L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Som-hi, som-hi, sintonia de l'eco del Gaià, aquest temps que dediquem a les entitats que treballen de forma activa aquí a la Conca del Riu, al Baix Gaià, i avui ens centrarem molt a l'espai d'interès natural dels muntanyans i anirem més enllà de la mà del Ramon Ferrer, que és tècnic del JPEC Ecologistes de Catalunya. Com està, Ramon? Molt bé, de vacances, imagina't.
Molt bé, així bé, amb aquesta cara de relaxat, o si més no intentant-ho, per poder desconnectar una miqueta, però bé, sempre amb un ull als llocs on porteu molts anys fent feina. I Ramon, avui... Clar, et volem preguntar per muntanyans, perquè com bé sabran els nostres oients i han anat fent seguiment...
dels endarrers programes vam ser molt pendents d'aquell incendi que va afectar la zona. Tu vas ser dels primers que van córrer cap allà quan vas veure les flames. Sí, em vaig trobar amb el Viel i el Josep. Clar, perquè vam fer cobertura en directe a la torre i entenem que has anat successivament a observar la magnitud de la tragèdia, diguem-ho així.
Sí, clar, els incendis són naturals a la natura, llavors una persona amb la meva formació d'experiència no queda com a massa alterat, ho dic perquè les xarxes socials i això, quan nosaltres hem publicat alguna cosa o hem vist el que vosaltres heu publicat, hi ha persones com que s'angoixen molt, no?
i volíem donar un missatge de tranquil·litat perquè, d'alguna manera, en primer lloc no hi ha hagut pèrdues urbanes, que és el principal. En segon lloc no era època de crie en la qual és més delicat de cara a determinada fauna. En quart lloc aquest tipus de vegetació no li toca en aquest lloc i llavors és una cosa que nosaltres ja portem temps treballant, si vols després ho comentem una mica.
I llavors és una cosa que ens preocuparia bastant si hagués passat a l'estiu, perquè clar, amb 4-6 graus, com aquella nit tan freda, amb una humitat brutal, hagués passat a 35 graus amb una humitat molt més petita a l'estiu i tot això...
els bombers no haurien arribat a tallar el foc, perquè el canyís és aire, que té oxigen, i el canyís és sec, és molt combustible, crema molt ràpidament, és una cosa de velocitat. La velocitat a la qual arribarien els bombers probablement
No haurien arribat a temps. De fet, va quedar a un metre del primer canyissà de la llacuna del Saler, que és el que està més a prop. I els bombers que són superprofessionals. De fet, podem estar molt contents aquí a Catalunya perquè és l'únic lloc que jo recordi.
de totes les comunitats autònomes espanyoles, que té cos especialitzat en bombers forestals, d'alguna manera. Totes les altres tenen bombers barrejats, o bombers voluntaris, o cossos de bombers molt poc preparats, etc. I aquests tenen fins i tot un servei que és el Graf, que són especialitzats...
en estudiar les dinàmiques internes dels incendis, que hi ha uns científics al darrere, vull dir que tenen molts problemes els bombers, vull dir que els propis bombers voluntaris s'han manifestat i han denunciat la Generalitat per greus mancances de material...
que no és que demanin massa cosa, però hi ha un problema molt greu, i com la cosa anirà més, doncs és important recolzar-los, igual com a la resta de serveis públics, els metges, els professors que pateixen una creixent devaluació de les seves feines,
I això la societat en general haurien de recolzar-los no només de praula, sinó ajudant-los quan fan propostes o així.
Els bombers van actuar ràpidament i l'incendi al final va afectar menys d'una hectàrea. Sobretot va cremar molta canya. Alguna vegada ho hem explicat. No hauria d'haver-hi tanta canya. Aquí hi ha un problema derivat de les aportacions d'aigües dolces quan allà haurien de predominar aigües més salubroses, no? Sí, sí.
Aquí entraríem ja en el següent tema, que és el tema que ara, gràcies al projecte que financia la Generalitat, que coordina l'associació Aurora i en la que participem, el GET Ecologistes en Acció i nosaltres el GPEC, una de les coses que estem fent, que no s'havia fet fins ara, és fer un seguiment exhaustiu de les aigües.
I això què vol dir? Doncs que nosaltres ara precisament hem tancat un cicle d'un any, aquest mes de novembre, perquè vam començar el desembre de l'any passat, vam recolectar 1.800 dades de 26 punts,
I a més a més, aquestes dades les relacionarem amb un milió de dades més recollides per part d'altres organismes, com l'oceanografia de Puertos del Estado, l'ACA, que en té 100.000 dades, però no dintre els muntanyans, sinó al voltant, per una mica intentar comprendre tot això.
Llavors, per nosaltres és important recollir totes aquestes dades per comprendre millor com funciona l'ecosistema ara, per comparar-lo amb com hauria de funcionar amb espais que han mantingut la seva naturalitat,
i bé, gràcies precisament a una professora de matemàtiques que està fent un treball de final de màster de matemàtica i computacional que són coses que nosaltres no hi entenem un borrall d'estadístiques i així
llavors agafarà aquestes dades i les tractarà en la seva integralitat. Sí que podem avançar, que és molt fàcil de veure, que això hem mirat per curiositat, així que és el que donen les dades, i la conductivitat, que és la que està relacionada amb la salinitat de les Iacunes, cap d'elles funciona de manera natural com hauria de funcionar, que és el que la normativa obliga.
Llavors, per entendre'ns, el mar té 54.000 mil·liciemens de conductivitat, que és la sanitat que té el mar, i només en un lloc, uns determinats mesos, arriba aquest projecte.
aquest punt, que està a Cricell, toquen al Campingabina, un punt que està a més a més dintre de la platja, que se compren perquè té l'accés del mar directe, i la resta de llocs, clar, hi hauria d'haver una època de l'any que la salinitat hauria de ser força superior a la marina, perquè s'haurien d'anar secant i al final quedaria la crosta blanca de sal, que són el nom dels salats i tot això és per aquest motiu. Llavors, això sí que ho podem avançar com a informació, doncs que...
Els seguiments continuaran aquest any 2026, en la mesura que puguem, i l'anàlisi treurà les dades que treurà, però bàsicament aquesta dada, que és molt senzilla de mirar, ja ens diu que tot està bastant aixecat respecte del que li hauria de passar.
Alguna vegada hem parlat dels motius que teniu detectats per què l'aigua no es comporta com per tocaria, de forma natural. Heu vist aportacions d'aigua dolça? Sí, sí, clar. Quan s'impermeabilitza artificialment al voltant d'un lloc, l'aigua que cau en aquest lloc per pendent, d'aquests llocs impermeabilitzats per l'asfalt o ciment o el que sigui,
a arribar al lloc on no està asfaltat. Llavors, tota aquesta aigua de pluja, a través de les vies de tret, per sota la via de tren, aquesta és una de les punts d'aportació, i una altra és quan es bombegen les aigües dels passos subterrànies que passen per sota les vies de tren. Llavors, si és un 75, un 25, un 40 tal, és possible que ho puguem treure amb aquest cicle de dades,
i puguem treure una mica més de detall del grau, però la informació ja està, s'han fet diferents estudis, la pròpia Generalitat va fer un estudi
va finançar un estudi hidrogeològic per restaurar el GORC, en el qual s'explica això, també. És a dir, que hi ha una fondària determinada, hi ha un tipus de salinitat que no és la que s'està bombejant cap a dintre les jacunes, que és una altra. Hi ha tota una sèrie d'estudis que, clar...
Nosaltres en la denúncia que vam presentar a Fiscalia, perquè al final ens vam cansar, són 150 pàgines de denúncia, 160 pàgines de denúncia i 1.500 d'anexos. I allà hi ha tot un compendi d'informació. Al voltant de tot el tema aquest, a partir moltes vegades de dades de la pròpia administració que no s'ha mirat o no ho té en compte a l'hora d'actuar.
Teniu intenció de seguir judicialitzant algunes d'aquestes causes? Sí, clar, això de manera recurrent ens està passant no només en aquest punt sinó en altres llocs, que cada X anys necessitem la col·laboració de la ciutadania local per poder tirar endavant aquestes iniciatives, és a dir,
Quan es van protegir els muntanyans als anys 90, l'associació de veïns de Baixamar, el centre d'estudis, nosaltres vam fer una mica de pinya per diferents bandes, d'alguna manera, per protegir els muntanyans perquè hi havien d'anar un passeig marítim, uns aparcaments que ocupaven tot.
Llavors vam fer pinya per això. Després vam haver de fer pinya per Muntanyans 2 quan hi va haver tot el projecte d'urbanització. I es va crear fins i tot la plataforma. En el Gorg també. Quan es va voler urbanitzar el Gorg també va haver una crida a la ciutadania. Llavors preveiem que aquest any que ve prepararem alguna proposta perquè la ciutadania...
pugui participar en la conservació dels muntanyans perquè clar tu quan ja ens ha passat alguna vegada que vas a un judici li dones tota la informació a la fiscalia perquè no tens diners per pagar un advocat
La fiscalia demana una sèrie de proves, el jutge també, o la jutgessa, i li donen una sèrie de documentació. Llavors ells se'ls creuen i després quan nosaltres tenim accés a aquesta informació ens adonem que són falsos. Però la sentència està adonada i no es pot fer res.
Llavors, què volem finançar d'alguna manera? Doncs posar-hi una persona allà, que això costa diners, que rebi aquesta informació i que aquesta informació la puguem testar per veure si les respostes són correctes o no. Perquè moltes vegades ens trobem que diuen això és així per... Jo què sé, ara m'ho invento, eh? Imagina't que una administració, la que sigui, estatal autonòmica o local, que digui...
aquestes aigües són naturals, no? Llavors el jutge o el fiscal no hagi contractat un pèrit extern perquè li digui si això és veritat o no.
Llavors nosaltres dient, no, no, demana un perit extern, no cal que confies en el que nosaltres te posem, que el que nosaltres te posem són documentacions oficials, a més a més, però si no vols fer càncer del que nosaltres te presentem, demana un perit oficial, perit independent, que te digui si això és tal o qual. Per això no ho podem demanar quan no estem incorporats dintre la causa i això costa diners.
O sigui que la vostra idea és poder demanar la col·laboració de la ciutadania per sonar-vos. Sí, clar, d'altres vegades hem venut samarretes, hem fet concerts, hem fet activitats perquè la gent participi o hem obert un compte. Llavors ara, aquest hivern, suposem que tindrem el temps perquè tenim molts fronts oberts.
Suposem que tindrem temps per dedicar-nos una mica a preparar algun tipus de proposta i com fins ara ens ha passat la ciutadania ha respost molt bé perquè se'ls estimen molt i cada cop més i d'això en podem parlar després perquè vam tenir una activitat molt xula a l'Escola Lentina l'altre dia i va ser fantàstic.
Doncs va, ja que ens portes a l'escola Lantina, és com una pota molt important de la vostra entitat del JPEC, també l'educació ambiental i de tant en tant els mestres també us criden per poder il·lustrar allò que treballen a l'aula, per poder fer algunes sortides i clar, Lantina és l'escola que està més a prop també de l'espai d'interès natural dels muntanyans i això doncs es respira dins del centre.
Sí, és molt bonic perquè, clar, quan te vas fent gran, clar, jo ara ja tinc 59, llavors quan te vas fent gran vas recollint com a la collita del que has anat sembrant, no? I l'altre dia jo no podia anar i a més a més demanàvem un taller del Corriol Camanegre i tenim un tècnic que és el que coordina tota la recerca del Corriol Camanegre, tots els municipis i tal,
des de Sitges fins a l'Hospitalet de l'Infant, i li vaig dir, no, vés-hi tu, que ho fas superbé i tant. Llavors me va trucar, perquè és un tècnic que normalment no és que sigui molt xerraire, no? I em va trucar especialment, va dir, he quedat al·lucinat, diu, aquí hi ha això, diu, és que tenen cançons del Corriol, tenen cançons de la Sargentana Coarroja, les aules tenen cadascuna, tenen un nom, no sé què, dic, no, no, lo dels noms sí que ho sé perquè...
El de les cançons no ho sabia, la veritat. El dels noms sí, perquè quan va començar l'escola coneixia diverses professors molt joves que començaven llavors, i vam estar parlant que seria xulo, que cada aula tingués el nom de la Posidònia, de la Sargentana, tal, tal. I cada any, n'hi ha anys que no, però n'hi ha anys que sí, que hi ha alguns pares que em coneixen, em truquen i diuen, el meu fill m'ha demanat un treball sobre, em pots passar algunes fotos, no sé què...
