Gràcies.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 4 de febrer, dia de Sant Gilbert. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra ja hi ha en marxa les obres de restauració de l'antic escorxador. Els treballs es van iniciar la setmana passada i de moment s'ha col·locat una tanca al perímetre de l'edifici on s'ha de fer l'actuació.
Al Defolla, el projecte de la residència Centre de Dia partirà d'un concurs obert d'idees. La participació ciutadana hi jugarà un paper destacat, perquè, entre altres agents, l'agent serà qui decidirà entre les propostes preseleccionades. I a Roda Tabaral, FICCAT, convoca el concurs Jove 2026 per impulsar el talent audiovisual emergent. En aquesta secció, el Festival Internacional de Cinema en català raptarà els joves a gravar, editar i enviar un curtmetratge en només 72 hores.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon i plujós dia. Sí, sí, torna la pluja, que ahir li deies a la Sònia a veure si podria fer la bugada. No sé si ho va deixar la roba estesa, però Déu-n'hi-do, com diu el Josep, això sembla Manchester.
Doncs sí, doncs sí. Sònia Camí, bon dia. Vas acabar fent la rentadora o no? Bon dia. Si la vas deixar per avui malament. No, no, la vaig fer i la tinc tota ben mulledeta avui, eh?
Sempre em passa, sempre que tinc la roba estesa plou, no sé per què. Tinc aquest, mira, no sé com dir-ho. Doncs escolta, vés-ho fent i que torni la sequera, eh, que pobres pagesos... No, no, però ara no ens podem queixar de pluja, ara, Déu-n'hi-do, no, ara poder serà massa, no ho sé, eh. No sé jo com els pagesos ho prendran, però vaja, jo em sembla que hi ha alguns sectors que ja ha plogut massa, no ho sé.
En fi, va... No, no, no, no. Ja ens ho havien dit, que seria un hivern i una primavera passada per aigua. Déu-n'hi-do, eh? Agafeu per aigua, avui. Això mateix. Tenen sintonitzat el Tafoller Ràdio a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix, gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
La intuïció diu que aquesta pluja o aquest dia fred, humit, gris, ens acompanyarà. En tot cas, això deixarem que ens ho expliquin els experts. Connectem amb el Servei Meteorològic de la xarxa de comunicació local per saber de primera mà quin és el temps que ens ha d'acompanyar al llarg de les properes hores. Lluís Lli Pérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, molts més núvols que no pas ahir en el cas del Camp de Tarragona i de fet algunes primeres pluges que ja treuen el nas pel sud, a hores d'ara entre l'all i el Baix Camp sobretot. Està començant a ploure, no és que sigui una gran quantitat de pluja, però sí que hem de destacar també que als cims de les muntanyes de Prades i del Montsant tindrem algunes nevedetes, seran poc importants, però ens anirem movent amb aquestes gotes al voltant dels mil metres, per tant...
Aquest matí, aquest temps més regirat, també acabarà plovent el Tarragonès, acabarà plovent el Baix Penedès, però d'una forma més aviat dispersa. No estarem parlant de grans quantitats d'aigua. I sempre aquest matí migdia, perquè amb vista aquesta tarda fins i tot s'obriran moltes clarianes, per tant tindrem un temps bastant variable. El vent aquesta tarda també es reforçarà una mica entre el Baix Penedès i la banda de l'Alcà amb un vent deponent que farà que hi hagi sensació de fredor. Atenció perquè demà tornarem a tenir més núvols i de fet més pluja i tot, que no pas avui.
N'estem pendents a la xarxa.
Va, avui algunes nevedetes a partir de la cota mil i demà més pluja. Res, no hem fet cap comentari en començar el programa. En tot cas, arribat aquest moment, el que hem de fer és consultar les portades de la premsa d'aquest dimecres 4 de febrer. Comencem pel que ens toca de més a prop. El primer que agafem és el mes al diari del Camp de Tarragona, gratuït, que avui titula l'ús del català al Camp de Tarragona sota mínims societat.
La població tarragonina, que té el català com a llengua habitual, ha caigut del 54,4% al 37,9% en 20 anys. Al Penedès el percentatge encara és més baix, del 34,6%, i a les Terres de l'Ebre és on es manté el nivell d'ús més alt, amb un 66,5%.
Més coses. A Reus, Gaudí pren forma. Joan Serramià ha passat de l'esbós el treball escultòric de l'obra encarregada pels amics de Gaudí de Reus. I, de fet, el podem veure en la fotografia que avui presenta en portada al diari Més. Veiem aquest artista esculpint aquest rostre d'en Toni Gaudí. Fotografia avui que ocupa gran part de la portada.
Més coses. Cambrils. Oliver Klein al Batlle aparta la regidora Mare Espanya de la responsabilitat sobre recursos humans i l'assumeix des d'alcaldia. A Tarragona, els hotelers i els comerciants consideren positiu que el Banc d'Espanya pugui acollir un parador nacional.
I en l'àmbit de la salut, avui ens parlen no només en aquest rotatiu, sinó en la majoria de mitjans de comunicació sobre el càncer. Avui que precisament se'n celebra o se'n comemora el seu dia, el dia de la lluita contra el càncer. I ens diuen el càncer de pulmó en homes i el de mama en dones els més mortals. Tarragona, amb més de 1.700 morts el 2024, és la segona demarcació catalana amb més afectació del càncer.
I sota mateix de la capçalera del diari Més, avui llegim unes declaracions del ministre de Transport, Òscar Puente, que diu que la xarxa de trens no és una tatera, no s'arregla en dos dies. I d'altra banda, al camp de Tarragona, llegim que l'Ajuntament de Castellvell vol convertir l'antic celler en un espai polivalent on celebrar actes culturals i lúdics.
Un dels nostres que rebem i que també repassem cada dia és el diari de Tarragona, en l'edició d'avui. Raquel, tu diràs, què hi llegim? Adif, a l'ull de l'huracà, és aquest el titular que han triat per parlar un dia més del caos ferroviari. Expliquen que els sindicats estan advertint de la manca de personal i material per Rodalies.
I la imatge en gran format és un dels punts dels trams que està tallat, el de la plana Picamoixons-Reus. I veiem treballadors de DIF retirant arbres just al costat d'aquesta línia, la plana Picamoixons.
Avui també parlen del càncer, com bé dèiem avui és el Dia Mundial contra el càncer, i expliquen que el Joan XXIII ja viu la revolució, la lluita contra el càncer. És el tema d'obertura. Parlen de les tècniques que ataquen les molècules dels tumors.
A Tarragona és notícia que pretenen recuperar 13 milions del pàrquing Jaume I. Arreus, avellaners arrencats, tot i que els quedava mitja vida. És el que analitzen avui amb els pagesos. I acabem amb un dels temes que segurament la Sònia ens comentarà perquè és un dels de la jornada i és que s'ha anunciat que a Espanya es prohibiran les xarxes socials per menors de 16 anys.
Va, doncs, revisem les portades dels diaris d'àmbit generalista per fer-nos també una bona idea de tot el que és notícia fora del nostre territori. Sònia, t'ho diràs, a veure si parlen de xarxes socials o no. Doncs, evidentment que sí, com també comentava la Raquel, la Vanguardia obre amb aquest titular.
Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. L'executiu proposa mesures perquè les plataformes digitals siguin responsables penals dels continguts. Es pretén establir controls de verificació d'edat, com han fet Austràlia i han anunciat altres països europeus. Destaca també que França escorcolla l'oficina d'ICS i cita declarar Elon Musk.
Emportada a Barcelona, capital del món audiovisual. La principal fira del sector audiovisual del món, IC, va començar ahir a la cinquena edició a Barcelona, que espera traure més visitants i empreses que mai. Hi ha una imatge, doncs, d'aquesta fira.
Altres temes que destaca la Vanguardia és que el Santander es reforça als Estats Units comprant Webster Bank. El banc bat un altre rècord de beneficis amb 14.100 milions. La Generalitat busca busos fora de Catalunya per cobrir la crisi de Rodalies. El número 2 de Puente s'instal·la a Barcelona.
Junts votarà les pensions, però no les mesures contra els desnonaments. Parla també que està en tramitació. Emergeix el projecte del Museu Carmen Thyssen. I 1-2 al Bacete. El Barça compleix i passa a les semifinals de la Copa.
Continuem amb la portada de l'Ara. Les mercaderies del port de Barcelona segueixen bloquejades. La infraestructura reclama un pla de contingència per evitar una altra aturada i pal·liar el dany reputacional. Puente demana temps i trasllada indefinidament a Barcelona el seu número dos per gestionar la crisi.
