Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dimarts, Baix Gaià. És 10 de març, dia de Sant Simplici. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torredambarra s'ha iniciat el procés per renovar el Pla Municipal d'Igualtat. Ahir ja es van fer les primeres sessions participatives per recollir l'opinió de diferents col·lectius i durant aquesta setmana n'hi ha més de convocades. Al Defulla, la recollida d'impressions del comerç local serà una de les primeres fases del Pla de Dinamització Comercial de la Vila. Tant l'Ajuntament com la patronal dels empresaris
valoren positivament la predisposició de la consultora per adaptar el document a la realitat del poble. I a Roda de Barà, l'Escola d'Adults Mediterrani, oferirà un curs subvencionat d'actic bàsic. Serà a partir del 13 de març, aquest divendres, i s'allargarà fins al 19 de juny. Tindrà una durada total de 40 hores.
Això que estan escoltant és Baixa i Eldí, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baixa i A, amb informació, analisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dimarts. Bon dia i bona hora, com estem?
Doncs molt bé, a punt per encarrilar aquesta nova edició del programa en què hem d'explicar moltes coses en clau local. Sí. Sònia Camí, bon dia. Bon dia, bon dia. Penso que esteu una miquena més tranquils, no?, per la ràdio.
Avui sí, avui sí. Hem solucionat l'averia, la superaveria que teníem. Ja està tot en marxa. Veus que bé, la Mar de contents. Escolta, tots els cables ben endollats. Si no, malament rai. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, una a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix, veia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, que és moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, com fem sempre. Lluís Bipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, desperta aquest dimarts amb força humitat a moltes comarques de Tarragona i això es tradueix en un pastís de boira, de núvols baixos. És molt més present a hores d'ara...
A les fondalades de l'Alcamp, sobretot a la conca de Barberà i també a aquesta boira a les valls del Priorat. Com més a prop del mar hi ha alguns núvols que s'aniran formant al llarg d'aquest matí però no seran gaire destacables i de fet després a prop de la costa s'acabaran desfent tant que el sol serà molt més dominant. Si de cas el sud del Baix Camp estarà una mica més carregat el panorama fins al migdia.
I també a partir del migdia, justament, tornaran a aparèixer algunes nubolades a les muntanyes de l'interior i acabaran deixant alguns remets, sobretot on tenim més serralada. Per tant, més a tocar de les muntanyes de Prades i el Montsant, també la banda de Llevaria. Com més cap a la costa, moltes més clarianes i això farà que la tarda acabeixi sent agradable, una temperatura molt dolça a tot arreu. N'estem pendents a la xarxa.
I amb la Meteo al Serró, el que hem de fer ara és un cop d'ull a tot el que la premsa publica en portada aquest dimarts 10 de març. Comencem per casa i agafem un clàssic, el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula pel que fa economia, la guerra a l'Iran ja afecta les butxaques dels conductors.
La mitjana de preus dels combustibles s'ha incrementat entre un 10% i un 20% en només 10 dies. Les dades que reflexa també en portada aquest rotatiu és, per exemple, l'evolució de preus amb la benzina sense plom, 95, ha passat d'1,47 euros al litre a 1,62. En el cas del diesel, d'1,43 euros al litre a 1,70.
És la mitjana registrada al conjunt de l'Estat. Més coses també avui tenim espai per als esports i en concret pel futbol. Tercera nova etapa, diu el diari Més, en referència al nou míster del nàstic de Tarragona. El tècnic Pablo Alfaro comença a modelar el seu nàstic per salvar la categoria. El podrem veure en una fotografia dirigint un entrenament.
Més coses. A Tarragona, l'Ajuntament va ingressar el 2025 14,7 milions d'euros més del que tenia previst. A Reus, el consistori busca sistemes per generar ombres als carrers més cèntrics. I a Cambrils, el govern diu que la ciutat viurà en guany una revolució urbanística. I un parell de qüestions més sota de la capçalera. A la capital del Baix Camp, a Reus, el concurs pel restaurant del Gaudí Centre queda desert.
I Redessa preveu fer una nova convocatòria. I d'altra banda, avui també ens destaquen que amb el diari hi ha una edició especial dedicada a l'oferta formativa més destacada del Camp de Tarragona. Seguim fent territori però canviem de publicació ara. El diari de Tarragona, Raquel, aquest cop en portada què destaca?
Doncs mira bé, calentet, perquè diu els alcaldes s'indignen amb el retard a la intermodal i expliquen que el pla de Rodalies ha ajornat la gran inversió més enllà de l'any 2030 i avui recullen testimonis de representants de diferents institucions i organitzacions al Camp de Tarragona que critiquen aquesta decisió.
La imatge és de Pablo Alfaro, que ja entrena el Nàstic i promet callar i treballar, i el titular és Nàstic ara o mai. També imatge per Raquel Sánchez, la ministra que ha visitat els treballs amb l'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, del Parador de Turisme, que inicia les obres que acabaran el 2028.
Més notícies. Superàvit històric a l'Ajuntament de Tarragona. 19 milions. També més xifres, en aquest cas, de mobilitat. Més de 14.400 places d'autobús durant les obres del Garraf. És el pla previst per garantir la mobilitat dels usuaris de tren.
Arreus, els treballadors del 061 es planten i aniran a la vaga. I acabem amb una notícia en clau internacional perquè ens diuen que Trump diu que la guerra està pràcticament acabada.
Dit això, fem també un bon repàs de tot el que la premsa d'ambit generalista assenyala avui que és dimarts 10 de març. T'ho diràs, Sònia. Doncs comencem amb la portada de l'Ara, que titula La crisi dels preus de l'energia amenaça l'economia mundial. L'anunci de Trump dient que la guerra està gairebé enllestida frena l'escalada del cru i fa pujar la borsa. El barril brent de petroli va arribar als 120 euros en una jornada amb els mercats europeus a la baixa.
En portada, suport al carrer per a Mohamed Tabakamenei, diu que a Teheran, un grup de persones, es manifesten en suport al nou líder suprem de l'Iran, l'elecció del qual, per rellevar el seu pare, va ser valorada pel president estatunidenc Donald Trump com un greu error. I es veu aquestes mostres de suport.
El nou menac, 113 milions per tenir el doble d'espai. Una connexió subterrània unirà el Palau Nacional amb el pavelló Victòria Eugènia. Acord salarial entre govern i docents sense el sindicat majoritari. 3.000 euros més de sou en 4 anys, 300 milions per a l'escola inclusiva i 50 euros la nit per anar de colònies.
I el nou hospital Trueta serà enjardinat i s'ha d'acabar l'any 2031. Passem al periódico. El petroli es dispara per sobre dels 100 dòlars i s'enfonsa les borses. L'electricitat nota els efectes del conflicte i marca el seu preu més car en un any. Competència concentrarà la seva vigilància en els preus de les gasolineres per evitar abusos. El govern ultima mesures contra la crisi energètica, però espera calibrar el nivell d'inflació.
El PP reclama abaixar el 10% l'IVA de la llum per mitigar l'impacte de la Contessa a l'Orient Mitjà. En portada també la gran festa de Cata Mayor. La gala del canal gastronòmic del periòdico premia el restaurant Casa Fiero, Carles Vila Rubí, In Memoriam i Corpinat. Govern, Comissions Obreres i UGT pacten a pujar el sou dels docents sense l'aval d'Ustec.
També parla del manac que s'acostarà a Barcelona i guanyarà 13.000 metres quadrats d'exposició. Més temes, la fiscalia no veu indicis sòlids per investigar mazón de moment. I la gastronomia mira el futur reivindicant la cuina sostenible de les àvies.
Continuem amb la vanguardia. França liderarà una armada europea a l'estret d'Hormuz. Trump parla per telèfon amb Putin i dona la guerra al vinent gairebé per acabada. El govern espanyol prepara un escut social per pal·liar els efectes de la guerra en l'economia. El G7 es planteja recórrer a les reserves per frenar l'escalada històrica del petroli.
En portada també el menac del futur Sobrepas. El projecte doblarà l'espai museístic. Altre tema és el pacte per apujar el sou als professors 3.000 euros anuals. Els sindicats majoritaris es neguen a signar l'acord i mantenen les vagues. També parla del venciment de les patents que avaritarà els medicaments contra l'obesitat.
També el futur hospital de Girona ja té projecte guanyador. S'acaba el 2031. Parla de la Torre de Jesús, la creu de la Sagrada Família, brilla sense vestides. I has predabat electoral entre Joan Laporta i Víctor Font.
