però no ens en ressentim. La cassola és boníssim i a més hi ha moltes maneres de preparar-ho, per tant, cap problema. Maria Antònia, seguim a la parada del mercat. Per poder-los distingir, rovellons de pinatells i molts altres bolets, què n'hem de saber?
en quines parts ens hem de fixar. Quan comprem un bolet al mercat, el veiem fora del seu hàbitat i moltes vegades desproveït d'alguns dels seus elements més característics, però la gent que va a caçar o plegar, que també en diem així, bolets,
El bosc es fixa en una sèrie d'elements que són moltes vegades el que defineix o distingeix aquell bolet d'un altre. El més evident és el barret o capell, que pot tenir diverses formes, però si girem el bolet veurem que pot tenir làmines, que poden ser en forma de làmina, en forma de poros, en forma de punxetes... Després també hi ha dos elements que la gent ens ha anat coneixent perquè són importants per conèixer bolets dels que ens diem dolents.
L'anell i la volva, que són característics de la família de les amanites. I encara, diríem, el vel recobreix tots els bolets. Quan són joves, estan embolcallats en el vel i després aquest vel s'estripa, cau o bé pot quedar a sobre, com és el cas de l'amanita moscària, que té aquelles taquetes vermelles tan característiques. Barret, capell, làmines, anell, volva, vel...
Si us sabeu tots aquests conceptes us podeu graduar en primer de bolet.
Però per ser experts experts, us cal dominar termes com la carn friable o les làmines delicoacients. Ho provem? El bolet, quan el mengem, té una textura, però ja en el camp, en el moment que s'agafa, els boletaires solen tallar un tros per veure si està corcat o no. I la manera com es talla o es trenca aquesta carn és molt característica. Llavors, si diem que un bolet, per exemple,
Té la carn friable, vol dir que quan tu intentes tallar-lo o mastegar-lo, s'esmicola en molts trossos. També podem dir, per exemple, ara penso en el bolet de tinta, el bolet de tinta té el que en diem unes làmines de liquescents, que vol dir que es desfan, que es fan líquides, i el nom és molt gràfic, un bolet de tinta, que és un que quan és jovenet és tot blanc i després va quedar tot ennegrit per aquestes làmines que es desfan.
I després tenim el tema de l'olor o pudor. Maria Antònia, un bon boletaire ha de tenir un bon nas, oi? D'adjectius d'olors, els parlants no en dominem gaires, però quan comences a parlar de bolets i et diuen que és un bolet que fa una olor metàl·lica, una olor de gas ciutat, una olor espermàtica, una olor farinosa, una olor butírica... Pensem que el sentit de l'olfacte està molt relacionat amb el sentit del gust. I una olor farinosa seria, per exemple, com l'olor que podríem dir
Què hauria de fer quan entrem en un obrador? Aquella olor que fa la farina. Doncs sí, hi ha bolets que fan aquesta olor. Has dit olor botírica? L'olor botírica és olor de mantega. Hi ha bolets que fan olor de mantega. És a dir, com si haguessis obert la terrina, ensumes aquell bolet i la flaire que fa és de mantega. I l'adjectiu tècnic seria botírica.
Deixem les propietats i parlem de noms, dels noms dels bolets. Els noms dels bolets, els noms populars són molt descriptius i en aquest cas, per exemple, el cama groc, que és molt abundant, el trobem molt a la tardor en els mercats i té, com diu el seu nom, una cama de color groc i un cap de color marronós, així que sembla com un misto. I clar, el cama groc...
Està relacionat, des del punt de vista del nom, amb el camp assec, que és un altre bolet que utilitzem molt, per exemple, per fer el fricandó. Aquells bolets dessecats, que hi ha gent que els diu moixernons, però, clar, com hem comentat abans amb el rovelló, depenent de la zona, un nom pot designar un bolet ben diferent d'un altre, i el moixernó autèntic, pels entesos, és un bolet molt rar, un bolet de Sant Jordi, un moixernó, que és blanc, carnós i que no té res a veure amb el que posem en els fricandós.
Doncs ha tornat el gat llebrer, amb els moixernons i els camasecs del fricandó. Ja ho escrivia Josep Pla, això dels bolets és tot un món, però si el feien triar, ho tenia clar.
els bolets comestibles es poden menjar molt aviat. Jo he menjat ous de reig, que al meu entendre és el millor bolet d'aquest país, el mes d'agost, la tercera dècada d'aquest mes. De l'ou de reig podem dir que té fama de ser el bolet més excel·lent, gastronòmicament admet preparació amb cru, laminat i altres preparacions, molt gustós, però clar, n'has de saber, perquè és un bolet que per una persona no entesa pot arribar a ser confós amb la farinera borda,
especialment cuit, i la farinera borda pot ser mortal. Per tant, has d'estar molt segur que has collit un ou de reig. Són els millors que hi ha, com ja he dit. Llepissosos, mullericosos i suculents.
Més enllà de l'ou de reig, que ja ens ha quedat clar que és un bolet d'agost-setembre, en català hi ha moltes dites que vinculen bolets i calendari, oi, Maria Antònia? És una manera popular de recordar el que els botànics diuen la fenologia, és a dir, el costum o l'habitud que té aquella planta o aquest fong, en aquest cas, de fructificar en un moment determinat. Per exemple, el moixernó de l'octubre és el 90%.
O en el cas de la múrgola, diuen per Sant Josep, la múrgola treu el bé, que la múrgola és un bolet de primavera molt buscat, també. S'ha de consumir en moderació, perquè alguns bolets, tot i ser comestibles, no tothom els paeix igual, llavors hi ha persones que no els toleren tan bé. Depèn de la microbiota intestinal de cadascú. Hi ha persones que no toleren els seps, per exemple. Un altre cas curiós que hem de conèixer...
és el de la gírgola, que és una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Les gírgoles n'hi ha, que són bons comestibles, però també hi ha alguna gírgola que és bastant tòxica. El que ha passat amb les gírgoles és que actualment es comercialitzen el que en diem la gírgola de fat japonesa i la gírgola d'om japonesa també.
que són aquelles tan blanques que ens venen al mercat, però no són espècies d'aquí. Els bons coneixedors de bolets diuen que les gírgoles són molt bones, però resulta complicat perquè es poden confondre. Hi ha alguna gírgola que és particularment tòxica i, per tant, se n'ha de saber. També tenim molts bolets amb noms referits a altres espècies animals, com el peu de rata, la cama de perdiu o el rossinyol.
En aquests casos, hi ha relació bolet-animal? La cama de perdiu és un bolet que és molt bufó, però també has de saber-lo distingir. Diuen els entesos que per l'estiu és un bon bolet, però és com tot, organolèpticament t'ha d'agradar i t'ha de saturar.
de bé. El russinyol és un bolet molt bonic que l'hem de prendre ben cuit, perquè si no és dur i també costa de pair, i és molt aromàtic. I fa gràcia veure que en diem russinyol pel color i nosaltres a veure amb els russinyols els ocells, és a dir, no hem de fer aquí una falsa relació perquè no hi és. Ei, Maria Antònia, però això del russinyol, en pau descansi, és una excepció, no? Normalment els noms dels bolets són prou abocadors.
Els noms populars dels bolets reflecteixen moltes vegades descriptivament allò que és aquell bolet tal com el veiem. L'ou del diable, igual que la gita de bruixa, són bolets que quan maduren es descomponen i fan una pudor horrible, una olor cadavèrica.
Tenen una forma molt característica, però sobretot és aquella olor que un cop l'has olorat no l'oblides mai. N'hi ha d'altres, com per exemple l'enganyapastor. És un bolet que s'assembla a un rovelló comestible, però no l'és, d'aquí ve el nom. I hauria d'apagar llums...
que és un bolet que quan és jove té forma d'aquell estri que es fa servir per apagar les espermes. En canvi, l'apaga llums, que és un bolet comestible, quan es fa gran se li diu bolet parasol o parasol, o ombrella, perquè justament té una forma molt oberta. Hi ha aquests dos noms pels dos estadis del bolet. Hi ha el pet de llop i el pet de monja. Són aquells bolets rodons que quan s'asseca anirem pel camp i els trepitgem, surt tot de fum. Això seria un pet de llop sec.
Però potser per supervivència hauríem d'aprofundir en els bolets més perillosos. N'hi ha que són autèntics assassins. És veritat que bolet amb veïna i corbata és segur que és dels que mata? Alguna dita popular relaciona la morfologia d'un bolet amb la d'aquells bolets que són perillosos o mortals.
La farinera borda, que és de la família de les amanites, és un bolet que té una veina, podríem parlar del peu basal, i una corbata, l'anell. I això és un indici que pot donar-nos peu a pensar que aquell bolet és dolent.
