Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 3 de desembre, dia de Sant Francesc Xavier. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla, la platja, ja s'està reconfigurant amb la sorra procedent de la palla de Torredembarra. La distribució dels sediments la gestiona l'Ajuntament, que hi destina 30.000 euros de les arques municipals i durarà tota la setmana.
A Torredembarra el Teatre Auditori rebrà 468.000 euros de la Diputació. La partida s'inclou en el pressupost de l'any vinent i ara el consistori està pendent de la redacció del projecte que determinarà què queda per acabar l'agradament i quan costarà. I a Roda de Barà l'Ajuntament reclama la titularitat del Camí dels Horts arran d'unes denúncies per obres irregulars. La polèmica situació urbanística es va debatre al darrer ple arran d'una pregunta d'Esquerra Republicana.
Això que estan escoltant és Baix Gai al dia, el programa de proximitat que connecta el Tafull a Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix Gai amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dimecres, què tal, com estàs? Bon dia i bona hora. Jo, bé, la taula i el software d'aquella manera, eh? Estic patint una miqueta, però espero que puguem salvar el directe.
Però si ho teniu tot nou, on a la torre, si tot són aparatos d'última generació. Sí, però de vegades la part aquesta digital, no sé què vols que et digui, l'analògic dona una tranquil·litat que de vegades trobo a faltar amb aquests xips i tanta modernor, també t'ho dic.
Mira, pots trucar, com és allò ara que fan aquella falca o aquell anunci? El 017, eh? No ho has sentit? No ho sé. Jo sabia d'uns que feien broma que deien del 013, quan tenies taques de cafè a la senyera. Ai, mira. Mare de Déu. En fi, va, vinga, que segur que tot això s'arregla. Dos cops de martell i una clau anglesa i a fer puny.
No em toquis idees. Tenen sintonitzat el de fulla ràdio a la torre i roda de la ràdio. Som baix, veia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Un moment, ara, per fer un cop d'ull a la previsió del temps... que ens ha d'acompanyar al llarg de les properes hores... així que, sense més dilacions, connectem amb el servei meteorològic... de la xarxa de comunicació local. Luis Vidérez, hola, molt bon dia. Bon dia, dimecres, dominat per la tranquil·litat atmosfèrica... com a mínim pel que fa a l'estat del cel a les comarques de Tarragona. I és que els núvols han de ser molt escassos. Sí que aquest matí se n'han format alguns, de fet amb oires i tot, que tenim més cap a l'interior...
especialment a les Baix del Priorat i molt concretament cap a la Conca de Barberà. Aquí fins i tot hi ha un cel força tapait de núvols, però s'han d'anar trencant una mica. Amb el pas d'aleshores el que anirà fent també és més vent i per tant anirà pentinant aquestes boires. Sí que mantindran alguns núvolots a les muntanyes de Prades aproximadament, però en general a gran part del Camp de Tarragona el que tindrem ja és força sol i més vent,
Al llarg d'aquem migdia i tarda més insistents. Ja visem que ens venen una colla de dies de vent de mestral, de vent de dalt, i que en algun moment bufaran bastant forts. I avui, bàsicament, amb aquestes clarianes, tarda que acabarà més tranquil·la, però amb sensació de frescor perquè el vent no hi deixarà de bufar. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Amb la meteo clara per una jornada com la d'avui i arriba d'aquest moment, consultem les portades a la premsa d'aquest dimecres 3 de desembre. Comencem pel que ens toca de més a prop, així que primer agafem el més, el diari del Camp de Tarragona, gratuït per cert, que avui titula Conit planteja preguntar als ciutadans si volen ser barcelonins. El penedès, l'alcalde, considera que Tarragona els té oblidats.
D'altra banda, avui també destaca la portada del mes a Tarragona. La reforma del metropol culminarà amb la seva ampliació. Cal d'anunciar durant una visita d'obres l'adquisició d'un immoble contigu per crear un nou accés al teatre, ubicar-hi el fons Jujol i un restaurant.
Qüestió que avui que destaca aquesta, la portada d'aquest rotatiu gratuït, precisament per la fotografia que l'acompanya. Força gran en què podem veure el batlle tarragoní seguint les indicacions dels tècnics d'aquesta obra, el Teatre Metropol, amb algun dels elements singulars també de la seva arquitectura ben visibles en aquesta fotografia.
D'altra banda, avui veiem, pel que fa a seguretat, tres titulars junts amb un sombrejat de color vermell. I llegim, aquest any han caigut un 10,2% els delictes arreus, tot i que el tràfic de drogues ha pujat.
Encara en crònica policial llegim Tarragona registra un 44% menys de robatoris a domicilis, però hi ha força més delictes sexuals. I una tercera qüestió, el Vendrell és el municipi estatal on més s'ha reduït el nombre de delictes.
Més coses pel que fa a infraestructures. Avui destaca a la portada del mes. El parc eòlic projectat a Montbrió acumula l'oposició de 10 municipis i de milers de signatures ciutadanes. I sota mateix de la capçalera del mes, pel que fa a futbol, Reus a punt de viure una nit màgica de Copa del Rei contra la Reial Societat a partir de les 9 del vespre. I en mobilitat, els municipis tarragonins de l'R13 creen un front comú per reclamar més i millors freqüències a Renfe i a DIF.
I un dels nostres, que rebem i que també repassem cada dia, és el diari de Tarragona. En l'edició d'avui hi llegim. La carn de porc continua baixant de preu. Festa porcina. Mercolleida. Alerta de la saturació del mercat europeu per falta d'exportacions. Més coses. Els ocells. Els estornells causen desperfectes amb els seus excrements.
Fotografia impressionant avui a la portada del diari de Tarragona, en què podem veure centenars d'estornells sobrevolant el cel entre Salou i Vilaseca, perquè de fons hi podem veure Port Aventura, amb les atraccions, per exemple, com l'huracan Condor o el Dragon Can.
Imatge impactant, fosca també, en què ressalta, destaca això, crida l'atenció, els centenars d'estornells que sobrevolen el cel del Camp de Tarragona. Més coses. A Tarragona avui se celebren els 25 anys a la xarxa Santa Tecla, pionera a Catalunya. En mobilitat, el Camp de Tarragona exigeix que l'R13 tingui més freqüències en Barcelona.
A Reus, la ciència demostra que les zones de baixes emissions són positives. Estudis internacionals ho corroboren. Pel que fa a economia, el Verifacto s'ajorna un any i dona aire a les pimes. A Tarragona, el Metropol serà el centre d'interpretació de Jujol.
I pel que fa a energies, COE podria acollir una central de fusió nuclear. I avui a la capçalera del diari de Tarragona hi veiem també l'escut del Reus Redis. I és que avui es juga aquest partit, Reus Redis, Reial Societat de Copa del Rei. Diu el diari de Tarragona, directe al diari i tertúlia, prepartit.
I ara revisem les portades dels diaris d'àmbit generalista per fer-nos també una bona idea de tot el que és notícia fora del nostre territori. Raquel, t'ho diràs. Doncs comencem pel periòdico que ens diu que el govern eliminarà tots els sanglars de la zona zero del focus de pesta porcina. Diuen que el nombre d'animals morts pel virus de Cerdanyola s'enfila a nou. Expliquen que el pla de contingència ordena una reducció dràstica de la població en l'àrea de vigilància que s'estén fins a Barcelona.
El porcí espanyol afronta restriccions arreu del món i caigudes de preu a les portes de Nadal. I la imatge és de Donald Trump, que anuncia atacs per terra a Venezuela ben aviat. El president redoble les amenaces al narcotràfic i inclou Colòmbia. I si he de dir les paraules textuals, doncs he de dir una paraulota. Suposo que deuria dir motherfuckers, però ho han traduït com acabarem amb aquests fills de puta.
El titular de Política Estatal Nacional parla de Sánchez, que pica l'ullet a Junts, facilitant la despesa d'ajuntaments i ens locals. El Partit Popular, d'altra banda, presumeix d'haver forçat el líder del PSOE a reaccionar després de l'oferta de Feijó als postconvergents.
Problemes per pagar. Diuen que la banca última prorrogar l'alleujament hipotecari per a rendes mitjanes. La iniciativa seria voluntària, però s'espera que s'hi sumin la majoria de les entitats. És un tema que avui trobareu ampliat a la part econòmica.
del periódico Can Clau Internacional, una notícia que trobem arreu i que ens fica als pèls de punta. Putin diu que no volen guerra amb Europa, però si comencen ells estem a punt. Això és el que ha dit textualment. Acabem amb una notícia...
que ens parla de Barcelona, que ha estat escollida capital europea de Nadal 2026 pel seu model festiu. I imatge a la capçalera també de Rafinha per explicar que el Barça s'imposa a l'Atlètic amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran.
