agrada el rock and roll.
I, per tant, escolta, que n'hi hagi, que ballarem. Són de les teves. També, també. Escolta, aquest cap de setmana se celebra el Dia Internacional de la Dona. Serà diumenge 8 de març, una jornada que es torna a centrar en la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones. I Europa va dir que la igualtat de gènere és un dels valors fonamentals de la Unió, forma part dels seus tractats des de fa dècades, però...
Malgrat això encara hi ha desigualtats importants, per exemple la bretxa salarial, conciliació laboral, familiar, la presència de dones en llocs de poder o la violència masclista continuen sent alguns dels reptes pendents i per tant continuen estant damunt la taula.
Doncs sí, la igualtat entre els homes i les dones és un dels valors fonamentals de la Unió Europea i d'aquesta manera, com a tal, forma part dels tractats des dels seus inicis. I en els últims anys, tant la Comissió com el Parlament han impulsat noves lleis i iniciatives per tal de reduir les desigualtats que, malgrat tots els esforços que fem entre tots, encara a dia d'avui existeixen.
Una de les desigualtats més evidents, m'hi fixava avui aquest matí quan repassava així dades, és la bretxa salarial que a la Unió Europea continua al voltant del 13%. Per què és una desigualtat tan persistent, tot i les dècades de legislació sobre igualtat que es porten fent?
Doncs sí, hi ha diferències. Com has dit tu, a la Unió Europea les dones guanyen aproximadament un 13% menys de mitjana que els homes. Després de tants anys de treballar-hi, sembla estrany com encara hi ha unes xifres tan altes. Per abordar-ho, en definitiva, el que ha fet la Unió Europea és aprovar una directiva de transparència salarial
que ha d'obligar les empreses a informar sobre els salaris i a detectar d'aquesta manera possibles discriminacions de gènere que hi pugui haver. L'objectiu, en definitiva, és facilitar que es puguin identificar i corregir aquelles diferències que són del tot injustificades. I amb aquesta nova directiva europea sobre transparència salarial, creus que el fet de fer visibles aquestes dades
Pot acabar, a veure si m'explico bé, pot acabar que aquesta eina sigui efectiva i es redueixi aquesta desigualtat entre salaris. No sé si m'has entès el que avui dic. Sí, sí, sí, a veure...
Algunes de les mesures d'aquesta directiva de transparència salarial són, ja ho hem dit, que les empreses han d'informar sobre els salaris per detectar les deferències. Per tant, els treballadors podran saber si cobren menys que algú del sexe oposat pel mateix treball.
i després les empreses més grans, no totes, però les grans, hauran de publicar les dades sobre la seva bretxa salarial. A partir d'aquí, no tota Europa és igual, però ja sabem que als països mediterranis és allò que ens agrada, no sé si fer trampes, però no anar directes cap a un punt, sinó anar donant tons, a veure si així ens podem estalviar,
és molt complicat. L'objectiu de les empreses és guanyar més diners. Jo crec que amb lleis d'aquest tipus i amb normes d'aquest tipus, sí que ho hauríem d'aconseguir i no hauria de ser tan difícil. A mesura que es van posant impediments perquè la bretxa es vagi fent més gran, ja anem aconseguint aquesta igualtat.
però també soc realista i també sé això que hi haurà empreses que d'una manera o d'una altra suposo que intentaran saltar-se aquesta directiva. Però m'agradaria ser en aquest sentit positiva i malgrat sigui com a conseqüència d'una llei i d'una imposició, m'agradaria pensar que d'aquí a uns anys ja no estarem parlant d'aquesta bretxa salarial.
I això es fiscalitzarà de cara a les empreses? I de la mateixa manera que es pugui fiscalitzar, es contempla que hi puguin haver sancions? O això no depèn de la Unió Europea i és més cosa dels estats? No ho sé, ara em ve al cap, eh? És incomparable una cosa amb l'altra.
Però, per exemple, des de fa uns quants anys és obligatori que tot treballador d'una empresa hagi de fitxar l'entrada i la sortida i, per tant, si en un moment hi ha una inspecció de tal negoci, doncs se't pugui demanar aquesta informació. I si no la tens, doncs multa el canto. No sé si això... És exactament el mateix.
Exactament el mateix. És així. O sigui, faran inspeccions i es multarà a qui no compleixi. Però ja sabem que encara a dia d'avui hi ha persones que no fitxen en el seu lloc de treball, i no poques.
Tornem una mica a l'inici. És una directiva, una directiva de transparència salarial. Per tant, això ho he explicat en altres programes. Les directives no són d'obligat complement immediat, sinó que s'han de transposar a la normativa legislació nacional de cada país.
Per tant, igual que el tema del fixatge, també aquí haurà de passar el mateix. Aquesta directiva s'ha de transposar a les lleis, en el nostre cas, espanyoles, i a partir d'allí serà responsabilitat de l'estat espanyol d'anar perseguint aquelles empreses que no fan el cap de fer.
Les polítiques europees, ho dèiem al principi, també el que pretenen és millorar la conciliació laboral i familiar amb, per exemple, permisos de paternitat o flexibilitat laboral. Fins a quin punt mesures com aquestes poden arribar a canviar els rols tradicionals de cura que encara recauen, lamentablement, majoritàriament sobre les dones?
l'objectiu d'això és repartir millor aquestes cures que tu dius perquè el 91% de les interrupcions de carrera per cuidar familiars van a càrrec de les dones això és jo crec que és cultural per una banda i temporal per una altra potser la gent de la meva generació els seria més difícil de fer-ho però jo crec que les generacions que ens venen al darrere ja ho han assumit de forma més natural
Conec molts amics dels meus fills en què la baixa paternitat o maternitat no l'ha fet sempre la dona, sinó que en alguns casos l'ha fet l'home perquè interessava més per la qüestió que sigui que la dona anés a treballar i que el pare es volgués quedar amb el nadó.
Per tant, jo penso que aquesta prioritat de millorar la conciliació entre feina i vida personal, la gent jove la té molt assumida i que no serà un problema als propers anys, ni molt menys. Vinga, va, doncs som aquí una mica optimistes del que podria o del que és en molts àmbits un problema estructural, que de mica en mica aquest es vagi...
minimitzant. Va, més coses, ho sento per l'audiència que digui, ostres, són reiteratius, sí, però és que si no hi hagués el dia de la dona, possiblement qüestions com aquestes passarien per alt i no les tractaríem. La Unió Europea impulsa normes per augmentar la presència de dones en consells d'administració d'empreses. En aquest sentit, les quotes
preestablertes, hi ha d'haver tants homes i tantes dones, o hi ha d'haver, no ho sé, ara em ve el cap, no?, en clau electoral, potser, les llistes cremallera. Això funciona?
Mira, la idea és trencar el sostre de vidre en la direcció empresarial i l'objectiu europeu és que el 40% de les dones estiguin en Consells d'Administració abans del 2026. Ja estem en el 2026. Encara n'hem arribat a aquesta xifra. Això és un reglament que van aprovar el Parlament Europeu i els estats perquè hi hagi més dones en Consells d'Administració de les empreses
Tornem al mateix. Jo crec que anem avançant i molt, però encara queda molt per fer. I com has dit al començament, si celebrem el dia de la dona treballadora, i és una celebració a nivell internacional, és perquè alguna cosa no està acabant de funcionar bé del tot. És molt trist. Estem al segle XXI.
però encara hem de dedicar un dia específicament als drets laborals de la dona. Per tant, vol dir que encara queda molt per fer.
I una altra dels fronts és la xacra de la violència contra les dones. Vaja, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual al llarg de la vida. Costa moltíssim d'erradicar aquesta realitat i cada cop hi ha més conscienciació social. Des de la Unió Europea s'impulsen també iniciatives legislatives i programes de suport a les víctimes, Marta.
