El perfil dóna la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Bon dia, Baix Gaià, us parla la Carol Cubota. Avui és dijous 29 de gener de 2026 i celebrem Sant Pere Nolasc. Comencem una nova edició de Baix Gai al dia, el magazín compartit amb Roda de Barà, Ràdio, Altafulla Ràdio i Ona la Torra. Posem en marxa el dia amb l'atenció centrada en allò que ens queda més a prop, perquè l'actualitat del territori és la que marca cada matí el ritme de la jornada.
Ara de verar l'Ajuntament debatrà avui dijous el pressupost per aquest 2026. El govern municipal ha presentat uns comptes que pugen a 18,6 milions d'euros. Aquesta quantitat representa un increment del 13% respecte a l'any passat.
El capítol d'inversions gairebé es quadriplica i arriba als 1,9 milions d'euros. A Torredembarra s'ha celebrat la primera reunió oberta a la ciutadania en el marc del procés participatiu pel Pla de Barris que es vol aplicar al nucli antic de la torre.
La sessió de treball tindrà lloc a partir de les 6 de la tarda a Calmaiam. S'explicarà a la ciutadania què és això del pla de barris. Es donaran a conèixer els primers resultats de l'anàlisi de la situació del nucli antic i es recollirà informació i suggeriments.
Altafulla, per la seva banda, s'ha anunciat que l'escola La Portalada patirà obres de reforma que aniran més enllà del simple manteniment que es fa cada any, quan s'acaba el curs. Ara cal fer una intervenció més incisiva. S'actuarà la climatització, el confort tèrmic, la ventilació i la il·luminació natural d'aquests espais. Tot això és Baixgall al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i la resta de municipis de la subcomarca.
Amb informació rigorosa, anàlisi i bona companyia. En els pròxims minuts farem un repàs complet de l'actualitat. Començarem amb la previsió del temps, continuarem amb les portades de la premsa i escoltarem l'opinió de la periodista Marta Domènech. I per tancar aquest primer bloc ens aturarem amb una proposta musical. No se'n vagin que tot just això arrenca, els parla la cara al Cubota.
Josep Sánchez, a l'altra banda del fil de les zones arsianes. Molt bon dia. Bon dia aquí des de Torre d'Ambarra. Què tal? Josep? Sí, hola.
Hola, hola, bon dia. Què tal, com estem? Què tal? Bé, bé. Escolta'm, avui fem tàndem al Baix Gai al Dia? Sí, sí, avui al fons d'armari del Baix Gai al Dia de sortir al terreny de joc, parlant en clau futbolística. Escolta'm, doncs de vegades els suplents fan més bona feina que els titulars, eh? Aquí llenço el d'art. Això que ho decideixin els urgents. Ja veurem què passa.
Ja veurem què passa. Molt bé, doncs engeguem aquest Baix Gaià al dia. Tenen sintonitzades Ona la Torre, Roda Barà Ràdio i Altafulla Ràdio. Això és Baix Gaià al dia, com dèiem. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi! Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. I doncs ara és moment de saber amb aquesta música...
Abans d'entrar a la plena actualitat, mirem el cel que últimament aquests dies ens està donant aquestes aigües, aquesta pluja, que avui sembla ser que no hi seran, però hem de veure quina previsió del temps ens espera aquest dijous 29 de gener al conjunt.
De la subcomarca del Baix, que hi ha la previsió per les pròximes hores, ens la porta, com és habitual, el Luis Miperez de la xarxa, que ja el tenim a punt per explicar-nos tots els detalls meteorològics. Saludem, doncs, el Luis Miperez de la xarxa.
Per dir un temps encara hi ha força núvols a les quarts de Tarragona, però podem dir que com més cap al nord seran més escaixats. A la banda del Baix Camp fins i tot en alguns moments arribarà a plovisquejar, de fet en d'altres comarques de Tarragona també, però això, plovisquejos, pluges febles, locals, molt poca quantitat d'aigua i sobretot al llarg d'aquest matí. Però no ens ha d'estranyar que alguns paraigua s'hagin de fer servir
a primeres hores d'aquest matí, fins a mig matí aproximadament. Després, ja aquesta tarda, quedaran alguns núvols que s'han d'anar esmicolant, s'han d'anar retirant, i com dèiem, quan més cap al Baix Penedès, o també a la Conca de Barberà, tindrem més moments de clarianes. Compte amb el vent, perquè serà molt tossut, sobretot a l'alt camp, també a les muntanyes de Prades, del Mont Sant i del Montmell. Un vent que aquesta propera nit, i sobretot demà, tornarà a agafar molta força. I en el cas del Camp de Tarragona, n'haurem d'estar pendents d'aquesta mestrelada entre demà i el dissabte.
Estem pendents a la xarxa.
Doncs moltes gràcies, Lluís Mi, per aquest repàs complet del temps al Baix Gaià. Veurem, en principi no ha de ploure, però al tanto amb el vent, sobretot un vent que ja l'hem patit en aquestes contrades els últims dies. Amb això, tanquem l'espai del temps, però no se'n vagin. Tot seguit tornem amb les últimes notícies, l'opinió de Marta Domènech i una proposta musical per fer més agradable
Al matí, segueixin amb nosaltres perquè ara mateix continuem.
I continuant amb l'actualitat informativa, és moment de fer una ullada a les portades de premsa d'aquest dijous 29 de gener per conèixer quins són els temes que avui marquen l'agenda mediàtica. Comencem amb els diaris de casa nostra, els mitjans més propers del territori i tot seguit ampliarem la mirada cap a l'àmbit més general. Josep, hola de nou. Què destaquen avui els mitjans tarragonins?
Començo pel diari de Tarragona, que destaca en el seu titular principal l'autobús com a salvació. Segueixen parlant del caos ferroviari i també les seves conseqüències destinen la imatge de portada. Sobre l'ús de l'autobús, destaquen que la precarietat del servei de rodalies i regionals precipita l'èxode dels viatgers al bus. Les companyies han respost el repte i han permès la mobilitat al territori durant aquests darrers dies.
També parlen de les paraules del conseller de presidència, Albert Dalmau, ahir al Parlament, en la seva compareixença per donar explicacions i per proposar un pacte de país mentre l'oposició exigeix dimissions. I dèiem que la imatge emportada al diari de Tarragona també té a veure, en certa manera, amb aquest caos ferroviari perquè recullen la situació a l'AP7 després de l'accident que es va produir a Gelida la setmana passada amb aquesta esllavissada d'un talús.
La retera de la P7 acaba amb la nostra paciència. Parlen dels camioners afectats per el TAI, que durarà uns 15 dies. A més d'això, també ens parlen que l'Hospital Sant Joan de Reus és pioner en sotmetre's a una auditoria amb MIR. Sanitat avalua la formació dels residents. Hi ha altres qüestions del Diari de Tarragona.
Una economia destacant. Parlen de l'empresa Femator de Reus. El món obrint portes. Sobre Tarragona diuen que el carnaval tindrà per primera vegada una reina i en clau internacional Donald Trump que amenaça en aquesta ocasió a Iran amb un atac com el de Venezuela.
Això pel que fa al diari de Tarragona. Si anem a la portada del diari més, parlen també de mobilitat i de la situació ferroviària. En aquest cas, també destaquen la situació dels busos urbans d'arreus, que guanyen més d'un milió de viatgers.
L'augment de la demanda ha fet que l'empresa municipal Reus Transport hagi decidit adquirir quatre nous vehicles híbrids que s'incorporaran a la flota el pròxim setembre. També ens diuen que el carnaval d'aquest 2026 a Tarragona serà femení i hi haurà concubí.
I parlen d'Altafulla, perquè diuen que l'alcalde Molinera denuncia noves amenaces i assegura que es repetirà com a cap de llista el 2027. A més, encara a Tarragona, a l'abril començant a arribar la nova maquinària i els nous vehicles del Servei de Neteja Municipal, això a la ciutat de Tarragona, i en educació els alumnes denuncien les precàries condicions de l'únic cicle formatiu públic de teatre que es fa a Tarragona.
Dues qüestions menys que ens apareix al diari més. D'una banda, el plenari de Salou, que aprova la millora de les condicions econòmiques de 161 llocs de treball municipals. I la imatge en portada ho deixem pel final perquè parla d'esports, aire fresc i jove per a la plantilla. El Nàstic presenta els 13 fitxatges d'hivern i espera poder incorporar-ne encara algun més abans no es tanqui el mercat. Què és això?
Això són les portades dels diaris de Tarragona, el diari de Tarragona i també el diari més aquest dijous, Carol.