La imatge que ha escollit Lara aquest dimecres és d'una fundació de l'ICE que potenciarà el talent audiovisual. I es veu doncs una imatge també en aquest cas d'aquesta fira. Sánchez anuncia que prohibirà les xarxes als menors de 16 anys i Masch l'acusa de tirar.
La Moncloa salva les pensions, però perilla el decret sobre desnonaments. Epstein tenia un facilitador per captar noies joves a Barcelona. I en esports Copa del Rei, el Barça no falla al Bacete i ja és a les semifinals. 1 a 2.
Continuem ara amb el periódico. També sou jutges europeus. El rei demana als nous magistrats en l'entrega de despatxos a Barcelona que defensin el dret internacional i siguin exemple de rectitud. I aquesta és la imatge del rei Felip VI ahir a l'entrega de despatxos a Barcelona.
El petit propietari, exempt de les mesures antidesnonament. El govern central pacta amb el PNB protegir contra els impagaments els llogaters que només tinguin un pis de lloguer. Junts es mostra en contra de l'acord fins a saber-ne la lletra petita.
El centre de control de Rodalies ha caigut almenys sis vegades en els últims dos mesos. També avui el periòdico destaca que la químio que ataca l'interior del tumor revoluciona la lluita contra el càncer. Espanya perd 270.000 llocs de treball en el pitjor gener des del 2012. Nou rècord de turistes internacionals el 2025 amb 96,8 milions.
El Santander compra el banc nord-americà Webster per més de 10.000 milions. També entrevista en Isabel Coixet, directora de cinema. Fins i tot els més catòlics tenen por de morir, diu. I Salut insta a vacunar-se a deixar en pior els nascuts entre 1978 i 1980.
Acabem les portades amb el punt avui. Després d'un càncer, titula, els pacients que superen la malaltia han d'enfrontar-se a un procés no sempre fàcil en moments com el de la tornada a la feina. En la crònica, el dia d'ahir, de Babázquez, una musiqueta trepidant, titula, els trens col·lapsats, més aberracions pedòfiles i un senyor que ho arreglarà tot prohibint les xarxes als menors.
Altres cròniques que hi trobem avui al punt és una de Telma Castro, hi ha gent de la qual és difícil acomiadar-se, i una de David Portavell a la xarxa ferroviària, no és una tetera, diu. I en el suplement l'esportiu, el Barça elimina l'Albacete 1-2 i accedeix a les semifinals de Copa. Doncs aquests són els temes que destacen les portades d'aquest dimecres 4 de febrer.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara d'analitzar l'actualitat. Això ho fem els dimecres des del punt de vista del periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, que tenim ja més que ben instal·lat als estudis del De Fuller Ràdio. Òscar, bon dia, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Vens abrigat, eh? Perquè està pluvent. Seria perquè està pluvent. Déu-n'hi-do, com apreta el fred.
Ja fa un parell de dies i quan em baixo de Salamossa m'encén la llumeta dels 4 graus al cotxe. Amb aquest treu és normal això. Això és el temps que t'agrada a tu, a més a més. Clar, a mi m'agrada. Tot el que sigui fred, pluja, tempesta, m'agrada. Reconec que l'estiu ho passo molt malament, que no m'agrada gens, que m'incomoda.
i que sóc un home de fred i de tempesta. De llarg de foc i de llegir. Quants llibres has llegit aquest mes de gener? Ho vaig fer al xafarder a través de les xarxes socials i t'he de dir que em fas enveja. Sóc incapaç de devorar tant.
Hi ha els que llegeixo a casa i hi ha també els que llegeixo, diguem, que m'arriben a l'editorial com a manuscrits, no? Alguns me'ls remato tots i altres faig lectura en diagonal perquè si els primers veïn 30 fulls no hi ha xitxa.
Evidentment, allò no prospera. Però diguem que fora d'aquests a l'editorial, aquest mes de... Oficialment són sis, al mes de gener. Però algun mes ha caigut perquè a algú l'he començat i no m'ha acabat de agradar. Acabats, acabats, són sis. Tens alguna rutina de lectora? De tal hora a tal hora m'assec i llegeixo? A la tarda m'agrada moltíssim. És l'hora... Tarda, tarda, la tarda, vespre, eh? És quan m'agrada més. Jo veig molt poc a televisió
Et diré que veig únicament el concurs d'Afarit Uoi, a través de la RAI, italiana, cada vespre, que és com a Llatú, per les maletes. Sí. Però l'autèntic, el bo, aquell que hi posen salseta, hi posen orquestra, hi posen tot, els italiens hi posen orquestra en tot. I és l'únic que veig de televisió actualment, això i 5 minuts de... El que aguanto d'informatius, que són 5 minuts si arriba...
sigui a la televisió que sigui, perquè és lamentable tot el que estan comunicant. I a partir d'aquí, la resta de tarda, vespre, nit, la dedico a llegir. Escolta, i les xarxes socials? Perquè avui un dels temes del dia, que se'n fan ressò la majoria de diaris, ara repassàvem la premsa i ho vèiem. De fet, ahir va saltar la notícia i a primera hora de la tarda ja pràcticament tothom en parlava, sobretot els mitjans generalistes. Xarxes socials, què?,
ara que Pedro Sánchez ha manifestat la voluntat de limitar-les i que no siguin accessibles per als menors de 100 anys. Jo crec que anem tard, però a tota mesura que sigui pel control de les xarxes socials i la prohibició, directament no dic així, la prohibició a partir de certes edats, crec que és una molt bona solució. El problema és que anem tard, perquè ja hi ha molts pares de moltes criatures que ja són d'aquesta generació que creuen que el mòbil és indispensable i no es pot viure sense ell. Però és molt important que es reguli l'ús
fins a certes edats i que es prohibeixi fins a altres certes edats. I els pares farien un favor molt important als nens, que de cop que veig un restaurant o un lloc que el pare posa el mòbil o la tablet davant del nen mentre dina,
Ho sento molt, però li fotria els dindits a la cara, perquè és que em sembla una falta de respecte i una forma molt imbècil d'educar el teu fill. És un recurs molt fàcil. Massa fàcil. Massa fàcil. I aquí és on comencem malament. Però el problema és que ja hi ha una generació que s'hagués hagut de regular entremig, que no s'ha regulat, i que això té difícils solucions.
Creus que serà una regulació real? No, perquè al final, escolta, quantes vegades ens pregunten a l'hora d'entrar a una pàgina web si som majors d'edat o si tenim una edat mínima i si no som un robot, no?
un robot apreta el senyal de darrere d'una parada d'autobús o busca el color verd del semàfor i ja està, ja ho tens. Entres a la web d'un celler o d'una empresa que ven alcohol i et pregunta, ets més just de 18 anys? Tu dius que sí, s'acaba la tonteria. Igual tens 10 anys, però és igual, dius que sí.
ja pots consultar i pots comprar i pots fer el que doni la gana. El problema real no és la regulació en si, que és molt important, el problema real és el paper dels pares. No hi ha altre. És a dir, al final, la regulació la fan els que administren realment, els que poden administrar realment de forma constant el temps d'oci de gaudir als seus fills, que són els pares. Si el pare està distret o passa del nen perquè mentre el nen està a l'ordinador o està a la tablet o està al mòbil, no molesta, d'acord?
Doncs aquest és el problema real que cal tenir en compte. És el pare el que ha de definir què fa el nen.
Eines que hagin de ser de l'administració... Home, i de les mateixes xarxes, no? Entenc que hauran d'establir una mena de filtres, no sé com... No, però no ho faran, perquè no, perquè els amos de les xarxes viuen d'això. Facebook, Meta, Elon Musk, Twitter, altres xarxes, les pàgines web porno, viuen d'això, viuen del tràfic constantment que estan tenint...
