Gràcies.
Altafulla Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaia, és 17 de desembre, dia de Sant Llàzar. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'equip de govern preveu aprovar el pressupost de l'Ajuntament per al 2026 el 29 de desembre. Seran una sessió extraordinària, tot just abans d'acabar l'any, de manera que no caldrà fer el tràmit de prorrogar els comptes d'enguany.
Altafulla, tots els grups de l'oposició a l'Ajuntament s'han abstingut en la votació de la comissió d'Hisenda prèvia al ple de pressupostos d'aquest divendres. Ara tothom està a l'expectativa, govern en minoria inclòs, per mirar de resoldre serrells, alguna petició no atesa i friccions entre partits.
I a Roda de Barà una actuació conjunta entre la policia local, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil a quatre locals comercials ha decomissat 200 articles valorats en 1.200 euros que no complien la normativa. Principalment eren joguines que no tenien la certificació de la Comissió Europea.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres, com estàs? Bé, repensant que avui era dimecres perquè volia córrer més del compte i em pensava que teníem la setmana més coll avall.
Això és que el dimarts està molt intens. Tot arribarà, no pateixis, no vulguis anar tan de bòlit, que després no ens n'adonem i la vida són quatre dies. Ja ho pots ben dir, ja. Sònia Camí, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. Tu també vas a aquest ritme frenètic? Passes volant, t'enganxen tots els radars o què?
Home, no, no, no, jo veia molta cura. Però sí que és veritat que els dies passen molt ràpid, no? Però això, bé, diuen que quan estàs content, estàs feliç, els dies passen més de pressa, jo no sé si és veritat, però vaja, que ja estem a dimecres, tela, i a Nadal. T'ha quedat molt de frases celebrar això, eh? Sí. Alguna cosa se m'enganxa, de les frases. Tenen sintonitzat el de Foller Ràdio, Ana la Torre i Roda de Valar Ràdio. Som baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, que és dimecres, dimecres 17 de desembre, i ara toca saber quin temps tindrem avui. Així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Mitérez, hola, molt bon dia. Bon dia a una traca de pluges que una altra vegada a les últimes hores ha afectat gran part del camp de Tarragona, i Déu-n'hi-do, novament, entre el Priorat i el Baix Camp, registres de pluja...
que ja han passat una altra vegada dels 50 a 60 litres per metre quadrat, que s'han d'afegir, com no, als que van caure a principis de setmana. Avui ja la pluja va marxant, però es resisteix en alguns racons, sobretot del Baix Camp. Aquí aquest matí, bàsicament tot el que és del cap de Salou cap al sud, per tant, gra i de bé tota la comarca al Baix Camp,
Anirà tenint alguns moments de pluja matinal i ja més local i testimonial. Quant més cap al nord s'aniran obrint moltes més clarianes. Per bé que també despertem amb núvols baixos i boires, que a hores d'ara les fondalades sobretot són més presents i com és habitual cap al Priorat o a la Conca de Barberà són més extenses. Aquesta tarda ja domini de més clarianes, però amb aquestes núvolades que en alguns casos no s'acabaran de desfer, sobretot a les muntanyes del prelitoral. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Ara que ja és clar el temps que ens acompanyarà aquesta jornada, el que hem de fer és un repàs a les portades de la premsa. I comencem per casa amb el mes, el diari del Camp de Tarragona, que avui que és 17 de desembre, títula a la canonja li costarà un milió d'euros mantenir el servei DMT l'any vinent. Aquest any s'acabava el conveni i després de mesos de negociacions amb Tarragona s'ha acordat renovar-lo per un any més. La quantitat abonada costejarà les línies 3 i 30 que arriben fins al municipi veí.
Més coses. Les pitjors carreteres avui. Seguretat a la portada del mes. La T314 entre Cambrils i Reus, que és la carretera més perillosa de Catalunya, i la TP725 de Reus al Morell, la novena, segons un nou estudi elaborat pel RAC. La imatge de portada, precisament, és la d'un sinistre viari amb els Mossos d'Esquadra i d'altres efectius d'emergències treballant, precisament,
en una d'aquestes carreteres amb alta sinistralitat del nostre territori. A Tarragona el consistori recula i modificarà el pla d'obres a l'ermita de la salut perquè no afectin l'escola. I d'altra banda, avui continuem amb el colabrot de l'església perquè l'arcabisbe de Tarragona suspèn tota activitat de culte a la parròquia de la Puríssima Sang de Reus.
Més coses sota mateix de la capçalera. En cultura llegim. Helena Juncosa Becherini serà la nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. I a Reus l'Ajuntament estudia crear una nova planta de voluminosos més gran que donaria servei a altres municipis.
Dita això, Raquel, el diari de Tarragona, que assenyala aquest dimecres. Ens diu que un de cada 10 pisos en venda està ocupat. Diu que a Tarragona s'ofereixen 157 habitatges ocupats i 1.000 a tota la demarcació.
I la imatge és de la SuperPao, Paola Ramos, del barri de la Granja, Tarragona, que torna a la primera categoria mundial de motociclisme. I ens diuen que SuperPao està a punt per la conquesta del mundial de motociclisme. La tarragonina competirà amb les millors.
Avui a l'interior del diari de Tarragona un especial Nadal ens fan suggeriments de què podem regalar i en salut destaquen que el 65% dels estudiants de Medicina de la URB són de fora i no es queden a Tarragona.
I acabem amb el cap Jaume I, a la ciutat de Tarragona, que inicia les obres per ampliar les seves instal·lacions històricament saturades. Té més de 30.000 usuaris. És el que ens destaca el diari avui en portada. I un cop repassada les portades del territori, Sònia, si et sembla, fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest dimecres.
Doncs som-hi, comencem amb el periòdico que diu Brussel·les allarga la vida dels motors de combustió. Marxa enrere en una de les mesures estrella de la comissió. La Unió Europea prorroga el calendari però manté els objectius de descarbonització i permetrà als fabricants vendre híbrids endollables i d'autonomia estesa després del 2035.
Catalunya redueix les seves emissions al nivell més baix des del 1990. La imatge de la portada del periòdico és de Joan Manuel Serrat i diu Felicitats. Serrat serà condecorat juntament amb l'actriu Núria Espert amb la medalla d'or de la Generalitat, la màxima distinció honorífica que atorga el govern.
Altres temes, fortunes llatines i dels Estats Units copen els pisos de luxe de Barcelona i Madrid. La dreta de l'Eixample capta les butxaques més adinerades amb la seva oferta de vivendes elitistes. Crisi veterinària, la baixa càrrega viral dels senglars infectats frena l'expansió de la pesta porcina.
En Salut Pública campanyen els caps per exigir un bon ús de les baixes laborals. En Medi Ambient destaca que els abocaments d'escombraries als boscos de Barcelona es dupliquen en tres anys i sobre la Copa del Rei el Barça elimina amb dificultats el Guadalajara amb dos gols en el tram final.
Continuem amb la Vanguardia. També destaca el principal titular que Brussel·les allarga la vida del cotxe de combustió més enllà del 2035. La Comissió Europea deixa sense efecte el termini límit per les pressions de la indústria de l'automòbil i de països com Alemanya i Itàlia.
La imatge de la portada de La Vanguardia és amb el titular que ara que s'espera resignada l'atac de Trump. Després de 25 anys de xavisme, la major part dels veneçolans volen un canvi. Tot i això, només un 20% donen suport a una intervenció militar dels Estats Units per aconseguir-ho. La majoria esperen resignats al desenllaç del conflicte entre Trump i el pàtria o mort del règim.
Més temes, Montmeló acollirà el Gran Premi de Fórmula 1 en anys alterns. També avui la Vanguardia entrevista Maurici Lucena, president d'ENA. La previsió és acabar l'ampliació del Prat entre el 2034 i el 2035.
Altres temes és que la comissió de la UB accelerarà la investigació del cas Fletxa. També destaca que una virulenta tempesta col·lapsa Badalona. En esports, 0-2 a la Copa. El Barça sua, però guanya a Guadalajara. I també avui la Vanguardia entrevista Miquel Barceló, artista, que exposa ara Almeria. És com si m'hagués entrenat tota la vida per a la Sagrada Família, diu.
Continuem amb l'ara. La Unió Europea fa marxa enrere i elimina la fi del cotxe de combustió. La indústria automovilística podrà continuar fabricant cotxes de gasolina i dèsel de manera indefinida. La pressió de la patronal i de països com Itàlia i Alemanya ha fet caure el topall del 2035 que hi havia fins ara.
La imatge que ha escollit l'ara és de la pujada d'alta d'esport, que anirà per zones, i es veuen diverses persones traient, en aquest cas, bitllets. Diu que la novetat en les tarifes d'ATM és que l'augment previst al gener no serà igual per a tothom. La pujada mitjana serà del 3,5%, però serà més alta a les zones uïdors i més baixa a les altres. Tant l'ATM com el govern espanyol mantenen les bonificacions.
La Xina apuja els aranzels del porc europeu, però Catalunya esquiva la taxa més alta. Altres temes en la portada de l'Ara. Sumar reclama Sánchez una reunió urgent sobre mesures anticorrupció. Catalunya guanya més productivitat que Madrid, però té pitjors salaris. I el CCCB dedica el 2026 a explorar l'era atòmica i el culte a la bellesa.
