¡See me there!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià. És 9 de desembre, dia de Santa Valeria. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Ajuntament comemorarà els 25 anys de la rehabilitació del Castell del Zicart amb diferents actes aquest mes de desembre. La programació inclou visites guiades, una conferència, un acte institucional i un festival de microteatre.
Altafulla, el grup municipal de Junts no descarta votar a favor dels pressupostos si s'augmenta la dotació en gent gran o salut. La formació posa en dubte algunes partides, com el nou accés a la piscina o el canvi de nom de la que es destina a la sorra de la platja. I a Roda de Barà aquesta tarda hi ha una nova sessió de l'aula d'extensió universitària per la gent gran. La xerrada porta per títol Crisi climàtica, evidències i solucions i anirà a càrrec de l'alpinista i glaciòleg Jordi Camims.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimarts. Com estàs? Has aprofitat aquest pont de la Constitució per, no sé, preparar el pessebre, muntar l'arbre de Nadal, anar adornant tota la casa, el tio potser arribat fins i tot...
Doncs sí, he fet algunes d'aquestes coses, eh? Ahir vam estar muntant l'arbre i hem anat a veure el mercat de Nadal de Torre d'en Barra, hem anat a veure el Pessebre, sí, sí, hem començat ja a fer la ruta dels tions i dels aparadors. Feina, rai, aquí, tot el que tenim a la torre, eh?, per veure aquests dies. I després tinc pensat, això sí, fer ruta per tot el Baix Gaià, allà on hi hagi coses nadalenques, allà que anirem tots.
I tant, i tant. Mira, jo també vaig aprofitar per fer el xafarder a la torre el dissabte al vespre, allà en aquest horari més així nadalenc, que tot es fos i hi ha els llums encensos, i llavors el diumenge al matí. Vaig anar a veure dos cops el pessebre, allà a la peixateria, no? Sí, sí, les peixateries velles que hem de felicitar a l'associació de pessebristes. I amb sorpresa, quatre caganers. S'han de buscar quatre caganers i un element molt torrenc, molt torrenc, allà enmig d'aquell pessebre.
I un fora de temps que a mi em va robar el cor. Era una ràdio. També, també, cert. Ho vaig veure, ho vaig veure. Hi ha una figureta que té una ràdio tota llampant, o sigui que això també és un dels elements que em va fer riure molt, i tant que sí. Ja que parlem de ràdio, vostès tenen sintonitzat Altafulla Ràdio, Hola a la Torre i Roda de Bona Ràdio. Som Baix Gaialdia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, que és el moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar aquestes properes hores, tot just ara que venim d'un cap de setmana llarg, de temperatures agradables, força més elevades que dies enrere. Sortim de dubte i esbrinem què és el que ha de passar les properes hores, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís B. Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, petitíssimes novetats aquest dimarts al Camp de Tarragona, en forma d'alguns núvols baixos, de més humitat, de pitjor visibilitat i d'un temps una mica més carregat, que sobretot ja estem copsant a hores d'ara. Per tant, la temperatura no ha baixat tant, bàsicament, perquè s'han format aquests núvols baixos, però la sensació és de frescor, perquè la humitat, ja diem, és més elevada. Aquests núvols s'estan sent molt més trencats, com més cap a l'interior,
tot i que hi ha alguna boirina, per exemple, a la banda del francolí, a tota la banda baixa de la conca de Barberà. Núvols baixos que estaran fins al migdia, aproximadament, després, en gran mesura, es trencaran. No deixaran ni una gota d'aigua, per tant, no són núvols que s'hagin de traduir en canvis de temps. I pel que fa a la temperatura de la tarda, tornarà a ser molt agradable. Fins i tot, doncs, més primaveral que no pas una altra cosa. No afluixa gaire respecte ahir o al cap de setmana.
N'estem pendents a la xarxa.
I ara el que hem de fer és un repàs a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 9 de desembre. Comencem per casa amb el que ens toca de més a prop i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula sis mesos sense trens entre Castelló i Tarragona per agilitzar el corredor. ADIF preveu deixar sense connexió les dues capitals des del novembre del 2026 fins a l'abril del 2027 per poder executar de manera més ràpida les obres del corredor mediterrani.
Avui, mobilitat és la qüestió que destaca a la portada del mes, però, tot i així, ens hem de situar a Tarragona perquè ens diuen un quart de segle apostant pels nous valors. El Festival Rec va cloure ahir la 25a edició convertit en un referent del cinema independent emergent. Podem veure precisament aquest acte de clausura del Festival Cinematogràfic de la ciutat de Tarragona.
i entre les persones que veiem precisament en escena hi trobem el torrenc Xavier García Puerto, que precisament n'és el director. Més coses pel que fa a infraestructures. Transports posen en marxa la connexió entre la 27 i la Nacional 240 a la zona de l'illa. Podem veure una petita fotografia, una imatge aèria de les rotondes que uneixen aquests dos vials. Una llarga reivindicació també de la Conca de Barberà, en concret de la Vila Ducal de Montblanc.
A Reus, la petició de Beques Menjador ha comportat una despesa de 4 milions d'euros aquest curs. I a Tarragona, el pàrquing municipal de Francesc Bastos tornarà a obrir amb menys places. Un parell de qüestions més, sota el mateix de la capçalera del mes. Pel que fa a esports, Tarragona reuneix el millor talent del CUP de Rubik acollint el Campionat d'Espanya.
I d'altra banda, avui en cultura, en música, en pàgines interiors del mes, hi ha una entrevista al grup tarragonit de punk rock, crim, que estrena en disc. Es diu Futur Medieval, coincidint precisament amb el 15è aniversari.
Seguim fent territori, però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Aquest cop, en portada destaca. Serem un milió. Claus, l'augment de l'esperança de vida i l'atractiu pels immigrants, factors decisius. Prestacions, els serveis de transports sanitaris i educatius no estan preparats.
Avui en pàgines interiors hi ha una àmplia informació al voltant d'aquest milió de persones al camp de Tarragona que es preveu de cara als propers anys. Més coses. Avui també són notoris els esports en aquesta portada. Diu, de centrecampista a totcampista. Marc Montalvo no para de créixer. El diari de Tarragona avui analitza la seva nova versió.
I és per aquest motiu que en una imatge panoràmica podem veure el futbolista Grana avui a la portada, precisament agafant una de les imatges dels darrers partits amb Montalvo al terreny de xoc. Més coses en clau política, llum verda de la Unió Europea, a la reubicació de 20.000 migrants. Espanya pretenia la reubicació de 30.000 migrants.
I tres qüestions més avui, a peu mateix de pàgina d'aquesta capçalera del diari de Tarragona. A Reus, l'augment de preus preocupa el comerç. A Tarragona, més de 2.500 persones grans en llista d'espera per residència. I pel que fa a l'àmbit cinematogràfic, guerra d'opes entre Netflix, Warner i Paramount.
I ara, si ampliem una miqueta més el camp de visió, el que toca és fer un bon repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala en primera plana. T'ho diràs, Raquel, que hem de saber d'un dimarts, dia 9 de desembre. Doncs comencem pel periòdico que diu que el CNI busca agents per pal·liar les jubilacions de boomers.
El relleu dels nascuts als 60 afecta en especial els directius del Centre Nacional d'Intel·ligència. Diu que el servei secret porta a terme entrevistes per tot Espanya per seleccionar personal d'origen geogràfic divers. Els perfils més pretesos són civils de caràcter tècnic.
La imatge és de dirigents europeus amb Zelensky ahir a Londres. Veiem Starmer, Mers i Macron. I diuen que Europa tanca files amb Ucraïna. Els 27 avalen amb l'oposició d'Espanya la creació de centres de deportació de migrants fora de la Unió Europea.
És una de les qüestions que trobarem a totes les portades. Seguim, però, amb altres titulars del periòdico que ens diuen que Trànsit estudia com resoldre els embussos de les rondes de Barcelona. L'Ajuntament preveu traslladar 250.000 trajectes laborals al transport públic en els pròxims anys.
En clau internacional parlen de grams a plataformes i diuen que Paramount desafia Netflix i llança una OPA hostil per Warner Bros. i HBO. Per tant, no estaria tot fet encara respecte a aquesta adquisició que s'anunciava dies enrere per part de Netflix.
Més qüestions. Parlem del sector de l'ibèric que pressiona per evitar el tancament del Japó i Mèxic. Tot això en relació amb la pesta porcina. També és notícia la inquietud dels centres per la falta d'informació sobre el nou batxillerat. Això és respecte a la fusió de les ciències que s'anunciava tot just fa unes setmanes.
També avui recullen una iniciativa que està recollint firmes dels veïns de l'àriat de Barcelona que reclamen la rebaixa de l'IBI contra la nova taxa d'escombraries. I a dalt a la capçalera, avui el personatge que apareix en imatge és Xavi Alonso, després de la derrota del Madrid contra el Madrid.
El Celta, que el col·loca vora la destitució, segons apunta el periòdico avui. Anem al punt avui, que avui ens mostra una imatge del Sàhara Occidental i dediquen l'editorial i tot un dossier per parlar dels 50 anys després de la retirada espanyola.