Doncs gràcies, Josep, i ara obrim una mica la mirada al focus per saber quins són els titulars principals dels diaris d'abast estatal i internacional. Agafem l'avantguàrdia i el primer titular se l'endú també el caos ferroviari que multiplica el temps de viatge a Rodalies i també a l'alta velocitat el bloqueig dels convois de mercaderies d'Eixellat al port de Barcelona. La P7, l'autopista, es torna a tallar en sentit sud durant el meix una setmana més.
La demanda del pont aèri augmenta pels problemes de l'alta velocitat i el govern i l'oposició xocen el Parlament per la gestió del servei de trens. La fotografia de portada, però, és pel Barça, que passa al top 8 i Mourinho diu que fa fora el Madrid. El Barça va haver de refer-se ahir a la nit d'una mala primera meitat per acabar col·legiant el Copenhague i classificant-se per vuitens de la Champions. Va guanyar per quatre gols a un.
L'Atlètic al top 24 i l'Atlètic i el Vila Real cauen eliminats. Lewandowski i la Minyamal Rafinha i Rashford van capgirar el marcador, en aquest cas el camp al Barça, el partit del Barça contra el Copenhague. Més qüestions a la portada de la Vanguardia. Rússia utilitza el fred com a arma de guerra.
Putin ataca centrals elèctriques per deixar sense calefaccions i llum ucraïna durant aquest hivern especialment gèlid. I un estudi xifra en 1,8 milions les baixes russes i ucraïneses. El lateral de la portada del diari de la Vanguardia intenta agressió a una congressista demòcrata a Minneapolis. També risc d'allaus en aquest cas a l'estat espanyol. El Cristin deixa una gran nevada a mig Espanya.
I un informe de 2025 sobre dieta i poc exercici que eleven el càncer en joves. Finalment, parlen d'un desenllaç d'una pugna entre Ucles i Pérez Reverte. Agafem ara el periódico de Catalunya. El govern mantindrà la rebaixa del transport públic al 50% fins al 2028. La Generalitat i Esquerra plantegen que el director de Rodalies també gestioni Renfe.
Dalmau proposa a l'oposició forjar un pacte de país per refundar la xarxa ferroviària. Junts, per la seva banda, Mònica Sales exigeix que esperi el traspàs de rodalies i que volen renfar fora de Catalunya. I des d'Esquerra, Esther Capella demana que l'Estat assumeixi tots els costos derivats del col·lapse de l'última setmana. Encara amb aquesta crisi de mobilitat, parlen del bloquet de mercaderies del Port de Barcelona, que obliga a actuar d'urgència el túnel de Rubí.
i ens diuen que la P7 torna a tancar el trànsit en sentit sud al tram de l'accident de tren a Gelida. Novament al periódico la portada és pel Barça, cara i creu de Barça i Madrid. L'equip de Flick vèn el Copenhague per 4 gols a 1 i es classifica entre els 8 primers dels Champions, mentre els blancs cauen contra el Benfica 4-2 i hauran de jugar el playoff previ als vuitens. Per altra banda, el govern català busca atraure junts el decret de pensions
amb garanties davant l'impagament de lloguers. Els postconvergents s'obren a modificar la llei de la delegació d'immigració perquè Podem l'aprovi. I en el cas Coldó, Avalos serà jutjat pel Suprem malgrat renunciar a l'acte de diputat. I Barcelona és elegida la primera capital europea del comerç de proximitat.
Per altra banda, la Guàrdia Civil investiga si la trama de l'abocador de Ceba va estafar a DIF. Agafem ara la portada del diari Ara, novament amb el caos ferroviari per davant de tot. Diu que aquest caos reté les mercaderies als ports catalans. El tacament del túnel de Rubí per una esquerda bloqueja els convois amb direcció França des del sud.
I es torna a tallar la P7 des de Martorell en direcció sud, mentre la B pateix forts endarreriments. I l'oposició, en aquest sentit, demana la dimissió de Paneque per Rodalies i el govern ofereix un pacte de país.
En aquest cas, l'amint Yamal i Rafinha, remuntada i directes a vuitens de final. El Barça arrafà el segon temps del gol inicial del Copenhague i liderat per l'amint Yamal i Rafinha, goleja els danesos per acabar cinquè i estalviar-se als setzents de final. El Madrid, derrotat pel Benfica de Mourinho, sí que els haurà de jugar.
Per l'altra banda, en internacional, Trump exigeix a l'Iran un pacte nuclear. Enviat deixeix el golf i amenaça amb un atac. I el doble de supervivents de càncer en 40 anys, ens diuen també a l'ara. El 2026 es pot arribar als 300.000 diagnòstics a l'Estat. I finalment, acabarem amb el punt avui, que fa un reportatge sobre el priorat més enllà del vi.
La producció vinícola i el turisme que hi va lligat són els principals actius econòmics d'una comarca que busca noves oportunitats. I en la secció del dia d'ahir diuen signatures per foragir de Renfa. Una campanya per fer fora la companyia de Catalunya es fa tan viral que fins i tot junts se la fa seva al Parlament. També hi ha una crònica de Pere Bosch sobre trens, vies i el destí de la consellera i una altra sobre emoció i reivindicació al Palau.
També fan referència en aquesta remuntada del Barça, que acaba cinquè i accedeix als vuitens de la Champions. Els Broganes remunten al Copenhague quatre gols al Madrid, cap a la repesca. I després trobem la secció d'opinions de Rosa Maria Bravo, d'Emissions, quan toqui...
Un ximplam impermeable de Tian Riba. No perdre el tren de Teresa Marquez. Vaga general de Núria Estorc. Em demano perdó de Montse Berderí. Alimentació de proximitat o global d'Abel Mariner. Finalment, la inseguretat creixent a l'autopista de Jordi Grau. Moltes opinions en referència, com dèiem, a aquesta crisi de mobilitat a tot el país. Doncs són aquestes les informacions de la premsa del dia d'avui.
I tot seguit el que fem és obrir espai d'opinió al programa, a baixar el dia, i ho fem amb la reflexió i l'anàlisi de la periodista Marta Domènech. Josep, quan vulguis, tot teu. Doncs parlem amb la periodista Marta Domènech, com cada dijous, des de l'oficina Europa Direct, per apropar totes les qüestions relatives al futur i al present d'Europa. Marta, què tal? Bon dia, com estàs?
Molt bé, intentarem mantenir la comunicació, perquè estàs a l'AVE, fora de qüestions d'Europa, però no sé com està anant el transport ferroviari avui, l'alta velocitat.
Hem sortit a passar i ens hem aturat dues vegades. Ens acompanyem una mica més tard des de Barcelona i ja estàvem quedant de contracte d'unes quatre hores. Per tant, la reunió que tenim tots els centres i l'altèret a Madrid serà complicada perquè anirà arribar la gent a Fontagotes.
Doncs es mantenen aquests problemes a l'alta velocitat que estem vivint aquests últims dies, amb aquests trams on la velocitat està reduïda. Parlem de qüestions d'actualitat europea, de la Unió Europea, durant aquesta setmana. No hi ha hagut activitat al Parlament, però sí que tenim una de les dates, la commemoració de les dates segurament més assenyalades o més simbòliques i emotives que hi ha a Europa com és
la commemoració d'aquest dia en memòria de les víctimes de l'Holocaust que s'ha celebrat aquesta setmana. Hi ha hagut un acte a les institucions europees amb una de les supervivents del camp d'Auschwitz, que a més s'ha fet famosa en els últims anys per la seva presència a xarxes socials, la Tova Friedman.
Doncs, sí, aquest acte de l'acabat és el dia 23, el dia europrou de les víctimes del desigme. És que, desment, aquesta és la raó de ser d'Europa, precisament, no? Recordem que Europa, el que en l'únic que s'ha fet això com a comunitat econòmica europea va néixer.
Després, a l'assabonar, que ha treballat precisament amb aquest objectiu de part, no?, que s'havien de poder resoldre les situacions complicades, els problemes, les guerres, els diàlegs, i no la guerra i la consultació, com s'havia fet fins a l'any moment. Per això, aquest 27 de gener, s'ha de celebrar dir-ho, fa que sigui el govern de l'opóctima és el legisme, i també m'ha de celebrar, per alguna, amb escoles envejadores del Parlament europeu.
Doncs una commemoració que recorda l'alliberament del camp d'Auschwitz-Birkenau a Polònia com a símbol una mica de tot l'holocaust que es va produir com el camp més important que ja va haver-hi durant la Segona Guerra Mundial.
Sí, és la jornada de memòria d'interfecció que posa el focus en el passat per a no oblidar el passat per a tots els colors democràtics que tenim avui. Doncs, precisament, la malaltia de l'horocaust no ho he de veure com un record del passat, sinó com una eina per interpel·lar-nos ara en el present. En aquest sentit,
els valors democràtics no ofereixen un consumit actiu i que allà davant d'un discurs sobre la normalització de la vida té conseqüència. No sé, és que aquests dies, quan estàvem preparant aquest acte pensava, pensava molt en les imatges que ens venien que tenia a sota, per exemple. És que el que va passar, no hauria de passar mai bé, però hi estem posant les bases i potser no ens han produït conscients. I cal que els joves
vegin, sàpiga en què va passar i siguin corresponsables en aquest futur més immediat. Ara que comentes la situació a Minnesota, fa uns dies també van sortir declaracions del director del Memorial d'Auschwitz, en Priot Tsiwinski, parlant de l'AIS, d'aquest AIS, aquesta unitat que està duent a terme
aquestes operacions antiimmigració, i deia que li portaven records de coses terribles del passat. No sé si aquesta reivindicació, aquesta commemoració, en el moment actual en què estem vivint, no ja només pel que deies ara d'inculcar aquests valors als joves, sinó per la situació internacional en què ens estem movent actualment, sobretot en els últims anys, té més raó de ser que mai aquesta commemoració i aquesta jornada de record.
Sí, sí, es pensar ideologes internacionales sobre lo que va a pasar a la otra parte. Sí, va a pasar en un futuro video, ¿no? Pues, va a ser païnes, donde has hecho ahí la barbarie que iba a ver en aquella vida.
Avui tenim un any de commemoracions que hem marcat amb el tema d'unir generacions, de manera que, d'aquesta manera, donem l'acció amb la responsabilitat de transmetre la memòria històrica i el repte fundamental que tenen les noves generacions, els més joves, per tant, tenim el record i, d'aquesta manera, poder defensar els honors democràtics que sostenen el projecte europeu.
Una incidència sobre els més joves, que també ho veiem, i suposo que vol remarcar sobretot a l'hora de parlar d'enquestes o de l'opinió política de les societats europees, veiem que, per exemple, on l'extrema dreta o un dels col·lectius on l'extrema dreta té més incidència, quan es parla de les enquestes electorals, per exemple, són aquests trams d'edat més joves. És una cosa que potser ens sorprèn respecte a generacions anteriors. Suposo que això va en la línia aquesta de la...
voluntat de fer especial incidència en la gent jove sobre aquesta memòria de l'Holocaust?
Sí, per aquest motiu, nosaltres el que hem fet és realitzar crites en les escoles amb això de la Faltament Europeu, en complet, van venir a un dels acords de l'Institut Constitucional i també a un dels de primer de president de l'Institut Vilaseca, perquè som jo. Aquests joves els que s'han de defensar davant d'aquelles situacions i els que han de mantenir viu el projecte europeu.
Doncs, més enllà d'aquesta qüestió, també per anar tancant aquesta secció, un altre tema d'actualitat per un acte que es va fer a Barcelona, on les representacions de les institucions europees a la ciutat i l'ambaixada de Xipra a Espanya van organitzar, ho feien ahir dimecres,
La presentació de les prioritats de la presidència xipriota del Consell de la Unió Europea, hi va participar l'ambaixador de Xipra, el senyor Michalis Ionu, amb alguns ítems o algunes prioritats pel que fa a aquesta presidència semestral.
Es destaca, per exemple, el tema de seguretat o de la projecció exterior de la Unió Europea. No sé si hi ha la línia, també, de tot el que estem vivint darrerament i, per exemple, també la competitivitat de l'economia. No sé si són coses que van lligades. El tema de seguretat, també, amb la competitivitat, amb la projecció exterior, a l'hora de buscar nous socis, també, o noves relacions comercials, com estem veient darrerament amb Amèrica del Sud o amb l'Índia.
Jo crec que la presidència del Consell és cada sis mesos, que es fa en grups de tres països, per tant, els objectius d'estabilitat d'un semestre no estan completament desvinculades de la sèrie o del posterior, sinó que sempre es fa anys.
Encavalcant les unes a les altres. I aquest, en el fons, també tenen a veure les prioritats de la actual condició de la gent. Com tu deies, la Patria i la Sença és una de les prioritats, una autonomia
a través de la preparació, però està molt lligat amb la competitivitat. O sigui, han de ser segur que sigui més autònoma, que pugui... que nosaltres puguem tenir els principals materials que posem que podem produir dins de la Unió Europea, que no haguem de detenir altres països que ha fet.
no només amb productes, sinó també en matèries primeres, com per exemple alga, que està en aquests moments. Per tant, hem d'obrir el punt si hem d'estar en un món globalitzat i ens hem d'obrir amb altres partits. Aquest dia hi ha gent que hi ha negocs
amb el descoçul. Tant una cosa es va paralitzar amb el Parlament europeu, que segurament és qüestió de temps, però s'acaba d'activar. Hi ha acords perquè amb el Canadà hi ha acords amb la història. Però el que hem de ser és suficient nosaltres mateixos. I això es veu de molta transversió de la política, per entendre-me. No podem dependre
de països de set en moments crítics. Per tant, en compte i l'economia europea, la competitivitat és una prioritat. I tot això també va mirar en un nou part i en el set lluvianual. La Unió Europea es mou en aquests 27 anys.
i, a més, hem de buscar el proper Marc Financià i, per tant, aquest d'any i mig que tenim pel davant serà molt important per saber com serà
i cap a l'avident. I evidentment els valors no ens poden deixar mai davant-nos perquè com hem dit al començament és el que fa el grup dels nostres valors i per tant hem de pensar que l'àmbit social i que tenim no deixi ningú d'entrenar. Molt bé. S'ha de ser que parlen de temes com l'habitatge, de temes com el futur dels joves o de les
Molt bé. Doncs, Marta Domènech, ens quedem sense temps. T'agraïm, com sempre, aquest repàs de la totalitat europea i veurem com evoluciona aquests reptes que té la Unió Europea per endavant. Parlem dijous vinent. Que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia i bona setmana. Adéu-siau.
l'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Doncs sense gaire temps per res més, fem la plana musical amb los planetes que en guany compleixen 30 anys del seu segon àlbum, 30 anys de pop. I aquí es troba, per exemple, una nova premsa musical. Som-hi!
Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança.
I tot molt a prop de tu, al teu poble, al Club Excursionisme Torre d'Embarra. Fes-te soci, t'hi esperen. Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, el centre dels teus plans. Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
És infinit l'univers? Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. A la teva ràdio local.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.ona-latorre.cat.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Larrà. Hem mobilitat retencions importants a la P7 al voltant de la P7. També circulació carregada, especialment a la B10 i la B20, direcció Nus de Llobregat, amb congestió de fins a 10 quilòmetres. També hi ha retencions destacades a la B23, a la B30 i a la 2, entre Sant Joan d'Espí i Pageja, i també a la C32 i la C31, els accessos de Barcelona. Fora de les vies principals, continua també el pas alternatiu a la BB5301 per Sia Vissades.
I a banda tall total també de l'AP7 en sentit sud-agelida en un tram de 3,5 quilòmetres perquè els treballs d'altalús afecten també els tres carrils. El tall demanat pel Ministeri de Transport s'ha decidit després de comprovar que l'excavació fins a terreny estable també impacta el carril dret. Trànsit fixa un horitzó d'uns 15 dies per completar les obres condicionar també a la meteorologia i desviar la circulació pel tram Martorell-Castebisbal de l'ADOS.
I pel que fa al servei ferroviari, retards que poden superar la mitja hora a l'R11 i als regionals del sud, CR13, l'R14, l'R15, l'R16 i l'R17. També hi ha una altra incidència, en aquest cas a l'R2 sud, que circula amb dos trens per hora i sentit.
I de fet, Renfe ha reprès el servei ferroviari a les línies R11 i RG1 entre Caldes de Malavella i Girona. L'R11 torna a circular entre Barcelona i Figueres, mentre que l'RG1 manté el recorregut habitual, excepte el tram de Blanes-Massanet, que continua en aquest cas amb ús. Entre Figueres i Portbou també es manté el servei alternatiu per carretera.
I el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha confirmat que Òscar Playa assumirà també la gestió de Renfe Catalunya, a més de la direcció de Rodalies, amb l'objectiu de millorar la coordinació i la proximitat en el servei. Santano ha reiterat que la previsió és reprendre el dilluns tota la xarxa ferroviària, excepte el túnel de Rubí i el punt de gelida afectat, com dèiem, per l'esfondrament.