I acabarem amb el punt avui que titula Pastorets per a tothom. La tradició nadalenca s'escampa pel territori, continua innovant i ara s'obre més públic amb eines d'accessibilitat visual i auditiva. En la crònica del dia d'ahir, Deva Vázquez titula La decadència de les ideologies. Els casos de corrupció i assetjament sexual en el PSOE no fan moure ni una pestanya sumar que sent ploure.
Més cròniques, una de Bernat Salvà, que titula Romeria des de la Pedrera fins al Liceu, i una altra de Guillem Vidal, Capgros, avui parlarem del nen. I en el suplement l'esportiu, el Barça resol en l'últim quart el duel de Copa a Guadalajara, 0-2. Aitana, bon matí, guanya el tercer premi d'avés de la FIFA consecutiu. Doncs aquests són els titulars d'aquest dímicres dia 17 de desembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Moment aquesta, com cada dia, d'analitzar l'actualitat. Moment per l'opinió. Això, els dimecres ho compartim amb el periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet. Aquí ja podem saludar. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia, merci. Com estàs? Com es presenten les festes de Nadal, per cert? Et faig aquesta pregunta perquè són a tocar i perquè, de fet, avui és la teva darrera intervenció de l'any en aquest programa. Imagina't, eh? Perquè a partir de la setmana que ve, escolta, fem un petit parèntesi de desconnexió de baix allà al dia.
Per què vols, eh? Jo vinc tranquil·lament. No, bé, es presenten... Bé, jo no soc de festes, ni nadalenques, ni carnavaleres, ni de Setmana Santa. No soc de festes, de tota la vida, eh? Però es presenten bé. S'ha de compartir amb família i, per tant, com hi ha gent que sí que es torna boja quan arriba Nadal, puc compartir-me i ja està, escolta. Doncs escolta, celebris més o menys, que vagi bé, que vagi bé la vida. I tant, que tot ho li vagi com desitgi.
Escolta, va, centrem-nos en una qüestió que, mira, avui m'ha cridat l'atenció. Tu que ets de viatjar i que, a més a més, tot sovint viatges a Itàlia, llegir aquest mateix que visitar la Fontana del Trevi costarà uns diners per aquells que no siguin romans, és a dir, pels turistes. Atenció, perquè la llegenda diu que si tu llences una moneda a la Fontana...
tornaràs a Roma. Si en llences dues, trobaràs l'amor amb un italià o italiana. I si en llences tres, t'hi casaràs. Però l'Ajuntament de Roma ha dit que això s'ha de començar a regular i els turistes, a partir d'ara, hauran de pagar dos euros per accedir en aquest monument. Què en penses? A mi em sembla perfecte. Des del prisma que el patrimoni s'ha de conservar,
Itàlia té 59 milions d'habitants i té inventariats uns 80 milions de monuments diferents, d'acord? D'elements patrimonials o de monuments, d'acord? I això requereix un suport econòmic administratiu del govern central, del govern local, que no arriba. No hi ha prou diners per fer la conservació d'aquest patrimoni. Això per un costat.
A l'altra banda, evidentment, els monuments tenen un desgast per l'ús, perquè la gent no és com faci un mal ús, no estem parlant d'això, però la gent els utilitza.
i a partir d'aquí em sembla que cobrar dos euros per entrar a la Fontana de Trevi està molt bé, a banda que evitarem la imatge típica que arribes allà i allò sembla les Rambles de Barcelona. No pots ni sentar-te, ni pots col·locar-te al davant, ni et pots moure, i si vols fer una foto tampoc pots fer la foto perquè la facis on la facis i surten davant teus 100 turistes. Crec que és una mica ideal per regular l'afluència de públic com es fa en altres situacions,
en altres casos, però en el patrimoni de forma especial. Jo penso que s'ha de tenir molta cura. I penso que és el camí a seguir per a altres països del món. De fet, i si em permets, a col·lació que s'acostuma dir, també crec que s'ha de limitar o marcar l'accés a altres llocs on hi ha el turisme. Per exemple? Sí, les platges. A Mallorca fa molts anys que hi ha diverses platges...
on s'ha marcat un aforament límit de persones per evitar aglomeracions. Cala Major va ser la primera, i més tard n'hi ha hagut altres, on s'ha marcat que cada persona pot tenir 4 metres quadrats d'espai. I això vol dir que s'ha d'acotar
el màxim d'ocupació, un públic màxim en aquelles platges. Que a l'estiu, evidentment, es permet creuar la línia vermella i arribar justament perquè hi ha tres colors, aquest de quatre metres quadrats per persona, un que redueix a tres i un de dos, i a l'estiu es permet arribar al de dos. Però,
també és una forma de regular el turisme, perquè, si no, el turisme acaba sent l'espècie invasora més gran que hi ha. Escolta, però al final acabarem pagant per tot. Sí, però és que tenim el problema que tenim d'espai i, per això, pel costat, que cada cop som més habitants a la Terra i l'espai segueix sent el mateix o menys, d'acord? I, per altra banda, tenim un problema de la conservació
que també ve derivat de la poca substància que té gran part del públic. La gent se'n va fer turisme però no té cura d'allò que no és casa seva.
I per tant, el que deia abans, tot el que és patrimoni, sigui una platja, sigui la Fontana de Trevi, tot el que és visitable, requereix una conservació i requereix que tinguis cura d'aquell element. És una mesura, creus, també per filtrar? Sí, sí, sí. Pot ser que sigui per filtrar. És possible que sigui per filtrar, però baixa dos euros a la Fontana de Trevi. Però és que Roma és la ciutat europea que més turistes rep cada any. Clar, normal, és la més bonica...
No sé si per filtrar o no per filtrar, però jo crec que funciona molt bé aquest sistema. Ha d'anar a la perfecció. No sé si estaran tan contents els que recapten... Perquè això és una decisió... Això és l'Ajuntament. Això és l'Ajuntament. I mira, per posar xifres, dades, que he prestat nota, el fons de la Fontana es recapta...
Cada any, prop d'un milió d'euros. És el que t'anava a dir. Ojo, pel·ligo, eh? És el que t'anava a dir. No sé si estaran contents els que reben aquestes ajudes perquè, en teoria... És càritas. És càritas. És derivat al tercer sector. Llavors, clar, ens ho tenia perjudicat al tercer sector, a no ser que el govern digui, escolta, amb el que us falta, que no farà pas, però tant de bo fos així...
El que us falta, que no ingressareu, us ho pagarem nosaltres. Bé, clar, contents no estaran pas els de Caritas, perquè són molts diners. En tot cas, es defensen, dient des de l'Ajuntament, que amb aquesta entrada de dos euros per poder tirar la moneda es crearan llocs de treball, com és el del personal que haurà de gestionar tot aquest flux de visitants, de protegir el monument, etcètera, etcètera. Vull dir que...
Al final... Clar, però al final el problema segueix... El problema som tots, eh? És a dir, jo no m'escloc del grup de... Soc una espècie invasora perquè formo part d'aquesta espècie invasora des del moment en què decideixo viatjar al país que sigui. Jo, quan vaig a Itàlia, no m'ho parem com... No soc un turista, jo ja soc mig italià. És a dir, no em considero un turista a Itàlia. Em considero un turista a qualsevol lloc, eh? Almeria, si vols. O, eh, que sé, o a Múrcia. Però a Itàlia és igual, però...
Tota la gent que viatja com a turista forma part d'aquesta espècie invasora. Hem vist casos del fruit de l'abús de la massificació del turisme. Pons de París, ponts de Florència, on s'hi penjaven els candaus, que s'ha hagut de buidar perquè, si no, s'esfondrava de part del pont. Com aquestes, les que vulguis. Hi ha un altre, no recordo on és, hi ha un mur, per exemple...
on s'hi enganxen xiclets, una guarrada absoluta, crec que és a França també, han hagut de netejar el mur perquè de tants xiclets s'hi havia enganxats, corria el perill del pes dels xiclets, imagina't tu, perquè n'hi havia milions, un damunt de l'altre, doncs han hagut d'eliminar el mur dels xiclets. Com això, moltíssimes coses, al final, són tants milions i milions i milions de persones les que viatgem,
que acabem sent invasius, i per tant hem de donar una cul al patrimoni, i ja que no ho fem nosaltres, perquè som així d'egoistes tots plegats, ho ha de fer l'administració. Es poden aplicar mesures d'aquest tipus, per exemple a casa nostra, que també tenim un important patrimoni, sí que val a dir que per visitar o per gaudir-lo una gran part ja requereix d'haver d'abonar una entrada.
Sí, jo crec que al final haurà de ser així. I això no és una forma discriminatòria ni és una forma disuasiva, però no és una forma discriminatòria. A mi em sembla bé. Escolta, ja paguem per tot. Per pagar per una cosa més no importa al final. I més quan és una cosa que és cultural.
Jo ho veig així, eh? No és com s'obrim els diners, eh? A vegades pensareu que sóc ric, jo ara que pago per tot, però penso que s'ha de pagar... Per certes coses val la pena pagar, per altres que paguem és una estupidesa. Va en contra d'un dels principals motors econòmics del nostre territori, com és el turisme? No, el que va en contra és que facin pagar la taxa turística, que és absurda. Això és... Perquè aquests diners, en quin concepte t'ho fan pagar, realment, eh?
