L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia. El magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Doncs tots els dimarts, i després també en radifusió, nosaltres sentim l'eco del Gaià, i això vol dir que obrim un espai per al medi ambient, per a la sostenibilitat, i ho fem sempre de la mà de representants entre les diferents entitats naturalistes, ambientalistes, que treballen de forma activa aquí al nostre territori.
I avui tenim el grup d'amics de Toni Atchon, el GATA, dels ecologistes de Tarragona, Lluís Marsal. Benvingut, moltes gràcies per venir fins aquí a Onalatorre. Hola, bon dia, moltes gràcies per convidar-nos.
Doncs un plaer de rebre't aquí a Torredembarra, en connexió sempre amb Altafulla Ràdio i Roda de Barà Ràdio per parlar del nostre entorn. I bé, ho farem avui amb tu, en pròximes edicions també amb el president de la vostra entitat, amb en Lluís Guerrera,
i repassarem les activitats que heu anat fent les darreres setmanes, també les que teniu per endavant, i bé, parlarem de natura i també d'art. Esteu fets uns artistes perquè veiem que heu agafat l'avena artística amb una vessant també com molt reivindicativa, oi?
Exacte. Mira, com és el primer espai que participem d'aquesta temporada, esclar, se'ns ha ajuntat una mica de teca i, bé, intentaré ser breu. Hem fet força coses aquest estiu. A destacar, doncs, a l'estiu parem una mica el que són les excursions de muntanya, no? Perquè, esclar, fa molta calor i aleshores, doncs, això ho deixen per la tardor, per l'hivern, per la primavera,
a principis d'estiu, però a l'estiu com fa calor el que ens agrada és fer activitats aquàtiques, o sigui, fent molt de caiac tant al riu Ebre, al delta de l'Ebre, o com davant de la costa litoral tarragonina, no? O sigui, a vegades fem caiac, sortim d'aquí de Torredembarra i anem fins al platja llarga de Tarragona, no?
És una manera també de moure el cos, en aquest cas els braços, fer exercici a la natura, però en aquest cas la natura aguàtica. Jo deia això de l'art perquè sabem que vau fer una crida en el marc de Santa Tecla, que vau participar en aquesta jornada de les pilones.
Però, clar, agafant el tema dels microplàstics. Això mateix. Mira, ben lligat perquè, esclar, doncs ens agrada fer activitats aquàtiques per refrescar-nos a l'estiu, però també participem en actes refrescants, no?, perquè va tenir lloc dins de les festes de Santa Tegla, la primera Pilona Beach,
va ser el dissabte 13 de setembre, i era una mena de performance artística en la qual la fi era reivindicar aquests plàstics, aquesta contaminació de la qual les costes de Tarragona patien molt.
perquè al tenir la indústria petroquímica tan a prop, són de les platges més contaminades de l'estat espanyol, i ja no tan sols les de Tarragona, les de Vilaseca, o sigui la Pineda, i jo diria que el Tafull a Torre d'Embarra també. Algú de microplàstics us arriba, no?, és un problema.
que bé, nosaltres vam participar en aquesta performance, aquesta primera pilona beach que va tenir lloc a la platja llarga i ho vam fer de manera de col·laborar perquè donem alta veu a aquest problema que bé, doncs sembla com si...
Com són microplàstics que gairebé no es veuen, la gent no li dona més importància, però l'activitat va ser amb coladors, vam filtrar la terra i vam sortir molt de plàstics que no es veuen a ull nu, o sigui que has de fer la feina però hi són.
I volem entendre que és una problemàtica que les indústries químiques s'haurien de posar les piles a l'hora de transportar aquests plàstics. Perquè no és el problema de fabricació, és el problema de transport de la indústria fins a on s'acarrega aquest material, d'on s'esvaixell. Es veu que el transport no és com hauria de ser.
I bé, què paguem? Paguem, doncs, la natura ho paga, no?, amb aquests plàstics. Bé, va ser una intervenció artística que vam voler pintar una pilona, diguéssim, reflectint-nos en la pilona street que es fa al Carrecompte de Tarragona el primer dissabte de juliol de cada any. Sí, seria això.