Per tant, no faran cap regulació. El senyor Mark Zuckerberg o el senyor Elon Musk, que li foten una multa de 500 milions de dòlars, li porta tres quarts de 15, perquè això factura en tres dies. Llavors els és igual. No tenen cap tipus d'escrúpol. Ells van a fer diners. Estem en aquesta societat. Ja no hi ha escrúpols. La gent va fer pasta, passi el que passi.
passant per damunt de qui sigui. Igual que el mercat immobiliari s'està augmentant de forma vergonyosa i ningú ho regula, perquè la gent ja està bé, els grans tenidors dels immobles o els petits propietaris...
fan el mateix, m'entens? Els importa molt poc si l'altre es pobra mentre ells enriqueixi. Haurem de preguntar també als principals afectats, que són els joves, els adolescents, els menors de 16 anys, a veure què els pensen, què els sembla això que es quedin sense el TikTok o l'Instagram, perquè de moment el que estem escoltant en aquestes primeres hores, des que ahir va manifestar aquesta voluntat Pedro Sánchez, és això, gent adulta, a veure...
a veure per on en surten. Diran tot, es queixaran de forma normal, però és que ells tampoc en tenen cap culpes, és a dir, si els pares des de petits els hi han permès, els hi han posat aquella eina al seu abast i ells han crescut en aquella eina, no n'entenen d'una altra. Aquí hi ha una feina pedagògica tan enorme a fer que és impossible de fer, t'ho dic, eh? El problema és que s'ha perdut pel mig una generació, una i mitja, potser una com a mínim segur,
I que això dificulta... Jo soc molt pessimista, no és que dificulti el canvi, és que l'impossibilita. No creus però que de mica en mica ens n'estem adonant? No sé si aquesta generació perduda és la meva o no, eh?
Però no creus que de mica en mica estem adonant que alguna cosa hem fet malament i que comencem a desintoxicar-nos del mòbil? O que s'estan fent passes? No ho sé, potser és perquè jo m'ho aplico i cada vegada... Igual sí.
I potser ho veig d'aquesta manera. No ho sé, eh? Tu tens 30 i pocs anys i jo veig que pel 60 o en tinc 54 en aquests moments, hi ha pel mig una generació, d'acord? I això es nota. Per tant, jo entenc que tu vegis des d'una postura perquè tu estàs intentant sortir...
No dir que estigues enganxat. A mi m'agrada molt els dilluns quan reps les estadístiques de la setmana anterior sobre l'ús del mòbil. I m'adono que cada cop és menys. És bo, però quantes hores són setmanals?
La mitjana, tenint en compte que és l'eina de treball, dues hores i molt poc. No ho sé, vull dir, això a ulls del grup serà molt, a ulls d'un altre serà poc. Tenint en compte això, que fem servir els que ens dediquem a la comunicació, en el món de les xarxes socials el mòbil s'ha convertit en l'eina de treball. A mi m'embarca 12 a la setmana, eh?
Dotze. I jo només em dedico al mòbil, m'hi dedico només amb el tema de les xarxes socials. És cert que porto moltes xarxes socials, però, clar, estem al final condemnats. No sé. Però bé, està bé que gent de la teva edat feu aquesta reflexió. El problema és que la feu tots.
penso, que la feu tots, que veieu que realment les xarxes són bones fins a un cert punt, però poden arribar a ser molt nocives per la salut mental, que és encara més important que la salut física. Una altra sensació que tinc és que les xarxes socials personals, en el meu entorn, cada cop hi ha més gent que les abandona.
La gent ha abandonat molt el Facebook, la gent ha abandonat més una mica el TikTok, però la gent a Instagram segueix potentíssim, eh? És a dir, a l'Instagram tothom s'hi mou. L'altra cosa és que la gent que abans tenia, doncs això, el Facebook i l'Instagram, o que va començar el Facebook i que va seguir l'Instagram, el Facebook molta gent l'ha abandonat, cosa que crec que és una errada, si et vols moure per totes les xarxes, has de moure per com a mínim aquestes dues, Facebook i Instagram, però cert que hi ha gent que ha abandonat el Facebook però no Instagram, hi ha gent que ha abandonat el TikTok però no li acaba de fer el pes...
i també l'ha deixat. Hi ha xarxes que han estat importants d'una forma periòdica o en un moment puntual, que han començat molt fortes i han acabat tan baixat, però la que no para de créixer és Instagram. Al final tothom està lligat més o menys, com a mínim, a una xarxa social.
tu te'n vas a la consulta del metge a l'espera, o te'n vas a una parada d'autobús, o te'n vas a un bar o a un restaurant, i tothom està amb el cap acotxat amb el mòbil al davant. Si no tothom, un 95% de les persones. És que ja no hi ha revistes a les consultes. Sí, l'altre dia vaig estar al cap, hi havia el diari gratuït, que se serveix cada dia, i ningú el va tocar, eh?
hi havia 10 persones, a mi m'agrada molt la pausa i el seren, si vaig estar mirant-me les parets, tot i que siguin pobres i no hi hagi quadres, i em vaig estar mirant el personal. I si eren 10, 9 estaven mirant-se el mòbil. I ara no estic dient que jo era la bo de la pel·lícula, això no, però és cert que a mi cada cop m'agrada menys posar-me allà, sentar-me a mirar el mòbil, i a la gent li encanta fer-ho. O no trobar altra distracció, i mira que n'hi ha, eh?
Òscar, escolta'm, molt ràpid, perquè avui havíem preparat un altre tema per parlar, ara que has tocat la paraula quadra a les parets, aquesta setmana les galeries d'art de Catalunya i de tot l'estat espanyol han abaixat la persiana, han anat a la vaga per reclamar una rebaixa de l'IVA cultural, que actualment és del 21% a l'estat, mentre que molts països europeus estan entre el 5 i el 7%.
Com a home de cultura, com interpretes que aquesta sigui la primera vegada, aquestes característiques al sector? Doncs que ja tardaven, perquè la protesta té justícia i té un rerefons molt senzill, l'art és cultura, i per tant, el format que l'ofereixis, en aquest cas, en la venda, per posar-lo a disposició...
de les llars o de les empreses que et compren les peces, segueixin cultura. I en aquest sentit, si hi ha altres països, com a França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, l'IBES del 5, 6, del 7%, perquè aquí es paga el 21%. Jo crec que és de justícia que es rebaixi i que es posi aquest mínim un 5%, màxim el 7%, que és el que estan reclamant els galeristes. Entenc perfectament la seva protesta. Una altra cosa és que potser
Al seu moment caldrà regular el preu de l'art, que aquesta és una altra cosa. És a dir, jo entenc que estiguin apurats perquè l'IVA no els hi va a favor, també perquè estan perdent pèrdues en el decurs dels anys, cada cop es compra menys art. De fet, això et volia preguntar, una rebaixa de l'IVA, creus que significaria un increment en vendes, en col·leccionisme...
Però és que la gent, cada cop hi ha menys gent que compri. Abans l'art era una compra molt segura, jo vaig llegir fa poc en uns informes que cada cop ho és menys segura. Abans es feia com a inversió, ara no es fa tant com a inversió, no sé què sigui una peça molt gran, un quadre d'un Picasso, un Miró, un Dalí...
un d'aquests quadres grans que valen milions i milions, però l'art en si, el d'aquestes galeries, que també és un art molt veloç, tot i que amb xifres no tan escandaloses, és un art que jo vull pensar que no es compra ja tant com a inversió. El que està molt clar és el que et deia, hi ha també les subhastes que es fan online, que les fan cases petites, la gent ha tirat més cap a altre tipus d'art que li costa menys diners i que li acaba garantint que tinguin una bona peça a casa.
No estic dient que siguin cares les galeries, estic dient que és car el preu amb el qual s'està especulant el que és art i el que no és art. Posar una peça d'un autor semiconegut o poc desconegut a preus faraònics no ajuda. Aquesta és la realitat. Potser val la pena vendre més peces a un preu inferior.
A veure què passa, eh? Tenim en compte que sectors com el cinema o el món del llibre tenen aquest tipa reduït i les galeries no, haurem de veure. És cultura i per tant s'ha de posar el nivell que tenen altres elements culturals. O Esquerra Medoset, ho hem de deixar. Gràcies un dimecres més per confiar en nosaltres. Abraçades. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Altafulla Ràdio 1, a la Torre i Roda de Bra Ràdio. Fins ara.
Calatge actiu. Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto, periodista i professor.
Quan mires un Telenotícies, o el més habitual ara, quan mires uns quants vídeos de TikTok i el que hi veus no és gaire diferent de les ficcions distòpiques, vol dir que comencem a fer salat. Un tuit clàssic i recurrent recorda que l'obra 1984 de George Orwell era un avís per a navegants, no un manual d'ús. I més enllà del gran germà omnipresent que vigila constantment els ciutadans, aquest llibre...
També les seves adaptacions audiovisuals parlen de la manipulació del llenguatge, de la revisió de la història, dels llibres i dels titulars i del control governamental.
De la seva banda, Ray Bradbury a Fahrenheit 451, la temperatura a la qual crema el paper, prediu la censura de llibres i la dependència de les pantalles i batalles contra la desinformació i el consum excessiu del contingut digital.