I en Cabata on es deriven? És a dir, el que ingressa un ajuntament per la taxa turística, per exemple, no es deriva en Cabata amb l'àlia de turisme per millores turístiques, per millores infraestructurals derivades del turisme. No, senyor. No, no. Es posa el pressupost general de l'ajuntament i es gasta en altres coses. Això sí que crec que és un pèl absurd. Però fer pagar taxes petites per altres coses, no. No ho veig malament.
Com es regula el turisme per evitar la massificació? Ja hi ha algunes veus al nostre territori que intenten fer que qualli aquest pensament. No soc un expert en turisme, no ho sé. No te'n puc dir aquí, m'has tocat la tecla que no sé fer sonar.
No en tinc ni idea, però alguna fórmula hi haurà per regular, això està molt clar. També hi ha una altra cosa que és evident, que cada cop la gent busca noves destinacions, i per tant també, entre cometes, és bo, en algun sentit és bo, perquè, bé, evites que hi hagi moltes més basificacions a les destinacions de sempre. Mira, et posaré un exemple molt clar, ara donant voltes al tema, i de forma molt breu,
Jo vaig amb una illa italiana cada any, que no diran nom ni el dic mai, en aquesta illa, que té 9.000 habitants a l'hivern, en té 9.500 a l'estiu. És a dir, ell, des de fa molts anys, des de sempre, van decidir que no seria una illa turística. I han creat només 500 places de llit. No hi ha cap útil. Són places de via amb vi, d'aquestes coses, d'aquest tipus d'allotjament. Això, per exemple, és una forma d'evitar el turisme. És una illa que no vol ser turística. Em sembla perfecta.
I per tant hi veus molt poc turisme. Jo quan hi vaig, sortosament, escolto algun alemany de tant en tant, algun francès, però bàsicament són gent de la zona, com a molt de la regió a la qual pertany la illa. No he escoltat mai, per sort, cap català ni cap castellà, perquè em sentiria una mica malament.
no per res, però perquè penso que anar allà a mi em comporta desaparèixer i pensar que soc l'únic català que està per allà, que no soc català, allà soc un italià més, saps? No ho sé, però aquesta illa, per exemple, és un exemple del que he volgut dir, no volem turisme, tanquem les portes del turisme,
Ja està. És una illa que té altres entrades econòmiques. Són aquestes fotos idíl·liques que penges moltes vegades a les teves xarxes socials? Sí, és una illa on fa poc que he estat. Allà al meu apartamentet, allà escrivint...
i fent vida, vull dir, conec a tota la gent que hi ha, conec al taxista, conec al pescador, conec a l'alcalde, conec al director del museu, en fi, conec una mica a tota la gent que hi ha per allà. I sí, sí, són aquelles fotos. Però jo sóc un italià més allà, no em considero un turista. Jo el turisme el vaig a fer...
L'he fet enguany que he anat a Praca, per entendre'ns, d'acord? O que he fet? He anat a Saragossa al Monestari de Piedra, per dir alguna cosa, saps? A la Fontana de Trevi també es tira les monedes? Però fa molts anys, eh? Jo vaig tira un sol cop a la Fontana de Trevi les monedes i devia ser, et diré que el 2004 o 2005 és el primer cop que vaig estar a Roma. Després hi he tornat com a 20 vegades.
Per tant, ja n'hi vaig, eh?, quan vaig a Roma. Un cop hi vaig anar amb ma mare, és cert que vam anar a la Fontana de Trevi, d'acord? O amb la meva dona hi he anat, eh? Però jo hi vaig anar el primer cop a llançar la moneda i s'acabó. I has tornat, escolta, i has tornat un de vegades, que és el que diu la... Sí, sí, però jo quan vaig a Roma conec molts barris diferents i també tinc amics allà i a partir d'aquí el que faig és quedar amb un amic, quedar amb un altre...
Tinc amics d'escriptors, tinc un amic que és conegut director de cinema, me'n vaig a casa seva, tinc un altre amic que va ser amic d'infància de Pasolini, el Silvio Parrello, llavors me'n vaig cap al seu quartier, cap al seu barri, em moc molt cap a llocs que el turisme no hi va. Interessant, algun dia hem d'escarbar més en aquesta vida personal de l'Escar Ramell i Dolcet. Sí, quan volia, no amago res.
Òscar, un plaer. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. El plaer és meu. I bones festes, eh, a tothom. Igualment, abraçades ben fortes. I quedeu-vos a casa a fer el turisme.
Va, que nosaltres, rient així, anècdota final, arribem als darrers compassos d'aquest primer tram de Baix Gaialdi. Ho fem, com sempre, amb una pàgina musical. Avui, amb l'artista barcelonina Margent Gala, que es coneix per ser la vocalista del Tribut a l'Oreja de Van Gogh, Sonde Rosas, que ha publicat el seu segon senzill, Parla per mi. Ja ens ha dit que, de cara al gener de l'any que ve, dona pas al seu àlbum de debut, que es dirà Dilema. Així sona aquest.
M'agradaria saber frenar, m'evitaria problemes, sempre he d'opinar.
Fins demà!
Només veure't el cos no em respon. No sé articular ni una paraula.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu aquest matí al voltant de l'Institut B9 de Badalona, el barcelonès, pel desallotjament. El desallotjament, volíem dir, ha començat exactament a dos quarts de nou a instància del jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona i ha provocat, de fet, moments de tensió.
En aquests temps, el B9 s'havia convertit en un focus de conflictivitat, amb baralles, robatoris o drogues, un brot de tuberculosi i fins i tot un assassinat. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que el govern està acompanyant en aquest desallotjament. Ho ha dit avui al Parlament, responent a la cap dels comuns, Jessica Albiach, que ho denunciava.
És una vergonya i és una vulneració dels drets humans. Abans ha arribat la policia nacional a fer els controls d'estrangeria que serveix social. El que cal és aprovar d'una vegada per totes la ILP de regularització. El que cal és acabar amb els problemes d'infrahabitatge que té el nostre país i en cap cas el camí pot ser estigmatitzar i deixar en el carrer a qui més ho necessita.
En matèria de compliment de lleis, les hem de complir totes. També quan una jutgeja ens mandata a fer un desnonament que no ha instat el govern de Catalunya, que ha instat l'Ajuntament de Badona i que el govern de Catalunya està acompanyant en valors per fer les coses ben fetes. I abans d'aquí una estona, ella ha de compareixer per donar explicacions sobre la crisi de la pesta porcinat. 10 nous casos eleven, per tant, a 26 dels cengles infectats que s'han detectat al radi de 6 km de la zona 0.
I en mobilitat en aquests moments tallada encara la B120 a Vila de Cavals i Olesa de Montserrat per un accident. També tallada a la C25 a Santa Maria d'Oló, en sentit Manresa, per un accident entre un camió i un turisme. A banda també circulació intensa a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat a la P7 a Barberà del Vallès, a la 2 a Sant Vicenç dels Horts i finalment a la C58 a Barcelona.
I Protecció Civil demana extrema les precaucions per l'episodi de pluges que avui s'espera que se centri en la zona del Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. És per això que es manté activat la fase d'alerta al Pla Inugat. Els xàfecs torrencials s'han descarregat en les darreres hores amb intensitat sobretot al barcelonès i als bombers. Han hagut de tindre més de 300 serveis, sobretot per inundacions i filtracions d'aigua.
La mobilitat a banda també ha quedat afectada durant algunes hores amb talls al metro i a les rondes i també a la ciutat de Badalona on s'ha arribat a registres de 120 litres per metre de quadrat i ha calgut també reallotjar algun veí per la caiguda de la teulada.
I els Mossos d'Esquadra han trobat el cos sense vida d'un home al seu domicili al Baix Camp. Segons les primeres investigacions, la víctima de 47 anys hauria perdut la vida de forma accidental, suposadament per inhalació de monòxid de carboni. La policia manté ara una investigació oberta i s'espera que el resultat de l'autopsi esclareixi les causes de la mort. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. És dimecres, 17 de desembre, i avui els expliquem, entre altres coses, que la variant de la carretera nacional 340, el seu pas pel Baix Gaià, des de la Mora fins a la Torre, passant pels termes de la Riera i Altafulla,
És el tram amb més accidents amb vehicles pesants de Catalunya, segons el 24è estudi IRAP del RAC, que analitza el període 2022-2024. Tot i registrar uns 15.500 vehicles diaris. El càlcul relatiu situa aquest punt com el de més concentració de sinistres amb camions, quan el triany anterior ocupava la cinquena posició.
Malgrat aquestes dades, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha assegurat que no es perdeu restringir el pas de camions per aquesta via i ha atribuït l'elevada sinistralitat al fort volum de trànsit pesant al sud del país. Per cert que l'estudi també inclou tres trams de l'AP7 entre els més perillosos, tot i que el que va de Vilafranca a Altafulla ja n'ha sortit.