Però hi ha altres bolets que porten veina i corbata, com per exemple el que hem comentat avant, l'apagar llums, que és comestible, és un bolet que quan creix manté de vegades unes restes d'un anell i en canvi ens mengem el barret obert. No sempre és segur que mati, aleshores aquí ja s'imposa la sapència del boletaire o boletaires.
Ei, que si en aquestes alçades has decidit que no tens ànima de voletaire, també tens la possibilitat de cultivar-ne, no passa res. Així ens arriben, de fet, els xampinyons i els shiitakes, que ara són tan de moda. També algun altre experiment no massa reaixit.
Amb interessos comercials, com que no hi ha bolets en totes les èpoques i en canvi la cuina en necessita, si no els pots tenir dessecats o congelats, doncs què faràs? Cultivar-los, i això de fet és una possibilitat que s'ha anat mirant des de ben antic. Actualment tots els xampinyons que comprem són xampinyons de cultiu,
de l'espècie Agaricus visporus i de varietats que s'ha anat fent blanquetes, blanquetes, que és com ens agraden, que si ens diuen que l'espècie original de camp creixia sobre fems, potser ens esverarem. El que passa és que avui dia ja es fa créixer sobre medis sintètics o naturals, però que no hi ha el fem enlloc. Actualment també hi ha les gírgoles del Japó, que també són fàcilment cultivables, i els shiitakes, que també venen preparats.
Cal dir que la idea aquesta d'intentar tenir bolets cultivats fora d'aquestes espècies ha estat llargament buscada. Hi va haver una època que venien pins rovelloners. Tu plantaves un pi que ja a les rels portava una preparació amb les micorrises del fong perquè en el futur, quan el pi cresqués, pogués sortir una rovellonera. L'èxit ha estat disparat.
A la tardor, la gent del meu país va a caçar bolets. El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen caçar bolets. Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé pas. El fet és que diuen que van a caçar bolets.
Maria Antònia, i abans de marxar ens queda la pregunta del milió. Amb el permís de l'il·lustríssim Josep Pla, si hem convençut algú, què seria més correcte de dir? Que l'enviem a collir, a buscar o a caçar a voler?
L'expressió més genuïna potser dius anar a caçar bolets. Però la meva àvia deia plegar bolets, no a plegar, plegar, anem a plegar bolets. I actualment amb tota la globalització, podríem dir, del fenomen voletari de Catalunya, clar, és més fàcil collir, que potser és un verb comodí que ens serveix per tot i se sent molt. Però els autèntics diuen que van a caçar bolets...
Paraules evitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el TermCat. T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més. Sintonitzes Ona la Torre. Continguts en xarxa.
Aquesta setmana s'estrena Vida Privada, amb Jodie Foster interpretant una psiquiatra que investiga un crim. També arriba El gran Nadal dels animals, un film d'animació per als més petits. I James Cameron torna amb Avatar, Foc i Cendra. Se me ha ocurrido algo, Gaby, y quiero que te lo tomes en serio. Sí. Sí? Bueno, es sobre mi paciente. Todo el mundo tiene secretos. Es la tercera sesión que falta sin avisar, Paula.
Después de tres sesiones, estoy empezando a preocuparme. Creo que... la han asesinado.
A Vida Privada, Jodie Foster interpreta una psiquiatra molt reconeguda, la doctora Lillian Steiner. Viu una vida molt tranquil·la fins que un dels seus pacients mor. Convençuda que es tracta d'un assassinat, Lillian Steiner engegarà una investigació privada per tal de resoldre el misteri. Mejotisteis la adolescència con vuestra separación y todo para...
Aquestes festes endinseu-vos en un univers extraordinari amb animals de tot el món. El gran Nadal dels animals és una pel·lícula d'animació pensada per als més petits. En un ambient festiu i màgic, animals d'arreu del món es reuneixen a través de cinc aventures amb poesia i lleugeresa per celebrar el Nadal i l'hivern. Així, aprendran el valor de l'ajuda mutua i la generositat i redescobriran la bellesa de la natura.
Viviu un Nadal de somni al cor d'una natura màgica i encesadora. Això és l'únic que es pur d'aquest món. El foc va venir de la muntanya i va arrasar el bosc. El meu poble implorava ajuda.
però aigua no va venir. James Cameron torna a dirigir la seva franquícia d'èxit. Avatar, foc i cendra, és la tercera entrega de la saga. Presenta el poble de les cendres, un clan nàvic no tan pacífic que farà servir la violència per aconseguir els seus objectius, encara que sigui contra els altres clans. T'ho juro, et mataré!
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterat? Escolta Ona la Torre cada dia per a ser més guai. D'acord, 107.0. Continguts en xarxa.
Bona nit.
Find rainbows if you're looking down. Life may be dreary, but never the same. Someday it's sunshine, someday it's rain.
But never, no never, look down.
Hola, amics. Això és Cinema a la xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandre. Aquesta veu que ara sentíem era la de Charles Chaplin, cantant una cançó escrita per ell mateix per a la pel·lícula El circ. La particularitat és que la va cantar quan tenia 80 anys, malgrat que la pel·lícula la va rodar quan en tenia 39. No ho va poder fer aleshores perquè en aquella època, el 1928, el cinema era mut.
Però no és d'això del que avui parlarem, sinó de les morts misterioses que sovint s'han produït a Hollywood i que continuen sense resoldres. Una d'aquestes morts va implicar Charles Chaplin, precisament.
El cas va passar el 15 de novembre de 1924 a bord del iot del magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst, de 61 anys, propietari de 28 diaris. Hearst i la seva amant, l'actriu Marion Davis, de 27 anys, van organitzar una festa al iot amb 14 convidats per celebrar el 44è aniversari de l'actor i productor Thomas Inns, pioner del cinema mood i del western.
Entre els convidats hi havia Charles Chaplin i, a més de la música i del ball, corria l'alcohol, la marihuana, la cocaïna i molta gresca. Però algú va fer saber a Hearst que entre Marion Davis i Chaplin hi havia alguna cosa més que un flirteig al iot. El iot va continuar la seva travessia i el quart dia de navegació i de sexe afortiu Hearst descobreix Chaplin i Marion Davis en un racó molt, molt juntets.
I va sonar un tret, un tret de pistola destinat a Chaplin. Però la gelosia altera els nervis i és tan poc recomanable per fer punteria que la bala destinada a Chaplin va matar accidentalment l'actor i productor Thomas Inns, destrossant-li el cap. Però no hi ha res en aquest món que sembla que els diners no puguin crear-ne un nou relat.
La doctora personal de Hertz signa que la víctima no ha mort d'un tret al cap, sinó d'un atac de cor. I se l'incinera ràpidament. I què fa o què diu la vídua, de Thomas Inns? La vídua no fa ni diu res perquè Hertz li omple les butxaques de diners i li paga la hipoteca de casa seva.
Pel que fa a Luella Parsons, la famosa i temible columnista de Hollywood, que també anava al iot, veu fet realitat el seu somni d'aconseguir que la seva columna aparegui de per vida als 28 diaris del magnat. Això fa que tanqui la boca. Però només públicament, en privat, explica coses completament diferents. Ella diu que Herz va matar Thomas Inns per error. La bala era per a Charles Chaplin.
En fi, aquesta és una història que mai no ha quedat aclarida. Un altre cas mai no resol és el de la mort de l'actriu Virginia Rapp, de 30 anys. Els fets van passar el 5 de setembre de 1921, quan Virginia Rapp va assistir a una festa convocada per l'actor còmic Roscoe Fati Arbacol, un actor molt famós en aquella època.
Hi ha hagut un munt de versions dels convidats a la festa i la que va tenir més força amb el suport de la fiscalia va ser la de la violència amb què Fatih Arbacol va tractar Virginia Rapp donant-li una pallissa i violant-la. Segons ell, la noia havia begut massa i s'havia posat histèrica. La van trobar jaguda al terra del bany amb una ruptura de la bufeta i quatre dies després va morir.
Es van fer tres judicis, però el garbuix d'incògnites era tan gros que no se'n va treure l'entrellat i Fanny Arbacol se'n va sortir. Tot i això, les seves pel·lícules van ser retirades de cartell. Va morir amb només 46 anys d'un atac de cor. Aquesta és la cançó que el cantant Bill Boyan li va dedicar, la balada de Fanny Arbacol. Funny little fat man Nobody knows
We've forgotten through the years Standing in the spotlight Scandal of the day William Randolph Hearst would lead the way
Fabricated facts and manipulated scenes. Convicted before a jury could convene. Funny little fat man no one recalls. He stopped laughing long ago.
Fins demà!
La balada de Fatih Arbacol i el cas no resol de la mort de l'actriu Virginia Rapp.
