La ràdio de proximitat
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 10 de desembre, dia de la Mare de Déu del Loreto, Santa Eulàlia de Mèrida. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra l'Ajuntament vol incloure la rehabilitació de la primera planta del Castell del Sicart a la Lleida Barris. Des de l'equip de govern es considera que el projecte
S'adapta als criteris que estableix la Generalitat per optar a aquesta línia d'ajuts. Altafulla, els Premis Maria Baldó de Recerca en Batxillerat de l'Avisió Vinent es lliuraran per Sant Jordi. El Saravan fomenta la recerca dels estudiants en l'àmbit d'Altafulla i el Baix Gaià i ofereix una primera plataforma de difusió per als joves investigadors. I a Roda de Verà, la gent aquest matí encara parla de la caòtica situació que aquest dimarts al vespre s'ha viscut a l'AP7
a l'altura del municipi, entre els punts quilomètrics 224 i 225, a causa d'un accident que ha involucrat un camió i, atenció, 17 vehicles. Això que estan escoltant és Baix Gaialdí, el programa de proximitat que connecta Altafulla-Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé. Mira, a l'interior entra boira, però ha estat arribar aquí a la costa i s'ha fet la llum. Déu-n'hi-do aquest matí, eh? Semblava allò a la plana de Lleida.
Sí, ja ho pots ben dir. El que passa és que aquesta boira, pel que he pogut escoltar avui a la porta del col·le, per part de gent que venia d'una miqueta més lluny i no tant de l'interior, em penso que fins i tot s'ha deixat veure en punts del litoral. Però bé, sí, la boira és un dels temes del dia. Les mascaretes, també en parlarem nosaltres d'aquí a una estoneta. Sània Gamí, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia i fresquet, eh?
És el que toca, és el que toca. Amb sol, però fresquet, sí, sí, es nota que ja ens endincem a l'hivern. Clar que sí, escolta, bufanda, guants, gorro i tot el que faci falta. Tot, tot, sí, sí, tot és necessari. Tot és necessari. També escoltar la ràdio. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, on a la torre i roda de Barà Ràdio. Som baix gaire al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga va, aquest dimecres i tenim ganes de saber quin temps ens acompanyarà el que queda de dia i de setmana. Així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis Mi Pérez. Hola, molt bon dia. Bon dia, un dimecres presidit pels núvols al Camp de Tarragona i, de fet, a gran part de la demarcació. Núvols, però no pas pluja.
De fet, gran part d'aquestes núvolades simplement aniran deixant el sol més tèrbol, una mica emblanquinat. Fins i tot al llarg d'aquest migdia d'aquesta tarda, gran part d'aquests núvols encara es trencaran més i seran més primets. Si de cas, cap al Priorat, cap a la Conca de Barberà,
Hi haurà núvols una mica més baixos. També en alguns moments un palet de vent de Ponent que anirà replegant alguns núvols cap a la Serra de Cardó, la banda de Llevaria, cap al Montsant, les muntanyes de Prades. Ja diem, sense pluja. I pel que fa a la temperatura, agradable. De fet, estarem parlant una altra vegada...
d'una tarda molt confortable, amb moltes màximes que tornaran a voltar als 17, 18, 19 graus, sobretot a Randamar, sempre amb aquest vent una miqueta més insistent, sobretot en algunes comarques com el Baix Penedès i també la Conca de Barberà, un vent que tampoc serà gaire intens. N'estem pendents a la xarxa? Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Dit tot això, és moment de revisar la premsa d'aquest dimarts 10 de desembre. Volem saber què destaquen avui les portades dels diaris, així que comencem pels que tenim més a l'abast. El primer és gratuït, el Mies, el diari del Camp de Tarragona, que titula Els busos municipals tancaran l'any guanyant milers d'usuaris a Tarragona. Les línies de Ponent i Sant Pere i Sant Pau han acumulat en guany més de 5 milions i mig de viatgers de gener fins a novembre.
L'entrada en funcionament de la zona de baixes emissions fa preveure un augment de l'ús del transport públic l'any vinent. Més coses a Tarragona. Narrar per no oblidar. L'antiga audiència va ser l'escenari on es van sentir 10 testimonis que van exposar la seva afectació directa o indirecta de la Guerra Civil, la directadura franquista i la lluita per les llibertats democràtiques. Memòria històrica. Es presenta una biografia inèdita de Pere Lloret, l'altal de Tarragona de la Segona República.
La fotografia de portada d'avui acompanya precisament aquests titulars. Bé, el que els comentàvem primer, aquest acte que a l'antiga audiència va acollir, aquesta primera audiència memorial celebrada a la ciutat de Tarragona, amb testimonis directes o indirectes de totes aquestes afectacions, guerra civil, franquisme i també la lluita per les llibertats democràtiques.
Va, urbanisme, ens diu el diari Més. Les inversions públiques que estan transformant el teixit urbà de Reus. Repàs gràfic, els projectes finalitzats i els que s'estan executant a la capital del Baix Camp. Avui, en pàgines interiors, a doble pàgina, de fet, hi podem veure un plànol de la capital reusenca amb totes les inversions que precisament es preveuen de cara a properament.
Més coses en equipaments. L'Ajuntament de Montroig aprova un maco projecte de 6,1 milions d'euros per renovar la zona ludicoesportiva. En bàsquet, el CBT i el Club Bàsquet Valls es preparen per un derbi d'alta tensió i dinàmiques oposades. Fotografia avui dels entrenadors Miqui Larraza del Valls i de Toni Larramona del CBT agafant les respectives samarretes amb aquest cara a cara informal abans precisament de l'enfrontament.
I sota mateix de la capçalera, pel que fa a esports, llegim avui entrevista a l'Ibi Martínez, àrbitre de la màxima categoria femenina i a la segona estatal d'en Vol. Podem trobar les declaracions de Martínez en pàgines interiors del mes. I pel que fa a salut, avui el tema del dia és l'ús de la mascareta, que serà obligatòria en centres de salut, hospitals i residències per contenir la grip. D'altra banda, Raquel, al diari de Tarragona, explica'ns a veure què destaca.
Doncs la mascareta en primer pla, perquè el titular és que tornen les mascaretes i la imatge és d'algú a l'interior dels centres sanitaris, perquè és on passa a ser obligatori el seu ús. Diuen que l'epidèmia de grip ja és la pitjor dels darrers 15 anys i passa a ser obligatori l'ús de mascaretes als hospitals, centres sanitaris i residències de gent gran.
Avui també parlen de la promoció del Tour de França a Escoles i Comerços. L'Ajuntament de Tarragona gastarà 50.000 euros a la campanya. Avui és notícia a Salou, un camell reincident en patinet elèctric. Alcanar dimiteix l'alcalde per ser professor ínteri.
i al Vendrell una cinta de plàstic protegeix la torre del telègraf. És el que explica el diari de Tarragona. Aquestes són les notícies de portada en un exemplar que avui pesa molt més perquè a l'interior hi ha tot un suplement de 56 pàgines parlant del futur de Tarragona, parlant dels projectes que podrien arribar a la nostra demarcació. És el que podem destacar avui.
I més enllà de la premsa de casa, Sònia, sempre fem una revisió del més notori de les portades dels diaris d'àmbit generalista. A veure, què assenyalen aquest 10 de desembre? Doncs avui començarem amb la portada de l'Ara. Titula que el Suprem no veu alternativa al fet que el filtrador fos el fiscal. La sentència de 181 pàgines conclou que García Ortiz o el seu entorn van filtrar el correu de l'advocat de Llusso.
Sánchez diu que qui ha de demanar perdó és la presidenta de Madrid que celebra la condemna. La imatge en la portada és del món esportiu i el resultat 2 a 1. Victòria amb protagonista inesperat. El Barça manté les aspiracions d'acabar entre els vuit primers a la fase Lliga de la Champions després d'un treballat triomf davant l'Eintracht. Diu que amb dos gols,
de conde en 3 minuts per remuntar el 0 inicial, però sense poder tancar el partit amb tranquil·litat. Altres temes és guerra oberta entre els Estats Units i Europa per les grans tecnològiques. Brussel·les investiga Google per la seva intel·ligència artificial.
També la mascareta és protagonista. Diu que torna a ser obligatòria als CAP, hospitals i residències. L'epidèmia de la grip és la més greu en 15 anys. I revés, el projecte de Collboni per recuperar el Capitol. Urbanisme tomba al pla de rehabilitació del teatre.
Passem a la portada del periòdico. El Tribunal Suprem estableix que el fiscal va respondre a una notícia falsa amb un delicte. El Suprem conclou que García Ortiz o el seu entorn van filtrar el correu. El govern respecta, entre cometes, la sentència mentre el PP assegura que va ser Sánchez qui va premar el votó. Les dues magistrades discrepants. Informar l'opinió pública era l'única opció legal.
També la imatge en portada del periòdic és del partit d'ahir. El Barça s'abona a la remuntada. També destaca que el govern agilitza les ajudes al sector porcí declarant l'emergència. Illa compareixerà a petició pròpia al Parlament la setmana que ve per explicar la gestió del brot. Parla també sobre l'epidèmia. La grip a Catalunya ja és la pitjor en 15 anys i el pic ha d'arribar encara. La Generalitat ordena la mascareta en centres mèdics i residències.
Amb mobilitat, elite taxi manté la pressió perquè s'aprovi la llei anti-over. I seguiment desigual de la primera jornada de la vaga de metges. Continuant amb l'avantguàrdia, també parla de l'epidèmia de grip que accelera i ja és la pitjor en 15 anys.
Les persones de menys de 45 anys, i especialment els nens, són els principals afectats pel virus. Les hospitalitzacions i els casos diagnosticats creixeran els pròxims dies a Catalunya, segons els experts. Mascareta obligatòria des d'avui als CAP i als hospitals.
La imatge que ha escollit avui l'avantguàrdia és de la batuda de caça de sanglars. Caçadors de Girona van fer ahir una batuda de caça de sanglars, que es veu en aquesta imatge, en què van matar 18 exemplars. La Generalitat pagarà entre 25 i 30 euros per sanglar caçat per reduir la superpoblació d'aquesta espècie, que ha propiciat la propagació de la pesta porcina africana.
Un grup d'experts de la Unió Europea fiscalitzaran la investigació del govern català sobre l'origen del brot d'aquest virus. Més temes en portada de La Vanguardia. El Suprem diu que el fiscal o el seu entorn van filtrar el correu. La sentència indica que la difusió de l'e-mail es va fer amb el coneixement de García Ortiz.
Trump carrega contra una Europa en decadència governada per febles, segons diu. També parla de les protestes. L'aturada de taxes i metges col·lapsa al centre de Barcelona. Sobre el partit d'ahir, 2 a 1 és el resultat, el Barça no falla en el retorn de la Champions al Camp Nou. I norma obsoleta, Junts facilita la renovació de l'ordenança de civisme de Barcelona.
Acabarem les portades amb el punt avui que destaca Nadal amb grip. Amb un nivell de transmissió molt alt, el govern imposa la mascareta en residències i centres sanitaris i de persones amb discapacitat. En la crònica, el dia d'ahir, de Saúl Gordillo, metges i taxistes prenen al carrer el títol. Topada entre la Unió Europea i Donald Trump per les sancions a les grans tecnològiques i Elon Musk.
També altra crònica de David Portavella, suprem enterrament retardat del fiscal. I en el suplement l'esportiu, el Barça remunta contra el Frankfurt amb gols de cap de Condé, 2 a 1. El doblet del francès permet continuar aspirant als vuit primers llocs. Doncs aquests són els temes d'aquest dimecres, 10 de desembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi, moment d'analitzar l'actualitat. Això ho fem els dimecres, compartint una estona amb el periodista, escriptor i editor, Esquerra Ramírez Dolcet, que el tenim ja més que ben instal·lat als estudis de l'Avinguda Marquès de Tamarit del Tafulla. Òscar, bon dia, benvingut, com estàs? Molt bon dia, molt bé. T'ha arribat el tio, ja, a casa teva? Ei, no, ha arribat l'arbre, han arribat les boles, han arribat el reno, ha arribat de tot, però encara falta el tio. Home, ara ja ens trobem, ara ja sí que podem començar a parlar de Nadal, eh? Ara sí, ara sí, ara ja toca. Tot i que encara és un pèl aviat, no creguis, eh?
Amb això de començar a avançar tant les coses, jo crec que hauria de ser a partir del dia 15. Però a veure, és igual. Ara ja... És aquest cap de setmana. Ponent com a volt inicis a desembre, però no abans, eh? Jo de fer-ho l'octurn o novembre em sembla una animalada absoluta. Mira, a mi la setmana passada ja em parlaven de carnaval, de gent que està preparant ja això, les disfresses i les carrosses i tots aquests muntatges de carnaval. Vull dir que... Doncs molt malament avançar tant el temps. Compte.
Va, aquesta no és la qüestió que avui volíem parlar. El tema del dia d'avui és la mascareta, arriba l'onada de grip, tensió sanitària creix, salut pública que torna al centre del debat a casa nostra, d'una banda perquè el govern ha decretat l'obligatorietat a partir d'avui de la mascareta en tots els centres sanitaris, sociosanitaris i també les residències de gent gran.
I d'altra banda, els mitges han tornat a convocar vaga aquesta setmana per denunciar la saturació del sistema, reivindicar millores laborals i reclamar també un estatut propi. Va, comencem amb el tema mascareta. A mi em sembla molt bona proposta i molt bona obligació per part del govern en l'àmbit de la prevenció.
obligar la gent que porti la mascareta perquè sembla, dir-ho és molt habitual en aquests temps, però és la realitat, sembla que la Covid ens quedi el segle passat, no? I fa cinc anys que la vam tenir. I recordem que va ser una època molt tortuosa, molt delicada, molt complicada...
que va fer perdre la vida moltíssimes persones, que va ser molt caòtic, i per tant no vam tapassar del màxim al no res. Jo crec que aquestes prevencions són bones, en guany diuen que la grip ve més dura que mai, o que ve més dura que els últims anys, i per tant s'ha d'anar amb moltíssima prevenció. Em sembla molt bé prendre aquestes mesures. En malgrat, evidentment, a ningú li agradi portar la mascareta, això ja ho sabem.
Decisió que arriba després que els casos de grip s'hagin doblat en una setmana i s'assenyala que és la pitjor xifra ja en 15 anys que el pic pot arribar precisament al dia o als dies centrals de les festes de Nadal i això faria empitjorar també després la saturació del sistema.
Sí, sí, és el que cal evitar, aquest col·lapse del sistema. Es torna a apel·lar, però, a la responsabilitat personal. Sí, caldria que tothom fos responsable. Això és molt fàcil de dir, però després, a l'hora de la veritat, no ser responsable. Perquè amb qualsevol mica de símptoma continuem fent una vida poc o molt normal. I, per tant, això significa anar escampant el virus. Sí.
Exacte, perquè ja no és només pensar en tu, en què puguis estar bé, en què puguis estar malament, és a dir, la postura de pensar, bueno, vaig aguantant, passo un dia més, que em trobo bé, i si, escolta'm, ve el grip, doncs ja la superaré, com sempre, està pensant en els altres.
És el que sempre dic i explico, no? Estem en una societat que no és gens col·lectivista, que va a tothom a la seva i, per tant, no pensem en els altres. I pensar en els altres vol dir que podem passar el virus a altres persones, punt número un, i punt número dos que...
Deixarà a banda que la puguem passar a més persones o no, només pel fet que ens puguem sumar a la llista de gent que té el virus i ha d'acabar els centres sanitaris, estem col·lapsant un sistema i un personal que no s'ho mereix. Mira, acabes de tocar la tecla que volia ja treure ara. Vaga de metges, denunciant que la sanitat pública està molt tensionada i que es hi ha un conveni propi.
Com interpretes que en plena onada gripal, amb aquestes mesures de mascareta estrictes, el personal mèdic aturi la seva activitat? Interpreto que en aquest país la pressió sempre es fa per part de col·lectius que en gran part mereixen fer la protesta i, per tant, crec que s'ha de secundar la protesta en aquest cas del personal mèdic, però també penso que, de nou,
El motiu és molt sòlid i molt vàlid, però la forma en què es fa la protesta és molt equivocada, perquè qui acaba rebent únicament és l'usuari de peu. És com quan fan les vagues als aeroports, o quan fan les vagues de Renfe, o quan fan les vagues... És a dir, quan tu fas una aturada i una vaga de protesta, que són molt lícites i són, a més a més, necessàries per acordar que la societat es mou,
i respira, s'han de fer perquè afectin els que tu estàs demanant les solucions, que són els de dalt. Si tu el que fas és aturar el sistema al dia a dia, el que fas és únicament perjudicar a la gent de peu els teus conciutadans. És a dir, què en treus? Tu creus realment que els responsables polítics els importarà molt? Ja digui jo que els importa zero, que hi hagi uns serveis mínims, que hi hagi vagues al sector sanitari? No.
És a dir, tu has de fer les protestes que han d'acabar afectant a la part de dalt de la piràmide, no a la part de baix. De fet, els serveis mínims, segons la conselleria, són molt inferiors al 58% de seguiment que denuncien els sindicats. En tot cas, aquí que cadascú li doni la credibilitat que cregui en aquests números, que tot i ser oficials, la realitat de vegades pot quedar distorsionada.
On hi ha un equilibri entre exigències laborals i serveis públics atenent a això que deies ara? És una línia molt fina i, per tant, trencar-la jo penso que és molt senzill i, a vegades, és molt incòmode per part d'una de les dues parts. Però hi ha una cosa que és molt evident i és com està ara mateix el personal sanitari. Està col·lapsat, està saturat i, sobretot, està fart de...
de veure que a altres països, d'acord, que aquest és un altre problema important, doncs les coses funcionen molt millor. És cert que això, hi ha un element molt important que és la sanitat d'Espanya, no? És a dir, és gratuïta, que això en molts països no existeix, no parlem d'Estats Units, que allò és un altre món, parlem d'Europa, hi ha molts països on la sanitat no és gratuïta com en el cas del nostre país, i això és un element a tenir en compte molt important.
Però, de la mateixa forma que l'Estat sap que ofereix una sanitat gratuïta, ha d'oferir les infraestructures tècniques i humanes, i en tots els sentits, perquè es puguin oferir en condicions aquesta sanitat. El que no pots tenir és la gent saturada d'aquesta forma,
bons professionals que no donen l'abast i que a més a més han d'aguantar un públic, uns pacients que perden la paciència perquè part de la societat està estressada i per tant han d'aguantar insults, han d'aguantar menys preus, han d'aguantar
moltes coses que no tenim per què aguantar, aquest personal. Perquè segurament el ciutadà no és conscient del cos de la sanitat pública. No, no és conscient perquè tot allò que és gratis t'és regalat. Si realment en fossin conscients... Ara imagina't que ens diguin... L'euro, no? Per urgències. Exacte. L'euro per urgències. Molt bé, ja està. És com l'euro farmacèutic, no? Doncs sí, posem un preu mínim per urgències, volies tu...
com s'abaixaria el nombre d'urgències. Perquè hi ha gent que, evidentment, una gran part de la societat vull pensar que no ho fa, però hi ha una part important d'aquesta que sí que ho fa, que a la mínim se'n va a urgències. Jo, per exemple, és que m'espero al final per anar a urgències, perquè... I, a més a més, ho faig amb consciència... Jo soc dels teus, eh? Jo soc dels teus. Fins el moment que em diuen... Ostres, si aquest ja diu d'anar... Si aquest ja diu d'anar a urgències, és que...
És que alguna cosa passa. Però una gran part de mi ho fa per solidaritat, perquè venço. No he d'anar allà a col·lapsar un servei que estarà ple de persones que estaran pitjor que jo. I jo ho faig en aquest sentit, eh? A banda que no és un tema de por. Al final, te'n trobes malament, te'n vas al metge, et donen química i et curen. Aquesta és la realitat, d'anar al metge. Però és el fet que ens de pensar amb els altres. I hi ha molta gent que no pensa en els altres. I a la mínima s'han de urgències i vinga, te'n vas allà...
allò sembla un hospital de campanya de la Segona Guerra Mundial. Clar, no és... Comprensió, d'una banda, per aquestes protestes aquesta setmana dels professionals sanitaris, i d'altra banda parlaves que no es destinen els recursos per part de l'administració, que es mereixen tots aquests professionals, però paral·lelament...
s'insinua també la sanitat privada, s'insinuen les mútues. Sí, clar. El problema de les mútues... Per part dels nostres governants, eh, dic? Sí, sí, clar, i els hi està bé amb ells. Home, amb ells els hi està bé entrar en aquest joc, perquè mentre no hagin de rescar-se la butxaca, que no és seva, però diguem que metafòricament seria així, mentre no calgui rescar-se la butxaca per posar més personal, per posar més infraestructura, per posar més eines i més serveis a la disposició dels que hi ha ja treballant...
Doncs escolta, que vinguin les mútues i que facin la seva feina. Que, per altra banda, la feina que estan fent les mútues els últims anys no és pas bona. Quan tu te'n vas a visitar amb una mútua, el temps... Compte amb les llistes d'espera, també, les mútues, eh? Exacte, exacte, sí, sí. Tu ara demanes hora a un metge que...
que treballa de forma privada per la mútua, i si és per la mútua, et pot donar hora d'aquí a un mes i mig. Si vas pagant Sant Perecanta, demà al matí. Una. Després, quant dura la visita? Si pagues, i quant dura si vas de mútua? Si pagues et dura mitja hora, si vas de mútua, dura tres minuts i mig.
Llavors, no sé fins a quin punt el servei que ofereixen les mútues o els serveis que les mútues contracten amb els metges són prou vàlids i prou bons i prou eficients. Això també és una mica... Ens hauríem de mirar la fama de les mútues i de segons quines mútues.
I com et fan ballar? Mira, ahir mateix m'explicaven el cas d'una persona que ingressada a Tarragona per, precisament, una mútua a totes les proves cap a Barcelona. Quan es poden fer perfectament als hospitals del nostre territori? Vull dir que... que és per reflexionar, eh? Sí, depèn de quina mútua, per exemple, depèn de quines especialitats no en té cap a la província de Tarragona i és d'anar, com tu ho has dit, a Barcelona. Depèn de quines especialitats. D'altres...
ja ni les ofereix. Per exemple, a odontologia hi ha moltes mútues que no te la inclouen. T'inclouen, potser, alguna neteja vocal, però no inclou una extracció de peces, no inclouen. És a dir, hi ha certes actuacions o certes intervencions mínimes que són molt habituals i que les mútues no cobreixen.
La qüestió, no posar-se malalt i... No posar-se malalt i, sobretot, ser solidaris i conscients que els que estan allà, els professionals de la sanitat, no tenen per què aguantar-nos les nostres hipocondries, d'acord? I que a la mínima no es va urgència, s'hi va quan realment s'hi ha d'anar.
No afegiré res més. Tota la solidaritat pels professionals sanitaris que surten al carrer i fan sentir el seu clam aquests dies. Al 100% amb ells. Òscar Ramé Dulcet, gràcies per compartir aquests minutets amb nosaltres. Que vagi molt bé. Nosaltres ens plantem als darrers minuts d'aquest primer tram de programa. Això sinalim de pàgina musical en català avui protagonitzada per Minova, que acaba de presentar Torna'm totes les nits, el nou single que avança el seu pròxim disc i que posa de relleu la seva passió pels sons dels 80 en clau actual. Sona així.
Fem una petita pausa, però de seguida tornem aquí, a la sintonia de Baixa i al dia. Fins ara no marxin.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredambarra és la farmàcia Miró, carrer Pere Badia, número 55. Telèfon 977 64 07 35. Farmàcia Miró. Ona la Torre, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal.
El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants. Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble!
total que s'estima.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Ja és obligatòria la mascareta per a visitants i personal de centres de salut, hospitals i residències de gent gran per contenir el virus de la grip després que el diari oficial de la Generalitat ho hagi publicat aquest matí. La incidència de la grip a Catalunya supera el pic dels darrers 3 anys. S'ha multiplicat per 2,5 en una setmana i és a un nivell molt alt de transmissió. Ara és de 418 casos per cada 100.000 habitants, més que el doble que la setmana passada i el virus predominant
és la variant K de la gripa diferent de la dels altres anys i que més ha mutat i que a més volíem dir ha mutat molt i per tant se salta més la nostra immunitat.
i 7 persones han resultat ferides menys greus en un incident en un habitatge de Figueres aquest matí. 4 adults i 3 menors han estat afectants i 6 d'ells han estat traslladats a l'Hospital de Figueres. El foc que s'ha declarat passades les 6 del matí en un primer pis de la pujada del castell estava completament desenvolupat quan n'hi han arribat, volíem dir, els bombers que han rescatat una persona del tercer pis. Al dispositiu hi han participat 5 dotacions dels bombers i 4 ambulàncies del SEM.
Hi ha banda un accident múltiple a la PSA i a l'altura de Roda de Verà, que va implicar d'huit vehicles, després que un camió xoques contra la meitat en sentit sud encara provoca algunes afectacions. La circulació en la via ha estat normalitzada aquest matí, tot i que en sentit sud només hi ha un carrer l'obert i queda pendent retirar el camió volcat i també la retroexcavadora que transportava.
Aquestes actuacions es faran al llarg, aquest matí podrien durar almenys dues hores. I a banda també a la P7 a Vilafant la retirada de la càrrega d'un vehicle talla també un carrel en aquest punt. A la 2 a l'Abrira un accident també genera retencions i a la Nacional 2 a Figueres també un accident obliga a circular per un pas alternatiu. A la C31 al Prat de Llobregat un altre accident talla en aquest cas dos carrils i a la C17 a la Garriga també la via està tallada per un altre vehicle avariat.
I el Consell de Ministres ha aprovat l'empresa pública d'habitatge que llogarà pisos a preus baixos per donar compliment al dret a una llar digna. A més, l'executiu ha validat també un real decret que per primer cop estableix un sistema de cobertura per als propietaris davant els impagaments del lloguer per part dels inquilins. En aquest cas, era una petició feta per Junts.
I el músic Xtremen Rovini està líder d'Extremodulor i una de les veus més influents del rock espanyol mort aquest dimecres als 63 anys. La seva agència ho ha anunciat en un comunicat on lamenta la nota de premsa més trista. Ho ha donat el 2024 amb la medalla d'or al mèrit de Belles Arts, Iniesta va líder d'Extremodulor des del 1987.
I pel que fa al temps matí amb boires a la depressió central, també a l'interior i fins i tot en alguns punts de la costa que s'aniran trencant al llarg d'aquest matí. En alguns punts sí que perdurarà fins i tot el migdia. Pel que fa a la temperatura, els valors aniran entre els 10 i 15 graus.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, com estan? Aquest és un programa de proximitat, aquí els expliquem tot el que passa a casa i avui, per exemple, ens fem ressò que la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Altafulla i els responsables de l'Escola d'Adults Municipal aquest divendres explicaran en primera persona les possibilitats formatives que ofereix el centre, que aquest curs ha encetat una nova gestió.
Va, que ara de seguida coneixerem els detalls de tot plegat, aprofitant la visita que ens fa la nova directora del servei. I després agafarem l'avió i un dimecres més farem les maletes per marxar de viatge ben lluny. Això sí, de viatge radiofònic. No els deixarem pas sols. Ens espera tot això i més aquí, a Baja i al Dia.
Cada dia més a prop de tu. Vaix gaiar el dia a la teva emissora de proximitat.
Som-hi, va, a la sintonia de baix, ja hi ha el dia. El programa agafem possible el de Fulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Avui ens visita la directora de l'Escola d'Adults d'Altafulla. Hem d'explicar que després de tres mesos d'una nova etapa en aquest centre, marcada per la recent incorporació de UOU Formació com a gestora del servei i per l'ampliació progressiva de l'oferta formativa,
Arriba ara, d'una banda, el moment de fer balanç de com ha anat aquest primer trimestre i, d'altra banda, també tenim ganes de conèixer tot el que se'ns presenta de cara al 2026. Sònia Bardú, bon dia, benvinguda. Hola, bon dia. Primer de tot, t'hem de preguntar per com ha anat aquests tres mesos i escaig del setembre fins ara, més de desembre, a l'escola d'adult, n'has assumit les regnes, t'hem de preguntar
Com et sents? Com t'has trobat? Com ha funcionat? Després ja ens centrarem també en l'alumnat, a veure quin és el balanç que fa. Doncs mira, la veritat és que hem tingut un molt bon acolliment a tot el que és el tafulla. Nosaltres venim de Roda.
I la veritat és que hem tingut molt bon acolliment. Hem tingut molt poquetes hores de formació en guany perquè la bossa d'hores que teníem era bastant justeta i tot el que hem ofert fins ara ha sigut el nivell de nouvinguts en català.
I el nivell A1 de català. I la veritat és que ha estat força interessant i els alumnes estan molt contents. Què us vau trobar quan vau arribar a Altafulla, quan vau voler plantejar la vostra oferta formativa, tenint en compte que compteu ja amb una trajectòria i que a més a més coneixeu també el territori?
Bé, aquest primer trimestre realment nosaltres no hem ofert la nostra oferta formativa perquè ja venia adonada del que s'havia de fer, perquè el que hi havia eren només unes hores molt curtetes i llavors vam decidir començar pel català, que és...
la nostra llengua i llavors vam començar amb aquesta part petita, només oferint aquestes hores de català. A nosaltres ens hauria agradat molt oferir unes altres coses i per això vam destinar també unes hores de píndoles formatives.
una cada 15 dies, que han tingut molt d'èxit i, a més, la veritat és que d'aquí hem tret molta informació molt bona per saber quina formació fer durant la propera temporada, que és a partir de gener. Suposo que això és a través del feedback amb l'alumnat, no sé si responent enquestes que us han valorat o no ha estat així, ho desconec.
En un principi les píndoles formatives són píndoles que nosaltres oferim ja al nostre centre, que també les fem cada setmana, i el que vam fer va ser decidir quines píndoles eren més atractives i llavors vam posar aquestes píndoles per, bueno, doncs...
a veure quins temaris eren de necessitat en el poble. Llavors tenim una bústia que tenim allà al centre i cada vegada que venien a fer els tallers aquests de corta durada, que són de dues hores aproximadament, el que fèiem és deixar que la gent a la bústia deixés les seves intencions, els seus interessos, no?
per anar una miqueta més enfocats a la realitat de la població. I us ha sorprès alguna cosa? O s'acostumen a recollir les mateixes propostes o les inquietuds, acostumen a ser similars en pobles com Altafulla Roda o de la Roderia, tenint en compte això, la proximitat i que al final la fesomnia o la imatge que podem construir de la ciutadania...
pot ser semblant, o no, veig que somrius. Sí, perquè és curiós, perquè tothom té les mateixes igualtats, no?, de dir, m'interessa molt fer intel·ligència artificial, que és el que està petant, i aquest ha sortit...
Ja sense saber que es feia aquest taller, la gent ja el demanava el curs d'intel·ligència artificial, o sigui que aquest és un dels més demandats del centre, que ja ho sabem, perquè sempre fem ple amb aquest. El fet que s'hagi posat en marxa aquest nou model de gestió de l'escola d'adults, diries que hi ha hagut un canvi estructural o en la manera de concebre el centre, pel que fa a això, eh?,
focalitzar els esforços en la nostra llengua, el català, i d'altra banda també aquestes petites píndoles o aquests petits tallers que potser criden més l'atenció de la ciutadania, per davant de grans cursos, la gent potser no busca tan implicar-se o tenir una agenda supercompleta, però sí trobar aquests...
petits ganxos, no?, per continuar formant-se? A veure, a la gent els agrada molt aquests tipus de tallers que són de curta durada, justament perquè volen veure, abans de fer un curs de 40, 60, 70 hores o més, tenir una referència de què és el que aprendran. Llavors, aquestes píndoles estan molt bé justament per això, perquè diuen, faig un taller, veig de què va, si m'interessa, continuo, si no m'interessa...
Ja no segueixo. També és una manera també de primer contacte amb els docents. Llavors, perquè quan fas una formació també t'ha de cridar com m'ensenya aquest docent. I si no t'entra per l'ull, com explica o com ho fa, ja dius no ho faig.
I això també és un altre ganxo que tenim perquè els nostres docents, a part que estan molt qualificats, tenen una forma d'explicar què atreuen a la gent. Quines temàtiques tenien els tallers de curta durada que s'han fet fins ara i que no sé si han acabat propiciant que es pugui ampliar ja no com a taller de curta durada sinó com a una formació més àmplia o com a curs?
Sí, nosaltres vam fer el primer que va ser de currículum i videocurrículum. Els participants pensaven que venien a fer un taller i fer el seu currículum. No, nosaltres els vam donar els punts bàsics perquè escollia el teu currículum i no el d'un altre.
Llavors, com estructurar-ho, què és el que hem de posar, com posar-ho. Llavors, clar, el concepte que venien pensant de fer, vindré aquí, agafaré un ordinador i faré el meu currículum, clar, no és això.
és com s'ha de fer un currículum perquè escollin el teu i no el d'un altre. Això és bo, no? Que arribi l'alumnat i que digui, ostres, descobreixo una cosa que no m'imaginava pas que faria quan m'entrava a la porta. Exacte. De fet, és el que ens va passar. Hi havia gent que venia i deia...
No, no, és que jo venia a fer un currículum i surto d'aquí amb una informació que és molt més valiosa que no pas fer el currículum, que el currículum el puc fer a casa ara amb tot el que tu m'has ensenyat. Llavors, i són dues hores. Vull dir, clar, això també entra, perquè nosaltres quasi tots els cursos que fem són homologats i la majoria són subvencionats, en tenim de privats, però la majoria són subvencionats.
Per què? Perquè el que ens interessa és que la gent es formi realment amb el que realment els interessi. Quan parlem de curs homologat, què significa això? Són cursos que són del catàleg d'especialitats.
Llavors, aquests cursos que estan en el catàleg d'especialitats, el que fem són cursos reglats, tot i que els impartim de forma privada. És a dir, ara que parlàvem de currículum, són uns cursos que es poden posar en el currículum. I tant, i tant. Tots els cursos que nosaltres fem intentem que siguin del catàleg d'especialitats perquè...
a més que vinguin a fer unes hores de formació, els serveixi també per al seu currículum. És conscient, l'alumnat, quan arriba a l'escola d'adults o quan s'interessa per l'escola d'adults, que allò que farà o allò que es planteja fer, més enllà d'una formació, acaba sent també part del seu currículum o que en sortirà amb una titulació, amb un diploma o amb unes hores?
La majoria de les vegades no. I això per què passa? Perquè potser m'han concebut les escoles d'adults fins ara com una altra mena de centre? Bé, és que nosaltres, al ser un centre, una empresa privada, el que fem és gestionar-ho d'aquesta manera. Hi ha escoles d'adults que ho fan d'unes altres maneres. Nosaltres ens interessa que l'alumnat que surti, surti format i que surti amb una titulació que els serveixi per després. Llavors...
Nosaltres, com a gestió privada, és la nostra línia, que tothom que vingui pugui treure una certificació d'aquests cursos. Quin és el perfil d'alumne que freqüenta l'escola d'adults o qual menys l'ha freqüentat fins ara amb aquesta nova gestió?
Tenim de tot tipus de gent, tenim jubilats, tenim gent gran, tenim adults, inclús tenim un curs de novinguts de l'Espai Vela.
Són aquests joves que estan instal·lats al nostre municipi, que no tenen els seus referents familiars a casa nostra i que, per tant, necessiten també d'aquest acompanyament per poder-se en el futur acabar introduint en el mercat laboral. Com ha estat treballar amb aquests joves del nostre municipi? No és fàcil. De fet, és molt difícil poder fer una formació per gent
Que no parla, ja no el castellà, sinó cap dels seus idiomes. I que, a més, la majoria són marroquís. Llavors, això és un hàndicap per nosaltres, però l'experiència ha estat molt bona. Els nens, jo crec que... Dic nens perquè són entre 16 i quasi 18. I aquests nens, la veritat és que
fan tot el possible i jo tinc una gran admiració, ho dic de debò, una gran admiració per tota aquesta gent que és de fora i que pretenem que en dos mesos parli català. Hi ha gent que està aquí 22 anys i no parla català. I aquest esforç que fan aquestes persones estrangeres, jo...
De veritat, és una cosa que no... que és d'admirar. L'esforç tenint en compte també les històries de vida, de superació, que porten carregades a la motxilla, i que amb tots estic convençudíssim que ens frenarien també quan fóssim fora de la nostra terra, de la nostra llar i sense...
aquest acompanyament tan càlid que brinda la família. Hi havia treballat mai amb joves així, com a empresa privada? No, no. És la primera vegada i la veritat és que ha sigut una experiència, ja et dic, molt enriquidora per nosaltres. A mi em costa molt de recordar els seus noms i pretenem que ells en dos mesos parlin. Vull dir...
S'ha de pensar que ells escriuen al revés, o sigui, llegeixen al revés, i nosaltres estem pretenint que escriguin al dret, o sigui, ells escriuen d'esquerra a dreta, i nosaltres escrivim de dret a esquerra. Això és per ells llegir...
És molt complicat parlar, entendre, tot això és molt complicat i tot això s'ha de tenir en compte justament amb aquest tipus de gent. Quan veuen el rellotge i miren l'hora, que ja han après a dir l'hora en català, per ells és molt difícil.
Perquè són dos quarts de vuit, ostres, però i ara per què m'afegeixes una hora si... M'entens? Vull dir, per ells tot això és massa complicat. Però bé, de moment està funcionant força bé i estic molt orgullosa d'aquests nens. I hi ha gent catalana parlant que l'hora en català no la sap dir bé. També.
També, sí, però per això s'ha d'elevar aquesta gent, sobretot, parlo d'aquests nens, però que les classes en tinc més marroquins, el que passa és que ara hem parlat d'aquests nens, però evidentment tinc alumnes que són analfabets en el seu idioma.
Com pots ensenyar un idioma nou a una persona que no sap ni escriure en el seu idioma? Continuen ara el segon trimestre els joves de l'Espai Vela? De moment sí. De moment continuaran. Tots els cursos que han començat al setembre continuaran fins al juny.
Això és positiu també, vull dir, això ja dona senyals que tot i aquests tres mesos de gestió la cosa rotlla, la cosa funciona i a més a més l'alumnat en aquest cas hi confia. Sí, sí. És un gran esforç per ells, per nosaltres també, o sigui, perquè no és fàcil formar aquest col·lectiu, però la veritat és que aquest esforç ells estan contents i això se'ls nota.
A vosaltres això us obre la porta també? Podeu oferir una vessant formativa que potser fins ara no contemplàveu en el vostre catàleg? Ja no parlo a nivell d'Altafulla, sinó també en altres municipis on funcioneu o on teniu un catàleg similar al que oferiu aquí. La veritat és que no ens ho havíem plantejat.
I arrel d'això estem mirant per veure si els podem fer també a través del SOC o a través d'un altre... Perquè, clar, nosaltres no deixem de ser una empresa privada i les empreses privades hem de cobrar. Llavors, el que estem mirant és intentar buscar un curs que sigui homologat i que sigui a través del SOC per poder oferir-los a dones o a persones que estiguin en situació d'atur.
Us ho pensàveu, que arribaríeu a Altafulla i que us trobaríeu a aquest context o ja sabíeu una miqueta on posàveu els peus? Sí, no, ja ho sabíem perquè també fem formacions en una altra escola d'adults i també veiem com és el funcionament. Llavors això sí que ens ho esperàvem. El que no ens esperàvem era el col·lectiu de nens. Això sí que no, perquè no és el mateix ensenyar a un adult que a un nen. L'adult ve perquè vol aprendre.
El nen ve perquè és menor i ha d'anar perquè li diu el seu tutor. No és el mateix perfil. S'han de fer moltes dinàmiques de joc, han d'aprendre a través dels jocs. Llavors, els recursos que hem de buscar desgasten molt també en el docent, en aquest cas soc jo la docent que fa aquests cursos,
I desgasta molt perquè has d'estar pensant contínuament recursos per atreure'ls, que no s'avorreixin, perquè, clar, si no ens entenem, costa molt. Llavors, buscar recursos perquè ells estiguin aprenent i disfrutant i que diguin vull venir dilluns que ve, això és una feinada, eh?
Ara que parles de dilluns, quina mena de calendari segueixen aquests joves quan arriben al nostre municipi? Amb nosaltres només venen els dilluns. Venen els dilluns a la tarda. Perquè, de fet, el català, tant de nouvinguts com de deu, només es fa els dilluns.
En aquesta primera fase del curs, és a dir, d'octubre a desembre, l'oferta se centrava en cursos de català, alfabetització i nivells A1 i A2, i aquestes píndoles formatives puntuals han anat bé, tant és així que a partir del gener s'amplia l'oferta, nous nivells de català, B i C, cursos d'idiomes, converses en anglès i italià, cursos àctic, intel·ligència artificial... Quin criteri?
s'aplica per determinar aquestes formacions. Abans parlaves una mica del feedback que hi ha. Sí, a les píndoles formatives vam treure molta informació, tant d'horaris, perquè em diuen, és que els horaris que posareu ara seran de tarda, és a dir, seran de tarda, però de tarda d'hora, vull dir que comencen a les 3...
Nosaltres aquests horaris no els hem inventat. Això ho hem recollit des del setembre, hem vingut recollint totes aquestes hores que ens deia la gent on hi havia més interès. I a banda d'això, de fer l'àctic, nosaltres som centre homologat i hem homologat també el centre d'Altafulla.
Amb això és el que es pretén, és el que et deia abans, tot homologat perquè els serveixi. Faran un curs d'informàtica bàsica, mitjà o avançat, és igual el curs que facin, que es podrà homologar i certificar perquè nosaltres mateixos faríem l'examen al mateix centre. Tenen la possibilitat de fer l'examen. Anem coixos en general amb competències digitals que...
Convé que centres reglats imparteixin cursos d'aquest tipus? Sí. Saps què passa? Que hi ha molta gent que diu, jo ja sé fer anar a l'ordinador, jo ja sé al Word, jo ja sé a Clextel, jo ja sé tots els programes aquests. I quan es posen davant, venen a fer l'examen sense...
haver fet el curs, i quan arriben i fan l'examen i sospenen, diuen, sí, jo això ja ho sé, si treballo tota la vida amb això, treballes tota la vida amb això, però no saps totes les funcions que té. Un programa com el tractament de textos, ja no diré el nom del món, però un programa com el tractament de textos o de tractament de fulles de càlcul, té moltes, moltes funcions, i que tu estiguis treballant...
Fa 20 anys amb aquests programes no vol dir que els coneixis. Per què? Perquè durant 20 anys fas servir el mateix. Llavors, hi ha moltes opcions i s'han de saber aquestes funcions. Per què? Perquè al final saber totes aquestes funcions el que fa és que tu siguis més eficaç a la teva feina. I el que pots fer en 3 hores ho faràs al millor a mitja hora.
I en un moment en què som dependents totals de telèfons mòbils intel·ligents o d'equips informàtics, això és molt necessari. Sí, sí. I a més, això, que totes les empreses ara, igual que feien abans amb l'anglès, a nivell d'anglès tothom tenia un nivell molt alt d'anglès i després a la pràctica...
no sabien ni parlar. Enganyem amb això també? És a dir, clar, nosaltres ara ho feiu a nivell mitjà i a nivell avançat dàctic. Comencem amb el bàsic i el mitjà. Bàsic i mitjà. Quan una persona diu, no jo em decanto pel bàsic o no pel mitjà, si és que pel mitjà és que primer ja ha d'haver superat el bàsic,
o és en funció dels coneixements previs que ja té aquesta persona? És en funció dels coneixements previs, tot i que aconsellem que sempre facin el bàsic primer, perquè, per el que et deia, potser jo crec que tinc tots aquests coneixements, però a l'hora de la veritat no els tinc.
Llavors, quan comences el curs del mitjà, dius, ostres, però si jo tot això no ho sabia. Clar, aquí entra el món digital, seguretat i civisme, els programes de WotX, de la... Bueno, perdó. Es pot dir, es pot dir. No vull dir...
Però sí, o sigui, que hi ha més que simplement aquests programes, també hi ha internet, com el que és l'anetiqueta, hi ha moltes coses que desconeixem de la informàtica i que es necessiten al teu dia a dia, encara que no...
et donis compte que el necessites. És impressionant, però també com ens autoenganyem a nosaltres mateixos, que ens creiem que som uns set ciències i que estem al dia el cas de tot i que ningú ens pot prendre el pèl i després a l'hora de la veritat està clar que no, eh?
per això es deia que no és que m'enganyin a mi, és que cadascú s'enganya a si mateix. O sigui, no és que em vinguin i em diguin, no, no, no, perquè jo el bàsic el tinc de sobre, jo estic convençuda que aquesta persona no m'està enganyant. És que realment ho pensa que ja pot passar a fer un altre grau d'informàtica. I referent a això, de fet, amb el que és el certificat,
pots fer l'examen del mitjà sense haver fet el bàsic, però no pots fer l'avançat sense haver fet el mitjà. És a dir, que per poder fer l'avançat has de passar per l'anterior. Aquesta és una de les branques, aquests cursos d'informàtica. Però l'oferta és molt heterogènia. Abans parlàvem de la intel·ligència artificial, però idiomes com l'anglès, l'italià, la jardineria...
Tot això ho demana la gent? Sí. De fet, no hem pogut fer molta més cosa per la quantitat d'hores que tenim com a límit. Però a jardineria sé que van fer uns tallers a l'Ajuntament i es veu que van anar molt sobrats de gent. Això vol dir que la gent té aquest interès.
La gent vol saber més de jardineria. Estem en un poble en què hi ha cases i la gent fa servir els seus jardins. Llavors, si tinc el meu jardí vull saber què fer, què plantar, què no plantar, quan.
Quan podar, quan... Clar, tot això a la gent els hi tira molt. Tota aquella gent que en vulgui saber més de tot això que estem explicant sàpiguen que ho poden consultar de manera presencial a les dependències de l'Escola d'Adults d'Altafulla, al carrer Boga, en línia, però el que és important, hi ha una jornada de portes obertes. Això serà aquest divendres, dia 12. 12.
Explica'ns una miqueta com funcionarà i què hem de fer aquells oients que ens estiguin escoltant ara mateix, siguin d'Altafulla o d'altres localitats i que els pugui cridar l'atenció el que hem explicat fins ara o el que deixarem també per la descoberta de l'interessada o interessada. Sí, el dia de la jornada de portes obertes el que volem fer és que tothom vingui i vegi com està el centre perquè ha fet un canvi. Llavors, el més important...
Per nosaltres és que ara els alumnes tenen taules, perquè abans tenien cadires amb allò per la tauleta petita, i ens havíem trobat que no eren eficients per fer aquestes formacions. Llavors, això és una cosa molt important, que tothom quan ve és el primer que diu, ostres, han canviat, ara tenim taules, gràcies a Déu que tenim taules, no?,
I volem continuar ampliant. Això és una de les coses visuals. I després s'informarà de tot, si necessiten saber els temaris, si necessiten saber què és el que entrarà, com entrarà. Tot això, des del centre els informarem de tot. Els horaris, perquè clar, hi ha molts cursos i cada curs té el seu horari, i els preus, evidentment,
també s'informaran. És aquesta informació de servei tan necessària, també, horaris, preus, calendari de matriculació, si les places són limitades o no. Al final, teniu calculat quina és la resposta que hi pot haver de cara a aquest proper 2026?
A veure, de moment tenim, des del setembre, que vam començar agafant interessos, tenim moltes prescripcions de gent que estaven interessades en fer els cursos. Llavors, ara el que hem de fer és posar en marxa tota aquesta base de dades que tenim de la gent que va venir a la primera jornada de portes obertes, que va ser al setembre,
i a partir d'allà van començar a inscriure's a temàtiques diferents. De fet, hi ha molta gent que s'havia inscrit a temàtiques que no han sortit, no han sortit perquè necessitem un mínim d'alumnes per cada curs. Llavors...
De temàtiques hi havia moltes, però per això també farem aquests tipus de tallers. No es podrà fer potser el curs que estaven interessats, però sí que es podran fer uns tallers temàtics amb aquesta gent que havia demanat unes altres formacions.
Recorda'ns els horaris d'aquestes portes obertes amb què la gent podrà fer el xafarder, però a l'hora, doncs, conversar directament amb vosaltres i, per tant, conèixer de primera mà tot el que oferireu a partir de l'any que ve. Sí, això serà el dia 12 de desembre, de 4 a 8 del vespre,
I bé, allà estarem pel que necessiteu i pel que vulgueu preguntar. I els vostres dubtes, inclús continuarem recollint bústia de suggerències perquè això és molt interessant.
Sònia, i una cosa molt positiva, la proximitat amb què ho transmets, suposo que això també ajuda molt o fa acabar de convèncer aquell que dubti una miqueta de si li anirà bé o s'ho podrà fer encaixar, us demanen consell ja? Potser més de caire personal que no tan professional quan els alumnes entren al centre? Sí.
Sí, perquè a més jo també, que a part de docent, soc orientadora. Llavors, quan em venen i em diuen, és que jo vull entrar en el curs del B1. Ja, però és que no estàs preparat per fer un B1.
O un C1, no, és que jo tinc unes suposicions i vull fer el C1, ja, però és que no tens el nivell. Llavors, no és que no vulgui que entris en aquest nivell, és que el que no vull és que et rendeixis d'aquí quatre setmanes i em diguis, és que no puc continuar.
No vull que ho deixis. La intenció és que continuïs i que et formis estiguis convençut. Perquè si fas alguna cosa que no pots assumir, ho acabes deixant. I això és molt important que la gent sàpiga quin és el límit. No per voler córrer més arribes abans.
Has d'anar de mica en mica i anar superant totes les traves de la formació. Jo crec que això és molt important. T'agraïm aquesta proximitat i aquesta sinceritat. Abans d'acabar, vols destacar també una etiqueta que des de fa poc teniu a l'escola d'adults? Sí. Nosaltres ara som un espai segur, sempre suposo que a l'escola d'adults ha sigut un espai segur per...
per dones, nosaltres estem en contra total de la violència en general i sobretot a la masclista. I com a gent d'igualtat el que ens agrada també és que
Si hi ha alguna persona, alguna dona, que se senti que no sap on anar, necessiti no suport, perquè nosaltres no fem suport, nosaltres informem, però sí que l'ajudem amb tot el que calgui per poder informar-se i saber on anar, què és el que s'ha de fer, com actuar... Tot això nosaltres l'acompanyarem en tot el que necessiti. I bé...
No sé què més dir sobre aquest tema. Heu hagut d'atendre dones que s'adrecessin a l'escola d'adults aquests tres mesos que heu estat en funcionament? Aquí no, aquí no. A Roda sí, però aquí no.
Important, també. No només ser aquesta referència, sinó alhora el missatge que estàs transmetent ara mateix en directe a l'Ager del Dia, que serveixi per prendre consciència d'aquesta xacra. I ojalà no s'hagi de fer servir mai, que això us voldria dir que estem millorant, però el servei està per si algú ho necessita.
Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Que vagi molt bé, que de ben segur que hi anirà i esperem que ens ho puguis venir a explicar properament. Gràcies a vosaltres per convidar-nos i bones festes a tothom. Que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, bon dia. On anem? Avui anem a Eslovènia.
Doncs avui viatgem a Eslovènia, ho fem de la mà de la Pilar Franquet. Pilar Franquet, si no la coneixeu, ella és docent aquí a Roda de Barà, sí que és molt coneguda. Pilar, per què anem a Eslovènia?
Doncs perquè és un país que encara és molt poc conegut i té molt per oferir. I explica'ns on està, a Eslovènia? Doncs és un petit país que està situat al nord d'Itàlia, també té frontera amb Àustria i un trosset també amb Croàcia. Fa poc que vas fer aquest viatge? Sí, no fa gaire, no, un mes. Molt bé. Amb qui vas anar, amb aquest viatge? Amb el meu, amb l'Antonio.
Molt bé. Per què vau decidir d'anar a Eslovènia? Com va ser aquesta decisió? Doncs això, perquè és un país que normalment no és turístic, no l'ofereixen a les guies i em vaig estar informant i vaig creure que era molt interessant d'anar-hi. I com que altres països com Itàlia o fins i tot Àustria són ja molt coneguts, doncs aquest ens va semblar que era prou proper i exòtic i interessant a la vegada. Pilats, de les que planeixes els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa?
Bé, un cop decideixo que anem a un lloc o altre, llavors me poso a planejar-los. No, amb molt, molt de temps no, però sí, m'agrada organitzar-ho i veure-ho tot i decidir cap on anirem i com hi anirem i planificar-lo una mica, sí. Quan planifiques aquest viatge, per on comences? Què és el que fas? Com t'organitzes?
Doncs primer miro on estàs situat, si s'hi pot anar fàcilment, el trasllat pot ser fàcil, si el desplaçament pel país es pot fer pel teu compte o amb transport públic, i després els punts interessants i organitzant la ruta. Quants dies hi vas estar? Una setmana.
Vas anar amb avió? Sí, amb avió fins a Venècia, que és l'aeroport que està molt proper, i després allí amb un lloguer de cotxe, i accedeixes al país en dues hores des de Venècia. És fàcil, de fàcil accés, pot arribar molt bé. Com va anar l'experiència conduint per aquelles terres?
Ah, molt bé. No és un país que tingui problema. Té una autopista principal que el travessa i després les altres carreteres... A veure, hem de tenir en compte que és un país que té, penso que són 6 o 4 o 6 milions d'habitats, o sigui, té molt poca població, llavors el trànsit és molt fluid i es pot anar molt bé. Tret d'aquesta autopista que el travessa, que va cap a Itàlia, que això sí que és de pas, la resta de carreteres, doncs bé, són carreteres de muntanya, llavors la gent no pot córrer i...
si pot anar a circular molt bé. A part de l'avió i el cotxe, vas utilitzar algun altre mitjà de transport? No, no. Vam fer tot el recorregut així, amb el cotxe. Quin clima hi vas trobar? Home, pensant que, tenint en compte que està als Alps julians, que forma part dels Alps del país, sobretot la part més nord, doncs feia una mica de fred ja, però suportable. Sí? Sí, tapes, és suportable. Sí. On et vas a llotjar?
Doncs vaig buscar petits apartaments que et permeten estar més lliure, més al teu aire, fer-te l'esmorzar ja abans de sortir i no ve de buscar. I en pobles, o sigui, no centre de la ciutat sinó als voltants o en un petit poble i llavors des d'allí també és més fàcil per aparcar i per moure't. Per tant, vas fugir una mica de les grans ciutats.
Sí, ens agrada molt anar a les ciutats i vam conèixer la capital i obriana superbé, però des d'on estàvem allotjats, que estàvem potser a 4 quilòmetres del centre, doncs millor que no pas estar al centre. Tinc en cotxe, eh? Vull dir, si has d'anar a peu o així, llavors no t'has de posar al centre, però en cotxe, doncs sí, pots posar-te a les afores i també és allotjaments més econòmics i amb facilitat per moure't també.
Com era l'allotjament? Com ho pots descriure? Doncs uns apartaments molt bonics, i sí, no tindria gran diferència dels que trobaríem aquí, en qualsevol poble del Pirineu, per exemple. Molt bé. Si vas trobar a faltar alguna cosa d'aquí, què és el que vas trobar a faltar?
No, res més. De fet, és un país molt europeu i que no vaig trobar a faltar res, especialment, no. El que a mi no et va agradar o et va sorprendre?
Ui, unes quantes coses. El que més em va agradar van ser les coves, que mira que n'hem vist moltes de coves d'aquestes, però són unes coves espectaculars, immensament grans, les d'Escokjan, o Escokyan, perquè no sé si ho pronuncio massa bé, Escokyan, crec que són unes coves que són patrimoni de la humanitat.
i són impressionants, és una cosa tan espectacular. De fet, tot el país està ple de gorges i coves, perquè totes les muntanyes són de calç, o sigui, són roques calciques, llavors, com que hi ha molts rius i molts barrancs, que baixa aigua, aquestes roques es desgasten i formen aquestes gorges i aquestes coves, que són espectaculars. Pensa que una de les coves és la de...
Postoina, aquesta té, penso que són 40 quilòmetres, o sigui que és impressionant. Són molt impressionants. En aquesta que et dic de Postònia s'hi va amb un petit tren, fas un recorregut d'una hora amb tren per dins les coves i després fas una bona ruta. És una sensació una mica claustrofòbica.
No, no, no, són immenses, o sigui, les sales són immenses. I, de fet, aquesta se li diu la regió del Carst i el nom de les formacions càrstiques que estan arreu del món ve d'aquí, d'aquesta regió, que són aquestes formacions que es proven a l'Àsia, també aquestes muntanyes càrstiques, que són com a bunyols que surten així entremig, o grans grutes o coves així, doncs venen d'aquesta regió del Carst.
I són sales grans, amb unes estalactites i estalagmites espectaculars. A més, segons cada recorregut, segons quins són els minerals que va deixant anar l'aigua, tenen un color o en tenen un altre. O sigui que és una de les coses més impressionants. I després, doncs, els alps, els rius que baixen dels alps i els llacs, està ple de llacs d'aigües de color maracda, clares, vull dir, és impressionant. Té una natura espectacular.
Explica'ns una mica cronològicament, si pot ser, què vas visitar durant la teva estança.
Doncs mira, primer vam arribar, des de Venècia ens vam anar a instal·lar a Piran, que és una petita ciutat a la costa, al capdamunt de la península d'Hístria, que de fet allí, si un vol visitar la península d'Hístria, que pertany a Croàcia, doncs és molt fàcil des d'allí. És una ciutat molt bonica, molt agradable, però bueno, no t'aporta gran cosa de nou perquè és de mar, en podríem trobar un cambrils, un qualsevol, o un, no ho sé, per aquí, d'aquí casa nostra, no?
Però després hi vam entrar cap dins a les coves, a les coves de Postoina, les d'Escokian. També vam anar a visitar el castell de Prediama, que és un castell que està excavat a dintre d'una gruta, també, i és enorme, però les parets són de la gruta i és molt espectacular. Té només una part de sortint cap a fora, el morro del castell surt cap a fora, però la resta d'estances són totes dins a la cova aquesta.
Després vam anar pujant més amunt, cap a dalt a la base dels Alps Julians, i allà vam estar instal·lats a prop del Llac de Blet, que és una regió preciosa. El Llac de Blet és un llac que li pots donar la volta, crec que són 6 quilòmetres de volta, o sigui, pots fer-la caminar tranquil·lament, al mig d'una petita illa on hi ha una església,
I a partir d'aquí, del llac de Bled, que ens vam instal·lar aquí, vam anar fent rutes per veure les gorges de Triglab, que també és un parc natural, que és també espectacular, per fer caminades, per fer senderisme, per estar en contacte amb la natura, però natura...
espectacularment extrema també a vegades. Nosaltres no vam fer tampoc molt difícil, però bé, Déu n'hi do, pujades i baixades. I després vam estar a la capital, Ljubljana, que és una ciutat preciosa, molt bonica, té un casc antic molt bonic, i una cosa que et crida molt l'atenció és el mercat. Té un mercat a l'aire lliure enorme, però enorme, enorme, enorme, i venen de tot.
era un goig de veure les parades de fruita, i les parades de flors, veies flors que dius d'on han sortit aquestes flors, que no les havíem vist mai, o sigui, era molt xula, una ciutat agradable per viure, per passejar-s'hi, molt assequible, i bé, i després això, a partir del Llac Blet, que és la part nord, fent rutes per muntanya, i pels llacs aquests, i els rius, i tota aquesta part de natura. Què és el que menys et va agradar?
El que menys... Bé, potser el que menys vaig trobar interessant ha hagut aquesta ciutat de Piran, que és molt bonica però no em va portar res de nou, és molt semblant a moltes ciutats de costa que podríem trobar tota la costa mediterrània. És el que menys em va cridar l'atenció. Com és la gent d'allà?
Doncs és correcte, no els vam trobar gaire expressius, o sigui, són atents i són correctes, però no són com aquí, que potser si algú et pregunta, doncs ets més efusiu o més així, ells són més seriosos, més distants, però correctes, vull dir, és una gent amable, normal.
En quant a l'idioma, us vau entendre fàcilment? No, perquè l'eslové ni idea. Llavors, ells parlen l'anglès, tothom parla l'anglès a part de l'eslové, tenen com a segona llengua. I bé, doncs, com que avui en dia hi ha eines de la intel·ligència artificial que et fan la traducció automàtica, tu els hi dius en català i ràpidament t'ho traspassen a l'eslové, doncs així vam anar funcionant entre l'anglès i la traducció a l'eslové. Ahà.
En quant a la moneda, l'euro, sense problema. Sí, sí, euro, euro, sí. El menjar, explica'ns una mica. Doncs el menjar em va sorprendre perquè jo pensava que seria més centre europeu, com que està més a prop d'Àustria i així, i no, no, és un menjar molt italià.
Molt bo, menjar molt bo, però vull dir que fan pizzes i fan pasta i fan carn rebossada i després a la zona aquesta de Piran tenen peix i marisc molt bo. O sigui, el menjar molt mediterrani, molt semblant al menjar italià.
No hi ha cap plat típic d'allà que provessis? De plats típics, així no n'hi ha cap així especial. Tenen més aviat un pastisset, que és un pastisset amb una crema que fan ells, vull dir, amb tres capes, que no recordo el nom perquè els noms són bastant complicats, tenen moltes consonants juntes.
I això és el que tenen com a més així postres nacionals. Però després a la resta de plats així més típic no. Me van semblar tots molt semblant als plats italians. Quana begudes? Algú especial? No, no, no.
Bueno, tenen una regió que és cap a l'est, la regió del nord-est, que és de... tenen vinya. I llavors fan uns vins, que per ells són molt bons, però el vam tastar i comparat amb els vins que tenim nosaltres aquí, doncs no em van semblar tant... Ells els troben, vull dir, clar, el seu raïm, la seva vinya, suposo que pel tipus de terreny que hi ha i el clima i així, no són tan bons com els vins que tenim aquí, pel meu gust.
Quan a costums i tradicions, alguna que visquessis allà? Bé, vam veure que ens vam quedar molt parats que amb aquests llacs dels Alps, que són llacs preciosos, a tot arreu hi ha gent fent caiac.
O sigui que estan per dins amb un fred espectacular i van allò, vull dir, remen, fan molt rem. Això em va cridar molt l'atenció perquè dic, ostres, amb aquest fred i gent jove, o sigui, veus que de les escoles i dels instituts els porten als llacs i al riu a remar. Deu ser una activitat d'educació física, però sí, em va cridar l'atenció. De què viu la gent allà?
Doncs molta ara, comencen a viure del turisme, després també tenen vaques, fan també formatges, i indústria crec que poca, no ho sé, massa bé. Jo crec que també sector serveis i agricultura en la part est del país. A l'hora de fer aquest viatge, què és el que hi vas posar, la maleta?
jo viatjo molt lleugera d'equipatge llavors un recanvi de sabates perquè això sí que sempre anant en llocs que pots caure de peus a l'aigua o així un recanvi de sabates, unes bones sabates per caminar recanvi de no sé de dues peces de roba d'abric també i una anorac també impermeable i res una mica de farmaciola i el necesser i ja està
Ets de les que compres souvenirs quan vas de viatge? No. No? No. Bé, si compro alguna cosa, són més aviat productes fungibles, o sigui, que puguin. I aquesta vegada vaig comprar una cosa molt curiosa com a souvenir, que van ser llenties. Ah. Sí, vaig comprar uns llenties perquè em van cridar d'aquest mercat de l'Ulbiana,
que em van cridar molt l'atenció perquè són d'un color taronja, color carbassa, carbassa, però absolutament carbassa, no tenen res a veure amb les llenties d'aquí, dels colors aquest més aviat, així marronosos, grisosos, no, no, són d'un color brillant taronja, i bé, ja les vaig cuinar i estan molt bones, estan molt bones, sí, sí, a veure si cuinant les perden el color taronja, però no, no, van continuar amb aquest color taronja espectacular.
Quan apreus, Pilar, és un país... És una mica més car que aquí. Sí, sí, bastant. Sobretot, si et demanés una cervesa, ens va costar una canya en un lloc que, bueno, clar, quan hi vas tampoc no ho saps massa bé. Suposo que era un d'aquests més turístic i ens va costar 5 euros una canya. I un cafè et pot costar 2 euros i mig i que és una mica més car que aquí.
Ara, doncs, si vas als súpers, si hi ha els súpers que hi ha per aquí, si vas a comprar, doncs, potser hi ha, no sé, un 10% més car que aquí, una miqueta més pujat de preu. Quin és el millor record que tens d'aquest viatge?
Doncs entrar a través d'una carretera, allò que anaves veient muntanyes, i entrar de cop en un parc que es deia, a veure si recordo el nom, Drecranixca Gora, parc de Carnixca Gora, amb una gran extensió plana,
de grava de color blanc, absolutament blanc, perquè com que és la roca aquesta càlcica, doncs amb tot de riuets que arribaven allí i confluien amb un llac, amb unes aigües entre blanc i turquesa, preciós, i amb els Alps al fons, i aquesta imatge és impressionant. Quantes fotos has fet d'aquest viatge? Infinitat, jo què sé, potser n'he fet 500 o no ho sé, moltes. Et vas sentir segura?
Absolutament, sí, sí, sí. És un país molt tranquil, no hi ha problemes així importants de delinqüència. Evidentment, si vas a aglomeracions, que no seria el cas perquè això es pot produir més aviat a l'estiu, que a l'estiu hi va més gent, però ara en aquest temps, no, en absolut, no hi ha problemes de delinqüència especials. Ja t'ho dic, a l'estiu vaig llegir que si no et posessis massa en aglomeracions perquè passi com a tot arreu, no? Hi pot haver algun carterista o alguna persona així, però que en general és un país molt segur.
Tornaries a fer aquest viatge? Sí, perquè per aquesta zona dels Alps i el parc aquest de Triglaf és un parc natural immens i que hi ha moltes rutes per fer de muntanya, de senderisme, de natura. Sí, sí que el tornaria a fer, sí. Però faries alguna cosa diferent o no?
Bueno, faria més rutes d'aquestes que vaig fer i potser aniria amb una altra època de l'any, que no fes tan fred, perquè això també et permet fer altres activitats. I a la tardor fa fred allà ja. Aniria això, amb una altra època de l'any. Si fos un color, quin color seria Eslovènia? Turquesa, sens dubte. I una olor?
Una olor? Home, si segons a quina carretera passàvem hi havia una olor d'abet dels abets, allò que havia plogut, aquella olor que desprenen, doncs sí, l'olor que fa la fulla de l'abet. Molt bé. Quina puntuació li posaries? Doncs, bé, clar, com a país d'Europa li posaria un 8, entre 8 i 9, sí.
Quina recomanació ens faries a algú que volgués viatjar a Solvènia? Doncs que anés des de Venècia perquè és molt fàcil, també podria anar des de Viena però des de Venècia és molt fàcil i que hi vagin amb cotxe perquè és un país per veure'l així d'aturar-te a qualsevol lloc que veus de sort una imatge de natura preciosa que t'has d'aturar. Si vas amb el teu transport pots anar en transport públic però millor anar amb cotxe i fer el país així.
I de tornada, aprofitar aquest tros entre Venècia i Eslovènia, passar per la ciutat italiana de Trieste, que és una ciutat preciosa i que com que ve de pas, doncs val la pena aturar-s'hi i passar-hi ni que sigui migdia. Fila, on t'agradaria bitjar?
Doncs... Quin seria el proper viatge que t'agradaria fer? Ja fa temps que aquest el tinc al cap, però és complicat. És anar a fer la costa oest dels Estats Units. Tots els parcs naturals, el Vall de la Mort, Las Vegas, Los Angeles, San Francisco i tots aquells parcs aquests de la costa, de la part oest dels Estats Units. Mm-hm.
Però que és complicat fer-lo perquè com que s'ha de fer també amb cotxe i les distàncies són molt llargues, com a mínim has de ser quatre persones per poder rellevant-te amb la conducció. I molts dies, no? I molts dies, sí. Com a mínim 15 han de ser mínim, mínim. Sense comptar els dies d'arribar, els dies de tornar a marxar. I on no viatgeries? Doncs en un país on hi hagi conflictes armats. Aquí no hi viatjaria pas.
Doncs avui hem anat fins a Eslovènia. És un dels millors viatges que recordes, dels que has fet? No, dels millors no, però tinc molt bon record. Tinc altres, potser que han sigut més exòtics o més llunyans, però que tinc molt bon record i que el recomanaria, sens dubte, per la facilitat que té, pel proper, és un país proper i el poc conegut que és. Doncs Pilar Franquet, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A tu, Sònia. Gràcies. Molt bé.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Arribeu al tram final ja d'aquesta nova edició de Baix Gai al Dia, el programa d'Altafulla Ràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Com sempre, però abans de baixar definitivament la persiana per avui, el que fareu serà reflexionar. Així que, Sònia, després d'haver fet la maleta per marxar fins a Eslovènia, si us plau, tu diràs quina és la frase cèlebre escollida per un dimecres 10 de desembre.
Doncs avui parlem de viatges precisament. Una frase de l'estadista anglès Benjamin Dirreli que va dir, com tots els grans viatgers, va dir Esper, jo he vist més coses de les que recordo i recordo més coses de les que he vist.
Reflexionem-hi, sisplau. La qüestió és viatjar, conèixer món. Qui pogués viatjar, no? Vull dir, viatjar sovint, viatjar tot on podem, més o menys mesura. Sempre pots pujar el tren que passi per aquí roda i anar amunt, amunt, amunt. O i els trens, sí, com que van tan bé, no sé on arribaria. Però vaja, deixem el tema.
Raquel Martínez, Sònia Camiga, que passeu de passar un molt bon dia. Ens retrobem demà a la mateixa hora. Apa, fins demà. Que vagi molt bé. I a tots vostès, els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat a les tres emissores que fan possible aquest espai col·laboratiu. Ara els seguim parlant a cau d'orella, explicant-los històries de Kilòmetre Zero. Ens retrobem demà aquí a Baixa i al Dia. Adeu.
La ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
L'altaveu ideal per la teva empresa.
On a la Torre? La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.