Dit això, ara canviarem de tema i de seguida anirem fins a una de les cases que més intensament viu el Nadal al Baix Gaià, amb una decoració i engalanat que poc o res té a envejar els guarniments ostentosos dels Estats Units. I després, com cada setmana, preparin-se per fer les maletes, agafar un avió i marxar de viatge ben lluny. Això sí, amb la ràdio de companyia. Va, que ens espera, tot això i més, aquí, a Baix Gai el Dia.
Baix Gaià al dia. Segueix-nos on i quan vulguis.
Avui parlem de Nadal. De fet, cada Nadal hi ha una casa al Baix Gaià, en concret el Callà, que es converteix en un autèntic reclam per veïns i visitants de tot el territori, m'atreveixo a dir. Més de 20.000 llums, figures gegants i una posada en escena que no deixa ningú indiferent. El que ja es coneix com la Casa del Nadal s'ha consolidat com un dels espais nadalencs més singulars de tot el camp de Tarragona.
I avui, qui comparteix amb nosaltres uns minutets és precisament el responsable que aquesta casa del Nadal hagi agafat la fama que té a dia d'avui. Quique Quero, molt bon dia, benvingut a Baix, gaire al dia, com estàs?
Hola Edu, Feliz Navidad. ¿Qué tal? Seguramente lo has dit alguna vegada, eso, ¿no? Sí, sí, sí, sí, ho hem dit. Ja fa uns quants anys, eh, d'aquest anunci. Hay algunos que somos viejunos ya. ¿Qué tal? Muy buen día.
contentíssims de poder parlar amb tu perquè tenim el nostre territori, tenim al Baix Gallagà una casa, jo ara ho deia a la presentació que els últims anys s'ha fet tot un nom i de fet tu ara mateix hi ets perquè et tenim a través d'una videotrucada connectat amb el programa i et veig ambientadíssim en aquest Nadal tu el vius o a casa teva tu i la teva dona l'apetxi el viviu
molt intensament el Nadal. Molt, molt intensament. El Nadal nos gusta muchísimo, nos encanta. Y bueno, primero, mira, te voy a presentar, Edu, a estos soldados que han hecho guardia, han fet guardia aquesta nit. Mira, estan aquí. Espera't, no? Espera't, te lo sé yo así mejor, no sé si lo veis. Sí, sí, sí, ho veiem. Aquí estan, que us quieren desear feliz Navidad y buenas fiestas. Es que han fet guardia aquesta nit i estan descansant ara.
Molt bé. Escolta una cosa, Quique, com va néixer la idea de decorar casa vostra per Nadal com si fóssiu als Estats Units? Sí, sí, tot això va començar de la mà de Pecci. Va ficar aquí quatre cumbilletes, aquí a un árbol que tenim aquí fora, i bueno...
Y Puquet a Puquet, bueno, empezó ella, eso fue más o menos en el 2010-2011, fuimos un viaje a Estados Unidos, y allí en un barrio muy conocido, Brookings, que visten, engalanan todas las casas de luces navideñas, con guirnaldas, con figuras, ahí ya nos dio un poco el siroco,
Y a partir del 2013 comenzamos a adornar aquí en casa. Yo creo que fuimos una de las primeras que en plan americano, en Parvallón, en Cantabria, hay una casa muy conocida también, que tuvo un pequeño affair con el ayuntamiento, porque había mucha gente que iba a verla por la noche, que montaba show, al final no sé si todavía se hace o no, pero más o menos somos de la misma época. Ahora sí que sé
Que hay mucha gente que se ha sumado a esta moda de adornar en Navidad las casas con ambiente navideño y la verdad es que nos parece divino de la muerte, que diría. De fet, vosaltres ara teniu una relació molt directa amb una altra casa del Naval, en aquest cas d'una casa a Constantí, no? Correcte.
Correcto, sí, sí, sí. Mira, nos conocimos concretamente porque nosotros solemos inaugurar las luces a primero de mes de diciembre y curiosamente nos dimos a conocer aquí en nuestra casa porque un compañero de trabajo de Toni, que es el...
Toni, que es el propietario de la casa de Constantí, nos dijo que habían dicho que le estábamos haciendo la competencia y él quiso ver si era verdad. Y entonces la verdad es que vino aquí y se quedó alciado. Igual que la casa de Constantí, que es una casa fantástica y que también recomendamos que vayas a ver.
Amb què us inspireu, Quique, tu i la teva dona, a l'hora de fer tot aquest muntatge, de tot aquest desplegament? Deies que la idea us agafa en un viatge als Estats Units, allò us motiva, però és que la magnitud que ha agafat... No sé si de vegades teniu la sensació que se us han anat de les mans.
Bueno, lo intentamos controlar un poquito, la verdad. Cuando hacemos la fiesta de inauguración nos lo hacemos bajo invitación porque si no, si lo hiciéramos al público, pues es que no cabería, que sería imposible. Y la verdad es que empezamos nosotros dos solitos cuando pusimos las cuatro primeras luces, después con los amigos, después con la familia y dijimos, bueno, ¿por qué no lo abrimos un poco más?
cara a nuestros amigos, cara a nosotros compañeros de trabajo, vecinos, y la verdad es que mira, hemos tenido 400 invitados en casa en esta última inauguración, o sea que la cosa, y eso con invitación, que la cosa pues está bastante bien, ¿no? Teniu expectació també de públic que ve als vespres, a les nits, quan enceneu tots aquests llums per veure des de fora la vostra llar tota decorada?
Sabemos que viene mucha gente a vernos, porque lo vemos en redes sociales, que suben fotografías a través de Instagram, de Facebook, porque estamos en casa y vemos que vienen muchos grupos. A veces venimos de comprar y vemos, no sé, 13, 14, 15, 20 personas haciéndose fotografías y vemos que en esta época a la gente le gusta venir a visitarnos y para nosotros es todo un orgullo, Edu.
Això t'anava a preguntar, com us sentiu vosaltres? Molt bé, molt bé. Perquè heu creat una tradició, però el que és una tradició de vegades també pot ser, no sé si la teniu aquesta sensació, d'una invasió també de gent del carrer que ve a casa vostra.
Tens total a raó, pero bueno, nosotros sabemos que es prácticamente un mes, mes y medio, y después, bueno, ya está, la cosa ya después de Navidad, en el momento que desmontamos, que se desmonta, más rápidamente que se monta, porque mira, aprovecho para decirte que para montarlo tardamos aproximadamente tres meses, tres meses y medio, y para desmontar en diez días, quince días,
Está todo hecho. Todo bien guardadito y todo bien hecho. Por eso te digo que, bueno, sabemos que es un mes y medio muy intenso, que es normal que la gente venga a casa y que a nosotros también nos llena de orgullo. Y bueno, que ya queda sumido, Edu. Quina és la part més difícil de planificar i de muntar tota la casa? Ara parlaves d'aquests tres mesos. Clar, això és molt de temps. Sí.
Lo más difícil, bueno, quizá el ponerlo todo bien, que quede todo bien rectito, ¿sabes lo que pasa? Que Pich y yo ya casi ni hablamos, vamos montando, lo hacemos como un robot, vaya, lo hacemos sin darnos cuenta, ella sabe cómo va una cosa, yo sé cómo va otra, y entre los dos vamos, es un equipo que se suele decir, ¿no?
Lo montamos, pues bueno, prácticamente sin hablar, siempre hay algún detalle que comentamos, pero bueno, es una cosa ya que lo hacemos, bueno, sin darnos cuenta. Automáticamente, vaya. Planegeu el disseny, Quique? És a dir, sobre paper, sabeu on anirà prèviament que comenci tot el desplegament, el buidatge dels magatzems, perquè ara ens has d'explicar també on guardes
tot aquest material. Però ho planifiqueu? Ho organitzeu abans? Teniu la llibreta de Nadal? Sí, sí, sí. Hi ha una llibreta i si hi ha alguna figureta nova també mirem on la ficarem. No sé que està tot...
pensar. Lo que pasa que prácticamente cada año puede cambiar quizás alguna iluminación. Este año, por ejemplo, la casa está iluminada con luces azules. Quizás cambiamos un poco el estilo, pero bueno, prácticamente las figuras ya van todas colocadas en un sitio que ya anteriormente hemos decidido. On ho guardes? Vull conèixer. Però un magatzem o una nau industrial?
No, no me agaché en gran. Me agaché en gran, sí, una nave grande. Es que empezamos con una figura y ahora tenemos, no sé si contábamos el otro día, que tenemos casi que 18 figuras. O sea, que cada año ponemos una figura nueva, pues claro, la familia crece. Por cierto, te quiero comentar que este año hemos traído una figura...
Lo hemos comprado en un gran almacén que es muy famoso, que es americano, en Zaragoza. En Barcelona lo quieren montar, a ver si lo montan pronto, así no tenemos que dejar tanto. Y viene desde Canadá. Es un muñeco de nieve, con luces, es una pasada. Mide casi tres metros de altura.