En aquest tema no podem ser ni positius, ni optimistes, ni permissius. Hem de ser molt durs. Com has dit, és una xacra, una de cada tres dones a Europa ha patit violència física o sexual al llarg de la seva vida. Això és terrible. La Unió Europea el que ha fet en aquest sentit és endeir-se al conveni d'Istanbul per prevenir la violència contra les dones,
A més a més, ha fet propostes de lleis europees contra la violència de gènere, contra el ciberassetjament, que poc se'n parla encara del ciberassetjament a les dones, i crear unes xarxes europees de prevenció i suport a les víctimes.
treballa per combatre aquesta violència masclista, que és un problema que continua sent molt present a tota Europa, a tots els països, i que en aquest sentit s'han de seguir impulsant iniciatives legislatives per tal que hi hagi programes de suport a víctimes i, sobretot, també molt important, cooperació entre els països
per prevenir aquesta violència. No sé, m'està venint al cap un judici. Aquests dies tinc molta feina i faig una cosa que sempre dic als nens, o sigui, no faig el que dic als nens que han de fer, que és veure la televisió, els informatius. Però sí que un dia vaig, amb un zàping d'aquests ràpids que he pogut fer, vaig veure el judici que hi ha encara,
sobre aquella mare espanyola, ara divorciada d'un ciutadà italià, en què li van prendre els nens que van marxar a Itàlia i que ara el pare està acusat de violència vicària. Per tant, insisteixo, és molt important
que es vagi avançant en aquesta cooperació entre països per tal que la violència que s'està exercint entre les dones i també amb els seus fills no quedi impuni per al fet que els matrimonis siguin mixtos de diferents països o que una de les dues parts de la parella
hagi hagut de marxar cap a un altre país. Això no es pot permetre de cap manera a Europa i hem de treballar perquè això sigui possible, perquè la violència masclista afecti no a menys d'una de cada tres dones, sinó que no afecti a cap dona en els propers anys.
podríem pensar i possiblement Europa és una de les regions del món amb més avenços en igualtat de gènere tot i així el problema no està resolt queda molt de camí per recórrer avui hem volgut dedicar aquesta anàlisi de l'actualitat amb la Marta Domènech des de l'oficina de Europe Direct Tarragona precisament el 8M s'ha de sortir al carrer aquest diumenge 8M i reivindicar
Tot això que acabem de comentar ara, que redueixi aquesta bretxa salarial, que hi hagi aquesta conciliació real i equitativa entre els homes i les dones amb la família, també aquestes tasques de cura...
...en els llocs de lideratge i de presa de decisions, i s'arribi a les xifres fixades per la Unió Europea, i sobretot, i ho dèiem, no podem ser optimistes, però insistirem d'aquí que acabem amb aquesta xacra que és la violència contra les dones. Marta, ho deixarem aquí, gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta, i escolta, que tinguis un bon buitema tu també.
Moltes gràcies. Adéu-siau. Fins la setmana vinent.
Va, que a nosaltres ha arribat aquest moment, tanquem el primer tram de baix veia el dia amb una nova pàgina musical en català. Avui de protagonista tenim la cantant andorrana Marta Roura, que tot just acaba de publicar el nou single Volar, l'escoltem de fons, de la mà de la discogràfica Crea Music. Es tracta d'una peça íntima i emotiva que parla de sanar ferides, creixer i continuar avançant i que suposa un nou pas en el trajecte creatiu d'aquest artista. Recordem que Marta Roura el 2004 va portar Andorra
per primera vegada al Festival d'Eurovisió Cantant Català. Doncs bé, ara comença una nova etapa després d'uns anys allunyada dels escenaris i dedicada també a la formació teatral. Volar sona així a baix que hi ha el dia. Nosaltres fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat, el de Fulla Ràdio, a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Fins ara.
Gràcies.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Sendas, un programa en el que caminem, fem excursions i viatjem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Sintonitzes on a la torre. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat continua la circulació complicada en diversos punts. A la C25 hi ha dos punts encara amb accident i avariac obliguen a tallar un carrer en els trams entre Arbúcies i Santa Coloma de Farnès amb afectació en circulació en sentit oest.
A l'AP7 també a Vilablareix un accident talla un carril i provoca en aquest cas dos quilòmetres de retencions. També a l'AP7, però en aquest cas a la Metlla de Mar en sentit nord, un turisme accidentat també provoca lentitud en aquest punt. A la C58 entre Barcelona i Moncada una varia també genera un carrer tallat i trànsit lent. Finalment a la Nacional 230 a l'altura de Vilaller també s'hi aplica pas alternatiu per una incidència
que afecten en dos sentits de la marxa. També tallada en aquests moments la C-155 a Palau Solità i Plegamans per un camió avariat. A banda, retencions habituals a la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat. Per altra banda, normalitzada ja la circulació a la C-32 entre l'Ella i Premia de Dalt, que ha estat afectada per un accident entre diversos vehicles.
I en clau política, la Casa Blanca ha assegurat que Espanya s'ha vingut a col·laborar en l'operació militar dels Estats Units Israel a l'Orient Mitjà, una afirmació que el govern espanyol ha desmetit taxativament. La portaveu nord-americana, Caroline Leavitt, ha parlat d'un canvi de posició després de les amenaces de Donald Trump de tallar relacions comercials amb Espanya, mentre que el ministre d'Exterior, José Manuel Álvarez, ho ha negat i ha dit que la postura de l'executiu no ha variat ni una coma.
Al seu torn, la secretària general de Comissions Obreres de Catalunya, Belén López, ha reclamat que el govern espanyol fixi un topall també als preus dels productes bàsics si el conflicte comercial acaba encarint el cost de la vida. Mentrestant han començat ja les repatriacions de ciutadans espanyols atrapats a l'Orient Mitjà i l'exèrcit s'està mobilitzant amb diferents vols com un procedent d'OMAM, que en les darreres hores ja ha dut a Espanya més de 3.000 ciutadans.
I Protecció Civil de la Generalitat activa l'alerta del Pla i Nuncat per la previsió que la borrasca Regina deixi més de 100 litres per metre quadrat en 24 hores, sobretot al nord-est de Catalunya. Segons el servei meteorològic, les pluges comencen ara al matí a les Terres de l'Ebre i s'estendran amb el pas de les hores arreu del país. També s'espera fort onatge amb onades de fins a 4 metres a l'alt Empordà i ratxes de vent que podrien superar els 72 km per hora al litoral i àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
Davant del temporal, com sempre, protecció civil demana extrema la precaució i evitar rius, rieres i barrancs. I el comitè de vaga que representa els gestors d'emergències del servei 061 Salut Respon ha convocat vaga indefinida per denunciar anys de precarietat, incompliments i discriminació laboral.
Bona nit.
Avui hem de saber que Protecció Civil de la Generalitat ha activat el Pla Inuncat en fase d'alerta perquè les previsions indiquen l'arribada de la vorasca Regina, que pot provocar acumulacions de pluja als 100 litres per metre quadrat. Les informacions de què disposem a hores d'ara diuen que el nord-est de Catalunya serà un plogui més, però atenció perquè les precipitacions començaran aquest dijous al matí a les Terres de l'Ebre, segons ha explicat Protecció Civil en un comunicat, i aniran avançant.
El cos també ha insistit de la possibilitat que hi hagi onades superiors als dos metres i mig fins aquest divendres al migdia i que es preveuen ratxes fortes de vent de més de 72 km per hora al Camp de Tarragona, al Penedès i Barcelona. Per tot això, Protecció Civil ha recomanat extremar les precaucions, seguir les previsions meteorològiques i no posar-se en risc.
Cal allunyar-se de rius, rieres i barrancs, encara que no estigui plovent allí, i en cap cas creuar-los malgrat que portin molt poca aigua. Així que seny, sentit comú, i a mantenir-se informats. Va, que ara canviarem totalment de registre i conversarem amb l'enòloga Marta Casas, del celler Parés Baltà, que aquest divendres a la tarda oferirà un tas de vins a Calça de Fi de la Torre per tal de celebrar el 8M i reivindicar el paper de la dona en l'enologia.
I després, com que és dijous, rebrem amb els braços oberts el nostre jardiner de capçalera del Garden Center Gaillam, qui aprofitarem també per obrir les línies del telèfon del directe. Així que vagin preparant totes les consultes que li vulguin fer. Ens espera tot això i molt més aquí, a Baja i al Dia.
Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i tots els pobles del Baix Gaià en sintonia. Baix Gaià al dia.
Doncs aquesta setmana arriba a Torredembarra una de les enòlogues més reconegudes al país, perquè oferirà un tas de vins especial a Cal Serafí, a Torredembarra, i ella és la Marta Casas, que ens acompanya avui per telèfon. Marta, com estàs?