I el personal laboral d'educació crida avui a la vaga per reclamar millors laborals i salarials. I estan convocats uns 6.000 treballadors des d'auxiliars d'educació especial, personal també de cuina, de les llars d'infants o bé tècnics d'educació infantil. Aquest matí es manifesta en el centre de Barcelona.
I també unes 300 persones s'han concentrat en les darreres hores davant la seu de Junts a Barcelona per protestar contra el vot en contra del partit, juntament amb PP i Vox, a la moratòria de desnonaments de persones vulnerables al Congrés. I pel que fa el temps matí, molt ennubolat arreu, amb alguns plogins febles aponent a les Terres de l'Ebre i també al Pirineu Occidental.
De cara a la tarda s'obriran clarianes i el sol s'imposarà a bona part de Catalunya excepte el terç nord. Pel que fa a les temperatures, avui pujaran clarament, sobretot a l'oest, al màxim és de fins a 16 graus.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Bon dia de nou, Baix Gaià. Avui és dijous 29 de gener de 2026 i tornem en directe amb la segona part de Baix Gaià al dia, un espai on hi conviuen temes diversos. Per a mi mateix és centrar les persones, les vivències i les realitats que donen vida.
el nostre territori. Entre els assumptes que hem abordat aquest matí us destaquem que l'Ajuntament de Rodobarà preveu aprovar aquest vespre un pressupost de 18,6 milions d'euros en el que serà el primer ple de l'any a la vila. Segons expliquen des del Consistori es tracta d'uns comptes que incideixen en reforçar serveis municipals i impulsar inversions en infraestructures i en espais públics. Els nous comptes que es votaran al ple d'aquest dijous creixen un 13,5% respecte de l'any passat.
I també tenen una cita important aquesta tarda als veïns i veïnes de Torredembarra amb la primera reunió del procés participatiu per definir com volen que sigui el nou nucli antic de la vila després de la reforma que s'està plantejant. Aquesta reforma vol ser objecte de les ajudes del Pla de Barris de la Generalitat i per això és important crear un bon projecte i que aquest compti amb el màxim de consens. La sessió és a les 6 de la tarda a Cal Mayam.
I Altafulla, els alumnes de l'escola La Portalada estan avui d'enhorabona perquè es lleven tenint la confirmació que aquest estiu es posarà fi als problemes d'humitats i filtracions que pateixen algunes de les aules més antigues del centre, especialment les destinades a música i psicomotricitat, que guanyaran també en eficiència energètica gràcies a nous tancaments i aïllaments. Pel curs vinent, doncs, al centre...
serà molt més acollidor i eficient, tenim en compte que també. I han instal·lat al seu terrat unes plaques fotovoltaiques que s'han de posar en marxa en breu. Dit això, a partir d'això, d'aquí encarem els continguts d'avui, d'aquesta segona part del Baix Gai al Dia. Posarem el focus en una iniciativa solidària que neix de l'Institut de Roda de Barà. És una corsa...
una cursa en favor de Save the Children. La Sònia Camí de Roda de Barà Ràdio en parlarà amb alguns dels alumnes impulsors d'aquesta iniciativa. I tot seguit canviarem de tema i engegarem una nova edició de la secció de jardineria amb el nostre jardiner de capçalera, el Joan Maria Vidal del Garden Center Gaia.
I avui ens endinserem en el fascinant món de les llavors. Quin és el funcionament del primer embrió, podríem dir, d'una planta? Com sempre, és un espai per escoltar en paper llapis i anotar els consells que ens aporta qui encapçala aquesta secció. I més enllà d'això, per posar el punt final al programa, ens acomiadarem amb una cita célebre que ens convidarà a la reflexió. Tot això i molt més a Baix Gai al Dia. No s'ho perdin.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. Dotzena edició de la cursa solidària Save the Children. Divendres 13 de febrer a les 12.45. T'esperem a l'avinguda Fèlix Martorell, organitzat per l'Institut Roda de Barà i amb la participació del seu alumnat. Recaptem fons per la desnutrició infantil. Ajuda'ls, no hi faltis.
Doncs avui a mig matí parlem d'educació, de solidaritat i de compromís social. Ho fem a través d'una iniciativa que uneix Esport i Valors, la cursa solidària a favor de Save the Children, en què participa l'Institut Roda de Barà.
Per parlar-ne, ens acompanyen als nostres estudis la Celi Niuvó, que ella és la professora d'Educació Física. Molt bon dia, benvinguda. Molt bon dia. I dos alumnes, el Llora Menéndez i Biel. Enlló, benvinguts, bon dia. Bon dia. Bon dia. Són alumnes de quart.
Doncs gràcies en primer lloc per acompanyar-nos. En parlem avui d'aquesta cursa que esteu preparant. Cèlia, si et sembla, comencem pel principi. Com sorgeix la idea de participar en aquesta cursa solidària de Save the Children i en quantes edicions hi heu participat ja?
Bé, començarem com dius tu pel principi. Save the Children fa 22 anys que organitza aquesta cursa solidària i fa 9 anys que, bé, aquest serà el 9è any que hi participem, ens va arribar la informació al centre i des del Departament d'Educació Física vam valorar que era una idea molt interessant per...
per apuntar-nos-hi i fer-la. I el tema és aquest, no?, aconseguir que els nostres alumnes s'impliquin i facin un mínim esforç per poder ajudar els altres, en aquest cas els nanos, els nanos d'arreu del món. Perquè aquesta cursa, el que és molt interessant, és que cada any es destinen els diners a diferents coses.
Enguany és la desnutrició infantil, però hi ha hagut altres anys que han muntat escoles, han creat refugis segurs, zones segures amb camps de refugiats. Altres anys han fet kits de neteja i d'higiene i kits de cuina. És a dir, el que és interessant és que cada any sempre es dediquen a diferents motius. Per qui no ho conegui, en què consisteix exactament aquesta cursa solidària? Com funciona?
Com funciona? El primer de tot és que hi ha aquesta idea de recollir fons, diners, per enviar a aquesta ONG que és Save the Children. Segona, es munta un recorregut al mig del poble, que després ells els explicaran. I durant un temps els alumnes són els encarregats de buscar esponsors. Cada un d'ells...
Pot buscar familiars, amics, comerços de la vila o inclús ells mateixos es poden esponsoritzar. I en què consisteix? Doncs que aquesta persona et dona X quantitat de diners perquè tu participis en aquesta cursa. D'acord?
També cal dir que aquest any el format ha canviat. Perquè les altres 8 edicions, nosaltres el que fèiem era que cada volta es comptava. I cada esponsor donava un import per aquella volta. Però què passava? Que hi havia gent com el Biel que corria molt.
Recollia molts diners i arruïnava els espònsors. I també saps què passa? Que durant una hora ells havien de caminar o córrer. I a vegades, cap als últims anys, com que la cosa costava més. I en guany hem volgut canviar el format i és com una única volta. Una única volta on ells poden escollir si corren o caminen.
I això és la novetat d'en Guany. Però participen tots i llavors, en Guany, aquesta donació és única. És a dir, jo com a espònsor per aquesta volta, jo et dono tants diners. No es compten les voltes. Per la participació a la cursa, en aquest cas. Per què es va escollir Save the Children com a entitat beneficiària? Home, ens agradava molt la idea que treballessin arreu del món i, sobretot, que els diners anessin destinats, sobretot, a la...
A la canalla, als nens. Doncs quan i on tindrà lloc la cursa? Quan? El dia 13 de febrer, sí, i la sortida és a l'Avinguda Fèlix Martorell, sí? Si voleu que us explica el recorregut?
Si vols ens el pots explicar. És un recorregut de 750 metres, una única volta, i sortirem de l'Avinguda Fèlix Martorell, pujarem per la Serra del Camí, Avinguda Nostra Senyora de Montserrat, Passeig dels Garrofers, i tornarem a acabar a l'Avinguda Fèlix Martorell. Aquest serà el recorregut. Molt bé, quina hora serà això?
Començarem a tres quarts d'una, perquè aquí farem l'entrega de dorsals, passarem llista i la cursa pròpiament dita començarà a la una. Acostuma a tenir molta participació dels nois i noies de l'institut? Sí, mira, per exemple, l'any passat va ser uns 180 alumnes i està molt bé.