I ha sido inaugurada por una compañera periodista que se llama Cristina Serret. No sé si te suena. Sí, home, i tant. Una compañera de Cristina Serret. Sí, sí. I ha sigut la marida d'aquesta figura. Quique, ara parlaves de que heu d'anar a Saragossa o que heu d'anar a Saragossa. Us heu trobat, m'explicaves, que...
que ara ja us conviden, que us comencen a conèixer. I us diuen, Quique Petxi, veniu a veure la nostra gama de productes perquè potser us interessen. No sou tant vosaltres. Sí, sí, sí. A veure, nosaltres hacemos hucha durante todo el año. Tenemos una hucha que es la moneda de dos euros, pam. Cinco eurillos que se han perdido, pam. Claro, luego, cuando más o menos a primero de septiembre rompemos la hucha,
Entonces, en el presupuesto que tenemos, hacemos la compra de la figura que más o menos nos puede llegar. Hay años que tenemos un poquito más, hay años que tenemos un poquito menos, pero bueno, hacemos suya. ¿Qué pasa? Que, bueno, por ejemplo, Navidecor es una de las tiendas donde hay más, bueno, he dado publicidad, pero bueno, es una de las tiendas donde hay más productos. Es que buscamos, sobre todo, mucho producto americano.
Porque queremos ser, bueno, no especiales, pero nos gusta el producto que allí se vende, y entonces intentamos siempre traer alguna figura de Estados Unidos. Navideco trae de allí, también nos han traído de importación, o sea que, bueno, intentamos que sea todo lo más americano, entre comillas, posiblemente.
Podem preguntar o es pot conèixer la inversió total que hi ha en la Casa de Nadal? Això ho teniu quantificat? No, no, no. Mejor no te lo digo. No, no, no. No lo sé. No lo sé. Pero, a ver, si tuviera que comprar todo lo que tenemos ahora, tuviera que comprar...
La verdad es que es un dinero porque es una inversión que hacemos. Es una inversión. Es una inversión que el día de mañana, cuando fuimos y esperemos que no, tenemos fuerza, pues siempre tiene... Es un producto que tiene mucha salida. Por lo tanto, lo vemos como una inversión más grande la cosa. Esperemos que esto no dure...
Muchos años, porque nos encanta. Pero bueno, el día de mañana, tú casi sabes, porque somos mayores, porque nuestra sobrina no continúe lo que estamos dejando aquí, bueno, tendremos que cerrar el chiringuito y la verdad es que, bueno, lo miramos también como un exceso.
Quique, el projecte ha evolucionat tecnològicament amb el tipus de llum, els materials, amb els sistemes de control des que vau començar? Ha canviat tot això? Ha evolucionat. Ara, com bien sabéis, hay también la tecnología IRCB que es a través de datos, de luz y datos y bueno, todo esto cada vez evoluciona. También el consumo porque la gente dice bueno, madre mía que...
¿Qué pasa a tantas luces? Lo que tiene que pagar de factura, pues bueno, se nos puede ir tranquilamente como máximo entre 100 y 150 euros más al mes de lo que es habitual. ¿Es dinero? Bueno, sí, es dinero, pero bueno, es un mes, no tenemos allí nosotros, nos encanta la Navidad y bueno, y por un mes, mes y medio, pagamos un poquito más,
Bueno, pagamos algo más de luz, pero bueno, tampoco es una exageración lo que llegas a pagar en ese recibo del mes de enero, concretamente. Quin és l'element decoratiu preferit vostre de tot el que heu portat de l'estranger o de tot el que teniu instal·lat?
Fins i tot pantalles al carrer, figures que fan guàrdia, com les que ens deies ara tot just fa momentet, tot el pati repartit, el terrat, un ninot de neu que s'infla a dalt a la taulada, trineus que es mouen... El teu preferit o el que més t'agrada, el que més il·lusió et fa, què és? Bueno, yo creo que todos. Es que desde el primero que se compró hasta el último...
Todo tiene su aqué, ¿no? Es como si te dices, bueno, ¿qué dedo quieres que te corten de la mano? Pues le diría, bueno, es que los quiero a todos, no te podría decir. Te puedo comentar que tenemos el muñeco de nivel hinchable más grande de España, seguramente lo tenemos aquí,
Pero lo hemos puesto solamente una vez. ¿Por qué? Porque tiene que ser un día que no hagan nada de que esto, un día que sea un día, bueno, soleado, un día por el tema de altura, porque lleva muchos enganches, y solamente lo hemos puesto un día, y fue el día para ver cómo quedaba, que es espectacular. Pero, claro, cuando no llueve hace aire, en esta época del año, en fin, entonces lo suprimos con uno que vino desde Alemania,
que viene entre 6-7 metros, que es el que más sale en las portadas de los diaris y de las redes sociales, y es el que ponemos habitualmente, pero este es más pequeño. Entonces, el otro es el doble de grande, o sea, es espectacular. Estuvimos montando cinco personas, con eso te lo digo. De unido, ¿eh?
Lo que pasa es que tiene que ser un día soleado, sin nada de aire y bueno, en esta época es un poquito complicado. En verano seguramente sé que lo podríamos montar, pero no pega. Quantes persones interveniu en tot el montatge? Ara parlaves d'aquesta ajuda externa. Us donen un cop de mà? La família? És una època de reunions familiars previ a la celebració del Nadal? Lo del montatge lo hacemos entre Pecha y yo.
Los tres meses de curro, estamos aquí currando, salimos de trabajar, nos ponemos a partir de las 5 de la tarde, que nos hace de noche, frío, el fin de semana estamos hasta la 1 de la mañana, hasta las 12, hay momentos buenos, hay momentos malos, hay momentos regulares, hay momentos que nos peleamos, hay momentos que nos reímos, en fin, lo pasamos bien.
Lo que pasa es que el día de la inauguración sí que es la verdad que nos ayudan muchos amigos y familiares a montar un poco el tema de... Porque podemos poner un poquito... Bueno, hacemos un poquito de fiesta, damos Coca-Cola, un poquito de cava a la familia, amigos, conocidos, vecinos...
en el día de la inauguración de las luces y es el día donde la verdad más gente colabora y que necesitamos, por supuesto, su ayuda, porque si su ayuda no haríamos nada, no podríamos montar todo lo que montamos en el día de la inauguración.
De fet, la inauguració s'ha convertit ja també en una data marcada al calendari, perquè sempre teniu alguna personalitat que ve a donar la benvinguda i precisament a donar el tret de sortida a la temporada de la Casa del Nadal. Enguany, si no vaig mal encaminat, us va acompanyar l'alcaldessa del Callà, també la subdelegada del Govern de l'Estat,
i uns que mai fallen són les trombolis jesvan. Com són? És com quan te comes un turrón en Navidad. Aquí en casa passadolim, si no estan les trombolis, no és Navidad. Ellos també estan aquí i ens ho passàvem molt bé. Pràcticament som família, Edu. És que sí, sí, també estan aquí i és, bueno, és un... Li da un aliciente navideu a ese dia tan especial para nosotros que és la presentació de tot el que hem arribat a muntar
Durante estos tres meses que te vamos comentando. Sí, hemos tenido a su delegada, hemos tenido la suerte de tener a su delegada de gobierno. Hemos tenido también a la alcaldesa del Catllar y a la periodista Cristina también Serret que nos ha acompañado este año. Y bueno, cada año, en el año pasado tuvimos al capitán de Náster y de Tarragona, en el otro tuvimos
al Ángel Juárez de Mediterránea. En fin, cada año intentamos que venga un personaje, entre comillas, diferente a nuestra inauguración. Com us ho feu per arribar a això? Estem parlant de personatges mediàtics de casa nostra. Hi ha d'haver molta confiança per proposar una cita d'aquest tipus.
Nosotros se lo proponemos y la verdad es que es una cosa que cae bien, porque tampoco pedimos nada, simplemente nos hace ilusión que vengan y la verdad es que desde que hemos comenzado a traer, entre comillas, gente conocida tanto a nivel cultural, político, a casa en este día...
Pues la verdad es que todo el mundo ha colaborado y la verdad nos sentimos súper contentos y orgullosos de que gente así importante pues pueda venir en este día tan bien, tan importante a nuestra casa.
Escolta una cosa, i quan veus els teus voltants, clar, a casa vostra et deu destacar moltíssim. Ara ho deies, de vegades arribeu de comprar i us trobeu allà una vintena de persones fent el xafarder fotografies i compartint-les a les xarxes. Quan observes el teu voltant, et segueixen o què? És a dir, hi ha una sintonia si intenta copiar o almenys decorar les cases? No.
No, poquito a poco se ve, sí que hay gente, hay vecinos que... Cuidado, que va viendo que hay nivel ya. O sea, que nosotros, vamos, en cualquier Navidad nos superan, pero a la más mínima. La gente se va animando. Bueno, y eso también nos gusta, que la gente pues coja...
Este cariz de animarse y que recuerde su casa en estas épocas le da a la organización otro carácter, otra alegría y la verdad es que nos sentimos muy contentos de que la gente también se anime y que participe.
Us ho preneu com una competència? És a dir, al final... Que a Valtros potser també us porti a haver de pensar més, haver de rumiar, no? Com millorar perquè no ens avancin aquells altres? Bueno, no, no. A ver... La verdad te digo, Edu, no. Lo vemos como un plus. Siempre positivo. Lo mismo que has comentado en la casa de Constantí, en este caso. Oye, tenemos una... Hemos...
Es que a lo mejor como somos frikis de ese tema hemos cogido una amistad y un buen rollo que cuando ellos inauguran nosotros vamos a su inauguración que también es espectacular y ellos vienen a nuestra casa, o sea que no, todo lo contrario, es un plus, de verdad, te lo digo de verdad.
Cada cop hi ha més pobles que organitzen concursos de façanes, de decorar balcons, d'engalanar, no només els aparadors, que això potser ja fa uns quants anys que ho estem veient al nostre territori, en el teixit comercial,
sinó aquestes propostes encarades a la ciutadania en general, perquè a casa seva també llueixin aquests aires propis de l'època que ens trobem. Què et sembla que es facin aquesta aposta des de comissions de festes, des d'ajuntaments, perquè la gent tregui també tots aquests atractius a casa seva?
Pues has hecho una buena pregunta, una pregunta que me gusta. Mira, es una cosa que tengo en mente de pedir al Ayuntamiento del Catllar de que sea un concurso de nosotros apartados. Ya te digo que nosotros no es porque seamos mejores, es para que la gente promocione y luzca las luces, luzca sus casas de Navidad, que le den un ambiente navideño real y la verdad es que me parece una idea fantástica.
Y es una cosa que tenemos pechillo en mente, por ponérselo al Ayuntamiento del Callar, que yo me parece que todavía no lo ha hecho y que nos parece una gran idea. Nos parece fantástico y de verdad es una bonita idea.
Quique, va, l'ABC, pels oients de Baix Gai al Dia que ens estiguin escoltant ara mateix en directe o aquells que ho facin des del podcast, que encara no hagin decorat casa seva o que no ho hagin fet mai o que no sàpiguen per on començar, què fer, què posar, tu quins consells els donaries? Bueno, primero, el primer consejo es que hay mucha gente que es antinavidad. Bueno, yo...
Yo pienso en, por ejemplo, mi padre, que ya no está aquí, que cuando era pequeño... Porque dice, bueno, es que falta gente, porque la gente fallece, familiares, mis padres... Bueno, cuando era pequeño me acuerdo que mi padre tenía una gran ilusión de ir a buscar el árbol, de poner el Belén. Ahora pienso, ¿a mi padre le gustaría ver lo que hago? Pues seguramente sí. Entonces yo lo veo desde ese punto de vista...
El consejo que les doy es que, bueno, tampoco cuesta mucho poner un Belén, que es muy típico de aquí, poner un árbol pequeño, y quieras o no, pues le das otro ambiente a la casa y celebras, aunque no lo veas, aunque no estés continuamente viendo el árbol, celebras la Navidad de verdad de otra manera, de verdad, ¿eh?
Abra, pessebre i, val, més vistós, llums. Quina mena de llums podem posar a casa si tenim un petit balcó o una finestra o una terrasseta? Mira, ahora hay un gran abanico de luces que puedes gastar desde ocho euros, cinco euros...
hasta lo que quieras y sobre todo las luces que hay ahora que es de bajo consumo y que en la mayoría son luces LED pues cualquier tipo de luz es que hoy en día sobre todo claro si lo pones en el balcón que sea en exterior no pongas luces interior porque sabes que en cuanto llueva se te va a saltar diferencial que pongas luz de exterior y ya te digo en cualquier supermercado en cualquier tienda en cualquier bazar encontrarás de diferentes precios
Y la verdad es que he gastado muy poquito. He gastado muy poquito. Va, ens quedem amb això. Una última pregunta, va, Quique. Com t'imagines la Casa del Nadal d'aquí a 5 anys o d'aquí a 10 anys? Com pot créixer el projecte de la Casa del Nadal?
Pues no sé, mira, queremos hacer algo que tenga también aparte de luz, que tenga sonido, hacer como una mezcla, hacer como un show, pero es una cosa que se tiene que hacer con antelación, se tiene que prever...
Y bueno, estamos dándole una vuelta Pero bueno, la verdad es que tal y como lo vamos haciendo Cada año nos gusta poner una figurita más o una figura más Pues bien, tampoco vamos a pedir peras a Lolo Pero ya te digo que la idea es hacer algún montaje de luz y sol Pero eso lleva su tiempo, su planificación Y bueno, poquito a poquito es el planning que tenemos De aquí a cinco años seguramente habrá alguna cosa por ese estilo
Quique Quero, moltíssimes gràcies per atendre el programa de les ràdios del Baix Jaia. Com no podia ser d'una altra manera, havíem de fer parada, això, prèvia a les festes de Nadal, al Catllà, a la Casa del Nadal, conèixer-te, xerrar amb tu, que ens mostressis tot el que feu i, vaja, animar la ciutadania en general a celebrar el Nadal, qui més, qui menys, amb algunes de les cosetes i trucs que ens has donat.
Una abraçada ben forta. Gràcies per deixar-nos entrar radiofònicament a casa teva i que tingueu unes molt bones festes.
Muchas gracias. Bueno, decirte de nuevo que si pechi, sin pechi esto, yo no lo podría hacer. Y que nos fa aquí pechi porque ahora está trabajando. Yo tengo la suerte de tener vacaciones. Y nada, daros un abrazo muy grande a todos los amigos de la rádio y a todo el equipo que montáis este estupendo programa. Así que nada, nuestra enhorabuena. Y Edu, Feliz Navidad. Molt bon Nadal, en Quique Quero. Gràcies, que vagi molt bé. A veure, passeu bé.
On anem? A Salamanca.
Doncs avui viatgem fins a Salamanca i ho fem amb l'Octavi Formatxer, col·laborador de Roda de Barà Ràdio. Molt bon dia, Octavi. Hola, molt bon dia. Doncs va, quan vas fer aquest viatge? Doncs mira, no fa gaire, no fa gaire, fa 15 dies aproximadament. És un lloc que ja ho coneixia, però esclar, feia 50 anys. I tot i que el centre històric de la ciutat no ha variat gaire, perquè el centre històric té segles d'història,
Però realment em va tornar a sorprendre, perquè a vegades els records que tens es distorsionen una mica, però la veritat és que em va sorprendre i vaig disfrutar com si fos la primera vegada que hi havia anat. Em va encantar, de veritat. Quins van ser els motius per viatjar a Salamanca?
Doncs aquests, aquests motius, que és un lloc que em havia agradat molt, feia 50 anys que hi havia estat, i no ho sé, m'atreia, perquè a vegades veus reportatges, veus coses, i dius, ha de ser interessant, i vaig tenir l'ocasió de fer un viatge de cinc dies, i vam fer Salamanca, i una mica també els voltants, Fibre Rodrigo, i la Serra de França, i bueno...
Bàsicament, Salamanca com a ciutat, com a capital, és impressionant i sobretot molt recomanable. Cinc dies i vas estar. Amb qui vas viatjar?
Doncs vaig viatjar amb un grup, amb un grup que hi havia gent de tota la península, i, bueno, península i Balears i Canàries, hi havia gent de tot, semblava l'ONU allò, però, bueno, una ONU així una mica espanyola, i hi havia gent de tot arreu, i ens vam trobar a Madrid, i des de Madrid vam agafar un autocar amb un guia,
I allà ens va portar i vam fer les cinc nits a la capital de Salamanca. I d'aquí a Madrid com veuen? Vam anar amb el tren d'alta velocitat a l'AVE. Des del camp de Tarragona a Madrid. Un viatge fantàstic. Molt ràpid i molt còmodo. I la tornada igual. L'autocar ens va deixar a Madrid. I després de Madrid vam venir cap aquí amb l'AVE també. Quin seria el teu mitjà de transport preferit?
Home, el meu mitjà de transport, no sé si és que em ve de família, perquè el meu pare era ferroviari, però el meu mitjà preferit és el tren, indiscutiblement el tren. Jo aniria a tot arreu amb trens si pogués, eh? I inclús trobo a faltar aquells trens nocturns que anaves amb cotxe a llit, cotxe a cama, que en deien, no? Sí. I sorties a la nit, recordo els viatges, hi havia anat pàries vegades a París...
que sortíem a les 9 del vespre i a les 9 del matí estaves a París i bueno, arribaves a la mar de bé perquè havies dormit molt bé i ja tenies tot el dia per endavant i això sempre et suposava haver-te d'estalviar una nit d'hotel també, perquè ja quan arribaves era el matí, o sigui que estava molt bé. I ara sembla ser que ho volen tornar a implantar. S'està parlant d'un tren directe nocturn Barcelona-Àmsterdam.
i espero que el posin a veure si encara hi soc a temps. Amb el tren d'alta velocitat creus que s'ha perdut una mica o que se té una mica de nostàlgia?
Bé, no et pensis, eh? No et pensis. Jo recordo que amb aquest recorregut que fèiem Barcelona-París, recordo que agafàvem el tren allà a l'estació de França i al cap d'una estona anàvem al vagó restaurant, sopàvem, fèiem una mica de ballada així, anàvem a dormir i l'endemà al matí...
Llevaves una mica cap a les set, les vuit del matí, començaves a veure el paisatge, passaves per Orleans i, bueno, no sé què dir-te, eh? No és que s'hagi perdut massa i, a més a més, doncs va molt bé perquè es cursa les distàncies i, esclar, doncs, home, d'alguna manera jo és que aniria a tot arreu perquè prefereixo el tren cent vegades més que l'avió, eh? Això ho tinc claríssim, eh? Sí, sí.