Hola, Anna, què tal? Molt bé. Véns, de fet, a fer un tast de vins. Ara, de seguida, preguntarem com el prepares, què és el que hi oferiràs. I véns, doncs això, també, amb una selecció de vins ecològics i biodinàmics, que és important apuntar això d'entrada, oi? Sí, tant, perquè és la nostra filosofia, la nostra manera de treballar l'agricultura i transmetem tota aquesta...
protecció de la terra, de la planta i al final del vi la nostra salut. Entenc que seran vins sobretot del celler París Baltà, no?, que tenim ubicat al Penedès. Sí, nosaltres estem al Penedès, tenim totes les vinyes ubicades en diferents finques dintre de la zona de la Déu Penedès i també cava, també te presentarem un cava.
Doncs una selecció de vins i destacàvem aquest punt de vins ecològics i també biodinàmics perquè no sé si va ser considerada una de les pioneres però vens treballant a la biodinàmica des de ja fa uns quants anys de manera com molt ferma i compensuda Sí, sí, vam conèixer la biodinàmica a partir del final del 2010 i ens vam certificar a partir de l'any 2013 tenim totes les vinyes certificades en biodinàmica
i va ser tota una descoberta, al principi jo que venia del món científic i farmacèutic i enològic i tot això, el tema que les plantes curin plantes, bueno, sí, que hi creia, però no fermament amb la viticultura. I llavors va ser estudiar i tenir uns molts bons professors que vam tenir en els cursos que vam fer, que al final en vaig fer tres, que normalment són, en un curs en tens prou, dos ja és
Era com un màster i el tercer el vam acabar l'any 2020 i era veure com treballar plantes que tens a l'abast o algunes que potser no les tens però les pots treballar amb infusions i amb preparats que se'n diuen preparats biodinàmics, que s'han de treballar una miqueta abans d'aplicar-los i després aplicar-los de forma homeopàtica, agrohomeopatia. Llavors és donar vida al terra, donar vida a la planta perquè aquest raïm
tingui molta vitalitat i al final es transmeti en el vi i que quan no ens el prenem, a part de ser lliure de pesticides i herbicides, perquè bàsicament la base és ecològica, que vol dir això, no utilitzar cap producte químic a la vinya ni cap producte químic a la elaboració del vi. I a més a més, la biodinàmica el que afegeix és això, tractar les vinyes amb altres plantes que curen plantes, o sigui, amb princips actius, fungicides naturals, com el sílice de la cua de cavall...
com tot un munt de preparats que fem per afegir-ne el compost i el compost que és el nutrient de les vinyes també doni vida en el terra i pugui haver-hi molts microorganismes, moltes bactèries que ajuden a transportar el nitrogen cap a les arrels. És tot un cercle que ens va agradar moltíssim i que el vam voler aplicar fermament a totes les 200 hectàrees que tenim.
al Penedès. No vam ser els primers, però potser els segons o tercers del Penedès. Evidentment, això comporta molts reptes i també s'ha de mantenir unes expectatives en quant a aromes, sabors i més en un món on està tan valorat
tot aquest aspecte amb tants reconeixements que hi ha. Per cert, Marta, que arribes amb el reconeixement d'enòloga de l'any 2024, arribes potser en un dels millors moments de la teva carrera, podríem dir? Sí, es podria dir que sí, que va ser un moment molt maco i que encara dura perquè això és
que un senyor molt reconegut en el sector de la crítica dels vins de prescripció, que és un master of wine britànic molt reconegut, faci una llista de vins que li agraden més de totes les visites de casseta, totes les D.O.s de Catalunya, que en són 12, 12 D.O.s a Catalunya, va passejar-se per més de 250 cellers
i que després, a més de més de la llista de vins, doni un reconeixement a diferents personatges i que ens el doni a nosaltres com a millonòloga, és de veritat d'agrair de tota aquesta feina de tants anys, de tota aquesta manera de pensar, perquè també fer tots aquests tractaments de plantes que curen plantes, de totes les vinyes que tenim, que és una logística... La veritat, si venen...
La gent que ens escolta al celler a visitar-nos, que estem sempre oberts i podem fer visites aquí mateix a les vinyes o anar més amunt a la muntanya, on tenim la resta, se'n donen compte de lo difícil que és gestionar tot una verema, tot l'any del cicle vegetatiu de la planta, des que ara començarà a brotar, fer totes les llaurades, fer totes les preparats, fer tota la collita...
i després fer els vins, i clar, que et donin aquest premi és com una satisfacció per tot l'equip, per tota la feinada que portem tants anys, i de veritat que molt contents, i tant.
Doncs ara parlarem també d'aquest tast de vins. Sabem, Marta, que et conviden també en aquesta setmana on es comemora el Dia Internacional de les Dones per reconèixer també la teva figura en el món de l'enologia. Suposo que darrerament es venen trencant sostes de vidre o almenys així ens ho volem imaginar, però clar, tradicionalment era un sector com molt masculinitzat
i sempre s'ha destacat la teva figura també en aquest sentit de dona que has pogut anar, obrir camins i marcar tendències, fins i tot. Sí, és maco de veure tot aquest procés de 24 anys que ara ja porto, que també vas veient, clar, vas fent gran, vas veient gent que ve darrere, que també vas obrint referents, com tu veies que tenies referents davant teu, de gent que tu observaves
que ja portava anys treballant, i és bonic de veure gent jove que et pregunta, gent que s'ha interessat en com fem les coses del món i de professionals que venen darrere, gent que comença ara a fer vins o que ja fa dies que en fan, però que tenen una referència, i consumidors també, que això és molt maco. I pel fet de ser dona també és molt atractiu veure com...
La vida, doncs, es desenvolupa en una societat plena d'homes, perquè aquí, quan jo vaig venir l'any 2002, ja hi havia els quatre homes, l'avi del meu marit, el meu sogre, el meu marit i el meu cunyat, ja hi era la meva cunyada, que ella va obrir la primera pasta, des de l'any 99 que ella ja hi era, i jo vaig venir l'última, una mica així...
allò que dic jo, quan ets jove vas una mica emboirat per la vida i no sabient on posava, la veritat, i vaig venir per fer unes pràctiques per acabar la carrera d'enologia i encara hi soc, vull dir que va així això, que a vegades no saps com estàs embolicat, el que passa és que com que t'agrada, com que és una feina molt creativa, una feina que no sempre fas el mateix perquè cada època és diferent,
i que, a més, hem fet un equip molt bo amb els dos marits, les dues cunyades i l'avi i el meu sogre, que sempre, la veritat, s'ha de dir, per molt que ells també van viure a la societat masclista i també tenir aquest punt patriarcal raigat, van sempre obrir les mans i sempre ens van deixar decidir, evidentment, amb algunes trobades d'aquelles de...
de cremor, que això no està bé, que això no ho sabeu menar-ho, que això tal, però és normal, tot de color de rosa no pot fer-ho, i discussions n'hi havia, evidentment. Però sempre amb aquella obertura de ment, que en aquell moment, fixa't, l'any 2002, l'avi que tenia 80 i escaig anys, com tenia la ment oberta que dues jovenetes de 25 i 27 anys estiguessin...
de direcció tècnica. És així. Molt bé. Nosaltres, parlant d'events, també tenim una dona al programa aquí a Baix Gai al dia. És la Ruth Troiano, que cada divendres ens fa una col·laboració. I, Marta, t'ha enviat un missatge que ens agradaria compartir amb tu. Anem a sentir la Ruth.
Jo diria que la Marta Casas és una de les anòlogues viticultores més preparades que tenim.
a Catalunya ho acredita en totes les distincions que ha rebut al llarg dels últims anys i també totes les formacions que ha fet. Ara ja crec que és la segona dona catalana, però fins fa poc l'única vaina acadèmica que després d'haver completat el diploma Wineset al nivell 4 ha tingut aquesta altra distinció i crec que
No s'ha parat de formar en els últims anys, és una dona molt connectada amb la terra que en sap molt de biodinàmica i de donar vida als sols, però no sol als sols per fer créixer les vinyes.