Com la comunitat internacional gira l'esquena el referèndum d'autodeterminació del Sahara Occidental. I el titular és «Sense aliats». I apareix un nen jugant davant d'unes cases d'adopt al Sahara per il·lustrar aquesta temàtica que avui aborda en profunditat el punt «Avui».
que d'altra banda entrevista un expert en diversitat lingüística i es fixen en el cas de Mèxic. Diuen que la llei general de drets lingüístics a Mèxic és paper mullat. És una de les qüestions que analitzen, després també molt centrats en Europa, en una història d'amor i de dol. 40 anys després parlen de com han anat evolucionant les migracions en el sí d'Europa,
que, segons en Pere Bosch, un dels opinadors diu que la capital és Roma. Per què? Perquè la Unió Europea avala l'obertura de camps de deportació d'immigrants seguint el model de la presidenta Georgia Meloni.
I avui l'esportiu ens fa la prèvia de la nit de Champions al Barça, que no pot fallar amb l'Eintracht per afirmar el camí, buscant a plaça entre els vuit millors en el retorn europeu a casa. Anem a l'avantguàrdia. Parlen de la tímida resposta de la Unió Europea a l'ofensiva antieuropea de Trump. Només Costa eleva la crítica davant el silenci de von der Leyen.
que mentre Alemanya, França i el Regne Unit intenten mostrar unitat contra Putin. La imatge és per la celebració de la fi de la dictadura siriana, eufòria un any després de la fi de la dictadura. I veiem una instantània dels carrers de Damasc, on se celebrava ahir el primer aniversari de la caiguda de la dictadura del clan Assad, que va durar cinc dècades.
També és notícia que l'aeroport del Prat es tanca per als sense sostres i carteristes. Aena posa controls i deixa accedir tan sols passatgers amb targeta d'embarcament. I avui es pregunten en portada a l'apartat de Cultura si es produeix massa cinema a Espanya.
Parlen d'una xifra, més de 300 films. I parlant de ficció, l'altra notícia, l'Opa Hostil, Paramount, rivalitza amb Netflix per Warner Bros. I més qüestions, 6 experts busquen l'origen del focus de la pesta. Es parla d'aquests laboratoris des on podria haver...
Sortit aquesta pesta porcina. I acabem amb una altra notícia. El llum verd de la creació de centres per deportar migrants a tercers països. Amb l'oposició d'Espanya no n'hi ha prou per frenar les deportacions. I acabem amb el diari Ara, que precisament fa d'aquesta qüestió el seu titular destacat. La Unió Europea avala crear camps de deportació com els de Meloni.
El nou pacte preveu que cada membre pugui exportar a un tercer país els migrants no desitjats. I expliquen que se redueix el pressupost per als països comunitaris que tenen més pressió migratòria, com Espanya. Doncs una notícia que avui es miren amb l'UPA al diari Ara, que també té la imatge de Zelensky buscant suport europeu a la desesperada.
I veiem aquí el president d'Ucraïna, Volodymyr Zelensky, en la trobada ahir a Londres amb Keir Starmer, Emmanuel Macron i Frederik Merz per aconseguir suport europeu davant la pressió de la Casa Blanca i el Kremlin perquè accepti la pau a canvi de cedir territori.
Anem amb els darrers titulars. D'una banda, amb la pesta clàssica dels 90, van tancar 3.000 granges. Aquesta és una setmana clau per conèixer l'origen del brot actual de la pesta porcina. Analitzen també per on creixerà Barcelona. Diuen que els nous barris per on podria créixer Barcelona podrien acollir uns 60.000 veïns, perquè diuen que la ciutat té projectes per fer pisos per acollir aquesta xifra.
I acabem amb l'opa de Paramount de Warner Bros. que desafia Netflix. Diuen que l'empresa està en mans d'un aliat de Trump i augmenta l'oferta. Són algunes de les notícies destacades després d'aquest pont de desembre, aquest dia nou. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara per analitzar l'actualitat, moment per l'opinió a baixa i al dia. Això ho farem avui acompanyats del periodista del de Fuller Ràdio, fanàtic dels esports, Marc Pérez. Marc, bon dia, benvingut, com estàs? Bon dia, com estem? Molt bé, fantàstic, després d'aquest cap de setmana llarg per alguns més. Sí, prolongat. Hem anat bé, però t'has content, fas bona cara, punyetel. A veure, hem gaudit del pont, tampoc hem fet...
una cosa de l'altre món, però menys n'has conetat una mica de la rutina. Molt bé. Escolta, va, parlem d'actualitat esportiva. Recordem que tot el que expliquem habitualment de l'àmbit esportiu a Baix Gaià aquest cap de setmana ha descansat. Hi ha hagut repòs pràcticament amb tothom. No sé si hi ha hagut algú que ha competit aquesta jornada passada. Sí, alguns que havien anat...
Alguns que havien de recuperar partits pendents, com el Club Bàsquet Altafulla, el masculí, que divendres passat guanyava el bàsquet cunit, i el futsal Toro d'Embarra, que aquest diumenge partia contra la Lira Vendrayenca per 1 a 2. A partir d'aquí, doncs...
El club futbolplatz de Torredambarra disputava en torneig internacional a Múrcia, han sigut subcampions, mentre que el Dojozhan Sinkyo Kusin de Torredambarra, el club de karate, s'ha desplaçat fins a Romania per disputar el campionat d'Europa. I d'entre els cinc esportistes que presentava, hem tingut una campiona d'Europa, la que ja n'encafiona Margalev, en categoria 14-15 anys,
en la modalitat de comitè, i el torreny Escarabajal, que ha fet bronza en la cata absoluta. Per tant, doncs, escolta, molt bé. I tant, molt bé. Enhorabona per tots ells. Escolta, va, xerrem del dàstic, però d'aquesta setmana intensa, un triomf a Sevilla, divendres passat, que deixa una barreja d'eufòria i d'alerta, també. Primera part, força bé...
La primera part que agradava, probablement la millor del curs, i una segona part de patiment extrem amb desconnexions que tornen a fer encendre llums vermells. Tot això mentre anem somiant amb el playoff. Qui sap, sí, acabarem l'any.
en posicions que potser no ens haguéssim imaginat fa unes setmanes enrere. En tot cas, la primera pregunta que et vull fer és per què aquesta dualitat tan extrema? Quina anàlisi en fas tu d'aquests primers tres quarts d'hora de fregant l'excel·lent i aquesta segona part que va deixar tothom patint?
Bé, sí, és veritat que és un àstic bipolar, en aquest cas, de dues cares, que jo crec que és fruit que l'equip segueix progressant a la idea de Cristóbal Perraro, que s'està demostrant que està sent bona, perquè l'equip està responsant a tot això a les primeres parts.
El dia de l'Hèrcules és veritat que tot està condicionat per la targeta vermella i el penal. Contra el Sevilla Atlético no hi ha cap condicionant extern que t'afecti. Sí que és veritat que potser amb els canvis l'equip va fer un pas enrere i va haver-hi un moment en què
L'equip es posa jugant 5 defenses, 3 centrals i dos carrilers, automàticament fa un pas enrere. El missatge, quan fas aquest canvi, treus un home al mig del camp per un central, el missatge de l'entrada de l'equip és el de...
Anem aguantant enrere, resultat 0-2. Clar, és cert que hi ha una errada de Morgado, que en un refús se'n passa la pilota, això propicia l'acció de l'1-2, és un error individual en aquest cas, i això fa que el Nàstic acabi patint, de fet. Tinc la sensació, però, que això es repeteix bastant, no?
d'errors individuals no, no, d'una banda els errors individuals i d'altra banda això, aquesta lluminositat i després aquesta agonia aquestes estones això tan tu has dit bipolars sí, sí, m'agrada dir-ho quan és així
Sí, realment jo crec que és això, que n'estic fent pas enrere. És veritat que no pots estar 90 minuts jugant al mateix nivell, ni personant tota l'estona, però, home, potser el missatge de Parraló hauria de ser, doncs, home, sí, ens hem de defensar, tenim un avantatge bo, un 0-2, però no cal colar-nos enrere, a prop de l'àrea, sinó podem defensar una mica més endavant, en fi...
Al final el rival també juga, també compta i té bons jugadors, el filial del Sevilla. Però jo crec que és això, que és aquest missatge d'anar enrere, tot i tenir un bon avantatge, i no sé si això potser li hauríem de preguntar, que crec que encara ningú ho ha fet, sobre si això ho fa perquè creu que la banqueta no té recursos com per que l'equip, és a dir, a l'hora de fer canvis, com perquè l'equip segueixi responent de la mateixa manera. Potser
Té alguna cosa. A veure, al final és una plantilla que ve heredada i que segurament té alguns ingredients que ell preferiria que fossin diferents. Escolta, ja que parles de plantilla o vols parlar de noms propis, et pregunto primer per Juanda, titular inesperat.
d'aquesta jornada i d'altra banda, mira, ara us repassàvem la premsa fa un momentet avui destaca la portada del diari de Tarragona Marc Montalvo diu de ser entrecampista a tot campista amb un pes importantíssim ara mateix de Montalvo al nàstic de Tarragona
Sí, perquè Montalvo va començar jugant com a pivot, de fet és la posició que ocupa el sortir al camp, però és veritat que ja en Luis César va començar a guanyar més alçada, el veiem pressionar més amunt, és un jugador cap a les seves habilitats, que és molt finet però és molt agressiu a la vegada, roba moltes pilotes, i clar, quan es roba en camp contrari, ostres, estàs més a prop de l'àrea, més ocasió de parir, no? I això li està donant molt alnàstic, a més a més...
té aquesta arribada també des de segona línia, que permet que en centrades laterals pugui sorprendre des del darrere, i de fet va marcar així el 0-2. La veritat és que està sent un any molt bo per Montalvo, un inici de curs molt, molt bo, i sense dubtar, a més a més, ser un jugador de la casa, format de la pedrera, ser un dels capitans, doncs, evidentment, l'afició està...
