L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Doncs un dia més a l'Eco del Gaià, les tres emissores ens connectem per donar veu a les entitats que treballen de forma activa aquí al Baix Gaià i més enllà. I avui és el torn del grup d'amics de Toni Atchón, ecologistes de Tarragona, i tenim el president del GATA, en Lluís Gorrera, que avui ens atén via telefònica. Bon dia, Lluís, com estàs? Bon dia, moltes gràcies per atendre'ns.
Sempre és un plaer veure totes aquestes activitats que us porteu entre mans. Déu-n'hi-do el dinamisme dels voluntaris, perquè això sempre ho poseu en valor a cada programa, que funcioneu gràcies a l'altruisme, a l'amor a la natura, de tota la colla que conformeu al Gata, eh? Sí, sí, som activistes de naturalesa i la veritat és que és un tema que ens motiva una mica, no? És molt, una mica no molt, és el desmotiv
que tenim en el nostre ADN i també ens dona energia, ens dona vida i ens engresca moltíssim. Ara de seguida et preguntaré per l'activitat que heu fet aquest passat cap de setmana amb la plataforma Salvem els Mongons, però és que ara m'ha vingut al cap un altre dels temes dels quals el teu company, el Lluís Marsal, es mostrava com molt orgullós, que era aquesta deconstrucció del Mamutreto, que era una de les lluites que també teníeu,
Us ho estàveu observant, perquè, clar, tota la maquinària, l'espectacularitat de veure com enderrocaven aquell bloc de formigó, ara ja està la feina grossa feta i també ha estat com un dels motius d'alegria de moltes entitats ecologistes aquests dies de veure que s'ha atès, en certa forma, la demanda de la ciutadania i de molts naturalistes per renaturalitzar aquesta part de la platja més urbana.
Sí, sí, la veritat. Jo crec que aquest és un dels triomfs de la societat tarragonina més espectaculars dels darrers anys, no? És a dir, convèncer a tot l'espectre dels partits polítics de l'Ajuntament de Tarragona amb una moció que van presentar, que per unanimitat tothom es posés d'acord en que el que tocava allà era desmantellar aquella estructura que el que feia era hipotecar un espai públic de socialització històric de tota la vida...
en un espai, doncs, un brívol insalubre i un aparcament davant del mar i, per tant, s'ha fet una mica justícia a un espai segrestat per una miqueta partiries a final...
que no lliguen amb la realitat de les necessitats de la població. Clar, que van presentar problemes des d'un bon inici perquè aquelles estructures de seguida ja trontollaven, van presentar problemes estructurals. Bé, nosaltres vam contactar amb Arquitectes Sense Fronteres, ens van donar un cop de mà, s'ho van mirar bastant així a fons i no entenem per què aquell espai està tan tancat, perquè...
Si realment haguessin hagut problemes estructurals, hauria sigut un perill que els cotxes haguessin aparcat a sota. Per nosaltres, també que hagin tancat, ens ha anat bé perquè la gent s'ha desvinculat d'aquell espai, no s'ho ha fet seu, perquè el projecte que volia l'antic consistori, no l'actual, era posar en solfa i tot el tema de restauració sobre del famós Mamotreto,
i per tant si això s'hagués dugut a terme no hauríem pogut desenrocar-ho i convèncer que aquella idea inicial d'oci es pot tenir sense tenir un aparcament, una estructura de formigó perquè nosaltres el que volem és que es combini la renaturalització amb un espai de socialització on pot haver algun punt de restauració com sempre hi ha hagut perquè tots els tarragonins i tarragonines hi hem anat allà a banyar-nos i a la restauració que hi havia
i per tant és tot compatible, però en un entorn més naturalitzat, més humanitzat.