també a les plantes aromàtiques, en un hort que cuida de manera meravellosa i sempre té les portes de casa obertes i sempre té temps d'acollir, d'escoltar, de compartir, d'on està, evidentment, als seus vins. És una dona inquieta que mai s'ha conformat amb el que ha rebut, sinó que sempre ha volgut investigar més i més a fons
i redescobrir el Penedès de vins tranquils, varietats autòctones, i crear vins molt autèntics, amb molta vida, amb molta energia, vins i també bombolles, perquè a banda dels vins que té emparats a la Deo Penedès, també elaboren escumosos dins de la Deo Cava. Penso que és una de les dones que se l'ha de conèixer,
que se l'ha d'admirar molt, moltíssim, se l'ha d'acompanyar, i que és una referent, i jo estic molt orgullosa d'haver-la trobat en el meu camí, i que m'hagi ensenyat sempre, m'hagi obert sempre els braços, així que segurament demà gaudireu, o avui, no sé quan és, del tast a Torredambarra, em segureu, no sé, no ser-hi, però en tot cas que serveixi aquesta entrevista com a testimoni del que és, i jo si pogués preguntar-li
Alguna cosa, la Marta Casas, quin repte té ara entre mans? El celler, per una banda, i fora del celler per l'altra, perquè penso que és una dona tan inquieta que també ha estudiat molt sobre els astres, sobre la percepció que tenim de les coses, les cures, autocuidar-se, i penso que segurament els seus vins creixeran
ja no només qualitativament, sinó també en valors i principis i en aquesta connexió que necessitem també amb el planeta. Això li preguntaria proper repte en el celler i fora del celler per després segurament també aplicar-lo al celler. Una abraçada. Marta, tens la pregunta de la Ruth. Doncs primer, que m'he quedat glaçada de les boniques paraules que m'ha dedicat. De veritat que et sents molt, molt...
agraïda d'escoltar de la Ruth Troiano totes aquestes frases tan maques que m'ha dedicat. I, doncs bé, és veritat, som un colinquiet aquí, jo la primera, i sempre tinc cosetes, eh? Si és veritat que té raó que m'ha enganxat, no em puc amagar. Tinc aquí el celler com a repte de celler,
El primer és ara a veure com fem l'adaptació, que sempre ens hem d'adaptar. Ens hem adaptat a 10 anys que portem de sequera i ara ens hem d'adaptar amb aquest any que ens ve d'humitat 100%, perquè ara tornaran a venir pluges. En portem el doble o gairebé 3 vegades més d'aigua des de l'octubre fins a en vara d'un any normal, dels normals d'abans, no dels últims que eren secs.
Imagineu-vos la d'aigua, ja que té la vinya, i que ja dèiem, ja n'hi ha prou, ja estem molt contents, ja pot parar de ploure, però ploure més, i això ja es deu venir. I aquí és un repte molt important. Hem sabut una mica anar lidiant els reptes de sequera, ara hem de pensar a la contrària, a veure què passarà. En sequera, la major dificultat és que se't molen els ceps, però no tens nouties fungiques, tens la...
la barema saníssima en tens poca i llavors el repte és com fas els mateixos vins amb menys raïm i a vegades escaldat i a vegades pensit però tens raïm sa d'altra manera el més lògic és pensar que et vindrà un raïm que has de seleccionar que has d'anar a protegir que has d'anar a veure com t'arriba perquè és possible que tinguem que descartar
perquè puguem tenir dificultats. Si segueix plovent com s'està preveïst i com pot ser que inclús a la brema tinguem d'aquells anys que no agraden gens. Però tot i així, a l'hora d'elaborar també aquests anys hem estat molt observadors en varietats ancestrals i recuperades, com ella també ens ha explicat la Ruth, que ja sap una miqueta i ha tastat coses que hem fet, i ara hem de veure com responen amb pluja.
I aquests estils de vins que hem anat canviant, perquè hem fet com un gir del focus, de buscar coses que també el públic que va canviant en els anys, clar, les noves generacions van entrant i volen coses diferents, volen coses amb caràcter i amb més personalitat.
I sobretot amb els blancs ho hem anat aconseguint, amb els negres era un altre repte, que l'estem també modulant, estem buscant com el negre, el vinegre, entra a les taules de la gent jove, que a vegades costa. La gent de la meva edat i una mica més amunt, doncs sí, estem més acostumats a tastos de negres, però també tirem molt a blancs i el negre queda raconat i és el repte que tenim també en vins.
I la part personal tinc dos, podríem dir tres coses. Una cosa és el que ha dit dels astres, que estic estudiant des que vaig fer biodinàmica el tercer curs, que ja era molt enfocat en el cosmos, perquè la biodinàmica té una part d'interpretació amb la Lluna, de cicles lunars amb cicles vegetatius, de les plantes, però no només és la Lluna, sinó que també els altres planetes influeixen en altres aspectes.
I vam mirar-ho amb les plantes, vam fer un curs amb el cosmos interpretat amb les plantes, però després també, com que va enganxar el Covid en aquell moment que estudiavem, vam fer interpretació de les persones. Llavors ja no és astronomia, sinó que és astrologia amb les persones. I llavors no havia vist mai de llegir cartes estrals i aquestes coses, i em va fer gràcia així com a hobby personal a part del vi.
i he anat aprofunditzant-ho, m'ha agradat molt i vaig fent cursos més avançats i ara inclús em demanen que faci tastos amb els referents amb la lluna, allò que diuen, quin dia és millor per beure un vi, aquestes coses, que és una mica que seria una altra sessió d'explicar, però aquí m'estic practicant amb tot això que m'agrada.
I després també que estic escrivint un llibre de coses personals meves, també relacionades amb cosmos, amb plantes, i amb la vida que m'han passat coses curioses, anècdotes, i segurament no ho voldrà dit a ningú, però l'estic escrivint amb molta il·lusió. Són les coses personals que estic fent.
doncs molts projectes que ens comparteix la Marta Casas que tindrem aquest divendres deia la ruta ara no sé quan és doncs és aquest divendres aquest tast de vins especial a les 7 del vespre a Cal Serafí
I això sí, les places són limitades, per tant, recomanen fer inscripció al telèfon 649 81 71 19. Ho tindrem apuntat allà en el podcast i a la web. I Marta, centrem-nos una mica a la sessió d'aquest divendres. Com la planteges? Què és el que els participants podran degustar o aprendre?
Doncs em fa molta il·lusió perquè l'última sessió que vaig anar a fer a Cal Serefi era quan traspassaven l'altra família de Cal Serefi i era molt emotiu, va ser molt maco i, bueno, sabien que havien de traspassar el local i ara ho porten, doncs, el Marc i la Triana i em fa molta il·lusió tornar-hi per esbaltar el primer tast amb ells, amb la gent que ara ho regenta
mantenint el nom, que això també és molt maco, mantenir el nom de Cal Serafí. I llavors el plantejo amb una mirada de veure varietats autòctones d'aquí al Penedès, que és el xarelu, sobretot, portarem dos vins amb xarelu, portarem un cava, que és el cava històric, i també per explicar una mica la història de Presbaltar, la història del Penedès, enllaçarem la història de Cal Serafí també, i sumoll, també tastarem sumoll,
i una garnatxa, que són les varietats negres típiques del Penedès, el somoll recuperada perquè ja hi era, però ara l'estem recuperant tot el Penedès amb bastant d'interès, i la garnatxa que ja fa més anys que hi es va anar recuperant perquè també s'havia perdut, però buscant aquesta autenticitat del territori i aquesta manera de transmetre els vins que tenim al Penedès i que, a més a més,
explicar amb els que vindran, els amics, els wine lovers de Calcedefi i de Presaltar, que el Penedès, aquest any 2025, ha sigut el primer any que la D.O. en si és la primera i única del món 100% ecològica. Tots els raïms collits l'any 2025, sota l'empara de Penedès, han de ser certificats ecològics. I això és un èxit molt important, internacional, que ningú més té.
i que precisament aquest octubre l'he d'anar a explicar a una escola d'Àustria que hi van molts estudiants de Master of Wine, amb el diploma que parlava la ruta que jo he estudiat allà, i que els interessa molt descobrir aquests 30 anys que portem de ruta de ser ecològics 100%, que és un repte molt maco que s'ha aconseguit.
Doncs és una notícia fantàstica, aquesta pel 2025, pels vins de la Terra, que celebrareu amb un brindis, com no? I Marta, com serà més l'experiència també per degustar els vins? Quines claus et donaràs? Perquè potser hi haurà gent, no?, com abesada, que sabrà com airejar i així, però quins tips o quins consells et donaràs alhora...
d'això, de poder reconèixer millor el vi, o sigui, no fer aquell glob, sinó de tenir una mena d'educació pel paladar. Sempre quan vaig a un tast els dic anem a divertir-nos, perquè si no hi ha gent que s'atabala i comença a anar i ara què toca? Si he de mirar, si he d'ensumar, si he de tastar, i inclús l'he d'escoltar el vi, que també és divertit això d'escoltar el vi,
I sempre els dic que ens hem de relaxar, hem de divertir-nos, passar un bon rato i escoltar històries també, perquè darrere de cada vi hi ha una història i això també és maco relacionar-ho perquè després te'n recordes més d'aquell vi, si te'n recordes de la història.
i intento ensenyar-los com veure a través de la copa, aquella història, amb el color que té, amb l'aroma, si té bombolles, inclús les podem escoltar, les bombolles que fan aquell cric-cric a l'orella quan poses la copa a prop de l'orella, veure la textura, quina textura té, hi ha vins que són més lleugers, hi ha vins que són més densos, hi ha vins que tenen aquesta part d'espurna de les bombolles...
hi ha béns que són més àcids, hi ha béns que tenen un punt dolç, doncs veure aquesta part de boca que també transmet tota l'empremta que et deixa gustativa. I, finalment, com et senta quan te les han passat. I, a vegades, si hi ha maridatges o el que sigui, doncs veure amb el plat què hi ha. Llavors, al final, el que m'agrada que la gent surti d'un tast és que tingui, que això hagi passat bé,
quasi ha pres alguna coseta, que després li queda com a, ostres, això puc fer-ho servir a casa, això puc aplicar-ho un dia que tinc aquell conegut o cunyat o amic que és molt pesat, i li dic, mira, veus, tastant el vi amb copa o amb got o el que sigui, fixa't que és diferent l'aroma o el gust o la bombolla no s'expressa igual, li faig algun joc de diferents
o diferents continents del contingut, que s'ha de dir el vi, i veure que, per exemple, la bombolla amb un got normal i corrent no s'expressa igual que una copa. Llavors, clar, si et posen el vi en un recipient que, a ser el descomosa, en un recipient que no toca, et penses que està esbravat o que el vi no està bé, i en canvi te'l posen a la boca, notes que té bombolles, i dius, ah, és que és la copa el que no fa treballar la bombolla. No és que el vi estigui malament, sinó que
és el recipient. I llavors això els faig algun exemple visual que agrada molt i després això a la gent li fa gràcia que el dia típic de tenir gent a casa...
Si tens algú que et diu això no està bé, sí, mira, per què tal i per què, m'ho va explicar a fulanita, té aquesta raó de ser que es pot evidenciar en aquell moment mateix. Doncs es podrà aprendre moltíssim sobre l'àmbit del vi i alhora, com deia la Marta, celebrar.
que aquest 2025 l'Adeo Penedès hagi estat la primera regió en el món considerada 100% ecològic. Amb tot el que això comporta, no només per la part de gaudi del vi, sinó també pels aspectes de salut, no només els qui degusten el vi, sinó també per la terra i pel llegat que es deixa a generacions futures. Sí, sí, això és molt important. I amb la biodinàmica ja ho hem de descobrir-ho
perquè sempre l'avi, quan jo vaig arribar, l'avi em deia oblida't de tot el que has estudiat de viticultura de l'escola i em vaig quedar glaçada, dic què diu ara. Clar, pensava que aquest soñor és gran ja i no sap què es diu, però no, no, sabia perfectament el que es deia i ell el que volia transmetre'ns és que no féssim cas de tots els químics que es feien servir i que encara es fan servir
i que anéssim el més natural possible. Evidentment, petites dosis de coure i de sofre, que són inevitables quan hi ha pluges, per exemple, aquest any, ja haurem de fer servir, segur, però anar buscant solucions amb antifúngic naturals, per exemple, com el que hem dit de la cua de cavall, coses d'aquestes, hem anat fent durant tots aquests anys moltes experiències i hem pogut reduir tots aquests
químics autoritzats, diguéssim, que ens fan respectar molt més el terra, molt més les capes freàtiques d'aigua, molt més totes les plantes, i al final respectar-nos a nosaltres mateixos, perquè amb microdosis i nanodosis, diguéssim, ens van arribant amb la dieta tot un munt de químics, hormones, antibiòtics, el que vulguis, porqueria, bessura, que...
que apliquem en el terra i que ens ve retornat, evidentment, no? Però que ell sempre creia en el més natural possible i llavors al descobrir la biodinàmica vam dir, caram, és el que deia l'avi, justament ho vam descobrir quan ell ja havia mort l'any 2010, ell ja havia mort i vam descobrir la biodinàmica aquell any i va ser com una llum que ens venia assenyalant el camí que havíem de seguir i vam apostar 100% per això, també gràcies al meu sogre que ho va veure claríssim des del primer moment, jo al principi no ho veia tant, al principi jo la veritat era una mica escèptica
I pensava, ara què coi de les plantes em fan fer? Doncs bé, si no t'agraden les plantes, dos tasses, ara hi he de conviure, hi he de treballar, i les he d'explicar i les he d'animar. Imagina't com és la vida. I això que va ser la meva assignatura dura, a primera farmàcia, que em va costar, de botànica, però que és el que te'n dones compte, que és bàsic. Si tu protegeixes el terra, si tu protegeixes el peixatge, et protegeixes a tu i a tot l'entorn. I això està claríssim que...
no hi ha volta enrere i és un camí sense poder girar enrere perquè només pot anar cap endavant. Molt bé, doncs missatges com aquests compartirà la Marta Casas, que visita Torre d'en Barra aquest 6 de març a les 7 del vespre, en concret a Cal Serafí per fer aquest tast de vins especial. Si us hi voleu apuntar, sou a temps de fer-ho. Nosaltres només tenim temps per agrair a la Marta que ens hagi atès. Esperem que vagi molt i molt bé aquest tast.
L'enhorabona també per aquesta tasca que realitzeu a Parés Baltà i això, que també teniu oberta, doncs això, les finques, les vinyes, per qui no pugui assistir a aquest tas de vins, hi ha l'opció de visitar-vos i també fer tastos allà als vostres cellers, oi? Sí, sí, des del web o des del telèfon, com vulguin.
poden veure tota l'oferta que fem i estem oberts cada dia i és només quadrar agendes i venir i passar un dematí o una tarda ben divertits. Fantàstic, doncs Marta Casas, un plaer compartir aquesta estona amb tu, que vagi molt i molt bé. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I nosaltres que agafem el relleu de la nostra companya Raquel Martínez, dona la torre, que, vaja, ens ha deixat així amb les papiles gustatives amb ganes de fer una copeta de vi. Però ara no és hora, que estem en directe. Estem de servei. Això, un altre moment.
Ara és hora d'aquest espai que fem cada dijous amb el nostre jardiner de capçalera, en Joan Maria Vidal, el millor jardiner o un dels millors jardiners del sud d'Europa. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Joan Maria, bon dia. Un dels millors de tots els que hi ha, que tots són els millors. Exacte. Sí, sí. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé. I vos? Tot bé. Molt bé. Preparats per la pluja? Preparats per la pluja. Mira, i mai més ben dit, perquè ahir a la tarda...
No vaig adobar perquè just aquest cap de setmana passat vaig estar allò trasplantant coses i arreglant jardineres i penjant-les allí al terrat amb aquells ferros que quedi tot ben posat i ja preparant aquests espais de cara al bon temps. I per tant vaig fer servir terra nova i no vaig haver d'adobar. I és terra adobada. Exacte.
però sí que quan dius tot per barat, sí que ahir a la tarda, amb aquesta previsió de pluja, i tenint en compte que aquesta terra és així una miqueta a flonja, vaig agafar un munt de pedres i còdols i no sé què... I ho vaig posar per damunt. I ho vaig posar per damunt, perquè quan plogui, faci aquelles gotes allò grossos... Grosses, com un brut de tot i tal... Quedarà fet un... Vaja, un merder. I sí, ho vaig preparar amb aquesta... Molt bé.
Potser no va quedar tot cobert, tot, tot, però vaja, alguna cosa... Molt bé. Un cop s'ha vingut l'anècdota de l'Eduard que va preparar la pluja, obrim els micros perquè ens encanta que participi l'audiència aquí en directe a través del 977-650693, 977-650693, o també a través del WhatsApp.
Sí, senyor, al 660-355-717, 660-355-717. Vinga, va, truqueu, envieu un missatge, qualsevol cosa, un sugeriment, qualsevol cosa relacionat amb la jardineria. I aquí estarem, doncs, benvinguts, escoltant-vos, intentant resoldre també els dubtes o aprenent també de l'audiència, que s'aprèn molt. I tant!