Molt contents, evidentment. Pau Martínez i Baselga torna a ser determinants. La sensació és de la millor versió del Nàstic en atac de tot el curs?
A veure, tant atac no diria. Sí que Selga, això ho hem parlat i jo t'ho he dit. Selga és el nou d'aquest equip. Si no hi ha Selga, ni Cedric ni Alex Jiménez poden aportar de moment no quatre col·legiadores sinó també assistència. Al final Selga no va marcar però va ser important.
És un jugador que condiciona totalment tot l'atac i, per tant, sí, el Nastic, quan hi ha Veselga, millora moltíssim en atac. Pau Martínez treballa molt en defensa. És un extrem pur, que està tenint la confiança del míster, que està responent en gols, però també molt de treball defensiu, que també és una mica el que busca aquesta paràloga d'extrems. Treballen molt en defensa i això és innegociable per ell.
Juanda, per exemple, que va sortir de titular perquè hi havia l'absència d'Ales Jiménez, estava entre Cedric i ell, doncs li va donar l'oportunitat i va respondre molt bé. Home, és el que ha de fer un suplent, no?, quan té l'oportunitat de... Sí, a més a més, un suplent que havia començat a titular en Luis César, que amb el canvi d'entradó es veu relegat a la banqueta, perquè Cristóbal Parralo juga amb extrems a cama natural...
Ell, normalment, és un jugador més de jugar a cama canviada per allò d'anar-se cap a dins i acabar, però va començar jugant per l'esquerra a banda natural i ho va fer molt bé, també. Per tant, doncs, mira... Ara sí, a titular diumenge...
A veure, podria, sí, no sé si ha de ser titular o no, però crec que ha fet mèrits per ser-ho, encara que sigui a la seva banda natural. Escolta, molt ràpid, sumar les acaballes d'aquest primer tram de BG al dia, el Nàstic ha sumat 8 punts dels últims 12, ha recuperat sensacions...
És legítim ja parlar d'un equip que apunta cap amunt? Veus el Nastic en playoff això abans d'acabar l'any?
Podria ser, veig un nasti, sí, sí, podria ser, les sensacions són bones, s'han d'arreglar un parell de cosetes, com el que deien, sobretot el dèficit a les segones parts, però crec que és un nasti que progressa adequadament, podríem dir. Doncs escolta, salarem que les coses vagin a això, progressant adequadament, com toca ara que arriba això al balanç, les notes de final de trimestre.
Sí, a veure, a mi ja em posen notables o excel·lents, però... Marc Pérez, acabis de passar una molt bona jornada. Igualment. Va, que nosaltres ens plantem en aquests darrers compassos d'aquest tram de Baix Gai al Dia, com sempre amb una pàgina musical en català. Avui, marcada per la cantautora empordanesa Carlota Giró, que publica a poc a poc. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva ràdio local. Fins ara.
És estrany que en tan poc temps tot canvia i no sé com. Pensant en les històries que he deixat sota el llençol. I busco coses per distreure'm per sortir uns segons del meu món. Cada tant mira enrere, m'he perdut el que tinc davant dels nassos sols.
Fins demà!
I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredambarra. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Arnau Vilà. Avui arrenca una nova jornada de mobilitzacions del sector del taxi a Catalunya. A aquesta hora comença l'aturada del servei convocada per Elite Taxi, que va acompanyada d'una gran concentració a Barcelona amb l'objectiu de paralitzar el centre de la ciutat. Amb la protesta, la principal associació del sector vol pressionar el Parlament perquè acceleri la tramitació de la llei del taxi anunciada al setembre. Segons el dispositiu previst...
Els taxis d'arreu de Catalunya comencen a ocupar la Gran Via des de la plaça Tetuán fins al carrer Intensa. Un cop aquesta estigui plena, es buscarà estendre la mobilització al passeig de Gràcia en totes dues direccions entre Rosselló i plaça Catalunya. La concentració està prevista que es desconvoqui a les 4 de la tarda.
I un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinats pel director de l'IRTA, Josep Usai, lideraran a partir d'avui l'auditoria de bioseguretat als centres de recerca de peste porxina africana per avaluar si pot haver potencial risc de fuita del virus. El conseller de l'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, s'ha mostrat convençut que aquesta serà una setmana determinant per tenir més informació.
D'altra banda, ha confirmat que Corea del Sud accepta tornar a exportar porc més enllà del perímetre infectat de 20 km, a diferència de la Xina, que manté el veto total a la demarcació de Barcelona.
I en mobilitat, la C31 està tallada a Calonja en sentit Palafrugell per les tasques de retirada d'un vehicle arran d'un accident. A la L902, al Macelles, un accident manté la via tallada però sense generar retencions. I finalment, a la C60, a la Roca del Vallès, en direcció a Pesat-Granollès, també un accident talla un carril i provoca dos quilòmetres de retencions.
En aquest sentit, la Consellerat d'Interior i Seguretat Pública, en Núria Parlón, presentarà aquest dimarts la nova campanya de conscienciació viària sota el nom per evitar accidents anticipat, adreçada especialment als motoristes. L'acció impulsada pel Servei Català de Trànsit utilitza relats ficcionats per mostrar de manera preventiva les conseqüències de les imprudències a la carretera. La campanya se centra en els comportaments de risc d'un col·lectiu especialment vulnerable i apela també a la resta d'usuaris perquè adopten una conducció respectuosa.
I pel que fa als esports, avui a partir de les 9 el Barça disputa la sisena jornada de la fase de grups de la Champions League davant l'Eintracht de Frankfurt Alemanya al Camp Nou. Els de Hans i Flick estan obligats a sumar els 3 punts i volen acostar-se a la zona alta de la Lliga. Pel que fa al temps, la temperatura canvia poc.
Tindrem una mica més de fred a primera hora, principalment a les fondalades del territori. Les màximes seran suaus, amb valors de 18-19 graus al litoral com a màximes i també les trobarem, aquestes màximes, amb 15-16 graus a l'interior i 20 graus a les Terres de l'Ebre i a l'Empordà. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat sintonitzada després d'aquesta petita pausa que acabem de fer. És dimarts 9 de desembre i han de saber que l'ocupació turística al Camp de Tarragona ha arribat al 75% durant el pont de la Constitució, unes xifres considerades molt positives pel sector.
Tot i que només un 30% de l'oferta hotelera estava oberta, els pisos turístics, els allotjaments rurals i els càmpings han registrat molt bona demanda, favorits pel bon temps. El perfil del visitant, per cert, ha estat variat. Turisme de proximitat a l'interior, turisme esportiu a la costa i públic silver, és a dir, tercer edat jove de l'Europa Central ha allotjat Marut majoritàriament.
en càmpings. Per tot això, segons la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona i l'Ebre, aquestes dates no solen situar la Costa Daurada com a destinació prioritària, però els resultats igual no superen els dels darrers anys i consoliden la desestacionalització. El sector destaca que la temporada baixa creix de manera sostinguda, amb bons registres des de l'abril fins al desembre i un manteniment estable dels mesos d'estiu. Això confirma, segons la Federació, que cada vegada es treballa millor fora dels mesos tradicionalment forts.
També s'observa, per cert, un canvi en els hàbits de reserva. Molts viatgers diuen que opten per assegurar allotjament amb antelació, ja que les últimes habitacions sovint tenen preus més elevats, mentre que d'altres continuen apostant per les reserves de darrera hora. Això ho fem molts.
Va, però, canviem ara de registre. Els propers minuts els explicarem altres coses. Per exemple, coneixerem tots els detalls de 65 anys de progrés, balans del desarrollismo a les comarques del camp, des del franquisme fins al canvi climàtic. I després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del Gaià, eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. No s'ho perdin. Va, que ens espera tot això i més aquí, a Baix Gai al Dia.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia.
Vinga, seguim a la sintonia del Baix Gaià al dia. Avui, per parlar d'un llibre que ens fa reflexionar sobre la nostra realitat, la realitat del nostre territori, estem parlant de 65 anys de progrés, balanç del desarrollismo a les comarques del Camp de Tarragona fins al canvi climàtic.
És un llibre que s'ha fet en àmbit territorial i han participat múltiples autors i es presenta aquest dijous a Torredembarra. Per parlar-ne, d'una banda tenim a l'estudi en Jordi Sunyer, que hi ha participat. Bon dia, bon dia, encantat. I per telèfon ens acompanya qui l'ha coordinat, que és en Javi Milian. Javi, bon dia, benvingut també. Hola, bon dia. Comencem potser amb el Javi, que ens acompanya per telèfon. Es tracta d'un treball col·lectiu, oi, aquest?