Acabem amb el punt avui, que titula Xile gira la moneda. La dreta pinotxatista torna a la presidència xilena amb José Antonio Cast, avalador del dictador i alineat amb el trompisme. El dia d'ahir, la crònica de Xevi Sala Puig, generacions que degeneren. El fins ara secretari general de Nuevas Generaciones deixa el PP amb un pam de nas i demana el vot per a Vox.
Altres cròniques, una de Maria Seguer, Cada litre puja, Cada conflicte es paga, i una d'Anna Serrano, que es titula Dubta en el tercer aniversari sense comptes. I l'esportiu titula que el Barça visita el Newcastle en l'anada de vuitens de la Champions. Retrets i acusacions en el primer cara a cara entre la porta i font. Aquests són els titulars d'aquest dimarts 10 de març.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Moment ara baix gaire al dia per a l'anàlisi de l'actualitat. Moment d'opinió. Els dimarts acompanyats, com tots vostès saben, d'un periodista tot terreny. És en Joan Boronat. Publica el diari de Tarragona des de fa dècades i és corresponsal de Catalunya Cristiana a nivell de l'Arcabisbat. El tenim un dia més a l'altra banda del telèfon. Joan, bon dia, benvingut.
Bon dia i ben trobats. Escolta, avui ens fixem en la visita que farà el Papa Lleó XIV aquest mes de juny en el marc d'un viatge apostòlic a l'estat espanyol. Està previst entre el 6 i el 12 de juny.
Però val a dir que el pontífex passarà al voltant de 40 hores a Barcelona, els dies 9 i 10, on participarà en diversos actes simbòlics, com per exemple la celebració vinculada al centenari de la mort d'Antoni Gaudí i també la inauguració de la Torre de Jesús de la Basílica de la Sagrada Família.
Encara no n'havíem parlat nosaltres d'això aquí al dia. Segur que quan ens apropem a la data posarem aquest assumpte damunt la taula. En tot cas, per començar, jo et vull preguntar, Joan, és un esdeveniment religiós, és un esdeveniment polític, és més cultural, és mediàtic? Tu com ho veus? Bé, jo crec que és una mica de tot plegat. És un conglomerat de sensacions, de realitats, no? El fet és que
El Papa Lleó de XIV està preparant ja les maletes i tal com va informar el Vaticà el 25 de febrer, donarà així el tret de sortida als preparatius del que serà un esdeveniment històric per a l'Església de Catalunya i a nivell social. Hem de matisar que en una mateixa comunicació del Vaticà, en aquest cas, s'han confirmat tres viatges internacionals del Papa Lleó per als propers mesos.
Fins ara, ho dic perquè fins ara no era habitual que la Santa Seu hi informés així de diferents viatges internacionals, però sembla ser que aquest costum s'està canviant i hi ha una nova forma de gestionar l'agenda del Papa, no? A més a més de confirmar l'esperat viatge del mes de juny aquí a Catalunya, amb etapes a Madrid, com bé has dit, i a Barcelona, Canàries, Lló, el 14, farà dos viatges més abans de venir aquí.
El 28 de març visitarà el Principat de Mónaco i serà el primer pontífex que viatja a aquest petit país europeu. Després es desplaçarà en viatge a una extensa gira pel continent africà. Com bé hem dit, es tracta que el papa estarà present a Barcelona,
en el centenari de la mort de l'Antoni Lodi, la benedicció i inauguració de la Torre de Jesucrís a la Sagrada Família, i que a Madrid i a Canàries també hi serà. El viatge, com està definit des de la Santa Ceu, serà dels 6 als 12, ja ho has dit, de juny, i després d'anar a Madrid vindrà a Barcelona amb tot això. Precisament la benedicció...
de la torre de la Sagrada Família és justament el dia 10, la data exacta del centenari de la mort de Gaudí.
Falta conèixer alguns detalls. Mira, aquí volia anar, perquè et volia preguntar, Joan, se sap tot ja de com serà aquesta visita? Clar, jo ara deia 40 hores. Què donen per fer aquestes 40 hores? El Papa no es mourà de Barcelona? Pujarà a Montserrat? El veurem amb altres indrets de Catalunya? O simplement se centraran els actes amb el que ja s'ha anunciat fins ara?
Sí, els detalls de la gent encara no es coneixen del tot bé. Precisament la setmana passada jo parlava fent una entrevista al bisbe de Solsona, que és el francès Conesa, que va fer estar d'aquí a Tarragona durant tota la setmana per dirigir exercicis espirituals al clargat tarragoní. I us vaig preguntar sobre això, no?,
i em deia que faltava última dels detalls, però que hi havia molta il·lusió per part del Sant Paren venir aquí, i ell va parlar recentment allà al Vaticà, amb motiu de la visita dels seminaristes del Seminari Interviu Cesà de Catalunya, que van fer a Roma. El que sí que és cert és que el dia 10, al matí, es farà una oferenda floral a la tomba de l'arquitecte Antoni Olí,
a la cripta de la Sagrada Família. I cada tarda hi haurà la solemne celebració eucarística de commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaulí i la benedicció i inauguració de la Torre de Jesucrist. Està previst que vagi a Montserrat i, com bé apuntaves, i aquí val la pena de fer un incís,
fora del territori de la diòcesi de Barcelona, només posarà els peus en una altra diòcesi catalana, que és la de Sant Feliu de Llobregat. Per què? Doncs perquè Montserrat, després que es dividís la diòcesi de Barcelona en tres bisbats diferents, Montserrat va anar a caure, diguem-ho així, a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Per tant...
serà l'únic adiós, sí, sí, fora de Barcelona, en la qual, de les de Catalunya, hi posarà els peus del Sant Pare. Dic això perquè aquí a Tarragona, alguns dels periodistes, dels pocs que hi ha que es dediquem a la part de premsa i generalista, a la premsa religiosa, doncs sí que ens sobte una mica, o ens agradaria, millor dit,
que el papa, amb la seva estada a Tarragona, fes una escapada, el papa amb l'estada a Catalunya, vull dir, fes una escapada a Tarragona. Per què? Doncs van venir Benet XVI el 2010, a Barcelona, i Joan Pau II el 1982, i també n'ha anat a Montserrat. Llavors, què passa? Tarragona és...
és el cap i casal de l'Església de Catalunya. L'Arteviso de Tarragona és el president de la Conferència Episcopal Tarragonense. La diòcesi és històrica. Segons la tradició, mantenim que és molt probable que Sant Pau va venir a Tarragona i va entrar el cristianisme a la península ibèrica per Tarragona. Tenim els primers màrtirs, sant fructuós. És a dir,
té una entitat, l'Església de Tarragona, com sigui que potser s'hauria hagut de plantejar seriosament de proposar-li al Sant Pare de fer aquesta visita. Mira, veus, ja sabíem que aquí hi havia alguna cosa per treballar. En tot cas, és probable o està descartada aquesta visita a Tarragona?
Està descartada perquè nosaltres en la trobada que vam mantenir amb l'arcabisbe a la premsa, amb l'arcabisbe de Tarragona, amb motiu de la festa de Sant Francesc de Sales, que és a finals de gener, se li va preguntar i simplement es va limitar a dir que no, que no estava previst i que no vindria aquí. Però no sabem si se li van proposar o no, això em va quedar en compte.
Joan, quin impacte pot tenir la visita del Papa de Roma a Barcelona a Catalunya? Vaja, es parla moltes vegades de logística, de seguretat, del cos públic però també alhora hem de fer referència a la projecció en aquest cas de la Sagrada Família i de gaudir al món Sí, l'impacte és important perquè només hi ha una dada significativa
La visita del papa Benet XVI l'any 2010 va tenir una repercussió de visites i de turisme a Barcelona fins que les visites al temple de la Sagrada Família es va incrementar en un 38% als visitants. Ara podria passar el mateix, tot i que des de la mateixa Sagrada Família també avancen que
que més afluència de visitants podria portar problemes per a la capacitat logística de la basílica, no? Doncs bé, evidentment, la visita del Sant Pare ja no és potser un fet tan extraordinari com va ser la visita del papa Joan Pau II, doncs perquè...
Els papes en els temps moderns tampoc viatjaven tant. Va ser potser en Joan Pau II que ens van plantejar des del Vaticà aquestes terapiatges per arreu del món. Com deia, ja no és un fet tan excepcional, però sí que suscita una expectació important, una logística important, uns sistemes de seguretat que s'han d'activar,
Potser la trobada a Madrid, que crec que és el Santiago Bernabéu, amb milers i milers de persones, i de joves sobretot, potser a Madrid, per la circumstància de ser la capital de l'Estat, no suposa un esforç tan gran reactivar els sistemes de seguretat, els costos de seguretat i tal. Però bé, que sí, que evidentment,
serà d'una repercussió internacional la visita a Barcelona tenint en compte que el temple de la Sagrada Família és l'església catòlica més alta del món i això per aquest sol del fet ja té una repercussió important. També algú dels organitzadors de la comissió organitzadora com és el jesuïta Enric Puig ha dit que el papa no hauria vingut
si no coincidís amb el centenari de la mort de Jordi. Per cert, Joan, els viatges papals inclouen en moltes ocasions trobades amb col·lectius vulnerables. Entenem aquest tipus de gestos per part del pontífex. D'això en tenim constància? N'hi haurà alguna d'aquesta mena de trobades a casa nostra? O són aquests detalls de la gent que deies que encara no coneixem?
A hores d'ara jo no tinc constància que s'hagi programat una activitat o una trobada d'aquestes característiques. Ara bé, quan se sàpiga el detall de la visita del Papa i com es repartirà la seva estada a Barcelona, possiblement...
rebi representants de col·lectius determinats entre els quals hi pugui haver una representació de sectors de vulnerabilitat. Tinguem en compte que les Càritas i Osanes és un dels seus camps de treball...
una de les facetes més importants de Càritas, la marginació, la pobresa, i que són Càritas un organisme, una ONG, sense ànim de lucre i vinculada a l'Església Catòlica, que tingués uns moments d'entrevista amb el Sant Pare.
Va, que quan es faci pública tota aquesta agenda ens en tornarem a fer res a nosaltres aquí al programa, de ben segur que acompanyats d'en Joan Boronat, que fa seguiment també d'aquesta actualitat vinculada a l'Església. Joan, gràcies per compartir aquesta estoneta amb nosaltres. Una abraçada i fins la setmana que ve.
Doncs adeu-siau, bon dia i fins la setmana que ve. Nosaltres en aquestes alçades del programa, com sempre, fem una petita pausa, però abans tenim una nova pàgina musical en català, que aquest cop ens porten al Sopa de Cabra, que divendres passat van publicar una versió electrònica del seu clàssic Camins, amb la cantant su i el disc jockey Mont DJ. El grup gironí celebra així els 25 anys aquesta cançó amb la publicació de Camins, Somnis i Promeses.
La Costa, el so EDM, de música electrònica de ball, i amb la producció de Maiken Rau, Bravo i David Rossell. Camins, somnis i promeses sona d'aquesta manera. Nosaltres fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara!
No tinc clar el camí que em portarà. Camins que ara s'esvaeixen.
que hem de fer sols, camins vora les estrelles.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra.
Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona. Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026, Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Els Munts, Avinguda Montserrat, número 4, telèfon 977-1304-34. Farmàcia Els Munts.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
La Ràdio Moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torre d'Embarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El president de la Generalitat, Salvador Illa, acaba de designar un nou acord en matèria educativa, en aquest cas per a la millora del finançament dels centres d'iniciativa social. En total, el govern mobilitzarà prop de 400 milions d'euros.
Es tracta d'un acord integral per millorar el sistema educatiu català de manera integral en tots els aspectes que ens permetran millorar la feina dels docents i l'aprenentatge dels alumnes. Per tant, també havíem d'estar presents com a part activa els centres educatius d'iniciativa social amb una importància en nombre d'abumnes, en tradició, en l'educació del país, molt, molt rellevant.
Per part de les patronals, l'acord l'han signat la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana, l'Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya. I també en clau política, el govern activarà avui un grup de treball permanent per donar resposta als efectes econòmics i socials de la guerra a l'Iran. L'integrarà el mateix executiu i representants dels sindicats majoritaris i de les patronals catalanes
amb l'objectiu de protegir les empreses i els jocs de treball de Catalunya. Tot plegat davant d'unes conseqüències que ja es comencen a notar amb l'increment del preu del petroli que impacta directament en un encariment a l'hora de posar benzina. Això preocupa a banda dels conductors, sectors que indepenen directament, com ara transportistes, pescadors i pagesos.
Hi ha mobilitat en aquests moments retencions importants a la B10 cap a Nus de Llobregat i també a la B20 en el mateix sentit. També 2,5 quilòmetres més de cues cap a Nus de Trinitat. A banda també hi ha cues a la C58 entre Montcada i Nus de Trinitat i també a la C33. Un carrer tallat a la B30 entre Cerdanyola i Sant Cugat, en aquest cas per una varia, també dificulta la circulació.
I hi ha un altre carril tallat, en aquest cas, a l'Avideu, a Santa Coloma. També retencions a l'AP7 entre Barberà i Santa Perpetua i direcció Girona des de Sant Cugat. També un altre accident, en aquest cas, a l'A2 entre Bellloc i Lleida, talla un carril i també hi ha boira densa en aquests moments a la Nacional 240 entre Montblanc i Tarres.
I els hem atès aquesta matinada tres persones per un incendi en un habitatge a la Rambla de Ponent de Tarragona després de ser evacuades pels bombers. Es tracta de dos homes que han tingut afectacions lleu i que han estat donats d'alta al mateix lloc del feig i també una dona que ha estat menys greu i que ha estat traslladada en aquest cas a l'Hospital Joan XXIII. El foc ha cremat totalment un pis de la primera planta i l'escala comunitària estava plena de fum.
Els veïns s'han confinat als pisos i balcons de l'edifici i els bombers els han assistit fins que la zona ha quedat assegurada i ventilada. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, vaja, ja venim d'una petita pausa, així que gràcies i són dels que ens mantenen el diàl en aquesta breu desconexió que hem fet. És dimarts 10 de març i han de saber que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha presentat aquest dilluns el Pla de l'Avellana 2026-2028 al Camp de Tarragona.
Inclou 25 mesures per garantir la continuïtat del cultiu de ballaners i reforçar la competitivitat i la sostenibilitat del sector afectat en els darrers anys per la competència internacional, l'augment de costos, la sequera i l'envelliment dels productors. Entre les actuacions previstes hi ha la creació del Hub de Sanitat Vegetal de la Fruita Seca,
Noves línies d'ajuts i finançament, accions per millorar la qualitat i promoció de l'Avellana catalana i mesures per reforçar el regadius. Un pla que s'estructura en set eixos estratègics i també preveu la creació de la taula de governança de l'Avellana i un observatori del sector per fer-ne seguiment. A més a més, es vol impulsar la promoció del producte amb iniciatives com programes educatius a escoles amb la participació de la denominació d'origen protegida
Avellana de Reus, des de Baix Gaildia, sempre al costat del sector primari, els nostres pagesos i pagesos, aquells que fan que cada dia puguem tindre un plat a taula. Va, però ara deixarem de banda tot això, perquè per començar anirem a la Biblioteca, no s'ho perdin. Una nova iniciativa de caire infantil pels més petitons de la casa, que tot just s'ha estrenat, encara no fa ni 24 hores, a la Biblioteca d'Altafulla.
I després, un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'Eco del Gaià, eco d'ecologia i també de sostenibilitat i medi ambient. Amb la seva companyia ens espera tot això i moltes més coses aquí, a Baix Gai al Dia.
Baix Gaià al dia és a prop teu. A l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Ho dèiem ara, la Biblioteca d'Altafolla ha posat en marxa aquest mes de març una nova activitat que vol destinar específicament a infants a partir de dos anys. Es tracta d'un cicle de compte a comptes que pretenen acostar la lectura a una franja d'edat que sovint queda en segon pla en les activitats habituals d'aquest centre de lectura perquè encara són massa petits per atendre tota l'estona que dura un compte a comptes tradicional. Doncs bé, ara amb aquesta proposta el que es vol és...
Arribar a aquest públic i fer que els nens i nenes puguin gaudir lliurement de l'estona de Contes, al seu ritme i sense haver d'estar asseguts en una cadira. Qui dinamitza aquesta activitat és la Conta Contes per excel·lència del poble d'Altafulla, la Pepi Miró, que avui converteix una estoneta amb nosaltres a Baixa i al dia. Pepi, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia, gràcies. Com va anar aquesta activitat que s'estrenava justament ahir a la tarda i que ara de fora de micròfons m'explicaves de les bones sensacions que va transmetre? Sí, va estar molt bé perquè, clar, van vindre els nens petitons, així d'un anyet, dos anyets, tres, amb els pares o les mares, molt bé, molt bé.
Llavors, és clar, jo que estic acostumada a explicar contes dreta, dretra, i contes que m'invento i contes que explico en persona així, i m'abellugo molt i canto i estic molt activa tot el rato per explicar el conte, no? I aquesta vegada era completament diferent, perquè era llegir el conte. Llavors jo vaig estar sentada a terra amb els nens,
Tu ets molt activa, estic convençudíssim que et va costar molt de fer aquest exercici, Pepi. Sí, perquè me sortia el bellugar-me, però bueno, no sé, ho vaig anar fent, eh? O sigui, també a vegades encara que et belluguis una mica i facis coses també va bé, perquè així els nens també es despejen una mica, si estan una miqueta... Perquè a vegades això d'explicar comptes pot ser que el nen s'adormi, eh? Perquè...