Anem amb la Vanguardia. La imatge és de Putin en aquesta reunió amb la delegació encapçalada per Woodcock, que és l'enviat de Trump, al Kremlin. I diu que Putin repta Europa a una guerra. Asegura que Rússia està preparada a partir d'ara mateix per vèncer.
Paraules que avui destaca l'avantguàrdia, tot i que el titular també més destacat a la portada és per Sánchez, que ofereix un gir a Junts per reconduir la legislatura. El partit de Puigdemont valora que el president reconegui els seus incompliments a RAC1.
El líder del PSOE acusa Avalos d'escampar mentides i l'avisa ni amenaces ni xantatges. També parlen de la grip que posa les urgències dels hospitals catalans al límit. L'epidèmia es dispara abans del que s'esperava i diuen que el pitjor ha d'arribar. I avui imatge també de Juan Francisco Pérez Llorca, que demana perdó a les víctimes de l'Adana en assumir la presidència valenciana.
També parlen de la pesta, diuen que la Generalitat prepara ajuts al sector porcí i dues imatges esportives. D'una banda, el futbol femení, perquè Espanya ha quedat campiona de la Nations League. Han guanyat Alemanya 3 a 0. I d'altra banda, el millor Barça es retroba contra l'Atlètic. I veiem aquí els jugadors abraçats celebrant un gol.
El punt avui. Avui ens diu que el català s'aprèn parlant-lo. Uns 12.000 voluntaris integren els programes de la Generalitat, de la Coordinadora per la Llengua i Òmnium. Són programes per parlar el català amb nou vinguts davant el retrocés en lo social de la llengua.
Hi ha avui diferents articles per analitzar l'impacte de la pesta porcina i els darrers moviments també de Sánchez amb Junts i analitzen també la plataforma 3CAT com s'està esforçant per anar al rescat del jovent.
Acabem amb el diari Ara. La imatge destacada és de Rafinha fent un petó a l'escut del Barça a la samarreta perquè ens expliquen que el Barça treu el caràcter de líder. Han guanyat 3 a 1. El titular principal, però, és per Sánchez, que fa autocrítica i anuncia mesures per mirar de retenir junts. Assumeixen els retards amb els de Puigdemont en plena pressió del Partit Popular per una moció de censura.
Expliquen que el decret amb els punts pactats inclou ajornar fins al 2027 el nou sistema de factures per a pymes. És el que destaquen respecte a la governabilitat de l'Estat. També imatge d'una cancel·laderia...
i expliquen, en paraules textuals dels representants del sector porcí, que si no podem exportar, sobren porcs. Els consumidors no redueixen el consum i continuen els controls dels casos positius.
Vladimir Putin també és protagonista avui a la portada del diari Ara i expliquen que Putin avisa que el país està preparat per una guerra a Europa. Els Estats Units i Rússia negocien a Moscou l'acord de pau per Ucraïna. I acabem amb l'Ebel que vol convertir Barcelona en un hub de llarg radi. L'aerolínia es manté dins el grup IAG però s'independitza d'Iberia.
Són els titulars destacats a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 3 de desembre.
Moment, ara per analitzar l'actualitat, això els dimecres ho fem acompanyats del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dulcet, que el tenim ja més que ben instal·lat als estudis del Defollaràdio a l'Avinguda Marquès de Tamarit. Òscar, bon dia, benvingut, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Et veig com amb cara de piles carregades, eh?
Sí, sí, sí. He tornat fa uns quants dies de fora, per treball també, però sí, he tornat amb les piles carregades. Doncs ho celebrem. Escolta, volem obrir un debat avui, aquí al programa, amb la teva companyia. Entren en joc la llibertat individual, l'edat, la salut i la seguretat. Parlem de gent gran al volant, de quan arriba el moment de deixar de conduir.
A tu què et suggereix, primer de tot, això que acabo de dir? Llibertat individual, salut, seguretat, edat? El problema és quan la llibertat, aquesta suposada individual, afecta a la comunitat. És a dir, que cadascú faci el que cregui amb el seu cos i amb la seva edat, o en funció de la seva edat, sempre que quan no afecti la col·lectivitat. Conduir és un acte de molta responsabilitat,
que, per tant, no et permet aquesta llibertat individual, perquè tu, quan cada cop que fas un cotxe et poses a la carretera, estàs posant en risc, sempre, vulguis o no vulguis, la teva vida, però és per tot la dels altres. No és més el que puguis fer tu o que tu puguis conduir bé, sinó el que puguin fer els altres amb un error seu. Clar, aquí hi ha un discurs important. Hi ha un tabú amb el fet de dir ja no puc conduir? Clar, i tant. I per què cost assumir-ho, això?
Bé, costa assumir-ho perquè volem ser independents fins a l'últim moment, fins que el cos ja ens diu, no, escolta, ho has d'admetre d'una vegada, que hi ha fuites, hi ha imprecisions i que ja ets gran, i costa assumir aquesta edat.
Però, més enllà d'això, és molt important que les autoritats siguin les que marquin també certs límits en segons què. I jo, sota el meu parer, no vol dir que una persona de 80 anys no pugui conduir o no estigui preparada per conduir, ull, però hi ha un tema que són reflexos, hi ha un tema que són, en fi, arrades que es poden cometre de forma involuntària,
I que un cop s'encomeses, ai, jo no ho volia fer, jo no ho sabia, però ja s'encomeses, no? I per tant, penso que s'ha d'acotar, s'ha de marcar un límit d'edat en la qual no s'ha de renovar el carnet i s'ha de retirar el carnet a certes edats. Quina edat seria, per exemple? 70 anys, per mi. Sí? Sí.
Sí. Si vols, vol apurar 72 anys, 73, com molt. No aniria més enllà. Ja sé que això, evidentment, ara aixecarà ampolles i que molta gent dirà que se senten perfectament capacitats, que quan vas a parar, que hi ha gent que amb 80 anys està perfectament, tot el que vulguis, però estàs perfectament fins que en un moment no ho estàs.
en què falla qualsevol part del cos, que tens un despiste, que es diu, en fi, poden passar 40.000 coses. I de la mateixa forma aquesta forquilla que jo marco als 72 anys, per dir alguna cosa, també et dic que crec que és una aberració avui en dia amb la immadoresa que té la joventut donar-li un carnet a una persona amb 18 anys. Jo crec que hauria de començar-se als 25 anys.
Ja sé que és molt dur el que estic dient, és una opinió molt particular, evidentment, però jo faria a partir dels 25 anys, perquè vull dir que una persona amb 20 anys té la maduresa d'una persona de 15 o de 13, aquesta és la realitat, per tant, a partir de 25 anys, i fins als 72, si vols 75, marques 75 si vols, ja t'ho amplio 3 anys més, però no més enllà.
No són les capacitats de cada persona, però, i per això es fan, i ara aquí obro un altre meló... Molt bo i molt delicat, també. Cada cop que s'ha de renovar el carnet, aquestes proves de capacitats en què hem d'anar amb un centre autoritzat perquè ens diguin, sí, vostè pot renovar el carnet. Els centres autoritzats són màquines de fer diners, en el sentit que...
Si m'equivoco, que algú truqui i ho digui, però us ho dic, que en sèrio, siguem realistes i siguem sincers. Tu l'has fet mai, aquell allò que has d'agafar com un accelerador? És com un videojoc. I te n'en surts? Sí, però aquest no és un problema. Jo ho dic perquè jo no me n'en surto, jo amb els videojocs sóc un negat, no en tinc ni idea.
I, vaja, m'acostumo a anar sempre per fora del camí marcat, però el carnet el renovo. No, no, perdona, és que aquí hi ha el tema. Qui no renova el carnet? Digue'm quin percentatge de gent no renova el carnet. Ningú...
A aquestes empreses els interessa facturar i, per tant, tothom que entra per la porta d'aquesta empresa surt amb el carnet renovat perquè, si no, no cobren. Punto pelota. És el que hi ha. L'altra cosa és que hagis de jugar a un videojoc. Dic jugar, que ningú ho tregui de context, eh? Per passar aquesta prova. Ho facis bé o ho facis malament?
No ho sé, potser algun dia podríem preguntar per què hi ha aquesta prova en concret que es fa per acreditar que algú pot conduir o no. No ho sé, no sé per què es fa, no en tinc ni idea. A més a més, conduir un cotxe amb cada mà, vull dir que...
Bueno, suposo, no sé, no tinc ni idea de què respon, però evidentment si existeixes que respon a algun tipus de reflexes o de... Això un psicòleg t'ho podria dir, perquè és un tema, suposo, de... De dreta, esquerra i de... Exacte, exacte. Vull pensar... No, estic segur que un psicòleg t'ho respondria a la perfecció, perquè al fons són tests psicològics, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que...
L'essència és aquesta, però reitero que digue'm tu quanta gent suspèn, quanta gent no renoven el carnet per anar? El control és el que és, aquí es van anant prolongant i renovant carnets sense cap tipus de problema, però hem acabat a la carretera i tenim gent inconscient...