Planeixes els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa? No gaire. Jo treballava, la meva feina era de gent de viatges, i recomanava a tothom fer-ho amb antelació, però jo mai ho feia amb antelació.
Els hi deia que planificant un viatge amb antelació, expliques tres vegades. Primer quan l'estàs planificant, després quan el fas, i després quan recopiles totes les fotos i el recordes, i inclús el pots recordar diverses vegades, i és com si viatgeixis tres vegades, no? Però jo això no ho complia gaire, jo soc una mica més d'anar bastant a última hora, i bueno...
A vegades m'ha anat bé i a vegades no, eh? No et pensis, eh? No va malament també a última hora, no? Perquè a vegades... I sobretot ara que et fas gran i... A veure, que potser si planifiques amb molt de temps, potser el dia que has planificat o no et trobes bé o no tens gaires ganes o...
Bé, i llavors, últimament hem hagut d'anul·lar algun viatge per aquesta causa, perquè potser agafes una grip i en aquell dia no estàs si ho has fet amb temps. En canvi, si ho fas així de pressa, no passa res, no hi vas i ja està. Què hi poses a la maleta? Carregues molt equipatge?
Home, doncs home, no massa, no massa. També et diré que últimament, quan sortim així a nivell més personal, utilitzem bastant els apartaments, eh? Vull dir, ja no anem gaire d'hotels i anem amb apartaments perquè...
No ho sé, trobo que és molt més còmodo. Si tens un apartament, quan arribes a la tarda, potser també ho fa l'edat, també, que a vegades, si ja es fa una mica fosc aviat i així, hi arribes. Si estàs en un hotel, una habitació...
La quadrada d'un hotel és molt més petita que tot un apartament, no? En un apartament tens un sofà, tens una cuina, menges, com que ja no mengem massa tampoc per sopar i això, doncs fem, no ho sé, una truita, una cosa, això tu pots fer tu allà mateix.
I d'aquesta manera, això vol dir que la maleta, home, hem de posar-hi alguna cosa més, no? Per exemple, ara se m'acudeix portar la meva cafetera, que quasi sempre si vas a un apartament no trobes la cafetera que t'agrada a tu, no? Sempre hi ha la melita o aquestes de filtre que dius, no m'agrada... Però bueno, portes la cafetera, portes alguna cosa, alguna melmelada que t'agrada i que la portes...
i una coseta d'aquestes, i això fa que la maleta a vegades sigui una mica més gran. Però bé, a part d'això, el típic, pijama, tot el necessaire del bany, les mudes, un parell de jerseis i un parell de camises, i ja està, vull dir, no massa, eh? Molt bé, molt bé. No massa, no? Així mateix. Vas trobar faltar alguna cosa d'aquí, a Salamanca?
Home, jo, a veure, et diré que no soc gaire de comparar. Hi ha gent que quan surten de viatge es passen el viatge comparant. No, això allà resulta que allà a Catalunya tenim això, tenim allò, aquí no ho tenen, aquí està més bé, allà està més malament. Jo no soc gaire de comparar. Per tant, intento anar als llocs on vaig amb la ment oberta i descobrir el que descobreixi
i agafar-ho de manera positiva tot el bo que veig a cada lloc i procuro no trobar a faltar res. No vaig trobar a faltar res. Home, pot ser que en algun moment trobis a faltar un menjar que t'agrada, però és igual.
Jo soc de... Quan vaig així fora, jo demano tot el que hi ha i moltes vegades no sé el que demano perquè són... A vegades els plats hi posen noms raros, que no saps el que és, però és igual. Jo ho demano perquè jo el que vull saber és el que fa la gent d'allà, el que mengen i com viuen i, bueno, observar una mica la gent a cada lloc, tal com és. Vull menjar alguna cosa típica d'allà?
Sí, bueno, les galtes, que allà les fan d'una manera que aquí fem a la brasa o al forn, allà les fan d'una manera així ja fora de l'os i una mica més guisades, i bueno, vam menjar un rabo de toro, que allà els toros, allà no falten els toros, eh? Allà no està prohibit com aquí...
Els tenen pels camps, quan passes pels paisatges d'allà, veus els toros allà pasturant, i, bueno, hi ha les corrides i hi ha bastant la cultura encara del toro, no? I, bueno, doncs això. Hi ha alguns dolços que són una mica d'allà, com unes coses, com unes empanades, ara no me'n recordo ben bé com es diu el nom, però són com unes empanades que hi posen bacon, bueno, que seria la panceta que diuen ells,
i una mica d'embotits, i fan com una empanada, que la posen al forn, bueno, hi ha una sèrie de menjars que sí. De fet, com que vam estar en un hotel, tampoc vam tenir massa ocasió d'anar a diversos restaurants, però, bueno, algun dia sí que ens vam escapar de l'hotel i vam fer una mica de can a l'aire. Vas menjar bé? Sí, sí, sí, molt bé, molt bé, eh?
Comentaves sobre aquestes costums o tradicions, els toros, per exemple, que estan molt presents. Alguna més que recordis? Bé, ara mateix no recordo. A veure, Salamanca és una ciutat que té la universitat més antiga d'Espanya i, com a tal, a la seva època d'aurada va ser el focus de la cultura i llavors va fer que allà
i hi hagués, doncs, molta... Bueno, a part de la universitat, doncs, tots els estaments militars, culturals, religiosos, se centraven allà perquè, bueno, tot el que era, diguem, el que era la corn real, els agradava molt anar de braceta amb la cultura, no?, que això els donava una mica més de categoria, no?,
encara que no la tinguessin, però els feia molta gràcia i tot el que ha crescut Salamanca amb els seus edificis i totes les administracions que hi ha allà i tot, doncs venen arreu que va ser la primera universitat espanyola i una mica el foc de la cultura. Quin clima hi vau trobar a comparació d'aquí?
Doncs fresquet, fresquet però agradable, fresquet però agradable, perquè és un clima molt sec, des d'aquest clima que et tapes una mica, vas una mica tapat, et poses la bufanda i els guants i no hi ha cap problema. Algun dia estàvem a sota zero, menys un, i inclús un dia a fer una petita nevada a la nit,
Però cap problema, eh? El tema del clima, cap problema. Comentaves que et vas allotjar en un apartament, sí? No, no, aquí va ser en un hotel. Aquí, en aquest cas, va ser en un hotel perquè anàvem en un grup i això estava concertat ja. Ah, d'acord, d'acord. Què és el que més et va agradar o et va sorprendre?
Home, doncs tota la magnificència dels edificis de tot el casc antic. Sí, sí. O sigui que, bueno, hi ha dues catedrals, hi ha la Casa de les Conxes, hi ha moltíssims palaus, hi ha la Universitat, hi ha moltíssimes coses, no? Hi ha dues catedrals, o sigui, hi ha la més antiga...
I la més antiga, en una època determinada, crec que era sobre el segle XIV, si no m'equivoco, es va considerar que per la importància que tenia la capital era massa petita i massa senzilla, perquè era d'estil romànic, i tu saps que l'estil romànic...
Té unes línies molt simples, i com que ja havia començat a funcionar el tema del gòtic, doncs van dir, home, una capital com Salamanca necessita una catedral que sigui molt més gran i que doni molt més relleu a la capital. I, bueno, i en van construir una altra...
diguem, al costat mateix, no? O sigui, que estan connectades totes dues. I llavors veus les coses, quan són més antigues, però més senzilles, a mi, francament, et diré que em va agradar més la més senzilla, perquè és romànic i era molt bonica, i la gran, la catedral gran, era tot luxe i tot grandiositat,
I a algú potser li pot agradar més la gran, però mira, a mi em va agradar més la petita, no ho sé. I una part d'això, doncs, a la universitat, a totes les aules, allà ens vam parlar d'unamuno, ens vam parlar, bueno, de totes les visites que havien fet els reis allà, els diversos reis, i, bueno, molta cosa.
I després em va agradar molt un museu que hi ha, que és Casalís, que si algú va a Salamanca li recomano, perquè és que és un museu, ells en diuen d'art nouveau i art déco, que això és una època que...
que aquí a Catalunya, en el mateix moment, va ser l'expulsió del modernisme. El modernisme es va quedar una mica aquí a Catalunya, no va passar d'aquí, però d'Europa hi havia la influència de l'art nouveau i l'art déco, que això sí que va funcionar en tot Espanya.
I està molt bé perquè hi ha com unes vidrieres que recorden molt el Palau de la Música de Barcelona, inclús hi ha la cafeteria que és fantàstic perquè t'asseus allà i et transporta a una altra època, és molt bonic.
Molt recomanable aquesta Casa Lís. Després hi ha la Casa de les Conxes, que ara és la Biblioteca Popular de Salamanca, que la va comprar l'Ajuntament, i moltíssimes esglésies no te les acabes, convents no te'ls acabes, i cada un té les seves característiques. Ara, si començéssim aquí a detallar, no acabaríem. Tot i això, si algú viatja a Salamanca, què no es pot perdre? Bé,
Doncs això, tot el que és el casc antic, tot el que queda dintre les muralles, la part antiga, que ja dic, si vas quatre dies tens feina per visitar durant quatre dies. I després nosaltres vam fer també la Serra de França, la Serra de França concretament,
I Ciudad Rodrigo, que són llocs que són molt a prop, sobretot Ciudad Rodrigo, és molt interessant també perquè està quasi tocant a la frontera amb Portugal, però també té uns edificis fantàstics, palaus, té una catedral, també és molt interessant de veure.
I, a més, té una cultura, diguem-ne, una mica diferent, la de Salamanca, no?, en quant a la gastronomia i totes aquestes coses, o sigui, val bastant la pena. I després, els pobles aquests de la Serra de França, que hi ha l'Alberca, que potser n'has sentit a parlar, que són pobles molt antics i que formaven part del que se'n deia l'Espanya profunda, no?, allò està perdut, però que ara, doncs, bueno, s'està promocionant bastant a nivell turístic,
L'alberca és bastant turístic, hi ha moltes botigues i hotels i apartaments i tot això, però conserva bastant el seu estil antic. I després hi ha un altre poblet que ens va agradar molt, que es diu Sant Martín del Castanyar, que està molt a prop de l'alberca, que és igual que l'alberca però sense botigues i sense promoció de botiga i que, la veritat, a mi, francament, em va agradar estar una miqueta més.
Sí, era molt bé, bé, bé, sí. Molt bé. Què és el que menys et va agradar?
El que menys em va agradar. Bueno, jo no sé si sabria dir-te que alguna cosa no em va agradar. A mi se'm fa difícil perquè jo procuro cada vegada que viatxo trobar tot el positiu i no hi ha res que ho trobi negatiu. Jo considero que cada lloc té les seves coses i tot i que no m'agradin,
És igual, és el que hi ha allà i ho accepto com a una cosa positiva i no negativa. No et sabria dir què és el que no em va agradar. No tinc res a dir que no em va agradar. Com és la gent d'allà?
Doncs molt amable, molt amable, molt amable almenys l'experiència que jo he tingut allà amb tota la gent que he tractat, doncs m'han tractat, malgrat ser català, no tinc cap queixa de la gent d'allà, la veritat, jo pensava, dic, bueno, com que hi va haver tota la història aquella dels papers de Salamanca i tot allò,
que, per cert, vaig passar per davant de l'arxiu, on hi ha els papers de Salamanca, deia entrar de lliure, hauria pogut entrar, però no vaig entrar perquè anàvem escopatejats de temps i no vaig poder, si no, sí que hi hauria entrat, perquè es podia entrar, no s'havia de pagar i, bueno, hauria entrat una mica a fer el xafarder, però no, no vam tenir temps.
No, la gent molt bé, jo no tinc cap queixa de tota la gent que, no ho sé, potser és que no vam trobar gent que pogués ser antipàtic o hostil, la gent que vam trobar al servei de l'hotel perfecte, vam anar al mercat, vam comprar coses allà al mercat, i no ho sé, tothom molt bé, no, cap problema. Ets dels que compres souvenirs quan va de viatge?
No, souvenirs no, normalment menjars, acostumo a comprar menjars de cada lloc, no? Aquí vam comprar pernil, vam comprar formatge, coses que són d'allà i que algunes vegades no és el mateix, quan arribes a casa no té...
Hi ha la mateixa gràcia, perquè a vegades, ja sigui el clima, la humitat, les característiques i les sensacions psicològiques, a vegades no són les mateixes, no? A vegades vas a un lloc i dius, ostres, quin vi més bo, posa'm una ampolla de vida aquest, i després arribes a casa i ja el trobes diferent, no?
Tot és el context del moment. És el context del moment, no? Però, bueno, no soc de souvenirs, no. Ni per mi ni per la família. La meva família ja sap que jo no porto ni regals ni coses per ningú. Si hi ha algú que es posa molt així, li envio una posteleta i prou. Però de regals, res. Menjaràs i per mi, després, quan arribi a casa.
Tornaries a fer aquest viatge? Sí, sí, sí, sí, sí, i tant que sí, i tant. Home, a veure, jo soc d'una manera que repetir una cosa tampoc no té massa sentit. Ara, en aquests moments, home, ara ja preferiria anar a algun altre lloc que o que no conegui o que ja ho conegui però fèiem molts anys com això, no? Però, veia, si es tractés ara que hi hagués algú que ho proposés i tingués una bona proposta...
Sí, perquè ja t'he dit que en cinc dies no n'hi ha prou i encara em van quedar moltes coses per veure, i tant que sí. El millor record que tens d'aquest viatge? Doncs el millor record és, bueno, una visita nocturna que vam fer amb una guia molt trempada, molt simpàtica, que ens va explicar algunes històries i algunes anècdotes de la ciutat. Vam veure la ciutat il·luminada, que ara ja hi havia les il·luminacions de les festes,
I, bueno, això, aquesta visita nocturna ens va agradar molt, perquè les visites de dia, normalment, els guies no poden entretenir-se d'entrar en els llocs. Per exemple, les catedrals i això, no es fa una visita a la catedral. T'ensenyen la catedral per fora, el museu tal per fora, el convent tal per fora, perquè si entres ja et menges la meitat de l'estona de la visita. Amb la qual cosa, això ho has de fer tu després, no? Però aquesta visita nocturna em va agradar molt i va ser molt simpàtica, sí.
Si Salamanca fos un color, quin color seria? Un color... Ostres, home, un color... Home, a mi em sona un color així ocre. No sé si m'explico bé. I una olor?
Una olor... Una olor... Home, ara m'has fumut perquè... No estava preparat per això, però una olor, doncs no ho sé, mira, potser et diria olor de carn a la brasa. Carn a la brasa perquè passant per allà als carrers els restaurants feien... Hi havia restaurants que sí que et feien venir gana aquesta olor de carn a la brasa. Sí, sí.
Quan a preus ho vas trobar car, ho vas trobar bé? No, no, no, preus bé, bé, correcte, eh? Com aquí o potser, potser inclús et diria que està potser millor que aquí i tot, eh? Jo crec que el nivell, la resta d'Espanya, aquí estem bastant per sobre de com que resulta que som un país ric, aquí tot és més car una mica, eh? Però sí, no, no, bé, bé, bé, bé de preus, bé, per exemple, si parlem de restaurants encara es troben menús
bastant correctes de preu, i les coses, sí, vam estar al mercat i més o menys els preus són com els d'aquí. Per tu, viatjar és...? És vida, és viure. Viatjar és vida, sí, sí, i tant. Doncs, Octavio Formatzer, gràcies per acompanyar-nos a l'On Anem. Que vagi bé. Molt bé, gràcies.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia. Doncs arribem al final de Baix Gaià al dia d'aquest dimecres, 17 de desembre del 2025. Si us heu perdut algun dels interessants continguts del programa, els podeu recuperar a Ràdio a la Carta, d'Altafulla Ràdio Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. I si encara no ho feu, recomanem que ens seguiu a les xarxes socials, a Instagram, Facebook i X.
Així estareu al dia de tot allò que passa al nostre territori. Raquel, doncs fins aquí el programa d'avui, no? Com dèiem a l'inici d'aquest programa, el temps passa molt, molt, molt ràpid. El temps passa ràpid i l'hem d'aprofitar fent viatges com aquest fantàstic a Salamanca, que m'ha agradat molt el que ha explicat el nostre convidat. I mira, i si no, més de proximitat, que ara Déu-n'hi-do, totes les activitats d'agenda...
que tenim el nostre abast i que faran que no ens avorrim gens ni mica aquests pròxims dies. Exactament, de vegades no cal viatjar massa lluny, no? Que està bé, eh? Viatjar, evidentment, està bé. Però també, doncs, hem de conèixer, potser, una mica més allò que ens envolta, no, Raquel? I tant, i tant, perquè, a més, tenim propostes interessants de diferents tipus, eh? No només culturals, lúdiques, esportives, socials... Bé, aquí feina rai per replegar...
Totes les iniciatives a l'agenda que tornarem a repassar divendres i crec que necessitarem força minuts perquè, per sort, tenim moltes propostes aquí al Baix Gaià. Molt bé. Gaudirem, esperem d'unes bones festes, però ja anirem pam a pam, que avui encara és dimecres, jo ja m'avanço. Sí, encara és dimecres.
Encara els dimecres ens falta una miqueta per les vacances, que també, com comentava l'Edu, que el divendres farem una aturada, unes vacancetes de Nadal de Baix Gaia al dia. Sí, que també anirà bé per carregar piles. Anirà bé, exactament. I buscar nous continguts, perquè de feina sempre en tenim, és així.
Raquel, si et sembla que vam una frase com fem cada dia, i avui hem escollit una frase de Joaquín Sabina, cantautor i poeta, que diu, el bo dels anys és que curen les ferides, el dolent dels petons és que creen addicció.
I això és propi d'una cançó, d'ell. Exactament, exactament. Doncs demà tornarem, com sempre, a partir de les 9 del matí aquí a Baix Gaialdia. Gràcies per la vostra companyia, que passeu bon dimecres. Raquel, una abraçada, que vagi molt bé. Igualment, adeu-siau, fins demà. Adéu.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Miramar, passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26, telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Música Música
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara.