Ona la Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Baix Gaià al dia, el programa d'Alt Fulla Ràdio, on la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià, és 11 de desembre, dia de Santa Ida. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Roda de Barà ha rebut la visita de la subdelegada del Govern de l'Estat per tal d'abordar projectes estratègics pel municipi.
Elisabet Romero va mantenir una reunió de treball ahir amb l'equip de govern i va visitar la zona marítima per analitzar sobre el terreny el projecte de renaturalització del front marítim. Altafulla, la portaveu del PSC a l'Ajuntament, afirma que el seu grup donarà suport als pressupostos pel 2026. La regidora valora positivament les partides destinades al projecte de la residència i al pla de voreres i assegura que s'han satisfet les demandes del grup municipal.
I a Torredambarra s'ha sabut que el 2025 va començar amb 18.190 habitants, un 1,3% més que l'any anterior. Per cert, que segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, al Baix gaia els municipis que percentualment han guanyat més població són Renau, la Pobla de Montornès i el Catllà.
Això que estan escoltant és el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Balai, totes les poblacions del Baix ja hi ha amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, la boira ja ha escampat avui. La boira ja ha escampat. No sé si lluirà gaire el sol, ara que ens ho aclareixi el Lluís Mi Pérez, però bé, aquí faci fred o faci calor amb un somriure per acompanyar-vos una bona estona.
Deixem-nos estar de sol. Hi ha dies que, mira, si estan així més apagats, fan més d'hivern, i ara és el que toca. L'arbre de Nadal, el tió, el pessebre, llumets al balcó, la llar de foc, una manteta, i ja està, i així més ennubulat. I unes neules, també, va. També. Aquí això, de ben segur no satisfatant, és la nostra companya Sònia Gamí. Sònia, bon dia. Molt bon dia, per dir alguna cosa...
Ell és d'estiu, la Sònia ho sabem. Sí, sí, sí. Doncs res, escolta, pot sortir amb banyador al balcó, també. No soc tan agosarada, però per cert, reconeixem que l'estiu estem, no sé, més alegres, més animats, més llum, més de tot, no ho sé. Que és bonic, eh, l'hivern, no dic que no, però vaja, no sé què dir-te.
Mira, si els oients ho volen convertir en nosaltres, que ens escriguin el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Barà Ràdio, i comencem ara l'enquesta. Va, la podem mantenir fins a final de la setmana que ve, que és quan farem l'aturada vacacional, coincidint amb les festes de Nadal. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ona, la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som Baix Gai al Dia, benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Sí, avui tenim un dia força tapat, ho dèiem ara. En tot cas, segurament que molts de vostès aquest dijous ja pensen o ja fan plans pel cap de setmana. Així que va, com ho dèiem, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local per saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Luis Mi Pérez, hola, molt bon dia.
Bona nit.
Gràcies. Gràcies.
No ha de variar en excés o, si de cas, baixarà un palet. La tarda serà una mica menys agradable que ahir, però encara la temperatura màxima voltarà els 16-17 graus amb molta facilitat. N'estem pendents a la xarxa.
Vinga, va, que ara ja podem començar a revisar tot el que a la premsa d'aquest dijous 11 de desembre destaca les portades. Comencem pels diaris de proximitat, al mes el diari del Camp de Tarragona, que titula Els hostalers reclamen que revifi el projecte del Hard Rock Turisme. El sector considera que el projecte del casino pot incentivar la recuperació del turisme rus, que aquesta temporada ha crescut un 28,5%.
Tarragona va rebre l'any passat 5,8 milions de visitants i el sector turístic valora que s'ha aconseguit una major desestacionalització. Més coses. Avui esports també protagonistes a la portada del mes i en concret futbol. Vull un equip fort i que la gent estigui orgullosa del que transmet.
Qui diu això? Doncs l'entrenador del primer equip del Nàstic de Tarragona, Cristóbal Parralo. Avui, al diari Més, en publica una entrevista a doble pàgina. Podem veure'l en una fotografia que acompanya aquestes declaracions. Avui, una imatge força gran a la portada d'aquest rotatiu gratuït. De fet, el míster el tenim sobre mateix de la gespa del nou estadi, la Budellera. Arreus, el carrer d'Estorga es transformarà per sumar espais verds i zones de joc.
Més coses pel que fa a patrimoni. Jordi Treserres, consultor de la Unesco, diu soc optimista amb la conservació dels monuments. I a Tarragona, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya recorda el consistori que és el propietari dels fons Jujol i reclama el trasllat a la Casa de les Ànimes pel 2026. Un altre rotatiu de casa és el diari de Tarragona. Raquel, què ens mostra aquest dijous?
Doncs en imatge el conseller de presidència, el conseller d'Almau, que diu que volen comunicar amb fets, no amb fum. Això ho ha dit a Tarragona, en una jornada que ha organitzat el diari de Tarragona, i el titular qui diuen és Tarragona, una bona inversió.
El titular destacat és precisament sobre aquesta qüestió. 52 milions i mig de transició nuclear per 171 empreses. Es repartiran en 6 línies d'actuació i mobilitzaran 150 milions d'euros en inversió empresarial.
Ho trobareu ampliat a l'interior, on avui celebren, d'altra banda, l'aniversari de Port Aventura. 16.523 milions generats en 30 anys d'activitat. Diuen que el 91% de l'impacte econòmic del parc es queda a Tarragona.
Avui en política parlen de sis denúncies més per assetjament sexual esquitxant el SOE. I acabem amb una gran festa de la cuina del territori que culmina la gira gastronòmica. I veiem imatge d'un dels moments d'aquesta festa culinària on el diari de Tarragona ha tancat...
a la Boella, aquest viatge culinari per sis ciutats. S'ho han muntat bé, trobo, a l'Eri de Tarragona. Nosaltres també hauríem de fer una festa culinària. Per cert, que acaben les jornades, aquestes del calamar, els cargols que s'estan fent aquests dies. Fins aquí la portada. Si no fem la festa culinària de Baixgai al dia és perquè no volem.
Va, això sí, quan arribi el bon temps. Arrodonim aquest repàs de la premsa amb les portades dels diaris generalistes. Sònia, t'ho diràs. Doncs avui comencem amb la portada de l'Ara. La Generalitat preveu matar la meitat dels sanglars. Agricultura xifra entre 125.000 i 180.000 els porcs salvatges que hi ha ara a Catalunya. L'IRTA nega que les obres a les seves instal·lacions hagin afectat la bioseguretat dels laboratoris.
També destaca l'ara 600 sense sostre més als carrers de Barcelona. El recompte d'Arrels detecta 1.982 persones dormint al ras a Barcelona, cosa que suposa un augment del 43% en relació amb les que hi havia ara fa 3 anys. L'entitat alerta que està canviant el perfil del sense sostre arran de la crisi habitacional.
També parla que el rock perd, el poeta d'Extremo Duro, mor amb 63 anys, el músic extremeny Robe Iniesta, líder del grup Extremo Duro i una de les veus més importants del rock en castellà dels últims anys. També parla sobre Maria Corina Machado, que no pot recollir el Nobel de la Pau. La seva filla la representa en l'acte reivindicant la lluita per la llibertat.
i el City de Guardiola, en esports, agreuja la crisi del Madrid, 1 a 2. La Vanguardia titula que els Estats Units volen veure les xarxes socials dels turistes abans de permetre'ls entrar. En cas que s'apliqués la mesura, es posaria en perill l'assistència al Mundial de Futbol de l'any vinent. Els espanyols canvien els Estats Units per Àsia per Nadal.
En portada també hi ha El Mago Pop, perquè Barcelona diu la capital mundial de la màgia. Antonio Díaz, El Mago Pop, va reunir ahir al Teatre Victoria artistes nacionals i internacionals. En la foto es veu amb l'oscaritzada Helen Hunt, diu, per anunciar un sal endavant en la seva carrera.
El MAC actuarà en estadis del Bernabéu a l'Spotify Camp Nou, organitzarà a Barcelona una gran gala teatral anual i recuperarà les representacions de Maricel. També destaca l'avantguàrdia que Washington confisca un patroler davant de la costa venezolana. Trump intensifica la seva campanya de pressió al govern de Nicolás Maduro. La filla de Corina Machado diu que Venezuela tornarà a respirar.
Altres temes, la Guàrdia Civil deté Leire Díez i un exdirectiu de la CEPIC. També destaca que l'esperma d'un home amb un gen cancerigen va concebre 197 nens a Europa. Parla també que el Citi allarga la crisi del Real Madrid, el resultat 1-2 al Bernabéu.
I sobre la sobrepoblació, Catalunya vol eliminar el 50% dels sanglars. El periòdico Espanya defensa davant França i Alemanya el nou caça europeu. Reunió decisiva per al futur sistema de combat aèri.
Els tres països se citen avui a Berlín per salvar un projecte que mouria 30.000 milions i donaria a Europa autonomia estratègica, però el desacord franco-alemany el posa en risc. En portada amb la imatge és en aquest cas de Josep Maria Recasens, president d'Enfac, que adverteix al Fòrum Europeu en Brits que Europa ha d'accelerar la presa de decisions per competir amb la Xina.
El sector escanyol de l'automòbil té la possibilitat de ser líder, ha dit. El govern es proposa reduir a la meitat la població de senglars a Catalunya. El laboratori investigat construeix un edifici adjacent per treballar amb patògens de més risc.
Altres temes en portada del periòdico d'aquest dijous, exmilitant del PSOE, Luco de T. Leire Díez, per presumptes irregularitats en contractes públics. Parla també de l'entrega en absència. Maria Corina Machado agraeix el Nobel de la Pau a través de la seva filla. El Mago Pop actuarà el Camp Nou i el Bernabéu en la seva gira mundial. I el Roc Espanyol per Robe Iniesta, líder d'Extremoduro.
Acabarem les portades amb el punt avui. Mútues a l'alça és el titular. El sector de la sanitat privada, a través d'asseguradores, viu un període de creixement propiciat, en bona part, pel col·lapse que castiga la xarxa pública. En la crònica el dia d'ahir, signada per Anna Balcells, a Oslo en nom de la mare. La filla de Maria Corina Machado recull el Nobel de la Pau, el premi que volia Trump, a la líder opositora venezolana.
Altres cròniques, una de David Portavella, que titula Sánchez i Feijó s'examinen de feminisme. I una altra de Jordi Bordes, el Victoria es Hollywood, el Victoria es Barcelona. I en el suplement l'esportiu, el Barça en pas ferm en la Champions femenina 3 a 1. El City fa més profund de la ferida del Real Madrid de Xavi Alonso, 1 a 2. Doncs aquests són els titulars d'aquest dijous 11 de desembre.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi moment ara per analitzar l'actualitat, per comentar la jugada amb la periodista Marta Domènech, que com tots vostès saben la trobem al capdavant de l'oficina d'Europ Direct a Tarragona. Marta, bon dijous, benvinguda, com estàs?
Bon dijous, molt bé, ja, pensant en que a punt comencen les vacances de Nadal, eh? Compte, eh? Les començo, jo personalment les començo a necessitar. Compte, eh? Perquè és que d'aquí 15 dies, Nadal, eh? Un dijous. Sí, jo m'he de donar compte fa un parell de dies, quan he vist la feina que tinc i els pocs dies que ens queden.
Escolta, tu abans feien broma començant això de si els dies d'hivern són més divertits, són més agradables o no, l'estiu, la calor, tu amb què et quedes? Jo em quedo amb la primavera, jo em quedo amb la primavera.
Allò de... Sí, sí. La primavera és quan més m'agrada a mi. Va, doncs, entretemps per la Marta Domènech. Escolta, va, que avui parlem de la Comissió Europea que ha presentat una nova agenda per a les ciutats, una iniciativa que el que vol és donar més pes, més recursos a les àrees urbanes per tal de definir el futur urbà d'Europa en termes de creixement, sostenibilitat, inclusió i innovació.
Què és? Què vol aquesta agenda de la Unió Europea per les Ciutats? Doncs ens hauríem de remetre, ja fa una mica més d'un any, quan parlàvem de quins eren els objectius de la comissió von der Leyen 2 i que es van tornar a repetir en el SOTE o en aquella...
en aquella conferència que fa la presidenta de la Comissió el mes de setembre per explicar què és el que passarà en els propers mesos. Allà us explicava que les ciutats tindran un paper important. Les ciutats sempre han tingut un paper important a la Unió Europea.
Recordem que existeix el comitè de les regions, que abans en dèiem comitè de les regions i les ciutats, un comitè en el qual Pasqual Managall en va ser president i que es va fer precisament per poder escoltar la veu de les regions i de la ciutat. El paper del comitè ha anat variant en els anys i en aquests moments té més importància que des de quan es va...
es va iniciar la seva feina. Per tant, no ens ha d'estranyar que Ursula von der Leyen en aquest discurs del Soteu digués que les ciutats havien de tenir un paper important, perquè al final el 75% de la població de la Unió Europea, i això hem de pensar que és més de 300 milions d'habitants, viuen en ciutats o zones urbanes. Per tant,
No podem deixar estar la importància de les ciutats perquè és on trobem el talent, on hi ha inversions i són les ciutats les que en aquests moments s'enfronten a reptes molt importants. En aquesta comissió,
us recordo que hi ha un comissari només per habitatge, una cosa que fins ara no existia, perquè nosaltres ens queixem de la situació de l'habitatge, però aquesta és una situació que s'està repetint a tota Europa, és globalitzada. Els costos de l'energia, la seguretat, la immigració, la segregació social, tot això on més s'està patint en aquests moments és en les ciutats. Per tant, era necessari
que des de la comissió es fes aquesta agenda per tal de definir el futur urbà d'Europa, que en definitiva diria jo que també és el futur de la Unió Europea. Marta, si això ho traduïm a la nostra realitat local, poso ara d'exemple les ciutats més properes que tenim nosaltres.
Tarragona, Valls, el Vendrell. Tres capitals de mitjana envergadura. Si ho comparem amb altres realitats, com per exemple ja Barcelona o la Corona Metropolitana. Com es poden beneficiar aquestes ciutats del camp de Tarragona, el Penedès, realment d'aquest impuls europeu?
Encara no sabem molt bé quines seran les qüestions pròpies. Sí que tenim les grans línies d'actuació. Per una banda, s'establiran diàlegs entre els polítics i els tècnics per tal de debatre les polítiques de la Unió Europea que afecten directament a les zones urbanes.
Després es crearà un portal web destinat a les ciutats per tal que tinguin informació directa sobre activitats, actuacions, subvencions, iniciatives pel seu desenvolupament i finalment s'oferirà un suport més important del que hi ha actualment per tal que les ciutats i les zones
urbanes puguin portar a terme les polítiques de cohesió que ja des de fa anys s'estan duent a terme a la Unió Europea. El que la Comissió vol és donar suport a les ciutats, per això ha proposat fer un pressupost
el termini molt ambiciós. Hem de recordar que en aquests moments s'està negociant ja el marc financer plurianual. La Unió Europea funciona amb pressupostos de 7 anys.
durant un parell d'anys o potser més estem negociant quines seran les línies estratègiques dels propers set anys. En aquests moments estem en aquesta situació, en aquest debat sobre com ha de ser el proper marc financer plurianual i és allà on realment un cop estigui aprovat veurem
si aquesta agenda urbana es podrà desenvolupar tal com ens agradaria a tots. És allà on veurem de quina manera les ciutats podran entrar al fons europeu de competitivitat, podran entrar projectes com Horitzó Europa. Per tant,
Bé, en aquests mesos és quan els tècnics i els polítics estan debatent sobre de quina manera podrem dur a terme aquesta agenda. De fet, l'agenda posa èmfasi en cooperació territorial, innovació, capacitats per abordar mobilitat sostenible, accés a habitatge, ho dèiem abans, energia neta, la digitalització, la cohesió social...
Tots aquests reptes són els que de veritat preocupen a la gent que viu a les ciutats? O hi ha coses que ens en oblidem? No ho sé, ara ve al cap el petit comerç, l'espai públic allò que fa que una ciutat veritablement sigui també habitable que és que hi arribin productes que no tenen per què elaborar-se a la ciutat sinó també en tot l'entorn o en el que és el món rural
És que quan parlem de ciutats, i això ho explico als instituts, no pensem en ciutats com Barcelona, Madrid o Tarragona, sinó que Altafulla, Reus, Valls, Torro d'Embarra, la Nou, són ciutats també. Són nuclis de població. Vull dir que ho hem de mirar d'una manera més àmplia. Evidentment, la ciutat de Barcelona...
té veu pròpia quan va al comitè de les regions, per exemple. És més difícil que una localitat com Altafollà ho pugui fer, però no és impossible, eh? Això també ho vull deixar clar. Però sí, sí, ens afectaran a tothom. I, per exemple, tenim... Ara que has parlat del món rural, em ve al cap una estratègia que està implantada a la Unió Europea des de fa molts anys ja.
que és del camp a taula, és per potenciar l'ús de productes locals. Clar, insisteixo, quan parlem de Unió Europea, la nostra mentalitat s'ha d'ampliar.
Quan parlem de quilòmetre zero, per exemple, les tarotges, que ara ens les mengem, nosaltres ho tenim molt clar. Quilòmetre zero, Emposta, Tortosa, País Valencià, aquestes són les tarotges de quilòmetre zero, per exemple, dels països nòrdics.
Es tracta que el consumeixin aquestes tanonges, no tanonges que ens venen de Sud-àfrica. Per tant, quan parlem de producte local o de quilòmetre zero a nivell de Unió Europea, hem de pensar que les fronteres van més enllà dels nostres límits municipals.
I després, mira, precisament ahir va tenir lloc una situació en el Comitè de les Regions que és on es demostra que regions, ciutats, cada cop tenen més importància. I és que el Comitè va aprovar per unanimitat el dictamen del Govern de la Generalitat que empodera les regions en la cooperació del desenvolupament de la Unió Europea. Un dictamen que va ser defensat pel conseller Jaume Duc,
en català, va fer la seva intervenció totalment en català, en el comitè de les regions. I ara la ciutat de Barcelona té un programa pilot que conjuntament amb la Comissió Europea i altres associacions posaran en pràctica aquest esperit del dictamen en els propers mesos. Per això que a vegades, quan parlem de la Unió Europea,
Pensem que parlem molt en macro, però també es fan coses en micro. Si ho veurem en les nostres localitats, siguin ciutats més grans o ciutats més petites. I això que de moment és un anunci polític, ja saps que els periodistes, tu que també l'ets, ens agrada molt de posar dates. Quan es podria traduir ja en accions palpables per la ciutadania?
Doncs clarament no t'ho puc dir. En aquests moments és que tot el que passa a la Unió Europea és lent, ho sabem, no? Alguna vegada m'ho heu sentit explicar que molts dels dictaments han de passar per la unanimitat. Per tant, bé, és un tema que en aquests moments s'està treballant,
Tot això resulta de treballs que ja porten temps. Bé, es va fer un fòrum de ciutats a Cracòvia el passat mes de juny, després es va fer un diàleg sobre el desenvolupament urbà sostenible també el mes de juny. Vull dir que ja s'està treballant i suposem que seran els propers... Jo crec que durant el 2026 ja començarem a veure algunes coses. De fet, aquest portal web destinat a les ciutats
ja està funcionant, ja el podeu visitar. Posant en el buscador, jo crec que sí, perquè sempre això és una mica complicat, però si poseu en el buscador ciutats, portal ciutats de la Unió Europea, estic segura que hi podreu accedir i ja veureu com aquí es començaran a publicar
tots aquells temes que realment afecten a la població urbana. Jo aquest matí, preparant el tema, he accedit a urbact.eu i allí he pogut fer un bon desgranat d'informació. En tot cas, amb un cercador mateix, si s'hi posa agenda de la Unió Europea per les ciutats, de ben segur que ja es pot.
Sí, sí, si poseu ciutats de la Unió Europea, portal web, segur que us envia en aquesta pàgina que ja està publicada en aquests moments en anglès i diria que també aviat podrà estar en la resta d'idiomes oficials de la Unió Europea. Marta, ho hem de deixar aquí, hem de fer una petita pausa. Gràcies, un dia joves més per compartir aquesta estoneta amb tots nosaltres. Una abraçada ben forta fins a la ciutat de Tarragona.
Gràcies i fins la propera setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Nosaltres, com dèiem, res, petita desconnexió, quatre anuncis al butllet informatiu i ens hi tornem a posar. Els esperem aquí. Això és Baixa i al dia. Fins ara.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe, tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Cada setmana, les millors estrenes, els retorns més esperats i les recomanacions del més destacat a les cartelleres digitals. Tot el que vols saber del món de les sèries de streaming, a l'En Sèrie, a la teva ràdio local. On a la Torre fa un pas més per arribar als oients? A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp.
Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 InfoPodcast és un servei d'On a la Torre i la xarxa audiovisual local.
A la plataforma La Xarxa Més deixa't sorprendre pel que passa al teu costat. Futbol, bàsquet, patinatge artístic, okei patins, amb bol, rugbi i molt més. Castells, tradicions, entreteniment, cultura, podcast i molt més. Dos anys de La Xarxa Més, la plataforma de les televisions i ràdios locals.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Hem mobilitat a la C25 entre Montanyola i Sant Bertomeu del Grau, també en direcció a Vic. Una variada talla un carrer i dificulta la circulació. Un altre accident, en aquest cas a l'AP7, a l'Arbós, també talla un carrer i genera algunes retencions importants.
Per altra banda, normalitzada ja la circulació a la GI 550 entre Arbúcies i Sant Hilari i Sacalm, que ha estat afectada aquest matí per un accident. També retencions a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nus de Llobregat, a la B23, a Sant Felu i de Llobregat i, finalment, a la Pesseta Barberà del Vallès i Granolles. Pel que fa al servei ferroviari, per una incidència ja resolt, els trens de l'R2 Nord circulen amb demores de fins a 15 minuts de mitjana.
I els Mossos d'Esquadra han detingut el camioner implicat en el xoc frontal d'ahir, que ha acabat amb la mort d'un conductor de 77 anys a Gualta, al Baix Empordà, i aquí van traslladar en estat molt greu a l'Hospital Josep Tureta de Girona, on va acabar morint. Per causes que encara s'investiguen, els dos vehicles van topar frontalment i el conductor del turisme va quedar atrapat a dins del cotxe. Els agents han arrestat el camioner per una imprudència greu amb resultat de mort i l'han traslladat a dependències policials a l'espera de passar ara a disposició del jutjat de guàrdia de l'Avisbal d'Empordà.
I els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea reuneixen avui i demà a Brussel·les per negociar les quotes pesqueres del 2026, una decisió clau per al sector català. D'aquest acord dependran tant els dies de pesca de l'any vinent com els canvis en els mètodes de captura necessaris per revertir la sobreexplotació al Mediterrani.
La Comissió Europea reclama mesures de conservació més estrictes si els pescadors volen mantenir nivells similars al 2024 mentre que Espanya s'hi oposa i exigirà menys restriccions per a la flota. Els pescadors catalans, per la seva banda, no descarten la insubmissió en cas que la protesta, la proposta, volíem dir, no sigui coherent amb els seus interessos.
I el govern català vol reduir a la meitat els senglars que hi ha a Catalunya. A més, es crearà també la taula del sengrar, on hi seran presents tots els actors implicats amb l'objectiu de monitoritzar l'evolució d'aquests animals als nostres boscos. Segons ha informat el conseller Òscar Ordeig, no s'ha trobat cap més sengla positiu i no ha estat infectat cap port domèstic de les granges de Catalunya. També ha afirmat que les restriccions es podran aixecar quan faci dos mesos que no hi hagi cap brot nou.
I cimera avui a Barcelona sobre el sensellarisme impulsada per la síndica de greuges de Catalunya. I assistiran membres del govern, alcaldes de l'àrea metropolitana i representants també del tercer sector social per buscar solucions a un problema a l'alça. Només a la capital catalana hi ha prop de 2.000 persones que dormen al carrer, que suposa un 43% més que ara fa dos anys. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Notícias en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Seguim en directe a la seva sintonia de proximitat i som per fer-nos ressò de tot el que passa a casa nostra. Així que gràcies per deixar-nos ser la seva companyia. Avui que els expliquem, ara de seguida de fet hi aprofundirem, que ja s'ha posat en marxa el compte enrere per tornar a gaudir de la representació dels pastorets a Torre d'en Barra.
Aquestes festes nadalenques es podran tornar a veure i atenció perquè des de l'any 1998 que no se'n feien funcions. L'obra que representarà és l'Estel de Nazaret, escrita pel barceloní Ramon Pàmies i Pina i que es va estrenar a Barcelona el 1903. És menys coneguda que la versió de Josep Maria Folky Torres, però igualment s'inclou en el corrent de renovació dels pastorets amb diversos textos que van aparèixer entre finals del segle XIX i principis del XX. La iniciativa de recuperar aquestes representacions l'ha posat en marxa
l'associació de joves de Torredembarra, que es va crear la passada primavera i ja fa força setmanes que treballa en tot aquest projecte. I després, atenció, preparin-se, perquè un dia més ens visitarà el nostre jardiner de capçalera, així que ja poden anar pensant totes les preguntes que volen fer perquè, d'aquí una estona, obrirem les línies del telèfon del directe. Va, que ens espera tot això i més aquí, a Baja i al Dia.
Va, que ara ja tot comença a fer aquesta flyer nadalenca. Ara de seguida connectarem amb la unitat mòbil que capitaneja la nostra companya dona a la torre Anna Plaza, però per anar-nos ja ambientant tot això que agrada molt a uns i no tant a uns altres, posem ja la primera Nadala d'aquest període que encetem o que estem ja encetant.
Vaja al dia. Vull esmorzar!
Ja batrem, esmorzarem! Ja batrem, esmorzarem! I a Jesús adorarem! I a Jesús adorarem! Ja anem! La neu cap al camillà! La neu cap al camillà! La calor ja la fundrà! La calor ja la fundrà! Ai, la que fa!
Va, que alguns de vostès segurament estan pensant que ja n'hi ha prou de Nadales, que arriba un moment de bé que carreren una mica i s'acaben posant allò com algú que pica amb un martell dintre del cap. Així que, com que ben segur que tenen ganes de conèixer tot el que passa entre bambelines en aquests pastorets de la torre que tornen en guany, el que fem és, ara sí, connectar amb la nostra companya Dona la Torre, l'Anna Plaza, que ha sortit amb la unitat mòbil de Baixa i Aldiab.
Avui hem sortit micro en mà al casal municipal de Torredembarra on aquests dies es treballa intensament per poder estrenar l'estel de Nazaret, la versió que representa aquí a Torredembarra dels Pastorets el pròxim 23 de desembre. Ens acompanya tot un elenc de la companyia que el representarà i comencem parlant amb la Núria Martínez, ella és de l'Associació de Joves. Núria, bon dia o bona tarda, benvinguda. Bona tarda.
Això va ser idea vostra, de l'associació de joves. Què us va portar a decidir que volíeu recuperar les representacions dels pastorets? Bé, nosaltres, quan vam fer l'associació, el nostre objectiu era fer coses a les èpoques on no hi havia molt de caliu al poble.
I vam veure que aquí al voltant teníem els pastorets, tenim la pobla que fan el pessebre, i aquí no teníem res d'això. Llavors, d'una reunió de junta molt intensa, va sortir la idea de fer l'obra. I al buscar vam veure que aquí ja s'havia representat, i que no era normal que es veu a tot arreu. I ens vam tirar a la piscina i vam decidir recuperar-la, i amb el text que ja teníem aquí.
Vosaltres, clar, per l'edat, suposo que aquells pastorets que s'havien fet als anys 90, cap de vosaltres no en teniu record? No, nosaltres no havíem ni nascut. Hem anat buscant a la gent records i que ens anessin explicant com es feia. A veure, entre els més veteranos tenim en Jordi Salvat, tenim el Satanàs, que no li he posat nom encara. Veniu cap aquí. Espera.
Hola, bona nit. Tu, Satanàs, nom i cognom? David Ibars. David Ibars. Tu repeteixes paper? Ja havia sigut... No, jo no soc d'aquí Torra d'en Bar, no els vaig fer aquí. Jo els pastorets els he fet a un altre poble, que és d'on vinc jo. D'on vens? Del Pla de Santa Maria. I quins pastorets fèieu al Pla de Santa Maria? Allí eren els del Folk i Torres. I què tal el canvi?
Bueno, diferents. Sí, diferents. La veritat és que diferents. M'han dit, jo no ho sé, perquè jo tampoc conec la versió del Ramon Pàmies, que és molt literari i que el personatge de Satanàs és increïble. Bueno, quan el faci amb ell jo t'ho diré. No em veig jo, no em sé veure jo. No ho sé, però sí.
El Jordi Salvat sí que havia sortit en aquells pastorets. Jordi, hola, què tal? Hola, bona tarda, bona tarda. Sí, havia sortit, als anys 90. Feia d'ajudant del sacerdot i aquest any faig el sacerdot. Vull dir, hem pujat aquest auguri una mica, m'han pujat.
Tu has tingut possibilitat de fer la comparació dels pastorets Folk i Torres a pastorets Ramon Pàmies. Explica una mica diferències, característiques, què fa especial aquests pastorets? Sí, jo crec que aquests el que fa especial és que potser són, entre cometes, tenen més moments dramàtics, tot i que hi ha moments de comèdia i la gent que vingui aquí riurà. Però sí que hi ha tota la història de la fill pròdic, que sí que és una història molt dramàtica, l'enfrontament entre el bé i el mal, Satanàs contra Sant Miquel, les fúries contra els àngels...
És allò que hi ha diferents plans, diferents plans. I el director, que és el Joan Maria Vidal, avui us hem enganxat, a més, amb un dia d'especial feina, perquè avui, a principis d'aquesta setmana del nou, heu fet l'assaig tècnic, esteu fent tot el muntatge de lluns, perquè, clar, us trobeu en un espai, que és el Casal Municipal, on t'ho haureu de fer, que tampoc és un teatre per se.
No és un teatre, és una sala polivalent i ens adaptem. En el fons intentem treure el màxim rendiment de l'espai on som, igual que també que de l'elenc, que tenim un elenc meravellós, amb unes ganes increïbles, amb una voluntat i una il·lusió, que això fa que aquests pastorets no només esdevinguin una recuperació, sinó que crec que realment hi ha de haver una il·lusió del poble. Quanta gent us esteu mobilitzant amb aquesta representació? Gairebé arribem a la quarantena.
Sí? Tothom en paper o no? A la quarantena més els extras. Sí, sí, sí. Tenim molta gent. Dins d'aquí també hem de pensar que una cosa és el que la gent veu. El que la gent veurà, doncs molt bé, hi haurà uns actors, unes actrius, tota una lenta es mou, uns extras que també venen, però a més a darrere també hi ha scenografia, hi ha decorat, hi ha vestuari, hi ha un treball molt gran amb il·luminació, música, hi ha, Déu-n'hi-do, la gent que s'ha involucrat. És...
Per una banda màgica, el que unes menys joves amb ganes de recuperar han volgut tirar endavant, amb molt poc temps, hem d'entendre que això, la idea va sortir a mig estiu, el text inicial es va tenir el 15 de setembre, i tot l'elenc ha fet un esforç increïble, però ja dic l'elenc,
La gent de vestuari, la gent de sanografia, estem tots treballant a l'últim moment perquè surti, i això és gràcies a la il·lusió i a l'energia que té tothom, perquè tots estem amb nervis d'això no va bé, això no surt bé, això no en tenim prou, estressa així, no en veig, i tothom està esforçant-se com sigui. Aquí n'hi ha que són autònoms, n'hi ha que són empresaris, n'hi ha que són estudiants, n'hi ha que tots tenen família, i tot i així fem hores i hores perquè sabem que és una cosa del poble pel poble.
Esteu nerviosos? Vull un sionó així alt, fort, contundent. Ho estarem més d'aquí 15 dies. A veure, tema vestuari, Núria. Aquí em sembla que vau fer un verkami per poder recollir fons per fer el vestuari, perquè no podíeu aprofitar part del que ja havia hagut d'antic.
No, el vestuari l'hem fet tot nou i una mica amb Albert Cam i l'Ajuntament també ens ha ajudat a portar diners amb tota la roba i després el que és confeccionar sí que ho ha fet gent del poble perquè hem demanat col·laboració. Com ha anat tota aquesta part? Perquè és el que deia ara el Joan Maria, que hi ha una part visible, que és la que veurem damunt de l'escenari, però hi ha tot el treball de darrere d'aquest de producció. Quanta gent heu tingut cosint?
Cosín, unes 10 més. Sí, tampoc tenim la gent molt assignada en tu fas una cosa, al final tothom ajuda amb el que pot, i vam fent de tot, al final. Estil de vestuari. Veurem un vestuari de l'època, del segle... Permeta'm que tallo. Digues. És una recuperació?
I estem recuperant uns pastorets, però la resta de coses que deixarem que la gent vegi, sí que és una recuperació, però volem que ho descobreixin. Ah, però sí, calla, no preguntis més. És a dir, sí que estem recuperant uns pastorets, la gent vindrà i recuperarà pastorets, veurà coses de pastorets, però és evident que no estem en un teatre, estem en un casal, hi haurà coses que seran diferents per força...
i a la vegada estarem amb una mena de recuperació que no vol dir calcar. Però, evidentment, no parlarem de coses noves que estem fent o coses... Hi haurà enginys, hi haurà cosetes, hi ha guinyos, hi ha coses molt maques que, si m'ho permets, deixem que la gent ho descobreixi i a la vegada ho gaudeixi. Aquí ja fent... No ho descobrim tot. No sabem, doncs, si el vestuari serà contemporani, serà clàssic, hi haurà dimònins, hi haurà àngels, això per descomptat. Teníem la trinioguet per aquí...
Tu, quin Àngel ets? El de l'anunciació o l'Àngel Garré? Jo soc l'Àngel Garré. Ets en Miguel? Sí. Tu, evidentment, tampoc tens record d'aquells pastorets dels anys 90. No, no, cap ni un. De fet, soc dels 2000, així que no... Ni que hagués nascut, o sigui, en tindria record. Bé, sé de coses... De fet, ara que han començat a sortir fotos dels anys 90, familiars que diuen, sí, jo sortia d'Àngel, jo feia no sé què...
I ara ha sigut ara, arran de tot això, que la gent m'ha començat a explicar com era abans, però no tinc cap mena de noció. I la incorporació al món de l'escena, què tal? Tenies periodista, però una cosa és posar-se davant d'un micro i l'altra és dalt d'un escenari. Sí, o sigui, hi ha un canvi, hi ha una diferència, però també m'agrada el fet de... Bueno, els nervis una mica de fer el teu paper, no? I l'escenari sempre és xulo. Penso que aquí som una mica periodistes també ens agrada estar al punt de mirar una mica. És divertit. Sí, sí.
Teniu confrontació amb aquest Sant Miquel Satanàs? Aquí hi ha algun moment maco? Sí, jo penso que sí. Hi ha, de fet, un moment que ens va escenografiar el Joan Maria, que va sortir així, perquè ho va dirigir ell d'aquesta manera, i és un moment en què ens mirem als ulls i és bastant intens. És molt divertit aquest. Aquest m'agrada a mi concretament, no sé si ell... Sí? No, està bé. Et fulmina la mirada de...
Jo ho intento. Sóc jo qui ho intenta. Ah, tu ho intentes. Sóc jo qui ho intenta, però no. Aquí no farem cap espòiler si diem que Satanàs acabava bastant malament en aquesta obra. Ja ho sabrem. Se s'ha de descobrir fins al final.
Home, m'heu canviat el final, també? És el que ha dit Joan Maria, això s'ha de vindre a veure. S'ha de vindre a veure. Un moment que va ser molt bonic, ara m'ho recordaven, que ahir va venir l'Anna Porta, que és qui feia de Sant Miquel als anys 90, i ella m'explicava que el seu text era molt més llarg, i mentre jo...
podia recitar, o les dues li ensenyava una mica el text, doncs jo recitava i ella me deia, eh, te falten dues línies que teníem abans i no estàs dient, i anàvem les dues recitant gairebé a la vegada, i va ser molt xulo. Anna Ramírez. Sí, perquè aquí heu retallat també text, no?, perquè l'obra és una obra extensa, com passa amb tots els pastorecs, que són molts llargs, i la majoria de municipis el que s'acaba de fer és passar en tisora...
Mira, la veritat és que l'obra, el text, va passar primer per la mà de la Bíbia Segurana. Aquí hi havia un text molt extens i la vam tenir el dia 15 de setembre. I recordo perfectament el dia de la lectura, que es va fer molt llarg, i ens mirava l'elenc dient, perdona, tot això m'he d'aprendre. I hi havia comentaris de, és que jo soc autònom i jo no puc aprendre. Perdona, és que jo tinc de...
I van dir, no, tranquils, perquè som conscients que són els pastorets que comencen el 15 de setembre, que tenim tres mesos, que tothom té les seves vides, i farem que sigui per poder retallar text sense tocar l'essència principal, que és la que hem intentat. I hem mantingut molt l'esperit principal dels pastorets, i tant. Dels que sortiu, així, si no en general, algú altre tenia experiència en teatre o aquí us estreneu? En teatre, sí. Sí?
A medias. A medias, què vol dir a medias? Vinga, va, va, una joveneta. Tu de què fas? De Benjamí. I havies fet mai teatre? A veure, al col·le i faig d'Àngela amb els Diables, però allà he arribat. Allà has arribat. I si fas de Benjamí vol dir que ets el germà petit, no? Sí, sóc un pastor petit, diguem. Molt bé. Tens molt de text?
D'aquella manera, d'aquella manera. Ah, això també és molt típic dels pastorets. I un altre pastoret que, de fet, el tenim. Fes sonar la bossa. Sisplau. La bossa carregada a monedes d'or, que no sé si sonen gaire autèntiques, és en Xavier Suárez, que aquí no està com a regidor, sinó que està com a actor, que t'ha tocat un paper que dius...
Sí, ja ho has dit tu. Potser no és el paper més agradable de la meva vida, però bueno. Sí, perquè és un paper que porta males notícies, no? Sobretot per Sant Josep i la Verge Maria, no? Però bueno, sí. És un paper que em treu molt de la meva zona de confort, per dir-ho d'alguna manera. Estic a les antípodes del que jo soc com a persona. Per tant, sí que és cert que m'ha costat una mica adaptar-me al que representa i al que fa aquest personatge.
però amb l'ajuda del Joan Maria, evidentment, i dels companys, sortir i trencar amb aquesta dinàmica de zona de confort, per dir-ho d'alguna manera, i afrontar aquest personatge, doncs, ha estat tot un repte, que el dia 24 sabreu si l'he aconseguit o no. Això no sé amb qui ho hauríem de comentar el dia 23, veritat. Recordem l'hora, mira, això m'ho diràs tu. A les 9. A les 9. 9 i mitja? 9 i mitja.
Teniu ja venda d'entrades? Com va això? Reserves, Núria? Com ho porteu, tot el tema de reserva d'entrades, venda d'entrades? Les entrades es venen a la cotilleria Siuró i tenen un preu de 10 euros. No estan numerades ni res, o sigui, la gent quan entri podrà escollir on s'asseu. El primer que arriba, el primer que s'asseu.
I quina capacitat tindreu a la sala del casal municipal? Perquè és una sala gran, però no sé quantes cadires posareu i si es quedarà gent fora o no. Tenim un màxim de 300 per dia. Llavors, si ens quedem sense entrades, ja no en podrem treure més. Això vol dir que haureu de repetir l'any que ve, perquè... Rebenta. Rebenta, com amb els partits importants del Barça. Jo el que volia parlar, no sé en qui, eh? Mira, em vas mirant. Buscaves...
Per exemple? M'assenyalen. Veniu, veniu. Els pastors amb bastó, els pastors amb vara, o tu. Hola, bones. Gemma, de què fas tu? Jo ho feia de mataties. De? Mataties. Desconec el personatge. Som dos pastors i portem una mica la part còmica de l'obra. I tu? Mataties i qui més? Joan, és la Rosalio. Joan?
I ella i jo tenim experiència en teatre, que vam començar amb el Joan Maria, en un grup que es diu Teaté de Pialtafulla, i seguim, i no res, ens van contactar, ens van demanar si podíem fer-ho, i aquí estem.
Veig que heu fet també una certa transposició de personatges perquè entenc que segurament en l'original aquests personatges els feien nois. Homes, homes i homes així molt pagesos, molt robustos, però bueno, farem el que podrem. I sereu dones pagesos i robustes o hem fet una transformació de personatge? Mira-te'l, mira-te'l.
Sorpresa. Jo volia preguntar, i això no sé qui m'ho contestarà, per la part tradicional dels pastorets, perquè partien d'una representació tradicional que es feia en molts pobles, fins i tot abans que es fixés aquesta versió escrita o les altres que hi ha de Pitarra o de Folk i Torres, que és la representació de la nativitat i l'enfrontament del bé i del mal. Hi ha algú que vulgui comentar aquest tema?
O faig jo l'apunt... No, no, d'acord, doncs he fet l'apunt històrico-teatral. Què us queda, Joan Maria, a dues setmanes de l'estrena?
Mira, ens queda una cosa que és bàsica per cada actor i actriu, que és el reforç amb la seguretat de si mateix. Perquè és curiós, perquè cadascú quan puja de l'escenari se sent insegur, se sent que el text no li surt, perquè entra el personatge i tal, però en canvi la resta, quan estan a baix, veuen que els surt de meravella, no? I falta una mica aquest passar a l'altra banda i veure que aquesta seguretat surt bé, que surt molt maca, i que en el fons juguem a casa, juguem a casa. I els pastorets és el que dèiem abans, no?, que és del poble i és pel poble.
i serà molt bonic venir aquí i veure el Jordi, veure l'Oriol, veure el Santi, veure la Gemma, veure la Nele, veure tothom, que som els de casa i estem jugant a casa i ens ho farem passar bé. I a més m'agrada també perquè dins de la versió incorporem petites coses que farà que la gent desconnecti, que la gent connecti moments molt divertits. Hi ha una barreja de coses molt boniques que penso que generen energia molt maca que crec que generarem la tradició de venir a veure els pastorets cada any.
Això seria molt bonic. No sé si ja teniu alguna frase d'aquella que repetireu a partir d'ara en qualsevol circumstància de la vida. Hi ha alguna frase icònica? Jordi Salvat? Home, potser jo faig un monòleg inicial que jo tinc la teoria que minuts abans de morir només sóc el recitis. El tinc tan gravat que sí. Abans ell deia un text i ara almenys el recita.
El treball del director del Joan Maria en aquesta obra és molt important. A veure, és que no som, a part d'alguna excepció com hem vist, la majoria de teatre n'hem fet poc. Jo feia un paper molt petit en els pastorets dels 90, ara faig un paper més llarg i, bueno, doncs clar, l'has de treballar més. I és això, un cop que saps el text, l'has de treballar sobre l'escenari, intenta't treure'l millor de tu mateix i hi ha d'haver algú que t'apreti una miqueta. I aquest és el paper del Joan Maria, que és un home que sap de teatre. Sí, sí.
Bueno, sabeu què es diu, no?, en aquests casos? I tant. Molta merda. Que vagin molt bé aquests assajos que us queden i que triomfeu molt amb l'estrena. Jo em quedo a gravar un trosset de l'assaig, perquè puc, no?, Joan Maria em dóna els permís. Pots gravar un trosset d'assaig i et recomrem que compris entrades perquè potser s'acaben esgotant pel que ens diuen. Sí? No, no, però això he preguntat, que què tal anava a la reserva? Bueno, doncs segur que va molt bé a la reserva. Nois, molta sort. Gràcies. Gràcies.
Com xiula l'huracà, amb la seva ramofarèstega, s'acceeix els fonaments de les muntanyes. Ah, la seva fúria imponent, sembla la meva fúria, quan en voler escalar l'autíssim tron, en lloc de conquerir com soviava la potestat suprema de la glòria, vaig caure rodolant a l'abisme tèctric on covo la venjança de fa tants segles.
Jo puc dir-t'ho, sacril·la't, blasfem. Silencia la teva llengua verinosa, cau d'escorpins i de lepra immunda. Oh, fúries de l'avern com t'atreveixes. Que jo hagi d'escoltar això.
Potser t'ignores que sóc el més vell, el més gran arcàngel que crea la nena d'aturà i el temps. Qui et va crear és el Déu que aquí m'envia per desfer els teus sofismes i humiliar-te. Humiliar-me? Mai de la vida, mai tal cosa. No saps què davant meu s'hi ha plegat tot l'univers com a regne meu?
El teu regne ho és d'espant i d'eterna ombra. Jo, regno a l'infinit. Negra mentida, on és el teu poder? Jo governo el món. Menteixes. Com que menteixo? Sí. Que potser hi ha altre ésser que a mi pugui igualar-se? No sóc jo, rei i senyor, de tot allò que viu? No sóc el ser gloriós, la força única? No sóc jo, omnipotent? Silenci, ser maligna. Obeix el senyor que així t'ho mana.
Qui pot benetant? Déu gran. Mentida. Qui més gran que jo? Qui? Jehovà. Acotxa't.
A mi! A mi ser els infernals! Tindran dos de darrere i dos d'aquí davant i uns quants d'aquí, no? I esple, esple, et venen, saps? Llavors ja...
I deixeu estar els altres. Comenceu a girar al voltant.
Despertin ja els meus, sorgeixin les fúries, a mi esperis de les tenebres, a mi d'infern!
Però què tal que ha passat? Quina és la nova que tan teixosa que a Frisa ens crides? Digues que ha succeït! Per què reclames el nostre ajuda i esforç? Voleu saber-ho? Sí! Sí!
Digues què passa, tots quants mires som els teus esclaus i esperem les teves ordres. Si és que ha arribat l'hora de la gran lluita, digues que tots ja l'esperem amb ànsia. Molt bé, doncs, escolteu-me tots. S'acosta l'hora infausta i maurada per nosaltres, que el món vingui a redimir a la humanitat el Masí o Crist.
que prometeren, com sabeu, les sagrades profecies. Sé que Déu ja ha escollit a la donzella que mare li serà, i vergonya seria per l'inferm que fos vençut per una verge, i menys per aquest Déu, que fent-se home ha de ser nostre com ho són els altres. I no et parem! Ni cal dubtar-ne!
Així ho crec també, però hi ha qui afirma que pretén demostrar la nostra impotència destruint la nostra obra de tants segles. I això mai, mai ho hem de permetre. Mai!
En canvi, el germà, que ell sí que m'agrada. Oh, que ell és molt diferent. En ell, l'amo hi pot confiar. Ja ho pots ben dir que hi pot. Abderó és un tros de pa. I és més mans que un anyell. Jonas! Et criden? Eh? Que crec que et criden. Oh, és en Benjamin que ve cap aquí.
Oh, soc córrer! Què haurà voler, aquest bailet? Alguna dremeliè dura, segur. Doncs, veuràs, xerriquem. Matàties, Jonàs! Què? Ai, guinyons, quina alegria! Jo estic aquí, no sé què em passa. I això, doncs, bailet, explica's. Digues! De, que estic cansat.
Ui, deixa'l reposar una mica. Oh, i doncs, per què corries? Doncs perquè tinc una nova que us deixarà... Cuita! Va. Doncs amb un pan de boca oberta. Primer, festa tot el dia i després cap a la ciutat. La ciutat, que hem d'anar a fires. Què fires? Anem a noses, a Jaurotalem.
A la rica perra de Judea, que és la ciutat escollida per la vorada del Senyor, allà on tot és a la via, cants, músiques, aromes i flaires de fer divina, que omplen els cors perus d'escleta de diversió. Que la saps llarga, eh? Menut, tens molta xerrameca. Ja veuràs, torna-ho a dir. Que no m'heu entès.
Aixem-nos ni mica. Aixem-nos ni mica. Aixem-nos ni mica.
Explica-ho clar. I sense córrer. Sense embolics ni trafiques. I deixa d'estar de perles. I flaires i harmonies. I esclats i aromes i cans. Que no sabem el que ens expliques. Doncs escolteu-me amb atenció i ho entendreu de seguida. Oh, però abans hem d'embollar-ho. Jo també en vull. Pe, xerrica.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Minar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és per la teva història. Fer el cim a l'Evest és una gesta quan l'enxaneta del cim aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Aquest anunci acabarà en 20 segons, però la fam de milions de persones no acabarà mai si no ens ajudes. Contàgit de solidaritat per acabar amb la més gran pandèmia que pateix el planeta, la fam. Perquè hi ha contagis necessaris que no transmeten cap malaltia i salven vides. Ajuda'ns, entra a mansunides.org i col·labora.
És dijous i com a tal tots vostès saben que tenim ja el nostre jardiner de capçalera instal·lat als estudis del de Fuller Ràdio. De fet, en Joan Maria Vidal avui ve a parlar-nos de... Joan Maria, bon dia, benvingut.
Molt bon dia, Eduard. Què tal? Com estem? No ens hem entès. No, no, no, no. No passa res. No passa res. És que aquesta secció, una secció de jardineria que participem aquí cada dijous, que ens encanta que l'audiència participi en directe, i normalment intentem fer temes integrats una mica a l'època que estem, el moment que fa, el temps que fa, les plantes que toquen o així, i tenim tema per tirar d'hivern, i dèiem, és que hem parlat del Nadal, tenim el Nadal molt aquí, hem parlat molt de com preparar el Nadal, vam parlar des dels tions, les molces, els grèvols, el vesc, la poncetia...
I és una secció, avui, d'aquelles que dius, és abans de Nadal, podríem parlar de l'hivern, com afecta l'hivern a les plantes, per què el nostre hivern, com regeixen les plantes, però deixa'm que et digui una cosa. Aquesta secció és una secció oberta, una secció que ens encanta, que la gent que tenim posada, on a la torre, que tenim posada el Tafolla Ràdio, que tenim ràdio amb roda de bra, que tenim posada, i que de cop senten aquesta secció, és una secció que ens encanta, que participeu en directe. I atenció, perquè avui, només per trucar ara,
Per trucar, saludar-nos, dir que ens escolteu, saber que algú hi ha a l'altra banda d'algú de les zones, només per participar rebreu un val de 30 euros. Que escolta'm una cosa, un val de 30 euros, el garden que hi ha, és equival a poder comprar plantes, poder comprar terra, poder comprar mel, oli, tenim coses de la bodega, tenim flotellada, tenim rams, tenim testos, tenim... que podries fer amics invisibles, tenim roba, tenim un munt de coses de decoració. Així que, escolteu,
Els que esteu aquí, avui ja tens antena el 977-6506-93. 977-6506-93. Una secció de jardineria que avui volem fer l'amic invisible, volem donar aquest bal de 30 euros en el primer que ens escolti que vulgui trucar. 977-6506-93. No cal que dieu res de jardineria, gairebé només que ens escolta i serà benvingut a aquest regal. Fantàstic.
Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gaià del grup La Rasa Molt bé, escolta Gentilesa de Garden Center Gaià del grup La Rasa Regals per l'audiència Va, obrim línies ara mateix 977-65-06-93 Va, home, va Fàcil Molt bé
Eduard, nosaltres aquí on vivim tenim estiu i tenim hivern, no? Sí, però també hi ha primavera i tardor. Caram, que bé. Mira, abans que teníem la Marta Domènech, que ens fa sempre l'anàlisi de l'actualitat, li he preguntat, dic, escolta, tu ets més d'hivern, no ets més d'estiu? I m'ha dit, jo soc de primavera.
M'agrada molt aquesta resposta, m'agrada molt, m'agrada molt. És que de veritat, és molt maco poder anar caminar, poder anar amb bici, poder anar passejant per diferents racons i tenir quatre estampes diferents durant tot l'any que van canviant constantment. No tenim la mateixa floració sempre, no tenim els mateixos colors, és increïble el nostre bosc. Què li passa a la tardor i a l'hivern a les plantes? Per què reaccionen així? Què fan exactament?
Home, reposen, descansen, no? Sí? Sí, home, quan... A la tarda i l'hivern, eh, m'has dit? Sí, home, clar, perden la fulla, aleshores és quan intervenim naltros i Podem, i donat que les condicions no acaben d'acompanyar, aquesta planta, doncs, per dir-ho d'una manera...
col·loquial, està en repòs fins que torna a haver ja aquests primers brots, que són símptoma que el temps o l'abonança ja acompanyen perquè pugui tornar-se a fer el fruit i reproduir-se, que és el que busca aquesta planta.
Molt bé, Eduard. Això seria les plantes de fulla caduca. La típica planta que perd la fulla, que veiem que es queda pelada, que primer s'ha ficat allò groga seca, cauen les fulles i queda pelada. La sensació és que aquesta planta està hivernant. Ha parat el creixement totalment. Realment no és del tot cert. Un hivernar és parar del tot per tornar a arrencar. Però diguem que passa a ser una part de creixement molt lenta. Quan parlem de les plantes i parlem d'una llavor,
És a dir, que l'hivern continua creixent aquesta planta? Exacte, continua creixent amb una velocitat molt diferent i molt graduable. En el fons, una planta seria l'exemple idíl·lic d'una empresa que treballa quan es pot treballar. T'ho posaré molt més ràpid, un exemple molt ràpid. Les abelles quan surten?
quan hi ha les flors, quan surt el bon temps a l'estiu. Molt bé, i si un dia d'hivern fa calor i fa bon temps, surten? Surt igualment, sí, l'altre dia fixa amb uns romanís tots florits que vaig veure i, escolta, hi havia un fart d'abelles. I dius, que caram, no? Estem a desembre i tenim abelles. Llavors, no treballen les abelles a l'hivern o sí que treballen?
Quan hi ha bon temps i fa bona climatologia, s'aprofita per treballar. És com dir, puc anar a pescar quan el llac està gelat? Ostres, doncs és molt més difícil. Però si es desgela, encara que sigui hivern, puc treballar, no? Llavors, què vull dir amb això? Vull dir que les plantes a l'hivern el que fan és dir, para la producció per diverses raons. Una, menys hores de llum.
Les hores de llum són menys potents. Dos, la qualitat de la llum que hi ha no és tan potent com la de l'estiu. És a dir, a l'estiu la fotosíntesi treballa molt més ràpida que durant l'hivern, perquè els raios de llum no són tan potents, no està en un sol tan elevat, tan directe, i llavors produïm molt menys. Com que produïm molt menys,
Tinc massa producció, tinc massa treballadors produint fotossíntesi, per tant, n'he d'eliminar. I eliminem fulles. A vegades ens trobem arbres de fulla caduca que, si ens hi fixem, el que vam fer van ser eliminant fulles. Comencen eliminant-les de baix de tot. Per exemple, ara m'he fixat molt aquests dies amb els lladoners. Molts lladoners... Ara s'ha posat com de moda que n'hi hagi la via pública. Sí, sí, sí.
Ric perquè els lladoners tota la vida hi han sigut. No, a la via pública vull dir els carrers. Ara passes pel carrer i quan planten arbres als ajuntaments en posen lladoners. Però els lladoners, uns anys enrere que no se'n veien tants, de fet hi ha gent que no sap què són els lladoners i els lladons. Que no el confondrem amb la coca de llardons. Va, va.
Però si... Ara t'hi fixes, i escolta, els lletoners, amb cosa d'una setmana estan perdent moltíssima fulla. Molt bé, i la fulla la perden sobretot des de la part de baix, i deixen a vegades cap dalt. A vegades fins al punt que ens queden com uns plomerets a dalt, mig verdosos, i és això el que ens marca claríssim com està la producció. A vegades, inclús, no arriben a perdre del tot aquestes fulles últimes que reproten les noves. Això vol dir que, un, no està fent prou fred,
l'arbre pot seguir produint en petita quantitat, i dos, els dies de sol, els dies de bon temps, són dies de creixement. I ara dius, creixement, què vol dir? Està embrutant? No. Però sí que comencen les arrelaments. Llavors, que hem de trasplantar arbres de fulla caducar, hem de trasplantar arbustos, fruiters... Ara és un moment idoni, idoni, idoni, idoni, idoni. Per què? Perquè ens trobem que ha parat el creixement vegetatiu, creix des de parada les fulles, i ens trobem aquests dies de bon temps...
Em fa... L'Eduard m'està fent que sí, el cap volent dir... Ho podem fer més endavant de cara al gener i febrer, no vas a dir? Sí, sí. Que has passat l'hivern. Sí. Sí? Amb hiverns molt freds... Passat l'hivern, no. És en ple hivern. Sí, però vull dir, quan acaba el febrer és com que tens ja que passar l'hivern i hi ha plantes de cara a primavera, no? Sí. Molt bé. Mira, antigament, i dic antigament perquè ara ja no és gens habitual i la gent, com que comprem tant per la vista, ja no ho fem, això. Però es compraven i es venuen els arbres amb arrel nua.
tu compraves una morera, compraves un fruité, compraves una pomera, i compraves un tronc a dalt amb quatre branques i a baix amb quatre arrels. Que gairebé era igual per una banda o per l'altra, perquè ens imaginem com una pesa, una mesa d'un gimnàs, d'aquestes llargues, típiques, d'aquestes barres,
Doncs per una banda hi havia les arrels i a l'altra banda les branques. No es diferenciava gaire, perquè les branques estaven tallades, podades, i les branques i les arrels podades. De tal manera que deies, sí, això té pinta arrel, però està podat igual que a dalt. I teníem l'exemple clar del que la copa ve a ser igual que a baix l'arrel. Si pogués ser idoni, idoni seria que durant l'hivern estigués plantada.
sinó que es fes durant l'hivern. Perquè durant l'hivern, que hiverna, és el moment de podar. Quan es poda, també és el moment de podar, si cal arrel. Si cal. És a dir, ningú treurà un arbre per tallar-li arrel. Perquè l'hem de transplantar, l'hem de plantar, l'hem de canviar de lloc, o simplement el comprem i el volem plantar en un lloc, ha patit un tall d'arrel. Des que es treu d'arrel, de la terra, i de fulla. Llavors, en el moment en què talla tot i comença a regenerar la part positiva, els dies de bon temps d'hivern és el dia que comença a generar nova arrel.
Dius, ostres, però si a l'hivern estem quiets, a dalt, que amb prou feina hi ha res, estàvem dient que perdíem la fulla, que com a molt hi ha alguna cosa, doncs aquests dies que les abelles surten que es fan bons, són els dies que comencen a relar. Llavors em diràs, home, però hi ha pocs dies de bon temps. No és veritat. Si ens hi fixem... Home, vale, venim d'un cap de setmana, per exemple... Sí, o per exemple anar
Nadal, Nadal, és curiós perquè gairebé cada any per Nadal fa un temps espectacular, que sembla màgic, de dir, com pot ser que per Nadal faci bon temps? O cap d'any, o de cop ens trobem que el 15 de gener està fent fred, però el 20 ens fa... Aquests dies són els dies en què comencen a relar les plantes. I dius, i què té d'important això?
durant aquests dies que les plantes que tenim arrelades plantes que tenim plantades plantes que hem trasplantat o així aquestes arrels primeres que surten són com els inspectors que venen a veure què tal està el terreny com ha sigut aquest hivern com ha anat de matèria orgànica com ha sigut i llavors es planifica la temporada ara això que sona molt així el que vingui a dir és que clar, tenint en compte que pot venir encara una gelada o que pot venir un fred gros el mes de gener
I al febrer, i a vegades al març ens trobem el fred. Però aquests dies ens marcarà tal com tinguem el terra, ens marcarà com tindrem la primera vera. Ostres, que curiós, no? Perquè normalment, per exemple, les tasques d'adobat de la terra no les acostumem a fer fins més endavant. Les fem fins que passa el fred, normalment. I aquest és una mica el que hem d'intentar canviar.
Si el que féssim l'adubatge el féssim ara, que per això parlem avui d'aquesta secció, si féssim ara, fins a final de desembre, com a molt primers de gener, cap al 15 de gener, veuríem que el resultat de la producció de la primera era és molt més elevat. El que passa que mentalment, tal com treballem els éssers humans, és jo abono per tenir una producció, i és del rotllo, és de l'estil. Estic abonant ara per tenir la producció d'aquí un mes o dos mesos. Però Eduard, si féssim la feina de podar...
ara hauríem d'estar podant, o hauríem de tenir podat, o hauríem d'estar podant i ja acaben de podar. I abonéssim ara mateix, veuríem que el reminent de l'Adop és molt més llarg productiu que si abonem a final i a primera. Hem d'entrar una altra cosa també, que és que des que posem l'Adop fins que aquest Adop penetra
A què? A 30, 50, 60, 80, 60, un metre de terra. I depèn de quin adob, a la fondres també. Exacte, trigue i pas. En canvi, si ara al nostre jardí tallem els arbustos, els hem podat, deixem aquestes quatre fulles verdes que hi ha, sense cap problema, i adovem, tindrem un efecte brutal de cara a abril, maig, juny i juliol. I això és el que ens costa a l'ésser humà, de pensar que abonem ara per tenir una primavera profitosa. Quan estem abonant a final d'hivern, primers de primavera,
Aquest adob realment arriba a finals de primavera, primers d'estiu. Llavors ens arriba un cop la brutada ha sigut. En canvi, com més brutada tinguem, més producció de fulla hi haurà. Per tant, en aquesta secció l'únic que t'estic dient és, ara a l'hivern, que sembla que no fem res, ara és quan l'arrel més joveneta surt i detecta com està el terra. I això passa des d'ara fins a final de febrer.
I llavors aquesta terra ha d'estar adubada. Posem-hi fem. El fem, el venem als centres de generia amb sacs que ja venen fermentats. Si no, segur que podem trobar un altre tipus de fem. I si no, un adob orgànic. Tenim adobs que venen... Hi ha adobs orgànics que venen molt preparats, Eduard. Hi ha adobs que venen d'aus marines. Que venen d'aus que venen molt més concentrats, de pingüins. Que venen barrejats amb fems de... I dius, ostres, aquesta barreja? No, no, no. Et volia preguntar...
Molt interessant tot això. Però et volia preguntar, cada cop hi ha més gent també que té compostadors a casa. Això serveix? No és que serveixi, és que és idòlic, idònic. Ara, hem de ser conscients... Però clar, tot dependrà de la matèria orgànica que llancem. Exacte.
Hem de ser conscients que el que tinguem el compost orgànic naltros, que tenim en un racó, un compost orgànic per la gent ràpida que ho puguin entendre, és un recipient, un espai, una zona, normalment és una caixa grossa, un tàper, una carmanyola molt grossa, en què hi anem abocant la matèria orgànica.
Això de la nostra bossa que portem de l'orgànic que tirem en un contenidor, doncs fer-ho a casa, tirar-lo dins d'un contenidor propi. Aquest contenidor tapat manté la fermentació, que vol dir que fa olor, és veritat, però a la vegada també agafa temperatura i va fermentant convertint de nou això en terra, que és el que fan...
quan portem aquesta bossa al compostador, ho fan en zones més grans. Llavors, aconseguim tenir el nostre propi compost. Però hem de ser conscients quin tipus de compost hi posem i què hi posem. Aquí volia anar, perquè potser també ens convindria fer una miqueta de pedagogia de quina és la brossa que posem en aquests compostadors. És a dir, tot s'hi val, allò que portem al contenidor marró de la matèria orgànica, o hi ha coses que les haurien d'excloure d'aquests compostadors? Jo et podria dir, tècnicament, tot hi valdria.
Però hem de ser conscients que hi ha coses que es desfan molt ràpid i coses que no es desfan... Per exemple, no hi posarem unes clodisses, d'uns musclos, o un os desmenjat una galta de tocino i no li posaràs aquells os. Mira, Eduard, en el fons et diria, hi podries posar de tot?
Si, a més, ho trituressin molt i deixessin passar molt temps. Però, clar, en una casa no ho faríem així. Llavors, diria, ossos grossos, no els hi posis. Ossos petitets i ossos fàcils, conills, pollatres o així, una miqueta d'os, li pots posar. No passaria res. De veritat, no passaria absolutament res. I ajudaria.
Clar, després tampoc vols que en sexo surts al pati i et trobis allí la carcanada d'un pollastre. Mira, Eduard, ens hem donat molts senyorets, eh? Ens hem donat molts senyorets i volem la terra que tingui una textura, una forma i una olor molt guai. Però no cal tirar moltes generacions, en realitat, la generació anterior...
posava estrell al forat, estrell de la terra, es posava les restes del menjar que hi havia, es barrejava segurament amb una mica de gallinassa i de conill que hi havia, i també s'hi posaven llaunes, de pots de llaunes, d'afavades o de reserves de tomàquet o així, dins...
el pa de terra que es traia i es plantava a l'arbre. Perquè sabíem que tot això hi aportava una matèria orgànica, una matèria orgànica en fermentació, una matèria orgànica ja més compostada, ferro i magnes d'aquí. I és molt típic de posar-hi una... Però era ferro, ferro. I hi posaven llaunes o trossos de ferro i es posava. En canvi ara sembla com dir que has de posar una llauna, que has de posar, tenim productes.
No passaria res, o sigui, el bosc, el bosc és l'exemple, o sigui, el bosc és idíl·lic i funciona així. Hi ha restes animals, de cop es mora una guineu, es mora un por senglar, potser per una grip, es mora qualsevol animal, aquest amb restes vegetals, que resten fulles per damunt, i es va compostant, i aquí no passa absolutament res.
i l'arbre l'absorbeix de nou. Això és idili i d'ori. Està clar que no ens trobarem calaveres, està clar que no posarem cloïses directament o les gambes directament. Per què? Perquè, a més, tot el mar, tot el marisc, ens porta una salitra molt gran, ens porta uns piecs que ajuden a que aquesta terra no sigui forta. Llavors, ho diria...
peix i marisc, intentem evitar-ho. Fruites, totes les fruites. I posem els pinyols. Si hi posem els pinyols, no es desfaran i ens sortiran després els fruiters allí. Llavors, intentem evitar una mica el pinyol, si pot ser. Però tota la resta de verdura, que traiem verdura, tota la resta de fruita
Sense cap problema. I la resta de menjar que a vegades en s'obre amb la canalla, a vegades això és idoni. Es posa, es deixa amb aquests cobells, i normalment aquests cobells, aquests fermentadors grans, tenen també una peculiaritat que és que s'obre per la part de baix. I per la part de baix t'ho pots anar traient i t'ho poses per la part de dalt. Llavors, per la part de baix s'ha anat desfent i per la part de baix vas traient ja aquesta terra. També recordar que hi ha productes que ajuden
Perquè la fermentació no és un procés d'art de màgia, sinó és a través d'uns microorganismes que el que generen és això, que es descomposi, com es descomposa qualsevol ésser animal. I també es venen uns productes que es posen damunt i ajuden aquestes bactèries, les mutacions de bactèries, que el que fa també és que es descompongui. I podem repartir aquest compost directament per les nostres, que ja no fa olor.
per als nostres vegetals sense cap problema. Però d'això en serviria, per tant, eh? Vull dir, ara que és temps de llar de foc, les cendres... Cendres, una mica de marro de cafè, que també s'utilitza, tot això barrejat. Però siguem conscients. Si posem només cendre, cendre, cendre, cendre, cendre, i posem cendre sempre al mateix lloc, això no ajudarà i perjudicarà.
Si posem els marros de cafè i plantem una planta només amb marros de cafè, la mataríem, no ajudaria. Ara, tot això barrejat en petites quantitats? I què vol dir barrejar en petites quantitats? Com ho sabem? Doncs mira, agafes tot això barrejat, el marro, les cendres, la mica que es té de compost, o que ho tinc barrejat en terra d'un sac que tinc allà un sac.
barreixes tot això i llavors ho escampes, escolta'm, és idoni idíl·lic. Que tenim pells de plàtan que hem tallat una mica, tenim closques d'ou que hem posat. És idíl·lic, és perfecte. I sembla una cosa com, ui, en sèrio he de barrejar ara closques de... Que fixi que la closca la talla... Sí, sí, queda tota aixapada. Només que la trituréssim ràpid. Una mica de pells de plàtan, de taronja, que ara tenim taronges i tenim mandarines. Sí, però clar, això s'ho menja en els tions.
Un cop els tions hagin marxat i els tions no s'ho mengin, doncs escolta'm, és perfecte, s'assequen superràpid. Barrejada amb una mica de terra, i això ens dona un resultat que després dius, com pot ser que em tan poc tingui la planta tan mala? I hauríem d'afegir, és a dir, si som conscients que ens manca alguna cosa per fer aquest compost com toca, si pot afegir alguna cosa que trobeu als vostres centres? Clar, qualsevol adop orgànica que compreu, aquests ja venen molt equilibrats.
Llavors a dir, escolta'm, no tinc compost, no vull fer això, no tinc temps, tal. Escolta'm, podem i abonem ara. És que les mateixes restes vegetals, entenc que s'hi podrien afegir en aquest carretó del compost. Això es fa així. I Eduard, mira, hi ha una cosa que està molt de moda, que és l'escorça de pi que es posa per damunt dels jardins, doncs encara molt més triturada,
és directament el compost. I moltes vegades es posa així i el que es fa l'any que ve se'n torna a posar de nova. I el que està fent és un compost natural que molts parts públics treballen d'aquesta forma. És a dir, trituren la resta vegetal i ho fan així. Però anem a lo senzill, a lo fàcil. Pel client, pel tiguit jardiner de tota la vida o...
persona que té un jardinet petit, una mica de terrassa o així, podem ara les plantes que veiem que han perdut la fulla i adovem-les. Comprem un adob orgànic, senzill, fàcil, i adovem-les. I dius, ara? Ara que no estic fent res al jardí, ara que el jardí està trist, ara que tal, ara és la millor inversió que podem fer, que és posar aquesta mica d'adob i deixar-la aquí damunt. Que l'adob no fa res, que la planta no està fent res. Aquest adob, precisament, es va desfent, va integrant a la terra, i aquestes primeres arrels que parlem abans detecten, ep, aquest any,
Hi ha matèria. Aquest any hi ha bona producció. Podrem tirar i veurem com, fent ara aquesta feina, tindrem una producció molt elevada de cadascú. Tot el que estàs explicant és només pels arbres de fulla caduca? No, els arbres de fulla parentne també funcionen així, però aquests arbres de fulla parentne ho podem fer més tard, sense cap problema.
Clar, però aquesta també és l'època de trasplantar o de plantar. De trasplantar ara tot, tot va ser de palmàcies. Exacte, sí, això em va al revés. Això és cap a la calor, cap a l'estiu. Però, per exemple, els fruiters, abans parlaves dels fruiters. Un troncè no perd la fulla, un limonè no perd la fulla. Això ara també ho podem...
ho hem de plantar o trasplantar en aquesta època. El que passa és que ens trobem que encara tenen fruit. Hi ha una cosa important que t'entenda, que els arbres van per esforços. Hi ha moments d'esforços que si els toquem, aquell esforç, inclús ens pot sortir negatiu fins a arribar a matar-lo. Llavors, tots aquells arbres que tinguin floració o que tinguin fructificació, ara no ho fem. Llavors em diràs, ostres, però els llimones són quatre estacions, què podem fer? Siguem hàbils? En el moment en què té menys llimones o que ho volem trasplantar, fem una poda.
El podem, li traiem les llimones i el trasplantem. Mira, escolta'm, que és que he de fer obres i he de treure aquest taronger que tant m'agrada, o aquest taronger que veníem d'una casa, passem a una altra casa, vull prendre... Com ho fem? El podem. El podem i el trasplantem. Això és el que es diu en la pagesia la coronació dels arbres?
Seria coronar un arbre totalment. Mira, a nivell de producció d'arbrats que es venen per ajuntaments, hi ha les màquines que el que fa és treure un cepalló, que és com una excavadora en forma de mitja cullera per banda i banda, i treu un cepalló rodó de l'arbre.
A mi això sempre surt, aquí, els reels aquests, de quan entres a les xarxes, em veig mirant moltes coses. El teu algoritme et fa portar això. Doncs bé, arrenquen així. Bé, ara tots són oliveres i esporta d'oliveres. Molt bé, molt bé. Doncs aquests sapallons que fa l'arbre així, amb molts centres de producció, després, normalment fan després, perquè per un simple tema de recollir les branques, passen per un altre tipus de...
Com una mena de tallaberdissa que també talla per dalt. I queda tallat i tallat. Llavors es corona de dalt i es corona de baix. Però s'ha de fer amb una mica d'ordre, no? Quan és en producció per maquinària? Que no toquis l'ull, per exemple.
Quan és producció, producció en gros, es fa l'engròs moltes vegades, és terrible. En canvi, quan anem al petit pagès, ho fa a mà, tria bé, sap el que és, ordena i canvia molt, no? Però, evidentment, és coronar. I què vol dir? Doncs, si de trasplantar en planta i aquest està en un esforç, que està en floreció, o està en fructificació, o m'espero que acabi la flor i el fruit, o, llavors, poldo de dalt, sent conscient que perdo la floreció, que perdo la fructificació. I també una altra. Si sabem que hi ha un arbre que florirà en breu. I perds
Un any. Però si no podessis, Eduard, i trasplanteixis un arbre amb flor o un arbre amb fruita, probablement la mataries. Llavors és important de dir, uau, o no ho faig ara, o si ho faig, li faig una bona poda, sabent que perdo un any de floració o un any de fruitificació, sense cap problema. O imagina que vas a trasplantar ara un ametller.
Clar, però som és punyadero. Clar, ara em toques un arbre que ja no aniríem a... Vaja, ja no aniríem a trasplantar-lo, un ametller. Doncs ara encara es planten ametllers. Gent que diu que vol plantar la ametller... Plantar, sí. Plantar, sí, trasplantar, no. O no el podaries. Podar ara un ametller seria carregar-te la floració d'aquest any, no? Pensa que la ametller és un arbre dels que floreixen primer. Sí, de fet...
Penso que ho vaig explicar amb aquest programa. L'1 de gener ja vaig veure algun ametller que començava a treure alguna flor. Suposo que per això que deies, no? Aquestes petites arrels que van investigant i diuen... I a més et trobaràs persones i diràs com pot ser que aquí al Baix Gaià, a la zona d'Altafulla, encara no, però resulta que a Roda de Barà ja ens estan florint, no? Doncs veuràs aquesta climatologia diferent, com els arbres en si ho saben fer. I l'ametller és un arbre que ens floreix dels primers, que floreix sense fulla, que fa primera floració...
Normalment una època normal ja és després de Sant Valentí, a finals de febrer, si hi ha una època bona, i a vegades, quan ens vénen abans, a vegades patim de dir, ens vindrà una gelada i ens enviarà les ametlles a fora. Si t'agafa la flor amb gelada és quan perd la floració i fa acabar les ametlles. Llavors, siguem conscients només d'això. Però, resumint molt ràpid, aquells arbustos petits que tenim, que perden la fulla, que han de trasplantar rosers...
hortències, tot el tipus de fruiters, tenim aquests tipus de bivornium, aquests tipus de... em venen berberis, hi ha un munt d'arbustos, les ginestes, que perden fulla. Ara, podem-los i abonem-los ara. I de nou, insisteixo molt i fa molta èfasi en abonar ara, perquè realment serà d'aquells dies que avui la gent que no ha trucat, però ens ha escoltat el programa, ens trucarà a la primavera dient et vaig fer cas, vaig abonar i quina primavera, soc l'enveja de tot el barri.
Potser no els han escoltat en directe, però ens consta que ens escolten també a través del servei de la carta. De fet, també, perdona, l'altre dia al Garden ens van fer constar que ens escolten des d'Alemanya. Uns catalans viuen allà i aquesta secció la segueixen. Queden saludats. Jo, Màrio, ho hem de deixar així. Gràcies un dia més per compartir tot això amb vosaltres. Moltes gràcies. Abraçades, que vagi molt bé.
Nosaltres som a les acaballes del programa i abans de marxar reflexionarem. A veure, Sònia, quina és la frase cèlebre que has escollit per un dia com avui, per un 11 de desembre força tapat. Doncs vinga, avui hem escollit una de Mahatma Gandhi que diu ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida mentre fa el mal en un altre. La vida és un tot indivisible. Doncs fer el bé és el que toca. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acabeu de passar un bon dia, abraçades també per vosaltres.
Molt bon dia a tothom. Adéu-siau. Que vagi bé. A tots vostès els em passem a seguir connectats a la seva sintonia de proximitat. Vaja el dia i torna demà a l'hora de sempre. A reveure.
Vols participar a la campanya Cap Infant Sense Joguina? Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. De dilluns a divendres, a l'escola Lantina, Molida Vent i Antoni Roig, als instituts Torredambarra i Ramon de la Torra, a l'allar d'infants municipal Els Gegants de la Torra, al patronat Antoni Roig, la biblioteca Mestra Maria Antònia o a l'edifici de Cal Bofill.
També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas. Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra. Col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Viu el Nadal a Torredembarra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredembarra.cat. Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
On a la torre? La ràdio de Torredambarra. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa. Bon dia.