La radio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, és 17 de febrer, dia de Sant Aleix. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, el ple de l'Ajuntament, ha aprovat el Duproxim, el document únic de protecció civil municipal que unifica tots els plans d'emergència del municipi. Si contemplen riscos meteorològics, però també altres com el transport de mercaderies perilloses.
Roda de Baràs ha posat en marxa la campanya de sensibilització amb la Seguretat No Patinis. Es tracta d'una iniciativa adreçada sobretot al jovent per promoure un ús responsable i segut dels vehicles de mobilitat personal, com els patinets elèctrics. I Altafulla, l'últim temporal de mar, ha tapat amb sorra, ha tapat, volíem dir amb sorra, la sortida d'aigua del canal a la platja. El nou equip de bombament de l'Ajuntament, això sí, ha permès reduir-ne el nivell a l'interior i que l'aigua deixés de sortir pels pluvials de baixa mar.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dimarts. Bon dimarts. Avui enterrem el Carnestoltes aquí a Torre d'Embarra. Jo ja vaig de negre, de cap a peus, eh? Vaig de dol. Sí? Vas de dol ja? Sí. Molt bé, però escolta, molt de dol, però després de ben segur que et podràs donar un fart de sardines a la plaça de les Monges, eh?
Sí, després ressuscitarem el carnaval en alguns municipis a l'interior del Baix Gaiac, això també consola, què vols que et digui? I tant. Sònia, que a mi bon dia. Roda també enterreu avui a la majestat Carnestoltes? No, roda demà, demà dimecres de Cendra. Demà enterrarem a la tarda el Carnestoltes i s'ha acabat ja la disbauxa, eh?
Fantàstic, mira com el tafulla també serà demà a partir d'un quart de nou del vespre, amb tot un sequit amb la comitiva fúnebre per plorar aquests dies de disbauxa.
Amb les ploraneres, no? Jo... També. Preparant els mocadors, va. També. Vinga, va. Plorant o no? No, millor sense plorar. Tenen sintonitzat. Altafulla Ràdio, Ona a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Aquest moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores. Avui, que com deia, és dimarts de carn estolta, sortim de dubte i esbrinem-ho, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís B. Pérez. Hola, molt bon dia. Bon dia. Si el vent ha estat protagonista a molts indrets del Camp de Tarragona durant les últimes hores, encara ho ha de continuar sent al llarg d'aquest dimarts.
Ha de ser una mica més fluix. Tot sigui que no tindrem les ràfegues que ahir van arribar a fregar els 120 km per hora. En alguns indrets com Valls, també Riudoms o en el cas de la Riba. Però avui sí que encara tindrem aquelles ràfegues de 70-80 km per hora, especialment aquest matí. I una altra vegada serà...
Més cap a l'interior, més a les muntanyes del Baix Camp o a la comarca de l'Alt Camp, així com a la Conca de Barberà, on aquest vent serà molt més tossut, molt més insistent. Al llarg d'aquesta tarda anirà girant fins i tot cap a Marinada a Randamar. Per tant, de mica en mica aquest vent anirà de baixa. Pel que fa als núvols, poquets. Alguns que aniran sent arrossegats per aquest vent, una miqueta més espessos al llarg d'aquest matí i migdia, sobretot al Priorat o ja al sud del Baix Camp, però poca pluja deixaran anar. De fet, la tendència és que el sol sigui més aviat dominant
I amb una temperatura una altra vegada molt suau. Aquesta tarda ha fregat mals mil graus en molts casos. Estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia. La veu del territori.
I ara el que hem de fer és un repàs a tot el que la premsa publica les seves portades aquest dimarts 17 de febrer. Comencem per casa amb el que ens toca de més a prop i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula Tarragona gira al voltant dels sols. El Palau de Congressos va acollir ahir la gala de la guia Rapsol, on es van lliurar els Soles 2026. El Servus de Reus i el Quinta Forca de Nulles s'han afegit als restaurants tarragonins distingits.
Fotografia que acompanya aquest gran titular i aquest subtítol tan explicatiu i que ocupa gran part de la portada. Fotografia de família, podem dir, amb tots els reconeguts per aquesta guia de Soles Repsol d'enguany. I, a més a més, també molta gent per part del públic immortalitzant aquest moment i fent també fotografies amb els telèfons mòbils.
Més coses pel que fa a societat. Joan Planella es formalitza la cessió de 18 immobles per pesos socials. El president Tilla i el president de la Conferència Episcopal Tarraconense van presentar l'acord aquest dilluns. En cultura, més d'un centenar d'activitats serviran per comemorar l'any Gaudí
I un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera del mes, pel que fa a infraestructures, els ecologistes i unes pagesos amenacen de dur als tribunals la línia mat molt alta tensió entre l'Aragó i Tarragona. I avui també es fa ressò al mes a la seva portada.
que en pàgines interiors hi ha una edició especial dedicada a l'oferta i a les activitats formatives de la Fira Camins d'EFP. De fet, avui el mes té un gruix una miqueta més important del que és habitual. Seguim fent territori, però canviant la publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Arrecada aquest cop en portada. Què destaca?
Destaca la capitalitat de Tarragona, que diu Capital de la Gastronomia Espanyola. I és el titular que acompanya la imatge dels Sols Guia Repsol 2026, amb moltíssims restauradors, tots els premiats que ahir van aconseguir un guardó en aquesta gala que es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona.
Expliquen que la demarcació guanya un sol per un restaurant de Reus, el Servus, i un altre per un de Nulles, el Quinta Forca, en un multitudinari esdeveniment celebrat per primera vegada a Catalunya. També es fa en ressò d'aquesta notícia que comentaves. Habitatge, illa i planelles acorden destinar béns de l'Església a habitatge social. El president es reincorpora després d'un mes de Baixa.
Reus, ens parlen de l'any Gaudí, diuen que Reus respirarà Gaudí gràcies a un centenar d'activitats. També polèmica, perquè Salut premiarà als CAP que escurcin les baixes laborals. Ho analitzen a l'interior, avui al diari de Tarragona. I acabem amb l'obituari perquè recullen que ha mort Robert Duval, l'actor d'Apocalips Now.
I si ampliem una miqueta més el camp de visió, toca fer un bon repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyalar en primera plana. T'ho diràs, Sònia, què hem de saber d'un dimarts 17 de febrer. Doncs la Vanguardia destaca que Sánchez carrega contra la patronal per no apujar més els sous. El president va a la firma amb els sindicats de l'alça del salari mínim fins a 1.221 euros i demana als empresaris que paguin més.
En portada també centenars de moscovites recorden Navalny. Centenars de moscovites han anat aquests dies al cementiri de Boris Sobo per depositar flors a la tomba del líder opositor, que va morir fa dos anys enverinat amb una toxina letal en una presó àrtica, segons van denunciar dissabte diversos governs europeus.
Altres temes, Illa, torna a Palau després d'un mes de baixa. Sé què cal fer, diu. El PP sedueix Vox i critica com negocia la seva líder a Extremadura. També la Vanguardia entrevista Giselle Pellicot, símbol contra la violència sexual. M'he pogut reconstruir sobre les ruïnes i m'he tornat a enamorar, diu.
També parla, en aquest cas, de l'adeu a Robert Duval, el mític Tom Hagen al padrí. Diu que mor als 95 anys. I també destaca dos a una girona, el Barça es desploma i dona ales al Madrid. Continuem amb l'ara. Sánchez vol construir 15.000 habitatges a l'any amb un fons subidà.
La nova eina d'inversió comença amb fons europeus i preveu mobilitzar 120.000 milions d'euros. El president espanyol retreu a la patronal que no s'hagi sumat al pacte per apujar el salari mínim. Illa torna a ser el que Catalunya necessita. En el seu primer dia tanca un acord sobre habitatge amb l'arcabisbe de Tarragona. I és aquesta la imatge que es pot veure en la portada de l'Ana.
Altra imatge és del Barça, que diu, es desfigura i el liderat. L'equip de Flick, sense bruixolania, encert de cara a porta, s'avança al marcador, però perd els tres punts i cedeix el liderat. I el Girona, més còmode amb l'excés de tensió, remunta amb un gol polèmic i torna a allunyar-se del descens.
Altres temes, metges en vaga, un 39% segons el sindicat majoritari i un 6% segons Salut. Els seguidors de Navalny reclamen justícia dos anys després. I Josep Usall, el ministeri es va precipitar, l'IRTA ha patit un descrèdit.
