Ocell que habita a cap obert tots els mesos de l'any. Més informació a la Guia dels Ocells del riu Gaià, editada per l'Associació Mediambiental La Cínia, a la col·lecció Ocells de Butxaca.
Això és Ramó de Pedra, un podcast d'aigua i patrimoni. Una coproducció d'Ona la Torre i la xarxa audiovisual local. Aquest podcast l'han fet possible Raquel Martínez, Mònica Sosies i Josep Maria Soler.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
L'hidrogen i l'oxigen són una combinació que, des de temps immemorials, ha estat font de vida i un punt de referència econòmic i social. Sí, parlem de l'aigua. Des de petits nuclis fins a grans civilitzacions com Mesopotàmia han nascut i crescut al voltant d'ella,
Però nosaltres posarem la mirada molt més a prop, al riu Gaià. Ramó de Pedra recupera la memòria d'un llegat que forma part de la nostra història, del nostre patrimoni. Us proposem un recorregut pel riu Gaià cercant totes les construccions i elements patrimonials i d'enginyeria hidràulica que al llarg dels segles la humanitat ha ideat per a cercar, emprar i emmagatzemar l'aigua, és a dir, per a viure.
Una sèrie de podcasts per entendre millor el nostre patrimoni fluvial i les obres d'enginyeria hidràulica que ens han permès viure i evolucionar. Això és Ramó de Pedra, un podcast d'aigua i patrimoni. Una comproducció d'Ona la Torre i la xarxa audiovisual local.
Al podcast parlem d'aigua i patrimoni, però també parem l'orella. En cada capítol trobareu el cant de tres ocells diferents. Pareu atenció i al final de l'episodi us direm quines espècies heu escoltat. Totes les trobareu a la guia Els ocells del riu Gaià, que ha editat l'Associació Mediambiental, la Sínia, a la col·lecció Ocells de Butxaca.
El capítol d'avui ens parla de les sèquies i per fer-ho ens acompanyaran en Lluís Virgili, investigador local, col·laborador del Centre d'Estudis d'Alta Fulla i autor del bloc divulgatiu de temes de la nou de Gaillà, Nuce. Enricà Ramon, investigador local...
interessat en la història del seu poble, la Riera de Gallà i de la Conca del Gallà. Dedica el seu temps lliure a la recerca local i comarcal, sobretot en història agrària i rural dels segles XIX i XX. En Salvador Palau Rafeques, conegut per tothom per Galo, estudiós de la història local de Santa Coloma de Caral i guia turístic del municipi, i en Joan Brunat, periodista i fill de pares moliners.
Sèquia o psiquia. De l'àrab, saquia, irrigació. Una sèquia o psiquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació, com rius, torrents, pous, basses o assuts, i la distribueix fins a les poblacions o camps de conreu. Reben els noms de procedència llatina, canal o rec als territoris de menor arabització,
Com ara la Catalunya Nord, les sèquies de rec formen xarxes complexes, de manera que sempre hi ha una sèquia mare o major, que és la que pren directament l'aigua del seu lloc d'origen. Les sèquies filles, també anomenades filloles o ramals, són de caràcter secundari perquè el cabal procedeix de la sèquia principal.
Les aigües superficials i subterrànies eren conduïdes per recs cap als camps. Els recs transcorrien paral·lels al riu i amb un pendent menor. D'aquesta manera, l'aigua es podia conduir cap als camps i la que sobrava era retornada al riu, aigües avall. Ramó de pedra Ramó de pedra Ramó de pedra Ramó de pedra
Un podcast d'aigua i patrimoni. La distribució de l'aigua ha estat un punt importantíssim per a la pagesia i font de conflictes. La construcció de sèquies i el seu control no han estat exempts de moments de discòrdia. Avui parlarem d'aquestes construccions tot passejant amb els nostres convidats, recordant la història, descobrint les seves característiques i amb quines altres construccions van associades.
El rec és una excavació o cavitat llarga i estreta, sovint revestida de pedra o rajols, que serveix per conduir l'aigua del riu o torrent per moure molins. El rec transporta l'aigua de la Rasclosa a la bassa, que és una construcció de pedra on s'atura i es deposita l'aigua destinada a fer anar a un molí, una farga o bé per regar.
Ramon de Pedra. Iniciem aquest recorregut a la riera de Gallà amb en Joan Boronat, que recorda el passat de les sèquies. Síquies, com molt bé comenta pel que fa a com es diu en aquesta zona. Del passat a l'actualitat, entre la pèrdua i la conservació, dels pactes i de com s'aprofita l'aigua.
Aquí a la vora tenim un vial, un vial que fa uns quants anys que es va construir, que passa pel darrere de les cases, diríem, de ponent de la riera de Gaià, i es diu el vial de la sèquia. Es diu el vial de la sèquia perquè per aquí hi passava aquesta siquia, que diuen la riera, ho diem, i era una sèquia oberta de...
No, no, no, de terra, era de terra, doncs teníem la dificultat que les rates feien forats, hi havia fuites d'aigua i tot això. Llavors, amb la construcció de l'embassament del Callà, per part de Repsol actualment, l'any 75, doncs es va estroncar...
el curs, diríem, fluvial en aquests 11 quilòmetres que separen la presa del Gaià al Callà fins arribar a la desembocadura de Tamarit. En compensació a tot això i pel millor aprofitament de les aigües, Sol té comú acord amb la comunitat de regants de la Riera de Gaià
Va fer un revestiment d'aquesta psiquia amb obra cimentada i llavors l'aigua flueix amb molt més rapidesa, hi ha menys fuites, hi ha tanta evaporació...
I l'aprofitament avui dia de l'aigua que surt, la concessió que s'ha respectat pels comunitats d'Arregants, del que hi ha aigües avall de la presa de Repsol, doncs l'aprofitament és, diríem, gota a gota. La que surt des de l'embassament arriba a l'Aigua.
a les seves hortes del regatge. Per tant, està canalitzada la sèquia des de l'embassament del Callà i després les conduccions secundàries, la ramequificació que va a les hortes, està tot entorbat,
i es rega amb vàlvules que aflora l'aigua i també s'ha de dir que han canviat molt els sistemes de regadiu, perquè abans es regava per inundació i ara, ja de temps en sa, es rega amb el got a gota, amb mangueres de goma... Per tant, no es necessita tanta aigua com abans, com quan es fèiem inundacions.
Continuem amb en Joan Boronat parlant d'una de les sèquies amb més rellevància de la zona, on s'ubica actualment, com ja comentava, al Vial de la Psiquia. Ho fem des del Molí del Mig, recordant, com a bon fill de Moliners, com les sèquies abastien d'aigua als molins i la importància que van tenir en l'economia.
Efectivament, aquí en diuen la psiquia, com bé has dit. Doncs llavors era reconduir les aigües aquestes, que al llarg d'aquests 4 quilòmetres tenia una sèrie de fibles, de sortides de la psiquia principal, per poder abastir les hortes de l'aigua pel regatge, no?
i quan es ponia el sol, que això era jo l'encarregat de fer-ho, anava tapant totes aquestes fibres per reconduir tot el caval que baixava per la psiquia fins perquè arribés a la bassa del nostre molí i durant la nit poder fer funcionar les moles, perquè hi havia, actualment encara hi són, quatre jocs de moles, el molí de la torre, i llavors es treballava nit i dia, nit i dia.
I aquest és el motiu pel qual aquest assíquit ha tingut sempre històricament una importància capdalt, tant per la indústria com pel regadiu de les hortes.
Com hem escoltat, són molts els destins de la canalització de l'aigua. Aquí n'anomerem uns quants. A la guia del Gaià, de l'editorial Piolet, també se'ns explica que l'aigua de la Sèquia, o rec principal, també pot ser conduïda cap altres recs secundaris...
a través del partidor, que és un dispositiu o artefacte que permet la subdivisió d'una sèquia en diversos braçals o canals. L'aigua també es pot conduir cap a una bassa, que és un dipòsit artificial fet de parets de pedra o de ciment per contenir aigua procedent d'un riu, d'una sèquia, una sínia o un pou i que es destina normalment a regar.
També pot portar l'aigua cap a un safareig per rentar la roba. A la part dels safareig, destinada a rentar, hi ha la batedora, que és una superfície inclinada de la paret per picar i rentar la roba. Això és Ramó de Pedra, un podcast d'aigua i patrimoni.
Les peradores eren element de discòrdia, i fruit d'aquestes trífulgues, en Joan Boronat ens explica una divertida anècdota. Sí, hi havia unes peradores que en diuen, no? I, doncs, aquestes peradores...
es tancaven i es reconduïa l'aigua. Fruit de les lluites entre pagesos i moliners, com això ho recull el llibre del Ricard Ramon, sempre hi havia trifulgues, litigis, plets, cadascú defensant els seus drets, diguem-ho així, per dir-ho d'una manera políticament correcta, perquè el que estava escrit és el que no es complia.
Llavors es va donar una anècdota que la puc explicar jo. L'hivern, quan són les 5 i 10 minuts de la tarda, aquí ara on estem situats, el sol es pon. Jo agafava la bicicleta i cosa d'un quilòmetre i escaig, anava per les hortes a tapar un dels punts claus
perquè l'aigua, més per la psiquia, aigües avall cap al molí, hi havia una posta, una paradora, una comporta manual de ferro que anava amb un encaix d'uns carreus de pedra, i doncs ja està.
Però aquesta paradora manual de ferro que passava un mort un dia va desaparèixer. La van amagar algun pagès i va estar desapareguda més de dos anys. Jo havia de tapar el lloc que li corresponia a la paradora amb unes pedres, amb brossa, amb canyes...
I un dia, tot i ser a l'hivern, agafant-me aquestes canyes que hi ha, que diu que són espècie invasora, vaig caure dins la psiquia, tot rebejat amb la bicicleta, cap a casa. Bé, la comunitat d'Arregans va modernitzar una mica, i els moliners també, perquè participàvem econòmicament en totes aquestes millores,
van modernitzar el sistema de les paradores i van col·locar una paradora d'aquestes de cargol, que rodant, baixava amb la rosca. El dia que es va inaugurar aquesta paradora tan moderna, va aparèixer sota un ballener aquella paradora desapareguda feia dos anys i pico. És a dir que d'anècdotes n'hi ha bastants.
En Lluís Virgili ens fa un petit resum històric de les concessions que regulaven la distribució de l'aigua. A la nou, a diferència de la riera, el regatge ve d'aigües de brulladors naturals. Històricament, actualment, tot això ja s'ha acabat. El que passa és que hi ha antecedents que hi ha de 1750 concessions. Aleshores ja s'han format un nucli original de regants, 1750,
Després la comunitat d'Arregants, 1916, que junten Vilarrodona, són les més antigues d'aquí a la Conca del Gaià, una altra l'any 77, i actualment està... Arrega, doncs, mercès una concessió a l'Ajuntament, no? Però els cavals que sortien dels bullors naturals de la Fontanilla estan estroncats des dels anys 80. Concessions que no han estat lliures de litigi.
Bàsicament, la problemàtica és la mateixa, sigui d'abrulladors naturals, sigui de reg de riu. Són litigis. Primer, ja al segle XVIII, n'hi ha uns entre diferents estaments de regants, que uns agafen una concessió reial. Després, en 1916, doncs és perquè els primitius regants, bueno, tots ja estaven morts i hi havia els seus successors,
doncs aquests havien anat relaxant les normes, no?, i també havien de fer, doncs, els arreglaments de les ècties, perquè això està al mig del torrent, no?, etcètera, i els havien de tornar a organitzar d'un altre cop. I ho tornem a fer en 1916, després ve ja el període de guerra civil, l'any 36 ja puja l'aigua escala on el torrent i el poble està dalt del turó,
puja l'aigua a dalt del poble, hi ha més demandes, es van estroncant els cavals, i al final els anys 80 són anys de sobreexplotació dels acuífers en plan brutal, amb moltes concessions, i arriba l'estroncament final de tots aquests cavals. I ja dic, s'acaben aquestes comunitats de forma trista. Bé, actualment l'aigua del poble ve d'un pou que està en una altra situació, però...
El que deu original torrent les fontanilles, que des de sempre havien estat els brilladors naturals, doncs això s'acaba els anys 80.
Una lluita per l'aigua que actualment continua ben viva, com molt bé diu en Ricard Ramon. Continuarem parlant de la lluita per l'aigua, que és el que porto parlant des de fa 5 o 6 anys, cada estiu, i és un tema que dona molt de sí. Fins ara parlàvem de la lluita per l'aigua del Gaià i ja fa temps que parlant amb gent d'aquí al poble i comentant ens hem adonat de la importància de la lluita per l'aigua subterrània. I és un tema que fins ara no havíem...
no havíem abordat i que va lligat a tot un patrimoni que em va recuperar. Ramó de Pedra. Ramó de Pedra. Un podcast d'aigua i patrimoni. Continuem passejant, però ara ho fem a Santa Coloma de Caral, a Mangalo, l'historiador local.
Una sèquia que, bueno, ja està documentada al segle XIII també, vull dir que és tota de pedra treballada, amb un marge que hi ha, vull dir, ara el veurem, és extraordinari. Moltes eren, doncs, de terra, o sigui, més avall. Estem veient...
Mira, tota la sequeta d'aquell marge que es veu fins al capdavant, tot allò hi ha la sequia de pedra picada. A partir d'allí ja és de terra. Sí, són carreus de pedra seca, però és extraordinari, es troba documentada al segle XIII, això ja. I era pel rec, per regar els horts, l'horta, això en diuen els regarons, per regar l'horta i pels molins fariners. Ara veurem si el primer molí que trobarem aquí a mà esquerra del riu és el molí nou
Escoltem les característiques de les construccions i els seus usos.
A la guia El Gaià, Recorregut i Patrimoni, publicada per Editorial Piolet, s'hi explica que l'aigua als recs o psiquies passa pel caixer, que és cadascuna de les parets laterals del rec, sovint fetes amb pedres o rajols, lligats amb morter de calç i arena. Quan es volia salvar una depressió del terreny, es construïa un aquaducte, que és una estructura de pedra, d'obra o fusta, a manera de pont, per la conducció d'aigües a través d'un canal.
També es podia construir un sifó, és a dir, un conducte o túnel en forma d'U invertida que formant part generalment d'una conducció forçada permet de salvar un riu o un canal. L'aigua pot circular en rec obert o en mina, que és una galeria subterrània per conduir l'aigua.
A les galteres del rec hi ha la fibla o forat, que és una obertura per desviar l'aigua i encaminar-la cap a un o més perceptors del regadiu. La fibla o forat es tapa amb el boló, que és un tap de l'ullal d'una fibla fet amb un tros de tronc d'un parell de pams, arrodonit perquè tapi just i es col·loca horitzontalment.
El recorregut de les sèquies que ens explica en Galò, que tampoc estava lliures de plets, passa pels molins i els pous de neu. I d'aquí ja sortien totes les sèquies que servien per l'horta i pel molí fariners. Sempre hi havia hagut disputes, sempre hi havia el Vivales que prenia l'aigua de l'altre, tenien estipulat un reglament, però tot això...
se'm feia un ús d'allò incontrolat. Hi ha molts plets per darrere el tema de l'aigua i a partir d'aquí es van trobant, hi ha una rasclosa, si us sembla podem veure-la, aquesta rasclosa desviava l'aigua cap a l'esquerra del riu, anava amb un segon molí, un primer del riu, que és el molí nou,
Em diuen el Molí Nou i el segle XIII ja estava documentat. Llavors creua l'aigua de la Molta per un aqueducte i traspassa tota l'aigua a la dreta del riu. A pocs metres s'hi troba el Molí de la Torre.
Continua la sèquia, inclús el molí de la torre, que fins ara no m'ho pensava jo, però doncs se tornava a reprofitar molt més avall la mateixa aigua que molia, amb aquesta sèquia, i feia cap, passant pel davant del pou de gel, també tenim una poua de neu, seria amb l'argot de...
de l'ofici. Era una poa de neu, es recollia la neu a l'hivern i amb capes de bollo o de palla es feien capes perquè no quedés tot enganxat de la neu. El pou ho acaba en forma cònica, no hi ha cap desaigua en aquest cas, i es cobria amb rames de pi
I per si es desglaçava una mica la neu, feia cap l'aigua en aquell lloc que callava incomunicada. La recuperació de les èquies pot ser un element integrador. Ens ho explica l'Hector Hernández, coordinador de l'Associació Mediambiental La Sínia. I mira, això va passar just arran del cabal ambiental del riu, l'any 2008-2009, quan ja estava tot molt avançat i ja vèiem aquell cabal ambiental aquí que venia...
hi havia una ruta, un camí, que passava per la llera del riu. En el seu moment es va fer la ruta als castells del Baix Gaià, que passava per la llera del riu. I com a entitat ambiental no n'estàvem d'acord i pensàvem, això un dia, quan vagi aigua pel riu, no hi podrem passar. I buscant, buscant, vam veure que al marge dret del riu, o sigui, mirant a mar a la dreta, quedava tot a l'antic traçat de la psiquia, que empraven tant a la comunitat d'Arregans, tota la gent de Tamarí, i també era l'antiga psiquia,
de desguàs del molí del pas, o sigui, l'aigua que utilitzava el molí del pas, que està allà a la carretera nacional 340, al costat del Gard d'Engallà, aquell és el molí del pas, doncs l'aigua que arribava allà i un cop ja l'utilitzaven, aquella aigua seguia per aquest assequia de desguàs i l'utilitzaven les hortes de baix. Doncs tot aquest assequia existia i el que vam fer va ser recuperar-la, però no per passar-hi aigua, sinó per passar-hi les persones.