Professors també hi participeu? També. I animem des d'aquí a si volen participar familiars o bilatants de roda, que cada any ho intentem però no participen així que esperem que aquest any sigui el primer any que vénen. Molt bé. Llara, quan us van explicar aquesta proposta classe, quina va ser la teva primera reacció?
Doncs a mi em sembla molt bé participar aquí perquè a nosaltres ens ho van explicar primer i jo crec que és una oportunitat per conscienciar els alumnes de l'institut que fent coses petites es pot ajudar molta gent, recordant un euro o dos euros per persona que es pot ajudar la gent a menjar o a viure en un altre lloc.
Molt bé. I en el teu cas, Abiel, què és el que més et va cridar l'atenció de la iniciativa? El que més em va cridar l'atenció va ser com podíem ajudar els nens que no tenien menjar i com ho podíem fer d'una manera més competitiva i així fent una rivalitat amb els nostres companys o amics. Quantes vegades hi heu participat, vosaltres? Jo he participat tots els anys, que són quatre,
i jo potser des de primer. Per tant, sou veterans d'aquesta cursa, Biel i Llara. Expliqueu-nos una mica com us esteu preparant, com s'organitza aquesta cursa dins del centre.
A nosaltres ens ho expliquen des de la tutoria i després a Educació Física ens fan com una presentació i ens presenten aquest any a qui ajudem, perquè sí que són els nens, però com ha dit abans la Celi, s'ajuda de maneres diferents, potser des del menjar, per construir edificis o el que sigui, i ens presenten el tema, ens donen una fulla, que és el nostre patrocini,
I fins al dia de la cursa busquem patrocinadors per mirar els diners que ens donen. I després a casa ja mires els patrocinadors i el dia de la cursa el que farem és abans de córrer celebrem el carnaval a l'institut i després tenim l'oportunitat de córrer disfressats o podem fer roba d'esport.
Molt bé. Costa molt trobar patrocinadors? La veritat és que una mica, i ja sí, has competit bastants anys, ja que depèn de com... Clar, tu ja la deuen dir una altra vegada. Sí, ja el primer any ja vaig aconseguir uns 15 o 20 patrocinadors. Caram!
I ja va ser molt difícil, la segon i la tercera, que em donessin uns altres patrocinadors. Cal dir que el Biel és un dels alumnes que més patrocinadors durant dos anys seguits ha obtingut. I pot dir, el primer any, Biel, quants diners tu solet vas portar? Vaig recaudar aproximadament 275 euros i al segon vaig arribar als 160. Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. És una quantitat molt bona.
A banda de córrer també hi ha una feina prèvia de sensibilització. Què heu après sobre Safe the Children i la realitat que puguin tenir altres infants i nois del món? Jo he après que la veritat és que nosaltres tenim molta sort, ja que nens d'uns altres països no tenen la mateixa situació i d'aquesta manera els podem ajudar que tinguin una millor situació i que tinguin un bon menjar i un bon aliment.
Doncs això, que ens donen una situació diferent, que nosaltres com que sabem, però que de moltes maneres no sempre estem molt conscienciats i que pensem que a nosaltres no ens pot passar mai i així podem ajudar l'altra gent a superar una situació així de difícil amb voltes i corrent.
Celi, des del punt de vista educatiu, què aporta una activitat com aquesta a l'alumnat? Molts valors, sobretot implicació, esforç, solidaritat i sobretot el tema aquest de conscienciar-se i de veure que ells tenen una realitat, que a vegades la seva realitat, nosaltres sempre ho diem, tu pots estar vivint aquí,
I a vegades hi ha situacions de problemes d'embalanjar, d'arribar a final de mes, i com tot hi ha com una gradació, no? I que el lloc on es destinen aquests diners és un lloc on estan molt, molt, molt pitjor que nosaltres. Pensa que a vegades quan els hi passem els vídeos, ells al·lucinen literalment, això és una escola?
Això és un camp de refugiats? Clar, en aquest últim vídeo que hem vist, quan veuen a Somàlia, clar, veuen els camps amb plàstics i semblen xaboles, diuen, sí, sí, això és un camp de refugiats, o els llibres, una llibreta amb un boli, i això és l'únic que tenen, i l'escola amb una pissarra, a vegades els costava veure, però és així, realment és així, i ostres...
Imagino que hi haurà alguna d'aquestes històries que us hagi impactat especialment al veure aquests vídeos. Doncs sí, per exemple, en l'últim vídeo que ens van ficar hi havia una nena que, amb això que és la desnutrició, anaven a l'escola i amb la calor no tenen prou diners per agafar menjar de bona qualitat.
o no tenen frigorífic ni res d'això. A l'escola la nena deia que no li agradava la calor perquè molts dels alumnes, els companys, anaven i no tenien molta fam i amb la calor començava el menjar malament.
Acabaven amb mal de panxa, vòmits i tot això. I, clar, això són coses que aquí no passen perquè tenim, per sort, doncs tenim neveres i tenim bon menjar.
Celi, creus que aquest tipus d'experiències deixen més petjada que una classe convencional? Home, jo crec que això sí, perquè una classe, per molt que et pot agradar aquell esport concret, hi ha molta gent que no, i en canvi això jo crec que almenys ells prenen una miqueta de consciència, i si més no...
els ensenyes una altra realitat. I només amb això, veure que hi ha altres coses al teu voltant, a vegades a prop i a vegades més lluny, no? I això és el més important. Jo crec que sí, que per mi és més enriquidor aquesta experiència de participar a la cursa solidària. El mateix et diria amb unes colònies o amb una sortida.
És molt més... Tot el que visquis es viu més en primera. És molt més enriquidor. Llara Abiel, després de participar en aquesta cursa, creieu que ha canviat la vostra manera de veure les realitats, que potser ens queden lluny?
La veritat és que sí, ja que al principi aquesta visió no la podíem arribar a tindre, però ara que ens hem conscienciat d'aquesta manera, pensem d'una manera millor i d'una manera com més responsable a l'hora de cuidar aliments o a l'hora d'arribar a donar una quantitat de diners per ajudar nens que no tenen la mateixa situació que la nostra.
Sí, i doncs creiem que encara que hagis potser recaudat tu menys que un altre, si us fumes, tot ajuda. Evidentment, qualsevol ajuda és benvinguda. Us fa sentir d'alguna manera protagonistes del canvi, encara que siguem un petit gest com aquest?
Doncs sí, perquè jo crec que fem bastant coses i si ho fem cada any, doncs ajudem a molta gent. I, bueno, doncs recaudant aquí els diners, encara que és una petita part, doncs ajuda bastant. Mhm.
A mi la veritat és que sí, ja que amb pocs diners o amb una quantitat molt petita, per exemple, ja podem tindre el tractament d'un nen d'una setmana sencera i encara que donin-se una mica, l'altre doni una mica, l'altre doni una mica, pots arribar a una bona quantitat de diners per ajudar a nens que no tenen menjar. Com valoreu la resposta del vostre entorn?
Com? La resposta del vostre entorn. Com valoreu? Us donen prou suport? Creieu que falten patrocinadors?
Ah, no, sí, jo crec que sí, que ho valorem bé perquè, doncs, quan ho dius que és per un motiu així, sempre hi ha algú disposat a ajudar-te, encara que sigui amb una petita valoració, o sigui, de 5 euros o sigui, de 1 euro només. Però sempre n'hi ha algú que sempre et dona alguna cosa.
Jo crec que sí, ja que encara que les persones no arribin a donar una bona quantitat o una gran quantitat, tenen un bon cor, ja que ven donant una quantitat per ajudar aquests nens. Creieu que és important que des dels instituts també es promoguin accions solidàries com aquesta?
Sí, perquè així conscienciem a tots els alumnes que som joves i que no patim aquesta situació i que algun dia ens pot passar o pot haver una guerra o el que sigui i podem acabar igual que ells i així conscienciem a tothom.
Doncs sí, com ha dit la meva companya, donem a la gent a conscienciar que pugui fer això i pugui ajudar aquests nens que no tenen la mateixa situació, ja que nosaltres estem en un món amb molta sort, ja que tenim una bona situació, però aquests nens no arriben a la situació i ho passen molt malament.
Cèlia, quin missatge enviaries a altres centres educatius que potser s'estan plantejant d'impulsar iniciatives solidàries? Que sobretot s'engresquin, que no costa res, que és molt, molt fàcil fer la inscripció, contactar amb Save the Children, també en el material didàctic, els dorsals per la cursa, és a dir, és una ONG super seriosa i que t'ho posen molt, molt, molt fàcil.