Continuem amb el periòdico. Les baixes es doblen pels casos de salut mental i les llistes d'espera. Catalunya, la segona comunitat amb més proporció d'incapacitats temporals. Salut defensa, que incentivar els CAP per accelerar les altes, agilitzarà l'accés a les proves diagnòstiques. El govern planteja que els empleats amb càncer, ictus o infart puguin tornar progressivament a la feina.
També avui, en el capçalera del periòdico, la Constitució espanyola més longeva, però la tercera menys reformada de la Unió Europea. La imatge que ha escollit el periòdico és d'Illa, que mida l'acte de firma de la cessió d'ús de diversos terrenys de l'Església a la Generalitat. És el moment d'oferir solucions, diu. Illa reprèn l'agenda després de la seva baixa mèdica i crida no cauren fatalismes, tot i els dies difícils que viu Catalunya.
Sánchez buscarà inversió per al nou fons sobirà en conglomerats indis. Espanya Creix mobilitzarà 23.000 milions amb l'objectiu de construir 15.000 habitatges públics a l'any. També destaca 5 morts al cremar a Manlleu, un traster habilitat com a habitatge.
A Expedició d'Avisats, els diplomàtics denuncien sobre càrrega als consolats per la regularització. I a Extremadura, Feijó dona un toc d'atenció a Guardiola per haver negociat amb Vox. Acabem les portades amb el punt avui, que titula Els metges no poden més. La saturació habitual de la sanitat pública rebaixa la repercussió de la vaga per acabar amb les guàrdies de 24 hores.
També titula desgast ucrainès. La guerra desfarmada per Rússia a Ucraïna entrarà aviat en el seu cinquè any sense que s'envegi una fi pròxima a aquest 2026. També destaca cròniques del dia d'ahir per sala amb la butxilla igual de plena titula o una altra d'anar serrano i ja retorna l'activitat en plena crisi.
I en el suplement l'esportiu, el Girona fa la grossa a Montilivi i deixa el Barça sense lideratge. Doncs aquests són els temes que destacen les portades d'aquest dimarts 17 de febrer.
Va moment ara, després de repassar la premsa del dia, d'analitzar l'actualitat. Moment per l'opió, això els dimarts ho fem acompanyats d'en Joan Boronat, un periodista de tot terreny, segur que tots vostès l'han llegit alguna vegada perquè publica el diari de Tarragona des de fa dècades i és corresponsal de Catalunya Cristiana a nivell de l'arc abisbat. El tenim a l'altra banda del telèfon, Joan. Bon dia, bon dimarts de Carnestoltes, com estàs?
Bon dimarts de carn estoltes. Viva la Virgen. No, molt bé, molt bé. Tu també veig que estàs millorant les teves dolences, no? En procés de recuperació, diguem-ho d'aquesta manera. Però vaja, ara ja només remuntant, ja està. Molt bé, molt bé.
Escolta una cosa, ara fa uns quants dies et van convidar amb una roda de premsa que va quedar amb un apa d'aquests macos macos. El meu poble, Salamó, en concret a Mas Boronat, i avui ens pots parlar d'una nova etapa, d'un inici de tot aquest resort que està a punt de viure aquest establiment amb un canvi de propietat i un projecte de renovació
Bastant ambiciós, que inclou un hotel-botic, noves viles de luxe i una clara aposta per l'enoturisme i la gastronomia vinculada al territori, en aquesta finca històrica que remunta al segle XVII. Sí, efectivament, vam tenir una trobada de la premsa amb els propietaris de Mas Boronat. Això anava acompanyat d'una esplèndida calçotada...
que vam degustar i gaudir tots plegats i, efectivament, com bé deies, el Mas Boronat vagi per endavant, que la coincidència de cognoms no significa res. Això ho dic pels que puguin ser una mica sospicassos, no? Bé, doncs sí, el Mas Boronat té una trajectòria de més de 30 anys,
i ve una nova fase marcada pel canvi de propietat i de gestió, juntament amb un projecte molt ambiciós de renovació integral. Aquesta transformació té com a objectiu, com bé deies, millorar tot plegat el ressort, el confort dels hostatges i omplir l'oferta d'allotjament. L'artífex d'aquest rellançament del complex
És l'empresari holandès Ron Jòquems, que té la propietat de Mas Boronat des d'abril de l'any passat. I això va significar una inversió de fins a 7 milions d'euros per fer-se amb la propietat d'aquesta finca.
que té 250 hectàrees en zona de vinyes i muntanyosa del terme municipal de Salomó, com tu bé coneixes. Escolta una cosa, Joan, quin impacte creus que pot tenir l'entrada d'inversió estrangera, com ara acabes de dir, en projectes turístics tan ambiciosos d'àmbit rural cap a l'interior en poblets petits?
Bé, en el cas de Mas Boronat, l'antic propietari ja era també un estranger, un belga, no? Aquest senyor holandès li va comprar amb ell i amb la filla, concretament, del propietari belga. I, doncs, bé, crec que buscar aquests llocs per... diferents, no?, del que estem acostumats amb grans inversors estrangers
és posar en valor una mica els espais rurals on un públic i una clientela que existeix, evidentment, hi troba el seu recol, el seu lloc per gaudir d'intimitat, de tranquil·litat,
I això és el que fa obrir els ulls en aquests inversors perquè hi ha un públic concret, un sector, que busca fugir de la massificació. I això, en teoria, és beneficiós una mica per descentralitzar aquests grans nuclis turístics i portar unes fonts importants en l'economia de...
del medi rural. I després també és això, aquest impacte que arrossega al seu voltant, més enllà del que pugui generar directament els proveïdors, l'ocupació, els serveis. Sí, sí, efectivament. M'ha esboronat, si no el vaig errat actualment, d'una ocupació a 10 persones, però després indirectament
hi ha molta més gent que es beneficia d'aquesta activitat econòmica, com són, com dius, els proveïdors, manteniment, empreses de manteniment, tota l'agricultura, perquè una de les apostes de Mas Boronat, per exemple, en temps de calçotades, és els productes de l'agitat i de quilòmetre zero. Fins i tot també elaboren el seu propi i de les vinyes que hi ha, perquè hi ha 9 hectàrees de vinya a Mas Boronat.
I, a més a més, també, junt amb un acord, amb un cavista local de Salomó, que és Enric Reverter, doncs elaboraran el cava sortit del raïm de les vinyes de Mas Boronà, també etiquetat amb el nom del resort, no?
La inversió, doncs la inversió feta de 7 milions en la compra, s'ampliarà a 2 milions més d'euros per construir unes nous suites d'alta gamma i també uns apartaments, que aquests apartaments es posaran a la venda i serviran, com bé deia el director general...
El director de Mas Boronat, Ignacio de las Cuevas, servirà per recuperar en part la inversió feta o que s'està fent. Això seria la construcció d'aquests apartaments i viles a la venda a partir de l'any vinent, pel 2027.
Bé, com has dit tu també, l'edifici principal d'aquest complex és data del segle XVII i està preparat, plenament equipat per tota mena d'esdeveniments, de seminaris, trobades, de caire corporatiu, acadèmics, artístics, culturals, reunions de professionals i també organitzaran
Tallers sobre enologia, perquè, tant com he dit abans, l'enologia és una de les apostes sèries que fa Mas Boronet. En aquest sentit, el Camp de Tarragona està sabent aprofitar prou el potencial de l'enoturisme si ho comparem amb altres zones, com per exemple, ara em fixo en el Penedès, però podríem dir d'altres.
Crec que no del tot, perquè la demarcació de Tarragona, ara no recordo exactament el número, però em sembla que són 11 denominacions d'origen que té dels vins d'aquí. Per tant, crec que és de les demarcacions amb més denominacions d'origen.
Comencem per la part de la Terra Alta, anem pel Periorat, denominació Tarragona, Conca de Barberà, Baix Penedès, hi ha un potencial molt gran i potser no ve avalat per una...
per creure'ns-ho més, en el sentit de promoció d'aquests vins. Últimament sí que potser a nivell de restauració s'està intentant implantar en les cartes de vins i tot plegat els vins d'aquí sense desmareixer
Els de Rioja, per exemple, que han tingut una ascendència important en la gastronomia aquí a les nostres comarques. I és això, que s'està guanyant terreny i en aquest sentit crec que es va pel bon camí, però encara falta recórrer un tram per donar...
posar en valor com cal els vins d'aquí. Aquesta combinació que ens estàs explicant avui, d'allotjament, de luxe, de no turisme, de territori, de gastronomia... Creus que és el model d'iniciativa que pot ajudar a aconseguir allò que els experts en turisme fa tants anys que reivindiquen, que és la desestacionalització? O no? O no?
o malgrat si implantin projectes d'aquest tipus es continuarà depenent encara de la temporada alta? Jo crec que pot ser beneficiós per aquesta desestacionalització, aquesta paraula que sona fins i tot tòpic moltes vegades, no? Perquè en parlem molt i els resultats...
tampoc potser són els que es pertenen i es busquen, perquè és una mica difícil, no?, tenim la fama, tenim la fama i el prestigi del sol i platja, de la temporada d'estiu, de les vacances de l'època estival, però en aquests llocs, en aquests llocs, quan passa una mica també el periodat, en algun hotel d'aquests petitets,
acostumen a tenir una clientela d'alt poder adquisitiu. Llavors això pot revertir en una dinamització de l'economia en temporada baixa, temporada d'hivern i tot plegat.