I tant. Va, línies obertes ara mateix. I el WhatsApp, mira, tot just ara s'està actualitzant l'aplicació. Vull dir, dius, no ho podia haver passat abans. Doncs es fa ara, però no passa res. I a més a més, si la consulta no entra pel programa d'avui, la rescatem el dijous de la setmana que ve. I si sou d'aquests que escolteu el programa en diferit, doncs tranquil·lament podeu enviar el meu WhatsApp i el dijous vinent en directe la respondrem. I tant. Molt bé.
Ara parlàvem una mica de la pluja, que ve pluja, ve molta pluja, no? I és com... Doncs hi ha tres o quatre coses que podem fer. Ve molta pluja, i sí, protecció civil, i ho dèiem abans, activat el Pla Inuncat i tot això, però no tanta com, per exemple, la que es pintava a principi de setmana.
D'acord, sí, sí, sí, està clar, està clar. El cas és que ens ve com a mal temps que estarem en pluja, no tan perillosa, no entrem en política dels debats d'això, però sí que ve pluja, no? Que el dilluns, per exemple, pintaven un dimecres, dijous, divendres i dissabte de pluja, i ara veiem, per exemple, que almenys Altafulla encara no està plovent, diuen que aquestes pluges entren per l'Ebre i que aniran avançant, que a la tarda o cap al migdia... Exacte, i a la nit serà plujosa... Però vull dir...
alarmem-nos, però no més del compte. No, no, no, en cap moment, en cap moment, no, no. Però mira, és la primera pluja de primavera. Ara m'entraràs en allò de la primavera astronòmica o astronògica i escamentaris i aquestes coses. No, Eduard, Eduard, mira, molt fàcil, si tu t'hi tires enrere les dades i dius la primera més plujosa de mil, sempre es fa la primera de març a juny.
És així, març, abril i maig fins a l'1 de juny, no? Llavors, és igual, no em marco amb el calendari. El que sí que em marco és que ja el dia comença a créixer, tenim bones temperatures, veiem les plantes florir i veiem les plantes rebrotar. I és com la primera pluja de primavera. I és la primera pluja en què la planta aprofita no com a amagatzematge i no el sol sol, sinó que aprofita directament. Què vull dir? Vull dir que la planta està creixent i allò que plou ho aprofita directament.
Llavors, vull donar tres cosetes que som a temps de fer, que és una tonteria, són molt senzilles i va superbé. Mira, una d'elles és a vegades aquestes gespes que tenim, gespes a vegades amb ditxòndries, a vegades casaltrèbol, a vegades amb quicullos o cinodons, que són aquestes grames més gruixudes, més resistents a la sequera, o gespa tradicional tota la vida.
allò que volem ressembrar una miqueta, una miqueta que surt de l'hivern, ara és idíl·lic, és idoni, és perfecte. Per què? Perquè una llavor... Quan dius ressembrar vols dir allò que de vegades surten clapes... Tirar una miqueta de llavor, poqueta, i una capeta molt fina d'encevall, que és el recebo, que es posa per damunt. Molt poquet, molt poquet. Pensa que s'ha recomana... L'ideal, ideal, idoni seria, seguem la gespa,
tirem la mica de llavor als llocs més clarets i tirem una capeta fina de terra. Es recomana, l'ideal que deia, és el que ocupa de llavor per damunt. És a dir, les llavors de gest, estem parlant d'un mil·límetre, un o dos mil·límetres de terra per damunt, que el que fa és tapar la llavor, mantenir molt més la humitat, pensem que la llavor, l'altre dia parlem de les llavors...
Quan tenen aigua és quan comencen a inflar-se, a absorber aquesta aigua i així rebroten i germinen, no? I llavors superen aquesta part de terra si no és molt gruixuda. Llavors, ara, si dius, ostres, doncs tinc una mica de llavor o posem una mica de llavor, la poses una mica de teixes i clar, és idoni, és idíl·lic, perquè és bona temperatura,
i molta aigua, aigua de pluja, i tens una rebrotada de gespa molt ràpid. I l'altra cosa que també és idònia per fer ara és adobar. Per això et deia, has adobat? Llavors, a vegades tenim aquells adobs que comprem a vegades en granulats, a vegades en pols, que tenim així en casa...
tot el que tenim a l'exterior, posar l'adop així per damunt, escampar-lo com si fos sal, sense grans quantitats i tal, ara és idoni. Moltes vegades fem referència que posar l'adop en pluja té molts més beneficis que posar l'adop i regar. I expliquem el per què de les fluidats de l'aigua, com l'aigua absorbeix aquest adop i la planta és capaç d'absorbir-ho molt més. Doncs ara, sabent que és així, és que és el doble de productiu. Clar, els germans, els gardens...
Ah, gent que es dedica a això. No només per l'adop i l'absorció de l'adop, sinó que l'aigua de la pluja, vaja, dona un verd d'una intensitat a les plantes que no és la que surt per la mànega de l'aigua i que... Totalment, totalment. És així. Hem d'entendre que l'aigua de pluja és una gota, si veiéssim, és com una garrafa, com un cistell...
que absorbeix algú, que va collint algú quan cau per l'aire, però és un cistell molt net, molt buit, que quan entra a terra absorbeix les propietats del terra i la planta pot agafar aquest cistell, el pot agafar ple dels microelements que ha tingut. Llavors és idoni
que haguem adobat perquè aquest cistell pugui agafar aquests microelements que necessita la planta. Llavors, sé que és com molt... Ara, abans de ploure, he de fer això, però si ens hi fixem, veurem molts pagesos a morta, molts pagesos en cultius, en conreus, que el dia abans, el mateix dia, a vegades, no és broma, eh?, vull dir, a vegades em trobo pagesos amb un paraigua i acabant d'adobar la resta. Perquè, clar, l'aprofitament...
Ja no econòmic, de dir, si no malgastes, sinó l'aprofitament de la planta d'aquest adob és molt millor. I després, per últim, per últim, per últim, per últim, si podem fer allò tan típic que feien les àvies, les padrines, de treure les plantes d'interior a fora, és perfecte. Jo ho vaig fer ahir.
Molt bé, molt bé. Sóc un padrin. Fantàstic. No, no, no, mira, a vegades sembla que les coses que feia la gent gran és com que, ui, feien aquestes coses, quines tonteries, no? Ja ho vaig fer i el que passa és que eren plantes o que estan això en una entrada, una iuca, per exemple, la vaig treure, la vaig posar fora i després també la costella de dam també en vaig treure dues cap fora i alguna altra que ara no ho recordo. El que passa és que l'aigua d'avui diuen que ve bruta
per la pols sahariana. Però això no et preocupis. Serà bruta la fulla, si vols. Exacte, sí. Però, mira... Vull dir que després potser haurem de passar la mànega a l'aigua. És perfecte, és perfecte, Eduard. I a més, com que ve diversos dies, la pluja ja et dic jo que quedarà net. No et preocupis. Molt bé, molt bé. Les hem de treure? És a dir, aquestes plantes d'interior, que les hem tret, per exemple, al balcó, en un terrat o en un pati, o al carrer, eh? Moltes vegades veiem... Sí, sí, sí, tant, a la cera. Sí, sí, tant.
Hi ha algun moment que les haguem de retirar si aquesta pluja és persistent o s'allarga per dos o tres dies? No, per llarga de pluja, zero. Zero, zero, zero. No us preocupeu. Si fes molt de fred, sí, o evidentment si ens queix pedra, que no crec que sigui el cas, esperem que no sigui el cas, però llavors sí. Però si no, no hi ha cap problema. Penseu que la planta d'interior, ho hem dit moltes vegades, és planta tropical de sota bosc. Llavors vol dir que no rep sol o rep molts pocs rajos de sol, té molta claror, molta llum,
i no té fred. Llavors, per pluja no li és cap problema. Però és que a més veurem que la planta es torna vigorosa, tira, i a vegades que dura 3-4 dies la pluja, que això vol dir que no hi ha gaire sol, que està on brívol, que dius, ostres, avui encara no plou, però demà se'l torna a ploure.
podeu deixar-les a fora sense cap problema i veuràs que realment dius, coi, que bé que li has sentat, està fora, està la pluja i està bé. És important que quan les traiem a fora, en dies de pluja, no les traiem mal plat, amb aquella safata de baix del test, que no hi quedi aigua acumulada, sinó que l'aigua entri, circuli lliurement i això és fantàstic, va de meravellar. I de fet...