De gent inconscient n'hi ha totes les edats. No estic dient que dels 26 als 74 la gent sigui conscient, però tens la caràctera plena de gent que amb 20 i pocs anys els agrada molt córrer i van molt distrets perquè estan tots emparats i tens gent de 70 i escaig que tot va molt bé fins que deix de funcionar i un dia falla un reflexe. No cal esperar que falla un reflexe un dia
No cal esperar que hi hagi un despiste un dia, perquè quan tens un despiste o falla un reflex, hi pot haver l'accident a sobre. És el que et deia abans, no és el que facis tu, sinó el que pots fer els altres. No és que tu condueixis bé, és el que et pot fer un altre que no està conduint bé. És realista limitar aquesta edat per poder conduir quan o no hi ha alternatives de transport o quan les alternatives de transport van fatal? El problema és que d'anar en paral·lel una bona política de transport públic.
Aquesta és una altra. És evident que hi ha molta gent gran que condueix per anar al tros, hi ha gent gran que condueix per anar del poble a la ciutat. És cert que si hi hagués transport públic ben comunicat per anar dels pobles a les ciutats, això no passaria.
És que fins i tot, encara que sigui un recorregut curt, el típic senyor que se'n va, i torno a posar l'exemple del tros, que se'n va el tros amb el cotxe, en aquell trajecte que fa, que això parlem de moltes persones grans, està posant en perill la seva vida i les d'altres persones.
És un exemple molt tonto, si vols, però hi ha moltíssims casos com aquests d'agafo el cotxe un moment, l'agafo només un cop al mes, després hi ha la gent que condueix molt lenta i que posa frenètica la gent que condueix molt ràpid. Cada persona és un món i cada món és una conducció diferent.
estem en un món en tot ha d'anar ràpid, on la gent va a molta més velocitat del que hauria d'anar i en què la gent està frenètica perquè està estressada, perquè no sap viure el dia a dia i està amb els nervis a flor de pell. Llavors tot li molesta, tot és irritable, veure algú que va lent i comença a depitar-lo com si s'acabés el món...
Sí que és cert que tenim una cultura molt lligada precisament al vehicle. Potser costa tant també de deixar de conduir o de fer deixar de conduir, perquè els mateixos familiars això ho poden dir a una persona gran, que al final quan se li comunica o se li intenta fer entendre que no pot conduir, és com si perdés una part de la seva identitat. Sí, exacte, però hem d'assumir que ens fem grans i que hi ha un límit per tot. El problema és aquest, el problema és voler assumir
fins a les últimes conseqüències que els anys passen però per nosaltres passen en va i que podem conduir tota la vida i que podem fer totes les coses tota la vida. És com la gent que resigna a posar-se ulleres quan sap que li toca posar-se ulleres. Això ho hem vist moltes vegades. És l'exemple més clar, no? És la negació a dir, escolta, amb el cos s'està envellint
perdo facultats i, per tant, m'hauré de posar olleres, no podré conduir, no sé, m'hauré d'engegar, com abans no feia la calefacció perquè ara passo fred a casa, en fi, hi ha coses que són fruit del pas dels anys i això ho hem d'assumir tots. El problema és no assumir-ho, saps? Tu deixaries de conduir amb això, amb 72, 75? Sí, sí, sí. Evidentment, perquè penso que és la... Sí, sí, és que penso que decigi. Una altra cosa, encabat, tornem a entrar en el tema de les polítiques, eh?
Fem barquings disuasoris a les entrades de les ciutats perquè hi hagi un transport públic i, per tant, fem que tota la gent que condueix el cotxe pugui anar pel mig de les ciutats amb un transport públic. Comuniquem bé als municipis, fem una bona xarxa, una bona infraestructura viària i ferroviària. Ja no entenem amb el tema ferroviari, però amb el tema dels transports públics d'autobusos, fem una bona xarxa.
que comuniquin tots els municipis de forma molta més privacitat que no pas ara, que arriba un autobús cada 5 hores, dos autobuses al dia. Fem-ho bé, fem-ho bé i facilitem a la gent de totes les edats que pugui utilitzar el transport públic.
Reflexionem, sisplau, reflexionem. Òscar Ramí Dulcet, gràcies per compartir aquestes lembrades amb nosaltres. A vos, mestre. Que vagi molt bé. Igualment. Nosaltres ens plantem a la recta final d'aquest primer tram de programa. Tenim una petita pausa, però abans un clàssic, pàgina musical en català. Avui descobrim Àlex Pérez, que després d'anys treballant com a compositor i productor per nombrosos artistes, ha decidit centrar-se...
En la seva carrera, cantant com a músic, el punt de partida d'aquesta etapa és què passaria una col·laboració amb Ginesta, una de les bandes més destacades i també amb més projecció de l'escena catalana del moment. Sona d'aquesta manera. Sobre el meu coixí una pestanya Tens el mal costum de marxar quan arriba el matí I ara que poso les llargues Només tinc el dubte de veure si vols venir
He passat les nits saltant taulades, però ara em vull quedar aquí. Què passaria? Si el món deixes de girar i aquest moment dures tota la vida, si obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentida, què passaria? Que la sort de trobar-nos no sigui només cosa d'uns dies.
Nosaltres fem ara una petita pausa, els emplacem però els seguim connectats i connectades a la seva ràdio de proximitat perquè de seguida ens hi tornem a posar moltes més històries personals i properes. Fins ara. Que el més fàcil serà que ens cremem, però ara sí que avui corre aquest risc.
He passat les nits saltant taulades, però ara em vull quedar aquí. Què passaria si el món deixés de girar i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els ulls a mig per tot per poder veure que això no és mentira, què passaria?
Aquest Nadal, Torre d'en Barra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977 64 0003, farmàcia Cogul.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona Latorre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Viu al Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de Balcons de Nadal, el quart Triatlona de l'Enc...
Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem. Sintonitzes Ona la Torre. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incompliments de la seva formació no canvien res. Nogueras ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complia els acords. Era qüestió de voluntat política. Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat. També el que es va anunciar, però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
Nogueres ha afegit que no hi ha negociacions de cap mena amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i Puigdemont tampoc no reviuria la relació.
I ja són nou els casos de porcs senglars morts per la pesta porcina africana. Tots s'han trobat al mateix radi de 6 quilòmetres on hi ha l'únic focus detectat a Cerdanyola del Vallès. Avui han de seguir els operatius de contingència per abordar l'emergència i també se celebrarà una reunió de govern al Parlament per abordar la resposta econòmica a aquesta crisi. Tot plegat mentre la Generalitat ja ha anunciat que s'implementaran mesures extraordinàries per reforçar la bioseguretat a les granges i també
mentre que el president, Salvador Illa, ha demanat que s'intensifiquin també les batudes contra els engles. Hi ha mobilitat retencions a la B23, a Sant Feliu i a Esplugues, també a l'A2, a Sant Vicenç dels Horts i a Sant Joan d'Espí, i també a la C58 i la C33 a Montcada. També per un accident entre un autobús i una ambulància, aquesta matinada se circula encara en pas alternatiu per la BB-5011 cap a Can Ruti.
Pel que fa a l'afectació per la neu, es mantenen obligatòries les cadenes a la C28 entre el nou Tarant i l'alta neu i també a la C142B en l'accés al plat de Beret. Pel que fa a la circulació ferroviària, la circulació està interrompuda encara en l'R8 per una incidència per causes operatives entre Martorell Central i Granolles. Entre també els trens de l'R4 circulen per via única entre Terrassa i Sabadell Sud per la presència d'un animal de grans dimensions en aquest tram.
I la Mancomunitat de la Conca d'Òdena ha rebut 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per instal·lar a Igualada un sistema de xarxes als sobreixidors del clavegram que reté tovalloletes i residus sòlids quan plou intensament. Els treballs ja han acabat i busquen evitar que aquests materials arribin al riu Anolla. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, encara amb el segon tram de programa, ara que venim d'aquesta petita pausa, així que gràcies per no haver desconnectat en altres. És dimecres.
3 de desembre i la platja d'Altafulla ja està rebent la sorra provinent de Torredembarra que s'hi evoca al llarg d'aquesta setmana per reforçar especialment el tram central del passeig de Botigues de Mar, la zona del portí i l'espai davant del parc de Bora Mar. L'Ajuntament d'Altafulla gestiona la distribució amb un cost de 30.000 euros i calcula que s'hi evocaran uns 7.000 metres cúbics de sediments, la meitat dels previstos. La qualcaldessa i regidora de Mediament, Alba Muntada, recorda que aquesta aportació
Té un efecte temporal i que l'altra meitat arribarà a l'abril quan el mar acostuma a estar més estable i ja s'encara la temporada turística. De fet, el moviment de sorra forma part del conveni que obliga el port de la torre a compensar les platges situades al sud per l'impacte que genera en el moviment natural de sediments.