Per què? Doncs perquè aquest tipus de clientela, potser no està tan supeditada que els donin les vacances d'estiu, que potser se les poden combinar d'altra manera i acudir en llocs com aquests que anomenem, el cas de masboronat, el cas de periorat,
N'hi ha molts a la part d'interior de les nostres comarques que fan una oferta turística desestacionalitzada de qualitat i orientada de cara a un turisme diversificat i de qualitat.
De ben segur que ens sentirem a parlar d'aquest hotel botic o d'aquesta reconversió de l'establiment en hotel botic, viles de luxe i aquesta clara aposta per l'anoturisme i la gastronomia vinculada al territori. Joan Brunat, ho haurem de deixar aquí. Segur que tu ens ho podràs explicar millor que ningú. Vaja, que els salamonens no ho sé, però ja ets gairebé com de la família, així que segur que estaràs al dia.
Només un apunt. Properament, molt probablement, el diumenge vinent, al Diari de Tarragona, en el seu suplement d'Economia i Empreses, publicaré un reportatge sobre el que hem estat comentant ara per la ràdio. Et llegirem i, de ben segur, que ampliarem algun detall d'aquestes cosetes que ens acabes d'explicar. Joan Brunat, una abraçada ben forta.
Molt bé, igualment. Que tinguem bon dia. Igualment. En aquestes alçades del programa, com sempre, nosaltres fem una breu pausa, obrim un parèndesi, però amb la nostra singular pàgina musical en català, que aquest cop ens porta a descobrir la nova cançó Caiguda lliure, que uneix per primera vegada dues de les veus més destacades de l'escena urbana valenciana. Quinto i abril en una col·laboració que arriba amb etiqueta d'esdeveniment. Sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara!
Quant de temps vas a quedar-te per així? Sempre tenen els teus ulls, què serà de mi? Quines paus de terra s'ha fet avorrit I em flipa com dius bona nit Ja no t'import Perquè la vida és massa curta com per dir que no I brilles amb el sol igual que ho fan les flors
i és massa tard per començar de nou. Si tot és un lloc, t'entraré a la sort. Compte meu, altra volta, la vida està loca, jo et pegué la volta, tu em menges la boca i el món es transforma. Que tot és més fàcil, llevemos la roba.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'alcohòlics anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics anònims.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món.
Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites pel món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. Cinc joves han mort i cinc persones més han resultat ferides lleus en un incendi en un bloc del carrer Montseny, a Montlleu, a Osona. El foc es va originar en un traster del terrat utilitzat com a local, no com a habitatge, i les víctimes no en van poder sortir. Els bombers de la Generalitat en van extingir en menys de mitja hora i el sistema d'emergències mèdiques va atendre cinc ferides lleus. Escoltem Enric Gil, l'arquitecte municipal de Montlleu, que ha explicat que no hi ha cap perill en la infraestructura.
El problema és amb els trasters que estan a l'última planta de l'edifici. És una planta en la qual hi deuen haver 25 trasters, ara tampoc ho sé, d'uns 8 o 10 metres quadrats, més o menys. I amb un d'aquests trasters, que ja es veu que en alguns hi vivien mantes, en alguns hi vivien coses d'aquestes, jo no sé si hi vivien o no, però aquí...
Algú hi està de tant en tant, suposo que sí. Afectació estructural, que és el que he anat a barrió, no n'hi ha absolutament cap. Vull dir, és un problema de vigues fumades, els encadellats de la taubada, suposo que algun caurà, però no hi ha cap perill. Els Mossos d'Esquadra investiguen ara les causes d'aquest incendi. L'Ajuntament de Mandieu ha decretat tres dies de dol i aquesta tarda ha convocat també un minut de silenci.
Hi ha mobilitat a la C-17. Hi ha afectacions importants per un accident d'un camió a l'altura de Tagamanent i Aigua Freda, amb un carrer tallat en tots dos sentits de la marxa i retencions també cap a Vic i cap a Barcelona. Es preveu que continuen aquestes afectacions fins a poder retirar el vehicle de la calçada. De banda, també retencions habituals.
a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, i també a la C58, direcció Montcada i Reixac. A banda, a la B431, a Vinyó, es dona pas alternatiu en tots dos sentits, també per les avisades, i al Pirineu continua tallat el port de la Bona Aigua per risc d'allaus, i també són obligatòries les cadenes a la C28 i a la C142B d'accés al pla de Beret.
I en clau polític el Consell de Ministres aprovarà avui la pujada del salari mínim interprofessional signat entre el govern espanyol i els sindicats. S'incrementarà 37 euros al mes amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener, arribant fins al 1.221 euros bruts en 14 pagues. A més, no haurà de tributar a l'IRPF, tal com s'ha consensuat en el Ministeri d'Hisenda.
També es demanarà avui al Consell i a la Fiscalia que investigui X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant la intel·ligència artificial. Recordem que Sánchez va anunciar també fa dues setmanes que el govern espanyol vol prohibir l'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys.
I pel que fa el temps avui, jornada de sol variable amb alguns núvols alts i mitjans que s'alternaran amb algunes estones de sol més compactes, sobretot al Pirineu, on hi haurà inclús alguna precipitació feble.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat sintonitzada després d'aquesta petita pausa que acabem de fer. És dimarts 17 de febrer.
i en plana territorial i amb repercussió estrictament local, sobretot el de full de Torre de Barra, Roda de Barà, vaja, els municipis de la nostra costa han de saber que el govern català prepara un pla per protegir el litoral davant dels riscos del canvi climàtic. Es tracta d'un full de ruta
que involucra 91 municipis, 70 costaners i 21 d'interior, i pretén consensuar quin model de costa té Catalunya fins al 2100. El document englobarà elements vinculats a la protecció del medi ambient, l'urbanisme i el turisme i definirà, per exemple, limitacions d'usos del sol segons el risc d'inundació o les actuacions que es poden fer en camins de ronda.
L'objectiu del govern és garantir el futur i la sostenibilitat del litoral català tenint en compte que el 70% podria ser molt vulnerable al risc d'inundacions abans del 2060 i que dues de cada tres platges han perdut sorra en els últims 70 anys. De fet, el Departament de Territori preveu que l'anomenat Pla de Protecció i Ordenació del Litoral s'aprovi definitivament el primer semestre del 2028. Se'n parlarà de tot això.
Va, explicada la qüestió, els propers minuts sortirem d'excursió, ja es pot anar calçant unes bones sabatilles esportives per la caminada que ens espera i després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del gaià, eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Va, que ens espera tot això i més sorpreses a Baix Gai al Dia.
Baix Gaià al dia, el programa de les ràdios del Baix Gaià.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional de llibre i la lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Som els fills del sol, desperts quan tothom dorm. Comencem un nou programa mensual que diguem a parlar del Club Excursionisme Torralambar i de les activitats que tenen per endavant i també tota l'actualitat vinculada al món de la muntanya i l'excursionisme. Ho fem com sempre amb la Paula Redondo i l'Àngels García, pare important del poder executiu del club. Què tal, les dues? Com esteu? Bé, bé. Bé, sí, sí. Què tal? Bé, bé.
Molt bé, molt bé, sí, sí. Avui de què parlem?
Bé, fem una miqueta de... Com se diu allò? Reviu? Reviu, Balanç, sí? Del Pont del Diable. Tu també hi vas participar, Josep, però també pots dir la teva. Jo, Balanç, molt bé pel que fa al número de persones. Va ser un èxit total perquè les inscripcions al final es van tenir que tancar, no es van poder fer les presencials amb 380 inscrits i perquè no van voler tirar més, però haurien tirat a més. L'únic que ja tens contractat els autobusos...
el càtering, aquestes coses, i, ostres, bé, molta gent apuntada. Què més així positiu? Tots. Tots, sí, però sempre hi ha coses a millorar, no? Vinga, dic alguna cosa a millorar. Poder, el fer que la ruta sigués una miqueta més llarga, els últims aquests dos quilòmetres, jo crec, penso, eh, dic la meva opinió, ara l'Àngels també que digui la seva i tu poder la teva, Josep, que hi vas participar.