No és l'única activitat artística, perquè just aquest passat cap de setmana vau participar a la jornada de Land Art als marges de Tarragona. Vau fer l'edició Horta Gran i Rec Major. Explica'ns com va anar això. Bé, doncs també van participar en aquest cas vuit artistes, hi van haver nou localitzacions i es va fer a l'Horta Gran de Tarragona, que també és una de les...
grans desconegudes, com els microplàstics que gairebé no es veuen i que hem de donar altra veu que sí, que està ple de plàstics la sorra, doncs l'Horta Gran és un terreny desconegut perquè es troba entre els barris de Ponent,
per la forta, per riu clar, la floresta, i el que és Tarragona. És terreny de ningú, no hi ha cap regulació, el pla urbanístic tampoc no surt cap definició, i és clar, aleshores són les antigues hortes, les que encara perviuen, que hem tingut sempre a Tarragona a la vora del riu Francolí. A més a més, una horta és rica en aigua perquè l'aigua que fan servir per regar, aquestes hortes,
és de la mina La Protectora, una mina de molts anys i que raixa l'aigua encara, però d'aquella aigua de mina que és la millor, la més neta. Aleshores, és clar, tenim aquí un valor natural que s'hauria de regular i nosaltres, els del GATA, hi vam participar en aquesta perfumança artística també per també donar altaveu a un lloc desconegut
que s'hauria d'incloure dins del pla urbanístic, protegir-lo, i hi ha exemples de protecció. Per exemple, a Catalunya tenim el cas que és el Paragrari del Baix Llobregat, situat al Gabà. Allò es va poder recuperar i protegir gràcies a la intervenció de diverses administracions. Té una manta o una protecció jurídica
que fa que aquells usos siguin només agrícoles. Doncs això nosaltres voldríem copiar aquest exemple i traslladar-lo a la Horta Gran de Tarragona, donar-li aquest usagrari, vindrar-ho de manera que allà no es pugui construir o no tinguin altres usos. Te diré un exemple.
Aquí ben a prop, a Tamarit, també hi ha hortes. També a la desembocadora del riu Gaià també hi ha hortes, però resulta que no hi ha cap protecció. I què passa? Doncs a no haver-hi protecció hi ha un càmping.
que pot comprar hortes i el càmping es pot fer més gran. I què passa? Doncs el càmping que hi ha a Tamarit cada vegada és més gran i l'horta encara més petita. Si hi hagués una protecció, doncs aquest canvi d'usos no seria possible. El càmping seria el que seria i les hortes serien el que serien. Però, clar, passa que...
estan tocades de molt perquè cada vegada la pressió turística fa que pot ser que algun dia les sortes del tamarit deixin d'existir. Això no voldrien que passés a aquesta horta gran de Tarragona i per això vam fer aquest acte, un dels primers actes perquè en un futur pugui sortir reflectit la protecció al pla urbanístic de Tarragona i més endavant també diverses administracions
poder fer un petit parc agrari protegit i que no hi hagi canvi d'usos ni res. Allò hauria de ser per ús agrari, com ha estat fa milers d'anys. Doncs jornades reivindicatives i també excursions, perquè us caracteritza aquesta nodrida agenda. L'endemà va anar el Congost de Fragarau.
I, Lluís, en teniu ja programades per les pròximes setmanes. Però jo voldria destacar aquesta d'algun gos de Fregarau, perquè és una excursió diferent, és una excursió en família, és allò que diem slow mountain, és anar tranquils a la natura. I això també ens agrada, fer-ho perquè estem acostumats a sentir, anem a fer una excursió d'aquí a aquí, i és allò que sempre està tot molt ben planificat, no? Tens, mira, un quart d'hora per esmorzar.
mitja hora per dinar, i allò que tens els temps, en canvi, aquestes excursions de slow mountain, que pots portar la família, els nens, doncs, tot i ser una excursió exigent, perquè el Congús de Fergarau, doncs, hi ha la seva distància, se va arribar fins a la meitat de Sant Bartomeu, doncs, esclar, és una distància, però si es fa tranquil·lament,
de manera pausada i pot participar també a la canalla i pot gaudir-la. Perquè, esclar, si la féssim com fan els adults de manera ràpida, esclar, els nens no podrien anar-hi. Aleshores, ja no és tan sols pensat amb els nens. Els adults també ho gaudeixen perquè, esclar, que puguis anar passejant tranquil·lament per la natura.
sense presses, doncs també és una altra manera de gaudir de la natura. I nosaltres al GATA també incloem aquest tipus d'excursions a les nostres activitats. Molt bé, recomanem que entrin a la vostra pàgina web, que allà teniu tot un calendari, moltes propostes, pràcticament cada setmana. Sí, cada cap de setmana tenim una activitat. Però abans d'explicar-vos
Les properes, les més importants, dir-vos que tenim també una bona notícia per part del GATA, perquè ara fa res, ens han emès dins de la xarxa per la conservació de la natura.
O sigui, som membres d'aquesta xarxa i tu et preguntaràs què és això de la xarxa de conservació de la natura. Doncs mira, és una entitat sense ànim de lucre, de segon nivell, declarada d'utilitat pública i està formada per associacions, fundacions, administracions públiques, empreses, universitats i centres de recerca.