Un altre misteri és el de la mort de Natalie Wood. El matí del 29 de novembre de 1981, el seu cos va aparèixer flotant en aigües de l'illa Catalina, al sud de Califòrnia, no gaire lluny de l'Iod Esplendor, on ella havia estat la nit abans amb l'actor Robert Wagner, que era el seu marit, i l'actor Christopher Walken. El cas es va tancar com a accident, però hi ha moltes preguntes que no han tingut resposta.
La versió oficial diu que havia estat bevent, cosa que és certa, i que probablement va relliscar i va caure a l'aigua quan intentava pujar a la llanxa del iot. Tanmateix tenia blaus a diferents parts del cos i ferides a la cara. A més, diversos testimonis van assegurar que aquella nit hi havia hagut una discussió al iot. El mateix capità del iot va canviar la seva declaració reconeixent-ho.
Pel que sembla, la discussió venia per un afer sexual entre ella i Christopher Walken, que estaven rodant una pel·lícula junts. Però, independentment d'això, era prou sabut, així ho va declarar la germana, que Natalie Wood tenia pànica a l'aigua des de petita i, a més a més, no sabia nedar, raó per la qual sembla inversemblant que, de nit, a les fosques, ella decidís pujar una llanxa tota sola.
I encara menys tenint en compte que, de joveneta, un evident li havia dit que tingués molta cura amb les aigües fosques. La manca de proves fa faents per determinar què va passar aquella nit entre aquelles tres persones fa que la mort de Natalie Wood continuï avui sent un misteri. Aquesta és la veu de Natalie Wood cantant breument en una escena de la pel·lícula La carrera del segle.
They say there's a tree in the forest A tree that will give you a sign Come along with me To the sweetheart tree Come and carve your name next
Fins demà!
La veu de Natalie Wood a l'escena del film La carrera del segle, en què intenta seduir Tony Curtis al bosc mentre ell s'afaita. Un quart misteri de Hollywood sense resoldre és el de Marilyn Monroe.
La nit del 5 d'agost de 1962, a dos quarts de 4 de la matinada, la seva minyona la va trobar morta al llit amb el telèfon despenjat, com si volgués trucar a algú. Cosa molt estranya, perquè si es trobava malament, el més normal hauria estat que hagués fet un crit per avisar la minyona, que era a casa. Segons la minyona, a les 9, Merlin li va dir bona nit i se'n va anar a dormir.
Però a dos quarts d'onze, cinc hores abans de la mort, ja hi havia una ambulància a prop de la casa sense que ningú no l'hagués avisada. S'especula que la relació sexual que mantenia Marilyn amb John Kennedy i amb Robert Kennedy podia haver influït en la voluntat d'un suïcidi.
Però això no té ni cap ni peus. Més aviat eren les moltes coses que sabia, considerades raons d'estat, el que podien aguitejar el govern i també la màfia, amb la qual els Kennedy tenien molt bona relació. Abona aquesta tesi el fet que amb els infermers, un dels quals li va posar una misteriosa injecció, hi entressin a la casa també persones del govern i el mateix Robert Kennedy.
Però l'autòpsia què va dir? L'autòpsia va dir que a l'estómac de Marilyn no hi havia rastres de barbitúrics. Curiós. El que sí que sabem és que Marilyn tenia por. I sabem també per la carta que ella va enviar a Catalunya, concretament a la casa de la Costa Brava, on vivia Truman Capote, que li demanava ajuda perquè la tenien vigilada. Li ho deien una carta amagada a l'estoig d'un bolígraf que li va enviar.
El problema va ser que Capote desconeixia que l'estoig hi hagués en un replic una carta amagada i aquesta carta no la va llegir mai. Finalment, quan se'n va anar de Catalunya, Capote, una de les coses que va deixar oblidades va ser el bolígraf i l'estoig. Gràcies a això, tant la ploma, o sigui, el bolígraf i l'estoig, com la carta, sobretot la carta, la carta de socorros, escrita per Marilyn Atroman Capote,
es troben avui a la vista del públic al Museu Marilyn Monroe de Sant Cugat del Vallès. Nosaltres, doncs, tancarem aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Tricky a les Vies de So i que hem dedicat a les morts misterioses de Hollywood, mai no resoltes, amb la veu de Marilyn cantant un dels temes del film Ningú no és perfecte. Fins la setmana vinent, amics.
I couldn't aspire to anything higher than to fill the desire to mend you. I want to be loved by you, just you, and nobody else but you. I want to be loved by you.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Eduard París. Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat el pla Neucat un cop finalitzat l'episodi més intens de neu. Tot i això avisat de la previsió de temperatures extremadament baixes els propers dies arreu del territori. Paral·lelament es manté alerta el pla Bencat per la previsió de ratxes molt fortes, especialment a l'Empordà, que podrien també afectar el Pirineu i el Prepirineu. A més, el Servei Meteorològic de Catalunya manté els avisos de situació meteorològica de perill per fred...
a totes les comarques del territori, excepte a l'interior de les Terres de l'Ebre, la costa del Camp de Tarragona, el Garraf i l'Empordà. D'aquesta manera es preguen fortes glaçades a l'interior i més febles i moderades al litoral, amb un grau de perill màxim de 2 sobre 6 fins al migdia, que es tornarà a activar a partir de les 6 de la tarda.
I la rifa de Reis repartirà avui fins a 770 milions d'euros en premis. El sorteig començarà a partir de les 12 i s'han emès 55 sèries de 100.000 bitllets, cadascuna a la mateixa xifra que l'any passat. El primer premi és de 200.000 euros per dècim, mentre que el segon és de 75.000 i el tercer de 25.000. També hi ha premis menors, com 20 premis més de 3.500 euros, 1.400 de 1.000 i 5.000 de 400.
I la vicepresidenta de Venezuela, Delsi Rodríguez, ha jurat aquest dilluns el càrrec de president d'encarregada del país per l'absència del president Nicolás Maduro, capturat dissabte passat pels Estats Units. Rodríguez ha assumit el càrrec en un acte a l'Assemblea Nacional amb el president de la cambra, Jorge Rodríguez, durant el jurament.
L'ara presidenta encarregada ha dit que accepta el càrrec per l'estabilitat i la pau de la nació i ha assegurat que no descansarà ni un minut per garantir la pau de la república i la tranquil·litat econòmica i social dels venezolans. I d'altra banda, la campanya de SER Catalunya Camp Nen sense joguinar ha aconseguit 106.610 euros, un 60% més que l'any passat, una xifra que suposa la millor recaptació
de la seva història. Gairebé un terç dels diners aconseguits es destinaran a projectes per assistir la infància a la Franja de Gaza. S'han subestat fins a 53 objectes i el més preuat d'aquesta 59a edició d'aquesta Marató Solidària ha estat un vestit i un disc d'or signat per la cantant Rosalía, amb els quals s'han aconseguit 6.150 euros, seguits d'un quadre amb la lletra de Paraules d'Amor de Joan Manel Serrat i l'Hustat Ver Mariscal, amb 4.750 euros.
I tanquem amb els esports perquè el Barça ja és a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa d'Espanya. Recordem que demà els blaugranes s'enfronten en la primera semifinal a l'Atlètic Club. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Jazz, quatre lletres que defineixen tot un univers musical. I el programa que us porta Jazz sense límits i per a tots els públics es titula Jazz It. Cada setmana a la vostra emissora de proximitat. Jazz It.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta.
surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Ràdio Catàstrofe, com la ràdio local catalana planta cara a tota mena de dificultats i situacions que poden resultar inverossímils.
Aquest 2025 el caos ha regnat. Jordi Durant, com estàs? Molt bones, Otman Resa. Doncs encantat de veure, no? Perquè hem vingut a ensenyar-vos el nostre Rapid, eh? Com aquest de Spotify, però molt menys musical i molt més humiliant. Repassarem les pitjors pífies de les ràdios seguint 5 categories d'horror que culminaran amb les dues pífies que ens recordaran els millors desastres que hem viscut aquest 2025 en directe. Explotarem, explotarem fort.
Han passat moltes coses aquest any, Jordi Durant. Sí, han passat coses. Si ens posem a recordar, ens deixarem tu pel mig, eh? Ja ho veuràs, tu, ja ho veuràs quan acabem aquest programa. Comencem anant a Constantí, em fa patir, no? Constantí em fa patir, doncs comencem amb el primer bloc, hem dit que ho diríem per 5 categories, doncs el primer bloc és Parlem de la música, pícies que han passat amb les músiques, i a Ràdio Constantí, en el programa de flamenc de Quim Palbàs, Lita Navarro s'embolica amb el guió i ens regala la famosa pícia de la terra de l'àvia de la Rosalia. Quim Pal! Quim Pal!
I també el d'Aragó. Recordeu que la terra de la seva àvia materna, a la que dedica alguna de les frases i cançons, es referia a la terra de... A veure si ho diu. Terolera.
M'agusta Catalunya. I no hi ha d'on sortir-ne, però com s'entén tenen de molt bones. I ja en veureu, eh? Ara crec que en tenim una altra. Sí, va. O Santa Mar, amb un cor fixeu les llagues de Jesús clavat amb creu, en reverència para nostra que estigui santificat a vostre nom. Vinga nosaltres a vostre regne.
S'ha de vigilar quan es fan proves de so, home. No pot ser. Aquí el regidor d'Esquerra Republicana i músic constantinenc, en Joan Reig, que sempre deia el mateix quan feia les proves de so abans d'entrar en directe, i en aquest cas, quan ja estava en directe. Aquesta és una de les millors. Feteu el rànquing perquè, Jordi, podem explicar que tindrem un rànquing. Sí, tindrem un rànquing. Quan acabem d'explicar-vos totes les fícies i les escoltem totes, us farem un rànquing i acabarem amb la millor pífia d'aquest 2025. Ens ho passarem bé, eh?
I hem de dir que aquesta està tantejant el terreny, eh? Aquesta té números. Doncs ens anem ara al picat, i és que aquí ens sentim com a casa, perquè són retransmissions, bon humor, i no podem dir gaire perquè podríem fer perfectament nosaltres. Fins que no us aturi el Sweet Caroline, no ens cal parir, tampoc. Estaria bé jugar amb música. Sí, no? Allí, quan has de secar un còrner... Pop!
Ja està. Doncs mira, la segona part que ha començat amb el Speedcar Online de fons, perquè ja ha començat ara mateix. És que podríem ser aquí nosaltres a les retransmissions, i per què no ens posen música, perquè si no... S'ha tirat a la piscina, eh? L'independentament espectacular. Això quan a música... Déu-n'hi-do, tenien cosetes, eh? Ràdio Catàstrofe. Aquestes festes a la teva ràdio local. Ràdio Catàstrofe.
Anem una mica, passem de categoria. Passem de categoria... I aquí... Solen les alarmes. Solen les alarmes. Perquè el català està en crisi. Està en crisi, el català. I és que l'hem titulat així, aquest bloc, el bloc més llarg del programa. Anem al Prat, al Prat Ràdio, que té una enganxada amb la paraula reindustrialització. Segons ha pogut saber el Prat de Ràdio, l'acord entre la barcelonina Silence i la taula de reindustrialització...
Ha sortit el pas. Ha sortit el pas. Reindustrialització. Reintentem-ho. Jo he estat patint per veure si m'entraven cabals. Vull dir, mira... I què més? Si fem una pici aquí, en directe, vull dir... És el programa, no? D'això es tracta, d'intentar-ho, si més no.
No, sí, sí, i també ho van intentar, aquí, amb un ràdio, a FM, una col·laborada de la ràdio, l'Ester Meillador, diu colló en comptes de color, en una entrevista amb la Pili García sobre els estils de vestir. I clar, òbviament els hi agafa un atac de riure. Sí que pots donar tocs de llum al teu look, perquè clar, si no te veus tota negra. I llavors, de dir, pots donar tocs de colors, per exemple, doncs si portes un vestit negre, pots optar per posar-te un colló...
Com que ens hem de posar un colló? Què? I crec que d'aquestes en tindrem unes quantes que... Posem-nos un colló, la botifarra... Ja ho veuràs, ja ho veuràs. L'espai que en guany és més reduït es troba a la platja del barri Marítim, davant de la plaça de les Remenedores, al costat de Caldefill.
Com que remenaves? A mi com riu, eh? Com riu la gent d'Ona la Torre. Un whisky a dormir. Un whisky a dormir, que era la plaça de les remandadores. I a més a més, la bona gent d'Ona la Torre també en tenen de parlar... Els agrada molt això de remenar, eh? Mira, mira. Aquells ulls bellotats i aquells riuren com anadis, l'havien enamorat. Recordaria sempre l'entrada de la Teresa al saló, amb el vestit de moheré de colló de...
Què, què, què, què? Com? Tu remi, tu remi. Salçaló, amb el vestit de moeré de colló de... Rapa! Ho ha dit, no? Ho ha dit, ho ha dit, ho ha dit. Ai, aquí també... Dóna la torre. Però ara passem...
Més que pel nord, una mica aquí a Ràdio Palamós, i és que Manel Cerdà locuta el resum setmanal i una paraula que se li complica, i la bífia va acompanyada d'uns recursos divertits, i a més que es va muntar també per un programa bífies que es va emetre fa uns anys. Ah, jo que no el recordo, mira. El regidor de Medi Ambient, el nou document, ha de contemplar prioritàriament el tema de la recollida selectiva, no ja des del voluntarisme, sinó des de la obligatorietat.
Si es van prohibir hasta hablar en català. Preso un altre cop ara, en Carlos Arribas, que està repassant els actes culturals del cap de setmana, i bateja el coro Esperanzas del Sur amb un altre nom. I a partir d'aquí, bé, han baixat d'ahir sense frensot, el fragment que va sortir també amb un programa de pícies de RAC1.
Una rossada popular, al preu de 5 euros. Ja a la tarda, també a la plaça Petita de Sant Joan, es representaran una sèrie d'espectacles amb la participació del Conyo... Oh! No! Musical, fusions, grup vocal, la fàbrica... i l'escalde de la barra.
Vamos, vamos, vamos, vamos. Ha lluitat, feia de no poder, eh? Ha lluitat, ha lluitat. Ha intentat, eh? Ha intentat, però no l'hem pogut guardar, no l'hem pogut guardar. Déu-n'hi-do, sort que estem acabant l'any, nano. Imagina't això, a principi d'any, comences ja amb mal peu, eh?
És ben bé, això. Què més tenim? Doncs passem al Ponent, anem cap a les Terres de Ponent, i és que a Ràdio Ponent Mollerussa la locutora s'equivoca i diu Mercurri, en lloc de Mercuri. Canals va entendre la televisió com un servei públic, el servei de la identitat i de la cultura catalana. Posteriorment, als 90, quan va sortir de TV3, va fundar la productora Mercurri... Mercurri? Mercuri? Epa!
Sí, no, el curri no, el mercuri. Teníem gana, eh, Ot? Alerta, pífia. Per aquí teníem gana, eh? Estaven ja pensant en un bullastre al curri... Oh, va, oh, oh. En èpoques de renadelenques comencen a... Sí, sí, coses que vullin, que vullin, eh? Que facin una mica de xup-xup que a nosaltres ens encanta. Anem cap a Ràdio Rosselló, Ot, que durant l'Infopodcast es van emportar per davant el president. Opa! Infopodcast Rosselló.
Benvingudes i benvinguts a l'infopodcast de Ràdio Rosselló. Saludo a la meva companya Maria Gateu. Hola, Maria, com estàs? Hola, molt bones. Com ara què va avui? Explica'ns. Mira, doncs engeguem l'infopodcast amb el que podíem dir i podem dir, de fet, què és el titular del dia. Pedro Sánchez ha estat en vestit com a... Ai, ai, com que en vestim? Amb 179 vots a favor dels diputats. Un moment. Què? In vestit. No en vestit.
Se va haver, se va haver en un soñón que no sabe ni dónde se ha metido. No, no, que no l'escolti el president. No, si això arribés, ara t'hauria que els indaquéssim i tot. Bueno, adéu, adéu com estan les coses. Ens anem cap a Ràdio Vilafranca. Ot, que tot parlant en un informatiu de visites a la capella romànica, a Olèrdula, el periodista s'hi refereix a la capella romàntica. I, a més, ho fa breus vegades.
Visita singular a la capella romàntica del Sant Sepulcre aquest diumenge. Els amants del coneixement del patrimoni tenen una oportunitat única aquest cap de setmana. Dins les rutes organitzades per l'Ajuntament d'Olerdola, aquest diumenge es programa una visita per la capella del Sant Sepulcre, una joia romàntica del segle XI. Declarada a bec cultural d'interès nacional, la visita a la capella també permetrà admirar les pintures morals romàntiques. Oh, sí, que mou!
Que maco, eh? Sí, sí, està molt bé, està molt bé, Jordi. Aquest esperit nadalenc ens uneix tot a ser més romàntics. Sí, sí, estar més a prop, compartir l'estona, veure monestirs romàntics, saps allò? Ets romàntico, tu? Jo sóc romàntic. Sí? Sí.