L'altre dia em comentava una senyora que comprava uns plats amb rodes, que no són ben meus plats, no superfícies amb rodes, perquè en té dues de grans que sempre havien crescut traient-les de fora amb la pluja i que ara són tan grans que ja no pot, i li posava les rodes, no? Vull dir, també... Escolta, els sistemes cadascú que hi deia els que vulgui. Sí, sí. I sé que per la ràdio a vegades sona molt ridícul de dir, ostres, ara abans de la pluja he d'adobar, o ara he de tirar el llavor, o escolta'm, no em va bé, no? Però a vegades dius, mira, és que tinc 20 minuts...
tiraré aquesta llavor, tiraré aquesta mica de terra i, escolta, que sigui el que Déu vulgui. No obres espersós, no obres aigua, no tires manguera. Sí, sí, sí. Però és que la llavor creix d'una forma que dius, ostres, val la pena. I jo, doncs, clar, com dius tu, jo vaig ressemblar un tos de gespa que tinc un gosset una mica de trapella i em va fer uns forats i porten dos mesos els forats allà, eh?, sense cap problema. I ara, abans d'ahir, vaig tirar una mica d'encevall, vaig tirar una mica de llavor i ho he deixat sense regar. És a dir, vaig posar la llavor sense regar, no? Llavors també el tapar la mica de terra per damunt de la llavor,
el que genera també és que els ocells no la vegin tant i no siguin carn de canyó, que diem, no? I d'aquesta forma, doncs, reviscola molt més ràpid i tira molt més ràpid. Seguirem aquestes pautes. Mira, jo vaig enterrar, però això ho vaig fer ja fa uns quants... Enterrar? Sí, enterrar els claus, no? Ah, molt bé. Que ja vaig dir una vegada aquí que és un tipus d'adop que no m'agrada, no sé per què, però s'ha de gastar, i per tant...
Doncs ja t'explicaré, t'explicaré història d'això. L'estic estant i el vaig posar això amb alguns textos que si no s'han regat gaire, doncs continua el clau sense ser o amb la seva estructura, perquè no s'ha acabat de desfer, doncs suposo que ara aquests dies de pluja amb els textos fora sí que acabarà de fondre's del tot. I tant, i tant, i tant, segur. I amb el temps vull dir que cau bé.
Mira, a vegades la gent em diu, compren adobs, i d'adobs n'hi ha molts tipus, moltes varietats, molts sistemes, i a vegades em venen i diuen, escolta'm, és que no s'ha desfet l'adob, no? Hi ha adobs que estan fets per durar 3, 6 i 9 mesos, inclús n'hi ha més llarga durada, però és difícil de vendre. I dius, 9 mesos, és un adob, no? I tu veus l'adob, són aquestes boletes típiques, ara juguen amb taronges i blancs i grugosos, aquest que et comento, i diu la gent, escolta, no... El 15, 15, 15.
El 15-15-15 pot ser blanc, pot ser també un gru gos, també depèn, no? Però el 15-15-15 és una edat molt antic, que es tira l'aigua i es tira. Ara ja no, almenys ara, per exemple, ja no el deixen tirar. No, no, no, perquè calcifica molt la terra. Bé, i ara que és tot armecològic, no es pot
ni a les oliveres, ni a la vinya, ni allò. Però el de l'adop que et comentava són els que es venen, i és conegut com els mocotes, sierrabléns, són adops, tant és. I dius, ostres, fa un any i mig i l'adop encara està allà, com que em comentaves això. Doncs bé, alguns, per fer que duri nou mesos l'adop, el que fan, sembla absurd, però és literalment així, són boles de resina.
Unes més gruixudes i unes més primes. I llavors el que fas és adobar i aquest adob un es desfà abans i altres es desfà després. Però no es desfà, s'acaba foradant i buidant-lo dins. Llavors trobes les boletes i estan buides, literalment, no? I és que ha anat gastant. Però, clar, la resina triga molt més a desfer-se. A vegades veiem aquestes granets d'aquestes boletes.
que és molt típica aquest adob, aquestes boletes, quan compres un sostrat bo, ve aquestes boletes d'adob, que són com a tronjotes. Aquestes adob de llarga duració. I això et permet que un cop acaba la matèria orgànica de la Terra, et tens encara una certa dovatge. I això va bé, no?, en aquest sentit. Mira, comentaves allò del clau, per explicar-ho una mica així, t'explicaré una petita història, que és real.
I és que el clau que explicava l'Eduard és un adob prensat, que és com una pols, però ve prensada i té una forma com d'un clau. I la història és d'un català que va dissenyar aquest tipus d'adob perquè li fos fàcil a la gent i la planta tingués una aportació d'adob més ràpida. I va crear l'empresa Clau Miracle, el clau del miracle, no?
I anava molt bé pels geranis i la planta de defloració, i de fet les padrines i la gent gran estava encantat perquè posaven un adob que enterraven amb el dit, era fàcil de posar, i clar, què passava? Que l'enterrar-ho, aquest adob ja estava en contacte gairebé directe amb l'arrel, estava molt més a prop, i tenia un efecte bastant més ràpid.
dels que hi havia aleshores en què abans no es desfeia i penetrava a dins, doncs costava. I es va fer molt famós perquè realment funcionava molt bé, tant que una empresa francesa va comprar, va canviar el nom en francès i va prosperar, i després altres empreses han anat fent també aquest tipus d'adop amb clau.
Clar, els adobs han anat canviant i ara ens hem trobat en una situació que a vegades la gent ens atavelem perquè veiem els productes... Què és exacte? És a dir, aquest tipus d'adob, el del clau? Quina mena de... Quins components porta? Això varia? Clar, és el que anava a comentar-te ara, que a vegades ens atavelem perquè veiem un munt d'adobs i sembla que cada planta tingui un adob. I alguna vegada que als vostres centres he anat a comprar això, adob, si al final el ventall de plantes és ampli,
universal. Sí. Com la terra, també. Agafes un genèric i ja està bé. Però després et dones compte que si tens les hortències i agafes un d'hortències... Sí, sí, sí. En sèrio, però... O cítrics, per exemple, que a vegades les llimonides són molt... Pere, punyetes, els principis, els primers anys són bastant difícils, a vegades. I agafes un de cítrics i dius, però com pots funcionar-me tan bé? Com va tan, no? I realment les necessitats són tan diferents de les plantes que quan s'especifica molt...
Clar, jo entenc que en una casa no pots tenir-ho així, però a vegades tens un llimoner i un taronger, o tens simplement, escolta'm, tinc unes plantes àcides, o tinc una... I dius, va, agafaré aquest només per aquestes, que et trigaràs molt més a gastar-lo segurament, tot i que vingui petit. Però clar, el proves i dius, ostres, quina diferència. I aquest és el tema, no? Quan em comentaves que porta el clau miracle, em portava molt de fòsfor que serveix per floració, no? Potàssia i fòsfor ajuda a la floració en aquest sentit.
Portava menys nitrogen, el nitrogen no ajuda a treure verd. I no és per plantes que treguin fruit, no? I llavors, per petites plantes que treuen flor, és fantàstic. Margarides, petúnies, ciclaments, els geranis típics, no? Les begònies. I clar, les mestres estaven encantades en aquest tipus d'adop. Per fer aquell adop, el posaves amb un llimoner...
I li costava molt, no rebrotava. O un arbust, no li costava molt, no? Un roser, potser et faria la flor, però és que no rebrotava com Déu mana. I en canvi, adops, com el que deies tu abans, o adops més genèrics, li anava a més. Un adop genèric, diguem que porta una mica de tot. Però, ostres, és complicat així explicar-ho. Mira, és molt clar, els cultius hidropònics, saps que són els cultius hidropònics, no? Amb aigua.
És aquests cultius exactament en terra i que la planta, perfectament damunt d'una safata de porix-pant, diguem, i l'arrel toca l'aigua. Com que toca l'aigua, hi ha analitzadors d'aigua i et diuen que l'aigua té això. I, escolta'm, les maduixeres li falta més ferro, doncs li posen només més ferro, li posen més magnesi. És molt artificial, però li posen només el que la planta necessita. Clar, de cop et dones compte que depèn de quins productes els estàvem llançant i estàvem donant diners, llançant diners en plantes que no aprofitaven allò.
I, en canvi, d'aquesta forma es veu com no només aprofiten, sinó que les plantes surten molt més vigoroses, molt més bé, no? Llavors, quan tenim plantes, a vegades diem, plantes per al prop d'interior i una d'universal d'exterior, d'interior en sec, són tan diferents... Clar, la fotogèntese que fa una planta que no rep llum de sol és molt diferent que la que...