És allò, que unir-nos a aquestes lluites compartides, fer unió per conservar la natura. És la nostra finalitat. I bé, la missió de la xarxa és promoure la conservació de la natura mitjançant la implicació social, principalment a través d'entitats de custòdia i de voluntariat ambiental.
i a qui la xarxa dona suport i amb qui treballa de forma col·laborativa i establint aliances per fer compatibles les activitats humanes amb la sostenibilitat dels ecosistemes. Nosaltres tenim aquestes dues ànimes, excursionista i ecologista,
Vam demanar l'ingrés dins d'aquesta entitat i res, fa un parell de dies que ens vam ser admeses com a membres d'aquesta xarxa de conservació de la natura de Catalunya. Bé, doncs és una bona notícia. S'ha de celebrar també això. S'ha de celebrar, sí, sí. És una implicació més en aquestes lluites per la conservació de la natura.
Doncs ja que parles de lluites, després ja repassem les activitats, però teniu algunes en marxa i un aquí, al Baix Gaià, que us té molt implicats, que és entre el terme del Catllà, però més aviat Tarragona, refresquem el tema, aquests dels camps de futbol que es volen projectar al que és l'Anella Verda. Això mateix, els nou camps de futbol...
que es volen projectar aquesta anella verda de Tarragona, però, esclar, aquest tram o tros d'anella verda està tocant al Catllà. Aleshores, doncs, afecta més a la població del Catllà que no passa a Tarragona, perquè Tarragona queda, diguéssim, els nuclis habitats de Tarragona queden lluny.
Però, esclar, aquest nou camp de futbol és a tocar del Catllà. Aleshores, doncs, afecta, evidentment, la gent del Catllà, per això que les mobilitzacions s'han sortit d'allà. Però, esclar, ens afecta a tothom perquè si han de treure arbres en atura per construir nous camps de futbol, és una afectació no tan sols del Catllà, sinó de tothom, no?
I ara, de cara a aquest mes d'octubre, s'estan preparant noves seccions reivindicatives per dir que encara som aquí, que no volem aquest nou camp de futbols. La cosa està, doncs, encara...
No se sap si es farà, si es deixarà fer, bé, la qüestió que encara està tot una mica verd, si es tira o no es tira endavant, però nosaltres hi hem de seguir donant la veu que no ho volem. No ho volem perquè, jo ho vam explicar l'altra vegada, que hi ha una zona a Tarragona, que és la zona de Camp Clar, que hi ha una zona esportiva, que hi ha camps de futbol,
i que no estan utilitzats al 100%. Hi ha infrautilització. Aquests nou camp de futbol, la gent que hauria d'anar aquí, no costa res portar-los a la zona del camp. Aquí existeix una zona esportiva en camps de futbol. Una zona que no s'utilitza al 100%, doncs anem a rebondibilitzar aquesta infraestructura i no construir-la a una altra a costa de tallar els pins
a costa de la natura. És una cosa que clama el cel i bé, doncs, aquí estarem nosaltres en propers reivindicacions per denunciar aquest fet. Doncs n'estarem al cas. Lluís, ens queden tres minutets. Anem a repassar, si vols, alguna d'aquestes activitats i això, convidar la gent també que us segueixi i també que s'apunti a algunes d'aquestes activitats que promoveu.
Mira, si la gent està interessada en les pròpies activitats, doncs és fàcil, tenim l'adreça a internet on trobaran totes aquestes activitats, gata.cat, és fàcil, però us puc avançar dues molt interessants en les quals participarem nosaltres. El proper diumenge anem a fer una caminada pel GR 92 i anirem de l'Hospitalet de l'Infant,
fins a l'Ametlla de Mar, caminant per la costa i també serà una d'aquestes excursions agradables perquè serà una mica mar i muntanya perquè estarem caminant per la costa però tindrem la mar tota l'estona. És d'aquelles activitats agraïdes. I després també el dia 9 de novembre participem amb el 61 Camí de Muntanya que fa l'efecte
i que en aquest cas és cap a fons a les muntanyes de Prades, no? Que també és una activitat que a nosaltres ens agrada participar perquè fa molts anys que es fa i aleshores doncs no podíem deixar de ser-hi, no? I bé, hi ha moltes més coses que tenim preparades com visitar la cova de les pluges francolí, etcètera, etcètera, però que per no allargar-me més, a gata.cat i ho trobareu tot allà.
Fantàstic, doncs ja ho sabeu, a la seva pàgina web trobareu la manera d'unir-vos a aquestes excursions. Nosaltres també tots els mesos comptarem amb una veu d'aquí del Gata a l'Eco del Gaià, avui està la del Lluís Marsal. Aquí agraïm que vingui expressament aquí als estudis d'Ona la Torre en connexió amb Altafulla i Roda per parlar de totes aquestes iniciatives. Lluís Marsal, seguim en contacte, que vagi molt i molt bé.
Gràcies. I gràcies per venir. A reveure.