Que feliç hem d'estar, doncs, amb tu, eh? A mi, jo m'ho passo bé, depèn de l'estona, sí. Per exemple, és que, no, no, això em recordava, ara que parlem de Nadal, els de Mon FM, la Pili Garcia, que tenia una confusió, justament, sobre això de les coses nadalenques. No, no sé, també, deu ser una festa pagana, de castanyada, no? A veure... Per celebrar l'entrada de Dilibar? No, perquè això és per Nadal. Bueno, es veu que és una miqueteta... Bueno, però, Pili, el Nadal ja fa dos mesos que estem en fred, no? No. No.
Com que no, home. Que fa dos mesos que estem en fred. Home, jo avui tinc fred. Avui sí, però no fa dos mesos. I ahir també em tenia fred, vull dir. Home, i Nadal, 25 de desembre, compte, eh?
Va, dos mesos. I aquí un mes... Falten dos mesos, però el Nadal ja farà dos mesos que ha arribat el fred. Ah, va. Jo he notat aquí una escalforeta entre tots dos. Sí, sí. No. És que aquesta noia no té la temperatura alhora. No, no, no. Em poso l'aire condicionat a topar el cotxe, si no... Hi ha gent aquí hot que va massa... Va massa escalfada, eh? Va massa escalfada. La calafacció a casa, a tota pastilla, va escalfant l'ambient, va escalfant, va escalfant. I crec que...
Arriba tant escalfor que crec que se'ns han passat coses per aquí que després veurem que s'han escalfat. Ens anem ara a la BTV i és que en una notícia han canviat la paraula petit per parit. Tres nenes i una dona van patir. No, home, no! No! No!
Ostres, a aquesta gent d'informatius també els agrada tenir protagonisme. Però com tiren endavant, eh? Sí, sí, costa. I és que, a més, quan tu fas una notícia, s'ha de tirar endavant, sigui com sigui... Has de fer-ho. Tot i que t'equivoquis amb el nom de la convidada. No, no, no. I per parlar-ne, avui conversem amb la periodista, historiadora i comissària de l'exposició Dones a les Ones. Eulàlia Altès, bon dia. Hola, bon dia. Em dic Elvira, però, eh? No!
No! Mans al cap, senyores i senyors! Oh, s'ha equivocat! Això fa molt de mal, eh? No es diu Eulàlia! Fa molt de mal, això, i a més la corregeix, eh? La corregeix i la corregeix! Uf, aquí es va quedar en blanc, es va quedar en blanc, aquí a Ràdio Sabadell. Però passem de categoria, passem de categoria. Llavors, atenció, perquè aquesta és molt bona. Ràdio Catàstrofe. Aquestes festes a la teva ràdio local.
La categoria ara es diu el català correcte perquè no en surt la paraula. En aquest cas en català i en el Prat, en la preràdio, allò taronja que es posa a les carretires. Com es diu? És que el poblatge, quan jo era neu, ens anàvem de sortides i amb el cotxe i fèiem col·leccions dels...
Com es diu? No, no, no... La que s'està fent el viaducte, pertenc, és una de les inspeccions considerades com a bàsiques. El Departament de Territori fa unes 2.000 anuals. Per tant, no us espanteu, si veieu per allà... No, no, no, no espanto. Ara no em surt el nom, eh? Aquestes coses que són la carretira de cor tarotja en forma de cor, no? Sembla de gran dictat, això.
Ah, no ho sé, Lluís, no ho sé. Un con, un con. Un con, un con. Doncs vinga, un con. Tu com et quedaries si aquí, per Festa Major, a les barraques, vingués Jumanji? Com? Sí, sí. I després el concert del cinquantè aniversari de la colla amb Julibert fes CatGhostpunk i DJ Jumanji.
Jaumejí. El pobre Jaumejí. El pobre Jaumejí, l'enreba de Jaumejí. Home, és que portaven... Han anomenat una de... No, no, és que han anomenat una de noms. Han començat a enllaçar un rere l'altre de forma força estranya. Ens anem a Quil Cantó, a Ràdio Calella i Televisió. I hem dit que l'envien amb aquest Nadal, amb tanta calafacció a casa, l'ambient s'escalfa.
I això va passar que, parlant de botifarrats, jo crec que es van confondre. Tinc una botifarrata ben rosa a la teva disposició. Tinc que menjar amb molt de gust. Què és això, el Tinder? Sí, això, home, ho ha dit jo. Ostres! Què passa, aquí? És el Tinder a ràdio, això? No, però una mica de seriositat, per favor. Una botifarrata rosa? I li diu que se la vol menjar? Això és el final.
I, a més, van intentar portar la seriositat a Ràdio Vilafranca quan ens van confondre amb la cita de... Lo bueno si breve, dos veces bueno. ¿Qué estamos a hacer? Me gusta su gente, su carácter abierto, su laboriosidad. Son emprendedores, hacen cosas, exportan. Hacen cosas.
La categoria No sé on sóc I tornem a Constantí Ràdio Com hem començat a Constantí Cal dir el director de Constantí Ràdio En Jordi Martínez Esper durant l'informatiu I ell mateix diu No, no, no sé on sóc Una bona xarxa de camins i la seva senyalització adequada És del tot necessària Per mantenir d'una banda un bon nivell de servei Sí? I què més? Hola? Hi algú? M'espero Hola, hola?
Començo a partir d'una bona xarxa. És fantàstic, Jordi. Gràcies, Jordi! Una abraçada, Jordi! I què més? Gràcies, Jordi, una altra cosa.
Estem a casa. Estem a casa. Per mi, no és perquè sigui d'aquí, però és una de les millors, també. És una de les millors. Anem molt enrere el temps, a un dels millors programes de ràdio que s'ha fet en tota la història. En tota la història. Aquí a Ràdio Tordera, abans, es feia el Bon Dia Menuts, un programa diari de 8 a 9 del matí per a tots aquells infants que es preparaven abans d'anar a classe. Nil, how are you? I'm fine. You're fine? I'm super caca.
Això és la sensació que tenen ells amb nosaltres, que és en família.
Molt bé, molt bé. Posa'ns en context, Jordi. Està fent caca? Està fent caca? No. És que, a més, crec que el pobre Nil ara té 24 anys. 24 anys. Això era quan tenia 7, 8 anys, pobre. Aquí passen moltes coses rares. Truquen entrevistats quan estan fent caca. Hi ha carrosses amb nons molt estranys. Mira això. Són els patos locos. Ah, vale. Bé.
No, no. Putos. Com que putos?
Home Dolors! Home Dolors! I durant la retransmissió de Carnestoltes, durant la rua, es va confondre el nom. Qui ho va fer fàcil? Ott va ser un home que ho va fer increïble. Ho va fer increïble, Ott, per com feia els violins, l'Estre de Bàrios i aquesta botiga, per fer els violins a Calella. Que feien violins i algú de roba, crec. M'ha dit mi germana, que també en aquesta botiga feien algú de roba. Doncs a Ràdio Calella i Televisió van informar que Estre de Bàrios tancava la seva botiga. A veure...
Doncs que ara mateix jo no sé on te puc comprar amb violí, perquè sempre Estrativarius era el meu punt de referència.
Aleshores, per què estan tancats? Doncs malament, això és als supermercats grans, no? I als supermercats grans tampoc hi ha violins. Ho tinc molt malament. Però a més estan descollionats. És a dir, anem a veure's a Distradivarius, parlem de la marca de roba, tanca una botiga caliga i aquest senyor afirma que ja anava a comprar violins. Sí, i que a més no, vol comprar violins a la secció de Congelats. A la secció de Congelats. Ah, perfecte. Ràdio Vilafranca.
Durant la festa major de Vilafranca, en l'hora de Sant Fèlix, el director de la banda de música acomiada es confon i parla de Sant Margit. Música emocionant, decogniscible i amb molta força expressiva, inspirada en el món del cinema, però no només del cinema.
Si mireu bé els programes, abans de les obres més purament de cinema, obriurem, aprofitant que és el dia de Sant Magí, obriurem el concert en tres pots dobles. Mira com murmura la gent. Aquí la gent s'escalfa, ja s'escalfava la gent, eh? Pica el director, Sant Magí no, Sant Fèlix li diuen. Bueno, s'estan molt bé, però Sant Fèlix és un doctor, clarament.
Estem a punt d'escoltar una de les dones tècniques barbaritats que han escoltat els micròfons de la ràdio que 2025 és. Tinc por. Una mica menys de 2020 seran les dues, però les d'esquerres sí. Estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada en qui parlem. Home, quan esteu telèfon a l'orella... Hola, bon dia, diu després. Quan esteu telèfon a l'orella s'ha de tenir en compte que això pot entrar per ràdio. Amb qui parlem? Amb qui parlem? Hola...
No, ara calla, ara calla. Bé, jo només em volia referir...