I en Penedel, el consistori Altafollenc treballa en solucions de més abast per reforçar la resiliència del litoral, com la possible instal·lació d'un espigó submergit i la permeabilització dels extrems del passeig. Mentrestant, a la torre, l'extracció de sorra ha començat a la zona més propera a l'espigó del port, on s'acumula de manera natural. Des d'allí es carreguen els camions que traslladen el material cap a Altafolla.
Ha explicat això, tal com ja els vam avançar en el programa d'ahir, en què justament vam entrevistar la colcaldessa d'Altafulla. Ara de seguida saludarem el capità del port de Torredembarra per tractar tot aquest assumpte. Una entrevista que farà el nostre company Josep Sànchez. I d'aquí una estona també conversarem amb Gerard Jofre, altrament dit Reugénio, que aquest dissabte actuarà al casino municipal de Roda de Barà. Això és Baix, gaire el dia. Gràcies per escoltar-nos. Ara seguim.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Parlem amb l'Oriol Milà, capital del port de Torre d'en Barra, per conèixer els detalls d'aquest inici de l'operació d'extracció de sorra, que tot just ha començat aquest dilluns. Bon dia. Bon dia. Com s'està produint tot ara, aquestes primeres hores? Com ho esteu veient?
Bé, bé, això és una actuació que ja estarà prevista des de feia uns mesos i per tant estem complint dintre dels requisits del nostre títol concessional.
en extreure unes sorres dintre d'un espai de platja de la Paella i transportar-les al lloc on la demarcació provincial de Costes ens ha demanat que ho transportem, que és a Altafulla. Per tant, això està dintre d'aquest marc de compliment legal que totes les concessionàries tenim
però també pel qual totes les concessionàries estem intentant lluitar de negociar o, si més no, d'excloure del títol concessional en el cas de Torre d'en Barra.
perquè realment no obeeix a cap criteri o argument científic, tècnic i inclús econòmic, com hi hem vingut explicant diverses vegades. Llavors avui comencen aquests treballs on en aquesta primera fase s'extrauran 7.000 metres cúbics,
i estarem pràcticament uns 10 dies fent-ho, transportant aquestes sorres a la platja de la zona del Fortí d'Altafulla, des de la Paella a la platja del Fortí d'Altafulla i allà serà ja el propi ajuntament d'Altafulla que se n'encarregarà de l'estesa d'aquesta sorra al llarg de la platja i de consolidar els seus criteris en funció de les necessitats que entenc que té.
Per tant, són 10 dies de feina, entenem que fins a finals de la setmana vinen, per aturar aquests 7.000 metres cúbics. Per tant, tot el que hi ha festes adelenques i tot, ja s'hauria acabat tots els treballs, no? Sí, sí, i tant. Estem parlant d'uns 10 dies, 12 com a molt,
estem parlant d'una extracció molt petita 7.000 metres cúbics no és pràcticament no és un volum molt important dintre del que és les volumetries que s'utilitzen a la regeneració de platges pensem que
Quan Altafulla es va artificialitzar la platja l'any 93, aniran a dipositar 300.000 metres cúbics i en anterioritat, a finals dels 80, 160.000 metres cúbics més. Si estem parlant d'una platja de 460.000 metres cúbics, perquè algú va pensar que així podria funcionar aquesta estructura després de totes les...
totes les afectacions que se li han produït en aquesta platja al llarg dels últims 40 anys. 7.000 metres cúbics és poc, però per una concessionària com nosaltres és moltíssim, a nivell d'inversió, a nivell de gasto, a nivell de...
d'esforç econòmic per un port com el de Torre d'Ambarra és absolutament insostenible tenir que fer això d'una manera regular a nivell puntual. Entenem que si aquesta és una solució per després assentar-nos i negociar i replantejar sobretot el títol concessional
que entenem que no està ben escrit o que no està ben plantejat i que inclús entenem que, probablement, algun dels arguments que utilitza són arguments més aviat generals i que no afecten a la idiosincràsia de la nostra costa, doncs estem oberts a complir en aquest títol. Però, evidentment, això ja ha d'haver-hi un canvi,
A nivell ambiental entenem que no té cap tipus de sentit, és el contrari, segurament afectarà aquest tipus d'actuacions a les comunitats biològiques de l'entorn, sobretot més de la platja d'Altafulla, afectarà a la pròpia platja de Torre d'Embarra. Pensem que són dues platges que estan actualment estabilitzades i per tant qualsevol actuació que es faci es desestabilitzaran.
d'una manera o altra passarà, i a més a més el que volem és, sobretot, mostrar la realitat d'aquesta situació. Penseu que ara ja heu tingut les primeres dades d'un encàrrec que vam fer a l'IH Cantabria, a l'Institut
de Hidràulic Ambiental de Cantàbria, el que era l'Institut Geogràfic de Cantàbria, amb el professor Raül Medina, que avui en dia és probablement la persona de referència del que és l'oceanografia, la hidrodinàmica i l'enginyeria costera, no només a l'estat espanyol, sinó un dels pioners d'Europa.
on les conclusions han sigut força interessants, que de manera taxativa han afirmat que en port o sense port de Torre d'Embarra, la platja d'Altafulla tindria la mateixa problemàtica que té a dia d'avui. Probablement per tot aquest passat d'afectació important, des de la presa del riu Gaià, la falta d'importació de sediments, des de la construcció del dic Exent, d'aquest espigonet que està davant de la roca del Gaià,
que ha produït afectacions de l'escolació de la pròpia sorra artificial que s'ha anat instaurant, de l'extracció que va haver-hi intensiva en aquesta platja durant molts anys, arrel de la fàbrica de la Roca del Gallà també, i per altres motius de temes de la construcció.
i per tant que en aquesta realitat més la que nosaltres portem a nivell sobretot d'estudi hidrodinàmic on són dos platges tant a l'Alta Rodemarra com a l'Alta Fulla independents a nivell dinàmic podem demostrar que el port no té cap tipus d'afectació en aquest sentit i que per tant la problemàtica d'Alta Fulla que evidentment existeix i que
també hem de ser sensibles perquè evidentment tothom vol resoldre la problemàtica que té actualment a la costa, doncs la puguin solucionar però diguéssim amb fons que no siguin d'una privada que en principi no intervenim en aquesta situació.
Sobre això, quan va haver-hi la reunió el mes d'octubre amb totes les parts implicades, suposo que portàveu aquesta demanda de canvi de la concessió. No sé quines sensibilitats vau trobar per part de les altres parts per atendre aquesta petició vostra de canviar tot el tema de la concessió. Si veieu certa perspectiva que aviat es pugueu aconseguir resultats.
Bé, aquesta reunió era, bàsicament, l'objectiu d'aquesta reunió era, primer que tot, explicar que el port continuaria, com ho ha fet sempre, aplicant el seu títol concessional i que, per tant, aquest projecte que s'havia enviat endavant, portar-lo a terme, però, evidentment, també vam exposar
a totes les parts, no només nosaltres, sinó a Ports de la Generalitat, que és l'organisme que tutela les concessions dels ports a Catalunya, que entén el mateix que a Ports de Torredembarra i a Societat Anònima, que s'ha de replantejar aquest tema i que, per tant, s'ha d'instar un canvi substancial
del títol concessional en aquest aspecte, en l'aspecte de dinàmica, d'afectació de la dinàmica. Perquè el port realment no és un element important en això. Evidentment, qualsevol estructura que es munti a la costa, però no només un port, sinó un passeig, un dic exempt, la falta de sediments per una presa...
qualsevol activitat que hi pugui haver-hi al mar sempre tindrà una afectació. Però aquesta no és la nostra. Aquí nosaltres no som protagonistes d'aquesta afectació de la platja d'Altafulla. Llavors sí que vam instar, vam parlar de que instaríem
aquesta modificació i que això ho havíem de parlar. I per part tant de la subdelegació del govern com per part dels serveis provincials de la demarcació de costes de Tarragona van acceptar d'obrir una taula d'aquest tipus. Evidentment, amb qui vam tenir més recolzament en aquest tema, des de post de la Generalitat,
i des de la política litoral de muntanya i de costes, de litoral, de polítiques de muntanya i litoral, que entenen perfectament que hi ha d'haver-hi un canvi en aquest sentit, una anàlisi d'aquest títol concessional que es va formular a finals dels 80 i que en aquella època no hi havia suficientment criteri ni arguments com per
decidir en termes de dinàmica litoral quines eren les factacions o no a través de models numèrics que eren molt primitius. És a dir, partim d'unes premisses que es van fer fa molts anys i que estan equivocades. Estan equivocades, i no només ho diu el Port, sinó que també ho diu aquest informe de l'Institut Hidràulic Ambiental de Cantàbria. I per tant, això no ho podem menys tenir de cap manera. I ja.