L'avituallament massa a prop de l'inici. L'avituallament està a uns 9-10 quilòmetres. Jo crec que si poséssim l'avituallament cap al 12-13, no es fa tan llarga l'arribada. Podria ser. Perquè sí que realment dos quilòmetres més ja es van notar.
Alguna gent deia un segon avituallament. Bueno, bueno. Això a nivell logístic requereix molta més feina. Logístic i money, money. Que clar, estem pagant 15 euros, que això és molt econòmic comparada amb altres caminades populars que es fan per aquí. Per aquí, a la vora.
Jo diria poder això i poder sí que aquest any va haver una miqueta de lí o a l'hora de menjar perquè és veritat que estem donant de menjar 380 persones, quasi 400. Hi ha gent que va fer la ruta que a les 12 i mitja una ja estaven allí i hi ha gent que arriba a les dues, dues i mitja.
Clar, hem de veure com agilitzem una miqueta el procés de dinar, que la gent que arriba aviat no s'hagi d'esperar. A mi m'agrada el fet que la gent s'esperi i dinar tots plegats, perquè és això, és un dinar popular, una caminada popular tots junts. Però sí que és veritat que es va fer una miqueta de cua a l'hora de recollir els plats i així, però bueno... Va ser bastant ràpid. Va ser bastant ràpid.
Però bueno, punt de millora, impossible punt de millora. Es pot millorar, sí, es pot intentar millorar. Vinga, ara tu, Àngels. No, no, a mi em va semblar tot perfecte. Jo l'única cosa negativa que dic és particular, és molt particular. Propostes de millora, no negativa. Ah, no, no negativa era per mi, eh? Ah, bueno, personal. Per mi no, no, personal. Coses a millorar...
Bé, és que jo no... Sempre hi ha coses... Potser això que dius de l'avituallament, que és llarga, i també el fet de dir caminada popular. Això pot donar... O sigui, són 22-23 quilòmetres. No és una caminada qualsevol.
No. I diem popular, i popular potser una caminada de 10, de 12, 15, com a molt. Però estem parlant de 22-23 i s'apunta molta gent que li costa arribar. Li costa arribar. Van abandonar dues o tres persones. Que sapiguem. Espero que no haguem perdut que hem vingut pel camí. I entre ells, jo...
Jo vaig abandonar, ja molt a prop del final, però em van vindre a recollir perquè estava molt entre anar a marcar... Bueno, també, clar, es va anar a marcar el dia anterior, això també s'ha de dir, eh? El dia anterior, una pluja... Clar, les condicions... Les condicions eren xungues per anar a marcar, que estava en plan, ¿cuándo marcamos? ¿Por la tarde, por la mañana?
no parava de ploure, vam dir, bueno, doncs marquem per la tarda, però és que per la tarda tampoc semblava que anés a millor el temps, i per la tarda tampoc cap te pots allargar, perquè a les 5 i mitja 6 era fosc. Bé, va ser una miqueta caòtic el dissabte, ho vam poder fer, bé, ho vau poder fer, que jo no ho vaig poder anar a marcar, clar, portaves un cansancio acumulat, i nervis... Sí, és que ja no físic, era fins i tot anímic, no? Preparar taules...
Jo sí que és veritat que he de dir que des que vam fer el pont del diable he estat missing. O sigui, a la ràdio hem vingut, però és que al club he desaparegut. Sí que és veritat que la càrrega que m'hem portat jo dies previs és molt gran. I ara el fet de ser mà, etcètera, he començat a treballar i he dit, ostres, i ara al club?
Doncs sort que tinc a la Eva i a l'Àngels i a la Crista i a la Vanessa que tira una miqueta del carro perquè sí que és veritat que he tingut que fer un paron. Jo per allò de més no veig... L'únic que popular... No, quin nom li donaria? Doncs la marxa del Pont del Diable a Torre d'en Barra. Marxa. Més que popular. Perquè dona... Doncs ja li pujarem el preu, eh?
No, no, no quedarà més remei. Perquè és un preu popular, també. També, no quedarà més remei, sinó que ho digui l'Ajuntament. Sí, això ja ho dirà l'Ajuntament. Però bueno, Josep, tu què... Jo aquí faig preguntes. No, no, no, tu dones la teva opinió. Això de l'avituament no ho havia pensat, però és veritat. Però també perquè... El lloc és el... Sí, però bueno, és això, com ho allarguem, ens podríem plantejar un lloc més endavant. No ho sé, poder la Riera.
No ho havia pensat, però també és perquè el primer tram, també jo, perquè vam anar seguint les filles... Davant-davant, no? Davant-davant de tot. Va caure una bronca de...
Arriba l'avituallament, però on aneu? D'on està tu, hija? Padres de l'anyo. Sort que tenim l'Oriol de babysitter. Sí que és veritat que l'aquella part al final la vam fer com molt més ràpid que l'altra part i es va passant molt ràpid fins a l'avituallament. Després, clar, ja... Es fa més llarg. Però també eren les circumstàncies nostres que al final... I ja vas més cansat, també, no? I doncs es fa més llarg per tot, o no? Sí.
Sí, potser, però tampoc vaig trobar a faltar... O sigui, tampoc se'm va fer molt llarga la segona part. Jo crec que estava força bé. I no sé, també va estar bé la idea de servei de barra. Sí, l'any passat també hi havia. Ah, perquè no hi vas venir. És veritat. Sí, l'any passat també va haver servei de barra i sí, això va molt bé. Per això, per aquest impàs de temps en què has d'esperar que acabi d'arribar tothom.
L'any passat vam tenir sort que feia una miqueta més bo i la gent estava fora, la cerveseta, el sol... Aquest any no acompanyava gaire, feia molt de fred. És que hem tingut un gener dolent i bo, perquè anava a tot munt, que això serà superpositiu i ha plogut molt, però sí que no s'ha pogut fer massa coses.
Però bueno, ja està. L'any que ve 400, no? Això li haurem de dir a la regidora i a la Berta i a l'Anna. Bueno, veurem. Ja veurem. Home, tenim de tindre una reunió amb elles, no? Sí, però encara estic de vacances. Potsponder el diable. Sí, sí, hem de parlar.
Doncs una de les grans cites de l'any pel Club Excursionisme la tenim al janell i així ja ho liquidem i ja la resta... Tranquils, panxa'm un.
Però tenim més coses al calendari. Avui també aprofitem per repassar les pròximes sortides, entre les que tindrem ara durant aquest mes de febrer, o el que queda de febrer, i principis del mes de març, diem el que queda de febrer, perquè tot just el dia 8, aquest passat diumenge, va haver-hi una sortida a Siurana. Va estar.
Molt bé, molt bé. El dia també no el teníem massa clar, vam sortir de Cornudella i el primer que vam tindre és un art de Sant Martí sencer, va ser molt xulo, però va ploure una miqueta al començament i després feia una mica de vent, feia fred, però eren 20 persones. I molta gent nova, que tenim bastants socis nous,
I molt bé, va anar molt bé, molt bé, perquè, bueno, aquella pujada és molt bonica, no sé si l'has fet alguna vegada. No, he anat a Ciutana, però ja directament. Doncs molt xulo, i després la baixada per la trona, entretinguda, una baixada potent, però no, no, molt bé tothom, i ja et dic, ho vam passar superbé, molt bé.
Molt bé, doncs això, sortida per aquí de territori, d'aquestes que no són de proximitat a proximitat, però que ho tenim a una hora en cotxe com a molt que s'agraeixen. Exacte, però tenia el seu desnivell, vull dir que van fer 600 metres de desnivell i 14 quilòmetres. Sempre surt una mica més llarg del que posa la fitxa, sempre no sé el per què, i el desnivell també. I clar, estàs allà pensant, ostres, ja... Ja he passat els metros, què està passant?
¿Dónde está el pueblo? Me n'he enganyado. Pero bueno, muy bien. Va, doncs això que ja ha passat. I ara, d'aquelles pròximes setmanes tenim una mica de varietat. Sí, home, sempre fem un mix. Fàcil, mitjana, difícil, no? Diríem que comencem per una fàcil, no? Exacte. Que és la sortida de proximitat que farem diumenge 22, si no m'equivoco. Sí?