Sí, sí, sí. No. No, clar. Ara tornava a insultar, eh? I sort que ens han tallat l'àudio, aquí, eh? Sort que ens han tallat la ràdio. Quina... Quina por he passat. Pensava que s'enganxaven després d'això, eh? Li ha dit el que he sentit que li ha dit? Sí. Sí, sí, sí, ho ha dit. No em passarà el fill de puta.
Quines coses més rares que passen en directe, eh, per favor. I tant. I, per coses rares, ho has fet perfecte perquè estem a la següent categoria. Pot. Estem ara a una de la torre. Quan una simple cita d'agendes dinamita tot l'informatiu. La programació inclou un espectacle infantil d'animació familiar a càrrec de... Ai, que arriba. Que s'estaves implant. S'estaves implant.
S'està desinflant, s'està desinflat. S'està desinflat absolutament, eh? Prou, prou, prou. Bueno, bueno, brava. La veritat és que... Tampoc sabia qui venia a Ràdio Calella a televisió, perquè no sabia el nom de l'entrevistadora. Dolors. Dolors? Ai, sí, soc jo. Ai! Ella mateix, ella mateix sabia el nom! Què ha passat aquí? Bueno, un whisky a dormir.
Així estem, així estem. Això soluciona tot, home. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós. Tornem a anar a menjar gambes a Palamós i és que en Jordi Rodríguez presenta els titulars del magazín. És l'hora. I a més... Destacar-vos també la resta de continguts del programa d'avui. La tertúlia que arribarà després del noticiari i també l'espai al club que avui... Ha begut aigua, només ha begut aigua. Avui... Perdó, que avui entrevista la gent...
M'ha faltat una mica de... I a més, aquest he begut aigua que hem escoltat ha estat la veu del llavors president de la Generalitat, el Turmàs, que a més era monàcte palamós. I això segur que ens ha passat a tothom. A Radioponent Mollerussa, la locutora, llegeix una part d'una crònica que no tocava i es dona compte, bueno, es soluciona com tots ho hem fet algun dia.
Unes cinquantena de famílies participen enguany en el projecte de Biblioteques Lectores. Per aquest motiu... S'està donant el motiu. Ah! Música, música, maestro! Pujar la música, quan t'has equivocat, és com... Escrius amb boli i hi fiques el típics. Exactament, és el típics del món radiofònic. Perquè ningú se'n recorda del que ha passat abans. Així estan les coses. Fantàstic tot.
I a Ràdio Rosselló, tenen un embolic i tenen un atac de riure. Déu-n'hi-do, la loteria ens tocarà demà, que ja és divendres i el cap de setmana està a tocar. Sí. Demà no us perdeu l'HipoPodcast, que toca repassar l'esdeveniment de l'any. A Rosselló. La sorrada. ¿Quieres que no lea todo yo o qué? Ai, que riu. No me quedará muy malament.
Acabem la secció amb un company, Ot, i és que Manel Ferrer rep un repte de l'obert per vacances a la platja amb un italià. Ai, ai, ai. Estan desfres... Manel Ferrer, Ràdio Premià de Mar. Bon dia, què tal? Bon dia, Carles Carvajal. Estic ja amb els claus dintre l'aigua, perquè m'estava morint de la calor...
Anem a explicar als oients que estàs a la platja de Première de Mar. És paradisíac ara mateix, les onades són així fluixetes. Estic in love, t'haig a dir, perquè estic enamorat d'un noi que tinc aquí al costat. Digue'm que el repte és quitar un crash perquè tinc aquí el buenorro del verano. És el que vols? Com hi va? Bon dia, què tal? Com estàs? Molt bé. Ell aprofita per lligar ja, és que és increïble. Ah, és italiano!
Ay, a vera. Escribo aquí, en Premià. ¿Y veraneas en Premià de mar? Sí. Madre mía, ¿y vienes con novio? No, estoy soltero. ¡Ay, ay! ¡Mira a Manel! ¡Mira a Manel aquí! Tengo una pizzería que se llama Puerta Nueva. Madre mía, ¿por qué no te he comprado nunca las pizzas? ¿Y las traes tú a casa? No. ¡Ah, no! ¡Aquí no aquí esta Manel! Carlos, que un servicio aparte es por César. Y la de Nutella...
Parel Farrer. Parel Farrer. Tanquem aquí l'apartat del ràdio. Tanquem aquí, la cosa s'estava bojant molt. Passem de categoria. I és que anem a l'última categoria, en aquest cas dels animals, també protagonistes a les ràdios, tot i que no ho sembli, però en aquest cas a la preràdio els revisors són dels gats. Són dos quarts de dotze.
No, no, no, som dos quarts de 12. O sí, o sí. Bona tarda, Òspel Víctor Asensiu. Bon dia, Òspel Víctor Asensiu. Durant la darrera setmana s'ha produït quatre denúncies per la presència de falsos revisors del gas a la ciutat. El módus operandi dels estafadors és el següent. Dues persones es fan passar per revisors del gas.
I mentre una persona és acompanyada a veure la caldera, l'altra aprofita per robar les joies i diners. I el gat també, home, i el gat també. El gat amb botes. El gat amb botes. El gat amb botes. No, home, no. Passem on a la torre. Ot, i és que aquí tenim un ruc que hi rom una roda de premsa sobre l'IGP del calçot de Valls que es va fer a la finca del guanyador del concurs del millor cultivador de calçots amb Dani Rubila a l'horta de Torrenca.
Una llargada mínima de 15 centímetres per l'any. Els descartem o per massa prims... Ui, però... Home, però de què estan parlant? O per massa grossos... Oi, oi, oi, oi.
Mira, mira. Sí, sí, no, no, no. Exactament en podríem haver respost així nosaltres. No, no, és que la resposta de l'Asa és ben bé el que s'està parlant a la conversa. Ah, però és que jo he tancat els ulls un moment, he tancat els ulls un moment i m'he espantat. M'he espantat com que massa curts, massa llars, massa grossos. Mare meva. Quina meravella.
Passem ja a les últimes, o pràcticament ja la penúltima, i és que a la ràdio Ciutat de Badalona, en Carles Tornero, fa una entrevista pràcticament amb un pollastre persistent a la gola. I vam anar precisament a Canàries a jugar i vam guanyar el primer partit a Canàries. Suposo. Ui! Perdó. Ui! Domènec. Digues. Que m'ha agafat un atac de...
Però aquestes tampoc ens podem dir gaire perquè també podríem ser perfectament nosaltres. I amb tot això hem acabat les fícies, les millors fícies, el recopilatori que hem pogut anar fent d'aquest 2025 a les millors ràdios. I per això ha arribat el moment final.
El moment de fer el rànquing i veure quina és la millor pífia d'aquest 2025. En el número 3... Els patos locos. No, no. Putos locos, diu. No, perdó. Autos.
És que aquesta no és per ser de la casa, però... És d'un altre nivell. Mare meva, mare meva. I a mi, per mi, el top 2, ja que la temperatura havia pujat tant, l'hem tingut a Ràdio Calella i a Televisió. Tinc una botiferrata ben rossa a la teva disposició. Doncs me la vindré a menjar amb molt de gossa. És una tèntica, mare veia! Aquesta és increïble! Carles, sí, estem fent esperar una trucada i quasi acabarem amb aquesta trucada. En qui parlem?
on passarà el fill de puta. Aquesta ha sigut la millor pífia d'aquest 2025 i amb això, Ot, que els donem les gràcies a totes les ràdios que han col·laborat, ens han enviat les seves pífies perquè nosaltres poguéssim gaudir d'aquesta estona d'aquesta mitjoreta de riures. Moltes gràcies per tot, Jordi Durant. Igualment, Ot, i això és el que ens ha demostrat que la ràdio local està viva i sobretot que és imperfecta.
Radio Catàstrofe, una coproducció de les emissores locals de ràdio i la xarxa de comunicació local.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino. Un programa de Sagrada Esparta que presenta
Prenda, que dius. Prenda, apelativo de la población de Torralembarra. Buenos días, platanito. Fuego risas, mandarino. ¿Cómo está el patio? ¿Cómo está el patio? Patío pa' mí. Bueno, ni pa' ti, ni pa' mí. Patío. Patío al escuchar mis chistes. Vamos allá. ¿Qué me va a contar? ¿Qué me va a contar?
¿Sabes qué es lo mejor que le puede pasar a una sintonía en Torre de Embarra? ¿Que se desintonice? No. Una sintonía tan estupenda como la que hemos escuchado, lo mejor que le puede pasar es que se la prendan. ¡Prenda que digo! ¿Y sabes a quién le ha sabido mejor un premio Oscar? Oscar Wilde.
¡Qué guay que eres diciendo eso! ¡No! A Oscar, no. A Brendan Fraser. ¿Quién es Brendan Fraser? El de la momia. Brendan, el de la momia estará carino ya, ¿eh? Eso tiene mala cara. Está acuático. Ganó un Oscar por la ballena hace poco. Ya, pero se ha quedado un muñeco ahí, vendado, como si fuera un caramelo. Vendado y mojado. ¿Sabes qué hacía en la escuela del pirómano del pueblo que más encendido mandarino?
Pues quemaría la taquilla. El pirómano del pueblo en la escuela lo que hacía era aprender. Vamos a aprenderlo todo. Todo, todo, todo. Te ha vuelto loco ya, platanito. Hubo un torrent que se volvió adicto al parchís y ese sí que se volvió loco, mandarino, porque se quedó prendado. No ha prendado nada, madre mía.
Por último, Mandarino, ¿qué pasaría si me riera de Gaya? Bueno, vamos a echar una risa a todos, ¿no? Aquí del Vice Gaya. Vamos a echarnos una risa. Lluevas mojes, Mandarino. Buenas noches, Platanito. Echate un sueño ahí en la funda esa que tiene. No, no, no.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino, un programa de Sagrada Esparta que presenta
Elías y Aú. Buenos días, platanito. Suelo enfrías, mandarino. Madre mía. Tú sabes quién es mi amigo Elías, mandarino. Junto contigo. Es el mayor experto en inteligencia artificial. Junto conmigo, qué bonito, platanito. Yo también soy tu amigo. Menudo honor. Pues sí que es menudo, sí.
Como el pequeño tamaño de tu sesera. ¿Pero qué dices? ¿Qué me estás pintando la cara, platanito? Arte facial. ¿Cómo dices? Interagencia Arte Facial. Es mi empresa de body painting. Body painting, madre mía. Pentium 1 es lo que llevas tú ahí arriba, platanito. Tú sabes, mandarino, ¿cómo se siente un ordenador que sea equivocado? Pues no lo sé, que no sentirá un ordenador, platanito.
Se siente arrepentiu. ¡Mobre mía! ¿Pero qué dice? ¿Sabes cómo se hace para que ese ordenador vaya más rápido? Dígamelo. Es sencillo. Le gritas.
Arrepentium. Estamos loco, estamos fatal, platanito. Oye, platanito, ¿esto no iba de las hías? Ya estamos atrás. Se te ha secado la punta, eh, platanito. Apunta, apunta. ¿Tú sabes cuál es la lesión más importante para una máquina? La rotura del hígado. No, a ver, ¿me hablas conmigo o qué? ¿O en código o qué dices? La lesión más importante es la hernia de hiato.
Llega todo menudo rato. Por último, mandarino, ¿dónde se quitó de Torredembarra un monumento bajita a la mano? ¡En Baixamá! ¿Y esto qué tiene que ver con la IA? IA es muy verde, muy verde, platanito. Verde que te quiero verde. Tiene que ver todo porque se medía en digital.
Buenas noches, Platanito.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino, un programa de Sagrada Esparta que presenta
Infusorio. Dispara, don Juan Tenorio. No es cierto, ángel de amor, que en esta apartada orilla más pura la luna brilla y se respira mejor. Buenos días, platanito. ¿Puercosilla en mandarino? Sí, en el matadero. Mira, mandarino, un infusor. ¿Dónde, platanito, dónde? ¿Dónde?
La pregunta no es dónde, sino cuánto. ¿Cuánto? Que sí. ¿Cuánto quieres ponerte de infusión? ¿De qué tipos hay? De la única que mola, mandarino. Chay. ¿Te echas ahí también un chorrillo de whisky? A mí solo me gusta el zumo de manzana, platanito. ¡Qué casualidad! Sí, casual. Con este calor, sí.
Mira, esa cosa verde que se va por ahí. El infusor. Vente pa'cá, sin vergüenza. ¿La conoce? Pues claro. Te presento a Manzanilla, Mandarino. Hola, Manzanilla. Están bien colgados. A ver, Mandarino. Contempla bien la esplendorosa forma de Manzanilla y dime qué pasó cuando le contaron el mejor chiste del mundo. ¿Que se partió a gajo?
Exacto, Mandarino. El infusorio. Infusorio. ¿Y ustedes saben cuál es el supuesto o mejor chiste del mundo? Pues no lo sé, pues no lo sé. ¿Cuál es? Lo sospechaba. Panda de aficionados. Se los contaré. ¿A qué no saben qué hace Jack Sparrow con el espectro de un bar bautista? ¿Algo espectacular? Un tiro con barco.
¡Qué bueno, manzanilla! ¡Qué risa boca! Madre mía, ¿pero dónde va? Parece una fruta peculiar, pero se ha alargado, platanito. Ya volverá, mandarino. Manzanilla, ese es por rápida. ¿Y ahora qué hacemos? ¿Qué pasaría si te preguntara por algún pueblo cercano a Torre de Embarra? ¿Me responderías? ¡Clará que sí!
el arroz del mandarino. Buenas noches, platanito.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino. Un programa de Sagrada Asparta que presenta
¡Buenos días, platanito! Pero os dictan, mandarino. Vamos a jugar al piedra, papel y tijera. ¡Vamos allá! ¡Un, dos, tres! ¡Piedra! ¿Qué te pasa, mandarino? ¡Estás paliducho! Tienes un cabezón. Pues anda que tú, barrigón, paticorto... ¿En serio? ¿Detrás tuyo? ¡Hostias, es verdad! ¡Piedra! Parece que también quiere jugar, platanito.
Tú sí que eres un jugular, mandarino. Lo que pasa es que este bicho va de cara. Es verdad. En vez de dos dedos, tiene dos metros de frente. Me caes bien. ¿Cómo te llamas, colega? Claramente un brontosaurio. Para pronto el mío, mandarino. ¡Aurio! Tengo un mal augaurio. ¡Qué buen nombre! Grande como el bicho mismo.
No creo que haya venido aquí en ayunas, Platanito. Eso es, Mandarino. Aurio tiene hambre. Toma, lánzale esta piedra. ¿Y si no quiere? Pues dos piedras, Mandarino. Está bien. ¡Ahí va! Muy ahí va se la has tirado, Mandarino. Pero Aurio llega a todo. ¿También capta nuestro punzante humor? ¡Pues claro! Demuéstramelo, Platanito.
¿Cómo le pedirías a nuestro gran amigo que se contara un chistaco? ¿Con más piedras? No, mandarino. Basta con que le grites. ¡Dinos, Aureo! Tienes a usted, mandarino. Buenas noches, platanitos, que estamos apanaos.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino. Un programa de Sagrada Asparta que presenta
Estupefacientes. Buenos días, mandarinos. Cuerpos vibran, platanito. ¿Y por qué vibran? Pues porque hoy lo vamos a pasar estupendamente. Oilo, oilo. Hoy lo vamos a pasar estupendamente porque tengo un amigo que me ha pasado una cosa. ¿Qué te ha pasado? Pues nada eso, que tengo un amigo que me ha pasado una cosa...
Pues eso, que tengo un amigo. ¿Que qué lleva el mandarino? Adivianza, tú eres verde por fuera, verde por dentro y te deja verde el cerebro. No se da un melón. No, melocotón. Pero si soy un plátano, además melocotón, ¿verde?
Platanito, pa melocotón en el que nos vamos a pillar fumando en Tudela. Tú delante, mandarino. Pues eso, he traído para la ensalada unos cogollos. ¿Qué quieres que...? Que gallos no.
Cogollos, platanito, que veo que vas muy fumao. Te voy a dar otra cosa pa' que despiertes. ¿Y qué es? ¿Qué cosa es, mandarino? Eh... para alinear los planetas. Ya sabes que soy más de extremo duro, mandarino. Duro te va a quedar cuando te dé la colocaina. Nuestras conversaciones sí que son colocailes. De patio de instituto.
Ves de patito, a ver si nos va a dar un subidón. Hombre, subidón de gasolina. Me diese igual. ¿Combustible o sinbustible? Deja tranqui a Mariano Bustible, que lleva un resacón. Cuelgas noches, platanito. Buenas noches, mandarinos.
Bienvenidos a Platanito y Mandarino, un programa de Sagrada Esparta que presenta
Guerra infiel. Buenos días, mandarino. Puercos frías, platanito. Fríate tú en cómo está el mundo. Oy, oy, oy, oy. El mundo está fatal. Estamos en la tercera guerra mundial. ¿Qué me dices, mandarino?
Que sí, que otra vez ahí, los moros, los cristianos, los judíos, la guerra del infiel, tira pa' aquí, tira pa' allá. ¿Ahora qué dice infiel? Mandarino, justo me estoy comiendo un pedazo de croissant. Pero, Platanito, ¿qué tiene que ver un croissant ahora aquí? El par de cuernos que le salen. ¿A quién? Al croissant. Al croissant le salen cuernos. ¿Y a todo aquel?
Bueno, pero yo te decía lo de la guerra infiel porque se tiran bombas. Pa bomba, pa bombazo, está el chisme de la hija de la Juanita. ¿Qué le ha pasado? A la Samantha, que se estaba comiendo una Juanola, vino su primo y le dijo guapa, hola. Y ahí tenemos a su novio llorando. Pero vamos a ver, ¿qué le pasa a la Samantha?
Samantha ha causado que su pobre novio Israel esté llorando a moco tendido ahora mismo, mandarino. Samantha Palos le ha dado a Israel a todo el que pasa por delante, me cago en Dios. Samantha Palos, así se apellida, muy bien. Es que esto del poliamor genera guerra.
diga, pobre Israel. Buenas noches, mandarino. Que de pobre na, eh? Que son unos cabrones. Continguts en xarxa.
El live d'aquesta setmana el volem dedicar a Una casa que en sigui llarg. És un recull de vuit escrits a diferents autors, que està editat per l'Elegeminada, on s'afronta la programàtica del canvi climàtic des de diverses perspectives. L'obra està coeditada pel PEN Català, que l'any 2023 va crear el Comitè d'Emergència Climàtica, i nosaltres avui en volem parlar amb una de les autores d'aquest recull, amb la Marta Marindomine. Marta Marindomine, benvinguda, com està? Molt bé, estic molt bé, moltes gràcies per l'acollida.
Gràcies per acceptar la invitació. Expliqui'ns d'entrada d'on neix aquesta idea de fer un recull com aquest per parlar de l'emergència climàtica. Bé, el comitè, com heu dit, el Comitè d'Emergència Climàtica es va formar l'any 23 i forma part del PEN Català, que és una associació...
en aquest cas a Catalunya, però internacional, que es cuida d'assegurar la llibertat d'expressió de tots els escriptors i escriptores i de qüestions que són importants i urgents en el món, com és la qüestió dels refugiats. I, evidentment, no podia faltar un comitè que es dediqués a la qüestió de l'emergència climàtica.
La idea de formar aquest volum és donar resposta a una pregunta que és de molt mala solució, que és què pot fer la literatura davant de l'emergència climàtica. Bé, sincera aquesta pregunta. No sé si hem pogut trobar algunes respostes o possibles respostes sobre què pot fer la literatura davant d'això que estem vivint des de ja fa temps.
Amb tota la modèstia i la importància de la catàstrofe que sempre tenim i que ens espera, jo diria que una miqueta sí. Entre tots i totes, des dels nostres llocs de treball, des de les nostres feines o activitats, fem aquests passos de formiga que són necessaris. Jo diria que en aquest volum que és petit, però que jo crec que té una coherència, el que s'ha vist clar és que la lletra, la paraula...
pot fer com a mínim unes quantes coses. La primera és informar. I la segona és donar veu a les persones que han reflexionat sobre el tema. I una tercera fase, que és la següent publicació que estem preparant, és fer passar la veu dels testimonis que han patit ja les conseqüències de l'emergència climàtica.
En aquest volum fem un combinat d'informació i també unes reflexions que no són com és habitual, a partir del gènere de la ciència-ficció ni de les distopies, sinó dient com des d'un punt de vista de creació literària, però sempre arrelats a la realitat,
com estem vivint nosaltres, des dels nostres pobles i ciutats, l'emergència climàtica. I crec que n'ha sortit, torno a repetir, un volum una mica, el que a mi em sembla que és un volum coherent. De fet, el llibre, com dèiem, és la unió de diferents autors i autores. Com d'important és, si ho extrapolem a la societat, tenir una societat unida, compromesa, per, no sé si aturar seria la paraula, o almenys per pal·liar el canvi climàtic? Haurà de ser per pal·liar.
I en això crec que tots coincidim, no només els escriptors, sinó bona part de la comunitat científica, que és la que està alertant d'una manera més contundent, que aturar no podem. Ja hem arribat a un punt de no retorn, però sí que podem pal·liar, com vostè diu. A veure, hi ha una cosa molt interessant, que és que els científics, sobretot,
Però als sectors de la societat estem comprovant una cosa que no volem saber. Combatre aquesta negació, que suposo que és perquè hem fet tots una mica espantats, és molt difícil. Per tant, qui ens llegeixi potser podrà reflexionar. Qui llegeixi els científics té l'oportunitat de creure'ls. Però hi ha com un efecte de no voler saber que crec que és això el que hem de combatre d'una manera...
més urgent, diria jo. Fins i tot estem pensant que la mateixa ciència i tecnologia, sobretot, que és qui ha portat més mals, ens podrà també portar una solució. I crec, francament, que estem molt equivocats. I no crec perquè jo sigui un expert en el tema, sinó perquè m'escolto els científics. De fet, Didi, perdoni. No, perdó, anava justament reafirmant mal la idea...
que aquesta és la posició d'obrir els ulls entre tots. De fet, ara em feia pensar que encara hi ha moltes persones que neguen el canvi climàtic, tot i les evidències científiques. Sí, i menys tenim episodis tan greus com els efectes de la dana a València, que evidentment hi ha aquí una qüestió de desinterès polític, hi ha hagut, i de falta de...
d'acció davant l'emergència immediata, però també hi ha unes conseqüències. El fet que hi hagi unes inundacions que passin de tant en tant i això relaxa la gent, no ens ha de fer oblidar que això que ara passa de tant en tant està passant a un ritme que no passava abans. Evidentment que hi ha hagut sempre inundacions, però a un ritme molt més lent. Aleshores, sí, hi ha gent que ho nega,
Hi ha gent que ho nega, els poderosos per interessos immediats, polítics i econòmics, i jo crec que la gent normal i corrent, que som els altres, doncs ho neguem o ho minimitzem perquè estem davant d'una qüestió molt forta i inèdita en la humanitat. De fet, abans vostè ha parlat de refugiats climàtics, que és una de les realitats que posen sobre la taula amb aquest llibre. Encara som aliens a aquestes conseqüències?
Jo crec que totalment. I no ens fem el càrrec que això ho tenim al damunt. Evidentment, la desertització i el que això implica és que si fem un viatget per Google, ens adonem que vivim nosaltres en una península que ja té una forma de la superfície molt semblant a la que pot tenir el nord d'Àfrica. I això tindrà unes conseqüències i les està tenint immediates.
Aleshores, estem en un compromís i jo crec que aquí literats, artistes, científics, els mitjans, els mitjans també cal que es posin d'acord en no...
els posin d'acord, és potser dir massa, però que siguin conscients que hi ha una posició ètica no minimitzar les conseqüències. Nosaltres ja al comitè vam decidir no dir-ne canvi climàtic, dir-ne que estem davant d'una emergència climàtica. El canvi ja s'ha produït. Ara anirem veient les conseqüències. En aquest problema ens va semblar molt interessant que l'Obrís, un científic de molt renom, un dels primers que va tractar la qüestió del canvi climàtic a Catalunya, que és
el professor Jaume Terradas. I ell l'explica en un article curt, però molt contundent, en què es trobem avui. I bé, aquests 40 graus que tenim a l'estiu, per exemple, arribaran a molt pocs anys, a 50. La vida és difícil de viure, com estan patint ja a certes zones de l'Índia. Hi ha moltes mortandats. N'hi ha ja, com a conseqüència del canvi climàtic,
La gent amb la gent s'aniran fent més freqüents. Jo entenc que aquest discurs mateix, que ara jo estic fent, no és agradable, i menys el desembre. Però també és un... No podem amagar el cap sota l'ala. Aquest és el nostre principi.
Doncs ens quedem amb aquest missatge i recomanem a aquelles persones que ens escolten que llegeixin, que facin un cop d'ullar una casa que ens sigui llarg. És aquest recull de vuit escrits de diferents autors i autores, qualitat i la geminada, el cursat de PEN català que l'any 2023 va crear, recordem, el Comitè d'Emergència Climàtica. Nosaltres n'hem parlat amb Marta Marindomine, que és una de les autores a qui podeu llegir en aquest volum. Marta, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
El 30 d'abril de 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració de Ravensbrück. 80 anys després, el podcast Les 6 de Ravensbrück explica les vides de 6 dones lleidatanes que van sobreviure-hi, amb testimonis, documents inèdits i la voluntat que la seva lluita persisteixi en la memòria.
El que va remoure les autores del podcast i va inspirar-ne la creació va ser un llibre i sis noms. Coloma Cero Costa, Generosa Cortina Roig, Felicitat Gaza Nadal, Lola Casadella Puig, Conxita Granja Veleta i les germanes Pepita i Maria Maranges Bober. Són les sis de Ravensbrück.
Sintonitzes Ona la Torre. Notícies en xarxa.
Bon dia. Són les 11.