I, a més a més, no només és una actuació que no aporta pràcticament solucions a la platja d'Altafulla, sinó que, a més a més, està afectant a la platja de Torredambarra, de la qual també, evidentment, l'Ajuntament va reclamar actuacions per reposar aquesta platja, per...
I la primera actuació que s'ha de fer és no tocar-la, aquesta platja. És a dir, és una platja que està estabilitzada i, per aleshores, ja no s'ha de tocar aquest aspecte, no? En fi... Quan parlem de, per exemple, que s'acumula l'acumulació de sorra que hi ha a l'Espigó,
Això implica que sí que s'hauria de... O sigui que a la platja de Tornemar sí que hi ha una acumulació de sorra perquè hi ha l'espigó i s'hauria de redistribuir en alguns moments en concret, més enllà del que diu la concessió. O pel que em dius, ara entenc que està estabilitzada i no s'hauria de fer cap moviment. Clar, amb una platja estabilitzada...
Si, a més a més, té un volum de sorra important com a Torra d'Embarra, no fa falta tocar-la, jo no ho faria, almenys aquest és el meu consell. En tot cas, aquesta acumulació que ha provocat el port en el dit de Llevant, si alguna afectació pot arribar a tenir,
és a la pròpia platja, és a dir, hi ha hagut una basculació de la sorra en aquest punt, però és a la pròpia petja de Torra d'en Barra, no a una platja que trobem més al sur, que tenia una naturalesa totalment diferent, no sorrenca, sinó de còdul, que era un codolà, no? I per tant, doncs,
Si la platja ara s'ha estabilitzat en aquest aspecte, no sé quins arguments hi poden haver-hi vàlids com per retocar aquests volums. Són els que pertanyen a aquesta platja ara. El problema que tenim avui en dia és que, evidentment, la platja d'Altafolla actualment també hem averiguat que està estabilitzada, però estabilitzada amb tota una sèrie de punts artificials que la perjudiquen. I Torre d'Embarra està estabilitzada
que no l'han perjudicat. Són dos escenaris diferents que parteixen d'actuacions artificials. Uns els han anat bé i els altres no els han anat bé, per dir-ho d'una manera.
el que no podem és aglutinar aquests elements artificials que han provocat, diguéssim, afectacions importants a la veja d'Altafulla, uns que no pertanyen, com el port. Pertanyen què? El dic exent, la presa, no?
i una renaturalització d'algú que no pertany a la naturalització ancestral de la platja, que era de pedra o de còdul. Sí que hi havia algunes disposicions a sorres amb alguns punts determinats, però aquestes regressions, per exemple, com la que té el Fortí, la zona del Fortí d'Altafulla, obeixen més aviat altres factors ambientals que han canviat.
Segurament bé pel canvi climàtic o per altres raons, com per exemple la falta d'aportacions de sorres provenients de sur, per les mitjornades. Tots sabem que a les últimes dues dècades...
el nivell de mitjornades ha disminuït considerablement. I això no només ha passat al Tapulla, sinó ha passat a la platja llarga de Tarragona, a la platja de Rodavarà, a altres platges, a aquestes platges nord, que s'han vist, això és una hipòtesi, però s'han vist més afectades aquests últims anys i coincideix que és per falta de temporals de surt, de temporals importants de surt. Per tant, si nosaltres el que volem ara és mínimament dignificar un litoral
que ha estat totalment artificialitzat des dels anys 90, sobretot, i volem dignificar-lo mínimament, hem de buscar solucions menys polítiques i més científiques. I per tant, per això el primer que hem de fer és conèixer com funciona el litoral. Que això, d'un moment, ho està fent Port Torra d'Embarra. Espero que també ho facin els altres ajuntaments, però Port Torra d'Embarra ho està fent.
i fins en quin punt li correspon a Porto Radambar ara a fer estudis i solucionar el que és el problema de tots a més a més Porto Radambar com a entitat crec que ja és reconeguda ja la seva implicació i sensibilitat cap al medi ambient perquè alguns parlaven de no, és que és una estructura que ha de fer actuacions per com a contramesura a la seva
nosaltres ja ho hem fet, ens hem gastat un milió d'euros fent el biotop. El famós biotop de Torre d'en Barra, que pel que no coneixin és una superestructura que hi ha davant de la costa, a menys 36 metres de profunditat, que s'eleva pràcticament a 22 metres d'alçada, tan gran com un camp de futbol, 5 pisos d'alçada, desculleres de carbonat càlcic, amb la funció de regenerar els espais biodegradats de l'entorn.
que algú m'expliqui quin port de la costa catalana, Incloc, Barcelona i Tarragona, ports d'interès general, ha invertit tants diners en compensar, diguéssim, el que és l'afectació artificial al llarg de la costa. Que algú m'ho expliqui, que algú m'ho digui. Probablement és un exemple, el que ha fet Torra d'Ambarra i el seu port en aquest aspecte. Que no en diguin ara que hi ha un aspecte
de correspondre, perquè primer, ni hi ha arguments científics, ni tècnics, ni ambientals en aquest aspecte, i a més a més perjudica d'una manera severa el que seria la seva afectació econòmica,
i operativa també que té aquest port o qualsevol de la costa. Sí que és cert que hi ha ports a la costa, que no és el cas de Torredembarra, que tenen una afectació a les aigües posteriors en el contradic, però no és el cas de Torredembarra. Per tant, canviem aquesta situació, busquem solucions per la problemàtica que hi pugui haver a la costa
però no a costa, diguéssim, d'organismes que no som afectadors. D'una banda, parlaves de l'esforç econòmic que suposa, aquesta operació que s'està fent ara, quant costa pel port? I parlava també que a la primavera podria haver-hi una segona extracció, no sé si això ja ho contempleu com a possibilitat a l'hora de fer els vostres comptes.
Nosaltres de moment ens reservem, evidentment, al tema de la inversió que estem fent. Això probablement en un futur ja ho explicarem. Com bé dius, és una actuació que es divideix en dues subactuacions. Primer que tot ara hi ha 7.000 metres cúbics abans que acabi l'any, aquest era el compromís amb l'administració arrel d'aquesta última reunió, i l'altre 7.000 metres cúbics més.
a la primavera. Evidentment, aquest tipus d'actuacions econòmicament són molt perjudicials per les concessions portuàries com la nostra, és a dir, són ruïnoses, és a dir, és impossible la viabilitat d'un port amb aquest tipus d'actuacions. Per tant, això l'administració ho ha d'entendre, l'administració estatal, sobretot.
I és que al cap i a la fi qui ha volgut o qui ha ordenat aquesta actuació. Això és inviable, poder fer això tots els anys de fet. Nosaltres ja feia molts anys que el port no actuava. Pensàvem que era perquè, sobretot des de l'administració catalana, s'entenia al llarg del litoral que aquest tipus d'actuacions eren insostenibles econòmicament pel seu teixit portuari.
I ara, de cop i volta, hi ha hagut aquesta voluntat. És la primera vegada que porto la d'embarra de portar sorres a Altafulla. Fins ara, fa pràcticament més d'entre 20 i 15 anys, fèiem una recirculació d'aquestes sorres que quedaven aquí a la platja de Baixamar, però que la primera llevantada les tornava a portar, perquè, evidentment, desestabilitzàvem la platja i la platja buscava la seva estabilització per ordre natural, no?
Per tant, doncs, era llançar també diners constantment. No sé si l'administració entén que la concessionària i la privada es pot permetre llançar diners cada any amb unes sorres que després ningú sap on van i que probablement...
si s'utilitzen per regenerar platges des del punt de vista artificial, és possible que viatgin en llocs on tampoc els hi pertoca. És a dir, a vegades es pot considerar potser aquestes sorres com un propi residu. Si nosaltres tenim una platja que no és sorrenca, que l'artificialitzem amb sorra, o pitjor, amb saulor, que és terra de cantera,
i a les llevantades la fan desaparèixer, és possible que viatgin llocs on tampoc li pertoqui viatjar, on, per exemple, hi pugui haver-hi Posidònia, perquè en l'ordre natural d'aquell fons està acostumat a no rebre, per exemple, transport de sediments. Si nosaltres el que fem és abocar sorra en una platja on prèviament ja no existia un transport de sediments d'aquesta naturalesa, és possible que vagi a parar en punts on no li pertoca tampoc. És a dir...
Hem de ser molt curosos en aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions. I és el que no hem fet. Hem pres decisions per motivacions polítiques, probablement, i no per motivacions ambientals, naturals, o de la pròpia gestió del litoral, que necessita, malgrat que l'hagim artificialitzat.