Llavors, clar, ell va quedar al·lucinat perquè, clar, ell treballa el corriol a molts llocs i està coordinat amb gent que està treballant a altres llocs dels països catalans i de l'estat espanyol i així de l'estranger i veu que hi ha una base molt xula aquí de canalla i de famílies i una mica una implicació social que és el que comentava abans, que és importantíssim.
Clar, molta sensibilització que també ha fet canviar la fesomia del centre, perquè han anat transformant el seu pati i també plantant moltes espècies per tal de fer un espai molt més viu.
Sí, clar, pensa que la Generalitat té uns patrons a l'hora de... Tu quan demanes fer una escola, hi ha uns paràmetres molt clars en la construcció de les escoles, però al pati pràcticament no hi ha res. És a dir, te diu, les cales han de ser tal, les finestres han de ser tal, que això està bé, etcètera, no?
Però al pati practicant no hi ha cap directriu. Això és una mancança molt important perquè passen molta part del temps a la canalla i com havíem comentat ja fa molts anys d'aquí, hi ha estudis que demostren que un pati
verd, d'alguna manera, amb molta natura, fa augmentar la qualificació acadèmica de tots els alumnes, que és una cosa brutal. Per què? Doncs, bueno, després vas buscant, buscant, buscant, i al final arribes a que nosaltres en realitat som...
Som fauna, d'alguna manera, les persones, i durant milions d'anys hem viscut entre verd, i quan ens treuen del verd i ens posen en llocs quadrats, amb unes olors, uns sorolls, unes formes i tal, nosaltres podem néixer, créixer i morir amb una certa qualitat de vida, però en realitat ens redueix aquesta salut i tota aquesta concentració. Per exemple,
es va fer un altre experiment i dintre d'una aula van posar plantes i un altre no i van fer les comparatives i pujava un 70% la capacitat de concentració quan hi ha moltes plantes dintre d'una aula. Perquè en realitat no hem deixat de ser animals. Llavors l'Escola Lantina va participar en un projecte que nosaltres vam impulsar de...
de reduir l'illa de calor, és a dir, de reduir l'efecte hivernacle, i vam aprofitar, clar, nosaltres busquem qualsevol escletge que trobem per acostar a la natura dintre dels cascos urbans, no? I sí, sí, se van acollir, a més a més.
Una mare, la Laura Mercader, està a la brigada, és jardinera i entén molt i ens va corregir algunes coses que nosaltres havíem fet malament. Vull dir que va ser supermaco perquè els resultats són allà.
Doncs bonic també de veure tota aquesta activitat que fan a l'Escola Lantina. Si et sembla, seguim als muntanyans però parlem d'una altra qüestió que ens avançava la passada setmana, el Roger Puig, el tècnic d'Aurora, és una entitat amb la qual esteu col·laborant perquè diguem que ells porten molts anys treballant en projectes relacionats
amb l'àrea forestal i ara també amb la renaturalització i han aterrat aquí a Torredembarra, també comptant amb el vostre coneixement, l'experiència que teniu de molts anys impulsant projectes. I Ramon, fareu també una sèrie de refugis derratpenats allà als muntanyans. Tu també ens havies apuntat
que bé, estàveu comptant amb suport tècnic també per tal de poder fer un seguiment molt basat en aspectes científics per poder comptar realment la presència de ratpenats i els diferents tipus.
Sí, a Catalunya tenim la sort de tenir, que ara me vinguin al cap, tres centres de recerca especialitzats en recerca de ratpenats, o sigui, o en departaments especialitzats. El Museu del Granollàs, el Centre de Tecnològia Forestal i la Universitat de Barcelona tenen
Equips que només fan coses de ratpenats. Això no passa en cap altre lloc de l'Estat. I fins i tot han acollit congressos internacionals. Aquí a Tarragona, per exemple, van acollir un. Llavors, gràcies a això, ells tenen una cosa que es diu ciència ciutadana, que és que qualsevol persona pot participar sense cap mena de coneixement previ per ajudar a conèixer la natura.
En aquest cas tenen quatre línies de projectes, una que es diu Quirocaixes, perquè Quiro és quiropter, que és el nom científic dels ratpenats. Quirocaixes, que és un estudi que tu entres a la web i poses Quirocaixes i pots veure un mapa on estan totes les caixes posades de Catalunya. Llavors, persones a títol individual li fan una foto al d'AIMSES, l'envien al centre i ells li diuen que hi ha tant ratpenats que es diuen d'aquesta manera o tal.
I com això, hi ha alquirorefugis, de coves, etcètera, o de cases, hi ha alquirohàbitats, que és més complicat, que també l'estem fent aquí, que és amb un aparell, te fan formacions, si no tens ni idea, te fan formacions i amb un aparell molt senzillet, doncs, te recull les dades de les zones ultrassòniques i llavors a partir d'aquestes dades ultrassòniques, doncs, te determina. En el nostre cas, nosaltres ja havíem treballat una mica això, no amb el nivell
que ells havien treballat, però sí que enguany hem tancat també un cicle d'un any sencer, de quatre estacions, i hem fet el seguiment de quatre estacions de 400 caixes distribuïdes per a totes les comarques del sud de Catalunya.
Llavors en aquest estudi comparem diferents tipus de refugis i uns són uns que vaig inventar jo mateix de ceràmica i que ara per primera vegada instal·larem aquí als muntanyans. I aquest dia 30 o 31 encara no ho hem lligat amb l'associació Aurora. Una de les coses que ens agrada molt de treballar amb ells és que tenen
una brigada de persones amb diferents tipus de problemes mentals i de discapacitats mentals, diversitats funcionales mentals, i llavors és molt xulo treballar amb aquest tipus de persones perquè t'adonen més del que reben. I llavors els instal·larem precisament al voltant de la zona cremada, els pins que hi ha al voltant d'aquesta zona cremada instal·larem aquests refugis.
Doncs, minuts finals, parlant de treballar amb altres persones i altres col·lectius, sabem que esteu esperant una visita internacional. Sí. No sé si mai ha vingut gent de tan lluny a col·laborar amb vosaltres, Ramon. Sí que havia vingut, sí, sí. L'havien vingut del Japó, d'Austràlia...
de Nova Zelanda, havíem vingut aquí a camps de treball internacionals que fa molts anys que nosaltres no organitzem i sí, el dia 4 i 5 de juny venen 17 joves de Hong Kong amb 3 professors a treure plantes invasores, fan un tour per Europa i fan diferents tipus de treballs i col·laboracions i aprenentatges i llavors aquí els rebrem amb la col·laboració del GT i de l'Aurora.
Esteu fent tasques molt diverses en aquest sentit ho vam explicar al darrer camí que parlàvem per cert podeu recuperar el podcast perquè allà ens vam espleiar amb aquesta qüestió
I mira, si et sembla, per acabar, un altre tema que també ens apuntaves que bé, heu estat reflexionant, pensant, acabem de veure moltíssimes activitats per la Marató del 3CAT, de fet encara en coegen algunes, se n'estaran fent.
És una qüestió que, clar, parlar del càncer fa que parlem també de què el pot provocar, què el pot causar i aquí hi ha moltes qüestions ambientals. Sí, és que, clar, ens fa molta besarda i ens emprenya moltíssim que si destinin recursos públics i esforços públics encomiables i que nosaltres recolzem, nosaltres algun any també hem organitzat alguna activitat per la Marató i
i estem molt orgullosos perquè la recerca és bàsica per qualsevol cosa. El que ens emprenya molt és que el propi Trescat o la pròpia Marató se'n parli de disruptors endocrins, que són uns dels principals causants de càncer, però no es diu que els disruptors endocrins no hi són a l'alimentació ecològica.
I això és molt greu, perquè clar, en un espai que fas una publicitat molt important de prevenció del càncer...
els propis metges diuen disruptors endocrins, la pròpia 3CAT ho han tret en diverses notícies. Per exemple, el 2024 ho van treure en dues o tres notícies, que eren importants, però no hi ha un aprofitament de tota aquesta energia per fer una crida clara, contundent i repetida, perquè s'ha de recordar,
que consumir aliments no ecològics implica un risc real greu de contraure càncer a nivell estadístic en la població. Igual tu o jo no, però una altra persona sí.
doncs reflexió final per tancar aquest espai de l'Eco del Gallà el mes que ve que serà ja l'any que ve Ramon t'esperem aquí per seguir parlant d'altres projectes que ho has dit tu mateix teniu molts fronts oberts i això sempre es mereix de la nostra atenció que acabin d'anar molt bé les vacances bones festes a tothom que vagi molt bé, adeu-siau