Un món feliç d'Aldous Huxley descriu una societat drogada pel plaer, el consumisme i l'enginyeria genètica. I el conte de la criada de Margaret Atwood preveia, als anys 80, una regressió radical de valors a la societat estatonidenca portant a un control reproductiu i a un patriarcat extrems.
Totes elles tenen adaptacions a les pantalles, com també una de les novel·les més cèlebres de Philip K. Dick. Els androides somien xeis elèctrics, Ridley Scott la va adaptar com a Blade Runner el 1982 al cinema, i la història predeia amb precisió debats actuals sobre la intel·ligència artificial.
com la possibilitat que arribi a haver androides replicants que siguin indistingibles dels humans, la consciència artificial i els debats ètics que provoca en una terra que fa que aquells que hi poden marxin a les colònies. I la pel·lícula més existencialista parla també de les megacorporacions que ho controlen tot i d'aïes rebels com el grup de replicants que persegueix el protagonista, que són pràcticament humans. She's a replicant, isn't she?
La pregunta és si la ciència-ficció i les distopies que es publiquen s'emeten i s'estrenen ara, sabran preveure tan bé el futur com totes aquestes del que hem parlat? Nosaltres no ho sabrem, però, mentrestant, sempre ens quedarà gaudir d'un dels monòlegs més memorables de la història del cine. All those moments will be lost in time, like tears in time.
Sèries, pel·lícules, còmics i llibres amb David Canto. Calaix Actiu, secció de El Calaix, un programa... Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat els incidents més destacats avui, afecten sobretot a l'AP7, a l'A2, a la C32, a la C38, també a la C58, també a diverses vies, com és habitual, com la B10 i la P20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
Entre les incidències més destacades hi ha accidents a l'A2, a Corbera de Llobregat i a Cornellà de Llobregat, així com també una avaria a les 32 entre Calafell i el Vendrell. També hi ha un carril tallat a la Peceta Agullana, encara per la reparació de la via a causa d'un accident que va tenir lloc ahir.
I pel que fa al servei ferroviari, la xarxa de rodalies ha començat la jornada amb un servei operatiu del 80% de l'oferta habitual, tot i que una desena de trams continuen fent-se per carretera. A partir d'avui també s'han implementat millores en els serveis alternatius per carretera, com que els busos de l'R8 faran tot el recorregut entre Martorell i Granolles Centre i també s'ofereix un servei adicional entre Valls i el Camp de Tarragona que connecta amb la mitjana distància cap a Barcelona.
I augmenten els casos de càncer a Catalunya. L'any passat es van diagnosticar uns 800 tumors més que l'any passat, la majoria en homes. 6 de cada 10 pacients sobreviuen, volíem dir més enllà, de 5 anys després d'aquesta detecció i durant més temps si es localitza de manera precoç. La presidenta de la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer, Maria Assumpció Vilà, fa una crida a les institucions perquè augmentin la franja d'edat en els cribatges.
la importància de participar en aquests cribatges de càncer, perquè això faria... La detecció precoça és importantíssima perquè es podrien evitar moltes morts. Han d'augmentar, sobretot, aquest cribatge amb el tema de l'edat. S'ha d'augmentar, s'ha d'augmentar fins als 70 i escaig, perquè...
La prevenció, si fessin números i ho fessin bé, la prevenció evitaria després arribar al tractament. Són molt cars. Avui és el dia mundial de la lluita contra el càncer.
I també el ministre de Transport, Òscar Puente, reunirà avui amb els sindicats ferroviaris de Renfe i Adif per abordar la situació del sector després dels accidents d'Adamuz i Gelida. Puente ha dit que l'objectiu és dialogar amb els treballadors i si és possible evitar una vaga. Puente ha defensat la necessitat de trobar solucions compartides per tal de garantir el present i el futur del sistema ferroviari.
I pel que fa el temps, jornada amb sol tímid i núvols en augment, sobretot a l'oest, amb alguna precipitació molt feble que pot arribar puntualment, sobretot ara al matí. La pluja serà escasa i amb una cota de neu també al voltant dels mil metres. A partir del migdia s'obriran algunes clarianes i hi haurà més estones de sol, tot i que al vespre pot tornar alguna gota, sobretot al Pirineu Occidental. Pel que fa a la temperatura, tindrem màximes similars a les d'ahir, amb valors d'entre els 10 i 15 graus.
Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, encarem al segon tram de programa ara que venim d'aquesta petita pausa, així que gràcies per no haver desconnectat de nosaltres. És dimecres 4 de febrer i enmig d'una nova jornada marcada pel caos a la xarxa ferroviària catalana, la consellera del territori, Sílvia Paneque, ha admès signes clars de cansament davant la situació i ha reclamat el Ministeri de Transport i Adif
que accelerin els treballs necessaris per posar en funcionament les línies que actualment estan tallades. Paneke ha evitat fixar una nova data pel restabliment del servei que inicialment s'hauria d'haver recuperat el dilluns i ha assegurat que no se n'anunciarà cap fins que hi hagi garanties reals. De fet, la consellera ha reconegut que s'han trobat una xarxa de rodalies en un estat lamentable.
Mentrestant, des de Madrid, el ministre de Transports, Òscar Puente, ha demanat disculpes als usuaris de Rodalies i ha assegurat que el servei es restablirà de manera progressiva els pròxims dies. En una compareixença al Congrés, ha atribuït els problemes actuals a la desinversió dels groberts del Partit Popular, als efectes del temporal Harry i també a l'estat anímic dels maquinistes després dels accidents d'Adamud i Gelida. El ministre, per cert, també ha remarcat que la xarxa ferroviària catalana és antiga, mal dissenyada i sobrecarregada i ha insistit que aquesta situació
no es pot revertir en poc temps. Ha explicat el serial, o una part del serial, un dia més, perquè no el podem obviar, i avui és la nostra portada en l'àmbit territorial. Ara canviarem de qüestió. De seguida conversarem amb la música de Torredembarra, Liuba Stocheva, i d'aquí una estona farem les maletes per pujar a l'avió i marxar ben lluny, avui que reprendrem el viatge a Suïssa. Això és Baix Gai al Dia. Gràcies per escoltar-nos. Seguim...
Baix Gaià al dia, el programa de les ràdios del Baix Gaià.
Això que sentim és música en directe aquí als Estudis Zona La Terra per al programa Baix Gaià al Dia perquè avui ens acompanyen els músics d'ODCA Strings. Ara de seguida entrarem en conversa amb ells però ens deixem seduir per aquesta sonoritat que ens porta entre el Mar Negre i el Mar Mediterrani.
Fins demà!
Quina meravella! Sentia això en directe, aquí a Ona, a la Torre. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Donem la benvinguda a la Liuba Stoševa, que ens acompanya. Molt bon dia. També tenim amb nosaltres en Jordi Olxanetski. Benvingut, molt bon dia.
Bon dia. I també en Marcel Barnas. Bon dia. Tots tres conformen el grup Odessa Strings, que els tindrem el pròxim diumenge actuant a la plaça Catalunya en un nou cicle que ens connecta amb la proposta que es va venir fent de la Jump Sessions i que entenem que ara evoluciona.
cap a un projecte que es denomina Connexió Sonora i de seguida en parlem per tal de convidar-vos-hi. Ja heu sentit que això sona molt i molt bé i que farà gaudir el públic de ben segur. Doncs, Liu, anem a PAMS. T'hem tingut organitzant aquesta proposta de la Jam Session, aquests micròfons oberts, has estat tot un any fent classes d'improvisació...
Vau quedar molt contents, no? I això continua, en certa manera, evolucionant, dèiem. Totalmente. Estoy muy contenta. Además, este año ya tenemos programado todo el año. Ya están todas las fechas confirmadas. Y también tengo la lista de todos los grupos que son los grupos bases de cada concerto. En cada concerto hay un grupo diferente, músicos diferentes, que lleven...
Todo el acto, ¿no? Que están, primero presentan su propio proyecto y después están dispuestos para acompañar los demás que se apuntan para la jam session o para el micro abierto. Vale. Y la idea es esta, ¿no? De presentar, de dar visibilidad a tantos músicos buenísimos que tenemos a nuestro lado y no los conocemos. Vale.
Clar, perquè en el vostre cas sou de Torre d'Ambarra, de la Riera... De Reus. I de Reus, molt bé. Clar, a molts us coneixem de portar molts anys en diferents projectes musicals d'estils diferents, i ara enceteu aquest cicle, que llavors entrenem Lluva, que és el que dius, serà un híbrit, un concert propi del grup. Exacte.