Llavors es dona el cas que és una psiquia per caminar-hi. Realment és un espai en el qual veus la feinada que van fer els pagesos en aquella època, perquè tot allò ho feien a mà, i és tota la trinxera per on podem passar a dia d'avui. I com bé dius tu, la vam senyalitzar i després, arran de tot això, quan Tarragona va dissenyar l'anella verda,
Un dels camins que estan ja integrats a l'anella verda han sigut els de l'itinerari de la psiquia. Per tant, també com a entitat contents que la nostra tasca no només serveixi en aquest moment puntual per treure un camí que passava per la llera i posar-lo al costat, sinó que també ha servit com a element integrador...
en el que és l'anella verda de Tarragona, que té com dos potes principals, el francolí i el gaià. Per tant, està xulo. El que et deia abans, que com a societat civil puguem participar activament en qüestions tan interessants com són els camins i la mobilitat de les persones.
Un capítol més on l'aigua mostra la seva transcendència i la seva vàlua. Disputes per posseir-la, anècdotes, passejar per trams del seu recorregut i entendre la importància de les sèquies per a la vida social i econòmica han estat els continguts que us hem ofert. Però també la música dels ocells. Ho han saltat els seus noms? En aquest capítol heu escoltat el cant d'aquests ocells.
Ocell de zones moscoses i camp obert que resideix tot l'any als trams, alt, mig i baix. Mosquiter comú.
Ocell hivernal que trobem d'octubre a abril als rius i zones humides, platges, roques, camps de colreu i zones boscoses.
Merla. Turdus merula. Ocell que habita al riu i a les zones humides durant tot l'any. També el podem trobar a les àrees forestals. Més informació a la Guia dels ocells del riu Gaià, editada per l'associació mediambiental La Sínia, a la col·lecció Ocells de butxaca.
Això és Ramon de Petra, un podcast d'aigua i patrimoni. Una coproducció d'Ona la Torre i la xarxa audiovisual local. Aquest podcast l'han fet possible Raquel Martínez, Mònica Sosies i Josep Maria Soler.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Salut activa, perquè ja sabem que sempre és millor prevenir que guarir. Una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós. Les pantalles i les xarxes socials en la salut mental dels joves. L'increment dels problemes de salut mentals en la població jove i adolescent té una relació molt directa amb l'accés de consum de pantalles digitals i d'interacció amb les xarxes socials.
Un 2% dels joves de 15 a 19 anys han pres en algun moment medicaments per dormir o per reduir l'ansietat. Un percentatge que pot semblar baix però que està en augment i que es vincula en bona part a un ús excessiu de les pantalles i a un abús de la interacció amb les xarxes socials. Uns comportaments que arriben a ser addictius i que acaben en consultes al metge per problemes de salut mental. Salut activa.
Jesús Vieites, psicòleg comunitari de l'àrea bàsica de salut de Palamós. És un problema. De fet, hi ha dades molt que ens espanten. Estats Units, que són moltes vegades constantment amb estadístiques, queda molt clar, per exemple, el tema del suïcidi i de la depressió infantil juvenil.
que arrel de l'aparició de les xarxes socials, estem parlant 2018-2019, s'ha incrementat a prop d'un 150%. Les xarxes socials sí que generen situacions d'aïllament, de realitats paral·leles, i sobretot és un entorn en què hi ha una qüestió de valors, que darrere hi ha molts interessos, ja ho sabem tots, mercantilistes, que impulsa el consum, una imatge del benestar que no és...
real per res i sobretot treballa molt el tema de comparar-se el que jo tinc i el que jo no tinc i el que té més i el que no en té i evidentment això és una font però de nucli de sofriment humà recupera aquest podcast de salut i d'altres consells el perfil de Spotify Salut Activa una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
La teva taula t'espera.
Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme...
i per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Notícies en xarxa. Bon dia i bon any. Són les 10. Us parla Adrià Jurado. El telèfon d'emergència 112 ha rebut fins les 9 del matí 6.171 trucades per 4.358 incidents relacionats amb la celebració de cap d'any. Per comarques, la majoria procedien del barcelonès, un 56%, el Vallès Occidental amb un 11% i el Baix Llobregat un 8% de les trucades.
I per municipis destaca Barcelona, amb més de 2.000, seguida de l'Hospitalet de Llobregat amb més de 300 trucades, Badalona amb quasi 200 i Tarragona amb un centenar i mig de trucades. La majoria s'han concentrat entre les dues de la matinada i les sis del matí.
I també repassant dades, unes 115.000 persones van participar en la festa de cap d'any celebrada a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona, ahir per acomiadar el 2025 i donar la benvinguda al Ja 2026. La celebració va comptar amb un espectacle de pirotècnia, música i drons i va tenir quatre parts inspirades en els quatre elements, aire, aigua, terra i foc. A més, la fol màgica de Montjuïc ha tornat a brullar un cap d'any després de l'aturada per la sequera.
I l'any comença amb una jornada tranquil·la, amb cel serè o entranyat de núvols alts, més abundants sobretot a partir de la tarda. Però el que es tornen a repetir a l'interior són els bancs de boira. I és que precisament això té afectacions avui en trànsit, ja que la boira a la A2 entre Castellolí i Baciana afecta la visibilitat, també entre Soses i Golmés, i a la C17 entre Balanyà i Vic. I un efecte especialment és de la AP2 entre Soses i Albatàrrec, on la velocitat màxima s'ha limitat a 80 km per hora.
i també a la mateixa carretera entre Castellans i Junhera, on també s'ha limitat a 80 km per hora.
I en internacional diverses persones han mort i d'altres han resultat ferides en un incendi en el bar d'una estació suïssa d'esquí, on se celebrava una festa de cap d'any, segons han informat la policia cantonal de Balais. Es tracta en concret del bar Le Constellation, de l'estació d'esquí Crans-Montana. Els fets han tingut lloc cap a la una i mitja de la matinada. Un gran contingent de policies, bombers i personal de rescat s'ha desplaçat al lloc dels fets per resistir les nombroses víctimes, segons detalla el cos policial en un comunicat. L'operació continua en curt i la zona està completament tancada
el públic. I en política, tornant a casa nostra, diversos presidents autonòmics han avisat que respondran davant de qualsevol intent de privilegiar altres comunitats en els tradicionals discursos de cap d'any de cada un dels presidents de les comunitats autònomes. Sense anomenar directament Catalunya, líders com el socialista Emiliano García Page, o el president de l'Aragó, Jorge Azcon, o la també popular Marga Proens, han apostat per un model de reforma negociat amb totes les comunitats.
I en cultura, ràpidament, l'oreja de Van Gogh ha acomiadat el 2025 amb el llançament del seu primer single. I fins aquí el Notícies en xarxa.
Avui hem sortit micro amb mà al casal municipal de Torredembarra on aquests dies es treballa intensament per poder estrenar l'Estel de Nazaret, la versió que representa aquí a Torredembarra dels Pastorets el pròxim 23 de desembre. Ens acompanya tot un elenc de la companyia que el representarà i comencem parlant amb la Núria Martínez, ella és de l'Associació de Joves. Núria, bon dia o bona tarda, benvinguda. Bona tarda.
Això va ser idea vostra, de l'associació de joves. Què us va portar a decidir que volíeu recuperar les representacions dels pastorets? Bé, nosaltres, quan vam fer l'associació, el nostre objectiu era fer coses a les èpoques on no hi havia molt de caliu al poble.
I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim la pobla que fan el pessebre, i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa, va sortir la idea de fer l'obra. I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat i que no era normal que es veu a tot arreu. I ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la i amb el text que ja teníem aquí.
Vosaltres, clar, per l'edat, suposo que aquells pastorets que s'havien fet als anys 90, cap de vosaltres no en teniu record? No, nosaltres no havíem ni nascut. Hem anat buscant a la gent records i que ens anessin explicant com es feia. A veure, entre els més veteranos tenim en Jordi Salvat, tenim el Satanàs, que no li he posat nom encara. Veniu cap aquí. Espera.
Hola, bona nit. Tu, Satanàs, nom i cognom? David Ibars. David Ibars. Tu repeteixes paper? Ja havia sigut... No, jo no soc d'aquí Torra d'en Bar, no els vaig fer aquí. Jo els pastorets els he fet a un altre poble, que és d'on vinc jo. D'on vens? Del Pla de Santa Maria. I quins pastorets fèieu al Pla de Santa Maria? Allí eren els del Folk i Torres. I què tal el canvi? Bueno, diferents. Sí, diferents. La veritat és que diferents.
M'han dit, jo no ho sé, perquè jo tampoc conec la versió del Ramon Pàmies, que és molt literari i que el personatge satanàs és increïble. Bueno, quan el faci em veig, jo t'ho diré. En un moment. No em veig jo, no em sé veure jo. No ho sé, però sí. El Jordi Salvat sí que havia sortit en aquells pastorets. Jordi, hola, què tal? Hola, bona tarda, bona tarda. Sí, havia sortit, als anys 90. Feia d'ajudant del sacerdot, i aquest any faig el sacerdot. Vull dir, hem pujat aquest auguri una mica, m'han pujat.