Clar, quan entres així en tecnicisme, es dius, ostres, però jo et diria, si poguessis dividir els adops de casa teva en dos o tres, els d'interior, els d'exterior, i tens alguna, o àcides, o cítrics, o alguns fruiters, ostres, és molt diferent. Per no dir-te que la planta d'orta hauria de ser tot adop ecològic, 100%, i natural. Però és que veuries que la diferència, dius, però com pot ser que em funcioni tan bé? De fet, la gent que ho fa, ja mai més, diu, no utilitzo un universal per tot, és que ni de broma.
Escolta una cosa, i la matèria orgànica, la gent que té, per exemple, compostadors a casa, sí que aniria bé per tot? O també hem de seleccionar aquesta matèria orgànica de què és i on la posem? Quan diem matèria orgànica estem parlant de restes vegetals i restes animals.
en un sac de terra a casa a casa segons quines restes no les seleccionem pel compostador i les fiquem a l'orgànic del contenidor
T'explicaria casos de gent a tarea. Sí, però no ho sé, després allà estàs remenant el compostador o allà un teixís d'això i et surten allà uns caps de gamba. Home, unes closques d'ou que has trinxat i no sé què, unes peles de patata, unes... Plàtan, fruita, resta de fruita, vegetals... Tomecons, després de no sé què, les fulles d'encià mitja...
Tu ara dius això, eh, Eduard? Però era molt típic, antes, quan plantàvem un arbre, posar-hi un parell de llaunes velles de ferro i un parell d'ossos de la carn. I la gent, ostres, què feia? Doncs clar, aquest ferro triga molt, però entre el ferro, el magnesi, eren aliments que la planta reaprofitava. I era una forma de fer-ho, no? Llavors, la matèria orgànica que tenim a casa és una matèria general, que porta matèria orgànica, que serveix per rebrotaments, no siguin coses molt fortes, com parlaves...
de coses de marisc o coses molt bèsties, és perfectament aprofitable. Sense cap tipus de problema, sense cap tipus de pudor, en aquest sentit es pot posar a tot arreu. Una matèria orgànica recent elaborada, que vol dir que s'ha compostat, ja té aquell color negre típic de la terra bona,
i que no s'escalfa, no s'escalfa. Això és molt ràpid, ho veurem molt ràpid, perquè al remenar-la una mica, ara inclús veuríem que surt fum, o inclús la toquem i veus que està freda. Vol dir que ja ha fermentat, llavors és perfecte. Aquesta terra la podries aprofitar a qualsevol lloc. En quin moment, però, podem dir, això ho podem posar en qualsevol lloc? Ara has dit terra, però clar, en el compostador de terra no tenim per què haver-n'hi abocat.
No, no, no. És a dir, el compostador... A veure, un compostador tu hi vas apilant les diferents... Això m'interessa, eh? Vull dir, ahir a la redacció em van voler donar una classe i ja els hi vaig dir. Aquí tothom és llest per parlar. Jo m'espero que el dijous tinguem... Els companys de la ràdio m'aixeca les celles volent dir...
A veure, un compostador, perquè tinguem clar, a casa, es fa a casa un petit compostador, que és un lloc on hi aboquem la matèria orgànica. Matèria orgànica, Eduard, pot ser el que estàvem comentant, restes de vegetals, aquells trossos de col que no fas servir, tot això. També podríem arribar a posar coses més bèsties.
excrements que tens un galliner i agafes una mica de galliner i li poses. Una mica de conill que tens a casa un animal així de companyia petitó i li poses. Ho podries barrejar, no hi ha cap problema. Tu això ho acumules. En quan s'acumula, normalment, la gent, perquè no faci olor, ho té a un racó de la casa allunyat i a vegades anem dins d'un dipòsit.
Si està dins d'un dipòsit, és magnífic, per una simple raó, perquè extraarem el procés. Perquè què vol dir? Però aquest dipòsit tapat hermètic, m'estàs dient? Sí, moltes vegades està tapat amb una tapa dalt i una tapa baix, que és el que et volia comentar ara. Llavors, això al bosc...
Passa, és a dir, cau un arbre, es queda allà, unes restes d'animals també caben allà i fulles, i això hi ha una composició, una descomposició natural, que és que entren primer uns tipus de microorganismes petits que van desfent això, i ho van desfent, desfent, desfent, desfent, fins a convertir-ho en terra.
en tèria, que és matèria orgànica pura i dura, sí? En negre. Clar, els compostadors guapos, els bons, tenen unes tapes per dalt que s'obren i tu vas apilant per dalt, llavors la matèria orgànica tu l'apiles des de baix al terra, normalment al terra, i tu vas tirant cap dalt i vas sent com una muntanyeta, sí? I vas apilant, apilant, apilant, apilant, apilant, apilant. Clar, si està tancat, aquest procés de descomposició és molt més ràpid. Per què? Perquè la calor, la temperatura és la que ajuda...
aquests microorganismes treballin molt més ràpid. Llavors, si està tancat i està hermètic, és fantàstic. És important que sigui al terra perquè no sigui en rajola o no sigui en un lloc així, perquè a vegades genera uns líquids. Un líquid que és matèria orgànica de més combustió. Clar, si va al terra, cap problema, però si no s'està embrutarà, et farà lleig. Llavors, aquests compostadors normalment tenen una tapeta baix de tot.
I a baix de tot és perquè tu poses la pala per allà i treus la part primer compostada, que és sempre la que està a baix. Llavors, quan tu poses la pala a la part de baix, o treus, si no tens un compostador i tens una pila, una muntanya, treus una mica de dins i treus de fora i veus que ja no té forma a coses, sinó que, ostres, s'ha convertit en terra? És aleshores. Diràs, és terra. Que veus que encara és pastós, que és fangueti, que tal, deixa-ho. Una cosa que també podem fer per accelerar, que es fa molt en plantes de compostatge, que són plantes que fan terres...
És a dir, els sacs de terra que comprem venen de diversos llocs, és a dir, porten una part de turba, que és de les molses, porten una part important de matèria orgànica. Aquesta matèria orgànica és això que parlàvem, muntanyes i muntanyes i muntanyes, eh? Muntanyes, que a més són allargades perquè així ho puguin fer, en què van portant matèria orgànica. I, quan ja porta un o dos mesos, el que fan és remenar aquella matèria orgànica. Perquè aquesta forma que estan fent és que el llibre està concentrat en microorganismes que descomposen,
es barregen en altres llocs on no està tan barrejat. I d'aquesta forma es saliran. Però si no ho toquéssim, ho toquéssim a casa, veuries que en dos, tres mesos, escolta'm, de baix comença a sortir terra. Si és a l'estiu, segurament en un mes i mig en tindràs suficient. Llavors, és un lloc on sempre vas a bocant de dalt i agafes de baix el centre.
Escolta, no, no, no, és molt interessant. Vull dir, a més a més, parlem això aquest dijous perquè aquestes pluges acompanyen o ens han d'acompanyar i, per tant, és una feina que hauríem de fer. Joan Maria, ho haurem de deixar. Ens plantem a la recta final del programa un plaer, com sempre. Cap problema. Fins dijous vinent. Gràcies. Nosaltres posarem el punt final al programa, però abans va, reflexionarem amb la Sònia i la frase càlebre que hagi escollit per un dia grisot com el d'avui. Tu diràs?
Doncs vinga, anem amb la frase del dia que diu... Mira, parlem del cel, eh? Però de forma metafòrica. Diu, qui mai mira el cel és perquè sempre el té a la vista. I això ho va dir Jean de Monet. Reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Sònia Camí i Raquel Martínez, que acabeu de passar un molt bon dia. Passi-ho bé fins demà. Molt bon dia, adeu-siau. I a tots vostès els esperem demà, a l'hora de sempre terrar a veure.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Si escoltes la ràdio, no et pots perdre el Col·lectius en Xarxa. Cada setmana i en només mitja hora explorem les vivències, lluites i triomfs del Col·lectiu LGTBI.
Ho fem de la mà d'experts, activistes i testimonis. Analitzarem temes actuals, trenquem estereotips i farem que les veus de tothom siguin escoltades. No et quedis enrere i escolta Col·lectius en xarxa. Col·lectius en xarxa, un podcast de Lluís Rodríguez Lago i Manel Ferrer.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Com transformar residus no reciclables en hidrogen per combustible? Quines són les neurones que provoquen els marejos? Es pot crear un biomaterial nou fet de closques de musclos i ostres? Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Seguim pendents de les reaccions del conflicte dels estudis.