I després tornem a aquesta festa tan singular que feu els músics de gaudir d'experiències úniques perquè sabem que serà una proposta que passarà allà i no es tornarà a repetir mai més. La connexión sonora, la música que nos suena por dentro y por fuera y que nos une.
La idea es en un escenario público como la Plaza Cataluña tener abierto el escenario para los que quieren apuntarse y presentar algo de su arte. Y como dije antes, de la misma manera el grupo que representa un poquito su proyecto, que toca lo que tiene,
sin restricciones de estilo, puede ser cualquiera. De hecho, uno de los grupos del final del año que viene es un grupo de heavy, de aquí de Torre de Embarra. Hay solistas, hay grupos de más gente, bueno, géneros de todo tipo. Y...
Bueno, lo más importante es que nos podemos conocer entre nosotros y crear este espacio que nos inspira para dar más y hacer más música. Y sobre todo conectar con la sociedad. Clar, perquè seran en concerts oberts, en un horari apte per tothom, perquè seran els diumenges al migdia.
En la temporada de invierno y otoño es el domingo mediodía. En el verano es sábado a la noche. Son tres horas exactas. El mediodía sería de doce a tres.
La primera hora es la presentación del grupo. La segunda hora la dedicamos a los que quieren hacer micrófono abierto. Quiere decir que cada uno viene con un proyecto ya preparado suyo, algo ensayado, preparado dos, tres canciones, lo que sea. Y la última hora es para hacer jam session, para juntarnos y improvisar.
Molt bé. Em sembla una proposta molt llaminera, perquè és molt singular i això no deixa de ser un atractiu pels artistes, pels músics i alhora pel públic, perquè sap que allò que viurà serà una cosa única i repetible, com dèiem abans. Yo quiero invitar, la verdad, a todo el mundo. Pueden venir gente de todas las edades, con sus familias, los niños también. Lo disfrutan muchísimo.
Como veis, la participación es abierta y la entrada es libre. Es para todos. Y cuanto más seamos, más lo vamos a disfrutar. Y también los bares de la plaza estarán contentos, nosotros también. Y el público va a conocer más gente creativa de su ámbito, de los músicos locales. Sí, es una forma de donar la vida a la Plaza Cataluña, que recordemos,
fa uns anys va ser remodelada, pacificada, perquè els vehicles no accedeixin amb velocitats elevades, sinó que han fet un entorn més amable prioritzant els vianants i amb aquest petit escenari perquè els músics podeu fer les vostres propostes.
Centrem-nos una mica en el vostre projecte, el de ODCA Strings. Ens dieu que ens feu viatjar des del Mar Negre, el Mar Mediterrani, una mica. Què ens podeu explicar? Sabem que no és fàcil posar paraules a la música i que acabem caient en etiquetes i estereotips, però ara us proposaré que toqueu alguna altra cançó, però què us agradaria explicar d'aquest projecte? Com va sorgir? Perquè...
Us heu juntat aquí tres culs inquiets, com en català, no? O sigui, tres persones que sou molt prolífiques i que esteu molt actives. Com va néixer? Què ens podeu comentar del vostre grup? Bueno, como todas las buenas cosas en la vida, nos juntamos por casualidad, las casualidades que tienen que...
con Gheorghi hace años en Tarragona. Ya hemos hecho varios grupos, él participó en varios proyectos míos en un grupo de música irlandesa, en el proyecto Balkan Spirit donde tocamos con ellas Music Band, también los dos, Marcel y Gheorghi.
Estaban en la grabación del disco de Yes Music Band. Y aparte son unos cracks, unos grandes músicos que con ellos cualquier otro se siente súper protegido y en su aire. Y puede ser cualquier estilo. Y a mí, especialmente a mí, esto me emociona mucho porque no hay muchos músicos que pueden...
Ir saltando de un estilo a otro y tocarlo bien en el momento y pillar la onda y acompañar en el mismo momento, arreglar en el mismo momento y ser solista en el mismo momento. Entonces hay una gran posibilidad de, yo siempre lo digo, de volar cuando estamos juntos.
Y el Proyecto Odesea es como el proyecto minimalista cuando con Georgi somos la base y siempre podemos invitar a alguien más. En este caso es Marcel. Y lo digo, Odesea y el viaje entre Mediterráneo y Mar Negro, porque nosotros dos, Georgi y yo, Ucrania y Bulgaria, nuestros países y nuestras culturas...
Están, su origen es la costa del Mar Negro. Y no son la costa, bueno, los Balcanes y la otra parte, la parte del norte del Mar Negro. Pero también estamos muy mezclados, muy vinculados con las culturas mediterráneas. Y hay mucha influencia en las dos culturas. Hay muchas cosas en común.
tanto ritmos tanto modos musicales tanto incluso melodías en algunas tradiciones todo esto es un un viaje inmenso y con la música se expresa muy fácil porque
Bueno, sí, se juntan, ¿no? Y eso, estamos volando. Pues os vamos a pedir una pieza, que nos interpreteis algo que ejemplifique esto que explica Liuba, una de las que pueden sonar este domingo a la Plaza Cataluña, a Torre d'Amparra. Recordem, a partir de les 12 del migdia, tothom convidat a escoltar Odessa Strings. Què ens voleu interpretar?
Bueno, si queremos mezclar un poquito, podemos hacer... Algo. Hacemos take five, ¿no? Take five y lo podemos mezclar un poquito con mediterráneo, ¿no? Ah, bueno, vale. Que por ahí se juntan bien las cosas. Empieza con el mediterráneo. ¿Así? Sí. Dale.
Fins demà!
Quina meravella, rigorós, directa, i jo aquí amb la dida mirant-me'ls. Per favor, si teniu oportunitat aquest diumenge, passeu-vos per la plaça Catalunya. Liuba, informació pràctica. De cara al publicada, quan succeirà això de la connexió sonora? Passarà cada mes? Una vez al mes. Una vez al mes, fijo, cerrado, y la programación se puede ver en la página del Ayuntamiento,
en Violatore también, en las redes, a la aplicación, y también nos pueden seguir nuestra página, de momento Luba y Bans en Instagram, y nos pueden pedir por el correo electrónico de puentes.intercultura.gmail.com
I dentro de unos días va funcionar también el website de la asociación. Así que allí también vamos a subir la información. Fantàstic. Això de cara a tot el públic. Els músics que diguin, vinga, va, em preparo alguna coseta per atrevir-me el micro obert. Han d'avisar abans...
Sí, per organitzar-se mínimament. Per organitzar millor el horari, sobretot prefiro que s'apunten, que m'avisen, i així més o menys tenim plan per no passar el temps. Però, encara així, el que ve l'últim moment també se pot apuntar. El que passa és que a vegades hi ha tants apuntats que no tenim temps. Per això prefiro organitzar-lo un poc amb anticipació.
Y bueno, y esto, bienvenidos a todos, sin miedos, sin prejuicios, no pasa nada. Si alguien se siente inspirado, tiene alguna canción preparada y quiere que todo el mundo la escuche, pues bienvenido. Y aparte hay muchos músicos buenísimos en toda la zona y nos juntamos y sucede esto. Ya hay una ola...
Molt bé, doncs aquesta crida a músics professionals, amateurs, cantants, però també instrumentistes que diguin, doncs m'apunto amb el meu baix o l'instrument que sigui. Si quieren venir algunos grupos de baile también pueden participar. Nosotros les acompañamos, ni un problema.
La lluva suposo que a través de la veu ho noteu, però desprèn un entusiasme quan ens parla de totes aquestes propostes, que avui ha estat un goig d'obrir-los als micròfons de baix allà al dia. Us sembla que ens acomiadem amb una mica més de música i així diem adeu? Sí, sí, estem aquí molt callats, no sé si volen explicar-nos. El Jordi i la Marcel. La música la poden escuchar este domingo una hora sin problema.
Pero os podéis presentar un poquito, ¿no? Sí, sí. Dile, dile, ¿qué haces? ¿Quién eres? El coneixem de molts projectes de gaire jazzístic, però deia la Liuba, eh? Amb molta versatilitat perquè has estat, doncs això, eh? Amb moltes formacions i bé, la Liuba... També és profe de guitarra, uno de los mejores que alguien puede...
Sí, un músico de esta zona, pues bueno, tiene que dar clases, tiene que tocar, bueno, es la rutina de la vida de un músico, ¿no?
I a Marcel aquí lo conocen bastant, eh? Però la mateixa història, per tota la vida soc músico, bateria és la meva repercussió, però també productor de música, tinc el meu estudi, fa música per programes de televisió i coses, sempre música, música, música. Molt bé, i tens l'estudi a la Riera?
