S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. Paraulas habitables. De acabarse a viure no per novi.
Aerotèrmia, energia renovable que s'obté de l'energia tèrmica de l'aire mitjançant l'ús d'una bomba de calor. Ei, no pateixis que no em posaré a cantar, eh? Quan arriben l'hivern i el fred, és moment d'engegar la calefacció. Però atenció, perquè el paraules habitables ho volem fer respectant el medi ambient.
Segur que a la bústia, a la física o a la del correu electrònic, t'ha arribat algun fullet amb una oferta per instal·lar aerotèrmia a casa teva. Una o mil. Bé, doncs, avui ens hem proposat entendre què és això, quines opcions hi ha i, sobretot, com n'hem de dir amb propietat.
I qui ho controla, el term K, és la Marta Sabater. Comencem al principi, a veure què és això de l'aerotèrmia, o si fem servir el nom més complet, que aerotèrmia també és correcte, però la denominació més completa és energia aerotèrmica. És un tipus d'energia que el que fa és obtenir l'energia tèrmica de l'aire ambient per utilitzar-la en sistemes de calefacció i aigua calenta...
Llavors, per què ara això ha arribat i ens sentim aparlatar? Fins ara, en la majoria d'edificis, a casa nostra, segurament, per tenir aigua calenta, tenim una caldera de gas natural. El gas natural és un combustible fòssil...
I d'acord amb les normatives europees, i per mirar de mitigar aquests efectes del canvi climàtic, hem d'anar eliminant progressivament les calderes de gas natural d'aquí a l'any 2035, que sembla que no, i ho tindrem aquí, d'aquí no res. Llavors, l'aerotèrmia és una de les principals alternatives a aquestes calderes de gas. L'aerotèrmia i els aparells que fem servir per fer aquesta aerotèrmia, que són les bombes de calor.
Aquestes bombes de calor utilitzen un element, l'aire, que tenim a tot arreu i, a més a més, són més eficients des del punt de vista energètic que els sistemes convencionals. Per això les bombes de calor són la bomba en el sentit energètic i en el sentit de fer aquest canvi. Després tornarem a aquestes bombes bomba. De moment, Marta, seguim amb les maneres d'obtenir calor.
Hi ha l'aerotèrmia i també la geotèrmia. Si l'aerotèrmic, aquest aero ens remetia a aire, l'energia geotèrmica, amb aquest formant geo, que trobem en paraules com geografia, geologia, geofísica, doncs ens remet a la terra, a l'escalfor de la terra. En aquest cas, utilitzem l'energia tèrmica que hi ha a l'interior de la terra, també per usos tèrmics, per calefacció, per aigua calenta, i ho podem fer...
o bé utilitzant les manifestacions exteriors d'aquesta energia geotèrmica, geysers...
també a través de les fonts termals, o ho podem fer també anant a buscar a l'interior de la Terra aquesta energia, introduint un líquid i després es traient aquest líquid i d'aquesta manera recupera aquesta energia tèrmica que hi ha a l'interior de la Terra. I encara hi hauria com un tercer terme relacionat, la hidrotèrmia, aquest formant hidro, en aquest cas sabem perfectament que fa referència a l'aigua, i també es pot utilitzar l'energia tèrmica de l'aigua del mar i d'aquífers.
Ja sabem com ho hem d'escriure. A, E, R, O, T, E, R, M, I, A. Però com n'hem de dir correctament, Marta? Aerotèrmia o aerotèrmia?
En el nostre parlar, que seria el català central, oriental, fem aquestes reduccions vocàliques normalment, però quan tenim formants cultes, igual que quan tenim paraules que ens venen d'altres llengües, és normal que no fem aquestes reduccions vocàliques. I llavors que diem aerotèrmia, i geotèrmia, i hidrotèrmia, amb o.
Totes elles energies superbones, superverdes i superdesitjables. N'hauríem de dir, potser, superenergies. Normalment parlem d'energies renovables. Són energies que s'obtenen d'una font d'energia que a escala temporal humana no s'exhaureixen, com pot ser la radiació del sol, o es poden regenerar, com podria ser la biomassa.
Aquestes energies, efectivament, eviten les emissions de gasos d'efecte hivernable, que són els principals causants de l'escalfament global i, per això, la importància de tirar cap aquí. I d'energies renovables per escalfar a casa nostra n'hi ha unes quantes, oi? Sí, sí, sí. D'energies renovables n'hi ha de molts tipus. Algunes molt conegudes i ja més implantades, com pot ser l'energia solar, l'energia de la biomassa, també tenim l'energia eòlica...
que ja trobem molt implantada al territori. Llavors, distingim entre l'energia eòlica terrestre i l'energia eòlica marina, que ara se'n comença a parlar. També aquestes energies que hem parlat fins ara, l'aerotèrmia, la geotèrmia... I després, també, una energia que a vegades no pensem, perquè històricament ja la coneixem de fa molt temps, però és l'energia hidroelèctrica...
L'aprofitament de la força de l'aigua per generar energia elèctrica també és una energia renovable. I després altres energies més incipients, com són totes les energies del mar.
És a dir, l'ús de la força del mar també com a energia renovable. Aquí tindríem l'energia de les marees, que també en diem energia mare o motriu, l'energia dels corrents marins, l'energia de les ones o energia ondimotriu. Des del punt de vista de la formació ja veus que a vegades combinem una denominació més descriptiva, energia de les ones, amb una altra més sintètica que utilitza aquests formats d'origen culte, com seria energia ondimotriu, que ens parla del moviment de les ones.
Has mencionat l'energia solar, que potser va ser la primera energia no contaminant que vam conèixer i és la que ens resulta més familiar. Però ara el que se sent més és el terme energia solar tèrmica. Això per què? L'energia solar pot ser...
energia solar fotovoltaica o energia solar tèrmica. Què passa? Que l'energia solar fotovoltaica és la més habitual. Quan parlem de l'autoconsum, estem parlant d'energia solar fotovoltaica. I per això, de vegades, quan parlem de l'energia solar, pensem només en l'energia solar fotovoltaica. Però, en realitat, l'energia solar també inclou la tèrmica.
En l'energia solar tèrmica, a diferència de la fotovoltaica en què fem una conversió i transformem la radiació solar a través de les plaques fotovoltaiques en energia elèctrica, aquí directament utilitzem l'energia tèrmica de la radiació solar per usos tèrmics generalment, també per calefacció i aigua calenta. I ara que estem en pla hivern i estem parlant de com alimentar aquests sistemes, doncs és normal que tinguin molta importància tots aquests usos tèrmics.
Marta, i tot plegat necessita aquella bomba, que és la bomba que fa funcionar l'aerotèrmia i altres i que ens havia quedat pendent. Explica'ns les instruccions, si us plau. Els sistemes són les bombes de calor. En el cas de l'aerotèrmia hi ha diversos tipus de bombes de calor. Les bombes de calor aire-aire o bomba de calor aire-aigua. En el cas de les aire-aigua...
Utilitzem l'energia tèrmica de l'aire ambient, la transferim a un circuit d'aigua i aquest circuit d'aigua alimenta un terra radiant o radiadors o fins i tot ventiloconvectors, que són el que ara es coneix com a fan coll. En canvi, les bombes de calor aire a aire utilitzen l'energia tèrmica d'un espai...
i la transfereixen a un espai interior, llavors ens serveixen com a calefacció. I també hi ha, en aquest cas, de les bombes de calor aire-aire, també hi ha bombes de calor reversibles, en què l'energia tèrmica d'un espai interior la portem cap a fora i, per tant, ens serveixen per refredar també. Sistemes de climatització, tant per calefacció com per refrigeració.
Vaja, que serveixen per tot. Realment, com deies, són la bomba. Un altre concepte que he localitzat a la pàgina web del TermCat són les xarxes de calor. Coneixem la xarxa més, que és on escoltes aquest podcast, però les de calor què són?
Les xarxes de calor les podem entendre com un sistema de calefacció i de producció d'aigua calenta sanitària a l'engròs, perquè el que fan és a partir d'una central de producció tèrmica, que pot funcionar, per exemple, amb biomassa, abastir tot un grup d'edificis o tot un barri.
En anglès parlen de district heating i llavors en català hem utilitzat la forma calefacció de districte, que no ens acaba d'agradar. És preferible la forma xarxa de calor perquè no només inclou la calefacció sinó també els sistemes de reducció d'aigua calenta sanitària.
I en tot cas, si volem utilitzar una forma similar a l'anglès, seria millor parlar de calefacció de barri, perquè en català no acostumem a parlar de districtes, que tindria un sentit més administratiu, sinó que acostumem a parlar de barris. I després també tenim els biocombustibles. Els biocombustibles són combustibles no fòssils...
i, per tant, renovables, que produïm a partir de biomassa, és a dir, de matèria orgànica, ja sigui d'origen vegetal o animal. I n'hi ha molts tipus de biocombustibles. Hi ha biocombustibles líquids, com poden ser el biodiesel i el bioetanol, hi ha biocombustibles gasosos, com el biogas, i hi ha biocombustibles també sòlids, la llenya seria un biocombustible,
i també els pellets, que últimament ens sentim a parlar. Pellet és un nom que hem adaptat de l'anglès al català des del punt de vista gràfic. En anglès s'escriu P-E-L-E-T i en català ho hem adaptat també a la geminada i amb E oberta.
Aquest terme anglès té molts usos en anglès, té molts significats, tant en llengua general com en l'àmbit especialitzat, i un d'aquests usos especialitzats ja s'havia incorporat fa anys al català en l'àmbit de la geologia. I ara, a més a més, hem incorporat també aquest sentit en l'àmbit de l'energia.
I una curiositat sobre aquest terme, lingüística, és que pèlet té el mateix origen, des del punt de vista etimològic, que una altra paraula molt habitual en català de la llengua comuna, que és pilota. És a dir, pilota i pèlet tenen el mateix origen, en el mateix mot llatí, però tots dos han fet camins totalment diferents i tenen significats força diferents.
P, E, L, E, T. Marta, per què ho hem acabat escrivint així? Normalment es té en compte l'etimologia, és a dir, la llengua de partida. I en aquest cas, sovint aquestes dobles L en anglès s'acaben traslladant a una L geminada en català. Doncs amb un volat inclòs ja ho tenim tot a punt per fer el que cal, que és la transició energètica.
La transició energètica és el canvi progressiu cap a un nou model energètic que es basi en la sostenibilitat, en la lluita contra el canvi climàtic, en la millora de l'eficiència energètica i que abandoni progressivament l'energia provinent de combustibles fòssils i passi cap a aquestes energies que hem estat parlant, les energies renovables.
Atenció, paraula desconeguda. Atenció, paraula desconeguda.
Els emburnals de carboni són els arbres, la vegetació, el sol... És tot allò que permet absorbir aquestes emissions de diòxid de carboni. Llavors, si emetem molt de diòxid de carboni, doncs no tenen prou capacitat els emburnals de carboni per absorbir aquestes emissions. Llavors, podem emetre aquest diòxid de carboni i altres gasos d'efectes hivernacle fins a un punt.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Paraules habitables. De quedar-s'hi a viure, no per novi. Breitja salarial de gènere. Diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones.
Celebrem el 8M, però el que hi reivindiquem les dones serveix per a tots els dies de l'any. Per això aquest Paraules Habitables el volem dedicar a la discriminació salarial, que popularment coneixem com a bretxa salarial de gènere. En parlem amb la Sandra Quadrado i la Míriam Martín Lloret, del Termcat.
Míriam, bretxa per què? La denominació bretxa prové del francès breix i aquest del frànsic brecam, que vol dir esboranc, fesa. És un mot propi de l'àmbit de la poliorcètica, que els diccionaris defineixen com l'art, sempre qüestionable, dels setges, és a dir, el conjunt de tècniques d'enginyeria militar utilitzades per defensar o atacar una fortificació, per referència a l'obertura que fa l'artilleria en una muralla...
En el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Joan Colomines ens explica que bretxa ja es troba documentat com a mot nou en textos catalans referents a la Guerra dels Segadors. I que es va divulgar molt més en la Guerra de Successió i en les següents. I des de quan traiem l'artilleria per denunciar la diferència salarial entre homes i dones, Sandra?
Tot i que la diferència o desigualtat és un concepte present durant tota la història de la humanitat, de fet, no va ser fins l'any 1980 que Eleanor Mary Smell, líder feminista i analista política estatunidenca, va posar-hi nom per primer cop amb el terme gender gap. Aquest substantiu anglès gap, procedent del norrer o nòrdic antic, que vol dir abisme o crit...
té un paral·lelisme semàntic amb bretxa, perquè, entre altres significats, designa una ruptura en una barrera com una mena d'amor. De fet, els termes que descriuen desigualtats socials per les dones tampoc són gaire antics. Els primers reconeixements de les primeres onades feministes van necessitar un nou llenguatge, perquè aquestes paraules fins aleshores no existien. El feminisme, durant la dècada dels 70...
va aconseguir codificar un corpus de termes que els va permetre descriure i denunciar les seves experiències individuals i alhora fer-se escoltar per primera vegada. Fer servir paraules justes i precises ens permeten identificar situacions que fins aleshores no existien i alhora poden servir per denunciar situacions injustes per a les dones.
Amb aquell gap inicial, què va passar? Perquè és veritat que fa un temps sonava molt, però que la cosa ha anat a menys. Si bé la forma anglesa, gap, va obrir inicialment una certa bretxa en llengües com el català, gap de gènere, el castellà, gap de gènere, el francès, gap de gènere, o l'italià, gap di gènere, a mesura que aquest concepte ha esdevingut objecte de debat social i està present en els mitjans de comunicació...
les institucions o els indicadors estadístics, les llengües han anat trobant alternatives pròpies i més entenedores pels parlants que han frenat l'avenç de l'anglicisme. En el cas del català, a més de les denominacions bretxa de gènere i bretxa salarial de gènere, que són les formes actualment més esteses en l'ús, també es documenten altres denominacions que utilitzen substantius igualment vàlids, fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat, entre d'altres.
Probablement la consolidació de bretxa en aquests termes i en altres semànticament relacionats, com bretxa de pobresa o bretxa digital, es pot explicar pel veïnatge amb el castellà bretxa i també pel significat inherent al mot de ruptura intencionada d'allò que hauria de protegir alguna cosa, siguin fortificacions o drets bàsics.
Entre aquests drets bàsics, el sou equivalent, que és el que denuncia el terme de les paraules habitables d'avui, aquesta bretxa salarial de gènere. Exactament, sí, parlem de la diferència salarial entre homes i dones, sempre amb les dones a la baixa...
que és un fenomen identificat i estudiat. L'any 2023 el Premi Nobel d'Economia va ser per una dona, la tercera en 45 edicions, que ha estudiat bastament aquest greuge. És Claudia Goldin, catedràtica d'Economia de la Universitat de Harvard, que ha recopilat i analitzat les dades sobre el mercat laboral als Estats Units dels darrers 200 anys.
Goldin ha estudiat les desigualtats de gènere, ha identificat i ha explicat les causes de la bretxa existent i ha avançat en aquesta comprensió de la situació de les dones en el mercat de treball. Amb les darreres dades que tenim de l'any 2022, la bretxa salarial de gènere ha disminuït, encara que només hagi estat de 0,34 punts respecte de l'any anterior.
Evidentment, volem que la tendència de disminució de la bretxa continuï, tal com passava els anys anteriors. Encara queda molt per fer per assolir la igualtat salarial de gènere. Voldríem destacar quatre dades que ens semblen molt rellevants i que il·lustren abastament aquesta desigualtat i aquesta discriminació cap a les dones.
Per exemple, del nombre total de famílies monoparentals a Catalunya, el 82% són dones. Més de la meitat de les noies de 17 i 18 anys han patit algun cas d'assetjament sexual. El 26% de les dones treballa a temps parcials i només ho fan un 12,9 homes. El 59% de les dones dediquen més de dues hores al dia a les feines de casa, respecte a un 35% dels homes.
I això quan s'ha acabat la jornada laboral, on, atenció, també hi trobem el sostre de vidre. El sostre de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Sostre de vidre, com bretxa de gènere o bretxa salarial, són termes, tots ells, sintagmàtics, que segueixen una mateixa pauta estructural.
un substantiu que fa de nucli, sostre o bretxa, i un complement que l'acompanya, de vidre, de gènere... Fixem-nos, però, que es tracta de substantius amb una càrrega semàntica que podem associar fàcilment a les diverses situacions desfavorables que massa sovint afecten les dones en l'àmbit del treball. Però no només el sostre...
També existeix el concepte de porta de vidre. Sí, la porta de vidre és la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troba una dona en començar a treballar, la qual impedeix el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions amb un home.
Lingüísticament tot és molt visual i un recurs metafòric. Jo m'ho imagino com una gàbia transparent a dreta i esquerra i al sostre, com quan no veus que la vidriera està tancada i et vas fotent hòsties. Doncs això.
Tenim el sostre de vidre, la porta de vidre i el terra apagalós o enganxós. Doncs sí, el terra apagalós o terra enganxós és la barrera invisible que es basa en les tasques i càrregues que culturalment s'associen a les dones, les quals impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes.
D'aquí que l'àmbit laboral necessiti urgentment una regulació en perspectiva de gènere, que és un altre terme important, oi, Sandra? Els termes són un mirall de la societat i els que recull la terminologia de les dones en el món laboral del termcat reflecteixen efectivament una realitat laboral de desigualtat entre dones i homes encara ben present avui arreu del món.
una realitat laboral i social que voldríem diferent, que voldríem basada en l'equitat de gènere. De moment, calen encara moltes dosis d'aquesta perspectiva de gènere. I cal treballar també per equilibrar una altra balança, que és la del treball domèstic o reproductiu. Potser que el nom ja ho diu tot, no? Sí. Parlem d'una feina que no comporta remuneració directa ni cap altra forma de pagament i que les estadístiques econòmiques oficials no preveuen.
Aquí s'inclou tant el treball domèstic com el voluntariat. Històricament, el que és el treball de més pes que ha fet la dona ha estat considerat no treball dona i, per tant, és treball no treball monarà. En són exemples el treball domèstic i de cura, també anomenat treball reproductiu, que inclou les activitats de manteniment de la llar, netejar, cuinar, etc. Les activitats que es desenvolupen fora de l'espai físic de la llar, compres, gestions, etc. i les activitats de cura.
Malgrat que és un treball no remunerat, el treball domèstic i de cura té un valor econòmic que s'inclou en el compte satèl·lit del treball no remunerat. I abans d'acabar, la part més fosca. L'abús de poder o l'assetjament.
L'abús de poder o abús d'autoritat és l'ús indegut d'un càrrec que sobrepassa les consideracions jurídiques o socials que té assignades. Sovint es materialitza en una forma d'assetjament laboral escumesa pels alts càrrecs o treballadors amb un rang superior a les víctimes.
situades en una posició inferior a l'organigrama de l'organització on es relacionen. Pel que fa a l'assetjament, és una conducta persistent contra la llibertat d'una persona que comet el qui li sol·licita favors de naturalesa sexual per a ell o per un tercer, d'una manera que resulta humiliant i intimidatòria per a la dona, que li pot provocar problemes psicològics, morals i professionals.
De fet, el terme assatjament sexual es registra per primera vegada l'any 1974 per Mary Row a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i es va fer servir per descriure conductes masculines inapropiades. Poc temps després es va tornar a utilitzar en un context similar, aquest cop a la Universitat de Cornell, l'any 1975.
Com bé ens recorda Rebeca Solnit, per les dones tenir veu és crucial, perquè tot allò que no es diu no es coneix i no existeix fins que algú trenca aquest silenci.
Les dones, sí, estan types de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l'àvia, dones amb bus, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t'engalto. Montserrat Roig, som una ganga. La lluita de la dona no pot destriar-se de la millora global de la societat. Maria Aurèlia Campmany, Quim Quima.
Paraules habitables és un podcast de la xarxa en col·laboració amb el Termxat. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
I no et perdis res.
Tradicionaris, punt i seguit. L'espai de la música folk. El teu podcast de rel tradicional amb història, converses i música. Tradicionaris, punt i seguit. Amb Laura Pau, Josep Maria Videgany i Ovidi Franquesa. A la teva ràdio local i a la plataforma La Xarxa Més.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i croissant? O de sofà, llibre i manda? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegi, al centre dels teus plans. Plan Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Apren a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Arnau Vilà. Els pagesos han passat la nit a la carretera en el marc de les protestes per l'acord amb Mercosur, bloquejant el pas amb tractors equipats, amb estufes, generadors i algun cobert, i a hores d'ara mantenen tallat el trànsit a la P7 entre Borrassa i Vila de Muls, a l'Alt Empordà, a la 27 al port de Tarragona, a les C16 entre Berga i Olbant, i a la 2 a Font d'Arella en dos sentits. Precisament anem cap allí on al punt que es produeix el tall hi ha la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa que ens amplia la informació.
Bon dia, Karen. Bon dia. Doncs sí, una trentena de tractors han passat la nit aquí a l'autovia A2, al seu pas per Fundarella. Ara ja hi torna a haver-hi una cinquantena. Es van aplegant els faigors de nou. Estava prevista una assemblea ara a les 9 del matí, que finalment sembla que s'està allargant aquesta assemblea, per poder decidir si finalment el que fan...
és allargar aquest tall aquí a l'autovia o marxar cap a Tarragona a fer suport als concentrats d'allí, ja que avui hi ha prevista una reunió amb el conseller Òscar Ordeig. Gràcies, Karen. Bon dia. Bon dia.
I en aquest sentit, la Unió Europea afronta un dia clau per a desencallar l'acord comercial amb Mercosur. Després que la Comissió Europea decidís ajornar la signatura del pacte prevista el desembre passat per la manca de consens entre els íders europeus, els ambaixadors dels 27 es reuneixen aquest divendres a Brussel·les amb un nou escenari a la vista. Els estats podrien finalment avalar el pacte després que Itàlia, soci indispensable perquè el text tiri endavant, hagi adoptat una postura més conciliadora.
Amb el suport de Roma, la Unió Europea assoliria la màxima qualificada necessària perquè la cor revés la llum verda dels estats malgrat l'oposició de França i Polònia, desbloquejant així la signatura d'un expedient que fa més de 25 anys que es negocia.
I ahir es va saber que el nou model de finançament aportarà 4.700 milions d'euros extras a Catalunya i respectarà el principi d'ordinalitat, segons va explicar Oriol Junqueras, després de reunir-se amb Pedro Sánchez de la Moncloa. Amb aquest acord sobre la taula, aquest matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, es reuneix amb Junqueras al Palau per intentar desbloquejar els pressupostos. Després, Illa es trobarà amb la líder dels comuns, Jessica Albiach.
Junts per Catalunya manté el no a l'acord al Congrés en considerar que no resol el dèficit fiscal de Catalunya. I un terratrèmol de magnitud 2,7 a l'escala Richter s'ha registrat aquesta matinada al Vallès Occidental, segons ha informat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El sisme s'ha produït a les 5 i 39 d'aquesta matinada i l'epicentre s'ha localitzat a Sant Quirce del Vallès. El terratrèmol no ha provocat danys i s'ha percebut lleugerament a la zona de l'epicentre. I fins aquí les notícies en xarxa.
Un plat de patata bullida amb bajoca em va salvar. Era el 22 d'octubre de 2019. Passades les 9 de la nit, vaig arribar a l'espluga de Francolí. I ja plovia molt. Vaig entregar uns equips i com que l'endemà a la tele havien previst fer un recull d'imatges de les pluges, vaig començar a gravar diversos clips.
Primer anar estàtic, des de l'interior del cotxe. Aquella tempesta tenia molta energia i les imatges realment valien la pena, així que vaig decidir fer un tomb al poble per gravar alguna cosa més. L'artèria principal, al carrer Lluís Carollà, baixava realment com si fos un riu, de costat a costat. Vaig parar i vaig gravar, però també vaig voler fer algun vídeo conduint carrer amunt. Escolteu-ho.
Quan en vaig tenir prou, vaig anar tirant cap a casa. Plovia molt fort, cada vegada més intensament. Recordo aturar-me fins i tot a l'avinguda Catalunya, que està al costat del riu, perquè em resultava realment difícil veure-hi i avançar. Però a poc a poc vaig anar tirant. Vaig passar per la vora dels dos ponts i vaig aparcar finalment a casa, on ja m'esperava la meva mare. Va escalfar el sopar al fogó i vam començar a sopar amb la llum d'una espelma, perquè ja no hi havia llum.
M'havia marxat al poble, tot i que això era realment una cosa prou habitual en temps de tempesta. Encara no a mig sopar, el periodista Javier Lozano, company de la tele i veï del poble, a qui poc abans havia vist perquè li havia entregat els equips, em va avisar i em va dir una cosa tipus així. Gerard, em diuen que el riu s'ha desbordat.
Fins demà!
arrossegades pel riu. I llavors vam començar a veure contenidors, vehicles, que havien estat arrossegats per l'aigua. I també ens van trobar els primers veïns, que recordo que em van dir que havien vist com l'aigua s'enduia riu avall un cotxe amb els llums encesos. I així és com començava una nit llarga i freda.
I al Riu Sul s'havia emportat tot l'edifici, tot, tot, les parets, la teulada, tota la maquinària, tot el vi, tot, no ha quedat res. No es pot descriure, si no es veu, ho veus a la tele, però si tu no ho veus, no, no te'n fas una idea.
En un principi l'estructura de l'edifici ha quedat també molt destrossada, que és el que ens preocupa també.
vidres, finestres, tot el material de bicicletes, bafles, bé, tot, tot, ho hem perdut tot, amb la qual cosa en un principi ens quedem totalment fora de joc per poder continuar treballant ara els propers mesos. És un drama perquè és una petita empresa familiar i que tots els somnis i tots els esforços, tot el treball, que tots nosaltres estan aquí.
10 minuts de diferència a molestirar des que vaig aparcar el cotxe davant de casa i el moment en què el francolí va sortir de mare. El riu no avisa. La pluja sí que ens podia estar donant pistes, però qui s'havia d'imaginar una catàstrofe d'aquelles magnituds? Aquest capítol l'he volgut començar des d'una perspectiva, des d'un punt de vista molt personal, perquè la imprudència i, sobretot, el fet de no percebre el risc
Em podria haver costat la vida. L'aiguat del Francolí, el del XIX, va prendre sis vides, però no era el primer, ni de lluny. Ens vam anotar aquí al Quatre Gotes la referència del 1874, i avui l'explicarem. Segurament l'aiguat del 2019 tampoc serà l'últim que viurem. Amb el record recent d'aquest episodi...
Però també dels aiguats del Canà, els de Santa Tecla a Tarragona o la Dana a València, comencem un quatre gotes per parlar de l'altra cara de la moneda del nostre clima. Com es poden prevenir els riscos? Ens podem anticipar les inundacions? I com s'han de gestionar aquestes emergències? Estem prou preparats? Són preguntes que tenim apuntades per avui, en un capítol que mirarà al passat, però també al futur.
Adeu país, la pluja no sap ploure. O plou poc, o plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és un desastre. Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure. Ens hem traslladat a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona per conversar amb Carme Llesat, que és catedràtica de Física de l'Atmosfera. Benvinguda al programa. Bon dia, bona tarda, salutacions a tothom.
Escoltavem, Raimon, en el podcast cantant amb aquesta expressió que la sequera i les inundacions sempre han format part de casa nostra. Fins a quin punt aquests dos extrems formen part del nostre clima? No hi ha dubte que la sequera i les inundacions formen part del nostre clima, formen part del clima mediterrani, caracteritzat precisament per una variabilitat de la precipitació molt important. És a dir, un any nosaltres podem tenir a Barcelona...
600 litres per metre quadrat, que està a entorn de la mitjana, més o menys, i un altre, ahir, nosaltres podem tenir 400. Per tant, forma part d'aquesta cançó plenament certera i això fa que sigui molt més difícil predir situacions tant a curt termini com a llarg termini de com evolucionaran la precipitació, com evolucionaran les sequeres...
En qualsevol cas, les conseqüències del canvi climàtic ens conviden a pensar que aquests fenòmens extrems, tant de sequera com d'inundacions, seran ara més habituals? En aquest cas no hi ha dubte, pràcticament. El nivell de confiança que diem que, per exemple, tindrem més períodes sense pluja...
aquest alt nivell de confiança. És a dir, situacions favorables a sequera augmenten en el futur. Tots els models apunten aquesta informació.
Per altra banda, a nivell de pluja, sí que ja estem detectant en aquest moment un augment del que serien les pluges intenses, les pluges convectives, les tempestes. És a dir, en principi, el que sembla que succeirà és que, donat que, degut al canvi climàtic, tenim més vapor d'aigua a l'atmosfera, també tenim més temperatura i, conseqüentment, també tenim més energia,
Quan tinguem aquests fenòmens de pluges d'estiu, per exemple, o d'aiguats, la quantitat de precipitació total serà superior a la que hauríem enregistrat en una situació de principis del segle XX des del punt de vista climàtic.
Per exemple, quan ens trobem en un estiu amb temperatures extremes, amb aquests rècords de temperatures tan altes, això ens convida a pensar que hem d'anar en compte? Ens convida a pensar, però hem d'anar en compte. És a dir, sí que és cert, per exemple, que els saiguarts dels 62 que vam tenir al Vallès i que van morir més de 800 persones en poques hores,
van venir després d'un període de sequera. Els iguals del 94, que van afectar, per exemple, no només l'espiu de Francolí, pràcticament tota Catalunya, van venir després d'un període de sequera que, a més, va donar inundacions. Per tant, sí que apunta que hi ha una certa combinació sobre la qual s'està investigant en aquest moment
el que podríem dir és que un estiu molt calorós afavoreix que hi hagi molta energia a l'atmosfera. Imaginem nosaltres que tenim una cassola plena d'aigua i que comencem a escalfar-lo i aquest comença a evaporar-se. Doncs quan més estona estigui, la quantitat de vapor que tindrem serà més gran i hi haurà més energia si aixequem el tap.
Però atenció, no necessàriament, això implica que aquella tardor, sobretot, tinguem aigüats. Pot ser que ja hagin tingut tempestes d'estiu i pot ser que no hi hagi els factors, tots els factors necessaris perquè hi hagi aigüats. Per tant, sí que és atenció, però no és suficient.
I podríem pensar que els avenços tecnològics, l'experiència, amb l'adaptació de tot l'entorn, cada vegada són menys vulnerables davant d'aquests aiguats. Però, clar, després la tesi d'alguna manera se'ns trenca amb els efectes sense anar més lluny de la Dana de València, que presenta una enorme mortalitat amb tots els estralls que va causar. Per tant, què és el que falla aquí?
El que feia és que tenim les eines que han millorat moltíssim, tot el que és l'observació, ja sigui per satèl·lit, ja sigui per sensors, els models meteorològics, tot això ha millorat. Però quan nosaltres tenim una situació d'aiguaç, el que hem de vetllar és per una bona cadena, el que es diu la cadena d'alerta primerenca, en anglès early warning.
Això és el més important. I aquesta cadena vol dir que hem de tenir molt ben definits els protocols de com hi ha d'actuar, qui ha d'avisar, com ho hem de respondre, qui són els responsables. I aquest protocol va des del moment en què meteorològicament avisem que pot haver un aiguat,
fins a l'avís a la població. Però, a més, hi ha un altre tema. Per tant, si no tenim aquest ben definit, doncs això falla, és el que va passar a València. I l'altre tema és que les persones, la societat, han de saber com actuar. I no han de confiar cegament, ja algú vindrà a salvar-me la vida. No, jo he de saber, com deien ara amb l'apagó, no? Qui té un kit d'emergència? Doncs nosaltres hem de saber...
Rebre, comprendre els missatges d'alerta i saber actuar en conseqüència. Arribarà un dia en què podrem predir exactament quan es produirà una inundació? Crec que no.
Crec que no perquè hi ha una part caòtica a l'atmosfera i llavors els nostres aiguars són molt localitzats. Moltes vegades, en el cas aquest, el darrer que no s'hem pogut tenir a València, va ser una zona on es va quedar estancat i era molt difícil. Llavors els models no poden arribar a tenir tanta precisió. Tenim aquesta estructura caòtica que el que sí que hem millorat molt és...
en aproximar-ho. Sí que ajuda molt avui en dia el que seria el radar meteorològic que pot ajudar a fer el seguiment.
però llavors ja amb molt poc temps. El cel que li diem a predicció, a poc temps vista, es diu no ho càstim. Llavors això sí que ajuda més a veure on actuar i això pot salvar vides, no vents, però sí vides. Perquè veient la intensitat d'un punt concret de la pluja, es podria arribar a estimar si es produirà una inundació? Per exemple, si plou a la capçalera del riu, a dalt de les muntanyes, estimar en quin punt, en quin moment...
pot causar problemes a les poblacions que estan al peu del bosc. Sí, òbviament, utilitzant models hidrològics i models hidràulics. El que passa és que, en principi, Espanya no té contemplada legalment la que seria la predicció hidrològica de l'avinguda, la predicció del cabal. És a dir, té contemplat els nivells i la predicció de nivells de pluja, d'intensitat de pluja,
però podem tenir models. De fet, nosaltres ara també estem desenvolupant un projecte de Next Generation que es diu Flot Tonau per veure concretament a la Conca del Francolí com podríem millorar la pressa de decisions tenint en compte el caval del riu, no solament la pluja.
per intentar minimitzar al màxim tots aquests riscos de les inundacions. Quines són les màximes que hauríem de posar damunt la taula perquè futurs aiguats no facin tan mal com els que ens han precedit?
La primera màxima de totes és millorar la percepció i conscienciació de la població i la seva capacitat d'autoprotecció i de protecció d'aquells que puguin dependre, que siguin més vulnerables. La primera és aquesta, per tant, necessitem una formació. La segona és molt bé, la gent sap què ha de fer, què no ha de fer, no ha d'anar al pàrquing a recollir un cotxe, no.
No ha de sortir de casa, no ha d'anar a recollir els nenes col·legis. Però la segona és millorar el que seria l'alerta hidrometrològica. No quedar-nos solament, en el nostre cas, amb la pluja, sinó poder tenir també el que seria la predicció d'impactes, la predicció del que val, la predicció de les zones que poden ser més afectades.
Carme Llesat, gràcies per rebre'ns avui a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i per compartir aquesta lliçó amb tots nosaltres al Quatre Gotes. Moltíssimes gràcies a buscar altres per convidar-me. Quatre Gotes.
En la introducció esmentava dues localitats que han patit aiguats de forma recurrent, l'Espluga de Francolí i Alcanar. Què ha canviat des dels últims episodis? Doncs, per exemple, en el municipi de la Conca de Berberà no s'han reconstruït els grans elements patrimonials que es van dur al riu, s'ha optat per deixar més espai a la llera i interveniria el mínim possible. De fet, el primer tram del Francolí entre l'Espluga i Montblanc
està ara en estudi. L'ACA vol renaturalitzar-lo, restaurar-lo amb la intenció de reduir el risc d'inundacions en les zones urbanes. Alguna cosa està canviant perquè, com a mínim, sí que hi ha aquest canvi d'enfoc o la voluntat de pensar els rius d'una altra manera, i és que al Canà...
També s'ha treballat en una direcció similar. En aquesta població del Montsià, l'Ajuntament ha coordinat el que han denominat taula tècnica dels aiguats, que pretén prevenir fenòmens extrems. Ha posat l'ull, per exemple, en com adaptar les infraestructures o el mateix territori. També en com ha de ser la resposta a l'emergència. De seguida atacarem aquesta última qüestió entrant a la sala de comandament des d'on es gestionen les emergències a Catalunya, però abans l'altre eix de la prevenció.
Tenim una parada prèvia per conèixer el projecte europeu Local for Float, que pretén prevenir les inundacions ràpides a la conca mediterrània. N'hem pogut parlar amb la Meritxell Abril.
Des del Centre Tecnològic Veta coordinem el projecte Local for Float, que és un projecte que està finançat pel programa europeu Interreg Euromed, que va començar l'any 2024 i té previst finalitzar el juny de l'any que ve, el 26. I aquest projecte surt de la necessitat de fer front a un dels reptes que hi ha a la Mediterrània, lligat al canvi climàtic, que és l'augment de les inundacions sobtades i com millorar la gestió del risc associat a aquestes inundacions.
Proposem una gestió integrada i multiactor. I què vol dir això? Doncs una gestió integrada el que vol dir és que no només ens fixem en la cadena de resposta, en què fer quan hi ha l'emergència, que en aquest cas seria aquesta inundació, sinó treballar prèviament també i a posteriori amb accions que nosaltres anomenem de prevenció, d'adaptació i de mitigació.
Com a accions de prevenció, el que proposem són sistemes d'alerta primerenca, que són sistemes de predicció que ajuden a incorporar informació molt més localitzada, perquè un dels problemes d'aquest tipus d'inundacions és que normalment són en zones molt localitzades i difícils de preveure.
Llavors aquí el que es fa és integrar informació i fins i tot també sensors de nivell, per exemple, en rius d'aquestes zones, per tal d'incorporar tota la informació possible i tenir un sistema d'alerta específic d'aquella zona. Tenim un total de 9 pilots, que vol dir que són 9 casos d'estudi on estem tastant aquesta aproximació.
En grans trets, aquest és un resum dels grans objectius del projecte del grup beta de la Universitat de Vic. Se ve també a estudiar solucions basades en la natura. Desfer zones urbanes molt denses no és viable i per això pensen en altres opcions. Si és possible aigües amunt, fer bases d'eliminació. Al final és fer això, les ciutats més permeables, per tant, aquest impacte, quan hi ha aquesta quantitat d'aigua tan gran...
que arriba pugui percolar i no faci el dany, reduir el risc amb això. Els investigadors de la UBIC també han fet enquestes de percepció del risc per avaluar el grau de coneixement i plantejar accions educatives. Quins resultats van obtenir d'aquestes preguntes a la ciutadania?
Aquesta enquesta es va fer a la tardor del 24 i es va fer a 400 persones que vivien o treballaven a la zona de risc, en aquest cas que estan implosos en els municipis de Dic i Gurb, i els van preguntar per moltes coses, entre elles si sabien que vivien o que treballaven en una zona amb el risc d'inundació. Era curiós veure que aproximadament el 50% no ho sabia.
També els van preguntar si sabíem què fer en cas que succeís una inundació i teníem respostes de tot. Ciutadans encastats que responien que el primer que havien de fer era marxar corrents, altres que deien que no, que s'havien d'acabar quiets, altres que deien que s'havia de pujar en un pis elevat.
Per tant, el que denotava això era com bastant desconeixement de quines eren les normes o quines eren les pautes que promou protecció civil en aquests cadors. Llavors hi havia una sensació en general de falta d'informació, que no sabien realment què fer. Estàs escoltant el Quatre Gotes.
Ara ens trobem al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, el SECAT. Des d'aquí podríem dir que és el cor de la gestió de les emergències al nostre país i podem parlar amb la subdirectora de Protecció Civil. Imma Soler, gràcies per obrir-nos les portes d'aquest espai tan estratègic.
A vosaltres, moltes gràcies per venir i per poder comentar aquests temes que segur que ja veieu que són molt interessants. Parlarem d'inundacions, d'aquest risc de sobrevingudes en un moment concret, en un espai de temps molt reduït, però per començar, Protecció Civil, quins instruments té per poder preveure aquestes inundacions?
Protecció civil quan encara tot aquest àmbit de les inundacions, com vosaltres coneixeu, nosaltres hi tenim un pla per treballar això, que és el Pla Inuncat, el Pla d'Inundacions a Catalunya. Aquest pla ens permet tenir aquesta preparació prèvia, vull dir que no és una feina que fem en el moment en què veiem que comença a ploure o que podem tenir un problema, sinó que ja molt abans, ja són plans, ja estan preparats i que ja veiem, ens han permetit fer un estudi, un estudi del territori, de com és
la nostra forma de territori, on està la gent, on estan els municipis, quins estan més habitats, quins menys, quina és la morfologia del territori, on hi ha muntanyes, on hi ha valls... I tot això ens ha permès fer aquest estudi per veure
quan plou, quin impacte té sobre aquest territori i què pot passar. Què pot passar, com pot baixar l'aigua, com pot anar baixant l'aigua pels rius, pels torrents, etc. i veure quin efecte tindrà sobre la nostra població. Perquè així nosaltres puguem considerar què és el que està passant, quina previsió de temps tenim i amb això veiem quins serien els possibles impactes i de què hauríem d'avisar les persones.
En el moment en què hi ha aquesta possible pluja, nosaltres, el Servei Meteorològic de Catalunya, també ens fa aquests avisos, que ens va dient ja dos o tres dies abans, quan ells ja veuen la probabilitat clara que hi hagi aquestes pluges, doncs ja ens comencen a informar. I ja ens van dient, doncs aquesta possibilitat de pluges serà per aquesta zona, per aquesta altra, aquestes comarques seran les que tindran un nivell de probabilitat que plogui més alt, aquestes comarques fins i tot poden tenir probabilitat que hi hagi temps violent,
que tinguin el millor pedra, que tinguin quantitats importants d'aigua, ratxes de vent, tota aquesta informació, més la que també ens donen les agències de Conca, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, el Xúcar, l'Agència Catalana de l'Aigua, evidentment, tota aquesta informació que ens poden anar dient de com tenen els sensors en els rius,
a les zones per on va passant l'aigua, ens permet a nosaltres fer aquesta composició, aquesta informació i veure què tenim que dir als municipis, com s'han de preparar, si han de vigilar, per exemple, els municipis hagin de vigilar les zones properes als rius, les lleres, hagin de tancar potser algun espai perquè es preveu que potser siguin zones soterrades i amb l'aigua
puguin quedar-se enclotades d'aigua i no s'hi pugui passar, que facin aquest avís, fins i tot algunes rambles, alguns passejos que hi ha propers a rius, també tancar-los, per si és el cas que es preveu que puguin anegar-se d'aigua. Tota aquesta informació és la que anem treballant des d'aquí del CECAT,
l'anem traslladant tant als municipis com a les empreses, als organismes, per qui comptin, ho tinguin present, i ells alhora facin també la seva feina, activin els seus plans o posin a terme algunes actuacions determinades, i també, evidentment, juntament amb els companys de comunicació, i agraïm-vos sempre molt la feina als mitjans de comunicació, que feu difusió d'aquesta informació que nosaltres donem, també podem anar avisant a la gent, a la població en general,
que compti amb que hi ha aquesta situació que pot ser perillosa en alguns moments determinats si estàs a l'exterior i, per tant, també que puguin prendre mesures com, per exemple, vigilar amb la conducció, no estar a l'exterior si preveiem que plou molt... Aquelles mesures que nosaltres veiem des d'aquí que per la intensitat de l'episodi que esperem es poden donar.
En qualsevol cas es treballi amb prediccions que s'ha de produir aquella plosentensa en un moment, en un lloc concret. Per tant, estem parlant d'una probabilitat i mai es pot afinar del tot.
Els companys que ja entenen més en aquest aspecte són els que porten el Servei Meteorològic de Catalunya, que ells coneixen aquestes eines que tenen de previsió, de predicció, de poder predir amb aquestes imatges que ells tenen, ells fan una valoració, entenen com és la predicció que els donen els radars, les eines aquestes més de l'aire...
I alhora també miren com és la morfologia del territori, fan aquesta composició i ells que són especialistes en aquest tema ho traslladen, ho tradueixen en unes possibilitats a determinades zones. Ells fan aquesta composició i ens avisen i ens diuen en aquesta zona d'aquí esperem aquest nivell de probabilitat i aquell nivell d'intensitat. I amb això fan aquesta conjunció i ens indiquen quin és el nivell de parell que pot tenir la zona.
davant d'esdeveniments sobtats, com poden ser els aiguats de la Dana de València, de la passada tardor, Protecció Civil ha anat modulant aquestes activacions, els protocols? És a dir, els fets tan excepcionals han acabat marcant un abans i un després a l'hora de relacionar-nos amb aquestes emergències?
Bàsicament, el que nosaltres sempre fem és, quan hi ha un episodi d'aquest tipus important, és analitzar què ha passat i quina informació teníem. Llavors, tot això ens fa aprendre sempre. El protocol, el procediment que utilitzem de l'INUNCAT és bàsicament el mateix. Ara bé, el que sí que veiem...
que si normalment ja nosaltres som bastant vigilants i bastant garantistes pel que fa a possibles afectacions a les persones, doncs aquest cas que ha passat desgraciadament amb la Dana de València, el que ens ha fet veure és que possibilitats d'aquestes així catastròfiques es donen. Vull dir que és una realitat, eh?
potser el canvi climàtic, potser la situació que tenim ara en aquests moments, fan que els efectes del clima més extrems es donin més. És el que hem vist. Per aquest motiu, nosaltres, quan veiem que la probabilitat és elevada
que puguin haver-hi danys per les persones o pel medi, nosaltres el que fem sempre és avisar perquè es prenguin aquestes mesures. I si veiem que pot ser una situació que pot ser greu com era la que teníem en el moment mateix que es va donar la dana a València, que aquí també teníem una situació meteorològica particular, si voleu ara us ho explico una mica, però la situació que vam tenir també era particular i per això ens va fer veure que era necessari extremar les mesures.
Per què era particular aquella situació? Era una situació en què la informació que teníem dels serveis meteorològics era que estàvem davant d'una dana, una situació de dana que en el Mediterrani es dona, es dona freqüentment, però que alhora també hi havia una mobilitat meteorològica sota el nivell de la dana que també influenciàvem que aquest component tingués com un tant percent de ser una mica erràtic
més elevat que pot ser una predicció normal. I que alhora també es podia preveure que les precipitacions també podien ser molt intenses localment. Entenc, però, que el punt d'equilibri o trobar aquest punt d'equilibri pot ser complicat
entrepecar per molta prudència, per voler-ho aturar tot, o realment fer el contrari, i que després el fet ens acabi sobrepassant. Tens tota la raó. Aquí hi ha una graduació, i per aquest motiu nosaltres el que fem és que quan activem el pla...
Ens acompanyem de persones expertes, que ja són els intervinents a dintre del pla, perquè ens vagin donant aquesta informació. Tenim moltes coses que ens van donant informació. Els serveis d'emergència, per exemple, ens van informant de quines afectacions ells estan atenent. El 112 ens va dient quines trucades estan tenint. Els ajuntaments ens van dient també quines afectacions hi ha en el seu territori.
Tota aquesta informació és la que anem sumant i anem veient aviam què va passant per poder modular aquesta resposta. Si cal que la resposta sigui més forta, que avisem a la gent de molta cura, molta cura, o fins i tot demanar a la gent que no surtin o que estiguin a l'interior d'habitatges i que no estiguin a l'exterior, doncs també demanar-ho. O si veiem que la situació pot ser una situació que no té aquest nivell d'afectació, doncs que no calgui demanar aquestes mesures.
Protecció Civil ara treballa en esceneris de major risc d'inundació, d'acord amb el canvi climàtic? Sí, el canvi climàtic és un dels aspectes que ens està fent treballar amb modificacions en les nostres previsions per possibilitats d'afectacions més importants cap a la població. Sí, sí.
tant a nivell de calor com a nivell de pluges com a nivell de fred. Vull dir, tots aquests fenòmens que veiem més extrems de la meteorologia, el que estem veient és que es donen, que s'estan donant més que no pas no es donaven abans i per tant hem de tenir-los en compte.
De la mateixa manera que es fan simulacres, per exemple, en el cas del risc d'incendis o del risc químic al voltant d'una determinada indústria, per què no es plantegen simulacres al voltant d'aquest risc de patir inundacions? També és un aspecte que nosaltres volem plantejar, també és un aspecte...
i plantegem nosaltres també. Nosaltres, quan plantegem simulacres, fem simulacres sobre plans de protecció civil de la Generalitat, que són plans d'aquests àmplis, que poden tenir una afectació molt gran. I també aquests són els que mirem de treballar. Treballem, per exemple, en temes de fuites químiques, que són d'afectació molt àmplia per a la població, com bé tu dius, d'incendis forestals, que també són àmplis per a la població, també el d'inundacions i altres riscos d'aquest tipus. També ens interessa fer aquests...
simulacres, i els fem. Moltes vegades són simulacres que fem a nivell de despatx. Quan és a nivell de despatx és que no demanem que la gent en el carrer ho executi, però ja internament la coordinació i la gestió ja la treballem. I també és una de les coses que tenim en cartera, de poder arribar a fer algun simulacre d'aquest tipus, ampli, ja per aquests riscos que potser són una mica més difícils de posar-los en un escenari. És un dels que pot ser una mica més dificultós,
però fer-ho i gestionar-ho com hem fet amb aquests que comento, amb el de risc químic, amb els d'incendis forestals, etc. Imma Soler, subdirectora de Protecció Civil, gràcies per haver-nos rebut, per haver-nos obert les portes del SECAT i per participar al 4GOTES. A vosaltres, moltíssimes gràcies.
Hem dit que parlaríem de futur, però també de passat. Quan vam fer la revisió històrica de les sequeres amb en Mariano Barrientos, en el darrer capítol, el número 4, van deixar pendent una segona part de la conversa. Resseguint els arxius, ell també ha localitzat un llarg llistat d'episodis fatídics com el de 1874, aquesta cita que us comentàvem, l'aiguat de Santa Tecla,
Justament on manteníem la conversa, a la font major de l'espluga de Francolí, hi ha una placa que ens recorda aquell episodi. En Berriendo us li demanem per aquesta inundació, però també per altres d'especialment greus. El que fa la memòria personal, podem tenir sempre un o dos aigüats de gravetat moderada.
i el problema és quan ens anem a episodis de baixa freqüència, dels que generacionalment es desconecta, es perd la memòria, hi ha una desconexió i queden a l'oblit. Episodis, per exemple, ja que estem aquí a l'espluga de Francolí, és inevitable parlar de l'aigua de Santa Tecla.
Va ser un flashflat, una inundació sobtada, amb molt poques hores de pluja de matinada del 22-23 de setembre del 1874 i és una de les més dramàtiques pel nivell de destrucció que provoca sobretot als afluents del Segre i a la part de les conques de Tarragona. Deixa 575 víctimes mortals documentades amb pràcticament un episodi que dura unes 3-4 hores.
Aquest tipus d'episodis val la pena conèixer-los molt bé, perquè si han de tornar a succeir, amb Llemenya no estarem en un territori de 200.000 o de 600.000 habitants. Són 8 milions d'habitants, amb unes activitats i una vulnerabilitat al territori creixent i multifactorial. Moltíssims processos quedarien afectats i activitats del dia a dia. I coneixent tots els antecedents històrics, què és el que més li inquieta de cara al futur? Per exemple, a mi el que em preocupa més seria un episodi
ni tan sol semblant, molt més fort que l'últim que hi ha hagut d'octubre de 2024 a València, que és el de les primers de novembre de 1617, l'any del diluvi. Va quedar tota Catalunya amb danys catastròfics, més de 500 elements estructurals van desaparèixer, van quedar derruïts, les víctimes fortals no es poden ni comptar, el barri de Cap Pons Sencer de Lleida va acabar desapareixent, l'aigua el va afectar per complet,
A Tortosa també va haver desbordaments des de València a Ciutat fins a Perpinyà i per l'interior va arribar fins a Saragossa.
Aquest episodi va durar una setmana i nitja i va deixar el territori per un país amb uns 200.000 habitants. La quantitat de daig que hi va haver estructurals va ser impressionant. Què ens passaria si repeteix el mateix fenomen, ja no dic una més greu, el mateix, en un país amb 8 milions d'habitants i tota la mobilitat, transports públics, infraestructures sensibles que tenim.
Les inclemències meteorològiques són una part inseparable de casa nostra. Hem estat exposats al clima amb ferides que ens marquen i que modulen el nostre caràcter. Diria que els aiguats, les sequeres o altres fenòmens tenen molt a veure amb el que diria pessimisme perseverant que imperé o ha imperat en moltes cases de Real Pagesa.
El sector primari sempre ha estat pendent del cel i veurem si d'alguna cosa més. Aquí al Quatre Gotes ja ens han dit que al camp encara hi ha força marger de millora pel que fa a la gestió dels regadius i de l'aigua. Amb l'amenaça latent de la pervivència de l'activitat agrícola pujarem als tractors, entrarem als camps i també als centres d'investigació. El pròxim capítol del Quatre Gotes, el futur del camp català i, per tant, també de la nostra alimentació.
S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Sintonitzes Ona Latorre.
Fins demà!
That I don't need no other lover Something inner style that shows me I don't want to leave her now You know I believe her now You're asking me Will my love grow I don't know I don't know
You stick around, now it may show. I don't know, I don't know. Hola, amics, això és Cinema a la xarxa i qui us parla és en Víctor Alexandra. La cançó segur que l'heu reconeguda. Era Something, de Joe Harrison, però la veu que la cantava possiblement no.
era la de l'actor Teli Sabales. Teli Sabales, nascut a Nova York, però d'origen grec, tenia un físic molt característic. El fet de dur el cap completament pelat, com Jules Briner, i uns papers que va interpretar molt afortunats a les pel·lícules Els dotze del patíbul, al costat de Lee Marvin i Robert Ryan, i també Els violents de Kelly, al costat de Clint Eastwood, el van fer molt popular entre el públic.
I uns anys després encara ho va ser més de popular, perquè es va convertir en el tinent Teodòpolos Teo Kojak, de la sèrie televisiva Kojak, que va estar cinc anys en antena entre 1973 i 1978. El seu paper havia estat pensat per Marlon Brando, però Brando el va rebutjar i l'escollit va ser d'Elisa Balas. Els episodis duraven tres quarts d'hora, ell llapava sempre un xupa-xup per compensar el fet de no fumar
I era habitual que hi apareguessin estrelles convidades com Richard Gere, Eli Wallach, Paul Anca, Gloria Graham, James Woods, Shelley Winters, Sylvester Stallone o Geraldine Page. Com ja hauré comprovat, Elisa Ballas, en el seu vessant musical, més que cantar, deia la lletra.
És a dir, recitava el text. I com que tenia una veu profunda, anava molt bé per interpretar cançons d'amor com aquesta que ara sentirem i que es diu IF, que és un sí condicional. If a picture paints a thousand words then why can't I paint you? The words will never show.
The you I've come to know. And if a face could launch a thousand ships, then where am I to go? There's no one home but you. You're all that's left me too.
Fins demà.
Could be two places at one time. Will I be with you tomorrow and today beside you?
Teli Sabales cantant If, una cançó que originalment va sorgir del grup californià Brett l'any 1971 i que sonava molt diferent d'aquesta versió de Teli Sabales. I també en va fer una versió Olivia Newton-John. Pel que fa a la personalitat de Teli Sabales, la seva imatge característica d'home calp venia dels dies en què va interpretar el paper de Pons Pilat a la història més gran mai no explicada de George Stevens.
aquella pel·lícula que va protagonitzar Max Boncido. Quan Teli Sabales va fer aquesta pel·lícula, ja tenia 43 anys. Però és que la seva carrera al cinema va començar tard. No va ser fins als 39 anys que va començar a tenir papers en seris de televisió, com Els Intocables, La dimensió desconeguda, El fugitiu, Bonança, El virginià...
La seva sort va ser treballar en el film Els joves salvatges, de John Frankenheimer, protagonitzat per Bert Lancaster, ja que tots dos van mantenir una gran amistat i Lancaster el va ajudar a aconseguir un paper a les pel·lícules que ell feia en aquella època. L'any següent, concretament, van tornar a aparèixer junts a L'home del Catràs, també de John Frankenheimer, i tot seguit al western Els caçadors de cavalleres, de Sidney Pollack.
Teli Sabales sempre va dir que Lancaster era el seu actor favorit. Però parlant de papers es dona el cas que Teli Sabales va estar a punt de donar vida, d'encarnar el personatge de Paul Newman a la llegenda de l'indomable. El problema va ser que quan li van oferir aquest paper ell era Europa i com que no el podien esperar li van donar el paper a Paul Newman. La pel·lícula va ser un èxit.