I després ens anem ja al mes de març, a l'1 de març, amb una sortida monreal, que aquesta diríem de nivell mitja? Mitja, sí, sí. Mitja? Que aquesta sí que l'has feta tu, què em pots dir aquesta sortida així ràpidament? Ràpidament, que travessem tres roques foradades.
no les atravessem, les passem pel costat, que passem per una cova plena de tions. És molt curiós, o sigui, poden vindre nens perquè jo sé de nens que han anat... Però encara estan tot l'any els tions? Tot l'any estan, de més grans, de més petits, és un lloc xulo, no? Després, que és molt solitària, és el que em va agradar, no vam trobar ningú aquell dia...
I l'únic problema per mi que té és que té un pas equipat i el dia que la vam anar a fer, la prèvia, anàvem l'Eva i jo sols i vam passar una mica allò, per aquí no venim més. I ara pensem, sí, sí, es pot anar, no? I més si anem amb més gent. El que passa és que jo, segons quines persones, jo no puc ajudar. Jo bastant tinc en baixar jo de cul, arrossegant el cul, no? Ja.
Hi ha un pass equipat que és una mica, per una persona que no està acostumada a veure un pati molt proper, és una mica perillós.
Ok. Bueno, però es pot fer. Es pot fer. Si l'he fet jo, es pot fer. I després tenim el dissabte 7 de març una sortida ja per aquells més experts, que és a la Tosa Pelada. Aviam, trobarem neu segur? Segur. Segur. Sí, que crec que el Ramon tenia pensat fer-la amb raquetes. Veurem amb quines condicions la fem. Sí, sí.
Clar, tenint en compte tot el que està anava en aquest hivern. Clar, sí, sí, sí. També és una sortida bona per iniciar-se una mica amb les raquetes, però és entretinguda i també és una mica dura. Sí, sí, exigent. Sí, sí, és alta muntanya, ja estem parlant d'alta muntanya. Tosa Palada va a la zona del Port del Comte, 2.379 metres al cim. O sigui que bé...
Bé, respecte al calendari de principis d'any, o sigui, de quan va publicar tot el calendari del semestre, sí que hi ha un canvi perquè Monra havia de ser aquesta setmana, sortia de proximitat l'altra i s'ha intercanviat.
És l'únic que... De moment. Saps què passa? Que les sortides les fem nosaltres també. I a vegades, bueno, doncs no pots per raons personals i ho tenim de canviar. I és que som 4-5 persones com a molt, no? A preparar sortides. Som pocs.
Doncs bé, això, el calendari que queda així, eh? Aquest 22 de febrer, el diumenge, sortida de proximitat, l'1 de març, diumenge, també, la sortida de Montral, i el 7 de març, dissabte, en aquest cas, Tossa Palada. La sortida de proximitat, sí que les inscripcions ja estan obertes, a través de la pàgina web, aquí trobareu la fitxa amb la informació, i les altres dues, doncs, ara... S'han de penjar de la web.
Molt bé, doncs, aquestes tres sortides, després la resta ja en parlarem. Sí, ja tindrem temps. Perquè anirem també per aquí, allò de l'admetlla, no? Sí, sí. El camí de ronda, que també esteu pendents de veure si... M'ho he de mirar perquè m'han dit que aquell camí està fet malbé i m'ho he de mirar una mica o si puc fer una escapada un dia, fer una altra prèvia, perquè l'he fet fa anys que l'hem fet, no? I estava molt bé, però ara el mar s'ha emportat part del camí.
Ja, ja, ja. Bé, doncs veurem i ja parlarem el més vinent d'aquesta sortida. Doncs què, què voleu fer? Anem amb la secció... Sí, endavant, endavant. Ara ens discutim. Espera, espera. Ara ens discutim. Comença la música.
Vinga, com sempre, amb recomanacions de pel·lícules, sèries, llibres, culturilla en general, vinculada... Al món de la muntanya. Al món de la muntanya. I comencem amb l'Àngels, que així no ens discutim, va. Ah, perdó, parèntesi. Que ara ja queda poc perquè s'estreni. Sí, jo ja m'he inscrit...
Perquè a Tarragona, entrant a una pàgina que es diu Via Lliure, a Instagram, pots inscriure't perquè puguis anar al dia de la preestrena. I jo ja m'he inscrit. Ah, molt bé. Serà un dijous, crec, el 20 o el 17, o no sé, ara no me'n recordo.
Doncs mira, si és un dijous, si s'estrenarà el 20 de febrer, que és divendres, imaginem que és el dia 19. Exacte. I la fan a les Gavarres. O sigui, la faran a les Gavarres. I m'ho va dir el meu nebot i em vaig inscriure. És individual, o sigui que qui ho vulgui fer, via lliure, em sembla que és de rac 1 o alguna cosa així. Molt bé.
Perfecte, doncs va, no podem robar més temps. Jo presento un llibre que es llegeix en una tarda, es diu Cita con la cumbre, fa molts anys d'aquest llibre, d'aquesta història, us en recordeu del Filo de lo Impossible, hem parlat diverses vegades d'aquest programa. El Juan José Sebastián és un muntanyen que ara té la meva edat, o sigui, ja és una persona madura,
No direm, els anys no cal. I quan era jove feia moltes expedicions a l'Himèlaia. I en aquest llibre explica una història d'amistat i de tragèdia al Cadós. I no vull fer espòiler, és molt...
parla molt de l'amistat a la muntanya, no?, i quan passen coses que, bueno, la Paula parlarà una mica també d'aquest tema. Sí, el que porto jo també va lligat una miqueta amb això. Sí, i llavors, bueno, doncs, és com donar-li els valors, no?, a les persones, als sentiments, a la, bueno, això, a l'amistat, i el que pots arribar a fer, doncs, per un amic, no?, i a mi em va agradar molt, i jo ara estava pensant, abans d'entrar,
He pensat, jo tinc molts llibres de muntanya, molts, eh? Jo què sé, si a algú li interessa i no ho troba a la biblioteca o el que sigui, jo també puc fer la meva petita biblioteca i deixar-los. O sigui que faig l'oferiment, que vinguin al club, els hi deixo i ja està. Perquè llibres com aquest...
En una o dues tardes es llegeixen i són... Hem dit el títol del llibre? Cita con la cumbre. I l'escriu Juanjo Sant Sebastián, que va ser ell el que va patir aquesta història. Molt bé, doncs... I no he volgut explicar més, perquè si no faig spoiler i llavors no interessa llegir-ho. Ja. Molt bé. Perfecte, doncs mi, ens quedem amb aquesta recomanació. Cita con la cumbre.
I jo porto un documental que han estrenat fa molt poquet, el 3 de febrer. Es pot veure gratuïtament per la pàgina de Ràdio Televisió Espanyola, Si Fica Rescate al Límite. És la història, bueno, és el documental de l'intent de rescat que es va fer al Juanjo Garra. És un català, crec que... Era de Lleida. De Lleida, de Lleida.
Va tenir un incident al d'Olajiri, a l'Himalaya. És una muntanya de més de 8.000 metres, una muntanya de les més complicades, també. I va tenir un incident als 8.000 metres, quasi. Li quedava no res per aquí. Sí. Doncs va relliscar, va caure i crec que es va trencar el turmell. I aquest documental...
Parla de tot això. Es veu a la família, no? Parla la família, la dona del Juanjo. Parlen les persones que van estar amb ell, perquè el Juanjo no anava sol, anàvem uns companys, anàvem un xerpa. Parlen persones del món de la muntanya superfamosos, no? Molta gent del Filó de lo Impossible, també el Jesús Calleja, que crec, si no m'equivoco, el Jesús Calleja és... crec que és el director del documental. Sí, sí, no? Perquè és
de Zanskar, que és la seva productora. Vale. I a sobre hi ha imatges de quan el Juanjo va estar allà en aquesta expedició. I era una miqueta com deia l'Àngels, no? S'explica en primera persona aquest tràgic incident, que no és per fer espòiler, però molta gent ja ho deu saber, que va passar el 2013, on el Juanjo va perdre la seva vida. Després de tres nits...
tres nits, a gairebé 8.000 metres. Sense aigua, sense menjar... Sí, sense oxigen. I l'Adurne passava en un moment del documental, perquè aquí tothom diu la seva, no? Hi ha un dels seus companys
Això ho explico, però es veu al documental, no faré spoiler de tot, però sí que vull comentar aquest tros. Hi ha un dels seus companys que està en el moment de l'incident i decideix, pren la decisió de deixar el Juanjo allí dalt i baixar a baix a buscar ajuda.
I ell diu que no se'n pot fer càrrec, no el podia carregar, estàs cansat, i ell diu que no podia i la seva decisió va ser baixar i deixar el Juanjo. Al final el xerpa, el xerpa que anava amb ells decideix quedar-se. I alguna gent critica, i fins i tot en el documental, crec que si no m'equivoco surà el Juanjo San Sebastián, que és el... No, el Sebastián Álvaro, perdó, que ara m'he confós, el director del Filó l'Impossible.
dient que va cometre un error al prendre aquesta decisió. I seguidament surt la Durne Passavant, que la coneixem tots, dient que no pots opinar. Quan tu no estàs en aquell moment, no saps les condicions, no saps com estava el seu company, com estava el Juan, en quines condicions climatològiques...
Ells saben què hi havia allí i quina decisió van prendre. Tu no pots opinar sobre la decisió en aquell moment quan no has viscut. Hi ha 8.000 metres, és com... I mai sabràs si va ser la correcta o l'errònia. Mai ho sabràs. Jo crec que les persones sempre fem el millor possible, no? I en aquelles condicions, carregar amb una persona deu ser molt complicat. Ja tu físicament no estàs ni per portar-te a tu mateix com has de portar el teu company. Bueno, aquest documental,
Va de tot això. Va de tot això. I remou perquè es veu que no havien tornat a parlar d'aquest incident. Moltes de les persones que surten al documental remou tot això. Aquestes decisions, aquest fet que el Xerpa es queda allí amb ell. Diuen tancar ferides després de 13 anys. Removem tot això i parla molt de la intensitat de l'emoció del rescat, que s'hi va ajuntar molta gent...
que hi van dedicar molts dies, molts diners també. Sí, i a més els que van anar estaven a l'Everest i van fer l'impossible per arribar allà i van arribar per anar a buscar-lo. I després són, com deia, molts diners. Un rescat d'alta muntanya, basta, helicòpters, fins i tot els deien que no enviarem aquest helicòpter si no ens pagueu 60.000 euros. Sí, primer els diners.
Ostres, primer els diners, després la vida. I el seguro que tens de muntanya no cobreix tot això, un rescat com aquest. Estem parlant que un helicòpter va intentar arribar als 7.000 i pico. El que ha vist per salvar el Juanjo no va poder ser.
i aquí teniu el documental, hi fica la pedra. És molt bonic, eh? Molt bonic. Jo el vaig veure... I la sort que està gratis, és gratuït, es pot veure, dura una hora i mitja, acaba de ser estrenat, es veu molt fàcil, i, bueno, et poses una miqueta al lloc de la família, al lloc dels companys, no? Quina és la decisió correcta, doncs mai se sabrà, ho sabran ells. O sigui que, bueno, animem a la gent a que el vegi.
Sí, sí. Doncs això, rescat el límit a R2B Play, que el trobareu, aquesta història de l'intent de rescat a Juanjo Garra l'any 2013. D'algunes històries així ja hem parlat, eh? Sí. És que hi ha moltes històries. És que hi ha tantes històries. Però a través d'una cosa com la muntanya et planteja situacions de... Límits. Límits de l'ésser humà, no? Sí.
També el documental deien l'èxit del montanyero no és tan subir a la cima, l'èxit del montanyero és subir a la cima i llegar a casa. I moltes vegades ens quedem només en la cima, no? No, no està conquerit res quan arribes a la cima. I s'ha emportat a tanta gent la muntanya que hi ha un munt d'històries d'això, tristament. Però està bé recordar-los. Sí, és una manera de recordar-los. Sí.
No, i també de plantejar aquests dilemes, fins i tot d'una situació al límit, que a vegades planteges les situacions al límit com les situacions físiques o de l'entorn d'enfrontar-te a la muntanya, però també poden haver situacions al límit de trobar-te dilemes com aquest. És la teva vida o la meva, saps? I veus aquest company que parla durant el documental i el veus afectat, no? I després hi ha una família a darrere, què li has de dir? Què ha passat? I quines decisions has pres?
De totes maneres, aquestes coses serveixen després perquè tots aquests, la Edurne Passavant, el Jesús Calleja, el Ferran Latorre, ha donat xarles a empreses, a escoles, a universitats, perquè parlen una mica de tots els valors de tot això. O sigui, això ho pots portar a la vida quotidiana. L'empatia, això que hem perdut, no tant? I, bueno...
I després la gran feina també que fan els xerpes, perquè aquí els xerpes estan tan acostumats a estar a grans alçades, i el xerpe té una cultura com que he de cuidar la persona que tinc al costat. Jo t'he portat a la muntanya, jo t'he d'abaixar de la muntanya. I també tracta una miqueta d'això.
Molt interessant, la veritat, sí, sí. Doncs vinga, recomanem també aquest documental, com diem, res que té el límite a través d'RTV Play. Doncs ho deixem aquí, de moment. Molt bé. Recordem simplement aquestes tres sortides que tenim al calendari. Una altra vegada, la sortida de proximitat del diumenge 22 de febrer, inscripcions ja obertes, l'1 de març, la sortida a Montral, també diumenge, i la setmana següent, 7 de març, dissabte en aquest cas, sortida a la Tossa Palada, això amb raquetes
de neu. Les inscripcions, com sempre, a través de la pàgina web del Club Excursionisme, on també hi ha l'apartat per tema de socis, llicències i tal. Sí, que encara seguim agafant socis. És època alta, època alta. Sí, clar, principis d'any, com sempre, no? Sí, sí, i tant. Allà trobaré tota la informació al respecte. I, Àngels, això sí, digue'm tu, els horaris del club presencial de tota la vida. Els divendres de dos quarts de set a vuit de la tarda.
Doncs allà per anar a patar la xerra d'una estona. I tant, i tant. Sí, sí, i així ens distreuen. Ja aniré jo algun dia, també. I tant, que pots vindre. I així, doncs mira, has estat, no? Sí, alguna vegada vaig anar, no recordo què. Vale, doncs ens agrada rebre visites, perquè moltes vegades estem... En èpoques de verano, allí no passa ni... No passa ni el tato.
O si Josep vina a Talagos, que aquí estarem. Que podem convidar un cafè. Fins i tot convidar. Tenim allà el bar al costat, no? Sí, sí. Molt bé, doncs vinga. Àngels, Paula, gràcies una vegada més. Ens veiem la propera. Que vagi molt bé. Gràcies, adeu. Gràcies, adeu.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. L'eco del Gaià, un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Doncs a mi, espai pel medi ambient, sempre al Baix Gaià al dia, ens agrada rebre representants de les diferents entitats que treballen de forma activa, ja sigui a Torre d'en Barra, a diferents punts de la subcomarca del Baix Gaià, i avui tenim el JPEC Ecologistes de Catalunya, en concret un dels seus tècnics, el Ramon Ferrer, que és com la cara visible aquí a la Torre. Ramon, molt bon dia i benvingut.
Bon dia. Bé, al JPEC teniu projectes a molts punts del territori, és evident, però treballeu de forma activa a la zona dels muntanyans des de fa anys i panys, podríem dir. I ara, en col·laboració amb Aurora, esteu donant suport en diferents activitats que començarem...
a detallar de seguida. Començarem per l'agenda, si et sembla, perquè el pròxim dissabte faran extracció de flor exòtica, que no clean up, perquè aquest any suposem que no hi haurà tanta brossa.
Ho diem perquè el diumenge, la rua diurna del Carnaval, que passa pel passeig marítim a Torre d'en Barra, no va llançar confeti. Enguany es va decidir que no hi hauria confeti a la rua diurna, si després a la tarda la batalla del confeti, evidentment al passeig de la sort, o divendres i dissabte a la nit, però es va prendre aquesta decisió, entenc que per no perjudicar les dunes, la platja, tot aquest ecosistema que té fragilitat.
Sí, a més a més, a tothom que se li ha caigut confeti a casa sap lo difícil que és treure'l, ni amb l'escombra, l'aspiradora, etcètera, i costa molt de treure aquest material.
Llavors imagineu-vos a la platja que fins i tot les màquines, clar, les màquines treuen coses sòlides de dintre de la sorra i el confeti és molt difícil de treure. Llavors les platges són un territori de sedimentació de tot, és a dir, han d'arribar material de muntanya i han d'arribar material del mar.
És un lloc on s'acumula tot. Llavors, per bé i per mal surten allà les vergonyes de la societat en general. I malauradament, de vegades, te pots arribar a trobar confeti a l'estiu, quan estiràs la tovallola a l'estiu. Llavors, és com una brutícia, no? Jo entenc la festa que suposa el confeti perquè m'agrada veure-ho i això.
Ja també últimament s'ha utilitzat més el confeti fet amb paper reutilitzat, no paper nou, i n'hi ha municipis que també s'hi han apuntat a aquesta manera d'usar-lo, i anem tirant tots una mica cap a aquesta direcció, no?
Per això dèiem, no hi haurà clean-up, suposem, tot i que si sempre trobeu coses les replegueu, però ens fem ressò d'aquesta activitat més immediata que forma part del projecte d'Aurora i que compta amb la col·laboració del GTE Ecologistes en Acció, també de la Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Torra d'Embarra,
i amb el finançament també del Fons de Patrimoni Natural de la Generalitat. És un projecte que té un abast molt ampli, parlem de molts mesos de feina, però de tant en tant es fan accions puntuals obertes al voluntariat
i es torna a repetir l'extracció de flora exòtica a l'espai d'interès natural de la platja de Torre d'en Barra i de Creixell. Aquest dissabte la cita tornarà a ser a Cal Bufill, allà al final del passeig a la torre. L'activitat es preveu que pot durar unes dues hores, de 10 a 12, bàsicament.
Sí, és una activitat agradable. Més de dues hores és practicar en un treball laboral. Llavors, el maco és que, com acostuma a participar força gent, es veuen uns resultats bastant impactants, del nombre de sacs que vas traient i això, perquè hi ha feines que, amb molt poc voluntariat, jo què sé, fer el seguiment de caixes o una cosa que comentarem després amb ratolins i això,
no és necessari i, de fet, fins i tot pot ser contraproductiu, no? Però quan vas a fer una neteja, més val concentrar molta gent un dia que anar repartint en molts dies poques persones perquè, com no veus resultats, tampoc hi ha un retorn d'autor, bueno, de complaents, d'alguna manera, de veure un resultat, no?
i quan ets poques persones i hi ha molta brossa al davant, ja es genera també una sensació de frustració. En canvi, quan en aquest cas el GTE organitza això i participa força gent, doncs és maco perquè hi ha com un... veus els somriures, no?, quan veuen tots els sacs recollits i això, doncs...
També haig de recordar que aquest projecte, com és de molts anys, de tres anys, i podem veure el resultat dels primers anys, a diferència d'altres projectes, que és ensenyar el que hem fet i tallar la cinta d'alguna manera i ja està, no? I en aquest no.
Doncs és un treball de fons i que tindrà aquesta activitat oberta a tothom que hi vulgui participar. Si us hi voleu sumar, recomanen fer les inscripcions a tarraco.ecologistesenacció.cat, però...
que si us apunteu a última hora sempre porten material de més perquè hi pugui prendre part qui vulgui. Sempre porten guants. No sé si calen eixadetes o és una extracció manual. Perquè estàveu provant, en Ramon ens havies explicat en edicions anteriors diferents sistemes, des de soterrar algunes plantes, altres que s'extreuen. La feina grossa, la d'extreure canyes i quan cal maquinària, tot això ho fa Aurora, però aquestes són extraccions força senzilles.
Sí, justament del 14 al 20 d'abril vaig a una formació a l'Empordà d'un curs internacional d'una cosa que es diu Open Standards, que precisament el que fa és veure l'eficiència de les diferents accions que fem. Llavors, l'última acció que vam fer de voluntariat a Crisell, que va ser aquest dissabte passat,
van fer això. Unes plantes es van treure arrencant-les i les altres tallant-les amb una aixada. Llavors, com tenim delimitat el lloc, podem veure després si feia falta una cosa o l'altra o és igual d'eficient o no.
Perquè al final hem de ser com a eficients a l'hora de la inversió de temps i d'energies que invertim per veure els resultats. Clar, pensa que nosaltres tenim un Excel que crec que va començar l'any 98 o 2000 i poc i allà tenim milers i milers de plantes anotades en quin lloc els hem tret i tal, però sempre ho hem fet de la mateixa manera.
La novetat en aquest projecte és que ens permet jugar una mica a fer aquest tipus d'experiments, petits experiments, que ho vaig consultar amb la Universitat de Girona, que estan especialitzats en dunes.
I em van dir que podien ser fonament per fer articles científics, perquè jo ho veia com unes proves així com amb slides, de fer no tanta estadística i tal, i van dir no, no, això és material prou per fer articles científics, perquè ho mesurem, mesurem els metres quadrats, el temps, les persones...
les plantes que hi havia, les plantes que hi haurà després, etcètera. Però m'ha semblat que no tenia prou entitat i a la universitat vam dir que tenia entitat de sobres per compartir, perquè l'interessant és compartir el que nosaltres fem amb la resta de projectes de tota aquesta ajuda de la Generalitat, però també fora d'aquí.
Doncs interessant poder posar a l'abes aquesta experiència que pugui inspirar altres punts de costa del país i bé, serà això, una activitat més aquest dissabte 21 de 10 a 12. L'altre dissabte, el dia 28, torneu a quedar a Cal Bofill de la mà d'Aurora amb col·laboració amb el Get Ecologistes en Acció i l'Ajuntament
de Torre d'en Barra, amb la regidoria de sostenibilitat. En aquest cas serà per fer descoberta dels muntanyans. Aquí, Ramon, entenc que s'explicarà gran part de tot aquest coneixement que he anat compilant.
a còpia d'anys, perquè des del JPEC heu fet molta observació del terreny, heu anat observant la progressió d'aquest sistema que és molt dinàmic i serà una oportunitat, entenc que per parlar de la flora, però també de la fauna, no sé si per avistar fins i tot ocells, perquè sempre dius que l'hivern és la millor època per veure alguns ocells.
Sí, ara amb el canyís que ho tapa tot és més difícil. Els ocells que són més fàcils de veure són els que estan nedant a l'aigua, són grans, es deixen beure bé.
i ara des que hi ha el canyès és més aviat escoltar-los perquè llavors són petits que van saltant d'algunes branques, d'algunes plantes o caminant per les dunes. Llavors ara l'observació està sent més dificultosa, tot i que n'hi ha i hi són, però sí, va bé anar fent repassos, és a dir, hi ha la corba de l'oblit,
en l'aprenentatge i en el funcionament del cervell però també com a societat de fet els projectes de gestió dels residus que funcionen millor són els que tenen en compte aquesta corba de l'oblit i es van fent com a repassos llavors com a societat està bé que no es perdi d'alguna manera la costum d'anar recordant el que tenim i aquesta és una oportunitat molt bona
Doncs si teniu ganes de descobrir o redescobrir els muntanyans, també us podeu apuntar al mateix correu de tarracó, arrobaecologistes en acció, per anar dissabte dia 28 de 10 a 12. Tornem aquest cap de setmana, trobo que serà força intens, Ramon, perquè des del Japec,
Anireu a col·laborar amb Aurora, amb el suport del Museu de Granollers, que ja ens els ha citat alguna vegada, perquè posareu trampes per micromamífers i l'endemà anireu a veure què ha passat. Explica'ns una mica de què va això.
El Museu de Granollers és una entitat científica de primer ordre, en ratpenats, en papallones també, que si vols després també ho comentem, i que a l'hora que és una entitat científica molt potent, a més a més ha tingut la gràcia de compartir-ho amb la societat amb projectes de ciència ciutadana,
importades i copiades d'aquí o generades per ells de manera que qualsevol persona sense cap mena de formació pot contribuir molt a la ciència i a la conservació de determinants grups d'espècies llavors un grup d'espècies són els micromamífers hi ha un projecte que es diu CEMICE que seguiment de micromamífers llavors el que es fa és que hi ha un protocol molt simple que és posar-hi unes trampes que entren als ratolins o les mussolanyes o el que hi hagi
I es recullen l'endemà i llavors aquests animals es mesuren i es tornen a deixar on estaven. I això a Catalunya no s'havia fet mai a les dunes, en cap espai d'unar s'havia fet mai. I aquest cas de setmana vam acordar de fer aquesta prova amb el museu.
Aquí, com la garaella, d'alguna manera, ells fan com un repartiment de les trampes, posen 36, posades 6x6, 36, i estan separades en un quadrat. Com les d'unes són allargades, aquí ho faríem diferent, que alguna vegada també ho hem fet amb aquesta disposició allargada.
No hi ha previsió que capturem res, per això no havíem fet cap crida pública, però parlant ahir amb els del museu van dir, bé, doncs feu una mica de crida pública i si ve algú informant-nos que hi ha moltes possibilitats que no trobem res, que sàpiguen que no... O sigui, quan fem alguna activitat pública, en principi ens assegurem que sigui l'època o que hi hagi moltes possibilitats de veure ocells o de veure papallones o...
o ratpenats o el que sigui en aquest cas nosaltres en un principi no ho feiem públic però ens van dir això llavors avui farem un post o ho farem intern als voluntariers o la gent que vulgui venir que escrigui a projectes arroba gpeg.cat que és el meu correu i llavors li diré en el lloc
concret que hi quedarem, etcètera, que encara no l'hem fet, llavors es posen uns esques en unes trampes metàl·liques, que són com uns petits túnels en els quals entren i no saben sortir. És a dir, quan entren la porta se tanca i no poden sortir. Llavors...
L'endemà ho recollim. Si fóssim al Pirineu, es passarien a recollir a mitjanit, es passarien dues o tres vegades per la nit perquè ja fa molt de fred i llavors els ratolins poden patir i poden morir-se.
o sobretot les mussaranyes, que necessiten menjar molt sovint. Llavors farem això i farem la prova aquesta a veure com funciona. Llavors el Museu de Granolles té molts projectes amb les papallones que fa, no sé, crec que 30 anys o així que ja funcionen fent-ho amb...
que és un projecte que es diu Catalan Butterfly Monitoring Scheme, CBMS, que és que durant 30 setmanes les persones que participen un cop a la setmana fan uns recorreguts, uns petits recorreguts en el cas de papallones o de vista i van anotant les papallones que beuen i quantes de cada espècie i en cada tram.
Llavors, com cada tram està categoritzat pel tipus de vegetació, al final surt una informació molt interessant i és que hi ha, com cada grup de plantes tenen unes plantes concretes, creuant les dades se pot arribar a saber quines plantes són importants per quines papallones. És supercuriós.
I a més a més, com és un projecte europeu, que van començar els holandesos, no els anglesos,
A Holanda pràcticament tothom que participa són mestres de casa que no tenen feina fora de casa. És a dir, en realitat no cal ser biòleg o biòloga per participar. I ara han fet un altre projecte que és de 15 minuts, que és molt més simple, que tu vas a un lloc i durant 15 minuts a veure quines papallones veus i fins i tot hi ha una aplicació.
que t'ajuda a geolocalitzar i són dades de valors científics. És a dir, en estudis científics s'utilitza aquest. Perquè sigui l'esforç molt gran o molt petit, sempre ha de ser el mateix, del mateix tipus. Si és del mateix tipus, es pot comparar amb altres i es pot sumar altres dades. Si no es fa de la mateixa manera, no es pot sumar. Llavors, encara que sigui una cosa de 15 minuts, és molt simple. Hi ha uns protocols que es poden buscar per internet, poses...
15 minuts, papallones, al cercador d'internet i t'ho troba ràpid. O Museu Granolles 15 minuts, papallones, o així. I com aquest, doncs els ratpenats, que tenen molts protocols diferents, que la gent participa, revisant caixes. La setmana passada vaig ajudar una escola de Girona per videoconferència i ells
penjaran una caixa niu a l'escola i faran el seguiment a la canalla i penjaran les dades a la web del museu i penjaran el mapa de Catalunya i veuran que la seva caixeta està dintre del seu poble i veuran totes les que hi ha al voltant i les dades que l'altra gent són projectes aquests que fan petxoca i que a més a més tenen molt de valor.
Molt bé, doncs projectes de ciència ciutadana que podem també experimentar aquí a l'espai d'interès natural dels muntanyans. Per tant, si us hi voleu apuntar, per aquest dissabte o diumenge, escriveu a projectes.gpec.cat.
Els darrers minuts a l'Eco del Gaià avui farem referència a alguns escrits que has fet, Ramon, perquè últimament estàs força prolífic, estàs escrivint articles. També participares al pròxim recull de treball del centre d'estudis. Quins són els temes que has abordat en aquests escrits? Sí, començo per al final. El centre d'estudis d'Inival de Mas periòdicament treu un recull de treballs. Llavors, és una cosa que sempre dic, a veure si algun dia m'animo i
I faig alguna cosa i llavors el que sí que hi he entregat és un treball que vam fer el 2023, que vam buscar una planta amenaçada aquí al Roquer, que és una ensopeguera molt rara,
i la vam trobar i li vam fer una cartografia i fins i tot n'hi ha més d'aquesta planta, l'Imonium giberti. El doctor giberti era un doctor, un metge de Vilaseca que va estudiar i va fer uns estudis molt interessants, clar, molt interessants per nosaltres perquè llavors va trobar foca del Mediterrani, va trobar llops, va trobar animals que ara serien com a impensables, fins i tot ocells de l'estepa,
i llavors li va donar l'Himonium Giverti se li va atribuir a ell perquè va trobar aquesta planta llavors aquesta planta aquí al Roquent tenim molta, de fet més que l'Himonium Virgatum que també vam fer una cartografia era tan simple com fer unes quadrícules de 10 per 10 metres
I veure si hi era o no hi era. I llavors això es va fer aprofitant una noia, la Clàudia, que va venir aquí a fer una pràctica. Li van facilitar tot el material així, a ser simple. Llavors ho publiquem. Ja ha rebut les revisions que s'havien de fer i és correcte.
I els altres escrits he escrit pel Mònic i un altre he escrit similar pel diari de la Torre, la Torre d'en Barra Actualitat, del Jordi, i és pel temporal Harry. Em vaig veure pel Facebook que el John Palmer havia publicat unes fotografies des del dalt del seu terrat o del seu balcó que es veia als camps d'onars de la platja de la Paella,
i com la tormenta Harry, tota l'aigua passava pels costats. I això em va recordar un article del diari de Tarragona del 17 de març de l'any passat, del 2025,
en què les plantes han protegit el passeu marítim. És a dir, es van recuperar les dunes en una platja més estreta, bastant més estreta que la de baixa mar, i això té mèrit perquè quan les platges són molt estretes costa com a més de convèncer a la ciutadania de sacrificar, entre cometes, una part.
Llavors el Calafell el que es va fer va ser, van venir aquí a veure com funcionava això, nosaltres havíem fet una exposició, se'ls va explicar als comerciants d'allà, hi havia un regidor que encara hi és, l'Aaron Marcos, que ja té formació sobre aquests temes,
I els comerciants ho van comprendre molt bé, que les plantes absorbeixen l'energia i que tenen més possibilitats que continuïn tenint els seus negocis i el seu passeig, si són aquestes plantes, malgrat que es sacrifiqui una part.
Aprofitant aquesta fotografia, en la proposta d'article que ha sortit publicat al Mònic, treballo sobretot el tema de la biofòbia i en el que es publicarà en l'altre diari treballo altres aspectes més tècnics i així.
Molt bé, doncs, recomanem als nostres oients que llegeixin aquests articles. Tanquem així aquest espai d'avui de l'Eco del Gaià, aquí a Baix Gaià al dia. Recomanen-vos d'assistir a aquestes jornades, aquest dissabte 21, dissabte 28, als Muntanyans, i si voleu anar en aquests de Ciència Ciutadana, escriviu a projectes.japec.cat. Ramon Farré, com sempre, un plaer d'aprendre de la teva mà
Ens en retrobem en pròximes edicions aquí al programa. Gràcies. Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Totes les coses bones arriben al seu final i a aquest programa li queden escassos dos minuts abans d'acomiadar-se fins a una nova edició. Però en aquest temps tindrem encara una estoneta per la reflexió. Sònia Camí, a veure, explica'ns quina és la frase cèlebre que s'ha escollit per un dimarts 17 de febrer.
Doncs avui he escollit una frase de Gustave Adolfo Béquer que va néixer un dia com avui i diu que l'ànima que pot parlar amb els ulls també pot besar amb la mirada. Avui parlem d'amor. Avui parlem d'amor i això que el dia dels enamorats per alguns va ser aquest passat cap de setmana. Per alguns, sí. Per alguns, per alguns. Nosaltres som més de Sant Jordi, eh? Ah, aquí, Juliana. D'altres ho celebrarem més endavant. I tant, que sí. D'aquí dos mesos. Però escolta, la qüestió és estimar-se.
I tant que sí, sigui com sigui, i el dia que sigui, no? Qualsevol dia és bo. I deixar-nos estimar, també. Ah, sí, clar, evidentment. En aquest cas per l'audiència, eh? Sí. Vaja, i el dia, el programa del de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dia. Fins demà. Molt bon dia a tothom, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. I a tots vostès els enviem, doncs això, abraçades, i els diem amb majúscules i cridant que els estimem i que els esperem demà a l'hora de sempre. Passiu bé.
Gràcies.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre, prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Cinc joves han mort.