Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra. Valors a l'alça. Reflexionem sobre el món que ens envolta des de l'òptica dels valors, l'ètica i la filosofia. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa-te'n sense compromís.
Ona la Torre, la ràdio de Torre d'en Barra, la teva ràdio de proximitat. Només hi ha un espectacle que integri totes les arts i només hi ha un espectacle que integri tots els conflictes interns de l'ésser humà. Moments d'òpera Cada setmana et proposem un viatge a través de les més impressionants obres de la història de la lírica. Moments d'òpera amb el Pergals Aran. Si lui convien de refiser l'any
On a la torre? La ràdio de Torredembarra. El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
Guai, ara he arribat aquí al cine i no sé quina pel·lícula triar, n'hi ha tantes? M'has fet córrer, eh? Això és que no escolta Sèrie R. Però què, Sèrie R? Sèrie R, el programa de cine que fan a la ràdio. Doncs ja portem vuit temporades, eh? Què dius ara?
Vuit temporades parlem de les notícies, de sèries, de totes les estrenes, tenen seccions, tenen de tot. Les estrenes te les expliquen les de cada setmana, o sigui que si ho escoltes sabràs quines pel·lícules mirar. Mira, de fet, vine amb mi, entrem en aquella i a veure si xalaràs. Sèrie R, un programa de cine en sèrie i en sèrie. Atenció.
Bon dia. Benvinguts i benvingudes al ple ordinari del mes de desembre. Abans de començar, excusarem la presència del primer tinent d'alcalde, el Raül Garcia, que ha sigut pare fa uns dies. Aprofitem per donar-li l'enhorabona a ell, a l'Aibet, i la benvinguda al Jan. I al senyor Joel Ramírez, que per qüestions personals no assistirà a aquest plenari. Dit això, comencem, doncs, amb el primer punt.
Sí, el primer punt és aprovació si sigui s'escau de l'acte del ple corresponent a l'assessor ordinària dut a terme en data 17 de novembre del 2025. Moltes gràcies. Doncs passem a votació. Vots a favor? Vots a favor de l'equip de govern, CUP, Alternativa i Partit Popular. Abstencions del Vox. Moltes gràcies. Següent punt, senyora secretària.
El següent punt és de ser de compte dels acrits dictats per a l'alcaldia i les reajudaries delegades des de la darrera assessor plenària, números del 2502 al 2774 de l'any del 2025. Es dona per a les avantatges les avantades. Següent punt, senyora secretària. El tercer punt és de ser de compte dels acords de la Junta de Govern local des de la darrera assessor plenària.
Ens donen per les avantats i les avantades. Següents punts, 4 i 5, vam parlar a la Junta, que els faríem conjuntament. Si vol, llegir els acords en dos punts i després entraríem al debat, a explicació i debat dels dos punts i votaríem. Quart punt, dictamen en què es proposa l'aprovació de la delegació de l'Ajuntament de Tornembarra a favor del Consell Comarcal del Baix Camp del Servei de Tractament de la Fracció Orgànica de Residus Municipals.
El primer punt és aprovar la delegació de la competència del Servei de Tractament de la Fracció Orgànica de Regions Municipals a favor del Consell Comarcal del Baix Camp. Segon punt, aprovar i exposar la despesa per import de 81.213 euros, encara que l'aplicació pressupostària
E-2026-25-1621-227-201 de l'exercici del 2026. El tercer punt és formalitzar la delegació de la competència a través del conveni que consta com a anex entre l'Ajuntament de Torrenbarra i el Consell Comarcal del Baix Camp i facultat d'alcalde de l'Ajuntament per la signatura del conveni en representació de l'Ajuntament.
El quart punt és comunicar el present acord al Consell Comarcal del Baix Camp per tal que em prenguin coneixement i els efectes que tramiti l'aprovació de l'acceptació de la delegació per part de l'òrgan que sigui competent i posteriorment procedeixin a l'assinatura del conveni amb la major gravetat possible. El 5 punt és comunicar el present acord al Departament de Residus i Neteja Viària de l'Ajuntament i a la Intervenció Municipal.
El tercer punt és designar la persona que ocupi un lloc de treball de cap del Departament de Residus i Neteja de Via Pública i el Regidor de Residus i Neteja Viària per al seguiment de les prestacions establertes en el conveni que consta com a nex i per establir un canal directe de comunicació amb els responsables.
de la societat Secomsa i, si s'escau, amb el Consell Comarcal del Baix Camp. A més a més, aquestes persones integraran la comissió de seguiment en representació de l'Ajuntament. I per últim, el setè punt és que una vegada signat el conveni, per amb dues parts, i totes a terme, a part del Consell Comarcal del Baix Camp, les publicacions pertinents i l'enviament a registre de convenis de la Generalitat de Catalunya, publicat per part de l'Ajuntament, el conveni al seu portal de transparència.
El centre punt és dictamen en què es proposa l'aprovació de la delegació de l'Ajuntament de Torre d'Embarra a favor del Consell Comarcal del Tarragonès de la gestió del tractament de la fracció resta dels residus urbans.
El primer punt és aprovar la delegació de la competència de la gestió del tractament de la fracció resta dels residus urbans a favor del Consell Comarcal del Tarragonès. El segon punt, aprovar i exposar la despesa per import de 687.187,16 euros amb càrrec a l'aplicació pressupostària 2026-25-1621
guió 227001 de l'exercici del 2026. El tercer punt, formalitzar la delegació de la competència a través del conveni i consta com anex entre l'Ajuntament de Torrenbarra i el Consell com a alcalde del Tarragonès i facultar l'alcalde de l'Ajuntament per la signatura de conveni i representació de l'Ajuntament.
El quart punt és comunicar present acord al Consell Comarcal del Tarragonès per tal que em prenguin coneixement i als efectes que tramiti l'aprovació de l'acceptació de la delegació per part de l'òrgan que sigui competent i, posteriorment, procedeixin a l'assignatura del conveni amb la major gravetat possible. El tercer punt és comunicar present acord al Departament de Residus i Neteja Viària de l'Ajuntament i a la Intervenció Municipal. El tercer punt és designar la persona que ocupa el lloc de treball de cap del Departament de Residus i Neteja de Via Pública i al Regidor de Residus i Neteja Viària per al seguiment de les prestacions establertes.
en el conveni que consta Comanex. A més a més, aquestes persones integraran la comissió de seguiment en representació de l'Ajuntament. I el setè punt, una vegada assignat el conveni per amb dues parts i totes a terme per part del Consell Comacal del Tarragonès les publicacions pertinents i l'enviament al registre de convenis de la Generalitat de Catalunya publicat per part de l'Ajuntament el conveni al seu portal de transparència.
Molt bé, moltes gràcies. Doncs bé, portem aquests dos convenis diferenciant el primer, el del punt 4, el del form. El que fem és renovar un conveni que es fa anualment, però que aquesta vegada per recomanacions també de la Secretaria de l'Ajuntament.
ho farem en blocs de quatre anys perquè no té cap sentit. Aquest conveni de delegació és fruit que amb dos consells comarcals tenen aquestes competències delgades i per tant per la nostra condició de municipi de menys de 20.000 habitants i per tant renovem aquest primer que és una continuitat del servei que fèiem. La diferència amb el segon, el que sí que fem amb el de Cirusa,
de la fracció rebuig és que per primera vegada deixem de gestionar aquests residus a través de l'empresa Grinyó i passem a la mancomunitat de Cirussa com a clients. Si ve cert, en algun moment, com ja havíem tingut en informativa,
serà interessant en els propers exercicis, començar a mirar la possibilitat de formar part de la moncomunitat, però si més no, ara el que farem serà entrar com a clients. A efectes numèrics, d'entrada hi haurà un estalvi d'aproximament uns 50.000 euros anuals a Cirusa, però també el fet de no estar sotmesos a la variació del mercat
sinó acordar-ho amb un més tu a tu, també amb el Consell Comarcal com a mitjancer per aquesta delegació de competències. Aquestes modificacions, convenis que s'estan fent, s'està produint molt en tot el debat de la gestió dels residus que ha de haver en el futur.
Cirusa, per exemple, té un plantejament d'expansió important per donar garanties públiques a l'hora de valoritzar tot el residu. I en el tema del form, sí que hi ha una petita pujada, perquè som de classe 2, d'un punt, però no serà significatiu. Tot i així, portem a aprovació aquests convenis i al debat del ple perquè puguem parlar. Així que dit això, el senyor Sacristán té la paraula.
Bé, bon dia a totes i a tots. Nosaltres considerem que en aquest sentit anem pel bon camí, en aquest cas concret. Considerem que el que hem dit sempre, que els serveis públics han d'estar guiats només per criteris públics i de necessitat social i que no poden ser objectes de criteris de mercat. Per tant, des d'aquest punt de vista podem arribar a compartir aixòs.
Però no compartim el tema que entrem com a clients quan directament hauríem d'entrar a dins la mancomunitat amb tots els drets que tenen tots els municipis que hi ha. Sé que és una cosa que ha costat entrant i que sigui com a clients, però crec que sí que hem de remar cap a entrar a la mancomunitat amb ple drets de tots els municipis. Per què? Perquè en teoria totes les mancomunitats es reuneixen cada X temps i tots els municipis tenen dret a vot.
inclús algun municipi en cas d'empat té dret a dos vots crec que és cap on hem d'anar cap a la manca comunitat a no ser que en un futur proper aquest ajuntament decideixi internalitzar aquests serveis de nivell municipal que és cosa que òbviament no farem a curt termini per tant ens abstindrem perquè sí que estem d'acord en el model però considerem que el circuit que s'està autoritzant no és l'adequat molt bé, moltes gràcies senyor Sacristal, senyor Fuget
Gràcies, bon dia. Primer de tot, felicitar el senyor Rol Garcia per la seva fatalitat. Tot i que avui no està aquí, doncs, evidentment, és una llàstima perquè aquests punts que avui toquem els porta ell i... Seria bé poder...
comptar amb la seva presència per tocar petits temes que sí que de vegades no són dels que creem més oportuns. Votem el favor, senzillament per coherència, perquè entenem que s'està començant a fer un camí correcte en quan anem cap a un sentit més públic del servei i en aquest cas amb la comunitat ja sé que això se'ns permetrà.
Per això ho tenen a favor, tot i que no compartim una part d'aquest procés i tot i que no compartim que se'ns hagués apujat els impostos tant fa dos anys, però al final buscàvem una empresa i un servei molt més econòmic. Molt bé, moltes gràcies, senyor Fuixet. Senyora Gómez, senyor Ramírez ha sortit per alguna ausència. Moltes gràcies, senyor alcalde. Bon dia a tothom i també m'adhereixo a les felicitacions per la paternitat del senyor García.
Bé, en aquest punt ja ho vam estar explicant a la comissió informativa. Nosaltres votarem a favor perquè creiem que entrar com a clients en la part que ens pertoca és un punt molt positiu i, per tant, ja ho vam estar parlant i discutint i estarem a favor d'això. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Agraïts perquè veig que la intenció de tots és la mateixa. Ja tanco jo. Ja està. Al millor.
Agraït perquè veig que l'estratègia, si més no, estem tots i totes d'acord. És cert, senyor Sacristant, hem d'anar cap aquí i és la intenció que tenim i que teníem i que durant anys s'ha intentat. Però aquesta vegada hem pogut parlar d'entrar com a clients, que no ha sigut poca cosa, però que ho hem d'abordar i això requerirà inversió, requerirà...
que la gran comunitat estigui d'acord en què formem part. Li he de dir que amb les converses que vaig tenir tot apunta bé i que un pic superat el tema de la inversió inicial l'haurem d'abordar.
O sigui, estic content que més o menys tots pensem el mateix perquè si no, amb el revulsiu que avui veurem amb els temps que estem per la gestió del residu, estarem als peus dels cavalls amb les indicacions d'empreses privades i aquesta serà una molt bona solució. D'acord?
Ja s'han fet les aportacions de dos punts, senyor Ramírez. Tot i així, si vostè vol intervenir, li deixo abans de passar a votació.
Coger todo un poco con pinzas, ¿no? De hecho, esto es una muestra más de la improvisación de este Gobierno en materia de residuos. Solo hay que ver cómo miden los procesos de cambios constantes entre una cosa y otra. Ahora bien...
Sí que es cierto, y ahí sí que por ahí que nosotros nos ascenderemos y no votaremos en contra, es porque consideramos que es verdad que pueda haber un ahorro sistemático en cuanto a la gestión del residuo. De hecho lo hemos comprobado, como grupo municipal lo hemos comprobado y eso es cierto, lo que ha explicado el alcalde.
cómo puede ser el proceso en un futuro de mancomunal, servicios, etc. Pero esto sí que es cierto también que va a un coste asociado el hecho de entrar a esa mancomunidad, como supongo que usted lo ha explicado. Por tanto, veremos que ese proceso sea lo correcto. Sí que es cierto que, como ya dijimos anteriormente, que los tempos a nivel contractual con la empresa que nos presta actualmente, pues que tengamos cuidado a efectos de que no haya ningún tipo de cuestión de insurabla jurídica. Gracias.
En els dos convenis queda establert que podran donar-se per finalitzar els convenis si l'Ajuntament no ho proposa. Per tant, està preparat per si hi ha aquest supòsit d'acord. Doncs, sense més, passem a votació del punt 4. Vots a favor.
Vots a favor de l'equip de govern, Alternativa i Partit Popular. Vots en contra. Cap abstencions de la CUP i Vox. Moltes gràcies. Passem doncs ara al punt 5. Vots a favor. Vots a favor de l'equip de govern, Alternativa i Partit Popular. Moltes gràcies. Vots en contra. Cap abstencions de la CUP i Vox. Moltes gràcies a tots i totes. Senyora secretària, següent punt.
El segon punt és el sisè, dictamen en què es proposa l'aprovació de la regulació de les retribucions dels contractes per a la formació per a l'obtenció de pràctica professional.
El primer punt és aprovar la regulació de les retribucions dels contractes per a la formació i per a l'obtenció de la pràctica professional. De la següent manera. La retribució dels contractes per a la formació i per a l'obtenció de la pràctica professional serà el 60% respecte de la fixada al conveni per al grup professional i el nivell retributiu corresponent a les funcions desenvolupades en proporció del temps de treball efectiu. En cap cas, les retribucions poden ser inferiors al salari mínim interprofessional en proporció del temps de treball efectiu.
El segon punt és notificar el present acord als representants dels treballadors i publicar-ho al tauler de la seu electrònica de l'Ajuntament. I el tercer punt és que contra aquest present acord, que posa fi a la via administrativa, les persones interessades podran interposar recurs contenciós administratiu davant del jutjat contenciós administratiu de Tarragona en el termini de dos mesos a comptar des del dia avui el següent el de la seva notificació. Alternativament, i de forma protestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l'ha dictat en el termini d'un mes a comptar des del dia avui el següent el de la seva notificació.
Molt bé, moltes gràcies senyora secretària senyora Rovira té la paraula Sí, aquest punt és simplement una cosa que no teníem regulada que eren els contractes en pràctiques que la majoria dels que fem que apliquem són en base a subvencions que venen de la Generalitat i que es podia donar la paradoxa que l'alumne en pràctiques o el treballador en pràctiques
cobrava el mateix que un professional ja amb trajectòria, perquè tal com estava regulat havíem d'aplicar el nostre conveni. El que fem és afegir aquesta retribució especial pels contractes per la formació que estableix quin és el salari que li correspon, de manera que quan s'adrima amb una formació
subvenció per alumnes en pràctiques puguem aplicar aquesta quantitat que a més a més s'adonarà la paradoxa que les últimes subvencions de la Generalitat per alumnes en pràctiques no cobrien el total del sou si aplicàvem el salari normal. Per tant, ens adaptem a les dues qüestions. Una, la paradoxa que significava que ja havia sigut qüestió de debat en moments anteriors.
Però en aquell moment tot estava pagat per la Generalitat. Ara, inclús, ens adaptem a les retallades que aplica la Generalitat a l'hora de fer aquestes subvencions per alumnes en pràctica. Molt bé, moltes gràcies, senyor Duan Rovira. Senyor Sacristán.
Estem d'acord amb això. Senyor Fuixet. Molt ràpidament. Aquí es veu la importància de la negociació col·lectiva i en aquest cas molt bé, senyor Rovira, perquè s'ha sentat amb el sindicat i ho ha negociat. Esperem que aquesta negociació col·lectiva també pugui desembocar en tenir un nou conveni col·lectiu i també un nou pacte d'acord amb els seus treballadors de la casa. I ja està. Moltes gràcies, senyor Fuixet. Senyor Ramírez, té la paraula.
Gracias, señor alcalde. Bien, aquí se creaba una situación compleja. Compleja porque no solo es únicamente el ayuntamiento de la Embarra, también va a pasar en los dos ayuntamientos. ¿Cuál era el proceso? Muy sencillo. El shock.
En fin, el mal llamado a sabido ocupación de Cataluña daba una subvención al ayuntamiento de turno, evidentemente siempre del mismo color, y éste podía contratar a dedo a quien consideraba. Y alguno dirá, bueno, claro, no, no, no, que había un proceso de selección. Sí, sí, bueno, claro, pero las bases ya sabemos cómo se hacen. Consecuencia, que encima casualmente, y lo puedo decir...
de manera categórica, porque no únicamente había el Ayuntamiento de Ordenbarra, hemos podido detectar otros, en el que, claro, se utilizaba ese dinero para contratar al de siempre o a los de siempre. Consecuencia, que teníamos una persona cobrando cuarenta y pico mil euros haciendo de auxiliar administrativo.
No, claro, pero es que esta persona tiene la formación para hacerlo. No, no, pero ¿cuál era su actividad? ¿Cuál era su trabajo? Acción administrativa. Entonces, ¿qué pasa? Que ha delicado. Entonces, esto creaba una situación de conflicto en el que, ¿cómo puede ser que una persona que está haciendo prácticas, insisto, es un contracto de prácticas, cobraba más que el propio técnico del departamento? Que ha habido un proceso de selección, de oposición, de formación y de sacrificio y de esfuerzo.
Bueno, esto se ha corregido, por parte del SOC y por parte del Ayuntamiento, y han dicho, bueno, esto era escandaloso. Esto lo hemos denunciado nosotros muchas veces, el señor Rubín incluso paradójicamente nos dio la razón, y ahora pues se corrige el sistema. Creo que este tipo de contractos, y acabo rápido, tienen que ser para fomentar la formación, no para fomentar el clientelismo. Y eso es fundamental, porque luego se ve, ¿no? Tenemos la gran experiencia del contrato anterior del año anterior.
Y si quiere no voy a entrar en detalles, pero al final es un círculo cerrado en el que siempre juegan todos en la misma área. Por tanto, nosotros en este caso nos abstendremos. Muchas gracias.
Gràcies, senyor alcalde. Avui ens porta en aprovació una correcció que el com que havíem estat debat en anteriors plens ens sembla molt bé. Per tant, només podem dir que votarem a favor. Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies. Sí que he de fer un apunt. Sense entrar en matisos, em veig en l'obligació de defensar la persona que està cobrint aquesta plaça en aquest moment, aquesta opció, per dir-ho d'alguna manera. És una persona que està fent una feina de digitalització de la comunicació, que és una competència professional que no és d'aquí ni ningú la coneixia i que va passar tot un procés
que crec que tots la coneixeu. He tingut l'oportunitat, si més no, a treballar una miqueta amb ella i, per tant, que quedi ben clar, està aquí i ha estat pels seus propis mèrits i per la seva formació i així ho ha demostrat durant l'any que ha estat. Senyor Eduardo Rovira té la paraula.
Bàsicament, volia dir una cosa similar al que ha dit l'alcalde, que en cap cas s'ha fet clientelisme, per molt que el senyor Ramírez, si em testi, em diu de tot el... de sempre. En fi, hem estat curosos en no intervenir mai en els processos de selecció de personal, ni de pràctiques ni no de pràctiques. Per tancar, senyor Fuixet. Senyor Ramírez. Sí, senyor alcalde.
yo soy muy preciso en mis palabras he hecho el ejercicio anterior no en curso el anterior no es lo mismo no es lo mismo la trabajadora que estamos teniendo ahora que la que se inició y creó el precedente no es lo mismo y me he centrado ahí que fue el momento en el que nosotros lo denunciamos lo explicamos, lo relatamos, etc, etc, etc por tanto yo entiendo que usted ahora que hace la defensa de sus trabajadores solo faltaría yo incluso me acojo a esa defensa
Pero sabe usted perfectamente cómo fue el proceso, sabe usted perfectamente cómo fue el anuncio de esa plaza y cómo al final, pues, como el anuncio es limitado, como la publicidad es limitada y como la propaganda es limitada, para ese caso, pues la casualidad es que solo se presentaron unos currículums concretos y se cogió a quien se tuvo que coger. Ya está.
Ya está, eso ya se denunció. Por tanto, a partir de ahí, tal. Sí que insisto con el relato de lo siguiente, y es que creo que es fundamental que creo que personas que se acaban de formar, que tal y cual, puedan tener la capacidad y poder entrar en un contacto de prácticas encima que sean remuneradas, creo que es fundamental.
Moltes gràcies. Moltes gràcies, senyor Gómez. Doncs passem a votar. Ah, sí, senyor...
Jo sé que el senyor Ramírez es referia a l'exercici anterior. Sé perfectament a qui senyala i insisteixo que no vam intervenir en la selecció d'aquesta persona. Per molt que vostè, si veu algú que per aquelles coses que vostè s'imagina pensa que és afí a algú, ja diu que hi ha hagut alguna triguinyola. Però hem de pensar que amb tanta gent que hi ha al poble, alguna pot ser que hi hagi alguna coincidència. Però ja li dic jo que el que vostè s'imagina no és.
I com que vostè dona per bo allò que s'imagina que ho ha fet tantes vegades...
Doncs ara hi torna. Insisteixo, no s'ha intervingut en cap moment amb la selecció de les persones per part dels polítics d'aquest Ajuntament. I la selecció, si dona la casualitat que és algú afí al que vostè s'imagina, és una imaginació seva. Perquè, a més a més, crec que estava vostè equivocat amb aquesta afinitat. Res més, moltes gràcies. Molt bé, sense més que no dóna permès al debat. Passem a votació. Vots a favor.
Vots a favor d'equip de govern, la CUP, Alternativa i Partit Popular. Vots en contra, cap abstencions de Vox. Moltes gràcies a tots i totes. Següent punt, senyora secretària. El següent punt és el setè. De ser de compte del decret número 2556, barra 2025, del 8 de novembre del 2025, d'aprovació del Pla Local de Joventut i Infància de Torrent, barra 2025 a 2029.
Molt bé, doncs es dona per a les avantatges i les avantades del ple local de la infància. Següent punt, senyora secretària. El punt vuitè és moció dels subs municipals Esquerra, PSC i Junts i Alternativa de Toranbarra per l'adhesió del Pacte Nacional per la Llengua. Sí?
El primer punt és adherir-se al Pla Nacional per la Llengua. El segon punt, designar una persona perquè des d'un àmbit del govern o a una entitat, regidoria, urbancol·legiat, etc., i amb l'assessorament del Consorci per la Normalització Lingüística, si es cau, lideri la política lingüística municipal adins de la Corporació Municipal. El tercer punt, elaborar un pla municipal d'impuls del català per aquesta legislatura, coordinant l'aplicació i vetllet pel seu compliment.
El quart punt, crear una taula local per a la llengua o un espai estable de coordinació entre l'Ajuntament, el Consorci per a la Normalització Lingüística, entitats i persones de l'àmbit associatiu, educatiu, cultural, econòmic, esportiu, sanitari, etc. per abordar conjuntament els reptes locals de la llengua.
El cinquè punt, garantir que el personal de l'administració pública i el subcontractat tenen el coneixement adequat del català, dels drets lingüístics de la ciutadania i dels deures que corresponen a servidors públics. El setè punt, garantir que tant l'Ajuntament com el concessionari municipals apliquen criteris adequats a l'atenció al públic i a la comunicació interna i externa en els diversos tipus i suports de comunicació. El setè punt, identificar els àmbits deficitaris pel que fa a l'ús de la lingua i a compliment de la normativa lingüística en l'àmbit de l'Ajuntament i corregir la situació.
El dutè punt va llar pel compliment de la normativa lingüística en els àmbits de competència municipal. El dutè punt va garantir que s'inclouen clàusules lingüístiques en la contractació administrativa i que es fa un seguiment pel seu compliment. I el desè comunicar aquest acord al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i al Consorci per a la Normalització Lingüística. Molt bé, moltes gràcies. Per defensar la moció conjunta té la paraula el senyor Dani Pujol.
Bon dia. Avui portem a aprovació l'adhesió de l'Ajuntament de Torre d'en Barra al Pacte Nacional per la Llengua i ho fem per una raó molt senzilla, perquè el català és un patrimoni col·lectiu, un element clau de cohesió i també un dret de la ciutadania que l'administració ha de garantir amb normalitat i convicció. Crec que és important dir-ho clar. Això no és un tema de partits.
És un tema de municipi, dels serveis públics i de convivència. De fet, hi ha exemples recents que ho demostren, sent el més clar a Badalona, on s'ha aprovat iniciatives al suport al pacte i d'impuls pel català en un govern i pel Partit Popular. O sigui, estem parlant de responsabilitat col·lectiva davant d'una realitat que no podem ignorar.
També és important parlar del moment en què ens trobem. Actualment el català està patint una davallada preocupant com a llengua d'ús habitual al carrer. Les dades més recents ens diuen que el català, tot i que és conegut per una majoria, només és la llengua habitual d'aproximadament un terç de la població. Això ens interpel·la com a societat i com a Ajuntament i per això proposem aquesta decisió.
A Torredembarra, a més, no partim de ser-ho. Fa anys que col·laborem amb el Consorci per la Normització Lingüística i que es fan accions per afavorir l'ús del català. Però l'adhesió al pacte ens permet fer un pas més enllà, reforçar el que fem, dotar-nos d'un marc comú i avançar cap actuacions més coordinades, més visibles i amb més impacte.
L'objectiu és molt clar, que el català sigui més present al nostre dia a dia i que la ciutadania el pugui aprendre, practicar i fer servir amb normalitat. Que estigui més viu als comerços, als equipaments, als serveis municipals i a tot arreu. Aquesta decisió, per tant, no va en contra de ningú, sinó que va a favor de la llengua, de la cohesió i d'una convivència inclusiva.
És per això que demanem el suport del plenari, per responsabilitat institucional, per qualitat dels serveis públics i per respecte a una llengua intrínsec a la nostra història i a la nostra identitat compartida, des d'una mirada inclusiva i de futur. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies, senyor Pujol. Senyor Sacristant té la paraula.
Bé, moltes gràcies. En primer lloc, volia remarcar aquí dues coses. Una és que a vegades la política és perversa. Aquesta mateixa emoció o aquest intent d'emoció
No té el suport de Junts per Torra de l'Embarra o de Junts per Catalunya a altres ents administratius i institucionals, com per exemple el Parlament de Catalunya. Per exemple, el Parlament de Catalunya, que vostè, de forma molt encertada, us veu alienar amb les posicions de la CUP i de Plataforma per la Llengua i d'Òmnium Cultural.
No sé per què aquí sí que hi doneu suport. Estaria bé que ens aclaríssiu perquè a vegades no s'entén ben bé com el tema de Palestina, que aquí hi doneu suport, allà no. Estaria bé que us aclaríssiu una miqueta. Amb el tema de la llengua, nosaltres no tenim cap tipus de pèls a la llengua.
Considerem que el català està de forma objectiva en un clar retrocés i no és per cap causa meteorològica ni per cap causa natural, sinó perquè és un seguit de polítiques i interessos i també certes ideologies que han comportat que el català estigués en una situació de minorització.
no només al Principat, sinó també arreu dels països catalans. I a veure si és evident que des de les administracions ens hem de posar a serios per la defensa de la nostra llengua. I també ens fa una mica de gràcia que es parli molt de donar suport al CPNL, etcètera, però si us hi fixeu, el CPNL quan obre els cursos per fer cursos a català,
s'acaben molt ràpid les places, molt ràpid s'acaben. I és curiosament les persones d'altres orígens, d'origen migrant, les que tenen més interès en aprendre el català i s'acaben en un 3 i no res. Potser estaria bé que en lloc de parlar tant i de fer mocions que al cap de la fi segurament no s'aplicaran perquè ja sabem com funcionen les mocions en aquesta casa,
Estaria bé d'una banda per totes posar recursos perquè el CPNL tingui més places, perquè el català es pugui aprendre allà on la gent hi viu. I si no es pot fer això, doncs tal com us proposem en els pressupostos aquest any, que l'Ajuntament directament ampliï els cursos de català per la gent que vol aprendre el català aquí a Torre de la Embarra. Perquè tot el altre són paraules del vent que se les emporta el vent. El català s'ha de defensar, s'ha de protegir i s'ha de prioritzar.
I no sabem si a través d'una moció, que no sabem si s'aplicarà o no, això es podrà dur a terme. Votarem a favor, perquè òbviament no podem votar en contra d'això, però hi veiem certa hipocresia en tot això.
Molt bé, moltes gràcies, senyor sacristan. Senyor Fuixet no intervindrà. El senyor Fuixet s'ha sumat a la moció amb el PSC, la Esquerra Republicana, Junts i ells mateixos. Per tant, fa l'argumentari del regidor de Cultura. Senyor Ramírez té la paraula tres minuts.
Gràcies, senyor alcalde. Si aquest museu fos per protegir i fomantar el català, ens hi trobarien. Però la realitat sabem que és una altra. I aquesta realitat és la que, per exemple, fa a aquest servidor enviar el seu mensatge de manera constant en castellano. Perquè si no, se parlaria en castellano en aquesta sala de plenos. I és curiós, no? Com pot ser que més del 50% dels catalans de la llengua materna és el castellano i, en canvi, aquesta sala de plenos no representa això? ¿Han pensat en això?
Claro que han pensado. Por eso la única verdad que ha dicho este señor es que en Torre de Embarra ya hace muchos años que se trabaja en eso. Es verdad y es cierto. En Torre de Embarra ya hace muchos años que una serie de personas políticos que traicionan los valores democráticos, que traicionan a su propio pueblo y que traicionan precisamente a los que les pagan el sueldo,
han querido siempre apartar, rechazar a una parte de la sociedad. Que es mayoritaria, pero han querido apartarla. Y por eso ustedes fomentan siempre las asociaciones y las entidades que únicamente imparten su actividad en catalán. Y por eso imponen el catalán al castellano. Y por eso esta moción no va a proteger y fomentar al catalán. Va a discriminar al castellano. Y la prueba es la de siempre.
Esta moció lo que pretende, precisamente, es unificar la administración en catalán. Oiga, alguien que me esté escuchando, que me diga alguien si es capaz de ir a la administración en Torrembarra, ir a algún departamento y le contesten en castellano. Porque no lo he visto nunca. A ver si tiene la capacidad para eso. No ha pasado nunca. O entonces es algo peor. Porque, al menos, a mí, no he tenido ese placer.
Entonces, aquí no es una cuestión de que no es que pase, no, no, está pasando constantemente. Por tanto, aquí tiene un fondo y es fundamental. Es el que, ¿para qué se quiere adherir al plan La Lengua? Para las subvenciones. ¿Para qué se ir cobrando? Porque en lo ejecutivo lo están haciendo. Lo que quiero es más dinero para seguir incidir en eso. Oiga, ¿ustedes han visto un solo cartel? ¿Un solo cartel en castellano? ¿En la Administración Pública del Ayuntamiento de Redembarra? ¿Un solo cartel? ¿Lo han visto?
Yo no he visto nunca un solo cartel en castellano. Por tanto, antes de que se pongan ustedes muy nerviosos, hablan unos con otros, envíen mensajitos, oiga, protejan la lengua. Pero para proteger la lengua hay que dejar la libertad de que la gente la hable. No imponerla, porque si no pasa la situación que está pasando. Y ya para acabar. Mire, esta moción fracasará. Fracasará igual que es el plan de la lengua. ¿Sabe por qué? Porque a cada imposición,
A cada sanción, a cada multa, como ustedes sancionan a los comercios por rotular en castellano. ¿Sabe lo que pasa? Que cada vez es menos las personas que hablan en catalán. Y eso es cierto. Usted ha dado un dato que es verdad. Cada vez son menos las personas que hablamos o que hablan en catalán. Y es un problema. Porque el catalán hay que fomentarlo y hay que protegerlo. Pero para eso hay que dejar a las personas en libertad que pueden hablar sin imposiciones. Muchas gracias. Muchas gracias. Señora Gómez, de la palabra.
Moltes gràcies, senyor alcalde. El català és un patrimoni col·lectiu, evidentment, i també un patrimoni personal, si més no, a casa meva. És la meva llengua materna, és amb la llengua que he educat als meus cinc fills, és la llengua amb la que he estimat i estimo, per tant, és quelcom integrat amb el meu ADN des que vaig néixer i serà fins que deixi d'estar aquí present.
Per això no treu que puguem fer un debat. S'ha fet esment amb un ajuntament que governa el meu partit i el presideix,
i m'ho han dit, no sé si per tocar-me una miqueta la sensibilitat, però és que passa una cosa, senyor regidor de Cultura, és que el meu partit és molt ampli, té molta diversitat de pensament, perquè no és una secta i tots tenim llibertat per opinar, per pensar, per defensar i per treballar el millor possible dins d'aquest diari nostre que és de centre-dreta.
Jo fa molts anys vaig començar en política el 2011, sempre m'he expressat en català en aquesta casa, però és que no hi ha cap tècnic o cap persona de l'administració amb la que no pugui parlar en català. Tot el que m'arriba, whatsapps, comunicacions, cartes, invitacions, convocatòries, absolutament tot el que m'arriba com a regidora m'arriba en català.
Fins i tot el meu company de bancada, que normalment s'expressa en castellà, jo amb ell parlo en català i em contesta en català. Per tant, que des de l'Ajuntament se'ns presenti un pla sense desenvolupar, que no sabem quines connotacions tindrà, doncs em sembla una mica...
fer volar colons, una mica de cortina de fum. Suposo que això surt del Parlament i que tots els partits que tenen representació d'esquerres estan portant aquest projecte i aquest tema a tots els ajuntaments de Catalunya. Però si ens ho posem a casa nostra, perquè la política s'ha de mirar també per nosaltres, què fem aquí, què defensem,
Jo no li trobo una necessitat urgent de desenvolupar un pla perquè tots parlem en castellà. No, perdoni, si parlem en català tots, no? Llavors, si m'expliquen una mica millor, aviam, no votaré en contra. Jo en contra del català no votaré mai. Però amb aquest pla jo m'he d'abstenir perquè és que no està desenvolupant no sé què es pretén. Una persona que vigili si a l'ascensor un dia li dic a algú
Buenos dias, que no em surt mai fer-ho, però podria ser o el punt d'informació o per les escales que ens controlaran aquest nivell. Que no ens ho expliquen una mica més? No sé cap a on va aquest pla. A favor del català sí, s'ha de protegir, s'ha de parlar, s'ha d'ensenyar i s'ha d'estimar en català. Ara bé, posem una mica d'ordre en aquest sentit. És una pressió des del Parlament de Catalunya?
Fa molta falta l'Ajuntament de Torredembarra. Ens hi hem d'implicar fins i tot tenir una persona que ens controli. Ens ho pot explicar una mica més, si es plau. El meu vot serà, si no em diu quelcom que em convenci, doncs d'abstenció. Però tenim en compte i que quedi molt clar que defenso el català per sobre de tot. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies, senyor Gómez. Passaré la paraula al company Xavier Suárez per respondre i tornarà la paraula al senyor Pujol per aclarir els dubtes.
Bé, bon dia a tothom. Per al·lusions sembla ser que el senyor de la CUP té a la capçalera de tots els seus discursos la paraula junts. O sigui, perquè sempre que té la possibilitat, ahir ens deixa. Sap greu perquè li hem intentat explicar que...
La formació de Junts per Torra en Barra té la seva pròpia realitat, té la seva pròpia manera de decidir i considera aquestes qüestions necessàries en qualsevol moment per qualsevol qüestió. Per tant, una mica ho ha explicat la Núria Gómez amb la seva formació.
seria una mica la nostra realitat. Segons la necessitat, segons la importància que li donem com a grup municipal a qualsevol qüestió, veurem d'una manera o d'altra el marge del que pugui dir la formació a nivell nacional. Si es documenta una miqueta podrà veure que Junts per Catalunya a altres ajuntaments també s'ha adherit a aquest pacte. Per tant, no fem que com a alguna cosa molt fora de la línia de la pròpia formació a nivell municipal. Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies, senyor Pujol, per aclarir els dubtes. Sí. Bé, recordar-li al senyor de la CUP que estem parlant de Tornambarra i que l'Ajuntament faci un pas endavant pràctic i mesurable per reforçar l'ús en el català que depèn de nosaltres, no estem parlant de Parlament, no? I que la col·laboració amb el Consorci, com he dit, ve de fa anys, que ens hem estat reunint amb ells periòdicament,
De cara a l'any que ve ja tenim algunes activitats pensades, segurament sempre seran poques, però intentarem cada vegada anar més perquè hi estem treballant.
al senyor de Vox, dir-li que en cap moment s'ha parlat de discriminació, hem parlat de drets i de servei públic, que no s'imposa res a ningú, que si algú ve i no entén el català, estic convençut que a qualsevol lloc de l'administració se li parla en castellà. I que garantir drets no és imposar, és donar el mateix servei a tothom. I també recordar que el català és la llengua d'ús institucional a Catalunya.
A la senyora Gómez dir-li que els acords jo crec que estan... No ho sé, li puc llegir alguns. Crear una taula local per la llengua, garantir que el personal de l'administració pública i el subcontractat tenen el coneixement adequat de català, garantir que tant l'Ajuntament com els funcionaris municipals aplicen els criteris adequats a l'atenció pública. Si vol després parlem més concretament, però jo crec que els acords... Ja els tenim, ja els fem servir cada dia. Moltes gràcies.
Molt bé, doncs passem la votació. Vots a favor? Vots a favor de l'equip de govern, la CUP i Alternativa. Vots en contra de Vox, abstencions del Partit Popular. Moltes gràcies. Següent punt, senyora secretària. El següent punt és el de premsi preguntes. Senyor sacristan? Premsi preguntes. Sí, merci. Faré dues preguntes.
La primera és, totes les vam parlar, o en Junta de Portaveus, en Comissió Informativa. La primera fa referència a aquesta modificació que va fer el Congrés Espanyol fa poc sobre l'estabilitat pressupostària.
Fa molt de temps, nosaltres vam entrar en aquesta casa el 2015, crec que era, i ja vam començar a parlar de tot el tema del deute i la gestió del deute i el retorn del deute. Vam considerar que, efectivament, si els deutes s'han contret i s'han executat de forma regular i tot ha sigut transparent i tot ha estat bé, doncs nosaltres no tenim cap tipus de problema per retornar els diners a...
els bancs sempre i quan no hi hagi altres necessitats més importants de satisfer. Ara bé, sempre se'ns ha dit que els deutes s'han de tornar perquè no només és un pacte o un pacte que tenim amb els bancs, sinó perquè hi ha una llei d'estabilitat pressupostària que ens obliga a destinar tot allò que hem generat i que no hauria estat el que és conegut com el romaner de tresoreria.
Fa cosa de dos mesos els vam dir que ens esperéssim a retornar aquest milió d'euros que prové del 2024.
Els vam comentar que no només que hi havia altres prioritats a satisfer, sinó que us vam insinuar que busquéssim totes les vies legals per intentar no haver de retornar aquest millor d'euros als bancs i destinar-ho a altres necessitats que té el municipi. Se'ns va dir que no, una altra vegada, se'ns va dir que no.
Què passa? Que com que aquest govern i els anteriors tenen com a dogma el retorn del deute per sobre de qualsevol cosa, per sobre de serveis públics, per sobre de qualsevol tipus de projecte, per sobre de qualsevol tipus d'inversió aquí al municipi, vam tornar, sense mirar massa, vam tornar un milió deures als bancs perquè certament en aquell moment la llei de servitat pressupostària ens obligava.
Què passa? Cada fa dues setmanes el govern espanyol va tombar, va flexibilitzar aquesta normativa i va permetre que els ajuntaments poguessin utilitzar el superhàbit del romanent de tresoreria del 2024 per fer inversions financerament sostenibles en un futur. Però què passa? Que els senyors i senyors del govern ja havien retornat aquest deute als bancs. Llavors, nosaltres la pregunta va per junts.
Vostès que formen part d'un partit que finalment ha fet decantar la balança sobre el tema de la llei d'estabilitat pressupostària, si és cert que vostès formen part de Junts per Catalunya,
Per què no ens expliquen que aquest partit tenia la intenció de votar afirmativament a la convalidació d'aquest decret que permetia als ajuntaments flexibilitzar i utilitzar el superàvit per fer inversions financerament sostenibles? Segurament, si vostès haguessin sigut sincers i transparents des del primer moment, l'Ajuntament a dia d'avui tindria un milió d'euros més per fer inversions.
Vostès em diran, oh, és que nosaltres junts ens queda molt lluny. Hi ha qui ens respon, perquè el que veig jo, el que ve aquest grup municipal, és que vostès, en tots els aspectes, no pinten res dins d'aquest govern del municipal, ni pinten res a l'estat espanyol. No sabem ben bé què és el que estan fent, però el que han fet avui aquí, Tarrola en Barra, en aquest cas, és fer perdre un milió d'euros
un milió d'euros per poder fer inversions financierament sostenibles. Quina valoració ètica i política en pot fer de tot això? Aquesta és la primera pregunta. La segona és sobre, certament ara tindrem una junta de portaveus i segurament en parlarem, és sobre aquesta notícia sobrevinguda que hem tingut a última hora sobre l'acord extrajudicial amb Teico.
El govern, al mandat del 2015-2019, ja va intentar tapar els draps bruts de la presumpta corrupció aquí a Torra d'Ambarra, demanant un préstec per intentar tapar el despolfaro que el senyor Massagué va fer amb el escaritzico, concretament 2,5 milions d'euros.
Fa cosa de menys d'un any aquest govern actual va també fer un pacte extrajudicial amb Sorea per deixar-los amb la més absoluta impunitat i ara sembla ser que Teico, veient que és una estratègia que pot anar bé per les empreses presumptament corruptes, s'assuma al carro i l'Ajuntament sembla ser que li torna a dir que sí.
Què passa? Carabiteico ens diu que vol fer un pacte extrajudicial per reparar el dany suposadament causat de 350.000 euros, a canvi que l'Ajuntament es retiri de l'acusació particular en el procediment penal.
Què passa aquí? Que ara surten alguns portavells del govern i diuen que no hi ha cap problema perquè la fiscalia seguirà el procés penal i perquè el procés penal seguirà endavant. Qui coneix una miqueta el procés penal sap que el procés penal té unes garanties que és un procediment acusatori. És acusatori.
Si no hi ha acusació, el jutge no pot condemnar a ningú. I per molta acusació que hi hagi de la Fiscalia, si l'Ajuntament accepta aquest pacte extrajudicial i es repara el dany causat, per molt que la Fiscalia segueixi acusant, el jutge es verrà obligat a atenuar la pena com a mínim en dos graus, perquè repara el dany causat. I és totalment irrelevant que la Fiscalia segueixi demanant
Molta cosa, perquè el jutge es verrà obligat a tornar la pena. Què passa? Que aquestes... I s'han allargat una miqueta i acabo molt ràpidament. Què passa? Que això cap de la fi és una estratègia d'aquestes empreses que tenen nous recursos econòmics per intentar fer pactes amb les administracions perquè quedi indemnes, perquè quedi impunes i perquè no tinguin cap tipus d'antecedent penal que els permeti o que no els permeti concórrer en els concursos públics.
Què passa? Que si totes les administracions fem pactes extrajudicats amb les empreses i fem que el seu historial delictiu quedi a zero, poden tornar a concórrer a concursos públics. I això és el que hem de permetre de nosaltres com a administració pública. I és més, per 350.000 euros ens hem de fotre aquest fet al peu.
que a nivell polític pel govern és, com he dit abans, un tret al peu, i també per què no s'actualitzen els preus el 2025. A mi, que estassin els preus l'any 2007 o l'any que, presumptament, ECO va fer aquestes pràctiques irregulars, a nosaltres em sembla que això no està actualitzat. Si volem que ens indenmigzi pels anys causats, fem una actualització pericial dels preus actuals, ja per acabar.
El senyor Valepino deia per la ràdio, no, és que la gent vol que es tornin els diners. A mi em sembla molt agosarat parlar sense haver preguntat a la gent què és el que vol la gent. Potser estaria bé preguntar a la gent, en aquest cas concret, si realment la gent vol pactar amb la corrupció o no vol pactar amb la corrupció. Perquè, aviam, la gent crec que el que vol...
no és fer pactes així extrajudicials a poc transparència. La gent el que vol és transparència, bona gestió i corrupció zero. Això és el que vol la gent, crec jo. I si hem de, en nom del poble, fer un pacte extrajudicial, preguntem-li a la gent. Per tant, com valoren, senyor Rovira, que sense haver negociat absolutament amb ningú més enllà de Teico, vostès ja incorporin al pressupost del 2026 aquest pacte extrajudicial?
Moltes gràcies. Moltes gràcies, senyor Sacristán. Ha fet servir 8 minuts d'exposició a les dues preguntes, d'acord? Però vull donar-li el toc d'excepcionalitat perquè el ple és curt, anem bé d'hora, però que tinguem pla això, sisplau. Senyor Rovira.
No, no, no hi ha cap límit, però m'estaven dient per aquí que si està fent un mític, bueno, no és una qüestió de si hi ha un límit o no hi ha un límit, és una qüestió de ser curosos, punto, no té més. No li he tallat en cap moment, eh?, la seva intervenció, d'acord, que quedi clar. Senyor Rovira, té la paraula, sisplau.
Si arribem a un acord per aquesta quantitat de diners, la posarem a disposició del poble per dedicar-la a pressupostos participatius. Si no arribéssim a un acord, perquè amb els debats que farem decidim que no, aquesta quantitat de diners la podrem aplicar a pressupostos participatius en funció del romanent de tresoria que hi hagi del 2025.
I aquesta és l'estratègia. Però perquè quedi constància d'una incorporació, l'han posat al pressupost des d'aquest punt de vista. Ara, que el plantejament tècnic és, esperant aquesta...
Aquesta quantitat de niers per part de l'acord extrajudicial és perquè és un tema que l'equip de govern hem debatut i hem considerat oportuposal d'aquesta manera. Ara, quan sigui, serà de moment el ple de pressupostos. Hi ha aquesta notació, però no l'acord, perquè l'acord encara no està ferm ni està proposat d'una manera ferma. Pel que fa a la primera part que vostè li fa la pregunta...
A l'opinió de Junts, jo no puc deixar de dir que l'acord de l'Estat espanyol, el decret de l'Estat espanyol, que disposa que puguem fer servir els romanents de tesoreria per inversions financerament sostenibles, el moment en què arriba ja no hi ha temps...
per poder fer cap inversió durant el 2025. Per tant, els diners del romanent del 2025 van esperar fins a última hora per poder-los aplicar allò que es podia fer en aquell moment, que és amortitzar crèdit.
La filosofia seva sobre que els crèdits són honestos o no honestos, o són de malversació o no són de malversació, i uns es poden tornar i els altres no es poden tornar, això és un argument que vostè fa servir des de fa 10 anys i que des del nostre punt de vista com a equip de govern, el del 2015, el del 2019 i el del 2023...
que no hi estem d'acord amb el que vostè diu hi ha uns préstecs que són préstecs en un banc són diners que s'han de tornar i estem mirant de reduir d'una manera paulatina l'endeutament però si aquells diners es van fer servir per una cosa o per una altra ja no és la nostra competència de discriminar com si el banc tingués culpa que no s'han fet servir bé i per tant aquesta filosofia seva que és molt bonica, jo ja l'entenc
Però des del punt de vista legal és impossible. Si... Si té la paraula al senyor Xavier Suárez per respondre. Bon dia, senyor sacristan, de nou. Per no pintar res, li he d'agrair perquè ens fa la campanya, perquè ens treu constantment... Això és important per nosaltres. Per tant, dues qüestions. Una, com a portaveu del grup municipal, evidentment no tinc una bola de vidre que em predigui el futur.
i per tant no puc saber les decisions que es prendran a posteriori. Això per una banda. I segon, no puc responsabilitzar Junts d'una decisió que va prendre un govern, sigui el que sigui. Per tant, la decisió la va prendre el govern quan la va prendre...
al marge del que representés Junts en aquesta decisió. Per tant, nosaltres no som responsables d'això. Això és una veritat palpable. Per tant, fer-nos responsables i acusar-nos d'una moralitat perquè ho sabíem i no ho hem dit i per això no s'ha aplicat és fantasejar, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, no s'acull a la realitat. Gràcies.
Molt bé. Moltes gràcies. Torno de paraules pel senyor Fuget. Precs i preguntes. Bé, gràcies. Permetim, si us plou, començar en un petit apunt sobre el punt número 7 que avui s'ha portat en aquest ple sobre l'edació de compte del decret número 2555 referent al Pla Local de Joventut i Infància de Torralambarra. Vull dir al senyor Suárez, al senyor regidor de Convergència...
que faci extensiu el nostre agraïment de gran tasca feta per la tècnica de joventut i desitjar-li amb ella una propera recuperació amb sèvia possible. Seguim. Un comentari pel senyor regidor de Cultura.
en el bon sentit de la paraula i intentar millorar un acte que va ser molt divertit i molt bonic, que es va portar a terme aquest dimens passat, estem parlant del microteatre, dir que hi havia persones que no podien accedir a tots els espais si eren persones amb mobilitat reduïda i això és un punt que s'hauria de millorar. Dit això...
dues petites preguntes. La primera fa referència a una obra que s'està portant a terme al carrer Capella, cantonada amb carrer Rosari. Tenim constància que l'obra compleix amb tots els requisits, que l'obra està dintre del que marca el pla, però ens sorprèn molt
que hi hagi els veïns d'un edifici del carrer Rosari que s'estiguin queixant, que la separació que quedarà de casa seva a la nova construcció sigui només de 3 metres, quan en principi el pla parcial del seu moment marcava que era de molt més. I ens seria saber, quan el senyor Perellon tingui constància del per què d'això, que ens faci arribar per escrit la resposta del seu departament sobre les queixes que hi ha hagut d'aquests veïns. I la segona pregunta.
Tenint en compte que la DIF ha presentat recentment un projecte per instal·lar 3 quilòmetres de pantalles sonores, tenim previst que hi hagi diferents al·legacions, algunes ja fetes, per la plataforma de mercaderies per interior, així com d'altres entitats veïnals, no només de trobar d'embarra, sinó d'altres llocs, podríem saber quines són les mesures que prendrà aquest equip de govern per tal de defensar els interessos del nostre municipi.
Bé, entenc que la primera no era una pregunta, sinó que li demanem al senyor Perellón que faci un trasllat de la informació. A les pantalles acústiques, nosaltres vam presentar també al·legacions. De fet, hi havia algun dubte sobre si aquestes al·legacions que acaben el dia 13 afectaven o no al tram 4 que a nosaltres. Sigui com sigui, nosaltres les vam presentar. De fet, una de les al·legacions anava amb la línia
de la plataforma Mercadies per l'Interior, on volem parlar d'un altre tipus de barreres que ajudin amb invar els efectes del so. Quan tinguem més informació els reunirem perquè hem de debatre molt d'això. També he demanat que després de les festes de Nadal podrem-nos reunir amb tots els alcaldes que vam ser citats aquell matí a la subdelegació del govern per veure...
una mica de forma col·lectiva afrontem aquest tema, però també és cert, i ho he dit en algunes entrevistes, que hi ha municipis que no tenen la petició d'aquestes barreres sonores que hi ha,
I uns altres que sí, nosaltres, si recorden vostès, vam tenir en aquest plenari una senyora fent una pregunta molt preocupada per les afectacions que li produeixen aquests sorolls. És cert que en el projecte inicial, el projecte que vam tractar el 2021, quan jo era cap de l'oposició, juntament amb la Dora Rovira, que era alcalde,
Parlàvem ja d'entrada d'unes barreres de 4-5 metres de formigó i un de metraquilat. En aquesta nova proposta hi ha molts trams que estan en 2 metres, 2 metres i mig, per tant deixen de ser...
diferents a les que hi ha d'aquestes tanques i a més a més han incorporat la possibilitat de plantació tant d'arbre com de brustícia com de diferents vegetacions per tal de camuflar-ho tot i així hi ha alguns trams molt elevats els hi farem arribar la informació els hi farem arribar perquè jo estic esperant que m'envien renders renders són les imatges superposades perquè quan van explicar els processos
que van posar algun exemple i jo li vaig dir a DIF que necessitaria els renders de totes les zones més que res perquè veiem com és l'impacte. Tot i així, no volíem deixar passar la possibilitat de deixar alegacions, per si de cas, perquè hi ha un debat que hem de tenir molt acurat i amb molta responsabilitat, doncs també pensant en els veïns que tenen aquestes afectacions. Sí, com siguin, tindrem la informació, ens reunirem, direm cadascú la nostra...
i també ens reunirem amb la resta d'alcaldes, i crec que haurem de fer un debat profund amb tota la ciutadania, d'acord? Però que sàpiguen que sí que s'han presentat aquestes delegacions. Sí, hi ha trams que han baixat molt les alçades, perquè el primer projecte era escandalós, vull dir, era sistemàticament 5 metres, més un de metraquilat, o 4 i mig i un de metraquilat. Sí? Senyor Ramírez, té la paraula.
Gràcies, senyor alcalde.
No se preocupe. No, hombre, no, que es broma. No se preocupe. No voy a dar las navidades. Bien, pero alguno quizás sí. Señor Rubira, empezaré por los ruegos. Mire, yo voy a hacer una reflexión y haga usted la respuesta que tenga que hacer y si tiene que ir a un juzgado se va. Pero es que hay algunos que, viendo el anuncio que ustedes han hecho para llegar a un acuerdo de manera extrajudicial con Teico, es que algunos ya no es que chapoten con la corrupción, es que son auténticos nadadores olímpicos.
¿Qué mensaje estamos dando a la ciudadanía? ¿Qué mensaje estamos dando ante esa vergüenza? Ese escándalo. Usted fue alcalde gracias a la corrupción del señor Masagué. Usted fue alcalde gracias a la corrupción de Masagué. No por su gran tarea en el gobierno anterior, ni en la oposición, ni porque nadie lo conociera, ni por lo que hicieron. No, no, no, no.
Porque la gente salió en masa a un cambio. Y mire, se equivocaron, le votaron a usted. No pasa nada. Oye, la gente, pues no se equivoca. Pues mira, es lo que hay. Ya está, no pasa nada.
Hubo otras formaciones que también estábamos ahí, pero que ahora el mensaje que tendría que ser unánime, directo y conciso, que todo embloque, todos los partidos, todo, inclusive aquel partido de Junts, de Convergencia, también estaba en contra de la corrupción, se presentaba a la selección diciendo que rechazaba lo que habían hecho sus compañeros, estamos todos de acuerdo. Y ahora viene usted con esto. Por lo tanto, le ruego, le exijo de manera contundente que retire esa propuesta.
Que no tiene esa propuesta. Que no tiene ningún tipo de sentido. Que no tiene ningún tipo de sentido. Ya no es por la cantidad que es ridícula, sino por el mensaje que estamos dando. Estamos dando un mensaje que nosotros no combatimos la corrupción, sino que... En fin. No voy a acabar. El segundo ruego.
Mire, señor Pino, hay una problemática muy concreta que ya han denunciado muchos vecinos, han venido muchas quejas, etcétera, que es precisamente, y eso se acentúa en verano, en la zona de los pins 1, en la zona del paseo, hay un parque donde la gente hace deporte, etcétera, tal cual. ¿Qué pasa? Que allí a partir de las 12, la 1, las 2, las 3 de la mañana, el objeto social, el objeto deportivo,
Se elude y el objeto ya es otro tipo de cosa, como el trapicheo, el ruido, el escándalo, en fin, malas praxis y malas prácticas. De hecho, tengo quejas de vecinos ya del 2023, 2024, 2025, ahora me lo han vuelto a reclamar y me decían estos vecinos que, oiga, que esto ya lo han dicho al Ayuntamiento por la tierra pasiva y que ellos simplemente quieren que se desplace el lugar a otra zona, ese parque,
...para que se pueda hacer deporte en otra zona, como podemos tener más alejada de lo que viene a ser una zona que tenía ese descanso, etc. Por tanto, les ruego que, por favor, lo tengo en consideración. Y si no considera de cambiar el parque, pues al menos de que intensifique la actuación policial para evitar ese tipo de parches. Y ahora iré con las preguntas.
Sí. Mire, aquí tenemos una reflexión de que somos pet friendly, nos gustan los animales, invertimos en ellos, subvencionamos, tenemos hasta una concejalía para ello. Pero resulta que, y voy a retar a un reto, como decía Dani Rubina, hagan la prueba cualquiera de ustedes. Cuando se encuentren un perro por la calle, cojan y llamen a la policía o al ayuntamiento y le digan que por favor vengan a recogerlo. A ver qué pasa. Una auténtica odisea.
porque tenemos coches de policía que ahora resulta que tenemos remolques para llevar jaulas y no están. Luego se dan paseos por Reus, no sabemos por qué. Resulta que luego le llaman y le dicen, no, no, espérese usted porque nosotros no podemos dejar los coches y meter los perros en los coches de policía. Y cuando hablas con ellos te dicen, claro, es que el señor Pino no nos deja poner los perros en los coches de policía, porque claro, los patrullas, porque claro, si hay algún detenido que tiene alguna alergia o algo, manda narices.
Bueno, pues entonces... La explicación que se dio es que en caso de que pudiera haber algún detenido que tuviera algún tipo de alergia, se podría afectar. Esa es la respuesta que se dio. ¿Y sabe lo que pasa, señor Rubira? Que, en fin... Disculpe, señor Pino, es la costumbre, ¿eh? Que...
Gràcies.
Sueño con él a veces. No, nos vamos del tema y creo que hay que centrarnos. El tema está ese, ¿no? El hecho de que cuando nos encontramos a un perro y tal cual, pues es una auténtica odisea. Por tanto, mi pregunta es cuál es el protocolo, cómo actúan, etc. Explíquenle todas las explicaciones, por si es por haber, porque esa persona que se encontró el perro tuvo que esperar más de hora y media, como no venía luego se tuvo que llevar el perro a la comisaria, bueno, fue un show, y en fin, y creo que es importante para saber que la gente sepa, importante, y a cabo,
Cuando encuentra un perro por la calle que está perdido, etc., ¿cómo debe actuar? ¿Y cuál es el protocolo? Para que la gente lo entienda. Y las últimas preguntas, y ya se ve mucho más breve, señor Pino.
Mire, dos cuestiones. La primera es que usted, como alcalde, ha recibido un documento privado de un funcionario público, en el que también hemos recibido otros concejales, tengo entendido, en el que se manifiestan una serie de denuncias en un caso muy concreto, en el que puede haber una posible utilización de manera impropia de servicios públicos,
y de bienes del Ayuntamiento de Ordenbarra. Por tanto, como está afectada precisamente en el buen sentido de lo que debe ser una prestación de servicio público de la protección de esos bienes y, por tanto, de ese material que no es de ninguno, sino de todos, me gustaría saber si usted ha hecho algún tipo de investigación, se ha abierto algún tipo de expediente, teniendo conocimiento de esa información, qué actuaciones ha hecho al respecto. Y, por último,
Mire, me gustaría leerle un artículo, que es el artículo 24 del Decreto 219-96, que habla sobre las revisiones médicas. Y las revisiones médicas se realizarán como mínimo cada dos años y será causa reiterada del arma de fuego la existencia de cualquiera de las enfermedades o de los defectos físicos considerados causa de denegación de licencias, permisos o tarjetas de armas en la legislación vigente sobre armamento.
Y, claro, el protocolo que se aplica es el ordinario, es el mismo para el señor administrativo de la UAC que para alguien que trabaja en urbanismo que para un policía, cosa que no debería ser así. Por tanto, mi pregunta es, en los últimos seis años, si se ha realizado esa revisión.
¿Cuántos? Porque la información que tenemos es que prácticamente el 80% de la plantilla no ha realizado esa revisión. Y bueno, creo que sería importante saber lo que usted explicara. No da igual quién no lo quiere. Sino el porcentaje de si se ha realizado o no se ha realizado. Y más a qué. Y si no se ha realizado, por qué no se ha realizado. ¿Vamos de las cuestiones por el uso de arma? Correcto. El artículo 24 del decreto...
De acuerdo, de acuerdo. No se lo repito, no pasa nada. Es el decreto 219 barra 96 y ahí marca exactamente los plazos, etc. Por lo tanto, me gustaría saber si eso se ha realizado. Y si esa información usted no me la puede responder ahora, sí que me gustaría que respondiera, que esto sí que lo deben de saber, cuál es el proceso para realizar esas revisiones médicas de los policías locales. Gracias.
Molt bé, moltes gràcies. Ara després li passaré la pregunta que ha fet sobre els gossos. Dir que no sé qui li ha dit això, però ja li puc dir oficialment, això és mentida. El senyor Pino no ha donat mai aquesta instrucció. Si el senyor Pino tingués que donar aquesta instrucció que dorm amb el seu gos, una cosa que m'encanta, seria una mica estrany. Per tant, jo no he donat aquesta directriu. Li han enganyat, que ho sàpiga. Tingué cura que li estan enganyant, potser, eh?
L'altra cosa, en parlar d'uns usos, d'uns materials, això ho feia molt amb l'Eduard, de què em parla? Qui ha fet un melús d'un material que és de tots? En quin moment, de què m'està parlant? Perquè si evidentment hi ha hagut un melús que se m'ha comunicat, s'està investigant i quan hi hagi una conclusió vindrà. Però si ho fa tan general, jo no li podré respondre aquí. Com vostè m'ha preguntat, li respondo, no, no, ningú problema.
Hay un informe que se ha llegado a la alcaldía que usted ha recibido. Usted ha hablado con la persona que ha firmado ese informe en el que se manifiesta y se denuncia unos hechos muy concretos en los que se hace un uso irregular de un vehículo policial. Más claro no puedo ser. Gracias.
Sí, sí, això va ser remès als responsables i ara mateix me'n recordo, però crec que hi ha un informe al respecte. Faré que me l'enviï i li reenvio, d'acord?
I per la resta li passo la paraula a la senyora Mari Carmen. El protocol és d'allà, però qui ara fa el servei és aquí, potser vostè.
Bon dia a tots i totes. A veure, pel que fa al protocol de recollida d'animals, s'està preparant juntament amb la regidoria de benestar animal, perquè és veritat que segons quin moment o quina situació no hi havia una forma d'actuar uniforme al llarg dels tres torts.
Perquè la policia està per moltes coses i potser quan tu et trobes un gos per tu és la cosa més urgent del món. Però si en aquell moment la patrulla que hi ha està fent un altre servei evidentment el primer que es pregunta a la persona que s'ha trobat el gos o bé si aquest gos el pot mantenir fins que pugui venir algú a buscar-lo o si el pot apropar a la comissaria. Jo crec que el protocol va una mica en aquest sentit però evidentment la policia fa el seu servei
quan ho pot fer, no al moment que la persona truca. Que estan lliures? Doncs van en aquell moment. Si no, pel que fa a posar els animals a dintre del vehicle, no és una ordre ni de l'alcalde, ni meva, ni de ningú. És una cosa de sentit comú que dintre d'un vehicle on es posen les persones...
Sempre hem intentat no posar un animal que no coneixem si té alguna infermetat, si té algun paràsit. Per tant, per això hi ha el conveni amb l'empresa que ve a recollir els gossos. S'han adquirit uns transportins que van a fora del vehicle per evitar aquesta situació, però ningú ha donat l'ordre si no és un tema d'actuació normal i corrent que jo crec que a tot arreu es fa així. No és cap ordre directe de ningú. I no sé si hi ha alguna cosa més...
Dit també que en el passat s'han enviat cotxes a desinfectar. No passa res. Si es veu que s'ha de fer, s'envia el cotxe a desinfectar i tan amigos. Si ens deixàvem el de les armes. Jo signo aquestes avaluacions cada vegada que la prefectura m'envia els diferents decrets per convocar. Crec que no fa molt l'he convocat les que toquen quan toquen en data quan toca. No...
Tant com revisió mèdica, crec recordar que és una revisió psicològica, pot ser, senyora Martín? Una revisió psicològica per portar armes, crec que...
Jo no sé si es refereix a la revisió mèdica o a la revisió psicotècnica per portar arma, perquè no me'n recordo exactament què diu l'article 24, l'he llegit, però a la revisió psicològica es fa cada dos anys, jo crec que s'ha fet sempre, però ho preguntaré, i pel que fa a la revisió mèdica, entenc que com es fan revisions mèdiques anualment, de manera voluntària, evidentment, a tots els funcionaris d'aquesta casa o treballadors,
Això també ho hauria de preguntar perquè no ho desconec. S'han de fer bé perquè jo porto un any i mig d'alcalde i jo he signat un parell de tongades de proves psicotècniques. Senyora Gómez.
Gràcies, senyor alcalde. Bé, no ens cansarem de demanar, ho hem demanat moltíssimes vegades, però és que no s'ha vist una solució. És l'arranjament de la plaça de l'Ermita. Han anat passant d'uns propietaris als altres...
és una plaça que està al ben mig del barri dels Munts, és una plaça que ara quan arribi l'època vacacional de Setmana Santa, i que ara arribi, bé, falta poc, i l'estiu serà una altra vegada un aparcament il·legal, i no sé si no tenim una solució ni sabem com fer-ho, però sí que els demano, sisplau, que posin una solució. Bé, això és tot. Gràcies.
Sí, senyora Gómez, he fet unes gestions a petició que vostè mateixa va fer, però per la discrecionalitat de les persones, si li sembla, després li explicaré, dir que aquesta plaça no és pública, té uns propietaris i a més a més és urbanitzable. El que passa és que queda aquí al mig, que no acaba de...
De totes les maneres, li explicaré de forma reservada aquestes gestions perquè no crec que sigui a dia en fer-ho públicament. Arribat a aquest punt, passaré la paraula als portaveus per si volen dir unes paraules a la ciutadania envers el Nadal o allò que convingui també. Senyor Sacristán.
Sí, simplement desitjar unes bones festes a totes i a tots i que el 2026 sigui millor que el 2025 i que totes aquestes qüestions que ens preocupen tant a nosaltres com a la ciutadania es puguin erradicar per fer efectivament un any millor que l'anterior. Bones festes i bona entrada d'any. Molt bé, moltes gràcies senyor sacristan. Senyor Fuixet.
Molt bé, desitjar unes bones festes, un millor 2026, que sigui un any d'igualtat entre altres persones, de benvinguda, de respecte, de tolerància, i que entre tots abracem els nostres grans i els nostres veïns. Moltes gràcies, senyor Fuxet. Senyor Ramírez.
Gracias, señor alcalde. En primer lugar, felicitar de manera pública al concejal Raúl García, porque no hay más alegría en este mundo que ser padre, y por lo tanto espero y deseo que esté bien tanto él como el niño y la familia y su mujer, y creo que es una alegría que debemos todos compartir.
Y en lo que nos compete hoy, evidentemente, felicitar las Navidades. Creo que hay algo que ponerlo en valor, que es la Navidad. No celebramos fiestas, no es carnaval esto, es Feliz Navidad. Son las Navidades. Y creo que estamos distorsionando lo que es nuestras tradiciones, nuestra cultura y lo que debemos proteger.
Y, por tanto, no lo solicitaré el próximo año, porque tenemos pleno de presupuestos el 29, y creo que será un pleno muy intenso y muy trabajado. Por tanto, sí que quiero desearos a todos ustedes lo siguiente. Primero, pedir disculpas.
Voy a hacer el balance, creo que Navidad es un buen momento, por si alguno no ha estado acertado en alguna explicación, en algún reproche o alguna cuestión, pedir disculpas por la parte que me toca. Y sobre todo agradecer a todas esas personas que nos apoyan, que siguen el proyecto y que cada vez son más. Porque creo que ahora en Navidad es un buen momento para estar con la familia, estar con los seres queridos y precisamente para eso, para hacer familia. Y la política también es una gran familia. Por lo tanto, Feliz Navidad a todos los turanques y turancas.
Moltes gràcies, senyor Ramírez. Senyora Gómez. Doncs bé, per un Nadal on callen les armes, per un Nadal on la llum dels estels ens guia i per un Nadal on els cors bateguen al costat del Déu que neix. Bon Nadal i venturós 2026. Moltes gràcies, senyora Gómez. Senyor Suárez.
Bé, des de Junts volem desitjar a tota la ciutadania unes molt bones festes de Nadal, que siguin dies de pau, de retrobaments i d'esperança i que el nou any ens porti salut i diàleg. I sobretot en certs col·lectius per la part que ens toca, per seguir construint una Torre d'Embarra millor per totes i tots. Bon Nadal i, evidentment, esperarem també, com han dit alguns dos companys, per felicitar el nou any.
Moltes gràcies, senyor Suárez. Senyora Muñoz, té la paraula. Sí, gràcies, senyor alcalde. Bon dia a tothom. Primer, començar, com sempre, recordant i condemnant la mort de les 47 dones assassinades per violència de gènere, en el que portem de 2025, 1.342 des de 2003, moment en què es van començar a recollir les dades.
Bé, des del grup municipal dels socialistes només volem desitjar un bon Nadal a tots els grups tant de govern com d'oposició i a tots els torrencs i torrenques i esperem que siguin dies tranquils amb família, amb els amics i amb més abraçades i menys missatges. I també vull tindre un pensament sincer per tots aquells que ja no hi són però que aquests dies tenim especialment
presents. També anava a desitjar una bona entrada de 2026, però com ens tornem a veure dilluns? No sé si toca. Molt bé, moltes gràcies. Senyor dilluns, tornareu a tenir un minutet per felicitar l'any. Senyor Rovira. Sí, moltes gràcies. Bé, les festes de Nadal són unes festes que venen de moltes tradicions i totes aquestes tradicions hi tenen cabuda.
Per tant, tant si celebrem el solstici d'hivern com si celebrem el naixement de Jesús, com si celebrem allò que vulguem celebrar, que moltes devocions celebren diferents coses en aquesta època de l'any,
que tots celebrem aquesta cosa amb família, amb tranquil·litat i les reflexions de si allò que s'ha fet durant l'any són bones o dolentes jo crec que s'han de fer d'una manera continuada i no esperar el dia de Nadal per fer-les i ser conseqüents en allò que fem.
Per tant, felicitar a tothom aquests dies normalment de retrobada familiar i aprofitem per això, amb petons i abraçades i que tinguem tots una bona setmana perquè és la setmana que ens tornarem a veure.
Molt bé, moltes gràcies. I jo, com a per resum de tots, evidentment, sumar-me totes les vostres paraules com a alcalde, que torrencs i torrenques i també els presents tingueu molt bones festes, que ho passeu molt bé aquests dies de relax i de fraternitat. Senyor Ramírez, que li vindrà bé. No, conya a part, desitjar-vos salut, amor, família i diàleg. Moltes gràcies. S'aixeca la sessió.
Portaveus, si us sembla, fem un cafetó 15 minutets i ens veiem a la sala d'Ajuntació.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
La Ràdio de Proximitat
Guai, ara he arribat aquí al cine i no sé quina pel·lícula triant, n'hi ha tantes? M'has fet córrer, eh? Això és que no escolta Sèrie R. Però què és, Sèrie R? Sèrie R, el programa de cine que fan a la ràdio. Doncs ja porten 8 temporades, eh? Què dius ara?
Vuit temporades parlem de les notícies, de sèries, de totes les estrenes, tenen seccions, tenen de tot. Les estrenes te les expliquen les de cada setmana, o sigui que si ho escoltes sabràs quines pel·lícules mirar. Mira, de fet, vine amb mi, entrem en aquella i a veure si xalaràs. Sèrie R, un programa de cine en sèrie i en sèries.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Si escoltes la ràdio, no et pots perdre el Col·lectius en Xarxa. Cada setmana i en només mitja hora explorem les vivències, lluites i triomfs del Col·lectiu LGTBI.
Ho fem de la mà d'experts, activistes i testimonis. Analitzarem temes actuals, trenquem estereotips i farem que les veus de tothom siguin escoltades.
Sintonitzes On a la Torre.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir, al centre dels teus plans. Plan Nacional del Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ona la Torre. La ràdio de Torredembarra. Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar.
Els grups d'alcohòlics anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics anònims. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Atenció, veïns i veïnes empadronades a Torredembarra. Durant tot l'any teniu l'entrada gratuïta al Museu Pau Casals. A la platja de Sant Salvador del Vendrell descobrireu una experiència immersiva i renovada sobre la vida i els valors del mestre Pau Casals. La pau, la llibertat i el compromís social.
Una iniciativa de l'Ajuntament de Torredembarra amb la Fundació Pau Casals per apropar la cultura al territori. No deixeu passar l'oportunitat. Més informació al web de l'Ajuntament de Torredembarra o a paucasals.org. Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Sendes, un programa en el que caminem, fem excursions i viatgem.
A la xarxa més 25 minuts per suggerir visites a museus, a itineraris temàtics i a llocs plens d'encant. Per explicar fil per randa, rutes de senderisme. I per descriure viatges a qualsevol racó del planeta. Surt dels camins de sempre i endinsa't a les nostres sendes.
Ràdio de proximitat.