I el tema, sobretot, a part de la facilitat amb la que ells t'ajuden, t'assessoren i tal, el més bonic és això, és quan els veus amb ells que s'impliquen, que es piquen entre ells, que presenten. Jo en tinc 10 d'esponsors, jo en tinc 5, no importa la quantitat. El que importa és que ells s'impliquin, que busquin. És igual, 5 cèntims, 1 cèntim, 10 cèntims, és igual, he dit l'anècdota del biel,
Perquè era el pitxitxi, saps? Però l'important és que hi hagi molta gent que participi i sentim a sentim que puguem fer la bossa gran, no?, per poder això, per poder ajudar els altres. Jo crec que al final és... Seix Deixi el Drenajú d'Arreu del Món, però no fa massa amb la Dana, ens va tocar, aquí molt aprovet, i la gent es va...
La gent va actuar, a vegades s'actua molt a prop i a vegades s'actua més lluny. I el tema és això, que no et quedis indiferent, que et mullis, que t'impliquis. Quants diners s'han recaptat en altres edicions?
Amb aquests nou anys hem vist moltes xifres. Et puc dir, la més alta, el segon any, uns 3.000 euros. També t'he de dir que aquell any hi van haver comerços que es van implicar molt i hi va haver algun número una mica espectacular. Per això es va arribar als 3.000. La mitjana de 1.000, 1.200, 1.300...
I el pitjor any, l'any de la pandèmia, que pensàvem que no la podríem fer i que seria molt... que no recamvio 600 euros. És a dir, l'any que menys, 600, i l'any que més, 3.000 i pico. I l'any passat, uns 1.300 vam fer. A veure si aquest any es pot superar aquesta xifra. I tant, i tant. Llara Abiel, si haguéssiu de resumir en una frase que us emporteu d'aquesta experiència, quina seria?
ajudar la gent al món? Jo diria que ens portem la solidaritat, que és el que ens dona aquesta carrera i el que fa tot l'institut.
Expliqueu-nos com es pot col·laborar, si algú ens està escoltant i diu, doncs a mi m'agradaria col·laborar amb ells. Doncs nosaltres anem preguntant a amics, familiars i botigues d'aquí del poble i preguntem si volen participar i ens donen una quantitat de diners o si volen, el dia de la cursa poden venir també i poden venir a córrer i a deixar diners.
I a més a més, si hi ha algun comerç o alguna persona que pel que sigui no té cap fill o cap alumne perquè se li hagi costat i li hagi proposat el seu espònsor, sempre pot trucar a l'institut i dir que vol fer una donació, que vol col·laborar. Molt bé. Alguna cosa que vulgueu afegir?
Sí, que sobretot que la gent ens vingui a veure, perquè és molt bonic quan els veus córrer o caminar al llarg del recorregut i és molt bonic veure que al voltant d'on es fa la cursa s'acosta la gent i els anima i jo crec que el caliu, sobretot això, el caliu. I si a més a més volen posar alguna aportació a la guardiola que tindrem, millor que millor. Però sí que seria molt bonic que la gent sorti i que a la una estigui al voltant d'aquests carrers
Avinguda Fèlix Martorell, Serra del Cadí, Nostre Senyor de Montserrat, Passeig de Garrufers, i que ens vinguin a animar. Molt bé. Recordeu el dia? El 13 de febrer. El 13 de febrer.
Molt bé, doncs ja saben els nostres oients que si volen col·laborar poden fer-ho, poden animar aquests nois i noies en aquesta cursa i nosaltres ens quedem amb aquest missatge de solidaritat, podem dir. Moltíssimes gràcies per ser avui amb nosaltres i per demostrar que la solidaritat també s'aprèn, es viu i que es posa en pràctica des de les aules. Gràcies, Biel, gràcies, Llara i gràcies, Celi, per acompanyar-nos. Moltes gràcies a tu.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia. Doncs tornem a seguir amb Baix Gaià al dia i com que abans ens hem quedat a mitges amb la pàgina musical, si us sembla bé, la recuperarem. Us parlàvem de Los Planetas, que en guany fan 30 anys, fa 30 anys, de fet, de l'edició del seu segon àlbum, el seu segon àlbum de la mítica banda del pop espanyol dels anys 90,
i que encara avui en dia van pel món, que no els donem part perduts. Hi ha hagut alguns canvis, de fet, en el grup, i fins i tot ara, per celebrar els 30 anys que van començar com a banda,
Van fer fins i tot una pel·lícula sobre la seva història. Doncs bé, centrem-nos en aquest segon àlbum d'aquesta banda de Granada. De fet, és un dels discos, segons els entesos, més influents de la música independent a tot l'estat espanyol. Aquí podem trobar cançons provocadores, com La màquina d'escribir, també alguna d'irònica, com Una nova premsa musical.
O bé, amb un toc d'humor com himno generacional 83. I ja que acabem de fer un repàs a les informacions a l'actualitat, vaja, hem parlat de premsa, hem parlat de l'actualitat del nostre entorn, doncs que soni una nova premsa musical de la banda de Granada, Los Planetas.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gallà al dia.
Continguts en xarxa.
El 1348 va ser un any dramàtic per a la ciutat de Targa. Després d'anys de sequera i males collites, la pesta es va escampar arreu d'un país que prou gana passava i com ja passava tant a Barcelona com a Cervera, els targarins van girar-se en contra dels seus propis veïns, en concret dels que vivien al call jueu de la ciutat.
Fins a sis fosses comunes amb els cossos dels que van perdre la vida en aquell assalt posen de manifest la cruesa d'un atac que, malgrat arribar a les 300 víctimes mortals, segons els últims càlculs, va ser incapaç d'esborrar de manera definitiva la presència jueva a la capital urgellenca.
Des de fa gairebé quatre anys, el Museu Comarcal de Targa... recull els resultats de les últimes investigacions arqueològiques... sobre aquests avalots en una exposició titulada... Tragèdia al Call. La mostra, a banda d'explicar la magnitud d'aquests fets... serveix també per fer-se una idea de com era la vida...
a la Targa de mitjan segle XIV. El primer diumenge de més al matí, el museu hi ofereix visites comentades d'una hora i mitja de durada. Exposició Tragèdia al Call del Museu Comarcal de l'Urgell a Targa, amb visites guiades cada primer diumenge de més a dos quarts d'onze del matí. Informació i reserves al web museutàrrega.cat.
Gràcies.
Vinga, va, som-hi, que és dijous 29 de gener de 2026 i nosaltres continuem a Baix Gaià el dia. Ara hauríem d'anar cap a la secció de jardineria, finalment no ha pogut ser, i el que farem és parlar d'una altra qüestió que també us resultarà interessant, perquè és dijous, per tant estem a tocar el cap de setmana,
I el que podem fer és parlar una mica de prèvia esportiva de la cap de setmana. Farem una mica de prèvia, una mica de recordatori de com estan els equips, diversos esportistes de casa nostra. I ho farem amb el nostre home dels esports, el Marc Pérez. Bon dia, benvingut. Bon dia.
Ara sí, ara sí, ara sí. Doncs bé, el que farem, com dèiem, és dijous i per tant tenim una mica de prèvia del cap de setmana i també potser repàs del que ha donat de si aquesta setmana, el cap de setmana anterior i com s'estan preparant els esportistes de casa nostra. Per cert que en el cas d'Altafulla tenim una cita molt destacada aquest cap de setmana
que no forma part de la competició regular de cap equip de casa nostra, però sí que forma part d'una cita regular, valgui la redundància, anual aquí a Altafulla, com seria la marxa dels castells. Entenc que tot això està a punt, a punt, a punt, i tothom està allà, l'organització d'aquest esdeveniment està allà preparadíssima, no?
Sí, ho tenen tot a punt. A més a més, ja fa diversos anys que Running Solutions, direcció tècnica de la mà de l'Ajuntament d'Altafoya, que és qui organitza, s'encarrega d'aquesta proposta, que ja són 14 edicions. Per tant, segurament l'any vinent, que se'n faran 15, podrem tenir alguna cosa especial, però encara haurem d'esperar un any. Sí, a més a més, és una edició de rècord, perquè en guany, l'organització s'havia proposat
La fita d'assolir els 1.400 participants i tots els dorsals s'han esgotat. Per tant, toca sostre. La mateixa organització pensa que seria el Topai, que podria arribar a tenir en compte sobretot les característiques del poble d'Altafulla, que és on comença i acaba la marxa, però evidentment és fer un pas endavant, rècord.
I bé, doncs ara simplement esperar que el temps s'acompanyi perquè la previsió en principi és bona, però com que aquests dies tenim molta pluja, doncs a veure, sempre hi ha aquella precaució, no? Així que bé, veurem si...
Si tot funciona bé. I sobretot és una marxa que segueix bastant alternada a les últimes edicions. Dos circuits, en aquest cas, un de 26 quilòmetres i un altre de 16 quilòmetres, es poden fer a través de dues modalitats, és a dir, corrents o caminant. Habitualment, els que caminen són majoria, però també és vital que cada any que passa...
també hi ha força inscrits en la modalitat de córrer. I després també una cosa que es repeteix l'any passat, que va tenir molt bona acollida i que l'organització ha apostat per repetir, és la marxa friendly. Això significa que es pot fer la marxa, sigui caminant o corrents, acompanyat de gossos.
I deies, parlaves d'aquest espai que hi ha aquesta capacitat que té la marxa de no accedir-se massa de participants. També amb el tema de pet friendly, s'ha de tenir en compte això sí que és... El fet d'anar a la marxa amb gossos... Sí, amb gossos, vaja, no aniràs amb el gat. A veure, podria ser, hi ha gent que passeja gats. Jo en el meu cas no el passejo, però... Ostres, però un gat amb corda no...
Hi ha gent que ho fa. No és habitual. No és habitual. Bé, la marxa petfreny eminentment és per anar amb gossos. El tanto també amb els gossos, que clar, lògicament quan vas amb el gos també hi ha camins estrets en què si ve un caminant o corrent o caminant s'ha d'anar molt al tanto per no ensopegar.
Perquè hi ha espais d'aquesta marxa que són més estrets. Sí, però a part és obligat portar el gos lligat i recollir els exclaments, evidentment. L'any passat va haver algú que va deixar anar els dos gossos, se'l va haver de cridar l'atenció, a més a més diria que un gairebé expert de canviar Ferran, vull dir que la gent també sigui una mica conscient, evidentment pels altres participants, però també pels seus gossos.
Doncs això amb els cursos i també amb les persones. Lògicament que tothom vigili perquè, clar, hi ha els habituallaments normals d'una cursa qualsevol i després els papers que puguin haver-hi o papers, no sé si tovallons, per exemple, o les peles de la fruita, això, que, sisplau, que els dipositin on cal dipositar-los. És una cursa que és... No és una cursa, perdó, estic dient tota l'estona cursa, no és...
Hi ha la modalitat de cursa, també. Exacte, però no és competitiva. És més una marxa, sí. És més aviat una marxa, un passeig una mica ràpid, no? Perquè si no, no t'estàs tot el dia i té dues modalitats, has comentat. Sí, els dos circuits, 26 i 16 quilòmetres i la possibilitat de fer-los corrent o caminant.
Aleshores, és aquesta marxa que, recordem, surt del... del castell... del part del comunidor. Sí, una mica més amunt del part del comunidor. Sí, correcte. El part del comunidor, que és aquí on es torna i és aquí on els participants podran fer un mos, no? En acabar? Una botifarrada, hi haurà música també per amenitzar la jornada, alguna classe de zumba que també es repeteix, en fi, una jornada festiva, una vegada risa allà que et trobis la festa.
i puguis gaudir. És a dir, és això que es fa molt ara de crear experiències. Del que abans era simplement una marxa amb una proposta gastronòmica, doncs ara també hi ha una mica de festa. Vull dir que al final tot acompanya. Quins tempos s'acostumen a fer... Tenir en compte que hi ha dues distàncies no coincidirà tothom a final del trajecte.
segurament no però és veritat que ja l'any passat es va posar una mesura per fer que doncs pogués coincidir el màxim número de gent perquè dos anys enrere es va sortir més o menys a la mateixa vegada i clar trobaves que els que feien la caminada llarga sobretot doncs arribava molt tard de fet jo vaig fer la llarga aquell any
i sí, sí, va arribar tardíssim. Pràcticament sí que hi havia algú, però no el quòrum aquell que quan arribes hi està tothom allà, no? Clar, l'únic és trobar-te a tothom i que al dia de la festa no estaràs tu allà sol. Correcte, al final és evident que els corredors van arribant abans...
i a partir d'aquí, doncs, els caminants, doncs, crec que la previsió és que els de la cursa llarga arribin entre 11 i 12, o segurament una mica més, perquè no tothom camina amb la mateixa agilitat, no? Hi ha gent que suprèn més en calma, també hi ha gent que vol gaudir ben bé del recorregut. Sí, és que, clar...
És a dir, és una marxa que transcorre per molts llocs, molts indrets del Baix Gaiai i és molt agradable de fer. O sigui, és molt agradable de dir, eh, jo me paro aquí i miro i observo, no?, el que hi ha. De fet, l'objectiu és aquest, donar a conèixer...
És la marxa dels castells. Sí, del Baix Gallà. Jo he de dir que aquí alguna vegada s'hauria de parlar amb l'organització que també podríem incorporar un altre castell de Creixell, per exemple, si volem ser estrictes, o el de Nou de Gallà. Bé, no, feta la broma, sí, és la voluntat aquesta de mostrar el territori, no? Aquells jocs més icònics de cada poble o de...
o de gairebé tots els pobles, doncs més propers a Altafulla, perquè segurament és veritat que si volguessis anar a la Nou o a Creixell, hauries de fer una distància molt més gran per poder encabir tots els castells. És complicat. Però sí, com a mínim aquests, no? Passes pel Catllà, que és segurament el castell...
doncs juntament amb el d'Altafulla més rellevant, també passes per la Riera, en fi, és un perferrant també des de l'any passat, és un bon itinerant i la gent doncs gaudeix, es fa fotos, tot quan puges al... ara no en sortirà, carai...
El Pic de la Mola no, que això ja parlem... Això ja n'hem parlat al Baix que hi ha el dia amb els de la pobla de Montornès. En fi, això que va entrar al Catllà i Tarragona. Ara no em vindrà el cap, eh? I si a mi tampoc ara no em surt...
Ara estarem pensant tota l'estona quin és el pic que hi passa sempre, de fet, a la marxa dels castells. Sí, sí, és un lloc icònic. I agafes i et fas la foto allà, que, per cert, t'he de dir que et fas la foto amb una cara de cansat, com a mínim. Com a mínim parlo a nivell personal, perquè, clar, per pujar allà,
lògicament fa pujada, i és una... Déu-n'hi-do la caminata cap amunt, el desnivell que tens per arribar fins aquí a fer-te la foto. Ja et dic, les fotos surten allò amb cares vermelles... Home, és que la pujada és exigent, eh? Amb cares de cansament, que ja no saps com posar-te, però vaja, la foto s'ha de fer, i per tant és imperatiu, imperatiu pujar per aquells caminets rocosos, difícils,
Sant Simplici! Mira que era simple, per favor. Aquí està el Marc amb el seu humor de sempre. Sant Simplici, exacte, Sant Simplici. Fer-se la foto a Sant Simplici és bàsic per participar a la marxa dels castells del Baix Gaià. Si no us feu la foto a Sant Simplici, no cal que hi participeu. Ja us ho dic ara. És broma, és broma, és broma.
La marxa del Crestell centrarà l'activitat esportiva i social del Baix Gallà aquest cap de setmana, però també, evidentment, hi haurà competició regular a tots els nivells, tant pel que fa a futbol, pel que fa a bàsquet, a voleibol, també hi ha competició, per tant, suposo que ja s'estan també preparant els últims entrenaments per afrontar...
aspectes grans o menys grans, depenent de quin equip parlem i de les aspiracions de cadascú, no, Marc?
Sí, sí, sí. És un cap de setmana on tornen alguns equips que havien descansat fa uns dies, en l'anterior jornada, pel capreç de calendari, perquè s'han vist obligats a jornada de partits. Però bé, sí, sí, podem parlar d'un cap de setmana pràcticament complet. Diria que només el que ja l'ètic masculí descansa, ha hagut d'ajornar la visita del poble de Mafomet, i la resta juguen. Ha d'estacar, sobretot,
El primer equip femení del Sebol Torra d'en Barra, de primera catalana, que comença la segona fase, la fase d'ascens, i bé, doncs, es vol pujar a Nacional des de fa algunes temporades, i en guany es presenta una nova oportunitat. Ho han fet molt bé a la primera fase, han quedat terceres, i ara doncs buscaran això, l'ascens a Nacional, per equiparar-se amb l'equip masculí que té tots els ombres de salvar-se.
Precisament, parlant de voleibol, crec que tu també n'has pogut parlar en alguna ocasió al programa. L'afició al voleibol està creixent moltíssim, sobretot a partir de la presència, de l'existència del Cébol de Torredembarra. Hi ha un munt d'equips que estan ara mateix entrenant. I, per cert, que el pavelló Sant Jordi de Torredembarra s'està quedant molt, molt petit...
per acollir tota l'activitat esportiva que hi ha. Sí, d'això s'enqueixen algunes entitats, de fet, que hi ha el pavió dels caos, també, però, clar, ni així, i, evidentment, el pavió dels caos no té les prestacions que té el Sant Jordi, clar, la torre aposta, evidentment, per l'esport, i està molt bé, i cada vegada hi ha més entitats, o aquestes creixen, com és el cas del patinatge, com és el cas del voleibol, i d'altres, no?,
Però, clar, l'espai comença a ser reduït. De fet, el Sebol Torre d'Embarra està fent l'inici del que seria una aliança amb Altafulla, perquè quan hi ha alguns equipets femenins que entrenen aquí a Altafulla, de fet, es va crear la...
no sé si dic club, però la marca se vol Altafulla, i per tant és probable que a mesura que passin aquests anys veiem més equips Altafulla, perquè hi ha una mica més d'espai, no massa més, també t'he de dir, però és cert que a Tornemars està quedant petita la cosa, així que en fi, crec que
Pagaria la pena, en la mesura del possible, poder oferir algunes instal·lacions més, que no em vull posar on demanen. Posa't-hi, posa't-hi. No, però al final és veritat. I sobretot a la torre, on hi ha tants bons resultats, tants bons esportistes. De fet, la setmana que ve lliuren els guardons de la temporada 2025, que sabem que sempre són molt nutrits, i veus la convocatòria, i clar...
Hi ha també molts esportistes que practiquen esport fora de Torredambarra, però moltíssims, la majoria són del poble. Per tant, bé, en la mesura de possible, sabent que és difícil perquè hi ha altres qüestions d'atendre també, doncs crec que val la pena en un municipi com Torredambarra, però bé, això segurament donaria per una altra conversa.
No, però és veritat. I ara, més últimament, ara fa uns dies, van anunciar que s'adequaria una nova pista dins del recinte de la ZEM, de l'Ezona Esportiva Municipal, a Torre d'Embarra. Serà una pista que podrà donar cabuda a certes activitats, però no a totes. Serà una pista a l'exterior, a l'aire lliure...
I bé, doncs veurem com s'ha solventat, perquè hi ha el pavelló dels Caos que presenta moltes mancances, vull dir, no hi ha grades tampoc, no hi ha possibilitat, sí que s'han fet partits de competició, sobretot de lligues de nivells inferiors, de futbol, és una pista de futbol sala on t'entrena també el vòlei, també hi ha squash,
Però, clar, és que no dona l'abast als equipaments que té Torre d'Embarra per acollir la gent de les entitats de Torre d'Embarra que fan esport, els esportistes i dels voltants, també de la tafolla, també de la roda de barà.
Queda ben segur que n'hi ha molts de creixer i també que venen a Torre d'Embar a practicar. L'altre dia, per exemple, vaig veure que estaven al pavelló esportiu, al pavelló Sant Jordi, amb una de les saletes que tenen com de gimnàs, tenen unes saletes anexes, estaven practicant esgrima.
No ho sabia, la veritat. Perdoneu els que practiqueu esgrima a Torra d'Embarra si fa molt de temps que ho feu. Potser havien de ser els del pantaló a Torra d'Embarra.
no ho sé perquè no ho vaig preguntar però em vaig quedar paradíssima de dir, ostres, fins i tot esgrima tenim aquí a Torre d'en Barra no duien cap altre vestimenta o cap altre... estaven amb les seves màscares amb els... no saps ni què hi havia darrere la màscara exacte, no vaig detectar tampoc la responsable en aquest cas del pantaló de Torre d'en Barra
Però, Déu-n'hi-do, l'activitat que hi ha i la falta que faria ampliar una mica els equipaments. Però, vaja, tot és qüestió de diners. I, en fi, des d'aquí, doncs mira, ens ha sortit una mica un espai reivindicatiu, en aquest cas centrat en la torre, però molt centrat també en tot el Baix Gallà, que en fa ús com a població més gran del nostre territori.
Bé, no ens dona massa temps per més, el que farem és això, recordar que el marxa dels castells, com hem comentat, es fa aquest diumenge. Diumenge al matí, sí, a partir de vuit i mitja, nou, les sortides, en funció de cada modalitat, i res, és un àmbit molt maco, molt atractiu, i sobretot, doncs, això, la gent que s'hi vulgui apropar endavant, i els que no, doncs, que vagin a gaudir de tots els partits, competicions que hi ha aquest cap de setmana a casa nostra,
que al final és el gran què, que la gent ho gaudeixi i doni suport als clubs de casa seva. I que és fer esport, és fer natura i és gaudir també una mica del territori, conèixer el nostre entorn, que és el que fem aquí a Baix-Gallaldia, conèixer també els nostres municipis i tot el que hi passa. D'això es tracta.
I si volem saber més coses sobre l'actualitat esportiva de casa nostra, doncs ja ho sabeu, sintonitzeu una a la torre, alta fulla ràdio, roda de barà ràdio, que puntualment se'ns informa de tot el que passa a nivell esportiu a casa nostra. Moltes gràcies, Mar Pérez, per acompanyar-nos en aquesta estoneta. Un plaer, no sé de jardineria, però alguna cosa hem pogut fer. Apa, a reveure! A reveure! Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi, som-hi, va. Doncs minuts, instants finals del programa, doncs hem vist com hem pogut repassar una miqueta l'actualitat esportiva de Càncer de la nostra. Potser ja ens hem posat una mica reivindicatius, però bé, de tant en quant també fa falta, perquè...
La qüestió esportiva a casa nostra també s'ha de valorar, s'ha de tenir molt en compte, s'ha de cuidar, i sobretot, com hem fet, també parlar d'aquesta activitat que mou moltíssimes persones del nostre entorn, aquí a Altafulla, centrada en Altafulla, però vaja, que es desenvolupa durant molts municipis de casa nostra, aquesta marxa dels castells del Baix que hi ha,
que torna un any més a ser l'epicentre de l'activitat esportiva d'aquests dies a casa nostra. N'hem pogut parlar amb el Marc Pérez, que molt amablement ha accedit a parlar amb nosaltres, tenint en compte que la secció de jardineria no l'hem pogut fer per diverses qüestions que no venen al cas i que no patiu, que dijous que ve el Joan Maria Vidal tornarà a ser aquí amb tots nosaltres per parlar-nos
com sempre, de plantes, de la seva cura i de tot, com ja sabeu, el Joan Maria sempre molt didàctic. Nosaltres el que farem ara és acomiadar el programa, no sense abans contactar amb el Josep Sánchez Donalatorre, que em sembla que ens té preparada alguna frase a celebrar perquè tots plegats puguem reflexionar al voltant d'això, doncs,
Acabar el programa amb una mica de reflexió crítica. Aviam, Josep, bon dia de nou. Bon dia de nou. Doncs avui ens quedem amb una frase de l'escriptor i filòsof basc Miguel de Unamuno, un dels màxims exponents del moviment literari del modernisme que va pertany a la generació del 98 i que va estar molt implicat al moviment republicà espanyol. I ens deixa, Miguel de Unamuno, aquesta frase, tot acte de bondat és una manifestació de poder.
Mare de Déu, doncs, aviam, bondat i poder. El poder normalment s'associa a la malícia, potser no, o a la codícia, o no, o potser no ho haurien d'associar així, pensem-hi, pensem-hi una miqueta. Doncs queda feta aquesta frase, queda, deixem aquí la reflexió per qui vulgui reflexionar sobre aquesta idea de Miguel de una monó que és, per tant, sabia de què parlava.
Res més, ho deixarem aquí, no, Josep? Sí, tant, ja arribem al punt final d'aquest programa avui, aquí el vaig gallar al dia, amb els suplents que hem estat a l'alçada.
Jo crec que sí, ho hem. Demà tindreu titulars ja, per tant, endavant, i com sempre, el mateix programa, amb els mateixos continguts diversos, mateixos quant a temàtica. Res més, gràcies, Josep, per la teva participació. Que ho vegi molt bé, Carol. Et trobem a les zones en una altra suplència. A reveure. Adéu-siau.
Doncs això, com dèiem, acabem aquí el programa d'aquest dijous 29 de gener al 2026. Que vagi molt bé el dia. A reveure.
Sendas, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.