El paper que sí que li van donar va ser el del dolent del servei secret de sa majestat, de la sèrie James Bond, la pitjor pel·lícula de la sèrie. I no pas per culpa de Teli Sabales, la pel·lícula era dolenta per si mateixa. Sabales, en canvi, pel seu físic, va ser un dolent permanent molt bo en moltes pel·lícules. En total va rodar una cinquantena de films. Alguns van ser Gengis Khan, amb un marxerif, La vida val més, amb Cindy Poitier,
La batalla de les Ardenes, amb Henry Fonda i Robert Ryan, l'or de Maquina, amb Gregory Peck i Omar Sharif, o la primera versió d'Al cap de la por, amb Gregory Peck i Robert Mitchum. Ara l'escoltarem interpretant una cançó de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jovim, How Insensitive.
I must have seen when she told me that she loved me. How unmoved and cold.
I must have seen When she told me so sincerely Why She must have asked Did I just turn And stare in icy silence Why
Now she's gone away And I'm alone With a memory of her last love
How Insensitive, una bossa nova coneguda també com a insensatesa, amb lletres de Vinicius de Moraes i música d'Antonio Carlos Jovim en la veu de Teli Sabalas. Teli Sabalas era un actor molt estimat. Frank Sinatra, Edith Martin, Sammy Davis, Angie Dickinson o Gregory Peck en parlàvem molt bé d'ell.
I també ho feien Anthony Quinn, Rob Hudson, Shirley Winters, Omar Sharif i Lee Marvin. Ell, d'Elisa Balas, explicava que la seva mare sempre li deia que siguis actor està molt bé, però què faràs per guanyar-te la vida? I quan la va portar tot cofoi a veure els dotze del patíbul, ella, en acabar la pel·lícula, li va dir és una vergonya. I quan ell li va preguntar però, però, què t'ha semblat el meu paper? Ella va respondre has estat ridícul.
Una altra cosa que Teli Sabales explicava era la trobada que va tenir una nit amb un fantasma. Ell tenia 30 anys, anava cap a casa de nit amb el cotxe i es va quedar sense benzina. Un home que es deia James Cullen es va aturar. El va acompanyar a una benzinera i fins i tot li va deixar diners per pagar la benzina. Li va apuntar el telèfon en un paper perquè li pogués tornar els diners i se'n va anar.
Però quan Teli Sabales va trucar a aquell telèfon i va demanar per James Cullen, s'hi va posar la seva dona i li va dir «James Cullen era el meu marit. Fa tres anys que és mort». Això us podeu imaginar que el va deixar que ha retivat. L'any 1984, quan tenia 62 anys, a Teli Sabales li van diagnosticar un càncer de pròstata.
Però ell no en va fer cas. No va voler seguir cap mena de tractament. I nou anys després, el càncer estava tan avançat que ja era imparable. Teli Sabales va morir el 22 de gener de 1994, just l'endemà d'haver fet 72 anys. 72. Al seu enterrament hi van anar Angie Dickinson i Frank Sinatra. Nosaltres l'hem recordat avui en aquest cinema a la xarxa que ha tingut Aiman Triqui a les vies de so i que tancarem escoltant Teli Sabales.
Serà amb una de les millors cançons de Chris Christopherson. Help me make it through the night. Ajuda-me a passar la nit. Per cert que, referint-se a la seva faceta de cantant, Teli Sabal es va dir Potser us preguntareu què fa un actor com jo gravant discos. Doncs us ho diré amb tota franquesa. Senzillament m'ho van demanar.
La gent sap que cantar no és el meu fort i, per tant, soc conscient que el pitjor error que podria cometre és creure'm que soc un gran cantant. Jo canto les cançons a la meva manera. Les canto com les sento. I així és com espero que les rebeu vosaltres. Fins la setmana vinent, amics.
Take the ribbon from your hair Shake it loose and let it fall Laying soft on my skin Light the shadows on the walls
I don't care who's right or wrong
I don't try to understand Let the devil take tomorrow Lord, tonight I need a friend Yesterday is dead and gone And tomorrow is out of sight
And it's sad to be alone Help me make it through the night It's so sad to be alone
Help me make it through the night I don't want to be alone Help me make it through the night
Continguts en xarxa. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat. Continguts en xarxa.
Aquesta setmana s'estrena Rondalles. Els habitants d'un poble marcats per la tragèdia decideixen crear un grup de música tradicional. També arriba Abuela Tremenda, un film familiar protagonitzat per una àvia poc ortodoxa. I els aficionats al thriller gaudiran de allò més amb l'assistenta. Llevamos dos años parados.
¿Cuánto hay que esperar? ¿No pensáis que esto puede ayudarnos a todos? Si algo tiene la rondalla es la sensación de comunidad de todos a una. Igual no es el momento. Si ganamos el concurso, el dinero puede ir a los familiares de las víctimas. Si ganamos, dice.
A Rondalles, dos anys després del naufragi d'un vaixell pesquer que va sacsejar un poble gallec, els habitants decideixen que ja és hora de recuperar la il·lusió i deixar enrere el dol. Per això, tornen a unir-se per posar en marxa la Rondalla, una agrupació de música tradicional en la qual participen des de nens fins ancians, amb la intenció de competir en un concurs contra els pobles veïns.
¿Desde cuándo estáis liados? ¿Desde antes o después de lo de papá? ¿Y qué quieres? ¿Que no rehaga mi vida? Ojalá pudiéramos volver atrás las tres juntas con papá. ¡Esta es mi abuela! Venga, chicos, ¡que nos vamos! No hay cinturones de seguridad. Tranquilo, que no vamos a colisionar.
Seguridad total. Abuela tremenda és una pel·lícula familiar protagonitzada per la Toñi, una àvia que és un ànima lliure. Porta de cap la seva filla Daniela, però la neta, l'Alexia, la Dora. Per això, quan la Daniela s'emporta la nena a un ratí rural de la seva empresa, la Toñi no triga a presentar-se amb la caravana per passar el temps amb la seva neta. ¿Has estado en las fiestas de algún pueblo? No. Ya veréis el ambientazo. Mamá, por favor, que lo único que te pedí es que no me la ligaras...
Hola, Mili. Hola, senyora Winchester. Por favor, llamame, nina. Adelante, pasa. A l'assistenta, una joven passat complicat interpretada per l'actriu Sidney Sweeney, comença a treballar com a assistenta a la luxosa casa dels Winchester. A mesura que s'endinsa en la vida de la família, descobrirà secrets foscos que posaran en perill la seva seguretat. Però potser ja és massa tard.
Que era un puto sàndwich. Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Entre les estrenes de la setmana destaca Rental Family, família d'alquiler, protagonitzada per Brendan Fraser. També arriba Nouvelle Vague, que explica el naixement del famós moviment de cinema francès. I Son Sang Blue, cancion para dos, s'apropa a la història real d'una parella que va crear una banda tribut a Neil Diamond. Kuria Brighto! Shikato! Gusotto! Toreruzoku!
A Rental Family, família d'alquiler, Brendan Fraser és un actor nord-americà que treballa a Tòquio. Lluita per trobar un propòsit a la seva vida i un dia aconsegueix una feina inusual, treballar per a una agència japonesa de famílies de lloguer, interpretant papers de suplent per a desconeguts. A mesura que se submergeixen el món dels seus clients, començarà a establir vincles genuïns que difuminaran les línies entre l'actuació i la realitat. La niña necesita un padre.
Hola, Eméa. Soy tu padre. Soy tu padre. Hola, Eméa. Soy tu padre. ¡Te odio! ¡Me odia! Eso es lo que tiene ser padre. El del centro es Truffaut. El que está a su izquierda es Chabrol. Y el de las gafas de sol es Jean-Luc. Codat.
Nouvelle Vague és la història darrere de la creació del moviment cinematogràfic francès del mateix nom. Se centra en la producció de la innovadora pel·lícula de Jean-Luc Godard al final de l'escapada de l'any 1959.
No compongo canciones ni soy un sexímbol, pero yo soy un artista. Yo no quiero ser peluquera, quiero cantar, quiero bailar, quiero decir a todos, miradme, lo logré. El film Song Sang Blue, Canción para dos, es basa en una història real. Narra la trobada entre dos músics de poca fortuna, interpretats per Hugh Jackman i Kate Hudson, que es llencen amb il·lusió a formar una banda tribut a Neil Diamond. Així mostren que mai no és massa tard per trobar l'amor i complir els somnis.
¿Estás bien preparado? Espectacular.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Onalatorre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà.