Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 18 de març, dia de Sant Ciril. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'Institut Torre d'en Barra recuperarà el curs vinent, el grup de primer d'ESU que havia perdut. L'oferta es tornarà a incrementar per poder donar resposta a tot l'alumnat, que enguany acabarà sisè de primària i al setembre començarà secundària.
Altafulla, la policia local aposta per l'increment de patrullatges i presència al carrer per Setmana Santa. I s'incorporaran tres inspectors de zona blava per atendre la posada en marxa d'aquests aparcaments de rotació en l'àmbit de Baixa Mar. I a Roda de Barà, l'equip de govern estudia ubicar la nova biblioteca.
a la parcel·la del carrer Marinada, anexa al parc de l'Era del Gassó. De moment, però, només es tracta d'una idea inicial, insisteixen, i en cap cas és una decisió definitiva. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Josep Sánchez, bon dia, bon dimecres. Bon dia, què tal?
Escolta, ara feia dies que no t'escoltàvem aquí, en aquest tram de programa. Sí, avui m'ha tocat. M'ha tocat sortir de la banqueta. Està bé? Sí, no, no, està perfecte. I tant. Sònia Camí, bon dia.
Bon dia, jo segueixo aquí. Sí, sí. Escolta, però si el Raül algun dia diu, mira, jo agafo ara aquí la veu cantant l'habitual de la Sònia, doncs estarem encantats també de regla, eh? Ai, tanca, sí, tanca, sí. El mateix dic, eh? Carol Cubota i Marc Pérez, si m'esteu escoltant des de la redacció, si algun dia dieu, vinga, va, fotem fora la lugar, així descansa una mica i pot anar abans a fer el cafè.
Doncs també estarem encantats. En fi, Josep Sánchez, Sònia Camí i servidor Eduard Virgili, estem encantats d'acompanyar-los a tots vostès que tenen sintonitzat el de Fulla Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gai al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga va, aquest dimecres, dimecres 18 de març, i ara toca saber quin temps tindrem avui, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Bipérez, hola, molt bon dia. Bon dia, despertem amb una mica més d'humitat que no pas els últims dies i també amb un ambient bastant fred.
a les comarques del Camp de Tarragona, sobretot quan més cap a l'interior. Déu-n'hi-do a hores d'ara, a la falda de les muntanyes de Prades, també a la conca de Barberà. Molts municipis de l'Alcant, a hores d'ara, ens movem entre els 0 i 3 graus de temperatura. Per tant, un ambient d'abrigar-se. Ramp de mar, 6-8 graus aproximadament, però en aquest cas amb alguns núvols que s'han anat formant a prop de la costa. Núvols
que no s'acabaran de desfer del tot, tot i que avui tindrem també marge per moltes clarianes. Podem dir que al llarg d'aquest matí és quan els núvols seran un palet més extensos arran de costa, com dèiem ja aquesta tarda, amb alguna clariana més nombrosa i això farà que la tarda torni a ser força agradable. No tant com ahir, s'ha de dir, sobretot arran de mar, hi haurà un gir del vent cap al llevant que farà que durarà la tarda i el vespre la sensació sigui de més fresco amb aquest vent més insistent. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I ara que ja és clar el temps que ens acompanyarà aquesta jornada, el que hem de fer és un repàs a les portades de la premsa. I comencem per casa amb el mes al diari del Camp de Tarragona, que avui, que és 18 de març, títula Els docents prenen el carrer. Els indicats majoritaris del sector educatiu van treure ahir al carrer milers de persones per reclamar més recursos i millors sous, alhora que van aprofitar per castigar l'acord assolit per comissions obreres i UGT amb el govern i que rebutgen de ple.
La fotografia de portada avui molt vistosa al diari Més és precisament la de tots aquests docents, molts amb samarretes grogues, també banderes dels sindicats, pancartes a la plaça de la Font de Tarragona, una de les imatges que ens va deixar aquesta protesta unitària d'ahir al nostre territori.
Més coses més enllà de l'àmbit laboral, avui també hi ha espai per economia. I és que l'IFE renuncia a una subvenció de 14 milions per fer una factoria a Vallmoll per manca de claredat, diu. La planta havia de produir hidrogen verd dins del programa H2 Pioneros, promogut per l'Estat.
Més coses en emergències. Sant Joan és la celebració que més trucades provoca al servei del 112. Pel que fa a Medi Ambient, l'Ajuntament de Reus establirà un servei preventiu per evitar els nius de vespa asiàtica. Avui també a la portada del mes hi ha espai pels esports, crònica de futbol, i de fet hi veiem...
L'escut del nàstic de Tarragona, amb un espàs a sobre, perquè el nàstic diu que es prepara per disputar les 10 finals per la permanència. I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. Tarragona presenta un pla de màrqueting amb 76 accions per aconseguir un turisme de qualitat. I d'altra banda, pel que fa a Ossi, ens anem d'anar fins a Port Aventura perquè ha anunciat que el remodelat Dragon Camp tornarà a estar operatiu per Setmana Santa.
Dit això, Josep, al diari de Tarragona, què assenyala aquest dimecres? Doncs a la imatge emportada també apareix aquesta manifestació del sector educatiu. Amb una imatge de la plaça Imperial Tarracó diuen que agricultors i professors s'uneixen en la reivindicació.
El tema principal de la portada del dia de Tarragona, però, parla que la ciutat de Tarragona no vol aparèixer a l'estudi de la cocaïna. És una notícia que els últims anys s'ha fet prou coneguda, que Tarragona és la segona ciutat europea de les més d'un centenar analitzades pel que fa...
a presència de cocaïna en les aigües residuals. Doncs assegura, Tarragona, que aquest estudi és poc representatiu i que no s'utilitzen els mateixos mètodes en tots els punts. Els autors d'aquest estudi argumenten que el seu treball és auditat. D'altra banda, encara a Tarragona parlen de l'objectiu de fomentar el patrimoni, millorar la connexió amb el mar. S'han presentat 76 accions per potenciar el turisme a la ciutat. I a Reus...
parlant de la disputa entre Reus i Riudoms per Gaudí, que apareix en un llibre que s'ha publicat en guany coincidint amb la celebració de l'any Gaudí. En economia, Bràfim i Figuerola són dos paradisos fiscals per als cotxes. Els impostos són molt baixos i hi ha centenars de vehicles que s'estan matriculant en aquestes dues poblacions. I d'altra banda, en clau internacional ens parlen
De la situació al Pròxim Orient, limiteix el cap antiterrorista de l'administració Trump en rebuig a la guerra de l'Iran. Per últim, en cultura, ens parla el dia de Tarragona del Joc del Silenci. Aquesta novel·la d'èxit de Gil Prat sobre Roca diuen que és el thriller que té un origen tarragoní.
I un cop repassades les portades del territori, Sònia, si et sembla, fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest dimecres. Doncs comencem amb la portada de La Vanguardia, que titula que dimiteix un alcàrrec de Trump perquè l'Iran no suposava cap amenaça. El cap de contraterrorisme, Joe Ken, diu que Israel va enganyar els Estats Units. Peran amplia els atacs a les vívies alternatives a l'estret d'Hormuz. Israel mata l'home que portava les regnes de l'Iran.
També en portada farem alguna cosa ben aviat amb Cuba. Trump diu que prendrà d'alguna manera l'illa en plena crisi energètica. I es veu en la imatge en portada veïns reunits al carrer durant la pagada motivada pel col·lapse energètic de Cuba en ple bloqueig dels Estats Units.
El govern central avisa que els ajuts per la guerra seran inferiors als d'Ucraïna. Les mesures es votaran al Congrés dels diputats la setmana que ve. Mèxic reconeix el gest del rei i retreu al PP que no s'hi afegeixi. També parla del moviment que va destapar el cas Forestàlia guanya la primera batalla.
Altres temes, avui a la Champions, Flick aparca la renovació i només pensa en eliminar el Newcastle. També parla del Besubi, que torna a entrar en erupció, ara en realitat virtual. I llum verda a la Unió del tramvia de la Diagonal el 2031 a Barcelona.
El periòdico titula El pla anticrisi serà temporal i només per a carburants i llum. Primeres ajudes a Espanya per la guerra de l'Iran. El govern deixarà fora de les rebaixes fiscals l'habitatge i l'alimentació. Les mesures correctives també inclouran rebaixar els costos energètics a la gran indústria.
L'Iran confirma la mort d'Ali Larijani, figura clau del règim de Teheran. Parla també de l'escull de l'IRPF. El govern i Esquerra negocien el límit per salvar els pressupostos. Barcelona redobla l'aposta per la indústria 4.0. El hub de factory de la zona franca triplicarà la seva superfície per confirmar-se com a gran pol tecnològic de la robòtica, la IA i la manufactura avançada.
Els Mossos apliquen la llei del CSI per imputar lladres que toquen els genitals a les seves víctimes. En portada també llegim que Competència proposa carregar amb 42 milions el rebut de la llum per l'apagada. Davant el jutge, l'ex Dao nega l'agressió sexual i carrega contra la víctima. M'han destrossat la vida, diu. I crisi a l'illa als Estats Units veuen insuficient el pla de reforma econòmica de Cuba.
Continuem amb Lara. Israel segueix l'ofensiva contra el lideratge iranià i mata Ari Larijani. L'Iran confirma la mort del cap de seguretat i figura clau del règim. Dimiteix els Estats Units el cap d'antiterrorisme en desacord amb la guerra.
En portada també llegim col·lapse diari al metro de Fabra i Puig. El caos de Rodalies, l'èxit dels busos com a alternativa o per als serveis especials i les obres de la Sagrera provoquen aglomeracions a les estacions i els convois en hores punta. El problema també es reprodueix a Diagonal i a Gran Via es veu una imatge de moltíssima gent amb aquest caos que comenta Lara.
Rosalia es declara obra d'art a Lió, també en portada. El govern es planteja retirar els pressupostos abans de divendres. I l'Eurocambra troba proves suficients contra Comín per assetjament. Acabarem amb el punt avui, que titula Viure i morir al carrer. En dos mesos, cinc persones sense llar han mort a la intempèria a Badalona. Les entitats reclamen un alberg i un menjador social.
En la crònica el dia d'ahir de Lluís Simón Rebeseda, la guerra dels sindicats, la vaga i les manifestacions de mestres i docents posen de manifest la divisió en l'educació entre l'AUSTEC i Comissions Obreres i la UGT. Més cròniques que hi trobarem en el punt avui. Una de Pere Bosch, que titula En temps de descompte, i una altra de David Portavella, Rufián i les Esquerres, si n'hi ha, entre parèntesi, a UNI.
I l'esportiu titular, el Barça, juga a l'accés als quarts de final de la Champions. Doncs aquests són els titulars d'aquest dimecres 18 de març.
Va, que és el moment per analitzar l'actualitat. A la seguida conversem amb qui ens porta el toc d'opinió cada dimecres en aquest programa, que és el periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet. Avui que posarem damunt la taula, atenció, eh?, la nova pel·lícula de Santiago Segura. Es diu, també segur que tots vostès ho hauran escoltat o llegit a la premsa aquests darrers dies, Torrente Presidente.
Ha resat a taquilla i, a més a més, ha generat una forta polèmica abans i després de l'estrena. Sense tràiler, sense passis de premsa, amb una estratègia de secretisme poc habitual, la pel·lícula ha arribat envoltada de debats sobre els límits de l'humor, la sàdiva política i el paper del cinema comercial. Al llarg dels propers minuts parlem de tot plegat, com dèiem, amb el periodista, escritor i editor, Escar Ramírez Dolcet. Òscar, bon dimecres, benvingut. Pol, bon dia, gràcies.
Primera impressió, torrente què? Torrente és más torrente, al final. Són cameos constants de gent famosa. Aquí, pel que he vist, jo encara no he vist la pel·lícula del tot, he vist els tràilers i companyia, però sí que he llegit diverses entrevistes al voltant del tema. Hi ha menys cameos dels habituals, tot i que he vist que el Carlos Herrera, en fi, he vist el pequeño Nicolás, no sé, uns personatges, com sempre...
Molt dantescos, eh? Ets de Torrente sí o de Torrente no? No, jo no soc de Torrente, jo soc de cinema de qualitat.
Escolta, anem a pams, perquè ara en la introducció ja hem tocat algunes de les qüestions que han portat polèmica o almenys han portat xerrameca, que és una mica el que fem ara també aprofitant que ets home de cultura i que s'ha estrenat aquest passat cap de setmana la pel·lícula. Pel·lícula que s'estrena sense promoció prèvia ni passis a la premsa. Santiago Segura diu que volia evitar espòilers i que el públic la veiés en brut sense saber res.
Ho veus com una estratègia intel·ligent o és una manera d'evitar crítiques negatives perquè també n'hi ha moltes darrere d'aquest tipus de pel·lícules? Suposo que els dos elements hi juguen molt, però ell té l'avantatge en Santiago Segura que només dient que prepara una nova pel·lícula i que tal dia s'estrena ja en té prou, que no cal fer cap tipus de promoció.
perquè el personatge Torrente és més que conegut. Pensa que en aquest país, ho repassava fa pocs minuts, les pel·lícules més taquilleres de tota la història, bàsicament són els ocho paellos catalanes, els ocho bascos, i tres Torrentes. Entre mig s'han colat algunes pel·lícules de qualitat, com són Lo Impossible, com són Los Otros, i Un monstruo bien a verme, d'acord? Que són tres, per mi són tres pel·lícules de qualitat, del que es pot anomenar cinema normal i corrent com a art.
Llavors hi ha aquestes altres pel·lícules que jo no considero ben bé art al 100%, que són pel·lícules generalistes i que són pel·lícules per fer riure i pel divertiment, que en el fons també el cinema té aquesta funció. Però jo soc més del cinema d'un altre tipus de cinema. Però és cert que no li feia falta cap tipus de promoció prèvia. No cal que el casti ni un euro, en tornem-te amb això.
No tens la sensació, però, que es posa una mica en dubte el paper de la crítica cinematogràfica? Això ja fa temps que es posa en dubte, això, des del moment en què es validen certes pel·lícules com a obres de culte, o com a obres d'art, o com a obres de qualitat.
I estem parlant, per exemple, tornem als apellidors bascos i catalanes, no cal, no hi ha més preguntes, senyoria, saps? No crec que hi hagi massa cosa més a dir al voltant de la crítica cinematogràfica. Jo ho poso molt en dubte.
Anem a la temàtica o a un dels eixos, que és el fet que Torrente se situa com a candidat en una Espanya fictícia, amb partits, doncs, pergats, ara tu ho dius, nocs, a més a més de color verd, hi ha referències claríssimes a l'actualitat i especialment a l'extrema dreta, però...
Vale dir que aquí també torna a estar molt polaritzada tant la crítica com també els comentaris que podem llegir a xarxes o arreu. Alguns ho veuen com una sàtira que dispara bastant de manera general, però d'altres ho veuen encara com una manera suau de criticar o poc profunda.
Sí, ell ja diu amb diverses entrevistes que li han fet, que he escoltat aquestes últimes hores, que he escoltat unes quantes entrevistes amb ell, que l'acusen de ser molt suau, que l'acusen de no entrar en polèmica, i ell es defensa dient que aquest cop ha estat més contundent i que ha intentat repartir llenya a tothom. Jo no sé, quan vegi la pel·lícula podré confirmar si és així o no és així, però és cert que
En la política passeixes per un camp molt delicat, és un camp de mines, perquè és un camp del qual tothom passa, és a dir, Torrente és fruit de la desafecció de les persones, de la cultura i de la política, en aquest cas, d'acord?
perquè les persones volen anar al cinema a riure. No volen obres culturals, no volen obres que facin pensar, volen obres que facin riure. I, a més a més, Espanya és un país de ramat, és un país d'avorregar, com es diu en castellà, moltíssim a la gent, perquè la gent, no només a Espanya, està passant a nivell...
Internacional, la gent està perdent l'esperit crític, és que encara n'hi queda una mica, fruit que no llegeixi com hauria de llegir, que no s'informa com s'hauria d'informar, que no es culturitza com s'haurien de culturitzar, i això porta, evidentment, a formar part d'aquestes masses. I d'aquí, evidentment, que triomfin pel·lícules com Torrente. Ara, el nivell de...
de culpeig partits polítics, no sé si és igual a tots, ho veurem, o t'ho diré quan hagi vist la pel·lícula, però sí que és cert que s'ha d'anar amb molta cura, perquè en aquest país també la gent té el misto molt curt, la mitja molt curta, perdona, i els partits polítics a la mínima se senten ja tocats, humiliats i indefensos, que dius que us donin pel sac a tots, però és la realitat.
Escolta, ara que deies això, Torrente és aquest personatge masclista, grotesc, racista... Exacte. Ho té tot, ho té tot. Creus que riem d'ell o riem amb ell? Jo crec que ens en riem d'ell i riem d'ell. Això de senzill. I penso que lamentablement molta gent s'ha identificat amb el paper...
que té masclista, amb el paper que té misògin, amb el paper que té amb en Porrero, amb molts elements del personatge, la gent s'hi sent identificat perquè voldria ser com ell o perquè pensa com ell. Sí o què? Lamentablement sí. Sí, n'estic convençut.
Per tant, el públic no acaba d'entendre la ironia pel que ens dius. Almenys és el teu punt de vista. Una part no crec que l'entengui. Crec que una part del públic va buscar només el riure a trencar-se la caixa. És perquè potser hem normalitzat aquestes figures? Sí, sí, sí, clar, clar.
Perquè hem normalitzat aquestes figures i perquè no hem consagrat altres. Però torno a l'origen, eh? No ho hem fet, i parlo, evidentment, d'una forma generalista, eh? No ho hem fet pel que deia abans, perquè si un no esculturitza una mica, acaba validant aquests comportaments i acaba validant aquest tipus de cinema i el qualifica com a art. Tot i que sigui divertimento, però l'engloba dins d'una àmblia...
caixa cultural que inclou altres pel·lícules que són, evidentment, molt més importants. Però és el model de cinema comercial que la gent vol. I atenció, eh? 7 milions d'euros el primer cap de setmana. 900.000 espectadors. És brutal, això. Bé, és un mirall de com està el país. Més que no hi ha altre.
i a mi l'excusa, excusa o no, però és una excusa realment, de dir no perquè ja estem farts de veure la televisió, els desastres, els bombardejos, els assassinats, els abusos, això pot arribar a ser un motiu per anar a veure Torrente, home no, hi ha altres motius, no ha de ser l'excusa, d'acord? Jo crec que per un costat hi ha el que ens estan venent tots els mitjans de comunicació audiovisuals i també per escrit,
que és misèria, gana, desastre, dolor i companyia.
I, de forma aliena, hi ha com ens comportem, com pensem i de quina forma pensem, com ens informem, quines vies d'informació donem com a bones i quines no, com ens colen els gols si ens permeten que ens els colin. Són tots discursos diferents. Tots hi val en la comèdia? No, jo crec que no. Coluche, famós humorista francès, ja ho deia això, hi ha un límit en la comèdia. Hi ha un límit.
No tot s'hi val, no pots començar. Ara no em ve el nom aquell famós humorista, pallatxo italià que viu a Espanya fa molts anys, ara no em ve el nom, ja tenia uns 80 anys, a Molleres, que ha fet autèntiques estupideses en nom de l'art,
Amb ell tot se li validava. Va arribar aquí, va trencar una mica amb tot el que hi havia d'humor i va començar a fer espectacles en calçotets i quedar-se amb pilotes a l'escenari. Un dia es va menjar crements, per exemple, i tot li validaven, no?
Bé, no, no val... No, no, hi ha un límit en tot, hi ha una línia vervella que s'ha de mantenir i no s'ha de passar en cap moment. Llavors, en nom de l'humor, en nom de riure, rebentar-ho tot a mi no em sembla lògic. I en el cas de la indústria del cinema, creus que Torrente és un precedent?
Però és que com està aquesta indústria, realment? Tu te n'adones... Jo cada cop que abro la televisió i que trio una pel·lícula, nosaltres tenim Imagenia, com moltíssima gent, obres la pel·lícula, obres, fas un zapping de què estan fent de pel·lícules, és que a la que canvies el canal dius, ah, mira, pel·lícula espanyola, perquè al cap de dos minuts es veuen dos pits, d'acord?
Aquesta és la base del cinema espanyol, o es veuen quatre insults. Amb això saps que és un cinema espanyol. És així de senzill, eh? Si veus trets i explosions i cinema americà, es diria ho associes d'alguna forma, i si veus coses diferents, veus altre tipus de cinema que acostuma a ser, doncs, cinema... Francès. Francès, cinema de països àrabs, cinema... Un altre tipus de cinema. Cinema japonès, d'acord? Clar...
És el que tenim ara mateix, com està la indústria. I llavors jo penso, i tot això ho estem pagant nosaltres, perquè tot això està subvencionat, eh? Tota aquesta ferratlla està subvencionada pel Ministeri. Ergo, nosaltres, que estem pagant a tota aquesta genteta que diuen que fan cultura. No sé, no?
El problema, però, és el de la societat que consumeix. Evidentment, clar, som al cap del carrer, és el que dic sempre, sí, sí, no pensem, no volem pensar, no volem llegir segons què, no volem escoltar segons què, per tant, no anem a actes culturals, anem als mínims actes culturals, perquè ens avorreixen, perquè tal...
perquè no ens fan riure, perquè tot ha de ser riure, això és el que pensa una gran part de la població, i llavors perdem l'esperit crític, perdem el sentit d'opinió,
En fi, i deixem que arribin uns quants a una campanya de màrqueting i ens diguin que tal escriptor és el millor, que tal pel·lícula és la millor i que tal... És a dir, que ens marquin les orientacions culturals i socials. Jo recordo que la primera pel·lícula de Torrente que vaig veure va ser Torrente 2 i ens la van posar a l'institut. Veus que bé? Veus que bé? I què li van fer la directora o el director? I què li van fer perquè jo l'hagués fotut al carrer en cero coma? Clar.
Hi ha altres grans pel·lícules per veure que i a més a més en un institut que aporten moltíssim més i que... Torrente no és una pel·lícula que aporti cultura ni valors humans ni aporti res que alguna persona en el seu creixement. Ho deixarem aquí. Ens sentirem a parlar de Torrente. Corramos un estúpido velo. Òscar Ramírez de Dolcet, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Un plaer, com sempre. No mireu Torrente!
No dic res més. Sí, que ens queda la pàgina musical en català ara per acabar aquest primer tram de programa. Avui, en minoria, s'autoanomenen grup de rock dissident i es presenten com una proposta que reivindica la tornada de la guitarra elèctrica amb una sonoritat emmarcada en el rock alternatiu i el grunx de mitjan dels 90 i principis del 2000. El primer tema de l'àlbum de debut s'anomena Trencall. L'escoltem ara mateix. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara.
Desconeguts que juguen a ser infants. En un sol lloc, l'espai d'un llibre ha oblidat. M'ha marcat. Viure sense deixar anar.
I quan desigts caldo
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Ruscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira la cuina. Fogons i davantals
Ei, ei, que ja pugen! Tranqui, no és un castell. Ja se comença la Torre de Set. Som de la Torre, vivim la Torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la Torre de Set, el programa casteller dels nois de la Torre, on a la Torre, el 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM. Hola, amics. Soc Solbaker i només volia dir-vos...
que sol de nit torna a avui. Els divendres, de 22 a 23 hores, entraré a casa vostra per compartir amb vosaltres una nit en especial. Els divendres, a la nit, amb besos del sol.
Vols rebre tota la informació de servei de Torredembarra a la teva butxaca? Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948.
Ona la Torre, el teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local. Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El govern retira els pressupostos després d'arribar a un acord amb Esquerra per donar-se més temps per negociar. Així doncs, el divendres no es votaran les esmenes a la totalitat i l'executiu no perdrà la votació. En un comunicat conjunt de PSC i Esquerra, els dos partits es comprometen a seguir impulsant les modificacions legislatives necessàries per fer efectius els pactes d'investidura i arribar a un acord abans de l'estiu.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha remarcat la importància de donar temps a negociar uns comptes que han de servir per estar preparats davant del nou context internacional. Com bé saben, el nostre país no disposa d'uns comptes actualitzats des de l'any 2023. El context global, marcat per l'escavada bèrica, ens obliga més que mai a estar preparats, a actuar units i a fer-ho amb la màxima responsabilitat. Aquesta és una responsabilitat compartida
de tots i de totes, treballar plegats perquè tinguem un nou pressupost que s'ajusti a la nova realitat actual.
L'executiu ha convocat demà un consell executiu extraordinari per aprovar un únic suplement de crèdit per tenir els recursos necessaris per fer funcionar adequadament els serveis públics. I avui, nova jornada de vaga de mestres i professors, concretament avui a l'Alpirinau i Aran, a Lleida, i també a la Catalunya Central. Anem, de fet, fins al Corp, on havien de sortir els manifestants cap a Manresa, on hi ha la nostra companya, la Judit Lechon. El matí ha començat amb algun inconvenient, oi? Bon dia.
Hola, bon dia. Doncs sí, exactament. La convocatòria ha quedat deslluïda per l'arribada dels Mossos d'Esquadra que han demanat els DNIs i les matrícules dels convocants. I com que era una manifestació, doncs jo sense prèvia avís, els manifestants han cregut convenient a iniciar la marxa cap a Manresa, tot i que havien convocat una marxa lenta. Finalment ha estat una marxa simplement agafant els cotxes que havien convocat just a l'aparcament de Gurt per anar fins a Manresa i allà sí que es trobaran amb la resta de convocants davant de les delegacions del departament.
Gràcies, Judit. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia, merci. I pel que fa als tals d'aquestes protestes, en aquests moments estan tallades la C-55 a Manresa, la C-59 a Mollà i la Nacional 260 a la Seu d'Urgell, i també la dos a Soses i entre Lleida i El Picat. I pel que fa a la resta d'afectacions de la mobilitat, una varia a la P-7 a Olèrdo, l'Etat,
Llancares provoca circulació intensa en aquest punt. També hi ha retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C58 d'entrada a Barcelona i també a la P7, a Parets del Vallès i també a Cabanes i finalment a la B23 a Sant Feliu de Llobregat. A banda, els trens de l'R2, l'R2 Sud i l'R2 Nord circulen amb una demora mitjana de 20 minuts per un robatori de cable a l'estació de Bellvitge. Els tècnics ja treballen per restablir la incidència el més aviat possible. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Ja és dimecres, 18 de març, i som els que els expliquem les històries més personals i properes. Avui ens fem ressò del fet que part de la comunitat educativa del Baix Gaià es va sumar a la jornada de vaga d'ahir al Camp de Tarragona, a les Terres de l'Ebre i al Panavès, que va tenir una participació destacada a les mobilitzacions de Tarragona i Tortosa.
El seguiment de l'aturada varia una mica perquè el Departament d'Educació el xifra al voltant del 35% i el sindicat USTEC l'eleva fins al 70%. Durant la jornada de vaga, els docents del territori es van manifestar de manera unitària a Tarragona. Segons els sindicats, hi van participar unes 10.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana en calcula unes 4.000.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
manté la seva posició i no preveu reobrir negociacions. La portaveu, Sílvia Paneque, ha defensat l'acord assolit i ha assegurat que es desplegarà independentment de la situació pressupostària. Uns pressupostos que, de moment, retiren i que govern i Esquerra es comprometen a negociar abans de l'estiu. Aquesta és una notícia d'última hora. Avui, per cert, la vaga que va per territoris és a Lleida i divendres serà generalitzada arreu del país. En tornarem a parlar.
Ara però canviarem de tema i de seguida sabrem quin format prendrà enguany per Setmana Santa el camí de la Creu d'Altafulla. I després, com cada setmana, preparin-se per fer les maletes, agafar un avió i marxar de viatge ben lluny. Això sí, amb la ràdio de companyia. Va, que ens espera tot això i moltes més coses. Aquí, Tavaja i al dia.
... ... ... ... ... ...
Els he de confessar que quan escolto aquests acords se'm posa la pell de gallina i alhora sé que som a punt de la celebració de la Setmana Santa. Una Setmana Santa que a Altafulla és especial perquè...
I té lloc al Camí de la Creu, un viacrucis vivent en què hi participen desenes de persones de tot el poble. Això sí, aquest viacrucis els últims anys ha anat prenent uns formats especials en funció tant de la situació que atrapassava la vila en un context local, també en un context més general, com per exemple els anys de la pandèmia, i també en funció de la voluntat dels actors i actrius amateurs que li donen forma...
així com de la situació de totes les persones que es tiren la corda per tal de poder fer realitat un esdeveniment, una cita teatral d'aquestes característiques. Ara mateix, a l'altra banda del fil telefònic, qui ens acompanya és la directora artística del Camí de la Creu d'Altafulla. Una dona incansable, conegudíssima per, de ben segur, tots els oyents d'aquest programa. Joana Badia, molt bon dia, benvinguda, com estàs?
Molt bé, molt bé i molt agraïda la presentació que has fet d'aquest acte. És una presentació meravellosa. Estic molt agraïda que ho diguis així.
perquè et sento molt identificat amb el poble. Joana, la primera pregunta que em va fer per començar, ras i curt, és com va anar la reunió que tenia lloc ahir al vespre i en què es van prendre decisions, com, per exemple, si el camí de la Creu tira endavant o no i en quin format, que això sempre és un interrogant i que nosaltres, ens estimem la cultura popular, desitgem resoldre.
Noi, estàs molt informat, ja es veu ja, que ets un gran periodista. Perquè aquesta reunió va acabar ahir quasi quart de nou del vespre, quasi les nou vaig arribar a casa. I que ara em diguis ja que ahir ja va ser tan positiu tot el que vam quedar. Ets màgic. No m'estranya que el que fot de ràdio doni gust d'escoltar-la. Doncs mira, si em parles només de la reunió et puc dir que va ser...
Una cosa que no havia vist mai jo, perquè a l'hora dels èxits, que les reunions vagin molt bé, les trobades, tot el que són prendre decisions, quan tot va bé i té molt èxit i tot, és una meravella. Però, quan encara no m'he recuperat de l'èxit de l'any passat, que tu hi eres present, veure que tens de dir una cosa que t'afecti a tu personalment, com és la salut.
que veuràs unes cares llargues, que et pots trobar en què qualsevol persona de les que estan assentades, 10 o 12, o em sembla que érem 3 o 14, però és igual, els que estiguin assentats, digui una estiribota, digui alguna cosa que t'ensorri, que te'n vagis a dormir amb pena, això...
que sigui completament al revés, que tots t'envien energia, que tots et mirin amb una cara de pena per tu, però que no personalitzin amb ningú el camí de la creu, només amb el vi del poble, això jo em sembla que em costarà molt de tornar-se a veure. Perquè era un any molt dolent per mi. Per mi, eh? Ara sí que t'ho dic. Bé, tinc una petita lesió, dic una petita, que ningú s'espanti, que no és res que s'encomani ni res molt greu per uns altres.
Però per un esportista, per un director de teatre de carrer, que m'he tornat jo des que vam fer obres a la Violeta, em vaig convertir en una directora de teatre de carrer, no poder caminar, que et diguin no et pots caminar, home, pots començar a moure una mica després d'un mes, però caminant no, que t'hi jugues el peu. Això ha sigut molt dolorós. I públicament, ja que em veu públicament, ho vull dir-ho, la comissió,
d'Altafulla, del Camí de la Creu, té unes reaccions que són recollir tot el que hem fet aquests 27 anys de Camí de la Creu. Gràcies a tu de dir-ho i a mi de donar-me l'oportunitat que tot el Baix de Llà puc sentir, perquè és clar, estàs connectat amb tantes emisores que això que parlem podeu sentir a més gent. Tots van quedar el que es pogués fer. Jo
amb aquesta reunió, personalitzo, ho vaig ben enfocar perquè tots tinguessin llibertat, després de 27 anys, de tenir-los lligats al poble, de sortir, de marxar, d'estar amb les seves famílies, que no pensessin, ara la joana ens va anar ensenyar al matí, ara a la tarda, ara aquell està mal, ara s'ha mort aquell, ara aquell ha tingut una criatura, criatura, ara l'altra té una feina. Vull dir, que pogués dir...
que tots van dir no, nosaltres aquí amb tu el dimecres sant, no marxis a Montserrat, Joana, perquè nosaltres serem aquí. Esclar, jo què vols que et digui? Representaven el camí de la creu ells. Hi havia representants dels apòstols, de la coral, dels tambors, hi havia representants de l'Ajuntament, no cal dir-ho, hi havia representants dels armats, hi havia representants de les quetequistes...
de les artesanes, que no vull descuidar ningú, algun independent. Vull dir que em sembla que només et puc dir que jo no m'hi havia trobat mai, que per motiu meu haguéssim d'anul·lar el camí de la creu i que trobin una solució, perquè aquell dia estem tots junts,
Francament, no sé si alguna altra persona ho pot dir a Quiltafulla o a un altre poble. Joana, suposo que comple molt, no?, quan passes per un moment delicat de salut, veure que tens aquest recolzament. Per favor, ells diuen que recollim el que hem sembrat.
Perquè, esclar, el Camí de la Creu sempre ha respectat el poble. Sempre, en tot l'any, no els molesto. Fins Nadal, per no esgarra'ls, també conto amb tu, que també normalment sempre esteu presents al tafó de ràdio, doncs heu deixat mai de la mà. Doncs pensar que tots per Nadal tenen les seves vivències familiars.
que després venia un carnaval, que el carnaval abans d'Altafulla eren 5 carrosses, 3 carrosses, 4 carrosses, i aquí s'acabava. Era preciós, era íntim, i llavors n'hi havia uns quants que amb molta alegria anaven a Torre d'Embar, feien aquella rua, i jo contenta de veure els fal·licos, però jo ja tenia en marxa els ensatjos, el tanto, després del carnaval. I ara veure que arriba, millor que tu, que també tens actuacions per Setmana Santa, veure que arriba
la Setmana Santa, i que els tinc de dir aquest any no, com gestionaran les frustracions. Cada persona genera les frustracions segons el seu interior. Jo no he fet cap exercici, cap ni un, que no sembli que els vull manipular de cap manera. Només els hi volia donar llibertat. I des de les tres primeres dones que cada any em trobo, des de fa 30 anys, perquè van cosir, perquè van ser alumnes meves de teatre...
i perquè són actrius i de tot, vaig dir, amb aquelles tres nenes tranquil·les, que aquest any us deixo lliure, que la doctora no em deixa caminar. I saps què vam dir? No. El dimecres sant tu no estaràs sola. Nosaltres estarem amb tu. Ens anem tots plegadets, els que puguin, i anem a prendre alguna cosa i estarem juntets. Això fa poble, Eduard. Això no fa amics, això no fa família, això no fa tot això que diem, que són raules per animar-nos. Això fa poble.
Joana, ens estàs emocionant. De fet, jo crec que és per estar contents també que, malgrat aquestes situacions difícils, pugui materialitzar-se el que és ja un tret d'identitat de la Setmana Santa al Tafull.
Escolta, t'hem de preguntar, però, el que es pugui, el que es pugui deixo molt per la imaginació. Què es podrà o què no es podrà? No sé gairebé ni com preguntar-t'ho, tenint en compte que l'any passat, per exemple, vam veure un sant sopar també especial a l'interior de l'església, del temple parruquial de Sant Martí.
Sort que tu hi eres. Sort que el mossèn ens va donar totes les facilitats per actuar allà i les catequistes i m'enganxava aquella il·lusió perquè, esclar, jo sempre he dit que sense el por de la samaritana el camí de la creu no té sentit. El por de la samaritana va començar el camí de la creu. Va ser allà on van començar els petits fa 30 anys.
Ells ja feien el meu poldo, perquè jo era tequista, el poldo de la Samaritana. Van anar creixent i no ens van deixar. Els que van poder es van quedar i els que no, no. Però cada cop que marxava un, se sentia, quan tornava, acollit. Però és que el no haver tancat el cercle, el tenir obert, el no ser... Perquè no som ni molt menys un grup de teatre. No ho som. Ni molt menys no somíem un aspecte. I simplement...
persones que amb el cor no han fet mai teatre, els he trobat per les cantonades, alguna amb barba, i li deia, vostè ha fet teatre? Jo mai senyora, què em diu ara? I que ara em digui aquest, no, no, jo vinc de Barcelona, però jo sóc aquí amb vostès, si vostès ho fan, jo sóc aquí. Això aquest any els he de dir que no, que no es fa. Però què es fa aquest any? Doncs aquí és on entres tu i el teu equip,
per ajudar-me i recolzar una mica la bona intenció de la regidora de Cultura, la Gemma Maimó, que dic el nom ben alt, perquè si ella no pot ser present, és igual, ens ha donat tota la llibertat.
Ella i l'Ajuntament, els regidors, els que tinguin que treballar perquè es fegui a la Violeta un passe, un recull de totes les pel·lícules, que no són totes. Aquesta paraula s'ha de oblidar. Només un petit recull que ja Fernando Santillán amb els tècnics de so ens havia fet l'any de la pandèmia, que va haver-hi aquell any tan dolent.
que ens vam juntar, que quan no es podia sortir no vam sortir, però quan vam poder sortir vam fer aquell recull. No sé si va poder ser present el de Fuller Ràdio aquell dia, però jo t'ho explico, perquè va ser molt maco. Però es va fer un petit comitè, què vull dir petit comitè? Un centenar de persones que són els que directament havien actuat ells o les seves famílies o havien treballat en tots els angles. Però aquesta vegada va semblar que ahir
guanyava per una majoria rotunda, que fes públic. Que fes públic, per mi, és molt dolorós. Perquè, esclar, molta gent veurà coses que no l'assumien, o perquè han vingut de fora, o perquè no han tingut aquell any la sort de sèrie, de fer el camí de la creu, perquè, esclar,
Té el gran enemic, el Camí de la Creu té un enemic directe. Un, que tots els joves petits del poble que han fet Camí de la Creu ho saben, que sempre els ha començat l'exercici dient esquena directa, cara alta, respireu fondo, pitem fora i mirem a dalt, perquè si no mirem al cel, perquè si plou...
Un acte que està preparat al carrer, si prou, no es pot fer. Llavors, quines solucions hem trobat? Un any vam anar a l'església de Baja Mar, que va ser meravellós, perquè la veu del Jaume va sonar com mai i va tenir... Mira, mira, mira, espera't, espera't, espera't, espera't, espera't, espera't, Joana, perquè mira què hem buscat, perquè sabíem que en algun moment o altre ens parlaries d'això. No, és que vosaltres amb això ha sigut bàsic. Escolta, escolta, escolta, escolta.
per treure'n l'aigua i omplir-ne llurs, gerros i cantis. Joan i Jaume els demanaren beguda amb gran desesperació, però la colla de dones s'hi va negar. De cap manera donarem als forasters la que és aigua dels nostres fills i la riquesa de les nostres pastures. De molt temps enllà, els jueus i els samaritans ni conviuen ni es parlen.
Marxeu, o cridarem als nostres homes i us faran fora bastonades. Entristits i aclaparats... Aquesta és la veu de Joan Albert Blanc. Ara ho deies, eh? És un fragment molt petit, eh?, de la lectura dramatitzada del Camí de la Creu que tenia lloc a l'església de Baix Amar l'any 2019. Estem parlant d'abans de la pandèmia. Sí, perquè aquest any heu passat per la ràdio vosaltres des d'aquell any. Però per què m'ho fas, aquesta meravella? Perquè precisament és el pou de la samaritana...
que el Joan Albert es va oferir, perquè esclar, ja va dir, el Joan Albert em va dir, Joana, d'apòstol, de Jesús, perquè després va haver de fer de Jesús molts anys, d'apòstol, de Jesús, de greller i de veu, quatre coses on les puc fer, tira la que t'agradi més. I jo aquell any vaig dir, home, reforça el Jaume Calatayut,
perquè el Jaume Calatajut va poder-ho fer-ho tot i ell em va fer el pou de la samaritana. I una veu femenina, que no vull dir nom, una veu femenina va posar un altre cunyac. I després vosaltres aquell any que es va estrenar aquest teu company, que jo sempre fa els esports, que és una meravella. Sí, el Marc, el Marc. Sí, el Marc. No vull dir noms perquè a vegades m'ativoco ara amb tants noms al cap. Però em va dir, l'he gravat tot.
I em va gravar que cantava la coral, que cantava la Eva, que se sentien els tambors, que se sentien les llances, els armats. Em va gravar el bar de veus, perquè és clau, va gravar tot de dalt a baix. I ara, cada any, quan el passeu pels malalts, i em comença a trucar l'un, Joan, l'he sentit des de casa. Joan, era la ràdio i he pogut altafullar ràdio, he pogut connectar el camí de la creu.
Mira, a mi, la veritat, amb tots els defectes i amb totes les imperfeccions que puc tenir com a directora, com a persona, em feu molt, molt feliç, i no sé què dir-te, és l'any aquest any, que sí, podia ser el més dolorós, i per mi serà el més feliç, si us veig una mica propet, uns quants, els que pugueu tots, els de la comissió van dir que no cal dir-ho, que si no passava res, i mira que n'hi ha algun familiar molt greu, molt malalt,
n'hi ha algun altre que està molt lluny, ja ho saps que n'hi ha un que ve de Pamplona, n'hi ha tres que venen de Barcelona, i tots els que siguin aquí per no prejudicar els negocis i els restaurants i mirar ajuntaments dels que puguin, els que puguin, sobretot, Eduard, aquest any tingueu llibertat, tingueu llibertat. Això sí que et demano que s'hi pot venir una petita representació teva, perquè aquest any em sembla que és un any d'agraïment a tots els que ens heu ajudat tants anys.
Això no fa falta ni diu. En tot cas, Joana, la versió del camí de la creu d'enguany pren una dimensió diferent del que hem vist fins ara. És aquesta projecció cinematogràfica, no? Sí, purament cinematogràfica. Inclús no sortiran gaire fotografies perquè són 17 fotògrafos que s'han matat a retratar sempre tots els angles d'Altafulla, des del pont de les dones... Perquè si tu preguntes a algú què t'agrada, les olibrats...
el prenament de juros. Ah, no, jo només veig perquè el Judet vinc, perquè el Judet baixa aquella escala corrent i a mi m'afecta molt de veure un home a 80 anys que baixa allò corrent. A l'altre, no, no, jo vinc pels nens, perquè els nens són una meravella. No, no, jo vinc per l'Unió. Jo vinc perquè veig aquella riquesa de... Esclar, és que som... No sé com explicar-t'ho. És molt dur de veure un poble convertit en un decorat
començant el punt més difícil del poble, que és la plaça del Pou, que és d'Àlgid, perquè és el nucli de tot el poble. Esclar, imagina't, l'Ajuntament va trepidant per Setmana Santa i posar allà aquella taula amb els tots homes, amb 24 o 25 persones, aquell mercat, aquelles artesanes, i que un any inclús el Pilatus va dir no, no.
nosaltres baixarem tots a comprar com si anéssim a comprar al mercat i nosaltres serem a la plaça recolzant perquè no es feia el quadre de Pilates aquell any i es van voler vestir per ser el camí de la creu. Tot això no es pot explicar. És per veure. Llavors, si aquest recull, que és el que t'interessa amb tu ara, aquest recull del dimecres sant, que ja ens vam posar d'acord per poder-ho dir a tothom, a dos quarts de vuit,
poguéssim començar la Violeta, aquest passe, de petit recull d'algun any, que no ens faci il·lusions, que no es poden ser els 27 anys, perquè si no, seria escallar 4 hores. Llavors, aquest petit recull que va fer des que va arribar el Fernando,
podríem afegir-hi, potser, algun recull d'algun altre any, com havien gravat aquell mare i fill de la Torre, els Guàs, el primer any que es va gravar, vull dir, en pel·lícula, en moviment, i el que nosaltres diem cinematogràficament. Llavors, com que amb els tècnics sembla que no hi ha d'haver cap problema de so,
ho faríem a la Violeta, aquesta hora que t'he dit, repeteixo, dimecres santa, dos quarts de set, i si vosaltres, bonament, que esteu de tants actes, a tope, veieu que hi podeu anar posant una mica de fer-ho saber, que de seguida va dir la regidora i la Carme Vives. Sí, que aquella cunya de la ràdio és important, perquè quan viatgem i tots tots posem el tafulla, i va molt bé, Joana. Bueno, doncs si vosaltres ho podeu fer com cada any. El que no vull, Eduard, que aquest any ningú se senti obligat
amb el camí de la creu. Aquest any disfruteu de les vostres famílies, perquè l'any que ve ja n'hi ha tres, que l'any de la brigada em va dir, Joana, l'any que viene el doble. I jo, quan em diuen aquestes paraules,
A mi m'animeu molts, llavors, si t'ho veus, jo la Coral, el que em va fer la Coral, aquest any, sempre els vaig a saludar a veure com estan amb el pare nostre, vaig arribar allà i em tenien el llibre a punt, amb un llibre que surt a quatre pàgines, el camí de la Creu. T'asseguro, Eduard, que tu em creus que no els hi he demanat mai, mai he demanat a cap entitat, ni l'ateneu de dones, que jo era professora i vaig fundar allà el teatre,
Mai a la vida podran dir que els he demanat de sortir a cap llibre. Tu no podràs dir mai, mai, que t'he trucat 15 dies abans del camí de la creu per dir-te, eh, Eduardo, dos coses, eh? Mai us he molestat.
Mai. Ara, sou vosaltres que, bonament, amb vostra generositat, feu el camí de la creu. El camí de la creu el feu vosaltres, Eduard. Joana, escolta, és un goig sempre parlar amb tu i és una alegria perquè ens havia arribat algun missatge, un amic...
una mica pessimista sobre el camí de la creu, però que finalment es pugui salvar, almenys, amb aquesta variant que heu proposat des de la comissió i totes les persones que formeu part i feu que sigui una realitat aquest esdeveniment, que és únic, doncs avui ens alegreu una miqueta més. Joana, escolta, una abraçada ben forta, cuida't, sobretot, recupera't i em refermo amb aquestes paraules d'aquest membre de la brigada que et deia que l'any que ve el doble...
Sí, sí, l'any que ve el doble, més i millor. Em puc dir una cosa, només per rematar l'any passat. Us puc agrair a tots que l'èxit de l'any passat encara em dura aquella energia de pensar com superarem aquest any el que es va fer l'any passat.
Jo no em veiem capaç, perquè hi havia tan joves, és que van tornar 14 joves del POUE. I els que no ens han deixat mai, perquè tens aquelles nenes que fan de ser ventes i les que van bé de substituir papers, que s'hi van posar amb el coll tots. Llavors, jo només et comento, si em deixessis donar les gràcies, sobretot, als mossents, que l'any passat ja havien tingut la defunció d'un mossent,
I van dir, no, no, a l'església, a la vostra disputa decisió, perquè ja saben el respecte que hi ha. I el forner, el Noguers, que va dir, no, no, el pa de la taula ha de sortir sempre de cal Noguers. Això els agraeixo molt, encara que l'altre forn de la Feliça també em col·labora, que també m'ajuda una mica. O sigui que si tu veus que bonament pots deixar-me dir això, gràcies a tots els que l'any passat hi veu posar el coll i perdoneu-me...
que us dec una trobada per celebrar-ho. Si després pogués venir algú de la ràdio, algun mitjà de comunicació aquesta vegada, veniu. Però si no, teniu tota la llibertat. No passarem llista, eh? Segur que serà possible combinar les agendes. Joan, ara sí ho hem de deixar.
Tranquil. Gràcies. Tu posa el que tu vegis. Gràcies. Un cop més per atendre la trucada de Baixgai al dia del programa del De Fulla Ràdio, on a la torre i roda de la ràdio. I totes les emisores que tens, que ara hi tens torres en barri, que aviat ens veurem per la poesia. Ara ja és el dia de la poesia. Una abraçada ben gran. Gràcies a vosaltres. A reveure.
Fins demà!
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. On anem? Als Països Bàltics.
Doncs fem aquesta segona part dels Països Bàltics amb la Pilar González. Benvinguda, com estàs? Bon dia, molt bé. Doncs, Pilar, recordem aquest viatge que ens vas començar a explicar i avui fem la segona part. Vinga, recordo que ens vas explicar què havies visitat d'aquestes diferents ciutats i ara et pregunto quin va ser el moment més típic turista que vas viure.
Bé, seguien diversos, però per exemple, quan vam anar a Estònia, que la capital està allí, és preciosa aquella plaça, quan estàs allà, jo ja l'havia vist per reportatges i tot, però quan estàs allà...
i veus tants monuments junts i les cases tan típiques, és com una apostoleta, no? I Letònia també, que la capital és Riga, doncs també són dos ciutats que en el seu moment, doncs els...
Amb la guerra es va quedar tot buida, que havien cases i tot, i allò va quedar tot derrotat, i llavors la van construir tota nova, i la van construir preciós. Vull dir, qualsevol que hi vagi estarà d'acord amb mi perquè és molt maco. I quin va ser el millor moment del viatge?
Doncs el millor moment, no sé, potser tenia moltes ganes de veure aquestes dues ciutats i va ser encara més emocionant. Quan vam estar allà tots tres, vam estar donant la volta a la volta amb el cap i vam dir, és preciós, no? Potser aquest va ser el millor moment, però que al llarg dels tres viatges...
Bueno, als quatre països va haver-hi molts moments. I el pitjor moment? El pitjor? Doncs el pitjor, la veritat és que no recordo el pitjor. No. Bueno, havia un pitjor, tampoc no va ser tan pitjor. Ens teníem que desplaçar d'un país a l'altre i anàvem entrant, no?
I bé, es van atibocar el que ens va donar els tíquets, no? I esclar, anàvem amb molt temps i després ja que estàvem a punt de pujar el tren veiem que allò no era correcte i clar, vam dir sí o sí hem d'arribar, no? Llavors el meu home i el meu fill es van posar tots dos a córrer
a descanviar el bitllet, que la noia s'havia equivocat, i clar, jo ens trobava allà, dic, jo no pujo fins que, si no, ens perdem tots tres, no? Potser va ser l'únic, no? Però, de fet, són molt atents i fan molt bé les coses, eh? Vull dir que va ser l'únic, no? Però, bueno, un fallol tothom. Et vas perdre alguna vegada? Doncs no...
No ens vam perdre perquè anàvem amb el GPS i anàvem amb dos GPS, amb el del meu fill i el nostre, no? I llavors, doncs, el meu fill això ho domina encara més que nosaltres i llavors, doncs, ja, a part de les coses que volíem visitar,
el seu GPS era encara més exacte i deia qualsevol paret que estava pintada o com si fos un quadre, diguem, també li sortia, no? I amb això ens va ajudar molt a anar tots tres. Vas trobar a faltar alguna cosa d'aquí?
Doncs, aviam, faltar no, però si tinc que decidir alguna cosa, diria que com que nosaltres hem viscut quasi tota la vida a Terrassa i tenim allà la muntanya de Sant Llorenç, que des de qualsevol angle de Terrassa veus la muntanya, no?,
I clar, quan vam estar tots aquells dies allà, són tres països que són superplans. No veus ni una miqueta de muntanya, no? I el primer és com que la trobes a faltar, dius, i vas a l'altre país, dius, bueno, aviam si trobo una muntanya per aquí, des de la ciutat, no? I és l'únic, no? Pela, alguna anècdota divertida o surrealista...
Surrealista, amb aquest viatge no. I alguna de divertida?
Bueno, de divertida, moltes, perquè jo m'animava a parlar alguna cosa en anglès, i clar, l'anglès, amb una mica cosa que desvaries, s'entén una altra cosa, no? I bueno, però ja tenia el meu fill o el meu home per arreglar-ho, i no, en general, molt bé, molt bé. Vas viure alguna situació inesperada, volem dir?
Bueno, vaig viure una cosa que... Bueno, nosaltres ja, quan vam preparar aquest viatge, ja havia la guerra aquesta d'Ucraïna i tal. I clar, amb el viatge hi ha un punt que estem molt poc amb Rússia, no? I la veritat és que em feia una mica reparo, però desmuntar tot el viatge...
Per una cosa així, ens vam estar assabentats i ens van dir que no, que eren tres països molt... Bé, comptant amb Finlàndia o quatre, molt tranquils i que això era Rússia però que no... I bé, no recordo ara on va ser de les ciutats que vam visitar
i que era ja del penúltim dia, i llavors jo estava allà supercansada, i teníem que agafar un tren per canviar de país. Llavors, hi havia una cosa molt maca de visitar,
i llavors no ens donava temps, i jo us hi vaig proposar amb ells dos, dir, mira, jo em quedo aquí asseguda amb aquest banc, vosaltres al vostre pas neu, feu fotos, i tornem, i així es dona temps a fer, a estar a temps amb el tren. I bueno, jo em vaig quedar allà, doncs, molt tranquil·la, no?, veia la gent passar i tot, i en un moment començo a sentir uns avions, uns avions que, bueno, feien un soroll,
I jo aquí sí que em vaig quedar de dir, dius, què faig jo sola aquí? I clar, però era una cosa, no és com quan sents aquí els avions que van els turistes, però clar, representa que allò eren, ara no ho sé dir, aquests de guerra, no?
que fan un soroll impressionant, i van passar per sobre, i la meva... Jo estava acollonida, va ser l'única moment, i miro, dic, bueno, aviam la gent que fa, si es fiquen a les cases o què fan...
Se'l miraven cap a dalt i continuaven caminant. Una amb un gelat continuava. I jo al veure la reacció de la gent, que com si estiguessin sordes, vaig pensar, bueno, potser jo mateixa m'estic fent por, no? I bueno, jo no em vaig moure d'allà perquè dic, aquí és on ells han de tornar i jo no canvio de lloc.
I res, van passar per dalt, no? I no va passar res. I clar, quan van venir, dic, estic acollonida, dic, em va el cor a sent, diu, però per què? Diu, si això és molt tranquil. I resulta que ells, des d'on estaven, com que estaven en un lloc, en un museu tancat, ells no van sentir res.
Quan els hi vaig explicar i diu, ah, el meu fill diu, deu ser un caza no sé què. I va ser l'única vegada que vaig dir, mare meva, a on m'hi fico jo? Si hi hagués trobat un bar per allà m'hi fico, no? Però que després no va passar res, no? Però esclar, quan estàs en un país i a sobre t'està molta gent dient, oh, que val és anar allà que està amb la guerra, que està Rússia tan a prop...
I bueno, va quedar com una anècdota, gràcies a Déu. A banda d'aquest moment et vas sentir segura o vas tenir algun altre moment de sentir por o tensió? No, no, no, no. En cap moment...
Com vaig dir ja l'altre dia, em vaig comprar una motxilla a bolso i la meva idea era portar-lo tot el viatge davant. I el segon dia veia que era una de les ciutats potser més segures de les que hi havia setat. I arriba un moment que te la deixes a darrere i és que no pateixes per res. Alguna cosa va sortir completament diferent del que esperàveu?
Doncs no, molt poc, molt poc, perquè ho portàvem molt lligat tot, tant els llocs on teníem que anar a dormir, les excursions, les visites guiades, també ho teníem ja tot lligat, no. Parla'ns del menjar, què és el millor que vas menjar?
Bueno, a mi el menjar em va agradar força, eh? Perquè no és un plat d'una cosa sola. Són plats combinats, no? Acostumen a fer... I, clar, en 10 dies vam dinar a molts llocs, no? I a diferents països. I s'assemblen. El menjar dels 3 països s'assemblen molt. I fan, doncs, bueno, com una sopa freda, no? Que, per cert, està bona, de remolatge. Mm-hm.
Posen remolatge, iogurt, cogombra i li posen ou dur per sobre. I això està bo. El que passa és que potser em van posar massa del mateix i se'l van acabar ells perquè ells tenen un estomac...
Que mengem més que jo. I després el menjar típic també d'un dels llocs són els pèsols, són sopes que posen pèsols, patata i succes de carn.
després també com mandonguilles com amb caldo com una mica aquí el caldo que fem nosaltres per Nadal i el bo que té això és que et fan un plat el menú val tant, el que sigui i pots combinar una mica de patata patata vull dir puré de patata que per cert està boníssima
una mica de carn o una mica de peix i fas un plat combinat i això és el menú.
I nosaltres la primera vegada vam dir, ostres, doncs hem d'anar per aquí, perquè no és... A mi el que em cansa és un plat de carn, per exemple, tot de carn, i un segon tot de lo mateix, no? Però fet així pots provar diferents coses que quan vas por ahí, doncs et fa il·lusió per dir, oh, i aquí trobo aquesta herba o el que sigui, no? I ho vam fer així tot el viatge.
Algunes postres que recordis? Bueno, postres sí que són una mica... Quan ja has menjat tot això, jo a vegades passava de postres, i passava allà el cafè, que el cafè era molt bo, i perquè, uf, tampoc no em volia quedar tan tipa, no? Els postres són molt bons, a vegades sí que havia dit, mira, aquest de xocolata no puc dir que no, no?
I també, ells sí que menjaven postres, però després agafava un tros de cadú. Però hi havia algun típic? Bueno, el que passa, sí, hi havia típics, però els noms no els sé, perquè no és el nom com el d'aquí, que se't queda el nom, són amb el seu idioma, que tampoc no... Però sí, sí, de reposteria hi havia molta cosa també. Hi ha algun plat que no tornaries a tastar?
Doncs mira, vam menjar com una espècie de puré i jo me la vaig jugar. En comptes de veure la traducció en castellà vaig dir, va, això, no vull saber el que és. I no em va agradar gaire.
No, era així com una mica pastós, no era així sualto, no, el puré? A mi m'agrada el puré que sigui una mica sualto. I era com molt espès i no li vaig saber robar de què estava fent. No sabies de què era. No, no. I dic, és igual, ara ja sé la pinta que té, aquest no l'agafaré. Vas provar moltes coses noves...
Bé, amb els menjars, sí, i això. I a vegades, doncs també, per sopat, doncs també... Bé, hi ha moltes parades, perquè ens agradava anar a les places, on mengen, on es compra el menjar i tot, no? Una mica per comparar amb lo nostre, no? I clar, els peus són tiradíssims, eh? La fruita, no.
Perquè, clar, ells no tenen... la tenen que portar de fora, no? Però havia molta car, superbona i molt bé de preu, eh? És que el meu fill deia, encara us veig aquí venint? I dic, no, no, jo a mi de roda, a mi que no em treguin. Molt bé. Com eren els horaris i costums comparats amb els d'aquí?
Allà la gent es lleva molt d'hora i aprofita el dia així. I els horaris dels trens, i això jo vaig quedar meravellada de la puntualitat tan rigorosa que hi ha.
I, bueno, en general menja més aviat d'hora, no? Però a nosaltres ja ens estava bé perquè també ens interessava compaginar amb el que teníem que anar a visitar. Si ja teníem la visita concertada, doncs també ja ens interessava anar d'hora, no? No anar amb el cafè a la boca, no? I ens generava molt bé. Sí, sí.
Alguna tradició que et sorprengués? Bueno, la tradició no seria ben bé. Seria la manera que tenen de veure el país. No sé si ho he explicat amb l'anterior...
Però, bueno, ho explicaré per si cas, no. Ells troben una cosa al carrer i ni se li acudeix dir... Doncs mira, cap a casa, perquè a última hora, si no l'agafo jo, l'agafarà el que ve darrere. No, no. Com que hi ha un país que hi ha molt verd, no? Doncs hi ha esplanades de places verdes impecables, ni un paper terra, i tenen unes màquines com unes rumbes...
Groses.
i van tallant tot el césped, no? Doncs aquelles rumbes, qualsevol que té una casa, li aniria molt bé, no? Aquí aquestes rumbes no durarien ni un dia. I en canvi, allà tenen la cosa aquesta, no? De dir, una cosa que no és meva, jo ni penso en agafar-la, no? I això es nota en moltes coses. A l'hora del supermercat que anàvem a comprar, hi havia una senyora que tenia...
sota l'aixella, s'havia posat així una ampolla i la caixera no gossava en dir-li dongui'm l'ampolla, no? I jo ho xerrava i dic, aviam què passa. I res, ja que està pagant, la dona es dona compte que la portava a l'aixella i diu, ai, perdó, perdó amb les mans. Li va dir, ai, que no m'havia donat compte. La caixera ni li va dir, miri, dongui'm això, no? Vull dir,
No va ningú a escatimar, no? I així són moltes coses. Les deixen allà, tu poses la moneda i l'agafes. I la gent té la cosa de pagar-ho, no? Vas conèixer algú?
Bueno, els dos guies de Civitat, que ens va explicar molta història i com vivien realment, perquè clar, quan vas de turista i vas per compte teva, et falta aquesta altra part, no?
I llavors les dues sortides aquestes que vam fer amb el guia turística, doncs vam aprofitar que es mantenia el país, no? I com viuen, per exemple, a Finlàndia, com viuen els hiverns allà, no? Perquè de l'any es passa quasi la meitat que és hivern.
Completament, no? Llavors ens va voler portar per compte seva a un lloc que és com una petita... Dic petita, eh? Com una petita ciutat que està sota terra i allà hi ha de tot. Hi ha cine, hi ha per fer espectacles... I jo això ho havia llegit però no sabia que estava ben bé al centre, no?
I se'n va adelantar, perquè jo li volia dir... Això per bon pare, per visitar-lo després nosaltres, no?, en privat. Però ens ho va voler portar i va ser molt interessant com maten el temps, bueno, a l'oci que han de tenir, perquè, clar, tenen les seves feines, després arriba desat i diumenge necessiten oci. I els nens també necessiten, doncs, anar a llocs que puguin saltar, puguin...
I llavors són com uns, no sé, jo dic petit ciutat però no és ben bé, com uns grans magatzems, diguem, no? I allà hi ha de tot, de tot, de tot. El viatge et va canviar d'alguna manera? Bueno, em va fer valorar que si poséssim tots de la nostra part podríem viure millor.
I com va ser tornar a casa? Bé, quan ens vam despedir ja que vam baixar del tren, del que veníem, no, perdó, de l'avió, i després teníem que agafar un tren per venir cap aquí, cap a Barcelona. I...
Em va sobtar tant veure, després d'estar 10 dies veient els trens supernets, sense guixots, ni res, quan va arribar el tren, i precisament va ser un dels que estaven tots amb grafiti i tot això,
Vaig pensar, Déu meu, no sé, és com si l'hagués vist per primera vegada, no? És a dir, que ja ens havíem acostumat a que tot estava allà, tot endreçat, puntual i tot, és molt fàcil acostumar-se i quan arribes allà va arribar molt més tard, però bueno, amb això encara... Però era la visió que tens...
Un tren que està tot guixat, els seients bruts, coses per terra, i vam dir, ostres, ostres, jo hi tornaria. Repetiries el viatge? O i tant. Canviaries alguna cosa si el tornessis a fer?
Doncs no canviaria gaire, no canviaria gaire, perquè, a més, els llocs on ens vam anar a dormir van superar més del que ens esperàvem, no? Perquè el que sí que ens fixem són molt els comentaris, no? Els comentaris és essencial, perquè, clar, l'air van via o la casa que es lloga o...
o el que sigui, et diran unes fotos fabuloses, però després potser decepciona. Però els comentaris és el que val. Quines recomanacions faries a algú que hi volgués anar?
Doncs que ho fes amb temps, almenys amb tres mesos d'antel·lació per agafar bons preus, tant d'avions, tant per dormir, tant el booking com l'aerbanvia, o si sou dos, també hotels, i fer-lo amb antel·lació. I sobretot mirar molt els llocs on estan,
Perquè jo amb això m'hi fixo molt que han d'estar a prop, bueno, en ple centre. I si no està a ple centre, ha de tenir una estació de tren, metro, a prop. Molt bé. Anem acabant. Si fos un color, quin color seria? El verd. I si fos una olor? Una olor.
Doncs l'olor del césped que tenen per allà. Fa olor perquè, a més de tant en tant, cau quatre gotes i dona a sortir el sol. I l'olor aquesta que deixa, aquesta m'agradava molt. I si fos una pel·lícula, quin títol li posaries? Ostres, aquí no t'ho sé dir. Quina puntuació li poses al viatge?
El viatge, mira, no puc posar 10 perquè 10 ja és immillorable, però 9, 50, sí, la veritat. Doncs, Pilar González, moltíssimes gràcies per aquest viatge que ens has ofert. Vinga, gràcies a tu, Sònia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Viaje con nosotros si quiere gozar, viaje con nosotros a mi lugar y disfrute de todo al pasar y disfrute de las hermosas historias que les vamos a contar.
Passin i gaudeixin d'aquests viatges que els proposem cada dimecres aquí a la sintonia de Baja i el Díal de Follaràdio 1 a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Sònia, escolta, hem anat de viatge, però ara seguirem aquest viatge. Mira, m'he preparat jo ara aquí unes quantes preguntes per fer-te. Avui seràs la meva entrevistada a la secció on anem amb Eduard Virgili. Escolta...
Quin és el teu destí preferit? Mira, a més a més, queda tota la mar ben ambientat amb l'orquestra Mondagon de Fons. Que hagi anat o que no hagi anat. Que hagis anat, no? Si és el teu destí preferit, és que tu l'has viscut en primera persona. M'encanta, m'encanta Edimburg. Edimburg, oh, molt bé. Sí, una, dues vegades i tornaria.
Molt bé, molt bé, fantàstic. És molt bonic. Tota la zona d'Escòcia, però és molt bonic, molt bonic. Vas fer un Scottish breakfast. Sí, exactament, sí, sí, sí. Però tot bé. El salmó, els remanats... Buf, que bo. Escolta, has perdut mai una maleta?
No, no, no, sort no. I si perdessis una maleta, allò que vas de viatge, puges a l'avió i et perds una maleta, tu què faries? Home, entrar en còlera, no? Proposo que posar-me una mica nerviosa, sí. Depèn. Procuro, ara he après bastant, amb els anys també, tampoc és que hi hagi massa, però aprenc a portar el mínim indispensable, no cal carregar-se amb maletes i evitar facturar maletes. Llavors la controles en tot moment?
Escolta, explica'ns un viatge, així ràpid, eh? Vull dir, pim-pam-fora. Un viatge, però ens ho expliques com si tu fossis un GPS i aquest GPS que està enfadat.
Un GPS que està enfadat. On ens vols portar? Aquest és un viatge que fas amb cotxe. I ens inventem que fem un viatge a propet. Sortim del nucli, del centre del poble, i anem al Roc de Sant Gaietà. Però ets un GPS enfadat. Ens has de portar al Museu de la Ràdio Lluís de l'Hormó.
Molt enfadat? Molt enfadat. És que no tinc molt bona experiència amb el GPS perquè veritablement em porta per llocs que són inimaginables i ja ho direm, inimaginables. Sempre se m'equivoca. No ho sé, o soc jo, potser. Però vaja, quan està enfadat el GPS pot ser molt perillós. No ho sé.
Tu sí que ets perillosa que has trobat aquí la resposta per escapar-te d'aquest joc que jo t'estava fent avui a l'On anem, versió especial abans d'acabar el programa. És que són preguntes que no me les has explicat abans, no?
Home, clar, clar, jo volia canxar. Sí, sí, és que els periodistes... Amb el GP s'enfadat. Amb el GP s'enfadat no arribaríem al Museu de la Ràdio. Igual arribaríem, no ho sé, fins a Altafulla, com a mínim.
Ah, però aquí trobaries bona gent, eh? Res, res d'enfadats. Escolta, va, que ens queda res, que ens queda mig minut. Reflexionem, sisplau, reflexionem. Acabem aquí aquest on anem especial d'aquest dimecres. Tu diràs quina és la frase que has posat per avui. I repetiu-la, eh? I repetiu-la. Vinga, una frase de Giovanni Papini, que va dir... El destí no regne sense la complicitat secreta de l'instint i de la voluntat. Mm?
Instint i voluntat, destí. Sí, per tant, el destí l'hem d'ajudar a vegades, eh? Sí, sí, sí. Acabem així el programa d'aquest dimecres. Una abraçada ben forta, Sònia. Una altra per tu i per tothom. Adéu-siau. Que vagi molt bé. I a tots vostès els esperem demà, a l'hora de sempre, aquí a la sintonia de Baix, allà al dia. Passiu bé.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
El Club Excursionisme Torre d'en Barra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot molt a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'en Barra. Fes-te soci i esperen.
Som a tot el país, a totes les xarxes. Som joves i som al teu mòbil i a la teva ràdio.
El magazín que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la coble. Escolta'ns, llegeix-nos, mira'ns quan tu vulguis, on tu vulguis. Cada dissabte a les 8 del matí, a la sintonia, dona la torre. La teva ràdio. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El govern retira els pressupostos després d'arribar a un acord amb Esquerra per demanar