Tu has tingut possibilitat de fer la comparació dels pastorets Folky Torres a pastorets Ramon Pàmies? Explica una mica diferències, característiques, què fa especial aquests pastorets? Sí, jo crec que, a veure, aquests el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història del fill pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels...
És allò que hi ha diferents plans, diferents plans. I el director, que és el Joan Maria Vidal, avui us hem enganxat, a més, amb un dia d'especial feina, perquè avui, a principis d'aquesta setmana del nou, heu fet l'assaig tècnic, esteu fent tot el muntatge de lluns, perquè, clar, us trobeu en un espai, que és el Casal Municipal, on t'ho haureu de fer, que tampoc és un teatre per se.
No és un teatre, és una sala polivalent i ens adaptem. En el fons intentem treure el màxim rendiment de l'espai on som, igual que també de l'elenc, que tenim un elenc meravellós, amb unes ganes increïbles, amb una voluntat i una il·lusió, que això fa que aquests pastorets no només esdevinguin una recuperació, sinó que crec que realment hi ha de haver una il·lusió del poble. Quanta gent us esteu mobilitzant amb aquesta representació? Gairebé arribem a la quarantena.
Sí? Tothom en paper o no? A la quarantena més els extras. Sí, sí, sí. Tenim molta gent. Dins d'aquí també hem de pensar que una cosa és el que la gent veu. El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És...
Per alguna banda, per una banda màgica, el que unes menys joves amb ganes de recuperar han volgut tirar endavant, amb molt poc temps, hem d'entendre que això, la idea va sortir a mig estiu, el text inicial es va tenir el 15 de setembre, i tot l'elenc ha fet un esforç increïble, però ja dic l'elenc, la gent de vestuari, la gent de scenografia, estem tots treballant a l'últim moment perquè surti, i això és gràcies a la il·lusió i a l'energia que té tothom, perquè tots estem amb nervis d'això no va bé, això no surt bé, això no en tenim prou...
es troba així en un veig i tothom està esforçant-se com sigui. Aquí n'hi ha que són autònoms, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha que són estudiants, n'hi ha que tots tenen família i tot i així fem hores i hores perquè sabem que és una cosa del poble pel poble. Esteu nerviosos? Vull un si o no així alt, fort, contundent. Ho estarem més d'aquí 15 dies.
A veure, tema vestuari, Núria. Aquí em sembla que vau fer un verkami per poder recollir fons per fer el vestuari perquè no podíeu aprofitar part del que hi havia hagut antic. No, el vestuari l'hem fet tot nou i una mica amb el verkami l'Ajuntament també ens ha ajudat a portar diners amb tota la roba i després el que és confeccionar sí que ho ha fet gent del poble perquè hem demanat col·laboració.
Sí? Com ha anat tota aquesta part? Perquè, clar, és el que deia ara el Joan Maria, que hi ha una part visible, que és la que veurem damunt de l'escenari, però hi ha tot el treball de darrere, d'aquest de producció. Quanta gent heu tingut cosint? Cosint unes 10 més. Sí, tampoc tenim la gent molt assignada en tu fas una cosa, al final tothom ajuda amb el que pot, i vam fent de tot, al final.
Estil de vestuari. Veurem un vestuari de l'època, del segle... Permetem que talli. És una recuperació i estem recuperant uns pastorets, però la resta de coses que deixarem que la gent vegi sí que és una recuperació, però volem que ho descobreixin, que no només que vés de les zones... Calla, no preguntis més.
És a dir, sí que estem recuperant els pastorets, la gent vindrà i recuperarà pastorets, veurà coses de pastorets, però és evident que no estem en un teatre, estem en un casal, hi haurà coses que seran diferents per força i a la vegada estarem amb una mena de recuperació que no vol dir calcar. Però evidentment no parlarem de coses noves que estem fent o coses... Hi haurà enginys, hi haurà cosetes, hi ha guinyos, hi ha coses molt maques que, si m'ho permets, deixem que la gent ho descobreixi i a la vegada ho gaudeixi.
Aquí ja fent... No ho descobrim tot. No sabem si el vestuari serà contemporani, serà clàssic, hi haurà dimònins, hi haurà àngels, això per descomptat. Teníem la Trini Uguet per aquí. Tu, quin àngel ets? El de l'Anunciació o l'Àngel Garré? Jo soc l'Àngel Garré. Ets Sant Miquel. Tu, evidentment, tampoc tens record d'aquells pastorets dels anys 90.
No, no, cap ni un. De fet, soc dels 2.000, així que no... O sigui, no, ni que hagués nascut, o sigui, en tindria record. I, bueno, sé de coses... De fet, ara que han començat a sortir fotos dels anys 90, doncs familiars que diuen, sí, jo sortia d'Àngel, jo feia no sé què. I ara ha sigut ara, arran de tot això, que la gent m'ha començat a explicar com era abans, però no tinc cap mena de noció.
I la incorporació al món de l'escena, què tal? La trini és periodista, però una cosa és posar-se davant d'un micro i l'altra és dalt d'un escenari. Sí, o sigui, hi ha un canvi, hi ha una diferència, però també m'agrada el fet de... Bé, els nervis una mica de fer el teu paper, no? I l'escenari sempre és xulo. Penso que qui som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica. És divertit. Teniu confrontació? Hi ha aquest Sant Miquel Satanàs? Aquí hi ha algun moment maco? Sí.
Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, bueno, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera, i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit, aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de...
Jo ho intento, sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo qui ho intenta, però no. Aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acabava bastant malament en aquesta obra i en tot... Ja ho sabrem, sí, sí, ja ho saps, s'ha de descobrir fins al final.
Home, m'heu canviat el final, també. Qui sap? És el que diu Joan Maria, això s'ha de vindre a veure. Un moment que va ser molt bonic, que ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text,
Doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, i va ser molt xulo. Anna Ramírez. Sí, perquè aquí heu retallat també text, no?, perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molt llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora...
Mira, la veritat és que l'obra, el text va passar primer per la mà de la Bíbia en Segurana. Aquí hi havia un text molt extens i la vam tenir el dia 15 de setembre. I recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'elenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre. I hi havia comentaris de, és que jo soc autònom i jo no puc aprendre, perdona, és que jo tinc ta... I van dir, no, tranquils, perquè som...
conscients que són els pastorets que comencen el 15 de setembre, que tenim 3 mesos, que tothom té les seves vides i farem el que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és la que hem intentat. I hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant. Dels que sortiu, si no, en general, algú altre tenia experiència en teatre o aquí us estreneu? En teatre, sí. A mèdies. A mèdies, què vol dir a mèdies? Vinga, va, va, una joveneta.
Tu de què fas? De Benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però allà ja he arribat. Allà ja has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, soc un pastor petit, diguem. Molt bé. Tens molt de text? D'aquella manera, d'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau.
La bossa carregada de monedes d'or, que no sé si són gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor, que t'ha tocat un paper que dius... Bueno, sí, ja ho has dit tu, ja ho has dit tu. Potser no és el paper més agradable de la meva vida, però bueno... Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no?
Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí, és un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona, per tant sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs ha estat tot un repte, que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé en qui ho hauríem de comentar el dia 23, veritat. Recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja, 9 i mitja.
Dos coses. Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu, tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades? Les entrades es venen a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res, o si la gent quan entri podrà escollir on s'asseu. El primer que arriba, el primer que segueix.
I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més. Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve. Rebenta. Rebenta.
Com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. Buscaves, per exemple? M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb vara, o tu. La ciutat.
Hola, bones. Gemma, de què fas, tu? Jo ho feia de mataties. De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. I tu, mataties, i qui més? Jo és la Rosalía, Joan, i ella i jo tenim experiència en teatre, que vam començar amb el Joan Maria, en un grup que es diu Teatria de Pialtafulla, i seguim, i no res, però ens van contactar, ens van demanar si podíem fer-ho, i aquí estem.
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge? Mira, mira, sí.
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del ve i del mal.
Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema? O faig jo l'apunt? No, no, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú, quan puja de l'escenari, se sent insegur. Se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal. Però, en canvi, la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que, en el fons, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, que és del poble i és pel poble.
I serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, no?, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits. Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que crec que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica, Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que quan minuts abans de morir només suc el recitis. El tinc tan gravat que jo crec que sí. Abans ell deia un text i ara almenys el recita.
El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. A veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en els Pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, les ha de treballar més. I és això, un cop que saps el text, les ha de treballar sobre l'escenari i intenta't treure'l millor de tu mateix i haver algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre. Sí, sí.
Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? I tant. Molta merda. Que vagi molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recomment que compris entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí, no, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà. Amb la seva romofarèstega s'accege els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent. Sembla la meva fúria quan em volés calar l'altíssim tron. En lloc de conquerir com soviava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho. Sacrílet, blasfem. Silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorfins i de l'epra immunda. No, furies de la vera com t'atreveixes. Que jo hagi d'escolta, això.
Potser t'ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que crea la nena d'Ura i el temps. Qui et va crear és el Déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps què davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu?
El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo regno en l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder? Jo governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei i senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent? Silenci, ser maligna. Obeix el senyor que així tu mana.
I qui pot banar tant? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't.
A mi! A mi, Sergi Infernals! Tindran dos de darrere i dos d'aquí davant i uns quants d'aquí, no? I és plaer, és plaer que et vénen. Saps? Llavors ja pots... Vinc ja al lloc perquè em vull anar. Ah, vale? Eh... Vale. Un, vull que apareix... Això són cortines. No sorteu, vale? O a partir d'aquí no sorteu. Llavors, si tens mi casa davant, és verò. Llavors, a quin punt? I quan diu a mi, a mi, Sergi Infernals, entreu rient. Ha, ha, ha! Ha, ha, ha!
I deixeu estar els altres, ei! Deixeu estar els altres, comenceu a girar al voltant, vale? Sí, és el giro de neu. Sí? Vale. Anem a tirar l'Andrea, el ríc, de les 6 a les 7. A les 7, doncs, ahí, molt bé. No escriu directe, ja, no?
Despertin ja els meus! Sorgeixin les fúries! A mi, esperis de les tenebres! A mi, l'inferm! Però què tal que ha passat? Quina és la nova que tan taxosa? Que frisos ens crides! Digues que ha succeït! Per què reclames la nostra ajuda i esforç? Voleu saber-ho?
Digues què passa, tots quan mires som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de la gran lluita, digues que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots. S'acosta l'hora infausta i malaurada per nosaltres de que el món vingui a redimir a la humanitat el Masíes o Crist, que prometeren, com sabeu, les sagrades profecies.
Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que mare li serà, i vergonya seria per l'infern que fos vençut per una verge, i menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I no ho esperem, ni cal dubtar-ne. Així ho crec, també, però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, germà, aquell sí que m'agrada. Oh, aquell és molt diferent. En ell l'home hi pot confiar. Ja ho pots ben dir que hi pot. Abdaró és un tros de pa. I és més mans que un anyell. Jonas! Et criden? Eh? Que crec que et criden. Oh, és en Benjamin que ve cap aquí.
Oh, ton corra, què deurà voler aquest bailet? Alguna entramaliadura segur. Doncs veuràs, xerriquem. Mataries, Jonas! Què? Ai, minyons, quina alegria! Jo estic i no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica. Digues! Bé, que estic cansat.
Ai, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà... Cuita! Va. Doncs amb un pan de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat.
La ciutat, que hem d'anar a fires. Què fires? Anem a nosos a Jaurotalem, a la rica perda de Judea, que és la ciutat escollida per la murada del senyor, allà on tot és a la via, cants, músiques, aromes i flaires de fe divina, que omplen els cors fent-los esclata de diversió. Que la saps llarga, eh? Menut, tens molta xerrameca.
Ja veuràs, torneu-ho a dir. Que no m'heu entès. Això es menja amb cullera o amb forquilla.
Explica-ho clar i sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Oh, però abans hem d'embullar-ho. Jo també en vull. Pe, xerrica.
És la meva creació suprema, sublim, el sostre de la meva feina de fuster. Pare, gràcies per donar-me la vida. Au, au, au, au, però què dimonis fas? Culpejar-te. No veus que és Nadal? De tu sortiran els millors regalets pel poble. En Fustínio s'estava ben radiant.
A la Sagrada Esparta, el mestre de la fusta havia creat quelcom espectacular. I a on els podries trobar amb Fustínios i el soldat covard? A Torre d'Embarra! El 31 de desembre visitaran Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat, per oferir un programa de dues hores on no només el soldat serà colpejat, sinó que l'equip de Sagrada Esparta punxarà tots els àudios que li han vingut.
Tens fins al 30 de desembre. Envia la teva experiència en Adelenca al 690 832 149 i deixa que la teva història soni a les zones de la torre. Apunta bé. 6908 321 49. I entre tots, acomiadem l'any de la forma més càlida possible. Això és Esparta. Passió per l'art.
Avui al Baix, que ja el vi hem convidat una veu habitual d'aquest programa, però amb una vessant diferent. I, a més, també el sentíem dijous passat parlant de pastorets. Avui ens parlarà d'una altra cosa. Joan Maria Vidal, benvingut, bon dia. Molt bones, què tal? Dorms aquests dies? I tant, la merda bé i relaxat del cansament que portem. No ho anava a dir, perquè tens hores per dormir.
El Joan Maria Vidal el coneixereu perquè ens fa la secció de jardineria, però també segurament sabeu molts que és actor, a més de tenir el Garden. I ara aquests dies estàs assajant pastorets, que l'altre dia en vam parlar, perquè estreneu els pastorets de Torre d'en Barra, l'Estel de Nazaret. Però és que, a més, aquesta setmana, el divendres, hi haurà una novetat, que és el primer certamen de microteatre de Torre d'en Barra. El primer festival. Festival.
De microteatre a Torre d'Embarra, que a més té un nom molt bonic, que es diu La Torrenca. La Torrenca. Això es fa coincidint, coinceix amb l'efemèria dels 25 anys de restauració del castell, i de fet les representacions les fareu al castell, però anem-ho situant, anem per parts. La Torrenca.
Ho feu amb una productora que es diu La Llonàtica. Molt bé. La Llonàtica som l'Anna Pasqual i un servidor, i és una productora que portem diversos festivals de microteatre a la zona i més a fora, també. Fem el Fil a l'Agulla del Catllà, que es fa dins el castell del Catllà, també. Fem el de Salomó, el festival de microteatre de Salomó, i en fem a altres poblacions que ens demanen també festivals.
I ara, doncs, Torre d'Embarra, amb un castell com el que tenia, amb l'efemèride que té 25 anys i tot plegat, van pensar que una de les millors opcions perquè la gent conegués el castell, perquè el castell de Torre d'Embarra és un desconegut, si m'ho permets, per la població. Només coneixen la part de l'Ajuntament, però no la part del castell. I, doncs, és una manera preciosa de fer-lo entrar, de fer-lo celebrar i de fer que la gent sigui participant.
Com va anar això? Va ser l'Ajuntament que es va posar en contacte amb vosaltres o va ser vosaltres que vau fer la proposta a l'Ajuntament de tenim aquesta mostra, aquest festival? És curiós, és curiós, perquè, mira, nosaltres, com et deia, des de la llunàtica fem diversos festivals i un és el fil a l'agulla que es fa coincidint amb la lluna plena del mes de maig al Catllà, no?
I teníem clar que la seu de la capital del Baix Gaià, que no tingués un festival de microteatre, que és una cosa que està molt en augment i que està cada cop triomfant més i així, era difícil que no n'hi hagués, no? I ja portàvem un temps dient, hòstia, Tordambarra hauríem de fer, Tordambarra hauríem de fer. I és curiós perquè havíem començat a redactar un projecte i un dia a través de trobar-nos una regidora de dir-li, escolta, m'havien pensat que... Jo havia pensat que ho podríem fer també... Bueno, va ser com casualitat de...
T'ho prometo, t'ho prometo tal qual, no? I llavors ha sigut, nosaltres pensàvem en una cosa, doncs, de cara a primera o estiu, però a través de l'efemèride dels 25 anys del castell es vol fer en el castell de Torre d'Embarrà. Que això no vol dir que cada any es faci el castell, això també ho tenim molt clar. Això vol dir que és un festival que neix amb voluntat de continuïtat? És un festival que comença aquest divendres i ja serà una tradició. Per això hem buscat que sigui el primer festival, que no sigui un festival com a tal, i per això li hem donat un nom amb tant de reconeixement com la Torrenca. Hem buscat un nom...
Que sigui potent, que sigui femení, que sigui superencantador, i que a la vegada, en diferència de molts festivals, que quan sentis la Torrenca ja el situïs al mapa. Perquè hi ha molts festivals de microteatre que tenen molt bon nom, que estan molt reconeguts, però que porta el nom del poble incorporat. I d'aquesta forma, al dir la Torrenca, ràpidament la gent sap que és un festival, que serà un festival, ara quan t'ho expliqui, veuràs com serà únic, que ja marcarà un amant i un després, i que creiem que agafarà molta potència. S'aprendre el producte, eh? Però és que és real.
És real, no he de vendre cap producte, de veritat. No he de vendre un producte dient, és que serà boníssim, quan realment... Mira, si em permets, t'explico el que passarà. No, espera, primer, concepte microteatre, peces breus i proximitat. Són dos premisses que acostumen a coincidir.
Sí, sí. Mira, el microteatre es va crear molt ràpid. A tots els països n'hi ha, a totes les ciutats grans n'hi ha, i jo he actuat al microteatre de Barcelona, a Madrid també n'hi ha, i és com una mena d'un bar, d'un local, en què hi ha diferents portes, i tu vas allà i pots consumir una cervesa, el que vulgui, unes crispetes, i tu, escolta'm, anem a veure la 3, la porta 3, i potser val 3 euros, i tu entres a la sessió següent, que és cada 15 minuts, i són espais de 15 metres quadrats...
15 persones màxim de públic i 15 minuts màxim de temps. Són 15, 15, 15. Llavors, quan acabes a la 3, dius, ostres, anem a les 5, i potser veies 4 o 5 obres de teatre totalment diferents. D'aquí ha evolucionat amb els festivals de microteatre, no? I el microteatre...
que em preguntaves què era el microteatre... Sí, sí, perquè jo havia vist aquest format que has explicat ara. Serà aquest format el que veurem amb la Torrenca o no ben bé? És l'evolució d'això. És a dir, no vas a un local i vas a veure una o vas a veure l'altra, sinó que el que es farà aquí és... Hi haurà dos passes, podríem dir. És a dir, la gent pot comprar entrades per les set de la tarda o per les nou de la tarda. Exacte. Amb un màxim de 140 persones. 140 persones que arribaran al Pati del Castell i de cop es trobaran al Pati del Castell obert.
obert, amb un jazz, amb una ova tocant el saxo, podràs fer una copeta de vi, podràs agafar uns fruits secs, una beguda, un refrigeri, unes patates, gaudir una estoneta allà mentre la gent va arribant, que ja et dius, uau, que bé, que estigui obert sense cap problema. Llavors, dividirem aquestes 140 persones en quatre grups, per tant, un màxim de 35 persones, perquè anirem a espais molt reduïts. Aquests quatre grups tindran un guia i passaran de cop tots en un lloc diferent del castell. Llocs
que habitualment són inaccessibles o llocs molt privilegiats i que normalment no tenen aquesta funció o aquest atractiu. Inclús llocs que són preciosos i que no s'utilitzen. I cada grup anirà en un d'aquests racons especials i quan acabin aquests 15 minuts de cada obra, que a més, clar, tu de cop vas en un grupet, que vas guiat, arribes a un lloc, seus en un espai petitó, relativament petit, i clar, tens els actors actuant allà mateix amb tu. Clar, que és el que deia de la proximitat, no?
I llavors estàs en un espai increïble, que potser no hi ets habitualment mai, amb una proximitat amb els actors que les emocions no és que les vegi, sinó que les sents i es transmeten perquè estan allà mateix. I quan acaben, que és una passada, no et queda esquiat i ve una altra hora de teatre, sinó que t'aixeques i amb la resta de grup vas caminant amb el guia a l'altra sessió. Llavors tots roten.
Tornen a rotar quan acaben i tornen a rotar de manera que tots els grups passen per quatre espais diferents, únics, i quatre obres diferents i també gairebé adaptades. No estan adaptades, però sí que hem buscat molt el fet de ser actor també i companyia de Micros Teatre. El que també ens permet és que anem a molts festivals i et quedes amb obres, amb actors bons, actrius que són boníssimes i llavors...
Quan fas festivals et permet portar obres i gairebé dir, aquí en aquest espai ens toca una obra que és perfecta. I això ho fem. Això vol dir que no sereu l'Anna i tu, simplement, sinó que comptareu amb més actors, amb altres companyies. L'Anna i jo som la productora que organitzem, que gestionem tot això, que portem, però després aquí hi ha quatre companyies teatrals. Que són?
Els noms de les quatre companyies teatrals. Ara et poso... No, no, saps què passa? Que el microteatre a vegades no funciona com a companyies, a vegades, perquè és difícil. Una companyia, te la diré molt ràpid, és Vesperon. Vesperon Teatre, soc jo, un dels components de Vesperon, i aquí a Vesperon portarem l'ascensor. L'ascensor és una obra de teatre que hi ha la Cristina Prats i jo, i que està escrita per mi, i que també ha participat en molts festivals, ha guanyat molts premis, estem contents, per això també la portem. Vull dir que som conscients d'això...
Una altra companyia que la portem, que no és ben bé companyia, són dos homes que són fantàstics, que un va ser company meu al Llop, però són dos homes que estan triomfant moltíssim i estan fent recorregut per tot Catalunya, que s'han...
i el fet i el món, que diguem el fugi al met. Fan comèdies molt estripades. Ua, és que són una passada. I són amics i els fem participar en diferents festivals i fem portar obres que siguin diferents perquè ens agrada. I llavors ells estaran en un lloc que és totalment alternatiu del castell i fan una comèdia que es diu Teràpia Alternativa. I és perfecte.
També, dins el castell... Seran quatre peces. Quatre obres totalment diferents. Una és l'ascensor, que és d'haver-se per un teatre amb la Cristina Prats i jo. L'altra és teràpia d'alternativa, amb el Ferragut i la... Abans de començar me n'has dit una que tenia un nom...
Ara mateix te'l dic. Es diu Mamilapinatapai, que està molt bé, que és preciosa, també l'obra és maquíssima, i també la tindrem en un espai molt maco, que és a les escales nobles. És a dir, les escales... Aquestes sí que són accessibles. Però estan... Fixa't que quan l'Ajuntament està obert estan tancades. La gent no pot pujar perquè té escales. Sí, això és veritat, no hi pot pujar. I tenim els gegants, normalment, allí... Exacte, doncs els gegants el retiren d'allà...
I la gent podrà seure a les escales i en el raplà hi haurà una obra de teatre allà. Llavors és maquíssim que puguis utilitzar aquestes escales i seure allà i veure una obra de teatre. Exacte. Són escales que són com un museu allà posades, que són precioses, i que tenim els gegants. Doncs els gegants es treuen, es fa aquesta obra allà, que és dolcíssima, és un encant, és una passada. I llavors també aprofitem un espai, que és la sala Icard,
que es faran les típiques exposicions, i d'aquesta hi ha una sala que és molt petita, que era una antiga capella molt petita, doncs allí es farà una obra que es diu La funerària. Ah. I és que també és boníssima. Humor negre. Home, dient-se La funerària. Està guai, està guai. Bueno, té un humor... Està molt bé, també és una realitat del que passa als sanatoris. Ja.
les relacions que tenim a vegades al territori, els pobles petits, a vegades, no?, de quan es mor algú i que tothom hi ha d'anar o coses així, i és molt divertida, també, la fa la Mar Puig, i és una encant, és una dona, és una noia increïble que ho fa superbé, que hem coincidit amb ella en festivals, els festivals de microteatre,
Alguns s'organitzen com aquests que hi ha gent que organitza i selecciona les obres, però hi ha algunes que són per concursos. I per accedir-hi és difícil. És com una mostra i llavors s'han de... Sí. Doncs mira, per exemple, a Cornellà hi havia més de 150 presentats i quatre eren amb el seleccionatge. Un era l'ascensor i l'altre la funerària. Vull dir que estem portant obres...
que estan a nivell de tot i està molt bé. Estan funcionant bé. Dius espais que normalment no es visiten, les escales sí que es poden veure, tot i que normalment no s'hi pot pujar, i hi haurà alguna representació, em sembla, també a la primera planta, que és la que està tancada normalment al públic, perquè aquella...
Jo, els periodistes o la gent que heu accedit a vegades, ho sabeu molt, però la gent del poble, tu li dius... No, és que al Castell de Torredembarra hi ha una planta que està per reformar, que al terra, inclús no hi ha terra, que és arena, que és sorra... I diu, com que hi ha per reformar? Sí, sí, però si no és l'Ajuntament... No, no, tu quan entres, a dalt, a l'esquerra hi ha les finestres, que allà ni si hi pot accedir. Que estan tapiades, sí. I diu, què dius? No, no, no estan tapiades, eh? N'hi ha unes que sí. Des de dalt, a l'escenari, a l'escenari dic, és a dir, a les...
A la finestra tu pots veure l'Ajuntament, però simplement hi ha la porta tancada i no es pot entrar. Però en canvi allò són les parets i el terra, de tal qual està, és l'arena, la sorra, i allí dins hi haurà una de les obres. I no t'ho perdis. Una altra de les obres es farà en un lloc que també és inaccessible, habitualment, tot i que la gent de la torre hi pot accedir, crec, a la festa major. Crec que sortegen entrades per veure la festa major des del terrat,
de la torre, doncs mira, doncs enguany 140 persones a les 7 i 140 persones a les 9 podran accedir al terrat que és la torre que queda a l'esquerra. Això és molt absurdo, eh? Home, tu saps què és? Ah, per Nadal. Que sortís, que entrís al despatx d'alcaldia, perquè ja se passava al despatx d'alcaldia,
Ah, molt bé, això no sabia que havies d'entrar per al cap. Passis per sota la finestra, i és una finestra que té, et cotxes una mica, i de cop estàs en una torre, que estàs a la plaça del castell, amb unes vistes de l'església, de la capella de Torre d'en Barra, allà així, i de cop tens una representació allà, tu hi fixa't com és la torre, que estem parlant d'un espai tan petit, i allà hi caben 35 persones, i a més una obra de teatre. Sí que aquell moment potser haurem de portar la jaqueteta, perquè estarem 15 minuts, però clar, posa't en situació, com tu m'has dit, ho sé vendre el producte, però posa't en situació, és que és una meravella.
Aquí us van fer ruta pel castell perquè triéssiu els espais, o ja teníeu clar on... Va ser molt bo, perquè la persona que ens va dir això li interessava i tal, després en què ens va posar en contacte va ser amb el regidor, amb el Dani, que és l'historiador, no? Llavors, clar, ell no sabia ben bé com era el microteatre, però quan li vaig explicar li va encantar la idea i em va dir, hem d'anar a veure els llocs que hi ha, perquè, clar...
Quan algú no veu teatre o no veu microteatre, no s'imagina que els llocs tan petits es pugui fer teatre. I normalment busca sales grans, que hi hagi bona acústica, que hi hagi tal, no? I clar, hi van fer moltes visites, van visitar molt l'Ajuntament i van veure coses com van pujar a dalt de tot el terrat. El terrat de l'Ajuntament, que és a dalt de tot, a dalt de tot vol dir? A dalt de tot. Clar, hi ha unes vistes increïbles i seria un lloc perfecte, però no hi ha seguretat, no hi ha baranes, no hi ha balla, no hi ha... Llavors no ho podem fer. Ho hau de descartar.
Clar, clar, està clar. Inclús, quan surts dalt de tot, hi havia les màquines de ventilació, llavors allà no era un lloc bonic ni res, i tenim molt clar que no és només el teatre que es ve a veure, no és només les obres, no és només el saxofonista que toca el saxo mentre es fa, abans de començar, o a l'acabar, que a l'acabar també tothom torna a reunir-se allà i tens un moment d'interactuar amb els actors i les actrius, també. Està molt bé aquest moment de...
m'agrada molt l'obra, escolta, aquesta idea que origina, com ho has fet això, m'ha sorprès, saps? En aquest moment, al públic també ens agrada molt, això, de poder tenir aquest migre, no? Llavors vam buscar espais que, d'alguna forma, féssim com una mena d'atur visitat pel castell, perquè, a més, et dic que anem a suposar que plou i no podem fer la torre,
Sí, això també és una possibilitat que hi he pensat. Es faria la sala de plens, però es faria al contrari, totalment al revés, amb una paret lateral que tenim preciosa, que hi ha un museu de Sant Jordi, es faria de cara cap allà. Però faríem que la gent accedís, perquè això també és una altra cosa, a la sala de plens s'hi pot accedir des del despatx d'alcaldia.
És un despatx xulo, eh? Home, clar, clar. Jo el recordo perquè vaig fer una vegada de carnestoltes en pandèmia. Mare meva. I feia fora l'Eduard del despatx d'allà i tal. Però, clar, la gent podrà accedir no al castell com a una part. Ah, mira, que bonic, si no accedirem.
com que no fos l'Ajuntament. Perquè, clar, estem molt acostumats a veure-ho ja com l'Ajuntament i no com el monument que és, que és un edifici renaixentista supersincular, perquè és de... Llavors, poder passar per les escales, poder entrar a llocs que estan per rehabilitar, que aquest llocs que estan per rehabilitar hi ha
deixa'm dir-ho, els grafitis dels anys dels segles XV i XVI que estan gravats a les parets i hi ha frases en francès amb l'any posat. Saps que no hi ha entrat mai? És que per això la gent de la torre no ha entrat mai i podrà entrar aquest dia i és una passada el fet de...
Mira, el que et deia de les escales, que és una tonteria, tu veies les escales i és noble, és maco, seus allà, què ve, quina passada, i tens una obra. I de cop entres en un lloc on no es pot entrar mai, que ara sortirà en la situació que volen reformar aquell espai. Però que hi puguis entrar ara, amb l'energia que té, l'espai com és, i a sobre veges una obra de teatre, et facin riure.
Bueno, és que estem creant una cosa molt maca. Com ho diuen els joves això ara? Estem creant un hype? Sí, sí, sí. Estem creant hype ara mateix. Però mira, estem fent una cosa que és tant el lloc com el moment en què es fa, que fa 25 anys del castell, com tota l'energia que es genera, que tenim molt clar que això ha vingut per quedar-se i serà així. De fet, el regidor té molt clar també la seva intenció que no es faci sempre al mateix lloc.
i que els torrenys puguem anar descobrint diferents llocs de la torre, que tenim espais, tenim zones que la gent hem deixat de conèixer. Amb això tens raó, hi ha llocs molt bonics a Torralambarra. Anem a la informació pràctica i jugaríem això, allò típic d'entrades, perquè dius, són 140 places per passi, per tant són 280, que dius, home, és molta gent, 280, sí, sí, però... Sé que ja hi ha la meitat menudes. Ja hi ha la meitat menudes, molt bé, i això, com aquell qui diu, no ho hem publicitat encara. Exacte.
Llavors, si voleu comprar la vostra entrada, o accediu a través de l'aplicació de l'Ajuntament de Viu la Torra, o a través de la UET de l'Ajuntament de Viu la Torra, crec que les entrades són 5 horets, sincerament. És preu popular, per tant. Jo et diria que no hi ha festivals a aquest preu, gairebé. És molt difícil trobar festivals a aquest preu. Normalment són 12, 15, 10 a més econòmic 5 horets. És que ho han fet gairebé regalat. Digues per totes les edats, que tots els nens poden venir nens. Sí, també.
Hi ha alguna obra que potser no entendran com a entendre, però hi ha moments gags divertits que riuran, i hi haurà obres que entendran molt fàcilment, que són divertides, són molt cuidadosos, no hi ha res que no es pugui dir, no hi ha res... Això també està bé indicar-ho, perquè moltes vegades el teatre no té per què ser per tots els públics. És que realment el que s'uneix aquí és molt bonic, perquè és la música que dèiem, amb un espai molt bonic, i és algun familiar molt bé, molt alegre, i que com a adult és molt maco.
I és sobre el fet que tu t'aixeques i vas a un altre lloc, que acabes de l'obra i dius... Què, què t'ha semblat? Escolta, m'ha encantat. Escolta, Anna, ha sigut fantàstic i bé, no? I de cop, mira on ens porten ara. Ostres, si passem per aquí... I de cop, és una altra obra totalment diferent, que no és estar sentat en una butaca...
i veus una obra, t'esperes un minut que canvia la cinematografia, i veus una altra, sinó que et genera tot, i ara sí que sona molt bonic aquest hype, però és tota una experiència tan maca que la gent ens diu normalment, ja s'ha acabat. Seran quatre festes, per tant, seran, dius, d'una o un quart d'hora, més o menys cadascuna, serà una hora d'espectacle, tampoc és molt llarg. Comptem en total que és una hora i mitja. Una hora i mitja. Exacte. Entre que puges, baixes, la música, fas el comentari...
El saxofinista no l'hem anomenat. No, és en Bladi, en Vladimir, i és una màquina, també és una passada, és encantador. I també tenim el Bladi fent el saxo, no com un concert que han d'escoltar el saxo, tot i que ho podem fer, però tu arribaràs a Castell i trobaràs tauletes, trobaràs espalmetes, et trobaràs aquí una mica de vinet per poder prendre vinet, que podràs consumir vinet o refrigeris o el que sigui, i és allò que pots esperar.
mentre escoltes la música de fons, mentre gaudeixes i et prepares per aquest moment. I també dir això, al final, també tornes a baixar allà i torna a veure el saxo i, per exemple, el passi de les set es barreja amb el passi de les nou. I també trobar la gent que arriba, que saludes, t'encantarà, escolta, vinaràs a uns llocs maquíssims. També ho hem fet amb un horari en què després pots anar a sopar... Perquè el primer passi a les set, això és aquest divendres, recordem-ho per acabar, el divendres, a les set el primer passi i a les nou el segon, el primer festival de microteatre a la Torrenca.
La torrenca, querem-nos dir, perquè avui en parlem i ja veuràs com d'aquí uns anys això serà ja una cosa... Home, esperem que sí. Joan Maria Vidal, moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més al Baix Gai al Dia. Dijous parlarem de plantes, no? De jardineria, sí senyora. Et queda algun altre espectacle per comentar o de moment...
Mira, això s'emet avui dilluns i just ahir Reus estava actuant amb Abans que arribi l'Alemany, amb Captiva Teatre, una obra també preciosa, que és de l'Alzheimer, per això és l'alemany, i és també una obra maquíssima que estem portant a la part de Catalunya, també, preciosa. I també dir-te que això és el dia 19, però el dia 20 hi ha els mal casats a Torre del Barre. I crec que no ho sé, potser hi trobo el cap.
Ah, vés, vés, també parlarem amb els mal casats un dia. I també afegim que el mateix dia 20 a la tarda, al Castell del Catllà, hi apareix el Patge Reial, que el connecta ben a prop. Ostres, mare de Déu, aquest senyor que no dorm, ell diu que sí, però jo no sé com ho fa. Jo, Maria Evidad, moltes gràcies. Moltes gràcies, a veure.
Mixtures, un programa d'agitació musical per descobrir les músiques del món, les novetats i els clàssics. Des de la veu de Sant Joan, per tota la xarxa, Mixtures, un programa on totes les músiques són possibles.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma, amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem. És infinit l'univers?
Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Nosaltres anem fins al teatre del com els explicàvem ara tot just fa un momentet que acabem de repassar l'agenda i ens situem a la nou de Gaià perquè hi fa parada l'elenc Salamonenc, que hi desembarca una herència per somiar. Ara mateix a la altra banda del fil telefònic ens acompanya la directora de l'elenc i autora precisament del text d'aquesta obra. Anna Ferrandu, molt bon dia, benvinguda. A baix ja hi ha el dia.
Hola, molt bon dia a tothom. Tot a punt de cara a aquest nou bolo de l'Alenga, en aquest cas molt a prop de Salamó, la nou de Gaià. Doncs sí, sí, ara ja està tot en marxa, tenim els motors ben calents i bé, estem a punt, a ultimar els últims retocs.
Per deixar-ho tot a punt, i diumenge a la tarda anem a la 9. Esperem que vingui molta gent i fem extensiu el convit a les rodalies, perquè estem a la 9, però aquí un poble al costat de l'altre és molt proper. Per tant, convidem a tothom que tingui interès que pugui venir a la 9 o assistir a la nostra representació.
Què representa per un grup de teatre mater, petit, com és l'elenc salamonenc, poder sortir de la vila, poder representar tot allò que ha estat treballant durant moltes setmanes en d'altres localitats, allò que les grans companyies anomenen la gira, no? Anar de bolos.
Doncs bé, el fet de poder sortir del poble et dona, et infiltra una energia que per uns moments et fa volar, no?, i et fa ser gran. Llavors, aquesta il·lusió per continuar és la que et manté, perquè realment som un grup amb gent molt diversa, de diferents edats,
És teatre d'aficionats, teatre mater, això vol dir que cadascú té la seva feina, té la seva família, té les seves dificultats.
i realment n'hi ha moltes de dificultats per poder fer una obra de teatre. Llavors, el fet de fer una representació i que puguis anar a un altre lloc a fila, això et diu, ostres, aquesta feina que estem fent val la pena, tot i els esforços que comporta personalment, i a tota la gent, que a vegades no és només personalment, sinó familiarment.
Que és el més difícil de dirigir un grup de teatre amateur, tenint en compte tot aquest munt de condicionants i la logística, que hi ha al darrere d'una posada en escena d'aquestes característiques, tenint en compte que, en ser una entitat petita, la que capitaneja o que es tira de la corda, té també uns recursos limitats i, de vegades, cal posar molta més imaginació de la que potser requeriria un...
una obra així. A veure, és posar molta imaginació i, per altra banda, posar molta voluntat. Molta voluntat per part de tothom perquè la cosa funcioni.
A veure, és difícil fer venir a tothom l'objectiu. Tothom vol fer teatre, tothom vol representar, tothom està molt satisfet i omple molt quan veus el resultat.
Però el dia a dia, a vegades, doncs és difícil. Llavors, el que és molt important és que tothom se'n faci càrrec del que representa i posar-hi, sobretot això, molta voluntat per tirar endavant les coses.
paciència i treball i constància. Penso que és tal com s'aconsegueixen les coses, sigui el teatre o sigui qualsevol objectiu que tu et proposis. A vegades les coses es fan difícils, però la constància i la voluntat hi ha de ser. I buscar recursos allà on potser no hi són. I demanar a la gent que, sortosament,
ens col·labora. Hem de donar les gràcies al nostre entorn proper, perquè quan hi ha mai, necessitem una taula o una cadira on necessitem fer qualsevol objecte que ens faciliti la representació. Tenim tota una sèrie de col·laboradors que ens ajuden moltíssim. I això és d'agrair, perquè sense aquesta col·laboració
no sé si arribaríem a fer les representacions que estem fent. És una responsabilitat, alhora, també, pel fet que hi ha gent, hi ha empreses, hi ha persones a títol individual que confien en la feina de l'elenc, o hi ha altres viles, com el cas de la Nou de Gaià, que aposta perquè l'obra es pugui representar. És també això, responsabilitat?
Evidentment, és una responsabilitat per part de tots, perquè si confien en que tu facis una representació, vol dir que esperen alguna cosa de tu, no? Llavors, com a grup, tothom ha de ser molt conscient de la responsabilitat que es té quan es fa una representació, sigui allà on sigui. I més si et diuen, ostres, que podeu venir, perquè ens agrada...
i dona una mica de vida, no? Llavors, clar, la responsabilitat hi ha de ser per part de tothom, i evidentment ens deixa el bon regust quan acabem la representació i hi ha mostres.
i la gent ens diu que ens ha quedat molt bé, ens ha agradat molt, hem rigut, hem passat l'estona bé, i que en el fons riem, però a més a més diem cosetes, i això és important. Es busca fer riure amb les obres de l'Alenç Salamorenc? Una mica sí. A veure, s'intenta dir coses, però dir coses d'una manera desenfadada.
Anem al teatre i anem a passar-nos-ho bé i la gent vol distreure's, vol treure's aquelles preocupacions i dir anem a passar l'estona. Bé, llavors sí, intentem que la gent rigui, posar situacions de comèdia, però que a la vegada aquestes situacions de comèdia diem que hi ha punts de realitat que també cal que siguem conscients.
I una mica és el que ens comporta aquesta obra, no? Obrir els ulls a segons què, però d'una manera informal, deixant veure la nostra societat on vivim, la realitat on som. Una herència per somiar, de fet, tracta l'actualitat, l'actualitat pura i dura del camp de Tarragona.
Exacte. No podem oblidar on som, on vivim i què és el que passa al nostre voltant. Hem de ser conscients d'això. No som una gent que viu en un poble i que estem apartats del món, no. Estem al món i estem al camp de Tarragona i hem de ser conscients de tot el que tenim al nostre voltant. I això és una mica el que veia, el que ens fa conscients de la realitat.
El públic haurà d'haver llegit molts diaris per entendre aquesta actualitat? O aquesta actualitat ja es posa en un context en què aquell que potser no consumeix gaire els mitjans de comunicació entendrà què és el que passa i quines són les inquietuds al voltant d'aquest assumpte que vincula el territori, el camp de Tarragona amb el que passen els personatges?
Bé, jo crec que la gent pot estar al cas, perquè són situacions en què...
en què ja fa molt de temps que s'hi va arrossegant, que són vives, i que a vegades sembla que s'adormin, no?, perquè sempre ens sorgeixen nous problemes o nous conflictes que sembla que n'amaguin alguns, però és una cosa que és viva, que hi és, i que no la podem oblidar, i que de tant en tant l'hem de sacsejar, no?, i una mica és el que fem. Ara potser fa temps que no se'n parla,
I, doncs bé, és un recordatori que estem aquí i que aquest problema encara el tenim i que no s'ha solucionat, no? Llavors, doncs bé, aquí ho deixem estar. A veure, una mica, és qüestió de tots, de la gent que hi som, que vivim, que som la gent que xafa el terreny, dels que no hi són, dels que ens governen, i una mica les responsabilitats de tots, no? Per part nostra, perquè som els que hi vivim,
I per part dels que ens governen, perquè és un tema que està aquí paradet, no?
Alhora, una obra de teatre per remoure consciències, per fer pensar socialment com es viu a casa nostra i com es viu també en d'altres llocs del món. Arriba aquest missatge? Quin és el feedback que l'elenc té per part del públic? Sense anar més lluny, ara fa tres setmanes, si no recordo malament, aquesta obra era representada també al Cafè de Rodanyà.
Sí. A veure, amb el cafè de Rodanyà el fi que es va entendre, es va cobsar la idea per on anava, no? Llavors, quan trobes la gent que et diu, ah, doncs això està molt bé, no? Perquè hem passat una bona estona, però bé, ens heu dit coses. Llavors, bé, la satisfacció és més plena, no? No només aquells que et diuen, ai, que bé, mira, hem rigut, hem estat
Hem estat bé, hem passat una bona tarda. Molt bé, estem contents que hi hagi passat una bona tarda i que us hagi agradat i que hàgiu estat molt a gust. Però quan a més a més et diuen, home, doncs això està bé, i ens diu cosetes, potser sí, us felicitem. Llavors, bé, estem més contents, evidentment, perquè també és el que volem.
Ja per acabar, una última pregunta. Ara seguirem parlant de teatre, el més ben dit de Pastorets, amb en Jordi Guas. Hi ha més bolos a la vista per l'elenc salamonenc, amb aquesta herència per somiar? En principi, tanquem aquí. Evidentment, estem oberts, si algú ens vol convidar a què hi anem, estem oberts a noves propostes, no? Però ara, en principi, és època de Pastorets, com ben bé es diu, de temes nadalencs,
I, doncs bé, en principi aquesta és l'última representació que tenim. Doncs ja ho sap l'Audiència de Baix Gai al Dia. Aquest diumenge, les 7 de la tarda, al Casal de la Nou de Gaià, una herència per somiar amb l'Alenc Salamonenc. Directora Anna Fernando, gràcies per compartir aquests minutets en directe amb tots nosaltres. Molta merda per diumenge. Moltes gràcies a tots. Adeu.
Notícies en xarxa.