Correcte. És un llibre en què han participat 24 autors, persones com el Jordi mateix, que han participat en el seu moment del món acadèmic i que es dediquen tant a la recerca a nivell de la seva comarca com a involucrar-se també en els moviments socials. I tenim gent de tot arreu, de totes les edats, de tots els territoris, però amb aquest mínim comú denominador d'una formació acadèmica i un vincle acadèmic. I a l'hora també...
amb un vincle amb centres d'estudis de roba al camp i dels moviments socials d'aquest. Per això et volia preguntar, no?, perquè hi trobem gent vinculada des de, veia, en el llistat d'autors, des de l'Unió de Pagesos, el JPEC, els centres d'estudis, vull dir, gent amb molta vinculació amb projectes socials. Correcte. Molts llibres es limiten a ser escrits per grans entesos en el camp teòric, no?,
i creiem que hi havia d'haver un equilibri entre el que és el coneixement teòric i el coneixement pràctic. I, per tant, el fet d'estar tants i tants anys vinculat al cas del Salomón i de Pagesos, o en el cas de l'Andreu i el Javi i el JPEC, vol dir que no sols coneixen la teoria i han llegit molts llibres, sinó que enxafen el territori, coneixen la gent que ho viu i coneixen les problemàtiques que hi ha. I això és el que volíem reflectir. I també geògrafs com en Sergi Saladier, també vinculat en aquest cas a la CUP i amb molts moviments socials que hi ha hagut al territori.
Sí, de fet, el Sergi és un dels molts professors de la Facultat de Geografia de la Universitat de Rebre Virgili que hi ha Vilassaca, que participen d'aquest llibre. I el Sergi, com bé deies, també és militant de l'escranantista, el que és el cas de Vandellós, i també hi ha trobat molta altra gent que també té un vincle polític en el seu municipi. Per exemple, el meu cas mateix, soc del Casal d'Esparta Ferro de Reus, ho trobem gent que participa en sindicats, en partits polítics, en diferents moviments socials.
En el títol hi ha dues paraules clau que ens marquen l'inici i la situació actual, que és desarrollismo, amb aquest inici de progrés tal com l'entenem avui en dia, fins al context de canvi climàtic que estem avui. Partiu també ja d'una idea, anava a dir, no sé si prefixada, però sí d'anàlisi d'un model que s'ha anat perpetuant i no s'ha qüestionat, potser.
Correcte, la tesa principal del llibre és aquesta, que aquell model de desenvolupament que s'imposa als anys 60, com tantes altres coses, ha sobrevingut el dictador. I, per tant, just en quan es compleix 50 anys de la mort del dictador, aquest model que ens va imposar de desenvolupament continua vigent a dia d'avui. Ho veiem en projectes com el Harrock,
amb l'arribada de Creuers al port de Tarragona, amb els macropolígons industrials que s'estan plantejant a la Conca Barberà i a l'Alcamp, amb projectes que el que patenen és per platuar el model de sol i platja a la costa i de tot això. I també això porta conseqüències que veiem que els 160 van ser unes i ara en són unes altres. Només cal veure, per exemple, el cas de l'habitatge, que és una de les problemàtiques principals que hi ha a dia d'avui.
És un model que aquí, en l'època del franquisme, va donar lloc al desarrollismo, després d'uns anys d'autorquia va venir aquesta mena de boom constructiu i d'activitat econòmica, però també és un model que trobem en d'altres països, vull dir que no és un fet isolat d'aquí.
Correcte. És precisament un model de desenvolupament que trobem en els països perifèrics, és a dir, els països del centre d'aquest sistema món, els països desenvolupats, en aquest cas estem parlant dels anys 60, per tant, parlant dels països de l'Europa Occidental, el que fan és aprofitar que en altres països hi ha dictadures,
per treure un més gran benefici de la seva activitat econòmica. I, per tant, si d'au o pas munten la petroquímica aquí, no és perquè aquí tinguem la ruta del Císter o tinguem pobles tan bonics com Tardam Barra, sinó és perquè els troleus no tenen res laborals, perquè no hi ha legislació ambiental i, per tant, poden obtenir molt més benefici que no pas si munten aquestes fàbriques al seu lloc d'origen. I en el cas del turisme podem parlar exactament del mateix aspecte
És a dir, arribem a l'extrem, que estar un dia sense pensió completa a Solou surt més barat que no pas viure a Manchester o a Liverpool. Per tant, el que han fet aquestes empreses europees és aprofitar-se de la situació que teníem aquí per poder fer més benefici que no pas ens haguessin hagut d'invertir en d'altres països.
I, efectivament, això passa aquí, i passa en països de l'Àfrica, passa en països d'Amèrica Llatina. Quan parleu de per què vau decidir fer aquest llibre, perquè és un llibre que s'ha gestat relativament ràpid, en aproximadament un any, però parlàveu d'un moment...
no sé si dir ni crític, però sí que hi ha diversos projectes sobre la taula que hi ha sectors socials que qüestionen. Tu has esmentat Hard Rock, però també poseu com a exemple el projecte de la fàbrica de bateries o de components de bateries elèctriques a Morroig, el projecte de l'OT. Sí, m'arriba un moment en què
65 anys després és possible poder publicar un llibre que qüestioni aquest model, que aquesta és l'altra qüestió que plantejem en aquest llibre, no? Tot un seguit d'actors del territori, des de la universitat, a les institucions, a mitjans de comunicació, que han tancat fila sempre al voltant d'aquest model i han fet que aquest model sigui completament inqüestionable, no? Que qualsevol persona que es dediqui a plantejar alternatives o criticar aquest model sigui directament marraconat, no? Per tant, agraïm també que des de la vostra ràdio ens dongueu veu perquè...
està sent difícil de poder publicitar aquest llibre, tot i participar-hi 24 autors de les nostres comarques, determinats mitjans de comunicació de les nostres comarques. Què diem en el llibre, doncs? Diem que arribem a una situació de canvi climàtic, per tant, és una qüestió a nivell mundial, no només del nostre territori, i alhora ens trobem amb projectes que representen que han de ser el futur de les nostres comarques, que atenten directament
contra el que s'està plantejant en aquests debats sobre el canvi climàtic i l'emergència climàtica que tenim a dia d'avui. Per tant, ha arribat un moment en què podem començar a plantejar-nos això. També perquè hi ha una nova generació que no va viure aquest desarrollisme, no hi va viure la dictadura i, per tant, no té certes hipoteques mentals. I també perquè han pogut veure quines han sigut les conseqüències d'aquest model. I aquest progrés que s'ha venut aquí ha beneficiat
A mi no m'ha beneficiat, el Jordi no l'ha beneficiat, ha beneficiat un 4-5, una minoria de fora que ha utilitzat els nostres recursos naturals per poder obtenir un benefici, i poca cosa més. Per tant, si nosaltres fem una anàlisi crítica de quines són les conseqüències d'aquest model, com fem al llarg del llibre, i en des de l'àmbit cultural a l'àmbit polític a l'àmbit social, a l'àmbit econòmic, etcètera, etcètera,
el que veiem és que el que hem fet és condemnar-nos a un model que, com dèiem abans, és d'una economia extractiva, és una economia perifèrica, i pot acar-nos que poden construir un futur d'un model econòmic que respongui a les nostres necessitats com a poble i no als interessos d'una minoria. Però els temps han canviat, vull dir que en l'època del desenvolupament, en l'època del franquisme, hi havia una darrers de regulació absoluta, anava tot una mica a l'ample, per dir-ho d'alguna manera, avui dia això no passa.
Amb això no hauria de passar a dia d'avui. Et posarem un exemple. Quan la Guàrdia Civil entra a la indústria COXE per una denúncia contra l'explosió que ha significat la mort de tres persones, hi troben uns papers i veuen que aquesta empresa ha estat durant els 10 anys abocant productes químics al mar. I representa que la Generalitat té inspectors que vigilen que això no succeeixi i està succeint. Per tant, una cosa és el que sembla que no ha de poder passar i l'altra cosa és el que passa.
Sentim-li la veu també al Jordi. Jordi, en tot van encarregar un article, un capítol més d'anàlisi polític, no?, de per què passats tots aquests anys i veient que és un model que presenta moltes deficiències, per dir-ho d'alguna manera, no hi ha hagut un canvi polític al voltant d'això.
És una cosa que ens preguntem moltes persones quan fem turisme a fora, no? Tu vas, per exemple, a Navarra o al País Basc i veus aquelles valls, aquells pobles verds, aquelles zones industrials ben endreçades al voltant de les valls, i quan tornes cap a Torra d'Ambarra i arribes a dalt al coll de l'illa i entres a Mordor...
Entres a Mordor... Vist de nit, si no hi ha fum, no és tan lleig. A tu et sembla lleig. Em fa por, em fa por. Quan vius aquí, no has sortit d'aquí i has nascut ja en aquest ambient petroquímic, no et fas preguntes, però quan has tombat una miqueta arribes aquí i et fas la primera pregunta.
La primera pregunta té una resposta, que és que aquest model econòmic dona molts beneficis, però llavors et dones un tomb pels barris i veus barris degradats, escoles d'alta complexitat, etcètera. És a dir, veus que els serveis públics no reflecteixen pas aquest benefici. Segona imatge, que és la que jo també poso damunt la taula abans d'intentar respondre aquesta gran pregunta que em va tocar intentar-hi reflexionar, i és que jo últimament, des de fa uns anys, vaig de Castelló de la Plana a Torre d'en Barra amb trens,
Bé, no sé si us agraden els esports d'aventura, si teniu paciència i prou cobertura i prou pila al mòbil, però és una cosa impossible de fer. Amb un viatge que hauria de durar una hora, hora i quart, pot durar, si tot va bé, quatre hores, em transbordo a l'aldea, fora del municipi que et deixa allà, etc. I llavors, és a dir, tens una sèrie de serveis públics que estan en fallida, en fallida tècnica,
i tens grans empreses extractives turístiques i petroquímiques que tenen grans beneficis. A mi quan m'han convidat a fer aquesta reflexió em va encantar perquè trobo que provenint dels moviments socials com provenc jo i també del sector cultural, centre d'estudis, etcètera, hi ha una sèrie de qüestions que no es toquen i toca començar a parlar-ne. Parlem de passat, d'aquests 65 anys...
Però parlem sobretot de present i de futur. És un llibre per reflexionar, no? Llavors, l'acte de Torra d'en Barra pretén socialitzar aquest debat que hem tingut al llarg de l'any. Per mi ha estat molt interessant perquè hem estat colze a colze amb professors de la universitat, amb altres companys de moviments socials que havíem compartit
diferents lluites, altres que no ens coneixíem, hem debatut textos, hem pogut posar damunt la taula preguntes. No sé si, en el meu cas, hem arribat a bon port, però penso que la reflexió interessarà i que l'acte que farem a Torredembarra donarà peu a que la gent pugui participar.
De l'acte en parlarem després quan acomodem el Javi, però Javi, ara ell parlava d'aquest procés d'intercanvi en el procés de fer el llibre. Com ha anat? Perquè suposo que teníeu, has parlat d'un més de 20 autors, que cadascú tenia signat un tema i us heu anat intercanviant els textos, heu pogut comentar com ha sigut el procés d'elaboració d'aquest llibre. Bé, doncs la primera part ha sigut trobar l'equip, la gent que estigués disposada a treballar,
i que pogués escriure sobre un tema, perquè són 24 autors, més de 25 temes monogràfics, són estudis molt de síntesi, de 5-6 pàgines cadascun, per tal que el lector els pugui llegir tranquil·lament i no sigui una lectura feixuga, per tant és un llibre adreçat a tots els públics, i vam trobar gent que pogués escriure de tot, gent que també fos representativa de tot el territori, per exemple el Jordi,
és l'únic autor del Baix Gaià, però tenim gent de tot arreu, de totes les comarques, de la Conca, del Priorat, del Baix Camp, i per tant volíem que també fos una imatge de tot el territori, que ningú es quedés fora. De fet, per exemple, tenim un capítol que es diu La perifèria de la perifèria, que és que la Rosa Bernat del Molai, que parla específicament dels problemes del Priorat, la Conca, i els pobles de muntanya de les altres comarques, que tenen unes particularitats concretes.
i que són també els que es van quedar al marge d'aquest procés de desarrollismo. I el que han anat fent és que a mesura que la gent anava acabant el seu capítol, compartir-lo amb tota la resta perquè tothom hi pogués fer les seves esmenes, ja fos per dir això, podríem plantejar-ho així o això, o no estic d'acord amb això, fem-ho així o fem-ho d'altra manera...
I al final el que acaba resultant és un llibre en què ja veureu que els autors no signem els capítols que hem escrit cadascú, sinó que els autors signem la portada del llibre. És a dir, els autors ens fem corresponsables de tots els capítols que hi ha escrit. D'aquesta manera el que estan dient és que tots i totes les que signem aquest llibre compartim tot allò que es diu en aquest llibre.
N'hem anomenat algun dels autors. Anomenaves la Roser Bernet, activista del Piorat amb una llarguíssima trajectòria, també escriptora. Hem parlat del Sergi Saladier, que és geògraf, professor a la Universitat Rovira i Virgili, el Gerard Escolau, el Javi Jiménez del GPEC, el Jordi Sunyec i a Torredambarra. Qui més trobem en aquest llibre? No els podem citar tots, però si pots posar algun exemple més. Només de professors de geografia de la Universitat Rovira i Virgili,
en trobem Robert Casadevall, en trobem també professor de dret ambiental a la Universitat de Rubri Vigil a l'Aitanà Barga de Tarragona, en trobem també de la Facultat de Geografia de l'Ordè a l'Escar Saladier. Després, abans que parlaves de Barcelona Wall, la Doja Roca, com es digui, tenim l'Eloi Redon, que és de Vela Seca, i l'Anna Requesens de Can Vils, que són els dos copartadeus d'aquesta plataforma. També en l'àmbit dels moments socials tenim la Júlia Garanell del Morell, que és membre de la plataforma Celnet,
Per tant, ja veus que tenim gent repartitada per tot el territori de diferents edats i gent més vinculada al món de l'acadèmia i d'altres més vinculats als moviments socials. Toqueu pel que vas explicant, els temes que hi ha candents en aquest moment, en la configuració del nostre territori. Has parlat del CENET, per tant la patroquímica, has esmentat la situació de Montroig, ja n'hem parlat, amb l'OTE, tot el tema de Hard Rock,
que són temes, en el tema de Hard Rock i Lotte, que no sabem si ho arribarem a veure algun dia o no. Lotte sembla que està molt més encarrilat, però Hard Rock, ara mateix, sembla que el més calent és a l'aigüera. Sí, el que passa, però, és que el projecte de Hard Rock tenia un punt important, que era aquells terrenys que la caixa s'havia quedat en portaventura i que no sabia on col·locar-los, i finalment la Generalitat els hi ha col·locat, no vendent-los al Hard Rock, sinó comprant-los ells. Per tant, amb denes públics, hem regalat un negoci
a la Caixa i, per tant, suposo que ara els senyors de Barcelona ja no tenen tanta pressa en que aquest projecte de Hard Rock pugui tirar endavant perquè un dels objectius ja l'han aconseguit. I, per tant, és important d'aquests projectes que no sabem si es faran o no es faran. Recordem també, això sempre passa en grans projectes, el Port Aventura havia de ser una cosa molt gran i va acabar sent una cosa molt més petita, havia de ser una empresa d'un tipus i va acabar sent una empresa d'una altra. Vull dir que sempre que s'ha de fer projectes d'aquests, com que molts cops el que hi ha és bàsicament fum,
doncs a mesura que va avançant i la cosa es va torçant, doncs van reconfigurant,
i al final no sabem mai com acabarà, no?, i esperem que el projecte de Hard Rock, doncs, no acabi tirant en van, bàsicament perquè és un perill, no un perill pel territori, per tot allò, doncs, que per d'aventura hi ha significat i per tot el que significa per cronificar aquest model de turisme que tenim a la Costa Daurada, sinó perquè estem parlant directament d'un perill per la salut humana, perquè el que estem fent és fomentar l'odopatia, no?, i només cal veure els canvis que hi ha hagut en els darrers anys amb les apostes esportives, amb els jocs de...
d'atzar, de casino que juguen a internet i el mal que això està fent a la societat, doncs imaginem-vos el que significaria tindre un macrocomplex que es dedica bàsicament a fomentar l'odopatia.
Però a la banda d'aquests grans projectes, també hem de parlar de coses que potser no són tan actuals, però continuen sent actuals. I, per exemple, podem parlar, ja que avui estem parlant amb gent del Baix Gaià, del pantà del Catllà, que estrangula el riu Gaià, i un pantà que es va construir en el seu dia pels interessos d'una empresa en particular, que no ha funcionat mai i que sí que el que ha fet és destruir tot un ecosistema. I com aquestes qüestions que fan fer en aquell moment encara continuen vinculant-nos en la realitat, perquè són temes que a dia d'avui...
encara no se'n resol i fa anys i anys que va generar-se en tots aquests danys. Per tant, igual que en parlant de la Gaià, podem parlar del transversament del Siurana, que fa que el riu no pugui arribar a l'Ebre, o podem parlar de tants i tantes altres coses que es van fer en el seu moment, i algunes d'elles que, per sort, com és el cas dels muntanyans o dels gorts de creixell, gràcies a l'organització de la gent es van poder salvar, però la majoria, malauradament, encara ens hipotequen al nostre dia a dia.
El Jordi anava fent que sigui amb el cap i anava apuntant coses, perquè aquests temes ja li toquen més de prop. Deia que són temes candents, molts d'ells també de fruit de batalles, i a vegades també hem de recordar les batalles guanyades, perquè som fills de tantes batalles perdudes, i en aquest cas, bé, Muntanyans 2 es va poder aturar.
I al riu Gaià també hi ha hagut una batalla a través de Salvem el Gaià i després de Terres del Gaià que va aconseguir el cabal ecològic, tot i que bé, en fi, ara està una mica aturat i volem seguir, anar més enllà, però és un tema que clamava al cel, que una empresa química fos propietària de l'aigua, que és de tots.
I bé, tots aquests temes que he anat tocant i que he anat prenent nota també, perquè voldré que surtin, com a conductor de l'acte que seré a la torre, voldré que surtin, perquè en el dia a dia no som conscients, les presses, les feines, els fills, no hi arribem. I dijous convidem tothom a aturar-se i fer una reunió.
reflexió sobre aquestes notícies que tan sovint passen desapercebudes, com l'explosió d'Ecoxe, que és de les coses que m'he apuntat, o del model que perpetua Hard Rock amb el tema del turisme massiu i la ludopatia. I després la jugada aquesta, m'he pres la nota aquesta, la caixa, la caixa darrere dels terrenys de Hard Rock que ha acabat comprant la Generalitat.
No sé si encara els ha comprat, això tinc el meu dubte, perquè ara ja em perdo una mica amb el tema hard rock perquè és complex, però diria que encara no s'ha fet, o sigui, que s'havia de fer tot amb una única operació de compra al moment en què es fes el traspàs i crec que no s'ha fet encara. No, però en principi el que està provat és que l'Institut Català del Sol compra els terrenys perquè després ell els vengui
a l'empresa que hagi de fer el que s'hagi de fer allà. Però encara no s'ha fet. La qüestió és si això s'ha de fer així amb aquest intermediari pel mig és perquè la cosa no està clara, perquè si no, quan la Generalitat intervé d'intermediari en una compra entre dues empreses privades.
És un dels temes que s'ha qüestionat des d'un primer moment amb aquesta operació que encara s'ha de dur a terme. Mireu, ara m'he fet pensar... Perdona un moment, si això encara no s'ha ficat a la pràctica, com bé dius, és perquè la plataforma Tornar Rock i dos partits polítics al Parlament ho han evitat perquè han detectat un món d'irregularitats en el procés de compra i venda dels terrenys.
Ja, ja. Bé, això seria... Ja et donaria per tota una entrevista, a més. Puc dir que sóc una mica parafectada amb el tema. Mireu, abans que anem tancant l'entrevista, és que m'heu fet pensar en una nota de premsa que vaig rebre dies enrere, que és de la Universitat Autònoma de Barcelona,
Diu, un primer estudi integral mostra un gran suport a les idees claus del decreixement, però no al terme. Vosaltres, en aquest llibre, entenc que una de les idees que s'adboca és aquest decreixement econòmic, aquesta necessitat d'una economia menys extractiva, menys agressiva.
que, si ho expliquem, la majoria de gent estaria d'acord amb moltes idees, però després, a la pràctica, això no es veu, i potser és del que parles, en el teu capítol, Jordi. Sí, aprofitem, ara que està, diguem-ne, en les portades, aprofitem per parlar d'un tema que és candent, que és que, precisament, les alternatives populistes que estan creixent de l'extrema dreta atien l'odi, el rebuig contra el pobre, però són incapaços de qüestionar
tota aquesta economia extractiva, d'aquesta riquesa que es genera aquí, marxa. És a dir, contra el ric no s'atreveixen i contra el pobre estan atiant aquestes idees que els està donant molts de fruits a les enquestes. Ja veurem.
Explica'ns, Jordi, una miqueta com anirà la presentació, perquè, primer, la padrina, que això no sé si ho hem dit en cap moment, la padrina al Centre d'Estudis Sinival de Mas, es farà dijous que ve, a les 7 de la tarda. On la feu? A Calmaiam? A Calmaiam, a les 7 de la tarda. Tindrem el Sergi Saladier, l'Aitana de la Varga, el Xavi Milian, que l'esteu escoltant ara a través del fil telefònic, i jo mateix que conduiré l'acte,
I bé, és un acte obert a tothom, al Mayam, al carrer Sant Rosolí, al carrer del Cafè, i al centre d'estudis Cini Valdemars està al darrere, ja ho sabeu, estic allà a la Junta, entusiasmat de poder acollir aquest llibre, on també hi participo, i bé, no ho hem dit, és un llibre que també, doncs, editat per l'Odiable Gròs, aquesta editorial. A més, editat, això no ho havíem comentat.
Aquesta editorial tan xula d'aquí del Camp de Tarragona i tan vinculada als moviments socials. Per tant, és un acte que intentarem que no s'allargui, ho dic perquè ja sé que tothom té molta pressa, però que prometo que serà interessant. Però suposo que també, Javi, l'heu plantejat una mica aquest acte com un debat, no? Sí, de fet el llibre és la primera part del projecte, la segona part és justament la que estem fent ara, que és anar recorrent al territori,
per presentar aquestes tesis i poder debatre amb la gent, tant els que estan a favor com els que estan en contra, perquè precisament l'objectiu del llibre és trencar amb el silenci. Per tant, poder fer aquestes presentacions és un èxit perquè demostra que el llibre té interès perquè d'allò que parla és una cosa que no s'ha pogut parlar mai. De fet, la xerrada que fem a Torre d'en Barra és la número 16, vam començar a principis d'estiu,
I ja en tenim de preparades fins a Sant Jordi de l'any que ve. Per tant, en total farem unes 25 xerrades a raó del territori. Vull dir que és important no sols publicar el llibre, sinó que en puguem parlar amb la gent perquè és la millor forma de poder-lo socialitzar, no? Déu-n'hi-do, eh? 25 xerrades. On heu anat, ja? Doncs, mira, la setmana passada vaig estar a Serral i a Montroig del Camp.
Però, clar, com que són 24 autors, doncs aquesta és la gràcia, que les xerrades ens han repartit, exacte. I llavors, doncs, només a la comarca del Baix Camp han fet 9 xerrades, a l'Alt Camp hem fet només el Cuber, però tenim cap edat ja a Valls i al Pla Santa Maria, al Priorat encara n'han fet cap, però n'hi ha 4 programades d'aquí a l'any nou, a Tarragonès, doncs, mira, a la ciutat de Tarragona n'han fet dos i ja hi ha una tercera de plantejada, i també hem fet a Vilaseca...
Vull dir que anem fent i encara ens queda molt per fer, però ja et dic, el llibre no és al final recorregut, sinó que el llibre és l'excusa per poder trencar amb aquest silenci i poder començar a debatre amb la gent sobre què ha implicat aquest model, quines conseqüències té i com podem fer-ho per capgirar, si és que això és possible. Tornem una mica al principi, parlant d'aquest llibre, perquè fa estona que no hem repetit el nom, 65 anys de progrés, balanç del desarrollismo a les comarques del Camp de Tarragona fins al canvi climàtic,
Has dit al llarg de l'entrevista que es tracta d'un llibre divulgatiu en capítols curts per fomentar el debat, però sí que heu insistit, més enllà que sí que parteix d'un cert ideari polític, també s'ha de dir, però hi ha també recerca darrere d'aquell llibre, i abans comentàvem noms de professors de la Universitat Roire i Virgili.
Sí, de fet, l'objectivitat no existeix, i menys en termes socials. És a dir, tothom té unes idees i uns mètodes que no ets...
per analitzar la realitat i arribar a unes conclusions. Per això no ens n'amaguem pas. Tots els autors són gent que estem al món de l'acadèmia i dels moviments socials. Precisament el que plantegem en el llibre és que totes aquestes institucions que venen això com el model únic sí que precisament es van tendre una objectivitat que no existeix. I quan veiem...
amb els estudis que fa l'URD amb Repsol de la Generalitat sobre el que respirem, agafa el que fa fort, vull dir, o els estudis que fa la Universitat pagats per la Diputació de Tarragona en parlant sobre la Vall de l'Hidrogen Ver, etcètera, etcètera. Vull dir, aquí no anem a fer propaganda, que és el que fan aquestes institucions, és el que fa el Ver i Tarragona quan publiques 18 pàgines a tot Colom diumenge a les pàgines centrals, dient...
l'Uboi i la bona gent que són la gent de Dau i de Bast, nosaltres el que venim a fer aquí és a fer una anàlisi amb dades objectives, com ara que els municipis costaners de Catalunya són on hi ha majors desigualtats socials de tot Catalunya, i això no ho diem naltros, això ho diu la Generalitat, per tant, totes les dades, absolutament totes les que es plantegen en llibre, són dades oficials d'institucions com a Generalitat, per tant, que no crec que puguin ser acusades ni d'Amazones ni de comunistes.
I a partir d'aquí s'obre el debat, i ens hem trobat ja amb xerrades, que hi ha gent que qüestiona coses com les que diem, i benvingudes siguin, d'això es tracta. Molta gent, per exemple, ens diu que vosaltres ho critiqueu, però que queixo fet vosaltres.
Dic que no ho sé el que haguéssim fet nosaltres, perquè nosaltres no tenim cap solució màgica, ni ens paguen per pensar això, sinó el que ha escut a la seva fanya, però el que sí que està clar és que el que tenim no s'aguanta. I abans parlàvem del Gaià i del Surana, per exemple. Si aquí podem tindre un milió de turistes cada any,
és perquè puguem, és perquè robem aigua de l'Ebre, perquè no tenim prou recursos d'aigua per poder tenir la població que tenim. El Jordi va fent que sí. L'aigua és un tema, eh? Vull dir, toqueu una mica, perdó, amb la comparativa Tierra, Mare i Aire, no? Toqueu l'afectació que hi ha hagut d'aquest model econòmic en els diferents àmbits de la nostra vida i del terreny on vivim.
El que està clar és que la recepta màgica no la té ningú, però que això que hem tingut i que encara hi som i que encara ens volen continuar aprofundint, això sí que no s'aguanta per enlloc. I per tant és urgent de parlar-ne.
Senyor, se'ns ha acabat el temps, però us agraïm moltíssim que ens hagueu acompanyat avui parlant d'aquest llibre, 65 anys del progrés, balanç del desenvolupisme a les comarques del camp de Tarragona fins al canvi climàtic, que és el moment actual. Jordi Soñé, moltes gràcies. Javi Millán, moltes gràcies. I recordem la presentació de Torredembarra aquest dijous, dia 11, a les 7 de la tarda a Calmayam. Fins la propera. Moltes gràcies. Adéu. Moltes gràcies. Adéu, Javi.
L'Eco del Gaià, el magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Berà Ràdio.
Seguim endavant a la sintonia de Baix Gaià al dia i amb aquesta secció que tots els dimarts us oferim per parlar de sostenibilitat del nostre medi ambient més proper i ho fem amb aquest nom, l'Eco del Gaià. I avui rebent els estudis dona la torre en Roger Puig, que és tècnic de projectes d'Aurora. Roger, benvingut, com estàs?
Bon dia, moltes gràcies, molt bé. El Roger el tenim implicat en diferents projectes a l'àrea dels muntanyans, entre Torredambarra i Creixell, i avui coneixerem una mica l'activitat que desenvolupeu. També l'ensurt que ens vam endur, per cert, amb l'incendi, però sobretot ens centrarem en totes aquestes tasques que feu,
de voluntariat, de les activitats ambientals obertes a tothom, però si et sembla per situar els nostres oients, ja que és el primer camí que et convidem específicament i aquí en solitari a l'espai, anem a parlar d'Aurora, anem a explicar com funcioneu, des de quan esteu treballant en diferents projectes, etcètera.
Doncs l'associació Aurora és una entitat social que neix l'any 1987 amb la vocació de ser una associació de famílies amb fills amb problemes de salut mental i que volien lluitar pels drets dels seus fills i dels seus familiars. Llavors l'associació en un inici feia activitats més de manipulats i
i aquest tipus de coses, però arriba un punt en què l'associació i el centre especial de treball que integra pels fills d'aquests familiars amb problemes de salut mental, doncs es decideix fer un canvi de rumb i encarar projectes de restauració ambiental, veient que és un bon moment i que hi ha molta feina a fer per millorar l'entorn natural del...
de totes les zones naturals que tenim, però també propers en ciutats, etc. Llavors, a partir d'aquí comencem a presentar-nos a diversos projectes. Hem tingut diverses experiències a Tarragona...
principalment, però ens hem anat expandint també pel camp de Tarragona, fins a arribar, per exemple, avui dia a Montanyans de Torre d'en Barra i al Corc de Carxell, que és el projecte que coordino jo mateix, però ara, per exemple, estem fent la renaturalització de les platges de Tarragona i estem fent molta feina allà amb un projecte molt gran, o sigui que anem fent moltes coses.
Molt bé. Heu estat treballant també molt a la conca del riu Francolí, heu estat també treballant en àrees de verd urbà, més dins de les ciutats. Per tant, heu anat creixent també dins d'aquesta especialització que vau decidir com a entitat de restauració ambiental. Hi ha molta cosa a fer. També canvien les tendències i ara s'introdueixen una sèrie de criteris
com aquest, el de la sostenibilitat, però també el de la resiliència, l'adaptabilitat, que fa que constantment estigui canviant el nostre entorn i, sobretot, les polítiques o la gestió que se'n fa. En aquest sentit, aneu avançant. I ens centrem, si vols en explicar, què esteu fent aquí a Torredembarra,
Entenc que de la mà de les entitats també que porten temps treballant-hi heu aprofitat tot aquest bagatge que tenien des del Japec o des d'Ecologistes en Acció per no aterrar des de zero, com qui diu, no? Exactament. Nosaltres havíem fet ja alguna actuació a l'espai puntual de retirada de pins per afavorir l'ecosistema donari i les plantes típiques de duna,
Però sí que en aquest projecte la Generalitat va treure una subvenció extraordinària de vora de 10 milions d'euros el 2024, al qual moltes entitats s'hi van presentar i la subvenció donava per fer projectes grans.
Llavors nosaltres vam voler anar amuntanyant, però evidentment amb un projecte gran el millor era anar de la mà de dues entitats que ho coneguessin bé, i com tu deies, el GTE Ecologistes en Acció i el GPEC. Amb ells treballem de forma diferent, és a dir, amb GTE treballem el que serien les activitats ambientals i el voluntariat, perquè ells potser s'han especialitzat més en aquest espai,
I amb el GPEC tot és el tema de seguiment científic de les actuacions, de generació de recerca, documentació tècnica, perquè són l'entitat de referència en aquest espai. I nosaltres ho valorem molt positivament perquè també ha sigut una passa important per nosaltres començar a establir col·laboracions amb entitats perquè això també és una forma de treballar que s'ha d'aprendre a fer. Ja no és tu sol amb el teu projecte i els teus treballadors, sinó que, clar...
projectes més grans, més entitats i és una altra forma de treballar, però la valorem molt positivament.
Clar, també en un entorn que té les seves particularitats, ara esteu treballant també la renaturalització, com deies, a les platges a Tarragona, però, clar, una platja i tot l'ecosistema d'un ar és com un món a part, en el sentit que té unes espècies molt particulars, uns dinamismes també...
que cal conèixer perquè abans d'intervenir un ha de saber com està l'espai, quin era potser la fesomia que tenia anteriorment i més en llocs que tenen aquesta pressió tan elevada, no? Entenem? Sí, això al litoral és superimportant perquè ens trobem...
Un litoral català que es fa servir concepte que es diu rigidització del litoral, doncs que tornem a aquest litoral rígid, no?, perquè ja hem construït molt a prop, perquè, bueno, fins i tot hem construït a sobre, no?, han desaparegut molts ambients litorals perquè passejos, fins i tot urbanitzacions, cases, doncs s'han...
El criteri abans era, doncs, si podem construir aquí, per què no fer-ho, no? I sí que és veritat que és molt important això. Ara que, per exemple, tenim tecnologia com serien els vols que fan fotografia i tenim les ortoimatges que ens permeten...
tirar enrere i veure com era el paisatge abans, doncs és molt important en restauració anar sempre el més abans millor perquè al final tot canvia tan ràpid i en aquests espais encara més ràpid, doncs és important tenir-ho en compte.
Clar, parlant de restauració, ara, després d'aquest incendi, és aviat i segurament encara no hi ha decisions preses al respecte, però segurament caldrà fer algunes accions per afavorir la restauració, deixareu, tu creus que la natura vagi fent el seu pas? Clar, quan us vau endinsant aquest treball, evidentment als muntanyans no us esperàveu que us trobaríeu en un atzo com aquest, un incendi,
que no va arribar a l'hectària, però tot i així, l'impacte, com el considereu? Quin ha estat l'abast? No sé si teniu gaires dades com per fer una conclusió, però sent conscients que ha estat força recent, Roger, com ho veieu des d'Aurora o amb les converses que hagueu pogut tenir amb el JPEC, per exemple? Sí, aquí, per nosaltres, i també parlarem amb el JPEC, el que ha de quedar molt clar és que el més important d'aquí és saber la causa,
perquè ara mateix no sé si se sap, però com a mínim jo la desconec.
i tenir clar que el més important és apagar-lo quan abans millor, sobretot pel dany que pugui causar en infraestructures humanes, que en aquest cas no va passar. A partir d'aquí, el greuge ambiental que hagi pogut provocar és evident visualment, ha cremat molta part de canyís, però sí que és veritat que això s'ha de valorar, perquè, com dèiem abans, un espai litoral al qual ha patit successius canvis i que també és molt dinàmic.
Sí que cremi una part de canyís que fa bastants anys no era canyís, sinó que era segurament una aigua moll amb altres espècies. Hi havia una làmina d'aigua molt més gran i hi havia altres espècies més típiques d'ambients salins perquè la dinàmica hidràulica feia que hi hagués aigua una mica més salada i ara aquesta aigua és una mica més dolça i s'ha colmatat bastant de canyís, doncs
Com que l'ecosistema ha canviat, a priori no és tan greu que s'hagi cremat aquesta part de Canyís, però amb el temps haurem de veure quins impactes ha pogut generar i com es rebegeta l'espai, que també serà interessant. Jo crec que el Canyís fàcilment tornarà a sortir, però ho anirem veient.
De fet, vosaltres, temps enrere, ho has comentat al principi, que havíeu fet algunes accions de treure canya de muntanyans perquè no li pertocaria per aquests ambients més salins, originals, de ser-hi. Aquí sabem que hi ha problemàtica amb aportació d'aigua dolça, que no hauria de ser. Hi ha hagut, de fet, denúncies a Fiscalia per part del JPEC per algunes accions...
que atribueixen fins i tot a l'administració, quan es va construir la comissaria de Mossos d'Esquadra, però també als desguassos d'alguns punts de soterranis. En fi, que hi ha una aportació d'aigua dolça que està fent que canviï aquesta fesomia i
Entenc que heu fet extracció de canya i extracció també d'altres invasores. De fet, Roger, una de les últimes accions que vau fer amb voluntariat dins d'aquest calendari d'activitats ambientals que teniu entre mans, vau identificar una sèrie de plantes que no haurien de ser amuntanyans. Les vau mostrar a tots els voluntaris per fer aquesta extracció
amb diferents mètodes, perquè en algun cas sí que les arrencaveu, en altres casos les enterràveu, si no m'equivoco. Com va anar tot plegat? Fes-nos una miqueta de resum per entendre les accions que vau fer allà a Muntanyats, prèvies a l'incendi, perquè l'incendi, ho vam informar aquí al programa, va ser tot just fa uns dies, i les activitats aquestes d'extracció de plantes va ser tot just uns dies abans.
Exacte, sí. I m'agrada també que... És a dir, la canya és una espècie exòtica invasora, també com les altres espècies que vam extreure en aquesta activitat de voluntariat, però la tractem diferent. És a dir, la canya sí que actuem amb els nostres treballadors del Centre Espacial de Treball... Clar, perquè no la pots arrencar fàcilment amb una eixadeta, sinó que eines ja...
que comporten un risc en la seva manipulació, perquè no és gens fàcil d'extreure la canya, perquè sí, es pot tallar, però queda el rizoma, eh? Exactament, queda el rizoma, que clar, té molta energia guardada de fa molts anys, doncs a la fotosíntesi les fulles transporten els nutrients, i el rizoma és com una espècie d'amagatzem d'energia, el qual si tu desbrosses la part aèria de la canya, doncs si no treus aquesta rel, doncs tornarà a...
Abrotar la tija. Aquí a Muntanya hem aplicat dos mètodes, una al clàssic en què hem retirat el risoma amb mini retro, però també estem aplicant una prova pilot, aplicant una malla, una malla fosca, una malla plàstica, per intentar fer una prova de solaritzar el terra.
És a dir, com que és una maia fosca, arriba a moltes altes temperatures i llavors no deixa, crema el que seria tot el que és el sol i el no entrellum, les plantes també poden fer la fotosíntesi i moren. Això en zones molt controlades on hi havia aquests rodals de canya superdensos. Però això és interessant perquè llavors no extreus el risòm amb la mini retro i no erosiones el terreny i tal.
Però això per les actuacions de canya concretes i l'actuació de les activitats de voluntariat ens centrem... És important tenir en compte que aquestes activitats són molt de conscienciació ambiental perquè ens trobem davant d'una problemàtica molt gran a la qual fa pocs anys que combatem, és a dir, tenim poca experiència i per algunes plantes invasores segurament una mica més, però per algunes altres realment molt poca. Llavors, en aquestes activitats el que volem...
arribar a la persona que ha participat és que se n'adoni d'aquestes problemàtiques, alhora fent un bé, que és retirant això, vam retirar més de 5.000 plantes, que és un bon número, però que n'hi ha molts milers més a tot l'espai. Però sí, intentant també fer una petita acció i llavors aplicant diferents mètodes de control, que si la tallem, que si l'arrenquem sencera, que si l'enterrem amb sorra, i això a la mà del...
que faran el seguiment d'aquests experiments, doncs intentarem veure si podem il·luminar algun resultat amb una problemàtica tan recent. Clar, les invasores, que podem estar més o menys d'acord amb el terme que s'utilitza, però aquestes plantes que no són autòctones entren en competència amb les que sí que ho són,
Llavors, en Pic les retireu, espereu que de forma natural les plantes autòctones tornin a guanyar terreny, mireu d'afavorir-les d'alguna manera, replanteu fins i tot, què feu després? En Pic, heu arrencat el que no toca que sigui allà. Nosaltres considerem que el més interessant és deixar fer, és a dir, tenim un espai natural protegit com és Montanyans, doncs que sí que hi ha.
certa densitat d'espècies exòtiques invasores. Cal tenir en compte que depèn de l'espècie és més problemàtica o menys, però com que té un estat de conservació que és bo, considerem que un cop treta la planta exòtica, la vegetació natural és més interessant que ja es busqui la vida per ocupar aquest espai i colonitzar aquestes noves àrees alliberades de la forma que consideri més convenient i
La idea sempre és, en restauració, actuar fins al punt que sigui suficient. És a dir, si no cal plantar una planta donar, perquè ja hi ha suficients plantes donars a l'espai que produeixen llavors i que, per tant, hi haurà una dispersió natural, doncs intentem afavorir la dispersió natural i no actuem més al compte.
Per afavorir-ho, el que sí que feu normalment és delimitar algunes zones, perquè no es trepitgin o perquè no s'hi passi, almenys per evitar la pressió antròpica. És el que podem observar amb aquests avalitzaments que hi ha en alguns punts de la nostra costa.
Exacte, sí, aquesta és una part substancial de la restauració d'àmbients litorals, que bé, com que hi ha un ús turístic i de banyistes, com de tots a dintre del món, tots anem a la platja, doncs si volem intentar conservar les dunes, la forma més fàcil i més útil és instal·lar pelicorda, que evita que...
els usuaris puguin trepitjar la platja i, per tant, les plantes que són sensibles a aquesta acció puguin créixer i desenvolupar-se, formar dunes que generen protecció enfront del litoral. Tampoc hem de veure les dunes com una cosa que ha de ser immòbil, és a dir, és un espai dinàmic, també històricament segurament hi havia herbívors que passejaven i generaven trepitj per dins de les dunes,
Però sí que és veritat que l'efecte de... Bé, és a saber quants centenars de persones venen a cada estiu a les platges, doncs seria un impacte molt més gran que no als herbívoros que pogués haver-hi trepitjant les dones naturalment. Clar, i també als gossos, per això la importància que és que dos per tres insistiu de portar-los lligats o fins i tot de no entrar en algunes de les àrees més sensibles o que estan senyalitzades.
perquè poden suposar una pressió afegida no només a algunes espècies més vulnerables, com el corriol camanegre, que és qui té més fama, sinó també a d'altres animalons que hi viuen. Roger, no sé si n'heu pogut veure molts en aquestes tasques que feu a muntanyans, però també sabem que, per exemple...
La sergantana coarroja era una de les espècies que són endèmiques, que també està amenaçada a altres punts. En aquesta feina del dia a dia, quines destacaries, així com espècies que us heu trobat d'animals o de plantes, que són emblemàtiques i que també pareu especial cura?
Clar, per nosaltres els emblemes d'aquí, de l'Espai Natural de Montanyans, són el Corrió Cama Negra, com tu deies, i la Sargantana Coa Roja, que de fet, amb el GPEG, en el marc d'aquest projecte, fem censos d'aquestes espècies. De fet, aquesta tardor vam recuperar els cents de Sargantana Coa Roja, que feia un temps que no es feia, i el fem amb voluntariat laboral.
que s'hi apunta i va sortir un bon número d'individus. Segurament a nivell d'invertebrats, el llagós de litoral seria una altra espècie xula d'aquests àmbients litorals, és un ortópter.
o com una llagosta petita, que viu en aquests ambients litorals. I a nivell de plantes, aquí tenim la sort de tenir espècies del gènere de limònium, que són plantes superrares i molt amenaçades del litoral.
Ens queden pocs minuts, tindria moltes més preguntes per fer-te, Roger, però deixa'm que en els minuts finals també fem esment del projecte que esteu fent amb ratpenats, perquè és un altre dels censos que esteu fent, acompanyat com d'un estudi bastant pioner, en què està consistint, com l'esteu desenvolupant.
Clar, aquí a Montanyans ens trobem que les zones on els ratpenats poden trobar refugi són ben aviat poques o nules, perquè costa molt trobar cavitats i coses així. A l'hora, també a nosaltres ens costa trobar punts on puguem generar aquestes cavitats. Per tant, bé...
Hem identificat pins que tenen menys brancatge i són alts i tenen troncs els quals siguin suficientment forts per als quals puguem penjar, doncs caixes refugi i de fet n'hem instal·lat unes quantes i abans acabi l'any seguirem instal·lant-ne també sempre.
mantenint el vector de la recerca en totes les actuacions que fem, perquè, per exemple, en aquesta dels ratpenats posem diferents models de caixa i de diferents materials. En el cap, per exemple, en posem de ciment de fusta o de ceràmica per veure quines interessen més als ratpenats en aquests ambients i també amb la idea d'intentar afavorir que una espècie migradora com és la pipistre de la natussi faci servir els nostres refugis per...
per passar una mica d'estona. Doncs nosaltres també hem passat una estona avui a l'Espai d'Interès Natural dels Muntanyans, entre Torre d'Embarra i el Gorg de Creixell, gràcies al Roger Puig, que és tècnic de projectes d'Aurora. Us poden seguir per xarxes a través de la vostra web, perquè de tant en tant feu crides al voluntariat.
i ens podem sumar. Tinguem més o menys experiència, tothom és benvingut per aquestes crides que aneu fent. Roger, les anirem recollint aquí a l'Eco del Gaià, també al programa Baix Gai al Dia. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, seguirem en contacte. Gràcies.
Fins demà!
Ara sí, arribem nosaltres a les cavalles d'aquesta nova edició de Baix Gaia al Dia, el programa que fem possible el de Fuller Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Però abans de marxar, Raquel, reflexionarem una miqueta, no? Com sempre, ens agrada marxar pensant i fent pensar. A veure, a veure, amb quina frase ens sorprèn avui, Edu? Mira, mira, no sabem què ho va dir. És un anònim. Però fixa't, eh? El que pensa en positiu...
Veu l'invisible, sent l'intangible i aconsegueix l'impossible.
Guau, aquesta me l'he d'apuntar, li he de donar unes quantes voltes, trobo. A pensar en positiu. Tu pensa en positiu. Per tant, veuràs l'invisible, sentiràs l'intangible i aconseguiràs l'impossible, que és del que es tracta. Acabem així. Reflexionem, si us plau. Reflexionem. Raquel Martínez, que acabis de passar un bon dimarts. Fins demà. Igualment, fins demà. I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Els esperem demà.
a l'hora de sempre, aquí a Baja i al dia. Que acabin de passar un molt bon dia. Reveure! Vols participar a la campanya Cap infant sense joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim parking gratuït per a tothom. Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Restaurant L'Ermita d'Altafulla. La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11. Us parla Arnau Vilà. Els metges del sistema públic i concertat de Catalunya estan manifestant-se a hores d'ara pels carrers de Barcelona.