En l'arriera, a mi casa, sí. Tu vas ser que vas gravar el Martín? També em toca com Martín també. Ah, ara van anar a tocar aquí. Soy su patria, soy su patria. Hem parlat de tu, eh, en aquesta casa. Por eso soy inferior a los proyectos también, en la zona. Sí, claro. Molt bé, és molt interessant el que avui ens explica el Marcel Barnas, el Jordi Olxanetski i la Lluva Stoicheva.
Doncs això ens hem d'acomiadar ja, recordant que podreu veure aquests projectes i bandes de la Connexió Sonora, la plaça Catalunya de Torre d'en Barra, com a mínim un cop al mes, de 12 a 3, i aquest diumenge tindrem els ODCA Strings.
Moltíssimes gràcies per haver vingut avui aquí a Baixgallà el dia. Esperem que vagi molt i molt bé aquest concert i que gaudiu durant tot l'any d'una proposta que compta, com dèiem, amb el suport de la Regidoria de Cultura, de l'Ajuntament de Torre d'Ambarra, i celebrem que tingui continuïtat aquestes propostes de les Jam Sessions i els micròfons oberts. Moltes gràcies i fins la pròxima. Moltes gràcies a vosaltres.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. On anem? A Suïssa.
Doncs aquesta setmana, novament, amb l'Octavi Formatxer, acabem aquest viatge a Suïssa. Octavi, que ens vam quedar mitges, eh? Sí, vols dir, sí. Jo ja hi tornaria ara mateix, eh? Sí, sí, no, no. Evidentment que marxaríem i segur que els nostres oients també farien aquest viatge cap a Suïssa, no? I tant, que sí, i tant, i tant. Doncs parlàvem amb l'Octavi dels diferents indrets que va viatjar a Suïssa, ens explicava diferents detalls d'un viatge que has fet diverses vegades. Sí, sí, bastantes vegades, sí, sí.
Molt bé. Alguna anècdota divertida o surrealista que recordis, Octavi?
No, a veure, anècdotes surrealistes... No, per exemple, bueno, no ho sé, en un hotel la meva dona no es trobava massa bé i va dir, bueno, doncs escolti, em podria fer una truita i la cambrera va dir, escolti, la truita no està aquí a la carta, per tant, no hi ha truita, no? Ostres, diu, escolti, però vostè no tenen ous aquí per fer una truita? No.
No està, i prou, és allò que dèiem abans, no? Són una mica capquadrats? Sí, una mica sí, eh? Jo penso que això és una mica d'herència dels alemants, també, no? Vull dir, una mica... Bueno, no, ells fan la seva feina i ja està, vull dir, no tenen per què fer una cosa que s'ha sortit del que és la seva feina, no? Llavors, bueno, vam armar una mica de follona allà, va sortir el director de l'hotel i van dir, escolta, és que ella no es troba gaire bé, i bueno, amb una truiteta i ja està, no vols res més, no?
I sí, sí, no, al final li vam fer la truita. Sí, al final el director va dir, va, li farem la truita, no? I després, doncs, coses que, per exemple, tu vas pel carrer i tires un paper a terra i ja tens tres persones a sobre teu que t'estan esbroncant, no? Vull dir, clar, això aquí és una cosa que aquí també...
Seria impensable, no? Perquè la gent, vull dir, el fet que vegis tot tan net i tan polit no vol dir que netegin molt, vol dir que la gent no en bruta, no? Una mica és això, no? I això seria, no? Vull dir, això et dona una mica la idea de com és normalment tota la gent, no? Et vas perdre alguna vegada?
Perdre, no, no recordo haver-me perdut. És difícil perdre's perquè ja t'he dit que la xarxa de comunicacions és tan perfecta que pràcticament és impossible perdre's. Si vas amb tren no et pots perdre i si vas per carretera impossible perquè està tot molt ben indicat i menys ara amb els GPS. És pràcticament impossible perdre't, no crec. Vas viure una situació inesperada?
Home, ara mateix... Bueno, sí, estàvem pujant un pic, una muntanya que no era excessivament alta, i anàvem amb cotxe amb uns cosins, amb uns parents, anàvem quatre persones, la meva dona, jo i la parella dels meus cosins,
I vam pujar, era un dia que, bueno, no feia, era el mes de setembre, sí, el mes de setembre era, vam pujar a una muntanya i comencem a pujar, pujar, pujar, ostres, i comença a nevar, a nevar, a nevar, ostres, a nevar i, bueno, i arribem a dalt i estava nevant, bueno, hi havia un pam de neu, eh, i vam dir, ostres...
i després per baixar vam tenir els nostres problemes, perquè no portàvem cadenes, no portàvem res, perquè no ens esperàvem que el mes de setembre, i menys allà, que vull dir, abans de pujar aquell tram de 7-8 quilòmetres, no tenia cap pinta de nevar, no?, però realment va nevar a dalt, i després per baixar vam tenir els nostres problemes, vam haver d'anar molt a poc a poc, i conduït molt a poc a poc per no relliscar, però la neu, quan és molt tova, no té massa problemes, la neu...
normalment quan té problemes és quan es gela, no? Per tant, van baixar, però la veritat és que ens va sobrar i aquesta potser és la situació més inesperada que recordo ara mateix, no? Alguna cosa va sortir completament diferent del que esperaves?
No, perquè jo ja t'he dit abans i potser em repeteixo amb el que dic, però jo no m'espero res, no? Jo sempre vaig amb la ment oberta i a veure el que em trobaré i ja està. La veritat és que ja no sé si és per qüestió de l'edat, però ja no em sorprèn res. Així és que no ho sé. No, no, no em vaig trobar, no, no.
Et vas sentir segur? Vas sentir por o tensió en algun moment? No, no, no. Por no, eh? Por no, perquè... És un país que no té cap problema, les comunicacions estan tan bé, els serveis...
El servei sanitaris és tan perfecte que no tens por de res, normalment no. Home, a vegades, quan vas amb aquests telefèrics penjats i això, dius, ostres, si ara es despengés això, no? Una mica de por no pots evitar detenir-la, no? O si vas amb un cremallera...
d'aquests que va amb unes costes molt empinades i dius, ostres, si ara es trenqués una denda aquestes de la cremallera i comenceixem a rodar... Però és un pensament que et passa pel cap només un moment i ja està, no? I una mica de por sí que la tens, no? Perquè són llocs molt inaccessibles i que no és normal. Però, bueno, no és por, no.
Parlem de la gastronomia suïssa. Què es menja a suïssa? Què és el que vas menjar? Suïssa, ja he dit que l'agricultura no en té, però la ramaderia és bastant important. Vaques, les veus pertot arreu, pasturant, llavors són els productes làctics, sobretot la fondue, suposo que no cal que t'ho expliqui, la fondue formatge fos, normalment és l'elemental.
La raclet, que de fet és una mica el mateix, no? La fondue és un formatge fosc, hi ha una mica de mescla amb alguns ingredients que normalment no te'ls diuen quins són, però la base és el formatge mental, i allà suques el pa i, bueno, vas menjant. La raclet és molt semblant, és també trossets de carn, normalment carn de porc,
o el carn de vedella, i a sobre hi poses un trosset de formatge, que normalment aquí és el gruier,
I després, bueno, bàsicament la gastronomia es basa molt en els làctics, eh? Els formatges, que entrenen de molt bons, ja hem dit elemental, que és el de foradets, el gruller, que tothom es pensa que és el que té foradets, però el gruller no té foradets, el que té foradets és elemental. A l'àpenze, el tête de moine, bueno, hi ha molts formatges...
igual que a França, molts formatges i molt bons. Bàsicament és això. Després, com que tenen també molta ramaderia, hi ha la carn de vedella, és força bona també perquè les vaques s'alimenten amb erba molt poc contaminada, molt sana i molt bona.
I després, bueno, hi ha la pastisseria, bastant d'influència austríaca. Els pastissos de poma són famosos i, bueno, la pastisseria en general. Però bàsicament és els formatges, eh? Vull dir, els formatges és el número 1, eh? I hi ha algun plat que no tornaries a tastar?
Bé, ara allà s'han inventat la fondue bourguignon. La fondue bourguignon és una fondue que es fa, suposo que això és perquè la gent ho ha demanat, no és que fos una cosa típica, tradicional.
però és una fondi que es posa a dintre del recipient, sobre el foc, es posa oli, i allà, doncs, diguem, es suca la carn. I jo... Això és bastant... Suposo que la gent ho ha demanat, no? Perquè a la gent que no li agrada el formatge, doncs, prefereix això, no? Però jo no... A mi no em convenç, això, no? La fondi burguignon...
Aquesta no la tornaré a demanar, perquè és que no, trobo que no té gaire sentit, si vols carn fregida, te la fas fregida, o a la planxa, que és molt més sa, però sucar la carn molt i calent, mira, no, almenys a mi, no? Suposo que hi ha gent que li agrada, però a mi no. Vas provar coses noves?
Tot. El primer viatge, tot. A veure, jo suposo que ara tampoc no és el que era. La primera vegada que vaig anar-hi va ser un contrast tan gran que per mi tot era nou. Ara, quan vas veient el que hi ha, Espanya tampoc no és el que era. I allà, doncs, s'anen mantenint, però tampoc no hi ha...
Aquest contrast de diferències que veus coses molt noves, no? Ara ja no les veus tant, no? Tot i que hi ha coses que encara et sorprenen, però, bueno, no... Ja no és tant. Com eren els horaris i costums comparats amb els d'aquí? No, no, els horaris eren...
Allà normalment els horaris són uns horaris europeus, que jo estaria encantat que aquí es canviés i que poguéssim establir-los. La gent es lleva més d'hora, a les 12 ja dinen, i a les 7 de la tarda ja sopen. Llavors, els horaris...
Jo per mi, aquests són els que funcionen també a França, Alemanya i a tot arreu, no? Bueno, a Itàlia no tant, però normalment a Europa funcionen i que estaria molt bé que aquí també funcionessin, no? Potser perquè et dona, no sé, et dona un altre... Després de sopar encara et dona molt temps i si te'n vas a dormir a les 10, doncs després no hi ha cap problema per llevar-te a les 6 o a les 7. Alguna tradició que et sorprengués...
Tradicions... Bé, no ho sé, jo ara mateix no recordo cap... Tradicions...
Bé, a veure, jo he assistit a representacions folklòriques, i les representacions folklòriques són les típiques dels Alps, les que hem vist a les pel·lícules, les pel·lícules de sonrises i làgrimes, Heidi i aquestes pel·lícules que es veu en molta muntanya, i els valls típics i tradicions, jo ara mateix no...
No, no en recordo cap així d'especial. Vas conèixer algú? Sí, bueno, per exemple, tinc una amiga que es va casar amb un senyor d'allà, un senyor bastant ric, va tenir 4 o 5 fills, i des de, bueno, fa 50 anys que viu allà, o 60, 60 ara ja, clar.
i aquesta gent són d'allà, era un senyor suís. El que passa que, fixa't que ella sempre em comentava que ella sempre estava molt integrada, ella parlava l'idioma com si res, i el tenia 4 o 5 fills, ara no sé si eren 4 o 5 fills, tenia fills que ja van néixer allà,
i estava superintegrada i tot, però ella sempre, de cara als amics, era l'espanyola, ella, sempre, no? Allò de dir, sí, però tu ets l'espanyola, tu no és d'aquí, no? I és una mica curiós, no?
I, bueno, a part d'això, no ho sé, no? Per exemple, jo què sé, un dia, en un lloc també hi havia un senyor que, de fet, era un xòfer d'un personatge que devia ser polític o alguna cosa així, i em mirava al meu cotxe i deia, amb això has arribat fins aquí, no? I, doncs mira, sí, i penso tornar també, eh? O sigui que, bueno, anècdotes d'aquestes que, bueno, no sé...
El viatge et va canviar d'alguna manera? Oh, i tant, i tant. Sobretot el primer, el primer vaig veure que el món no s'acabava aquí i que les coses... A veure, jo sempre vaig tenir l'esperança que algun dia poguéssim arribar a ser com ells, però no, no. De moment no. De moment no. Com va ser tornar a casa?
Bueno, tornar a casa amb una mica de pena, allò que sempre ho trobes curt, i amb ganes de tornar-hi. Això és això, amb ganes de tornar-hi. Tens ganes de tornar a Suïssa? Home, i tant. I tens previst de fer-ho? Ara mateix no, no hi ha a la vista, no hi ha una previsió per tornar-hi, perquè a mi m'agrada anar a llocs que no hi hagi estat,
o que faci molts anys que no hi has estat i que no el recordis, tot i que aquest és un d'aquests que no em faria res tornar-hi, però ara ja hi he estat moltes vegades, ho conec bastant i ja, home, des del 2017 cap aquí, ja em sembla que, bueno, primer hi ha altres llocs que faria tornar-hi ara mateix. No obstant això, si tornessis, canviaries alguna cosa?
No, no, no, no. Si tornés, el primer que faria seria comprar l'abono de viatges aquest que t'he dit, que és una abono per anar per tot el país, i el faria servir amb el Glaciar Express una altra vegada, perquè és que el Glaciar Express és una meravella, és un recorregut,
amb un recorregut de 8 hores. El que passa és que es pot fer per trams. Fas un tram i allà hi ha un llac i potser pots fer un passeig pel llac amb barca i tal, fer una nit allà i l'endemà continuar. O pots anar, per exemple, fins al Cerví, amb un cremallera. Pots anar fent parades i continuar l'endemà. Però si el vols fer d'una tirada són 8 hores i també... O pots fer, per exemple, anar parant i llavors la tornada fer-la en directe.
Què has après gràcies a aquest viatge?
Bé, i ha pres a un poble una gent que s'ha sabut espavilar, malgrat les dificultats que tenien, perquè ja t'he dit que el país no té, diguem, no hi ha ni un pam... Bé, hi ha un tros pla, però no gaire, molt poc. Quasi tot són muntanyes i tot són dificultats, no tenen recursos naturals, jo, doncs han sabut sortir endavant. I, bé, s'han inventat allò de les assegurances, la banca...
Els rellotges, la xocolata, una sèrie de coses. Productes farmacèutics, són capdavanters també. S'han sabut espavilar, malgrat que no tenien els recursos que tenen altres, i això em sembla que és per emmirallar-s'hi, potser. Quines recomanacions faries a algú que hi volgués anar?
Doncs, bueno, les recomanacions seria que no cal que hi vagin amb cotxe, que vagin amb avió o amb tren fins a Ginebra, allà agafin un abono d'aquests de viatges i comencin a planificar, que busquin per internet i comencin a disfrutar, no? I si hi ha algú que necessiti algun consell o alguna ajuda, doncs escolta, jo estic aquí per ajudar-los, eh, també. Quin error cal evitar?
Quin error cal evitar? Bueno, la veritat és que l'economia, les coses no són barates, no? Vull dir, si vas amb un pressupost, tira una mica llarg, per si acas, eh? Vull dir, no te'n vagis amb la targeta de crèdit justeta, perquè és molt fàcil que...
que et trobis que al final de mes et passis una mica de la ratlla. Per tant, és allò d'anar una mica a tirar una mica llarg. Quin pressupost aproximat caldria? Ui, això és molt difícil. Allà, com saps, funciona el franc suís. El franc suís ara està bastant parell amb l'euro. O sigui, un franc suís costa un euro deu.
per tant, és un 10% més car la moneda en si, no? Per tant, aquest 10% és augmentat i ara mateix el preu, home, depèn del tipus de viatge, no? Depèn dels dies, depèn del viatge, depèn dels hotels que...
que utilitzis, no és el mateix anar amb avió i amb alguns serveis inclosos, o anar amb un viatge tot inclòs amb autocar, és que no ho sé, és molt difícil fer-ho això. Sobretot has de mirar, si vas a una agència de viatges, has de mirar
el viatge, el que val i exactament quantes coses hi entren. A veure si hi entren els dinars i els sopars, si només entra l'esmorzar, si les excursions que després es fan, perquè les excursions, aquestes excursions que t'he dit des d'Interlaken, que és la Jungfrau, Grindelwald, les cascades de Tummelbach, el Mont Chilton, tot això són excursions que normalment es paguen a part i no són barates, eh? També t'ho dic, eh? La veritat és que no...
És un viatge per tothom.
Sí, home, per tothom que li agradi la natura, no? Els que siguin més urbanites i els agradi les ciutats no és el viatge, no? El viatge és per gent que els agradi la muntanya, l'aire pur, la natura i, bueno, tot això. Tot i que, a veure, que hi ha ciutats, segur que és una ciutat important. Però tot i ser una ciutat important, tens el llac allà, vull dir, és una ciutat molt plana, no hi ha uns edificis molt alts,
i sobretot molt bé, no? Berna, que és la capital, bueno, són capitaletes relativament petites, no arriben al milió d'habitants cap d'elles, per tant, no són ciutats que pugui haver-hi, diguem, una diversió, com a Barcelona, per exemple, o...
o Madrid, aquests llocs, el que busqui això, o que vulgui anar a fer el vermut amb unes olivetes i uns bucarons, això que s'oblidi, absolutament, perquè bars n'hi ha molt pocs i allà no trobes això, no? Això no és, ha de ser algú que li agradi la natura i no quedar-se al bar, no? Si fos un color, quin seria?
Home, si fos un color, hi ha dos colors, a l'estiu el verd, a l'estiu el verd, la verdor dels paisatges, i a l'hivern el blanc, el blanc de la neu. I si fos una olor? Bé, ja saps que jo soc molt de gastronomia, l'olor de formatge. El formatge de les fondis, quan entres a un restaurant i sens aquella olor de la fondi, l'olor és del formatge, això sens dubte.
Si fos una pel·lícula, quin títol li posaries? Jo diria... Li posaria... Viatgeu al cim del món. Al cim del món.
I això em recorda en el Pic Shilton, aquell que t'he dit que hi ha un restaurant giratori que va donant la volta, allà s'hi va filmar una pel·lícula de James Bond. No sé si... No recordo ara quina pel·lícula era, però era una pel·lícula de James Bond, que també amb ell el perseguien i tal. I, bueno, no sé si la pel·lícula es deia alguna cosa així, també, el cim del món, perquè és que allò, quan estàs allà dalt, és que veus el món a sota. És el cim del món, sí, sí. Fas moltes fotos?
Bueno, en el meu primer viatge ja vaig fer bastantes fotos, que encara les guardo amb una càmera d'aquestes bastant lamentables, però bueno, no, no, sí, sí, m'agrada fer fotos. I què fas després amb totes les fotos? Fas àlbums? Bueno, les guardo, ara, des que hi ha les fotos al mòbil, doncs clar, les guardo en un disc dur i les guardo, però després costa trobar temps per mirar-les, però sí, sí, m'agrada mirar-les.
I ara són àlbums virtuals, no, no són àlbums ja. Quina puntuació li poses al viatge? Home, jo és molt difícil posar un 10, pràcticament per posar un 10 hauria de ser la perfecció total, però sí que li posaria un 9 i mig, eh? Sí, sí, i tant. On t'agradaria que fos el teu proper viatge?
El meu proper viatge, doncs, mira, el meu proper viatge serà, si Déu vol, amb l'incerso de l'Anfarote. A l'Anfarote jo hi he estat tres vegades, però a l'Alurte és la meva dona, no hi he estat mai i vull que ho conegui perquè és un lloc que realment val la pena. I on no vires dies mai?
On no viatjaria mai? Doncs mira, no ho sé. Ara mateix Israel és un país que m'havia tret molt, però fa 50 anys que no hi ha una seguretat. I llavors la veritat és que no viatjaria, no per res, però una mica de recança o de por, perquè és un lloc que no és segur.
Fa 50 anys que tinc ganes d'anar-hi, però cada vegada en tinc menys ganes per això, perquè no ho veig un lloc que puguis estar perquè una de les coses d'un viatge és que t'agradi estiguis bé, estiguis tranquil. I si has d'estar pendent de la seguretat i quan puges a l'autobús mirant les cares de la gent a veure si... Ostres, la veritat és que em fa una mica de por i potser no hi aniria ara mateix.
Doncs, doctor Informatger, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'on anem, aquí a Baix Gaià al dia. Gràcies. Molt bé.
Fins demà!
Segueix-nos a les xarxes socials. Va, que ens plantem nosaltres ja els darrers compassos d'aquesta nova edició de Baix Gai al Dia, el programa del Defolla Ràdio 1, a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Avui, que és 4 de febrer, avui que és el Dia Mundial contra el Càncer. I abans de marxar els explicarem...
que l'any 2024 es van diagnosticar a Tarragona 4.713 casos de càncer i més de 1.800 persones van morir per aquesta malaltia. Així doncs, la tarragonina és la segona demarcació amb major incidència i mortalitat de Catalunya només per darrere de Barcelona.
Fins demà!
Els tipus de càncer més comuns són el de pròstata, el de còlon i el de tràquea, bronquis i pulmó. Pel que fa a les dones, el primer lloc en incidència l'ocupa el de mama, seguit també pel de còlon i el de tràquea, bronquis i pulmó. Davant d'aquestes dades, el Col·legi d'Infermeres de Tarragona, el CODITA, alerta de la importància de detectar precoçment aquestes patologies i de seguir els cribratges.
Avui, doncs, també en aquest programa fem èmfasi en tot el que ens recorden els professionals en concret, en aquest cas, com ara els dèiem, des del Col·legi d'Infermeres de Tarragona. Ara, de seguida, reflexionarem amb la nostra companya Sònia Camí amb les frases cèlebres que cada dia ens regala abans de marxar. Però també, abans de marxar, segurament que molts de vostès hauran trobat a faltar la pàgina musical en català, que el regalem sempre...
en el tram final del primer bloc de baix i al dia. Com que avui no l'hem escoltat per coses aquelles del tempo i com transcorren els continguts del programa, ho farem ara. Avui que descobrim el Pony Pisador, que publica Chup Chup, el segon avançament del seu proper disc, que es diu Batu a l'olla. Aquest és un projecte del Pony Menut, una peça que juga amb el llenguatge musical i la narrativa per convertir la cançó
en una recepta que s'explica a si mateixa. El tema posa el focus en el joc entre forma i contingut i utilitza l'humor i la imaginació com a eines per construir un relat musical propi. La idea, ens diuen que parteix de referents clàssics com el sonet Un soneto me manda a hacer violante de Lope de Vega, peces com...
Les Luthiers o The Barber Shock Clàssic, així com d'exemples més populars on lletra i música es reflecteixen mútuament, com Aleluya, de Leonard Cohen, o Corazon Oxidado, de Fito y Fittipaldis. En tots aquests casos, la música esdevé part del relat, un recurs que, xup, xup, porta al seu terreny amb humor i voluntat divulgativa. Sona d'aquesta manera.
Si vols fer una cançó, el primer que has de fer és posar-te el davantal i preparar els ingredients. Agafa unes veus i també uns instruments per fer les delícies de tota la gent i els paladars més exigents.
I una melodia senzilla per fer un subfregit. I uns acords de guitarra tallats ben petits. Un ritme que sigui fàcil de digerir. I si vols anar al Liceu, fes un do de pit. Per donar gust, no sé si tu em veu boix. I aquella veu tan aguda que tens pel calent.
Va, que amb aquest bon ratlló, ara que ha sortit el sol, després d'haver començat avui el Baixga i el dia amb poc o molta pluja, nosaltres ens acomiadarem. Però abans, Sònia Gamí, va, reflexionem. Quina és la frase cèlebre que has escollit per avui? Vinga, va, avui hem escollit una frase sobre salut i diu que el secret per tenir bona salut és que el cos s'agiti i que la ment reposi. I això ho vol dir el poeta francès Vincent Boitur.
ens ho aplicarem. Sònia Camín, Raquel Martínez, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà. Adéu-siau. Bon dimecres. Fins demà. I a tots vostès els esperem demà a l'hora de sempre. Va, bon rotllo, bon rotllo amb Chup Chup i el poni pissador. Passiu bé. Que no et repeteixi si et passes amb l'all. Que no et repeteixi si et passes amb l'all. Que no et repeteixi si et passes amb l'all. Que no et repeteixi si et passes amb l'all. Que no et repeteixi si et passes amb l'all. Que no et repeteixi si et passes amb l'all. Que no et repeteixi si et passes amb l'all. Que no et posis cap ingredient d'algun altre plat.
Asegura't que et quadri la mètrica i t'hi càpiga totes les síl·labes de la cançó. I si oblides la lletra no passis por. Que sempre pots fer xup, xup, xup, xup, xerru. Xup, xup, xerru. Xup, xup, xup, xup, xerru. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra.
Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torre d'en Barra és la farmàcia Cogul, carrer Antoni Roig, número 14, 977 64 0003, farmàcia Cogul. Sendes, un programa en què caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Vols estar al dia de tot el que passa a Torre d'Embarra? T'agradaria fer tràmits des del mòbil, comunicar incidències en un clic o participar en decisions del municipi? Descobreix Viu la Torre, la nova app de l'Ajuntament que et connecta amb tota la informació i serveis municipals. Notícies, agenda d'esdeveniments, farmàcies de guàrdia, transport públic i molt més. Tot en un sol lloc. Descarrega't Viu la Torre gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torre d'Embarra, més a prop teu.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem mobilitat situació complicada avui a les carreteres entre les institucions.