Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Baix gaia al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dimecres, Baix Gallà avui és 26 de novembre i és Sant Amador. Comencem el magazín de Baix Gallà al dia i ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. A Torredembarra, el CIAT, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones del Tarragonès, ha atès durant aquest any 61 dones. El 80% dels casos han estat per situacions de violència masclista.
Les dades es van fer públiques ahir dimarts, que es commemorava el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. També per aquest motiu als municipis del Baix Gaià hi va haver lectures del manifest i altres activitats per dir prou a la violència.
Altafulla, el plenari ha aprovat el DOPROSIM, el Document Únic de Protecció Civil. Ara caldrà homologar-lo i un cop superat el període de delegacions s'aprovarà definitivament. Aquest document és obligatori que el tinguin la majoria de municipis per fer front a determinats riscos els quals estan exposats per les seves característiques i Altafulla és un d'aquests municipis.
A Roda de Barà el pròxim dilluns, dia 1 de desembre, hi haurà la unitat mòbil d'inspecció tècnica de vehicles i TV de maquinària agrícola i obra pública. Aquesta unitat mòbil s'instal·larà al costat del camp de futbol municipal i cal demanar hora a l'hotel d'entitats.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda Albarà i totes les poblacions del Baix Gaià. Com sempre, amb informació, amb anàlisi i amb les millors companyies. Els parla Sònia Camí, Raquel Martínez. Molt bon dia. Bon dia, Sònia. Quin ben avui, quin fred, eh?
És terrible, no?, aquest vent. Preferim la pluja, evidentment, eh? Preferim pluja que vent, no? Suposo que estàs d'acord. Sí, sí, sí. I mira, jo estic pensant avui, quan llegíem la notícia aquesta del pic de la Mola, que és la recta final, a mi m'agradaria anar a fer un reportatge pel baix que hi ha el dia, a pujar al pic de la Mola. També t'ho dic, que si fa un dia com aquests amb aquest vent, buf, costaria, eh?, la veritat.
Molt bé, doncs Raquel, prenem la paraula, no? Jo crec que estaria molt bé fer aquest reportatge, esbufegant una mica, suposo, perquè... Jo gaire en forma no estic tampoc, ja t'ho dic ara. Potser millor gravat que en un directe, perquè si no encara faríem una mica el ridícul, eh?
No, aquest seria molt bé, podem fer una connexió en directe des del munt de tot del pic, i ens expliques una mica el paisatge, que és espectacular, això. Sí, sí, hem de trucar als companys de la pobla i demanar hora, vinga, va. Vinga, animem-nos a fer aquestes coses. Doncs molt bé, Raquel. Tenen sintonitzat Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Roda de Verà Ràdio, som Baix Gaià al dia. Benvinguts, benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi.
Doncs vinga, tal com comentàvem amb la Raquel, avui ens hem llevat amb més fred que aquests darrers dies. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, aquesta fresqueta i aquest vent que continua bufant amb força aquí al nostre territori. De seguida sabrem, doncs, si continuaran baixant aquestes temperatures o si afluixarà el vent o no afluixarà. Connectem, doncs, amb el Servei Meteorològic de la xarxa. Saludem a Luismi Pérez. Molt bon dia.
i a situació dominada pel vent que no deixa de bufar i no ho deixarà de fer gran part d'aquest dimecres al Camp de Tarragona. De fet, ja hem tingut cops que han passat dels 70 a 80 km per hora a moltes viles, com a Valls, per exemple, també a prop de Montblanc, a la mateixa ciutat de Tarragona, més de 50 km per hora, i aquest vent que s'ha d'anar intensificant fins i tot una mica més al sud del Baix Camp, cap a les
muntanyes ja tocades al Baix Ebre, Déu-n'hi-do, la ventada de mestral que tindrem durant tota la jornada. Això mantindrà l'ambient fred, per sensació sobretot, però també l'atmosfera raspallada, un cel molt blau, una situació completament neta i transparent, tot i que aquest matí tindrem alguns núvols arrapats a les muntanyes, ja que toquen amb les garrigues o la banda del priorat, núvols que s'acabaran desfent, per tant, avui de pluja no n'esperem, però sí aquest vent i aquesta sensació de fred molt marcada tota la jornada.
Estem pendents a la xarxa.
Doncs ja sabem el temps que ens espera, de moment aquest vent continuarà bufant i ara és hora de saber quins són els temes del dia, aquells temes que destaquen les portades de la premsa. Així que fem un repàs a les portades dels diaris d'aquest dimecres 26 de novembre. Raquel, què destaquen les portades del nostre territori, el Diari Més i el Diari de Tarragona?
Doncs parlen totes dues de DIF, no com hem fet nosaltres de les pantalles acústiques, que és el que més ens preocupa aquí, però sí d'alguna recuperació d'espais públics en el cas de la capital del Baix Camp. El diari Més ho explica així. A DIF allibera 46.000 metres quadrats arreus per equipaments, zona verda i ús públic.
L'Ajuntament i l'Ens Ferroviari han signat un protocol per la cessió de l'espai, conegut com a platja de vies, ubicat a l'entorn de l'estació de Renfa. La imatge, però, és per Sònia Horts, la consellera de neteja de l'Ajuntament de Tarragona. Diu que la ciutat està com ha d'estar, neta.
Això després de la controvèrsia que hi ha hagut les darreres setmanes amb el canvi de concessionària, amb l'acumulació de brossa, amb una manifestació inclosa. En fi, ara avui fa aquesta entrevista on explica que han valorat el complicat traspàs de la concessió de fomento de construccions i contrats a Urbacer i dona alguns detalls del funcionament la consellera de neteja de l'Ajuntament.
En política, avui és notícia el pressupost de la Diputació, que tindrà el 2026 el pressupost més alt de la seva història. Els comptes de la institució provincial, pactats per Esquerra Republicana, PSC, Junts i el Partit Popular, superaran els 237 milions d'euros. És la notícia de la jornada en clau territorial.
Avui també el vendrell en portada per la polèmica per l'estat de conservació de la Torre del Telègraf i la zona dels Masos. També som notícia als municipis costaners del Baix Gaià perquè es fan ressò de que s'uneixen per promocionar-se turísticament.
En clau urbanística, avui destaquen que finalitzen les obres de la segona fase de la remodelació del carrer Ample de Reus. I acabem amb els centenars de persones que han participat a la manifestació del 25N, convocada per la plataforma feminista.
Fins demà!
I la imatge és molt glamurosa, és dels Premis Emmy, aquests Premis Internacionals, perquè ens diuen que la Ràpita guanya els Emmy. I és que Joana Pardos, que és de la Ràpita, ha guanyat el Premi a Millor Documental Internacional per Ser Acabó, que va a sobre el cas Rubiales. Doncs aquí la veiem radiant, somrient, sostenint aquest guardó a la portada del diari de Tarragona.
Hi ha una imatge en petit de l'estació de Vallissens que funcionarà l'estiu del 2026. L'alcaldessa Guaita assegura les inversions de DIF. I dues notícies més per acabar. D'una banda, la tabacalera, el Museu d'Art Modern de Tarragona i la plaça Imperial són les inversions de la Diputació. Avui ho trobareu a les primeres pàgines del Diari de Tarragona. És el tema d'obertura.
I acabem amb una notícia que ara segurament ens ampliarà, Sònia, perquè és el nom del dia a la premsa nacional i estatal, i és que el govern proposa Teresa Pere Mato com a nova fiscal general.
Doncs efectivament, Raquel, gràcies. Hem de dir que sí, que és el nom protagonista d'aquesta jornada. Si comencem amb l'avantguàrdia, fem ara un cop d'ull a aquesta premsa més generalista. Sánchez tria un fiscal progressista especialista en violència de gènere. Títula...
L'executiu prova de tancar, com més aviat millor, la crisi oberta al capdavant de la Fiscalia General. Els sectors més crítics de la Fiscalia valoren la professionalitat de l'elegida. Teresa Pere Mató. Altres temes. La creu sobre la Sagrada Família pren forma.
Diu que l'enorme creu sobre la Torre de Jesús, la més elevada de la Sagrada Família, comença a prendre forma. La grua va col·locar ahir el primer dels braços de la creu que contindrà un mirador. La peça d'11,3 tones i 4 metres i mig de llarg està situada a 163 metres d'altura.
I les pròximes setmanes es col·locaran la resta de braços de l'església més alta del món, amb 172 metres i mig. I es veu doncs precisament aquesta imatge d'aquesta col·locació. Clam contra les agressions masclistes, ens estan assassinant. Els Mossos creuen que Catalunya acabarà l'any amb més de 17.000 denúncies per atacs contra les dones.
El col·lapse de la sanitat pública ja provoca cues a la privada. Més temes, els aliats d'Ucraïna insisteixen en viatropes quan hi hagi alto el foc. També parla de la Guia Michelin, diu, més estrelles per Madrid i Barcelona. 3-0 a Londres, massa Chelsea per un Barça menor.
I també destaca per Jo ha dictat un emí històric per a Oriol Pla. Passem a la portada. Dara Sánchez proposa una progressista com a fiscal general. La moncloa tria Teresa Peramato amb 35 anys de carrera i experta en la lluita contra la violència masclista. El PP busca deslegitimar l'elecció i es pregunta si l'escollida cometrà un delicte si li demana Sánchez.
En portada, Oriol Pla diu un Emmy històric per a Oriol Pla, i és la imatge que ha escollit avui l'ara, i es veu l'actor que es corona a Nova York amb l'EMI internacional a millor actor pel seu extraordinari paper a la sèrie Jo Addicto. És una nit que també premia Joana Pardos pel millor documental d'esports, Se Acabó sobre el cas Rubiales.
Trump ajorna la reunió amb Zelensky fins que l'acord estigui madur. Més temes, Vilaplana va sortir del pàrquing una hora després de marxar del Ventorro. També destaca la segona estrella, Michelin, per a l'enigma d'Albert Adrià. I en esports, el Barça naufraga al camp del Chelsea, la fragilitat en defensa i l'expulsió d'Araujo, claus en la desfeta dels de Flick.
El periòdico. El govern es blinda amb una fiscal general feminista. L'executiu espera culminar el procés d'aquí uns dies. Teresa Peramato va defensar la llei del Només sí és sí a la sala contra la violència sobre la dona. El perfil de l'Elegida tempera les reticències del PP però dispara les crítiques de Vox. Una jurista recomanada pel seu predecessor en el càrrec.
amb portada a la imatge de la nit negra del Barça. Els Chelsea vens als de Flick 3-0, que es van quedar amb 10, i sumant la seva segona derrota de la temporada en la Champions. Altres temes que destaca el periòdico d'aquest dimecres és la baixa inversió en xarxes elèctriques, que crea una Espanya a dues velocitats. El president d'Aragó alerta sobre el principi d'ordinalitat en el finançament.
Resposta als Estats Units. Els aliats d'Ucraïna insisteixen en una força de pau multinacional. Segons el BBVA, l'economia catalana creixerà el 2025 per sobre de la mitjana espanyola. Parla també del model inclusiu. Interior instal·larà vestidors mixtos als 150 parcs de bombers. I nova versió, Vilaplana, va acompanyar amb cotxe mazón el Palau de la Generalitat.
I acabarem les portades amb el punt avui que titula a jubilar contenidors. 25 anys després que s'iniciés, la recollida porta a porta s'estén ja a la meitat del país i serà clau per assolir les fites de reciclatge. En la crònica el dia d'ahir, avui d'Eva Vázquez, l'absurditat rutinària es titula...
La violència masclista de tan recurrent no és ni notícia, però que un actor català rebi un emi és una gran apoteòsica. També en el suplement l'esportiu, evidentment, parla del Barça. Diu que el Barça fa un mal paper i s'ho l'escalde de Stamford Bridge. L'expulsió de Ronald Araujol, minut 44, facilita molt la feina del Chelsea. El resultat? Doncs 3 a 0.
I aquests són els temes que destaquen les portades d'aquest dimecres 26 de novembre. L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
Doncs arribem a tres quarts en punt. Nosaltres saludem un dels periodistes que ens acompanya totes les setmanes. Avui hem el dia canviat, però és allò de l'ordre de factors on altera el producte perquè el que és important és que donem la benvinguda un dia més aquí a la Sintonia Baix Gai al dia. En Joan Boronat, periodista del diari de Tarragona. Molt bon dia, Joan.
Hola, molt bon dia. No sé si atenent-nos des de la Riera, però Déu-n'hi-do, el fred que feia avui a l'interior i a prop del riu, la humitat i el vent glaçat, bé, avui ens té una miqueta encongits, eh? Sí, efectivament, a la Riera passa això, que el riu, encara que no porti aigua, és un canal de fredor, perquè es nota molt en el pont de la nitrada...
que ja abans de l'entrada de la Riera, que la temperatura sempre és el punt on és més baixa. I tant. Doncs avui, mira, anirem encara molt més a l'interior perquè ens va cridar l'atenció a les notícies que publicaves ahir al diari de Tarragona, una de Salomó.
I clar, a més ens feia especial gràcia perquè com et dius Joan Boronat d'Ikeps a veure si estàs convidat. I és que la Masia Boronat organitza el pròxim dia 6 una calçotada especial per tots els que porteu el cognom Boronat. Joan, no sé si tens pensat anar-hi.
Bueno, estamos en ello. Estamos en ello. El que passa, doncs, que sí, és una iniciativa curiosa, perquè no s'havia adonat mai aquesta circumstància. En aquest cognom, i que coneguem amb altres cognoms, tampoc no s'havia fet quelcom semblant, no? La Masia Boronat és un complex hotelè, diguem-ne, que està en el terme municipal de Salomó,
als afores del nucli urbà i en una zona agrícola, i bé, doncs els he ocorregut muntar aquesta festa. Suposo que fora del gruix de la campanya de calçots, perquè doncs normalment comença de mitjans de gener, la temporada forta fins a l'abril,
I, clar, llavors, com és restaurant, deuen comptar que en la temporada de calçots seria una mica d'inconvenient muntar una festa d'aquestes característiques. I per això ho avancen i ho fan, doncs, el cap de setmana del 6, 7 i 8 de desembre. Però, concretament, la festa aquesta de calçotada és el dia 6, no?
Llavors, doncs bé, la direcció del restaurant han decidit que tothom que porti en primer o segon cognom el taburonat, que només és Solomó, ho comentàvem amb l'Eduard Vergili,
Si tots els que es diuen Boronat van al restaurant, ja ompliran totes les places disponibles. I a tot això, Raquel, doncs, com bé saps, de Boronat també n'hi ha la Nou de Gaià, n'hi ha la Ria de Gaià com jo mateix, a Torre d'Embarra, a Altafulla, a Creixell...
és un conom de Tarragona, és un conom que en aquesta zona prolifera molt. Molt bé. Deies, no es fan temporada alta de calçots, però ja ha començat i s'ha inaugurat amb tota una festassa perquè el calçofest, el passat cap de setmana avall, es va suposar l'inici de la temporada. Podem dir que en clau general...
Com a estratègia potser de màrqueting i també de donar més sortida als calçots, s'ha decidit això, avançar-la, no? L'imaginari normalment les calçotades les ubiquem més aviat al febrer, finals de gener, però ara ja al novembre ja donem per inaugurada la temporada de calçots. Sí, fins i tot en alguns establiments de fruites i verdures, doncs ja fa unes setmanes,
que hi ha manats de calçots. El que passa és que és una mica això que diem, no? Avançar-ho tant sembla com que és fora de temps, no? Perquè dius, home, encara ens hem de menjar els torrons, encara hem de fer els àpats del cicle nadalenc, i els calçots sembla com que no...
Com que no ve tant de gust, no?, fins passades les festes nadalenques, però bé, com que tot va tan accelerat i tot va tan avançat, les mateixes il·luminacions de Nadal també s'encenen molt abans de pròpiament el cicle nadalenc, no?, cosa que abans no era així. També he canviat els sistemes alumínics, eh?, perquè abans eren les bombetes aquestes helògines,
Estava amb molta electricitat i ara els sistemes d'il·luminació són d'una tecnologia de baix consum. La Riera mateix, tu ho has vist, que s'ha renovat la il·luminació nadalenca. Suposo que encara no està encesa.
però també amb uns elements decoratius molt diferents dels clàssics de cada any. I això és el que passa a totes les poblacions.
Sí, sí, ja ho pots ben dir, perquè pràcticament vam acabar de treure els panellets, com qui diu, i ja estaven molts productes nadalencs a les grans superfícies dels supermercats, les botigues. Veiem que cada any sembla que s'opta més per avançar tota aquesta vessant si més no comercial, de vendre ja...
tots aquests dolços que han d'omplir les taules aquí a un mes, però hi ha aquest afany d'allargar la temporada, d'allargar els actes. Hi havia també un article amb una reflexió d'aquest tipus que feia el company Gerard Requesens del Torredembarra Actualitat, tot just parlant de com s'havia allargat el programa de Festa Major i de la Festa del Quadre
a Torredembarra i dic, mira, i encara no havia vist la presentació del llibret de Nadal, que és més d'un mes d'actes festius a Torredembarra. O sigui que és com una tendència general, no? Vèiem com a Vigo, amb aquesta falera que tenen pels llums de Nadal, ja les van engegar fa dues setmanes. O sigui que és com això, una tendència que estem observant arreu.
Sí, sí, sembla que estem precipitant els esdeveniments i com ara deies dels supermercats i grans superfícies, amb alguns d'aquests establiments es va donar la circumstància
que abans de posar la vent de panellets ja hi havia una exposició de torrons. I a més a més, la loteria el mes de juliol ja trobes molts llocs que veuen la loteria de Nadal, no? Sí, sí. És a dir que ho estem precipitant tot d'una manera com sembla com si volguéssim que corregués més el temps que ja corre prou, eh?
I tant, doncs corre el temps i bé, de vegades parlem d'algunes coses que queden molt enrere i de fet vull recuperar per acabar una de les notícies que recollies, Joan, de la 9 de Gaillà.
perquè l'arxiu municipal ha ingressat 114 exemplars del setmanari satíric Cucut, que és com una relíquia però són alhora una preciositat aquests números que, segons explica, són d'entre els anys 1902 i 1912. No sé si els has pogut anar a veure o si tens pensat d'anar-hi a l'arxiu municipal de la Nou.
No he tingut ocasió d'anar-ho a visitar perquè justament ara s'estan instal·lant l'exposició perquè han tingut cura de fer un tractament d'aquests números d'aquesta revista per tal de preservar-los i que el fet de consultar o follejar-los no suposi un perill per la seva integritat. Sí, són uns exemplars que
Ara ignoro, he vist fotografies de les revistes, ignoro si és donació d'algun col·leccionista o d'alguna persona que en feia col·lecció o fent trasllat d'una casa a l'altra va trobar com una caixa perduda que el seu pare o el seu avi ho havia col·leccionat. Això no ho he esverenat.
Però el fet és aquest, no?, que han fet donació de 14 exemplars i era, doncs, a partir del número 11 que es va publicar, és allà on hi ha dipositada aquesta col·lecció, la nou de Deia, i es va deixar de publicar el 1912,
i va néixer propera a la lliga regionalista. I, clar, el fet polític i les tendències de la revista, doncs, sovint notejaven caritatures dels polítics de l'època, en un context de la sàtida popular. Això li va suposar al Cucut tenir amenaces de partits que no eren de la seva corda,
i fins i tot haver de pagar multes, sancions i advertiments
de tancament de la publicació. Això de l'ascensura ve de lluny. Doncs sí, interessant aquesta notícia. Quan comenci l'exposició ens en farem ressò aquí a Baix Gaià el dia. Joan, moltíssimes gràcies per participar un cop més amb la teva veu i sempre és un goig de fer-nos ressò.
d'aquesta feina que realitzes al Baix Gaià i a la comarca del Tarragonès, al diari de Tarragona. Que vagi molt bé i ens retrobem la setmana vinent. Això mateix, que vagi molt bé. Adéu-siau.
Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia. Doncs últim minutet que tenim a Baix Gaià al dia en aquesta primera part del magazín i avui ho farem amb un tema, una cançó de Miquel Arbres amb la companyia d'Anna Reig que han fet aquesta versió de Fills del Mar. De seguida tornem.
que veus desapareixerà i quedarà un record volant pel temps dins un estat ingrat tot el que sents es quedarà atrapat dins del teu cos en un silenci dolç i fred com una cançó morta
Sabies que la ràdio de Galena va ser la primera ràdio de la història? O que els músics de rock explotaven al màxim el magnatàfon, tallant trossos de cinta i empalmant-los per crear diferents efectes musicals? Si vols conèixer més curiositats com aquestes i veure una col·lecció de més de 570 ràdios, visita el Museu de la Ràdio al Rock de Sant Galletà, obert tots els dies excepte els teclos, tant 9 del matí a 2 de la tarda.
A Roda de Barà, zero andròmines al carrer. Saps que a la via pública no es poden deixar matalassos ni mobles ni altres materials rebutjats? Sí, esclar que ho sé. I d'incivisme a fer-ho. A tots ens agrada que els carrers estiguin nets. Exacte. Per això l'Ajuntament va engegar la recollida d'andròmines i voluminosos porta a porta.
El funcionament és molt senzill. Es pot sol·licitar a la bústia ciutadana del web de l'Ajuntament o al 977-65-70-09 de dilluns a divendres. Aquest diumenge, 30 de novembre, a les 12 del dia, a la plaça de l'Escorxador. El servei és gratuït. Entre tots, aconseguim zero andròmines al carrer. Ostres, ja n'he xafat una altra. Ho s'hi esperem.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Aquest Nadal, Torredembarra torna a viure a la màgia del Passeu de les Antigues Peixateries. No et perdis la inauguració el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre i vine a gaudir d'un espai ple de llum, tradició i esperit torrenc.
El podràs visitar fins al 5 de gener i trobaràs tots els horaris al nostre Instagram i al programa de les festes de Nadal. El Pessebre de les Peixeteries, tercera edició, una tradició que fem gran entre tots.
Vols anunciar el teu negoci a Ona la Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Nova picabaralla entre Alberto Núñez i Joí Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, la primera després de la condemna del fiscal general de l'Estat. A la sessió de control al govern espanyol, el líder del PP ha acusat el president espanyol de mentirer per no acceptar la sentència. De la seva banda, Sánchez ha expressat el seu convenciment que el temps posarà les coses al seu lloc.
Si España tuviese una situación normal, usted respetaría a los jueces, cosa que no hace, les llama mentiroso al Tribunal Supremo. ¿Pero qué normalidad garantiza usted si solo está aquí de cuerpo presente? Porque su mente la tiene a las puertas del Tribunal Supremo a ver lo que ocurre mañana. Eso de pedir perdón por decir lo que uno piensa le pasará a usted, a mí no me pasa, señoría. Porque entre la verdad y la mentira este gobierno va a estar siempre con la verdad. Con la verdad.
España y Europa cuentan con sistemas judiciales garantistas y hay mucha gente entre la que yo me incluyo que estamos convencidos de que el tiempo pondrá las cosas en su sitio.
En un altre moment, Feijó Einstein Sánchez ha demanat perdó per la condemna del fiscal i aquest dit li ha retret la seva obediència cega a la presidenta de Madrid, Isabel Diafelluso. Tot plegat quan avui el ple del Consell General del Poder Judicial es reunirà per pronunciar-se sobre la proposta d'anomenament de Teresa Peramato per al càrrec de fiscal general de l'Estat.
I mobilitat, retencions importants en aquests moments a la P7, a Santa Perpètua de Mogoda, per un accident que talla un carrel, també a la C32 Sitges, que està tallada per una avaria, també a la C25 Espinelves, que una avaria també en aquest cas talla un carrel, i a la C60 Argentona també hi ha un carrel tallat.
A banda, també, situació més complicada, en aquest cas, al Pirineu, on la neu dificulta també la mobilitat. Al port del Cantó, a la Nacional 260, hi ha restricció per a vehicles pesants. A la Nacional 230, entre Vilaller i Viella, també està restringit el pas de vehicles articulats. I a banda, també són obligatòries les cadenes. A la C-28, al port de la Bonaigua, a la C-142, ve a l'accés al Pla de Beret i també a la C-38, entre Camprodon i Molló.
I els Mossos d'Esquadra estan duent a terme un dispositiu per desarticular una xarxa criminal dedicada al tràfic de medicaments il·legals, anabolitzants i també al blanquets de capital. S'estan fent registres concretament a Barcelona i Tarragona i s'espera que hi pugui haver diversos detinguts al llarg d'aquest matí. El cas està sota secret de les actuacions.
I pel que fa al temps, avui dominarà el sol a la major part del país, mentre que a la cara nord del Pirineu la neu continuarà caient de manera intermitent fins almenys al migdia o com a molt fins a primera hora de la tarda. A banda, el vent també bufarà fort, especialment als dos extrems del país i als cims dels Pirineus, amb ratxes que poden superar els 100 quilòmetres per hora. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Bon dimecres de nou, Baix Gaià. Gràcies per seguir escoltant la ràdio propera, la ràdio de Kilòmetre Zero. Avui a l'informatiu us hem explicat que els municipis de la costa del Baix Gaià es promocionaran el 2026 a les files turístiques de Pamplona i Saragossa.
Els responsables dels 5 ajuntaments implicats, Torredembarra, Altafulla, Roda de Barà, Creixell i Tarragona, van definir les estratègies per l'any vinent en una reunió que es va celebrar la setmana passada a Altafulla.
Navartur, la fèria internacional de turisme de Navarra, tindrà lloc del 20 al 22 de febrer a Pamplona. És una de les cites més rellevants del sector turístic al nord d'Espanya i els municipis de la costa del Baix Gallà es promocionaran amb un espai diferenciat dins l'estat de la Diputació de Tarragona.
A més, també s'ha decidit la participació a Aratur, Salón de Turismo d'Aragón, que se celebrarà del 15 al 17 de maig a Saragossa. En aquest cas serà amb un estant propi de la costa del Baix Gaià. En principi, la presència en aquesta fira...
S'anirà alternant anualment amb Expo Vacaciones a Bilbao, a la qual ja es va assistir aquest any. Durant aquestes accions de promoció es mantindrà el marxandatge iniciat l'any passat amb bosses i catàlegs promocionals. I l'altre tema, molt menys amable, és a DIF, que planteja la instal·lació de 14 quilòmetres de pantalles acústiques entre Tarragona i Castelldefels, entre els municipis afectats hi ha Torredambarra, Creixell i Roda de Barà.
El gestor ferroviari n'ha informat aquest dimarts en una reunió que s'ha fet a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona. El projecte encara no és definitiu i es consensuarà amb els ajuntaments. A veure com acaba tot plegat. Ja saben que si s'han perdut qualsevol contingut del Baix Gaià al dia el poden recuperar quan vulguin i des d'on vulguin a la ràdio, a la carta, a les respectives webs de Roda de Barà, Torre d'Embarra i Altafulla.
Encara tenim moltes coses per explicar-vos, com, per exemple, com afecta la vespa velutina al nostre territori. Ens ho explicarà l'epicultor Daniel Arrebola. I després, com cada dimecres, viatjarem i avui anirem fins a Nova York. Així que no s'ho perdin, que farem un bon viatge. Tot això i més al Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que els acompanya cada dia, de dilluns a divendres, de 9 a 11.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Doncs avui a la sintonia de Baix Gaià al dia volem parlar d'una qüestió que ens preocupa i que també ens afecta i és l'expansió de la vespa balutina i com això està afectant a molts municipis de la nostra subcomarca, també d'arreu del país.
Molt bé, bon dia.
Molt bé, molt bé, però a l'hora molt preocupat, sabem, i fins i tot angoixat perquè la situació no és gens senzilla. Ja el sector, diguem que, ve de dècades, potser, d'haver d'afrontar dificultats...
d'àmbit econòmic però també ecològic, el sector no sé si passa per el millor moment, però a més a més amb aquest ingredient de la vespa asiàtica que ha complicat molt les coses en els últims anys.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, ara, tal com estàs, Serrame estava fent com a memòria, i jo fa uns 30 anys, clarament, amb abelles, i pensava abans a casa que jo, quan vaig començar a treballar amb abelles, l'única preocupació que havies de tenir és de tenir prou caixes perquè entressin les abelles i estiguessin allà. Avui en dia has de tindre un màster en farmàcia, en meteorologia, has de conèixer infinites coses perquè han arribat un munt, un munt de contratemps en el món,
de les abelles, que és com un petit mostari de com està tot el precal. Clar, entre aquests contratemps hi ha, diguem que aquestes altes temperatures, aquests pics de calor, la primavera que arriba quan no toca, en fi, molts d'aquests aspectes, però alhora una altra de les amenaces que teníeu...
era l'ús de molts herbicides o de productes químics en els camps que també afectaven les abelles? Sí, l'agricultura actual, ara per això s'està canviant, hi ha molta gent que està connectant amb la regenerativa i amb altres maneres de tractar i cuidar la terra, però que ha sigut la corrent econòmica agrícola durant els últims 80 anys, des de la Primera Guerra Mundial,
ha estat basada en els químics i llavors aquests químics en gran mesura o afectaven directament a les abelles o indirectament afectant el seu entorn. Un dels exemples va ser la nova generació d'insecticides que van aparèixer a començaments de segle, que van ser els neonicotinoides.
que són uns insecticides a base de nicotina, del tabaco, que deien que les abelles no les afectava perquè no les matava directament. Els tipus de mesures que tenen ells per avaluar l'impacte sobre una altra espècie és sobre la mortalitat, sobre aquesta espècie. Però, clar, imagina't un ésser social com les abelles, que viuen 40.000, 50.000 individus en una caixa, que han de tenir un comportament molt alineat al comportament de la caixa i molt...
Has d'estar molt ben assentat i el teu comportament no pot desmarxar-se gaire. Quan aquestes abelles estaven exposades als neonicotinoides, era literalment com si haguessin pres un tripi. La seva percepció de la realitat canviava totalment i llavors no tornaven a les caixes, tenien comportaments erràtics. Llavors, sí, l'ús agrícola que hem tingut els últims 80 anys ens ha fet molt de mal...
però no tant com el que està venint ara, perquè nosaltres amb els químics sempre podem agafar les caixes i prendre-les d'una altra banda. Amb el que està apareixent avui en dia és més difícil. Anem a parlar d'aquesta amenaça de la vespa velutina, que és el que suposa, perquè entenem que és un insecte molt voràs, que a més d'entrar en competència perquè s'alimenta dels mateixos recursos que les vespes autòctones i que les abelles autòctones se les mengen també, no?,
Sí, home, la seva funció de pol·linitzadors és molt interessant. Si em permets, faig això una mica d'observació més ampla, perquè la vespa velutina de Negritores, faig una mica d'història, va aparèixer aquí el 2004 en un port de França, que va venir un carregament de fusta de Tailàndia, no ve de la Xina, no és ni l'abeja africana, que la gent m'hi posa molts noms,
I va arribar una sola femella fecundada per quatre mascles. I aquesta sola femella s'ha extès des d'Alemanya, passant per Anglaterra, a Irlanda em sembla que ha arribat ja també, tota Europa central, França, Holanda, Bèlgica, Itàlia...
Portugal, Espanya... S'ha extès d'una manera excepcional en qüestió de 21 anys. I aquest animal té una particularitat que és pol·linitzadora també. Les vespas adultes s'alimenten de néctar, igual que les abelles, i fan una bona feina. Amb això no tenim res a barallar-nos. Si hi ha més pol·linitzadors, hi haurà més flors i hi haurà més menjar per tots.
El futur és que la seva cria necessita proteïna animal per poder desenvolupar-se. I aquestes vespes, que són unes de moltes, perquè ara t'explicaré, nosaltres coneixem la velotina, però ens n'arriben dues més ara. Tres més ens n'arriben ara.
Tots aquests animals tenen la particularitat que la fase larvària necessita una proteïna animal. Llavors, clar, les vespes adultes es dediquen a anar a caçar abelles, perquè una caixa d'abelles és un supermercat obert 24 hores. Contínuament estan entrant i sortint insectes allà dins. Llavors, en lloc d'anar buscant pels camps i buscant a l'estit i jo te agarro, doncs se'n van a les caixes d'abelles i tenen disponibilitat.
El problema que tenim nosaltres és, el primer, la pèrdua de població d'una caixa d'avelles, i la segona és el pànic que provoca la caixa, que en èpoques com ara, a finals d'estiu, a la tardor, és com una segona primavera pels apicultors, i a més a més és el moment en què les avelles han d'acumular les reserves per poder afrontar l'hivern amb tranquil·litat, per poder tenir les reserves. Ara mateix les meves avelles estan totes tancadetes a casa mirant Netflix. No sé molt bé nadie amb aquest fred que fot.
Clar, necessiten tindre molt de menjar a dins per poder passar 3 mesos, 4 mesos, en jocs on neves passen 4 mesos sota la neu i no en surt ni una. I aquestes reserves les han de recollir ara. Què passa? Que les vespes ara fan una cosi d'arriba a les abelles, impressionant perquè es posen davant de la piquera, que és el foret per on entren i surten,
i fan guàrdia allà. 3, 5, 10 les vespes caiguen i esperen que vinguin les vespes al camp per caçar-les, els tallen el cap i la cua i se'ls emporten aquest cos, que és la part més muscular de l'abella, se l'emporten cap al niu per alimentar la cria.
Què passa? Que les nostres abelles es queden bloquejades i no poden sortir a buscar aquest aliment. I tenim la paradoxa que el camp està ple de flors, però les abelles no poden sortir perquè les velotines les estan atrapant. I quina solució podeu implementar? Perquè entenc que en el seu dia potser ja vau reduir els forats per evitar que les vespes velotines entressin dins de les caixes. Això ho fan elles mateixes. Ah, ho fan elles, molt bé. Elles amb propolis ho van tancant.
Nosaltres el que estem fent, com diria que ell, hi ha dues vies de investigació. Tenim una és posar unes arpes, una mena d'estructures amb cables, que hi ha cable positiu i negatiu. És molt semblant al de caçar mosquits, aquells aparells que hi ha amb una llum blava, que atrau el mosquit i allà l'electrocuta. Doncs el mateix, però amb uns cables més grossos, perquè aquests animals són bastant gordos.
I han acabat un altre, un apicultor del País Basc, que es diu Coldo Velasco, va inventar un sistema de través d'unes reixes que deixen passar les abelles, però les vespes no, i fan que les vespes es vagin dirigint cap a uns dipòsits i queden allà atrapades.
que diuen Trump-Escoldo, que funcionen bastant bé, dins del que acaben. Però, clar, això són parxes, això són parxes del problema. El problema en si, jo crec, i molts dels meus companys que també ho creuen, que hagués necessitat un pla d'atac, un pla de xoc, molt important per part de l'administració, aquest que es fa de papes, i que en teoria cuida d'altres, doncs hauria d'haver cuidat de...
I no és el cas. L'administració s'ho ha tret al damunt i no es fa responsable de res. Tot el que sigui un espai privat o un espai dels boscos i tot això, les paraules de l'administració han sigut heu de conviure amb elles. I l'altre dia treballant a les Arelles un pensa molt. I em va venir al cap i diu això fora com si arribessin lleons aquí a la península
començant a menjar els gats i els gossos de la gent de la població i l'administració ens digui que haguéssim de conviurar amb aquests lleons. Clar, el mateix apreci que la gent té per les seves mascotes, els apicultors tenim per les nostres abelles. Per tant, em sembla que és una manera fàcil d'entendre quina és la nostra afectació.
Estem veient que aquestes reclamacions al Departament, a la Generalitat, es fan des del sector. També hem vist que a Unió de Pages us demanen que apliquin les mesures que s'havien compromès, en certa forma, entenc, des del Departament per combatre l'expansió de la vespa asiàtica. En aquest sentit, teniu solucions que s'estiguin implementant a altres països per no només exposar el problema, sinó també
Ja vosaltres que coneixeu el terreny i el comportament d'aquests animals, posar-los les coses més fàcils com per dir, podeu tirar per aquí o es pot implementar això? Abro comillas de comentaris personals. Això és tot com jo ho veig. I crec que bastants més també, però no demano que sigui una visió de tot el gremi.
En altres llocs d'aquí Espanya mateix, per exemple, s'han fet uns sistemes, ja que ens hem trobat amb un problema que no havíem tingut mai, que no el coneixíem, que era desconegut, el que han fet astúries, per exemple, ha sigut que cadascú faci el que pugui.
I de les experiències que es generen, de les encerts i els errors, s'han anat recopilant aquestes informacions i s'han anat elaborant uns protocols que són bastant pràctics. I a més a més són molt diversificats perquè t'ofereixen moltes possibilitats d'actuar amb la velutina. Llavors, el que tenim aquí a Catalunya, i em sembla que en altres zones, és que les velutines s'han inclòs dins del concepte de plagues.
Llavors, això s'ha entregat directament a les empreses de plagues. A veure, des de quan una persona que ven pastilles per la tos vol que s'acabi la tos?
Llavors, aquí tenim un problema, aquí a Catalunya, perquè això s'ha deixat en mans només de les empreses de plagues. Llavors, els apicultors, que som els que, primer, estem més afectats. Segon, tenim més coneixement sobre menòpters, perquè és la mateixa família que les abelles i el comportament i la seva biologia és molt semblant a les abelles. Això són uns animals...
que això ho vaig dir a banda, són uns animals fascinants, les velutines. Si no estiguessin fent el mal que fan, jo me les estimaria moltíssim més que me les estimo. Però tot això suposa que hauríem d'actuar d'una altra manera.
la gent s'inventen coses, s'inventen coses. S'han inventat sistemes com els troianos, que és capturar vespes vives i posar-los un producte al llom, de tal manera que elles, com que tenen aquest comportament eusocial, que totes s'ajuden amb elles mateixes, una vespa arriba atacada amb un producte, les altres van a llimpiar-la, llavors escampen el verí per dins de la caixa. Hi ha altres sistemes, que és introduir projectils dins els nius, amb un insecticida semblant al que es fa servir per als escarabats,
que això acaba amb el niu amb 12-24 hores també. Has de trobar el niu, però, que és el problema. També hi ha els sistemes típics amb pèrtigues o amb escales per poder arribar als nius, que estan normalment en llocs bastanals, introduint insecticides comercials que es venen a les grans superfícies. Uns nius que, per cert, són fàcils d'identificar perquè no són equiparables a res del que haguem vist abans, no? No, no, són enormes, són bestials, sí, sí.
I per la forma i com la textura, fins i tot, perquè si algú detecta un niu, què hem de fer? El primer de tot... O els agents rurals o què? Bé, els agents rurals, la veritat, que no faran res. Ho sento molt. O sigui, no pot dir res en contra d'ells, ells són subordinats també de l'administració, però amb ells els han dit que no se'n facin càrrecs. Simplement abans prenien nota, però ara se'n treuen del damunt. De fet, si truques...
El 112, per dir que tens niu de velotina, està penjant al telèfon en alguns casos. Això m'ha explicat gent que han estat trucant. Si trobes un niu de velotina, el primer que heu de fer és no tenir por. Poc a poc. El segon és buscar algú que se'n pugui fer càrrec. Mira qui és el responsable, el propietari d'aquell territori, d'aquella terra, d'aquella casa, el que sigui, comunicar-li i que m'hagin de fer actuacions.
Hi ha gent com el Rubén del molí de Farena, que estan molt especialitzats en retirar aquests nius i ràpidament vindrien i se'ls traurien. Llavors hi ha una cosa que és molt interessant. Aquests animals, ara fa poc va morir un senyor a Galícia, deu fer tres setmanes o així, que era un regidor d'un partit d'allà. I de cop i volta tothom torna a tindre por a les vespes velutines, una por atàvica, una por de mort.
Llavors, s'ha de dir una cosa, les velotines al cap de l'any potser piquen a 15 o 20.000 persones en tot Espanya. Això és així. Hi ha molts casos d'interaccions de persones amb velotines. I d'aquests 15 o 20.000 casos potser se'n moren 3. O sigui, que no són assassines, no són hitlerianes, no van a matar gent. D'un començament tenim el mateix perill, tenim menys perill que ens piqui una velotina que que no ens piqui una vespa normal, una vespa germànica.
Són molt tranquil·les, són molt segures de la seva força i no busquen conflictes. A no ser que toquis el niu. Com tu toquis el niu,
a partir de llavors te sortiran totes perquè aniran a defensar la cria i la mare. Això és diferent. O sigui que els nius més val no tocar-los, més val trucar a algú que en sàpiga i que se'n pugui fer càrrec. Doncs una amenaça que han representat d'una forma molt gràfica, per cert, el diari de Tarragona, el seu perfil d'Instagram, han fet un mapa...
on es veu l'evolució que ens explicaves tu al principi de l'entrevista, com s'han anat escampant i com aquí han trobat un hàbitat que els està sent propici per créixer en nombre. Però si et sembla l'últim tram de l'entrevista, Dani, també m'agradaria preguntar-te
per altres reptes que afronteu des del sector primari en general i en especial també els apicultors, perquè estem veient alguns crits d'alerta que estan fent alguns pagesos i ramaders aquí al Camp de Tarragona per la implantació d'empreses que volen estendre els seus projectes d'energies renovables amb molins de vent, amb plaques solars...
I bé, estem veient ja l'impacte que està tenint en alguns indrets, sobretot a les terres de Lleida, aquestes extensions de plaques solars que ocupen hectàrees, perquè hi ha el dubte, no? Després d'aquelles terres, què? Tornaran a ser fèrtils, tornaran a ser cultivables...
queden malmeses per sempre, quin impacte tenen per la fauna i la flora, perquè els molins també sabem que bé, tenen una cara que no sempre s'explica, de com regalim en oli, per exemple, o com afecten també moltes espècies que volen. Com ho veieu també des del sector? I...
Estàs veient casos concrets per aquí per la zona de voluntat d'implantar grans extensions? Sí, hi ha moltes ofertes. Aquí jo això ho veig no com a apicultor sinó com a ciutadà. El que veig és que passa el de sempre. Volen produir l'energia pels llocs on s'està consumint però no la volen produir on se consumeix, la volen produir on els costos d'ocupació d'espai, el terreny, siguin molt més barats.
Cap on van? Cap a la zona agrícola. Llavors, avui en dia sí que hi ha una paradoxa que és que no queden pagesos. Al poble hi ha Bonastre, per exemple, que es dediquin a la pagesia. Hi ha dos nois, un d'ells que no va per lliure i la veritat que no té gaire contacte amb ningú, un altre que s'ha hagut de deixar, que fa poca cosa, el Charlie, que ja no treballa com treballava,
Un altre noi que s'està incorporant ara, però són tres xavals i els pagesos del poble potser en són 40 o 60. Som un poble de 500 habitants. No hi ha relleu. Llavors, moltes d'aquestes terres estan quedant alliberades. A veure, jo conec de primera mà les intencions de les elèctriques d'intentar donar-li un caire verd a això implicant-nos als apicultors, perquè els apicultors sabeu que som com les verites màgiques, no?
On arriba un epicultor i toca amb la seva presència es converteix tot en ecològic, que tampoc no és així, però hi ha aquesta percepció. Llavors moltes empreses elèctriques estan venint a buscar-nos perquè posem les àvelles als seus camps de producció energètica.
Jo m'he negat. M'he negat perquè, clar, si aquesta gent fan servir 5 hectàrees per posar plaques solars, aquelles 5 hectàrees estan desbrossades constantment. Desbrossades vol dir que no hi creix res. La incidència del sol, el sol es recull en les plaques. Llavors, aquella energia solar no arriba a terra i les plantes no desenvolupen i fan la quantitat de nèctar i de producció neta d'aliment que podien crear.
Segons que amb el tema de cablejar i d'arreglar i d'interconnectar tot això, espais que eren verges o espais que havien tingut només una intervenció agrícola i vital de generar vida, de cop i volta ens han de generar vida. I clar, és trist. I sobretot el fet aquest, perquè...
Si Barcelona necessita energia, que fotin plaques sols a la mar, o a l'autopista. O a les taulades dels polígons, també diuen. O a les taulades dels polígons, o al damunt dels cotxes oficials. Només en cotxes oficials ja tenen energia per allogar la Generalitat.
En aquest sentit que, a més a més, és una estupidesa bastant tonta, no? És com si nosaltres tinguéssim l'estufa a la casa del veí per calentar-nos nandres, no? O sigui, no, no, si tu necessites... Això és, pel que ens agrada mirar, és una mica el model Tesla i el model Edison, no? De posar unes grans centrals que distribueixin per tot el país i tu et quedes amb totes les regalies i tota la plusvalia de la venda d'energia, o vas ficant les...
La producció d'energia allà on es necessita i llavors no hi ha unes plusvalies, cadascú té l'energia que necessita. Amb això m'assembla que els que en saben més que jo, perquè jo aquí soc un tastollet, haurien de començar a fer servir una mica més el seny dels jaios, anar als cafès dels pobles a sentir els jaios a veure què en pensen.
que segurament traurien molt bones idees. Doncs és un dels reptes, entenc, que també està començant a afrontar el sector i, en fi, avui estem fent una mica d'anàlisi de com des de l'epicultura esteu passant aquests moments.
Veiem el futur una mica fosc. Dani, no sé si hi ha esperança on aferrar-nos, almenys aquests exemples que estan desenvolupant altres zones i que us poden inspirar a l'hora d'estercar solucions, però per fer-nos una imatge, una fotografia del teu cas, per exemple, en quina situació estan les teves caixes d'abelles, de com estaven fa uns anys o com ho tens ara?
Faré un resum. Jo vaig començar fa uns 30 anys a Poboleda amb un mestre, amb el Juan Lluís, el meu mestre, i en aquell moment nosaltres teníem unes 150 caixes i d'un any per l'altre podíem perdre, que et diré, 12, 8, 6 caixes, 14, un any dolent, 20, de 150. O sigui, estem parlant que perdíem entre un 5 i un 10% de caixes cada any, que és el que havíem de renovar. O sigui, podries créixer molt fàcilment, podries arribar a tenir 300 caixes en 4 o 5 anys si ho gestionaves mitjanament bé.
Avui en dia la pèrdua de caixes per apicultor i any està entre el 30 i el 60%. És a dir, si tu tens 100 caixes, cada any en perds entre 50 i 60 caixes. I has de remuntar cada any aquesta pèrdua.
Això és un comú entre tots els epicultors, almenys d'Europa, és un comú entre tots nosaltres. De fet, en un dels grans comercis hi ha empreses d'aquí al Perelló que s'han dedicat no a produir mel, sinó a produir abelles per vendre-les a França. I surten camions i camions i camions i camions cap a França
carregats d'abelles, d'heixams d'abelles per a la venda. Què vol dir això? Que l'apicultura avui en dia, d'alguna manera, o és assistida o és impossible. O sigui, els heixams salvatges estan desapareixent. I aquí hi ha un punt que em sembla... Hi ha dues coses que m'agradaria parlar. Una és sobre que les abelles tenen un aura, com diuen avui el jovent,
una obra de mil, que s'han posat molt de moda. Però les nostres abelles tenen aquest aura perquè estan dins del model capitalista. Però la fenya forta la fan infinites altres espècies de polinizadors que hi ha de la natura. Hi ha més de 2.200 classes d'abelles. Aquí a Espanya, 20.000 en tot el món més classes d'abelles, que moltes d'elles estan especialitzades en una sola planta. És a dir, si desapareix aquesta abella, desapareix aquesta planta. Ens hi juguem bastant.
I han acabat que hi ha infinits altres animals, els escarabats són grans pol·linitzadors, papallones, ara han descobert que hasta unes guineus que hi ha a Namíbia també són pol·linitzadores. En el sentit que hi ha molta gent que treballa amb això. Llavors, tota aquesta afectació que nosaltres percebem amb l'apicultura, perquè és la part econòmica i hi ha gent que ens dediquem a això, la part pitjor que està rebent tota l'hòstia és tota la natura més salvatge i que no té una vessant econòmica.
I llavors aquí a Catalunya, per exemple, una de les coses que a mi em dona una mica d'esperança és veure gent com els de la revolta agrària, la revolta pagesa, que són gent que per fi estan posant el nom del tocino al damunt de la taula i estan començant a dir on estan els problemes.
Per exemple, hi ha una cosa aquí, els que em coneixereu ja diran, ja està una altra vegada d'anir amb el mateix, però és que és una gran veritat. L'administració no juga al nostre favor. Ho sento molt. No juga al nostre favor. Treuen uns protocols i treuen uns patrons que estan desconnectats de la realitat. No coneixen realment la realitat del camp. Llavors, som uns quants que tenim una mica de sospita al nas que volen monopolitzar
tota la producció d'alimentació de tal manera que l'aliment l'haguis de comprar d'unes empreses determinades. I si tu te'l vols autoproduir, doncs ficar pals a les rodes, no prohibir-t'ho directament perquè quedaria molt feo, però anar-te ficant pals a les rodes perquè cada vegada sigui més difícil l'autoproducció, l'autogeneració de les teves necessitats i que haguis de dependre d'una economia. O sigui, tu dedica't a fer diners per comprar aquests productes que necessites enfora.
Hi ha maneres de viure, hi ha molta gent que vol viure diferent i molta gent que es dedica a la pagesia tenen una visió que sí que genera una economia, però és una economia no per comprar-se un BMW, sinó per seguir vivint i per donar alimentació als fills i educació.
Hauríem d'anar acabant, però en un minut, Dani, m'agradaria que ens donessis res. Un consell, a l'hora d'anar a comprar mel, perquè aquest és un altre tema, és molt gros i molt complex, però clar, els lineals dels supermercats, allà podem trobar mel que ve de l'altra punta del món o que ni tan sols és mel.
No, exacte. Et demanaré concisió, però una mica, alguna pista. Mira, jo, primera recomanació, busqueu un apicultor que estigui màxim 20, 30, 40 km a casa vostra i compreu-li la mel en aquest apicultor, encara que sigui un gilipolles, d'acord? Encara que sigui mala gent, perquè a vegades ja pot dir que m'ho pugui dir de mi, però compreu la mel de les on tot esteu. Primer el benefici que tindreu unes mel d'unes flors que esteu exposats. Si teniu al·lèrgies al polen, això servirà per minimitzar aquesta al·lèrgia. Segon, la mel que es compra als supermercats en un 80%
més o menys pel que he vist, no és mel. És glucosa de sirope de panís dels xinos, que l'han falsificat i l'estan venent, com que ara ja no l'importen directament des de la Xina, la triangulen en altres països, Filipina, Tailàndia, bla, bla, bla. Llavors, tota mel que costi menys de 12-13 euros al quilo, aquí a Catalunya, no és mel, ho sento molt. Pot ser que hi ha un epicultor que m'ho conec, que sí que la ve molt barata, però és un d'Arabis i ja el tenim així, el tenim molt de carinyo.
Però sobretot d'això, les mels barates no són mels. Una altra cosa, la mel quan es cristal·litza és que és bona de veritat. L'altre dia em va dir una senyora que li donava menjar sucre a les abelles perquè se li havia tornat tot un tarrós la mel i diu no, això és un procés natural de les abelles. La mel que hi ha al supermercat i que no cristal·litza mai no és.
Doncs, alguns consells. Si en voleu saber més, seguiu-lo a Instagram, alpastordavelles, no? Aquest és el teu perfil on et poden trobar. Daniel Arrèbola, com sempre, un plaer. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui aquí. Moltes gràcies. El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia. On anem?
New York. Doncs som-hi, fem aquest viatge virtual a Nova York, avui amb l'Elisa Roldán, col·laboradora de la Roda de la Ràdio. Molt bon dia. Bon dia, Sònia, què tal? Doncs vinga, anem cap a Nova York, que tenim ganes. Vinga, som-hi. Sí, moltes, moltes a tornar. Quan vas fer aquest viatge, Elisa? Fa 12 anys, més o menys. Per què vas decidir d'anar-te'n a Nova York?
Ostres, perquè era la il·lusió de la meva vida. Era un desviatges per les pel·lícules. Jo crec que més que res és per les pel·lícules. Les pel·lícules te transporten a on vols, no és com llegir un llibre. A Nova York tot són pel·lícules, és una passada.
dels edificis, els cotxes, les llums, tot em cridava tot, tenia moltes ganes de veure-ho, perquè és tan diferent de nosaltres, tota la manera de viure, i bueno, els edificis, tot és diferent. Per tant, tenies clar que volies fer aquest viatge. Sí, sí, era com allò, un dels llocs era aquest.
Vas planejar aquest viatge amb molt de temps o vas anar una mica sobre la marxa? Vam anar amb dos amics meus, que eren parella, i vam anar a l'agència i li vaig dir, mira, voldria fer... i diu, ai, vale, et faig un combi. I em va fer un combinat que va anar a Bahamas també, i un crew de Bahamas i Miami.
Però vam anar allà i en dos o tres setmanes, eh, més abans no. Dos o tres setmanes, sí, sí, i ja està. I era, a més, ens va dir, diu, ai, doncs coincideix que aneu al pont de desembre, diu, encara agafareu les baixes del Thanksgiving Day, aquest del dia d'acció de gràcies,
Sí, i agafaré oferta i nosaltres, uah, que bé, no sé què, i superbé. Va ser un viatge rodó. Quants dies vau anar? Vam anar sis dies. Molt bé. Com vas anar? Amb avió? Amb avió. Amb avió fins a Miami i després de Miami a Nova York amb avió també. Molt bé. Quin és el clima que t'hi vas trobar?
Va ser al·lucinent perquè veníem de 33 graus a Miami i allà a Nova York, menys 7. El dia que vam arribar, un fred, vam haver de comprar maleta i abric, un abric llarg, perquè, clar, portàvem una mica de roba, que ja sabíem que el desembre faria fred, però, clar, desembre fred, pensàvem, bueno, estava aquella setmana abans d'anar-hi, 7 graus, 10, 11, bueno, dius, fresquet, però, clar, menys 7 graus són una miqueta, eh? Una passada. Déu-n'hi-do.
Per tant, quin seria el motiu d'aquest viatge? Ai, il·lusió. Il·lusió de veure tot com estava també guarnit per Nadal i tot això. Era molt maco. Era ganes de veure les pel·lícules en persona, en realitat. En qual idioma et vas entendre bé? Sí.
Amb el meu poc anglès vaig tenir problema zero. I a més, allà hi ha molt, molt, molt hispanoparlant de Sud-amèrica, de Perú, Cuba, de tot arreu. I aleshores hi ha molta gent que parla espanyol. Encara que ara ha canviat la cosa, ens odien els hispanoparlants, abans no, eh?
La moneda? Com va anar això de pagar amb dòlars? Bé, bé, no va haver-hi cap problema, eh? Calcules més o menys a l'alta i a més, aleshores, estava l'euro molt per sobre del dòlar, o sigui, érem mig rics quan vam anar allà a Nova York. Ens ho vam passar molt bé. Sí, sí, cap problema. Molt bé. Vas trobar a faltar alguna cosa d'aquí?
El menjar, el menjar sí, el menjar als Estats Units és, no sé, és com molt preparat tot, és tot molt fritanga i hi ha amanides però tenen massa punyetes. Explica'm això del menjar. El menjar, t'he imaginat com estàvem de desesperats que ens vam anar amb l'Espanyola, es deia, un restaurant l'Espanyola.
per a veure si podíem menjar alguna cosa normal. Allà està tot molt preparat i molt fregit. El poliastre és fregit, la carn és fregida, encara que ho sigui en un restaurant. Tot té moltes salses, no proves el menjar natural o normal, sense floripòndios, com dic jo, no?
Allà pots comprar en un supermercat, la gent va comprar el seu menjar. No va anar a un restaurant, o sigui, imagina't, a un supermercat allà amb unes baldes, amb uns catxarrets, que t'agafes per fer-te una superamanida amb tot. O sigui, això és el que mengen. És que és molt menjar, molt... Bueno, i els frankfurs típics que aniran al carrer també. La gent...
Els hot dogs típics de les pel·lícules que està allà en un food truck, doncs això existeix i la gent baixa dels edificis a treballar, compren allà al Frankfurt i te'n vas. Li fots de tot també, que si cogombra, que si ceba, que si no sé què, el ketchup de mayonesa, i això és el que mengen. O sigui, estan molt acostumats a menjar malament. Això sí que ho vaig enyorar, eh? Quan ha beguda, per exemple?
No, beguda Coca-Cola, amb perdó per les marques, però Coca-Cola, Pepsi és el que es porta allà a tot arreu. Què és el que més et va agradar?
De tot Nova York? Del viatge en general. Del viatge en general. La coincidència de veure les pel·lícules, de sentir-te amb una pel·lícula tot el rato. Això, i mira que era allà grandeta, que no era una nena, però el sentir-te, no sé, a cazar fantasmes, a la pel·lícula, a veure l'edifici, al centre del parc, jo què sé, és que hi ha tantes pel·lícules, la de l'Spiderman, aquell edifici que fa triangle...
Tot és un espectacle, pujar a l'Empire State, tot Nova York als teus peus, ostres, és que era... Tot era molt al·lucinant, tot era a lo grande, saps? Molt, molt maco. Era molt xulo, això em quedo. I el que més et va sorprendre?
Vam estar al forat de les torres Bessones i allò em va impactar molt. Vam baixar al museu, que també hi havia un museu. Abans que fessin aquesta font que han fet ara, hi havia un forat allà on estaven les torres i allò em va impressionar. Allò sí que és... Vam veure una bota d'un bomber, un ferro i coses i... Això és dur, eh? Perquè si penses totes les persones que van morir en aquell atemptat, perquè va ser un atemptat...
Això va ser el més impactant de tot Nova York. Què és el que menys et va agradar de Nova York? Què és el que menys em va agradar de Nova York? Ostres, el menjar podia ser, no? Em quedo amb el menjar perquè la resta, tot, eh? Tot. Hasta la olor de Nova York, que és una mica així, que fa molt d'olor a menjar també, perquè allà de dia i de nit està 24 hores obert. No, el menjar és el que més enyora de casa.
Com és la gent d'allà?
Molt amable. Jo pensava que ens costaria més i que la gent seria... No, no, però la gent molt empàtica. Jo anava vestida una nit en una discoteca amb els meus amics gays, era una discoteca gai, i era l'única de les poques noies que hi havia i anàvem una cosa amb flecos i tal. Bueno, em posaven dòlars i tot per ballar. O sigui, la gent és molt empàtica, tenen ganes de festa. La gent és agradable, no et miren malament perquè ets estrany. Ara, en canvi, les coses 10 o 12 anys després,
Però abans no, abans et senties molt bé, integrat, i a més t'ajuda la gent i t'acompanyen al metro i tot. Jo em vaig sentir millor allà que a Londres, per exemple. La gent a Londres i a França... Caràcter és diferent, no? És més fred, et miren malament i a Nova York no. Caràcter anglès. Sí, és que és una mica gentleman, però serà per ells, perquè els altres no. A Nova York molt bé la gent, molt maca, molt agradable. Explica'ns una mica la cronologia d'aquest viatge, què hi vas fer?
El primer que vam fer el primer dia, el primer dia, ens vam tornar bojos i vam anar a Macy's. És molt típic, Macy's és un centre comercial, com si fos aquí el Código Inglés, però de roba de marca i és una bogeria, Sònia, una bogeria perquè a més hi havia descomptes.
de lo de Nadal i tot més que aquesta, i vam arribar, després de 3-4 hores amb un dels dos nois, vam arribar a l'hotel que semblava la Pretty Woman de Nova York. T'ho prometo, si no portàvem 10 bosses cada una, no portàvem cap bossa, eh?
No, no, una bogeria. Vam acabar amb totes les marques típiques de Nova York. Clar, les marques allà de Nova York són barates en comparació quan les compres aquí, de 70 euros a 80 euros per sobre. Una barbaritat, sí, sí. I em vaig comprar, em vaig haver de comprar una maleta i tot. Això el primer dia ja vam comprar.
I vam fer shopping. I després, els dies següents, vam fer rutes al centre del parc, el vam atrevessar sencer d'un cantó a l'altre, que és una barbaritat també, vam caminar moltíssim, però és molt maco. I després vam agafar un bus turístic d'aquells oberts, que et podies anar pujant i baixant.
I anaves fent tot a Nova York, t'anaven explicant els edificis, de les pel·lícules que reconeixies. El pont de Brooklyn no el vam travessar perquè vam sortir massa de festa. Això és una cosa pendent que tinc, d'anar a travessar el pont de Brooklyn. Però vam fer de turistes, turistes típics, eh? Sí? Sí, sí, sí. Vas fer de guirí?
De Guiri Total, sí, sí, mira que no m'agrada, però Nova York és una ciutat que et presta això. Així com si vas a unes altres societats, t'integres amb la vida de la gent i tal, per saber com mengen, com pensen, no? Jo que sé, Itàlia, Grècia... Aquí a Nova York no. A Nova York és que com és tot espectacular i tens tantes coses a veure, que fas de Guiri Total. Moltes fotos, la figura de la...
L'estatua de la llibertat. També vam anar a veure amb un carrer... Bueno, tot el típic ho vam fer. O sigui, guiri. Guiri total a Nova York.
Fins demà!
M'ho volerti que età un gol Tenim i pesa un gol E la fama rinda all'occhio Ma quale protezione C'ha tenga nancel la coppa Tu non sarai debò Di sfruttar ogni occasione E prima te putta a casa Ma facesso girar l'uomo E te do giuro Mi s'ho fidat Era sempre troppo E quanti notti Mi hai fatto fira per tutta notte Sono stato fermo questi giorni Non riuscivo che a scriver Non tengo niente M'ho bastasse la stacca a vicino
A New York, un gocce, butta'c esta família, ancora una po', una po', c'ho l'uama mezza via. Sto que un gringo, si l'osmo, che paro no bambino. Tocca a me, ma non toccare ciò che è mio. Non tocca a quella che ho mia, pieta che stira un armi, i compagni a mi, i mettengo a carre, carre, cadena, tu cari che è karate, che è caruta a mare. I pensi sempre a male, ma alla fine sbagli mai. Sto a braccio, sto fermo ancora, sto scrivendo una manga a vos. Io te voglio per sempre, pure si soffre sempre.
I com recordes, Elissa, els allotjaments? Els allotjaments de pel·lícula també, perquè vam estar en un hotel al costat del Times Square, un hotel gegant, perquè era immens. Saps aquells passadissos que surten a les pel·lícules que no veus al fons? Igual em vaig fer fotos i tot...
És impressionant, tot amb moquetat, que això sí que, clar, és molt diferent aquí, a Espanya, aquí els hotels no tenen moquetes a terra, allà a Nova York sí, però molt grans, amb unes recepcions impressionantes. És que és com una pel·lícula, anar a Nova York és una pel·lícula sencera, de veritat, i els hotels, doncs, bueno, amb els radiadors aquells de ferro, que aquí ja no estan, doncs aquells que ara estan allà als hotels. Molt divertit. Algun costum, alguna tradició d'allà que recordis? Bé,
No. Bueno, el de cantar de gospel, que això sí que també ho feien i anàvem a escoltar missa i tal, que això també és molt maco. Bueno, és una tradició, no, també? Una forma de la religió. Compres molts souvenirs quan vas de viatge? Sí, sí. A Nova York i vas comprar.
Bueno, de la Satora de Llibertat vaig comprar, vaig comprar imans per la navega de barris de Nova York, unes ulleres que posaven idioc també, o sigui, el típic, típic cutre, doncs també, també. Nova York és que dius, no sé si tornaré mai i aleshores ho aprofito tot.
Quant a preus? Com ho vas trobar? Molt barat perquè et dic que com estava l'euro per sobre, aleshores érem com si fóssim rics nosaltres. Anavam amb diners de sobre. Jo em vaig comprar una maleta de marca gran, nova de...
que encara dia d'avui tinc roba d'allà, eh? O sigui, imagina't, una passada. Molt bé. Què hi poses a la maleta, parlant de maletes? Sempre medicació, això sí que... Perquè, clar, com la medicació allà, sobretot, no te la donen i no pots anar... has de pagar per tot, doncs sempre porto pel mal de cap, pel mal de panxa, per coses aquestes. Això sempre és imprescindible. I després, doncs, roba d'hivern. El que passa és que tampoc sabíem...
que ens trobaríem, i clar, com vam anar allà, també teníem pensaments de comprar roba d'aulet. Aleshores, pues bueno, roba d'ivert, roba d'estiu, perquè vam anar a Miami abans, com t'he comentat, i bueno, una bona maleta, eh, per això. Es requereix, vas agafar alguna assegurança?
Sí, de viatge, sempre l'agafo. És que quan fas un viatge, tu, aquest era en dues o tres setmanes, que tampoc tenia que passar res important, però si hagués passat alguna cosa important, si no tens un bon seguro, aleshores qui et cobreix això? No, no, sempre metges un seguro. Tornaries a fer aquest viatge? Sí, sí, amb els ulls tancats.
Faries alguna cosa diferent de la que vas fer? Sí, en comptes del bus turístic aniria més per barris, anar amb el metro o algun bus però no turístic. Això sí que va estar bé perquè com tens poc temps ho fas tot seguit i aleshores sé que m'agradaria integrar-me més amb la ciutat i patejar molt més. El millor record del viatge?
El dia que vam arribar, vam estar fins a les dues de la matinada, que vam arribar fins al centre del parc, i no sé si eren les vuit o així, vam deixar les malletes a l'hotel, i clar, estava tot guarnit de Nadal, impressionant, els aparadors gegants amb una il·luminació i amb unes temàtiques de Nadal impressionants, unes boles d'arbre de Nadal, no sé, de sis metres per sis metres, gegants allà, amb un edifici, o sigui, tot això em va impactar molt, el...
A l'albre de Nadal de la pista d'esquí també. Tot. De nit, veure i patejar tota la matinada, aquest record sempre m'acompanya. És una passada. Et vas sentir segura? Sí, molt. Inclús el metro, que el metro de Nova York té mala fama i tal. No, jo crec que és com el d'aquí. Hi ha persones bones i dolentes a tot arreu i no vaig tenir cap problema. Ni molt menys. Si fos un color, quin color seria Nova York?
Un color violeta, lila, un color així, o fucsia, un color amb vida, perquè Nova York no para, ni de dia ni de nit. Si fos una olor, abans ens comentaves. L'olor, ostres, és que l'olor era una mica rareta, eh? L'olor no és allò que et giressis de bona olor, sinó de menjar. Feia com molt de... Jo recordo això, molt de menjar. Suposo que era per les foodtrucks de carrer, com vas passejant, molta olor a menjar. Mm-hm.
Quan a música, què destacaries? Potser aquest gospel que comentaves? Sí, el gospel és molt maco, és que és una passada, perquè, bueno, jo sempre dic el mateix, creguis o no creguis en la religió, hi ha religions, és com el budisme, que té uns càntics i unes coses que a mi m'encanten, i no sé què diuen, o la musulmana, que també els miraretes, i no sé què diuen, però m'encanta. Doncs el gospel t'arriba, perquè són persones cantant a viva veu i senten el que estan cantant, i aleshores t'arriba molt.
És molt maco.
Quines recomanacions faries a algú que vol viatjar a Nova York? A Nova York que vagin, que vagin amb la ment oberta, amb ganes de disfrutar i de gaudir tot, perquè, bueno, que no et tanquis perquè diguis, ai, és que em miraran malament, o perquè que soc espanyol m'ha mirat malament. No, no, allà hi ha gent normal també. Ara ha canviat molt, que ara ens tenen com mania, no?, els de Latinoamèrica i els de Hispano-Barlings, però jo crec que no és veritat que la gent de Nova York és maca.
i t'acudir-te la gent ben oberta i amb ganes de caminar. S'ha d'anar a caminar molt, perquè els carrers són molt grans i si vols veure bé Nova York has de caminar molt. Per tu viatjar és? Meravellós. Molt bé. Dóna vida. Quina puntuació li donaries a aquest viatge a Nova York? Aquest un 10, un 10, sens dubte, sí.
On t'agradaria viatjar? On m'agradaria viatjar? Tailandia. És que Tailandia m'agradaria molt. Sí, és un viatge també que tinc pendent, eh? Tailandia. Té que ser molt maco, no sé, enriquidor a nivell personal. No de fer de guiri, sinó d'estar amb tu mateix i tal. Jo crec que té que ser molt maco. Viatjar sola o acompanyada?
Això potser ho escolten els meus acompanyants, ma mare i tal, però sola. Sí? Sola, sí, és una passada. Sola t'obre més portes que no anar acompanyada. Anar acompanyada sempre depens de l'altra persona i aleshores et tanca moltes portes, perquè ja no xerres amb tothom. Si tu vas sola vas dient bon dia, on entres i tal, i ja vas sola la gent s'apresta a dir-te coses, a preguntar-te. Si vas acompanyada ja no és el mateix.
Sí, també. Molt bé. On no viatjaries mai? No sé, eh? No sé. Algun país amb conflictes, no? És que ara, com està la cosa així, algun país amb conflicte no aniria mai. I anirà totes aquestes coses que sonen així. Són massa lluny dels meus pensaments, no?
Molt bé. Doncs fins aquí, Elisa Roldán, aquest viatge a Nova York, no? Moltes gràcies. Clar, li has posat un 10, per cert. Sí, sí, sí, un 10, però ho recomano del tot, eh? Hauríem d'anar, abans de que el Trump ens posi més impediments per poder entrar-hi, eh? Doncs gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a teus, Sònia.
Start spreading the news I'm leaving today I want to be part of it New York, New York These vagabond shoes Are longing to stray Right through the very heart
Fins demà!
Anywhere, it's up to you.
A number one These little town blues
Recupera Baix Gaià al dia. Tots els continguts a la carta a les webs d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Doncs qui pogués estar a Nova York, no, Raquel? Suposo que hi estàs d'acord. Sí, tot i que, mira, jo, després de parlar amb l'epicultor, també m'aniria fer un vol, potser, pel camp. Saps què m'ha portat mel de Roda de Barà? Ah, caram, escolta. Potser està una mica lletxa de dir-ho perquè és allò de no hem d'acceptar...
regals i de més, però mira, que es veu que hi ha uns tarongers que fan una mel espectacular a roda, eh? Mira, no me l'esperava aquesta. No l'has tastat encara, no? Tinc el pot aquí. Ara us enviaré la foto de l'epicultor amb la mel així com molt clareta. Mira, ho penjarem a xarxes perquè ho veieu. Que bona la mel, eh? Per cert. Sí, sí, sí. I nosaltres que treballem amb la veu és una aliada fonamental, jo crec.
Sí, sí, jo crec que no en prenc tanta com n'hauria de prendre jo, perquè la veritat és que m'agrada, però no sé, no tinc massa tendència a prendre mel, i això que n'hauríem de prendre, no?, sigui amb llet, sigui amb iogurt, no? Sí, o fins i tot una torrada, no?, per sobre una miqueta de mel. Vinga, va, que jo espero la teva reflexió.
Vinga, per cert, jo sí que m'agradaria estar a Nova York, què vols que et digui? No em costaria gaire, eh? Jo, mira, aquesta secció d'on anem, ràpid faria la maleta, ja t'ho dic, també. Si no em costa gaire fer la maleta. Sí, tots els llocs als quals parlen m'engrescaria ràpid, jo, la veritat. Doncs vinga, anem a reflexionar, i anem a reflexionar amb una frase de l'AOC que diu, no s'ha d'anar enrere ni per donar-se impuls.
Per tant, endavant sempre. Hem d'anar sempre endavant. Això ho tenim claríssim. I tant que sí. Doncs Raquel, que passis un fantàstic dimecres. Ja estem en mitja setmana. Passen els dies massa ràpid. I nosaltres tornem aquí a Baix Gai al dia demà a partir de les 9 de matí, com sempre puntualment. Gràcies per escoltar-nos i que vagi molt bé aquest dimecres. Fins demà. Adéu.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat. Aquest diumenge, 30 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de l'Escorxador. Celebrem el Dia Internacional de les Persones amb Capacitats Diverses.
amb la música de, com no pot ser, del DJ Char, lectura del manifest i servei de bar. Us hi esperem. Fem salut, el programa on parlem de temes de salut amb professionals de l'Hospital de Mollet i de l'Institut Català de la Salut. Fem salut cada setmana a la teva emissora.
Torredambarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal.
El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil Dona la Torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Viu al Nadal a Torre d'en Barra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredenbarra.cat. Ajuntament de Torre d'en Barra. Us hi esperem.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Ona la Torra, la ràdio de Torredambarra, la teva ràdio de proximitat.
Són Núñez Feijó i Pedro Sánchez del Congrés dels Diputats, la primera després de la condemna del fiscal general de l'Estat. A la sessió de control al govern espanyol, el líder del PP ha acusat el president espanyol de mentir per no acceptar la sentència del tribunal i de la seva banda Sánchez ha expressat el seu convenciment que el temps posarà les coses al seu lloc.
Si España tuviese una situación normal, usted respetaría a los jueces, cosa que no hace, les llama mentiroso al Tribunal Supremo. ¿Pero qué normalidad garantiza usted si solo está aquí de cuerpo presente? Porque su mente la tiene a las puertas del Tribunal Supremo a ver lo que ocurre mañana. Eso de pedir perdón por decir lo que uno piensa le pasará a usted, a mí no me pasa, señoría. Porque entre la verdad y la mentira este gobierno va a estar siempre con la verdad.
Tot plegat quan avui el ple del Consell General del Poder Judicial es reunirà per pronunciar-se sobre la proposta d'inominament de Teresa Pere Mato per al càrrec de fiscal general de l'Estat.
I el govern, els comuns i un grup d'experts constituiran avui el grup de treball per estudiar el veto a la compra especulativa d'habitatge amb l'objectiu de tenir les conclusions com a molt tard, al mes de març. El grup es reunirà com a mínim un cop per setmana i treballarà amb la base de l'informe de l'àrea metropolitana de Barcelona que considera legal que es limitin les compravendes especulatives i que es prioritzin aquelles en què l'habitatge sigui per viure-hi.
I en aquest sentit, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, perd la qüestió de confiança i el pressupost entrarà en vigor l'1 de gener si no es presenta cap moció de censura. En el ple extraordinari, només PSC i Esquerra hi han votat a favor, mentre que B Comú s'ha abstingut i Junts per Barcelona, PP i Vox hi han votat en contra.
Tot i perdre aquesta votació, el mecanisme permetrà que els comptes quedin aprovats automàticament si només l'oposició no presenta una moció de censura. Aquesta és la segona vegada que Collboni recorre aquesta fórmula després d'haver-la d'utilitzar també l'any passat.
I els Mossos d'Esquadra estan duent a terme un dispositiu per desarticular una xarxa criminal dedicada al tràfic de medicaments il·legals, anabolitzants i també als blanquets de capitals. S'estan fent entrades a Barcelona i Tarragona i s'espera que s'hi pugui haver diversos detinguts al llarg d'aquest matí. El cas està sota secret d'actuacions.
L'IT Taxi ha anunciat una aturada del sector a tot Catalunya el proper 9 de desembre de 10 a 4 de la tarda, incluent aeroports i estacions amb serveis d'urgències mèdiques gratuïts. La protesta vol denunciar l'espoli d'obert i defensa el futur del taxi amb ocupació prevista de la Gran Via i també de Passeig de Gràcia. Notícies en xarxa. Bona la Torre, la ràdio de Torredambarra. Bona aquesta, eh?
Gràcies.
Bon dia i bona hora, benvinguts un cop més a Onada FM. Continuem amb el tercer programa de la temporada i avui tenim moltes coses. Primer, benvingut al superequip com sempre, Javi, bon dia. Bon dia. Rafel, bon dia. Bon dia. Montse, com estàs? Estic guai. Vicenç, bon dia. Molt bones. Míriam. Bon dia. Tània, bon dia. Bon dia. Helena, benvinguda, bon dia. Bon dia.
Arrenquem el programa parlant de les jornades de les capacitats. Com molts sabeu, i pels que no ho sabeu us ho expliquem, el proper dia 3 de desembre es celebra el Dia Internacional de la Discapacitat. Hi ha una mica de debat sobre la nomenclatura, però a nosaltres ens agrada parlar sempre de diversitat. O capacitats diverses. Dins d'aquestes jornades us volem emplaçar a tres dates importantíssimes. La primera.
El proper diumenge 30 de novembre a la plaça de l'Escorxador, a les 12 del migdia, celebrarem el vermut musical. Dins de l'acte farem la lectura del manifest, on aquest any es reivindica el dret de les persones amb diversitat a tenir un paper actiu dins de la comunitat. Ens agrada molt especialment aquest manifest, ja que aquí a Torra d'en Barra, precisament, d'impacte comunitari en tenim molt.
Com us hem anat explicant i us explicarem en cada programa, fem molts projectes amb les entitats del municipi. Treballem cada dia per crear vincles amb les entitats del poble, en formem part activa i posem en joc les nostres capacitats. La inclusió neix quan descobrim que cada persona aporta una llum única i el treball comunitari ens permet fer-les brillar totes juntes. Gràcies, gràcies i gràcies a les entitats, col·laboradors i persones que ens acompanyeu al llarg de l'any i en les nostres celebracions.
Us animem a que el proper diumenge 30 de novembre ens acompanyeu perquè el vermut és una festa de tots i per tots. I quedaria dir-vos que també hi haurà un vermut amb patates, olives i música en directe amb un DJ una miqueta justet i tot conegut. Però en fi, és el que hi ha i el que tenim. És el que hi ha. És el que toca. La segona.
Dissabte 29 de novembre, el dia abans del Vermut, a una xerrada sobre l'autisme organitzat per la matinada. La xerrada és a càrrec de la psicòloga infantil especialitzada en TEA, Sandra Crespo Peña Fiel. I us la recomanem 100%, no us la podeu perdre. A Calmaiam, 29 de novembre, a les 6 de la tarda. I la tercera, senyores i senyors.
Us convidem a un acte ben bonic el proper divendres, 12 de desembre, ara sí, a les 6 de la tarda, ni més ni menys que al Pati del Castell. Tindrà lloc la presentació del llibre Sabíeu què? del Gabriel Comas Nolla. Pels que no ho sapigueu, el Gabi va ser el nostre col·laborador durant molt de temps aquí al programa de ràdio Onada FM. Ell s'encarregava de la secció Sabíeu què? on explicava anècdotes i cites històriques sobre Torredembarra. De tots aquests relats que va escriure amb tanta estima i generositat n'ha fet un llibre.
Com us acabem de dir, 12 de desembre a les 6 de la tarda, ni més ni menys que al Pati del Castell. Veniu preparats per escoltar en viu i en directe el millor programa de ràdio i fins aquí podem llegir. Qui vulgui saber més, doncs haurà de venir. I ara donem pas a l'entrevista.
Doncs sí, com dèiem ella amb Ivet, continuem la sèrie d'entrevistes relacionades directa o indirectament amb nosaltres, Fundació Onada. I és que avui tenim el plaer de comptar amb Meritxell Fuster. Bon dia. Hola, bon dia. Meritxell és la responsable d'administració de la Fundació Tutelar de les Comarques de Tarragona. Abans de començar l'entrevista us farem una mica d'història.
La Fundació Privada Total de les Comarques de Tarragona, que amb les sigles FTCT, és una organització sense ànim de lucre amb finalitats socials. Neix l'any 2006, fruit del treball conjunt entre cinc entitats que foren les següents. Tallera Baix Camp, Fundació Ginac, Fundació La Montanyeta, Fundació Nada i Fundació Santa Teresa. I més endavant, comptem amb la Fundació Estela.
Es va crear amb la finalitat de vetllar per a les persones amb capacitats diverses, trastorn mental i persones grans. I té com a objectiu desenvolupar com a activitat principal serveis de suport i també d'assistència a la capacitat jurídica. Meri, explica'ns què és Fundació Tutelat.
La Fundació Tutelar de les Comarques de Tarragona som una entitat de suport a la capacitat jurídica, el que abans tothom coneixia com tutela i curatela. La nostra finalitat és donar suport a les persones en els diferents àmbits de la seva vida, des d'una cosa ben senzilla i rutinària, com poden ser les compres setmanals, fins a tràmits més complexos per a ells, com pot ser la compra o la venda d'un immoble, entre moltes altres coses.
Podries explicar-nos com us organitzeu el dia a dia, com és la vostra rutina?
A veure, actualment el territori el tenim dividit en tres zones, la zona de Reus, la zona del Vendrell i la zona de Tarragona i Valls. Ens estem movent per les comarques del Baix Penedès, Tarragonès, El Camp i Baix Camp. El que fem és dividir les tasques en quatre àrees bàsiques de la vida, l'econòmica, la mèdica, la social i la jurídica. I cadascun dels treballadors té un rol en cada una d'elles. Molt bé.
Actualment a l'entitat som 11 persones treballant. Quin impacte té la vostra feina a les persones que teniu? Quin és el vostre àmbit d'actuació? Fins on podeu arribar? Creiem que els millorem la qualitat de vida, l'autonomia, també treballem amb la prevenció i resolució de conflictes que puguin tenir i intentem trobar una estabilitat en la seva gestió econòmica.
Actualment estem treballant a la província de Tarragona, però sí que és veritat que intentem valorar la proximitat amb les persones cap al nostre centre. I quan ens ve algú, algú vol venir amb nosaltres, però creiem que està més pròxim a una altra entitat, l'adrecem, com per exemple cap a les Terres de l'Ebre o com podria ser cap a Montblanc, cap a la Conca de Barberà.
Clar, al final l'impacte cap a les persones de la vostra feina és totalment integral, no? Perquè és des del suport a la llar?
l'acompanyament a un metge, a la compra fins a anar a demanar un crèdit, comprar-se exacte, sí, treballem amb tot el que necessitin des d'una cosa super senzilla que ens demanin ajuda, com poden ser tràmits molt complexos, tot el que qualsevol família li pot passar i es poden trobar en situacions doncs els ajudem a resoldre-les quines persones enteneu
Quantes persones teniu actualment? Actualment tenim 118 persones, amb una previsió de creixement bastant alta. Repartides, com has dit abans, en les diferents. Sí, repartides en persones. I com creu el brincar amb les persones?
Doncs el vincle inicialment no els coneixem, llavors intentem tenir el màxim d'informació d'aquesta persona, aquesta informació l'obtenim a través d'ells mateixos, de les seves famílies i dels professionals dels serveis on es troben. Amb el dia a dia, les visites que els fem regularment,
I al final tot l'acompanyament que els hi va fent es va creant un vincle que no només queda en les gestions i en els tràmits, sinó que es traspassa a l'àmbit personal. S'acaba creant un lligam molt emocional i per molts d'ells som la seva família i els seus referents. Pels treballadors acaba sent recíproc.
Clar, acaba sent, exacte, família, no?, al final. Sí, al final, doncs, bueno, quan els passa alguna cosa bona, al final totes ens alegrem i tots, i quan passa alguna cosa, doncs, que no és tan bona o, malauradament, alguns, doncs, els perdem, doncs, es passa malament.
Sí, entenc que ha de ser també difícil com a treballador de poder gestionar tots aquests vincles en el teu dia a dia, perquè al final cada treballador també té la seva vida i...
aquests vincles però al final és hi han de ser aquests vincles i afortunadament al final és una feina que podríem dir que treballem de fet no podríem dir treballem 24 hores al dia els 7 dies a la setmana perquè quan no estem en horari de jornada laboral tenim uns torns de guàrdia que sempre hi ha algú disponible
I clar, al final, doncs, traspassa també a l'àmbit nostre familiar. Llavors, qualsevol dia, en qualsevol moment, podem rebre una trucada o podem tenir-nos que activar, però ho fem de bon grat i ens agrada molt la feina. Això quan esteu de guàrdia? Sempre esteu? 365 dies? Sempre estem. Sempre hi ha algú de guàrdia. Sempre hi ha trucant als telèfons de l'entitat, sempre hi ha algú que contestarà.
I per a les persones que ens estiguin escoltant, Meri, i que potser en algun moment puguin necessitar demanar informació o orientació, on es poden dirigir? Què han de fer? Doncs la informació més detallada de la nostra entitat la poden trobar a la web, que és www.ftct.cat, o a les nostres oficines, que ens trobaran al polígon Roques Planes a Torredembarra, a l'Avinguda Altafulla 1016, dins de les instal·lacions de la Fundació Privada Onada, amb qui compartim espais.
Déu-n'hi-do les sigles, eh? F-C-T-C, eh? Sí, bueno, les sigles... Complicades, eh? Les sigles, quan nosaltres les diem, sempre diem que és Fundació Tutelar Comarques Tarragona. És veritat que ara, amb el canvi de llei que hi ha hagut, estem en procés del canvi de nom i aviat ens direm Fundació de Suports de les Comarques de Tarragona. Però segurament el logo quedarà igual i aquesta F-T-C-T la continuarem dient.
I aquest canvi de reglament que han canviat tot el tema de les tuteles, curateles, ens en pots fer cinc cèntims? Això al setembre del 2021 va entrar en vigor una nova normativa amb la reforma del Codi Civil de Catalunya per adaptar-nos a la legislació internacional.
Aquí, amb aquesta reforma, la figura de tutela i curatela, coneguda com fins ara per tothom, va desaparèixer i vam passar a ser un règim d'assistència amb suports. Aquest règim d'assistència està pensat i centrat en l'autonomia de la persona, prioritzant els seus interessos i desitjos.
El canvi més important que hi ha hagut és que abans amb la tutela i la curatela s'incapacitava la persona i ara amb la nova llei tothom té capacitat d'obrar. Això no l'hi pots treure amb ningú, però s'estableixen mesures de suport per complementar aquesta capacitat. Important el matís? Sí, potser és el canvi més important que hi ha hagut, perquè al final la nostra feina és la mateixa. Però això és un canvi important per a ells.
Doncs sí. Sou els únics a la província, Meritxell? No, n'hi ha, som més. Amb el cas, doncs, col·laboreu amb elles? Sí, sí que hi col·laborem, inclús alguna vegada en alguns casos ens ha passat que tenim parelles assistides per dues entitats diferents, llavors hem de fer reunions conjuntes o posar-nos d'acord a l'hora de buscar un habitatge o a l'hora d'arribar a algun acord o inclús de mediar entre la parella, que també ens hi hem trobat.
I després també tenim algun cas d'alguna entitat de fora del territori que per circumstàncies X les persones ateses han vingut a treballar aquí a Tarragona i llavors nosaltres també els hi prestem el servei. Sí que és veritat que en aquests casos al final el que s'acaba fent és una remoció del càrrec perquè al final la persona acabi, com us he dit abans, amb una entitat de més proximitat, més pròxima a ell i acabi havent una remoció cap a nosaltres.
O al revés, o a la inversa, si algun usuari nostre se'n va viure fora de la província de Tarragona. No sé si ens coneixes, sempre fem una pregunta així una mica friqui. Vinga, va. Per què tu sou dones? No he vist cap home. Doncs bona pregunta. No sé contestar-te, però sí que et puc dir que quan oferim un lloc de feina...
gran part, o sigui, el 95% dels currículums que ens arriben són dones, i si en alguna ocasió hem entrevistat algun home o inclús n'hem tingut treballant, sí, han passat per la Fundació un parell de xicots, no els acaba encaixant el perfil laboral, llavors pensem que potser és per sou o per horari. Bueno, jo me'n recordo, quan estudiava a la facultat, érem 120 a classe, Engineria Informàtica, n'hi havia una dona.
I sempre ens anàvem a la facultat d'aldavant, que feien Magisteri i Psicologia, que era tot al revés. Eren tot dones i potser eren dos o tres homes.
Pot ser, no?, pel tema del social, no? És un sector totalment feminitzat, no?, jo crec que ens passa... Per les cures a les persones, no?, per la protecció cap a la persona. Cada vegada va canviant, per sort, però és veritat que continuem sent un tant percent molt elevat més de dones que d'homes. Sí, sí.
I ara sempre, també a part d'en preguntes friquis, acabem amb tres preguntes una miqueta més personals. Si em tinguessis que dir un llibre, quin seria?
Doncs de llibre, cap en concret, però sí que m'agrada molt. Ara fa molt de temps que no llegeixo, també és veritat, però m'agradava molt l'escriptora, la Camila Lachberg. És veritat que fa un parell d'anys o tres vaig comprar l'últim que va treure i podríem dir que em quedo amb ella com a escriptora i com a les seves novel·les en general. Són novel·les policiaques. Una cançó?
Una cançó, la de You're Beautiful, del James Bloom, perquè em porta molts bons records. Ai, que bonica. Ah, sí, és que ara sé quina és. Un viatge, un lloc, algú que tinguis pendent d'anar-hi o que s'ha anat i has dit... Doncs un viatge, he viatjat perquè he fet viatges i hi ha uns que m'han agradat, però no te'n puc dir cap en concret perquè sempre estic a punt per fer maletes. Però un que tinguis pendent.
Un que tingui pendent. Un que diries, demà anem de viatjar. On? Home, sempre dic que m'agradaria molt anar a la Polinèsia Francesa. Però no ho sé si mai hi diré. No, a la Polinèsia Francesa no, a l'Oceania. Ah, sí, són les Illes. Sí, sí, sí, correcte.
però sí que és veritat que quan em vaig casar vaig anar de viatge de nobis a Isla Mauricio, que també em va agradar molt, i bé, he fet viatges de tot tipus, tant de descans com de ciutats, i bé, ja us dic, per fer maletes... Sempre estàs a punt, no? Puc venir o no em digueu. Això és bo, això és bo. Jo sempre ho dic, has de conèixer un...
per poder estar coneixent a tu mateix. Oh, Vicenç! M'encanta aquesta frase que acabes de dir. M'ha sortit. Doncs, amb la mirada cap a la Polinèsia Francesa i amb el James Blondafons, t'agraïm. Perfecte. T'agraïm.
Que hagis vingut amb nosaltres i que ens hagis acompanyat i ens hagis explicat una miqueta en què consisteix la tasca de la Fundació i la teva tasca. Gràcies, Meritxell. Gràcies a vosaltres. You're beautiful, it's true. I saw your face in a crowded place.
Doncs hem de continuar. Ara jo em quedaria escoltant aquesta cançó, però hem de continuar. Vinga, la secció del Sabíeu què, som-hi!
Sabíeu que la fisioteràpia té arrels molt antigues, però com a professió organitzada i científica és relativament moderna. Sabíeu que ja en el 3000 abans de Jesucrist a la Xina...
Es descriuen exercicis terapèutics i massatges a congressos com de Kung Fu. Sabíeu que a la Grècia clàssica segle V, abans de Jesucrist, Hipòcrates i Gale utilitzaven massatge, hidroteràpia i exercicis per tractar lesions de gladiadors i soldats.
Hipòcrates és considerat per molts el pare de la fisioteràpia. Va descriure un aparell anomenat Scamnum, un banc amb politxes i cordes per reduir luxacions i fractures. És bàsicament l'atracció manual que encara s'ensenya avui.
A l'edat mitjana i la naixement gairebé desapareix el coneixement científic. El massatge i els bancs termals sobreviuen principalment al món islàmic i als bancs turcs. El 1813, Henrik Link és considerat el pare de la fisioteràpia moderna i a finals del segle XIX apareix l'octroteràpia i la hidroteràpia amb coneixement científic.
Al segle XX, entre els anys 50 i 60, que neix la professió, apareixen escoles universitàries i és quan es pot dir que és una ciència. Sabíeu que hem fet un curs amb dos fisioterapeutes de l'ABS de Torrent Barra, la Fundació Onada?
Ens han ensenyat com adquirir hàbits més saludables i més sedentaris a moure'ns més i a mantenir-nos actius. Ells són la Bibiana Font i l'Aleix Balcells i hem fet una entrevista amb ells. L'escoltem? Doncs s'anima la Bibiana i l'Aleix. Ens podríeu explicar quina és la vostra tasca al cap?
Sí. I tant. Nosaltres, sobretot, el que fem aquí a Tansi Primària és fer l'abordatge de les patologies cròniques de baixa complexitat. I això, per exemple, seria el dolor d'esquena que porten molts anys, dolor d'espatlla, dolor de cadera... I tot ho fem mitjançant educació i exercici terapèutic. Llavors, ho fem mitjançant una primera visita individual...
que normalment acostuma a ser telefònica i després fem aquesta intervenció grupal mitjançant els exercicis on fem una progressió de càrregues. La derivació sempre és mitjançant el metge de capçalera i llavors quan el metge ens envia el pacient fem tot això que diu l'Aleix.
Molt bé. Entenem que heu fet col·laboracions amb nosaltres, hem fet col·laboracions amb els psicòlogues, els nutricionistes, el higienista bucal... Faltau vosaltres! Com heu viscut? Què ens podíeu explicar?
Home, a nosaltres ens ha fet molta il·lusió i a més a més hem vist una part d'una entitat que jo tenia clara els seus objectius però jo no havia anat mai ni al lloc ni al lloc on esteu ni havia vist què hi ha dintre ni res i a mi m'ha agradat moltíssim i a més a més molt bon ambient molt bona col·laboració i implicació o sigui que ens ho hem passat molt bé la veritat i espero que ells també però ho hem disfrutat ho hem disfrutat
Penso que sí, eh? Ho tornareu a repetir? Home, i tant. Creieu que el missatge que voleu donar d'una vida més activa i de canvi d'hàbits arriba a tots els participants amb els que doneu aquestes xerrades, tallers...
Això és el que intentem. Com ho veieu? Però com ho veieu vosaltres? Nosaltres creiem que sí. Les frases clau amb les que volem que es quedi. Expliquem moltes coses, però el missatge clau amb el que s'han de quedar és que l'exercici físic no es prohibeix, sinó que s'adapta. Sempre es poden fer mil adaptacions. I l'altra cosa important és que no hi ha una postura millor que una altra, sinó que l'important és moure'ns. I nosaltres sempre diem el mateix, que la millor postura és aquella que no dura. I aquests són els missatges que volem que es quedi. I
I si arriben o no, això també ens ho han de dir ells, però això és el nostre objectiu. Això ho hauríem de preguntar d'aquí dos o tres mesos, a veure si hi ha hagut algun canvi. Si ens han fet cas, si han seguit les recomanacions... Tenim pacients que hem tingut de diferents grups que sabem que sí i d'altres que sabem que costa més.
però seguirem insistint. Creiem que la importància també és no el fet de fer exercici com a tal, sinó és buscar un motiu de passar-nos-ho bé, de barrejar-ho amb aquesta part que es diu gamificació, com de jocs, perquè ells vegin com no una obligació, sinó que també ho vegin com una part de disfrutar per deixar millora i el benestar. Incloure-ho dins dels seus hàbits de la vida, doncs aquest canvi.
A vegades no és fàcil, però bé, de mica en mica. Molt bé. Hola, jo soc la Montse, tinc una pregunta per a vosaltres. Vinga. Com us sentiu, si us agrada l'acompanyament amb el pacient, si us omple, com us sentiu quan esteu a la rehabilitació...
Com ho veieu? La part més gratificant de la nostra feina és veure que sí que hi ha hagut un canvi d'hàbits i veure que aquest pacient ha millorat. No sempre és fàcil, llavors aquest acompanyament de vegades té moments més complicats que altres i depèn del pacient encara més, però la part més gratificant és aquesta.
Sí, sobretot és que el pacient entengui que formem com un equip, no? Si hi ha el pacient nosaltres, llavors amb aquest equip treballem conjuntament i el nostre objectiu és, ens agrada, que puguin, a part de millorar, que puguin fer les coses que havien deixat de fer a nivell, doncs mira, pujar un pis més, doncs això per nosaltres és aquesta part gratificant, que sigui aquest acompanyament. Molt bé, moltes gràcies. A tu. A tu.
Doncs ara us toca a vosaltres. A veure, la majoria dels que esteu aquí, per no dir gairebé tots, heu participat a les sessions amb l'Aleix i la Bibiana. Què, doncs ara us toca a valtres. Heu gaudit? Heu fet algun canvi? A mi sí que m'agradarà. No? Rafael, a tu t'ha agradat? A mi m'ha agradat, sí. Es van fer una cosa com unes gomes...
que s'estirava peses, aixecats i seures de la cadira. Exercicis de moviment per no estar tanta estona assegut i parat. Helena, què ens pots explicar tu? A mi m'ha agradat molt. Han donat un paper per fer exercici a casa. Jo ho faré amb ma mare.
i m'agrada molt el que he explicat molt els nois i tot bé. Van fer-ho, com bé deien, amb exercicis divertits, perquè entre activitat i activitat ens poguéssim aixecar i poguéssim estirar les cames...
I també ens van explicar que per incloure diferents, per poder fer petits canvis dins de la nostra vida diària, per exemple, en lloc d'agafar un ascensor, poder pujar les escales. Creieu que vosaltres podeu fer algun canvi? Heu incorporat algun canvi?
Jo sí, perquè si veig la tele i fan l'anunci, puc acercar-me i anar pel pis o el sol, després seure una altra vegada. Jo ja pujo les escales del pis. Alguna cosa més que teniu ganes de compartir?
Posar-te un dia com concret per fer algun exercici de YouTube o cardio. Ens van explicar que a part del cardio també és molt bo fer força, exercicis de força. I no estar tan sentat perquè el temps de durada t'afecta molt els músculs, els munyons, etc. Assentadilles, no? Exacte, sí. I per què van dir que anava bé fer exercicis de força? Qui se'n recorda?
La musculatura.
Va molt bé per la longevitat, que hi ha uns estudis segons els menys i tot això que allarga la vida. Set anys, van dir, potser? Sí, crec que sí. Solament fent força. Sí, sí, fent exercicis de força, que sí, a mi també em va impactar. Set anys més, tu. Jo l'altre dia vaig pujar quatre garrafes d'oli a casa. Bé, doncs això ja en tens per un parell de mesos. Tens per un parell de mesos. Bé, algú és algú.
Gràcies. Vam acabar aquests tallers, els vam acabar amb una xerrada amb famílies també, que van venir i vam poder gaudir.