Però haurem de buscar un equilibri, i aquest equilibri és el que nosaltres abuguem. I ara sí, per tant, que sobre l'operació que ha començat avui, estem veient que cada moment les màquines estan extraient de la zona que hi ha entre els dos camps de Dunes, a tocar de la mateixa línia de mar,
En quant a la zona d'extracció de sorres, més o menys què serà? Serà això durant els deu dies o com es distribuirà? No sé si això ho heu establert vosaltres o com anirà? La zona d'extracció, bàsicament, va del dip de llevant del port a pràcticament el carrer, el passeig de Mediterrani, diguéssim, de la pròpia patxa de la paella, en aquest tram,
Estem parlant de la sorra que arriba a la línia de mar. Aquesta llengua de la línia de mar seria la que extrauríem d'aquí 7.000 metres cúbics. Això no vol dir que l'extraguem tota, tota són 14.000.
d'aquesta zona extrauríem aquests 7.000 metres cúbics i intentarem fer-ho de la millor manera possible per perjudicar de la manera menor possible la pròpia estructura de la platja, perquè no recordem que aquestes extraccions que hi ha hagut els últims anys, que no ha fet Port Torredembarra, que ha fet el Ministeri, sospitem que, o almenys l'Ajuntament crec que ho té bastant clar, que
ha afectat part d'aquesta platja i, a més a més, ha creat uns clots que han provocat, diguéssim, una factuació important a la pròpia estructura ambiental i a la pròpia àrea de serveis, per exemple, esportius que tenim durant l'estiu. Per tant, l'ideal de la naturalesa sempre és no tocar gaire, deixar que les estructures s'estabilitzin
les hàgim artificialitzat o no, i si realment hem creuat línies vermelles d'artificialització, hem de ser conseqüents amb nosaltres mateixos i hem de buscar solucions importants, no? No, diguéssim, parxes, com els que des del port de Torrenbara entenem que s'estan utilitzant per resoldre aquests problemes de la gestió del litoral, no?
Llavors, per tant, tots entenem que evidentment hi ha uns interessos, tots sabem que gran part d'aquest litoral es va construir el projecte turístic i econòmic damunt d'un escenari totalment artificial, que ara no hi ha diners per recuperar-lo, com hi havia en els anys 90, no volem acceptar-ho i ens trobem amb aquestes problemàtiques.
Per tant, a problemes grans s'han de buscar grans solucions, i això és el que al ser humà li costa, o no vol afrontar. Sobriol Milà, capítol del Port de Torremarra, gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres, com sempre, fins una altra. Baix Gaià, el dia és a prop teu. A l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Aquest dissabte al casino municipal de Roda de Barà acollirà l'espectacle Re Eugenio. Serà càrrec de Gerard Jofre, fill del mític humorista amb qui avui tenim el plaer de parlar. Gerard, molt bon dia. Bon dia, Sònia, què tal? Doncs Gerard, encantats de parlar amb tu, evidentment. I molta gent et coneix per mantenir viu el record del teu pare, però ens agradaria saber quin és el primer record que tens d'Eugenio com a pare, més enllà de l'humorista.
pare, com a pare, moltes converses, molt dir el meu nom, molt cridar-me, és el record que tinc d'estar vell, d'acompanyar-lo, de tenir, bueno, dels valors que diem, els valors
És el que recordo, la seva bona forma de fer. O sigui, s'anticipava moltes coses. A casa era tan semblant al personatge d'escenari o hi havia un Eugenio totalment diferent?
No, quan parlava dels valors i tot era perquè era una persona gèria. No, era molt similar. L'escenari a casa no canviava gaire. Era un tio divertit, però la serietat estava present amb ell. Com neix, Eugenio, en Gerard? En quin moment decideixes que volies pujar dalt d'un escenari per reviure aquell humor, com dèiem, tan mític?
Bé, aviam, com és l'Eugenio? Jo, durant molts anys, he pogut mantindre aquesta flama encesa, que recordessin com era no el meu pare, sinó la meva mare. Arriben a la meva vida diferents personatges que interpreten el que era l'Eugenio, les mítiques actuacions dels anys 80...
I arriba un moment, quan una vegada he fet la pel·lícula, he reviscut escenes que ja vaig viure de petit, que el cos em demana, o sigui, perdo la por, la por, no?, allò de què haries si no t'oblidas mieto, doncs és una mica el que jo em trobo, no?, llavors és quan decideixo
Pujar a l'escenari, però no a reviu del meu pare. Jo crec que l'homenatge està més que fet durant aquests anys. L'homenatge me l'estic donant a mi, el fet que per fi durant molts anys, alguna cosa que realment m'apassionava, perquè he viscut amb ell, l'acompanyava i tot, però no m'atrevia a pujar a l'escenari. Arriba d'una forma totalment natural a l'hora de perdre-li la por.
Perquè a veure, reproduir la veu, el tempo, la presència d'Eugenio, no crec que sigui fàcil, no? Com ho treballes tot això? Tampoc és la intenció, eh? O sigui, no és la intenció ni de recrear el tempo, ni recrear la veu, ni recrear el silenci. És que no, torno a repetir-te, jo ja vaig imitar el meu pare, ja ho vaig fer.
amb una sèrie d'actors. O sigui, no estic ni intentant recrear. O sigui, estic més a prop d'Eugenio que de xiquito, lògicament. Però que no és la intenció d'imitar-lo. Crec que és imitar-lo. Però el que està interioritzat amb mi no tinc ni que evitar la veu perquè és innat en aquest sentit.
La funció especial es diu, hi ha algú? Què simbolitza per a tu? Què simbolitza? Ara hi ha algú, però és que ara hi ha algú, ara hi ha algú en el escenari, que sóc jo i que també representa un mític acudit del meu pare. Quina és la reacció del públic més jove?
Bé, jove a què et refereixes, perquè clar... La gent, per exemple, que no coneixia, que no va viure a l'època d'Eugèmia. La veritat és que la reacció que tenen és que, bueno... La gent que ve, perquè clar, jo tinc un públic que va des dels 30 anys fins als 80, no? Són persones que d'una manera o d'una altra...
El de 30 no l'ha vist, però sí que té encara per cas algun caset o alguna cosa, no? Llavors, el que realment... Tornem a les coses que han passat, no? O sigui, a l'humor d'aquella època, no? Clar, avui en dia ha sigut molt més ràpid i a mi el que m'agrada és
dosificar això, no? La gent s'ha d'estar respirant, no? O sigui, la veritat és que són tants anys els que jo porto veient la reacció del públic quan jo estava fora, entre bambalines, que el que veig ara és... Jo el que veig això és ara de veure al públic, però no sé si tenen 20 anys o en tenen 80, no entens o no. Què sents quan estàs damunt l'escenari? Pau, pau.
Pau, és algú que jo recordo que mon pare era algú que li posava molt nerviós, em deia, abans d'actuar, ell, doncs, el respecte. Gerard, has cobrat, em deia, dic, sí, papa, i doncs, marxem. Dic, home, hauràs de sortir, no? I em deia, si no es riuen, dic, home, papa, es riuen dels teus silències, no? Com no han de riure del que expliques, no? Per tant, tot va patir. Era algú que per mi intento posar-me una mica nerviós, però és com si...
hagués d'estar en el lloc que haig d'estar en el moment que haig d'estar, no? O sigui que no és algú que... O sigui que, a part que passa el temps com els avions, volant, no? Que dius, ostres, com pot ser que hagi passat una hora, no? O sigui que no, és algú... que, bueno, és un somni complet, no? O sigui, sapia i gaudir, viuen feina, això, pujar a un escenari, doncs estan fent rives de més, no? Doncs per mi això és un luxe de feina.
Aquesta actuació que es farà aquí a Roda és un benefici d'ESI, la Fundació Esport Solidari Internacional. Com es va establir aquest contacte, Gerard? Bé, jo, la veritat és que a través del president de la Fundació, la veritat és que
que ha estat fa uns quants anys que ens coneixem. I, bueno, es va donar l'oportunitat de poder venir aquí a Nova i, doncs, hem dit que fem alguna cosa de cada abans de Nadal i disfrutem l'actuació per donar a conèixer, perquè és un lloc on jo havia estat, no?,
He estat durant molts anys venint i que també es feien a casa de Lluís del Rosa aquelles mítiques actuacions. Un cop a l'any on anaven tots els grans, allà hi havia bastat alguna altra vegada. I què t'ha motivat personalment a col·laborar a Messi amb aquesta tasca social?
La veritat és que soc una persona que va col·laborar per qualsevol tipus d'actes a nivell solidaris i m'ha motivat el fet que crec que és una bona causa ser la feina que hi ha darrere d'aquesta associació, aquesta ONG, i que ho faria bones vegades que calgués.
Creus que el teu pare seria orgullós de veure aquest espectacle, de veure la teva trajectòria i que també serveix per impulsar aquests projectes solidaris? Home, jo crec que sí perquè les forces a vegades de la vida no passen perquè sí no crec en la casualitat crec en l'efecte causa i jo crec que sí que estaria orgullós
Imagino que al llarg d'aquests anys t'hauràs trobat amb fans de l'Eugenio, que segurament t'han explicat anècdotes especials o alguns records, no? Bé, jo crec que més o menys tothom, d'una manera o d'una altra, té records del meu pare i coneixia el meu pare, no? Uns perquè s'han pres un cafè i uns altres perquè cada tarda engegava la televisió i apareixia ell, no? O aquests programes que fan a la UU,
que molta gent ha sigut com part de, no part de la família, però que ara és de les persones de la casa i era benvingut a tot arreu. Quin és el moment de l'espectacle que més t'emociona o que et fa sentir més a prop d'ell?
Fiques present que jo, el meu espectacle, mira, jo explico 6 acudits del meu pare. Començo explicant l'últim que l'ha explicat sobre l'escenari.
i arrel de l'espectacle explico anècdotes i vivències que jo vaig tenir amb ells. Per tant, emocionat i em emociona ara el fet de saber que aquest proper dissabte hi ha aquest event, aquest acte. Això és el que a mi ja em motiva. I el fet que la gent vingui una mica predisposada, perquè a vegades
Aviam què veiem. Eugenio només es va dir un.
només hi ha un, i que, clar, si el meu pare hagués sigut mecànic, jo a base d'acompanyar-lo, o a base als estius de canviar correguladors, igual tindria un taller, o si hagués sigut notari, vas-hi estudiar, tindria una noteria, però clar, parlant de que el meu pare els pare eren artistes, i això, per molt que algú vulgui estudiar, o et surt o no et surt. Es porta les venes, no? Ja va dintre, sí, ja va dintre.
I si el tinguessis assegut a primera fila, què creus que et diria després de veure't? Ostres, no sé si ho digui a primera fila. O sigui, complicat. De veritat és que era una persona molt perfeccionista. Era una persona... Sempre, evidentment, el tema de...
a platales d'artistes i en aquest concret amb el meu pare els gent es pensen que sempre es pot fer millor llavors estar a l'alçada d'ells és complicat però aquí s'està fent les coses quan es fan i jo ho estic fent des del cor i el fet de fer-ho des del cor doncs a mi ja em serveix Hi ha nous projectes per a Reugènia?
Bé, de fet, comencem ara a poder... Bé, a les 6 sempre estem aquí a Ràpid, però a partir del 14 comencem la gira, perquè és per tota Catalunya. Llavors ja tenim desembre, tenim gener, febrer, tenim una sèrie d'actuacions ja marcades al calendari, en el qual preocuparem...
els teatres pràcticament de Catalunya i de fora, perquè també hi ha Madrid, hi ha Valladolid, o sigui que hi ha capitals que realment en el seu moment les vaig viure no amb el meu pare, perquè em vaig tenir el privilegi de poder-lo comprar.
Per acabar, Gerard, algun missatge pel públic que vindrà a veure hi ha algú i que a més de passar una bona estona recordem que ajudarà a la Fundació Esport Solidari Internacional. Quin seria aquest missatge?
Doncs el missatge és que la vida passa molt ràpid, que sobretot el riure, jo crec que és una de les coses més importants, a mi va salvar la vida. I que vinguin, que vinguin sobretot a escoltar, igual estant, porto 40 anys enrere de la seva vida,
I que amb l'humor es pot anar tot arreu. És important oblidar-nos de tot el que ens està acompanyant durant tots aquests anys per les coses que estan passant, sobretot al riure. Creus que riem prou?
bona pregunta jo ho intento o sigui, jo soc de les persones que intento veure la part positiva dintre la dificultat i la duresa de la vida i que riem però igual no no és el que hauríem no és el que hauríem doncs Gerard, que riem moltíssim que l'única part negativa serien les arrugues que ens poden sortir, no?
Bona nit.
vella. Aquest no ha sigut problema i no és riure perquè ens fa vergonya, no? Que de vegades tot fa... Que hi ha paroles, no? Hi ha paroles com el t'estimo, hi ha coses que és com si el fet de dir-les per a la nostra virilitat i la nostra força, no? Llavors jo crec que s'ha de ser... Hem d'actuar des d'un altre punt i que el riure el que fa és allargar...
A llarg, mou moltes coses, el riure interiorment, mou moltes coses i és salut. Doncs ja saben els nostres oients, hi haurà aquest espectacle a càrrec d'en Gerard Jofre i serà, com dèiem, aquest dissabte, dia 6 de desembre, a les 7 de la tarda, al casino municipal. Les entrades poden comprar la mateixa taquilla, no, Gerard?
Ara ha deixat aquí i ja podem comprar les entrades, sí. I si no, hem fet una conta on es pot fer a través d'un víctim, però amb allà aquí es pot fer perfectament. Doncs Gerard, t'agraeixo moltíssim que ens hagis dedicat aquests minuts i que vagi molt bé aquest espectacle i, evidentment, tots els que vindran darrere. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per dedicar-nos aquests minuts i una abraçada. Que vagi molt bé.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Doncs en el tram final de Baixgallà al dia, avui ens volem centrar en conèixer les veus d'alguns dels guanyadors dels Premis Manyer i Flaquer, perquè el passat divendres, en una gala al Pati del Castell de l'Ajuntament de Torredambarra, es van entregar aquests guardons que organitza l'Ajuntament amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Patrocini de Repsol i el Port de Tarragona.
Avui ens centrem en un dels guanyadors, en concret el de la categoria de periodisme local. La nostra companya Anna Plassa va poder conversar amb en Gerard Bosch, que ha estat al capdavant del treball titulat El poble de l'aigua, que es va emetre a Espluga FM i també a TAC12.
Si voleu recuperar la gala sencera ho podeu fer a través de la televisió pública del Camp de Tarragona i allà gaudir d'aquest xou que van muntar el Litus i l'Anna Fortuny a l'entrega dels Premis de Periodisme de la Demarcació de Tarragona.
Ara estem amb en Gerard Bosch, ell és periodista, segurament si li veiéssim la cara us sonaria molt de TAC12, ara ja està amb altres projectes, i és el guanyador, ell i dos companys més, que ara ens explicarà, del Premi de Comunicació Local, Mañer i Flaquer, amb un projecte titulat, amb un documental titulat El poble de l'aigua. Gerard, bona nit, benvingut. Hola, bona nit.
El poble de l'aigua, la situació d'Espluga. L'Espluga ho ha passat molt malament per falta d'aigua, precisament tot i que és on neix el Francolí, i és el que heu volgut explicar. Clar, per això el poble de l'aigua, perquè de fet és un concepte que a l'Espluga tenim el poble de l'aigua perquè neix el Francolí, perquè molts anys enrere hi ha hagut un balneari, el turisme d'aigua era una de les activitats principals del poble, i a la cova...
Hi ha com la sensació que és un poble que l'Espló de Francolí té aigua, però històricament també, si ho revisites, ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades, i llavors per això el nom del poble de l'aigua ve una miqueta d'aquí. I el voler explicar la situació de Saqueres justament perquè com a veïns del poble van patir aquests anys amb les restriccions, amb la falta d'aigua, la incertesa de què passarà si no plou...
i creiem que valia la pena deixar un testimoni, és a dir, que quedés recollit. Potser altres generacions haguessin fet un llibre o haguessin canalitzat aquesta història d'una altra manera, però nosaltres no ens sentíem còmodes era explicar-ho a través d'un documental i per això vam decidir impulsar aquesta iniciativa des de l'Expluga Audiovisual, que diguéssim que és l'entitat que ens aplegue.
Una entitat que has reconegut, has fet dos reconeixements importants en el teu Parlament d'agraïment. Un reconeixement a la gent del poble de l'Espluga, que ha aguantat el que ha hagut d'aguantar tots aquests mesos en cuves d'aigua, amb restriccions, etc. I de l'altra banda, amb aquesta associació que explicaves, explica què és aquesta situació, perquè a més és una associació sense ànim de lucre, que és el que sostenta o té l'origen la ràdio de l'Espluga.
Sí, de fet, la ràdio de l'Expluga, que ara fa més de 40 anys que es va fundar, ja va néixer sempre o s'ha mantingut sempre amb l'esperit dels voluntaris. De fet, històricament, fins fa uns menys de 10 anys, només s'havia basat en els voluntaris, és a dir, persones del poble, que els agradava la comunicació o la ràdio,
perquè tenien amics i anaven a la ràdio i feien, com en molts pobles, programes, i això es va anar cada vegada fent més gran fins al punt en què realment hi havia professionals dins la casa, tot i que eren voluntaris, que podien treballar en altres mitjans de comunicació, però que quan plegaven de la seva feina feien de periodistes o de voluntaris en l'emissora.
Això em sembla que encara existeix bastant. Sí, sí. De fet, la meva situació era aquesta, la del company del Pep Morató també, i llavors va ser en aquest moment en què per qüestions legals vam decidir crear l'associació, que el que ve a fer és...
aglutinar l'equip històric de l'emissora. Llavors, l'Espluga FM i Ràdio diguéssim que és el braçol de tot això. I realment el que ens ha portat fins al dia d'avui han estat, que és el que volia dir, l'esforç de moltes generacions que van creure en aquest projecte i que hi van dedicar moltes hores per...
Primer per fer la tasca que havíem de fer, que era fer un programa o cobrir una notícia, però després també per formar les persones que entravem a l'emissora. I tot aquest esforç que ha anat passant de generació en generació ha fet el que es crea és aquest equip de moltes persones que han trobat en la ràdio un espai on créixer, on aprendre, i després el món de la comunicació, un espai on dedicar-se professionalment. I per això...
És obvi que nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble. Una cosa destacada del vostre projecte és la diversitat de fons que heu utilitzat perquè heu tocat totes les portes possibles per abordar aquest tema.
Sí, perquè volíem recollir bastant la perspectiva històrica, és a dir, no és una situació només d'ara, la sequera, i per això, per exemple, a nivell polític volíem parlar amb les persones que des de la Transició Democràtica han gestionat el servei d'aigües o directament a l'Ajuntament, perquè tothom hi ha volgut treballar, amb encerts, amb errors, però tothom ha tingut l'aigua com una preocupació,
I després els agents implicats, des d'institucions externes que hi han col·laborat, que han ajudat a portar solucions a l'Espluga.
però també les persones que ho han patit, des de les famílies, les empreses, els negocis, que creiem que havien de sortir aquí, perquè al final són les persones que durant dos anys ho han patit. I l'agraïment o la dedicació justament era per això, perquè, clar, aquestes persones ho han passat molt malament, les que ho vivien en la pròpia casa, però també les que ho patien en la seva casa, i a més a més havien de portar les solucions, quan solucions màgiques no n'hi ha. I realment ha estat dues vegades, no?,
d'afrontar aquests anys sense aigua i sense solucions a mig termini o a curt termini, òbviament no. A quant de temps hi va haver aquestes restriccions d'aigües i aquest subministrament en cuves i tot plegat? Durant quant de temps s'ha dilatat aquesta situació?
Doncs ara potser m'equivocaré, però com a mínim el que van ser talls nocturns, és a dir, que es tancava l'aixeta a les cases durant la nit, van durar dos anys, van ser des d'un estiu que va començar, fins al cap de dos anys no es va poder arreglar la situació i es va arreglar perquè les plugues connecti al Consorci d'Aigües de Tarragona, si no...
segurament a dia d'avui seguiríem en aquestes restriccions. I després els camions cisterna i altres mesures són encara anteriors. De fet, des del 2019 pràcticament que l'Espluga arrossegue un cicle de sequera, perquè abans de l'arribada del 2019 del Francolí l'Espluga ja es trobava en restriccions i a punt de tallar l'aixeta també
per tots els habitants. Llavors va ploure i el 2020 va ser un any excepcional perquè va ploure, però els següents ja van ser realment de poca pluja. Perquè clar, a diferència de la majoria de municipis del Camp de Tarragona, que ja estem connectats a l'aigua de l'Ebre i sobrevivint gràcies al minitransvassament, en el cas de l'espluga continuàveu subsistint amb els aquífers propis i va ser simplement fruit de la sequera i hi ha hagut altres factors que han interferit en l'estat d'aquests aquífers.
Clar, hi havia diverses qüestions. Per un costat, que com altres pobles, perquè també n'hi ha d'altres, que només s'abasteixen a través dels seus aquífers, el que passa és que, clar, en el nostre municipi ja no estem parlant d'un micropoble, ja són 4.000 habitants, hi ha una activitat econòmica al voltant, per tant, hi ha més demanda d'aigua, i després també el que va passar, no només els aquífers van patir molt, sinó que també vivia una situació de problema de la xarxa d'abastament d'aigua, que...
En alguns sectors del poble era molt vella, hi havia moltes fuites i per tant teníem pocs recursos, em perdíem i no plovia. I això era molt difícil de casar.
Sou tres companys, què heu fet? Tu has dit, som amics. Un plaer, no? Un privilegi poder treballar amb amics. Com ha estat aquest procés? Doncs sí, jo crec que una de les coses més boniques que ens ha ofert justament créixer al voltant d'aquesta misura municipal, perquè amb el Pau i amb el Pep hem compartit escola, amb el Pau fins i tot classe, hem estat a la mateixa escola pública, al mateix institut públic, hem participat del mateix projecte de misura. Llavors, clar, quan et trobes treballant en un projecte
que podríem dir que ja és més gran, que no és només dedicar-li un parell d'hores, sinó que ja requereix molta més feina, i després veus que agrada, que el resultat és bo, i finalment que se't valorem reconeixements com aquest, doncs clar, és allò de dir, ostres, és que no hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avents, amb qui també tenen
un talent descomunal i un gran compromís, perquè si no haguéssim compartit tots tres el compromís i la dedicació per fer-ho, tampoc hauria estat possible. Canals per recuperar-ho, perquè, clar, i que m'entenc, a TACDOTS el podem trobar a la web de Espluga i Fama Ràdio, també, on el podem recuperar?
Es va emetre a través de TAC12 i es pot recuperar a través del web de l'emisora municipal, que és fmr.cat, o bé el canal de YouTube de l'emisora. Són aquests els dos espais on actualment està disponible el documental. Doncs llagrim molt al Gerard Bosch que ens hagi atès en representació dels tres que heu fet el documental, amb Pep Moratós, l'altre company, i amb Pau Grinyó, que ell si també avui ha vingut però has fet tu de portaveu,
Moltes gràcies i felicitats extensives a tots tres. A vosaltres, gràcies també per aturar-nos aquest espai. Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Així és com ens plantem nosaltres al final d'aquesta nova edició de Baixa i el dia avui, que és dimecres, dia 3 de desembre. Felicitats a tots els Javiers, per cert. Raquel, marxarem reflexionant, com sempre, amb una de les frases cèlebres que ens agrada compartir amb l'audiència d'aquest programa avui.
una cita textual de Martin Luther King. Sí, un dels grans, que va dir no em fan mal els actes de la mala gent, em fa mal la indiferència de la bona gent.
Res d'indiferència, doncs, res d'indiferència. Raquel, que acabis de passar un molt bon dia. Ens retrobem demà a la mateixa hora. Molt bé, aquí serem ben puntuals. Que vagi molt bé. Adéu-siau. I a tots vostès els emplacem, com sempre. Seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat al de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ara marxem, però demà ens hi tornarem a posar i els esperem que acabin de passar un molt bon dimícres. Passeu bé.
Sintonitges Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat
Guai, ara he arribat aquí al cine i no sé quina pel·lícula triant, hi ha tantes? M'has fet córrer, eh? Això és que no escolta sèrie R. Però què és sèrie R? Sèrie R, el programa de cine que fan a la ràdio. Però ja porten vuit temporades, eh? Què dius ara? Vuit temporades parlant-nos de les notícies, de sèries, de totes les estrenes, tenen seccions, tenen de tot. Les estrenes te les expliquen les de cada setmana, o sigui que si ho escoltes sabràs quines pel·lícules. Mira, mira, de fet, vine amb mi, entrem en aquella i a veure si xalares.
Sèrie R, un programa de cine en sèrie i en sèrie On a la Torre fa un pas més per arribar als oients A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials ara t'informem per WhatsApp
Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 Infopodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977 64 0003. Farmàcia Cogul. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incompliments amb la seva formació no canvien res. Nogueras ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complir els acords era qüestió només de voluntat política. Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat. També el que es va anunciar, però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
Nogueras ha afegit que no hi ha negociacions de cap mena amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i Puigdemont tampoc no reviuria la relació. I ja són nou els casos de ports cenglars morts per la pesta porcina africana. Tots han trobat al matí rati de 6 quilòmetres on hi ha l'únic focus detectat a Cerdanyola del Vallès. Avui han de seguir els operatius de contingència per abordar l'emergència i també se celebrarà una reunió de govern al Parlament per tal d'abordar la resposta econòmica a aquesta crisi.
Tot plegat mentre la Generalitat ha anunciat que s'implementaran mesures extraordinàries per tal de reforçar la bioseguretat a les granges i també el president Salvador Illa ha demanat que s'intensifiquin les batudes contra els engles.
Hi ha mobilitat, retencions a la B23, a Sant Feleu i Esplugues, també a l'A2, a Sant Vicenç dels Horts i Sant Joan d'Espí, a la C58 i a la C33 a Montcada. També per un accident entre un autobús i una ambulància, d'aquesta matinada continua habilitat el pas alternatiu per la BB-5011 cap a Can Ruti. A la B30, Barberà del Vallès, un accident també talla un carril i provoca retencions i pel que fa a l'afectació en neu es mantenen obligatòries les cadenes operatives.