Doncs Lluís, si et sembla que enviarem aquest punt tan visible per un de més invisible i que de fet ha estat una sorpresa per molts tarragonins i no només de la ciutat sinó del Camp de Tarragona que és aquesta joia patrimonial que ha estat soterrada pràcticament o que ha passat desapercebuda per moltes generacions de tarragonins
parlem dels mongons. Si et sembla, ubica'ns novament, n'hem parlat ja en altres programes, però il·lustra'ns una mica, perquè estem parlant d'un patrimoni, això, que no està en la memòria, en l'imaginari de molta gent. Doncs sí, és l'antic poblat dels mongons que fins al 1600 i escaig va ser independent, no pertanyia a Tarragona, al municipi de Tarragona, i després per uns acords entre els propietaris i
i els consellers de Tarragona va passar a formar part del terme municipal. Està a dalt d'un petit turonet que toca aquest espai que és la protectora d'animals i el polígon Riu-Clar i s'ha conservat una església romànica que la primera referència la tenim el 1147, més o menys, i la resta és d'un castell.
hi havia hagut diferents focs, és a dir, famílies que vivien. I per què s'ha conservat aquesta Església Romànica? Perquè ha estat una masia on hi ha viscut gent i, per tant, ha tingut una utilitat. Llavors, els edificis que tenen utilitat i s'hi viuen no s'hi conserven. Però ara com ara està abandonada i la plataforma Sabem amb els Mongons, una mica el seu naixement és per reivindicar
com has dit tu, la visibilització, visibilitzar aquest espai, conscienciar la població de Tarragona que fora del nucli urbà tenim una església romànica que poca gent coneix i la resta és un castell. Per tant, aquesta plataforma neix així. Les altres entitats que hem convocat aquest acte del dissabte, Planeta Blau,
el GATA i també amb el suport de Reial Societat Arqueològica de Tarragona, entre unes 25 i 30 persones, i també amb la col·laboració d'en Jordi Llort, que és una... Un activista, podríem dir, perquè és un artista activista. Sí, sí, a veure, tots els tarragonins i tarragonines coneixen...
a l'ideòleg del pajarito, de la baixada del pajarito. I, per tant, va fer una mica de performance lligant la idea dels antics ancestres que caminaven i portaven objectes com una pedra que tenia una forma de...
d'ésser humà. Per tant, tot aquest conglomerat, i després també els amics i amigues de l'associació de veïns per Riuclar, que també oficialment també es diu Mongons. Per tant, tot aquest conglomerat, i vam aprofitar també per fer una mica de neteja, demanant permís, evidentment, a l'Ajuntament de Tarragona,
de deixalles que es troben cap al camí dels Mongols. És que allò està completament envoltat de zona industrial, de l'autovia també... Sí, però just davant d'aquest turonet on es troba l'Església Romànica i la resta del castell, encara hi ha un triangle de camps de cereal, d'ord i de blat, que nosaltres reivindiquem que es conservi com a tal.
I la nostra demensa és que els partits majoritaris com és l'Esquerra Republicana i el PSC volen que això sigui una zona industrial, sigui un creixement del polígon riu clar. Nosaltres creiem que de sol industrial ja n'hi ha prou, que aquest espai s'ha de conservar no només amb aquest turonet, amb aquests jaciments, sinó el que hi ha sota, que és aquesta planòria serialística tan maca i que té una imatge...
preciosa de Tarragona, perquè des del castell dels Mongons es veu directament el campana de la catedral, és a dir, una línia directa. Per tant, és salvaguardar no només el patrimoni cultural, sinó l'històric i el natural en aquests camps de conreu, que formarien part de la prolongació o de l'horta grana.
Doncs han nascut amb molta embrenzida, no?, aquesta plataforma, perquè de seguida us heu aglutinat també entitats ambientalistes, naturalistes i això, l'associació de veïns d'allà a la zona. Sí. I esteu tenint força ressò mediàtic per aquesta desconeixença d'aquest patrimoni tan rellevant. I és molt transversal, no?, com dius tu. És a dir, hi ha la Real Societat Arqueològica de Raona, que és una societat més que centenària,
l'associació de veïns, que s'haurien de fer-ho seu perquè és la primera referència a Ponent de la societat. Per tant, s'haurien de fer-ho molt seu a tots els barris de Ponent i, per tant, tots els moviments naturalístics i culturals. És molt transversal perquè hi ha patrimoni i nosaltres pensem que es recopella el patrimoni i el patrimoni harmonitzat en un entorn natural, no industrialitzat.
El que tenim por és que quedi enmig d'una illa, seria una illa en tot envoltat de polígons. I jo crec que això és enlletgir el territori. Nosaltres apostem més, si es vol créixer, que es van comunint polígons industrials amb Constantí o amb Reus, però que deixi ja de créixer. O sigui, que l'objectiu de Tarragona no sigui créixer urbanitzant i asfaltant i formigonant espai.
A veure si fem una crida en els dos partits majoritaris, Esquerra Republicana i el PSC, perquè ens facin cas i no vulguin ampliar tota aquesta zona.
Doncs de moment ja hi ha ciutadania mobilitzada i això és un pas primer almenys perquè vegin que hi ha sensibilitat per preservar un patrimoni que té el seu valor, evidentment, perquè no tenim tants elements romànics aquí a la contornada i no tot és tarraco i la tarragona romana, sinó que també s'ha de posar en valor altres moments històrics.
Tu has dit, sembla que Tàraco només sigui romà, no? És a dir, també existeix l'època visigòtica, l'època islàmica i l'època medieval, no? És una mica reclamar que sembla que només Tarragona sigui Tàraco, no?
Clar, doncs estarem al cas dels pròxims moviments que es vagin fent. Igualment ja hi ha xarxes socials, a la plataforma Salvem els Mongons, podeu, tots els oients, anar veient quines seran les convocatòries que vagin fent, si fan sortides, visites, perquè es conegui l'espai, i des del Gata, de fet...
heu anat en algun moment a veure-ho per tal d'unir aquestes dues vocacions que teniu des del Gata, que us agrada sortir a l'aire lliure, a la natura, però també us agrada culturitzar-vos, podríem dir, documentar molt bé aquestes visites quan hi ha patrimoni ja sigui històric, material, per tal d'explicar a tots els socis, no?
Correcte, sí, sí. És indissociable patrimoni cultural, humà i natural. Tot va lligat. És com el patrimoni de la pedra seca, les cabanes, els aquaductes, tot està lligat amb la natura. És un paisatge que ha esculpit l'ésser humà llarg de tots aquests anys i per tant l'hem de conservar.
Doncs parlem de conservació, però anem d'una punta a l'altra, del terme municipal de Tarragona. I ara venim ja aquí, frontera amb el Baix Gaià, perquè sabem que un altre dels punts on hi teniu el focus posat és a l'Anella Verda, i en concret aquesta possible ampliació del camp de golf, que sabem que es volien fer uns camps de futbol...
I també de seguida es va mobilitzar molta gent, tant de Tarragona, ciutat, com també, sobretot, de la vila veïna del Catllà per l'impacte lumínic, paisatgístic que podria tenir la construcció de tants camps. Des del Gata, de seguida també vau posicionar-vos en el sentit que dèieu, més val aglutinar, ara com deies, dels polígons, més val fer-ho a la zona de l'anella mediterrània que no pas a l'anella verda.
Correcte, és a dir, si l'anella verda el nom ja ho diu, aquest impacte, aquest projecte de fer nou camps de futbol amb una residència d'estudiants i una seu social amb tota, com has dit tu, l'impacte alumínic de Soroll, el vell mig de l'anella verda aquí al costat. És terme municipal de Tarragona, antic terme de Tamarit, és a dir, també és Baix Gallà, també és tot plegat a aquesta zona de llevant.
Nosaltres des d'un principi ens vam incloure dintre de la plataforma No camps a futbol, a l'onella verda, i vam redactar una moció i vam presentar a la Junta de Tarragona que es va aprovar, tot i que es van abstenir alguns partits, en què instaven l'equip de govern de la Junta de Tarragona a negociar amb els promotors un altre lloc, perquè nosaltres en concret
Contra el projecte en si no ho veiem a la ment. És a dir, que hi hagi una empresa privada que el seu lefmotiv sigui gestionar uns camps de futbol i que vinguin equips a jugar, no ho veiem a la ment. El que veiem a la ment és l'emplaçament. I nosaltres en aquesta emoció dèiem que es negocies amb els promotors, que es n'és a la zona de deponent, on hi ha el nàstic de...
està entrenant i té camps de futbol i on l'Ajuntament podria llogar o cedir aquests terrenys perquè méssin. Això ho deia la moció i anem darrere de l'Ajuntament, de l'equip de govern, perquè s'assegui amb els promotors i que els proposi aquesta proposta. L'altra part de la moció, que no ens van fer cas, era una suspensió temporal i limitada dels permisos de la llicència d'obres.
El que és el PAE, el projecte, l'Ajuntament li reclama diferents informes a la promotora que els està alliurant i ara estem en aquesta fase. Com a part de la plataforma No Camps de Futbol, el que sí que ho diem públicament és que ens hem posat en contacte amb un gabinet especialista de Joan Pons, que són ambientòlegs i juristes,
per ja redactar al·legacions contra el projecte, perquè veiem que no ens fa cas l'Ajuntament, aquest de govern, i veiem que això podrà anar cap a un contenciós, però ja veurem primer, anem pas a pas amb les al·legacions. I de moment esteu fent com a campanya per ajudar a finançar tot aquest procés que és costós. Sí, mira, més o menys tenim un pressupost d'uns 2.500 euros i l'estem finançant
amb les diferents entitats i aportacions particulars. Ho fem via GPEC, perquè el GPEC també forma part de la plataforma, perquè el GPEC és una entitat d'interès públic i, per tant, les donacions que es faran per aquesta campanya a les persones que es facin, s'ho podran desgravar en un tant percent prou elevat l'any que ve. Per tant, ja que ens hem de rasgar la butxaca, perquè no ens fan cas, l'administració pública, perquè...
no és un lloc per fer aquest impacte d'aquest projecte, doncs almenys que s'ho pugui desgravar la gent i que no sigui tan costós.
Estarem pendents també de si feu alguna mena d'activitat teníeu pensat fer algun vermut solidari bé, en fi alguna d'aquestes ja vam fer un vermut solidari hem fet diferents mobilitzacions ara qui vulgui col·laborar a portar diners si s'entra a la plana web del GPEC ja es veurà que hi ha aquesta campanya de recollida de diners per les al·legacions perquè ara l'important és que
jurídicament mirem tots els punts, tots els informes que estan demanant la promotora, el tema d'inundabilitat, protecció d'incendis, accés, mobilitat, la contaminació que dèiem, per veure que realment el pla director de sols no sostenibles, l'anella verda com a sol no urbanitzable i com a lloc per
per protegir tots els intersticis que puguem trobar legals per impedir que aquest projecte tiri endavant.
Doncs és un dels fronts que teniu oberts, i Lluís, si et sembla, anem a dedicar també els minuts finals de l'entrevista a parlar de les sortides que teniu previstes tant pels socis com per tots aquells que es vulguin engrescar i atensar-se el gata, perquè és com un contínum, no?, aquest calendari que teniu, almenys fins que no comenci ja a petar ben fort la calor. Clar, clar, el tema ara, com has dit tu,
en aquest clima mediterrani que tenim i en aquestes calors que ja comencen a apretar, ens condicionen una miqueta que ja hem d'anar a llocs a refrescar-nos, on hi hagi aigua. Llavors, és l'època, aquest mes de juny fins a mitjans de juliol, de fer activitats aquàtiques. Sobretot caia, caiac de mar, aquí a l'abadia dels Alfacs, al delta de l'Ebre, i caiac de riu, perquè cada any hem anat descobrint, bugant amb caiac, diferents trams de riu.
del riu Ebre, que és tan nostrat i tan estimat. Alguna activitat també d'anar a descobrir gorgs, banyar-nos amb gorgs, el toll de la palla, el riu Ciurana, el toll de l'Olla, el riu Progent, que també a l'estiu es massifica molt clar, perquè tota la gent busca aquests refugis climàtics. I alguna activitat d'algun barranc també, aquí al riu Canaletes, als ports...
pels ja una mica més agosarats que vulguin tenir noves sensacions. Per tant, alguna activitat nocturna, una mica fugint de les altes temperatures, que és una mica l'aliat en contra que tenim en aquesta època de l'estiu. Pràcticament cada cap de setmana, aquest mes de juny, tindreu alguna activitat? Correcte, sí, sí.
Una mica engresquem a la gent, als socis i no socis, que seran benvinguts i que molta gent, per exemple, que sempre surti a fer caic amb un pantà amb aigües tranquil·les, però també al riu Ebre pots fer caic, pots descobrir el gos de ribera, hi ha espècies, ens banyem al riu, desembarquem a les platges que hi ha... És a dir, és una manera de conèixer el territori des de l'aigua, perquè normalment sempre caminant, o a les carreteres o camins, però...
Des del riu o des del mar també veiem un paisatge molt diferent i molt interessant. Molt bé. Doncs qui vulgui apuntar-se, que ho faci a través de la web, que ho segueixi per xarxes, quina via recomanes? Sí, sobretot per la web, a www.gata.cat, perquè allà anem penjant les sortides, les explicacions, el contacte del guia, per si hi ha algun dubte, que es posin en contacte amb el guia.
I darrerament també hem fet una mica de campanya per tenir més presència a les xarxes socials, hem incrementat els seguidors d'Instagram, del Facebook, i també esmentar, que això no ho hem dit, que va ser la Setmana del Medi Ambient, per tant l'activitat dels mongols va estar a la Setmana de la Natura, però també vam organitzar amb el Cicurt, amb el Jaume Descarrega,
un debat i una pel·lícula molt interessant. El Teatre Tarragona era? El dissabte 24 era juny, allà al Rabador del Teatre Tarragona. I vam debatre sobre una pel·lícula que es diu Oceans Límit Zero, en el qual es debatia per la contaminació dels oceans, va venir el director...
va venir després especialistes en museans, la Puricanals, el Jaume Folk, que és un doctor de la Universitat de Tarragona i una psicòloga, i van debatre sobre aquesta contaminació que hi ha i el color blau que ens genera aquest benestar i aquesta necessitat de poder-lo relacionar amb la mar. I va estar molt bé.
Va ser una de les activitats també inicial del CICURT aquest any, que fa, em sembla que són 10 anys, si m'equivoco, van començar amb aquesta activitat que va ser dintre de la Setmana de la Natura.
Fantàstic. Doncs era una de les activitats estrella d'aquesta primavera. De fet, en parlàvem en els darrers programes que esperàveu amb molta il·lusió aquesta projecció i celebrem aquest dinamisme que el Gata ens demostreu més enrere més.
Doncs ens retrobem d'aquí unes setmanes, ens recomanem a tothom que ho segueixi, Gata, a la pàgina web gata.cat, i si no, com deia, a les xarxes socials, i així, si ens animem, passarem una bona estona per fer activitat física i alhora aprendre i gaudir de l'entorn.
Lluís Gorrera, president del Gata, moltes gràcies per explicar-nos totes aquestes iniciatives. Esperem que vagin molt bé i ens retrobem ben aviat. Seguim en contacte. Moltes marxes a la ràdio perquè ens vegi el llit i ens doni bé.