Home, de fet, som... Som no, som. I aquí parlo amb primera persona del programa. Som moltes les famílies que abans d'anar a dormir el que fem és agafar un conte, dos, i depèn del dia s'ha de negociar perquè se'n volen més d'explicar contes al llit per acabar de reposar i poder descansar com toca. I el nen dorm la merda bé, perquè dorm relaxadet amb la història que li heu llegit als pares, diguéssim.
Escolta, d'on surt aquesta iniciativa? A qui se li passa pel cap de dir per què no expliquem contes en aquestes franges d'edat que potser no les acabàvem de contemplar fins ara en els contes tradicionals de la biblioteca?
Llavors, clar, ells sempre veien allí, com que hi ha l'espai aquest per nens, per infants, que està molt bé, i està ple de contes allí, i clar, a vegades venen els pares i agafen un conte, però, bueno, era la qüestió esperar perquè els nens aquests tan petitons, perquè, clar, els contes, normalment, els que, per exemple, els que explico jo, la gent que va explicar contes,
Són per nens més grandets, no?, que són de 4, 5, 6 anys i així, no? I clar, d'aquests tan petitonets, doncs clar, no poden estar atents perquè són molt petits encara, no? I llavors era perquè comencin a agafar una miqueta de rutina, que estiguin sentadets a la biblioteca i que els puguis llegir un conte i que t'escoltin sentats a terra...
De fet, a la biblioteca hi ha una zona infantil amb uns racons, amb unes catifes, amb uns puffs, això facilita una comoditat també perquè tota aquesta canalla pugui estar atenta a l'activitat que hi ha. Còmodo i el seu estil, no amb una cadira, sinó terra, cosa que també jo vaig estar assentada a terra i llavors les feinades que tenia per aixecar-me, per això...
Però bueno, encara estic hàgia, encara estic hàgia. Escolta, com va anar? Estàs contenta d'aquesta primera experiència? Ah sí, molt, molt, molt. Hi ha molt, molt de veritat. Van vindre molts nens, així petitolets, van estar molt quiets, van escoltar molt, perquè vaig explicar primer...
Primer explicarem un conte clàssic, per exemple. Ahir vaig començar amb el Patufet. I clar, amb el Patufet sempre li cantes la cançó de... Patim, patam, patum, homens i dones tan catret. Patim, patam, patum, no trepitzeu el Patufet. I quan cantes la cançó, aquesta cançó molts nens ja la coneixen perquè els pares ja els hi canten, no? O la guarderia, o així...
I és una cançó que agrada molt als nens. La del patim, patam, patum, encanta. Llavors els hi cantava la cançó del Patufet. Després d'explicar tot el conte del Patufet, ja vaig explicar un conte més modern, com si haguéssim, no tan clàssic. És a dir, aquesta és una combinació que se n'hi ha repetit.
La del conte clàssic amb un altre conte, un altre llibre que no té per què ser una d'aquestes històries tradicionals que ja coneixem. Ah, això mateix. O sigui, un de clàssic i un de més com a més modern, com si diguéssim, més cap aquí, no?
Llavors vaig explicar la màquina de les abraçades, que és un nen que té moltes abraçades i tot això amb dibuixos, clar, no? Llavors, ja saps, és anar ensenyant als nens del llibre... Ostres, això... Has de tenir també aquesta habilitat, perquè no és el mateix explicar un conte a un nen o a un o dos nens...
Que no tota aquesta canalla que pot acabar fent acte de presència a la biblioteca, suposo que amb les seves famílies. Vull dir que anar ensenyant el conte... Vas ensenyant el conte, vas fent... Si els nens estan assentats al voltant meu, doncs anava ensenyant el conte, donant la volta, tota la circunferència perquè els nens neixin veient els dibuixos i les lletres.
Que veiessin què és el conte que està escrit, no?, que és així, perquè és lectura, no?, perquè vegin el que és la lectura d'un conte, no?, diguéssim. Ho havies fet mai, tu, això? Quan, per exemple, en la teva etapa professional, no?, quan...
Exercies de monitora, per exemple, de menjador, a l'escola de Portalada. Explicar contes en canalla tan petita? Això ja... Ho fer els que m'inventava. Els que t'inventaves. Però no llegir. Sempre explicats. És el meu estil, és explicar contes, no? Llavors, clar, amb els nens petits els explicava contes que m'inventava o contes clàssics, no? Que és igual, com que sempre m'ha agradat molt cantar, sempre faig el conte, canto una miqueta, no? Per tant, és
també una experiència nova per tu, aquesta, totalment? Totalment, totalment, nova, nova, de posar-me així, santadeta, tranquil, a terra, i anar ensenyant el llibre, i explicant, tranquil·litat, i fent les veus, això sí, que fer la veu de la mare, o el que sigui, no? Fas una miqueta de la veu del personatge, no? Com si diguéssim, però el que és així, santadeta, i amb tranquil·litat, doncs sí, m'ha costat una miqueta, perquè sóc, m'abellugo molt, i aquesta vegada, clar, repeteixo tant, i aquesta santadeta,
Escolta, has portat contes, els tens aquí damunt de la taula de l'estudi, aquests seran els que explicaràs a la propera sessió d'aquest format. Això com anirà? Serà un conte contes que s'anirà repetint?
Sí, això serà el primer dillums de cada mes, el primer dillums de cada mes, es farem això que és a la biblioteca, a la tarda, a les 5 i quart, llavors això ho explicarem, un conte clàssic i un conte més modern. Llavors ja estic preparant pel dillums del mes que ve, que el dillums del mes que ve cau en Setmana Santa, llavors haurà de ser el dillums 13, em sembla, dillums 13. Sí, sí, exacte, sí, sí.
Ah, llavors ja estic preparant la caputxeta vermella, que llavors aquest conte de la caputxeta vermella, per exemple, té dibuixos que surten, el pots tocar... Ah, això t'anava a dir, a més a més, és un conte amb textures, que això també agrada molt, no?, a la canalla. Sí, amb aquests que són tan petits, els ensenyes, mira, toca, veus, les orelletes, i està molt bé.
I aquest està molt bé. Llavors farem aquest, de la caputxeta, i després un altre, que és l'ovelleta que va venir a sopar, que és un conte d'una ovelleta que va sopar a casa d'uns amics i se la volen menjar, i és molt boniquet. També té els dibuixos, també s'han de mirar que siguin uns dibuixos que siguin fàcils d'entendre, els dibuixos del conte, perquè a vegades hi ha...
estan molt atapeïts, així, no, han de ser dibuixos clars i que els nens entenguin el dibuix, que no es facin un liu amb molta lletra ni molt de dibuix, llavors, aquests són dibuixos veus, són dibuixos molt clars, molt bonics. Aquí surt l'ovella, surt el llop, surten mans, però és molt, no sé com diu, intuïtiu o fàcil, també, de veure i comprendre per aquesta canallà petita què és el que passa
Passa en cada moment. Molt bé, i ho veu perquè ves ja poca lletra, poc diàleg. Bé, poc diàleg, el diàleg el fas, no, però és més explícit el dibuix, no? El dibuix és el que fa que els nens entenguin, ves aquest llop que es vol menjar l'ovelleta i així, però aquest és un conte molt simpàtic, molt, aquest de l'ovelleta que va venir a sopar, és molt simpàtic, s'ho passaran molt bé.
I la caputxeta, el clàssic de la caputxeta. Escolta, i ara que dius que s'ho passaran molt bé, què et van dir ahir quan es va acabar l'activitat? Perquè probablement eren nens i nenes que no havien, potser, ni entrat mai a la biblioteca o ni participat mai en una sessió de compte com.
Alguns sí, alguns es veuen que hi havia un nen de dos anys, quasi tres, així molt maquet, aquest ja anava amb la seva mare agafant llibres, o sigui, aquest ja anava, o sigui, ja es notava familiaritzat amb la zona, no? I els altres no, els van agradar, ja t'he dit que van estar molt bé, molt contents, i van estar molt quiets, que és el que era l'important.
que molt quiets, es bellugava el normal, però vull dir, no ploraven, que a vegades depèn de com, si estan incòmodes es posen a plorar, com que són petits, i clar, llavors tu estàs fent alguna cosa i si el nen plora, molesta, interrompeix tota la dinàmica. Però no, no, no va plorar cap nen, tots allà quietets, amb els seus pares, allà sentadets a terra i així, i va estar molt bé, estic molt contenta.
M'explicaves fins i tot, abans d'entrar a l'estudi, que hi havia una mare que donava pit al nen i el nen estava molt fixat en tot el que explicaves, posava molta atenció. Li anava donant el pit, però el nen, cara a mi, diguéssim, així, cara a mi, el nen anava allà mirant-me a mi, el nen. Me va fer una gràcia i, a més, el nen feliç, allò així, no?
Molt bé, va estar molt bé. Escolta, la importància d'una activitat com aquesta perquè els nens i nenes de ben petits ja agafin aquest hàbit d'anar a la biblioteca, de llegir i de tenir cura i estima pel...
Pels llibres. I tant, i tant. I sapiguer que els tens que agafar, els pots mirar, que no els tens que trencar, no? Mirar, després quan els acabes, doncs li saps el llibre, tu, amb una capsa que pots allà, guardadets, vull dir, i això, sobretot, que no els trenquin i que estiguin... que no corrin per la biblioteca, a veure, o sigui, que han d'estar... que no és un parc...
És un llibre perquè estiguis, que et belluguis, normalment, però sense córrer, ni sense... Així, no? Normal, no? Amb tranquil·litat, no? Amb el llibre, després si els pares te l'expliquen, o te'l mires tu, perquè hi ha un munt de llibres que pels nens molt fàcils de llegir, pels nens petits, no? Vull dir que, clar, si penseu que la biblioteca aquesta infantil està ple, ple, ple de llibres. Val molt la pena de
visitar, qui ens estigui escoltant i no hagi estat mai a la secció infantil de la Biblioteca d'Altafulla. A més a més, és una biblioteca moderna amb unes instal·lacions que es van inaugurar fa un any i mig màxim. Per Sant Martí de l'any passat, no d'aquest any, sinó l'altre. Exacte, per Sant Martí del 24. Per tant, parlem d'unes instal·lacions d'un any i mig modernes i adaptades a les necessitats d'aquest públic infantil.
I a més està molt bé perquè té aquesta part per la infantil i després té un fónduc mig tancat per als nens una miqueta més grans que hagin de fer deures o fer treballs en equip. Tenen un departament.
que poden entrar allà dintre, com un despatxet, i allí poden treballar a la mar de bé. Els nens que venen a estudiar ja fer deures, així per l'edat aquesta de 8, 10, 12 anys, així. Vull dir que està molt bé. A més, és això que té molta llum i és una biblioteca que té molta vida, molta vida.
Escolta, Pepi, creus que les famílies generalment t'entimà a explicar contes als nens i nenes, o no? Una mica la teva experiència o el que hagis pogut observar, sigui amb l'activitat d'ahir o sigui amb altres, que també fas a la mateixa Biblioteca del Tafulla i estan encarades al públic infantil. Ho dic perquè moltes vegades el ritme de vida...
i impedeix de fer segons què i després hi ha una altra cosa que ho poso aquí damunt la taula que és el fàcil posar a la tele uns dibuixos una pel·lícula o el mòbil i alguna cosa que es vellugui i ens en oblidem i jo recordo per exemple que a casa meva s'explicaven contes quan per exemple hi havia alguna canalla que li costava de menjar
I això tinc la sensació que ara no es fa tant. No es fa tant, potser perquè els hi posen la pantalleta o el que sigui d'allò, per si els costa menjar, doncs menjen mirant la tele o mirant el que sigui, el mòbil. Però, de totes maneres, jo ho veig...
que també els nens avui en dia fan moltes activitats extraescolars, que si fan futbol, que està molt bé, fan esports, que si van a l'inglès, que si van a l'escola de música, fan moltes activitats funcionales.
fora, eh?, quan surten del col·le, vull dir, que ja està bé, no? Llavors, aquests nens sempre estan fent coses, i els agrada, claro, no? Però vull dir, que potser per vindre a la biblioteca, anar a la biblioteca, un dia hi poden anar, però el reste dels dies no, perquè fan moltes coses, no? És com un...
costa més, no? Llavors també jo els nens que coneixo que venen quan explico contes així, venen molts de nens, però vull dir que a la millor, ui, quan expliques contes, tal, ui, no, perquè el nen té futbol, ai, quina pena no podem vindre que té futbol, no? Vull dir que a vegades et trobes que tenen moltes activitats. Aquí hauríem de fer una reflexió també en general,
que hi ha canalla que d'una banda per la conciliació dels adults, també s'ha de dir, de vegades és una necessitat haver de recórrer aquestes activitats perquè els pares treballen, tenen uns horaris que necessiten deixar els nens i nenes en alguna d'aquestes sessions que estan dirigides.
Però de vegades hi ha canalla que té unes agendes que semblen ministres. Sí, sí, per això que a vegades també són, perquè també els pares, avui en dia, que mou bé, volen que els nens estiguin ben preparats i que sàpiguen de tot, que siguin esportistes, que sàpiguen de música, que els agradi la música, vull dir que s'hi van l'inglès, sobretot, o el que sigui. No cal anar, tampoc, de manera obligatòria, a la biblioteca en una sessió de contacontes, perquè els contes es poden agafar en préstec
o els contes es poden comprar a la llibreria i explicar-los i consultar-los a casa i obrir-los i tocar-los. Sí, sí, sí, hi ha el servei aquest de prèstec que va molt bé perquè vens i pots agafar el conte que vulguis i llavors el llegeixes a casa. A més és això, torno a repetir, hi ha una quantitat de contes que no te'ls acabaries mai de llegir i veus com pot ser que hi hagi tantes contes dedicats a la canalla, però un munt, un munt, un munt, un munt.
Des de les escoles s'està fent molt bona feina, també s'ha de dir, eh? Iniciatives com, per exemple, la maleta viatgera, que va voltant per les famílies i fa que aquests nens puguin entrar també a les biblioteques i, si no les coneixen, doncs començar-se a familiaritzar amb aquest tipus de...
A totes les escoles hi ha la petita biblioteca, l'escola, llavors, a part que ho llegeixen a classe, també tenen la biblioteca de l'escola. I aquí, clar, fan això cada divendres, no?, les companyes de la biblioteca van a diferents escoles i porten això, llibres, perquè els nens llegeixin, no?, que està molt bé, és un servei molt útil, el servei de portar d'escoles i biblioteca, no?, amb aquest...
Després també hi ha el servei, quan ve el més bon temps, ara no que fa fred, per exemple, els nens de les guarderies venen a la biblioteca, els porten els mestres de les guarderies, venen a la biblioteca perquè vegin el que és una biblioteca, els ensenyen tota la història de la biblioteca, després al final els explico un conte per la seva edat, nens de guarderia, o nens de P4, o nens de I4...
I 3, i 4, i 5. Porten els mestres un determinat dia i venen a conèixer la biblioteca, que molts nens ja la coneixen, però venen tots en grup, no?, amb els professors i així veuen el que és la biblioteca. Pepi, aprofitant la benentesa, ja que tenim aquí el programa, t'he de preguntar per les aventures del Pepito si se'n preveuen més o no, perquè recordo, mira, l'última vegada que parlàvem aquí al programa...
aviat farà un any perquè era una prèvia de Sant Jordi en la que doncs amb tu parlàvem també d'això de contes infantils i de tot el que preparàveu de cara al dia del llibre per tant la pregunta és obligada tindrem més aventures del Pepito? Bueno aquesta vegada he escrit un relat més curt un conte del Pepito amb aquest llibre que ara traurà l'Òscar Ramírez sí que és col·laborador d'aquest programa per cert l'Òscar el tindrem demà aquí
Sí, doncs he col·laborat amb un llibre que traurà aquest, ja us ho explicarà ell, que per això és el jefe. I he col·laborat amb un llibre d'aquestos que sortia ara per Sant Jordi. He col·laborat amb un conte amb les aventures del Pepito. Petit relat, eh? No, no és un conte allà, és un petit relat com altres que col·laboren. Jo col·laboro amb el Pepito. Cada un col·labora amb la seva personalitat, amb la seva manera d'escriure. El meu, com que són els contes, col·laboro amb aquest llibre explicant un conte del Pepito.
En podem saber alguna cosa així, algun titular que ens diguis? El nom del conte. El nom del conte, per exemple? Sí, és un cocodrilú. És que al Pepito es troba en un cocodrilú al riu Gaià. No direm res més. Sabem que ens ho passarem molt bé, segur, amb aquesta aventura.
Perdona, que se m'oblidava una cosa, que també d'això que fem dels contes pels nens petits, també després hi ha, també és un altre dilluns del mateix mes, hi ha la Gil, que és una senyora anglesa que viu aquí, a Altafulla, que explicarà contes en anglès.
Ah, caram, això també és una novetat, per tant, d'activitats relacionades amb la literatura, amb els contes i amb la lectura, però en anglès. En anglès, o sigui, lectura és el mateix que faig jo, però en anglès. Aquesta entenem que serà ja per canalla més gran, no?
No, no, no, per ells, per ells, el mateix. També per dos anys. Sí, o sigui, jo ho faré en català i en castellà, el que sigui, no? I aquesta, i aquesta, la Gil, és que no sé si és Gil, Gil. La Gil ho farà en anglès, el mateix, ho explicarà, llegirà un conte en anglès. O sigui, per ens petits, eh? O sigui, suposo, perquè així també se vagin acostumant al so de l'anglès, i suposo que ella, com que...
Parla el català i el castellà, si hi ha alguna cosa que no entenen, suposo que ho anirà traduint. Però no sé com ho farà, eh? Això ja ho explicarà ella. Ja ens ho explicarà ella i ens ho posem en contacte. Molt atractiva també aquesta activitat que ens acabes de dir. També serà un dilluns, diguéssim, no? Del mateix mes, jo al principi i ell al final de mes.
Pepi, escolta, gràcies per aquesta estoneta aquí al programa. Jo m'ho passo sempre molt bé. A més a més, aprenem moltes coses, difonem molta informació que crec que també és d'interès per l'audiència d'un programa com aquest, que entra a les cases d'altafollencs i altafollenques, però també de molta gent de Torredembarra o de Roda de Barà.
que ens escolten a través també d'aquestes emissores. I com a dona inquieta que ets, escolta, gràcies per aquestes quatre passes que fas sempre i que et porten cap aquí al nostre estudi. Per cert, que et vam veure dalt a l'escenari aquest dia del dia de la dona.
Sí, va ser que vam fer amb la Dalina Martínez, que som del grup d'Èxia Social de Dones de Teatre, vam fer les troberits, que eren les trobadores, hi ha els trobadors, i en femení són les trobadores, però no, és troberits, que ve d'Occitània, allà del Llenguadoc, per allà, i vam fer tota una representació de la història de les troberits.
I va estar molt bé. La Pepi Miró, una dona incansable i sempre predisposada a tot i per alta fulla. Pepi, gràcies per compartir amb vosaltres aquesta estoneta. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres.
Doncs també un dia més aquí a la sintonia de l'Eco del Gaià. Parlem de medi ambient, parlem de sostenibilitat i normalment ho fem de la mà de les entitats que de forma activa trepitgen el terreny. Ens parlen de les recerques que duen a terme, però avui tenim per primera vegada la regidora de Sostenibilitat, Salubritat i Penestar Animal a l'Ajuntament de Torredambarra. És l'Angi Muñoz. Angi, benvinguda, molt bon dia. Bon dia, què tal?
Doncs bé, amb ganes de conèixer algunes de les novetats que teniu preparades per enguany i també dels canvis que heu fet a la regidoria perquè li heu donat com un impuls diferent a aquest mandat, sobretot de cara a aquest 2026. Ja vau agafar el compromís l'any passat.
d'ampliar la perspectiva, podríem dir, d'anar més enllà del que és el terme municipal estrictament i ampliar horitzons. Correcte, mai t'ho he dit. La veritat és que sí. Bé, les novetats aquest any amb el programa d'educació ambiental, perquè al final el que hem intentat fer durant aquest mandat és consolidar aquelles activitats que estaven tenint èxit,
I sí que és veritat que sempre mirem, no?, doncs Torredambarra, el poble costaner, veiem les nostres platges, el nostre mar, però poques vegades, no?, hem mirat què hi ha sota, no?,
Sí que és cert que de la mà d'alguna entitat, com per exemple, si n'hi va al demà, per exemple, fa uns tastets al mar tots els estius, fan una miqueta de snorkel i demés, i tenen aquesta activitat, però sí que és cert que nosaltres, arrel d'aquesta inversió en el fons marí per la que vam apostar l'any passat amb el projecte Marlin, doncs vam...
com si diguéssim vam adquirir un compromís en què començaríem a treballar sobre la protecció del nostre fons marí. Llavors aquest any el que tenim són una activitat que és conèixer primer el que seria...
la confraria de pescadors i el centre d'estudis que tenen a Natural Arrive, on està el laboratori, on treballen amb tot el tema, no només del biòtop, sinó de totes aquestes dades que s'estan recollint gràcies a aquestes mesures que s'estan fent, sinó que, a més a més, el que farem serà engegar aquesta taula del fons marí,
de protecció del Fons Marí, on puguin, no només intentarem que sigui una taula el menys política possible, ja t'ho dic ara, perquè al final el que volem és que sigui la gent que coneix el Fons Marí, que siguin aquestes entitats, que siguin les persones que estan interessades i que tenen una vinculació amb la mar,
qui ens digui què podem fer nosaltres des de l'Ajuntament per aconseguir una major protecció d'aquest fons marí. Per tant, primer el que cal és conèixer, com bé deies, per saber què és el que es pot impulsar per tal de protegir el fons marí.
Entenc que aquí us poden posar deures, no? Sí, correcte. I passa per revisar, per exemple, infraestructures dels emissaris o passen per, sobretot, regular i protegir, doncs, avalitzant, no?,
Algunes de les zones... Sí, és més el tema... Penseu que ara nosaltres tenim una zona de protecció mitjançant la xarxa Natura 2000, que té uns límits, les accions de protecció...
Són molt bàsiques i llavors el que ens estava demanant en aquest cas la ciutadania era el poder fer o ampliar aquesta xarxa de protecció i que aquelles mesures que en teoria s'han d'implementar per part no només de la nostra administració sinó que parlem de fer una sol·licitud a nivell supramunicipal.
que es pogués dur a terme de la mà de l'Ajuntament. I és el compromís que vam adquirir i que justament estem treballant per veure si podem configurar ja i fer la presentació d'aquesta taula el més aviat possible.
Molt bé. Dins d'aquestes estratègies per protegir el fons marí, entenc que també es té en compte la funció que està començant a tenir des de fa uns anys el biòtop, en el sentit que està sent com...
un lloc interessant per a la comunitat científica d'estudiar com s'està generant tot un ecosistema a petita escala però ja hi ha dades molt interessants. Com la recuperació de certes espècies coralígenes que ens explicaven des de justament aquesta entitat que s'hi dedica a treballar el biòtop, el tema del musclo
Hi ha una espècie de múscul que també s'ha recuperat i després s'estan fent una sèrie de treballs de seguiment que ens estan ensenyant que el nostre fons marí és hipermega ric, vull dir que ens creiem que aquí no hi ha res, no?
estem rebent la visita de moltíssimes universitats, de nivell ja no només estatal, sinó que, a més a més, l'última vegada que nosaltres hi vam estar hi havia un noi que venia d'una universitat italiana que venia a visitar-nos per veure com s'estava duent a terme tot aquest seguiment amb el biòtop i quines dades estava proporcionant. Vull dir que li hem de començar a donar una miqueta de valor a aquestes cosetes
que no es veuen tant, però que realment ens indiquen que tenim un fons marí sa i encara el podem tindre més. Doncs una taula de protecció del fons marí que, com deies, està oberta a tothom que tingui vinculació amb la mar o certa sensibilitat i ganes d'involucrar-se.
i també que tingui algun tipus de coneixement. Moltes vegades, per exemple, ara posaré un exemple perquè la gent ho entengui, no cal que sigui aquest directament, però l'associació de veïns de Baixa Mar és una associació que està composada per gent
que molts d'ells han estat vinculats al mar durant molt de temps i des de fa molts anys. Llavors, per què no aprofitar aquesta saviesa? I al final és veure que...
Podem estar en conxorxa, no només aquelles entitats que són més especialitzades i que tenen un coneixement més tècnic i més científic, sinó també amb aquelles persones que tenen un coneixement més de carrer, en aquest cas, que han viscut amb això tota la vida. I és com si diguéssim el dinamisme que li volem donar a aquesta taula.
Molt bé. Entre algunes de les accions que esteu valorant també és de fer difusió de tot el que ja se sap i es coneix, perquè esmentaves Natural Arrib, que tenen tot aquest monitoratge amb dades en temps real...
I, clar, ja estan abocant, doncs, molta informació que us agradaria plasmar, també conjuntament, entenc que amb el Centre d'Estudis Aníbal de Mas, que tenen aquell llibre dels peixos, que, per cert, és submergible, i que tenen, doncs, també com aquest sens, que és el que es pot veure des de la platja. Estàveu valorant la possibilitat de posar plafons a les platges, com per explicar el fons marí?
Sí, perquè el que es va fer el 2025 va ser fer aquest, com si diguéssim, disseny de com podrien ser aquests plafons que durant aquest 2026 posarem, això ja va més en quan estem esperant que serveis tècnics ens digui alguna cosa, perquè no deixen de ser uns plafons que posarem en un espai marítimo terrestre i s'han de demanar uns permisos i moltes vegades les coses no van tot el ràpid que ens agradaria que anéss.
i més aquestes que és per deixar-ho fixa, i ens agradaria posar aquests quatre plafons informatius. Per una altra banda, a més a més, tenim un tema que és que ens agradaria que part d'aquestes dades i també algun altre vídeo del nostre fons marí pogués tindre un espai dins de la pàgina web del nostre ajuntament.
perquè pugui ser accessible a tothom. Llavors, això ja, vull dir, són com si diguéssim dues vessants, dues activitats que volem dur a terme durant aquest 2025, però ja és més d'un cos més tècnic que en aquest cas estem pendents que tot pugui ser possible.
Parlant de l'espai marítim o terrestre, la temptació ara és preguntar per la platja. El que passa és que tenim un regidor de platges que és l'alcalde. Sabem que sobretot el pes l'està portant ell perquè aquí en gestió del litoral s'han fet treballs conjunts amb les entitats ambientals, amb tot aquest disseny de dunes que han demostrat que retenen més la sorra, però de l'altra banda tenim l'extracció de sorra que aquí...
ha portat, doncs, rius de tinta, podríem dir, ens ha portat també molts minuts a comentar a la ràdio. Entenc que no és feina directa de la teva regidoria, tot i que teniu la sensibilitat i esteu sempre permanentment també observant les dinàmiques a la platja. Correcte.
per, bé, estar sobre el tema, que sabem que aquí heu anat a picar portes, heu escrit cartes, o sigui, l'alcalde crec que ell mateix reconeix que s'està tornant com un pesat en el sentit que ha anat a insistir i a buscar...
Ho és, però es tracta d'això. És a dir, clar, nosaltres no ens podem negar moltíssimes coses que ens venen imposades, per dir-ho d'alguna forma, però sí que la forma de fer les coses, de vegades, no és que no sigui la correcta, no és la correcta, sí.
no és la correcta, vull dir, les coses s'han de parlar, com ara s'està fent, que s'estan fent aquestes reunions, que ja hi va haver una a l'octubre, i m'assembla que hi ha d'haver una a finals d'aquest mes, no, durant aquest mes de març, per parlar de com realitzar i on s'han de realitzar
aquestes extraccions, no? Ja hi va haver una que hem notat, bueno, es veu que no hi ha aquelles llacunes, no? Vull dir, per què? Perquè s'han tret en el moment que s'havia d'extreure d'allà on s'havia d'extreure. Llavors això no comporta aquests mals de cap que després ens poden comportar nosaltres. Mm-hm.
Són cosetes, vull dir, perquè, esclar, nosaltres també, el nostre departament és el pesat, que va dient, mira, llevantada, eh? Tot al voltant, doncs, la d'una reté, però, clar, nosaltres aquests informes ja els anem fent. I també ens ajudem molt d'informes com del GPEC, també vam estar amb el tema del Corriol Cama Negra, vull dir que...
No ens tanquem, ni molt menys, però sí que és veritat que nosaltres, en aquest cas, i més l'alcalde que tenim, és molt que les coses s'han de fer ben fetes en aquest sentit, i així s'està treballant.
Doncs centrem-nos en el treball de la regidoria perquè explicàvem, aquí al programa Baix Gai al Dia, mesos enrere, que presentàveu el calendari, com és habitual, en totes les activitats. Hi ha alguns eixos que manteniu i, en certa forma, esteu com inspirant a municipis de l'entorn i em refereixo al projecte dels espigoladors, del malbaratament alimentari. Els espigoladors treballen a molts punts de la demarcació i del país.
Però el darrer camí que els entrevistàvem, collint les taronges amargues, ja deien que se sentien com a casa, perquè clar, estan fent molta feina aquí amb les moreres, les oliveres, les garrofes... I està sent com a exemple a Torredembarra de la gestió d'aquests productes que després requereixen d'una elaboració per després portar-ho a Càritas o als bancs d'aliments...
La idea és seguir amb aquesta unió amb els espigoladors i fins i tot filar més prim, d'establir com un calendari de quins són els millors moments per fer les espigolades.
Sí, i ara en el que estem treballant aquest any, bueno, en el que treballarem aquest any, perquè ara, com si diguéssim, la temporada d'Espigolà ha acabat, estem més centrats en alguns tallers que es poden fer, doncs això, de transformació d'aquest producte, amb gent jove, com ja vam fer el punt d'informació juvenil, com s'ha fet amb alguna AFA...
que això també ens ajuda molt a nosaltres i ens agrada perquè al final són cosetes que traspassen, queden més enllà de no pas un paper o una nota de premsa, serveixen per a alguna cosa. I estem més en aquest tema, però investigant quin seria el mètode perfecte per fer arribar a la ciutadania
que, primer, aquest producte que nosaltres tenim als nostres arbres fruiters, les oliveres o la garrofa del nostre municipi, no tenen un, com t'ho explicaria, no se'ls fa un tractament perquè siguin comestibles, sobretot, perquè ens trobem que quan anem a buscar aquest producte, algú ja ha passat i se l'ha emportat.
Llavors aquest any hem posat uns cartells avisant, però no han sigut suficients, avisant que no és un producte que es pugui menjar ja, sinó que ha de passar tot un procés que és el que fa espigoladors.
Fa tot un procés perquè s'hi pugui transformar en un altre producte, no? I llavors la qüestió és com podem fer arribar això a la ciutadania i com podem blindar, com si diguéssim, aquest producte, no? Perquè no hi hagi cap problema, perquè hi haurà gent que no li passarà res, però segurament, vull dir, no és un producte que està tractat amb fitosanitari ni res, no?
Llavors, aquesta és el que estem fent ara amb espigoladors, que és també aquesta part una miqueta més tècnica. I també està ajudant el cap de jardineria per veure com podem podar aquests arbres de forma que donin més producte.
Molt bé, doncs, interessant, no?, aquestes línies de treball conjunt amb els espigoladors, amb els ajuntaments, perquè, clar, havien iniciat molta part de la seva tasca amb els pagesos, no?, anant a acollir aquell producte que potser no compleix els estàndards que exigeix el mercat,
Però ara també amb aquests arbres urbans estan fent una feina bonica de sensibilització i a l'hora d'aprofitament per evitar això, el malbaratament alimentari i la generació de residus. De fet, vam fer una visita a aquesta primera jornada de ciutats comestibles que vam estar...
veient tot com es fa el procés, com arriba fins a ser un potet de melmelada, i hi havia coses que sobtaven tant com aquella compota de manzana, de manzanes fees, no? Vull dir que, clar...
Ens creiem que al final tot aquest producte se'n va en l'aire i no és veritat. Sempre hi ha algú que està allà al darrere i que ens el pot fer arribar d'una altra manera. I aquesta és la idea que tenim. Molt bé. Doncs anem per certa a parlar d'una activitat que s'havia de fer aquests dies però que per la pluja s'ha ajornat, que és la presentació de la guia dels arbres i arbustos del riu Gaià que publica l'Associació Mèdia Ambiental La Sínia, que en van parlar en el seu dia perquè...
És molt bonica i us recomanem que entreu a la pàgina de riugaia.cat i demaneu la vostra o l'aneu a cercar a les llibreries. I aquí a Torredambarra el que es volia era fer un recorregut pels parcs i jardins amb la guia a la mà per posar en nom algunes d'aquests arbres o arbustos que tenim al nostre entorn.
Sí, perquè a més és molt curiós perquè tots els anys fem una activitat, un taller de plantes aromàtiques amb la sínia i sempre el fem en col·laboració amb la biblioteca i sempre té molt d'èxit, no? Moltes vegades ens preguntem però si és un dia entre setmana i a les 11 del matí i sempre cobrim places, vull dir que és una cosa que crida molt l'atenció, no?
I sempre sortia aquests comentaris de... I quan anem pels camins de no sé on ens trobem aquest tipus de planta i aquesta planta què és, no? I sempre quedava així com a... I quan van fer el tema de la guia, que m'ho van estar explicant el dia de la festa de l'arbre, diu...
Farem la presentació i farem pels parcs d'aquí, sobretot Cal Llobet i Frederica Montseny, passem per allà i no ens adonem que hi ha tota aquesta riquesa d'aromàtica, d'aquestes herbes també, i d'aquestes herbes espontànies, i jo crec que hem de ser conscients també de totes aquestes cosetes. No vull revelar res, no vull desvallar cap, sinó que el dia 9 d'abril esteu tots convidats i convidades per...
per descobrir-ho per la vostra mà. Molt bé, doncs és una de les cites, i parlant d'aromàtiques, sabem que n'hi ha moltes, és per allà als entorns de Caldània. Deixa'm que et preguntem pels horts, perquè aquí també heu fet molta feina de paperassa, diguem-ho clar.
Per tal de poder-los adjudicar, per tal que tinguéssiu un reglament clar a l'hora d'adjudicar-ho a les persones jubilades i també ho obríeu a entitats socials o a persones que tinguessin vulnerabilitat o que estiguessin en risc d'exclusió social. Com ho tenim hores ara?
Això ho tenim, que hem tingut un canvi de programa a l'Ajuntament de gestió i, bueno, hi ha hagut algunes cosetes, vull dir, està en marxa. Ha de ser ja, si no és aquesta setmana que ve, segurament serà la següent.
però vull dir, ja es realitzarà l'adjudicació. Esperem que no hi hagi moltes persones excloses i que, clar, la finalitat dels horts és... Ja vam rebaixar, no sé si recordeu, per exemple, temes com quants anys un havia d'estar empadronat al municipi per poder optar amb un hort...
amb el nou reglament, que ja és ordenança, no és reglament, per poder-ho obrir. El que passa és que s'han de complir uns requisits i en això sí que moltes vegades són més papistes que el papa. I les coses són com són i hem de ser justos amb tothom. Llavors això està a punto a puntito.
Molt bé, doncs també és un d'aquells projectes que són macos pel que representen, que donen molta vida a les persones jubilades que volen tenir el seu hortet i és un moment com per socialitzar i per tenir aquesta oportunitat de menjar productes de la terra, frescos, etc. I de la mà de la sínia...
Farem, quan estiguin adjudicats ja aquesta nova tongada, per dir-ho d'alguna forma, farem un taller, no sabem encara si de compostatge i el podrem també amb algun altre tema, depèn del temps amb el que puguem jugar, per aquests nou usuaris que també estaran lògicament ocupats.
convidats als usuaris que ja són més veterans, perquè allà veterans són fins i tot el que va entrar l'any passat, vull dir, ja s'han fet, són tots col·legues, s'ho passen superbé, van fer una paella ara fa finals d'any, tots junts, vull dir que és el que tu deies, és més...
aquest dinamisme i aquesta connexió que tenen entre persones que potser s'haguessin trobat pel carrer, no s'haguessin conegut mai, no? I els més joves cuiden dels més grans i sempre estan... I bueno, ara, després de l'estiu, a veure si podem fer aquestes obres...
que ja tenim el projecte tot, està ja a contractació, l'únic que cada cop que ha de sortir a licitació diem espera, espera, que volem mirar, no? Perquè sempre trobem alguna coseta que hi volem afegir o alguna cosa i llavors també els hi farem la vida més fàcil.
és a dir, reurbanitzarem l'entrada perquè no hi hagi tots aquells socavons, totes aquelles imperfeccions del terreny. També arreglarem tot el que és el perímetre exterior perquè no s'hi pugui colar ningú i que ells també estiguin més tranquils. També el que farem serà el perímetratge
dels horts que ja estava previst per l'any passat, però vam veure que aquest any ho podíem treure tot i llavors els vam demanar paciència per fer el projecte tot conjunt i bé, clar, totes aquestes cosetes també els hi posarem unes places d'aparcament perquè ells també puguin tindre el seu puesto, fer-los una miqueta tot més còmode i més fàcil i més maco perquè al final ells també passen moltes hores allà.
Ells i elles, eh? Que tenim alguna dona i fem una crida per properes adjudicacions que s'hi presentin. Perquè, a més, les que tenim allà, les ties són canyeres. Clar que sí, és una bona oportunitat per mantenir-se actiu, per fer exercici físic també i per aprendre moltíssim perquè és un aprenentatge constant tenir un hort.
Ens queden pocs minuts. Hi ha moltes coses per comentar en aquest calendari, però bé, dic que es mantenen els clean-ups, les celebracions que veniu fent des de fa anys, com la Setmana Bio, la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Continuaran les visites guiades al sender blau, que vau rebre fa poquet ara també el distintiu de l'ADH.
O sigui que veniu amb una línia continuïsta però afegint algunes millores. Sí, el que intentem és precisament que totes aquestes cosetes que fem quedin, doncs, bé, vull dir que hi hagi tota la informació per a tothom, no?, perquè ara...
fem els sanders blaus, no? Doncs anem a fer uns tríptics i anem a fer que la pàgina web surti tot tal com realment, no? Hem tingut molts canvis, molts canvis també tècnics i tecnològics, no? Hem canviat pàgina web, vull dir, hi ha hagut de tot i totes aquestes cosetes s'han d'acabar polint, no? I al final creiem que sí que és cert que per almenys aquest 2026 hi ha molta feina o la mateixa feina que teníem en quant a les activitats de medi ambient,
Però sí que tenim moltíssima feina al darrere, per fer uns tríptics com Déu mana, perquè tothom tingui els mateixos, posar una miqueta això, acabar de posar ordre. I que ja, tot lo nou que vingui, ja seguim els mateixos protocols, no?
Doncs bé, avui hem volgut fer un repàs d'aquest calendari, d'aquestes novetats en el si de la regidoria de sostenibilitat amb la regidora responsable, amb l'Angi Muñoz, que bé, continueu treballant des de Calbofill.
Esteu allà instal·lats en aquest lloc idíl·lic també per tal d'atendre la ciutadania, d'anar fomentant totes aquestes polítiques que han d'ajudar a mantenir l'entorn i a generar també consciència. Doncs moltíssimes gràcies per haver vingut avui aquí a l'Eco del Gaià.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.
Arribem a la recta final d'aquesta nova edició de Baixa i el Dia, el programa dels matins del Defulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ara, de seguida, abaixarem la persiana. En tot cas, ja ho saben, que si ens troben a faltar en algun moment, el que poden fer és recuperar els continguts del programa d'avui, o bé de programes anteriors, o bé de la temporada passada des del servei de ràdio a la carta de què disposem les respectives pàgines web del Defulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Va, però que abans de marxar el que farem serà reflexionar una miqueta. Això és gràcies a les frases cèlebres que cada dia ens porta la nostra companya Sònia Camí. Sònia, a veure, què has escollit per avui? És d'aquelles frases que ens farà pensar que haurem de recuperar també des del podcast per anar repassant? És a dir, aquelles que són de quatre pàgines o és d'aquelles frases allò...
No, no, és bastant... Concisa, concisa. El que passa és que sempre recomanem que recuperin els nostres podcasts perquè així no es perden cap detall de tot el que expliquem aquí a Baix Gaia al dia. Vinga, abans. Avui parlem sobre l'admiració. Diu, admirem les coses per motius, però les estimem sense motius. I això vol dir Gilbert Kate Chesterton. Reflexionem-hi, sisplau. Reflexionem-hi.
Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi. Tu admires més o estimes més? Jo crec que a parts iguals, eh? Normalment a qui estimo, admiro. I no sempre a qui admiro, estimo. Escolta, t'acaba de sortir una frase célebre ara mateix, eh? Aquesta és meva. Sònia Camí, 2026. Exactament, exactament. Fantàstic. No està pensat per això, sí, no? Sí, sí, sí. Qui estimem, normalment admirem per alguna cosa. Però a qui admirem no sempre hem d'estimar, no sé...
Ai, mira, ara... Ara li donarem voltes. Sí, va. Recupereu el podcast. Torneu a escoltar. Pensem-hi. Raquel Martinet, una abraçada ben forta fins als estudis d'on la Torre avui que un dia més hem tornat a parlar de sostenibilitat i de medi ambient. En aquest cas, doncs, amb l'Adil responsable de l'àrea de l'Ajuntament de la Torre. Doncs igualment una abraçada a tots i que acabem de passar un bon dimarts.
Igualment, que vagi molt bé a reveure Sònia. Adéu-siau. I a tots vostès, els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Som aquells que els expliquem les coses a cau d'orella, els que ens fem ressò de la informació de quilòmetre zero. Nosaltres ara marxem, però demà, a l'hora de sempre, ens hi tornarem a posar. I els esperem. Cordial salutacions d'un servidor, Eduard Virgili. Passiu bé.
Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torre d'Embarra.
Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona. Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026, Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Els Munts, Avinguda Montserrat, número 4, telèfon 977 130434. Farmàcia Els Munts.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
La Ràdio Moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Torre d'Embarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Notícies en xarxa Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram.