Sintonitges Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimecres, Baix Gaià, és 11 de març, dia de Santa Ologi, i ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. Altafulla, costes de l'Estat, ha adjudicat la redacció del projecte per renaturalitzar els extrems del passeig. L'Ajuntament ja ha manifestat que vol implicar-se en la proposta i dur la debat en el marc del Comitè de la Platja.
A Roda de Barà, l'alcalde preveu que el poliún industrial de l'Abanar creixi gràcies al futur enllaç amb la P7. El consistori considera que el nou accés a l'autopista facilitarà l'arribada d'empreses i millorarà la connexió logística del municipi. I a Torredembarra, l'Ajuntament vol portar els punts liles més enllà de l'oci nocturn. Per exemple, a la Fira de la Salut, que es farà el 14 d'abril, se'n sumarà un durant tot el dia. Se'n muntarà, volíem dir, un durant tot el dia.
Això que estan escoltant és Baix Gaeldi, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix Gael, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimecres. Bon dia i bona hora.
Vas abrigada avui o què? Aquest matí feia fred, eh? Doncs sí, vaig amb una jaqueta de llana sobre del vestit i a més a més l'anorac cordat fins a dalt de tot, eh? Mare de Déu! És la humitat, la humitat aquella que fa que la sensació tèrmica jo crec que sigui inferior al que marca el termòmetre.
Déu-n'hi-do. Sí, sí. Sònia Camí, bon dia. A Roda Ràdio, aneu tan abrigats o teniu calefacció? O estufa? Bon dia. Tenim calefacció, tenim calefacció. Però la jaqueta me l'he tret fa, no sé, uns minuts, eh?, abans de començar l'info de Baixgallà al dia. Així que també fa molt fred, avui fa un fred que apela. Abrigueu-vos bé.
Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona de Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix gaia al dia, l'escalfor personificada. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. A veure, aquestes sensacions de fred, són això, només sensacions, o és que ha fet fred de bo aquesta nit i aquest matí? Tenim ganes de saber quin temps ens acompanyarà el dia d'avui, així que connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Bipérez, hola, molt bon dia.
Bon dia, situació tranquil·la la que tenim per endavant aquest dimecres a les comarques de Tarragona. Sí que tornem a despertar molta humitat i una altra vegada, per tant, hi ha boires. Sobretot s'han format d'una forma molt més extensa cap a les valls del Priorat i a la conca de Barberà, a hores d'ara prop de la vall del Francolí o del Gallà. Aquesta boira és molt més densa, però s'ha d'acabar dissipant. Per tant, aquests núvols que ja tenim una mica més cap a l'interior acabaran retirant-se.
Igualment, a partir de migmatí, sobretot migdia, arribaran d'altres núvols molt més alts, sense pluja, s'ha de dir, però que acabaran deixant el cel força carregat, especialment ja a primeres hores de la tarda, després de dinar, aproximadament 3, 4, 5 de la tarda, el cel que acabarà una mica més ensupit, a gran part de l'àmbit tarragoní, però remarquem, sense pluja.
el vent més aviat feble, una mica de marinada aquesta tarda, mar plàcida, i la temperatura agradable. De fet, pujarà un palet de respecte ahir i tindrem moltes temperatures màximes voltant als 17-18 graus. N'estem pendents a la xarxa.
Moment ara per fer un cop d'ull a la premsa d'aquest dimecres 11 de març. Repassem les portades dels diaris i comencem per casa. El primer és el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui, pel que fa a Medi Natural, titula El parc natural de Prades ja no té marxa enrere. El govern presenta al Cuber una proposta definida amb 22 municipis i 38.900 hectàrees.
Més coses a Tarragona. Avui hi llegim. La Quinta de Sant Rafael es recuperarà després de més de 20 anys abandonada. L'Ajuntament destinarà 1,2 milions d'euros a recuperar l'edifici ubicat al parc de la ciutat i se li donarà un ociutadà encara per definir. La fotografia de portada que acompanya aquest titular precisament és la Casa Puig i Valls, coneguda com la Quinta de Sant Rafael, que per cert està catalogada com a bècil.
Més coses. En mobilitat, Reus duplicarà el nombre de places públiques d'aparcament dissuasiu. I en cultura, més de 80 produccions audiovisuals van rodar-se a Tarragona l'any passat. Un parell de qüestions més. Sota mateix de la capçalera del mes. Pel que fa a l'àmbit sanitari, l'Hospital Sant Joan de Reus comemora els 15 anys del seu trasllat al campus Vallissens. I pel que fa a esports i a futbol...
Fer del Nàstic un equip competitiu, poderós a les àrees i sòlid al nou estadi són els reptes d'immediats del nou míster dels gran Pablo Alfaro. Raquel, canviem de publicació, agafem ara el diari de Tarragona. Què destaca avui?
Doncs la que envio una mica marxes forçades, perquè m'estic llegint la contra del Golfos de Tàrraco del Carles Marquès, que hem de recomanar, perquè mira, dona la torre, parla d'una proposta que us explicarem aquí a Baixgallà el dia. Però va, me'n vaig a la portada del diari de Tarragona que ens diu que la Unió Europea s'arrepenteix ara d'allunyar-se de les nuclears, es penedeix.
d'aquesta decisió. Von der Leyen diu que va ser un error i Macron diu que reforcen la sobirania. La imatge és de la proposta gastronòmica que fa el diari de Tarragona, que és la segona gira gastronòmica que ha començat a Cambrils. Veiem aquí uns xefs preparant carxofes i ens parlen de la reina carxofa.
En educació demanen paciència als pares per les places perquè està a 20 dificultats per aconseguir places a I3. Diuen que les famílies organitzaran una manifestació el pròxim divendres.
Parlen del parc natural de les muntanyes de Prades, que serà realitat a l'estiu, i a Reus l'incivisme causa el 75% d'incidents en contenidors pneumàtics. I en plana internacional ens expliquen que Pedro Sánchez no és el primer que s'ha negat a cedir-los de les bases als Estats Units,
perquè Franco i Felipe González ja ho van fer el 1973 i el 1986. I parlant de la guerra a l'Orient Mitjans, expliquen que la Cambra de Comerç suspèn missions comercials. Han ajornat la visita a Irak i han suspès les visites de Jordània i de l'Iban. És el que destaca avui el diari de Tarragona, que per cert té un suplement de l'espai de l'estudiant de Valls, amb les claus per decidir el futur.
Més enllà de la premsa del territori, Sònia, repisem també què diuen aquest dimecres les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs avui comencem amb la portada de l'Ara. Diu que les contradiccions de la Casa Blanca generen més incertesa global. Cada cop són menys clars els plans dels Estats Units sobre la durada de la guerra i el seu objectiu.
El conflicte agreuja la divisió europea i l'Euríbo registra l'escalada diària més gran en gairebé 20 anys. La imatge de la portada és del partit d'ahir, diu el Barça, surviu de Newcastle. El resultat, un a un. Sagrada família creu sense vestides. L'estructura que corona la Torre de Jesús del temple ja és del tot visible.
I altres temes que destaca l'Ara és que el govern vol ressuscitar la línia de tren de l'interior de Catalunya. També 390 milions per a l'escola concertada per resoldre'n el finançament. I les muntanyes de Prades seran el segon parc natural més extens.
Continuem amb la vanguardia. Van der Leyen troba un error la reducció de l'energia nuclear a la Unió Europea. La presidenta de la Comissió Europea, que va tancar centrals a Alemanya, impulsa petits reactors i és criticada per la vicepresidenta Teresa Rivera.
També hi veiem en aquest cas la imatge de Dubai, diu que perd la Brillantó, una de les principals destinacions turístiques del món, recordem-ho. Continuen en estat de xoc pels atacs de l'Iran, com mostra aquesta imatge insòlita d'un carrer buit, en aquest cas, com comentàvem, a Dubai. L'Iran i Israel tenen menys pressa que Trump per donar la guerra per acabada.
Parla també de la Divisió Europa-Espanya, critica la líder de la comunitat europea per haver enterrat el dret internacional. També parla de la DEU Abraise Echenique, un mestre de la literatura de Llatinoamèrica.
Sobre la Champions, 1 a 1, diu un Barça gris, rescata un empat in extremis a Newcastle. Parla també de la Generalitat, que rescata el vell pla del tren entre Lleida i Girona. I sector en crisi, el govern invertirà 391 milions a l'escola concertada.
El periódico. L'Europa insta els estats a abaixar l'IVA de la llum per la guerra. La gasolina i el dièsel superen la barrera dels dos euros per litre. La iniciativa de Brussel·les podria suposar una rebaixa del 15% del rebut, que en el cas de les llars implicaria una despesa de 200 euros menys a l'any.
L'Iran amenaça d'expandir la guerra i eliminar Trump. Von der Leyen provoca una tempesta amb el seu discurs sobre l'ordre mundial. La imatge de la portada del periódico d'aquest dimecres és de Junqueras i Illa en l'acte institucional de l'any Josep Irra.
Diubilla i Junqueras apel·len al sentit de país. El president fa una crida implícita a Esquerra Republicana a actuar amb responsabilitat en un acte institucional al Palau en plena negociació dels pressupostos. Sánchez esquiva el debat de la Nació i el Senat davant la seva minoria parlamentària.
Parla també que el govern desbloqueja el parc eòlic experimental de Roses. Pla de la Diputació de l'Àrea de Barcelona reivindica com a destí cicloturístic gràcies al tur. Parla també, en aquest cas, de Mercadona. Diu que obté 41.900 milions en vendes i un benefici de 1.729.000.
Són xifres de l'any 2025 i José Alberto Marín diu que tenim una normativa d'habitatge Frankenstein. Acabem les portades amb el punt avui, que titula Redefinir l'àrea metropolitana. Abans, amb una segona aprovació, la tramitació del Pla Director Urbanístic, que substituirà el de 1976.
En la crònica al dia d'ahir d'Irene Casellas, Quan la guerra ens toca a tots, titula Un tram triomfalista fa baixar el preu del petroli mentre els ayatolars diuen que qui acabarà amb la guerra serà l'Iran. Altres cròniques que hi trobarem avui en el diari és una d'Anna Serrano, repesca de l'eix ferroviari transversal, i una de David Portavella, l'escut social que ve de l'Iran.
I en l'esportiu, un gol de penal de l'Amin, el 96, a lleuja el Barça Newcastle. El resultat, doncs, un a un. Aquests són els titulars d'aquest dimecres 11 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià el dia.
Sònia repassava la portada de l'esportiu i deia un gol de la mínima al minut 96, a greuge no, a lleuge, el que ens va lleujar, marxar amb un empat a un del camp del Newcastle, els que seguim la Champions. A tot cas, a veure què passa dimecres de la setmana vinent.
Moment ara per l'opinió, moment per l'anàlisi de l'actualitat que cada dimecres ens ofereix el periodista, escriptor i editor Òscar Ramírez Dolcet, que tenim ja més que ben instal·lat als estudis del de Fuller Ràdio. Òscar, bon dia, benvingut. Molt bon dia, gràcies. Jo sóc del Newcastle. Tu ets del Newcastle? No, jo sóc de qualsevol equip de futbol anglès. I sóc anti-Barça i anti-Madrid, amb la qual cosa tot quadra. Saps que no et feia seguint el futbol?
Només segueixo el futbol anglès, de fa molts anys. Crec que el futbol, de fet, l'essència del futbol és la del futbol anglès. La resta diuen que és futbol, però són coses diferents. El que és el concepte de futbol es juga només a Anglaterra. Jo ara no faré tertúria perquè... Jo segueixo el Barça i ja està. Per cert, que hi ha eleccions, et tocarà anar a votar, eh? Aquest diumenge. Has de fer soci del nàstic o de...
d'equips més petits, d'anar-te millor que no, perquè... És igual, no en parlem. Poteu-li foc al camp i a tota la directiva. Ai, ai, ai, mare de Déu, el Marc ens en parlava el dilluns i ens ho explicava. És una vergonya absoluta. És terrible. Sí, sí, mai ha anat tan malament i al final el problema jo crec que és només la directiva, que és la que ha de fotre al camp i no canviar quatre entrenadors en dos anys. És una vergonya absoluta.
Déu-n'hi-do. No parlarem d'esports avui, sinó que parlarem del sector primari. Ho farem ara de seguida, però abans, Òscar, permeta'm que et pregunti per una notícia o un titular que ahir ens va deixar caure en aquest estudi. La Pepi Miró, l'entrevistàvem i li vam preguntar per què fèieu, què havia fet, i ens va dir, mira, doncs ara no fa gaire i he escrit un conte que és el meu estil, perquè l'Òscar m'ho ha demanat, que està preparant alguna cosa així, coral,
I vam dir, doncs, demà que tindrem l'Òscar, li preguntarem si ens pot avançar alguna cosa. Sí, sí, us ho avanço tot, no hi ha problema. Estem preparant la quarta entrega del llibre de l'Altafulla en, que vam fer l'Altafulla en negre, l'Altafulla en verd, l'Altafulla en bruixa, i un any fem l'Altafulla en blau, al voltant de tots els elements blaus que té, que són molts, al municipi d'Altafulla. Llavors, entre altres convidats i convidades...
Hi ha la Pepi Miró, que ens ha fet un conte amb il·lustracions de la Núria Rianbau, i que complementarà aquesta obra, aquest recull, on hi haurà autors de sempre i altres autors nous. Està aquí a Podoler. Hi ha enguany, fins i tot hi ha un autor de Costa Rica, que ha fet unes poesies al voltant d'Altafolla. Fa poc que va estar aquí, al nostre poble, i va fer diverses poesies. Per tant, serà la quarta entrega de l'Altafolla en blau.
Molt bé, això serà, suposo, al voltant de Sant Jordi? Ho presentarem el dia 18 d'abril, dissabte 18 d'abril, dos quarts de dotze, a la Pallissa de l'Era del Senyor, perquè us ho apunteu tots i totes. Home, i tant. 18 d'abril, 11.30, a la Pallissa, Altafulla en blau. I ja et puc amansar, si vols, també allò en primícia, que l'any que ve farem l'Altafulla en rosa, val?
Si encara estem oberts i estem vius tots, doncs... Esperem que sí. Esperem que sí. Ah, no ho sé, en pas que va Trump. Igual ens li queden fer una coma. Si no en Trump ho farem un altre. Però l'any que ve farem l'Altafollet Rosa. Veus? Ja hem posat resposta allò aquell interrogant que ahir va deixar el Pepi Miró aquí al programa. Tot fos això, es pregunta i ja està. No hi ha cap secret a Alemanya.
Òscar, va, centrem-nos ara sí en el sector primari. El govern català presentava a principi de setmana el Pla de la Vallana 2026-2028, una estratègia amb 25 mesures per enfortir el sector de la fruita seca i garantir el futur d'aquest cultiu que és històric, especialment a casa nostra, al Camp de Tarragona, on s'hi concentra la major part de la producció catalana. Per aquells que no n'hagin sentit gaire parlar.
Aquest pla té en compte iniciatives com la creació d'un hub de sanitat vegetal de la fruita seca, accions per millorar la productivitat i la modernització de les explotacions, noves eines de promoció de l'avellana catalana o projectes per millorar el rec, això per frenar aquesta davallada del sector que en les últimes dècades ha vist reduir de manera molt important la superfície cultivada i també el nombre de productors que al final desanimats han acabat arrencant els arbres.
Escolta, és un punt d'inflexió o és el que ja han començat a insinuar molts pagesos que sí, que està molt bé tot això del pla, però potser arriba una mica tard? Exacte, jo estic d'acord amb el que diuen molts pagesos i amb el que diu també el Sindicat Unió de Pagesos, que està molt bé que arribi a aquest pla.
Que és necessari però que arriba molt tard perquè els últims anys aquí s'ha permès que el sector anés perdent amb un degoteig constant, diguem, d'inoperància de l'administració, de totes les administracions. Aquí parlem del govern català, parlem del govern de Madrid i especialment d'Europa.
que durant molts anys ha anat imposant les seves PAC, les polítiques agràries comunitàries, que el que han fet ha estat anar ofegant tot el sector. S'ha pagat per arrencar Avellaners més que pagar o apostar per programes que permetés tirar endavant aquest tipus de conreu. S'ha permès, i això ho ha fet a Europa, que ofegant el sector de la pagesia, en aquest cas espanyol,
es potenciés l'Avellana Turca, per exemple, que no és ni molt menys de tanta qualitat com pot ser l'Avellana de l'Adeo Perreus o la de Brunyola, que són les dues que tenim aquí, i això evidentment ha portat a la situació actual...
en la qual molts pagesos estan arrencant avellaners. I ara que estan arrencant avellaners, molts d'ells perquè estan morts, perquè no s'han cuidat, perquè tampoc s'han preocupat de generar algun tipus de pla que permetés un rec constant i continu, ara arriba aquest pla. Clar, arriba tard. És bo que arribi, clar, però arriba molt tard. Tinc la sensació que ara quan llegia algunes de les coses que inclou tot aquest projecte,
Que hi ha una aposta per recerca i per innovació, però que això, al cap i a la fi, és una cosa que trigarem uns quants anys a veure-ho.
No sé si... Manca de solucions més immediates. O de resultat per la temporada, que és el que hem de salvar. La recerca ja s'està fent fa molts anys. L'IRTA, l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària, fa anys que està intentant generar algun tipus de sistema...
o d'eina que permeti garantir el futur de l'avellana des de l'àmbit de la recerca. Això ja està succeint. De la mateixa forma que també ara se parla molt de salut vegetal, d'intentar evitar les plagues i totes les malalties que agafen els avellaners. Això també s'està treballant fa molts anys. El problema no és que no existeixi, el problema és que
garantir una salut vegetal comporta una inversió important que no hi ha hagut fins ara per part de l'administració, ho ha hagut d'assumir tot el pagès, i el pagès no dona més de si, perquè se li paga molt malament el quilo de l'avellana, que a vegades es ven molt més car, i no pot assumir més despeses, perquè el gasoil, ara ja, que es parla sempre del gasoil, ara està pels núvols, però ha estat sempre car. I perquè falta aigua, que crec que és el problema que s'ha d'anunciar d'aquests últims anys, no?, amb una fequera tan extrema.
Clar, però ha faltat aigua que, per altra banda, a altres llocs no ha faltat. S'hauria pogut solventar d'una forma el problema de la mancança d'aigua. Perquè de fórmules n'hi ha, eh? Portar cuves i més cuves. Quan ha fet falta, s'ha de portar aigua on no n'hi ha hagut. Però clar, sembla que l'Avellana sigui la germana pobra per l'agricultura, no? Que no passa res si és mort...
I com està agonitzant, sí que ens importa. Tornem a l'origen del tema, no? Estava molt bé que ara tothom simuli que facin aquest pla, però ara de què s'arreix? Si està tot desballestat, està tot mitjagònic, no?
I després hi ha una altra cosa que també cal tenir en compte, que és que cal fer, és a dir, tot aquest hub que es vol fer, totes aquestes polítiques i plantejaments que fa ara, aquestes 25 mesures, no es parla en cap moment que s'ha de fer pedagogia entre la societat perquè la gent compri Avellana de casa. Aquesta és una altra. Mira, m'ho tenia preparat, eh? El fet que l'Avellana formi part de la identitat del Camp de Tarragona i potser d'això no en som prou conscients.
Com tantes altres coses que no coneixem del sector primari. Si no fas pedagogia, aconsegueixes que molts consumidors, per no dir tots, donin l'esquena a un producte local, que apostin per comprar avellana sense mirar d'on arriba, que torno a repetir, la gran majoria arriba de Turquia.
Quan realment el que has de fer és, escolta, hem gastat quatre dinerets més i ajudar el pagès local i sobretot comprar qualitat, perquè al final a la gent ho hem de menjar, m'entens? No estic dient que l'avellana turca contamini, però, ostres, si hem de menjar avellana, que no en mengem cada dia un quilo, mengem un grapat cada dia, que és el que s'ha de menjar, que a més és molt bona per la salut...
Menja ta vellana de casa. Per tant, fem també programes d'implementació a la societat que permetin fer aquesta pedagogia i dir, escolta, saps què passa? Que el que ens succeeix aquí no succeeix a altres països. A Itàlia, la noixola, la famosa vellana, la cuiden com si fos la reina de la casa, com cuiden la poma del 39 Alto Adice, com...
Com collen els formatges, els vins i altres coses que fan allà. I a França fan el mateix. El producte local té una rellevància molt important, té un plus. Que aquí no té aquest plus. I la Vallana, reitero, la de Reus, la de la D.O. Reus, que al final són 140 i escaig municipis que formen... També els municipis del Baix Gaià formen de la D.O. Vallana Reus, eh?
142 municipis. Saps què passa? Que de la vellana, com jo he estat fins fa poc temps, que avui he deixat per temes de feina el responsable de comunicació de la DEO, Pavellana de Reus, puc una mica parlar d'aquest tema, també, no? Llavors, t'ho dic en aquest sentit, no? Ostres...
si tenim l'Avellana i dels 190 municipis que hi ha a la província de Tarragona, 142 en formen part, estem parlant d'un producte que està implementat, implantat, més ben dit, a tot arreu, a la nostra cantonada. Gastem-lo, consumim-lo, parlarem-ne bé. És tot al final, està molt bé aquest pla, però aquest pla complementem-lo amb això, també. L'hem de consumir. Ara no estic fotent la bronca als consumidors, estic fotent també la bronca a l'administració, però entre tots fem una mica d'esforç.
Per cert que els pagesos han aprofitat també, ja que aquests dies està parlant de l'avellana i d'aquest pla del govern, per denunciar que encara estan esperant els ajuts per als avellaners morts per la sequera. I aquí hi ha un altre valor, que és el de la lentitud administrativa i de tota la paperassa i burogràcia que els pagesos han de fer quan el que els tocaria és ser a la terra i cultivar.
Exacte, molt bé. El país ha d'estar al camp conreant, fent la seva feina. No el porti vostè en un despatx i fer-li fer 40.000 tràmits burocràtics per donar una ajuda que et tardaran més a cobrar-les que la cobra, que és una altra vergonya absoluta. És l'etern problema de sempre. El polític no baixa a peu de carrer, en aquest cas a peu de camp. No van al camp a veure com aquell senyor...
a cotxe a l'esquena cada dia hores i hores i hores per conrear aquell producte és molt bonic opinar i crear polítiques transversals que sempre es posa a la boca a tothom la transversalitat des d'un despatx, això és molt fàcil però en capaç s'ha de baixar de peus a terra mai millor dit Òscar ho haurem de deixar aquí estarem atents també aquest pla com afecta directament a la terra donem-li una oportunitat però vaja no arriba malament però arriba molt tard
Que vagi molt bé. Igualment. L'Escar Ramé de Olcet cada dimecres aquí a l'anàlisi de l'actualitat, l'espai d'opinió de Baix Gaialdia. Nosaltres ens plantem en els darrers minuts d'aquest primer tram de programa i això vol dir que tenim una nova pàgina musical en català. Avui amb les Montses que han publicat la meva essència, el quart senzill de la seva nova etapa artística. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara.
L'opció de ser veritat, sé qui soc.
Nadar a la mà amb totes les meves pors i acariciar els errors. I passejar amb un somriure, tranquil·lament per l'abisme. No cal ser llum per brillar la foscor, només saber-hi com viure. No pot ser tossir de ser el millor nodal.
Bona la torre, la ràdio de Torredambarra.
Ona La Torra us convida a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Divendres 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, us esperem al Pati del Castell. Allà estrenarem en primícia Es fa llarg esperar, una obra de Pep Puig i Saït El Cadaui, dirigida per Carles Marquès, amb Carme Canyelles, Jordi Sunyer, Joan Carles Blanc, Sílvia Mercader, Enric Bonan, Anna Plaza i Raquel Martínez.
Vine a celebrar el Dia Mundial del Teatre. Representarem en viu un dels actes i, posteriorment, el dia 27, podreu escoltar tota l'obra completa a la nostra sintonia. Divendres, 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, al Pati del Castell. T'hi esperem!
Ei, ei, que ja pugen. Tranqui, no és un castell. Es comença la Torre de Set.
Som de la torre, vivim la torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la torre de 7, el programa casteller dels nois de la torre, on a la torre al 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'Una la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També, presencialment, entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona.
Tens temps? Fins el 19 de març. Pressupostos participatius 2026. Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El president de la Generalitat, Salvador Illa, assegura que honorarà l'acord d'investidura amb Esquerra perquè Catalunya gestioni l'IRPF i demanar als republicans que aprovin els pressupostos tal com va fer el PSC quan era l'oposició.
I deixem dir-vos una cosa, el millor de les intencions, i no ho entengui, no ho entengui, per favor, no és el meu abogut a la cooperació, no demano res que jo no hagi fet en el passat. Anys 2023, tancament del govern de coalició en aquell moment de vostès amb Junts, el PSC, amb un resultat electoral superior a un vot a la seva força política, va donar suport als pressupostos, pensant en el bé del país. Jo no tinc cap dubte que tots els grups d'aquí pensen en el bé del país.
I deixem dir-vos una cosa, el millor de les intencions, i no m'entengui, per favor, no és el meu abogut a la cooperació. Esquerra li ha retret per la seva banda a Illa que li costi fer més complir acords que augmenten la sobirania de Catalunya que no pas d'altres. El president ho ha desmentit. Avui recordem Illa de respondre a totes les preguntes dels grups parlamentaris en matèria de pressupostos.
I en plana internacional, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha assegurat que el compromís de la Unió Europea amb el dret internacional és central. Von der Leyen ha rectificat així després de les crítiques rebudes per afirmar al dilluns que el bloc comunitari ja no pot confiar en el sistema basat en regles. Ha reconegut que la Unió Europea es va fundar com un projecte de pau i ha destacat el seu compromís ferm amb la pau amb els principis de la Carta de les Nacions Unides i amb el dret internacional, que és avui tan central com ho era en el moment de la seva creació.
I pel que fa a la mobilitat, un accident a la P7 entre Cels i Massanet en sentit Girona deixa encara només un carril obert i provoca retencions importants en aquest pont. També hi ha cues a la P7, però en aquest cas entre Montornès i La Roca i entre Barberà i Santa Perpètua. A banda també retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat i a banda la boira densa dificulta la circulació en diversos trams de la P7, la P2, la C35 i també la Nacional 240.
I pel que fa al servei ferroviari de l'R3, s'ha resta oler de forma parcial entre la Garriga i Ripoll. Només circularan la meitat dels convois que ho feien abans de l'accident de Gelida. Renfe ha indicat que el temps de trajecte entre aquestes dues estacions serà superior també a causa de les limitacions de velocitat que encara hi ha a la línia pels treballs de millora de la infraestructura.
I els Mossos han detingut 10 persones i han desarticulat una organització criminal internacional vinculada a la camorra i dedicada al tràfic de drogues a gran escala. El grup estava arreglat a Barcelona i enviava grans quantitats de substàncies a Itàlia amagades a l'interior de camions de fruita o pollastre, entre d'altres mercaderies. La banda hauria fet 15 enviaments des del febrer del 2025, tant per carretera com en ferris que sortien des del port de Barcelona. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Noticias en xarxa.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio. Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Com estan? Aquest és el nostre programa de proximitat. Ens fem ressò de tot el que passa a casa i avui, per exemple, si han d'omplir el dipòsit del cotxe, els expliquem que el preu del diesel a les gasolineres de la demarcació s'ha disparat un 24,1% en els últims 10 dies, coincidint amb l'esclat de la guerra a l'Iran. I se situa en una mitjana
d'un euro amb 82 cèntims per litre. En el cas de la benzina, l'increment ha estat de l'11,3% i el preu ja arriba a un euro amb 73 cèntims. I davant d'aquesta escalada, el sector del transport ha reclamat al govern espanyol un paquet d'ajudes per evitar haver de repercutir els nous costos als clients. En fi, preparin la butxaca.
Ara deixarem aquesta qüestió de banda i rebrem l'artista multidisciplinar Ismail Lozano i després, com cada dimecres, farem les maletes per embarcar-nos i marxar ben lluny de vacances. Això sí, en un viatge que serà radiofònic. Aquí ens espera tot això i més. Som els de Baix Gai al Dia.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.
Doncs avui a Baix Gaià el dia obrim les portes dels estudis d'On la Torre per rebre l'artista Ismael Lozano, que és un home amb molta, amb tenta, amb moltes idees i amb ganes de compartir-les i bé i de dinamitzar la cultura aquí al Baix Gaià i per això tenim moltes ganes de saber què porta entre mans. Molt bon dia, Ismael. Molt bon dia.
L'Ismael, que va obrir un espai per donar vida a tot el que TAMI, una nova entitat artística que tenia entre mans, ho va fer al carrer 11 de setembre, número 11, i bé, això ha anat creixent, s'ha...
canviat, hi ha hagut una metamorfosi i avui ens ho ve a explicar aquí en primícia al programa del Baix Gaià perquè bé, està oberta a la ciutadania i ara en donarem els detalls fem una mica de memòria i expliquem que l'Ismael va obrir aquest espai conjuntament amb la pintora d'Altafulla Marta Balanyà
Com un espai on crear, on compartir què hi ha en tot el procés creatiu. Ismael, va néixer una mica amb la voluntat d'atençar l'art i d'oferir també l'oportunitat de trobar-se a l'entorn de les manifestacions artístiques. És veritat. Amb la Marta Balanya vam pensar que vam fer una...
Una associació i sobretot una associació on pogués haver-hi multidisciplinar, on les persones, on la ciutadania se pogués, un punt de trobada.
centrat en el món de la cultura, de l'art i del pensament, de la reflexió. Tant ella com jo, preocupats una mica per cap a on van les derives avui en dia en els mitjans de comunicació com en la manera de...
d'actualitzar el món, vam pensar que aquesta idea era molt positiva i ho vam iniciar buscant un local, vam tindre la sort de trobar un espai bastant gran i al principi vam començar a treballar només al taller, després vam afegir tallers per infants, que vam estar tot l'any,
I finalment vam crear un grup de diàleg, que es diu Diàlegs amb Caliu, on persones tant d'Altafulla com de Torre d'Embarra,
Algú del Tarragona també. Cada 15 dies plantejaven un tema, jo l'investigava i després ho posàvem tots en comú. De veritat que va ser una experiència molt engrescadora. I d'aquesta idea va néixer...
la inquietud de generar una mica més un espai més actiu i amb la Marta vam decidir que podíem, com el local és molt gran,
que podien canviar una part d'aquest espai i convertir-lo en galeria d'art i en centre cultural de ple. Molt bé. Doncs això és el que venim avui a explicar, que hi ha hagut aquest canvi i és la novetat. Una galeria d'art que entenc que anirà acollint exposicions temporals. Sí, cada mes, la nostra idea és que cada mes hi hagi una exposició
que durarà aproximadament unes tres setmanes. D'aquesta exposició, sigui bé per la temàtica o sigui bé per la tècnica, plantejarem una sèrie de xerrades amb diapositives i documentat tot del que parlem.
La idea és que dimarts i dijous de cada setmana n'hi hagin xerrades i anirem enviant tot el dossier de què és el que farem cada mes.
I que la gent pugui sàpigar que de 7 a 9, aproximadament, la idea és una oreta i mitja, dos, els dimarts i els dijous pugui vindre a Tami i trobar un espai on pugui dialogar, aprendre, posar en valor, descobrir i conèixer altres persones amb una sèrie d'inquietots similars.
Molt bé, doncs una galeria d'art que és una oportunitat per als artistes tenir un lloc on exposar, on també trobar-se amb el públic, que també és com un factor que és una part important també del procés, veure la recepció, com reacciona el públic davant de l'obra.
Llavors, entenc que ja estic començant a fer aquesta recerca de possibles artistes, però suposem que això comenceu una mica els de casa. La Marta Balanyà serà la primera a anar a exposar. Doncs sí, és la primera. Després ja tenim aparaulat tres artistes més, que encara no sabem quines dates podem tindre.
Però la nostra idea inicial i el que és més important és que una galeria d'art acostuma a ser un espai on la gent no té una predisposició a entrar. Llavors, el tema de les nostres activitats culturals dintre de cada un d'aquests tempos en els que hi ha l'exposició és el que nosaltres intentem oferir als artistes.
O sigui, la idea és que durant la teva exposició, fixa't, n'hi haurà aquesta activitat, n'hi haurà un taller, el dissabte podem fer un monogràfic destinat al còmic o a la creació espontània o a el que sigui, a fer etiquetes de vi, qualsevol cosa. I per què? Perquè al final d'aquest temps que està l'exposició a l'artista,
se li pugui donar un petit dossier amb totes les activitats que s'han fet i les persones que realment han rebut, han pogut entrar dintre de la galeria per veure de manera indirecta la seva obra, que això és el que pretenem, que hi hagi la major quantitat de gent possible que pugui veure aquesta obra, perquè si no el fet d'una galeria sense cap altra funció és bastant excloent i intentem que sigui algú molt inclusiu.
Clar, per això també tot aquest calendari d'activitats que teniu previst, perquè aquests diàlegs amb caliu, per exemple, els mantindreu? Anireu fent aquestes trobades quinzenals? Doncs sí, la veritat és que la majoria de la gent que participava ens hem estat trobant contínuament, si no és perquè hem coincidit en un lloc, en una activitat o en una altra, i tothom comentava que a veure quan es començàvem
I res, la idea és que abans de final d'aquest mes ja es comencem la primera de les noves trobades. I bé, és un espai molt maco perquè és la pròpia gent la que decideix en 15 dies d'antelació quin és el tema que vol tractar. I llavors mostra molt quina és la preocupació de la gent sobre l'entorn, l'ecologia...
els models de política, els problemes d'urbanisme... O sigui, anem tractant temes molt heterogenis que desmitifiquen allò que moltes vegades en les tertúlies de bar s'hi diu que la gent no es vol preocupar de res i que passa de tot. La veritat és que...
Si la gent s'apropa amb aquests diàlegs, descobrirà que no és veritat, que hi ha molta gent que està molt engrescada en molts temes i que vol trobar solucions i que intenta participar i donar noves expectatives, encara que el panorama sigui fosc. És maco trobar aquest grup que aporta llum a la situació actual.
Molt bé. Si algú vol fer el pas i vol prendre part d'alguns d'aquests diàlegs, ho aneu penjant a les xarxes i també entenc que ho aneu publicant allà al vostre espai? Doncs sí, ho tenim tant a Instagram com a LinkedIn com a Facebook. Tenim el nostre espai que és Tami Associació.
doncs aquí podeu trobar tot el que anirem fent. La setmana que ve es comencem com la Marta Balanyà, és una persona que la seva manera d'exposar els seus sentiments són molt gestuals, es comencem amb l'expressionisme abstracte,
I tindrem quatre xerrades, bé, explicant una mica els inicis, els personatges, obres enigmàtiques, obres importants i cap a on va actualment l'expressionisme abstracte. Bé, una mica és, de cada una de les exposicions, trobar un fil conductor
per aquestes xerrades de coneixement. La idea és que durant 40 minuts es faci una petita exposició amb una pantalla, imatges, referències, anècdotes i després el grup posi en valor què és el que ha trobat. No pretenem que siguin masterclass
de cap tipus, sinó el contrari. El que volem és que la gent s'apropi i participi, doni la seva opinió i el seu sentiment, que moltes vegades des dels models d'ensenyament s'ha construït una idea molt elitista de la cultura o del món de l'art i no és veritat, no és veritat. Hem de desmitificar aquesta realitat i l'única manera és participant i donant l'opinió.
Doncs xerrades també per entendre, o si més no per percopsar, que de vegades la paraula entendre no és el que hem de fer davant d'un quadre, és més aviat emocionar-nos o deixar-nos embriagar fins i tot per aquest expressionisme en el cas de la Marta Balanyà,
I et volia preguntar, Ismael, també per com és aquest espai, perquè estàvem explicant que les xerrades també dinamitzaran la galeria perquè no es percebi com un lloc tancat, perquè es tingui aquesta sensació que s'hi convida a entrar. I com l'has concebut, la galeria, en el sentit...
que, clar, pot ser que vinguin, no sé si escultors fins i tot, o artistes que potser tenen obres de gran format o de petit format. La galeria sempre ha de tenir aquesta versatilitat per acollir qualsevol manifestació pictòrica, escultòrica, etcètera.
Doncs sí, ho hem tingut en compte. La veritat és que hi haurà gent que és d'aquí de Torrenambarra, de tota la vida, i que quan entri dirà, ostres, però això no era un gimnàs? I ara, uau, quin canvi. Doncs sí, hem generat un espai totalment diàfan,
dintre de les nostres possibilitats amb una bona il·luminació que és totalment imprescindible com a artista és una de les coses que normalment els artistes ens queixem que la il·luminació no acaba de ser el correcte per mostrar les seves obres doncs aquí ja veureu que
Hem cuidat molt aquest tema i l'espai permet penjar una obra, si no recordo malament, tenim un espai per poder penjar dos obres, una obra de 6 metres podria cabre i una altra obra de 4 metres,
dos obres de 4 metres, amb la qual cosa podem fer tant d'obra molt petita com d'obra gran. I la veritat és que podem acollir tant escultura com muntatges, o sigui que, i si algú volgués algun tipus d'experiència molt més interactiva, ja ho aniríem mirant a través de pantalles o del que fos necessari per poder donar una bona presentació
de la inquietud de l'artista. Molt bé. Si hi ha artistes que ens estan sentint, evidentment, Ismael, esteu oberts a rebre propostes per tal d'anar exposant, perquè suposem que el que voleu és anar fent exposicions una darrere l'altra perquè tinguem sempre alguna cosa a visitar.
Doncs sí, ara mateix, tant la Marta com jo, estem dintre dels dos grups d'artistes que hi ha a la zona, el de Grob, que gestiona el Jordi Morera i la Sibila, aquí a Torredembarra, com el d'Artistes d'Altafulla.
Doncs amb aquests dos grups, diguem que el que va d'aquest any ja el tenim mig cobert, si no cobert del tot. I la veritat és que estem oberts a descobrir noves inquietuds i anar planificant. La nostra idea és d'hi ha recorregut.
I ens agradaria poder fer tot el nostre projecte, que una mica l'hem programat almenys a tres anys vista, amb la qual cosa en tot aquest temps tenim molts mesos per moltes activitats que jo crec que poden ser molt engrescadores pels espectadors.
Sou una bona colla entre el grup i els artistes d'Altafulla, sou força pintors, no? Perquè no sé si és la bellesa de la llum aquí o de la zona, però sembla que tenim com una mena de pol d'atracció també per gent amb sensibilitat artística, no? En el sentit que som municipis relativament petits però que aglutinem força pintors.
Doncs sí que és veritat. Hi ha una inquietud i gent que, a més, que desconeixem, que estan aquí, que estan pintant. Hem de pensar que han vingut molts estrangers, que venen amb moltes inquietuds i que segur que desconeixen que hi ha aquests grups i que estan fent coses molt interessants.
Estem oberts a anar veient i a anar sentint què és el que volen mostrar i la veritat és que jo crec que sí, que el lloc és el clima sobretot fa que la...
El poder treballar a l'aire lliure a partir del mes que ve ja passarem a tindre molts mesos de bonança amb bones temperatures i això fa que la gent s'animi a pintar el carrer, a fer esbossos i després es veu amb aquesta inquietud, amb aquesta inquietud de producció.
Parlant d'inquietud i de producció, tenim una colla aquí a Torre d'Embarra i que fan un programa a Ona a la Torre, Sagrada Esparta, que també estan aglutinant molts artistes, escriptors, sobretot de tot el Baix Gaià i més enllà, que són els de Sagrada Esparta, que ara també han creat una editorial...
on publicen la Platea Magazine, aquesta revista que des d'aquí us recomanem moltíssim. A més a més, ara publicaran també diferents obres literàries.
Avui a l'informatiu del Baix Gaià hem parlat del nou llibre d'en Josep Lleixà amb il·lustracions, aquarel·les d'en Jordi Roig Morera. També heu fet vincle amb Sagrada Esparta i ens consta que part de la maquinària, les impressores, les guillotines, o sigui, les teniu també al vostre espai.
Doncs sí, com us hem dit, ja és un espai amb unes dimensions considerables i una part del que és el taller, parlant amb la Fer i el Víctor, van considerar que podien participar i estan treballant allà amb la producció.
I a part, amb ells col·laborem i intentem fer-nos feedbacks per això. Amb el Jordi Morera, que és un dels artistes que, si no recordo malament, exposarà el pròxim mes no a l'altre...
Una de les activitats que volem fer és fer una presentació del llibre amb el que ha participat ell i, bé, doncs, és una de les activitats. La nostra idea és que la gent vingui, descobreixi l'espai i que si creu que aquest espai és adient per fer alguna activitat cultural, una presentació d'un llibre, un poemari, o sigui, qualsevol cosa,
Ho parlem perquè aquesta és la nostra iniciativa, la nostra idea és la de generar un espai de pulsió, de convivència, de tolerància, de participació i d'integració de la comunitat.
Doncs dins d'aquestes activitats per cert plantejàveu ja des de bons inicis la vessant més terapèutica de l'art teràpia Ismael, teniu intenció també de fomentar activitats relacionades amb aquest concepte? Doncs sí, això va néixer una part per la pròpia formació jo vinc del món de la història de l'art però centrat en la filosofia pràctica
La Marta Balanyà, la meva companya de taller, ella és metge, i el seu marit, l'Adolfo Gómez Papí, que ara ja ha jubilat, havia sigut el cap de pediatria de Joan XXIII, amb el qual el tema de les activitats relacionades amb l'art i la medicina formava part de les nostres inquietuds.
Bé, estem en contacte amb un parell, tres, amb tres psicòlegues que estem intentant començar a lligar la possibilitat de fer alguns tallers d'arteràpia per intentar ajudar a pal·liar situacions que són a vegades molt complicades
i que la gent creu que a vegades tot es redueix a una vertent de parlar, però hem vist que a vegades la comunicació escrita, l'expressió més artística, trenca un segle de vincles emocionals
per donar sortida a les preocupacions i una altra manera d'exposar allò que no sabem trobar en paraules. És una de les nostres iniciatives que a veure si les acabem de perfilar, perquè ara mateix estan molts fronts oberts i, com diem, primer tancarem un, després un altre i anirem construint a poc a poc el nostre espai de convivències.
Molt bé, doncs així, Ismael, la cita més immediata, per quan la tenim? Doncs comencem aquest dimarts amb una xerrada i ja anirem penjant quines són les temàtiques que donarem. Tenim l'exposició de Marta Balanyà fins al 23, si no recordo malament. Ja la podem veure llavors? Ja es pot veure.
i sobretot estar atent a les xarxes i anar veient què és el que anem publicant i sobretot demanem el boca a boca i que la gent senti que allò que s'ha construït no és una cosa particular sinó que és comunitari.
Fantàstic. Doncs així ens apuntem, que ja podem anar a veure aquesta exposició de la Marta Balanyà fins al dia 23, el pròxim dimarts dia 17. L'horari el tenim, el d'aquesta xerrada que fareu en torn de l'expressionisme? Les xerrades seran totes de 7 a 9. La idea és no acabar més enllà de les 9. Algunes vegades les coses s'han...
S'han dilatat més, però, bueno, perquè la gent està a gust i el tema és molt frissant, amb la qual cosa, doncs, bueno, no hi ha problema. Però la nostra idea és que duri una horeta i mitja, dos màxim. Molt bé. I l'horari de la galeria també seria aquest, de 7 a 9...
No, l'horari de la galeria, la idea està en obrir de 5 a 9. D'acord. I els dissabtes pel dematí també estarà obert i per la tarda també.
D'acord. Doncs des d'aquí us desitgem moltíssima sort. Esperem que ens aneu lodrint molt l'agenda que totes les setmanes compartim amb els nostres oients perquè els dilluns i divendres sempre oferim propostes perquè la gent surti de casa, perquè socialitzi, perquè pugui tenir una vida més rica, plena d'incentius per poder visitar els municipis de la contornada.
i esperem que des de Tami aconseguiu que aquesta nova galeria d'art, al carrer 11 de Setembre, número 11 de Torre d'en Barra, sigui no només un epicentre cultural, sinó també un revulsiu, perquè entenc que també Ismael, com un dels objectius que et marques, és fomentar la creació artística. No només acollir-la, exposar-la i donar-li visibilitat, sinó també contribuir a que es desenvolupi, no?
Sí, és veritat. La idea, i generar sinèrgies, perquè amb Grob havíem parlat també de generar vincles amb la peixateria, aquest grup que fa un any que va néixer i que està també tirant endavant activitats molt positives i amb ells la idea era fomentar treballs conjunts i veure de quina manera ens podem...
Ens podem ajudar, que no sigui mai un espai de tancament, al contrari, que si algú o alguna galeria vol també col·laborar amb nosaltres o mira, m'agradaria que aquest artista també es posés al meu espai, doncs estem oberts a tot això i més, sempre i més.
Molt bé, doncs des d'aquí ens anirem fent ressò de totes aquestes activitats que aneu promovent. De moment, ja ho sabeu, aneu a visitar aquesta exposició de la Marta Balanyà fins al dia 23 de març, teniu temps per fer-ho.
La galeria està oberta de dilluns a divendres entre les 5 i les 9 del vespre, dissabtes de matí i tarda, i alhora podreu gaudir també de totes aquestes activitats paral·leles, dels diàlegs amb caliu, d'aquestes xerrades d'art i de tot el que vagi sorgint, perquè és això, amb aquesta obertura de mira segurament que us arribaran...
propostes que poden ser fins i tot sorprenents per a vosaltres mateixos. Doncs, Ismael, ha estat un plaer que hagis vingut a compartir aquestes novetats aquí amb Ona la Torre, Roda de Barà Ràdio i Altafulla Ràdio, el programa Baix Gaià al dia. Seguirem en contacte i també oferim els nostres micròfons a donar veu a aquests artistes que vagin exposant o que vagin passant pel carrer 11 de setembre.
Moltes gràcies a vosaltres per la vostra col·laboració i per fer ressò de qualsevol activitat cultural que hem de fomentar, perquè la cultura acaba sent una eina per transformar i per redefinir allò que sembla que és inamovible. Doncs que així sigui. Una abraçada, Ismael. Fins la pròxima. Moltes gràcies. Adeu.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. On anem? Als Països Bàltics.
Doncs som-hi, ens endinsem en aquest viatge. Avui ens acompanya la Pilar González. Benvinguda, Pilar, com estàs? Hola, Sònia, molt bé. Doncs vinga, explica'ns on vas anar exactament i per què vas escollir aquest viatge. Doncs mira, vam estar als països bèltics, que són Estònia, Letònia i Lituània. I per què?
Doncs mira, ens feia molta il·lusió i era un viatge, bueno, va ser a l'agost de l'any passat, va ser un viatge familiar amb el nostre fill. Tenia que ser a l'agost perquè era quan ell tenia festa, no?, vacances, perquè ell treballa. Nosaltres, com que ja estem jubilats, doncs no és el cas, però bueno, ho volíem fer tots tres junts i també, el maco d'aquest viatge és que ho vam programar tots tres.
Planes els viatges amb molt de temps o vas sobre la marxa? No, no, sobre la marxa res, tot està calculat. Sí? Sí, sí, per trobar un bon vol, un bon preu, i els hotels també, o a Irbanvia, depèn del viatge, tot s'ha de fer amb una atelació de tres mesos. Que no hi falta a la teva maleta? Que no hi falta un bon calçat.
Imprescindible, no? Imprescindible. Comentaves que vas fer aquest viatge amb família, sí? Amb qui ho vas fer? Doncs amb el nostre fill Gerard i el meu marit, el Ramon, i jo, els tres. Molt bé. Quants dies hi vau estar? Doncs en principi volíem estar set dies, però quan ens vam començar a engrescar...
Agafar informació d'aquests tres països era una llàstima, ja que estàvem allà no fer els tres països, no? Estònia, Letònia i Lituània, per ordre, no? El primer està a l'Estònia, el del mig Letònia i el de baix de tot Lituània.
I així es van començar, doncs, deu dies. Bueno, en principi eren nou, però després vam dir, ostres, ja que estem allà a Estònia, Tallín, no?, que és la capital, qui no s'arriba a veure Finlàndia, que és només agafar un vaixell, no?, que van de càrrega també de cotxes i tot, i passem el dia al cinqui.
perquè l'apartament el teníem en ple centre de Tallín, i Tallín està tocant el mar. O sigui, que era perfecte per fer el 5, ja que estàvem allà. I és el que vam fer, vam dir. Veu allargar el viatge. Sí. Molt bé.
Viatges amb assegurança? Doncs en aquest cas no, perquè la nostra, diguem, la targeta sanitària, doncs ja entra, no? Ja ens poden visitar, no?, perquè és un país europeu. Amb quin mitjà de transport hi vau anar?
Doncs quan vam començar a planejar aquest viatge havíem dit d'agafar un cotxe de lloguer i això, però esclar, conforme vam anar abriguant com funcionava el transport públic i és fenomenal, no cal un cotxe...
I, a més, una puntualitat, bueno, res a veure aquí, no? I vam dir, doncs, per què no gaudir amb trens o, per exemple, bussos, no? I, bueno, la vam encertar, la veritat, perquè amb un cotxe no sempre vols allunyar-te molt lluny, no?
i clar, no et coneixes tampoc les... com aquí, no? Llavors, ni que vagis amb GPS, estàs una mica patint de ui, m'he equivocat, ui, que no arribo, que tinc la visita, se m'està tirant l'hora a sobre...
I en canvi en transport és que si algú vol anar, jo li recomano transport públic. Què va ser el primer que et va sorprendre en arribar? Bueno, moltes coses. La gent és superamable, no? I sobretot, una cosa que ens queda meravellada, a part dels pobles preciosos que tenen, és la netedat.
i el respecte que té la gent. Això m'agradaria poder-me l'haver endut amb una maleta cap a Catalunya, perquè s'està desmillorant molt, i allò és que tenen una... no sé, per exemple, en un tren, no? Se li va caure a un nen petit un trosset, però un trosset petit, al terra, i jo el vaig observar.
I el nen no s'havia adonat, no? I la mare li diu amb els seus idiomats que t'ha caigut. El nen es treu el cinturó, s'ajuda... Però com aquests detalls, qualsevol... És que tot està net, tot. Com era l'agenda del lloc, doncs? Com la descriuries?
Bueno, nosaltres anàvem amb una cosa afegida, bona, que tant el Ramon, el meu home, com el nostre fill, tots dos saben anglès. Es defensen bastant, no? No és el meu cas, però com que ja el portava amb ells, ells feien de traductor quan jo amb algú li volia donar... Bueno, les gràcies a això sí que m'ho vaig aprendre seguida, que ja no me'n recordo...
però quan anem a un país sempre les gràcies, com es diu, amb el seu idioma, el bon dia i adeu, el més bàsic, no? I m'ho aprèn, però el que passa és que després ja se m'oblida, quan ja no ho pratiques. Bé, preguntava que com és la gent d'allà?
La gent és molt amable, sobretot quan a vegades el no tenir el mateix idioma et prive una mica de poder-te expressar una mica millor, però com que aquest era el cas sobretot del meu fill, que és molt obert, doncs quan anàvem a comprar alguna cosa o al restaurant jo li deia pregunta això o allò, i el meu fill s'enrotllava allà, mira això o allò, i clar,
ho agraeixen molt, no?, que sàpigues anglès i això, molt bé. Quin paisatge o racó no oblidaràs mai? Buà, són molts, són molts. Llavors ens explicaràs, no?, de què vas visitar, però vaja, un que diguis, això no oblidaré mai a la vida.
Tallín, per exemple, i Riga és una preciositat. És com si estiguessis amb una postal i estàs allà dintre. Són unes places precioses i com que tot això va quedar derrocat amb la guerra...
doncs moltes cases les van poder, clar, les van tenir d'acabar de derrocar i van quedar moltes esplanades i aquí doncs van invertir en fer monuments macos i una cosa que veus constantment són estàtues.
No he visitat uns països que tinguessin tantes estàtues, però maques, eh? I grosses, i et veus allà petit i dius, però quina cosa més maca, no? I els jardins, els jardins tots verds, cuidats, allà ningú tira res, és fantàstic, la veritat. Et vas sentir ben rebuda?
Molt, molt. Sí, sí, sí. I sobretot jo portava una motxilla tipus bolso a darrere i jo anava convençuda, encara que m'havien dit que era un país molt segur, tant els tres, no? Jo vaig dir, bueno, bueno, però...
La motxilla, aquest bolso hi anirà davant. Doncs va anar davant meu, el pit, va anar el primer dia, perquè el segon dia quan vaig veure que la gent que està allà, és que et sent segura i el més raro és que quasi no veus policies.
Què dius? On són les policia? Doncs no. I vam agafar diversos friturs, que són visites guiades, i el primer que vaig preguntar, dic, aquí jo em sento, em se'n sentim molt segurs, però i la policia? Diu, és que tenim molt poca policia.
I vaig pensar, mare meva, que hi hagi poca policia, però és que és cert, no... A casa et vas sentir segura en tot moment. Sí, sí, totalment, totalment. Hi havia, digues, digues... No, inclús a la nit, no, perquè com que els vam agafar a Urban Vies, no, o per booking, com que anàvem tres, vam pensar que era millor un apartament...
que cadascú tingués la nostra habitació i després el menjador, per estar tots tres junts. I l'ideal era això, a Herbambies o això o altre. I molt bé, perquè allà esmorzàvem a casa...
i, bueno, a casa, perquè la fèiem de seguida a casa nostra, no? I ja ens anàvem esmorzats, no? I llavors, doncs, el més ja ho fèiem allà on ens agafàvem, que ja també teníem llocs per poder dinar bé, que ho recomanaven, ens havíem vist bastants YouTube, que això també ajuda molt, no? Saps què passa? Que això ho hem fet moltes vegades, això de fer-ho per compte nostre,
I cada vegada vas sabent més, i cada vegada ho fas més ràpid un viatge, muntar tot això. I mentre ho estàs fent, ho estàs gaudint. Ho estem gaudint tant que dius, ostres, quan ja estàs allà, dius, mira, que ben preparat, és una mica, una mica no, bastant, a la teva mida.
En canvi, clar, amb una agència, sí, no t'has de preocupar de res, però no vius el viatge així, perquè nosaltres també hem anat segons a quins països, a Egipte, per exemple, no pots anar per compte teva. Has d'anar amb un guia i tots en grup, no? I clar, et diu l'agència, això és el que hi ha. Ai, és que jo em voldria quedar un dia més. No, és que ha de ser... I bueno, ja canvies el xip, dius...
Doncs ja està, és això el que hi ha i m'adapto a el que hi ha. Hi havia xoc cultural? Vana? Hi havia xoc cultural? Xoc cultural, com vols dir? Ah, vale. Sí, vas veure moltes diferències. Doncs estan bastant preparats pel turisme, eh? El que passa és que són uns països que se'ls nota que estan arrencant, no?,
que no és com Praga, per exemple, que porten molts anys endavant. Això són uns països que s'han sortit de tota la tragèdia de la guerra que van tenir i l'han reconstruït.
i clar, doncs diguem que porten menys anys de turisme però s'han posat les piles però ràpidament, eh? Molt bé, molt bé Què té aquest lloc que no en té cap altre?
Mira, jo vaig quedar enamorada de la gent, la cultura de la netedat. La cultura que estàvem fent cua al tren perquè arribés puntualment alhora. Comptant aquí amb Rodalies, això ens va semblar que estàvem en un altre món, però encara més, no?
I la cultura de que ningú passa endavant. Me'n recordo que jo buscant una cosa al bolso, ells dos van passar re, uns metges endavant, el meu home i el meu fill, jo em vaig quedar darrere. I bueno, re, va ser uns segons, no? Però tota la cua es va quedar parada.
Jo després em vaig disculpar al darrere amb les mans com dient, ai, perdó, no? I tots, res, res, res, com amb el seu idioma, no? Vull dir que aquí més d'un ja hagués dit, ei, passa o passo jo, no? O et donen així una mica, va, va, allà no, no? Una tranquil·litat i una educació.
Quin clima hi vas trobar? Fantàstic, perquè mira, aquí l'estiu passat que feia tantíssima calor, a tot Catalunya, clar, aquí Roda també, però allà, doncs, fresquet. Clar, vam estar deu dies que vam dir...
Anàvem amb unes jaquetes primes i màniga curta, doncs, sota, no? Perquè és que no feia fred. Però, esclar, com que sortíem d'hora al matí i tornavem tard al vespre, llavors sí que màniga curta no, no? Però molt bé, molt bé.
Comentaves que us vau allotjar en un apartament, diferents apartaments, vaja. Sí, en cada ciutat ens vam agafar un apartament, una carta. Bé, en un d'ells era una caseta, que això em va fer molta gràcia, era una caseta com a Londres, que hi ha les cases aquestes, com li diuen? Que hi ha el primer pis i el segon.
Bé, ara no surt el nom. Doncs la típica casa, no? Que quan entres, des de fora veus que el pis de dalt és de la mateixa casa, no? I ens va fer gràcia. Abaix tenia la cuina, una cuina i un menjador gros, i després pujava-les un pis...
Unes escales i amb el primer pis allà teníem dues habitacions, un altre menjador i un lavabo. I molt bé, la veritat és que en totes vam agafar que estaven superbé netes
i nosaltres també vam quedar com bons catalans, perquè tots els deixàvem impecables, net, net com ho havíem trobat. És més, agafàvem la brossa l'últim dia i ens l'emportàvem, i perquè això de l'aerbanvia tens una puntuació doble,
Per a aquell que no ho sàpiga, la puntuació és, tu li has de deixar, nosaltres vam estar tres dies en cada lloc, has de deixar una molt bona puntuació o dolenta, depèn de com et trobes a l'apartament. Si t'estan venent, que és un apartament amb tot nen, que tenen cafetera, tot això...
A l'últim dia, a Urban Via t'obliga que facis una enquesta, si no t'ho estan recordant. Doncs clar, nosaltres la veritat és que era injust posar cap pega. I llavors donaven bona puntuació. Quan el que va de lloguer dona la puntuació que ells creguin...
creguin que... Convenient, sí. Convenient. Doncs després li obliguen al propietari a donar una puntuació dels llogaters que han estat. Llavors, bueno, ens posaven màxim puntuació perquè, bueno, ho deixàvem tot superendreçat i com ha de ser, no?,
Com hauria de ser, sí. Com hauria de ser, clar. I, bueno, després també ens feia molta il·lusió quan et veus que l'altra persona ha sigut superamables, supernet... Bueno, jo crec que ha de ser així, perquè a més que no estàs a casa d'un. Per exemple, vam estar a...
a un altre apartament que tenien molts llibres, no?, que normalment deixen l'apartament o la casa sense llibres, però bueno, aquest tenia llibres i hi havia un lletrero que posava, cuida els llibres com si fóssim teus. Nosaltres vam agafar diversos perquè ens feia gràcia veure les fotos que hi havia i tal, i ho vam deixar al mateix lloc, com ha de ser, no?,
Sí, sí, hauria de ser així sempre. Pilar, compres molts souvenirs quan vas de viatge? No. A lo primer comprava molts, però després no. Compro pels més a prop i després per nosaltres sempre un record. En aquest cas, un dels records que eren més així són unes cassetes, aquestes cassetes,
que van pintades amb la teulada vermella i tal. I, bueno, és així com de ceràmica, no? Com d'un pam de gros, no? I això sí, perquè és un detall que cada vegada que el veig allà al menjador dic, ai, el viatge aquest, que xulo. Vinga, explica'ns què vas visitar durant la teva estada.
Doncs mira, vam començar per la part de dalt, que és Estònia, i allà vam estar, la ciutat és Tallín, i vam estar visitant Tallín, que és preciosa, de debò, és maquíssima, i totes les terres són empadrats,
i és tot molt maco. Allí el segon dia vam agafar el vaixell per visitar el Sinki, concretament Finlàndia, i allà vam passar tot el dia, vam anar super d'hora,
I el segon dia vam visitar això, Finlàndia, no? I que imagineu-vos de l'apartament que està al ple centre, com que tenim el mar allà mateix, vam anar el dia abans...
per no agafar res, perquè eren les 4 de la matinada. Sí. Caram. Sí, sí. I llavors vam fer el primer dia des de l'apartament a agafar el vaixell, quan teníem amb un pas normal. I teníem 12 minuts. Doncs ja sabíem que sortim, com que depenien només de les nostres cames, que ningú ens vingués a buscar ni res, en 12 minuts arribàvem allà.
i això ho vam fer i a la tornada també vam anar a peu i molt bé i allò també vam a Finlàndia vam agafar un fritur i amb un guia super maco i ens va explicar es va tirar fins i tot mitja hora més de l'hora que li tocava perquè deia nosaltres veníem d'aquí però havia gent que venien de
d'altres llocs, o d'Andalusia, o saps? I diu, sou un grup tan agraïts, i no ens coneixíem entre nosaltres, diu que us hi aniré, per compte meu, us hi aniré a ensenyar una cosa que no us podeu anar sense això, no? I sí, sí, i ens ho va fer després, com que el fritur és una cosa que no és un preu tancat,
a partir de 5 euros però s'ha de ser molt rata per donar 5 euros perquè l'home es va tirar quasi 3 hores doncs pots pagar el que tu vulguis
I el que passa és que quan veus que una persona s'implica tant i està sobrepassant la feina aquell del seu temps de dir, va, li dedico 20 minuts més o mitja hora perquè m'hi sento bé amb aquest grup, doncs clar, que menys que fer-li un bon detall, no? I la gent, si jo veia que...
A molts li donaven 50 euros. Bé, nosaltres anàvem 3, li vam donar 50 euros. Però hi havia uns que anaven 2 i també li vam voler donar 50 euros. En canvi, vaig veure algun bitllet de 10 que vaig dir, oh, que ridícul, no? Però bé, cadascú és com és. Què més vas visitar?
Doncs bé, els primers dies vam fer això, vam fer Estònia, després l'endemà ens vam anar a passar el dia a Finlàndia i després diversos pobles de per allà, com un que es diu Ragbere,
que, bueno, allà vam menjar la típica sopa d'allà, utilitzen molta patata, molta patata, el bòndigues, bueno, com un tipus rinxat, no?, i tal. Aquí vam estar visitant, bueno, tots aquests pobles, i després ja, al cap dels tres dies, ens vam anar cap a l'Etònia. Vam agafar un tren,
Vam agafar un tren i llavors ens vam portar fins a Riga, que és la capital. I també superxulo, també supercèntric, perquè tot això ja estava buscat expressament.
I llavors, doncs, aquí vam estar fent Riga, no?, que a Riga hi ha molts pobles i Rondale, bueno, hi ha molts pobles, per no atabalar la gent. Diré que hi ha molta cosa per visitar i museus també, en fi.
I aquí també vam voler fer un free tour perquè és com t'enteres de la gent, com viuen, com a què es dediquen i una mica la història també d'aquest país, no? I després de Letònia vam estar a Lituània, que és l'últim de baix de tot, no?
I a Lituània també hi havia moltes coses interessants, trajectes entre tren i autobús. Vam visitar Siulialli, Caunes, Vilnus, que és la capital preciós,
I trencar-hi. En aquests països hi ha bastants castells per visitar i tot això. No ens vam perdre ni un. Bé, algú sempre et deixes, no? I bé, va estar molt bé.
Va estar molt bé, sí. Vam agafar un petit vaixell que donava una volta al voltant d'un castell que hi havia. I amb aquest vaixell hi cabíem uns 40 persones o així. Com una barqueta, diguem. Vam estar donant la volta per tot...
tots els angles del castell, el veus des del mar, no? I pots fer fotos i, bueno, també t'ho diuen un guia, doncs també et diuen, mira, aquí, això, allò, no? I molt bé, també. Pilar, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'On Anem. Que vagi molt bé. Vinga, gràcies. Adeu.
Baix Gaià al dia. T'expliquem el territori.
Arribem nosaltres ja a la recta final d'aquesta nova edició del programa, però va, després d'haver marxat de viatge i haver aterrat novament el Baix Gaial, el que farem serà reflexionar. Sònia, explica'ns, quina és la cita que has escollit per aquest dimecres? Doncs vinga, vull una cita de Mark Twain, escriptor i periodista estatunidenc, que va dir Un home amb una idea nova és un boig fins que la idea triomfa.
Doncs que les idees triomfin. I tant. Que hi hagi molts bojos. Exacte, exacte. Els bojos aquí portant-nos idees. Doncs marxem d'aquesta manera. Sònia, Raquel, que acabeu de passar un molt bon dia. Ens trobem demà.
Bon dimecres a tothom. Igualment, adeu-siau. I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat, el de Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio. Ara marxem, però demà ben puntuals. Ens hi tornarem a posar, com sempre, i els esperem. Cordials salutacions d'un servidor, Eduard Virgili. Passi-ho bé.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril, el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge.
Ei, ei, que ja pugen. Tranqui, no és un castell. Es comença la Torre de Set.
Som de la Torre, vivim la Torre. T'agraden els castells? Vols saber què passa a plaça, al local d'assaig i a dins la pinya? A la Torre de Set, el programa casteller dels nois de la Torre, on a la Torre, el 107.0 de la FM, t'expliquem l'actualitat castellera, entrevistes, anècdotes i alguna caiguda, però només de riure.
I si no sé, què és un 3 de 7? Doncs escolta el programa i així no preguntaràs a la pinya. La Torre de 7, el programa casteller que et posa els castells a l'alçada de les orelles. Els dimarts a les 8 a Ona la Torre, al 107.0 de la FM.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També presencialment entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona.
Tens temps fins al 19 de març. Pressupostos participatius 2026, Ajuntament de Torre d'en Barra. Proposa, vota i decideix. Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia. On a la Torre? La ràdio de Torre d'en Barra.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram. El president del govern